ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE CELEBRADA EL DIA 29...

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE CELEBRADA EL DIA 29 DE MARÇ DE 2017

A la Vila de Montblanc, el dia 29 de març de 2017, a les 20:00 del vespre, es reuneix a la sala dePlens de l'Ajuntament de Montblanc sota la presidència del senyor Alcalde, JOSEP ANDREUDOMINGO, els Srs. FRANCESC BENET RIBÉ, SILVIA LAFEBRE ROIG, JORDI ALBALAT GAO,JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLISSO BALANYÀ,MARTA CIVIT BULLÓ, LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ, FRANCESCXAVIER VIÑAS SANS, MARC VINYA MIRALLES, ANTONIO GUTIERREZ TORREGROSSAL'INTERVENTORA MUNICIPALS, ALBERT ESTEBANEZ LOPEZ, I EL SECRETARI, ANTONIGARCIA JIMENEZ QUI CERTIFICA.

EXCUSA LA SEVA ASSITÈNCIA:

ORDRE DEL DIA

Inclusió d'un nou punt a l'ordre del dia:

Per la unanimitat del nombre legal de membres de la corporació s'acorda la inclusió per urgència al'ordre del dia del següent punt:

- APROVACIÓ DEL COMPROMÍS DE L’AJUNTAMENT DE MONTBLANC AMB LA CARTA DELPAISATGE DE LA CONCA DE BARBERÀ.

PRIMER PUNT: APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ANTERIORS.

Es dona compte de l'acta de la sessió anterior de 22 de febrer de 2017, la qual es aprovada perunanimitat sense cap incidència.

SEGON PUNT: DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS D'ALCALDIA

Es dona compte dels decrets d'alcaldia del 39 al 88 del 2017 els quals son aprovats perunanimitat.

TERCER PUNT: DONAR COMPTE DE LES ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN.

Es dona compte de les actes de la junta de govern de 13, 20, 27 de febrer, i 6 i 13 de març totesdel 2017.

La Sra. Laura Aluja, diu: En la JGL del 20 de febrer hi ha un contracte d’arrendament a tres partsentre l’alcalde com a representant l’Ajuntament, el propietari d’un pis i una llogatera. En aquest

contracte l’Ajuntament es compromet a pagar 300 euros de lloguer a una persona fins a la mortd’aquesta. Donat que a la JGL no s’explica el motiu pel qual es paga el lloguer d’un tercer,preguntem el motiu pel qual es paga el lloguer d’una persona.

El Sr. Alcalde, diu: Aquest contracte d'un pis al Vilanova del Mercadal es per que es va acabar uncontracta de lloguer que va tenir l'ajuntament fins al febrer del 2017 amb la Rosita, que va ser unapersona que se la va traslladar d'una casa que estava enganxada a l'absis de l'església de SantFrancesc que va comprar l'ajuntament. Aquesta persona va morir i ara la persona que hi hemportat es la Lluïsa, que es la única persona que vivia a l'immoble del Kursal i teníem de ferexcavacions i anul·lar les escales i s'ha fet el mateix que es va fer l'any 2000 amb l'altre senyora.

La Sra. Laura Aluja, diu: Desconeixia aquest tema i ens ha sorprès.

El Sr. Alcalde, diu: Em sembla que l'ajuntament de Montblanc tenim de respectar els dretsd'aquesta persona i que no tingui cap preocupació per la seva situació.

ACCIÓ MUNICIPAL

QUART PUNT: SELECCIÓ DEL JUTGE DE PAU TITULAR I SUBSTITUT DEL MUNICIPI DEMONTBLANC I PROPOSTA DE NOMENAMENT

El senyor Alcalde dóna la paraula al secretari de l'Ajuntament de Montblanc, el senyor AntoniGarcia Jiménez, el qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació, essentel seu literal el següent:

D’acord amb els articles 101.2 de la LOPJ i 6 del RJP, correspon al Ple de la corporació efectuarproposta de nomenament del jutge de pau titular i suplent per acord adoptat amb el vot favorablede la majoria absoluta dels seus membres entre les persones que, reunint les condicions legals,així ho sol·licitin.

Per edicte publicat en el BOP núm 3, de data 4 de gener de 2017 s’ha efectuat convocatòriapública per cobrir les places de jutge de pau titular i suplent i, finalitzat el termini de presentaciód’instàncies en data 6 de febrer de 2017, han presentat instància els senyors i senyores:

– Àurea Porras Alcaraz

– Josep Maria Foguet Masdeu

– Isabel Balcells Miró

– Ramona Sanahuja Bulló

– Glòria Rovira Calero

Totes elles reuneixen els requisits establerts a l’art. 1.2 del Reglament número 3/1995, de 7 dejuny, dels jutges de pau i 303 de la Llei orgànica del poder judicial però correspon al ple de la

corporació escollir un titular i un suplent i proposar el seu nomenament a la Sala de Govern delTribunal Superior de Justícia de Catalunya a través del Jutjat de 1a Instància i Instrucció.

La Sra. Marta Santamaria Bové va presentar instància per la plaça de Jutge de Pau en data 7 defebrer de 2017, per tant està fora de termini.

La senyora Glòria Rovira Calero, ha manifestat la seva voluntat de només ser candidata a la plaçade jutge de Pau titular, mentre que la senyora Isabel Balcells Miró, en la seva instància només vamanifestar la voluntat de concórrer a la plaça de jutge de Pau substitut

Es procedeix en aquest acte a la votació secreta, per tal d'escollir al jutge de Pau titular i substitut.

Els candidats a la plaça de Jutge de Pau titular son:



– Ramona Sanahuja Bulló

– Glòria Rovira Calero

Els candidats a la plaça de Jutge de Pau substitut son:



– Isabel Balcells Miró

El resultat de la votació es:

Jutge de Pau Titular: Vots

– Josep Maria Foguet Masdeu 9

– En blanc 4

Jutge de Pau suplent: Vots

– Isabel Balcells Miró 1

– Ramona Sanahuja Bulló 8

– Banc 4

Per això s'acorda per majoria absoluta del nombre legal de membres del Ple de l'Ajuntament deMontblanc l'adopció dels següents acords:

Primer: Escollir al Sr. Josep Maria Foguet Masdeu Jutge de pau titular del terme municipal deMontblanc i al Sra. Ramona Sanahuja Bulló jutge de pau suplent, proposant el seu nomenament ala Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per conducte del Jutjat de 1aInstància i Instrucció de Valls.

El Sr. Alcalde, diu: Agraïr a tots els que s'han presentat, i els agraeixo per aquesta voluntat cívicade participar amb els afers ciutadans. Voldria felicitar als escollits, al Josep Ma Foguet i a laRamona Sanahuja.

El Sr. Antoi Gutiérrez, diu: En primer lloc voldria tenir una agraïment pel Joan Rovira, pels seusanys de dedicació. En segon lloc, al Josep Ma Foguet i a la Ramona Sanahuja. Em ve al record unex-company de partit, traspassada, i que també va ser jutge de pau i n'estic segur que també seriaun dia molt feliç per ell veure com un nebot seu es escollit jutge de pau.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Felicitem al sr. Josep Ma Foguet per la seva elecció i també unagran felicitació al Joan Rovira per la tasca que va realitzar. Hem votat en blanc en aquesta eleccióen el sentit que les quatre persones eren vàlides.

La Sra. Laura Aluja, diu: Nosaltres ens hem abstingut en les dues votacions ja que no podememetre un vot amb la informació que tenim. Entenem que per escollir jutge de pau s’hauria d’haverfet un procediment més acurat. De moment l’únic que tenim són els CV, quan de fet no es demanaque els aspirants tinguin una formació específica ni experiència llavors perquè volem el CV? Sihem d’escollir algú, entenem que hauríem d’haver fet un procés de selecció a tipus d’entrevistaamb els candidats i com a mínim una carta de presentació explicant els motius pels quals volenser jutge de pau. Ara mateix el criteri per escollir jutge de pau, i que és el que vam veure a la CI,és de les coneixences personals. No és correcte escollir algú perquè el coneixem. Si bé hi hacandidats que sí coneixem, els coneixem per veïnatge al poble, no hem parlat mai amb ells sobremediació o altres temes relacionats amb la tasca, i no podem escollir algú pel simple fet que elconeixem del poble. Hi ha candidates que no coneixem i potser són persones vàlides. Éscompletament injust escollir algú pel simple fet que ens trobem pel poble. Per això abans d’emetreels nostres dos vots en blanc, volem deixar clar que aquesta votació es fa segons coneixencespersonals no és imparcial, ni neutral, ni objectiu.

El Sr. Francesc Benet, diu: Es moment d'agraïr al Joan Rovira tots aquests anys de dedicació.S'ha notat molt la seva tasca. Ara estem fent el que marca la llei, votant una persona, que en elcas nostrer si que la coneixem i estem convençuts que la seva tasca serà molt bona. Molta sortJosep Ma i a la Ramona per aquest nou càrrec, i com no agraïr a la resta que heu presentat lavostra candidatura.

El Sr. Alcalde, diu: Un agraïment al Joan Rovira per tots aquests anys. L'ajuntament pocsproblemes ha tingut. Ja fa com a mínim dos mesos que des de l'alcaldia es va dir a tots els grupspolítics que hi havia el tema d'aquesta elecció i se'ls va dir si volien buscar persones. Uns hanprocurat parlar amb algú i altres dedueixo que no han fet cap gestió.

CINQUE PUNT: APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL DEMONTBLANC ÀMBIT DEL PONT VELL


Atès que l'Ajuntament està interessat en la modificació del Pla General d'ordenació urbanisticaamb la finalitat de millorar les condicions urbanístiques en l’entrada pel Pont Vell al Centre Històricde Montblanc. Part de la modificació està inclosa en el P.E.R.I. i la resta en l’illa residencial queconté l’antiga bòbila.

Les principals modificacions són les següents:

La qualificació com a Espais lliures d’ús públic dels solars lliures d’edificació annexos a l’arxiu‐comarcal. S’assigna la qualificació d’Equipaments a l’antic molí per poder ampliar aquest arxiu.

L’eliminació de la UA CH7 del P.E.R.I. i la reordenació de la unitat amb la qualificació de la part‐sud (al costat del riu Francolí) com a Espais lliures d’ús públic.

La reordenació de l’illa situada a l’oest de la UA CH7 amb la qualificació de l’antiga bòbila com a‐Equipament cultural i històric i de la part sud (al costat del riu Francolí) com a Espais lliures d’úspúblic.

El reajust en la delimitació d’algunes zones pròximes al Pont Vell: illa residencial situada a la part‐oest de l’antiga UA CH6 del P.E.R.I. i àrees situades a l’àmbit del riu Francolí qualificades com aprotecció de sistemes i com a protecció hidrogràfica (en sòl no urbanitzable).

Vistos els articles 96 en relació amb els arts. 73, 74, 76, 79, 80, 81 i 85 del Text Refós de la Lleid'Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, els arts. 116 a 118 del Decret 305/2006, de18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme, l'art 7 c) de la Llei 6/2009, de28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, els arts. 22.2.c i 47.2 ll) de la llei 7/1985, de2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 57/2003, de 16 dedesembre, de mesures per la modernització del Govern Local, i legislació concordant.

Vist l’informe emès per part del Secretari de l'Ajuntament, es proposa l'adopció dels següentsacords:

PRIMER: Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla general de Montblanc descrita enantecedents.

SEGON: Exposar al públic aquest acord per un termini d'un mes, mitjançant anuncis inserits en elButlletí oficial de la Província, i en un dels diaris de més circulació de la província.

TERCER: S'acorda la suspensió de l'atorgament de llicències parcel·lació, edificació ienderrocament en els àmbits per als quals les noves determinacions comportin modificacions derègim urbanístic.

QUART: Sol·licitar els informes pertinents als organismes afectats.

El Sr. Alcalde, diu: Es tracta d'una nova modificació de l¡àmbit del Pont Vell per que ja sabeu que esla tercera, cada dia som més ambiciosos i tenim d'incorporar a part d'un magatzem per la utilitzacióde l'arxiu municipal, dues peces a l'antiga mobila que es transformaria en zona verda pública, més lamobila i també a cal Baldrich. Jo crec que amb aquestes incorporacions el Pont Vell quedarà acom-panyat extraordinàriament. Suposarà un nou cost per la compra d'aquests solars i edificis, afegit alcost que portem. Serà l'operació urbanística més important d'aquesta legislatura.

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Nosaltres més enllà d'emetre un vot sobre aquest espai, é sun projectepolític molt del vostre grup i certament no comparteixo molts aspectes per que la inversió total lasuma serà molt important, hi haurà una millora però ens costarà molt. Ens agradaria saber quanpensa invertir amb aquest projecte.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Estem davant d'un projecte de gran embargadura, sense concre-tar com serà el projecte. Veiem una falta de concreció i que serà un tema que anirà per llarg. Pen-sem que s'ha de realitzar.

La Sra. Laura Aluja, diu: Els espais fluvials no són un jardí urbà, ni una zona verda qualsevol, ni potser tractat urbanísticament com si es tractes d’un carrer o una plaça. És un ecosistema, l’habitat dedeterminades especies tant vegetals com de fauna. I això no s’ha tingut en compte en cap de les ac-tuacions que s’han fet darrerament. Podem anar comprant i enderrocant edificis però ens hem car-regat un ecosistema. Respecte a la compra d’un magatzem de cal Guarro per a ser utilitzat com aespai auxiliar del arxiu on poder-hi emmagatzemar documentació en compactes. Això és un pedaçmés en la necessitat real d’un arxiu més gran. El que necessitem és un arxiu molt més ampli quepermeti possibles ampliacions. No un pedaç com és aquest cas d’un edifici no està ni connectat aS.Magdalena. O l’altre pedaç que s’està valorant, com la possibilitat de convertir la sala de l’esglésiade S. Magdalena en sala de compactes de l’arxiu. Sota cap concepte convertir una sala preciosaque es va arreglar al seu moment com a sala polivalent per a fer concerts, conferències i congres-sos, com a magatzem. Això ens sabria molt de greu. Respecte a l’adquisició de la Bòbila de cal So-lé. Si bé trobem que és un patrimoni realment interessant en recuperar i destinar-ho a equipaments,un bar no és un equipament. No neguem que la zona del Pont Vell sigui un espai que necessiti mi-llores i que tingui potencial, però les actuacions que es preveuen al Pont Vell formen part del projec-te i la voluntat d’una persona. No sabem com es financarà totes aquestes actuacions. De momenttot el que tenim són un rocs a la llera, un descampat en comptes d’un riu on s’hi han fet uns movi -ments de terres i ara allí no hi ha vida. I de pas també ens hem carregat el camí que dòna accés a laMercè, al cementiri i finques agrícoles. Durant tot aquest temps hem estat pagant les obres d’un pro-jecte que no ha estat planificat sinó improvitzat. Per tots aquests motius hi votarem en contra.

El Sr. Joan Casellas, diu: Per respondre a les inquietuds, potser ens falta una mica d'explicació. Lescates estan fetes i ara sabem el que tenim i el que haurem de conservar. Estem buscant un especia-lista en paisatge, per que tingui en compte el patrimoni monumental del Pont Vell i el patrimoni natu-ral, per fer-ho compatible. Han de tenir en compte que es tracta d'un riu mediterrani i que alhora deposar elements naturals s'haurà de tenir en compte. Sant Francesc es una plaça molt gran i dura i elcontrapunt estarà a la zona del Pont Vell.

El Sr. Alcalde, diu: De moment hem aprovat una eina per poder adquirir aquests espais. Sobreaquest àmbit farem un projecte i passarà pel Ple per que segurament pujarà mé sd'un 10% del pres-supost ordinari. A mi no em fa res que passi pel Ple. El que no podem es fer el projecte abans de te-

nir l'àmbit determinat. Estem mirant de cercar els finançaments. Jo només volia fer una reflexió, quea la Guia Verda de Michelin, que s'ha renovat aquest mes de febrer i Montblanc té dues estrelles. Aveure si es possible quan es torni a renovar que posin el Pont Vell, ojala tinguem entre tots la visió ila grandesa de fer un projecte pel Pont Vell que estigui a l'alçada de Besalú. Cadascú serà respon-sable del seu vot, quan d'aquí a 20 anys veiem el Pont Vell arreglat i cadascú expliqui la seva visió.

Finalitzat el debat de l'assumpte es sotmet a votació la proposta, la qual es aprovada amb el vot fa-vorable de la de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

8 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, FRANCESC BENET RIBÉ, SILVIA LAFEBRE ROIG,JORDI ALBALAT GAO, JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLIS-SO BALANYÀ i MARTA CIVIT BULLÓ,

3 vots en contra: LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ i ANTONIO GUTIER-REZ TORREGROSSA,

2 Abstencions: FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES

SISÈ PUNT: APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA DE CAMINS


ANTECEDENTS

L'Ajuntament de Montblanc té aprovada l'ordenança municipal de camins, la qual té per objecte laregulació de l'ús i la defensa dels camins i vies rurals de les que n'és titular l'Ajuntament deMontblanc.

L'Ajuntament pretén aprovar una modificació de l'ordenança esmentada, per tal de limitar els usosen determinats camins, i ampliar el règim sancionador.

En concret es vol regular d'una forma detallada l'ús del camí del mas d'en Llort o de les aigües i elcamí a la font grossa del Pinatell.

Els motius d'aquesta regulació son els següents:

Camí del mas d'en Llort o de les aigües:

L'abastament d'aigua de les muntanyes de Prades del terme de Montblanc sempre ha estat unapreocupació important dels consistoris montblanquins. L'any 1995 es van realitzar unes importantsobres al camí del Mas d'en Llort per millorar una canonada que estava molt deteriorada i eldepartament d'Agricultura ja informà de l'existència d'una àrea de nidificació d'àguiles cuabarrada,espècie amenaçada d'extinció.

Segons la web del departament de Territori i Sostenibilitat, l'any 2013 la població reproductoracensada ha estat de 73 parelles, fet que confirma una certa recuperació després de la fortadavallada dels anys 90. Tot i que insuficient per mantenir la població. Segons Territori iSostenibilitat "les principals causes d'aquesta elevada mortalitat són els accidents amb les línieselèctriques (electrocució i col·lisió) i la persecució (trets), amb una certa incidència també delsofegaments en basses artificials per no poder-ne sortir a causa de les parets lliscants o massaverticals. L'abandonament de territoris, en canvi, sol obeir a alteracions en ells." A més a més elDepartament incideix en que "es regulen també activitats esportives que afecten la reproducció(escalada i vol sense motor) i, poc a poc, es comença a incidir en el senderisme, ja quel'establiment i la senyalització de senders que passen molt a prop dels nius d'aquesta espècie estàfacilitant l'increment de pertorbacions i, conseqüentment, de fracassos reproductors. Dins l'àmbitdels espais protegits és imprescindible gestionar el lleure de manera que sigui compatible amb laconservació de les espècies amenaçades (que sovint han determinat la protecció de l'espai), jaque la seva preservació sempre ha de ser prioritària.

Atès que al terme de Montblanc en el darrer any 2016 han mort ofegades tres àligues en bassesd'extinció d'incendis i altres ocells han mort electrocutats, i a més rebem peticions d'usos del camídel mas d'en Llort i no hi ha regulació prou clara i comprensible; atès que les mesures deconservació aplicades fins ara no han estat suficients per aturar totalment aquesta regressió,l'Ajuntament de Montblanc demana implicar-se amb les Administracions per a la seva conservaciómitjançant la creació d'una taula de treball per millorar les infraestructures i sensibilitzar laciutadania en la conservació de les àligues, alhora que proposa la modificació dels usos del camímunicipal del Mas d'en Llort o de les Aigües, en els termes que s'exposaran a continuació.

Camí a la font grossa del Pinatell

En les darreres dècades, la vall del riu Brugent ha estat molt freqüentada com a zona de banydurant els mesos d'estiu i Setmana Santa. Això ha comportat problemes de brutícia,aglomeracions puntuals i sobretot situacions viàries difícils de gestionar ja que els vehiclesaparcaven als vorals més propers a les zones de bany ocupant part de la calçada. Això en casd'incendi dificulta el pas de vehicles de bombers i l'evacuació dels banyistes. En els darrers anysha estat voluntat de les diverses administracions (Generalitat, Diputació i ajuntaments de la Riba,Mont-ral, Capafonts i Montblanc) regular el flux de vehicles i per aquest motiu s'han dut a termediverses accions que han reduït l'impacte dels vehicles a la calçada de la carretera gràcies apilones, diversos mitjans que impedeixen els aparcaments als vorals i l'actuació de la policia.

Tanmateix queden punts concrets on encara ara no s'ha resolt la problemàtica en cas d'incendi. Elcamí que surt de la carretera TV-7044 de la Riba al Pinetell en direcció de la font Grossa i al molídel Pinetell n'és un. Per l'exposat també es proposa la modificació dels usos del camí municipaldel Mas d'en Llort o de les Aigües, en els termes que s'exposaran a continuació.

2. FONAMENTS DE DRET

2.1. Articles 4.1.a), 47, 49 i 70 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règimlocal.

2.2. Articles 8.1.a) i 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refósde la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

2.3. Article 55 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós deles disposicions legals vigents en matèria de règim local.

2.4. Articles 63 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,activitats i serveis dels ens locals

Per tot l'exposat es proposa al ple l'adopció dels següents acords:

Primer: Aprovar inicialment la modificació de l'ordenança municipal de camins de Montblanc, enels termes següents:

a) incloure un apartat segon a l'article 3 de l'esmentada ordenança, que porta com a títol, regulaciói limitació dels usos al camí del mas d'en Llort o de les aigües i al camí a la font grossa delPinatell, essent el seu literal el següent:

1. camí del mas d'en Llort o de les aigües:

- Durant tot l'any només es permetrà l'ús de vehicles a motor als propietaris de finques rústiquesque no tinguin un altre accés i un servei mensual d'inspecció i control de les canonades d'aiguaper part d'Aigües de Montblanc. En cas de pèrdues a la canonada o altres semblants, Aigüesactuarà d'urgència per reparar el servei.

- Atenent al període de cria de l'àguila cuabarrada (la posta es realitza entre el febrer i el març, i la incubació dels ous dura uns 40 dies) i al període estival de risc d'incendis

forestals (regulat per l'INFOCAT) només poden accedir al camí del 15 de setembre al 31 de generamb vehicles a motor les següents entitats:

- Aigües de Montblanc per fer les tasques de manteniment necessàries per portar l'aigua almunicipi;

- la societat de caçadors de Rojals amb un màxim de 3 batudes per fer tasques cinegètiques;

- Els guies turístics de Montblanc un cop a la setmana amb un màxim de tres vehicles

- L'Ajuntament de Montblanc informarà a les entitats del municipi que puguin fer activitats desenderisme que es desaconsella emprar el camí de les aigües fora del període estival o la tardor.

- l'Ajuntament col·locarà un cartell informatiu a la cruïlla del camí de la Coma, Pasquala i de lesAigües donant a conèixer aquesta nova normativa d'usos i els senders alternatius.

2. Camí a la font grossa del Pinatell:

- Aquest camí queda per a ús exclusiu dels veïns i dels serveis de les administracions públiquesdurant els períodes de major risc; és a dir entre el 24 de juny i l'11 de setembre i de dijous sant aldilluns de Pasqua Florida.

b) Inclore a l'article 11, de l'ordenança de camins, que regula les infraccions lleus, un nou apartat,essent el seu literal el següent:

Es consideraran infraccions lleus:

c) Utilitzar el camí del mas d'en Llort o de les aigües i el camí a la font grossa del Pinatellincomplint el règim d'usos previst a l'aparta segon de l'article 3 de la present ordenança de camins

Segon: . Aquest acord d’aprovació inicial s’ha de fer públic mitjançant edicte que s’ha de exposaren el tauler d’anuncis d’aquest Ajuntament i s’ha de publicar al butlletí oficial de la provincia deTarragona, per un període de trenta dies, dins el qual els interessats podran examinar l’expedient ipresentar, si s’escau, al·legacions.

Tercer: Quan no s’hagin presentat reclamacions o al·legacions, aquest acord d’aprovació inicialesdevindrà d’aprovació definitiva del Reglament. En aquest cas, l’acord inicial elevat a definitiumés el text íntegre dels articles del Reglament que es modifiquen s’han de publicar al taulerd’anuncis de la corporació i al butlletí oficial de la província de Tarragona.

Quart: Contra aquest acord, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit no qualificat, noprocedeix la interposició de cap tipus de recurs.

El Sr. Joan Casellas, diu: Són dos camins i cada un té unes peculiaritats pròpies. El que surt des dela carretera de la Diputació cap a la Font Grossa s'ha tingut de modificar dos cops, a partir d'aquíanulalment ens hem trobat els municipis afectats i planificants actuacions per disminuïr aquest inci-visme. Ens quedaven alguns serrells i els forastals van posar sobre la taula que el camí continuavaestant invait de cotxes i finalment s'ha obtat per posar un cartell prohibint l'aparcament. Pel que fa alcamí de les Aigües o del Mas d'en Llort, fa molts anys que arrosseguem una problemàtica, i hi ha unanormativa molt estricte al voltant d'aquests nius d'àligues. No hem arribat a cap mena de regulació.El que anem a fer es a donar la prioritat a l'au i podem realitzar activitats humanes també.

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Nosaltres hi votarem a favor. Són modificacions necessàries. Hem que-den dubtes de les sancions, si funcionarà o no. Per tant, caldrà veure com funciona.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Són modificacions necessàries i per això votarem a favor.

El Sr. Roger Sosa, diu: El nostre vot serà favorable. En el camí de les aigües es regula el pas res-pectant els períodes de cria de l’àliga cuabarrada i de l’època d’incendis, i limitant el pas la resta del’any a certs usos. Hem de ser conscients que els períodes, tant el de la cuabarrada com el d’incen-dis, poden variar segons la climatologia. Pel que fa al camí de la Font Grossa del Pinatell, de nou esvol regular l’accés i el pàrquing, ja sigui per evitar problemes en moments d’emergències o per limi-tar l’accés a la zona del Brugent. Ens agradaria afefir, pels veïns de la Font Grossa, que també espermeti l’aparcament a més a més dels veïns, també a visites com ara familiars.

El Sr. Joan Casellas, diu: El problema el vaig trobar amb veïns que n'hi havia que estaven a favor id'altres en contra. A partir d'aquí la solució que s'ens acut es el que fem ara.

Finalitzat el debat de l'assumpte es sotmet a votació la proposta, la qual es aprovada per unanimitatdels membres presents de la Corporació.

13 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, FRANCESC BENET RIBÉ, SILVIA LAFEBRE ROIG,JORDI ALBALAT GAO, JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLIS-SO BALANYÀ, MARTA CIVIT BULLÓ, LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ,ANTONIO GUTIERREZ TORREGROSSA, FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS i MARC VINYA MI-RALLES

HISENDA I RÈGIM INTERIOR

SETÈ PUNT: APROVACIÓ MODIFICACIÓ PRESSUPOST 1-2017 (IT052-2017)

El senyor Alcalde dóna la paraula a la interventora de l'Ajuntament de Montblanc, la senyora AlbertEstebanez Lopez, la qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació,essent el seu literal el següent:

ANTECEDENTS

1. Vista la proposta de la regidoria de Regidoria d'hisenda, promoció econòmica i indústria enrelació a l’expedient IT052-2017, de modificació del pressupost per mitjà de crèdit extraordinari,suplement de crèdit i transferència de crèdit.

2. Vist l’informe favorable emès des de la Intervenció de l’Ajuntament.

FONAMENTS DE DRET

1. La normativa jurídica està recollida fonamentalment a l’article 177 a 180 del Reial decretlegislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de leshisendes locals (TRLRHL), i als articles 34 a 38 del Reial Decret 500/1990.

2. Segons la normativa d’hisendes locals i el RD 500/90, quan s'hagi de realitzar alguna despesaque no pugui demorar-se fins a l'exercici següent i en el pressupost de la corporació no hi hagicrèdit, o sigui insuficient o no ampliable, el president ha d'ordenar la incoació de l'expedient deconcessió de crèdit extraordinari.

El finançament es pot realitzar a càrrec del romanent líquid de tresoreria, amb nous o majors in-gressos recaptats sobre els totals previstos en el pressupost corrent i mitjançant anul·lacions obaixes de crèdits de despeses d'altres partides no compromeses del pressupost vigent, les dotaci-ons de les quals s'estimin reduïbles sense pertorbació del respectiu servei. Excepcionalment, per

aplicació de l’article 175.5 TRLRHL, també mitjançant operacions de crèdit amb els requisits ques’estableixen al precepte de referència.

3. Segons els articles 22.2.e i 47 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del règimlocal, l’aprovació de la modificació del pressupost es competència del Ple de l’Ajuntament per ma-joria simple.

4. Cal tenir en compte l’article 165.1 del TRLRHL, amb relació als articles 3 i 11 de la Llei Orgànica2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF).

5. La base 8. de les bases d’execució del pressupost de l’ajuntament de Montblanc estableix que “lamodificació del pressupost de despeses que, sense alternar-ne la quantia global, fa que s’imputil’import total o parcial d’un crèdit a altres aplicacions pressupostàries amb diferent nivell de vincula-ció jurídica s’aprovarà un expedient de transferència de crèdit. L’aprovació de les transferències decrèdit en els pressupostos de l’ajuntament correspon a l’Alcalde. En tot cas, l'aprovació de lestransferències de crèdit entre diferents grups de funció correspondrà al Ple de la corporació, ex-cepte les baixes i altes que afectin al crèdit personal.

Per tot això, es proposa al Ple adoptar, si s’escau dels següents acords:

Primer.- Aprovar l’expedient IT052-2017 de modificació de crèdit mitjançant crèdit extraordinari, su-plement de crèdit i transferència de crèdit, MC 1-2017 com es detalla a continuació:

Despeses que cal finançar:

PARTIDA DESCRIPCIÓIMPORTACTUAL

PROPOS-TA MOD.

CRÈDITFINAL

SUPLEMENT DE CRÈDIT

334-20200 ARRENDAMENT CENTRE PARROQUIAL 12000 2809,12 14809,12

334-22639 FESTIVAL LLIBRE 15000 3150 18150

1532-6190001 ARRANJAMENT CARRER SENAN 100000 271333,19 371333,19

TOTAL SUPLEMENT DE CRÈDIT 127000 277292,31 404292,31

CRÈDIT EXTRAORDINARI

337-22799 CONSORCI NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA 0 2800 2800

334-62222 LOCAL SOCIAL PRENAFETA 0 2421,59 2421,59

TOTAL CREDIT EXTRAODINARI 0 5221,59 5221,59

TRANSFERÈNCIA PER BAIXA DELS CRÈDITS DE PARTIDES DE DES-PESES

430-62701 PECT LA HISTÒRIA FA TURISME 365000 -249806 115194

433-62702 PLA DE COMPETITIVITAT COOPERATIVA 303214,99-

147010,04 156204,95

326-46701 CONSORCI NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA 2800 -2800 0

TOTAL TOTAL BAIXA DE DESPESES 671014,99-

399616,04 271398,95

TOTAL DESPESES -

117102,14

Finançament que es proposa:

BAIXA PER ANUL·LACIÓ DE PARTIDES INGRES-SOS

76118 SUBV. DIPUTACIÓ PECT 300000 -219150 80850

75073 SUBV. GENERALITAT PECT 277356,96 -142152,01 135204,95

TOTA BAIXA INGRESSOS -361302,01

NOUS INGRESSOS

PROG DESCRIPCIÓIMPORT AC-TUAL

PROPOSTAMOD.

CRÈDITFINAL

35003 CCEE CARRER SENAN 90000 244199,87 334199,87

TOTAL NOUS INGRESSOS 244199,87

TOTAL FINANÇAMENT -117102,14

Segon.- Exposar al públic aquest expedient, durant el termini reglamentari de quinzedies hàbils, mitjançant edicte en el tauler d’anuncis i en el Butlletí Oficial de laProvíncia. En cas que no es presentin reclamacions, l’acord serà ferm. En cascontrari, el Ple disposarà del termini d’un mes, comptat des de la finalització delperíode d’exposició pública, per resoldre-les.

La Sra. Sílvia Lafebre, diu: Bàsicament es pel carrer Senan. Per la Vila del Llibre i el center Parro-quial no teníem inclòs l'IVA. Del pla de turisme ho hem dividit. Són les modificacions que hem fet.

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Aquesta és la primera modificació del pressupost de l'any. Votarem encontra, igual com en el pressupost. Vàrem criticar força el quadre d'inversions. El carrer Senans'emporta el pes, vam ser crítics i ara encara ho som més. L'any 2016 havieu destinat 100.000€,però al no executar-ho es va traslladar cap al 2017, però el que vareu fer es esborrar-ho del mapai de 100.000€ vareu passar a 10.000€. Per tant, 90% de contribucions especials, el màxim quepermet la llei. Si una avantatge que tenen es que no podran pagar més, per que se'ls hi cobra elmàxim. L'alcalde ens parla que el temps dirà, però nosaltres critiquem aquest despesa en patrimo-ni i alhora de fer carrers diem que no ens ho podem permetre. Demanem que aquest 10% el pu-jessiu com s'ha fet amb els darrers carrers.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: També votarem en contra, per que les subvencions quan es de-manen ja sabem com funcionen, i ja s'hauria d'haver previst. Al carrer Senan, es va dir que el per-centatge baixaria, però no es recull en la modificació.

El Sr. Roger Sosa, diu: Vam votar en contra dels pressupostos i per conseqüent votem en contrade les modificacions del mateix. Ens crida l’atenció que en la modificació de pressupost hi ha18.150 euros a l’empresa registrada com a cooperativa que organitza la Vila del Llibre, ens cridal’atenció que si es tracta d’una empresa amb ànim de lucre i no una associació busquin voluntarisgratis per organitzar l’event. El tema del carrer Senan ho trobem molt abusiu el 90% de contribuci-ons especials.

El Sr. Alcalde, diu: Jo no se si a les comissions informatives em dedicaré a explicar les coses o jales trobarem al Ple, per que si les explico i no es tenen en compte. Jo el dilluns vaig explicar que alcarrer Senan l'ajuntament de Montblanc hi porta uns quants diners destinats pagant exclusivamentl'ajuntament de Montblanc. Els diposits de les Arcades pagat exclusivament per l'ajuntament deMontblanc, la urbanització pagat al 100% per l'ajuntament de Montblanc, la delimitació amb el murdel sr. March, pagat el 100% per l'ajuntament de Montblanc. A més els blocs no van pagar res dela urbanització. El Tilmar que l'haurem de pagar amb molt de gust, l'ajuntament de Montblanc. Arasi vosaltres teniu interès en dir que això no es així com us vaig explicar. Siguem justos amb les co-ses. No entenc certes afirmacions de certs grups, però cadascú votem el que votem i ja se'ns res-pondrà quan toqui. El carrer Senan està projectat des de l'any 1974 i us asseguro que aquestajuntament ho farà i abans de l'inici del curs escolar estarà fet, i l'equip de govern n'estarem moltcontents d'haver-ho aconseguit.


8 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, FRANCESC BENET RIBÉ, SILVIA LAFEBRE ROIG,JORDI ALBALAT GAO, JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLIS-SO BALANYÀ i MARTA CIVIT BULLÓ.

5 vots en contra: FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS, MARC VINYA MIRALLES, LAURA ALUJAMASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ i ANTONIO GUTIERREZ TORREGROSSA,

VUITÈ PUNT: CONCESSIÓ DE BONIFICACIONS DE L’IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONSINSTAL·LACIONS I OBRES

El senyor Alcalde dóna la paraula a la interventora de l'Ajuntament de Montblanc, la senyora AlbertEstebanez Lopez, la qual dóna lectura a la proposta d'acord que es sotmet a debat i votació,essent el seu literal el següent:

1.

1. ANTECEDENTS

En data 30 de gener de 2017, la Sra . Natalia Durich Masanes, va presentar la corresponentpetició de bonificació en el pagament de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres en lasol·licitud de llicència d’obres majors per tal de dur a terme les obres de rehabilitació de l’edificaciósituada al Carrer Forn de la Vila 11. Exp. S081/2017.

Vist que en el tràmit d’autoliquidació la Sra. Durich va pagar la quantitat de 9..942,87 euros, essent7.453,24 euros en concepte d’ICIO, 1.216,46 la Taxa de llicència urbanística, 18,10 euros taxa decartell, 965,45 euros en concepte de fiança d’obres i 289,63 en concepte de fiança de gestió derunes.Vist l’informe de l’arquitecte municipal de data 20 de febrer de 2017 on s’incrementa el pressupostde l’obra, la qual cosa fa incrementar els valors anteriorment citats, essent: 7.475,84 euros enconcepte d’ICIO, 1.220,15 en concepte de la Taxa de llicència urbanística, 18,10 euros enconcepte de taxa de cartell, 968,37 euros en concepte de fiança d’obres i 579,27 en concepte defiança de gestió de runes, la qual cosa suposa una liquidació addicional de : 22,60 euros enconcepte d’ICIO, 3,69 en concepte de la Taxa de llicència urbanística, 2,92 euros en concepte defiança d’obres i 289,61 en concepte de fiança de gestió de runes.

FONAMENTS JURÍDICS

L’article 9.1. del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladorade les Hisendes Locals diu que: No es poden reconèixer altres beneficis fiscals en els tributs localsque els expressament previstos a les normes amb rang de llei o els derivats de l’aplicació delstractats internacionals. No obstant això, també es poden reconèixer els beneficis fiscals que les

entitats locals estableixin a les seves ordenances fiscals en els casos expressament previstos perla Llei .

L’article 103.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladorade les Hisendes Locals regula l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, i estableix que:Les ordenances fiscals poden regular les bonificacions següents sobre la quota de l’impost: a) Unabonificació de fins al 95 per cent a favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguindeclarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals,històric artístiques o de foment de l’ocupació que justifiquin la declaració. Correspon aquestadeclaració al ple de la corporació i, amb la sol·licitud prèvia del subjecte passiu, s’ha d’acordar pervot favorable de la majoria simple dels seus membres.

Aquest aspecte ha estat recollit a l’ordenança fiscal núm. 4 reguladora de l’impost sobreconstruccions, instal·lacions i obres de l’ajuntament de Montblanc, si bé en la mateixa hi diutextualment:

“la concessió d’aquesta bonificació correspondrà al Ple de l’Ajuntament, i serà acordada permajoria simple”

En data 17 de març de 2017 es va emetre el corresponent informe 31/2017 per part del’interventor acctal.

Per tot això es PROPOSA:

Primer.- Declarar que les obres que es descriuen a continuació són d’interès o utilitat municipalper concórrer circumstàncies socials, culturals, històrico artístiques per ser d’especial interès:

− Sra . Natàlia Durich Masanes per a la realització de les obres de rehabilitació de l’edificaciósituada al Carrer Forn de la Vila 11. Exp. S081/2017.

Segon.- Atorgar a les obres descrites en l’apartat anterior una bonificació del 95% de l’impostsobre construccions, instal·lacions i obres.

Tercer.- Notificar el present acord a la interessada i a la Tresoreria de l’Ajuntament per efectuar ladevolució si s’escau.



2.

1. ANTECEDENTS

En data 2 de març de 2017, la Sra . Marta Civit Bulló, va presentar la corresponent petició debonificació en el pagament de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres en la sol.licitudde llicència d’obres majors per tal de dur a terme les obres de rehabilitació d'una coberta d'unhabitatge situat al carrer Major 120 de Montblanc. Exp. S121-2017

FONAMENTS JURÍDICS

L’article 9.1. del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladorade les Hisendes Locals diu que: No es poden reconèixer altres beneficis fiscals en els tributs localsque els expressament previstos a les normes amb rang de llei o els derivats de l’aplicació delstractats internacionals. No obstant això, també es poden reconèixer els beneficis fiscals que lesentitats locals estableixin a les seves ordenances fiscals en els casos expressament previstos perla Llei .

L’article 103.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladorade les Hisendes Locals regula l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, i estableix que:Les ordenances fiscals poden regular les bonificacions següents sobre la quota de l’impost: a) Unabonificació de fins al 95 per cent a favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguindeclarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals,històric artístiques o de foment de l’ocupació que justifiquin la declaració. Correspon aquestadeclaració al ple de la corporació i, amb la sol·licitud prèvia del subjecte passiu, s’ha d’acordar pervot favorable de la majoria simple dels seus membres.

Aquest aspecte ha estat recollit a l’ordenança fiscal núm. 4 reguladora de l’impost sobreconstruccions, instal·lacions i obres de l’ajuntament de Montblanc, si bé en la mateixa hi diutextualment:

“la concessió d’aquesta bonificació correspondrà al Ple de l’Ajuntament, i serà acordada permajoria simple”

Vist l’informe de l’arquitecte municipal de data 7 de març de 2017 on posa de manifest que atèsque és una obra de rehabilitació es d'aplicació al bonificació del 95 €% si l'obra es declarada per elPle de l'Ajuntament com d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstanciessocials , culturals , històrico-artístiques o de foment de l'ocupació . En data 24 de març de 2017 es va emetre el corresponent informe 36/2017 per part del’interventor accidental.

Per tot això es PROPOSA:

Primer.- Declarar que les obres que es descriuen a continuació són d’interès o utilitat municipalper concórrer circumstàncies socials, culturals, històrico artístiques per ser d’especial interès:

− Sra . Marta Civit Bulló, obres de rehabilitació d'una coberta d'un habitatge situat al carrerMajor 120 de Montblanc. Exp. S121-2017

Segon.- Atorgar a les obres descrites en l’apartat anterior una bonificació del 95% de l’impostsobre construccions, instal·lacions i obres.

El Sr. Alcalde, diu: Com vàrem manifestar a la comissió informativa, és un problema de recaptacióde la unitat de recaptació. El que fem es traspassar-ho per que puguin cobrar els imports.


12 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, FRANCESC BENET RIBÉ, SILVIA LAFEBRE ROIG,JORDI ALBALAT GAO, JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLIS-SO BALANYÀ, LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ, ANTONIO GUTIERREZTORREGROSSA, FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES

MARTA CIVIT BULLÓ, donat que te un interès directe en l'assumpte, abandona la Sala de Plens enla votació d'aquest punt de l'ordre del dia, i s'absté de votar.

NOVÈ PUNT: MOCIÓ PER IMPULSAR LA DECLARACIÓ DEL PARC NATURAL DE LES MUN-TANYES DE PRADES

El senyor Alcalde dóna la paraula al Regidor Joan Casellas, el qual dóna lectura a la moció que essotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:

Vist l’avantprojecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades i de Poblet, s’extreu el literalsegüent:

“...” Les Muntanyes de Prades comprenen vint-i-dos municipis, cinc comarques i dues provínciesdiferents. A la vegada, hi ha en l’actualitat diverses figures de protecció vigents en l’espai: espaiinclòs en el PEIN, PNIN, Reserves Naturals, Xarxa Natura 2000.

La fragmentació administrativa amb la presencia de municipis amb dinamismes socioeconòmicsforça diferenciats per una banda, i la coexistència de diferents nivells de conservació en l’espai perl’altra, aconsella una gestió conjunta per a la conservació dels sistemes naturals així com eldesplegament de mesures efectives de desenvolupament socioeconòmic.

En aquest context es fa prou evident la necessitat de superar una visió particular que cadascundels ens locals podrien tenir sobre el seu sector territorial de les Muntanyes de Prades i Serra dela Llena i per tant, cal una acció territorial conjunta que ha de proporcionar la declaració de lafigura de Parc Natural

Així doncs, la declaració de l’espai de les Muntanyes de Prades i Poblet com a Parc Natural esfonamenta en la voluntat de:

1. Protegir, conservar i restaurar, si s’escau, els valors naturals, el paisatge i la integritat delsecosistemes

2. Fomentar l’aprofitament sostenible dels recursos naturals i la difusió del patrimoni històric,arqueològic i cultural

3. Divulgar la importància ecològica i cultural mitjançant actuacions d’educació ambiental i úspúblic

4. Promoure, cooperant amb d’altres administracions, el desenvolupament socioeconòmic i lamillora de les condicions de vida de la població, fomentant i recolzant iniciatives privades (comper exemple el turisme sostenible i l’agricultura tradicional)

“...”

D’acord amb l’exposat i vista la moció 124/V aprovada pel Parlament de Catalunya el 14 denovembre de 1998, en la que s’instava el Govern a impulsar decididament, amb la participacióactiva de les administracions locals, els propietaris forestals i les entitats sensibilitzades, lesgestions per aconseguir la declaració, de manera prioritària, del Parc Natural de les Muntanyes dePrades i Poblet. Per l'exposat es proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer. Declarar que l’ajuntament “ Montblanc” es mostra favorable a la creació del Parc Naturalde les Muntanyes de Prades i Poblet.

Segon. Demanar al Consell Comarcal “de la Conca de Barberà ” es mostri favorable a la creaciódel Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet.

Tercer. A partir del document de base del qual disposa el Departament de Medi Ambient que espren com a referència, impulsar un procés participatiu per a la creació d’un projecte de ParcNatural de les Muntanyes de Prades i Poblet que sorgeixi del consens propi del territori per tal depresentar-lo a la Generalitat de Catalunya perquè executi la demanda del territori.

Quart. Notificar l’acord a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya i al Departamentde Territori i Sostenibilitat i al d’Agricultura i Medi Natural així com a tots els ajuntaments afectats.

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Evidentment votarem a favor. En els acords un és per part de l'ajunta-ment que es mostra favorable. Esperem que tinguem resposta aviat.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Des del PDCAT ens agradaria veure aquest projecte que tiri en-davant. Es complexe i sabem que serà llarg, però realment és una oportunitat.

El Sr. Roger Sosa, diu: Des de Montblanc, essent el municipi que aportarà més superfície, hem derecolzar en tot moment la declaració del Parc Natural. Des de fa una vintena d’anys bona part delterritori lluita per a que les Muntanyes de Prades siguin declarades Parc Natural. Una eina per mi-llorar la conservació i restauració de les singularitats paisatgístiques i naturals que tenim, que noen són poques. La mateixa eina servirà per estimular una economia sostenible sobre el territori idifondre’n el patrimoni natural i històric juntament amb programes d’educació i sensibilització am-biental. Des del nostre grup defensem amb fermesa que no ha de ser una declaració buida, és adir, que no es quedi sense una dotació pressupostària i no es creï l’estructura per tal de poder dura terme tots els objectius. De la mateixa manera no creiem que s’hagin de “rebaixar” les figures de

protecció ja existents: PNIN de Poblet i dos Reserves Naturals; ambdues figures d’una protecciómajor a la de Parc Natural. Hi ha diferents exemples al llarg del Principat de la convivència entreles mateixes.

El Sr. Alcalde, diu: Tant de bo sigui definitiu. La Vila de Montblanc considerem que aquells munici-pis que formen el nucli dur de Muntanyes de Prades, tenen de tenir l'espai de direcció i que s'esta-bleixi en aquells municipis més vinculats. Sembla que pot ser factible que en aquesta legislaturad'acord amb presidència de la Generalitat es pugui inscriure com Montserrat que depenguin depresidència.



ONZÈ PUNT: MOCIÓ DEL MON LOCAL CATALÀ AMB LA CAMPANYA CASA NOSTRA ESCASA VOSTRA

El senyor Alcalde dóna la paraula al Regidor Oriol Pallissó, el qual dóna lectura a la moció que essotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:

Des de l’estiu de 2015 Europa assisteix a una greu crisi humanitària com a conseqüència del des-plaçament forçat de centenars de milers de persones que escapen de l’horror de la guerra, espe-rant una nova vida digna.

Des del primer moment, la immensa majoria d’ens locals catalans han mostrat la seva predisposi-ció a acollir persones refugiades, malgrat no disposar de les competències d’asil, i han dedicat re-cursos per ajudar-les mitjançant la campanya d’emergència del Fons Català de Cooperació alDesenvolupament per ajudar a les persones que cerquen refugi a Europa, i sensibilitzar sobre lasituació en que viuen i les causes que han provocat la seva fugida.

Mentre això passava, la majoria dels governs europeus i les institucions internacionals i de la UnióEuropea han incomplert els acords signats sobre refugi i asil, mentre la societat civil catalanareaccionava mostrant la seva solidaritat activa, tot mobilitzant-se a l’hora de demanar a lesinstitucions competents que obrissin vies segures per poder acollir persones refugiades.

En aquest sentit, ha sorgit a Catalunya la campanya unitària Casa Nostra És Casa Vostra,conformada per milers de persones a títol individual, col·lectius i moviments socials, ONG iempreses del sector cultural, amb l’objectiu de denunciar la situació que viuen les personesrefugiades i migrants, aconseguir la sensibilització i mobilització de la ciutadania i demanarpolítiques d’acollida reals i efectives a les institucions, sota el lema “volem acollir”.

Les entitats municipalistes catalanes han rebut la petició de la campanya Casa Nostra És CasaVostra de fer tot el possible perquè el món local mantingui i reforci el seu compromís actiu ajudantles persones que necessiten protecció internacional, i es sumi a la seva iniciativa.

Per tot això, des de l'Ajuntament de Montblanc, es proposa l'adopció dels següents acords:

1. Declarar Montblanc, municipi adherit a la campanya Casa Nostra És Casa Vostra.

2. Sumar-se a la campanya de suport a l’acollida de població refugiada en trànsit a Europa víctimadels conflictes armats a l’àrea mediterrània del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

3. Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació deMunicipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Campanya Casa Nostra ÉsCasa Vostra, així com a les entitats socials del municipi (o ens local supramunicipal si és el cas).

El Sr. Oriol Pallissó, diu: Agraïr a l'Ass. La Conca pels refugiats per la tasca que estan portant aterme i per la cessió del domàs que hem penjat al balcó de l'Ajuntament.

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Malauradament aquestes campanyes no existirien si no hi haguessinpersones que han de fugir de l'horror de les guerres. Esperem que la guerra aturi el més aviat pos-sible, el món local ens volquem en suport a aquest refugiats. No se si a nivell d'ajuntament tensprevist alguna inciativa, el nostre suport el tens.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Des del nostre grup hi votarem a favor, es quasi obligació està afavor de potenciar l'acollida. També m'agradaria fer una reflexió més particular, de reconèixer lasort que tenim de viure a casa nostra i fer el màxim possible per ajudar a la gent que té dificultatsper viure a casa seva.

El Sr. Roger Sosa, diu: El nostre vot serà favorable. Al ple de setembre del 2015 es va aprovar lamoció per la qual Montblanc s’acollia a la Xarxa de Municipis Acollidors, moció impulsada per laplataforma Stop Mare Mortum i presentada pel nostre grup. Dos anys després tornem a tindre unpunt a l’ordre del dia sobre la mateixa qüestió, signe de que les coses no han canviat massa, noper voluntat de la gent, sinó per la poca o nul·la voluntat de les administracions superiors a la lo-cal. Estem veient com persones són paper de canvi polític entre la UE i països tercers, un fet des-preciable i inhumà. Aquestes persones fugen de la guerra, la pobresa i la fam, no sols de Síria ontant sentim, sinó d’altres indrets que ara mateix són menys mediàtics com diferents països afri-cans i asiàtics. Persones que fan una odissea jugant-se la vida per accedir a Europa a través depasteres per diferents indrets del mediterrani. Són refugiades, vinguin d’on vinguin, busquen refu-gi, busquen pau i un futur en un món on una llauna de refresc té més facilitats en moure’s que unapersona. Al setembre cridàvem “Welcome refugees” avui ho fem amb un “casa nostra és casa vos-tra”.

El Sr. Oriol Pallissó, diu: Només ha arribat una família a la Conca, concretament a Montblanc i benrebuts han estat.



DOTZÈ PUNT: MOCIÓ EN CONDEMNA A LA JUDICIALITZACIÓ DE LA POLÍTICA PER PARTDE L'ESTAT ESPANYOL PRESENTADA PEL GRUP PDECAT, CUP i ACM

El senyor Alcalde dóna la paraula al Regidor Marc Vinya Miralles, el qual dóna lectura a la mocióque es sotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:

MOCIÓ EN CONDEMNA A LA JUDICIALITZACIÓ DE LA POLÍTICA PER PART DE L’ESTATESPANYOL

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anunciar el passat dilluns dia 13 de març lasentència segons la qual inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9N.Un procés participatiu on hi van prendre part més de 2,3 milions de persones, i que va serjudicialitzat per part de l’Estat Espanyol. A Catalunya existeix una molt àmplia majoria social afavor del dret a decidir, i de la capacitat de Catalunya per organitzar un referèndum. A diferènciad’altres països, l’Estat Espanyol ha vetat constantment aquest dret reclamat reiteradament per lamajoria social i política catalana. Tot plegat ha comportat diverses conseqüències, la darrer de lesquals és la sentència condemnatòria que ha fet pública avui el TSJC.

Per altra banda, i tenint en compte que les instàncies europees han de vetllar pel respecte del’estat de dret per part de tots els Estats membres de la UE, en aquest moment, la UE i el Conselld’Europa podrien demostrar que el respecte a l’estat de dret i als valors democràtics sóncompromisos indefugibles pels seus membres i que activen els mecanismes dels que disposenquan consideren que en algun estat no són respectats.

Per això, des de l’Ajuntament es proposa l'adopció dels següents acords:

1. Rebutjar la sentència que inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau2. Proposar i recolzar al Govern de la Generalitat de Catalunya, per tal que en nom del poblecatalà, en el moment que sigui procedimentalment possible, presenti un recurs davant elTribunal Europeu dels Drets Humans del Consell d’Europa per possible vulneració delsprincipis democràtics i de l’estat de dret.3. Instar des del món local a la Comissió europea per tal que iniciï el procediment previst a la“rule of law”, per tal que s’activi l’article 7 del Tractat de la UE, que regula el procediment encas de violació dels valors de la UE per un estat membre.

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Nosaltres ens abstindrem, com ja hem explicat varies vegades, el nos-tre grup es un grup municipal i no tenim més aspiracions polítiques fora d'aquest àmbit. Al margedel que jo pensi, l'abstenció serà en aquest punt i el següent.

La Sra. Laura Aluja, diu: Estem d’acord en la moció, només faltaria, i de fet ens hi sumem, peròcreiem necessari fer-hi algun incís pel que fa al contingut de la moció. No és del tot correcte parlard’una molta àmplia majoria social independentista, que diu la moció. De moment som el 48% i enshem de ficar per objectiu superar aquesta xifra. També cal dir que aquest 48% és d’un plebiscit ino d’un referèndum. Només sabrem si comptem amb majoria suficient o no mitjançant un referèn-dum. Però sobretot el que no compartim de la moció és que tota l’estona fa referència a la UE.Creiem que la UE no és cap institució sensible als drets nacionals ni als drets culturals dels po-bles. I de fet el reconeixement de l’autodeterminació és una fita que haurem de conquerir contraels estats espanyol i francès, però també contra la Unió Europea. Malgrat creure que la Unió Euro-pea no ens farà pas cap favor, ens afegim a la moció i hi votarem a favor ja que l’esperit de la mo-ció és condemnar la judicialització de la política. I en aquest país s’està perseguint a la gent perles seves idees polítiques, per ser independentista, i això està per sobre de les diferències ideolò-giques que poguem tenir erc, pdcat o la cup. I en casos de repressió política sempre hi haurà elnostre suport.

El Sr. Alcalde, diu: Jo voldria afegir per part d'Agrupament Catalanista, havent arribat la moció alCongrés i que s'ha despatxat a mitja sessió sense dictamen, dóna mostra de lo malalta que està lademocràcia espanyola. Aviat tindrà els mateixos nivells que té Rússia o Turquia, que la majoriadels diputats electes que defensen la llibertat estant tancats a la presó, ja veurem quin serà en elspropers mesos per part de l'Estat Espanyol. Ens estem atansant en una democràcia tant baixaque aviat es pot transformar en una dictadura blanca, i que no es la primera vegada. Jo crido a de-fensar la responsabilitat i això ens correspon a tots els demòcrates. Cada dia tenim més mostresque l'Estat Espanyol s'allunya de la llibertat.

El Sr. Marc Vinya, diu: No hem llegit literalment els acords i crec que es important per aquestamostra de suport. Per que els tribunals europeus donin protecció per tirar enrere aquests judicisque s'han fet a l'ex-president Artur Mas, l'ex-consellera Joana Ortega, la diputada Irene Rigau i eldiputat al Congrés Francesc Homs.


12 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, FRANCESC BENET RIBÉ, SILVIA LAFEBRE ROIG,JORDI ALBALAT GAO, JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLIS-SO BALANYÀ, MARTA CIVIT BULLÓ, LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ,FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES

1 Abstenció: ANTONIO GUTIERREZ TORREGROSSA

TRETZÈ PUNT: MOCIÓ D'ADHESIÓ AL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM PRESENTA-DA PEL GRUP PDECAT, CUP i ACM

El senyor Alcalde dóna la paraula al Regidor Marc Vinya Miralles, el qual dóna lectura a la mocióque es sotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:

El dia 26 de juny de 2013, es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El passat mes dedesembre de 2016 aquesta plataforma va acordar transformar-se en el Pacte Nacional pelReferèndum. Es va crear una comissió executiva formada per Joan Ignasi Elena, Maite Arqué,Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i CarmePorta.

El dia 23 de gener de 2017, els membres del comitè executiu van presentar el manifest, elsobjectius, el full de ruta i el programa de treball del Pacte. El manifest expressa el següent:

Manifest Pacte Nacional pel Referèndum

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrelshistòriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui,Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiquesi culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món.Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una granmajoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidirel seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes iciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant unreferèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica idemocràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada afavor del seu dret a decidir.

Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional,permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat.

Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governsd’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com uninstrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no per crear-ne de nous oper agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem elreferèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat políticplural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.

Per tot això :

Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i elsapriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties justes inecessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, elresultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntatpopular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acords que hi sorgeixin per al’articulació d’aquest Referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressiódels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respectea la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics. I ho femapel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i lavalidació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot.

Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessariun debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimesopcions que avui es manifesten a Catalunya.

Aquest Ajuntament ja va manifestar, per acord del seu plenari de data ______________, lluradhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i als objectius que perseguia el mateix.

En aquest moment, atesa la transformació viscuda pel Pacte, i amb la voluntat de manifestarl’adhesió a la celebració d’un referèndum on el poble de Catalunya decideixi llur futur, aquestAjuntament vol ratificar el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya i als valors expressatsen el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum.

Per tot això, els grups municipals de l’Ajuntament del PdeCAT, la Cup I ACM de Montblancproposen al Ple Municipal els següents:

ACORDS

Primer.- Manifestar l’adhesió al PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.

Segon.- Subscriure el contingut del Manifest PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.

Tercer.- Promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics es sumin al PacteNacional per Referèndum i subscriguin el seu Manifest.

Quart.- Enviar aquesta moció aprovada a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya,al Pacte Nacional pel Referèndum, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’As-sociació Catalana de Municipis (ACM).

El Sr. Marc Vinya, diu: Agraïm que els grups s'hagin volgut sumar a aquesta moció que vàrem pre-sentar des del PDCAT. Aquesta moció parla del dret a decidir, es simplement el que el 80% delscatalans defensen i poder decidir lliurament cadascú des de la seva posició. Estem demanant un

dret que avui es per un fet nacional, però potser d'aquí uns anys ens trobarem limitada la llibertatlocal. Més enllà de si és un àmbit local o nacional, és una defensa ferma de la llibertat, per aixòvoldríem convidar a sumar-s'hi el Toni des de la FIC.

El Sr. Alcalde, diu: Tant de bo sigui d'aquí uns anys i no d'aquí uns mesos, que ens trobem ja forade l'Estat Espanyol.

El Sr. Roger Sosa, diu: El nostre vot serà favorable. En aquesta moció es tracta el fet de que l’A-juntament subscrigui el manifest on es demana, simplement, fer un referèndum tant si és vol votarsí o si es vol votar no. El poble demana el dret a l’autodeterminació, mitjançant un referèndum, undels pilars centrals de la democràcia. Cosa que es nega reiteradament, no sols Madrid si no tambédiferents actors polítics de Catalunya, com el PP, C’s, PSC o sovint CSQP. La gent demana votar iaixí ho farem, desobeint, si convé, lleis injustes que priven drets democràtics bàsics. Posar urnesno és violència, és democràcia. I per això no comprenem que des d’aquells grups polítics que de-fensen el referèndum i que els seus càrrecs són víctimes de la demòfobia del PP condemin unaacció de protesta consistent en ficar urnes de cartó i pegatines. Volem data i pregunta del referèn-dum.


12 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, FRANCESC BENET RIBÉ, SILVIA LAFEBRE ROIG,JORDI ALBALAT GAO, JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLIS-SO BALANYÀ, MARTA CIVIT BULLÓ, LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ,FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES

1 Abstenció: ANTONIO GUTIERREZ TORREGROSSA

CATORZÈ PUNT: APROVACIÓ DEL COMPROMÍS DE L’AJUNTAMENT DE MONTBLANCAMB LA CARTA DEL PAISATGE DE LA CONCA DE BARBERÀ

El senyor Alcalde dóna la paraula al Regidor Francesc Benet i Ribé, el qual dóna lectura a la mocióque es sotmet a debat i votació, essent el seu literal el següent:

Relació de fets

1.El paisatge de la nostra comarca s'ha anat configurant a mesura que s'ha anatdesenvolupant com a territori. Els nuclis urbans històrics, els seus creixements, els diferentstipus de conreus, els boscos, els rius, les construccions rurals, les indústries i lesinfraestructures, són alguns dels elements que han anat perfilant i definint el paisatge que avuitenim. És el resultat de les decisions que hem anat prenent fins a dia d'avui, com ara: comvivim, què mengem o com ens transportem. És el moment de preguntar-nos quin paisatgevolem. Aquesta pregunta ens obligarà a repensar sobre els aspectes que acaben influint en laconfiguració del paisatge: l'entorn natural, la fauna, els cultius, els productes que s'obtenen de

la terra, l'energia verda, la gestió dels boscos, el model industrial, les infraestructures, lesconstruccions urbanes i rurals, la cultura, la història i el turisme, entre d'altres.

2.La riquesa paisatgística, social, cultural i econòmica de tots els pobles de la Conca deBarberà queda reflectida en el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona. En aquestdocument s'hi determina que la Conca de Barberà té, principalment, cinc unitats de Paisatge:Alt Gaià (Pontils i sud de Sarral i de les Piles), Baixa Segarra (Passanant i Belltall, Forès,Llorac, Santa Coloma de Queralt, Vallfogona del Riucorb, Conesa, nord de les Piles i deRocafort de Queralt, Savallà del Comtat i extrem nord de Solivella i Pontils), Garrigues baixes(Senan, Vallclara i parts de Vimbodí, l'Espluga de Francolí i Solivella), Conca de Poblet (oestde Sarral, sud de Rocafort de Queralt i de Forès, Solivella, Blancafort, Pira, Barberà de laConca, nord-est de Montblanc, l'Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet) i Muntanyes dePrades (Vilanova de Prades, Vilaverd, sud de Vallclara, Vimbodí i Poblet i l'Espluga deFrancolí i sud-oest de Montblanc).

3.Degut a aquesta complexitat i riquesa paisatgística es proposa que la Carta del Paisatgesigui a nivell comarcal, tenint en compte les diferents característiques de cada unitat depaisatge. Que el seu àmbit sigui l'àmbit administratiu propi del Consell Comarcal de la Concade Barberà ajudarà a poder coordinar les actuacions a escala comarcal, tal i com ja estreballen altres aspectes polítics i socials dels nostres municipis.

4.Des del maig del 2010 està en vigor el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, que hade servir com a marc de treball per a la redacció de la Carta del Paisatge de la Conca deBarberà. En aquest catàleg s'han determinat vint-i-un objectius de qualitat paisatgística, delsquals divuit afecten a les unitats de paisatge de la Conca de Barberà. Aquests objectius són:

- Un paisatge urbà rehabilitat, valorat per la trajectòria històrica pròpia i de qualitatarquitectònica, endreçat i dissenyat per assegurar la bona qualitat de vida dels ciutadans.

- Uns assentaments urbans amb un creixement ordenat, dimensionat d’acord amb lesnecessitats reals i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdantsals nuclis urbans.

- Unes urbanitzacions endreçades, amb perímetres nítids i amb qualitat paisatgística.

- Uns paisatges agrícoles gestionats integralment, preservats de la urbanització i lesinfraestructures, que resultin accessibles al gaudi i l’ús social amb respecte pels valorsnaturals i estètics.

- Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció iaprofitament sostenible dels recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

- Un sòl no urbanitzable on les actuacions permeses (equipaments d’interès públic, explotacióde recursos naturals, construccions agràries, reconstrucció i rehabilitació de masies i casesrurals...) contribueixin a emfasitzar els paisatges per mitjà d’una bona integració en l’entorntant de les construccions com dels espais lliures associats.

- Unes vies de comunicació integrades en el territori i en el paisatge i que permetin lapermeabilitat ecològica i la continuïtat paisatgística i social del territori.

- Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre elsespais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions.

- Uns espais periurbans de les grans i mitjanes ciutats dissenyats amb criteris d’integració iaportació de nous elements d’interès en el paisatge.

- Uns polígons industrials, energètics, logístics i àrees terciàries ubicats en zones visuals nopreferents o notòries i dissenyats tenint en compte la integració, amb l’entorn, especialmenten els perímetres que confronten amb el sòl no urbanitzable.

- Uns parcs eòlics i parcs solars fotovoltaics, planificats amb visió de conjunt a escala regionali implantats d’acord amb els elements que configuren el paisatge.

- Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris del Camp deTarragona i que no incorporin elements estranys o aliens.

- Una xarxa de miradors des dels quals destaquin les panoràmiques més rellevants i quepermetin descobrir la diversitat i els matisos dels diferents paisatges.

- Uns mosaics agroforestals de conreus de secà, productius, i vinculats al manteniment delselements de pedra seca de suport a l’agricultura, o exemples vius de paisatges de la trilogiamediterrània per excel·lència (blat, vinya i olivera ametller).

- Uns paisatges de la vinya ben conservats i gestionats que potenciïn els productes vinícolesque s’hi produeixen, on la vinya conviu amb altres conreus de secà generant mosaicsagrícoles.

- Uns paisatges dels conreus herbacis de secà, característics de la baixa Segarra, que esmantinguin nets d’elements que en trenquin la configuració topogràfica i el mosaicagroforestal.

- Uns paisatges fluvials, especialment dels rius Francolí i Gaià, però també del conjunt debarrancs i rieres, conservats d’acord amb la seva dinàmica i funcionalitat i accessibles per aactivitats de gaudi.

- Un paisatge del patrimoni històric vinculat a les construccions defensives, a lesconstruccions religioses i a les construccions productives, dotat d’un contingut i de significacióterritorial i paisatgística.

3. Les cartes del paisatge són instruments de concertació d'estratègies entre els agents pú-blics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a termeactuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin per objectiu mantenir-neels seus valors.

4.Les cartes es concreten mitjançant la signatura pública d'un document on s'estableixen elscompromisos que adopten cadascuna de les parts signants en favor del paisatge i el calendariper assolir els objectius. Aquest tipus d'instrument s'ha demostrat útil en altres països, en con-textos similars als nostres

5.Des del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, a través de la seva Conselleria dePaisatge, i de manera compartida amb els Ajuntaments de la comarca es vol impulsar la

redacció de la Carta del Paisatge de la Conca de Barberà. La iniciativa compta amb el suportinicial de la Generalitat de Catalunya, l'Observatori del Paisatge de Catalunya i de La Conca5.1

Fonaments de dret

1. Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

2. Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny,de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte iintegració paisatgística, estableix quins han de ser els continguts de les cartes del paisatge:

- Diagnosi de les dinàmiques del paisatge, on es fa un anàlisi multidisciplinari de l'estatactual del paisatge per detectar les debilitats i les oportunitats.

- Objectius de qualitat paisatgística de la Conca de Barberà, amb el qual es defineixenles prioritats i els objectius que han de perseguir les actuacions i que han de ser coherentsamb els objectius de qualitat paisatgística del Camp de Tarragona.

- Programa de gestió, on s'hi recullen totes les actuacions a realitzar per aconseguir elsobjectius de qualitat urbanística.

Proposta de resolució

Per tant, es proposa al Ple de l’Ajuntament que acordi:

Primer. L’adhesió de l’Ajuntament de Montblanc al compromís del Consell Comarcal de laConca de Barberà, adoptat en acord del Consell d’alcaldes de data 13 de febrer de 2017,d’iniciar el tràmits previs per a la redacció de la Carta del Paisatge de la comarca.

Segon: El procés per la elaboració d’aquest document s’ajustarà a:

- Impulsar processos de participació ciutadana mitjançant fòrums de debat, reflexió id’aportació d’idees.- Impulsar processos de participació a nivell d’associacions, entitats, empreses, i de lespròpies administracions.- Donar impuls als treballs de redacció.- Fer propis els objectius de qualitat paisatgística del Catàleg del Paisatge del - Camp deTarragona que afecten a la Conca de Barberà i desenvolupar-los en la Carta del Paisatgecomarcal.

Tercer: Notificar aquest acord al Consell Comarcal de la Conca de Barberà

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Com a Conseller també, content que l'ajuntament faci aquest compro-mís, és un pas més. La carta de paisatges està dividida en 5 àmbits d'actuació i esperem que tin-guem participació. Fem tot el possible per que hi hagi participaicó.

El Sr. Francesc-Xavier Viñas, diu: Considerem que s'hi ha de treballar en aquesta carta, que ñaConca hi té molt a guanyar, per tant hi votarem a favor. També s'ha de ser molt conscients del casde Montblanc, que es el municipi que té per activitat industrial i s'ha de poder compativitzar.

La Sra. Laura Aluja, diu: Dins dels Plans Territorials Parcials, es contempla la planificació dels cata-legs del paisatge. Aquí a la Conca es va elaborar un catàleg del paisatge que distingueix entre 3 uni-tats del paisatge (Muntanyes de Prades, Conca de Poblet, Baixa Segarra). Aquests catalegs del pai-satge serveixen com a estudi del paisatge. Hi ha una altra planificació encara més detallada que sónles cartes del paisatge, en aquest cas es tracta d’acords entre agents d’un territori i institucions comajuntaments per tal de promoure accions i estratègies. Tot i no ser un document de planificació vin-culant,és un compromís signat col·lectivament. Considerem molt important tenir debats en aquestacomarca, indefinida respecte al model, sobre qüestions que ens afecten com la natura, l’agricultura,la indústria, les infraestructures, els assentaments, etc. Altres comarques han sigut pioneres, handefinit el seu model de forma consensuada i col·lectiva, que hi estan apostant fort i que els hi estàfuncionat. El Priorat va elaborar la seva carta del paisatge i el seu model és estudiat en universitats.Ara mateix opten a ser patrimoni de la UNESCO. En canvi una comarca veïna a la del Priorat, i ambun paisatge molt similar com és la Terra Alta, això no està passant, l’acriticisme d’aquesta comarcarespecte a determinades instal·lacions com parcs eòlics no els ha beneficiat pas gaire. El paisatgese’n ha ressentit i això té conseqüències en alguns sectors econòmics. Ara mateix estem més apropde ser la Terra Alta, que sembla el Priorat. Estem indefinits. No és que haguem de ser el Priorat, per-què no ho podem ser, aquí tenim indústria i allí ben poca, som el doble dels habitants del Priorat pe-rò sí que la comarca del Priorat és referent i n’hauríem de prendre nota, com a mínim de com hanconstruït una alternativa a la hegemonia metropolitana, han ficat en valor el que tenen, son autènticsi han consensuat un model que defensen i se’l creuen. Mentre no estiguem definits se’ns aniran co-lant projectes potser no molt coherents amb la defensa del paisatge. Un gran polígon logístic que tétots els números de que estigui buit no és precisament coherent amb la defensa del paisatge de laConca. Des de la CUP de Montblanc sempre hem defensat la redacció d’una carta del paisatge, defet fa uns quants anys vam organitzar un acte sobre el tema. Que va ser molt interessant però tot iestar convidats tots els alcaldes de la comarca només va assistir un alcalde i es va excusar un se-gon. Està molt bé presentar mocions però estaria bé que ens ho creiem i tinguem una actitud activa iinteressada. I diem això ja que la presentació de l’elaboració de la carta del paisatge a diferènciad’aquell acte que vam organitzar com a CUP, hi érem tot de càrrecs institucionals que està molt bé.Però a la primera sessió i darrera que s’ha fet a Poblet només hi havien dos alcaldes, també hi haviael Benet com a president del CCCB i alguna regidora. Ja sabem que tots tenim compromisos, nosal-tres dos els primers. En el meu cas treballava i el Roger tenia un compromís des de feia mesos, tot ique ho hem seguit i es pot seguir per la ràdio. Els representants institucionals hauríem d’intentar as-sistir en aquestes sessions. Ho dic en general.

El Sr. Francesc Benet, diu: Si bé, el que volia comentar insistir a la crida a la participació. El Prioratporten 12 anys treballant-hi. Discrepo que a la Conca no hi hagi un model definit. A la primera ses-sió, jo hi era com a President del Consell Comarcal, però també com a Alcalde en funcions de Mont-blanc, per que el nostre Alcalde estava en l'altre model que tenim en una representació a Cannes.Aquestes dues ànimes, necessàriament hauran de conviure, no estem parlant només de ceps. Hau-rem de parlar de com integrem els polígons industrials. Volem una Conca poder residir, treballar,amb llocs de treball de qualitat i defensarem les dues coses, intentant compatibilitzar-ho amdues co-

ses, per que entenem que hagi de ser així. Però no em diguis que no tenim model, estem arrencantara la Carta.

El Sr. Alcalde, diu: Dir que nosaltres estem al nivell de la Terra Alta, és obviar el posicionament del'Ajuntament de Montblanc entorn els Parcs Eòlics durant els últims 20 anys. A Montblanc no hi haParcs Eòlics per que aquest Ajuntament vàrem dir que no. Vam ser solidaris amb tota la Conca, perque resulta que no els tenim però els té Vallbona de les Monges, però la visió la tenim nosaltres,quan ells no els veuen. Nosaltres tenim un paisatge extraordinari molt aprop del Priorat. La indústriaque ve del segle XXI, hi haurà més enginyers que treballadors sense qualificar, i aquests volen qua-litat de vida, confort, i més sensabilitat pel paisatge i el patrimoni. No ens podem refugiar amb el bu-colisme agrícola.

El Sr. Marc Vinya, diu: Per alusions com a originari que sóc de la Terra Alta, no vull entrar si es va ferbé o no el tema eòlic, però no debem anar tant malament quan allí ja hi ha un Parc Natural i aquíanem en busca d'ell.

La Sra. Laura Aluja, diu: No, no. I en cap cas volia menysprear la Terra Alta ni els Ports. Sembla comsi hagués parlat malament del paisatge de la Conca i jo en sóc una defensora i una enamorada delpaisatge de la Conca de Barberà. Però no tenim un model diferent i tenim ideologies diferents, i quea la següent jornada de la Carta del Paisatge les podem debatre.


13 vots a favor: JOSEP ANDREU DOMINGO, FRANCESC BENET RIBÉ, SILVIA LAFEBRE ROIG,JORDI ALBALAT GAO, JOAN CASELLAS CARBÓ, ARIADNA FERRE CERVELLÓ, ORIOL PALLIS-SO BALANYÀ, MARTA CIVIT BULLÓ, LAURA ALUJA MASALLES, ROGER SOSA VALLVERDÚ,FRANCESC XAVIER VIÑAS SANS i MARC VINYA MIRALLES i ANTONIO GUTIERREZ TORRE-GROSSA

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Afegir un prec, els motius pels quals s'ha fet el contracte de lloguer peraquesta persona, ha estat a raó de comprar el Kursal, d'haver-la de fer fora i buscar una solució.Potser més endavant tindrem algun motiu social, i si que faria el prec de que si en alguns casos hofem en alguns altres casos es pugui estudiar.

El Sr. Alcalde, diu: Si, si.

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: En relació amb un antic conveni amb Veràlia, de quan es va instal·lar,que es bonificava una part de l'IBI o IAE, la pregunta seria si aquest conveni existeix o no i si hotenim liquidat.

El Sr. Alcalde, diu: Aquest conveni es va firmar l'any 1998 i tenia una validesa de 12 anys, es vanpagar els primers anys fins al 2002 i els altres anys no es van pagar. Si vols el dia 3 d'abril, a les

11 del matí tindrem una reunió amb els abogats per que ens aconsellin sobre aquest conveni, perveure que tenim de fer. Veràlia ens ha dit que ens reclamarà les quantitats demandades. Aquestconveni signat per l'alcalde i delegat de Veràlia d'aquell temps, però que no té la signatura delsecretari de l'ajuntament d'aquell de temps, cosa que és incomprensible, que no esta tampocaprovat per la junta de govern d'aquell temps, per cap ple d'aquella legislatura. Poden fer queaquest conveni es declari nul. Convido a tots els grups a participar en aquesta reunió.

El Sr. Antoni Gutiérrez, diu: Per tant, entenc que si l'empresa reclama uns diners es per que hi hauna part que no s'ha liquidat, vuit anys que no s'haurien pagat

El Sr. Alcalde, diu: Tampoc si no ens l'han reclamat, no deuen tenir massa clar que sigui legalaquest conveni. Amb tot us convido en aquesta reunió.

La Sra. Laura Aluja, diu: En diversos plens hem preguntat si es pensava fer actuacions desalubritat i seguretat en l’edifici propietat del SAREB situat al sòl de l’horta, al costat dels mossos,sempre se’ns ha respost que allò era d’un privat i que encara que l’estat fos molt greu no es teniaintenció d’enviar-hi la brigada. Finalment han hagut de ser veïns qui han comprat una tallagespaper desbrossar la finca. Tapiar els baixos d’aquell edifici ple de toxos i ferros també ho hauran defer els veïns? I la segona, en els últims dies s’han fet unes obres al Mas Vell de Prenafeta on s’hantirat a terra la portalada i el baluard. S’ha autoritzar realitzar aquest enderroc?

El Sr. Joan Casellas, diu: La Maria Rosa del Sól de l'Horta es va posar en contacte amb mi i enprincipi ens vàrem posar d'acord. Nosaltres hem fet els requeriments legals i oportuns a l'empresaper que fes les millores de neteja, per que no hi ha cap problema de seguretat. Es va fer uninforme tècnic i així es va requerir a l'empresa. En cap cas se'ns va respondre.

La Sra. Laura Aluja, diu: No estic d'acord que no hi hagi un problema de seguretat, per quesobresurten de l'edifici i ho trobo altament perillós.

El Sr. Joan Casellas, diu: L'informe que es va fer en el seu dia, hi ha un problema de neteja. Si fosmolt greu potser si que s'hauria de fer una actuació d'urgència. No se amb quin criteri et bases tu,però jo em baso amb el criteri de l'informe que va fer el tècnic.

La Sra. Laura Aluja, diu: Jo em baso amb el visual, i veient com està l'estat d'allò.

El Sr. Alcalde, diu: Laura jo et voldria dir, que igual que altres edificis que han fet cap al SEREB,hem anat procurant amb recursos de l'Ajuntament per solventar-ho. Pel que sembla ja hi ha unpromotor d'aquí Montblanc que s'ho queda i crec que així es procedirà a adequar-ho. I de lasegona pregunta, jo crec que això d'aquí fa uns 8 mesos, tant aviat com es va procedir a tirar-hoens hi vàrem presentar el regidor d'urbanisme i jo i els hi vàrem requerir. El problema que no s'hanformalitzat escriptures i per tant hem de requerir al Castellví i no a l'actual propietari, davantd'aquest qüestió jurídica vam requerir que s'havia de fer de nou, però ens va dir que horequeríssim als propietaris.

No havent-hi més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió a les 22:15 hores i, per constància delque s’hi ha tractat i dels acords adoptats, s’estén la present acta que signa el Sr. Alcalde, junt ambel Secretari, que certifica.

El Secretari L' Alcalde

DILIGÈNCIA: Per fer constar que aquesta acta consta de folis números F a F , ambdósinclosos.

Date post:	13-Jul-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	3 times
Download:	0 times

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE CELEBRADA EL DIA 29...

Documents