Del 12 al 26 de juliol de2005

Distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenald’àmbit nacional

Número 62

Entrevista a Nzinga Conway, militant de les Panteres Negres i esposa de l'Eddie Conway, pres polític nord-americà

Mòbbingimmobiliari

Països Catalans / 4

Victòria popular aBeniatjar

Països Catalans / 6

Ofensiva contrala llibertat sindical

Economia / 7

La fonoteca i elcongeladorvalencià

Cultura / 10

Sumari: El Suprem ratifica la sentènciacontra la Laura i en Diego

El passat 25 de juny una manifestació aBarcelona contra l'empresonament de personesvinculades al moviment llibertari italià va serdurament reprimida per la policia espanyola,conjuntament amb els Mossos d'Esquadra. Laprotesta, que va aplegar unes 400 persones, va

finalitzar amb una dura càrrega policial al barride Gràcia amb el balanç de múltiples ferits, setdetinguts i tres persones empresonades. Dosdels joves empresonats van sortir finalment enllibertat amb càrrecs als deu dies, però un darrerdetingut, de nacionalitat grega, continua a lapresó Model de Barcelona en tancar aquestaedició.En solidaritat amb els encausats en aquestamanifestació s'ha convocat una nova mobilitza-ció el proper 16 de juliol a les 4 de la tarda a laplaça Universitat de Barcelona.D'altra banda, la policia espanyola i el Delegatdel Govern al Principat, Joan Rangel, han vin-culat l'explosió d'un artefacte casolà a l'InstitutItalià deCcultura de Barcelona amb el movi-ment de solidaritat amb els anarquistes italians.L'artefacte va explotar el matí del dia 12 dejuliol i va ferir lleument un policia espanyol iun gos dels artificiers del Tedax.

Finalment, la població de Beniatjar ha aconse-guit aturar el projecte de l'alcalde d'instal·laruna planta de tractament de residus al seuterme municipal. Aquesta instal·lació, que tin-dria repercusions ambientals sobre una desenade poblacions de la comarca de la Valld'Albaida, ja comptava amb un informe desfa-vorable emés per la Universitat d'Alacant, queconsiderava aquesta possibilitat massa properaa la serra de Benicadell, en procés de ser decla-rada paratge natural. Una vegada coneguda lesintencions de l'alcalde, del Partit Popular,començaren les mobilitzacions, organitzadesper una plataforma ciutadana, "Beniatjar sensefem", i consistents en manifestacions i concen-tracions per algunes de les poblacions afecta-

des, especialment a la mateixa Beniatjar, on esfeu una perolada a la porta de la casa del mateixalcalde; i en talls de trànsit a la carretera quetravessa tota la comarca. Un d'aquests talls vaarribar a produir una cua de 25 quilometres quees deixa sentir a la ciutat de Gandia. Aquestaforta mobilització popular va comptar amb lasolidaritat de gent d'altres poblacions i delsmembres dels ateneus Terra Roja de Castellóde Rugat, i Arrels de Beniarrés, va forçar final-ment el ple de l'Ajuntament a rebutjar la ins-tal·lació d'aquesta planta, que a més a més aanava a construir-se a terrenys de l'actual alcal-de, Francisco Giner.

Països Catalans / Pàgina 6

Dura repressió contra la solidaritatamb els anarquistes italiansVictòria popular a

Beniatjar

Tall de trànsit contra la planta de tractament de residus

Concentració de suport als i les preses polítiques catalanes a Barcelona / Foto: Oriol Clavera

Manifestació a Barcelona

El Tribunal Suprem ha denegat el recurscontra la sentència de l'AudiènciaNacional espanyola en què condemnavaa nou anys de presó a la veïna deTerrassa, Laura Riera, i al veí deBarcelona, Diego Sánchez, per "perti-nença" a ETA, i alhora manté els cincanys de presó per a tres catalans més per"col·laborar" amb l'organització armadabasca. L'alt tribunal no ha tingut encompte les denúncies de tortura quepesaven sobre les declaracions inculpa-tòries dels detinguts sota la incomunica-ció de la Llei antiterrorista, ni les excul-pacions dels militants bascos respecteals catalans inculpats. Aquesta sentència ratifica la decisióde l'Audiència Nacional i significal'entrada a presó de tres catalans més,que fins el moment estaven en lliber-tat provisional.

Periòdic popular dels Països Catalans

La decisió de l'alt tribunal espanyol manté la condemna a nou anys pera la Laura i en Diego i suposa l'entrada a presó de tres catalans més

La cinquena edició del Rebrot ha estat mar-cada, com a d'altres anys, pels forts aiguats.Enguany, però, els efectes de la pluja hansigut menors i els actes principals s'hanpogut celebrar amb certa normalitat. Així,els dies 8, 9 i 10 de juliol més de cinc milpersones acudiren a Berga (Berguedà) vin-guts d'arreu dels Països Catalans per partici-

par en els diferents actes orga-nitzats per Maulets. A nivellpolític, el Rebrot va inclourediverses xerrades de col·lectiusnacionals i internacionals, una

mostra d'entitats i carpes temàtiques i expo-sicions. Pel que fa a la vessant lúdica, nomésel concert del dissabte es va poder celebraramb normalitat. Aquest concert va ser l'actemés multitudinari d'aquest Aplec del Joventdels Països Catalans i va permetre cloure latrobada de manera satisfactòria malgrat lesinclemències de l'oratge.

Aigua, festa ipolítica al Rebrot

Han transcorregut dos mesos desdel 7 de maig, data de la fi del pro-cés de regularització previst en elreglament de la Llei d'estrangeria.El ministre de Treball ha tornat ales seves triomfalistes declaracionssobre l'èxit del procés. S'insisteixen el gran nombre de resolucionspositives, ocultant que les sol·lici-tuds presentades l'última setmana(un 25% del total) seran les quemés tardanament es resolguen i lesque acumulen més denegacions.Les xifres es maquillen però la rea-litat segueix sent diferent.

Hui, el nombre de noves altes d'im-migrants a la seguretat social ambprou feines arriba a les 160.000persones, un 27% de les quals elgovern aspira a assolir. Però res diuel Govern dels molts altres casos enquè aquesta alta mai no es produirài la regularització de l'immigrantquedarà finalment denegada.

Molt poc es diu de la gran quantitatd'immigrants que veuen desestima-da la seua sol·licitud perquè l'em-presa que les els havia fet el con-tracte està endeutada amb laSeguretat Social, ha presentat unnombre excessiu de sol·licituds osimplement és un frau. En aquestscasos, l'immigrant paga que l'em-presari no estiga al dia en els seusdeutes amb Hisenda. I a més a mésl'immigrant no pot ni recórrer per-què al ser l'empresari qui presentala sol·licitud, només ell pot fer elrecurs, i per suposat, mai no hofarà. Aquesta regularitzaciósegueix lliurant la vida de l'immi-grant a mans de qui li dóna treball,encara que aquest siga un defrauda-

dor i un mafiós que li vengué elcontracte.

Durant el procés de Regularització,cada setmana apareixia en públic elministre per donar comptes de lesinstàncies presentades, sobretotquan, després del redescobrimentdel padró per omissió, aquestess'incrementaren. Però ara les inter-vencions ministerials són mésespaiades. Molt pocs balanços hiha de l'increment d'altes a laSeguretat Social i pràcticament capde les inspeccions de treball que esprometeren. Senzillament no hi hadites inspeccions; d'una banda per-què només es tractava de declara-cions de cara a la galeria, i d'altra,perquè no han incrementat les plan-tilles ni els pressuposts assignats.Els casos d'estafa que sorgeixen ala llum són denunciats pels immi-grants estafats, malgrat córrer ungran perill de ser detinguts perindocumentats i, potser, deportats.Si el Govern pretén lluitar contral'economia submergida, ha degarantir la regularització automàti-ca dels immigrants que denuncien idemostren ser víctimes de frau.

El Govern segueix, a més, senserespondre a la pregunta més impor-tant que es fan els centenars demilers d'immigrants que no pogue-ren presentar la seua sol·licitud deregularització. No s'han modificatles figures de regularització perarrelament descrites al Reglament ique requereixen dos anys d'estada idemostrar que porten un any treba-llant o tres anys d'estada i contrac-te de treball. S'han modificat,empitjorant-los, els requisits per a

regularitzar als menors (dos anysd'estada i mitjans de vida suficientsper als progenitors) i, encara quehan promès que no s'expulsarà capmenor, la realitat és que se'ls expul-sarà quan arribin a la majoria d'e-dat.

En definitiva, continua sense exis-tir una via perquè els milers d'im-migrants sense papers puguenregularitzar-se. Se'ls segueix con-demnant a treballar en l'economiasubmergida, sense contracte, encondicions de semi esclavitud.D'altra banda, la policia ha incre-mentat l'assetjament als immi-grants, tant els d'uniforme com elsde paisà els detenen als carrers i ales places; es persegueix a l'immi-grant indocumentat i es fa la vistagrossa davant els empresaris explo-tadors i les màfies. Aquesta és larealitat del procés de regularitzaciói el Reglament, fills ambdós de laLlei d'estrangeria que votà el PP iel PSOE manté.

Els immigrants amb i sensepapers ens veiem obligats, enaquestes condicions, a defensarels nostres drets més elementals:una regularització permanent pera tots els que ja resideixen en elterritori de l'Estat espanyol, laregularització de tots el menors,la persecució de l'economia sub-mergida i la derogació de la Lleid'estrangeria. Per assolir aquestdrets estem construint una orga-nització pròpia i preparant novesmobilitzacions.

Assemblea per la Regularitzaciósense Condicions

2 / Del 12 al 26 de juliol de 2005

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.Número 62. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La res-

ponsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646

98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky.

Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, , AureSilvestre, Joan Teran, Arnau Urgell, Daniel Xavier. Economia: Andreu Ginés, Àlex

Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López.Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura, Jordi Garrigós.

Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: MarcGarcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: MartíUrgell. Han col·laborat en aquest número: Assemblea per la Regularització sense

Condicions, Pep Giner, Laura Llum, Miquel Gironès, Ester de Pablo.

Fa cinquanta anys, una sequera com l'actual haguera provo-cat un gran drama humà. I, de fet, així ocorria, potser no precisament fa cinquanta anys, però si al llarg de la nostrahistòria. Perquè les sequeres cícliques són una de les carac-terístiques del clima mediterrani, i amb les sequeres venienles pèrdues de les collites, les caresties i les grans migra-cions cap a les ciutats o cap a altres regions. Hui en dia, una sequera té uns costos socials molt inferiorsmalgrat que, segons afirmen, la que estem patint és de lesmés greus dels darrers cent anys. Si bé és cert que hui, comfa cinquanta anys, gran part de les collites s'han perdut, arapodem importar qualsevol producte per garantir la nostra ali-mentació i, d'altra banda, el percentatge de població que viudel camp és infinitament inferior. Així, la major part de lapoblació només ho notarà en certes restriccions d'ús o desubministrament.És evident, doncs, que d'una manera o altra la societat hagenerat mecanismes per evitar que els cicles climàticspuguen condicionar el seu desenvolupament. I això, certa-ment és positiu. Tanmateix, la sequera actual ha provocatuna certa alarma i s'ha tornat a parlar de tot allò que ja hemsentit tantes altres vegades: l'ús irracional dels recursos, eldesenvolupament insostenible, el canvi climàtic, etc., etc.Potser aquest cop la sequera provocarà un canvi radical en lapolítica?De moment, les respostes de les diferents administracionsautonòmiques s'han produït de manera molt diferent. Mentreque al Principat el tripartit ha optat per fer una campanyapública per socialitzar el problema, paral·lelament a l'aplica-ció de restriccions per a certs usos o en el subministrament adeterminades comarques, al País Valencià el silenci ha sigutquasi absolut i les restriccions, que segurament seran neces-sàries, s'aplicaran de la manera més discreta possible. A lesIlles, d'alta banda, el problema del subministrament d'aiguaés crònic... Però a cap dels tres territoris hi ha voluntat d'a-doptar polítiques que actuen sobre la demanada hídrica, i hicontinuen augmentant els regadius i les urbanitzacions.El que sí que podem esperar és una escalada en la guerra del'aigua, ja que amb l'escassetat del recurs augmenta el seuvalor econòmic i polític. Als Països Catalans ja sabem comde fàcil és utilitzar l'aigua com a arma política i tot apuntaque la sequera accentuarà aquesta estratègia. Ens hem d'esforçar, per tant, per a què la conscienciaciósocial que puga produir una crisi com l'actual no siga mani-pulada pels polítics i empresaris per al seus fins particulars.I, alhora, que hem de ser prou sensats per no esperar delsmateixos més que retocs o matisacions en el model de des-envolupament actual que, malgrat tot, continua inqüestiona-ble. No cal oblidar que la derogació del PHN ha sigut permotius electoralistes i no per l'assumpció d'una "nova cultu-ra de l'aigua"; i ara, el PSOE defensa el transvasament deXúquer amb els mateixos arguments amb què el PP defensa-va el de l'Ebre.Al cap i a la fi, proveir d'aigua totes les urbanitzacions ques'estan construint al nostre territori -i les que queden pervenir- no és impossible per a una societat com la nostra onl'única barrera possible sembla ser la rendibilitat. Però adiferència dels nostres avantpassats, ara ens hem de plante-jar si aquest desenvolupament és necessari, i, més encara, sitenim en compte que el seu efecte sobre el medi serà cadacop més destructiu i irreversible.

EDITORIAL

Res canvia ambla sequera

Dos mesos després, la immensa majoria seguim

sense papers ni drets

El Grup de Lesbianes Feministesdenuncia que continuen les discri-minacions legals contra les lesbia-nes malgrat l'aprovació del matri-moni per a persones del mateixsexe. Aquestes discriminacionsafecten diverses lleis: el projecte deLlei estatal de reproducció assisti-da, actualment en tràmit al Congrésde Diputats; el projecte de Llei deconciliació de la vida personal,familiar i laboral, actualment en trà-mit al Parlament, i la reforma delCodi Civil per permetre que una

parella del mateix sexe pugui adop-tar, aprovada recentment pelParlament. El projecte de Llei de reproduccióassistida només reconeix la filiacióals marits i als homes no casats quesiguin parella d'una dona que esqueda embarassada utilitzant tècni-ques de reproducció assistida, i noreconeix la filiació si la parella ésuna altra dona (articles 6 i 8 del pro-jecte de llei). El projecte de llei deconciliació introdueix un permís depaternitat de quatre setmanes,només per als pares, fet que excloules parelles de lesbianes, que tam-poc no poden gaudir del permís pernaixement d'un fill o filla, ni com-partir el permís de maternitat, cosaque sí poden fer les parelles hetero-sexuals (articles 11, 12, 15, 16,entre d'altres). La reforma del codi

de família aprovada recentment pelParlament exclou que una parellade lesbianes pugui inscriure's direc-tament al registre civil com amares, sense necessitat de passarper un procés d'adopció, en el casque una tingui un fill per reproduc-ció assistida, com sí que poden ferles parelles heterosexuals (article97.1). El Grup de Lesbianes Feministesreclama al govern de la Generalitati al Govern espanyol que garantei-xin que els projectes de llei que tra-meten als parlaments no contenendisposicions discriminatòries comles esmentades, i demana quedurant el tràmit parlamentari esmodifiquin els projectes de llei encurs per aconseguir una veritableequiparació de drets.

Grup de Lesbianes Feministeswww.lesbifem.org

Les discriminacionslegals contra leslesbianes continuenmalgrat l'aprovaciódel matrimoni per apersones del mateixsexe

COL·LABORACIÓ

OPINIÓ

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vos-tres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir odenunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràc-ters a opinio@laccent.info.

La Veu dels lectors i lectores

/ 3Del 12 al 26 de juliol de 2005

L’APUNTLa Copa Amèrica arrancaenmig de la indiferènciaA. Ginés i Sànchez / Aure Silvestre,

València.

Malgrat que les primeres regates dela Copa Amèrica s’iniciaren a la tar-dor de l'any passat, ja comencen afer-se els primers balanços d'aquestesdeveniment esportiu. Aquestacompetició, que ara trasllada lesseves regates a Suècia, Itàlia, i torna-rà a la costa de València el pròximmes de maig, pareix que ha passatper la ciutat de València sense gransmostres d'interés per part dels seusciutadans; i això malgrat els evidentsesforços per part d'alguns mitjans decomunicació, especialment Canal 9,per popularitzar aquest esport entreels valencians. A això, a més a més,s'afegeix la incorporació a últimahora d'un equip que competeix sotala bandera espanyola, el DesafioEspañol 2007, patrocinat per lesempreses Iberdrola, Caja Madrid, laGeneralitat Valenciana i la portugue-sa Quebramar.Pel que fa a l'estat de les infraestruc-tures projectades, la construcció d'a-questes va a un ritme més lent delprevist pels promotors de la copa.Fins ara només s'han construït lesbases per als dotze equips que com-peteixen; una lleugera remodelacióde la dàrsena interior del port peradaptar-lo a les exigències delsequips participants; i un nou pantalàper a iots de superluxe. Així, encaraqueda per fer la gran remodelacióprojectada per l'Ajuntament deValència, consistent en l'oberturad'un canal d'accés directe a la mar,amb un dic de dos quilometres dellargària; i una ampla zona d'oci ambrestaurants i comerços de luxe. Enqualsevol cas, i malgrat que la remo-delació de la façana marítima de laciutat encara està per fer-se, lesrepercussions sobre el litoral valen-cià ja estan deixant-se sentir, com vafer públic l'organització ecologistaGreen-peace al seu informe anualdel 2005 sobre l'estat del litoral. I ésque la Copa Amèrica, o Amèrica'sCup com ens recorden el munt decartells instal·lats en anglés perl'Ajuntament de València a les entra-des de la ciutat, ha suposat algunscanvis en diferents ports del país. AGandia, per exemple, un centenar dexicotetes embarcacions dedicades a

l'oci i a la pesca, han estat recent-ment obligades a deixar les seuesamarres, ja que la zona destinada alsgrans iots anava a ampliar-se. D'altra banda, la celebració de cursade vaixells, ha estat aprofitada pelgovern central per promocionar elPSPV al País Valencià. La raó d'a-quest tracte de favor, cal buscar-lo,en el Consorci València 2007, encar-regat de gestionar les fortes inver-sions destinades a millorar lesinfraestructures utilitzades a la com-

petició. Aquest consorci està integratper les administracions central, auto-nòmica i local; amb els consegüentsenfrontaments polítics en l'últim any,entre d'altres per la voluntat de laDelegació del Govern a València,d'utilitzar el PSPV com a interlocu-tor seu amb les administracionsvalencianes.Per últim, també s’ha de destecar eltema de l'evident poca expectaciódesfermada fins el moment.Aquest desinterés -que és normal

quan ens referim a un esport tradi-cionalment lligat a les classes altes-es va traduir també en un malestarexpressat per alguns dels visitants ales instal·lacions de la competició,que van queixar-se de la segregacióentre la zona visitable pel públic engeneral i la destinada a la jet set; amés a més, del fins ara nul ús delcatalà com a llengua oficial, al costatde l’anglés i el castellà, en la retola-ció de les instal·lacions i el materialde promoció.

L’excusaper a ladestrucció “De totes les actuacions ques'estan duent a terme al litoralde la Comunitat Valenciana,les que més impacte tindransobre el medi són les associa-des a la celebració de la CopaAmèrica el 2007”. Així decontundent és l'informe querecentment ha publicat l'orga-nització ecologista Green-peace.La Copa Amèrica, com en elseu moment el Fòrum de lesCultures de Barcelona, hasigut un blanc central de lescrítiques d'aquesta organitza-ció, que anualment publica uninforme sobre l'estat del nostrelitoral.Els efectes de la Copa s'estén atota la costa valenciana perquèla generalitat ha previst unaampliació de la majoria delsports esportius existents ambl'excusa de l'esdeveniment,però són especialment greus alport de València i al seuentorn.Segons informa Grennpeace,els plans de l'Ajuntament deValència respecte a la CopaAmèrica incloïen la requalifi-cació dels molls de Ponent iLlevant per construir 3.860habitatges de luxe i amarra-dors per a embarcacions. Ambaquestes operacions, es prete-nia recaptar fins a 1.445milions d'euros, però, tempo-ralment, un estudi encarregatpel Consorci València 2007 leshan considerat inviable.El que sembla que no té marxaenrere és l'ampliació del portper instal·lar-hi les infreastruc-tures necessàries per a la com-petició, però, a més a més, hiha una fase posterior, que s'e-xecutarà a partir del 2008 queinclou la creació d'una plata-forma per guanyar-li 3 milionsde metres quadrats a la mar. L'informe conclou: “tot val ennom de la Copa Amèrica. Elsprojectes d'ampliació o cons-trucció de nous ports esportiussón absolutament desmesurats,però les administracions conti-nuen endavant amb aquestsprojectes malgrat la creixentoposició de la ciutadania, queha entès abans que els seusdirigents que si vol conservarles seves platges no pot seguiromplint el litoral de ciment”.

Pancarta contra la Copa Amèrica a la manifestació del 25 d’abril / Foto: L’Accent

Ja han estat denunciades les primeres agressions al litoral marícom a conseqüència d'aquesta competició

Les empreses de la Copa"Estem molt contents de com els dirigents de lesprincipals empreses espanyoles han abraçat laCopa Amèrica". Aquestes són les paraules deMichel Bonnefous, un dels principals encarre-gats de l'esdeveniment.Així, com ja ve sent habitual en aquestes oca-sions, les principals empreses espanyoles no handubtat en abocar diners en concepte de promo-ció.De fet, la Copa Amèrica destaca especialmentpel seu caràcter elitista que, sens dubte, és unal·licient per a les empreses promocionadores. Els patrocinadors principals de l'edició valencia-na de la America's Cup són Louis Vuitton (patro-cinador de les regates prèvies a la final), Endesa,Grupo Santander i Alcatel. Només dues d'elles

amb implantació important a l'Estat, mentre queles altres dues tenen una cartera més internacio-nal. En canvi, a la llista de col·laboradors trobemNespresso (una marca de Nestlé), Adecco, Ford,El Corte Inglés, Estrella Damm i Grupo LechePascual. Aquestes empreses, com ja ocorreguéamb el Fòrum, obtenen drets publicitaris a canvid'importants sumes de diners que generalmentsón fonamentals per quadrar els comptes de l'es-deveniment.Tot i així, el patrocini no sempre respon a crite-ris estrictament mercantils, sinó que sovint s'hiamaga al darrere un intercanvi de favors entrel'Administració -que no pot aportar tots elsdiners necessaris- i les empreses privades acanvi de favors.

PA Ï S O S C ATA L A N S

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

En els darrers dos anys el fenomendel mòbbing immobiliari hacomençat a aflorar en els mitjansde comunicació. Barcelona és alnostre país la "capital" d'aquestapràctica que asfixia als inquilins -bàsicament gent gran i/o de rendesbaixes- fins i tot amb actes de vio-lència però cada vegada es conei-xen casos arreu del territori.Les reformes legislatives i la "fidel lloguer"El procés generalitzat d'especula-ció urbanística que viuen la granmajoria de barris i pobles delsPaïsos Catalans té diverses causes;una de les més importants però,han estat les reformes legislativesque realitzaren els governs espan-yols de González i posteriormentAznar. En aquest sentit destaca elDecret 2/1985 -anomenat popular-ment Decret Boyer en referència alministre socialista d'economia quela realitzà i que actualment formapart de la fundació FAES- que vaeliminar tota la protecció dels llo-gaters que preveia la legislació

franquista. Aquest decret -anteces-sor de les diverses lleis d'arrenda-ment urbà (LAU)- va eliminar lafigura del contracte indefinit i lapossibilitat de renovar el contractea parents propers. Fins i tot laLAU de 1985 va arribar a fixar elscontractes en només un any -reno-vable's segons la conveniència del

propietari- fet que en part es vasubsanar el 1994. Aquesta milloraprevista en la LAU de 1994 vatenir contrapartides molt impor-tants ja que va permetre augmentsil·limitats dels lloguers, va agilit-zar els processos de desnonament iva empitjorar les possiblitats derenovar els contractes.Segons els objectius d'aquesteslleis i decrets s'havia de permetreaflorar els pisos buits i fomentar eldenominat "mercat de lloguer". Elresultat dista molt de l'objectiu"declarat" ja que els pisos de llo-guer van passar de representar enel conjunt de l'Estat espanyol el40% el 1960 a només el 15% l'any2001. Dues dècades després es potconcloure que l'objectiu real eraaconseguir crear un autèntic mer-cat immobiliari que fos dinàmic ique per tant pogués atraure capitalinternacional. En aquest mercat ellloguer -i sobretot tenint en comp-te els contractes indefinits- era unfre que s'havia d'eliminar.El govern del Partit Popular vaacabar de desplegar alguna de lesmesures que preveia el DecretBoyer però que no s'havien desen-volupat com "l'ampliació d'incen-tius fiscals per la compra de pri-meres, segones i terceres viven-des" -per valor de 3.043 milionsd'euros enfront els 400 destinats ala construcció d'habitatge protegit-. L'actuació estrella va ser l'apro-vació de la Llei del sòl que va libe-ralitzar absolutament el mercat iva suposar l'inici de la gran escala-da de preus que s'ha viscut en elsdarrers deu anys. En aquest sentit

destaca que des de l'aprovació dela llei el valor dels solars ha passatdel 25 al 55% del cost total delshabitatges de nova construcció.Les formes de mòbbingExisteixen dos grans tipus demòbbing el de caràcter físic oarquitectònic, i el legal o institu-cional. En el primer cas -conside-rat el més visible i destructiu- s'a-plica en aquells veïns amb unamajor cohesió -i per tant amb certacapacitat de resposta- i amb caseso centres socials okupats. Destacala realització de sabotatges -fora-dar parets, tirar runa en espaiscomuns, trencar tuberies, canviarpanys- i el tall en el subministra-ment de serveis com l'aigua i la l'e-lectricitat. Un dels casos mésimportants en aquest sentit és el deVerdi 28, però també destaquen lesfinques 29 del carrer Robador o 34del carrer Carders de Barcelona.En aquest mateix sentit una altramesura és la de la instal·lació deveïns molestos - delinqüents"habituals" o persones amb drogo-dependèndies- o la contractació desicaris. Un dels casos més greus esproduí en un habitatge okupat delbarri de Santa Caterina deBarcelona en què després d'inten-tar subornar els habitants van arri-bar a apallisar un jove i vam llen-çar un còctel molotov.El segon gran tipus de mòbbing ésl'ús interessat de la legalitat com ladeclaració de ruïna física o econò-mica de l'edifici, els falsos plaços,la pujada desorbitada del lloguer ol'ús interessat de normatives sobreobres i llicències entre altres.

Barcelonacapital delmòbbingEn el context legislatiu descrit lespersones que encara avui gaudei-xen de contractes anteriors alDecret Boyer són l'objectiu de lesgrans promotores privades i fins itot públiques. Aquestes persones,bàsicament d'edat avançada i derendes baixes, suposen un obstacleper la propietat o bé per realitzarnoves actuacions urbanístiques obé per poder vendre o llogar l'habi-tatge a preu de mercat.Barcelona és sens dubte la capitaldel mòbbing immobiliari; i mal-grat que és difícil precisar l'impac-te real del fenomen algunes xifrestan d'institucions com d'associa-cions de veïns o col·lectius quelluiten contra l'especulació perme-ten imaginar la magnitud del feno-men.D'aquesta manera segons l'Ajun-tament de Barcelona el 2004 esvan denunciar 130 casos a l'Ofici-na Municipal d'Atenció al Con-sumidor. Aquesta dada suposavaduplicar la de l'any anterior i cen-trava el 40% dels casos a CiutatVella; així mateix només va adme-tre a tràmit aquells que suposavanamenaces explícites, sabotatges otalls en el subministrament. Desta-ca que fins a 285 demandes mésvaren ser desestimades.Més enllà de les dades des delscol·lectius en lluita contra l'especu-lació s'assenyala que ni des de lesautoritats d'Habitatge, Urbanismeo Interior s'ha realitzat cap pas perfrenar o penar els delictes i que a lapràctica minimitzen l'assumpte jaque, en el cas de Barcelona, envienels llogaters a l'OMIC, una oficinasense competències reals i que eslimita a recomanar a les víctimesque es busquin un advocat o quedenuncïin el cas als tribunals. Laminimització del problema tambéconsisteix en parlar de problemesentre llogaters i propietaris i, no deproblema social, de desacords, i node delictes ni agressions contra eldret a un habitatge digne i contra laseguretat i la integritat de les per-sones. Finalment, la posició de lesadministracions es veu encara méstocada amb empreses públiques omixtes implicades en alguns delscasos més importants de mòbbingcom el d’Habitatges del Gover-nador al barri de la Trinitat Nova,INCASOL i ADI-GA, o FOCIVE-SA i la Guàrdia Urbana en un delsedificis del Forat de la Vergonya(Ciutat Vella) tal com denunciavael perìodic local Massala.

4 / Del 12 al 26 de juliol de 2005

Mòbbing immobiliari: quan l'especulacióurbanística esdevé asfixiant

Nom i cognoms: Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (10,5 euros) semestral (21 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compte

Ser subscripor de L’ACCENTet permet rebre a casa cadaquinze dies la publicació icol·laborar amb el projected’informació popular i com-promes amb la realitat delsPaïsos Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Us prego que fins a nova ordrecarregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que uspresentarà L’Accent en conceptede subscripció.Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

PAÏSOS CATALANS

Barcelona és tal com es descriu enl'apunt la capital del mòbbing delsPaïsos Catalans. Tan per la quanti-tat de casos com per les lluites quees realitzen per fer-hi front.Destaquen en aquest sentit casoscom el de Verdi 28 (amb un espaiweb propi http://verdi 28.org) iamb accions solidàries com unacadena d'aigua des de la plaça delDiamant fins a la finca per tal de ferfront als continuats talls en el sub-ministrament d'aigua.València també ha viscut casoscom els de la Punta o els delCabanyal en motiu de l'obertura del

vial de Blasco Ibañez en el barri.Altres casos denunciats són els dela part alta de Tarragona -s'ha pas-sat de pagar pels pisos d'1 a 50milions de pessetes-. Per tal depoder fer negoci segons les denún-cies dels veïns del barri de laCatedral s'han deixat de fer refor-mes necessàries als habitatges i esfa la vida impossible als habitantsamb sorolls al costat de casa. AGirona d'altra banda segons laPlataforma en Defensa de lesHortes i la Ribera del Ter els pro-motors dels grans projectes previs-tos en aquesta zona estan intentant

expulsar-ne els habitants per totsels mitjans.Finalment al Pirineu destaca unaaltra tipus de mòbbing consistenten pressionar els habitants delspobles de vendre a preu de saldo lesterres per realitzar grans promo-cions urbanístiques. Destaca el casd'Espui (Pallars Jussà) en què lapromotora Vallfosca Interllacs -queestà construint un complex hoteler iresidencial amb pistes d'esquí igolf- va pagar a menys de 6euros/m2 quadrat per construir unsapartaments que es vendran entre5.000 i 6.000 euros/m2.

Diversos casos de mòbbing als Països Catalans

Pancarta desplegada a Verdi, 28 / Foto: L’Accent

Segons les dades oficials només a Barcelona es van produir 130 casosl'any 2004

L’APUNT

Pep Giner i Laura Llum, Alacant

L'horta d'Alacant té els dies comp-tats. Els projectes urbanístics de lesempreses constructores prompte liposaran cullerada. Estem parlantd'una extensió de milions de quilo-metres (abraçava gran part de lespoblacions de la comarca del'Alacantí), tota ella amb plans d'ur-banització d'execució pròxima. Unexemple és el de la Partida de laCondomina (3 milions de metresquadrats) per al qual, el Consistorialacantí té 4 projectes damunt lataula. D'una banda, l'empresa cons-tructora Hamsa té prevista l'edifica-ció d'una ciutat residencial emmura-llada amb camp de golf i, bé, lestípiques urbanitzacions amb centrecomercial, etc. D'altra banda, Ortizpresenta un projecte més populista(urbanitzacions, centres comercials,zones verdes...). També hi havia unprojecte d'Ortiz que es basava en laconstrucció d'una ciutat esportiva siles Olimpíades s'haguessin celebrata Madrid, ja que Alacant tenia mol-tes possiblitats de ser subseu. I, perúlitm, cal destacar el projecte pre-sentat per la Colla Ecologista queproposa la conservació del patrimo-ni històric i cultural, i la recuperacióde l'activitat agrícola i l'horta, a mésa més, de la creació d'un jardí botà-nic amb espècies autòctones. Siga com siga, el cert és, que no fa

falta l'aprovació de cap projecte, pera què l'activitat d'urbanització del'horta es pose en marxa, i de lamanera més agressiva: via expropia-cions indiscriminades o bé amb lacompra dels terrenys als propietarisa preus baixos. Tot això facilitat perla Llei de regulació de l'activitaturbana (LRAU), que permet ditesexpropiacions independentment dela natura de la nova obra -clar, quetot és negociable, com el cas de lafinca en propietat de Vicente Sala,alt executiu de la CAM. Cal desta-car que la canalització del barrancdel Junqueret fou modificat per aque no afectés a la finca d'aquestexecutiu ni tampoc als luxososxalets dels seus fills. És a dir, lacanalització no segueix la línia d'es-correntia de l'aigua-.Aquesta llei, per altra banda, no con-templa en cap cas, allò que té aveure amb el patrimoni històric ipagesívol. I és que per tota l'hortad'Alacant i, més especialment per lapartida de la Condomina, podemtrobar nombrosos testimonisarqueològics de la nostra històriacom són les torres construïdes per ala defensa dels atacs dels pirates ber-beriscos als segles XVI-XVII, o lesfinques, que narren tota una evolu-ció històrica des de l'arribada delsaristòcrates francesos i italians alsmateixos segles XVI i XVII, pro-ductors del famós vi Fondillón. Així

com tampoc tota la xarxa de caminsrurals que s' interconnectaven entresí i amb la ciutat. I fa el mateix quetot això estiga amparat per la Llei depatrimoni, en tant que es considerenbé d'interés cultural (BIC), i quel'Ajuntament estiga obligat a man-tindre-ho i conservar-ho, tan sols elsés suficient amb deixar-les deterio-rar fins la seua irremediable caigudai desaparició. En el millor delscasos.Amb tot, cal destacar que per aques-tes terres del sud dels PaïsosCatalans encara hi podem trobar

exemples de dignitat. Pel que fa ales finques, per exemple Morote, esresisteix a vendre i continua ambl'activitat agrícola tradicional.També és destacable la inciativapopular d'ocupar un terreny propie-tat d'Ortiz amb l'objectiu de treballarun hort autogestionat. Aquestaacció, impulsada per Maulets, laColla Ecologista i la CANT s'em-marca dins d'una campanya realitza-da el passat mes de maig on es voliadenunciar la destrucció de l'hortaaixí com mostrar una alternativa a labarbàrie especulativa.

Redacció, València.

El divendres 1 de juliol, les CortsValencianes van aprovar la refor-ma de l'Estatut amb els vots del PPi del PSOE. Entre la indiferènciasocial generalitzada i l'oposició del'esquerra institucional i l'extrapar-lamentària, els dos partits majorita-ris van realitzar el primer tràmitprevi a la modificació de l'Estatut.Així, un cop finalitzada la votació,

els 86 diputats dels grans partitsespanyolistes ovacionaren dem-peus el text de "la via valenciana",mentre que només els cinc diputatsde l'Entesa-EU s'hi oposaren. Pocdesprés, el presidenciable delPSPV-PSOE es va atrevir a afir-mar que la senyera oneja "mogudapel vent de la llibertat i el progrés".Un cop el parlament l'ha ratificat,el text viatja a Madrid, on, en unadata encara no establerta, el

Congreso l'haurà d'aprovar defini-tivament.Tanmateix, la reforma de l'Estatutvalencià ha sigut un procés ràpid iobscur, sense possibilitats d'undebat social generalitzat. La millorprova d'açò és que, el dia que s'ha-via d'aprovar a les Corts, l'expecta-ció era minsa. De fet, el convit quees va realitzar en acabar la sessióva ser poc concorregut i moltpoques personalitats valencianes hivan acudir. Tot i així, durant elsdies previs a l'aprovació hi vahaver múltiples actes contraris a lareforma, que també van tenir llocel mateix dia de la sessió plenària.Repressió al carrerTot i la indiferència generalitzada,diversos col·lectius es van concen-trar el dia de l'aprovació de lareforma a les rodalies de les Corts.La més nombrosa va ser la concen-tració de l'esquerra independentistaa les portes de la seu parlamentà-ria. Més d'una cinquantena de per-sones van acudir a la concentracióinformal per denunciar la farsadels estatuts amb el lema "Contral'Estatut. Pels drets del poble treba-llador, Per la independència".

Les lleis actuals prohibeixen l'e-xercici de la llibertat d'expressió ales portes del parlament, perquè,sembla ser, això podria condicio-nar les seues deliberacions. Ambaquest pretext, la policia va inten-tar impedir la concentració pacífi-ca amb la identificació de les per-sones que portaven la pancarta iamb una càrrega informal -a copsde peu i punys-, segons descriuenels assistents. La hostilitat amb quèla policia va tractar els concentratsva culminar amb la detenció d'unmembre de l'organització indepen-dentista Endavant per no identifi-car-se. El jove va ser traslladat a laprefectura central i no va eixir enllibertat fins després de quatrehores. Fora de la comissaria es vanaplegar amics i militants de lamateixa i d'altres organitzacionsper denunciar la situació. Desd'Alerta Solidària, en un comuni-cat difós a l'endemà, es va denun-ciar la brutalitat policial i es va exi-gir la l'absolució del detingut. Aixímateix, s'ha convocat un concen-tració a les portes del jutjat el dia29 de juliol, quan tindrà lloc eljudici.

/ 5Del 12 al 26 de juliol de 2005

BREUSLes Corts Valencianes aproven lareforma de l'EstatutLa nova etapa estatutària s'enceta amb protestes i repressió

L'Ajuntamentde Calvià volenfonsar unafragata L'Ajuntament de Calvià vol enfon-sar la fragata Baleares davant lesilles Malgrat per fer-hi una mena deparc submarí on es pugui practicarel submarinisme. La proposta harebut la frontal oposició del GOB ialtres entitats que consideren que sies du a terme l'enfonsament, elsdanys que es faran al fons marípoden ser irreparables, sobretot per-què la zona a on es vol dur a termeés una reserva natural d'un granvalor ecològic. Així mateix, tambés'alerta que l'enfonsament del vai-xell pot fer perillar els nombrososjaciments arqueològics que s'hi tro-ben i que a la llarga això implicariaun espoli per part dels qui practi-quen el submarinisme.

Nou copcontra els"Tres deGràcia"L'Audiència Nacional espanyola hadonat per tancada la instrucció delsumari que afecta els Tres de Gràciai l'ha enviat a la Fiscalia qui hauràde qualificar els fets. Segons ladefensa dels joves, la decisió estàmancada de fonaments i proves jaque en cap moment s'imputa capdelicte concret ni s'indvidualitzenles conductes i responsabilitats delsimputats. De fet, la CoordinadoraAntirepressiva de Gràcia ha descritla mesura judicial de "fugida enda-vant llençant pilotes fora" ja que araserà la Fiscalia i el jutjat assignat elsque hauran de carregar amb el cas.D'altra banda, la Coordinadoratambé ha informat que ja són mésde 1.400 persones les que s'hanautoinculpat solidàriament amb els"Tres de Gràcia".

Creixen elsproblemesper a FabraEl passat 7 de juliol el president dela Diputació de Castelló, CarlosFabra, va acudir a declarar als jut-jats de Nules per un cas de frau fis-cal. La denúncia de l'AgènciaTributària ha tornat a posar sobre lataula el cas de tràfic d'influènciesdenunciat per un empresari castello-nenc que va afirmar haver-lo pagatper aconseguir uns informes favora-bles per a uns productes que voliacomercialitzar. D'altra banda,segons han afirmat diversos mitjansdurant la vista, un guardaespatllesdel president va agredir un reportergràfic que cobria la compareixença,fet que ha motivat les queixes decol·lectius de periodistes que consi-deren que no se'ls està deixant tre-ballar en llibertat.

Els polítics han aprovat l’Estatut d’esquenes al poble

L’activitat agrícola i pagesívola es veu afectada pel creixament urbà

L'horta que es morLa Llei de regulació de l’activitat urbana no regula el patrimoni històric

PAÏSOS CATALANS

6 / Del 12 al 26 de juliol de 2005PAÏSOS CATALANS

A, Ginés i Sànchez, Berga

En l'acte que va donar per con-clòs el Rebrot, Xavi Monge, por-taveu de l'organització, va valo-rar molt positivament les jorna-des celebrades a Berga els dies 8,9 i 10 de juliol. Tot i que la plujava ser un dels protagonistes del'Aplec del Jovent dels PaïsosCatalans, organitzat per Mauletsi el casal Panxo, els més de cincmil assistents als diferents actesvan gaudir de festa i de políticaen un entorn envejable i, segura-ment, en van quedar satisfets.Com cada any, el Rebrot ha mes-clat festa i política en un mateixespai i temps. Però l'edició d'en-guany s'ha desmarcat encara mésdels festivals comercialsestiuencs, amb una aposta, pelque fa a l'oci, per grups joves ino tan mediàtics i amb només unconcert de pagament per afavorirl'assistència d'un públic mésdivers.El Rebrot d'enguany, amb ellema genèric de Revolta't, tambéha tingut com a novetat l'ediciód'un Accent Especial Rebrot ques'ha repartit abans i durant l'es-deveniment.

La participació de l’esquerraindependistaD'altra banda, la presència degairebé totes les organitzacionspolítiques independentistes hasigut constant durant els tres diesque ha durat l'aplec, bé ambparades de material propi, ambexposicions, participant enxerrades o, fins i tot, organitzantactivitats. Des de col·lectius sec-torials com són Alerta Solidària,les CUP, la CEPC o l'AlternativaEstel fins a organitzacions políti-ques com l'MDT, Endavant oTerra i Llibertat van ser-hi pres-

ents d'una manera o altra. Enaquest sentit, s'ha de destacar eldebat sobre la situació delMoviment Català d'AlliberamentNacional que va reunir gairebéun centenar de persones i que vagenerar un debat estens centrat,sobretot, en la qüestió de la uni-tat organitzativa.Concerts cancel·latsLa nota negativa del Rebrot 2005ha estat la cancel·lació dels con-certs que s'havien de celebrar eldivendres a la nit i a la vespradadel dissabte. Un any més, lapluja intermitent del primer dia

no va impedir que un nombrósgrup de gent s'aplegara al pas-seig del Vall i que, fins i tot uncop cancel·lat el concert, conti-nuara la festa. L'endemà, en elmateix recinte, es va haver desuspendre l'actuació de la FeraFerotge en el concert d'homenat-ge al cantautor Ovidi Montllor,en el qual prèviament havienparticipat els joves de l'escola deSoterrats amb la inestimablecol·laboració d’en Titot. Tambécalgué suspendre el sopar i lamostra d'entitats que hi havia almateix passeig.Tanmateix, el concert central del'aplec es feia en un recinte tan-cat, i, així, cap núvol passatgerva poder aigualir la festa niimpedir que les banderes delsestats opressors es consumirenen un caliu de festa i reivindica-ció .

BREUS

Xixona contral'especulacióMés de dues mil persones es mani-festaren el passat dimarts 5 de juliolpels carrers de Xixona. Aquestamanifestació, que va estar convocadaper la plataforma Per una Xixonasostenible, va voler deixar palès elmalestar de bona part dels veïns d'a-questa població, a l'aprovació de setplans d'actuació urbanística per partde l'ajuntament, governat pel PartitPopular. Es dona la circumstància, amés, que aquesta aprovació s'ha pro-duït pocs dies abans d'entrar en vigoruna llei de protecció del territori. Sifinalment aquestes plans es duen aterme, la població de Xixona podriatriplicar-se, amb tots els inconve-nients de tipus ambiental, entre elsquals hi ha el del subministramenthídric, en aquesta moments ja proudeficitari.

Info TVcomença lesemissionsEl passat dilluns 20 de juny, la cade-na de televisió Info TV va començarles seues primeres emissions. InfoTV, que s'autodefineix com una tele-visió plural, democràtica, professio-nal, de qualitat, moderna i en valen-cià, va fer un pas endavant, al decidirla seua junta d'accionistes unaampliació de capital de 600.000euros, destinats a ampliar la seuaprogramació i cobertura, que s'espe-ra arribe fins Castelló al nord, i lescomarques de la Marina la Valld'Albaida al sud. Bona part d'aques-tes accions, seran participades perajuntaments i institucions públiques,que han mostrat el seu interés enpotenciar un projecte televisiu ínte-grament en valencià i de qualitat.

L'Ajuntamentde Pegoaprova elcamp de golfFinalment l'Ajuntament de Pego vaaprovar la passada setmana la cons-trucció del projecte Golf Pego, con-sistent en un camp de golf i la urba-nització de 1450 habitatges, en untens ple municipal, on alguns veïnsno dubtaren a mostrar el seu rebuigenvers el projecte. Des del Col·lectiude Defensa del Territori s'ha denun-ciat que aquesta aprovació s'ha fetsense comptar amb la participaciópopular que representen, per exem-ple, les 1.150 al·legacions, que enca-ra resten sense contestar. Des d'a-quest col·lectiu també s'ha denunciatla postura presa pels tres regidors delBNV, que van donar el seu recolza-ment al pla urbanístic. Per aquestaraó s'ha demanat la seua dimissió.Com ja anunciat el CTD, es reservenla possibilitat d'anar als tribunals unavegada s'acabe el procés administra-tiu, donades les greus deficiènciesque aquest presenta.

Victòria popular a BeniatjarAure Silvestre, València.

Des de fa dècades, un dels princi-pals problemes que amenacen lespoblacions rurals és la de la ins-tal·lació d'abocadors i plantes detractament de residus. Aquestsproblemes, derivats de la mancade planificació dels residus gene-rats principalment a les gransciutats, es centren a més de ladegradació del territori i de lesmolèsties que es generen alsveïns en quant a les males olors iproblemes d'insalubritat; al perillderivat de l'augment del trànsitde camions; el que sovint esdevéuna de les primeres queixes veï-nals. L'últim cas que s'ha viscut al nos-tre país, es va produir l'últimasetmana de juny al municipi deBeniatjar, a la Vall d'Albaida. Enaquest cas però, i a diferènciad'altres viscuts en el passat, es varesoldre satisfactòriament per alsseus veïns.Els esdeveniments es precipitarenel dia 7 de juny quan FranciscoGiner l'alcalde d'aquesta pobla-ció, del Partit Popular, anuncià laseua voluntat d'instal·lar unaplanta de tractament de residus alseu municipi. Aquesta demanda,que respon a les necessitats dedonar eixida a l'augment de resi-dus generats fonamentalment a

les ciutats de Gandia i Xàtiva,contradeia un informe desfavora-ble que feia poc de temps haviafet públic la Universitat d'Alacantamb l'argument del gran impacteambiental que podia produir a laserra de Benicadell, en procés deser catalogada com a paratge nat-ural protegit. El mateix dia que l'alcalde publi-citava les seues intencions, es vaconstituir la plataforma"Beniatjar sense fem", quecomença una campanya d'arreple-gada de signatures. Des d'aquesta

plataforma, a més a més, es certi-fica que la major part delsterrenys on anava la seua ubica-ció eren de la seua propietat; unfet que accentua el malestar delsveïns. La plataforma, des delcomençament va treballar ambgent de la resta de poblacionsafectades; ja que l'impacte mediambiental amenaçava a més deBeniatjar a les poblacions d'Otos,Carrícola, Salem, Castelló deRugat, La Pobla del Duc,Montaverner, Benissuera, Ràfolde Salem i Bèlgida. A més, s'hi

afegeixen activament els ateneusTerra Roja de Castelló de Rugat iArrels de Beniarrés.El gruix de les protestes es vaconcentrar la setmana del 17 al26 de juny. La primera mobilitza-ció multitudinària es concreta enuna perolada a les portes de lacasa de l'alcalde; i dos dies des-prés en el primer tall de carrete-res de la carretera que uneixGandia i Albaida; amb la partici-pació d'un grup de membres de lacampanya "Països CatalansInsubmissos". El dia 26 s'hi vafer el segon tall, que dura dueshores i provoca una embús decotxes de fins a 25 quilometres ique arriba la mateixa capital dela Safor. Aquest últim tall va serprovocar que només un dia des-prés el ple de l'ajuntament rebut-gés per unanimitat, incloent elmateix partit de l'alcalde, la ins-tal·lació d'aquesta planta.Des de la plataforma, s'ha mani-festat la satisfacció per aquestavictòria, que consideren nonomés del poble, sinó de tota lacomarca de la Vall d'Albaida, i lagran implicació que s'hi ha vistde gent de diferents poblacions.Així mateix, però, ja han alertatdels plans urbanístics que prepa-ra el consistori, per la qual cosano descarten futures mobilitza-cions.

Durant l’acció es va tallar la carretera en ambdós sentits / Foto: L’Accent

La població aconsegueix aturar la instal·lació d'una planta de tractament de residus

La cinquena edició ha conclòs amb satisfacció tantper al públic com per a l'organització

La pluja no atura el Rebrot

Per a més informaciówww.maulets.org

Acte amb les organitzacions polítiques independentistes / Foto: Maulets

/ 7Del 12 al 26 de juliol de 2005

Àlex Tisminetzky, Barcelona

L'acomiadament de set membresdel Comitè de Vaga de l'empresaproveïdora de Seat a Martorell,SAS-Abrera, i l'expedient a 24delegats sindicals de Telefònicahan posat en relleu la tendènciadels darrers anys d'un continu aug-ment de la repressió de les llibertatssindicals en les grans empreses. Acomiadaments a SAS-AbreraL'empresa SAS-Abrera fabrica tau-lers de control de diversos modelsde cotxes de la factoria Seat deMartorell (Baix Llobregat), i viu enels darrers mesos una importantconflictivitat laboral. Les protestesdels treballadors per la manca decompliment dels acords per part de

la direcció van desembocar en unesmassives jornades de vaga els dies19 i 20 de maig i el 2 de juny d'en-guany, convocades per la pràcticaunanimitat en assemblea de treba-lladors. La protesta dels treballa-dors de SAS va portar a aturar lacadena de muntatge de la factoriaSeat, que va imposar com a sancióuna multa de 2.000.000 euros aSAS. Com a resposta a les protestes delstreballadors, la direcció de SAS vainterposar una denúncia als jutjatsper "vaga il·legal contra un conve-ni", per causar danys econòmics al'empresa i per unes suposades"coaccions i amenaces als quevolien treballar", i ni tan sols s'haesperat la sentència, que s'ha aco-

miadat als set membres del Comitède Vaga, quatre d'ells de CCOO itres de CGT. El treballadors, en canvi, al·leguenque la vaga no era il·legal perquèl'empresa estava incomplint elsacords del darrer conveni. A méshan declarat que cap treballador deproducció del torn de matí es vapresentar a treballar, i han denun-ciat que treballadors d'oficines (queno estaven convocats a la vaga) vanser obligats a realitzar tasques deproducció, activitat il·legal que ésconsiderada "esquirolatge intern",sota la "protecció" d'agents antiava-lots de la Guàrdia Civil i la Policiaespanyola. Els treballadors tambédenuncien que la direcció va "ins-tar" a treballadors temporals deltorn de nit a quedar-se durant el dia,treballant més de 24 hores seguidesa l'empresa. La direcció de CCOO va fer públicel seu desacord amb les protestesdels seus afiliats, desautoritzant elsseus membres a l'empresa, i expul-sant-los del sindicat. Finalment esva crear una nova junta sindical deCCOO i es va declarar a la sevaweb que l'empresa havia complertels acords als que havia arribat aldarrer conveni i per tant la vagahavia de considerar-se "il·legal".UGT també es va posicionar contrauna vaga que considera fruït "d'in-teressos ocults". La CGT, en canvi, ha exigit la"immediata readmissió" dels setacomiadats, qualificant l'actuació

de la direcció de l'empresa de bus-car només una "venjança, de buscarcaps de turc", i afirmant que l'em-presa està en mans de "personesautoritàries i radicals, que no escol-ten i que no atenen a raons". La

Xarxa contra els Tancaments i laPrecarietat també ha condemnatl'actuació de l'empresa com un"nou intent per fer callar el sindica-lisme de lluita, democràtic i conse-qüentment de classe" i ha criticatdurament "el sindicalisme concilia-dor i de col·laboració de classe delsdirigents de CCOO i UGT".

El comitè d'empresa de SAS haconvocat una concentració pel pro-per dia 20 de juliol a les 12 hores alJutjat de lo Social de Ronda SantPere de Barcelona, on es portarà aterme el judici als membres delComitè de Vaga acomiadats. Repressió sindical a TelefònicaLa multinacional espanyola

Telefònica ha obert expedients san-cionadors a 24 membres delComitè de Vaga estatal per convo-car una "vaga il·legal", acusant-losde realitzar aturades per demanarmillores laborals respecte alsacords del darrer conveni signat perTelefònica i CCOO i UGT. Els 24treballadors, tres d'ells del Comitèd'empresa de Barcelona -entre ellsel seu president- i molts d'ells dele-gats sindicals de Cobas, AST i EnConstrucció, s'enfronten a una san-ció per falta molt greu que potsuposar fins i tot el seu acomiada-ment.Les vagues es realitzen de formaindefinida tots els dimarts en lesfranges horàries del migdia en eldepartament de telemarquètingcomercial del 1004 i han estat con-vocades per les assemblees de tre-balladors de Barcelona, València iMadrid; els objectius dels vaguistessón millorar els horaris i eliminarles llargues jornades que han estatqualificades de "treball nociu iestressant", i que segons elsvaguiestes s'estan multiplicant desde la privatització de l'empresa.El comitè d'empresa de Telefònicade Barcelona, amb el suport de laXarxa contra els Tancaments i laPrecarietat, ha convocat en protestaper aquesta actuació "antisindical"una concentració el proper 14 dejuliol a partir de les 10 del matí finsa la tarda davant de la seu deTelefònica de Barcelona de l'avin-guda de Roma, número 73.

Els treballadors de telemaquèting de Telefònica protesten cada dimarts

Ofensiva contra la llibertat sindicalUna empresa proveïdora de Seat i Telefònica sancionen i acomiadendelegats sindicals per suposades protestes "il·legals"

ECONOMIA

“Telefònica ha obertexpedients a 24

membres del Comitède Vaga estatal perconvocar una vaga

il·legal”

“CCOO va fer públic elseu desacord amb lesprotestes dels seus

afiliats, desautoritzant-los i expulsant-los del

sindicat.”

A. Ginés i Sànchez, València

El sector de la neteja s'ha mobilit-zat les darreres setmanes arreudels Països Catalans. Després deValència o les comarques delPenedès, l'última d'aquestes rei-vindicacions s'ha produït a lalocalitat de Torrevella, al baixSegura.La nit del diumenge 3 de juliol,

els treballadors de l'empresa con-cessionària Necso-La Generalainiciaren una vaga indefinida totreclamant millores laborals.L'aturada del servei de recollidade residus sòlids va provocar unaacumulació de més de tres-centescinquanta tones de fem als carrersi les platges d'aquesta localitatcostanera. Els efectes foren espe-cialment greus a les urbanitza-

cions, on no hi ha serveis mínims,mentre que al casc urbà gairebépassaren desapercebuts.L'empresa amenaça amb aco-miadamentsA causa de l'èxit de la convocatò-ria palès en el seguiment genera-litzat, l'empresa decidí adoptarmesures de pressió per forçar unaeixida i, el segon dia de mobilit-zacions, anuncià l'acomiadament

de 71 treballadors al·legant l'in-compliment dels serveis mínims.L'acomiadament arribà a fer-seefectiu l'endemà dimecres, quanels afectats reberen el correspo-nent burofax. La negociacióL'acomiadament dels treballadorses va produir poc abans d'iniciarles negociacions entre el comitèd'empresa i els gerents. Després

d'unes hores de negociació s'arri-bà a un preacord que permeté des-convocar la vaga. Segons aquest,els treballadors obtindran un aug-ment salarial del 4,25% per aenguany i un 4% per al següent, amés d'altres millores laborals. Elpreacord també preveu una equi-paració laboral de 20 treballadorsque ingressaren a l'empresa l'estiupassat. Finalment, l'empresa vaacceptar anul·ar els acomiada-ments del dia anterior. Això no obstant, no tots els treba-lladors s'han quedat satisfets ambaquest preacord, com ho demos-tra el fet que l'assemblea on s'ha-via de ratificar, prèvia a l'aixeca-ment de les mesures de pressió,un 25% dels assistents s'hi vamostrar en contra, en considerarridícul l'augment salarial.

Tres dies de vaga aconsegueixen evitar l’acomiadament de 71treballadors i un augment salarial modest

El sector de la neteja també ésmobilititza a Torrevella

INTERNACIONAL8 / Del 12 al 26 de juliol de 2005

Manel Lopez i Esteve. Lleida.

El passat 15 de juny moria aLisboa l'històric dirigent delPartit Comunista PortuguèsAlvaro Cunhal. Centenars demilers de persones participarenen l'enterrament del carismàticmilitant comunista, i els cinc qui-lòmetres que separen el Centre deTreball "Vitória" del PCP i elcementiri de Alto de Sao Joaoforen literalment inundats peruna multitud d'homes i dones quevolgueren rendir el seu darrerhomenatge i mostrar la seua esti-ma a un home que quedarà persempre lligat a la Revolució por-tuguesa del 25 d'abril i a la lluitacontra el feixisme.

Cunhal havia nascut el 1913 aCoimbra i inicià la seua militàn-cia revolucionària en el movi-ment estudiantil quan era estu-diant de dret a Lisboa. El 1931ingressà al PCP i el 1935 fouescollit Secretari General de laFederació de les JoventutsComunistes Portugueses, elmateix any que passava a la clan-destinitat, i en nom de la qualassistiria al IV Congrés de laInternacional Juvenil Comunistacelebrat a Moscou. En aquestsmateixos anys, el 1936, Cunhalfou enviat pel Partit a Madrid, jaen plena guerra civil, i aquestaexperiència inspiraria la seuanovel·la La casa d'Eulàlia.Ara bé, el que caracteritzà la tra-

jectòria militant i vital deCunhal, com la de bona part delsseus camarades, fou la dura lluitamantinguda contra el règim fei-xista de Salazar fins que fouenderrocat per la Revolució delsClavells el 1974. Així fou empre-sonat per primer cop el 1937, el1940 fou novament detingut iposat en llibertat després d'unsquants mesos de presó. Enaquests anys participà en la reor-ganització del PCP, i en foumembre del secretariat entre1942 i 1949, any en el qual foualtra vegada detingut i empreso-nat. Aquest cop Cunhal passariaonze anys a les presons salazaris-tes, vuit dels quals en règim d'aï-llament, fins que el 1960 s'escapàde la presó-fortalesa de Penichejunt amb un grup de destacatsmilitants comunistes.Ja en llibertat fou escollitSecretari General del PCP el1961, i a iniciativa de Cunhal elscomunistes portuguesos rellança-ren, tot i el desacord de les forcespolítiques de l'oposició i de ladirecció política de la URSS, laLinha do Levantamento Nacionalcontra a Dictadura que benefi-ciaria al poble portuguès amb unimportant avanç material i de lli-bertats públiques. A banda, seriadifícilment explicable la fracturadins el principal pilar del salaza-risme, l'exèrcit, que acabariaesdevenint en el Moviment de lesForces Armades, fonamental pera què l'abril del 1974 s'assolissintot un seguit de conquestes popu-lars, sense el treball constant delPCP en la més difícil clandestini-tat entre la classe treballadora i elpoble portuguès.Però si un altre element caracte-ritzà la trajectòria revolucionàriade Cunhal, fou la condemna del

transfuguisme ideològic i de l'a-bandonament del marxisme revo-lucionari; Cunhal afirmà semprela vigència del socialisme comalternativa al sistema capitalistad'una manera creadora i no dog-màtica. Així desargumentà con-tundentment l'eurocomunisme, ia iniciativa seua el PCP realitzà,enmig de la crisi ideològica delsanys noranta, un Congrésextraordinari per a debatre el fra-càs dels autodenominats païsosdel socialisme real a l'Europa del'Est i de la mateixa URSS quepermeté afirmar als comunistesportuguesos la identitat comunis-ta i mantenir aquesta com a opciórevolucionària per al segle XXI.Una bona mostra de la lleialtatideològica de Cunhal i de lesseues aportacions al pensamentrevolucionari es troba en el seullibre Un Partit amb parets devidre. Cal assenyalar, també, laimportant obra literària d'AlvaroCunhal, sota el pseudònim deManuel Tiago, amb tot un seguitde novel·les com Fins demàCamarades, Cinc dies i cinc nitso Estrella de sis puntes entre d'al-tres.Possiblement són molts més elsaspectes de la vida d'AlvaroCunhal que s'haurien de destacar,tant positius com negatius, peròper sobre d'aquests cal veure enCunhal un dels més conseqüents iabnegats lluitadors que han tin-gut els pobles del món al llarg delsegle XX. Lluny de la visió anti-comunista present en la recentcelebració oficial del trentè ani-versari de la Revolució d'Abril,la realitat és que la lluita per laconstrucció d'una nació portu-guesa sobirana i democràtica haanat lligada estretament al nomd'Alvaro Cunhal.

Alvaro Cunhal, laperseverància de la revolució

Divisió al PJd’ArgentinaArgentina. Dues llistes del PartitJusticialista competiran finalmentper la província de Buenos Aires al'octubre. La mesura fou confirmadapel mateix president argentí, NéstorKirchner, que no ocultà el seu dis-gust amb l'oposició que està trobantdins del PJ. La candidata no-oficia-lista serà Chiche Duhalde, muller del'expresident Eduardo Duhalde. Laresposta electoral de l'octubre pro-met ser una reedició de les eleccionspresidencials del 2003 quan es pre-sentaren tres candidats del PJ.

Contra lacimeraEscòcia. Milers de policies detot el Regne Unit s'han aplegat aGleneagles per controlar elsmanifestats contra la pobresad'arreu Europa. El blanc princi-pal de les marxes ha estatGeorge Bush. Aquestes han suc-ceït tranquil·les excepte enmoments de tensió en quèalguns manifestants s'hanenfrontat a la policia i han carre-gat contra els símbols del capita-lisme com ara botigues delBurger King.

PoquesexpectativesGaliza. L'exdirigent del BNG,Joxé Manuel Beiras, ha declaratque no espera grans canvis delnou executiu gallec. Manté l'es-perança en una gestió més neta imés progressista però creu queno es donen les condicions per aun canvi real en les línies que elpaís necessita.D’altra banda,Angel Acebes, Secretari Generaldel Partit Popular espanyol, hadit que el BNG representa elmateix que Batasuna a EuskalHerria.

Crims sensecàstigPortugal. L'Alt Comissariat per ala Immigració i les MinoriesÈtniques, l'ACIME, ha denun-ciat que la gairebé totalitat delscasos per discriminació racialque remet al Ministeri Públicsón arxivats o queden sensepena. A la denúncia de l'organis-me, també s’ha recordat la reco-manació del Consell d'Europaque demanava a Portugal que esrevisés el seu Codi Penal perquètal delicte tingués una tipificacióespecial.

La llum noarriba a laLagunaCanàries. La consellera d'indústriadel Govern autonòmic de les IllesCanàries, Marisa Tejedor, va afirmarque no hi ha previst cap tall de llumprevist durant aquest estiu i es fan elspossibles perquè els abonats no esvegin privats del subministramentelèctric, tot i els problemes que patei-xen al sud de la illa de Tenerife. Elsveïns del poble de la Laguna sospitenque a pesar de les promeses la llumno arribarà al municipi.

Al Zarqwi: eldecapitadorde BagdadUna de les més clares proves delrotund fracàs de la política nord-americana a Iraq és la figura d'AlZarqawi. És considerat l'home deBin Laden a Iraq i el lider de la fac-ció més sagnant de la resistència. Seli atribueix haver col·laborat amb Al-Qaida a l'Afganistan i haver-se infil-trat a Iraq poc abans de la invasió.En maig del 2004 va ser identificatcom el decapitador del nord-americàNick Berg. I el seu nom va estarinvocat com a objectiu quan el setgede Faluha cobrà dimensions genoci-des. El mateix ha ocorregut en ope-racions militars a gran escala sensepretensions definides a localitatscom Haditha, presentat Al Zarqawicom a excusa. Durant el mes denovembre, EUA va doblar la recom-pensa per la seua captura, que arribaals 25 milions de dòlars. Fonts delgovern provisional iraquià han asse-gurat des de llavors en diferentsmoments que la seua captura eraimminent. Però la resposta d'AlZarqawi fou declarar-li la guerra algovern sorgit de les eleccions. Elpassat gener la detenció del seu lloc-tinent Said al-Jaf semblà anunciar lafi de la llegenda del dirigent jordà. Alfebrer diverses fonts apuntaren queestava acorralat a Ramadi i al maigcircularen informacions no confir-mades que havia estat greument ferita la cama. I tanmateix l'ombra fugis-sera d'Al Zarqawi ha tornat a plane-jar aquest juliol en forma de missat-ge sonor. El centre de les seues ame-naces han estat les forces armadescol·laboracionistes. El seu llenguatge de yihad contra elsinfidels està a l'alçada de la llegendaque li han creat com a personificaciódel mal. La seua aparent vaporositatsimbolitza el fracàs de la submissiód'Iraq. I si finalment és capturat laseua imatge haurà de ser substituïdaper un altre enemic, per un altre ros-tre pervers, com quan ell substituí elde Sadam Hussein, perquè la resis-tència no silenciarà les armes.

L’APUNT

L’històric dirigent comunista portugués Alvaro Cunhal

EN PERSPECTIVA

RECULL DE PREMSA

Laia Altarriba i Piguillem, Caracas

Alexis Hornebo fa 25 anys que vaentrar a treballar a Venepal. El passatmes de desembre, l'AssembleaNacional de Veneçuela va decidir perunanimitat expropiar l'empresa, queara s'anomena Invepal i que estàcogestionada entre els treballadors il'Estat. Des que la van expropiar,Alexis Hornebo és el directord’Invepal i també president de lacooperativa Covinpa, que és l’eina através de la qual els treballadors par-ticipen en l’empresa.Com es va produir l’expropiacióde d’aquesta empresa de paper?L’any 2000 a Venepal hi havia 4.000treballadors. Però els propietaris vaniniciar un procés de desmantellamentde l’empresa. L’any 2003, quan janomés quedàvem 900 treballadors,els propietaris van anunciar la fallidade l’empresa i ens volien acomiadar a

tots. Però els treballadors vam ocuparles instal·lacions de la fàbrica. Perquèa més de voler conservar el lloc detreball sabíem que l’empresa podiaser viable i que l’unic interès delspropietaris per tancar-la era guanyardiners. Aleshores vam parlar amb elGovern, que ens va dir que ens espe-réssim i que de moment negociéssimamb els propietaris el mantenimenttemporal de l’empresa. Nosaltresvam acceptar, perquè el govern teniaun altre pla que va culminar el des-embre 2003, quan l’AssembleaNacional va acceptar per unanimtatl’expropiació de l’empresa.Què ha passat des d’aleshores?Entre l’Estat i els treballadors vamfer una aportació de 13.000 milionsde bolívars per tornar a posar en fun-cionament les instal·lacions (perquèmés d’un any que ja no es produïa,tot i que nosaltres hem assistit cadadia a la feina). La part dels treballa-

dors l’hem aportada amb un crèditque ens han concedit mentre esperemla indemnització per tot el que no ensvan pagar els darrers mesos. Des deprincipis d’abril que ja hem reprèsuna part de la producció i estemdemostrant que l’empresa era viable.D’aquí a poc podrem posar en marxales altres màquines aturades.Expliqueu que l’empresa estàcogestionada. Com es concreta?El 49% de les accions són dels treba-lladors, i l’altre 51% de l’estat. Amesura que anem tornant el préstec elgovern està en l’obligació de vendreles accions als treballadors, quepodrem arribar a optar al 99,5%.I com us organitzeu els treballa-dors?Encara estem en procés d’adaptació,però de moment vam decidir quefaríem una assemblea setmanal delstreballadors, on decidim tot el queafecta la marxa de l’empresa i tambéqui ocupa els càrrecs de la juntadirectiva. Ara som 350 treballadorsque formem tots part d’una sola coo-perativa. Quan calgui incorporar méstreballadors també t’indran l’opcióde formar part de la cooperativa.

INTERNACIONAL9 / Del 12 al 26 de juliol de 2005

Alexis Hornebo: “Hem tornat aposar en marxa la producció”

Laia Altarriba i Piguillem, Caracas

La revolució anomenada bolivarianaque viu Veneçuela és, sens dubte, unprocés singular, fins al punt que algu-na gent posa en dubte que es puguiparlar d’una veritable revolució.Certament, les estrucures del sistemapolític i econòmic del país continuenbàsicament intactes des que Chávezva accedir al poder el 1998: la majorpart de la riquesa continua en mansde la minoria de la població i no s’hanacionalitzat la banca ni cap granempresa (a part del que s’ha anome-nat renacionalització de PDVSA des-prés de l’aturada petroliera del 2002-2003), tot i que s’ha fet una innegablepolítica social que està portant lasanitat i la salut a les comunitats on

viuen la majoria de veneçolanes iveneçolans i que fins fa poc no tenienaccés a aquests serveis. El mateix president Hugo Chávez ésben concient que el procés nomésacaba de començar a caminar, i en elseu programa dominical “AlóPresidente” del passat 10 de juliolreconeixia que el país es troba en unatransició cap al socialisme que no sapquant temps requerirà, tot i quedefensa que no ha d’acabar mai, quecal fer sempre revolució dins la revo-lució. I també es referia especialmenta aquest socialisme del segle XXIque volen construir al país, una eti-queta que assegura que és, senzilla-ment, per situar-lo en el temps.Segons Chávez, aquest socialismeque estan construint no s’ha de fer enbase a la dictadura del proletariat (toti que afirma que respecta aquestaproposta), sinó que ha de ser elgovern popular, que s’ha de concretaren un control social sobre totes lesqüestions polítiques, econòmiques isocials. I per arribar-hi, Chávez

defensa que “el camí és la democrà-cia revolucionària, que ha de ser elgovern del poble”.Isrrael Sotillo, diputat de l’AsambleaNacional del l’MVR, no vol que elsocialisme que estan construint aVeneçuela “sigui una còpia delsmodels que ja coneixem del socialis-me real que va topar amb entrebancsi no va aconseguir els objectius ques’havia marcat. Prenent en considera-ció les nostres particularitats, ha deser humanista, ha de respectar l’altre(jo em realitzo en l’altre i l’altre esrealitza en mi), ha de recollir lesarrels dels nostres pobles originaris(en algunes de les nostres comunitatsindígenes trobem pràctiques socialis-tes que hem de recuperar) d’intercan-vi de la mercaderia, que en part hocontempla el desenvolupament endo-

gen. Volem construir un socialismeque opti preferencialment pelspobres. D’aquesta manera ja li estemdonant cos i ànima a aquest socialis-me del segle XXI”.La proposta cooperativistaUna de les bases sobre la qual es volconstruir el socialisme al país són lescooperatives, que les impulsa elMinisteri de l’Economia Popular através de la formació professional dequi en vulgui formar una i de l’ator-gació de crèdits.Però Isrrael Sotillo pensa que “elcooperativisme és un trànsit per arri-bar al socialisme, però la mira és quela societat sigui socialista, que super-em el mateix cooperativisme per noviure el perill que les cooperativesacabin sent unes empreses quenomés resolguin el problema al grup

de cooperativistes. En canvi, el socia-lisme resoldrà el problema de tota lapoblació. Però en l’etapa actual elcooperativisme és important. El quehem d’aconseguir els dirigents polí-tics és que no decaigui l’entusiasmedel poble”.També Luis Primo, de la coordinado-ra d’UNT, la principal central sindi-cal que participa del procés revolu-cionari, alerta sobre el paper que hande tenir les cooperatives en el procésde transició al socialisme: “Amb elcooperativisme es crea una propietatsocial, una certa cultura col·lectiva,trenca amb una certa lògica del capi-talisme, però quan estàs emmarcat enla distribució has de fer competènciai si cal destruiràs una altra cooperati-va per enfortir la teva. I si a això hiafegim que aquí a Veneçuela algunes

cooperatives són empreses disfressa-des, doncs s’està desvirtuant el que ésuna cooperativa. A més, cal tenirpresent que una cooperativa en ellamateixa no és un fi per assolir elsocialisme”. Més enllà del cooperati-visme, Luis Primo defensa que “latransició al socialisme requereixassenyalar quins són els elements quetu crearàs durant aquesta transició.M’explico: durant la transició hihaurà un mercat capitalista, però johe d’anar destruint aquest mercatcapitalista, he d’anar destruint la pro-pietat privada. Però si vaig destruint,també he d’anar creant un mercatsocial, un altre tipus de mercat per-què les cooperatives acudeixin deforma organitzada a aquest mercat”.Una altra de les propostes que exis-

teixen al país per transitar cap alsocialisme és la cogestió de lesempreses entre els treballadors il’Estat. Ja existeixen algunes expe-riències en aquest sentit. Des d’UNT,però, defensen que cal combinar lacogestió amb el control obrer: “Elcontrol obrer és un element que,sense que t’involucris en l’empresa,controles la producció. En canvi, lacogestió involucra el treballador peròsense que ell tingui el control del’empresa, i en aquest cas el que fa ésajudar l’empresa a sortir d’unmoment de crisi en què es pot trobar.Per això nosaltres defensem la coges-tió que s’està impulsant a Veneçuela,que es combina amb el controlobrer”.El debat sobre la construcció delsocialisme continua obert, mentres’impulsen noves experiències enaquest país que ha esdevingut unlaboratori per a l’esquerra anticapita-lista del segle XXI.

Cròniques de la revolució bolivariana - II

Veneçuela camina cap alsocialisme del segle XXI

“A Veneçuela encarano s’han tocat les

estructureseconòmiques i

polítiques”

“El cooperativisme,el control obrer o la

cogestió són algunesde les propostes percomençar a trans-formar l’estructura

econòmica”

Treballadors de l’empresa de paper Invepal, expropiada pel govern el desembre de l’any passat.

Alexis Hornebo és el director de l’empresa cogestionada Invepal

L'altre dia vaig anar cap a l'insti-tut valencià de la música (IVM)amb l'objectiu d'aconseguir unsquants volums de la fonoteca dematerials. La fonoteca de materi-als és un extens recull de grava-cions i publicacions que conte-nen en els seus 29 volums,començats ara fa més de 20 anys,una increïble mostra de música itradició de les comarques delPaís Valencià.Tot un document que condensaallò que som els valencians, através de la música. Els diversosvolums són temàtics: per exem-ple en tenim un dedicat a la pro-cessó de la verge de la salutd'Algemesí, en el qual trobemtots els balls, boleros i muixaran-gues que s'interpreten en aquestafestivitat.Hi ha un volum dedicat al cantdels pelegrins de les Useres,unes cançons que ens traslladende ple a l'edat mitjana, així comun especial de tocs tradicionalsde dolçaina de morella, un monquasi apart del de la dolçainavalenciana.Però sobretot l'antologia del cantd'estil. Per mi, el recopilatorimés especial. El cant valenciàd'estil és un conjunt de rondesamoroses, festives o de quintosconegudes com a "cantaes o gui-tarraes" i com "albaes" on és elcantador qui mana sobre els ins-truments, una rondalla amb gui-tarres i instruments de vent

(trompeta, clarinet, trombó). Enel cas del cant d'estil i una dol-çaina i un tabal en el cas de lesalbades.Aquest extraordinari repertori decants valencians, emparentatamb altres repertoris mediterra-nis de tradició oral ha segut tanignorat i poc reconegut, comaplaudits han sigut en els seulloc altres cançoners anàlegscom són els del cant flamenc i elde la jota aragonesa.L'antologia recull gravacions desdel 1915 fins al 1996. Podemsentir a personatges de principisdel segle passat com: Evaristet,el Xiquet de Paterna, el Sardinet,el Torrentí, la Blanqueta, elTremendo, mujero, la Xiquetadel Túria, Conxeta la delMercat... fins a cantadors delsnostres dies com els genialsJosepa i "Apa" (parella que hafet història en el cant d'albades)o el Manquet d'Alfara, elPollastret i Romereta.Tot un document etnomusicalque mereix la pena sentir.El cas es que despres de molt detemps buscant els volums que em

mancaven, no em quedà mésremei que anar-me'n cap a l'IVMja que hui en dia és impossibletrobar-los en cap botiga.Ja no es distribueixen. Ni elsúltims volums de la fonoteca quehan vist mai la llum ni els que enel seu dia la van veure: estansegrestats. Sí, es troben enmagatzemats encaixes en diferents despatxos del'institut, còpies i còpies del

document sonor més importantdel país valencià: congelades.No caldria pensar mal, si noconeguerem l'afició dels nostresgovernants a amagar tot el rela-cionat amb la cultura valenciana.Com fan amb la llengua; fancampanyes: "para promocionarsu uso", presenten llibres:"paradifundir nuestra literatura" idespres sota la cortina de fumque creen tot ho congelen. Una

tradició molt fallera eixa de crearun mon inhert. El govern valen-cià actual (els altres tampoc hansegut cap exepció) s'avergonyeixde la cultura aborigen:Quasi ja és més facil trobar-te ales biblioteques valencianes aTirante el Blanco que a Tirant loBlanch. Ja sembla menys com-plicat a la ciutat assistir a unrecital de "música otomana" queveure unes albades.Macroprojectes absurds com Laciudad de las Lenguas deCastelló en el que hi son repre-sentades: "todas las lenguas decultura", menys la nostra, evi-dentment.El museu de L'horta que volcrear la nostra alcadesa, quesegurament enllestirà gràcies ales despulles mortals de l'hortaque ella mateix ha arrasat. Alsnostres governants no els inte-ressa la cultura i menys encara,quan aquesta representa el quetant s'han esforçat en amagar.La realitat és que en qualsevolexpressió cultural valenciana,que no haja estat brutalmentmanipulada pel poder, podem

trobar clarament vestigis de cata-lanitat, cosa que sembla no inte-ressar-los massa.Si a les expressions amb un claresperit dissident, directamentles han negat i prohibit, cosa queles ha abocat a recercar caminsalternatius des de fa ja massaanys, amb resultats d'èxit com elde la música en català que comp-ta amb una vitalitat impressio-nant al País Valencià.A les expressions que diuenacceptar, com la llengua, les dan-sades o el cant d'estil: les conge-len.Les abracen mortalment. Lesenmagatzemen en CD, en llibres,en museus, per a no difondre-les,per netejar la seua conciència,per justificar la seua falsa valen-cianía, eixa que només exercei-xen el dia de la "mascletà".Ja ho va dir fa poc el feixistaJ.G.Santandreu: "Aunque nohablemos valenciano lo defensa-rem porque es parte de nuestropatrimonio". El clavaran dinsd'una vitrina per no rovellar-lo.Mentres tant encara queda moltagent ací al sud dels PaïsosCatalans que prefereix continuar"desgastant" les tradicions, lamúsica i la llengua, treure-les del'armari, veure-les viure i pro-gressar, canviats, no mortes ificades dins d'un congelador.

* Miquel Gironès és músic imembre d’Obrint Pas

Joan S. Colomer i Tejada,Barcelona

Masada és la banda fundada perJohn Zorn l'any 1993 amb unplanter de luxe: ell mateix alsaxo, Dave Douglas i Joey Baron(trompetista i bateria virtuosos,col·laboradors d'Uri Caine entred'altres) i Greg Cohen (el baixista

de Tom Waits des deSwordfishtrombones). Però ésmés que això, és un projecte d'a-profundiment en l'anomenadaRadical Jewish Culture (CulturaRadical Jueva) que Zorn va ence-tar amb l'àlbum Kristallnachtl'any 1992. El projecte es fona-menta en un llibre de cançons queconté 200 peces de Zorn basat en

la tradició musical jueva queconstitueix la base del repertorid'uns músics de qualitat supremaque en fan un tractament caracte-ritzat per la improvització lliure.La formació esmentada és lamateixa que ens visitarà al TeatreGrec però no és l’única que hatreballat en el projecte deMasada. A banda dels deu discs

d'aquest quartet la discografia delgrup inclou també discs consis-tents en arranjaments per a diver-ses formacions de temes inclososal llibre de cançons. En aquestsàlbums han participat músics dela categoria de Marc Ribot (guita-rrista de Tom Waits), JohnMedeski, Billy Martin i ChrisWood (els integrants de Medeski,Martin & Wood), Mark Feldman(violinista, ha treballat amb UriCaine entre d'altres), DavidKrakauer (excel·lent clarinetista),Bill Frisell (guitarra), ChrisSpeed (clarinetista, líder d'unexcel·lent trio), Jim Black (ungeni de la percussió), TrevorDunn, de Mister Bungle i fins itot Fantomas en bloc (grup inte-grat entre d'altres per Mike Pattonde Faith no More i DaveLombardo de Slayer). L'objectiufinal és segons Zorn, "unirOrnette Coleman i les escales jue-ves". La carrera de John Zorn (NovaYork,1953) conté, però, moltsaltres elements d'interés entre elsquals cal destacar la formacióNaked City, que el va ocupar del1989 al 1992 i va donar àlbumsal·lucinants basats en la tècnicadel collage amb abruptes rupturesque lligaven seqüències curtíssi-

mes dels més diversos gèneres iprocedències estilístiques, comtambé la utilització permanent delsoroll com a recurs expressiu.Tant aquestes obres com les deMasada han estat publicats pelsegell Tzadik, del qual Zorn n'éspropietari, que alhora ha publicatla resta de la seva discografia,composta de bandes sonores,homenatges als seus referentsintel·lectuals (Jean-Luc Godard,Jean Genet) i musicals (EnnioMorricone, Bernard Herrmann,Ornette Coleman) i tot tipus debestieses experimentals quepoden conduir els seus fans a gas-tar 20 euros de la manera mésestúpida en algun dels nombrososdiscs que publica anualment.Entre els homenatges esmentatscal destacar com a veritablesobres mestres els dedicats a EnnioMorricone, "The big Gundown"(1985) i a Ornette Coleman, "Spyvs. Spy" (1988). Del primer, elmateix Morricone va dir "moltagent ha fet versions de les mevespeces, però ningú ho ha fet comell". El segon és una temptativareeixida de fusionar, segons Zorn,free jazz i hardcore-punk. La for-mació, amb dos saxos un baix idues bateries, imprimeix al discuna violència esfereïdora que, abanda de respondre perfectamenta l'esperit de la música d'OrnetteColeman, és una caracteristicaunificadora de l'estil, d'altrabanda essencialment eclèctic, d'a-quest jueu novaiorquès virtuósdel saxo i innovador incansable.Qui s'ho perdi errarà greument.

10 / Del 12 al 26 de juliol de 2005

Masada a Barcelona

La fonoteca de materials iel congelador valencià

CULTURA

El 17 de juliol i en el marc del Grec 2005 ens visitarà un geni de la músicacontemporània, John Zorn, amb un dels seus projectes més reeixits: Masada

John Zorn fundador de Masada

* Per Miquel Gironès

“És més fàcil trobar ales biblioteques

valencienes Tirante elBlanco que Tirant lo

Blanch”

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:CasalLa Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.Bages:Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp:El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca:

Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons deVinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, LaTorna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu deVallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Bibliotecade Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentistade Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, BarPatapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, CasalJaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-CampusBurjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca:Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera:Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal PopularFèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya:Casal de Calaceit. Menorca:GOB-Menorca. Osona:Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, CasalIndependentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola,A.C Jaume I. Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa:Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta:Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació AireNou de Baó, CEPC-UP. Safor:Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra:Torà. Segrià:La Falcata. Selva:Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès:Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès:Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental:Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental:Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, elMirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona)/ Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714(Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / CasalPopular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molinsde Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) /CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) /Casal Popular de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins -Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / LaPioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

C U LT U R A11 / Del 12 al 26 de juliol de 2005

Albergínies farcides ambsamfaina

Recepta

Aquesta verdura és de lespoques que no es poden menjarcrues, ja que és lleugeramenttòxica, a causa de l'elevadaquantitat de nicotina que conté.De fet, una albergínia mitjana témés nicotina que un paquet detabac, però aquest alcaloide des-apareix una vegada cuinades.Recordeu que les albergíniess'han de salar lleugerament des-prés de tallar-les i s'han de dei-xar reposar una hora més omenys perquè "suen", i així s'eli-mina també nicotina amb l'aiguatraspuada. Una vegada fet aixòja no les heu de tornar a salar, ésclar.

Ingredients per a dues perso-nes (o una albergínia gran)

Una albergínia gran, un pimentóroig i un de verd petit, una cebapetita, 100 g de carn picada (del'animal que vulgueu), dos gransd'all, una branqueta de julivert,mitja carabasseta (carabassó),oli d'oliva, mig gotet de conyaco vi ranci, un ou, pebre, noumoscada, clavell, sal.

Talleu l'albergínia en dues mei-tats longitudinalment i buideu-les amb un ganivet o l'estri que

us vaja millor. No les intenteubuidar excessivament, perquèl'únic que aconseguireu és que seus trenquen; n'hi ha prou quequeden amb un gruix d'un dit.Talleu la polpa que heu extret adauets. Saleu lleugerament lesdues meitats buides i també lapolpa a trossets. Ho heu de teniraixí una hora, més o menys, idesprés heu de secar l'aigua quetrau amb un drap net.

Mentrestant, piqueu la ceba i elspimentons i fregiu-ho amb duescullerades d'oli fins que estigatendre. Afegiu-hi llavors l'all i eljulivert picats i la carn.Remeneu-ho fins que la carnestiga fregida i afegiu-hi llavorsel conyac i un polsim de pebre,nou moscada i clavell. Apugeuel foc, remeneu fins que el líquids'evapore i rectifiqueu-ho de sal.Ara hi heu d'afegir l'albergíniatallada a trossets i la carabasseta,també tallada petita. Feu-hi unesvoltes fins que estiga una micarossejat i retireu-ho del foc.Bateu l'ou i afegiu-lo al sofregitper a lligar-ho tot.

Escalfeu el forn, no gaire fort(uns 160-180 graus), durant eltemps necessari (recordeu que

els forns de gas no necessitentant de temps de preescalfamentcom els elèctrics). Farciu lesalbergínies amb el sofregit idipositeu-les en la llauna per afornejar. Tret que hàgeu triatalbergínies perfectament simè-triques, us costarà una mica ques'aguanten dretes sense bolcar elfarcit. Una bola de paper d'alu-mini pot funcionar bé de contra-fort.

Fornegeu-les durant 30-40minuts, depenent de la grandària(si són molt grans, les podeu for-nejar uns minuts sense farcirabans d'omplir-les). Serviu-lesben calentes.

AGENDA

JULIOL

Dissabte 16Elx (Baix Vinalopó). Sopar-sardinada a la platja del Pinet. 21h.

Organitza: Casal Jaume ICorbera d'Ebre (Terra Alta). Conmemoració del 69è Aniversari de la

Revolució Social.Barcelona (Barcelonès). Manifestació en solidaritat amb els detinguts

del 25 de juny. 18h, plaça Universitat.Barcelona (Barcelonès). Jornada solidària Kan Titella i Gràcia Lliure.

Des de les 12h, CSOA La Fera.Alfarb (Ribera Alta). Concert de Voltor i Mugroman. 23h.

Diumenge 17Alacant (Alacantí). Festa de cloenda de la campanya en l'hort comunal.

Organtiza: Maulets i CANT.

Dilluns 18València (Horta). Inici de la Universitat d'Estiu de l'Horta. Concert

d'Urbalia Rurana. Horta de Campanar. Organitza: Per l'Horta.

Dijous 21Manresa (Bagès). 3a Jornada de Portes Obertes del Centre de

Conservació de Biodiversitat Cultivada. A partir de les 16h, finca CanPoc Oli.

València (Horta). Inici de la Universitat d'Estiu de l'Horta. Concert delsOvidi Twins. Horta de Campanar. Organitza: Per l'Horta.

Divendres 22Lloret de Mar (La Selva). Festa 2n aniversari SOS Lloret. 18h, plaça de

l'Església.

Dissabte 23La Pobla de Vallbona (Camp de Túria). Concert amb Bajoqueta Rock,

Sva-ters i Skalissai. 23h. Barcelona (Barcelonès). Concert de solidaritat amb Cuba amb José

Merino. 22h, Casal Independentista de Poblenou - A.P. Octubre.

Dijous 28Morella (Els Ports). Inici de l'Aplec dels ports a Morella.

Divendres 29València (Horta). Concentració en solidaritat amb el detingut durant les

protestes conta l'aprovació de l'estatut. 9:30h, Ciutat de Justícia-Morella (Els Ports). Aplec dels Ports. Concert

Dissabte 30Albalat (Ribera Baixa). Concert per un Xúquer Viu amb Inòpia i

Bandolers. 23h. Dénia (Marina Alta). Rock a la Mar. Concert amb Skalissai, Pinka, la

Gossa Sorda i altres. 23h, platja del Raset.

Dijous 28Vinaròs (Baix Maestrat). Taller de dances tradiconals. 19:15h.

Organitza: A.C. Ball de Dimonis de Vinaròs.

On trobar L'Accent

"El meu marit porta 35 anys empresonatper pertànyer a les Panteres Negres"

Laia Altarriba, Barcelona.

Parla'ns de la detenció de l'Eddie.Dos oficials de la policia van morirtirotejats, i van dir que tres homesnegres havien estat els autors. Al capde dues hores ja havien detingut adues persones militants de lesPanterees Negres i van afirmar queun tercer s'havia escapat. Un delsdetinguts de només 19 anys va sertorturat i el van forçar a firmar un tes-timoni dient que l'Eddie era la perso-na que s'havia escapat. Tenien l'ob-jectiu de posar-lo a la presó ja que erael ministre de Defensa de lesPanteres Negres a Baltimore. Peròdesprés que Jack -el jove torturat-sortís de l'hospital va deixar clar quehavia estat forçat a firmar una con-fessió sota tortura i que no declarariacontra l'Eddie encara que l'Estat lioferia a canvi deixar-lo en llibertat.Com que no ho van aconseguir, vanmantenir detingut ill·legalment al'Eddie 45 dies sens tenir encara capcàrrec. Posteriorment van decidirbuscar a un antic confident quetenien pres i el van posar a la matei-xa cel·la que l'Eddie. Li van oferiraixecar els càrrec que tenien en con-tra si aquest els hi donava informaciósobre el meu marit, i ho van aconse-guir. Segons el testimoni del confi-dent l'Eddie li havia dit que ell haviaassassinat a dos policies. D'aquestamenera ja podien imputar-li càrrecsd'homicidi.

Vosaltres denuncieu que el procésva estar ple d'irregularitats.Quines foren?Va arribar al tribunal de justícia i liassignaren un advocat d'ofici. Aquestperò va arribar ebri a les dues prime-res reunions que tingueren; posterior-ment l'Eddie va demanar ser defensatper un advocat blanc que havia portatdiversos casos de les PanteresNegres. Però el jutge no va acceptarla petició ja que l'advocat havia estatdetingut en una protesta feia uns dies.Finalment l'Eddie va decidir presen-tar-se com a representant legal de laseva defensa.El jurat escollit va ser només de per-sones blanques. El jutge interrumpiacontínuament les intervencions de ladefensa. L'Eddie va reclamar que estornés a designar totes les personesque intervenien en el judici. De fet,durant els tretze dies que va durar,l'Eddie preguntava a l'inici de la ses-sió si designarien un nou jutge, unnou jurat i un nou advocat. El jutgeho negava, el meu marit protestava ise l'enduien a la cel·la. Finalment vaser condemnat a una pena de cadenaperpètua i a una altra de quinze anysde presó. A l'estat de Maryland, unacadena perpètua és commutable per19 o 20 anys i una de 15 per una de2. Per tant en total l'Eddie Conways'havia de passar entre 21 i 22 anys ala presó i en canvi ja en du 35. S'hade tenir en compte que ha estat un"pres model" ja que només ha tingutdues infraccions en els dos primers

anys.

Com han estat aquests anys d'em-presonament del teu marit?La família ha quedat bastant afecta-da. Per una banda els nostres fils i jo,i per altra la seva mare, que té més de80 anys i tem morir sense veure alseu fill en llibertat. Els seus nétstambé el visiten a la presó, així que jasón tres les generacions afectades perl'empresonament.

I la vida de l'Eddie dins de lapresó?Ell ha organitzat activitats i associa-cions amb els seus companys per laseguir la lluita des del ventre de la

bèstia. Molts presos que van coinci-dir amb l'Eddie i que actualmentestan en llibertat, treballen en lescomunitats i han adquirit un pensa-ment revolucionari. A la presó ha fetun treball d'educació política peraconseguir que la gent deixés de sen-tir-se part del problema i passés a serpartíceps de la solució.

Quants presos polítics hi ha elsEUA?Doncs al voltant de 120. Es tracta depersones que han realitzat activitatsen contra l'Estat o gent que ha partitun montatge policial. Però personal-ment considero que tots els presos ipreses són polítiques, ja que elgovern és feixista i racista i ha creatles condicions per tal que es creïn lescondicions per tal que es cometin lamajoria dels delictes per les ques'empresona a les persones.

Com va néixer el Partit de lesPanteres Negres?L'any 1966 Huey P. Newton i BobbySale es van ajuntar a Oakland per talde reflexionar sobre la brutalitat poli-cial contra la població negra.Pretenien buscar solucions per millo-rar la situació a la comunitat; volienfer alguna alguna cosa constructiva.D'aquesta manera van decidir crearuna organització. Volien deixar clarque no era només una reacció; volí-em ser nosaltres qui decidíssim sobreels temes que ens afectaven, sense lapolicia ni els polítics; volíem tenir unhabitatge digne, una feina per mante-nir a la familia... Així mateix erenconscients que segons la Constitucióes podien dur armes, així que vanprendre una arma, documents legals iuna càmera... i sortien a registrar desde la distància els abusos que escometien. D'aquesta manera vacomençar la part més militar de l'or-ganització. Però no es tractava d'aga-far una arma i sortir a tirar trets. Estractaca de no permetre que altresprenguessin el control i destruissin el

que nosaltres estàvem construint.Enfront a això la policia no es va que-dar quieta i ens van enviar infiltratsque havien reclutat com a agents dela CIA per tal d'ataar-nos des de lesnostres pròpies línies.

A més de la infiltració, quinesaltres armes va usar el Governcontra vosaltres?El govern s'esforçava per tal de posara la comunitat en contra nostra,al·ludint sempre a la figura dels des-tabilitzadors. Sempre parlaven d'a-questes coses però mai dels centresclínics i educatius, dels programes desalut o de la resta de coses que vamfer per a la comunitat. Les mares vancomençar a ser més receptives ambel partit quan van veure que en elmoment que els seus fills eren arres-tats, nosaltres els donàvem assessora-ment legal gratuït. Nosaltres elsensenyàvem a les persones quinseren els seus drets enfront a la llei itambé respecte als administradorsdels seus habitatges. Quan una casa oun pis estava ple de rates, quan no lifuncionava l'aigua o tenia substàn-cies verinoses per a les persones...nosaltres els assessoràvem per tal d'a-nar al tribunal de l'habitatge a posaruna denúncia. Un altre exemple pertal d'actuar era quan una famílianegra volia accedir a un pis i se linegava per criteris racistes. Tambéquan els nens anaven a l'escola senseesmorzar, érem nosaltres qui els hidonàvem el menjar.

Què queda avui de la vostra lluita?Nosaltres ja som grans, però lainformació i les experiències lesestem transmeten per tal que elsjoves puguin fer front a les diversesmaneres amb què el govern tracta ala nostra gent. Encara avui és elmateix govern feixista, racista iopressor que hi havia als 60, l'únicadiferència és que ara és menys des-carat. Talment com la qüestió de laguerra del petroli... que només térelació amb el capitalisme i en canvires a veure amb el fet de salvar unpoble de la tirania i l'opressió.Tenim molt clar que no hi haurà jus-tícia si no es produeix un canvi real,i les coses només poden canviar desde l'acció dels joves.

Parlant dels joves, quina és lasituació actual dels joves de lescomunitats negres?Crec que s'estan tornant a cons-cienciar, estan començant a buscarun canvi ja que el govern demostraclarament que no els té en compte.El racisme continua latent, es con-tinuen produint pallisses per partde policies en comunitats. S'ha detenir en compte però el gran malque ens feu la cocaïna i el crack,tràfic iniciat per la CIA. Per tot elpaís es van disseminar grans quan-titats de droga per tal d'adormir lesconsciències dels negres. Però arala joventut torna a mobilitzar-se i aorganitzar-se per protestar.

Mural dels Black Panthers en un carrer dels EUA

Entrevista a NzingaConway, militant deles Panteres Negres iesposa de l'EddieConway, pres políticnord-americàEl passat mes d'abril una delegació de les Panteres Negresva visitar els Països Catalans. Volien difondre la incansablelluita pels presos d'aquesta organització revolucionàrianord-americana i concretament el cas de l'Eddie Conway.Diversos organitzacions i col·lectius independentistes ipopulars van organitzar actes amb la presència de NzingaConway -esposa de l'Eddie i també Pantera Negra- a pobla-cions com Sabadell, Terrassa, Barcelona i a diverses univer-sitats.

Ja són 35 els anys que han passat des que Conway estàempresonat per un crim que la seva dona assegura que no vacometre: l'assassinat d'un policia blanc. 35 anys que sobre-passen la vintena que el pres polític havia de complir a lespresones de Maryland i que suposen que tres generacionsestiguin patint la situació. L'Eddie era un dels líders de lasecció local de Baltimore de les Panteres Negres. Des d'a-leshores, la seva dona lluita per l'alliberament del seu mariti contra la marginalitat a la qual encara avui està condem-nada gran part de la comunitat negra dels EUA. En l'entre-vista que en el seu moment va concedir a L'Accent ensexplica les irregularitats del cas -tan el judici com poste-riorment durant l'empresonament- i la lluita revolucionàriaque durant anys han realitzat les Panteres Negres en el si deles comunitats negres i com es transmet el missatge a lesnoves generacions.

/ 12Del 12 al 26 de juliol de 2005 CONTRAPORTADA

“Els néts de l'Eddietambé el visiten a la

presó, ja són tresgeneracionsafectades”