Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 12

L'aigua tèrbolad'EvianEvian és una ciutat mitjana de l'Alta Saboia; regió del sud-est de l'Estat francés tocantSuïssa i famosa, a banda del seu extraordinari alt nivell de vida, per les seues aigües termalsi minerals a les quals s'atribueixen poders curatius i medicinals. Però els passats u, dos i tresde juny, aquesta ciutat va passar a la capçalera informativa per esdevenir la seu circums-tancial del G8, és a dir, el selecte grup de les set potències més industrialitzades del món,més la Rússia de Vladímir Putin. Al llarg d'aquests tres dies, els amos del món tornaren adecidir per tots nosaltres les grans qüestions de l'agenda mundial. A saber: aprofundimentde les mesures macroeconòmiques tendint a escampar (més si cap) les grans línies mestresdel capitalisme global; l'enfortiment de les grans institucions financeres mundials coml’FMI, el Banc Mundial o l'OMC; la lluita internacional contra el que anomenen terro-risme, evidentment no el que practiquen ells, i un major control pel que fa a les armes dedestrucció massives, per suposat sense referir-se a les que ells ideen, fabriquen i venen ennom de la llibertat i la democràcia.Però enguany la novetat va ser la importància que aquests cabdills del món van atorgar al'Àfrica, fins al punt de convidar alguns dels seus membres a participar a una de les ses-sions de treball. Pareix que ara, immersos com estem en la darrera expansió imperialista icom ja va passar al segle XIX, les potències capitalistes tornen a fixar l'atenció en aquestcontinent, que arreplega bona part de les reserves de riquesa natural del planeta, però quealhora reuneix els estats més endarrerits des del punt de vista tecnològic i industrial. Enespecial, es va tractar el tema de l'aigua i de la sanitat. Pel que fa al primer punt, ningú nopot negar que es tracta d'un dels elements imprescindibles per al desenvolupament humà,i al qual bona part de la població mundial, i en especial la del continent africà, no hi tédret a un accés en condicions humanes saludables. Doncs bé, al darrere de les intencionsdels membres del G8 de facilitar el seu accés, s'hi amaguen els veritables plans per priva-titzar l'explotació d'aquest bé natural. Pel que fa a la sanitat, tres quarts del mateix: afa-vorint la implantació de les grans i poderoses corporacions sanitàries i farmacèutiques delprimer món en aquestes àrees del planeta, augmenten el seu mercat de clients potencials.Hi ha una cosa clara, si bé l'Àfrica, com altres parts de la terra, no destaca precisament pelrepartiment de les seues riqueses, si que ho fan pel que fa a les seues malalties, en especialaquelles amb caràcter pandèmic com la SIDA.Mentrestant, a l'hora que els amos dels nostres destins es reunien i decidien per tots nosal-tres, es repetiren les habituals manifestacions i marxes de protesta, amb el balanç subse-güent de repressió, manipulació informativa i l'intent per part de la policia francesa d'e-quiparar-se a la italiana i anotar-se dues noves morts. Aquesta vegada, però, sense aconse-guir-ho. I és que, de nou, aquells que diuen representar-nos tenen la necessitat de prote-gir-se de tots nosaltres, és a dir, dels seus propis ciutadans. En definitiva, després d'aques-ta cimera del G8, res ha canviat, tot roman igual, llevat d'un fet: potser a partir d'ara, quel-com haurà fet més pudent el gust de l'aigua d'Evian per a tots nosaltres.

Editorial

17 de juny de 2003Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Canal 9, la privatització continuaEconomia / 5

Oposició a la Línia d’Alta Tensió a la Catalunya Nord

Països Catalans / 2

Perú: vaga, caos i estabilitzacióInternacional / 6

Entrevista a Júlia Taurinyàde la CEPC de Perpinyà

Contraportada / 8

Finalment, el jutge de l'Audiència NacionalBaltasar Garzón va resoldre el recurs presentatpels advocats dels 3 joves en què s'exigia laseva llibertat i, el passat 4 de juny, en Jordi V.,en Jordi T. i n'Antoni C. van poder sortir des-prés que les seves respectives famílies diposi-tessin les fiances establertes pel jutge de30.000 euros pel primer i 18.000 pels altresdos. Després de quasi dos mesos tancats endues presons de Madrid, els joves foren rebutsa Torà amb un acte de benvinguda on assisti-ren quasi 500 persones que dedicaren unaforta ovació als tres joves. Aquests aprofitarenper agrair la solidaritat que han rebut elsdarrers mesos.En un comunicat del mateix 4 de juny, l'or-ganització antirrepressiva Alerta Solidària afir-

mava que allò que realment ha permès que elstres joves de Torà hagin sortit en llibertat és la"mobilització popular", expressada en la par-ticipació de milers de persones en les diversesmanifestacions i concentracions que s'han duta terme, i el que consideren que és un "escàn-dol públic" per l'ús sistemàtic de la tortura perpart de l'Estat espanyol. Finalment, recorda-ven que "el cas continua obert" i que "la llui-ta continua".D'altra banda, l'advocat d'un dels joves, FidelSànchez, ha anunciat que presentarà un recurscontra la fiança per considerar que ni la quan-titat fixada per la fiança ni l'acusació de terro-risme que pesa sobre els joves es corresponenamb les proves existents. És per això quedemana l'anul·lació del procés.

Els dimonis de Massalfassar celebren la festa de Sant Joan amb un gran correfoc a la platja

Els Països Catalans espreparen per Sant JoanLa nit de Sant Joan se celebra arreu del país, desd’Andorra fins a Alacant, amb el foc de protagonista

El solsctici d’estiu, festa pagana celebradaarreu del món, i cristianitzada a occident,encara manté el seu esperit popular a les nos-tres terres. Correfocs, fogueres, balls i músicauniran com poques dates els pobles dels PaïsosCatalans. Entre les festes més destacades trobem la d’Isil,poble del Pallars Sobirà, on cada any, peraquestes dates, cinquanta joves del poble bai-xen amb uns troncs encesos des del cim de lamuntanya del Faro, dibuixant espectacularsziga-zagues, fins a la plaça del poble, on es fauna gran falla amb música i dances al seuentorn. A Alacant, les festes de Sant Joan hanesdevingut la festa principal de la ciutat, i mal-grat que les fogueres s’han institucionalitzat, elcaràcter popular de la festa continua viu. ACiutadella, en canvi, s’ha mantingut més l’es-

perit tradicional, tot i que, en aquest cas, supo-sa un element fortament classista on cada cai-xer -com s’anomenen els cavallers- ha de repre-sentar un estament social.Al marge, però, d’aquestes festes de majorrenom, hi ha celebracions a gran part delspobles dels Països Catalans, moltes d’elles foradel calendari oficial, que han perviscut gràciesa la voluntat popular. Hi ha també noves tra-dicions, com la d’encendre les fogueres amb laflama del Canigó, la qual, els darrers anys, haencés més de 30.000 focs arreu del país.I és que, precisament, el caràcter popular isovint massiu és allò que caracteritza millor larevetlla de Sant Joan. És també el motiu pelqual es considera que aquesta diada és la verta-dera diada nacional dels Països Catalans.

Agenda / 8

Els joves de Torà jaestan en llibertat

Surten al carrer després de pagar una fiança de30.000 euros i dues de 18.000

B. Pompei.- Barcelona. Elsdarrers temps, la Catalunya Nordha viscut un dels moviments mésmassius dels últims anys contra lalínia de molt alta tensió (THT).Un dels actes més importants vaser la manifestació del dissabte 31de maig, que va reunir 13.000persones, convocada perl'Associació Antilínia Tensió,conjuntament amb els col·lectiusdels electes “Non à la THT” i vacomençar a les deu del matí. La línia de 400.000 volts quel’Estat francès vol construir s’ins-criu en els acords entre elsgoverns francès i espanyol, quehan imposat aquest projecte almarge de la voluntat dels afectats.Al nord, el centenar de torres dela línia passaran al llarg de laplana del Rosselló, i s'ajuntarienal peu de l'Albera amb la líniaconstruïda al sud, per lesGuilleries, entre Sentmenat delVallés i Bescanó, amb continuïtatfins a la frontera per la Vall de laLlémena i la Garrotxa.L’arrel del problema prové delnou model energètic europeu. Elnou marc de“liberalització”energètica aEuropa, obligaa les empreseseuropees quevolen operar al’Estat espanyola pagar un peat-ge a Electricitéde France(EDF) perimportar l'energia que produei-xen en els respectius països. Elmateix passa amb les empresesde l’Estat espanyol que volenoperar a Europa. L'alternativa aaquest peatge és la producció insitu, que evita la xarxa de trans-port i l'impacte ambiental isocial que comporta, però ésmenys rentable a curt termini

per a les empreses, ja que impli-ca haver de fer inversions al'Estat espanyol. La línia suposa,de fet, una contrapartida quel’Estat espanyol obté del francèsa canvi de permetre l'entradad'EDF en el sector energètic del’Estat espanyol. Fins ara s’hihavia oposat, en contra de lapròpia Comissió Europea, per-què entenia que l’Estat francèsno podia controlar una part delmercat espanyol mentre es pro-longués aquesta situació. Acanvi, l’Estat francès es compro-metia a reforçar la interconnexióper a una potència de 2800 MW.Això ja suposava triplicar lacapacitat d'interconnexió ante-rior. Però finalment ha arribatals 4.000 MW.L'augment de la interconnexió noés cap necessitat tècnica per alPrincipat ni, de fet, per a l’Estatespanyol, ja que, en condicionsnormals, és excedentària en laseva producció d’energia, peròpermet reduir els costos de trans-port i, per tant, augmentar elsbeneficis de les empreses opera-

dores.Precisament, lano necessitat tèc-nica d'aquesteslínies era el prin-cipal argumentutilitzat pelsgrups ecologistes iopositors a lalínia tant a lescomarques gironi-nes com a les

comarques del nord. Diverses fonts també han denun-ciat que el projecte de línia d’al-ta tensió servirà per vendre l’e-nergia de les centrals nuclearsfranceses a l’Estat espanyol. Enaquest sentit, la interconnexió deles línies d’alta tensió suposa, defet, una vulneració de la moratò-ria establerta a l’Estat espanyol

sobre l’energia nuclear, que pre-veia aturar totes les noves ins-tal·lacions que afavorissin aques-ta font d’ener-gia, i la líniaserveix perp o t e n c i a r - n el’ús massiuque en fal’Estat francès,ja que suposala gran majoriade la seva pro-ducció elètri-ca, i és, de fet,un dels estats més nuclearitzatsdel món, i necessita donar sorti-da rentable al seu excés de pro-ducció energètica.Davant de tot això, la respostades de la Catalunya Nord ha estatmassiva, fet que ha obligat a l’ad-ministració a una gran campanyad’imatge, enviant tècnics a ven-dre el projecte a tots els debats

realitzats a les poblacions nordca-talanes, davant la indignació delsassistents, que en alguns casos,

han abandonat elsdebats denunciantque no eren debatsreals amb voluntatd’ escoltar i teniren compte el quedeia la població.Aquesta actitud hacomportat que s’es-tengués un fortdescontentamentpel menyspreu del

govern de París cap als nordcata-lans.Al sud del Pirineu, malgrat que lasensibilització ha estat moltmenor, des de l’ecologisme i desd’entitats com Salvem l’Empordàs’ha anat fent una tasca informa-tiva i ja han anunciat properesmobilitzacions a Figueres i aGirona.

El 80% dels nordcatalans, contraris al projecte que vol imposar París.

Oposició unànime a l’AltaTensió a la Catalunya Nord

17 de juny de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

“L’administraciófrancesa ha fet unacampanya perconvèncer els habitants,que ha tingut com aresultat la indignaciódels nordcatalans”

“La línia de molt altatensió servirà a lesempreses franceses pervendre l’energia de lesseves centrals nuclearsa l’Estat espanyolmalgrat la moratòria”

Símbol de la campanya contra la Línia d’Alta Tensió

Des que els estats francès i espa-nyol van aprovar el projecte d’in-terconnecció de la xarxa elèctrica,les diferents alternatives hanrebut un fort rebuig, en les tresdiferents possibilitats que s’estu-diaven inicialment: pel País basc,pel Pirineu de Lleida, la Valld‘Aran i Aragó, o per la CatalunyaNord.En els darrers anys expresaren elseu refús a al pas de la línia:-Les pobacions de Cazaril il'Aragó el 1996. -Els electes del Departament delsPirineus Atlàntics i l’Alta Garon,el 1997.-Els electes de la Vall d'Aran i elDepartament de l'Ariège el 1997.-El Consell General dels PirineusOrientals, en una moció aprovadael febrer de 2002. -41 alcaldies dels municipis peron ha de passar la línia (Pesillà,Tuïr, Bages, Sant Genís deFontanes…) el març de 2002. -Les associacions populars, ecolo-gistes i de defensa del mediambient, i el 80% de la poblacióde la Catalunya Nord Tot i la gran oposició popular,finalment s’ha concentrat tot enel “corredor mediterrani”, en unadecisió molt lligada a la construc-ció del TAV, projecte que, peraltra banda, en l’actualitat estroba en una via morta, però quetambé es troba entre els argu-ments que han fet servir les admi-nistracions per justificar la neces-sitat de les línies, tant al nord comal sud del Pirineu.

Una línia que novolen enlloc

l’apunt

Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, AteneuX, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular laFalç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, PapereriaStel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular deGràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs,Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI,Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Casal Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre,Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: CasalIndependentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les BorgesBlanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, Casal Jaume I-Cabanyal, CasalJaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal IndependentistaEl Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Xàbia, Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal Jaume I-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona:Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal,Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana,Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Urgell: El nan roig de Tàrrega.Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet,Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola,Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors:Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molinsde Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / CasalPopular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / LaFalcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Bar Terra(C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / ViaFora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Locals on trobar L’ACCENT

A. Ginés i Sànchez, València.- Laprolongació de l'avinguda BlascoIbàñez fins al passeig Marítim va serconcebuda dins del Pla Generald'Ordenació Urbana de Valèncial'any 1988, encara amb el PSOE enel govern municipal. Malgrat les con-tradiccions que aquest pla contenia -ja que volia, alhora, protegir el con-junt històric Cabanyal-Canyamelar-Cap de França i prolongar l'avingudapel mig d'aquest conjunt- el PP vaassumir aquesta obra com a fona-mental en el seu model d'expansióurbanística que a poc a poc ha dut aterme. El projecte tallaria el barri endues parts per deixar pas a una "viaràpida" d'automòbils que uniria elcentre de la ciutat amb la primera

línia de la mar. L'element especulatiu d'aquest pro-jecte no és menor que en altres casos,ja que la prolongació comportaria lademolició d'illes senceres de casesadjuntes al traçat -però no afectadesdirectament per aquest- que seriensubstituïdes per edificis d'aparta-ments nous de més alçada i per lapromesa de noves instal·lacions iequipaments que revaloritzarien elssolars i les cases del barri que hui endia ja estan en mans d'immobiliàrieso constructors.Els efectes per al barri i els seus veïns,en canvi, serien molt negatius, comara la destrucció de l'entramat urba-nístic tradicional, la destrucció denombrosos edificis catalogats o de

valor arquitectònic excep-cional, i el pitjor de tot ésque aquesta avinguda aca-baria amb el mode de vidaque s'havia conservatdurant tants anys, un modede vida caracteritzat per uns forts lli-gams entre els veïns i una intensaactivitat als carrers.Després de molts anys de lluita, unasentència del Tribunal Superior deJustícia del País Valencià, el gener del2002, aconseguí paralitzar les expro-piacions i, conseqüentment, lesobres. Els problemes, però, no acaba-ren, ja que davant d'aquesta situació,l'administració ha optat per la margi-nació i la degradació del barri com acàstig i com a persuasió. La resposta

de l'alcaldessa a l'auto de suspensiófou ben significativa: "lamentable-ment [aquesta suspensió cautelar]provocarà un progressiu deteriora-ment en la zona afectada per la sus-pensió per la inactivitat gestora, men-tre que la resta del barri gaudirà delbenefici de la regeneració que suposa-rà l'actuació municipal".Precisament per combatre aquestadegradació progressiva, la PlataformaSalvem el Cabanyal organitza les jor-nades Portes Obertes, unes jornadesque pretenen conscienciar la poblaciótant veïns com ciutadans de la neces-sitat de conservar els valors humans iculturals d'aquest barri mitjançant larealització de diferents espectaclesartístics. Cabanyal Portes Obertes ésun projecte d'intervencions artísti-ques autogestionat, voluntari, finan-çat pels veïns, amb la complicitat delsartistes i dels assistents.Enguany, l'edició de Portes Obertes,que se celebra del 13 al 22 de juny,presenta tres propostes ben diferents.La primera d'elles consisteix en el pri-mer cicle del Teatre de l'Escorxador,que serà l'eix central de tota l'edició.La segona proposta duu per títolPaladars al Cabanyal i vol posar a l'a-bast de tothom la cuina casolana delbarri en entorns ben especials: casesparticulars del propi barri.Finalment, la tercera proposta s'ano-mena Llençols per la Dignitat, que ésuna gran instal.lació col.lectiva alsbalcons del carrer de la Reina (just ala zona afectada per la prolongació)feta sobre llençols gastats donats pelsveïns.

Què suposa les Portes Obertes peral Cabanyal?Fa set mesos, quan començàrem apreparar les Portes Obertes, hi haviaun cert dubte sobre com es podriendesenvolupar les eleccions. Unresultat o altre podria haver afectatel futur del Cabanyal. No obstant,nosaltres valoràrem que calia realit-zar les Portes Obertes independent-ment d'aquestes possibilitats.Així, des de fa 7 mesos estem treba-llant en aquest esdeveniment amb laintenció que servisca per combatrela degradació del barri i per aconse-guir suport popular. Per a nosaltresés un esforç molt gran, prova d'aixòés que hi ha més de cent deu perso-nes de la plataforma implicades enun sentit o altre.Heu rebut algun suport especialper organitzar aquestes jornades? Bé, la Plataforma ha rebut adhe-sions i suport de quasi totes les enti-tats cíviques i culturals de València,així com d'universitats i partits polí-tics -exceptuant el PP, evident-ment!- però, pel que fa a les PortesObertes, hem d'agrair especialmentel suport del col·lectiu d'actors iactrius, que col·laboren desinteres-sadament en les jornades i quenomés cobraran en funció de larecaptació dels espectacles.Com valoreu la victòria del PP aValència?Nosaltres estem contents perquè, simés no, el PP no ha pujat al nostrebarri, malgrat la intensa campanyapropagandística que ha fet. És més,

el nostre districte és el sisé quemenys vots dona al PPAl número anterior de L'Accent,informàrem de la demolició dedues cases, ens pots dir alguna cosamés al respecte?La demolició d'aquestes dues casesno forma part del pla de prolonga-ció de l'avinguda, sinó de la reformade l'entorn de l'estació de trens delCabanyal, prevista ja el 1988.Aquestes cases eren propietatd’AUMSA (empresa municipald'urbanisme) des de feia temps. Elque passa és que amb la demoliciós'està intentant acovardir els veïnsque, per altra banda, ja rebem coac-cions de la mateixa empresa peracceptar les condicions actuals devenda i abandonar les seues cases.El que està clar és que Rita no té capintenció de fer-se enrere.La ciutat de València ha viscut elsdarrers anys molts lluites de veïnsque defensaven les seues cases ohortes enfront de plans urbanístics,però poques d'aquestes lluites hantingut tant de ressò com la vostra,perquè creieu que és açò?Nosaltres estem organitzats des defa molt de temps i, malgrat que enocasions no ho haja semblat, nohem parat mai la nostra activitat.Més enllà, però, d'aquest fet hi hauna simple dada quantitativa: elprojecte afecta més de 1.600 habi-tatges directament, i tot un barriindirectament. La magnitud delprojecte és, doncs, allò que ha fetque la nostra lluita també siga

major. La injustícia humana -elcomponent humà- d'aquest projec-te és tan gran que hi ha una cons-cienciació entre els veïns molt este-sa.Quina és la situació actual delbarri?D'ençà que les obres foren aturadesprovisionalment pels tribunals, lesautoritats municipals han fet tot elpossible per accentuar la degradaciódel barri. Així, per exemple, hanpermès que s'instal·len moltes per-sones dedicades al tràfic de drogues.Molts d'aquest s'allotgen en cases deconeguts propietaris afins al PP.Mentre tant, estem a l'espera de laresolució del contenciós administra-tiu, que creiem que eixirà abansd'un any.

17 de juny de 2003

Pàgina 3

Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:Entitat Oficina Control Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent enconcepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

L'inici de la VI edició de Cabanyal Portes Obertes i la recent demolició dedues cases tornen a centrar l'atenció sobre aquest barri marítim

El Cabanyal reivindicael seu futur

Els PoblatsMarítimsLa història dels poblats marítimsde València es remunta gairebé finsl'ocupació cristiana, quan el 27 demaig de 1249 té lloc l'acta de fun-dació de Vila Nova MarisValenciae de mans del propi rei enJaume. Com la majoria de nuclisurbans dels Països Catalans medie-vals, la ciutat de València estavaallunyada de la mar, però li eraimprescindible una centre des d'onrealitzar les activitats pesquera i decàrrega i descàrrega de bens, activi-tats imprescindibles per al comerço la mateixa subsistència dels ciuta-dans. Aquesta era, en gran mesura,la funció del que, set segles després,s'anomenaria Poblats Marítims.D'ençà la seua fundació, elsPoblats Marítims sempre hanmantingut el seu caràcter especialde poble de pescadors, amb lesseues costums i el mode de vida tanvinculat a la mar. Un dels ele-ments més representatius és l'en-tramat urbà dels Poblats Marítimsque es caracteritza per una disposi-ció allargada paral·lela a la platja iper diversos carrers transversals quedisseccionen aquesta estructuraseguint el discórrer de les antiguessèquies. Com deia el geògrafVicenç Roselló, catedràtic de laUniversitat de València, en l'infor-me presentant les al·legacions con-tra el projecte, "l'especificitatarquitectònica fràgil i insubstituï-ble ha estat reconeguda per desta-cades autoritats urbanístiques. Noté gaire paral·lels, com no siguen esMolinar de Palma de Mallorca o laBarceloneta".La destrucció d'aquest entramat ésun dels efectes més visibles del pro-jecte de prolongació de l'avingudaBlasco Ibàñez. No obstant, el barrise'n ressentiria en molts altresaspectes, com ara en el fet que que-daria dividit en dues parts per unavia de circulació ràpida, i d'aquestamanera acabaria amb un sentimentde comunitat que ha permès queaquests Poblats mantinguen, compocs barris de València, una llen-gua tan viva, una vitalitat culturalexcepcional i, sobre tot, una com-bativitat, que ja durant el franquis-me va destacar per la seua força iinsistència.

L’apunt

El cartell de Portes Oberte d’enguanys

Entrevista a Faustino Villar, portaveu de la Plataforma Salvem el Cabanyal

“No hem parat de lluitar”

Amb la nova victòria per majoria absoluta del PPa la ciutat de València, l'esperança d'una salvaciópropiciada per un canvi electoral s'esvaeix.Després de la Punta, les hortes de Benimaclet oBenimàmet, les alqueries del Pouet o les rondesnord i sud, el Cabanyal sembla ser l'últim reduc-

te en resistir el fervor especulatiu de l'alcaldessavalenciana. La Plataforma Salvem el Cabanyal,una de les entitats en defensa del patrimoni mésantigues de la ciutat, continua tan activa comsempre i com demostra dia rere dia, disposada aresistir.

Aure Silvestre. València.- A les 8'03del passat dilluns 9 de juny, la cen-tral nuclear de Cofrents, a la comar-ca de la Vall d'Aiora, va interromprela seua producció d'energia. Aquestfet (que encara no ha estat clarificatdel tot per part dels responsablesd'aquesta instal·lació, així com tam-poc de l'estatal Consell de SeguretatNuclear) sembla que es va produirdesprés que saltara el diferencial dela zona del generador, a una de leszones no nuclears de la planta, peròque va aturar tot el procés obtencióenergètica, inclosos aquells sectorsnuclears. Com s'explica a la pròpiapàgina web de la central, aquestapart de la central és la que actua coma generadora elèctrica que impulsael rotor, que alhora és la productorad'electricitat. Sembla que tot es vaproduir per una mala connexió elèc-trica, que feren saltar de forma auto-

màtica les proteccions del generadorprincipal.L'aturada de la central va obligar aposar en funcionament la centraltèrmica de Castelló, que funciona apartir de gasoil, així com augmentarla producció de la situada al Grau deCastelló, de cicle combinat.Aquestes plantes assolien el seumàxim rendiment al migdia delmateix dilluns. Segons els responsa-bles de la central, aquesta situaciópodria allargar-se una setmana. Almoment del tancament d'aquestaedició, la central de Cofrents nohavia tornat a la normalitat.L'última vegada que la nuclear deCofrents va patir una parada auto-màtica de la seua producció va serentre el febrer i el març de l'any pas-sat, quan els controls obligatorisdurant el procés de recàrrega decombustible a la part nuclear, detec-

taren fins a dotze errades d'impor-tància, segons va anunciar en aquellaocasió el mateix Consell deSeguretat Nuclear. Alguna mesosmés tard, l'octubre passat també s'hiva donar una anomalia d'importàn-cia, en espatllar-se una de les vàlvu-les encarregades de controlar la des-càrrega d'aigua acumulada al desai-güe dels equips de contenció del sis-tema de tractament de residus. Aldia d'avui, s'han comptabilitzat mésde trenta cinc tones d'aquests residusradioactius als seus magatzems.Aquesta central ha estat objecte demoltes denúncies per part de col·lec-tius i organitzacions ecologistes,sobretot a partir de l'any 1999, quanes va fer públic que, de forma cons-cient, s'havia operat amb una de lesbarres de combustible amb fissures.El fet va elevar, en aquell moment,els nivells de radioactivitat a unslímits més enllà dels aconsellablespels propis manuals de seguretat dela planta. Amb tot, però, l'incidentmés greu va ocórrer el 20 de juny de1990, quan una fuga radioactiva vacontaminar nou obrers de la planta,segons fonts de l'organitzacióEcologistes en Acció.La central nuclear de Cofrents, inau-gurada el 1984, dotze anys desprésde l'aprovació de construcció de lacentral per part del Ministerid'Indústria franquista el 1972, ésuna de les quatre centrals nuclearsque actualment operen als PaïsosCatalans, conjuntament amb Ascó I,Ascó II i Vandellós II.

Els problemes a la central deCofrents, però, no són una excepció,ja que a la resta de centrals catalanes,al llarg dels últims anys han sovinte-jat els problemes, quelcom que hafet saltar totes les alarmes. L'any2001, a la Central d'Ascó es vadetectar una fissura a la tapa del seureactor. Encara que l'accident mésgreu es va produir el 19 d'octubre de1989 a la central de Vandellós I,actualment en procés de desmante-llament, quan es va incendiar partd'un dels turbo-generadors, es tren-cà l'eix de la turbina i s'inundarenalgunes parts de les instal·lacions altrencar-se les canonades dels con-ductes de refrigeració del reactor.Aquests fets, que estigueren a puntd'ocasionar una tragèdia, generarenuna ràpida resposta als pobles de lescomarques de l'Ebre, una mobilitza-ció que donaria els seus fruits anysdesprés amb l'inici de les fases dedesballestament d'aquesta perillosacentral.

Als últims anys han augmentat els problemes i anomalies

Aturada a la centralnuclear de Cofrents

17 de juny de 2003

Pàgina 4

Països Catalans

Manifestacióantifeixista alPoble SecUn centenar de persones es vanmanifestar al barri barceloní delPoble Sec en protesta per l'ober-tura d'un local de l'organitzaciófeixista Democracia Nacional(DN). La convocatòria deMaulets va transcórrer sense inci-dents i va finalitzar a 100 metresdel local de DN, on s'havien con-centrat uns deu feixistes.Les provocacions dels ultradre-tans, en molts casos en connivèn-cia amb els antiavalots de la poli-cia espanyola, van desencadenarenfrontaments amb els jovesindependentistes amb el balançde diverses persones ferides i unfotògraf agredit.Posteriorment, a les 2 de la mati-nada, el Centre Social OkupatCan Vies del barri de Sants vapatir un atac amb còctels molo-tov, però sense produir desestros-ses d'importància. Els membresde l'assemblea del CSO han rela-cionat l'atac amb els incidents delvespre i han fet una crida a mobi-litzar-se contra el feixisme.

Judici contra elmestre que vaposar l'esquelaa l'exprefecteBonnetFa cinc anys, l'aleshores prefectedel Departament dels PirineusOrientals (que inclou laCatalunya Nord), BernardBonnet, va ser traslladat aCòrsega (on va fer de prefectefins que se'l va relacionar amb unatemptat contra un restaurant al'illa). En el moment de deixar elcàrrec a la Catalunya Nord, elmestre de català Pasqual Tirachva publicar una esquela en claud'humor contra aquest prefecteque havia fet una política clara-ment agressiva contra la identitati la llengua catalanes.En el judici celebrat el dimarts 10de juny passat, el fiscal va dema-nar per Tirach una pena d'entre 4i 5 mesos de presó, una multad'entre 4.000 i 5.000 euros i quea la seva fitxa d'antecedentspenals figuri aquesta condemna,cosa que li suposaria perdre laseva feina com a funcionari del'educació.

Ca Revoltaprotesta durantla investiduraEl dia de la investidura de RitaBarberà com a alcaldessa deValència, un nombrós grup demembres i simpatitzants de CaRevolta es concentraren a la portade l’Ajuntament per denunciar elperill de tancament que planasobre aquest centre cultural. Noés el primer cop que Ca Revoltaes troba amenaçat per les autori-tats.

Bernat Pompei, Barcelona.- Elrepresentant espanyol al comitèd'experts encarregat de fer elseguiment del grau d'aplicació dela Carta Europea de les Llengües“Minoritàries” i “Regionals” alsdiversos països que l'han ratifica-da, va dimitir el passat mes demaig, en una mesura destinada abloquejar el procés d’avaluació.El bloqueig es produïa quinzedies abans que els membres de lacomissió comencessin a visitar elsdiversos països que han ratificatla Carta per conèixer l'opinió dela societat civil sobre com estanaplicant la norma els respectiusgoverns.En aquest sentit, els diferentscontrainformes i el posiciona-ment de nombroses entitats, asso-ciacions, col·legis professionals o

personalitats del món culturalcatalà, han estat molt crítics ambl’actuació de l’Estat espanyolcontra la llengua catalana i ambla vulneració sistemàtica d’aques-ta Carta. El Consell d’Europa, apartir d’aquesta visita i dels infor-mes que al seu dia els governs javan elaborar, ha d'emetre uninforme final, que en el cas del’Estat espanyol seria claramentnegatiu. El representant dimissio-nari, Juan Salcedo Martínez, ésrector internacional d’un centreprivat d'ensenyament superior. Adiferència dels representants d'al-tres estats al comitè d'experts,Salcedo és un desconegut en elmón de la lingüística.La Plataforma per la Llengua, queforma part de l'ObservatoriLingüístic, ha informat que

aquest organisme està redactantun contrainforme en relació al'informe presentat per l'Estatespanyol respecte el complimentde la carta de les llengües "mino-ritàries i regionals". En el seuinforme, l'Estat espanyol es vana-gloria de complir amb escreixl'esmentada carta. Al seu parer,aquest informe és imprecís isovint es dedica a fer una còpiade lleis que en realitat no es com-pleixen o que no s'han desenvolu-pat.En el contrainforme del'Observatori Lingüístic s’esmen-ten tots aquets punts que justifi-quen la seva postura crítica. Apartir d'aquí, la Plataforma per laLlengua considera com una estafala negativa espanyola i la dimissióde la persona responsable en

questió. Ho consideren unamaniobra per tal d'endarrerir elprocés d'avaluació de la Carta, iuna manera de no reconèixer elsgreus incompliments que a l'Estates produeixen. Per aquesta enti-tat, la postura espanyola ve dona-da pel temor justificat de presen-tació de contrainformes (enaquest cas, de qualitat superior alpropi informe) argumentant ifent-se ressò dels incomplimentsesmentats. Amb aquesta postura, l'Estatespanyol pretén evitar el debat iamagar la veritable realitat davantdels seus socis europeus.La Plataforma comclou que “totplegat constitueix una manca derespecte i una mostra d'intoleràn-cia envers els ciutadans que hande viure sota les fronteres del'Estat”.Mentre l’Estat espanyol no com-pleix la Carta que va signar iintenta impedir que se n’establei-xi una avaluació, l’Estat francès ésun dels pocs països europeus quees nega a signar la Carta, i noreconeix cap dret ni oficialitat alcatalà, ni a cap altra de les llen-gües diferents del francès.

El Govern espanyol tem que s’avaluil’aplicació de la Carta de les LlengüesLa dimissió del representant espanyol al comitè de seguimentbloqueja el procés d’avaluació.

Les centrals nuclears han despertat un ampli moviment d’oposició arreu del pais

De les cinc centrals nuclears quehi ha als Països Catalans, quatreestan en funcionament, ja queVandellós I està aturada.

17 de juny de 2003

Pàgina 5

Economia

Als polítics elegits a les urnes normal-ment se'ls exigeix que complisquen lesseues promeses electorals, però amb elPP açò pot ser contraproduent. Desdel 1995 el Partido Popular valenciàs'ha mostrat favorable de privatitzar laTelevisió Autonòmica Valenciana, iara sembla disposat a fer realitataquest vell compromís. El passatdimarts 10 de juny era la data indica-da per adjudicar les tres àrees que espensen privatitzar (informatius, pro-grames i publicitat), però 'la granquantitat d'ofertes i documentaciópresentada' han obligat a ajornar ladecisió fins el pròxim 20 de juny.Siga quina siga la data, el que serà unarealitat d'ací a poc és que la televisiópública de les valencianes i valencians,concebuda com a servei públic, passea ser gestionada per empreses priva-des. Aquesta operació, “d'obrir-se a lainiciativa social” en paraules delmateix Zaplana, no deixa de ser unamostra més del paradigma econòmicdel PP: la privatització.Hi ha moltes maneres de privatitzar.Una d'elles és la que s'ha seguit aCanal 9. Primer es degenera la quali-tat de la programació que s'emet.Després s'aconsegueix un deute queobligaria a tancar qualsevol empresaprivada. Més tard es continua amb laconfecció de llistes negres de treballa-dors i es premia els adeptes al règim. Is'acaba per demanar ajuda als empre-saris privats perquè solucionen el pro-blema. I tot voluntàriament. Ambaquest procés s'aconsegueix que lapoblació perda l'estima que puga tenirper Canal 9. Qui vol una televisiócom aquesta? A qui li dol desprendre’sd'aquesta llosa? Un cop creat el pro-blema i el desinterés general de lapoblació s'haurà de buscar una solu-ció. Anem, doncs, a veure què opina

la iniciativa privada de tot açò, i cer-quem quin grup mediàtic, amb expe-riència i solvència, ens pot ajudarencarregant-li la gestió. El deute, evi-dentment, continuarà pagant-lo laGeneralitat. Fàcil, veritat?Aquest model de privatització no ésnou, però. El famós Hospital de laRibera funciona de la mateixa mane-ra: titualiritat pública i gestió privada.O el què és el mateix: màxim benefi-ci, mínim cost. Davant la impossibili-tat legal de vendre aquests serveis

públics al millor comprador, s'aplicala lògica mercantil a una prestació onpreval, de moment, l'interés general alguany econòmic, i on no es veuen ciu-tadans, sinó clients.Aquesta privatització suposarà, a més,una profunda transformació del mapaaudiovisual valencià. Des de sempreles productores valencianes han recla-mat un major suport de la televisióautonòmica per regenerar un sectorqualificat d'estratègic, suport que síque han donat TVC, TVG, Canal Sur

o ETB als seus mercats locals. Mentrea Santiago, Bilbao o Barcelona creixienprojectes a València augmentava l'al-moina i el clientelisme. Aquesta acti-tud ha creat un espai caracteritzat perunes empreses febles, uns treballadorsamb una alta precarietat i una depen-dència total de les minses subvencionsde la Generalitat Valenciana. A açò,ara hi hem d'afegir la pressió que hantingut aquestes empreses per entrar enuna plataforma que opta a l'adjudica-ció, la Plataforma Audiovisual

Valenciana, recolzada pel grup PRISAi encapçalada per Jesús SánchezCarrascosa (marit de Maria ConsueloReyna, impulsor de Valencia TeVe,refundador del Diario de Valencia,exassessor de Zaplana, exdirector deTVV i favorit per quedar-se l'adjudi-cació d'informatius i programes).O entres i jugues, o et quedes fora i javeurem què passa. Aquest és el plante-jament. Hi ha qui no s'ho ha pensat,evidentment, i hi ha entrat totalmentconvençut. Tanmateix, altres s'hi hanvist obligats si volien continuar factu-rant alguna cosa. S'ha arribat a unpunt en què Canal 9 és l'únic com-prador potencial i canviar-ho és moltdifícil. Fa temps que les empreses del'audiovisual valencià haurien d'havermirat cap altres mercats i reinvertir elsbeneficis. Tenen bons professionals,potser els falta empenta pròpia i recol-zament extern. Precisament és el queno s'ha afavorit des de les institucionspúbliques.Actualment la televisió, a banda de serun important mitjà de socialització ide creació d'opinió, és un negoci ambun futur molt prometedor. La combi-nació de producció pròpia per part deTVV amb la compra de programes,pel·lícules o sèries a empreses valencia-nes atorgaria una suposada indepen-dència als serveis informatius de lacadena, i alhora consolidaria unimportant grup de professionals iempreses que proveirien TVV d'a-quells continguts que no puguera pro-duir la mateixa televisió, per exemple.Amb la privatització, però, nomésguanyaran aquells que fins ara aconse-guien contractes a dit i que ara hofaran sota el paraigües de la legalitatmés absoluta. Canal 9 serà, per llei, elnegoci dels amics.

*Julià Engo és reporter gràfic

Tot contracte temporal hade complir una causa pre-vista en la llei. Si ens con-tracten per sis mesos potser que ens trobem davantun contracte eventual percircumstàncies per a laproducció o un contracted'obra i servei determinat.Cadascun respon a unobjectiu diferent.L'eventual té per finalitatcontractar un excedent depersonal per tal de cobrirun excés de comandes o deproducció . La data de la fidel contracte és certa ideterminant, si no és quel'empresari/a demostra queen la realitat ja s'ha cobertaquell excedent i que ja nonecessita l'excés de mà d'o-bra. Llavors es pot procedir

a l'acomiadament.En el cas del contracte perobra i servei, aquest preténque el personal de novacontractació dugui a termeun treball específic, ambsubstantivitat pròpia dinsde l'activitat habitual enl'empresa, el que vol dirque la feina encomanada(que en tot cas s'ha d'espe-cificar en una clàusula con-tractual) no la poden dur aterme els treballadors deplantilla. La data de fi decontracte sempre és orien-tativa, no determinant. Elcontracte finalitza quans'ha acabat la feina que jus-tifica la contractació; així,el treballador/a en totmoment sap quin dia s'a-caba el contracte.

Evidentment que es potproduir un acomiadamentabans de la fi de la data delcontracte, ara bé, en totcas, el primer que cal com-provar és si el contractetemporal compleix ambalguna de les causes assen-yalades per la llei. Si no ésaixí, i ho determina unjutge/essa, el contractepassa a ser indefinit i con-seqüentment el treballadorpot ser readmès en l'em-presa i entra a plantilla o sel'indemnitza pagant unaquantitat econòmica equi-valent a 45 dies de salariper any treballat, cosa queresta a desició de l'empre-sari/a. La mateixa "sanció" s'im-posa a l'empresari/a quan

el contracte compleixamb la causa temporal,però l'acomiadament haestat improcedent, jasigui perquè cal esperar ala data de fi de contracte(eventual) o perquè l'obrai servei encara no s'haexhaurit. En cas que no es procedei-xi a reclamar contra l'aco-miadament, només s'obli-ga a l'empresa a pagar unaindemnització econòmicaequivalent a 8 dies de sala-ri per any treballat. S'enténque aquesta quantia com-pensa els perjudicis de lanova situació laboral del/atreballador; a més, evident-ment, cal pagar la quitança(finiquito) que són els con-ceptes salarials pendentsd'abonar per l'empresa. Siel contracte és d'ETT, laindemnització per acomia-dament o fi de contracte ésl'equivalent a 12 dies desalari per any treballat.

Canal 9, laprivatització continua

Em poden acomiadar si tinccontracte de 6 mesos?

*Per Julià Engo

Manifestació de 23 de febrer de la Plataforma per una TVV pública

Preguntes sobre els drets laboralsUna de les eines més importants de les empresesper vulnerar els drets de les i els treballdors és eldesconeixement de la legislació laboral actual. Si

tens dubtes, fes-nos-els arribar a aquesta novasecció i intentarem resoldre’ls de forma pràctica ientenedora.

escriu-nos a accenteco@correu.vilaweb.com

Valeo marxaal MarrocLa multinacional francesa ValeoIl·luminació està desmantellant laseva seu a Abrera (Baix Llobregat)per reobrir-la al Marroc i a algunspaïsos de l'est europeu. És el darrercapítol d’un procés que es va iniciarfa cinc mesos quan CCOO va sig-nar un expedient de regulació queva deixar a l'atur 260 persones,contradient les disicions de l'as-semblea de treballadors i declarantla manca de viabilitat de l'empresa.El pacte va ser subscrit per la direc-ció del sindicat, concretament pelsecretari general del metall delPrincipat, Vicenç Rocosa, i FélixRepullo, secretari general delmetall del Baix Llobregat deCCOO.La CGT, que ja va qualificar devergonyosa la signatura de l'acordde CCOO amb l'empresa, hadenunciat que l'empresa marxaperquè al Magrib la mà d'obra ésmolt més barata i no existeix capmena de llibertat sindical.Per altra banda, CCOO ha anun-ciat que vol prendre mesures penalscontra sindicalistes de CGT deValeo per agressions i amenaces.L'assemblea de treballadors i laCGT van fer responsables del tan-cament de l'empresa a CCOO.

La feblesa del sector audiovisual valencià ha agreujat la situació

Sí, l’empresari té un àmpli marge real per poder despedir-te. Si pots demostrar que l’acomia-dament és improcedent, només canviarien el número de dies que et paguen per any treballat.

Redacció València.- Mitjançant elsegrest de 71 treballadors de l'em-presa argentina Techint, SenderoLuminoso ha tornat a les primeresplanes dels diaris internacionals.L'espectacular operació i la succes-sió de versions contradictòries hanacabat per erosionar la fràgil credi-bilitat d'Alejandro Toledo.Finalment l'empresa ha reconegutla negociació amb la guerrilla i elsubministrament de queviures algrup que, a més, s'ha apropiat d'a-bundants explosius.L'atracció que despertà des de llurcreació Sendero ha emmirallatalguns analistes fins al punt depronosticar el rellançament d'unacampanya militar. Aquesta fasci-nació venia donada per la singula-ritat del grup. Trencant amb elmodel de guerrilla guevarista, en latradició peruana del MIR,Sendero Luminoso apareixia coml'únic grup maoista del continent.Fortament cohesionat al voltantd'Abimael Guzmán, sorprenienllurs anàlisis de la realitat peruanaaplicant els termes de la Xina revo-lucionària. Així, els dissidents erenacusats de Teng Siao-paigianistes.Per últim, des dels començamentsdel seu activar aconseguí una aure-ola d'invencibilitat donada la inca-

pacitat de les Forces Armades peraturar l'extensió per tota la Serrade les columnes senderistes.Tanmateix, la detenció el 1992d'Abimael Guzmán, els Acords dePau amb Fujimori d'una fracciódissident i la captura delComandante Feliciano el 1999,suposaren la pèrdua de la capacitat

militar i, sobretot, esborraren,sobtadament, les esperances depresa del poder de les que esnodria en bona mesura la cohesiódel grup i la seua capacitat dereclutament.A hores d'ara, Sendero Luminosocompta amb més presos, a propdels dos mil tres-cents, que guerri-

llers, que volten el cinc-cents. Dinsel col·lectiu de presos, més de lameitat han renegat de la causa. Lespresons, per tant, han deixat de serels centres de reclutament de lamilitància en les ciutats. Mentreque al camp els paramilitars i lapor que imprimeixen han decapi-tat tota possibilitat de revifament.

Juanjo Garcia, València.- El passat12 juny el SUTEP, Sindicat Unitaridels Treballadors de l'Ensenyamenta Perú, donava per conclosa la vagaque mantenia des del 26 de maig.La reivindicació de millores sala-rials havia conduït els treballadorsa proclamar una vaga indefinida ala qual s'afegiren en els diessegüents els treballadors de la sani-tat, els del Poder Judicial i final-ment els camperols. La paralitzaciódel sector públic, la protesta alscarrers, a les universitats i el tall decarreteres ens ha mostrat dramàti-cament el Perú real. Com ara fa unany, durant les protestesd'Arequipa per la privatització delsector elèctric, han derivat en forts

enfrontaments amb les Forces deSeguretat. El govern d'AlejandroToledo va reaccionar desproporcio-nadament declarant l'estat d'emer-gència nacional per trenta dies isegellant amb ell la seua defunciópolítica. Toledo, qui fa tres anysencarnava la tornada a la democrà-cia del país per a una ampla majo-ria, ara no arriba al 15% en l'índexd'acceptació popular. Si l'any 2000Toledo representava l'ascens sociald'una família mestissa, quetxua-parlant i migrada a la Costa, con-voca ara més descrèdit que elFujimori dels darrers dies com apresident. De res no li ha valgutque l'economia peruana haja expe-rimentat el major creixement del

continent, amb prop del 6%.Sobretot perquè eixe creixement noha aturat la fractura social, quetambé s'ha engrandit.Així, a falta de tres anys per a lesnoves eleccions, el partit de Toledo,Perú Posible, s'enfronta amb eldestí inneludible de tots els partitsque han governat el país andí; ladevacle electoral. I és que des de fa

23 anys cap partit ha repetit legis-latura, excepte el de Fujimori, queho féu fraudulentament. La inesta-bilitat parlamentària s'ha traduït enel triomf de partits populistes comel fujimorista Cambio 90 i el propiPerú Posible. Però també en la falli-da dels partits conservadors tradi-cionals i en una profunda crisi del'esquerra, per la supervivència de

tendències insurreccionals.Al darrere d'aquesta deriva es trobala profunda crisi econòmica perua-na, amb un deute extern gegantí iamb cícliques crisis inflacionistes.En termes socials això significa un54% de la població en la pobresa,vora la meitat en pobresa extrema.La primerenca adopció dels progra-mes de l’FMI, amb l'abandona-

ment de les polítiques industrialis-tes i diversificadores en benefici delsector agro-pecuari-exportador,han mostrat ràpidament els seusefectes perversos, amb l'incrementde la dependència dels mercatsexteriors. La feblesa econòmica i les receptesd'alleugeriment estatal per partdels organismes multinacionals hacontribuït a l'esclafit social. Siaquest, durant les passades dècades,s'expressava a través del conflicteentre la Serra, endarrerida, contrala Costa, en desenvolupament, o através de la lluita sostinguda perSendero Luminoso i l'MRTA, avuiles dicotomies han caigut. La gue-rra, amb prop d’un milió de des-plaçats cap a les zones desenvolu-

pades del país, ha acabat amb lahistòrica dualitat peruana. Els des-plaçats han anat engreixant elssuburbis de les ciutats costeres i elshan afegit l'element indígena.La caiguda dels referents guerrillersha contribuït a l'extensió de l'ex-pressió del malestar sovint en ter-mes menys polítics, però sí mésracionals. El maoisme i el guevaris-me testimonial Tupac-Amaru feienmés nosa que servei dins l'emer-gència dels moviments socials ijugaven en contra de l'articulacióde l'esquerra. Així, la utilització del'espantall guerriller que paralitzavaimportants segments de la ciutada-nia avui no són digeribles per l'opi-nió pública.

L'estabilització de la inestabilitat

Perú: vaga, caos iestabilització

17 de juny de 2003

Pàgina 6

Internacional

La vaga de treballadorsde l’ensenyament ha posat contra les cordes el govern peruà

Perú és un dels païsosque més aviat haexperimentat elresultats de laglobalització neoliberal

La guerrilla s’incauta d’abundant material explosiu

Sendero Luminoso reapareixenmig del conflicte

Aquest plat va molt bé com a acom-panyament de carn fregida o a la plan-xa. Vol una certa paciència per a quèno es cremen les patates, i cal unabona paella, antiadherent -preferent-ment un wok. Es fa amb poc d'oli,perquè les patates queden toves isucoses, i per això el risc que se usenganxen és elevat. Es poden afegiraltres verdures, com ara pebrot verd ocarxofa. Les millors patates per a fregird'aquesta manera són les de la varietatKennebec, Buffet o Bintje, o qualse-vol de carn molt blanca i farinosa.Desconfieu totalment de les patatesde supermercat etiquetades com a"per a fregir": la majoria són varietatsd'escassa qualitat que van tan poc béper a fregir com les etiquetades com

"per a bullir" o "per a guisar". Lespatates per a fregir són les que dema-nen més cura a l'hora de triar la varie-tat -per a bullir, torrar o guisar n'hi hamoltes que van bé. Si no feu servir lavarietat adequada, a final tindreu unaespècie de moniato fregit, bastantincomestible. Compte, que hi ha unavarietat que algú ven com a Kennebec"falses", que tenen la carn més foscaque les autèntiques i no van gens béper a fregir.

PREPARACIÓPeleu les patates i talleu-les a daus o atrossos irregulars -no allargats- de 2-3cm. Calfeu mig cm d'oli en la paella iquan estiga calent aboqueu-hi les pata-tes. Fregiu-les a foc lent -però no al

mínim- i remeneu-les, no molt sovint,just de tant en tant perquè no se usenganxen i queden daurades per totesbandes. La paella ha d'estar ben tapa-da, perquè en part s'han de fer amb elseu vapor. Al principi les podeu reme-nar amb una cullera de fusta, mentreencara són crues, però quan comencena posar-se toves cal que ho feu agafantla paella i sacsejant, sense tocar-les, o seus trencarien i se us faria una espècie depasta. Talleu mentrestant els alls ten-dres a trossets. Quan comencen a estartoves, afegiu-hi la sal. En el momentque es puguen travessar bé amb unganivet i ja estiguen quasi fetes, afegiu-hi els alls i tingueu-ho cinc minutsmés, fins que els alls estiguen tous i lespatates siguen tendres per dins i amb

una crosta daurada per fora. Veureuque al final no queda gaire oli, perquèl'hauran absorbit. Si vegeu que us que-deu sense oli a mitjan cocció, afegiu-nemés. Rectifiqueu-les, si cal, de sal i ser-viu-les.

Lluís M.Xirinacs; La traïció delslíders, vol.3: La collita perduda, ed.Llibres del segle, 1997.Joan Sebastià Colomer.- El tercervolum de La traïció dels líderscobreix el període que va del 16 dejuny del 1977 al 25 d'octubre del1979, amb l'afegit d'un comentaria la data històrica del 23 de febrerdel 1981, a més d'una resposta a unarticle de Josep Benet datada l'any1994. Xirinacs, com es pot esperardel títol del llibre, critica el procésde transició, no només per què lesforces franquistes mai no hi vanperdre el control sino també comuna dura acusació als líders anti-franquistes catalans -inclòs Benet-,els quals "per conservar llur poderja no necessitaven el poble". El dis-curs es distingeix clarament del deBenet pel fet que no dóna a l'opera-ció Tarradellas una rellevància sen-

yera (de fet fins i tot en reconeixl'important valor simbòlic com arestauració de la legalitat), i central'acusació en uns partits políticsque van prescindir fàcilment del'Assemblea de Catalunya -repre-sentant legítima dels catalans delPrincipat en opinió de Xirinacs- enel moment que es van assegurar unaposició preeminent en el nou marcpolític.Josep Benet; Escrits en defensa prò-pia, ed. Proa, 2003J.S.C.- En aquest llibre, l’autor esdefensa de les reaccions que vanprovocar, l'any 1992, unes declara-cions seves criticant la trajectòriapolítica de Tarradellas, però tambéde les crítiques a la seva acció polí-tica: des de la dreta (Ortínez,col·laborador de Tarradellas, queha publicat les memòries) i des del'esquerra (Xirinacs, en el llibre res-

senyat anteriorment). Tarradellasés la qüestió central del llibre.Benet respon a l'acusació d'icono-clàstia ("...allò que necessita el nos-tre poble és tenir una visió real dela nostra història") i a les crítiquesdels tarradellistes (un remenat decol·laboradors del president, desocialistes i d'ex-franquistes, escas-sos però influents, dedicats al cultea la personalitat mitjançant el clubd'opinió Emprius) en base a la sevaincapacitat política durant la gue-rra (era cap de govern en elsmoments de màxima violènciapolítica a la reraguarda), la sevaescassa representativitat (mai fouescollit pel Parlament) i el fet quela "solució Tarradellas" era unaestratègia espanyola de contencióvers les massives mobilitzacions dela Diada del 1976 i els resultatselectorals del 1977.

Carles Castellanos; Reviure els dies.Records d'un temps silenciat, PagèsEditors.Joan Teran.- La vida d'un delsprincipals protagonistes en la gène-si i desenvolupament de l'indepen-dentisme modern ens és presentadaaquí en forma de memorial. Estracta d'un esforç personal i cons-cient per combatre el silenci, unesforç que ha marcat la vida de l'au-tor. La secció universitària del FrontNacional de Catalunya, la creaciódel PSAN, la lluita antifranquista iel procés de reforma s'entrecreuenamb la formació acadèmica i pro-fessional d'un Carles Castellanosque anirà esforçant-se en explicar, así mateix i a qui hagi volgut escol-tar-lo o llegir-lo, la història del seupoble en funció de la lluita que esdesenvolupa davant seu i de la qualn'és, en part, protagonista. Podremsituar-nos en el context concret (omillor dit, en el context tal i com elva viure l'autor) en el qual va des-envolupar obres teòriques fona-mentals per el desenvolupament delmoviment independentista com Elfenòmen nacional, o Per un poderpopular català. Una vida marcadapel compromís, la repressió i,també, per la passió per les mésdiverses llengües.

Joan Sebastià Colomer, Barcelona.-En plena onada reaccionària contrala revolució cubana, arriba als cine-mes una producció miraculosamentcatalana (la signa MediaPro ambproducció executiva de JaumeRoures, i es distribueix subtitoladaen català) en la que un dels directorsnord-americans més prestigiososdels darrers temps, Oliver Stone,selecciona quasi dues hores de les 30de l'entrevista que va mantenir l'any2002 amb Fidel Castro a Cuba.Stone, que va filmar abans de lesrecents execucions, apareix perma-nentment al costat de Castro fins elpunt que ambdós coprotagonitzen lapel·lícula amb la col·laboració de laintèrpret (Stone pregunta en anglès i

Castro respon en castellà). Malgratque la pel·lícula es promociona comuna visió intimista del revolucionari,Castro dona una gran quantitatd'informació sobre la crisi dels mís-sils, les guerres del Vietnam i Angolai les seves relacions amb el "Che",Khruschev, Gorbachev, Kennedy iNixon (aquest dos últims ja hanestat objecte de dues pel·lícules deStone). Només per aquest motiu,Comandante ja seria un documentinestimable per als historiadors delfutur, però, a més, ens ofereix unaproposta visual plena d'imatges d'ar-xiu, d'un moviment de càmera id'una posada en escena capaç deconvertir una llarga entrevista enuna narració visual prou variada. A

més, Castro, que va refusar la invita-ció de la Berlinale a la presentació dela pel·lícula, transmet tot el seucarisma malgrat el pas dels anys, iapareix a l'espectador molt lluny delcaràcter autoritari que es podriaesperar d'una figura així: respostes

espontànies, disposició a parlar detot, discurs matisat alhora de parlarde certes qüestions delicades relacio-nades amb la igualtat (o desigualtat)de drets a Cuba...els avantatges detenir ja poca cosa a perdre. No es potdir el mateix d'Oliver Stone, que faesforços dignes d'elogi per tal deveure's forçat a l'exili, tot i que sem-bla que se li ha exigit que afegeixiquelcom al voltant de la pena demort i la dissidència a Cuba si voldistribuir la pel·lícula als EstatsUnits. No podrà, però, netejar laseva imatge davant de l'establishmentsi va dient coses com aquesta: "...el que cal és comparar Cuba ambd'altres països llatinoamericans, i nosortir a parlar sempre de la qüestióde la llibertat i la democràcia. Si hihaguessin eleccions lliures, de segui-da veuríem com la CIA finança elpartit de l'oposició"

La reforma al Principat:tres visions diferents

Patates amb alls tendres

17 de juny de 2003

Pàgina 7

Cultura

Comandante

Recepta

La reforma, l'Estatut, la restauració de laGeneralitat del Principat i el retorn de Tarradellassón temes centrals en els llibres que us proposem.

Tres visions diferents de tres personatges cabdalsdins l'esquerra nacionalista: Lluís M. Xirinacs,Carles Castellanos i Josep Benet.

Auster parla de Bush aBarcelonaL'escriptor nord-americà PaulAuster ha estat a Barcelona pre-sentant la seva darrera novel·laEl llibre de les il·lusions (editadaen català per Edicions 62), querepresenta un retorn al gèneredespués d'un parèntesi cinema-togràfic que inclou els guions deSmoke i Blue in the face i ladirecció de Lulu on the bridge.En la presentació va parlar depolítica tot dient que Bush "ésl'avantguarda d'una mena defeixisme"

Conspiraciód'EstatArriba als cinemes catalans (aalguns) un documental (L'apro-piació del descobriment d'Amèrica:una conspiració d'Estat?) de DavidGrau, que defensa la catalanitatde Cristòfor Colom, (diu que erade Barcelona i va iniciar el seuviatge a Pals) com un fet amagatvoluntàriament per la historiogra-fia espanyolista.D'aquest tipus d'historiografia espot esperar qualsevol cosa, peròcaldria preguntar-se si val la penafer l'esforç per un honor tant dub-tós.

La Crònica deMuntaner enmúsicaS'ha presentat un espectacle per alproper festival de Peralada en basea la Crònica de Ramon Muntaner.Jordi Savall, especialista català deprestigi internacional en el campde la música antiga, hi posarà lamúsica, i el muntatge escènicanirà a càrrec de Joan Ollé i l'ac-triu Rosa Novell.

La maleta d'enCompanysL'Arxiu Nacional ha compraten subhasta pública a Rennes(Estat francès) la maleta que vaacompanyar el president de laGeneralitat en la seva fugidafins la Bretanya, on fou detin-gut per membres de la policiamilitar alemanya. 63 anys des-prés, la maleta (que inclou,sobretot, una gran quantitat defotos de Companys, discursos iuna relació de llibres de la sevabiblioteca personal) torna aCatalunya

INGREDIENTS(per a 3-4 persones)

Mig quilo de patates d'una varietatbona per a fregir, una bona garba

d'alls tendres, oli d'oliva, sal.

17 de juny de 2003

Pàgina 8

Contraportada

AGENDA

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 12. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Julià Engo, Estela Prades, Albert Roig.

JUNYDimarts 17Palma. Commemoració del Dia delsDesapareguts Saharauis: tallers, dansa ilectura de manifest. Pl. Espanya, des deles 15h. Organitza: Associació d’Amicsdel Poble Saharaui.Dimecres 18València. Concentració “Per unaRTVV pública, en valencià i de quali-tat”. 17:30h, davant del Palau de laGeneralitat Valenciana. Organitza:Assemblea de Treballadors de RTVV.Dijous 19Molins de Rei. Presentació del’Associació per a la Recuperació de laMemòria Històrica. 20h, Can’Ametller. Organitza: Kasablanka iAssemblea Antifeixista de Molins.Divendres 20 a dissabte 22València. VI Festival del CabanyalPortes Obertes. Durant tot el cap desetmana: performances, espectacles detitelles, dansa, teatre per a infants i pera adults, dinars populars i actuacionsmusicals. La major part d’activitats esfaran a l’antic Escorxador del Cabanyal.Figueres. Xerrada sobre sindicalisme,amb membres de Sintel Catalunya. Casalla Volta de Figueres. Organitza: COS.Dissabte 21Amposta. Culturaviva 2003: fira d’ar-tesans, d’entitats, de llibres i de discosen català, festa infantil, dinar, xerrades,sopar i concert amb Al Tall, ElèctricaDharma, Brams i Atzukak. Organitza:CAL.Manacor. Festa multicultural per lapau. 17h, pl. del Mercat. Organitza:Plataforma per la Pau de Manacor.Diumenge 22Barcelona. Encontre: fira de lluitessocials dels Països Catalans, amb para-des, dinar, tallers de debat i cloendaamb Pirats Sound System. A partir deles 10h, Cotxeres de Sants.Dilluns 23Revetlles de Sant Joan, Festa Nacionaldels Països Catalans.Massalfassar. Revetlla a la platja ambels diables.Gràcia. Sopar i concert a la pl. delDiamant. Organitza: CPF i Castellersde la Vila de Gràcia.Sants. Sopar i diables a la pl. Osca ifesta a l’Hamsa. Organitza: CasalIndependentista de Sants i Rescat.Terrassa. Revetlla al Can Pingàs.Igualada. Sopar, grallers i tabals, corre-foc i concert amb Al Tall i Pomada.Dimarts 24València. Concentració davant dels jut-jats de Navarro Reverter pel judici a dosdels detinguts de les protestes contra laZAL l’estiu passat. 11h.Divendres 27Igualada. Presentació del llibre“Autoestima i Països Catalans”, ambFrancesc Ricart i Josep Galan. 19:30h,Jimmy Jazz.Dissabte 28Dia de l’Alliberament Gai, Lesbià iTransexual.València. Festa Ca Revolta Oberta.3:30h, Le Club. Organitza: Ca Revolta.

Envia les convocatòries aaccent@xarxaneta.org

Quines són les raons que us hanempès a la vaga als estudiants de laUniversitat de Perpinyà?El govern de l'Estat francès ha ela-borat un projecte de llei de reformade l'ensenyament que va cap a unaprivatzació i una globalització de l'e-ducació. A mitjà termini desaparei-xaran les universitats de menys de15.000 estudiants, la Universitat dePerpinyà (UP) es troba, doncs, enperill. En una primera etapa, tanca-ran els centres de recerca, despréspreveuen augmentar el preu de lesmatrícules, els allotjaments i lesbeques seran atorgats pels ajunta-ments... un conjunt de mesures molt"simpàtiques" per als estudiants...I quines són les vostres reivindica-cions?Volem salvar la independència detotes les universitats en general, i enconcret de la nostra, que serà anne-xada a la de Montpeller d'aquí pocsanys. Aquesta annexió significa unanova amenaça per l'ensenyament delcatalà i en català a la UP. Rebutgemla visió i l'avenir que ens prepara elgovern, lluitem contra un Estat en el

qual caldrà pagar per estudiar. I, amés, per estudiar què? LaUniversitat de Perpinyà serà enfoca-da únicament en el turisme, quantriaràs història de l'art, et formaranper fer de guia només... Bàsicamentvolem la retirada de la reforma.Com s'ha organitzat la vaga?Al començament hi va haver diversesassemblees generals, per informar,decidir de lesaccions i orga-nitzar-se inter-nament. Enteníem fins a 4cada dia! Hemelegit un comitède vaga i diversesc o m i s s i o n s .Durant la sego-na assemblea, s'ha votat el bloqueigdels exàmens, i això va ser una micamés difícil. Cada dia havíem devenir cap a dos quarts de 7 del matí,per tal de fer els bloquejos.Quina ha estat la resposta dels estu-diants?Hi va haver unes 500 persones queeren en favor de la vaga i que es van

apuntar per bloquejar els exàmens.Unes 200 eren totalment en contra,un grupet de 10 persones fins i totvan muntar un comitè "anti-vaga".La resta no es pronunciava.I com han reaccionat els estudiantsdels instituts?No es van mobilitzar gaire. No vanser prou informats, són en períoded'exàmens i penso que la universitat

sembla lluny perells.I l'actitud delp r o f e s s o r a t ,quina ha estat?Havien comen-çat la vaga abansde nosaltres,però alguns s'hanfet enrera quan

han vist l'amplitut que prenia elmoviment. El personal tècnic, queserà despatxat si la llei és votada, hacol.laborar molt amb nosaltres.Quants dies fa que duren les mobi-litzacions?Vam començat el 16 de maig, fa mésde tres setmanes. Ja feia més d'unmes que els mestres d'escola i els

professors del secundari feia vaga.S'han suspès exàmens?Hem aconseguit desplaçar els exà-mens 2 setmanes, però hem hagutde bloquejar cada dia els accessos a launiverstitat perquè el nostre presi-dent, el senyor Ferral, contrariamentals seus col.legues de les altres uni-versitats, no ha volgut reportar lesproves.Com ha reaccionat el Govern a lesvostres mobilitzacions?De moment, el govern ha reportatel vot al mes de setembre, i lesmobilitzacions han disminuït.La nit precedent a l'últim bloqueig,el 30 de maig, un centenar d'estu-diants van dormir a dintre del cam-pus, i cap a les 4 van enviar la poli-cia a desallotjar l'edifici perquè elmoviment esdevenia massa dur perells.Però la resposta a aquest projectede llei per part dels estudiants, delprofessorat i del personal ha conti-nuat. Per exemple, a la manifesta-ció del 10 de juny hi van participar20.000 persones, i penseu quePerpinyà és una ciutat de 100.000habitants.Quins precedents té aquesta vaga aPerpinyà?En té molt pocs... La UP mai haviaestat una universitat que lluités, nohi ha cap tradició reivindicativa. El1995, hi va haver unes manifesta-cions en contra d'un altre projectede llei, però sembla que 2003 haestat la nostra primera gran revolta.Com creus que acabarà el conflic-te?Com que l'aprovació s'ha ajornatfins el setembre, a la universitat elmoviment s'ha tranquil.litzat.Només es fan bloquejos simbòlics.És difícil de resistir més de tres set-manes en període d'exàmens, l'opo-sició és massa forta avui. Però enshaurem de tornar a manifestar decara al setembre!

Entrevista a Júlia Taurinyà, estudiant de la Universitat de Perpinyà i militant de la Coordinadorad’Estudiants dels Països Catalans

Laia Altarriba, Barcelona.- El 16 de maig els estudiants de laUniversitat de Perpinyà van començar una vaga contra la intenció delGovern francès de reformar l'ensenyament universitari, que fins i totva aconseguir bloquejar els accessos a les facultats i aturar els exàmensde final de curs. Actualment, davant l'actitud del Govern d'ajornar

les negociacions fins la tardor, les mobilitzacions s'han afeblit.Una de les estudiants que ha participat en el comitè de vaga de laUniversitat de Perpinyà és Júlia Taurinyà, de la Coordinadorad'Estudiants dels Països Catalans, que ens parla dels motius que elshan empès a oposar-se al projecte de llei.

"Aquesta ha estat la primera granrevolta de la Universitat de Perpinyà"

Assemblea del 18 de maig a una aula de la Universitat de Perpinyà

“L’annexió de laUniversitat de Perpinyàa la de Montpeliersuposa un perill per al’ensenyament en catalài del català”