A B E C E DA R I I AC C E N T U AC I Ó
LLENGUA LLATINA
L’alfabet llatí té vint-i-tres lletres:
A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z
• Les lletres c i ch es pronuncien sempre [k]: Cicero• La g sempre sona [g]: leges• La u també es pronuncia en els grups qu, gu [kw, gw]:
Quintus• La ll es pronuncia sempre geminada [ll]: puella• La combinació ph es pronuncia [f]: philosophia• La v es pronuncia sempre [u]: vir• La x es pronuncia [ks]: dixi• La z es pronuncia [dz]: zephyrus
L’ALFABET LLATÍ
Pronúncia de les consonants
IUUENES
En llatí no totes les síl·labes duren igual, hi ha síl·labes llargues (amb una vocal llarga o un diftong) i síl·labes breus (amb una vocal breu):- Els diftongs (ae, au, oe, eu) sempre són llargs: cāēlum- Una vocal seguida de dues o més consonants, o de consonant
doble, sempre és llarga: ancīlla- Una vocal seguida d’una altra vocal és breu: filĭa
Accentuació
En llatí no hi ha accent gràfic. L’accent el marca la penúltima síl·laba:- Si la penúltima síl·laba és llarga, la paraula és plana: autumnus- Si la penúltima síl·laba és breu, la paraula és esdrúixola:
proelium- No hi ha paraules agudes, tret dels monosíl·labs