ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DEL CONSELL DE CIUTAT DE SABADELL Identificació de la sessió Núm. de la sessió: 3/2013 Caràcter: Ordinari Data: 27 de juny de 2013 Horari: de 19.00 a 21.15 h Lloc: Casal Pere Quart Assistents Il·lm. Sr. Joan Carles Sánchez Salinas , alcalde de Sabadell i president del Consell Sr. Lluís Monge i Presència , regidor de Relacions Ciutadanes, vicepresident del Consell Sra. Montserrat Capdevila , tinenta d'alcalde de l'Àrea d’Economia i Serveis Centrals Sr. Ramon Burgués Salse , tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones Sra. Marta Farrés Falgueras , tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic Sr. Simón Saura Conesa , Grup Municipal Socialista Sr. Josep Oriol Vega i Castellví , Grup Municipal Convergència i Unió Sra. Cèlia Puig Rifà , Consell de la Gent Gran Sra. Anna M. Montseny Costa-Jussà , Consell de Salut Sr. Lluís Saila González , Consell del Districte 1 Sr. Josep M. Galofré Domingo , Consell del Districte 2 Sr. Miguel Ángel Tello Corredera , Consell del Districte 3 Sr. Carles Montesinos Carmona , Consell del Districte 4 Sr. Martí Sala Roca , Consell del Districte 5 Sr. Armand Vinardell Cano , Gremi Comarcal de Constructors d'Obres de Sabadell Sr. Josep Argemí Santamaria , Associació d'Empresaris d'Indústries Químiques Sra. Gemma Clapés Bosch , PIMEC Vallès Occidental Sra. Virginia Lechuga Ramos , CCOO del Vallès Occidental Sr. Josep Santcristòfol i Mayordomo , UGT (Unió Comarcal del Vallès Occidental) Sr. Jesús Rodríguez Padilla , UGT (Unió Comarcal del Vallès Occidental) Sr. Manel Navarrete de la Rica , USOC Sr. Amador Ruiz Medina , Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell Sra. Rosa Hernández Garcia , Associacions de Veïns no federades Sr. Joan Brunet i Mauri , UPC Sr. Antoni Garrell i Guiu , Escola Superior de Disseny – ESDi Sr. Antoni Maria Brunet Berch , Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell Sr. Josep Masip i Suets , Creu Roja de Sabadell Sr. Modesto Custodio Gómez , Corporació Sanitària Parc Taulí Sr. Eduard Gutés i Martín , Col·legi d'Agents Comercials de Sabadell (COAC) Sr. Josep Lluís Gorina De Travy , Col·legi d'Arquitectes Sr. Alberto Capitan Cuevas , Plataforma del Tercer Sector Sr. Ramon Ribalta Puig Sr. Manuel Costa Fernández Sr. Manel Grau Gasulla Sr. Tomás Fernández Fernández Sra. Dolors Forrellad Domènech Sr. Manel Giménez Marquès

Sr. Benet Armengol Obradors Sr. Manel Borrell Palazón Actua com a secretari: Sr. Emili Tapias Sola , secretari general de l’Ajuntament de Sabadell. Altres assistents: Sr. Joan Vega , Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya Sr. Jaume Auró Pujol , Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell Sr. Josep Escartín Laurito , Síndic Municipal de Greuges de Sabadell Sr. Daniel Criach Singla, responsable adjunt de Presidència i Serveis a les Persones Sr. Jordi Renom Sotorra, Gerent de VIMUSA Sr. Josep Abellán Martínez , coordinador de l’Àrea d’Economia i Serveis Centrals Sr. Jordi Brotons Navarro, cap de Planificació i Administració de Serveis Socials Sra. Marta Barrera Pujol , cap de negociat de Participació i Voluntariat Excusen l’absència: Sr. Aureli Calvo Sorribas , Grup Municipal ICV Sr. Esteban Gesa Para, Grup Municipal Partit Popular Sr. Miquel Soler Antolí , Grup Municipal EUiA Sr. Alfons Aragoneses Aguado , Grup Municipal Entesa per Sabadell Sra. Joaquima Júdez Fageda , Consell de les Persones amb Disminució Sr. Pere Reginaldo Huix , Consell Municipal de l'Esport Sr. Manuel Robles Fernández , Consell Escolar Municipal Sr. Magí Dalmau Moreno , Consell de Joves Sr. Carmel Montllor Nogués , Consell de Solidaritat i Cooperació Sr. Manuel Moya Moya , Consell del Districte 7 Sra. Sofia Gabarró i Taulé , Centre Metal·lúrgic de Sabadell Sr. Francesc Garcia-Planas Marcet , Gremi de Fabricants de Sabadell Sr. Enrique Rodríguez Ruiz , CCOO del Vallès Occidental Sra. Judith Panadés Martí , UAB Sr. Josep Maria Basté Framis , UOC Delegació Territorial Sr. Feliu Gavarró Puig , Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell Sr. Josep Permanyer Cunillera , Fundació Banc Sabadell Sr. Salvador Soley i Junoy , Unnim Obra Social Sr. Josep Llobet Bach , Fundació Bosch i Cardellach Sr. Josep Simó i Deu , Fundació Parc Taulí Sr. Xavier Bigatà Ribé , Fundació CASSA Sr. Francesc Figueras i Bellot , Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya Sra. Carme Sala Picón , Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell Sr. Lluís Subirana Rebolloso Sra. Mirna Lacambra Domènech Sr. Josep Egea Borrell Sr. Joan Soteras Vigo Sr. Miguel Arroyos Bamala

Ordre del dia 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior. 2. Línies estratègiques del nou govern. 3. Pressupost i Ordenances Municipals 2013. 4. Organització Associació Àmbit B-30. 5. La política municipal d’habitatge: accions i estratègies prioritàries en el context

actual. L’habitatge, una eina de cohesió social de la ciutat. 6. Torn obert de paraules. Atès que hi ha el quòrum que estableix l’article 13 del Reglament del Consell de Ciutat, de 26 d’abril de 2006, l’Il·lm. Sr. Joan Carles Sánchez Salinas, president del Consell de Ciutat, declara oberta la sessió. Desenvolupament de la sessió El president dóna la benvinguda als membres i informa els presents del desenvolupament de l’acte. Comencem aquesta reunió del Consell de Ciutat. Ara feia uns quants mesos que no es reunia el Consell de Ciutat. Saben que en aquest període hi ha hagut canvis al Govern de la Ciutat i volíem convocar aquest Consell abans de l’estiu, ja que hi ha hagut avenços pel que fa tant a les Ordenances municipals com al Pressupost: en matèria d’habitatge, d’ocupació i polítiques d’empresa. Ens semblava que era un bon moment per recuperar l’activitat del Consell i poder traslladar-vos alguns dels elements principals que conformen els objectius polítics del Govern, per a aquests dos anys de mandat que resten. Per tant, abans d’entrar en els que serien els àmbits més de debat, sí que hem d’acceptar el nomenament d’alguns membres del Consell de Ciutat, que llegiré a continuació: d’una banda, hi ha el Sr. Ramon Burgués, tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, i la Sra. Marta Farrés, com a tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Espai Públic, també el Sr. Armand Vinardell, com a representant del Gremi de Constructors d’Obres de Sabadell i Comarca, la Sra. Virgínia Lechuga, com a representant de Comissions Obreres del Vallès Occidental, el Sr. Amador Ruíz, com a representant de la Federació d’Associació de Veïns de Sabadell, el Sr. Modesto Custodio, com a representant de la Corporació Sanitària del Parc Taulí, i el Sr. Alberto Capitán com a representant de les Entitats de la Plataforma del Tercer Sector. Per tant, entenc que tots ells accepten el nomenament i òbviament la resta dels membres del Consell els donem la benvinguda. Hi ha quatre punts per tractar, però faig un canvi en l’Ordre del Dia perquè la Sra. Farrés ens ha de deixar d’aquí a poca estona i per tant tractaríem el punt sisè –que són les polítiques municipals d’habitatge, accions i estratègies prioritàries en el context actual–, si els sembla bé, en un primer moment i després continuaríem amb l’Ordre del Dia establert. Per tant senyora Farrés. Marta Farrés: Molt bona tarda a tothom, i moltes gràcies a l’alcalde per la deferència per poder canviar el punt de l’Ordre del Dia, perquè, com comentava, no em podré quedar durant tot el Consell i, per tant, els hauré de deixar amb anterioritat. Abans feia referència l’alcalde, quan presentava el Consell de Ciutat, que com a Govern tenim tres línies prioritàries, amb el que és la nostra actuació: temes d’ocupació, temes d’educació i una tercera línia important com a política de govern, doncs és tot el tema de l’habitatge. És en aquest context, on vostès sabran, perquè també va passar en el Consell de Ciutat en el seu moment, que vàrem fer un Pla Local de l’Habitatge, que té vigència, de fet, fins al 2014, però que va ser un Pla que va ser creat l’any 2008, i per tant en un context que tots vostès compartiran que era

absolutament diferent del context actual, amb el qual hem de fer front a les polítiques d’habitatge. Per tant, és en aquest àmbit d’aquest Pla local que continua vigent, però sobretot en trobar-nos en un moment de canvis. Com els comentava, és en aquest àmbit de context, de canvi, de crisi econòmica, amb la problemàtica de l’habitatge que passa a ser una de les problemàtiques principals de les famílies per poder fer front amb el seu pagament i amb la seva garantia, on ens plantegem la necessitat –sense modificar aquest Pla Local a què feia referència– de fer un document en tota una sèrie de mesures de xoc, per poder començar a ser aplicades de forma immediata, per poder donar sortida, modestament, i per tant des del món municipal, i en aquest cas des de l’Ajuntament. De fet, aquest és un primer element, al qual jo volia fer referència, és a dir, per parlar d’habitatge ens és molt complicat parlar-ne anant sols. És un dels temes que és importantíssim dir que vostès en aquest document, que em sembla que els han fet arribar amb anterioritat, veuran algunes de les mesures que ens semblaven que eren més rellevants. Però, una de les línies argumentals que també hi ha en aquest document és precisament que les polítiques d’habitatges anant sols, i per tant, exclusivament com a Ajuntament de Sabadell, fent accions, evidentment no tenim aquesta vareta màgica per poder-ho transformar. Necessitem més agents, bàsicament altres administracions, l’Estat sobretot i la Generalitat de Catalunya, també el tercer sector, però de forma molt especial també les entitats financeres, perquè entomin la problemàtica de l’habitatge, l’afrontament de cara i, per tant, plegats puguem donar resposta a aquesta problemàtica social que s’ha generat. Malgrat això, sí que és veritat que no volem fer servir com a excusa i des de l’Ajuntament tenim molt clar que podem fer coses i que tenim la responsabilitat de fer coses, i per tant aquest document que avui els volia presentar aquí va en aquesta línia, és a dir, tot una línia de mesures de xoc, entenent que el que intentem posar és el nostre gra de sorra per fer front a aquesta problemàtica i que necessita també la col·laboració d’altres sectors, per –al final i en el conjunt– poder acabar tenint èxit. Els faré molt breument, el nou escenari. Tots vostès ja el coneixen, ens trobem bàsicament en un moment que la crisi econòmica produeix dos elements que per nosaltres són fonamentals. D’una banda, la manca de feina i per tant la manca d’ingressos i, d’altra banda, un element que es produeix en posterioritat és la manca de subsidis. És a dir, al final a la gent, les rendes els ve per dues vies: o bé per a les rendes de treball o bé perquè se subsidia, el famós PIRMI o les famoses rendes de ciutadania. En aquest moment, estem en un context on tant la feina, i per tant les rendes de treball i el que són els subsidis estan en un moment de retallades, i per tant ens trobem en un escenari de reducció del que és el poder adquisitiu de les famílies i sobretot un element que no es veia. La veritat és que feia pràcticament 20 anys que no ens hi trobàvem a la ciutat de Sabadell i a la resta de les ciutats de Catalunya i d’Espanya, que és l’augment del nombre de famílies amb ingressos inferiors als 500 € mensuals. És a dir, sempre en el nostre país, hi havia hagut a través de subsidis i es garantia un mínim de rendes a les famílies, i per tant no ens havíem trobat mai amb la situació d’haver de gestionar famílies que en aquests moments tenen zero ingressos, i fins i tot famílies que no reben cap tipus de prestació, i per tant això és una nova realitat a la qual hem de fer front. Un segon element, evidentment, el tema de l’habitatge se situa com un dels elements fonamentals, per la pèrdua de l’habitatge arran de les hipoteques, ja que moltes vegades les famílies van acabar subscrivint-les en unes circumstàncies molt diferents de les actuals, cosa que comporta que moltes d’aquestes famílies perdin l’habitatge, no només el de compra sinó també el de gent que ve de polítiques de lloguer i que no pot continuar pagant aquell lloguer, i per tant hi ha un augment del protagonisme dels col·lectius organitzats i que generen solidaritat en aquests casos amb el de la gent que el pateix. També l’aparició, segur que vostès ho han llegit aquests dies, el de la pobresa energètica, hi ha un munt de persones que no poden fer front a pagar la llum, l’aigua i el gas, que són bàsicament doncs elements fonamentals, i després de tot això se

n’acaba derivant el que nosaltres en diem, situacions residencials inadequades, és a dir, nuclis familiars de 4 persones, que al millor estan compartint una habitació, amb famílies que estan tornant a reagrupar-se amb els pares i els avis, i que per tant amb els millor dels casos si l’habitatge és suficientment gran, no hi ha problema perquè poden conviure-hi, però en algunes ocasions aquest habitatge és petit i per tant es produeixen problemes d’usos residencials inadequats, i també, tot el tema, com no, de les ocupacions il·legals amb tot un espectre que va des de les famoses ocupacions de les plataformes fins els ocupes d’altres tipus que hem anat trobant a la ciutat i que han augmentat. Tot això evidentment, amb un problema de minva de recursos públics disponibles, i si que és veritat que amb una disminució dels preus del mercat privat de l’habitatge i amb un augment del mercat de lloguer, és a dir, ens estem trobant amb aquest canvi de tendència, així com fa 5 anys enrere el mercat de lloguer era molt residual i pràcticament estava equiparat en poder a l’hora de pagar un lloguer doncs el que era el pagament d’una hipoteca; en aquests moments doncs si que es dóna la volta i comencem a notar un impacte real en el mercat del lloguer. I l’existència, aquest també és un altre element que per nosaltres és important a l’hora d’efectuar aquesta anàlisi, d’un considerable pàrquing mobiliari privat sense utilitzar, els famosos pisos buits, doncs que també existeixen i que per tant hem de veure com som capaços de dinamitzar-los i posar-los en circulació. Com els deia aquests són els trets fonamentals d’aquest escenari: el decreixement de les rendes, els canvis en els comportaments relacionats amb el context residencial, i també la transformació en el mercat de l’habitatge. Vostès recordaran que en algun consell d’aquí de la ciutat, havíem estat parlant de que la nostra prioritat a l’hora de fer habitatges, era com aconseguíem que els fills poguessin accedir a un habitatge i per tant construíem un parc d’habitatges per a als primers joves que es volien emancipar de casa, ja que aquest escenari ens ha canviat, és a dir, ja que no estem en aquest context. Ens han canviant les pròpies famílies, que els hi semblaven que podien tenir un habitatge per tota la vida, doncs això ja no queda consolidat i per tant també entra en qüestió. Què és el que amb aquest document pretenem fer? Com els hi deia, és canviar el Pla Local de l’Habitatge. El Pla Local de l’Habitatge volem que continuï essent vigent, perquè en efecte arriba fins l’any 2014, i de cara l’any que ve ja ens proposem començar-lo a revisar, però si que fruit d’aquesta nova realitat sorgida, evidentment, aquest Pla de l’Habitatge ens ha quedat fora de context i per i ja no respon a la voluntat que tenia en el seu moment. I per tant, aquesta és la voluntat de fer aquest document més de xoc. I en segon lloc, un altre document que per nosaltres també és fonamental, ja que en aquests moments ens és difícil definir, un nou Pla Local de l’Habitatge, que sempre depenem quan fem un nou Pla d’un entorn normatiu que bàsicament ens ve marcat per dues administracions, que són les ajudes que vénen de l’Estat i les ajudes que vénen de la Generalitat. En aquest moment, aquest entorn normatiu encara està en procés de definició, i per tant fins que no s’acabin, aclarint des d’aquestes dues administracions, quines són les polítiques que faran entorn de l’habitatge, a nosaltres ens és complicat com a Ajuntament, en genèric, poder definir. I després també els hi deia, la coresponsabilitat dels diferents sectors implicats amb les administracions, doncs de les institucions, òbviament, de les entitats financeres i també de nous grups que han sortit en defensa dels ciutadans. Quin és l’escenari amb tot això que els deia del context? Quin és l’escenari que ens trobem actualment a Sabadell? En aquest moment, tenim vuit mil famílies a la ciutat, que viuen en un habitatge de protecció oficial, que és l’habitatge clàssic que tots coneixem, i per tant són vuit mil famílies que hi estem donant sortida per a aquesta via, tenim 282 famílies que estan en habitatges dotacionals que són bàsicament la gent que tenim en el complex de Sant Oleguer, el complex d’Alexandra i recentment el complex del Parc Central, per tant famílies que en aquest cas, de persones majors de 65 anys, la majoria de les quals també els estem donant sortida, per a aquesta via dels habitatges dotacionals i tenim 552 habitatges en aquest Pla Local, però que en aquest

moment estan pendents d’obrir vies de finançament per poder-los abordar. Aquestes com a paraigua genèric de les polítiques de l’habitatge. En el cas del document, en concret a qui van destinades aquestes mesures que després ja hi entrarem amb més detall. Nosaltres l’estimació que tenim és que podem donar sortida al voltant d’unes mil famílies que hi ha en aquests moments a la ciutat, patint una problemàtica greu en temes de l’habitatge, i aquest greu no el podem definir, no és el mateix grau d’intensitat, diguem quan parlem de greu. Tenim entre 100 i 150 casos, que són els que nosaltres tenim detectats a través dels agents de l’habitatge dels serveis socials bàsics, que estan el que nosaltres diem un risc alt de la pèrdua de l’habitatge, per tant, hi ha processos que estan en via de desnonament o en via de llançament, o també persones que estan amb els que nosaltres diem en habitatges inadequats, en presència de menors. Què vol dir això? Bàsicament són famílies que estan compartint habitacions, i per tant per nosaltres això és un recurs residencial que no és adaptat en aquesta necessitat, i estem entorn entre aquestes 100 o 150. Aquestes persones necessiten, mesures d’acció immediata per poder reconduir la seva situació, i després entre 850 i 900 casos que estan en dificultat de divers grau d’habitatge, i que no estan en el grau de gravetat dels anteriors, els quals, jo els explicava, però sí que necessiten tot un seguit de mesures de prevenció perquè no acabin saltant a l’escenari dels 100 a 150. Una mica en aquest públic diana, en aquestes mil persones diana que els comentava, nosaltres el que hem fet és aquest Pla o document de xoc. Per resumir les accions més genèriques, els el farem arribar perquè veuran després que el document encara està en elaboració i per això no els hi hem fet arribar en el seu conjunt, però sí destacar-hi quines són les mesures que entenem que són més interessants i que tenen impacte immediat. Per una banda, aquestes accions que els comentava i que hem de fer de forma immediata i que ens hem de posar a fer per tal de pal·liar aquesta situació: per una banda incrementar el fons d’emergència social, en aquests moments la idea és arribar a posar 70 habitatges més d’emergència social fins a arribar a un estoc entorn als 300 habitatges. Quan parlem d’emergència social, estem parlant d’habitatges que estan amb una renda al voltant dels 150 € al mes, perquè ens entenguem, aquelles famílies que es calcula que la renda que poden aportar és el 30% famós, que tots estem acostumats a escoltar que és el que s’ha de pagar per l’habitatge, i per tant són tipus que estan a l’entorn d’aquests 150 € al mes. D’on pretenem treure aquesta part d’habitatges? Una part molt important, vénen dels fons de l’Ajuntament a través de l’empresa municipal, que és Vimusa, que són pràcticament uns 200, i la idea és incrementar-ho en 20 habitatges més, i que tenen aquest cost de 81.000 €. I la resta, és el que nosaltres creiem i estem forçant perquè les entitats financeres, en aquest cas, acabin aportant part d’aquests habitatges buits que tenen en aquest moment, en el mercat i que no col·locaran i per tant poder-los fer entrar en aquest joc. En algunes d’aquestes entitats, hem tingut pràcticament alguns contactes i n’hi ha algunes que ja s’han prestat i ens han fet sentir verbalment:” Escolta’m estem disposats doncs a poder cedir habitatges, en aquestes condicions,” i per tant doncs vostès, es troben aquí. Una segona línia que vostès també veuran són els habitatges compartits per famílies. Hi ha famílies, i abans hi feia referència, que ni tan sols poden pagar aquests 150 € al mes per un habitatge, perquè estan en rendes molt baixes. En aquest cas, amb alguna i sobretot a Barcelona, s’ha començat a fer una experiència en habitatges compartits, i la idea des d’aquí amb la gent de Càritas i amb el companys de la Creu Roja, doncs poder fer a Sabadell algun tipus habitatge compartit, que també estaria entorn d’aquest 150 € mensuals, però que a l’hora d’ajuntar diferents nuclis familiars, cada un d’aquests nuclis familiars no ha d’abonar 150 €, sinó que és a repartir entre les dues o tres famílies, i per tant també poder-hi donar sortida. També un protocol d’intervenció, en els casos de desnonament, sobretot amb menors, que ens semblava que havíem de destacar, i quant a mesures de prevenció: per una banda vostès trobaran com un dels elements forts d’aquest document, tot el que és

l’increment de les prestacions d’urgència social. Són prestacions que van destinades, abans ho veiem, que els deia que un dels problemes que hi ha, és tot el tema de la pobresa energètica. Totes aquestes prestacions van destinades a pagar rebuts de llum, d’aigua, quotes d’hipoteca o de lloguer de famílies, que aquell mes pot ser que no poden pagar, però que no volem que comencin a tenir rebuts impagats, perquè genera un cercle que després costa molt que la família es pugui recuperar, per tant estem fent pagaments d’aquests rebuts. Famílies, que per exemple es volen canviar d’habitatge i no tenen els diners per poder pagar el que els demanen per avançat per poder-los donar aquell habitatge, doncs nosaltres també estem aportant aquests diners, i incrementarem aquest fons fins a un 20%, fins arribar a aquest 1.365.000 € en tres anys, aproximadament són uns 470.000 € anuals. Pensin només perquè tinguin una referència que l’any 2008, aquests fons d’urgència social estaven, en el cas de Sabadell, a l’entorn dels 70.000 € i en aquests moments estem als 460.000 €, és a dir, des de l’any 2008 fins al 2013 haurem augmentat a 400.000 €, el que són les prestacions d’urgència social a la Ciutat. És per a que vostès agafin la referència de com estàvem l’any 2008 i fins a quin punt està creixent aquesta borsa. Un altre element important, que també és directe, és el manteniment dels habitatges per part de les famílies, és el que nosaltres en diem els pagaments de lloguer a les famílies, a través d’uns fons, que són aquests 750.000 €, i que són 250.000 € anuals, i que per un cantó ens vénen uns 450.000 € més per part de l’agència de l’habitatge, que són aquests 750 i 450 que vostès veuen en tres anys. Són diners que van directament a les famílies, és a dir famílies que en aquests moments, poden estar pagant lloguers entorn als 450 i 500 € d’habitatge públic, per tant són unes mesures que només fan referència a l’habitatge públic, doncs que es puguin arribar a subsidiar, és puguin donar a les famílies entre 50 i 200 € al mes, per ajudar al pagament d’aquest lloguer, per tant que lloguers de 400 € es puguin acabar situant entorn als 200 i 250 €, i a més amb la voluntat d’intentar ajudar a les famílies, amb el manteniment de l’habitatge i per tant evitar la pèrdua d’aquest habitatge. Aquesta és una de les mesures més importants, perquè com els deia al final, l’única manera que tenim per ajudar a les famílies, és a través de l’emergència social o a través de donar-los diners per poder pagar aquest l’habitatge. També veuran tot un seguit de línies: intervenció als barris i a les comunitats. Una de les derivades directes que té la precarietat en les polítiques de l’habitatge, és com es trasllada això en els barris, amb impagament de comunitats de propietaris, amb usos indeguts de l’habitatge, i per tant també hi volem intervenir, i en efecte ja hi estem intervenint, especialment a Can Puiggener, a Can Llobateres i al sud, que són els tres espais que hem agafat com a principals de la ciutat, i hi estem fent tot el que és l’acompanyament en aquests barris, en les comunitats de propietaris, en les entitats de l’àmbit, per poder precisament anar pal·liant, i evitar doncs acabar tenint problemes de convivència. I finalment, una altra mesura que vostès trobaran és l’ajut per a la compensació de les plusvàlues, són aquests 813.000 €. Vostès saben que quan una família pateix un llançament i per tant un desnonament, i a més com que perd una propietat, de cara a l’Administració Local doncs queda com aquella propietat que l’ha cedida i ha de pagar un impost, que és l’impost de la plusvàlua, i amb famílies que ja estaven en una situació de molta precarietat econòmica, els hi suposa una gran dificultat poder fer front a aquest impost, doncs en aquest cas també entrarem amb la línia de subsidiar l’impost, amb aquests 813.000 €, i per tant que les famílies que vinguin de situacions de desnonament òbviament, i que no tinguin rendes disponibles, doncs que no hagin de fer front a aquestes plus vàlues. Altres mesures, aquestes eren les més econòmiques, les que tenen impacte real o que el situen i perquè se’n facin una idea, en tot el document, a tres anys entorn d’uns 6.300.000 €, és a tot aquest document, i per tant amb un impacte econòmic en la Ciutat important, i aquí els hem comentat algunes que no tenen tan impacte econòmic, però que també són importants com a mínim creiem per la matèria que ens ocupa: per

una banda, fer un tema de finestreta única en matèria d’habitatge que en aquest cas, és la idea que tota la política de l’habitatge de Sabadell, estigui físicament a Vimusa, i per tant quan qualsevol ciutadà de Sabadell tingui alguna problemàtica, temes de rehabilitació, o de posar algun ascensor, de demanar alguna ajuda, de qualsevol tipus que vostè se’ls ocorri, vagi directament a Vimusa, i allà es farà tot el procés, i per tant no marejarà a la ciutadania, que si ara han d’anar a Urbanisme, ara han d’anar al Despatx Lluch o, ara han d’anar a no sé on, que sembla que és una manera de facilitar. També una altra mesura és aplicar, quan es pugui, l’increment del 50% de l’IBI per aquells habitatges que estiguin desocupats d’aquí, que l’Ajuntament de Sabadell ja tenim un posicionament polític entorn a aquesta mesura, però que estem a l’espera que des del Govern de l’Estat que defineixi què és el que s’entén per un habitatge buit. Depenent de com anés aquesta definició, doncs aquest increment d’impost es podria aplicar d’una manera o altra, però en aquest cas, el món local, els Ajuntaments no tenim competència per al nostre propi compte, per poder definir el que és un habitatge buit. Sembla que s’ha obert alguna línia, si vostès també ho han seguit a nivell de la premsa, de les comunitats autònomes, sobretot a Andalusia que ha començat a fer alguna cosa en aquest àmbit. Estem també a l’espera de que la Generalitat de Catalunya ha sortit dient,que també estan treballant aquesta qüestió, i que en breu, pot ser que també treguin la normativa en aquest sentit i si la treuen doncs l’Ajuntament de Sabadell ja està en disposició de poder-la aplicar. I finalment trobaran tot un seguit de convenis signats amb altres entitats, que va des del Col·legi dels Procuradors, l’Associació d’empleats de jubilats i pensionistes de Caixa de Sabadell, Creu Roja, Càritas, i que és amb aquesta voluntat i amb aquest ideari de què no podem anar sols, necessitem que la resta del teixit ens acompanyi perquè òbviament la política d’habitatge per la dimensió i la problemàtica que té el problema, com els hi deia abans, que com Ajuntament, no hi podem anar sols. A nivell de previsió econòmica, perquè tinguin una mica resumit els números són 32 mesures, que com els hi deia en aquest període 2013 al 2015 pugen aquests 6.343.000 €, repartits com veuen, en aquest entorn de 2.000.000 €. Aquesta diferència que veuen vostès del 2013 al 2014 de 159.000 € és perquè amb algunes mesures depenem del finançament d’altres Administracions que per a aquest 2013, el tenim assegurat, però, per al 2014 i al 2015 no sabem si el tindrem assegurat o no, i per tant el que no els hi hem volgut fer, és trampa al solitari per entendre’ns. La part de l’Ajuntament, la tenim compromesa i està adjudicada, la part d’altres Administracions no la tenim i per tant no l’hem volgut posar, per no inflar les dades i ser dades realistes. I d’aquest Pressupost, jo crec que l’altra part important és que vostès sàpiguen que l’aportació de l’Ajuntament són pràcticament aquests 5.000.000 €, doncs que suposa aquest 80% del Pressupost d’aquest document. Nomes a nivell de calendari i aprovació i ja finalitzo. Ara en aquests moments, aquest document ja s’ha debatut en el Consell Assessor de l’Habitatge que, a més, alguns dels seus membres, ens acompanyen aquí en el Consell de Ciutat, ens han fet arribar les seves consideracions, just abans-d’ahir o ahir. Just ahir vàrem fer retorn d’aquestes consideracions, i en aquest moment el document està en debat polític. La idea és que vagi al Ple del proper dia 9 de juliol, les diferents formacions polítiques ens han fet arribar totes les aportacions i per tant estem amb el procés d’acabar de fer la redacció d’aquest document. Per això, no els hi hem enviat a vostès, perquè estem acabant-lo de redactar. Demà, si tot va bé, el tindrem finalment ja redactat amb les consideracions de tothom i al llarg de la setmana que ve, jo agafo el compromís amb vostès que els farem arribar el document, o sinó després del Ple, doncs tal i com queda ja aprovat, per tal de que si tenen interès en el tema també el coneguin. És un document molt senzill de llegir, perquè va per fitxes. El tenim amb objectius, amb calendari, amb Pressupost, que ens sembla que és la manera de com s’han de fer aquests documents, perquè siguin realistes, i com els hi deia la idea és que passi a l’aprovació al Ple del mes de juliol, sobretot perquè el puguem començar a implementar ja de forma més immediata i que les famílies de forma directa puguin començar a rebre

aquestes ajudes. Jo aquí els hi he posat, ho tenen en la informació, que els hem fet arribar, i crec que no val la pena a entretenir-nos amb més mesures, vostès tenen l’oportunitat de veure-ho, jo els he citat les que creia que tenien més interès, doncs per als membres que vostès aquí ens acompanyen, n’hi ha d’altres que van destinades a altres qüestions, jo si creieu, no, alcalde, crec que no val la pena entrar-hi tant en concret, perquè són mesures més tècniques, i per tant òbviament si algú de vostès volen que em concreti amb alguna, o que amb alguna m’hi esplaï una mica més, estic a la seva disposició per a poder-ho fer i aclarir qualsevol qüestió que tinguin. Alcalde : Bé, gràcies. Obrim torn de paraules, intervencions que considereu. Hi ha alguna qüestió? Senyor Brunet, si us plau. Antoni M. Brunet: Bé bona tarda. En primer lloc, agrair la convocatòria del Consell de Ciutat, tal com comentava l’alcalde, que feia dies que aquest òrgan no es reunia, referent bàsicament a les explicacions que ens ha donat la regidora, sobre la política municipal de l’habitatge, dir que com a plantejament general, hi trobo a mancar una certa relació amb el context general de l’habitatge cap o vers a la ciutat. Això, és una política de protecció social bàsicament, i no una política d’habitatge, amb la qual cosa tenint en compte la situació actual de la promoció i de la situació de l’habitatge a la nostra Ciutat, crec que manca de situar-la en el context de crisi econòmica de la construcció i de crisi econòmica de venda de locals i d’habitatges, i amb situació sobre l’oferta que existeix sobre la població. Les últimes dades, parlen de 7 habitatges per ocupar, per cada mil habitants, cosa que crec que en una política d’habitatges coherent amb la situació dramàtica que es viu d’excés d’habitatge, hauria d’estar absolutament consensuada tant amb els promotors, els constructors i els bancs com ho consideraves, i d’alguna forma establir la política d’habitatge que sigui quelcom més, que no la política de protecció social que m’ha semblat en aquesta intervenció, entendre-la. La protecció social, és quelcom importantíssim, i que d’alguna forma és un aspecte fonamental que s’ha de cuidar, i sobretot en moments dramàtics com aquests, però que la política de l’habitatge que s’hauria de plantejar, hauria de contemplar quina és la situació actual del sector. I després mesures, com les que es plantegen, molt propagandístiques, com les que s’estan portant a terme a Andalusia i també a l’Ajuntament de Sabadell, que es tiren endavant com aquest increment del 50% de l’IBI sobre els habitatges no ocupats, sense que sapiguem exactament ni què és un habitatge desocupat, ni sapiguem exactament com es farà aquest cens, ni s’hi es considerarà desocupat i amb quin període, crec que és una mesura que d’alguna forma serveix per fer contents alguns sectors, que demanen aquesta promoció de l’habitatge de lloguer, però que d’alguna forma la situació real del mercat i la situació de desocupació en aquests moments, és perquè no hi ha una renda disponible capaç d’alguna forma, de fer front a les despeses, però que d’alguna forma, per a mi, seria més interessant, abordar la problemàtica global, com deia abans, de forma global i veient quin és tot el problema general que existeix en l’habitatge. Com també es parla en el document, crec, de construcció de nous habitatges, amb una situació de sobre excés d’oferta del mercat d’habitatge, amb un paper fonamental d’una empresa com és VIMUSA, el fet aquest, jo també crec que s’hauria de valorar amb la mateixa línia que considerava abans, plantejar una política d’habitatge global, i no tan sols la política que en aquests moments es planteja o almenys jo he interpretat amb l’explicació que ens ha fet la senyora Marta Farrés. Moltes gràcies. Alcalde: A vostè. No sé si hi ha alguna intervenció més sobre aquest punt per poder fer la intervenció ara, i així la Marta podrà respondre, el senyor Montesinos.

Carles Montesinos: Sí, hola bona tarda. En relació al que ha comentat el senyor Brunet, amb el tema de l’increment del 50% de l’impost sobre bens i immobles. M’agradaria saber amb aquesta mesura quina és la voluntat o quina és la idea final, amb aquests tipus de mesures, perquè és clar, jo ho trobo una mica contraproduent, tot i que nosaltres a l’Ajuntament de Sabadell, suposo que tindrem pisos buits també. Llavors tindrem una repercussió contraproduent, en aquest sentit. Llavors, és clar, si paguem el 50%, per habitatge buit durant quin període i si es promogués per fomentar el lloguer o la incentivació a la venda, és clar, aquest impost que tu estàs pagant, com queda reflectit. M’agradaria sobretot aquest punt, és el que trobo una miqueta fora de lloc, en el sentit que com comentava el senyor Brunet, en la situació que ens trobem avui dia, en el tema de l’habitatge. Alcalde: Gràcies. El senyor Garrell. Antoni Garrell: Gràcies. En primer lloc, felicitar a la regidora que ha tingut la idea de l’habitatge com a eina de cohesió social de la ciutat. Jo crec que ha posat les eines que ens han de servir per cohesionar la societat, és quelcom meritori, perquè és alguna cosa que durant massa anys hem oblidat i hem deixat que anés per sol el tema de la cohesió ciutadana. Felicitats per aquesta idea! El motiu de demanar la paraula, és bàsicament per dues raons. La primera si no recordo malament i crec que ha sortit en el principi, el Pla era 2008-2014, això voldria dir que ja hauríem d’estar treballant amb el 2014, no sé quan. I segona consideració, les mesures que he vist, anaven fins al 2015, per tant “de facto”, i pot haver-hi una pròrroga d’un Pla, que com ha dit la regidora que ja estava d’entrada exhaurit. No solament perquè hem canviat l’escenari que va ser dibuixat, sinó simplement perquè també hi arriba al ciutadà. Per tant, més enllà dels terminis que se’ns han informat, de cara als tràmits per a aquest final, d’aquesta etapa final del Pla, el que jo demanaria és quins són els mecanismes per fer el nou Pla, quins són els marcs estratègics en què es mourà aquest Pla, quins són els calendaris i si la declaració 2013, 14 i 15 que són els mateixos que proposeu, vol dir que estirem un Pla prorrogat durant dos anys o quins són els nous. Gràcies. Alcalde: A vostè. El senyor Capitan. Alberto Capitan: Hola bona tarda. Parlàvem del problema de l’habitatge i crec que hem de poder contextualitzar. Que no és tant el problema de l’habitatge com la conseqüència. El problema que tenim de l’accés de l’habitatge digne, tots aquests seguits de situacions que des de les possibilitats dels serveis socials que comentàvem, són una conseqüència com comentava el senyor Brunet de la dificultat de la renda disponible. I això, crec que no està del tot contemplat en el Pla. Tenint un seguit de mesures destinades en una política de protecció social, que no sé si contemplen què és el que passarà a mitjà termini, perquè no hi ha una previsió de que aquestes rendes disponibles que permetrien l’accés ordinari al mercat, tant del lloguer com de la compra, això millor dit. No crec que sigui una situació, tant de l’emergència social actual, com una situació estructural i que possiblement ni a nivell Ciutat, segurament, no hi haurà l’opció de poder donar sortida, donar resposta a les necessitats futures que tindrem més endavant. Alcalde: Gràcies, hi ha alguna intervenció senyor Gorina, si us plau.

Josep Lluís Gorina: Hola, bona tarda a tothom. Ja que estem parlant de política municipal d’habitatge, quan vaig venir a l’últim Consell, en el penúltim consell, el director general d’Habitatge, va dir que a Catalunya s’estava calculant quants habitatges buits hi havia a tot el país. Llavors, suposo que aquest pacte havia de ser per a l’estiu passat. Suposo que en aquests moments, ens podríeu assentir quants habitatges buits tenim a Sabadell i quina és l’evolució que va seguint, perquè és una informació, que sembla que hi és, però que en canvi ningú hi té accés a aquesta informació. Alcalde: Hi ha alguna qüestió més? Doncs Marta, si us plau. Marta Farrés: Sí agrair-los-hi abans que res, el to de les seves intervencions. Començaria per al principi, pel que comentava el senyor Brunet: té raó, això no és un nou Pla Local de l’habitatge, jo els explicava en el principi que el Pla Local està vigent fins el 2014, però òbviament en un canvi de context, obvi per part de tots. I és una política de protecció social, és cert. És un document que pretén estar relacionat amb el tema de l’habitatge, però òbviament molt emmarcat en la clau de protecció social, que entenem que és un dels elements que ara com a ciutat hem de donar resposta, perquè és un dels problemes i de les necessitats reals que tenim a la ciutat de Sabadell. Per tant, no és un nou Pla Local de l’Habitatge, són tot un seguit de mesures entorn de l’habitatge, però molt lligades al tema social, i quan vostè diu, falta parlar de construcció, falta parlar de venda, falta parlar de com ens entenem a nivell públic i privat, fins i tot s’hi estirem més l’argument. Estem totalment d’acord, és a dir, hem de començar a veure com gestionem tot aquest àmbit, però creiem que el document no és aquest. Creiem que el document pretén ser un document de mesures de xoc en l’àmbit social, per tant no en l’àmbit de les polítiques de l’habitatge en el seu conjunt, i així tindrem oportunitats òbviament senyor Brunet d’aprofitar en el nou Pla Local de l’Habitatge, jo crec que és on hem d’abordar precisament tots aquest canvis que hi ha hagut, i en aquest nou Pla Local de l’Habitatge, també tenint en compte aquest context que els deia, també a nosaltres ens és difícil definir algunes línies pròpies sense acabar tenint el context estatal i de la Generalitat, però sí que és cert que podem avançar en algunes línies. I aquí, enllaço amb el que també comentava el senyor Garrell de dir, què és el que passa a nivell de calendari, entre aquest document i el futur Pla Local de l’Habitatge, nosaltres, la idea i l’altre dia la vàrem traslladar també en el Consell Assessor de l’Habitatge, és al gener del 2014, presentar un calendari de treball de futur, per començar ja a treballar el nou Pla Local de l’Habitatge, amb una metodologia, i per tant tenir tot el 2014, que seria l’últim any diguéssim d’encavalcament del Pla i, on tenim aquest document propi de polítiques més socials, si vostès volen per començar-hi a treballar. Entenem que ha de ser l’àmbit, on precisament surtin doncs totes aquestes mesures, a les quals vostès fan referència. També esperem, la veritat que amb aquests mesos, se’ns acabin de definir algunes coses de context. Últimament, l’Estat, que semblava que deixava o abandonava les polítiques d’habitatge. Cal també definir, quin acabarà essent el paper del món local en les polítiques d’habitatge, i tot un seguit de context més normatiu que esperem, doncs que en aquest mig any que ens donem de coll, doncs alguna cosa es pugui clarificar, i que en aquest futur debat, puguem abordar algunes de les qüestions que vostès comentaven en aquí, però òbviament és un document social, és un document de polítiques d’habitatge en el seu conjunt. Amb el tema del 50% de l’IBI, i que també és un dels temes que ha sortit, doncs tant pel senyor Brunet com pel senyor Montesinos. la idea és evidentment dir-los-hi, tal com els hi comentava, que el tema de l’habitatge desocupat no és una competència municipal, nosaltres no podem definir què entenem per un habitatge desocupat, qui té la competència per a definir-ho és el Govern de l’Estat, i en aquests moments també la

Generalitat de Catalunya ens ha traslladat que ells també estan amb la línia de gravar aquest habitatge buit, i que per tant estan veient la fórmula que faran servir, i la voluntat d’aquest Ajuntament és que si al final el Govern de la Generalitat de Catalunya acaba fent un posicionament apolític entorn aquesta qüestió, per tant un marc legal per poder desenvolupar aquesta política, nosaltres doncs ens hi sumaríem en aquest marc, creat per la Generalitat de Catalunya. Vostès deien amb quin objectiu, doncs bé amb un objectiu clar, entenen que aquells pisos que en aquests moments estan tancats, i que aquesta és la idea que no ens hem d’enganyar i tenint totes les administracions al darrera, sobretot d’entitats financeres, hi que tenim a la ciutat, i concentrats en alguns barris molts concrets, dels quals nosaltres fins i tot en tenim coneixement, no exacte però si d’observacions que fem, doncs d’habitatges tancats que fins i tot en aquests moments, estan havent-hi problemes d’ocupació, problemes de no pagament de les quotes de comunitats de propietaris, problemes de degradació del propi habitatge, de degradació per tant del propi barri i del propi entorn. Són habitatges, que nosaltres sabem que l’objectiu de bona part d’aquestes entitats financeres, és acabar-los venent. Nosaltres en aquí, no entrem ni sortim, i que és un objectiu propi de les entitats i ens sembla legítim, però sí que és cert, que en un context, on entenem ara que la venda no és possible, i per tant aquests habitatges no els estan col·locant en forma de venda i estan tancats, doncs el que ens estem platejant, és un marc a través de la Mediació, de la cessió, i que per tant, ja tenim els instruments ja creats en aquest cas a través de l’oficina de Vimusa, empresa municipal, poder durant aquests tres o quatre anys aquest habitatge que està buit aflorar, fer-los sortir en el mercat amb uns preus assequibles i per tant ajuntar aquests dos interessos: per una banda, gent que té necessitat d’habitatge, amb uns preus molt més ajustats amb aquests habitatges que estan buits. Òbviament o com a mínim, nosaltres no tenim el cap ni de parlar de segones residències, ni crec que el Govern de la Generalitat tampoc, ni molt menys el Govern de l’Estat, per tant s’està pensant molt en aquest habitatge tancat, que no se li esta donant ús, i sobretot el que està fent és degradar-se i per tant no se li dóna aquesta sortida, i això és el que els hi deia. Com els hi deia, nosaltres per això no tenim competència per definir quin és aquest habitatge buit, i la idea és sobretot aflorar-lo i si no aflora poder-lo gravar. Finalment, tenim dues intervencions més: el senyor Capitan deia que el problema de l’habitatge de fet no és el problema, és la conseqüència, de fet jo estic absolutament d’acord amb vostè, com els hi deia en un principi, quan presentava el document, que hi ha dos elements de context que acaben repercutint en l’habitatge: la manca de feina que fa que la gent no tingui renda, i la manca de subsidis que fa que la gent no tingui uns ingressos fixos cada mes. Òbviament això s’acaba traslladant, no només en l’habitatge sinó en la pobresa energètica: que problemes en accés d’alimentació bàsica, problemes evidentment de caire social que vostè ens deia, i a partir d’aquí què passarà a mig termini amb les rendes disponibles. Bé, aquí torna a dependre en el món local del que és el context. Saber el que acabarà passant a mig termini amb la pròpia ocupació, i que la voluntat que tots tenim que la gent tingui feina i es pugui pagar el seu propi habitatge, i que acaba passant també en debats que en aquests moments estan a l’agenda política en aquest país, com són els debats de la renda mínima, del PIRMI, de la renda de la ciutadania, i a veuré si finalment aquestes propostes, doncs s’acaben consolidant o no. Si algunes d’aquestes propostes acaba tirant endavant, òbviament una part de la problemàtica, la tindrem conduïda. Si ens trobem, en un context de 4 o 5 anys, no es torna a generar ocupació, i que a més a més encara hi ha més retallades en els subsidis i que no es posa a sobre la taula, cap renda de garantia ni de ciutadania, doncs evidentment ens trobarem amb un escenari molt més pitjor del que en aquests moments tenim i caldrà veure com l’abordem amb aquest context més global. El senyor Gorina ens preguntava quants habitatges buits tenim a la ciutat, en aquest moment no tenim la dada exacte dels habitatges buits que tenim a la ciutat, però precisament en el debat polític, que comentava abans, entorn d’aquest document, una de les línies que s’incorporarà en el document, és la creació d’un cens dels habitatges

buits de la ciutat, que segurament el farem, a poder ser, amb els registradors, que finalment són els qui tenen constància del què passa amb l’habitatge i per tant podrem saber exactament a on estem. No té més voluntat que al final acaba tenim aquest registre, i saber de què estem parlant exactament quants n’hi ha, i per tant serà una de les mesures que si ara a vostès, els enviés avui el document no ho tindrien, perquè precisament és fruit d’aquestes aportacions que estan en aquest moment al debat, en discussió política, i que és un dels elements, doncs que s’incorporarà en el document. Alcalde: Bé, no sé si sobre aquest tema volen fer alguna intervenció més. En tot cas, després, en el punt final de la recopilació si hi ha algun dubte o alguna qüestió que vulguin plantejar a l’entorn de l’habitatge, podrem tornar-hi, per tant passaríem al següent punt. Gràcies, Marta. Bé, primer una correcció que el senyor secretari ha fet esment, hem d’aprovar l’acta de la cessió anterior que és una acta de molt temps enllà. No sé, si sobre l’acta hi ha alguna qüestió. És una acta de la cessió de 9 de maig de 2012, per tant fa una mica més d’un any, si algú es recorda del què va dir o no va dir el maig del 2012, doncs és el seu moment. Entenc que la podem aprovar per unanimitat, doncs quedaria aprovada. En el punt de les línies estratègiques, tan sols fer-li esment a vostès, de quins principals objectius el Govern, en aquests dos anys de mandat que resten. Saben que en el mes de març, va haver modificació del Govern i de la pròpia Alcaldia, motivat pel cas “Mercuri”, no entraré ni m’estendré, crec que totes les persones que estan a la sala, han llegit i han escoltat i tenen la seva opinió formada, però a l’hora de redefinir la tasca de l’Ajuntament i del Govern, en aquests dos anys vinents, ens semblava que havíem de prioritzar una sèrie d’aspectes importants per a la cohesió de la Ciutat. Un dels primers, l’hem comentat en el punt anterior és tot allò relacionat amb l’habitatge i per tant no hi entraré, crec que s’ha fet una exposició prou àmplia i amb consideracions per part de vostès. Les altres mesures principals, estan molt lligades, doncs al que diem nosaltres de lluita, de combat contra la pobresa i contra la situació de creixement de la pobresa que tenim a la ciutat de Sabadell. En aquest mes, oficialment tenim 21.001 aturats, i aquesta és la nostra principal preocupació. D’aquests 21.001 aturats, aproximadament un 38%, no tenen el graduat en secundària i una part important no el té en primària, és a dir que les possibilitats de formar-se per tornar ingressar al mercat laboral són difícils. I les polítiques de formació i d’ocupació que impulsen des del Vapor Llonch o des de Cal Molins, topen en alguns casos amb la dificultat real de poder accedir-hi amb una formació mínima, perquè no tenen la instrucció necessària. Avui, per posar-vos una anècdota, una col·laboradora del Vapor Llonch, durant la visita que hem fet amb la PIMEC, al llarg de tot el matí, a aquests equipaments, quan estàvem a les instal·lacions de l’aula del metall, hi treballen amb el tema dels torns alfanumèrics, formació que es feia per a alguns joves en aquestes matèries, m’explicava que després de portar 2 classes, un noi li va dir: “doncs, hauré d’aprendre a dividir per entendre una part de la formació que m’expliqueu “Hauré d’aprendre a dividir! Dividir, tothom en sap amb una calculadora, però el concepte que ell necessitava bàsic, mínim, que segurament tots els que estem a la sala, ens semblaria que és com un mínim més que superat fa temps, doncs ens trobem en un nivell d’instrucció i de formació, en alguns casos, molt baix dintre del col·lectiu de persones aturades. Per tant, aquest és un àmbit de treball, que ens preocupa per a la viabilitat econòmica dels serveis que ja disposem, en un moment que la Generalitat està reconduint, part de les seves línies de col·laboració, i en un moment, on equipaments d’aquestes característiques que crec que han demostrat la seva solvència, el seu coneixement la seva experiència i que són necessaris. Tenim un problema definit, tractat i abordat diríem, que pel que fa a l’alimentació bàsica de les famílies de Sabadell, perquè tinguin vostès una altra dada d’aquestes que et donen clarament el perfil del problema, estem a l’entorn d’unes 80 famílies al mes en el Rebost Solidari, això significa que cap al final d’any, seran unes 3.000 les

que necessiten del Rebost, per cobrir una part de la seva alimentació bàsica, si posem un promig de 3,5 o de 3 i 4 persones per família, superarem la ratlla del les 10.000, per tant un 5% de la població de Sabadell, un 5% que és molt, necessita del Rebost per cobrir una part de la seva alimentació bàsica. Tant és així, que per primera vegada, fa dues setmanes vàrem presentar un paquet especial, molt definit, per cobrir les necessitats d’alimentació dels menors d’edat, que estaven garantides per la via dels menjadors escolars i que quan acaba l’activitat escolar, doncs no tenim ni molt menys la seguretat que aquesta alimentació bàsica continuï i per tant durant aquests tres mesos es fa una línia de treball especial. Per tant, 3.000 famílies, pràcticament 10.000 ciutadans que tenen aquestes necessitats. Al final quan acabes fent la llista, hi surt l’habitatge, hi surt l’alimentació, surt els problemes d’ocupació, surt problemes relacionats amb els serveis socials, que acaben tenint un dibuix on l’Ajuntament es veu abocat, i ha de ser així i no ha de suposar un problema el que és el combat contra la pobresa, per evitar que aquesta situació vagi a més, i per tant a una degradació social que acabi generant problemes de convivència i de cohesió. Això no treu que al mateix temps, des de l’Administració i de comú acord amb sectors econòmics, socials i empresarials, es treballi àmbits de futur, i crec que és indispensable treballar àmbits de futur. Hi ha la reflexió recent a l’entorn de les ciutats intel·ligents, hi ha una aposta, diríem de més llargada volada, a l’entorn de la reflexió de la B-30, i el que significa de possibilitats per l’àmbit de l’empresa relacionats amb àmbits com educació, com el propi “sincrotró”, com altres equipaments de valor afegit en el territori, per tal de situar de millor manera, les possibilitats de desenvolupament de la ciutat de Sabadell, ja que estem al bell mig de la B-30, en disposició de sòl industrial, en aquests moments, en molt bones condicions, amb un entorn on els serveis principals estan garantits, on la qualitat urbana està garantida, on les necessitats d’infraestructura estan en bona mesura cobertes, per tant la possibilitat de treballar entre els ajuntaments i especialment amb la col·laboració del món empresarial i d’altres sectors productius i formatius, doncs expectatives de futur, per tant, jo us voldria traslladar aquest doble joc: per una banda, atendre les necessitats d’urgència per entendre’ns que les tenim detectades i que hi ha línies de treball, iniciades des de fa temps i que les hem de reforçar, i al mateix temps aspectes de futur relacionats amb l’objectiu principal que és la creació d’ocupació i garantir la viabilitat que és dels sectors econòmics. Dues coses més, tres coses més. Ens preocupa també, la viabilitat d’altres serveis, especialment, i hem tingut l’oportunitat de dir-l’hi i comentar-l’hi, al President de la Generalitat directament i alguns dels consellers responsables, ens preocupa el finançament i la garantia de l’àmbit sanitari, tant pel que fa al servei hospitalari, i ens acompanya el president del Taulí, com en l’àmbit de la primària, li hem traslladat directament que aquest és un aspecte fonamental per la cohesió de la ciutat, que depèn òbviament de l’Ajuntament, però ens sembla que en aquests moments les restriccions econòmiques i les davallades pressupostàries afecten aquests serveis, doncs posen en risc un model que ha esdevingut d’èxit, reconegut per a la ciutadania i que no el vol perdre, i durant aquests dies hem vist manifestacions de molts veïns, reclamant que es mantingui el model sanitari com el coneixem fins ara i que té al darrera un volum de professionals implicats i que estan donant un bon servei. Ho dic també perquè a vegades, aquests ajustos pressupostaris, es fan sobre les pagues extres d’aquests treballadors públics, i sembla que donem com per assentat i per descomptat que això és normal. No, no, no és normal que els treballadors de la sanitat, se’ls hi tregui una paga extra, això no és gens normal, és a més s’està incomplint el seu contracte, per tant és veritat que les necessitats són les que són, però econòmiques són les que són, però crec que hi ha aspectes que podem blindar i en aquests dies, hem pogut fer algunes gestions per garantir els serveis de primària al mes d’agost a Sabadell, però que en el tema hospitalari s’està treballant molt frec a frec amb dintre del consell del Taulí, i amb la pròpia conselleria per garantir tal i com el coneixem. Entenem que és un bon servei, i així ho reconeixen els ciutadans. L’altre camp és l’educatiu, i també amb el regidor d’Educació, Ramon Burgués, l’hem està treballant. Finalment, en alguns casos podem donar respostes des del

Pressupost, és a dir, quan no es poden convocar beques de menjador, quan no es poden convocar beques de material escolar, quan alguns d’aquests serveis que nosaltres entenem que són com molt principals i que acaben afectant bàsicament aquelles famílies, que estan amb una renda i en una situació social més deteriorada, les hem pogut substituir, i en el Pressupost que es va portar a aprovació, ara fa un mes i escaig, i que després suposo que el senyor Burgués comentarà, vàrem poder dotar en diners que no estaven previstos per Nadal, i que van ésser un major ingrés aportació de l’Estat, doncs en el Rebost Solidari, i de l’ordre d’uns 400.000 € per a beques de menjador i per a beques de material escolar, i també per a polítiques d’habitatge. Per tant, amb la idea de poder garantir aquests aspectes que ens semblaven bàsics. Per què aprovar el pressupost i no jugar amb un pressupost prorrogat fins a final d’any? Doncs perquè el pressupost que hem portat a l’aprovació, té vàries virtuts: la primera és que ens situa a la línia de sanejament econòmic. L’Ajuntament no està bé econòmicament però està millor que fa 10 mesos, que és quan es va fer el Pla d’Ajust, per tant aquest Pressupost, ens posa a la via del sanejament econòmic, hem tancat amb dèficit l’any 2012, però menor que l’any 2011, per tant en un any especialment complicat per les finances municipals, hem anat complint els deures. I per altra banda perquè és un pressupost que garanteix serveis, serveis oberts amb modificacions d’horaris, amb algunes restriccions, però serveis oberts i garanteix la plantilla municipal que és un dels altres elements de valor afegit en una Administració, per tant, per això la voluntat del pressupost que ara els explicarem. I l’altre també, per poder mantenir la relació i diríem una part important de les col·laboracions amb la xarxa social de la ciutat, amb les entitats de la ciutat. Ho dic perquè, no és només un discurs, és a dir allà on arriben les entitats i com hi arriben les entitats, no pot arribar l’Ajuntament, ni quan hi havia una època de gran plus vàlua ho podia fer, ara menys encara, per posar un exemple, ara que ens coneixem prou i crec que ho puc dir i l’Anna M. Montseny ho entendrà, fins allà, on entra i arriba i fa el que és fonamental, nosaltres no ho podríem fer, no podríem substituir la seva realitat ni la de les entitats que vostès representen, és impossible, ni per al volum ni per a la qualitat. Per tant, hem d’intentar per la via de les dotacions que tenim pressupostàries, poder garantir les línies de treball principal, en aquelles entitats en aquells col·lectius que estan fent una tasca important, des del punt de vista dels drets dels ciutadans i de la cohesió. Ho dic, perquè crec que hem de ser conscients, que una part important de la cohesió de la ciutat, s’està suportant en l’àmbit privat i en l’àmbit associatiu, i crec que això és una virtut d’aquesta ciutat i d’aquest país, però crec que és una virtut, i s’ha de reconèixer. Els hi volia traslladar, aquestes idees: les línies estratègiques del Govern, pel que fa aquests aspectes de més feblesa de la ciutat, aspectes de futur importants, i alguna reflexió sobre algun dels serveis principal que ens sembla, que hem de poder garantir, i temes relacionats amb el Pressupost. Jo no sé si volen que comentem, això que els hi dic ara, o entrem amb el tema del Pressupost, si els sembla i així el Ramon Burgués fa l’explicació, i després contestem a les preguntes que vostès els hi sembli de tot plegat, d’acord? Doncs, Ramon sí ens fas la presentació del Pressupost i de les Ordenances. Ramon Burgués: Molt bé i moltes gràcies, il·lustríssim senyor alcalde. Bona tarda, a tothom. M’imagino que molts de vostès, o alguns, tenen fills petits o tenen néts. M’imagino que hauran notat que fa uns dies que ja no van a l’escola, i per tant i sinó, no ho han notat, perquè no tenen, ni fills ni néts. Ho han notat perquè hi ha menys trànsit a la ciutat, a les 9 del matí, a les 12 i a les 3 de la tarda, es pot aparcar més, no hi ha tanta gent. Per tant, ja s’estan fent vacances. Les vacances ja estan a prop, els nois han començat, i molt aviat començarem tots. I és en aquest moment, quan els hi estem presentant els Pressupostos i les ordenances. Quan, normalment els pressupostos i les ordenances, les presentem també abans de vacances, però unes vacances on no fa tanta calor, fa

més fred, el mes de novembre, de desembre, solem presentar el pressupostos. Ho ha dit anteriorment l’alcalde, i per tant jo no ho repetiré de que no vàrem poder aprovar ni els pressupostos ni les ordenances, per a una sèrie de circumstàncies polítiques, que tots vostès coneixen. Què vol dir això? Què des del mes de gener fins ara, hem estat funcionant sense Pressupostos? No. La ciutat tenia pressupostos, no tenia uns pressupostos aprovats, però sí que tenia uns pressupostos prorrogats. El dia 31 de desembre de 2012, l’alcalde de la ciutat va signar uns pressupostos prorrogats. Per què hem pogut fer això? És molt senzill i a la vegada complicat, perquè anem d’un pressupost més alt a un pressupost més baix, i sempre que vas d’un pressupost més alt a un de més baix, pots adaptar el pressupost que ja tens aprovat a un pressupost que vols portar a terme. Per tant, la ciutat des de l’1 de gener que té pressupostos, i per tant una guia a seguir que es basa, bàsicament amb el que ha dit anteriorment l’alcalde. Per què els portem ara a aprovar? Els portem a aprovar, primer per normalitat política, i segon tant o més important, probablement, els portem a aprovar perquè des del mes de gener fins ara, han passat coses. I aquestes coses les tenim que reflectir i les podem reflectir al pressupost. En quin context ens movem? No els descobriré res, estem vivint una forta crisi econòmica, com a mínim a nivell europeu, alguns diuen ja que a la Xina, però com a mínim en l’àmbit europeu estem vivint una crisi econòmica important, i estem vivint una crisi de crítica al sistema polític que tenim, per tant estem en un moment complicat. Aquesta crisi econòmica que afecta bàsicament a tota Europa i que lògicament totes aquestes coses globals, al final aterren a nivell local, fa que l’Ajuntament també se’n ressenti, d’aquesta crisi econòmica. Quines conseqüències ha tingut aquesta crisi econòmica, en l’àmbit local? Que tenim menys ingressos. És a dir, l’Ajuntament no tenim una impremta, és veritat, però els bitllets que se’n van de l’impremta sembla ser que no serveixen, perquè no són bons, i no en fem, per tant, tenim que rebre ingressos i hi ha hagut una disminució d’ingressos procedents d’altres administracions, una disminució important. Tenim un deute important d’altres administracions, en aquest moment, xifrada aproximadament, ens uns 26.000.000 d’euros que altres administracions per la crisi econòmica, no dic per voluntat política sinó per crisi econòmica que també estan passant aquestes altres administracions, no ens poden pagar el deute que tenen amb els ajuntaments. Tenim menys ingressos propis, tant per part d’impostos com de taxes, i com ha explicat l’alcalde i també ho ha referit la Regidora d’Habitatge i Serveis Socials tenim més necessitats socials, només a tall d’exemple: vegin l’evolució per part dels ingressos de la Generalitat, ja no els del deute, perquè algun dia o altre el deute, el cobrarem esperem, però sí els ingressos: si mirem el 2010, teníem aproximadament un 27.000.000 d’€ d’ingrés de la Generalitat, el 2013 en tindrem uns 17.000.000d’€, 10.000.0000 d’€ menys. Què vol dir 10.000.000 d’€ més? Vol dir estalviar 10.000.000 €? No, sinó que aquests 10.000.000 d’€ que la Generalitat no ha posat, els tindrà de posar la ciutat, sinó haurem de tancar serveis. Per què ens finança la Generalitat? Per serveis que són propis de la Generalitat, que ens els ha donat o ens els ha transferit als ajuntaments i que aquests serveis en principi no els podem tancar, a ningú li passa pel cap, per ara i en el futur m’imagino que tampoc, per exemple que es tanquin les escoles bressol o que acomiadem als assistents socials. Com que això, a ningú l’hi passa pel cap, els diners que no es reben de la Generalitat, s’han de fer front amb els propis ingressos que vénen de l’Ajuntament. Però si mirem els ingressos propis, veurem que també han baixat, passem del 2010 de quasi 98.000.000, al 2013 que en tindrem 91.000.000, per tant també una davallada important d’aquest context, dels ingressos. Quant a l’altra gran aportació que té l’Ajuntament que són la participació amb els impostos de l’Estat, aquests és veritat que han disminuït però no tan considerablement, per això l’aportació que rebem de l’Estat ha disminuït però no tant. I això fa que podem continuar fent polítiques. Ho deia abans l’alcalde, quin és el nostre objectiu, ens aquests moments?. Primer, un que és important, donar sostenibilitat i estabilitat a l’Ajuntament, no podem deixar que l’Ajuntament faci fallida, per tant s’han tingut de prendre mesures, es va fer un Pla

d’Ajust, que garantís a la llarga, que l’Ajuntament es pogués recuperar de la situació econòmica. Un altre objectiu que ens hem marcat, els dels serveis públics, per a nosaltres són bàsics i creiem que han d’haver-hi uns serveis públics que siguin per a tothom, ens referim que tinguin escoles bressol, que les escoles de primària s’han d’obrir, que han de poder tenir calefacció, llum, que s’han de poder netejar, que hem de tenir: biblioteques, il·luminació pública, transport, policia, tot això, són serveis públics per a tothom, però també com deia l’alcalde: hem d’estar al costat de les persones que ho passen més malament, és a dir, la cohesió social que tenim en aquests moments, que es reflexa amb els nivells de convivència que tenim, creiem que s’ha de mantenir en el futur, per fer-ho possible, s’han de mantenir aquests serveis públics per a tothom, però també estar al costat de les persones que més ho necessiten perquè ningú quedi fora. Per tant, definim aquests pressupostos, que estan adreçats bàsicament a les persones. És a dir, els diners destinats a les persones, representen un 70% del Pressupost. A tall, d’alguns exemples: invertim prop de 100 milions d’€ dedicats a les persones i a les famílies, 6,7 milions d’€ dirigides a l’atenció de persones amb dependència. Un altre tema, que porta directament, la Montse Capdevila, és el foment de l’ocupació, aquí, hi hauria una inversió de 700 mil €, si que és veritat que 200.000 serien per a aquest any, tenint en compte l’època que estem i 500.000 seria l’any que ve. I aquí, n’hem parlat amb la tinenta d’alcalde, que coneix molt més bé aquest tema i ens ha semblat oportú, com també el Govern, que féssim un esforç considerable amb tot el que és foment de l’ocupació, per a les persones majors de 45 anys, tenint en compte que si que està previst i creiem que sortirà un Pla de Foment de l’Ocupació per a la gent jove, per tant creiem bàsic que tota aquesta gent que trobes als carrers i que hi parles, i que et diuen: si ets quedes a l’atur als 45 i 50 anys, difícilment tornes a trobar feina. Intentarem dirigir-nos en aquesta franja de població, amb recursos de l’Ajuntament i també a la gent jove amb recursos externs a l’ajuntament. Un altre exemple que ha comentat abans l’alcalde: l’atenció a les persones que més ho necessiten. Han sentit últimament, una polèmica que passaria amb els nens aquest estiu, quan es tanquessin els menjadors escolars. A Sabadell, estaven en perill, tots els menjadors escolars, era possible que el setembre no s’obrís cap menjador escolar, i llavors l’Ajuntament, això li va preocupar. Per què han entrat en crisi els menjadors escolars? Primer, perquè Sabadell no ha tingut tradició de menjadors escolars, no n’ha tingut mai, una tradició com per exemple la nostra germana Terrassa, que ha tingut una forta tradició amb menjadors escolars, i que té menjadors escolars de 200 i 300 comensals. Sabadell no. Històricament Sabadell fins a l’any 82, no n’hi havia de menjadors escolars en els centres. Només hi havia tres escoles a Sabadell que en tinguessin i se’n van anar creant, amb un esforç de les associacions de pares i mares, perquè era necessari aquest servei, i en aquests moments ha fet fallida, perquè també a conseqüència de la crisi hi ha menys comensals. Tinguin en compte, que l’Ajuntament va fer una aposta important, ja fa anys en el tema dels menjadors, vàrem fer una gestió unificada perquè sinó, no totes les escoles podrien tenir menjadors, i en aquest sentit en haver-hi menys comensals, l’Ajuntament havia de fer-hi una aposta, l’Ajuntament l’ha feta, d’invertir-hi: posar a disposició de l’empresa adjudicatària 100.000 €, per tant amb aquests 100.000 €, garantim que totes les escoles a Sabadell que vulguin l’any que ve, tinguin menjadors escolars, tinguin 14 o 200 comensals. Dos-cents és rendible, però 14 amb dos monitors no ho és. Però aquests que tenen 14 o 15 comensals, són nens que sinó mengessin a l’escola, no menjarien, i per tant hem de mantenir els menjadors, i volem estar al costat d’aquestes associacions de pares i escoles que han fet l’esforç. Un altre exemple a nivell educatiu, les AMPA ens varen comentar que tenien un greu problema, saben que molts nens i nenes de la ciutat, tenen llibres i material escolar, perquè les AMPA des de fa molts anys, fan un material que s’anomena socialitzat, és a dir, que es fan compres col·lectives, amb la qual cosa, cobraran la quota a conseqüència de la crisi econòmica i a conseqüència que des de fa un anys no es convoquen ajudes, els hi havia creat un gran forat, i per tant això s’havia de mantenir,

teníem que garantir. I en aquest sentit, tal com ha dit l’alcalde, invertirem 400.000 € l’any que ve, per poder ajudar a les associacions de pares i mares, perquè puguin continuar ens aquests serveis que considerem bàsics. No m’estendré més. Pla d’Habitatge, que ha explicat la tinent d’alcalde, Marta Farrés. El tema de les Plusvàlues, invertirem també aquest any, si no ho recordo, 231.000 €, 700.000 € són acumulats, 231.000 € amb que poder donar subvenció els que tenen que pagar una plusvàlua, perquè els han fet fora del seu pis, és una mica il·lògic que et facin fora del pis, i a més que l’Ajuntament et vulgui cobrar un impost, ho farem en aquest sentit. Però també, com deia anteriorment mantenim i apostem per a uns serveis públics de qualitat, que garanteixin la igualtat d’oportunitats; ja que són aglutinadors socials i canalitzadors de la població social i en definitiva fan més democràtica la nostra ciutat. Dintre del manteniment de serveis públics de qualitat: 500.000 €, els invertirem a divulgació cultural, a fomentar i divulgar la cultura als nostres infants i famílies, 2 milions d’€ a les biblioteques municipals i per als esports que també considerem que és un element aglutinador social, invertirem també una quantitat important de diners que se’n va aproximadament els 6,2 milions d’€. Però també com he dit anteriorment, això serien uns serveis més adreçats directament a les persones, mantenim i millorem la via pública amb una inversió de 13 milions d’€, consolidem el servei d’espai públic per tenir una ciutat neta, que són 23,5 milions d’€. No sé si vostès, m’imagino que en són conscients, d’aquest miracle que passa cada nit a la nostra ciutat, que quan anem a tirar la bossa de les escombraries i l’endemà al mati ja no hi és, això costa 23 milions d’€, a més de la neteja, per tant aquí tenim de continuar mantenint aquest servei, igual que amb el transport i també amb el tema del medi ambient. També treballarem per a la competitivitat i el progrés, en aquest sentit, reforçarem l’oferta formativa, intentant aconseguir subvencions fora de la ciutat de Sabadell, però també amb aportació municipal, tant al Centre de Formació de Cal Molins com al Vapor Llonch, i hem posat en el Pressupost, 700.000 €, dividits en aquests dos anys. Però també per al foment de l’empresa posarem en marxa, està pràcticament acabat el Centre d’Empreses Industrials de Can Roqueta, hi anirem treballant i alguns que veig per aquí ho coneixen millor que jo, tot el tema dels clústers, aquest sistema de treballar en xarxa, d’anar creant uns amb altres necessitats, productes perquè creiem que dóna potencialitat a la Ciutat. La ciutat intel·ligent, que ja ho ha explicat l’alcalde anteriorment i després la d’empresa que ens ho explicarà la Montse Capdevila. Vostès es preguntaran com ho hem pogut fer, ja els hi he dit que els ingressos baixaven, tenim uns pressupostos austers i continuem mantenint els serveis públics i intentem estalviar diners. Com fem això? Bàsicament prioritzant, en aquests moments hi ha una sèrie d’elements que hem tingut de prioritzar. Els sindicats estan aquí presents, hi saben molt bé que hem congelat el sou de la plantilla, el capítol 1 de la plantilla de l’ajuntament està congelat. No hi ha hagut augment de sou en aquest any, ni n’hi haurà l’altre, ni l’altre, no hi haurà augment de sou a la plantilla; ja aproximadament fins el 2015 els sous dels treballadors de l’Ajuntament, probablement hauran d’estar congelats. Però també hem reduït despesa en altres elements com poder ser el tema de comunicació, hem fet un estalvi aproximadament d’un 24% en temes de comunicació. En podríem haver fer més? Sí, podríem haver anul·lat tot el tema de comunicació i fer-ho tot per a Internet, podíem haver-ho fet, però creiem que tots els ciutadans de Sabadell tinguin accés o no en tinguin accés, han de saber el què es fa a la ciutat; per tant fem una gran reducció però mantenim que pugui arribar a tots els ciutadans el què des de l’Ajuntament es fa. I en relació a les Institucionals, també s’ha fet una retallada o un ajustament important d’un 75%. Era necessari retallar-ho? No és prioritari. L’altre dia vaig rebre professors de Polònia, Alemanya, Gran Bretanya i França. Et sap greu no poder donar-los-hi cap regal? Perquè t’arriben i et donen regals, doncs sí et sap greu, durant aquests moments no és prioritari fer tot això. Per tant hem fet un fort ajustament, en aquest sentit. Amb tot això, reduïm deute, amortitzarem préstecs per 13,9 milions d’€ i no demanarem préstecs nous. No farem cap pòlissa per a préstecs nous d’inversions, per la qual cosa reduïm el deute que té l’ajuntament, veuran que a poc a poc l’hem anat

reduint des del 2009 al 2013, encara estem dins dels paràmetres normals de deute, tampoc és excessiu, però creiem que hem de contenir l’endeutament. I per això, hem fet una contenció de despesa corrent de 2,7 milions d’€, que ho invertirem després en inversions, dins de l’apartat d’inversions, és a dir, no demanem préstecs per fer inversions i no ens hipotequem, i no l’augmentem, però sí que fem un estalvi del Pressupost Ordinari per poder invertir-ho en Inversions. Aquestes inversions seran molt poques, però sí que de sobre necessàries, les que té la Ciutat en aquests moments. Hem d’invertir: en transport públic, en Can Roqueta, en tot el tema de manteniments per a mantenir els equipaments, aquestes són les grans inversions. I després també farem una forta inversió, no amb aquests diners sinó amb diners que l’alcalde ha aconseguit negociant amb la Diputació, en altres temes. La inversió més significativa que hi haurà en aquests 2 propers anys, serà acabar de posar gespa artificial als camps de futbol. Ens quedàvem, 4 camps de futbol que no teníem gespa artificial i una negociació que ha mantingut l’alcalde Joan Carles, amb la Diputació hem aconseguit aproximadament 2 milions d’€ per poder fer aquesta inversió. Vostès, ens poden dir dues coses, primer per què ho fem, aquesta inversió. Ho fem perquè considerem que l’esport forma part de l’educació en valors i forma part de la cohesió social, i alguns no ens agrada molt, però és una realitat que el futbol és el que està més estès per a tota la ciutat. I estaven limitats aquests camps de futbol a poder pujar de categories si no tenien la gespa artificial. I després podien haver dit, això no era prioritari, podíem haver invertit en una altra cosa, però són uns diners finalistes. L’altre dia, m’ho deia un senyor: “Escolta, no us gasteu 2 milions amb les necessitats que hi ha a la ciutat, no us gasteu 2 milions en camps de futbol en posar-hi gespa artificial, i invertiu-hi en altres coses“. És que o invertim en això, o aquests 2 milions no arribaran. Sabem que hi haurà gent que no ens entendrà, però creiem que és una ciutat i s’ha fet un recurs extern que s’ha aconseguit i per tant hi invertim, amb aquests camps de futbol. I també farà, poc, que ja ho sabem, que algunes empreses puguin treballar durant un temps, per tant no hi volem renunciar, amb els camps de futbol. El mateix ens va passar amb la recollida pneumàtica, hi havia gent que no ho entenia i ens deien: “per què us gasteu els diners amb la recollida pneumàtica, si probablement els podríeu invertir amb altres coses”. Sí, però els tornem a Europa aquests diners, i no els invertim? És millor invertir-los tal com us he comentat anteriorment. Aquí tenim un gràfic, que no us ho explicaré perquè ja el coneixeu amb la distribució del Pressupost. El pressupost de l’any 2012 era de 171 milions i el del 2013 és de 163 milions; amb un pressupost ajustat i auster però que manté els serveis per a tothom i els serveis per estar al costat de totes les persones, perquè ningú quedi a la cuneta, i a més ens garanteix l’estabilitat financera de l’Ajuntament. Quant als ingressos, veuran que tenim menys ingressos que l’any 2012 com he dit anteriorment i també se n’hauran adonat que és un pressupost desequilibrat: hi hauran més ingressos que despeses. Tindrem uns ingressos de 163 milions i unes despeses de 160. Per què fem aquest estalvi? El fem perquè com ha comentat l’alcalde, tenim un dèficit de 2,4 milions d’€ que els arrosseguem del 2012, com a dèficit acumulat. Si miréssim només el 2012, tindríem un superàvit d’uns 5 milions d’€, si no ho recordo malament, però si mirem l’acumulat tindrem un dèficit de tresoreria de 2,4 milions d’€. Què fem? El pressupostem aquest any a nivell comptable, perquè no ens el gastem i al nostre objectiu és acabar el 2013 sense dèficit. Per tant, com que el tenim i el coneixem –el dèficit– si això ho haguéssim fet el novembre, no ho hauríem pogut fer, perquè no teníem el 12 tancat, però ara el tenim i per tant apostem en aquest sentit. Quant als ingressos i ordenances vostès saben molt bé i no els hi descobreixo res de nou, que l’ajuntament té –aquí tenen el gràfic distribuït dels ingressos, el que ve de cada una de les coses– però, bàsicament aquí els hi parlaré de les ordenances fiscals. Saben que n’hi ha de tres tipus per a les quals l’Ajuntament recapta diners: uns són els impostos, els altres són les taxes i els preus públics. Els impostos són la contribució que fan tots els ciutadans a les despeses que té la ciutat, i diré una cosa que no és correcta, i en contrapartida no reben res, no és veritat, perquè amb això es paga el llum i es paga determinades coses que hi ha a la ciutat, però la definició de l’impost és

que tots els ciutadans hi contribueixen, per al bé comú de la ciutat, i per a que la ciutat pugui tirar endavant. Hi ha les taxes, que són serveis que presta l’Ajuntament, no a tots els ciutadans sinó a uns ciutadans molt concrets, i a canvi d’aquest servei paguen una part del cost del servei. I els preus públics és exactament el mateix, un servei que ofereix l’Ajuntament que no és generalitzat a tothom, però sí que la gent que l’utilitza ha de pagar uns preus públics. Quina diferència hi ha entre taxes i preus públics? Les taxes són serveis que només els pots oferir l’Ajuntament, mentre que els preus públics són serveis o que pot oferir l’ajuntament o que es poden oferir des de l’activitat privada. Posaré un exemple, en el tema de l’educació que és el que més domino: el Conservatori és una taxa, perquè en l’àmbit privat no es pot oferir aquest ensenyament, mentre que l’escola de Música és un preu públic, perquè hi pot haver oferta municipal i oferta privada, per tant parlaré de les variacions més importants i si després en el torn obert de paraules hi ha alguna pregunta més, no m’estendré més. Quant als impostos, l’impost de l’IAE, s’ha actualitzat la majoria dels impostos han pujat un 3%, i per tant ha augmentat un 3%, i s’estableix una bonificació d’un 20% als qui hagin incrementat en un 10% o més el promig de la seva plantilla de treballadors en contracte indefinit, per tant totes les empreses que paguen IAE, són aquelles que facturen més d’1 milió d’€, les altres no en paguen, i tinguin un increment d’un 10% de plantilla fixa, tindran un bonificació del 20%. Un altre impost que aquest no puja, és l’impost sobre les Plusvàlues, no es modifica, s’hi introdueixen algunes modificacions però no és bonifica, sí que aquí malgrat que no és d’Ordenances, ja els he explicat anteriorment, que s’estableix una subvenció per a aquelles persones, que els desdonen del seu habitatge. L’impost sobre els vehicles de tracció mecànica, tampoc augmenta i no és modifica la seva quota. I l’impost sobre la construcció, instal·lacions i obres, aquí s’augmenta el coeficient un 3%, però que varia substancialment és la manera de cobrar-lo. El Gremi de Constructors ens va fer una proposta, per a ells era dificultós que primer tinguessin de fer una declaració, i que en base a aquesta declaració, els hi cobréssim l’impost i que després en finalitzar l’obra, els hi reviséssim si era adequat amb el que havien declarat amb el final, i normalment no quadraven i havien de llavors pagar més. I ens van dir que ho féssim per mòduls, que s’establissin uns mòduls, i en base a aquests mòduls es cobreix l’import. Això, ho vàrem estar estudiant amb els tècnics de l’Ajuntament, i ho van estar estudiant a diversos ajuntaments, i van veure que era factible i que ja hi havia ajuntaments que ho feien, i per tant ens va semblar una bona proposta i l’hem introduït. L’altre impost que és l’IBI, puja la taxa del 0,4 al 0,5, això és el que apuja l’ajuntament, però sí que es veritat que tothom pagarà o ha pagat un 0,6, perquè des de l’Estat Central es va dir que com a mínim s’havia de cobrir el 0,6. Quant a les taxes, n’hi ha una que no té més importància, però si que saben que el Parc Central del Vallès, el Consorci s’ha dissolt i per tant hem hagut de fer una taxa reguladora, per als serveis que s’ofereixen del Parc Central del Vallès. La taxa de llicència urbanística, passa a un sistema de autoliquidació de tota la quota, i s’hi introdueix supòsits no subjectes a obres no realitzades dins del programa, d’arranjament, és a dir, uns programes d’arranjament sobretot per a la gent gran que feia la Diputació, i que fins ara els hi cobraven aquesta taxa, i que en aquest moments no els hi cobraríem. El Mercat, saben vostès que de mercats municipals n’hi ha dos que s’autogestionen pels propis comerciants que són el Mercat de la Creu Alta i el Mercat del Centre, la resta se’ls hi puja un 3%, però en aquests dos se’ls hi pujarà menys perquè tenen superàvit i a més a més perquè han estat pagant des de principis d’any, en no poder aplicar les taxes d’1 de gener, han continuat pagant la taxa anterior, i en aquests moments, se’ls hi apuja molt poc però és per voluntat seva, ja que ells tenen de fer unes inversions i una sèries de coses, i per tant tenen prou diners i consideren que tenen estalvis per a fer-ho. Els d’ensenyament musicals, pugen un 2,7. I els Preus Públics pot ésser que el més destacable és el de les Instal·lacions Esportives Municipals, que puja aproximadament un 3%. La taxa que hi veig, segons la Federació d’Associació de Veïns, la de la utilització, i que ja va ser discutida i crec que hem trobat un bon final, i que la

continuaran pagant totes les entitats i persones físiques que utilitzin els Centres Cívics amb un fi lucratiu, però totes aquelles entitats i associacions de veïns que no tinguin un fi lucratiu no pagaran la taxa. I a més hem introduït un altre element, que ens n’havíem adonat, que ens l’havíem deixat i que ens ha causat sobretot al regidor de Relacions Ciutadanes certs problemes. Quan una entitat demanava un centre cívic per fer una obra de beneficència, per tant: per enviar diners al Congo o sobre el Càncer, aquesta entitat no haurà de pagar la taxa, no ho vàrem preveure i per tant no hauran de pagar-la. Jo crec que al final amb la col·laboració dels diversos partits polítics i també amb les associacions de veïns, crec que hem trobat una bona fórmula. Per acabar, perquè tenia més coses però ja les tenen vostès en la projecció, i que ja ho ha explicat l’alcalde, de futur, i que ja les tenen a la presentació audiovisual. M’agradaria insistir en aquest missatge que hem actuat amb responsabilitat, hem actuat amb coherència. Volem l’estabilitat econòmica de l’Ajuntament, sense renunciar al serveis públics que tenim actualment funcionant i ajudant a que ningú quedi a la cuneta, que tothom se’n pugui sortir, i jo crec que un element important, quan he dit que als treballadors de l’ajuntament que són el nostre principal capital, han fet un gran esforç amb la contenció de sous, també és veritat que a nivell d’Ajuntament garantim el manteniment de tota la plantilla, que és de l’ajuntament. Moltes gràcies. I perdoneu si m’he estès. Alcalde: Bé, ja sabeu que en una altra situació, pràcticament només haguéssim tractat el tema del Pressupost, però avui hem afegit altres punts, perquè ens semblava important que vostès tinguessin una informació directa. En tot cas, sobre aquest tema, obrim un torn de paraules. Qui vulgui intervenir? Senyor Montesinos. Carles Montesinos : Hola bona tarda, un altre cop. En primer lloc, us voldria felicitar personalment, per l’esforç que s’està fent des de l’Ajuntament, amb el tema de reajustar el pressupost. L’única puntualització que voldria fer, ja ho he parlat diverses vegades al Consell de Districte, és una de les despeses que jo crec que s’hauria de reduir d’alguna manera, no sé si seria possible. Que la despesa de recollida de residus, pugi 23,5 milions d’€. Ho trobo una exageració. Segurament, és el que costa però fent números a l’engròs, dels 23,5 milions d’€ que ens gastem i el manteniment de via pública 13 milions, ens estem gastant 36 milions d’€, quan la despesa entre l’esport, l’atenció a les persones i el foment econòmic són 28,2. Llavors, trobo que és una despesa bastant considerable, i no sé si es podria reduir d’alguna manera. En tant, quan, que aquesta recollida de residus, va lligada suposo que hi ha una disminució de despesa de la recollida de pneumàtica, a la pujada de la taxa de residus que també ha de compensar una mica, i després la pujada de persones que recullen residus. Bé, en el dia d’avui, està pujant d’una forma descomunal, i crec que hi ha censades, unes vint mil persones amb el tema de recollida, amb carros i altres estris que van agafant residus pel carrer, que suposo que això també reduirà una mica la despesa. Llavors aquest diferencial és el que no m’acaba de quadrar, crec que s’hauria de mirar des de l’Ajuntament reduir una despesa tan gran. Crec que residus, seguretat i mobilitat, tenim 57 milions d’€ de despesa i tot allò destinat a les persones tenim al voltant dels 35. Tenim un diferencial de 22 milions d’€ que ens d’esquadra amb la cohesió social, que estem parlant, amb temes com el manteniment de la via pública i de recollida de residus. No sé si es podria fer alguna cosa al respecte, perquè es important reduir aquesta despesa, i si més no aquest diferencial que puguem guanyar o que puguem aconseguir, redistribuir-lo amb altres coses més importants en la situació que ens trobem. Moltes gràcies. Alcalde: Senyor Sala.

Martí Sala: Bona tarda. Bé jo per deformació professional. Quan veig uns pressupostos i uns balanços i uns estats financers, els ulls se m’hi van sols. I llavors per acabar-los d’entendre, evidentment, perquè l’empresa privada funcionem una mica diferent del que veig com funciona la liquidació d’estats financers per part de l’administració pública. I aleshores per anar entenent, perquè sóc novell en aquest Consell, voldria fer un parell d’aclariments: el primer, és l’IBI, l’impost de bens i immobles que per cert ha augmentat un 14,9%, per culpa d’aquesta quota que ha fixat el govern de l’Estat del 0,60, que ha dit el regidor. Sabeu a on està col·locat dintre de les partides dels ingressos? Perquè, com que n’estan molts que no els identifico, doncs, se’m fa difícil veure a on està aquesta partida, això per una banda. D’altra banda, és a dir, l’any passat, es va parlar –el pressupost que tinc aquí de l’any passat– el pressupost no sé la realitat, hi havia una disminució de crèdit, o d’endeutament que estava sobre uns 4 milions d’€, això l’any passat, ho marcava aquí el pressupost. I aquest any, es parla de 13 o 14 milions d’€, de disminució. No sé, voldria també saber quin nivell d’endeutament hi ha, o sigui l’evolució d’aquest endeutament. I després també amb les transparències que ens ha presentat, en una apartat quan es parla del pressupost d’ingressos, la xifra final de 163, veig que no lliga amb l’import que tinc amb els estats que ens van enviar a través de correus electrònics en la qual hi ha una xifra diferent. És a dir, hi ha una diferència que és petita però em sorprèn perquè no em quadra, perquè no lliguen ni els ingressos ni les despeses, i més que tot perquè vagi entrant amb el joc dels números, perquè personalment estic acostumat a que amb els números: hi veig un balanç, hi veig un pressupost comparat amb la realitat, i que aquí no es pot fer o no es fa. Res més. Gràcies. Alcalde: A vostè. Hi havia paraules? El senyor Sancristòfol, si us plau. Josep Sancristòfol: A veure, un parell o tres de qüestions. Primera, la intervenció de l’alcalde, jo primer hi he pensat, que anàvem ben encaminats, quan dius que evidentment una de les qüestions fonamentals és que s’ha tret la paga extra dels treballadors, però que això no és una situació normal, fins aquí anem bé. Però quan miro el Pressupost, la veritat és que posar la congelació dels sous de la plantilla amb una racionalització i optimització dels recursos ho trobo excessiu. Perquè si es considera, que congelar el sou de la plantilla o mesures d’aquests tipus, i que amb això optimitzem recursos, francament no sé on sóc. A part que aquí no correspon discutir el tema de la congelació salarial o el de les mesures que han vingut proposades per l’Estat, ja que no és el lloc adequat per discutir això. Però sí que penso que no sé si és un relliscada, que això s’hauria de corregir. I després hi ha un parell de qüestions que em semblen fonamentals, si que tenim un problema sanitari, és evident, en aquests moments s’ha agreujat pel problema del conveni que afecta el Parc Taulí i per tant afecta a Sabadell d’una manera brutal. I on amb un referèndum els treballadors han decidit votar en contra d’un acord que ja s’havia arribat sobre el conveni. Això obrirà una altra perspectiva que no sé quina serà, perquè en aquests moments toca els sindicats corporatius de metges, etc, i etc., que gestionin el tema i ja veurem com acabarem. O sigui que amb això, s’hi afegeix amb tota la problemàtica sanitària que hi ha, s’hi afegeix una altra que no és menor. I després hi ha una qüestió que voldria fer referència i que en aquests moments estem a les portes i que tothom en parla d’una Llei de Règim Local que vol reformar el Govern de l’Estat, i que és una llei de Règim Local, profundament antidemocràtica i que a més provocarà una veritable debacle dins del que són tots els Ajuntaments, que sinó estan prou castigats, ho estaran molt més. Amb el que significarà una externalització dels serveis, en fi una precarització encara més grossa dels llocs de treball, tota una sèrie de coses que hi ha a sobre de la taula i què comportarà. I per tant si al final arribes a una conclusió i arribes a una situació que dius: no sé fins quan

hi haurà un moment determinat en què els polítics us haureu de plantar, i potser començaran haver-hi imputats per defensar els drets dels ciutadans, benvinguts siguin! Per comptes d’haver-hi imputats per corrupció, imputats per defensar els drets dels ciutadans, perquè jo no hi trobo cap altra solució, perquè el que ve ara, tot el que estem parlant ara, tot el que el senyor Burgués ha desenvolupat fins ara, això afectarà totalment desllorigat i d’aquí quatre dies faran la llei que vulguin. Totalment desllorigat, i ens anem cap un altre escenari diferent i ja veurem com ens en sortim. La veritat, és que arriba a un punt, que el aquí et trobes és una resignació cristiana, uns més entusiàstica, no mal dissimulada, d’altres una mica més pausada, però al final resignació, i això jo crec que és un moment per dir-ho aquí com és en un Consell de la Ciutat, i a on hi ha molta representació de gent i personatges de la ciutat de Sabadell, i organitzacions. Jo crec que és un moment de dir: estem en una situació que independentment del que sigui, que arribarà un punt o que hi hagi un “plante” dels Ajuntaments, hi ha una certa desobediència de les lleis, d’unes lleis que són absolutament lesives per als ciutadans i per a tothom, o no ens en sortim. És a dir cada vegada que hi ha una nova llei més bèstia, doncs mira una resignació absoluta: i ve d’aquí i ve d’allà, ara trauran una paga extra, ara en trauran dues, què hi farem, que bé el Pressupost no ens quadra!. I al final, això acabarà redundant en un autèntic desastre, i en som conscients i podem explicar aquí el que sigui necessari, i acabarà d’aquí quatre mesos, el mes de setembre o octubre, i tot el que hàgim explicat aquí ja estarà de cap per avall una altra vegada, perquè li hauran donat la volta al mitjó i resultarà que estem en un escenari totalment diferent. Alcalde: Senyor Brunet Antoni M. Brunet : Bé, bona tarda. Compartir amb el regidor les primeres paraules sobre la situació de crisi, tant econòmica com política i fins i tot social en què vivim. Les dificultats sobretot de gestió d’un Pressupost a la baixa i que sempre té una dificultat important i a més d’agrair-li la voluntat de mantenir al màxim els serveis, que des de l’Ajuntament es presten a la població en tots els àmbits, amb un pressupost que de tota forma, expressa aquesta voluntat absoluta. Manifestar-li la situació o la visió que des de la Cambra de Comerç que tenim, doncs que l’increment de les taxes és excessiu, en funció dels paràmetres normals de l’increment del cost de la vida i també en funció de les taxes d’inflació que es mouen en altres països i que en aquest sentit espero i desitjo que ens el proper anys puguem establir unes taxes que no només vagin a complir un pressupost, sinó que també siguin motivadores de la pròpia activitat que d’alguna forma reflecteixin, no tan sols les preocupacions socials que compartim sinó que també reflecteixin la necessitat d’incentivar i moderar els increments per tal de permetre que l’activitat econòmica que d’alguna forma està patint de manera extraordinària, i per tant genera més desocupació i més necessitats socials, siguem capaços de moderar-ho de tal forma que les taxes siguin un element més que vagin a favor d’unes polítiques incentivadores del creixement que tant necessitem avui. Alcalde: El senyor Garrell havia demanat la paraula. Antoni Garrell: Gràcies. Seré extremadament breu. Entenc i cal agrair l’esforç d’explicar els paràmetres, en què han estat elaborats el Pressupost, però en definitiva això és un Pressupost aprovat i que està en vies d’execució. Per què dic això? Perquè el que m’interessa més, no voldria tampoc reiterar-me amb el que he dit abans, és quin escenari preparem per al 2014. Aquest és per a mi la clau de volta, lliga amb algunes de les intervencions anteriors, però en definitiva fer pressupostos de mig any sobre l’any, té una perversitat positiva per a alguns temes i negativa en altres, i el que és

pitjor, és no tenir pressupostos perquè aleshores ja no sé què és la democràcia. Amb independència d’aquest aspecte, sí que m’agradaria dir, i no sé si és el moment avui Alcalde, però sí que m’agradaria i no per jugar amb el passat sinó com a Consell de Ciutat i poder donar la nostra opinió en el sentit positiu és, quin és l’escenari que s’està preparant, quin és l’escenari que esteu dibuixant tant a nivell macro, i per tant la filosofia que s’aplicarà de cara al Pressupost 2014, que em sembla que és el que tots, en aquests moments ens hauria de preocupar. Gràcies. Alcalde: Hi ha alguna paraula més? Abans de passar a contestar. Senyora Hernández i després el senyor Armengol. Rosa Hernández: Pues yo en primer lugar, agradecer que una de las mayores aportaciones del Ayuntamiento haya sido para toda las actuaciones a las personas. Cualquier persona que viva en un barrio, la problemática que se padece en los barrios y que ha expuesto el regidor Sr. Ramón Burgués, la ha calcado porque es así: tanto en el tema de los comedores como de cualquier tipo. Y entonces agradecer que esta actuación del 70% sea dedicada a las personas y a la problemática social que se esta viviendo a nivel de ciudad, pero sobretodo a los que más nos afecta son a los barrios. Luego también lo que ha dicho el compañero del Sindicato, yo Alcalde también te pido que el Ayuntamiento de Sabadell, que es un Ayuntamiento muy grande, que también tenemos que plantar cara, y tenemos que plantar cara a la Generalitat igualmente, con los recortes de la sanidad porque son vergonzosos. Y entonces igual que el pueblo, igual que nos levantamos en la zona norte, porque esto es una injusticia y la gente esta que ya no va a más. Y que vamos a seguir, pero que también hay que decir basta: Basta al Govern Central, al de la Generalitat. Porque realmente no se puede apretar más a la clase trabajadora. Que hagan todo lo que puedan, que nosotros no nos vamos a rendir y no nos vamos a resignar. Gracias. Alcalde: Senyor Armengol, si us plau. Josep Armengol: Bona tarda, Hi ha una preocupació enorme, pel problema del personal. El problema de l’atur, un problema social i això crec que ho compartim tothom. Ara bé, l’alcalde ens ha dit que hi havia 21.001 registrats a l’atur; això aproximadament és el 10% de la població. Aleshores, m’agradaria saber aquest percentatge sobre la població pertinent activa de la ciutat. L’Alcalde respon: 19. Reprèn el Sr. Armengol: I dins aquest percentatge, els majors de 40 i els menors de 40, els teniu comptabilitzats? I finalment, voldria recordar les paraules del Sr. Brunet, en el sentit i ho diré d’una manera molt dolça, l’experiència ensenya que quan els diners vénen fàcils es gasten fàcils, i quan els diners no vénen fàcils hi ha rigor. Aleshores vull dir és més fàcil pujar impostos que passar les tisores, això ho sap tothom i és normal. Vull dir que demano que tingueu molt clar l’equilibri que s’hagi de fer amb aquesta operació. Gràcies, res més. Alcalde: Gràcies. Per respondre el Sr. Ramon Burgués i després vull fer esment d’algunes de les coses que s’han dit. Ramon Burgués: A veure Sr. Sala, he vist que estava parlant amb el meu director d’Àrea i m’imagino que li ha pogut explicar, millor que jo, i ho reconeixeré. Jo gestiono idees, no gestiono governs, i a ell li toca gestionar números, i per tant m’imagino que li ha pogut explicar

millor que jo el que vostè plantejava. De totes maneres, algunes coses que ha dit. L’IBI ha pujat un 11,4% i no un 14% aquest any. Els números que feia i aquests sí que els ha fet, i em diuen els meus tècnics que ha pujat un 11,4%, però bé crec que hi ha una diferència substancial sobre un 11,4 i entre un 14. Jo em reafirmo en què els números, i el tipus del 0,6 significava un augment d’11,4 sobre el que estàvem pagant. L’endeutament que té l’Ajuntament és de 128 milions d’€ que això representa un 79% dels ingressos propis, em semblava molt quan sents una xifra de 128 milions d’€, sembla molt. Si ho comparem amb una casa, d’una família mitjana i que s’hagi comprat un pis, és menys què el que paga aquesta família d’hipoteca. Per tant, ja sé que em diran ara, que hi ha molta gent que no pot pagar l’hipoteca, ja els hi dic, una família amb ingressos normals, sense grans ingressos i que s’ha comprat un pis i què està pagant d’hipoteca, el que té l’Ajuntament és menys que el que té aquesta família per pagar l’hipoteca. El més important d’això, és que nosaltres l’hem fet rebaixar aquest deute i el volem continuar fent rebaixar. Jo estic d’acord amb el que ha dit el Sr. Benet, hi estic d’acord, tenim que ser rigorosos, tenim que ser escrupolosos, tenim que mirar ara ens ve d’1 €, i per tant crec que hem fet un pressupost auster, des de la responsabilitat política. Vaig a dir una cosa, que potser algú no m’entendrà, jo ja sé que moltes vegades dic coses i després dic ho hauria tingut d’explicar d’una altra manera. En aquests moments, a mi com a regidor d’Economia i de Recursos Humans, a mi el que més em preocupa en aquests moments és garantir la sostenibilitat econòmica de l’Ajuntament i amb aquests pressupostos. Per què? Si podem fer serveis públics i si podem continuar, deixem el 2014, aquests serveis públics és perquè l’Ajuntament està sanejat. Si l’Ajuntament no està sanejat, no podem fer serveis públics, i aquests pressupostos garanteixen això en el present i en el futur. En els ingressos i en les despeses que no quadren els números, jo he dit que era un pressupost desequilibrat, que havien més ingressos que despeses, és segurament que es referia això? Va ser fet expressament perquè nosaltres acumulem un dèficit de 2,4 %, pot faltar alguna xifra, estic parlant amb grans números: un 2,4 i el que volem fer és que el Pressupost del 2013 ens vinguin amb aquest dèficit acumulat i acabem sense dèficit, aquest és l’objectiu. Que aquí poden faltar alguns números, que no quadren exactament, bé, si es miren els papers jo imagino que quadren perfectament. Sr. Josep, jo reconec que la plantilla de l’Ajuntament, com la plantilla de tota l’administració pública, i torno insistir que és el capital. A mi m’agradaria Alcalde, que em canviessis el nom de regidor, i per comptes de dir-me regidor de Recursos Humans em diguéssiu regidor de Capital Humà, és a dir, és el gran capital que té l’Ajuntament, els seus funcionaris públics. Són els que fan serveis, els que donen la cara per l’ajuntament, els que solucionen problemes i els que, a més a més, els hi congelem el sou. Nosaltres aquest any, hem pagat aquesta paga extraordinària que es va cobrar ahir o abans-d’ahir i es pagarà la paga extraordinària del mes de desembre. Sóc conscient que tenim deutes amb els treballadors i que els pagarem, no els podem pagar ara, però els pagarem. Tenim un acord amb els sindicats, tenim que fer-ne d’altres, però que ara no podem pagar perquè volem donar estabilitat financera a l’Ajuntament i arribarà un moment en què els podrem pagar i els pagarem, els deutes que tenim amb els treballadors. A més, ho ha dit l’alcalde i ho he dit jo, l’Ajuntament, que nosaltres no volem contribuir a augmentar la taxa d’atur, per tant garantirem la plantilla de l’Ajuntament. Els 1.400 i escaig de treballadors, jo no estic parlant d’això del número, jo estic parlant dels que estan treballant, de les persones que estan treballant, no del número. En aquest sentit, nosaltres ho garantirem i tenim fets els Pressupostos i un Pla d’ajust. Nosaltres estem en contra de la Llei de Règim Local. Perquè estem en contra de la Llei de Règim Local? No per allò que tu has dit, no va en contra els ajuntaments ni contra els polítics. Jo quan sento que diuen: la Llei de Règim Local va contra els ajuntaments i els polítics, no que no, va contra els ciutadans. Els Ajuntaments continuaran existint, els polítics per sort continuarem existint, perquè algú ha de fer la conciliació entre la societat i el que s’ha de fer a la ciutat. Els ajuntaments i els polítics continuaran, el que farà la Llei de Règim Local és perjudicar als ciutadans i

per això nosaltres estem en contra de la Llei de Règim Local, si l’aproven tindrem de mirar com l’apliquem com sempre hem fet. Nosaltres no som anti-sistema, ni som gent que no vulguem complir la llei, nosaltres complirem si s’aprova la Llei, però nosaltres no estem a favor d’aquesta Llei perquè va en contra de tots els ciutadans. Perquè hem de continuar oferint serveis als ciutadans, perquè si nosaltres no els hi oferim, no els hi oferirà ningú. Si l’ajuntament no ofereix una sèrie de serveis, no els oferirà ningú, per això hi estic en contra. Senyor Brunet, estic d’acord amb vostè, des del 2003 no hem arribat a cap acord, hem d’arribar a un acord. La ciutat, la societat necessita arribar a un acord, i jo els hi agraeixo. Vostè sap que li agraeixo una cosa que hem fet aquest setmana que crec que és bona, arribar a un acord de posar-nos a parlar, hem de parlar, hem d’arribar a acords; i jo crec que arribarem a acords que haurem de mirar com des de la fiscalitat podem ajudar a millorar i que l’empresari es trobi més còmode, hem d’ajudar. Jo estic convençut Sr. Brunet que arribarem a un acord, que en podem parlar i com a mínim ens asseurem que des del 2003, també ho dic, hem complert tots els acords, i per tant ens hem de tornar asseure i parlar. Parlaria de l’escenari, però imagino que ho farà l’alcalde. El que sí que demano a tothom és un esforç col·lectiu per a la ciutat i per a Catalunya i per al país. I hi hem de posar tots de la nostra part, per a aquest esforç col·lectiu per tirar endavant. Alcalde: Sí molt ràpid. Condició d’entorn és l’alt nivell d’incertesa, per tant treballem en un nivell d’incertesa molt alt, no només als municipis sinó al conjunt de les administracions. És a dir, aquest país viu pendent del nivell d’endeutament possible que tindrà el govern de l’Estat que cada vegada depèn de la negociacions a nivell europeu. Vull dir que el lloc de les administracions, és un lloc amb un nivell d’incertesa que no havíem conegut abans. En una visita recent del conseller d’Economia del senyor Mas-Colell, amb motiu de les jornades econòmiques que feia Caixa Sabadell i que ara fa la Fundació d’Unnim amb BBVA, apart ens explicava el poc que serveixen bona part de les planificacions econòmiques dels equips de la pròpia conselleria, perquè les variacions de caire polític en altres estadis fan saltar constantment, setmana per una altra, les previsions que es fan, per tant aquest és el nivell d’incertesa que s’ajunta amb una ofensiva, si voleu més ideològica, que és una restricció de competències o una reordenació de competències que afecten directament a les administracions municipals. Es presta sí, i es presta pels mitjans que tenim dotats que són les organitzacions municipalistes i que són els àmbits parlamentaris. El fet de sortir al carrer i dir: “Estem en contra de la reforma de la Llei de Règim Local “, doncs d’acord, s’aplicarà la reforma i no va més enllà. Quins són els elements que hem d’utilitzar? Doncs el propis elements de poder, que en aquest cas són els Ajuntaments, on el Partit Popular per exemple, té una presència important, i que també en surten afectats i també estan protestant i també estan fent incidència. Per tant, diríem que l’escenari de la incertesa és realment molt alt, i no sabem com acabarà la tramitació de la reforma de la Llei de Bases, i per tant, a partir d’aquí s’obre un escenari d’incertesa que podria treure competències que en aquest moment estem exercint i no com en aquests anys, que en alguns casos, com el de l‘educació des de la Segona República, que vull dir que hi ha una llarga tradició d’implicació. Dir que tot i així, hi ha situacions de resposta i en algun casos d’acord també, i crec que cal valorar-los. El conveni que vostè feia referència, que feia referència el Sr. Sancristòfol, respecte a la sanitat. En el cas del Taulí, la setmana passada es va aprovar, el que significava aquell conveni que era dur per als treballadors. Es va aprovar, sinó ho recordo malament, ho mira el Sr. Custodio, amb un vot favorable de dos terços, de 60% i poc, i amb una participació del 70% de la plantilla. El que està passant, és que en el conjunt dels centres, dels hospitals, tenim el cas de Mataró, de l’Hospital del Mar i d’altres que també han votat, s’està rebutjant i per això ens aboca a una situació difícil on vagi per endavant que l’acord del Consell de Govern es continuar negociant, i per tant mantenir com una prorroga diríem de les condicions prèvies, però diem en aquests casos s’està

donant un nivell de resposta per part dels treballadors, dels professionals que crec que s’ha de valorar. Per tant, nosaltres sí que continuarem les gestions i la defensa d’aquests drets, que acaben essent els drets dels ciutadans. Jo crec que no és tant el crit sinó saber trobar els mecanismes, com ja hem trobat en alguna ocasió per tal de garantir que aquests drets es mantenen, o es mantenen el millor possible. I amb això, compromís, que el coneixeu, no només el pressupostari sinó també amb el de la gestió política. Dues dades tan sols, perquè s’han demanat. L’atur registrat el maig és a dir, que eren 21.001 persones, de les quals 10.738 són homes i 10.263 són dones, estem bastant equiparats amb això. Menys de 24 anys, 1426. Entre 25 i 44 anys, 9.976, i majors de 45 anys que és aquí on hi ha una part important del problema són 9.599, dels quals més de 5.000 són els de llarga durada, i per tant aquí hi ha un problema estructural real que condiciona moltes de les polítiques d’ocupació que hem d’impulsar. I l’última, dir per aclarir, el pes del que és la recollida de residus i de la neteja viaria sobre la producció, i ho dic perquè m’ho conec bé, per la meva vinculació amb els temes de residus a nivell de comarques és del 14% del Pressupost. És bastant difícil de reduir, sense afectar directament el servei. Una ciutat com la nostra estaria destinada entorn d’un 15%, les capitals de província que disposen d’un pressupost diferent estan a l’entorn d’un 17 o 18% la partida de la recollida d’escombraries i neteja viària, per tant estem a la mitja de l’Estat. Hem de pensar que s’ha encarit molt els sistemes de tractament i que l’única manera de reduir la factura, és fer recollida selectiva, és a dir cada vegada que llencem una bossa d’escombraries al rebuig, on no s’ha fet la selecció prèvia paguem i paguem molt, i pagarem més encara. Quan fem recollida selectiva, els sistemes d’acord diríem amb ECOEMBEL i amb ECOVIDRIO i amb altres recuperadors ens paguem a nosaltres, per tant aquesta equació, però jo voldria aprofitar l’entrada que ha fet vostè amb el tema de residus, per donar una dada que també és important: Sabadell i més o menys la comarca, si traiem alguns municipis molt petits, havíem arribat a produir 2 kg. 400 gr. de residus per habitant dia, sempre havíem dit que si arribàvem a l’entorn dels 2 kg. i manteníem aquella xifra, seria des del punt de vista mediambiental un èxit. En aquests moments la producció de residus habitant dia, està per sota de la de l’any 97, estem per sota del 1,7. És a dir, la davallada del consum és tan important i de la indústria, el del consum, perquè estem parlant del residu urbà i per tant no de l’industrial, que hem retrocedit a dades dels anys 95, 97 en producció. És una bona dada mediambientalment, certament, però des del punt de vista del què significa és un drama, per tant jo el voldria utilitzar per acabar amb això: en el context econòmic la trasl·lació que es fa a aquestes realitats econòmiques i de consum és dura. I una última dada, que avui comentàvem amb els representants de PIMEC, i que va lligada també amb el que dèiem abans amb les pagues extres. Hi ha un petit estudi de la Diputació de Barcelona, que va analitzar el que significava en un ciutat com és ara Sabadell, una ciutat de 200.000 habitants, el treure la paga extra dels funcionaris al Nadal, perquè al Nadal? Perquè és una paga extra que convindrem que pràcticament amb la seva totalitat es dedica al consum: regals, menjars, viatges, etc. Doncs en una ciutat com Sabadell, significava aproximadament 6 milions d’€, que deixaven d’anar al consum, als comerç de diferents tipus. Per tant, és veritat que les restriccions que es fan des de les administracions tenen un efecte de quadrar el pressupost, però tenen una trasl·lació duríssima en alguns sectors, que en aquest cas molt lligat al comerç però que podríem buscar altres exemples. Per tant, diem que els marges amb això són difícils, els marges de reducció amb el tema de residus que vostè proposava. Tenim un últim punt de l’ordre del dia que molts de vostès coneixen però crec que caldria deixar-ho, no sé si tenim temps o prefereixen que el deixem per a la propera reunió, és el tema de la B30, dir que s’ha constituït l’associació molt recentment, que tenim reunions previstes per a la tornada de les vacances, per tant si a l’octubre ens poguéssim tornar a veure, és un tema que podríem tractar amb més profunditat, d’acord? També per acabar, els vull dir que la idea –i avui ha estat un mica la mostra– és que el Consell de Ciutat pugui servir per entrar a debatre allò que vostès creguin

oportú. Crec que com Consell de Ciutat que som, no és tan sols analitzar aquelles polítiques que vénen només de l’Ajuntament, i que l’Ajuntament impulsa, crec que hi ha altres serveis de molt interès. Ho dic perquè jo ofereixo també el “Fòrum“ del Consell de Ciutat per poder parlar d’altres serveis públics o d’altres àmbits ciutadans que siguin d’interès, ja en parlarem. Però crec que per exemple de cara a la tardor, ara miro el president de la Corporació del Parc Taulí, podria ser una bona opció a part d’entrar en els temes de la B30, poder fer una explicació amb profunditat de la situació de la Corporació Sanitària del Parc Taulí i la podríem complementar també amb la situació de la Primària, ho dic perquè crec que seria d’interès d’un servei que no és pròpiament municipal, però que nosaltres hi estem implicats en el Consell de Govern, i que vostès tinguessin una informació amb profunditat d’un dels serveis principals de la ciutat, per tant ho parlem i podríem fer un Consell de Ciutat, centrat en aquests dos temes, que tots dos són prou importants. Torn obert de paraules, si hi ha alguna qüestió? Doncs gràcies per l’assistència, aixequem la sessió, i ens veiem a la tardor. I en no haver-hi més assumptes per tractar i no demanar-se cap paraula o aclariment, la presidència, a un quart de deu del vespre, dóna per acabada la sessió, de la qual, per deixar-ne constància, s’estén aquesta acta. El president El secretari