Entre 3.000 i 4.000 persones es manifestaren elpassat dissabte 9 d'octubre a la ciutat deValència convocats sota el lema "Pels dretsnacionals i socials i la defensa del territori" percelebrar la Diada. La manifestació va alterar elseu recorregut tradicional per l'organitzaciód'una desfilada de Moros i Cristians. La marxa

va transcórrer sense cap tipus d'incident llevatd'alguna provocació puntual. D'entre els blocsindependentistes destacà la nodrida presènciade Maulets, que superà amb escreix la restad'organitzacions i partits. També Endavant i elPSAN van participar a la manifestació. Les rei-vindicacions de les organitzacions independen-

tistes se centraren en el rebuig a la reforma del'Estatut com a solució dels problemes del PaísValencià i en la necessitat de bastir una alterna-tiva de participació revolucionària en la cons-trucció nacional. A part, destacà la presència delBloc Nacionalista Valencià, què se sumà a laconvocatòria després d'anys d'absència.

Els dos joves de l'Hospitalet detinguts la matina-da del 4 d'octubre continuen al centre peniten-ciari de la Trinitat. El 18 d’octubre el jutge vamantenir la mesura de presó provisional.Juntament amb un veí de Cornellà, foren detin-guts per la seva pressumpta relació amb l'atacamb còctels molotov a la caserna de la PoliciaNacional espanyola del barri barceloní de Sants.Dos dels joves van haver de ser traslladats al'Hospital Clínic perquè la moto en què viatja-ven va xocar amb el cotxe de la policia en elmoment de la detenció.El dimecres al matí van passar a disposició judi-cial acusats de danys, desordres, resistència i asso-ciació il·lícita. No obstant, la inconsistència de lesproves aportades per la policia malgrat les tortu-res físiques i psicològiques rebudes a la comissa-ria va obligar a la fiscal a retirar aquest càrrec. Des del Grup de Suport d'Amics i Familiarss'han convocat diverses mobilitzacions: duesmanifestacions al centre de Barcelona i una al'Hospitalet, i també concentracions a la Trinitati diverses accions solidàries. Durant aquests dies,dos joves de Sants i Terrassa han estat retingutsdurant unes hores en relació amb el cas; un perrealitzar pintades a favor dels detinguts i l’altredesprés de la manifestació celebrada el dimecres13 d'octubre a l'Hospitalet.

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 44

l Fòrum Social Europeu celebrat aquest mes d'octubrea Londres no s'ha posicionat clarament sobre laConstitució Europea. Les resolucions principals no

han aportat massa res de nou respecte al que s'havia aprovat enles anteriors edicions d'aquesta trobada de moviments socials ipolítics de l'esquerra europea. D'una banda, s'ha repetit el "Noa la guerra", centrat en aquesta ocasió en la demanda que es reti-rin les tropes d'ocupació de l'Iraq. La centralitat d'aquesta exi-gència cal entendre-la en el marc on se celebrava el Fòrum:Londres, ja que l'esquerra anglesa vol pressionar el Goven deBlair perquè els seus soldats abandonin el país. D'una altrabanda, la resolució final també ha donat una especial rellevànciaa la condemna del neoliberalisme, però s'ha quedat en unadenúncia en abstracte, perquè a l'hora de posicionar-se sobre eldocument que sacralitza aquest sistema al nostre continent, és adir, a l'hora de rebutjar el projecte de Constitució Europea, nohi ha hagut acord. Per què no ha sigut possible aquesta con-demna? Doncs perquè alguns dels sectors que participen alFòrum Social Europeu formen part de la socialdemocràcia, que

en la major part de països s'ha mostrat partidària o, com a molt,ambigua respecte a aquest projecte. I en un fòrum celebrat en undels centres neuràlgics del capitalisme, aquesta corrent política téuna força que ha pesat molt a l'hora de prendre la resolució finali ha forçat a un consens que en realitat volia dir renúncia per partdels sectors més combatius que han acudit al fòrum. Aquest ésel cas de la delegació catalana anticapitalista, que, tot i respectaraquest suposat consens, va expressar el desacord amb la decisiófinalment presa i va convocar totes les organitzacions polítiquesi socials d'Europa el mes de gener a Barcelona a la manifestaciócontra la Constitució Europea que organitza la Campanya delsPaïsos Catalans coincidint amb la visita de Zapatero, Schroederi Blair.Els desacords que s'han visibilitzat en aquesta resolució final delFòrum coincideixen amb els diversos projectes de l'esquerra

europea, i mostren una fractura entre dos grans sectors difícils deconciliar: d'una banda, la socialdemocràcia, que només plantejapetites reformes que procurin paliar els efectes devastadors delcapitalisme; i d'una altra banda, l'esquerra revolucionària, queen molts països es mostra desorientada però que té un projecteirreconciliable amb el capitalisme. Fins ara el Fòrum havia servitper impulsar un espai de trobada de les diverses esquerres i perfixar una agenda mobilitzadora comuna. Però en un moment enquè no és possible ni d'elaborar una agenda compartida (no s'hafixat cap data conjunta de mobilització contra la ConstitucióEuropea), potser cal replantejar-se la utilitat d'aquest espai queanomenen moviment de moviments i construir-ne un de propide l'esquerra anticapitalista europea, compartit amb l'esquerrarevolucionària de la resta del món, que ha fet les propostes i refle-xions més interessants que s'han sentit aquests dies a Londres.

editorial

Del 19 d’octubre al 2 denovembre de 2004Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Maragall celebra el 12 d’octubre

a MadridPaïsos Catalans / 2

Vaga a autobusosde Barcelona

Economia / 5

Una oportunitatper a l’Uruguai

Internacional / 6

Esquerres europees

Entrevista a Mª A. Burria, mare de Diego Sánchez, i Carme Valenciano i N. Riera, pares de Laura Riera

E

Sumari: ······················

Actes i manifestació ala Festa per laIndependènciaVilafranca va acollir els passats dies 15, 16 i 17d'octubre la tercera edició de la Festa per laIndependència d'Endavant, on va destacar lamanifestació contra la constitució europea, queva aplegar unes 500 persones pel centre de la vila,i la gran assistència al concert d'Inadaptats,Obrint Pas, Soziedad Alkoholika i Pirat's SoundSistema. L'esdeveniment va ser el marc de pre-sentació del manifest conjunt de Nós-UnidadePopular, Batasuna i Endavant per una Europadels pobles lliures. En aquest document, les tresorganitzacions van reafirmar el compromís delspobles gallec, català i basc en la via de la inde-pendència i el socialisme per construir unaEuropa més justa i solidària.El relleu de Vilafranca serà l'Eliana (Camp deTúria), on es prepara pel proper 30 d'octubrela 14a edició de la Festa per la Independènciade Maulets.

Els 2 joves de l'Hospitaletcontinuen empresonats

Dos joves despleguen una pancarta a l’entrada de Barcelona en solidaritat amb els empresonats

L’Estatut, protagonista del 9 d’Octubre

El jutge manté la mesura de presó provisional pels dos joves acusatsde llençar còctels molotov a la comissaria de Sants

La salut en vendaPaïsos Catalans / 3

A. Ginés i Sànchez, València

El Govern del tripartit ha protago-nitzat una nova mostra de submissióa Madrid amb motiu de la fiestanacional del 12 d'octubre.L'assistència del president de laGeneralitat principatina a la desfila-da militar ha estat fortament critica-da per amplis sectors de la poblaciócatalana que no comparteixen elcaràcter bel·licista de l'acte ni elvalor simbòlic de la diada espanyola.Paral·lelament, diversos actes antifei-xistes s'han celebrat arreu dels PaïsosCatalans per denunciar el caràcterimperialista i racista d'aquesta diadaque el cabdill Franco va instaurar percommemorar l'anomenat "descobri-ment" d'Amèrica.Maragall i la desfiladaL'anunci de Pasqual Maragall de laseua assistència a la desfilada va pro-vocar un reguitzell de crítiques desdels diferents partits polítics i mit-jans de comunicació. Aquesta cir-cumstància no va canviar la decisiódel president principatí, que va justi-ficar la seua decisió pel canvi detarannà del Govern espanyol. Aixímateix, Maragall va afirmar que laseua presència seria moneda de canviper aconseguir representació delGovern de Madrid en l'acte d'home-natge a Lluís Companys, l'expresi-dent de la Generalitat de Catalunyaafusellat pel règim franquista.Per a Maragall, "el fet que l'Estatespanyol tres dies després sigui aCatalunya per homenatjar la figurade Lluís Companys el dia del seuafusellament és un signe que cami-nem en el mateix sentit".Reprenent la transicióPer la seua banda, el ministre deDefensa espanyol, José Bono, vaintentar evitar la polèmica de l'acteapel·lant al patriotisme i sentimenta-

lisme. Així, en una nota de premsadel Ministeri prèvia a la desfilada,s'anunciava que a "l'homenatge alsque donaren la seua vida perEspanya" hi participaran "familiarsdels morts de l'accident del Yakovlev42, de les víctimes d'ETA i de 11-M,dels agents del Centre Nacionald'Intel·ligència assassinats a l'Iraq[recordem que un d'ells havia segutparticipant actiu de la guerra brutacontra el poble basc], del 'geo'[membre del cos d'èlit de la policiaespanyola] mort en l'explosió del pisde Leganés i dels periodistes mortsen zona de conflicte, així com lluita-dors dels dos bàn-dols de la GuerraCivil, que tambéformaren part de laDivisión Azul i laDivisió Leclerc".Com va manifestarBono "aquest ven-tall és el millor quehem pogut trobarque represente el patiment del terro-risme a Espanya i que Espanya estàper damunt de qualsevol divisió ide-ològica o històrica".Aquest plantejament de la FiestaNacional española ve a recuperar, de

nou, l'esperit dels partits de l'esque-rra durant l'anomenat procés detransició, en què es va renunciar a laideologia de classe i a les reivindica-cions nacionals i es va renunciar a lamemòria històrica per no perjudicarla unitat de l’Estat espanyol.Mobilitzacions arreu del paísEl caràcter feixista de la diada del 12d'octubre ha quedat de manifestrepetides vegades en el fet que, alsPaïsos Catalans, al marge dels actesinstitucional, només l'extrema dretaha organitzat celebracions. Enguany,l'extrema dreta s'ha tornat a reunir ala plaça Sant Jordi de Montjuïc, en

un homenat-ge públic a lab a n d e r ae s p a n y o l a .Tant els actesinstitucionalscom els pro-tagoni t za t spels feixisteshan generat

reaccions arreu dels Països Catalans.A Barcelona, diferents col·lectiusantifeixistes van convocar una mani-festació que va recórrer el centre dela ciutat. Tot i que l'assistència foumenor que altres anys, els més de

500 assistents van aprofitar perdenunciar el genocidi que suposà laconquesta de les amèriques i la com-plicitat de les institucions amb l'ex-tremadreta. També, com altres anys,el desplegament policial fou desme-surat.Les mobilitzacions, però, no s'hanacabat a Barcelona. LaCoordinadora d'Assemblees de Jovesde l'Esquerra Independentista vaconvocar concentracions contra elfeixisme i la hispanitat a totes leslocalitats i barris on hi ha assemble-es de joves. A Tarragona, les organit-zacions Maulets, Endavant,Coordinadora d'Estudiants delsPaïsos Catalans i l'Alternativa Estelvan fer públic un comunicat conjunton, entre altres coses, es denunciava"l'actitud de les institucions, coml'Ajuntament de Tarragona, que per-meten la presència de vaixells deguerra per interessos econòmics". AGirona, per la seua banda, la CUPva organitzar un "jornada de treball"i una "escombrada simbòlica de laRambla".Cal recordar, però, que a altres capi-tals dels Països Catalans, com araValència, la data que tradicional-ment trien els feixistes per eixir alcarrer és el 20 de novembre, motiupel qual les mobilitzacions antifeixis-tes solen ser també durant aquestesdates.

La jornada del 12 d’octubre torna a enfrontar l’independentisme i l’antifeixismecontra l’espanyolisme de l’extrema dreta i les institucions

Maragall insisteix enl’espanyolisme el 12-O

La División AzulLes paraules del president Margalldurant l'homenatge a LluísCompanys on afirmava que tambécaldria dedicar un espai a les "víc-times de la República" demostrenl'obsessió de l'esquerra institucio-nal espanyola per assolir una"reconciliació nacional" entre unsinteressos històricament oposats.L'antecedent immediat -i més sig-nificatiu- d'aquesta actitud haestat la participació de la DivisiónAzul en la desfilada militar del 12d'octubre. Si bé, cal desdramatit-zar l'enrenou -no cal oblidar quel'exèrcit espanyol és hereu directede l'exercit franquista pel que fa acomandaments, ideologia i simbo-logia- la presència de la DivisióAzul no deixa de ser un fet d'im-pacte.La División Azul es va crear el1941 com a part d'un complicatjoc de diplomàcia internacionalentre un Estat espanyol desfet des-prés de 3 anys de guerra i unaAlemanya nazi que encara conce-bia la possibilitat d'una victòriafàcil. El seu impulsor va serRamon Serrano Suñer, encarregatde política exterior i un delsmàxims defensors d'aliança ambAlemanya. L'objectiu era expressarla simpatia vers l'Eix d'una mane-ra que no comprometera les rela-cions amb altres països occidental-que proveïen l'Estat de productesbàsics- ni que puguera justificaruna intervenció a l'Estat espanyolen cas de la derrota dels Alemanys. Segons la retòrica oficial, laDivisión Azul era un cos de volun-taris on hi participaven "estudiantsi catedràtics, obrers i camperols,alts càrrecs de l'Estat i de laFalange, [i] militars". El nomvenia del color de la samarreta,que era la pròpia de la Falange, i elseu destí era el front soviètic, perlluitar contra "el comunisme". Elsallistats a la División Azul vanactuar sota ordres dels generalsnazis i van haver de jurar fidelitatal mateix Hitler com qualsevolaltre soldat alemany.

l’apunt

“José Bono va afirmarque l’acte servia perrecordar que Espanyaestà per damunt dequalsevol divisió”

Pasqual Maragall ha optat per assistir a la celebració del 12 d’octubre a Madrid

Del 19 d’octubre al 2 de novembre de 2004 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot,Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç,Associació Cultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. PapereriaElena, Papereria Stel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular deGràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs,Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona,Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira,Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia,Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó dela Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: CasalIndependentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olladels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I PlanaBaixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: LlibreriaCatalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell.Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, ViaFora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaçade Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Associació Cultural l a Fornal (St.Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i laGeltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna(Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia)/ AteneuRevolta (Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / ·Casal Boira Baixa (C. del Pont 52 baixos, Manlleu) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (SantElies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa)/ Casal Popular La Traca ( C. Travessia, 15 Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel)/ CEPC-UAB (Local R-118, Pl.Cívica)/ CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos.València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni,6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Locals on trobar L’ACCENT

Marta Insa i Gualde, la Font d'enCarròs

Un cop saturat el mercat de lesassegurances al món occidental, ésdifícil estendre's a altres mercats.La solució que han trobat les asse-guradores europees és abastir elmercat públic. La degradació de lasanitat pública obeeix a un desigexprés de privatitzar els hospitals il'atenció primària per tal de tenirl'aprovació de la població a l'horade donar les llicències d'usdefruit ales asseguradores. D'aquesta mane-ra, els governs redueixen el proble-ma de les llistes d'espera i els gransgrups reben grans quantitats dediners per aquests serveis que hau-rien d'estar garantits a tothom.El Principat té un rècord de deutea causa de la sanitat pública. El PaísValencià també va en camí d'arri-bar als mateixos nivells. L'Hospitalde la Ribera va ser el primer hospi-tal del País Valencià en tenir unagestió privada, i a aquest el seguei-xen el deTorrevella i elsfuturs hospitalsde Dénia iGandia (comar-ques centrals).Aquest procésde privatitzacióes podria esten-dre segons unmodel implan-tat pel Partit Popular, el qual bene-ficia les empreses licitadores d'a-quests serveis, entre les quals hi haAigües de Barcelona, Sanitas,Bancaixa o la CAM.El funcionament de la sanitatLa sanitat pública es degrada. Cadavegada són menys els diners que esdestinen a aquest sector, i més elsque s'inverteixen en sanitat priva-da. Al Principat les assegurances iles mútues amplien el seu mercatde manera considerable, a causa deles mancances de la sanitat públicaen els aspectes més bàsics. Les raons per aquesta progressivadesmillora del sistema de seguretatsocial són diversos: d'una banda uncert estancament dels serveis perpart dels professionals.L'alternativa a aquest estancamentno ha de passar, però, com propo-sen sectors més conservadors, per laprivatització, sinó per altres pro-

postes, entre les que hi ha un siste-ma de compensació per efectivitat.Amb un plus per objectius, defen-sen alguns, el defecte de "l'estanca-ment" podria ser corregit sensearribar als extrems de privatitzar elsserveis socials més importants, comés el de la sanitat. D'altra banda, la

reducció pres-supostària de lasanitat porta auna desmillorad’instal·lacionsi serveis.L'alarma vedonada sobre-tot perquèaquesta reduc-ció ve en una

època on la població augmenta, itots els serveis socials han d'adap-tar-se a la nova estructura social -tant pel que fa a les escoles com alshospitals.Les conseqüències de tot plegatporten a llargues llistes d'espera enles operacions quirúrgiques, quenomés es poden reduir -sobretotabans de les eleccions- desviantpacients a mútues i asseguradores, ipagant amb diners públics serveisque hauria d'estar donant l'Estat.De tota manera, segons apuntenfonts sindicals, només són en lesoperacions menors -com catarac-tes- que es redueix la llista d'espera.Les operacions més importants -transplantaments, o by-passos, a tald'exemple- continuen fent-se alshospitals públics: perquè són elsque tenen les instal·lacions mésadequades per a fer-ho.Els guanys econòmics en la priva-

titzacióEls beneficis que les empreses pri-vades poden traure dels hospitalssón clars, sobretot si prenem exem-ples concrets. L'Hospital de laRibera (Alzira, Ribera Alta) repanualment un tan per persona iany abans de començar l'exercicieconòmic. És a dir, que reben unsdiners per un ser-vei que encara nohan ofert. Aquestsdiners responen ala retribució peratendre una zonademogràfica deter-minada (en aquestcas, la zona de laRibera). Però si elsarriba un pacientd'un altre lloc, els metges tenenl'obligació d'atendre'l i despréspassen la factura a Generalitatvalenciana. Amb això es produei-xen dos fets: un, l'hospital de laRibera dóna prioritat als pacientsque vénen de fora, perquè en rebenbeneficis extra, mentre que elspacients de dins la zona d'atenciója han pagat els seus serveis, i, pertant, no se'ls atén tan de pressa, nitan correctament. El segon fet ésque la Generalitat paga dues vega-des pel servei del pacient de fora:una, per l'hospital on hauria d'ha-ver anat el pacient, i dues, perl'hospital que realment l'atén. Aaquest procés li hem d'afegir el fetque moltes vegades, per manca depressupost els hospitals públics notenen la mateixa infraestructuraque els privats, i per a fer certesproves des de l'hospital públic se'lsdesvia directament al privat.

Aquest és un esdeveniment tancomú que els sindicats ja han pre-sentat la seua queixa, i demanensaber quina quantitat de pacientses transfereixen a l'hospital de laRibera concretament. Però aques-tes dades no es faciliten mai.La qualitat del serveiLa diferència de la qualitat del ser-vei i l'atenció al pacient només estàgarantida en els hospitals públics.Un hospital de gestió privada sem-pre ha de mirar d'enviar el pacientel més aviat possible a casa, per talde deixar el llit lliure. Per tant, éspossible que la recuperació no sigadel tot completa, mentre que en unservei públic és obligatori deixarque el pacient es recupere. Si no hiha controls de qualitat als hospitalsprivats, això pot succeir en nom dela rendibilitat. El mateix passa ambla quantitat de personal i material.Oficialment és obligatori, perexemple, que un anestesista estigapresent durant tota una operació, ia la sala hi haja també assistents dematerial, assistents sanitaris. En

c a n v i ,segons elss i n d i c a t s ,això nopassa alsh o s p i t a l sprivats, que,per tal derendibilitzarels recursos,redueixen la

plantilla d'assistents, i no garantit-zen que l'anestesista estiga presentdurant tota l'operació. És una mos-tra més de les raons per les quals lesoperacions més importants semprees fan en hospitals públics. El problema del futurSi bé ara l'estat de la sanitat és pre-ocupant, en un futur podria empit-jorar, perquè la població europea isobretot catalana està envellint.Això provoca una major quantitatd'usuaris de la sanitat, i una menorquantitat de gent cotitzant a laSeguretat Social.D'altra banda, mentre els empresa-ris continuen contractant gentimmigrada de manera fraudulenta isense pagar-los seguretat social,se'ls està negant un dret bàsic i esdeixa de cotitzar una quantitat dediners que seria molt necessària pera l'actual sistema de seguretatsocial per a tothom.

Del 19 d’octubre al 2 de novembre de 2004Països Catalans

La salut en venda

La privatització de la sanitat posa en perill el futur d’aquest servei públic

La privatització de la gestió de la sanitat n'hipoteca el seu futur

L'anestèsiaepiduralDes de 2001 la Conselleria deSanitat valenciana confirmava quela quantitat de naixements a laSafor havia disminuït, i es deviafonamentalment a les mancancesper administrar l'anestèsia epidu-ral. L’octubre de 2002, es proposa-ren al plenari de les Corts valencia-nes dues proposicions no de lleiper reclamar a la Conselleria deSanitat garanties per l'aplicació del'anestèsia epidural en tots els cen-tres hospitalaris a les gestants quela sol·licitaren. El Partit Popularrefusà aprovar la llei i afirmava quel'anestèsia epidural estava garanti-da, i defensà que s'aplicava en un90% dels casos, mentre que els sin-dicats afirmaven que l'anestèsianomés s'aplicava en un 100% delscasos en 4 hospitals. L’octubre de2003 un informe del Sindicato deMédicos denunciava una fuga decervells a altres països europeus enl'àmbit mèdic: "una desbandadadeguda a la intenció de millorar elsingressos", explicaren.Vicent Rambla, conseller deSanitat, ha reconegut que aquestsistema de part sense dolor noméss'aplica en el 23,7% dels casos.Segons els sindicats, l'anestèsia epi-dural està quasi garantida actual-ment a l'Hospital Sant Francesc deBorja de dilluns a dijous alsmatins. Però és clar, els parts natu-rals no saben d'horaris, i per tald'assegurar-se que poden accedir aun part sense dolor, les embarassa-des prefereixen viatjar fins a Alzirai parir a l'Hospital de la Ribera -que recordem que és un hospitalpúblic de gestió privada."Indirectament, la manca d'aneste-sistes desvia els parts a la Ribera"expliquen els sindicats. En tot cas,cada vegada que una dona emba-rassada decideix tenir la criatura al'Hospital de la Ribera, sanitat lipaga a l'hospital -de gestió privada-entre 1.200 i 1.400 euros, que espodrien destinar a incrementar elnombre de professionals de l'anes-tèsia als hospitals públics.

l’apunt

“El Principat té unrècord de deute a causade la sanitat pública. ElPaís Valencià també vaen camí d'arribar alsmateixos nivells”

“Si bé ara l'estat de lasanitat és preocupant,en un futur podriaempitjorar, perquè lapoblació europea isobretot catalana estàenvellint”

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona

El conflicte a causa de lainstal·lació de l'anomenada THT(línia de molt alta tensió), fa mesosque està mobilitzant a la societatnord-catalana. A causa de les mas-sives manifestacions realitzades tana Perpinyà com a altres poblacions,l'empresa elèctrica francesa RTEretirà temporalment el projected'autopista elèctrica. La versió ofi-cial afirmava que fins al dia 7 dedesembre, data de la cimera fran-coespanyola a Saragossa, no esconeixeria el nou traçat proposat.Nou projecte: major afectacióMalgrat que RTE continua amb lapolítica de silenci fins a la cimerabilateral, i que de manera intencio-nada no ha volgut ni informar alsbatlles dels municipis afectats, l'e-dició del setmanari El Punt dePerpinyà ha destapat el traçat de laTHT.

Per una banda, l'actual línia de400 kv, que uneix Baixàs i Vic através de Montferrer i Prats deMolló, serà desdoblada. Aquestfet, malgrat estar recollit en l'ante-rior projecte, no és gens conegutentre l'opinió pública. D'altrabanda, la línia de nova construcciópassa d'estar projectada paral·lelaal futur TAV i, per tant, creuant laplana del Rosselló, a unir Baixàs iMontferrer però a través de Tuïr iCaixàs. Per tant, a Montferrer con-fluirien les tres línies de 400.000volts i d'allà la desdoblada es diri-giria cap al Ripollès (pel municipide Molló) i la nova cap a l'AltEmpordà a través de Costoja iMaçanet de Cabrenys. Des del'Empordà, s'observa amb moltapreocupació el projecte, ja que desde Redesa, empresa espanyola dedistribució d'electricitat, no s'harealitzat cap tipus d'informaciósobre el traçat que faria arribar la

línia fins a Bescanó.Aquest fet provocarà que en elspropers mesos les mobilitzacionstambé es produeixin a l'altra ves-sant del Pirineu i, de fet, col·lec-tius com Salvem l'Empordà,Salvem les Guilleries o l'Assembleade Defensa de les terres nord-orientals, han estat especialmentactius en actes com la darreramanifestació a Ceret el passat 11de setembre.Referèndum contra una líniainnecessàriaLa triple línia de molt alta tensióque creuarà els Pirineus és consi-derarada innecessària. Malgrat queels presidents regionals, Fréche iMaragall, defensen la infraestruc-tura, des de la mateixa DireccióGeneral d'Energia de laGeneralitat s'afirma que es pro-duirà un excés d'energia alPrincipat. La THT, impulsadapels governs espanyol i francès,

sembla només destinada a perme-tre la venda d'electricitat francesa(l'única de caràcter públic a laUnió Europea) i augmentar encaramés la nuclearització dels PaïsosCatalans.Per tal d'evitar la seva construcció,o si més no el nou ramal, s'estàimpulsant una recollida de signa-tures per forçar al prefecte a cele-brar un referèndum. Es necessiten41.000 firmes i sembla que a nivellinstitucional també s'impulsarà lainiciativa. En aquesta línia, elConsell General dels PirineusOriental (ens regional que abastales comarques nord-catalanes) vaaprovar una moció el passat 4d'octubre contra els treballs desegurització de la línia de 400 kvque arriba a Baixàs. Aquest fet,s'interpreta com a treballs prepara-toris de la triple línia que sumariamés d'un milió de volts entreBaixàs i Montferrer.

Jaume Calafell i Massanet, Palma

Jaime Matas, el president del Governautonòmic de les illes, afirmà durant laprimera sessió sobre l'estat de la"comunitat" que evitarà que a les esco-les de les illes es duguin a terme "pràc-tiques semblant a les ikastoles basques"i que en cap cas tolerarà que l'ensenya-ment es faci en la llengua pròpia delpaís al 100%, car això suposaria,segons ell, una "discriminació" enversels castellanoparlants i una manca derespecte a la llengua que és oficial a totl'Estat. Amb aquestes paraules, quehan suscitat la indignació lògica de lesentitats i persones que treballen per a lallengua, Matas ha deixat clar que hi hallengües de primera i llengües de sego-na. El castellà és necessari, indispensa-ble i obligatori i el català, en tot cas i enel millor dels casos, és tolerat, sempreque estigui restringit en uns àmbitsdeterminats.El discurs de Matas, doncs, fa un claral·legat a favor de l'ultraliberalisme méspur i dur; en aquest cas aplicat a laqüestió lingüística. Un ultraliberalismeque es basa en la lliure elecció de centrei d'idioma per part dels pares i mares.Davant això, les principals entitats iassociacions ja han dit la seva: tantl'Obra Cultural Balear com l'STEI -elprincipal sindicat dins el món de l'en-senyament- ja han assegurat que aques-

tes mesures contravenen totalment elsprincipis bàsics de la Llei de normalit-zació lingüística, àdhuc el Decret deMínims impulsat pel mateix PP i en elqual s'afirma que al manco el 50% deles assignatures s'han de fer en català.Per altra banda, en les directrius apro-vades pel conseller d'educació,Francisco Jesús Fiol, s'estableix que lanostra llengua és la vehicular de l'en-senyament.

Des d'aquestes entitats es consideraque la lliure elecció de la llengua, quesuposa la segregació física dels alumnesper raons lingüístiques, perjudica greu-ment els infants, sobretot als provi-nents de la immigració castellana i sud-americana, car una educació íntegra-ment en espanyol no els permetrà acce-dir al català, ja que tot l'entorn social iel carrer estan prou castellanitzats. Percontra, tant l'OCB com l'STEI pensen

que l'única manera -encara que no esgaranteix un coneixement al 100%- decontrarestar aquesta situació diglòssicaés que l'ensenyament sigui íntegra-ment en català.Si finalment aquesta lliure elecció dellengua es generalitza en el proper curs2005/2006 -de moment es troba enfase de proves en onze centres de lesilles-, l'OCB presentarà un recursdavant els tribunals. Igualment l'STEIinterposarà un recurs davant els tribu-nals per l'homologació que el Governde les Illes ha fet del nivell C de català,que tenen els alumnes a hores d'ara enacabar l’ESO. La tardor es presentacalenta en aquest sentit. Des del sindi-cat s'ha presentat un ambiciós pla denormalització per tal de combatre lapolítica regressiva i genocida del PP. Unpla que compta amb el suport i vist-i-plau de la FAMPA (federació d'asso-ciacions de pares i mares d'alumnes) ique des que s'anunciaren les mesureseducatives i lingüístiques ha mostrat elseu total rebuig envers aquestes. Un plad'actuacions encara per concretar, peròque té un període de durada il·limitat ique es pretén estendre'l a tota la socie-tat mitjançant convenis amb entitats ola creació de xarxes de voluntaris.Així i tot, el Govern no té intencionsde canviar llur política respecte al cata-là. En aquest sentit, un dels punts méspolèmics ha estat el fet que s'hagi dedemanar el consentiment obligatoridels pares si un centre d'ensenyamentvol augmentar les hores lectives en elnostre idioma, tot marginant i obviantper complet els consells escolars quesón els qui realment coneixen el pro-jecte educatiu i pedagògic que volendur a terme. Uns consells escolars enels quals ja hi són representats els pares,cosa, que contradiu a allò que preténvendre el Govern Matas afirmant elcontrari.

Del 19 d’octubre al 2 de novembre de 2004 Països Catalans

El PSC insta ano utilitzar elterme PaïsosCatalansEl PSC va instar els mitjans deràdio i televisió depenents de laGeneralitat principatina a noutilitzar els termes "PaïsosCatalans" i "selecció estatal".L'argumentació es basa en el pri-mer cas que "es pot ferir la sen-sibilitat d'una part de l'audièn-cia de fora de Catalunya" i en elsegon, que "la Generalitat tambéés Estat".

Mobilitzacionsen contra elsdesallotjamentsal BaixLlobregatEls centres socials ocupats delPati Blau (Cornellà) i l'Hortet(Hospitalet) estan en perillimminent. Cornellà va viure unajornada de protesta el passat 9d'octubre que va acabar amb l'o-cupació temporal del seu ajunta-ment. El CSO Pati Blau té datade desalltjament pel properdijous dia 21 d’octubre.L’assemblea del CSO ha convo-cat una concentració contra lamesura judicial a les 9 del matí iha fet una crida a la lluita endefensa de l’espai alliberat.En el segon cas, el 5 d'octubre,la resistència passiva de solidarisva aconseguir suspendre l'ordrede desallotjament.

Jaime Matas afirma queevitarà la “ikastolització”

El nou projecte de RTE s'ha intentat amagar als habitants de les comarquesafectades

Es destapa la nova proposta d'autopistaelèctrica a la Catalunya Nord

Jaume Matas

Jaime Matas afirma que evitarà la "ikastolització" a les escolesde les illes durant el discurs del debat de l'estat del'autonomia.

Àlex Tisminetzky, Barcelona

El proper dimarts 26 d'octubre elssindicats CGT i ACTUB (inde-pendent) han convocat els treba-lladors de TransportsMetropolitans de Barcelona(TMB) a una vaga de quatrehores. La convocatòria coincidiràamb el judici contra la direcció deTMB per acomiadament improce-dent a Pablo Díez, conductord'autobusos que es va suïcidardesprés de saber la sanció que se liaplicava acusat d'apropiar-se d'unbitllet d'1,10 euros. En motiu dela vista oral, els sindicats i la famí-lia del treballador han convocat ales 9.30 del matí una concentracióals Jutjats del carrer Girona núme-ro 2 de Barcelona.Els objectius i punts reivindicatiusde l'aturada laboral són fer públicel rebuig a l'acomiadament dePablo, que la direcció de TMBassumeixi les responsabilitats "almés alt nivell" i una reforma delrègim sancionador imperant a

l'empresa pública dirigida des delgovern municipal tripartit (PSC,ERC i IC-EuiA) i pactada amb els

sindicats CCOO, UGT i SIT.Saturnino Mercader, delegat sin-dical de la CGT, ha denunciat que

el president de TMB, el socialistaXavier Casas, "està maniobrantper no haver de testificar en eljudici per la mort de Pablo Diaz".A més, el sindicat anarquista exi-geix la dimissió o cessament delsmàxims responsables de TMB, delpropi Xavier Casas i de LluísFornies, director de recursoshumans i responsable directe del'aplicació de la sanció. Els treballadors d'autobusos ja vanseguir massivament la vaga convo-cada pel Comitè d'Empresa delspassats dies 8 i 9 de maig, i handenunciat en diversos fòrums imobilitzacions la injustícia d'unasanció d'acomiadament per untreballador amb 17 anys d'antigui-tat i sense cap altra falta que l'acu-sació de quedar-se 1,10 euros d'unbitllet.

Sentència afavor delstreballadorsde MagnetiLa sala Social del TSJ de Catalunyaha ratificat la condemna en primerainstància contra l'empresa MagnetiMareli per "discriminació i vulnera-ció del dret a la llibertat sindical". Lasentència dona la raó al comitèd'empresa i declara nul l'acomiada-ment de vuit treballadors i obligal'empresa a pagar els sous endarreritsdurant els anys de litigi processal. Lasecció sindical de CCOO deMagneti Marelli de Barberà delVallès, coneguda per la seva històricacombativitat, s'ha felicitat per ladecisió judicial, i ha denunciat que ladirecció havia intentat amb l'aco-miadament "debilitar l’organitzaciósindical i atemorir-nos de cara alfutur" i han agraït l'ampli suportsindical, social i polític rebut des dela societat de la comarca.

Mobilitzacionsdels subcon-tractats El passat 14 d'octubre els treballadorssubcontractats per la Generalitatprincipatina van iniciar un seguit demobilitzacions en defensa dels seusdrets laborals. Amb el lema "contra laprecarietat, prou d'externalització iprivatització", el sindicat CATAC-IAC va convocar una concentraciódavant la Delegació de Barcelona delcarrer Fontanella en demanda d'esta-bilitat laboral a l'administració queara gestiona el tripartit. L'assembleade treballadors ha convocat concen-tracions setmanals cada dijous a l'ho-ra de l'entrepà amb l'objectiu dedenunciar la utilització de subcontra-tes externes per feines pròpies del'administració, els endarrerimentsdels sous (que en alguns casos són del2002) i les situacions de temporalitaten què es troben.

IAR SiltalmobilitzaMontcadaLa decisió de la multinacional italia-na de presentar un expedient deregulació (ERO) ha provocat ja lesprimeres mobilitzacions a Montcadai Reixach (Barcelonès). Tot i que lacompanyia de frigorífics va facturar400 milions d'euros, l'empresa haanunciat un ERO que afectarà 377dels 450 treballadors de la factoriabarcelonina, única seu fora d'Itàliade IAR. En protesta per la mesura, el5 d'octubre es va convocar vaga imanifestacions a la localitat i el 18del mateix mes s'han previst jornadad'aturades i una manifestació aBarcelona per demanar a laConselleria de Treball i Indústria queno accepti la mesura empresarial. Enun comunicat públic, el sindicatCGT ja ha declarat que si "el governcatalà no canvia d'actitud, les mobi-litzacions hauran d'anar cap a unaaltra banda”.

Del 19 d’octubre al 2 de novembre de 2004Economia

Concentració de treballadors de TMB i familiars de Pablo Díez

Vaga a autobusos de Barcelonacontra "l'abús de poder"El president de TMB, Xavier Casas, intenta eludir la seva responsabilitat en lamort de Pablo Díez

Redacció, València

L'excomitè d'empresa d'Estamp-ados Sanchís, format pels sindicatsCoordinadora Obrera Sindical(COS), CCOO i UGT, ha denun-ciat que l'empresa està trencant els

pactes que havia subscrit per com-plir el deute que acumulava amb elstreballadors. Segons denuncia laCOS, els dirigents de l'empresa, elsprincipals accionistes i els seusadvocats s'havien compromès areconèixer tots els deutes amb laplantilla que l'acomiadament perERO havia deixat. Però aquestcompromís s'està trencant en lesdarreres setmanes, després que elsrepresentants de l'empresa no es

presentessin en els actes de concilia-ció que s'havien establert per pactarel pagament del deute. Aquestasituació està generant molta crispa-ció entre els més de 200 treballa-dors directes o indirectes afectatsper l'ERO de l'empresa a la Valld'Albaida. La COS ha qualificatl'actuació dels gestors de l'empresade "traïdora" i de "falta de qualse-vol justificació", i n'ha fet responsa-ble directe la família Sanchís, i con-

cretament Manolo i Mari CarmenSanchís, a més dels administradorsde l'empresa en la darrera època. Endemanda del compliment delsacords, el sindicat independentistaha anunciat mobilitzacions a lacomarca de la Vall d'Albaida delsextreballadors, sota el lema "Proude mentides, Prou d'injustícies,prou de fer-se rics a costa del queens correspon".

Estampados Sanchís nocompleix la seva paraulaL'empresa d'Ontinyent no paga el deute que deixa desprésd'un ERO que ha afectat 134 treballadors

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compteUs prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València,o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

Per a més informa-ció escriviu a

www.rojoynegro.info

Del 19 d’octubre al 2 d’octubre de 2004 Internacional

Sonia Jiménez. Redacció València

L'aplicació de mecanismes de controlde la democràcia és actualment una

realitat comú a molts països. Uruguaiva ser el primer on es va desenvoluparla llei de lemes, més coneguda per laseua implicació a l'Argentina i que

permet la presentació de diferents llis-tes de candidats pel mateix partit,arreplegant, per tant, un molt amplenombre de vots de diferent tendènciaa l'espectre electoral que al final recol-zen la llista d'un únic guanyador.Aquesta polèmica llei es va revocarquan, amb la reforma constitucionalduta a terme el desembre de 1996, esva aprovar la realització d'eleccionsinternes per tal de consolidar un úniccandidat per cada partit. Aquestareforma preveia, també, la instauracióde les eleccions legislatives en lamateixa data de les presidencials, l'úl-tim diumenge d'octubre. Conicideix,des d'aleshores, la tria del president dela República amb la dels 99 diputatsde la Cambra de Representants, ele-gits per sufragi directe als 19 districteselectorals municipals, i dels 31 mem-

bres de la Cambra del Senat, 30 delsquals triats directament pel poble enuna sola circumscripció electoral, mésel vicepresident. Però aquesta reformava incloure una segona part. Si capcandidat presidencial aconsegueixassolir la majoria absoluta en una pri-mera volta, es fa obligada la convoca-tòria d'una segona, coneguda com elballotage, i que es desenvoluparà entreels dos candidats amb major nombrede vots, enguany prevista per al 28 denovembre. En la seua aplicació real,aquesta reforma va suposar que l'es-querra perdés la presidència el 1999quan havia guanyat per majoria sim-ple en la primera volta. La incògnitaés si aquest fet tornarà a repetir-seenguany. La decisió està en mans depràcticament dos milions i mig d'ha-bitants amb dret a vot.

Dret i obligacióEn aquesta fita, però, la ciutadaniahaurà de posicionar-se sobre una novareforma constitucional que consagrel'aigua com a un bé que ha de roman-dre en mans de l'Estat, expressant queel servei de distribució i sanejament noes podrà atorgar a privats i que els ser-veis concedits fins ara hauran de tornara les seues mans. Aquesta consulta s'hapogut realitzar gràcies a la iniciativa dediferents sindicats i forces d'esquerra is'aprovarà si compta amb el recolza-ment d'una majoria simple de votants.Tanmateix, hi haurà un nombróscol·lectiu que no podrà pronunciar-se.I és que aquest país que obliga a votarels seus habitants, nega el dret a fer-hoal pràcticament mig milió d'emigrantsque han hagut d'abandonar-lo.Diferents organitzacions d'emigratss'han organitzat en els últims tempsper tal de reclamar l'exercici ple delsseus drets i les obligacions intrínsequesa la seua condició de ciutadanes. Així,el proper dissabte 30 d'octubre, elComitè França pel Dret a Vot delsUruguaians Residents a l'Exterior orga-nitzarà un col·legi electoral simbòlic iinformaran de l'escrutini a la premsauruguaiana el mateix diumenge.

Juanjo Garcia, València

A dues setmanes de les eleccionsuruguaianes, la victòria del FrenteAmplio, coalició progressista queagrupa tot l'espectre d'esquerres desdels sectors socialcristians fins a lesminories leninistes, sembla assegu-rada. L'única incògnita a resoldre éssi l'FA superarà el 50% necessari pera aconseguir la presidència en la pri-mera volta. Fins ara les enquestesdonen a la concertació progressistauna forquilla d'entre el 46 i el 52%dels vots i tot queda en els efectesque tinguen sobre l'electorat doselements. D'una banda els analistesdel setmanari Brecha, partidari del’FA, apunten a l'efecte "bola deneu", un contagi dels indecisos de

l'eufòria per la victòria de l'esque-rra. Per altra part, també es tem quel'enduriment de la campanya perpart dels candidats dels partits finsara dominants en l'escena políticauruguaiana generen un sac de "votsde la por" que conduisquen a unasegona volta. En les darreres setma-nes, la campanya ha augmentat envirulència, s'ha airejat el passat gue-rriller d'alguns membres de l'FA is'ha estimulat una visió apocalípticasi el Frente arriba al poder. Peròaquestes crides a l'alarmisme tenenpoca audiència i apareixen ambrotunditat com el recurs dels qui sesaben derrotats de bestreta. Allòprobable és que ambdues tendènciesacaben anul·lant-se o modifiquen elvot d'una fracció xicoteta de l'elec-torat.Així les coses, la previsible victòriadel candidat de l'FA, el socialista

Tabaré Vàzquez, marcarà la fi de latransició a l'Uruguai. Serà la prime-ra vegada que al país s'altere la tra-dicional alternança entre el PartitColorado i el Partit Nacional, oblanc, exceptuant-ne el període dela dictadura militar entre 1973 i1985. L'èxit de Frente Amplio res-pon a la progressiva pauperitzacióde les capes mitjanes, a la modernit-zació política que suposà que elFrente aconseguira l'alcaldia de

Montevideo, on radica un terç del'electorat, des de 1989 i el fracàs deles polítiques neoliberals delsgoverns anteriors. Però, sobretot,s'explica per l'enfonsament argentídel 2002, que repercutí d'una formaespecialment dramàtica a l'altravora del riu de la Plata. Per contra,la victòria del PT a finals del mateixany va produir un cabal d'optimis-me en les possibilitats de la socialde-mocràcia per aplicar polítiques

redistributives sense espantar lainversió de capitals i aconseguintque la cohesió social genere un crei-xement sostingut.L'altra clau de la victòria del FrenteAmplio, també sota l'ombra de l'ex-periència brasilera, és haver guanyatcerta respectabilitat entre els ele-ments financers a costa de retallar laseua proposta programàtica. Enaquest sentit, destaca tant la signa-tura d'una pacte per l'estabilitat ins-

titucional com la manca de promo-ció de la participació interna que, ajudici dels actors més a l'esquerradel Frente, l'han desviat de ser unpartit representant de les seues basesper esdevenir un partit de políticsprofessionals.Això té el seu reflex en el programaelectoral, que no contempla gransofensives i s'acontenta en fer voleiarl'ètica com a garantia del canvi.Així, en el congrés de gener, leslínies programàtiques es fixaren,com a horitzó, un augment delsprogrames assistencials, ajudes a lapromoció del capital nacional i a lainversió productiva, la potenciaciódel Mercosur i l'aprofundimentdemocràtic. Molt lluny del progra-ma fundacional del 1971, sota lainspiració allendista, que contem-plava el trànsit cap al socialisme.Però també es queda lluny d'algunes

aspiracions més pragmàtiques de laciutadania com la renegociació deldeute, superior al PIB de la nació,des d'una posició de força sobre elsorganismes internacionals o lasupressió de les lleis de Punt i Finaldel 1989. En el tema del dretshumans, l'únic compromís deTabaré Vazquez és el de l'esclari-ment de la sort dels desapareguts,sense que això comporte la reober-tura dels judicis als militars.El Frente Amplio està cridat a com-pletar el cicle de victòries de Lagos aXile, Lula a Brasil i Kirchner al'Argentina, però aquestes tres expe-riències properes en allò geogràfic iideològic computen més clarobscursque èxits. Perquè guanyar no signi-fica necessàriament vèncer.

Les eleccions del 31 d'octubre a Uruguai estan marcades peruna molt probable victòria de la socialdemocràcia.

Uruguai s'inclinapel Frente Amplio

Mig milió de ciutadans no podran votar als comicis uruguaians

El control de la democràcia,despotisme il·lustrat

“Les enquestes donenal Frente Amplio entre el 46 i el 52% dels vots ” “La victòria del PT

produí un cabald’optimisme en lasocialdemocràcia”

Tabaré Vazquez, candidat del Frente Amplio

"Bikandi i els seus companys no erend'una altra pàtria o un altre món,sinó més aviat persones dobles que, dela mateixa manera que el meu anticprofessor César, o el mateix OncleJuan, tenien dues llengües, dos noms,dos territoris…"Obaba, un poblet inexistent peròestereotípic de la Guipúscoa rural,que Atxaga ja havia utilitzat en dosaltres llibres com a orígen i pàtriadels seus personatges, és també l'es-cenari principal d'El fill de l'acor-dionista. Al llarg de 397 pàginesque n'acaben semblant moltesmenys, Bernardo Atxaga (JosebaIrazu) recorre la vida de dos amicsdes que comencen a despertar delson de la infantesa fins que assu-meixen la problemàtica social inacional en què han nascut. Així,l'autor ens detalla com Joseba iDavid, dos nois de família rural

relativament benestant, passen aser Ramuntxo i Etxeberria a lesfiles d'una organització armadad'alliberament nacional i comaquesta transformació els acabaportant a la delació, la presó i elposterior exili en el cas d'un d'ells.La literatura d'Atxaga, en moltspassatges altament poètica i inti-mista, planteja a través d'aquestahistòria temes com la maduresa, lamemòria, la por, l'odi i dóna unavisió de com una persona pot aca-bar esdevenint el que actualments'anomena un "terrorista". Unavisió intel·ligent i ben construïdaperò que és potser excessivamentdeterminista pel que fa al context ique relega a un segon pla els aspec-tes ideològics propis de qualsevolreflexió política d'aquest abast, fetque introdueix cert deix d'irracio-nalitat en la lluita dels personatges.

Tot i això, El fill de l'acordionistano deixa de ser una obra molt inte-ressant per copsar, des d'una pers-pectiva quasi vivencial, l'impactedel conflicte basc de l'època de ladictadura en una petita realitatrural del cor d'Euskal Herria i els

odis silenciosos, vistos progressiva-ment des dels ulls d'un adolescentque un petit poblet, aparentmentplàcid i bucòlic, amaga.

Arcadi Bassegoda

Del 19 d’octubre al 2 de novembre de 2004Cultura

Després de més de trenta anysdedicats a la producció de docu-mentals que aborden, majoritària-ment, aspectes diversos de la his-tòria xilena més recent, PatricioGuzmán s'ha decidit a fer una bio-grafia del personatge cabdal d'a-quest període. Ara bé, aquesta noés una biografia que té la pretensió

d'informar-nos d'aquells aspectesmés personals i íntims del perso-natge que habitualment no apor-ten cap element per a la compren-sió de l'individu sinó que buscareconstruir el seu procés de forma-ció política i analitzar el seu com-portament com a màxim respon-sable del projecte d'Unidad

Popular.Salvador Allende està construït res-seguint la seva vida de forma cro-nològica. La informació que n'a-nem rebent ens la donen les entre-vistes realitzades a aquelles perso-nes que van tractar amb ell, lesquals s'intercalen amb imatges imúsica de l'època extretes, moltes

d'elles, de material dels seus tre-balls anteriors (El primer año, del1971, La batalla de Chile, del1975). D'entre els múltiplesentrevistats cal destacar la presèn-cia de l'exembaixador dels EUA alXile de la presidència d'Allende.La seva franquesa i manca depudor a l'hora d'explicar ambdetall les exigències fetes pel presi-dent Nixon sobre la necessitat deliquidar el procés de transició alsocialisme és un reflex més de laimpunitat amb què els EUA prac-tiquen el terrorisme a escala mun-dial.A mesura que la pel·lícula avançai, per tant, els esdeveniments s'a-propen al tràgic final ineludible,les entrevistes dels seus conegutsvan deixant lloc a la reflexió i aldebat sobre les circumstàncies quevan envoltar l'aixecament colpista.Exmilitants de la Unidad Populars'interroguen sobre quines eren lesforces de què es disposava i quinesmesures hagués calgut prendre pertal de defensar el govern encapça-lat per l'Allende. Alguns d'ells nohan sabut superar aquell 11 desetembre del 1973. D'altres, l'hanincorporat al seu univers mental iels acompanya i aconsella en laconstrucció del projecte emanci-patori.

Josep Maria Solé

Una biografia política deSalvador Allende

La lluita de lamemòria

Patricio Guzmán, cineasta xilè especialitzat en documentals, estrena la seva darrerapel·lícula centrada en la persona del president xilè Salvador Allende

Mural de la resistència comunista a Santiago de Xile

Josep Pla:Cròniquesparlamentàries(1934-1936)Josep Pla: Cròniques parlamentà-ries (1934-1936) (ed. Destino).

El darrer volum de lesCròniques parlamentàries s'ini-cia precisament l'11 d'octubredel 1934. A partir d'aquí s'in-clouen els articles que, sota eltítol general d'Una enquesta alnord d'Espanya, Pla va escriureper La veu de Catalunya fins el13 d'abril del 1936: una cober-tura al dia dels esdeveniments iles seves conseqüències políti-ques narrades des de Madrid, elPaís Basc i Astúries. Pla constatala tendència a la radicalitzaciódels sectors obrers i l'adopciópel govern de formes cada copmés autoritàries. Que aixòrepugni el gust d'un liberal quemenysprea "les formes d'esperitmés esquemàtiques" mostra lalògica que va conduir els sectorsde la dreta "democràtica" adonar suport al feixisme i a prio-ritzar els interessos burgesos persobre de qualsevol altra conside-ració. És per això que Pla éscapaç de lloar l'acció de l'exèrcitsense enrogir. Ja se sap que perals liberals d'ara i de sempre "lademocràcia dura mentre dural'obediència".

Jordi Garrigós

En Diego i la Laura han estat en elsdarrers anys dispersats en diferentspresons de la Península; com a pares,quina va ser la vostra primera impres-sió del contacte amb la política peni-tenciària del govern espanyol?Norbert Riera.- Hem tingut una micade tot; Soto del Real, Alcalá-Meco,Badajoz, i ara està novament a Soto delReal fins que acabin els judicis. Cadapresó és una mica diferent i té les sevesespecificitats; Badajoz i Alcalá són cen-tres més petits i accessibles, i no posentants problemes pels paquets i les visi-tes. En canvi, Soto és una megapresó, iel tracte és molt més dur i distant. Elsfuncionaris són molt més estrictes idifícils de tractar.Carme Valenciano.- En el meu cas,crec que el primer contacte amb Sotodel Real va ser extremadament dur;vaig arribar a la presó en un estat enca-ra de xoc per la detenció i incomunica-ció de la Laura, i en un estat anímicbastant baix. Ningú t'explica res de res,i em va ser molt difícil afrontar les pri-meres visites; et parlen de "peculis"(ingrés de diners als presos), de "comu-nicacions", de "bisos", de milers deregles que un no entén res de res. Sortque en aquell moment familiars d'al-tres presos ens van ajudar, com ho femara amb els que veiem nous, i ens envam poder sortir. Com valoreu la política de dispersió?MªAntònia Burria.- Desastrosa, no téuna altra paraula. La situació és tal, quedono gràcies i em sento "afortunada"de tenir el meu fill a Soto, a només 600quilòmetres de casa nostra. I això quecada mes hem de fer 1.200 quilòme-tres per veure'l, i en arribar sempre enspregunta com ha anat el viatge i ensrecomana anar amb molt de compte.La carretera és perillosa, molts familiarsde presos dispersats han patit accidentsdesprés d'esgotadors viatges.A més, cal tenir en compte el desgastfísic i psicològic que representenaquests viatges mensuals, o a vegadesdos cops al mes. Per una persona decinquanta anys és difícil afrontar dor-mir al cotxe, autocar o tren, i triguestota la setmana en recuperar-te. És difícil d'explicar, però hi vas animatperquè el veuràs, i quan tornes és moltdur psicològicament, ja que tens la sen-sació que el deixes allà.ML.- I el cost econòmic! La nostraexperiència ens diu que una famíliaestàndar catalana és impossible queafronti tota sola aquesta política peni-tenciària, que sembla feta expressa-ment per destrossar els familiars.Aquest darrer any en què la Laura ha

estat a Badajoz, el cost familiar men-sual pujava a 1.000 euros (160.000pessetes) en viatges i estada aExtremadura, a 1.100 quilòmetres deTerrassa. A més, hem de sortir diven-dres (demanant festa a la feina) per tor-nar diumenge a la nit, per les difícilscombinacions dels trens que ens obli-guen a passar dues nits a fora de casa.Tot plegat està dissenyat com a venjan-ça, com a plus de condemna que hemde pagar les famílies.Al meu parer, si estiguessin aquí totseria molt més fàcil; no faltaríem mai acap visita, li podríem donar més suportmoral i si hi hagués qualsevol problemapodríem fer més pressió; ara mateix, siel metge no l'atén, hauria d'esperar-mea dilluns o dimarts a Badajoz per poderparlar amb ell i fer els papers, i no puc,ja que haig de tornar a treballar.Com és la relació amb els carcellers?M.A.- Com ja hem dit, entre els fun-cionaris hi ha de tot, i cada presó és unmón. Però la veritat és que a Soto permolts d'ells tots som "etarres"; és igualque no estiguin condemnats, o quenomés som familiars o amics. Peralguns d'ells tots som com un "ene-mic" i funcionen en clau de "venjança"afegida a la condemna que estan com-plint els nostres fills. Sinó, no es potentendre com a persones que portenanys anant a visitar un pres un dia liduen a la porta que no pot entrar, o fetssemblants que es veuen a les visites.I l'atenció mèdi-ca?ML.- En aquestaspecte tambétenim molt a dir.La Laura vacaure accidental-ment per unesescales a l'octubre, i es va trencar unturmell. Des de llavors ha estat dema-nant un metge que encara no ha anat avisitar-la; una tonteria pot esdevenir ala presó una malaltia greu i fins i totcrònica. MªA.- Aquesta situació de contínuadesatenció mèdica ha portat a què elspresos no es fiïn dels metges i no vul-guin visitar-se, desconfien moltíssim.Amb el Diego, va estar mesos dema-nant les lentilles que necessita per veuremínimament, i sense obtenir resposta.Quan finalment li van deixar entrar,havia empitjorat i necessitava mésdiòptries.I el que volen comprar, com funciona?M.A.- És el que en llenguatge dels fun-cionaris és "l'economat", que paguenamb el "peculi" que nosaltres elsingressem. Però tot el que poden com-

prar allà és el que no se'ls pot entrar,com pasta de dents, fruita o begudes; elpreu és normalment el doble que alcarrer, un veritable negoci de ves asaber qui, que encara agreuja més lacàrrega econòmica per les famílies.Els vostres fills van ser detinguts sotala Llei Antiterrorista (LAT). Com veuviure el seu pas per aquesta experièn-cia?M.A.- En el cas del Diego, personal-ment vaig deixar de creure que vivimen un "estat de dret". El meu fill va serdetingut quan entrava als jutjats deBarcelona per declarar, i ja a dins el vandetenir, de forma totalment il·legal.Perquè no el van deixar declarar direc-tament? Perquè volien que declarés pri-mer a Via Laietana? Doncs perquètothom sap que encara es tortura, físi-cament i psicològica. Va ser molt dur

viure allò, i a mésvan detenir tambéla seva companyaper ensenyar-li iamenaçar-lo ambtot tipus d'agres-sions a ella.Quan el vaig tor-

nar a veure, em va dir que hi vahaver moments que hagués signatqualsevol cosa per evitar-li mals ouna violació a la seva companya. I joem pregunto, com pot valer unadeclaració en una situació comaquella? És escandalós.CV.- Per nosaltres també va serextremadament dur i és molt difícilde parlar-ne. A mi la Laura m'expli-cava que a Espanya es torturava, i jono la creia gens; però després d'estartres dies detinguda per la GuàrdiaCivil, al veure-la només li vaigpoder dir "què t'han fet?"; semblavauna titella, la mirada perduda, lessabates tacades de sang i la roba noera la d'ella. No em puc explicarcom cinc agents adults van poderfer el que van fer amb una noia devint anys, no m'ho puc explicar... la

van literalment destrossar, física-ment i psicològica.He hagut de reflexionar i m'ha calgutmolta ajuda per no odiar profunda-ment a les persones que li van fer allò ameva filla. Ara crec que el que li ha pas-sat no ha de servir per generar més odi,sinó per intentar solucionar el proble-ma; jo estic en contra de totes les for-mes de violència, de la Guàrdia Civil id'ETA, i el que cal és seure i parlar, totsi amb qui sigui. No es pot dimonitzara ningú pel fet de seure i intentar solu-cionar els conflictes col·lectius parlant-ne. Però el que m'ha quedat clar és queara i aquí es tortura, igual que quan elTribunal del Orden Público.NR.- Durant aquells terribles dies noen vam saber absolutament res; ningúens deia on estava ni què li estava pas-sant. Va ser horrorós; anar d'aquí capallà i tothom dient-nos que no ensabien res. A més, el paper de la prem-sa va ser lamentable; cap presumpció,la Laura ja estava condemnada en unjudici paral·lel, on van treure on vivia,treballava... sense respectar cap intimi-tat.Com veu viure vosaltres i els vostresfills l'atemptat de l'11 de març aMadrid?CV.- La presó de Badajoz, que és onestà assignada la nostra filla, va decidirque tots els presos acusats de col·labo-rar o pertànyer a ETA eren "perillosos"després de l'11 de març. I malgrat quedesprés es va saber que era AlQeda,encara estan incomunicats, i podenestar-ho tota la condemna.El règim consisteix en estar 20 hores aldia sola a la cel·la, on dorm i menja. Elmenjar li entren per una porta petitaque obren per passar-li coses. Té qua-tre hores de pati amb una altra noia, idesprés torna a la cel·la on només téuns pocs CD i llibres, no té ni unasimple televisió. Ella està animada,però la seva situació és molt dura i peraixò és tan important per nosaltresanar-la a veure.

agenda

Del 19 d’octubre al 2 de novembre de 2004 Contraportada

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 43. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafat, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez, Eduard Giménez. Distribució : Albert Roig i Xavi Vázquez.

Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Santi Martínez i Gonçal Bravo.

Entrevista a Mª A. Burria, mare de D. Sánchez, i Carme Valenciano i N. Riera, pares de Laura Riera

Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Cada cap de setmana dels darrers anysels familiars i amics dels presos polítics catalans recorren milers dequilòmetres per poder compartir una estoneta amb els seus: uns 40minuts o unes poques hores són les recompenses del llarg camí. Elsfamiliars són, segons les seves pròpies paraules, els "danys col·laterals"d'una política penitenciària que no respecta ni les pròpies lleis

espanyoles; dispersió, aïllament i vulneracions dels drets mésfonamentals estan a l'ordre del dia a les presons de la Península.En una petita cafeteria, hem compartit un matí amb els pares delspresos polítics catalans Diego Sánchez i Laura Riera, amb l'objectiude conèixer de primera mà les seves experiències i opinions, i un muntd'anècdotes del seu obligat pas pel mapa penitenciari espanyol.

“La dispersió està feta ambl’objectiu de destrossar els familiars”

Envia les convocatòries aaccent@correucatala.com

Manifestació per la llibertat dels presos polítics catalans l’11 de setembre passat

OCTUBREDijous 21Bellaterra (Vallès Occidental). Izarno es tanca! Acte solidari amb elstreballadors d'IZAR. 13:30, pça.Cívica. Organitza: Xarxa contra eltancament d'Empreses.Divendres 22Montcada (Barcelonès). IIAniversari del casal de joves.Concert punk-rock. 22h.Oragnitza Casal de joves.Castelló (Plana Alta). Presentacióperiòdic Diagonal a Castelló. 22h,Casal popular de Castelló.Dissabte 23Carcaixent (Ribera Baixa). Maratófotogràfic. 10:30h, Casal Jaume I.Elx (Baix Vinalopó). Concert ambObrint Pas, La Gossa Sorda iDèneu. 22h, Rotonda del ParcMunicipal d'Elx. Organitza:CEPC.Barcelona (Barcelonès). IX aniver-sari del Casal Independentista dePoblenou. 21:30h, Ateneu PopularOctubre.Sabadell (Vallès Occidental).Concert i cloenda del Correllngua.20h, plaça Doctor Robert.Organitza: CAL Sabadell.Diumenge 24 Tona (Osona). I aniversari de laTraca. Actes a parrtir de les 13h. Dimarts 26Bellaterra (Vallès Occidental).Dinar per la llengua i cantautor.14h, pl. Cívica de la UAB. Orga-nitza: CEPC i Alternativa Estel.Barcelona (Barcelonès). Presen-tació del llibre "1914" amb AlfredBosch. Fac.d'Història de la UB. Or-ganitza: CEPC i Alternativa Estel.Dimecres 27Barcelona (Barcelonès). Presen-tació del llibre: "Barcelona marcaregistrada". 19:30h, La Torna.Dijous 28Barcelona (Barcelonès). Presenta-ció del Vídeo dels 3 de Gràcia. 20h,Barraqueta. Organitza: Endavant.Divendres 29Vall d'Uixó (Plana Baixa). Xerrada:'El mur de la vergonya'. 19h, CasalJaume I.Dissabte 30 Eliana (Camp de Túria). Festa perla Independència. Des de les 19h.Concert amb Feliu Ventura, ObrintPas, Habeas Corpus i altres. Pça.Europa. Organitza: Maulets. València (Horta). Presentació delllibre "Venezuela más allá deChávez".19:30h, Sahiri.Tona (Osona). I Aniversari de laTraca. Concert amb Revolta 21,Skarnio i altres. 22:30h. Pavellómunicipal d’esports.

NOVEMBREDissabte 6Perpinyà (Rosselló). Cloendanacional del Correllengua i mani-festació.

“Ens ha costat 1.000euros mensuals anar avisitar la Laura mentreha estat empresonada aBadajoz”