AJUNTAMENT DE BLANESmedia.seu-e.cat/acteca/1702370005/2014/8a9a8886... · quarta de la Sala...

1

AJUNTAMENT DE

BLANES

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 9/2014Caràcter: ORDINÀRIAData: 31 de juliol de 2014Horari: De les 20.00h fins les 23.15hLloc: Casa de la Vila

Assistents titulars: Sr. Josep Marigó i Costa, alcaldeSr. Nicolàs Laguna i Jiménez, PSCSra. Susana Ramajo i Abalos, PSCSr. Miquel Lupiañez i Zapata, PSCSra. Lara Torres i Lledó, PSCSra. Maria del Sol Zamora i Ojer, PSCSr. José Manuel Verde i Tejero, PSCSr. Francesc Xavier Marcos i González, PSCSr. Josep Trias i Figueras, CiUSr. Joaquim Torrecillas i Carreras, CiUSra. Maria Pilar Planella i Salud, CiUSra. Ramona Marcó i Cuní, CiUSr. Xavier Lozano i Monico, CiUSr. Joan Salmerón i Crosas, EUiA-ICVSr. Francisco Martínez i Fernández, EUiA-ICVSra. Amparo Ardanuy i Fullana, EUiA-ICVSr. Víctor Catalan i Casas, EUiA-ICVSr. Salvador Tordera i Pérez, PPSr. Josep Llambí i González, PPSr. Celestino Lillo i Luna, PPSra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, regidora no adscritaSr. Joan Solà i Busquets, secretariSr. Francesc Lucio Pérez, interventor

Ordre del dia i desenvolupament de la sessió

I

PART RESOLUTIVA

PROPOSTES DE SECRETARIA

2

1. Aprovació de l acta de la sessió anterior corresponent al dia 26 de juny de 2014

Aprovació de l acta de la sessió anterior corresponent al dia 26 de juny de 2014.

S aprova sense esmenes.

2. Donar compte de sentències judicials

Es dóna compte de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona relativa al procediment abreujat número 234/2012B, en el que es desestima el recurs contenciós administratiu interposat pel senyor Antonio Ribas Chamizo contra el decret de data 29 de maig de 2012, pel qual es sanciona al recurrent amb 10 mesos de suspensió i feina com autor d una infracció greu segons l article 49.o) de la Llei 16/1991 de Policies Locals.

Es dóna compte de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona relativa al procediment abreujat número 455/2013 en el que s estima el recurs contenciós administratiu interposat per la senyora Júlia Hebles Miranda contra la resolució dels expedients sancionadors núms. 2012-G-0002161 i 2012-G-0004080 en que s imposen 400 i 401 euros de multa respectivament per infraccions tipificades en l Ordenança de Tinença i Control d Animals.

Es dóna compte de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona relativa al procediment abreujat número 48/2014 en el que s estima el recurs contenciós administratiu interposat per la senyora Elisabet Rocabert Santaeularia contra la desestimació per silenci administratiu de la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada per la recurrent el 29 de gener de 2013 contra l Ajuntament, a fi que s establís la responsabilitat d aquest en el sinistre ocorregut amb la seva motocicleta en data 27 de juliol de 2012 al carrer de Mas Enlaire.

Es dóna compte de la sentència de la Sala del Contenciós Administratiu, Secció setena, del Tribunal Suprem en que es desestima el recurs de cassació número 2423/2013 interposat per l Ajuntament de Blanes contra la sentència de la secció quarta de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, de data 3 de juny de 2013.

Es dóna compte de la sentència de la Sala del Contenciós Administratiu, Secció setena, del Tribunal Suprem en que s estima el recurs de cassació número 2775/2013 interposat per l Ajuntament de Blanes contra la sentència dictada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, de data 27 de maig de 2013.

Debat:

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que ja s ha dictat sentència en cassació pels recursos que l Ajuntament de

3

Blanes va interposar contra les sentències referents a les demandes presentades per la Junta de Personal i Comissions Obreres a la RLT i al pressupost de 2010. Quan la sentència va sortir l any passat, el secretari va dir que no era l hora de fer interpretacions fins que la sentència fos ferma; el que vol demanar ara és saber quines implicacions té aquestes sentències per l Ajuntament i pels treballadors.

Sr.

Joan Salmerón

En la línia de la intervenció anterior, han sortit aquestes dues sentències i els hi agradaria saber com afecten, perquè fan referència al tema dels pressupostos i al personal (capítol I del pressupost).

Sr.

Secretari

La sentència de cassació 2423/2013 desestima el recurs però sense entrar en el fons, es limita a invocar el recent canvi de jurisprudència segons el qual les relacions de llocs de treball no són disposicions de caràcter general sinó actes administratius i, per tant, no hi cap el recurs de cassació. Per fer-ho tanmateix el Tribunal Suprem fa una declaració que implícitament modifica el sentit de la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sentència del Tribunal Superior s anul·lava l acord, és a dir, s anul·lava el pressupost, la plantilla i la relació de llocs de treball. En la contestació a la demanda, la defensa de l Ajuntament va sostenir que tots els arguments de l actora es referien a la Relació de Llocs de Treball, perquè així era. Ara el Tribunal Suprem fent servir aquest argument expressament diu que l anul·lació només afecta a la Relació de Llocs de Treball. D Efectes pràctics no hi ha cap, l Ajuntament ha aprovat posteriorment la mateixa Relació de Llocs de Treball sense que hagi estat objecte d impugnació, per la qual cosa és un acte ferm, consentit i que s ha convalidat els efectes de l anterior.

Pel que fa a la sentència de cassació 2775/2013 no considera l argument segons el qual la sentència només afectava la Relació de Llocs de Treball, ni l esmenta; implícitament interpreta que l anul·lació afectava al pressupost, la plantilla i la Relació de Llocs de Treball. Per tant, s havien afectat disposicions administratives generals i procedia al recurs de cassació. Llavors entra a analitzar els arguments del recurs i acull directament el primer: l actora no tenia legitimació; el recurs va ser interposat pel president de la Junta de Personal i no per acord pres per la majoria absoluta; això porta a anul·lar el recurs i inadmetre el recurs contenciós administratiu.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que s ha fet un resum de les sentències i el que demanava era un resum de les implicacions per l Ajuntament i pels treballadors.

Sr.

Alcalde

Sembla haver entès que no hi havia cap però en tot cas dóna la paraula de nou al Sr. Secretari.

Sr.

Secretari

4

Creu haver dit que aquesta sentència no té efectes pràctics sinó que ha quedat convalidada per actes posteriors.

Sr.

Lourdes Fàbrega

Donat que aquesta va ser la interpretació inicial que va donar el secretari quan se li va preguntar l any passat, no acaba d entendre perquè s han interposat els recursos de cassació.

Sr.

Joan Salmerón

Afirma que això de la justícia és una cosa ben rara perquè resulta que hi ha una sentència i aquesta no modifica res. Ell no ho acaba d entendre. Pensava que una potser no però que l altra sí perquè parla de Relacions de Llocs de Treball... Si el secretari diu que és així, s haurà de pensar que efectivament és així però torna a repetir que la justícia és molt rara. Probablement en aquest país passa el que passa precisament per això.

Sr.

Secretari

Es va interposar el recurs perquè l Ajuntament té l obligació de defensar els acords que ha pres.

El Ple es dóna per assabentat.

3. Esmenar l error material de l acord de Ple de data 26 de juny de 2014 pel qual es designen les dues festes locals per a l any 2015.

Identificació de l expedient

Expedient tram 21/94 relatiu a l establiment de les festes locals anuals

Fets

1. En data 26 de juny de 2014 el Ple de l Ajuntament va designar les dues festes locals per a l any 2015:

- Dia 22 d abril, Aplec del Vilar- Dia 21 d agost, Festivitat dels copatrons Sant Bonós i Maximià

2. L Aplec del Vilar sempre es celebra tradicionalment el dia següent al dilluns de Pasqua.

3. Segons el calendari per 2015 el dilluns de Pasqua és el dia 6 d abril. Per tant, la festivitat de l Aplec del Vilar correspondria al proper dia 7 d abril.

5

Fonament de dret

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d abril, pel que s aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim Local de Catalunya

Es proposa al Ple de l Ajuntament de Blanes l adopció del següent acord:

Primer. Esmenar l error material de l acord de Ple de data 26 de juny de 2015.

Segon. Designar les dues festes locals per a l any 2015:

- Dia 7 d abril, Aplec del Vilar- Dia 21 d agost, Festivitat dels copatrons Sant Bonós i Sant Maximià

Segon. Comunicar el present acord als Serveis Territorials a Girona del Departament d Empresa i Ocupació als efectes pertinents.

Debat:

Sr.

Alcalde

Al passat ple es van fixar dues festes locals que, per error de lectura de calendari es fixava un dia i un número que no lligaven.Pregunta al secretari si cal votació o només cal donar compte.

Sr.

Secretari

Diu que es tracta d esmenar un error material i que per això cal prendre un acord rectificant un acord anterior, cal votació.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Només una qüestió de forma perquè el punt es força intranscendent però recorda que aquest punt no va passar per la Comissió Informativa General i figura com un punt de l ordre del dia.

Sr.

Secretari

El fet és el de rectificar un error material, perquè la voluntat és que fos el dia del Vilar. Per tant, es tracta de subsanar l error del dia i no cal un nou dictamen per això.

Sr.

Alcalde

Entén que ja hi havia el dictamen del seu moment i ara es tracta d un error material al apuntar un dia per l altre. És a dir, no hi ha un canvi de la voluntat del seu moment, sinó que no lligava el dia amb el número, simplement.

Sra.

Lourdes Fàbrega

6

No sap si val la pena, però li sorprèn que no calgui dictamen, ni que passi per la Informativa i que després calgui votació al Ple. Evidentment que el vot serà favorable, ja que si un llegeix el calendari de

2014 enlloc del 2015... doncs s esmena

i ja està.

Sr.

Joan Salmerón

A ells no se ls hi ocorrerà votar en contra ja que el dia del Vilar per aquest poble és prou interessant i important. Per tant, votaran a favor.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat

Vots a favor:

Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Lara Torres Lledó (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmerón Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martínez Fernández (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP), Josep Llambí González (PP) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

PROPOSTES DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES

4. Aprovació del Compte General de 2013


Expedient número 002797/2014, relatiu a l Aprovació del Compte General de 2013.

Fets

1. La Intervenció municipal, d acord amb l article 208 i següents de la Refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovada per Reial decret 2/2004, de 5 de març, ha format el Compte General d aquesta Corporació, corresponent a l exercici de 2013, integrat pel compte de l Ajuntament, i com annex, els comptes anuals de les societats mercantils de capital mixt amb majoria municipal Aigües de Blanes SA i Blanes Medi Ambient, SAU.

2. A la Comissió Especial de Comptes, reunida el 8 de maig de 2014, es va lliurar a tots els assistents el resum del Compte General 2013, es va examinar la documentació i es va autoritzar l exposició pública del Compte General 2013.

3. El 22/05/2014 es va publicar el corresponent edicte en el BOP de Girona número 97, quedant exposat al públic l expedient durant 15 dies. Durant el període d exposició pública i 8 dies més no s ha presentat cap escrit, ni s ha rebut cap sol·licitud d informació addicional, que es refereixi al Compte General.

7

4. El 22/07/2014 la Comissió Especial de Comptes va dictaminar favorablement la proposta.

Fonaments de dret

1. Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s aprova la Refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals.

2. Reial Decret 500/1990, de 20 d abril, pel qual es desenvolupa la Llei reguladora de les hisendes locals, en matèria de pressupostos.

3. Ordre EHA 3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s aprova l estructura dels pressupostos de les entitats locals.

4. Ordre EHA 4041/2004, de 23 de novembre, per la qual s aprova la instrucció del model normal de comptabilitat local.

ACORD:

Únic.- Aprovar el Compte General de l Ajuntament de Blanes corresponent a l exercici 2013 que inclou com annex, els comptes anuals de les societats mercantils amb capital social amb majoria municipal, Aigües de Blanes SA i Blanes Medi Ambient, SAU

Debat:

Sr.

Nicolàs Laguna

Vol recordar que es tracta d uns documents comptables que reflecteixen la imatge fidel de la realitat econòmica de l Ajuntament. Com tothom sap, continuen amb l execució fil per randa del Pla d Ajust establert l any 2012 i permeten trobar una situació molt més equilibrada per poder afrontar els reptes de futur amb una mica més de tranquil·litat i optimisme. Aquests comptes generals han seguit tots els tràmits legals establerts per la seva formulació i examen, l exposició pública durant 15 dies i 8 dies més, sense cap sol·licitud d informació addicional ni cap mena d al·legacions.

Per aquests motius es proposa aprovar el Compte General de l Ajuntament de Blanes corresponent a l exercici 2013 i informar a la ciutadania de que ja està penjat al web de l Ajuntament a la pestanya àrea econòmica .

Sra.

Lourdes Fàbrega

S ha mirat la seva intervenció de l any passat i malauradament pel poble de Blanes, el que va dir llavors ho pot reproduir exactament aquest any i li sap molt de greu, ja

que li hagués agradat que fos al contrari.

8

Votarà en contra del Compte General perquè no pot fer altra cosa, perquè no està d acord amb la gestió econòmica de l Ajuntament de Blanes, perquè té exemples d aplicacions molt dubtoses o poc clares, com per exemple l aplicació de la taxa de clavegueram a pluvials entre els anys 2009 i 2013, i en podria esmentar d altres; perquè té pendent de resposta nombroses preguntes no trivials referents a Hisenda i perquè la Hisenda Municipal no és transparent ni actua de forma preceptiva:

Article 81 del ROM: La Comissió Especial de Comptes és una comissió informativa necessària, de caràcter especial, que té per objecte examinar i informar, abans del dia 1 de juny de cada any .

Article 124 del ROM Els comptes que es sotmetin a la seva consideració han d anar acompanyats dels justificants i antecedents corresponents, i han d estar a disposició dels seus membres amb un mínim de 15 dies d antelació a la sessió .

Com va passar l any passat, se ls va enviar un resum tres dies abans, no quinze dies, i això que el Tinent d Alcalde diu que es compleix tota la normativa.... i el dia de la reunió, el 8 de maig, se ls hi va entregar el Compte General.

El mateix ROM, al mateix article, diu que l Informe de la Comissió Especial de Comptes, amb els vots particulars que s haguessin pogut produir i els comptes, han de ser objecte d informació pública...

Es pregunta que a on està l Informe de la Comissió Especial de Comptes si no hi ha cap acta. De fet no hi ha actes de les Comissions Especials de Comptes, que són preceptives segons l article 125 del ROM, des de fa un any i mig com a mínim. I de la Comissió Informativa d Hisenda, que és un altre tema, des de fa cinc mesos que no s aprova cap. Pregunta que què s ha publicat sobre l informe de la Comissió Especial de Comptes que està integrada per regidors de tots els colors polítics. Ho deixa aquí, ja és l enèsim any que segurament passa així i no sembla que això

hagi de canviar per adaptar-se a complir la normativa.

Però bé, a la reunió del 8 de maig va fer nombroses preguntes, algunes, poques, se li van contestar en el mateix moment i d altres se li va dir que li contestarien. Han passat dos mesos i mig; llavors va arribar el 22 de juliol en que hi va haver una nova Comissió Especial de Comptes i ella va dir que no se li havien contestat les preguntes; preguntes quines?, se li va contestar. No les tenien ni anotades i això que s havia d aixecar un acta... Va dir que les tornaria a enviar, les va enviar a l endemà i res... i avui el Sr. Interventor, a les sis de la tarda, li diu que va rebre el seu correu. Dos mesos i mig sense respondre-li aquestes preguntes que, reitera, no són trivials. Va veure, que el pressupost de 2013 que figura al Compte General té discrepàncies respecte del pressupost de 2013 que figura en un document que se ls hi va entregar al mes de desembre de 2013 i que no hi havia cap raó per a que s hagués canviat. N hi ha discrepàncies i això requeria comparar els dos documents i veure-hi a on hi havia l error. Si hi ha un error al desembre de 2013, que li fa pensar que no n hi hagi al Compte General, si no se li explica què és?.Hi ha una modificació de crèdit que no li quadra amb 80.000 euros, es va modificar una partida amb 210.000 euros i en el Compte General hi figura que era 290.000

9

euros, no li han explicat. Hi ha un parell de partides d ingressos i despeses d aigua que es van modificar a l octubre, dos mesos abans de tancar el Compte General i que es desvien més d un 10%, va preguntar perquè; són les partides del cànon de l aigua de 200.000 euros, per tant, es tracta de 20.000 euros; tampoc se li ha contestat... I la més bona de totes: hi ha dues partides d ingressos procedents de la Generalitat en que es van pressupostar, sumats, 6.000.000 d euros d ingressos i no s ha ingressat res. Va preguntar que quins ingressos s esperaven, com que no li han contestat ha mirat el Compte General de 2012, s havien pressupostat 5.000.000 d euros sumant aquestes tres partides i es van ingressar 100.000 euros, ara al 2014 s ha pressupostat 0 euros.

Amb aquests antecedents, ha de pressuposar que, amb la manca de resposta que ha tingut, aquestes partides es van posar per fer quadrar el pressupost?; si és que no, què ha de pensar en aquests moments?, que els números estan ben fets?, que sí n hi havia errors i ara ja no n hi ha?. Amb aquests dubtes sobre partides de 5 i 6 milions d euros, un representant de la ciutadania ha de tenir aquest menyspreu institucional i aquesta mancança de compliment d allò que és preceptiu?, no té dret, al igual que tota la ciutadania, a tenir els comptes d hisenda clars; sobretot perquè no han estat tan néts aquests anys?, com es pot esperar que confiï en els números i aprovi això?.

No té temps de parlar, però suposa que ja ho farà algun company seu, de les empreses participades.

Sr.

Salvador Tordera

L Aprovació definitiva dels comptes de 2013, tant de l Ajuntament com d Aigües de Blanes i Blanes Medi Ambient, ja va ser aprovada per ells en primera instància. A més, aquests comptes estan fiscalitzats i vigilats pel govern central per haver-se acollit Blanes al Pla de Proveïdors i al Pla d Ajustament Pressupostari. Vol afegir que hi ha una responsabilitat jurídica per part del Sr. Interventor i, encara que ells a l any 2013 no varen aprovar ni varen votar favorablement als pressupostos ni al increment de la taxa d aigües, això no té a veure amb què els números estiguin bé, creuen amb la confiança i professionalitat dels funcionaris de la casa, també amb la fiscalització del govern central, per tant, s ha de pensar que els comptes generals de l Ajuntament de Blanes de l any 2013 són correctes i, per això, votaran favorablement.

Sr.

Víctor Catalán

Per començar, com venen fent des del inici de la legislatura, demanen, ja ho van fer

al seu moment en les darreres vegades que s ha aprovat el Compte General, ho van tornar a repetir a la Comissió, i tornaran demanant-ho, el que demanen és ,com es fa en molts llocs, un informe separat entre el que és l informe polític de la gestió dels pressupostos i el que és pròpiament el Compte General.Entenen que aprovar o no el Compte General significa avalar el pressupost que s ha executat i no hi estan d acord perquè no accepten a on s han destinat diners, d on s han recaptat i com s han recaptat. Com que no estan d acord i no varen estar d acord en els pressupostos d origen tampoc estan d acord ni recolzaran a on ha anat definitivament i com s han executat. Per tant, d inici no poden aprovar aquest

10

Compte General.

Per altra banda, com havien comentat a la modificació de pressupost del mes d abril i del febrer, per a ells és un insult cap a la ciutadania, entre altres, que en aquest pressupost de 2013, l equip de govern s hagi vanagloriat del fet que, amb una ciutadania que pateix les retallades, la pujada d impostos i suporta una pressió fiscal que no té en compte qui més té i qui menys té, s hagi tancat amb un benefici de prop de 200.000 euros. Creuen que això vol dir dues coses: o que es podien seguir destinant partides a segons quines coses o que es podia haver revisat des de les quotes de les llars d infants, les línies d autobús i altres temes que es podien haver tractat. Per tant, després d aquest pressupost de patiment social i retallades resulta que s obté un benefici de 200.000 euros.

Respecte a la forma, ja es van queixar l any passat, fa un any que demana l acta de la Comissió Especial de Comptes de juliol de 2013 on expressament van demanar que quedessin recollides les posicions, votacions i comentaris de cadascun dels regidors en aquells moments. Precisament, perquè una de les queixes va ser que no hi havia el document d Aigües de Blanes i tots són coneixedors, suposa que els vint-i-un regidors ho sabran, que hi ha un informe de la Sindicatura de Comptes que, entre altres, comentar-li al senyor Salvador Tordera que ha vingut a dir que estiguem tranquils perquè s està sota tutela financera, una de les frases que ressalta l informe és que, tot i estar sota tutela financera faltava informació que no es facilitava. Per tant, no és garantia de res estar sota tutela financera, precisament perquè durant el govern de Convergència i Unió, Partit Popular, PDB, amb el suport d Esquerra, ja es va estar sota tutela financera i va acabar amb un forat de quatre

milions d euros.

Per acabar, aquest Compte General de 2013, recull episodis amb els que s han posicionat clarament en contra i que s ha tingut més que dubtes, els han assenyalat i els han preguntat; perquè, en primer lloc, recull modificacions de crèdit que ja es van discutir l any passat i que no entenien si fins i tot s havien executat abans de la modificació algunes partides, en segon lloc, respecte de les obres del carrer Colom, ja es va estar parlant l any passat, perquè tenen dubtes plausibles, després de l informe de la Sindicatura de Comptes, del que han tingut accés fa 24 hores i que han llegint atentament; després en parlaran d aquest tema i demanaran explicacions i aclariments. Fins i tot, aquest informe podria generar dubtes sobre el pressupost de 2013 i, per tant, fins que no se ls hi expliqui què ha passat i si cal o no modificar alguna qüestió del Compte General, per aquest motiu també creuen que és massa aventurat aprovar el Compte General.

Per totes aquestes raons el grup municipal d EUiA-ICV no aprovarà aquest Compte General.

Sra.

Pilar Planella

El seu grup s abstindrà en aquest punt. Com deia el Sr. Víctor Catalán hagués estat ideal poder separar allò que és polític del que és tècnic. Ells entenen que no es pot fer, que el Compte General recull com s ha executat tot el pressupost i no es pot separar. A partir d aquí no poden votar a favor perquè ells van votar els pressupostos en contra, no hi estaven a favor quan es van aprovar els pressupostos

11

i considera que no seria normal que ara es votés a favor de com ha estat la seva execució. No obstant, si no voten en contra és perquè s entengui que no posen en qüestió la feina tècnica realitzada, entenen que no s ha de desconfiar d aquesta feina.

Per tant, políticament votarien en contra però tècnicament estarien a favor; per tant, la seva posició final serà l abstenció.

Sr.

Alcalde

Vol fer esment a un parell de qüestions molt ràpides.

Una d elles és que és evident que el Compte General és un document que reflecteix el resultat d una execució pressupostària. Per tant, amb diferents matisos, si aquesta no és l execució pressupostària d algú que ha votat en contra dels pressupostos, és lògica la posició d abstenció de Convergència o la d Esquerra Unida en el sentit de voler separar la votació. Les votacions no es poden separar en aquest sentit, una cosa seria com ha anat l any i l altra serien els comptes.

En referència al que ha dit el Sr. Víctor Catalan, que no entén perquè hi ha un benefici i, per tant, com que no s han millorat determinades coses. Poc a poc es comencen a revisar les mesures que es van prendre al seu moment però ha de dir que amb l experiència que porta tant al govern com a l oposició, ha de dir que s ha de seguir sent molt prudent perquè es porten uns anys en què, no només no hi havia benefici, sinó que hi havia unes pèrdues enormes. És com un gran forat que s ha de ser capaç de contenir i emplenar alhora. Per tant, s ha d anar amb compte d engrescar-nos en coses que comportin més despesa, almenys s ha de fer sempre i quan hi hagi els ingressos garantits. En la situació actual, encara al mateix 2014 i 2015 hi ha ingressos que no estan garantits. Posa l exemple de les escoles bressol, que les acabarà subvencionant la part que correspongui a la Generalitat, la Diputació, amb diners que ja corresponien als Ajuntaments. Per tant, surt d uns ingressos que ja estaven destinats als Ajuntaments. S ha de ser prudents perquè aquest petit superàvit, per anar bé hauria de ser de molt més per poder fer front a les necessitats bàsiques que es tenen, per exemple, d infraestructures, ho ha dit moltes vegades l estat que es troben els carrers perquè fa molt de temps que no s ha fet front de forma contundent. Ara, amb una sèrie d ajudes pendents d arribar, a veure si tot va bé, i es pot fer front de forma contundent a finals d aquest any o a principis del mes que ve, ara s està acabant d elaborar tot el projecte.

Tenen plena confiança amb els serveis tècnics, la immensa majoria dels portaveus així ho han manifestat. Entén perfectament que hi hagi la discussió política de dir que políticament s hauria d haver fet d una altra manera, que només faltaria; però és important que tots els portaveus dels grups, llevat de la regidora no adscrita, hagin manifestat aquesta confiança; perquè s ha de pensar que darrera d un Compte General, hi ha moltes persones que es deixen hores i hores fent possible que tot estigui el màxim de clar. Lligant amb el que deia el Sr. Salvador Tordera referent al control que hi ha; és cert, hi ha controls molt exhaustius per part del Ministeri d Hisenda i Administracions Públiques i que si no es transmeten les dades o aquestes no quadren, no tira endavant el programa. En aquest sentit hi ha un esforç que no es veu i que només el saben les persones que el fan i que els seus resultats

12

es poden veure al web municipal perquè tothom que ho vulgui consultar ho pugui fer.

Per tant, des del govern agraeix aquest suport, entenen aquest vot crític cap a l execució pressupostària i agraeix també la valoració del treball tècnic efectuat.

Sra.

Lourdes Fàbrega

En referència al Sr. Salvador Tordera i la fiscalització de comptes, diu que li demani comptes als quaranta dos alcaldes imputats de la Federació de Municipis de Catalunya, per exemple.Sobre temes de confiança i crítiques, cal veure com canvien algunes opinions d alguns segons si estan al govern o a l oposició. Haurà de revisar algunes actes de Plens perquè no recorda que fossin intervencions de plens o reunions internes.

En tot cas, hi ha alguns mals endèmics a l Ajuntament del que tothom n és conscient, ho diguin alguns més en un to més fort o més baix o no ho diguin i aquest govern està en minoria. N hi ha d altres governs que han estat en majoria però aquest està en minoria i el que passa, o el que pot passar, per exemple la manca de transparència, passa perquè l oposició ho permet; perquè si l oposició en bloc no ho permetés, no passaria. I qui aprovi el Compte General, ho fa sota la seva pròpia responsabilitat i risc.

Sr.

Salvador Tordera

El que ha passat amb la Federació de Municipis assegura que és una cosa molt estranya i li sembla que la justícia s està passant una mica; de vegades es queda curta i de vegades massa llarga.

Sobre Convergència i Unió, l abstenció que es va fer al 2013, va ser la que va permetre aprovar els pressupostos que ells van votar en contra. Per tant, encara que estan d acord en aprovar els comptes, vol recalcar que ells no van aprovar els pressupostos.

Sr.

Víctor Catalan

Per acabar d explicar a la ciutadania l argument una mica incoherent del Partit Popular, ara recolzen el Compte General tot i haver votat en contra del pressupost perquè ara són el partit que recolza a l equip de govern, la part extensiva d aquest govern i, per tant, és normal que ara aprovin els Comptes d aquest govern que depèn d ells.

Volen deixar clar a tothom i especialment a l alcalde, que han mantingut sempre el mateix discurs en els tres anys i pico de legislatura, mai han culpat del forat econòmic de l Ajuntament de Blanes a l equip de govern del PSC, l equip de govern del PSC s ha trobat amb un forat immens provocat precisament per Convergència, Partit Popular i el Partit Democràtic de Blanes, amb el recolzament d Esquerra Republicana; la crítica al PSC era que hi havia una altra manera de sortir de la crisi. Cada cop que han votat en conta en matèria econòmica en aquest Ajuntament, ho han fet perquè creien en que es podia fer d una altra manera.

13

Sra.

Pilar Planella

Referent a les paraules del Sr. Víctor Catalan, li demana que aquest forat que diu que tiri una mica més enrere, que poder es va fer més gran llavors però que ja venia d abans. Es mira a FCC però també d altres coses, li invita a asseure s i davant de la gent, que té dret a escoltar-ho, es fa un ple lúdic i s explica tot.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 11 vots a favor, 5 vots en contra i 5 abstencions.

Vots a favor:

Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Lara Torres Lledó (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP) i Josep Llambí González (PP).

Vots en contra:

Joan Salmerón Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martínez Fernández (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

Abstencions:

Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU) i Xavier Lozano Monico (CiU).

PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL I D URBANISME

5. Delegar a la Junta de Govern Local competències específiques en matèria de contractació.

Identificació de l'expedient

Expedient núm. 2779/2014, relatiu a la delegació per part del Ple i a favor de la Junta de Govern Local de competències específiques en matèria de contractació.

Fets

1. Correspon al Ple de l Ajuntament de Blanes l exercici de determinades competències i prerrogatives en tots aquells contractes en els que actua com a òrgan de contractació en els casos previstos en la Disposició Addicional 2a del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 d abril, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic.

2. Aquestes prerrogatives són entre d altres la potestat d interpretar els contractes, resoldre dubtes o incidències que puguin plantejar-se durant la seva execució, modificar el contracte per raons d interès públic, imposar penalitats, extingir el contracte, aprovar la cessió o subcontractació total o parcial del mateix.

3. En l exercici d alguna d aquestes prerrogatives l Administració ha d actuar amb celeritat per tal de garantir la correcta execució del contracte. En aquest sentit, haver

14

de demorar la presa de determinades decisions que afecten la relació contractual fins al moment de celebració d una sessió plenària, dificulta l efectivitat de l exercici d aquestes potestats en l àmbit contractual.

4. D acord amb el que disposa l article 51 del Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14 d abril, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, els òrgans de contractació poden delegar o desconcentrar les seves competències i facultats de conformitat amb les normes i formalitats aplicables per a la delegació de competències.

5. D acord amb el que disposa l article 22 del Text Refós de la Llei reguladora de bases del règim local, el Ple Municipal pot delegar l exercici d aquestes competències a la Junta de Govern Local.

6. Per aquest motiu, i d acord amb l informe de Secretaria, es proposa que es realitzi una delegació de competències del Ple a favor de la Junta de Govern Local, per tal que aquesta pugui exercir les següents prerrogatives que correspondrien pròpiament a l òrgan de contractació:

- interpretar els contractes- resoldre dubtes o incidències que puguin plantejar-se durant l execució- imposar penalitats per import màxim de 5.000 euros, previ dictamen de la

Comissió Informativa General i d Urbanisme

Fonaments de dret

1. Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14 d abril, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic

2. Llei 7/1985 de 2 d abril, reguladora de bases del règim local.

3. Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s aprova el Reglament d organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent acord:

Primer.- Delegar a la Junta de Govern Local l exercici de les següents competències en matèria de contractació administrativa, en relació als contractes on el Ple sigui l òrgan de contractació en virtut de la Disposició Addicional 2a del Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14 d abril, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic:

- interpretar els contractes- resoldre dubtes o incidències que puguin plantejar-se durant l execució- imposar penalitats per import màxim de 5.000 euros, previ dictamen de la

Comissió Informativa General i d Urbanisme

Aquestes competències s exerciran en relació als contractes vigents i futurs que celebri l Ajuntament de Blanes, amb vigència fins a finalitzar l'actual mandat electoral.

15

De conformitat amb el que disposa l article 44 del Reglament d Organització, Funcionament i Règim Jurídic dels ens locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, aquestes delegacions tindran efecte des del dia següent d aquest acord i tindran caràcter indefinit.

Segon.- Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i al Tauler d anuncis de l Ajuntament.

Debat:

Sr.

Alcalde

Com ja es va explicar a la Comissió Informativa, hi ha determinats contractes de competència plenària, pocs, però que el dia a dia fa que petites qüestions s hagin de poder resoldre amb rapidesa i agilitat i que l òrgan competent sigui la Junta de Govern.

Ja es va quedar en limitar els imports i que hi hagi un dictamen previ de la Comissió Informativa General, que és més fàcil de convocar.

També han volgut deixar clar, que aquest acord és per aquest mandat i que en el proper mandat el govern que hi hagi ho determini de la manera que cregui més adient.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que no li sembla gens normal delegar competències del plenari cap a la Junta de Govern Local, això va en contra del que demana la ciutadania en aquests moments; que vol més democràcia i més a l abast dels ciutadans. Ara es proposa prendre les decisions més amunt enlloc de més avall, i en un govern amb minoria. Com ha dit l Alcalde, se ls hi van explicar les raons i es va proposar que fos la Comissió Informativa General la que dictaminés abans que es decidís en la Junta de Govern Local.

Un dels arguments que es va donar és la necessitat de discreció, que el Ple és quelcom públic i que la Junta de Govern és a porta tancada, però hom fa la reflexió després; perquè ella va proposar que això es mantingués al Ple i que es tractés amb discreció si hi havia l acord amb els diferents grups i regidors, perquè hi ha temes que mereixen aquesta discreció i que es tracten al plenari també. Se li va dir que no perquè les actes són públiques; però és que les actes de la Junta de Govern Local també són públiques, per tant, no hi veu la diferència i ella no recolzarà la proposta.

Sr.

Salvador Tordera

S està demanant una delegació de competències del Ple a la Junta de Govern Local, com a norma genèrica, però en realitat és per un cas concret. Es vol que es delegui la interpretació dels contractes, resoldre dubtes i incidències que es puguin plantejar durant l execució i, a més a més, imposar penalitats fins a 5.000 euros previ dictamen de la Comissió Informativa General i d Urbanisme. Com que a la

16

Comissió esmentada hi són tots els grups municipals, ells aprovaran la proposta.

Sra.

Amparo Ardanuy

Ells també donaran suport, tot i fer la reflexió de que no els hi feia molta gràcia que una potestat que té el Ple, com són els grans contractes i que els controla aquest òrgan, es delegui a la Junta. Però bé, en aquest cas i donat que es limita fins al final de legislatura, estaran d acord i votaran a favor.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 20 vots a favor i 1 abstenció.

Vots a favor:

Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Lara Torres Lledó (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmerón Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martínez Fernández (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP) i Josep Llambí González (PP).

Abstencions:

Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

6. Proposta al Ple referent a l emergència habitacional i la pobresa energètica

Fets

1.- La crisi econòmica iniciada l any 2008 ha continuat i ha anat aprofundint-se fins a la data. Aquesta situació ha afectat a una part molt important de la població, el resultat de la qual ha estat un atur cada cop més creixent amb la conseqüent manca d ingressos de les famílies.

2.- La crisi i la conseqüent situació ha afectat a una sèrie de col·lectius, entre ells: joves, gent gran, les persones immigrades i especialment a famílies que han perdut el seu habitatge per no poder pagar la seva hipoteca o lloguer.

3.- Aquesta realitat ha creat una situació d emergència social que ha esdevingut greu en l àmbit de l habitatge, una de les variables com a resultat d aquesta situació és el creixement de la pobresa energètica, entesa com a dificultat per a fer front a les factures dels subministraments bàsics d aigua, d electricitat i de gas.

4.- En el municipi, durant el primer semestre de 2014 s han tramitat un total de 176 expedients d ajuts per a fer front al subministrament de llum per un import de 22.514,66 i

545 expedients per a fer front al subministrament d aigua els quals importen 22.554,71 . El total d ajudes per subministraments tramitades durant el primer semestre és de 45.069,37 .

5.- La Plataforma d Afectats per la Hipoteca (PAH) treballen en una iniciativa

17

legislativa popular (ILP) per a fer front a l emergència habitacional i a la pobresa energètica que en el seu apartat II, punt C proposa que

per tal d evitar la pobresa

energètica es contempla que les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat tinguin garantit l accés als subministraments bàsics d aigua, llum i gas que els permetin viure amb dignitat impedint el tall de subministraments com a mínim durant 3 anys. Durant aquests 3 anys el pagament dels subministraments es farà d acord a la capacitat adquisitiva de la unitat familiar. Els costos associats a garantir aquest dret i el deute perpetrat, que no puguin ser coberts per les persones vulnerables, seran assumits per les empreses subministradores .

6.- El municipi ha anat pal·liant les situacions de pobresa energètica en allò que li afecta directament, com el cost de l aigua, a l efecte ha modificat l ordenança fiscal reguladora de la taxa pel subministrament d aigua potable per tal de garantir un comptador d aigua a aquelles persones i famílies que s han vist amb la necessitat d ocupar un habitatge. Igualment ha establert unes normes i barems per tal que aquelles persones i famílies amb situació de vulnerabilitat i amb dificultats econòmiques poguessin gaudir de la bonificació i àdhuc gratuïtat en la factura de l aigua, incloent en aquesta la conservació del comptador, la taxa d aigua (gestió municipal, repercussió i altres), la taxa de clavegueram i la taxa d escombraries.

7.- Igualment als efectes de pal·liar les emergències habitacionals i pobresa energètica s ha establert una línia d acció per tal de donar resposta a urgent a situacions d emergència habitacional a través de l atorgament d ajuts directes al lloguer, altes de subministraments i excepcionalment al pagament de fiances.

8.- Aquestes actuacions han estat consensuades i portades a terme en el marc de la Taula Local pel Dret a l Habitatge.

9.- En data 16 de juliol de 2014, la Taula Local pel Dret a l Habitatge va debatre, entre altres, la pobresa energètica i la ILP de la Plataforma d Afectats per la Hipoteca (PAH) per a fer front a l emergència habitacional i a la pobresa energètica.

En aquesta sessió es va palesar la necessitat de legislar en l àmbit de la pobresa energètica en el sentit que les empreses subministradores haurien de fer el seu esforç en el finançament dels costos energètics de les persones i famílies amb vulnerabilitat.

10.- En aquesta sessió de la Taula Local pel Dret a l Habitatge va acordar proposar al plenari municipal una proposta sobre la pobresa energètica lligada a la situació d exclusió habitacional, instant a les Administracions a garantir l accés a subministraments bàsics d aigua, llum i gas, a les persones en situació de vulnerabilitat durant un període de 3 anys i que el cost per a garantir aquest dret sigui assumit per les empreses subministradores.

Fonaments de dret

1.- L article 47 de la Constitució Espanyola.

18

2.- La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l habitatge.

3.- Els articles 5, 26 i 42.3. de l Estatut d Autonomia de Catalunya de 19 de juliol de 2006.

4.- L article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 10 de desembre de 1948.

5.- La moció del Parlament de Catalunya de data 25 d abril de 2013, sobre polítiques d inclusió social i d eradicació de la pobresa.


Primer.- Instar al govern de la Generalitat a prendre les mesures necessàries per a respondre a les situacions d emergència habitacional i de pobresa energètica i a la reclamació, si s escau, davant de l Estat central a la transferència en la fixació dels preus bàsics de l energia per a establir un sistema públic de preu social en la connexió dels subministraments bàsics i el consum per a la llar d electricitat, gas natural i gas butà.

Segon.- Instar al govern de la Generalitat a modificar la normativa als efectes del subministrament d aigua i en concret que l ACA assumeixi el deute corresponen al cànon de l aigua en el supòsit de pobresa energètica.

Tercer.- Traslladar el present acord al President de la Generalitat, a la Presidenta del Parlament de Catalunya,i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Debat:

Sra.

Susana Ramajo

Als últims mesos des de Serveis Socials, s han aconseguit negociar alguns lloguers socials amb algunes entitats financeres per a famílies amb problemes econòmics. Lloguers que van des dels 60 fins als 150 euros; en tot cas no van més enllà del 30% dels ingressos del nucli familiar. Però aquestes famílies es troben amb un problema, han de fer front a les connexions dels comptadors de llum, aigua i gas que poden superar els 1.000 euros. En els casos que aquestes famílies puguin fer front a aquest pagament inicial, es troben després amb que no poden assumir el consum. Al poc temps li tallen el subministrament i es troben un altre cop amb un deute més al que no poden fer front.L Equip de govern ha implantat una línia d acció per donar resposta urgent a situacions d emergència habitacional, ajudes directes al lloguer, subministrament d aigua i llum, comptadors solidaris... Tot i això, s han trobat que al primer semestre d aquest any, s han sobrepassat els 720 expedients per pagar factures de llum i d aigua per un import total d uns 56.000 euros. Aquesta situació s ha plantejat a la darrera reunió de la Taula local pel dret a l Habitatge i els seus membres van acordar:

1.- Recolzar la Iniciativa Legislativa Popular en la que treballa la Plataforma

19

d Afectats per la Hipoteca (PAH).

2.- Presentar al plenari municipal, per a la seva aprovació, la proposta relacionada amb la pobresa energètica de famílies en situació d extrema dificultat per instar al govern de la Generalitat a prendre les mesures necessàries per a respondre a les situacions d emergència habitacional i de pobresa energètica i a la reclamació, si s escau, davant de l Estat central a la transferència en la fixació dels preus bàsics de l energia i que es garanteixi la connexió, el subministrament i el consum per a la llar d electricitat, gas natural i gas butà a les persones en situació de vulnerabilitat, previ informe dels Serveis Socials durant un període de tres anys i que el cost que generi la garantia d aquest dret ho assumeixi les empreses subministradores del servei.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Evidentment que donarà recolzament a la proposta, no pot fer una altra cosa per tractar-se del tema que és i perquè és una proposta equivalent a la Iniciativa Legislativa Popular de la Plataforma d Afectats per la Hipoteca.

Diu que no creu que a aquestes alçades calgui entrar a explicar o posar qualificatius a la situació dramàtica i, de vegades, es banalitza el terme drama o dramàtic , de tant d utilitzar-lo darrerament, però és que no hi ha cap altra qualificatiu possible per descriure la situació que viuen moltes famílies fruit de sis anys de crisi, d atur continuat i de retallades en prestacions socials i tot això sense que les administracions, totes, hagin tingut com a prioritat posar fi per tots els mitjans possibles i impossibles a aquesta situació. És l angoixa que viuen famílies senceres, els neguits de pares i mares en atur que pateixen la incertesa de no saber si podran alimentar als seus fills o a les persones que depenen d ells i, que a sobre, estan sota l amenaça constant de talls en el subministrament d aigua gas o llum. I no serà perquè no hagi hagut propostes des de la ciutadania, en concret des de la Plataforma d Afectats per la Hipoteca, però també d altres entitats o ONG s.

Continua dient que se li hauria de caure la cara de vergonya als partits polítics que permeten això i que viuen aliens a aquesta angoixa. Ja ha dit que recolzarà la moció però vol precisar dues coses: quan es parla d ajuts socials sempre li agrada distingir caritat de drets, no es tracta de donar caritat proporcionant diners als que ho necessiten i generant una dependència perpètua. Es tracta de drets que tenen els ciutadans i que se ls hi estan denegant. La situació que viuen les famílies a qui se les ha privat de la renda mínima necessària per viure no s arregla amb ajuts assistencials d emergència; és evident que si hi ha una emergència s ha de resoldre; però aquestes situacions per definició no haurien de durar anys. Per tant, reitera que no es tracta de fer caritat, aquesta gent no vol ajuts sinó treballar i des de l administració no es porten a terme les mesures necessàries per revertir la situació d aquestes persones, que deixin de ser dependents i torna ls-hi la dignitat. Això és una cosa que s hauria de tenir en compte per totes les administracions. No creu que cap administració, ni tan sols la local estigui treballant tot el que caldria treballar per pal·liar el drama de l atur.

Com que parla abans que els seus veïns del Partit Popular, es permet avançar-se a algun comentari que és possible que facin i és que considera que les declaracions triomfalistes del govern de l Estat sobre que Espanya ha sortit de la crisi són una

20

lleugeresa insultant per a cents de milers de famílies en què tots els seus membres estan a l atur, un atur de llarga durada. Ahir mateix va sortir un informe que deia que malgrat que sembla que la crisi hagi tocat fons i està en involució, les conseqüències socials són tan profundes que es trigarà molt a que les persones més vulnerables es recuperin i, en concret, el que diu l informe és que l atur trigarà temps a reduir-se. Per tant, caldria que totes les administracions prioritzessin les polítiques d ocupació i proporcionessin eines a les persones en situació de vulnerabilitat perquè se n poguessin sortir.

Sr.

Josep Llambí

Diu que ells aprovaran la moció, l aprovaran perquè en data de 3 de setembre de 2013 ja van aprovar una moció d atorgament d ajuts pel subministrament d aigua.

Que hi ha gent que les està passant molt magres és cert i s ha d intentar ajudar-la el màxim que es pugui. No s estendrà en descriure la situació, cosa que ja ha fet la Sra. Lourdes Fàbrega; no vol contestar d altres aspectes que ha comentat però el que sí és cert és que el país va endavant, el que passa és que no es nota al nivell més baix però que poc a poc s anirà notant, assegura. El país ha crescut un 0,6% i l atur va baixant ja que quan se l van trobar era molt elevat. Hi ha una realitat i és que el país, a poc a poc, va amunt i espera que se n surti més aviat del que es pensa i la única cosa que desitja és que la quantitat de gent que està a l atur trobi feina, i que totes les solucions que s estan plantejant són perquè els hi sigui més fàcil la seva vida diària, ell no creu que s hagi d entrar en el dilema de caritat o drets, senzillament ara ho necessiten i s ha de buscar una solució i que no vol discutir políticament quina és la solució que s ha de donar.

Per tant, aprovaran la moció i desitja que vagi millor els propers anys.

Sr.

Francisco Martínez

Vol començar pel que ha dit el Sr. Josep Llambí. Avui en dia aquest Estat està governat per una oligarquia, assegura, que té un braç polític i econòmic. El braç econòmic és l IBEX 35 i el braç polític és el PP que el seu Consell de Ministres s assembla més al Consell d Administració de les empreses de l IBEX 35. Amb això creu que ja queda més que contrastada la sensibilitat social del Partit Popular.

Vol comentar que el lèxic aquest d emergència habitacional i pobresa energètica

no li agrada perquè es tracta d un tecnicisme que amaga una gent que ho està passant fatal. A ell li agrada parlar clarament, es tracta de gent que és tan pobre que s ha quedat sense casa, que no té per menjar, que no pot pagar la calefacció, que no es pot dutxar amb aigua calenta, que no té llum... Això s entén molt més que no pas emergència habitacional i pobresa energètica. Es tracta simplement de gent pobra i la gent quan és molt pobra ho passa molt malament.

La següent qüestió que vol dir és que es tracta d unes propostes que fa la PAH, que realment és admirable com és capaç de combinar la reivindicació, la protesta, amb fer propostes concretes, coherents i aplicables. La Sra. Lourdes ha parlat de caritat, de drets... totes aquestes històries d ajuts, de comptadors i més, s arreglarien molt fàcilment si s apliqués una renda social mínima garantida com es va presentar al Parlament de Catalunya. Si a una persona no li

21

arriben els ingressos mínims, se li complementa, i amb uns ingressos dignes ja podrà pagar-se l aigua, la llum... sense recórrer a aquestes propostes a mig camí entre els drets socials i la caritat.

La petició concretament a les elèctriques perquè apliquin una tarifa social, creu que aquest tema s hauria de revisar per la gent pobra i per la gent que afortunadament pot pagar els seus rebuts perquè és una estafa el que passa amb aquest país amb les elèctriques: que si la subhasta de la llum, que si ara puja per no sé què i al final sempre acaba pujant i pujant...La proposta diu que aquest preu social sigui a costa de la baixada de beneficis de les empreses. Pensa que, si s arriba a aplicar, no es tindrà cap problema perquè les elèctriques estan guanyant milers de milions d euros contínuament; els hi va tan bé que, per exemple, el president d Iberdrola en els sis primers mesos d aquest any ha guanyat 7,6 milions d euros. Per posar un altre exemple d Iberdrola, al Sr. Ángel Acebes, aquell famós ex-ministre del PP de les dues línies d investigació, està guanyant al Consell d Administració d Iberdrola 24.000 euros al mes. Creu doncs que tenen un marge per baixar els beneficis i ajudar a la gent que ho està passant malament.A més a més, els Consells d Administració de les elèctriques estan farcits d ex-ministres i ex-presidents; per tant, les negociacions polítiques seran molt fàcils, tornant al que ha parlat abans del braç polític i econòmic.

Malgrat tot, és una mica escèptic en que aquesta benintencionada proposta arribi a bon port pels precedents. En el cas de CIU ha privatitzat l aigua, amb la Llei Òmnibus que va fer només arribar al govern també es va carregar una Llei que havia elaborat el tripartit per donar-li un ús social a l habitatge, va rebutjar a Madrid la proposta de Llei que havia fet la PAH sobre aquest tema dient que allò no era la manera de solucionar el problema. Per tots aquests temes i pel que ha dit abans del PP, és una mica escèptic en que aquesta proposta arribi a bon port. Evidentment votaran a favor.

Aprofitant que li queden 20 segons, ja que està relacionat amb el tema però no ha

sortit als mitjans de comunicació, sobre la Corrala de Sevilla , que la presidenta d Andalusia li va treure les competències a Izquierda Unida dient que s estava fent malament, recorda que finalment hi ha hagut una sentència que diu que allò es va fer bé i legalment.

Sr.

Xavier Lozano

Recolzaran la proposta. Tal i com van dir a la reunió, creu que l exposició exacta no és la que caldria per poder transmetre-ho als interessats, el que es fa ara es un punt de partida perquè es comenci a treballar sobre aquest tema, però creu que hi ha una sèrie de matisos perquè les elèctriques estan separades en molts de sectors i el que queda clar que qui fa la facturació final són les comercialitzadores i no les empreses elèctriques que fan de distribuïdores. Per tant, aquí hi ha matisos per treballar perquè en el tall o contractació intervenen diferents empreses, la comercialitzadora és la que té el seu client i talla el subministrament i la distribuïdora és la que fa el contracte.

Tal i com s ha dit però, s ha de començar a treballar, però entén que el millor seria

22

matisar els temes que cada comercialitzadora o distribuïdora pot fer. Tot i això, evidentment que votaran a favor.

Sra.

Susana Ramajo

Dóna les gràcies als diversos grups pel seu recolzament, creuen que es tracta d una bona proposta perquè la Generalitat l aculli. És veritat, com ha dit el Sr. Xavier Lozano, que darrera de la factura hi ha moltes empreses, però suposa que la Generalitat podrà concretar la responsabilitat de cadascuna. El més important és que s intenti aconseguir un preu més econòmic per aquesta gent i que se ls hi pugui ajudar i això no vol dir ni caritat ni almoina, mai s ha parlat d això.

Sr.

Josep Llambí

Avui es tracta d ajudar a qui ho necessita, tant en habitatge com en llum, ho diu perquè després del discurs polític que fan alguns al·lucina... perquè no es tracta d acabar el temps sinó de discutir un tema: a la gent que ho passa malament buscar-hi solucions, que tan complicat no és.


Vots a favor:


7. Encarregar al Consell Comarcal de la Selva la tramitació i cobrament dels expedients d execució subsidiària, derivats de la necessitat de crear i mantenir franges de protecció contra incendis forestals previstes a la llei 5/2003, de 22 d abril.


Expedient núm. 002503/2012 d encàrrec al Consell Comarcal de la Selva de la tramitació i cobrament dels expedients d execució subsidiària, derivats de la necessitat de crear i mantenir franges de protecció contra incendis previstes a la llei 5/2003, de 22 d abril.

Fets

La Llei 5/2003, de 22 d abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals imposa als ajuntaments l obligació d executar de manera

23

subsidiària la creació i manteniment de franges de protecció contra els incendis forestals en el cas que no ho facin els propietaris afectats. Aquesta llei habilita els ajuntaments a recórrer a l execució forçosa.

L Ajuntament no disposa actualment dels recursos necessari i és oportú i convenient comptar amb la gestió del Consell Comarcal de la Selva per a la tramitació i

cobrament d expedients d execució subsidiària, en període voluntari i via de constrenyiment, derivats de la necessitat de crear i mantenir franges de protecció contra incendis forestals previstes a la llei 5/2003 de 22 d abril.

Fonaments de dret

1. Article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú en relació amb els encàrrecs de gestió,

2. Article 25,1 c) del text refós de la Llei d organització comarcal de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre.

3. Article 47. 2 h) de la Llei 7/1985, de 2 d abril, reguladora de les Bases del Règim Local. estableix la majoria absoluta del número total dels membres per adoptar aquest tipus d acord. En el mateix sentit es manifesta el text refós de la Llei municipal i de regim Local de Catalunya aprovat per Decret legislatiu 2/2003 de 28 d abril en el seu article 114.3 e).


Primer. Encarregar al Consell Comarcal de la Selva la tramitació i cobrament dels expedients d execució subsidiària, en període voluntari i via de constrenyiment, derivats de la necessitat de crear i mantenir franges de protecció contra incendis forestals previstes a la llei 5/2003 de 22 d abril.

Segon. Facultar a l alcalde per desenvolupar el present acord, inclosa la seva revocació parcial, aprovant les normes reguladores de l encàrrec de gestió, d acord amb els criteris aprovats per l Ajuntament, sense perjudici de les instruccions tècniques pertinents

Tercer. Notificar el present acord al Consell Comarcal de la Selva perquè efectuï l acceptació de l encàrrec conferit. Una vegada acceptat publicarà el present acord al Butlletí Oficial de la Província de Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per a general coneixement.

Debat:

Sr.

Alcalde

Com ja s ha informat abans a la Junta de Portaveus, aquest punt es retira de l ordre del dia i es tractarà, si de cas, al mes de setembre.

24

Sr.

Salvador Tordera

No pel tema del Consell Comarcal en concret, però sí que vol remarcar que va preguntar al Sr. Manel Verde, responsable de Brigades i Jardineria, i li diu que el responsable és el Sr. Miquel Lupiañez d Urbanisme; la pregunta és: què, quan i com s actua amb el propietari responsable de la neteja del bosc i la protecció contra incendi. Aquest any sortosament ha plogut molt; però quant és el preu i perquè?.

Sr.

Alcalde

Diu que, si li sembla, aquesta qüestió es pot tractar a l apartat de precs i preguntes.

Sr.

Salvador Tordera

Contesta que la pregunta està dintre del que és la proposta.

Sr.

Alcalde

Comenta que el fet de deixar un torn per les intervencions era una deferència perquè es pogués parlar del fet de deixar aquest punt fora de l ordre del dia.

II

PART DE CONTROL

8. Moció que presenta el grup municipal de CIU Blanes per habilitar com a aparcament gratuït per a vehicles, la zona dels antics camps de futbol de Blanes.

DILIGÈNCIA DEL SECRETARI: Per fer constar que la resolució aprovada es transcriu al final del debat perquè la proposta presentada ha estat objecte d una esmena a la totalitat. Queda constància de la proposició presentada mitjançant testimoni incorporat a l expedient del Ple.

El secretari

Joan Solà i Busquets

Debat:

Sr.

Alcalde

En aquest punt s ha presentat una esmena a la totalitat per part del grup d Esquerra Unida- Iniciativa per Catalunya Verds i aleshores la forma de procedir quan passa això és que en el primer torn, tant el grup proponent de la moció com el grup proponent de l esmena a la totalitat presenten les seves dues propostes, després els altres grups intervenen; els dos proponents tenen el torn de rèplica i finalment és

25

vota; primer es vota l esmena a la totalitat i, si és aprovada, la moció decau.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Com a qüestió prèvia, diu que des del grup de CIU entenen que el grup d Esquerra Unida- Iniciativa per Catalunya els Verds, presenta una esmena a la totalitat però que, en realitat no és això, ja que proposa coses absolutament diferents i

incompatibles amb les que ells estan presentant avui com a moció. Per tant, entenen que tècnicament aquesta esmena a la totalitat s hauria d haver rebutjat i, en tot cas, s hauria d haver requerit al grup proponent de l esmena perquè ho presentés com a moció, insisteix, perquè es parla de coses diferents. Una esmena a la totalitat quan no es parla del mateix tema; ja que ells demanen que es faci un aparcament

gratuït al camp de futbol mentre no es desenvolupi un altre projecte en aquella zona, que es pot desenvolupar en deu dies, en quinze dies o un mes i l altre grup demana coses diferents. Per tant, entenen que, tècnicament, això no es una esmena a la totalitat i que ens trobem davant de dues mocions diferents.

Dit això, el grup de CIU presenta aquesta moció perquè, arrel de constatar que la instal·lació de les zones blaves d aparcament i de les zones grogues per a residents, l impacte que ha tingut sobre el comerç i el turisme ha estat important; la imatge que es dóna al municipi és de deserts; de zones destinades a vehicles i per això estan absolutament d acord amb la proposta d Esquerra Unida- Iniciativa per Catalunya Verds en relació a recuperar el tema de les zones blaves i de negociar amb Saba el rescat de les zones blaves; de fet ells en el pressupost de 2014 ho van demanar expressament en una partida concreta. S està davant d un problema clamorós, que el poble el demana, que el comerç el demana, que el turisme el demana i, a partir d aquí ells veuen una oportunitat, que és el camp de futbol que, en tot o en part, pot ser destinat a aparcament gratuït. S ha posat la Fira en aquest camp de futbol perquè l any passat estava en una altra banda, que ,en part, ara està ocupada per zona blava i l altra part per un supermercat. A aquest solar, que ara ocupa el supermercat, s hi posava una part de la Fira i, la resta de l any, es destinava a aparcament gratuït; hi cabien entre 300 i 400 cotxes i aquesta capacitat és la que demanen que es traslladi al Camp de Futbol de sorra. Això no genera cap desequilibri a la concessió amb Saba, perquè quan es va signar el contracte, aquest solar destinat a aparcament ja existia. Existia en aplicació d una normativa urbanística del municipi de Blanes en la que aquells solars de propietat privada que es vulguin destinar a aparcament no han de tenir el tancament perimetral. Per tant, era un aparcament perfectament conegut per Saba en el moment del contracte i, si es manté el número de places, Saba no pot al·legar que té un desequilibri perquè aquestes ja hi eren en el moment que va signar. Realment el que té ara Saba és una oportunitat perquè s han suprimit 300 places d aparcament i no hi hagut alternativa. És per això, que CIU el que demana és l alternativa és a dir que es posi aquest aparcament al camp de futbol; entenen que això no impedeix cap dels usos que es van aprovar al mes passat en el plenari, arrel de la moció que va presentar Iniciativa. Els usos són compatibles amb els d aparcament, assegura: zona verda, locals per entitats, espais esportius... i això és així perquè l espai del que es disposa és immens i hi cap tot.

Entenen que es presenta una esmena a la totalitat perquè decaigui la seva proposta que l únic que demana és que, mentre no s hagi desenvolupat altra projecte, es

26

deixin aparcar cotxes; amb l esmena a la totalitat el que es pretén, al seu entendre, és bloquejar la proposta de que hi hagi un aparcament gratuït a Blanes, ells això ni ho entenen ni ho comparteixen i espera que a la intervenció del grup d Iniciativa es doni alguna explicació més enllà de que el seu grup va recolzar les zones blaves, que suposa que ho diran tots. Precisament per això s està presentant aquesta proposta, davant d una necessitat del municipi en què es necessita tresoreria es recolza una decisió, però la política és viva i necessita adaptar-se a les necessitats de cada moment i, en aquests moments, més que pensar en Saba, s ha de pensar en les persones, més que pensar en el desequilibri patrimonial d una empresa, s ha de pensar en el desequilibri patrimonial de tots els blanencs. Per això es demana que es voti aquesta moció i es voti afirmativament.

Sr.

Víctor Catalán

Primer explicaran el perquè de l esmena, la defensaran i quan s obri el debat la defensaran amb més detalls.

Les tres propostes de la part dispositiva que vehiculen a través de l esmena a la totalitat poden ser complementàries amb la proposta original però amb molts matisos. Vol deixar clar que no tenen cap interès en salvaguardar l equilibri patrimonial de Saba; però recorda que quan es va establir l hora gratuïta al pàrquing soterrani a tothom li donava igual l equilibri econòmic de la concessió amb Saba i després va caure una reclamació per part de l empresa per la qual se li ha hagut de compensar, tot i tenir l aparcament més car de Saba a Catalunya. Aquí passa que si es provoca un altre desequilibri posant aparcament gratuït just annex i envoltat i a la zona blava de Saba, pot tornar a caure una altra demanda patrimonial per rescabalar el dèficit que se li pot provocar sobre el seu balanç i s haurà de tornar a pagar o, amb més zones blaves o en el seu encariment o en allargaments de concessió i aquí és a on volen anar: perquè Blanes ja està escarmentat en aquest sentit, no volen que es torni a pagar els plats trencats de decisions anteriors. Creu que és una mesura de respecte cap a la ciutadania i també de prevenció d intentar no tornar a cometre errors del passat. No sap quants d errors s han comés en aquest ple que després s han hagut de subsanar en legislatures posteriors. Per tant, cal aparcament gratuït? sí, comparteixen la necessitat que dos anys després es necessita recuperar zona d aparcament gratuïta i que ha estat un error haver establert una zona blava allà; precisament perquè Blanes depèn dels visitants per a la seva economia. Precisament, per això, el que proposen es no jugar-s hi el coll en aquest aparcament quan just a l altra banda de l avinguda de la Plantera hi ha parcel·les sense ús que només tenen el 8% menys de metres quadrats que els dos camps de futbol. Per tant, a 259 metres hi ha parcel·les que poden acollir vehicles gratuïtament sense afectar a la concessió i, si es pot donar aparcament gratuït als Pins, a la Plantera, als turistes de fora sense veure s perjudicats en possibles indemnitzacions posteriors, doncs, perquè no es fa?. Comparteixen la premissa de que s ha de donar aparcament gratuït al poble precisament perquè ja van dos estius sense gent a la platja, sense visitants, sense turistes, sense comerç i baixant en picat l afluència de visitants a la vila. Per tant, proposen una taula de negociació amb Saba amb tres objectius:

1.- Començar a negociar preus de quant costarien els rescats. Es tenen 705.000 euros de la Cala Sant Francesc que van a millores i infraestructures

27

turístiques. Entenen que aquesta mesura és una millora turística per Blanes, perquè fomenta el turisme a Blanes, i fins i tot es pot destinar una part a rescatar zones blaves.

2.- Començar a decidir quines són les blaves que es necessiten, tornar a posar gratuïtes i recuperar-les.

3.- Recollir fórmules com les de les zones verdes de Barcelona, allà a on no s hi arribi, perquè, ni posant un euro al dia al carrer Tarragona hi ha vehicles a aquest carrer. A Barcelona, es permet aparcar durant 15 dies per un euro. Potser al veí que li costaria dos euros al mes l aparcament s ho plantejaria i potser aquí Saba entra a negociar, i potser es poden començar a estovar els problemes que es tenen.

Creuen que la proposta de Convergència és millorable, és modificable amb propostes constructives, perquè entén que no és una esmena per carregar-se la proposta de Convergència sinó per millorar-la, per prevenir que no torni a passar el que va succeir fa menys de dos anys en què PSC i Convergència van haver de subsanar un perjudici que passava per tenir, precisament, l aparcament més car de tota Catalunya. Per tant, demana no repetir els errors del passat i creuen que amb aquesta proposta es pot fer.

El tercer punt que defensen es que fa trenta dies, el ple va aprovar la voluntat d aplicar-hi uns usos en aquella zona i si n hi ha aparcats cotxes al camp de futbol, els nens no podran jugar a futbol i si es vol penjar cistelles de bàsquet i n hi ha cotxes aparcats, els nens no podran jugar a bàsquet. En aquella zona el Ple va expressar la seva voluntat que es destinés a zona verda, a usos ciutadans, un espai de descongestionament entre els barris dels Pins i la Plantera; per tant, entenen que l esmena que fan millora substancialment la proposta de Convergència i, a més a més, es cura en salut de possibles indemnitzacions que després tota la ciutadania hauria de retornar.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Valora la intervenció del representant de Convergència en el sentit que ha reconegut obertament que es varen equivocar fa dos anys i que han buscat una solució. Creu que rectificar és de savis. Dit això, quan ella va llegir la proposta no va interpretar que fos tan a curt termini; sí que es va dir per fer-ho al mes d agost però no perquè pogués ser una qüestió de dos mesos que no hagués de perdurar per l any que ve. Quan es llegeix la proposta pensant que és realment habilitar 300 places de pàrquing per un temps indefinit a aquella zona dels Pins, es va posar a valorar tres temes:

1.- La impossibilitat de poder trobar aparcament gratuït per tot visitant de Blanes en la principal zona turística de la població, ja sigui un visitant que vulgui passar-se el dia a la platja o ja sigui algú amb segona residència que s hi passa setmanes o mesos i que això pot actuar d element dissuasori tant pels visitants ocasionals com per les segones residències, que no s ha d oblidar que contribueixen notablement a la vida econòmica del barri. Fins i tot els habitants de Blanes tenen dificultats per baixar a la platja en cotxe; perquè les zones de residents se saturen i els habitants

28

dels Pins el que intenten és no moure el cotxe, n hi ha poca rotació i això vol dir que si algú vol baixar amb família i amb els estris de la platja, per molt que es vulgui fomentar la mobilitat sostenible, doncs acaba havent de baixar en cotxe a peu de platja i això és difícil pels barris que no viuen a prop de la platja. A més, la zona de residents i la zona blava el que fa és exercir pressió sobre les places gratuïtes dels barris col·lindants, com per exemple la Plantera que demana zones R també.

2.- La següent qüestió que es planteja és: calen més places de pàrquing als Pins? Cal que els Pins es converteixi en un pàrquing gegant?. El que cal segur són places de pàrquing gratuït però no necessàriament més places de pàrquing, llevat dos o tres dies que es puguin saturar al llarg de l any que són bàsicament els dies de focs.

3.- L Altra tema que entra en joc, que ja ha esmentat el Sr. Víctor Catalán, és la possible compensació econòmica per pertorbar l equilibri de la concessió. Tots tenen al cap la compensació que ha hagut de pagar el poble de Blanes pel pàrquing soterrani per voler resoldre el tema ràpidament fent nyaps sobre nyaps .

En aquestes circumstàncies i amb tots aquests punts, arriba l esmena a la totalitat d Iniciativa que proporciona una idea per a un pàrquing gratuït dissuasori de llarga durada, més allunyat del nucli de barri, de la platja i del turisme; planteja la via negociadora per resoldre el problema de la manca de pàrquing gratuït sense incrementar les places de pàrquing, partint precisament de l espai que té Saba a la zona dels Pins i a totes les zones blaves del municipi, i ofereix la possibilitat d un ús ciutadà per la zona del camp de futbol que entén ella que és la zona exterior; és a dir, la zona que s utilitzaria per pàrquing.Creu que la proposta és sensata i pertinent perquè creu que és important negociar amb Saba i veure quines possibilitats de rescat existeixen; quant costaria i, llavors, prendre decisions. Perquè cal valorar els costos de totes les accions, al igual que caldria valorar quant costa habilitar mínimament aquella zona per fer-hi ,ja sigui un

pàrquing, una pista de bàsquet, de petanca o posar-hi unes tanques perquè la gent no hi entri. De l estiu és cert que queda el mes d agost, queda escassament un mes i la proposta d Iniciativa planteja un termini d un any per estudiar millor la qüestió i no per més nyaps sinó buscar una solució més global i consensuada. Per tant, ella la veu bé; potser, però, el que més lamenta de tot això és que es comencin a fer propostes i contrapropostes i perquè aquesta no és la meva i s ha de fer una altra. Potser la forma és el que ha fallat aquí, dit amb carinyo , i creu que hagués estat més pertinent, enlloc de fer una OPA hostil , parlar amb els proponents i cercar una solució consensuada perquè ara els proponents tenen una voluntat de rebuig cap a aquesta proposta i una proposta consensuada pel benefici dels ciutadans de Blanes i dels Pins seria desitjable en aquest i en qualsevol altre cas.

Sr.

Salvador Tordera

S ha recuperat un espai cèntric per a un ús social, ara hi ha la fira, després un circ, després serà un espai per als nens perquè juguin o per activitats socials... No es pot hipotecar aquest espai per a un pàrquing, s adreça als representants de Convergència perquè varen ser els únics que varen votar, junt amb el govern, i en contra del PP, a favor de les zones blaves i ara és quan rectifiquen. Si és portés endavant la moció, segons informes tècnics, podria arribar una penalització de la concessionària de les zones blaves. No deixa de ser veritat la

29

necessitat d aparcaments gratuïts, però es poden trobar alternatives, hi ha solars de propietaris sense edificar; recorda l esplanada del que era el col·legi de Sa Forcanera, el cementiri, les mimoses, la Plantera... És a dir, s hauria de fer una planificació i, un cop s estudiï, es poden trobar solucions per disposar de pàrquings gratuïts sense hipotecar un espai per a ús social.

Sr.

Alcalde

Per part del PSC, comenta que d altres vegades han tingut les seves particulars disputes amb el Sr. Víctor Catalan, però que aquest cop agraeix el seny que s ha posat en la qüestió, sense falses promeses i sense voler utilitzar recursos fàcils. Estan totalment d acord, perquè així ho han verbalitzat fins a l extenuació, amb el punt primer de l esmena a la totalitat de la moció: es tracta d un espai que s ha recuperat de la pràctica esportiva, però que es recupera per a dos barris que no tenen espais els nens, nenes i joves per anar simplement a jugar un partidillo , per aprendre a anar amb bicicleta; no hi ha espai tots són places petites, avingudes o carrers i no hi ha un espai de plaça gran. Per tant, mentre es pugui i no s hi desenvolupa el projecte de la Illa de Blanes hi ha aquest petit reducte. Ara s han fet una sèrie d inversions en aquell espai per la Fira i ha quedat prou bé perquè hi hagi uns usos correctes, s han de mirar més coses però, amb uns accessos correctes, adaptats i amb un espai a dintre també adaptat. Evidentment sense luxes ni floritures.

Abans de continuar, entenen políticament i el secretari ho ha ratificat a la Junta de Portaveus, que sí que és una esmena a la totalitat, ja que al primer punt la moció

inicial es diu que es destini a usos d aparcament i l altre diu que es destini a usos ciutadans; per tant, és evident que una diu una cosa i l altra una altra sobre el mateix espai. L Esmena a la totalitat diu alguna cosa més, però aquest és el nucli fonamental; per tant, s entén que es tracta d una esmena a la totalitat perquè es quelcom totalment diferent al que es proposa en un inici sobre el mateix espai.

Sobre el tercer punt de l esmena a la totalitat: estudiar la signatura d un conveni de cessió d usos... ; és un tema que ja estaven pensant quan van llegir la moció; no només allà, sinó també a d altres llocs on també es tenen alguns problemes. Per tant, estan d acord en asseure s, cercar una estratègia per a què els propietaris d aquests espais tinguin algun incentiu per cedir-los i poder buscar maneres de fer-ho.

En quant al segon punt, sempre s ha d estar parlant amb els concessionaris, però això està establert en un contracte, el tema de la recuperació de places està establert per contracte. Per tant, hi ha un punt de partida i punts per treballar més, però està establert per contracte el cost de recuperació de cadascuna de les places.

Ara sembla que allò estava així, però recorda que fa un any i quatre mesos aquell espai dels antics pavellons estava fet una porqueria i donava una imatge bastant penosa . El que es va aconseguir amb el contracte, agradi o no, és que allò

s asfaltés tot. El projecte d endreçar aquella zona creu recordar que va costar entre 230.000 i 240.000 euros que va pagar la concessionària i, a més a més, va arreglar l espai de la petanca, que no cal fer-n hi un altre perquè allà n hi ha un de ben delimitat, a on no entren els gossos que era el que es reivindicava. Tot això, reitera,

30

ho va fer la concessionària i vol recordar que aquest espai estarà a mans del consistori, sense gastar un euro, d aquí tres anys. Aquest espai no forma part del paquet de la zona blava, sinó que era per cinc anys.

Per acabar, ara s ha arreglat tota la part de terra; per tant, la imatge quan s entra per la via principal d entrada anirà millorant, tota aquella publicitat que hi havia al camp de futbol anirà fora; una part de terra arreglada, un aparcament arreglat i, si tot va bé, després de l estiu, la punta dels pavellons també endreçada. Per tant, s intenta de fer esforços perquè la imatge que es dóna als que ens visiten sigui la més correcta possible.

Sobre el tema de les tarifes, després en el torn de rèplica ja en parlaran.

Ara ve el torn de cincs minuts que tenen els proponents. Primer el Sr. Joaquim Torrecillas.

Sr.

Joaquim Torrecillas

En primer lloc, cap dels tres grups que ha contestat, ha valorat el fet que aquestes 300 places d aparcament ja existien quan es va signar aquest contracte i, per tant, quan es parla que es fan propostes alegrement i a la lleugera , ho ha dit el Sr. Alcalde, ells van presentar aquesta moció el dia 30 de juny, hi ha hagut un mes per poder demanar als serveis tècnics si efectivament hi havia impacte o no sobre la concessió, insisteix en què aquestes places ja hi existien quan es va signar el contracte. Si hi existien i ara no hi són, qui pateix el desequilibri patrimonial és el poble de Blanes que no pot gaudir d aquestes 300 places d aparcament que sí que tenia. Això no té res a veure amb la zona blava; entén que aquest desequilibri patrimonial no es pot donar si hi ha menys places d aparcament de les que hi havia quan es va signar el contracte.

En segon lloc i vagi per endavant, ho ha dit en la seva primera intervenció, que estan totalment d acord amb la moció que presenta Iniciativa; i no la podran votar a favor perquè han de mantenir la seva, però la votarien perquè estan a favor. Estan d acord en què es destini aquest espai a usos ciutadans, en la negociació amb Saba i sobre el tema de les parcel·les annexes al barri de la Plantera, amb algunes objeccions i discrepàncies respecte al que el Sr. Víctor Catalán ha escrit al Facebook sobre llogar terrenys i autobusos perquè portin la gent al centre; perquè, precisament, s estaria generant aquest desequilibri patrimonial i, a més, amb costos. Però respectant la proposta, això no entra en absolut en conflicte en què, fins que es defineixi el nou projecte a desenvolupar en aquesta zona i referint-se al que ha dit la Sra. Lourdes Fàbrega, es pugui destinar a aparcament.Aquest nou projecte a desenvolupar potser trigarà un mes, tres, cinc un any... No ho sap, perquè aquí els projectes s eternitzen, encara està esperant el Reglament de Mitjans de Comunicació des de fa dos anys i mig, entre d altres. Per tant, com no se sap, com tot és incert i tot s allarga, el que sí és cert és que hi ha una necessitat que és urgent i aquesta urgència no pot quedar en un calaix. Al 2014 ja hi ha la urgència, no al 2015, no val a dir que ja ha passat el juliol i que només queda l agost i el setembre i que ja es farà l any que ve. No hi està d acord, perquè és un problema del 2014. I en el pitjor dels casos, quin seria l equilibri patrimonial que se li genera a Saba si allà no ha aparcat ningú durant dos mesos, quin ingrés ha tingut allà?, se li

31

ha demanat els comptes justificatius i el balanç d explotació fins al 30 de juny de 2014 i el del 2013?, es tenen?, s ha mirat?. Això és una tasca que correspon a l equip de govern, ells ja ho demanaran per instància; però l explotació d aquella zona durant l estiu, durant els dies de festa major és de l entorn de 15 a 20 cotxes. Ell prefereix assumir alguns riscos que veure deserts que impedeixen que els comerços i hotels funcionin.

Dit això, insisteix, no poden votar a favor de la moció d esmena la totalitat perquè han de mantenir la seva però sí que el grup proponent té el seu suport respecte d aquesta moció. Però, tal com ha dit la Sra. Lourdes Fàbrega, els hi hagués agradat que abans que s hi entrés l esmena a la totalitat, s hagués pogut pactar en diferents termes l esmena a la totalitat de la moció original perquè creu que són compatibles; i encara en aquests moments manté aquesta proposta; és a dir, si durant el mes d agost es reserven 200 places d aparcament al camp de futbol, només durant el mes d agost o fins al 30 de setembre, i després es parla del que s hagi de fer no es trepitja res de ningú. S està donant un servei al poble.

Sr.

Víctor Catalán

El debat originari és que Blanes és un poble comercial, un poble turístic i, per tant, depèn, en certa mesura, de la gent que ve de fora. Creu que això ho comparteixen les vint-i-una persones que estan assegudes a la taula. Per tant, què necessita la gent que ve de fora? un lloc on deixar el cotxe, que l oferta sigui atractiva, que pugui arribar fàcilment de l estació de tren fins al centre, que, en definitiva, hi hagi accessibilitat. Abans hi havia gairebé 1.000 places d aparcament gratuïtes a primera línia de mar i a deu minuts del centre del poble. Al novembre de 2012 es pren una decisió, amb els vots favorables de PSC i Convergència, de fer de pagament aquesta esplanada i, per tant, molta gent que venia al poble i que li costava poc, més enllà de la benzina i baixar al poble, ja no hi ve. Per exemple, gent que ve de l interior de la Selva, Vallès Oriental o Gironès a l hora de decidir entre anar a Blanes o a Malgrat ho té clar, tenint una platja a prop, com el camí de la Pomereda, a Malgrat de Mar, amb més de dos kilòmetres d aparcament gratuït, amb tres files d aparcament damunt de la platja, perquè és una platja de cent metres; mentre a Blanes costa aparcar 6 euros. Si se surt al carrer i es pregunta a la ciutadania que diguin els cinc errors d aquesta legislatura, un d ells, n està seguríssim , és la privatització de la gestió de la zona blava. Davant d aquest problema que s ha generat, reconeixen el mea culpa de Convergència amb aquesta qüestió intentant subsanar-ho; és cert que s ha tingut un mes per fer-ho, ho van veure fa un mes a la premsa, a nivell personal fins i tot va redactar un article d opinió precisament per debatre quin ha de ser el model de ciutat que ell defensa vers el que significaria oferir aparcament. Al cap i a la fi hi ha un model de ciutat que ells defensen i per això posen en qüestió que l espai lliure que ha quedat d altres usos es destini a aparcament; entre que es destini a cotxes i a les persones ells defensen que es destini a les persones; estan d acord que hi ha un problema d oferta d aparcament gratuït però la solució no és la d ocupar amb cotxes 300 places al costat de 1.000 sinó que, precisament, aquestes 1.000 places siguin gratuïtes, aquí està el quid de la qüestió, segons ell.

D altra banda, si la proposta de Convergència s aprova avui, el dia 15 de setembre tota aquella zona serà d aparcament gratuït; i com que ells van més enllà fins i tot

32

d aquesta proposta que fan avui, el que proposen és un Pla de Mobilitat que tingui en compte els aparcaments i la gestió del conjunt de mobilitat del poble; perquè, en el fons, en aquesta proposta s està debatent sobre el model de ciutat, quin Blanes es vol, de què es vol viure, com es vol ordenar la ciutat i això no es pot debatre en cinc minuts. Per això, el que ja no és una esmena sinó una cosa diferent com el Pla de Mobilitat el porten al punt següent.

Sobre el comentari que feia el Sr. Joaquim Torrecillas de que no passa res si s assumeix algun risc, ells no hi estan d acord i per trenta dies ell no vol que es presenti una indemnització que hagi de pagar tota la ciutadania. Perquè, precisament, de 2007 a 2011 el seu company de grup, Sr. Joan Salmerón, va estar cada ple preguntant quan costava l hora gratuïta, no costa res, això és el que se li deia, i la conseqüència ha estat el pàrquing més car de tot l Estat aquí al costat. Per tant, no ve de trenta dies, hi ha un any per planificar-ho, per gestionar-ho i preparar-ho. Per tant, s ha d agafar com un deure que s ha de fer.

Una qüestió que no comparteix és el que ha dit el Sr. Marigó, potser l esplanada era lletja però estava plena; hi havia mil vehicles que, multiplicant per tres, hi havia

3.000 persones més dintre de la vila. I ara, el dissabte de Santa Anna, a la Festa Major, fins a les sis i pico, set de la tarda, quan només quedava una hora perquè fos gratuït, només hi havia trenta cotxes. Això és un drama com a poble, perquè vol dir noranta persones. Precisament d aquí ve la proposta, per començar a parlar d un rescat, per canviar la forma de gestió i no de sumar 300 vehicles més a una esplanada al costat de 1.000; si el problema no són els 300 sinó els 1.000.

Per acabar, la figura que de que una parcel·la es pugui cedir a canvi de que el titular no pagui impostos, es va aprovar al setembre de...

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que malauradament s ha de votar una proposta i, en aquest cas és l esmena a la totalitat, creu que en aquests moments s està debatent per debatre perquè, en primer lloc, si no es posen pilones o elements que ho impedeixin a la zona dels antics camps de futbol dels Pins aparcaran cotxes gratuïtament i, al cap d un mes, ja

podran aparcar a tot arreu i, la segona, és que el perjudici econòmic Saba el justifica, s hi van fer un fart de mirar números, en funció dels ingressos i els ingressos que s estan tenint aquests dos darrers anys són res i menys. O sigui que el que podrien demanar serien quatre duros . De tota manera, recolzarà l esmena a la totalitat perquè està d acord, de la mateixa manera que faria Convergència.

Sr.

Josep Llambí

Diu que ahir va passar per allà, s està desmuntat la Fira a una meitat i a l altra hi havia un grup de nens jugant a futbol. Aquesta és la realitat, allò fa falta, el jovent ho necessita; també es necessita pàrquing, perquè llavors el poble s hi ressent molt tant comercial com turísticament. S han de trobar solucions, el camp de futbol l hi preocupa perquè si es deixen aparcar cotxes el faran malbé i quan arribi la tardor s haurà d invertir perquè sigui servible per a la gent que vulgui anar a jugar. El pàrquing allà dintre no els hi acaba d agradar i, en canvi, l esmena a la totalitat la recolzarien totalment.

33

Sr.

Alcalde

No vol entrar en debats ara, però allà hi ha un espai endreçat i ben endreçat, que tornarà a ser de gestió municipal 100% d aquí a poc temps, sense haver gastar ni un euro.

Potser no han comés cinc errors sinó vint-i-cinc però recorda que hi havia unes necessitats; es devien un munt de factures que s havien de pagar, s havia de poder garantir serveis bàsics de transport públic i d altres serveis essencials. Per tant, un cop solucionats alguns temes és fàcil de dir que s hauria d haver fet d una altra manera, no importa, s ha de continuar treballant i creuen en el que hi ha escrit a la moció de l esmena a la totalitat i sobre aquesta base treballaran, més enllà d altres comentaris que mereixerien un anàlisi més llarg.

Informa que els proponents tenen un minut cadascú i que després es votarà la moció de l esmena a la totalitat i, si cal, la moció original.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Tal i com ha dit la regidora Lourdes Fàbrega, vol insistir en el tema del perjudici patrimonial de Saba i, a partir d avui, demanaran per instància que se li requereixi; és a dir, volen saber la facturació que està tenint Saba, que espera que ho tinguin detallat per zones i també demanaran que l Ajuntament faci el control d aquest contracte perquè, si mal no recorda, també se li havia dit que era a risc i ventura.

Tampoc té clar el perjudici que genera el fet de que l Ajuntament restableixi 300 places d aparcament gratuït que eren al moment del contracte i que ara no hi són. Pregunta que quin és el desequilibri patrimonial que es pot produir a favor de l Ajuntament. Al igual que ens espantem pel que podria passar si ara es posen 300 places d aparcament gratuït, perquè Saba podria reclamar, si ara en falten 300, que ha de fer l Ajuntament? també es podria reclamar a Saba aquestes 300 places perquè faci una rebaixa.

Dit això, no poden votar a favor de l esmena a la totalitat perquè mantenen la seva proposta que entenen que es compatible i, per tant, votaran en contra.

Sr.

Víctor Catalán

Entenen i agraeixen el posicionament de Convergència en aquest sentit que també s hi sumaria però que significaria carregar-se la seva moció i que per això votaran en contra. Agraeix a tothom el suport a la moció i des de que dilluns va saltar l alarma de que es podia acabar pagant una indemnització, van estar treballant per posar una solució sobre la taula que no és una proposta seva sinó del grup municipal.

Al fil d aquesta moció, la següent és complementària i de més llarg abast que aquesta, hi ha un any per asseure s tots, parlar amb el sector turístic, amb el sector empresarial, definir un pla de mobilitat; a on ha d haver-hi aparcaments, com es pot accedir al centre.... Hi ha un any per endavant i s han de posar a treballar.

34

8. Esmena a la totalitat que presenta el grup municipal d Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa- Entesa de Progrés Municipal a la moció presentada pel grup municipal de CIU Blanes per habilitar com a aparcament gratuït per a vehicles, la zona dels antics camps de futbol de Blanes.

Atès que Blanes és un municipi comercial i turístic de primer ordre, i que depèn en gran mesura del flux de visitants cap a la ciutat, amb la qual cosa es requereix d una oferta de mobilitat, estacionament i capacitat d absorció dels vehicles en l àrea urbana del municipi.

Aquesta oferta d estacionament va veure s perjudicada a partir de l 1 de gener de 2013, quan va entrar en vigor la concessió per a la gestió de les zones blaves a través de la plica aprovada en el ple del dijous 22 de novembre de 2012 amb els vots a favor dels grups municipals de PSC i CIU, pel qual es passava zones d aparcament gratuït a zones blaves de pagament, entre d altres modalitats.

Entre les zones que han passat de gratuïtes a pagament, està l esplanada entre el pavelló i els antics camps de futbol, passant de tenir una ocupació superior al 80% als mesos d estiu, a una ocupació de menys del 10% arran de la privatització d aquest espai. Tanmateix, les zones grogues garanteixen aparcament als veïns i veïnes que paguen l impost de circulació a Blanes, però que provoquen la impossibilitat d aparcar als veïns i veïnes de segones residències, tot i pagar part dels impostos a Blanes.

Tanmateix, el trasllat i construcció dels nous camps de futbol a la Ciutat Esportiva de Blanes ha alliberat les instal·lacions esportives del camp municipal dels Pins, en una zona de transició entre els barris de la Plantera, els Pins i el Racó d en Portes, que de manera temporal i fins que no hi hagi una planificació definitiva de la zona, poden gaudir d usos ciutadans per als barris, amb un espai firal, espai per a les entitats, d oci i esportius, donant també compliment a la voluntat aprovada en la moció del darrer ple de 26 de juny de 2014 per garantir-ne de manera temporal aquests usos.

Alhora, la proposta presentada pel Grup Municipal de CIU per tal de destinar aquestes instal·lacions a aparcament gratuït en un espai annex a la concessió, ha rebut l avís per part dels Serveis Jurídics de l Ajuntament de Blanes que podria comportar indemnitzacions i reclamacions per part de l empresa concessionària, amb el conseqüent perjudici per l Ajuntament de Blanes.

Per aquest motiu, queda palesa la necessitat de millorar l aparcament en aquest sector turístic, comercial i residencial del municipi, per a la qual cosa es proposa una sèrie de mesures per tal de donar resposta, garantir i compatibilitzar els diferents usos en aquests barris.

Per aquesta exposició de fets, el Grup Municipal d Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa- Entesa de Progrés Municipal, proposa els següents acords:

35

Primer.- Garantir els usos ciutadans (oci, espai lliure, zona verda, equipaments esportius, espai firal i espais per a l associacionisme veïnal, juvenil i cultural) en les antigues instal·lacions i espais del camp de futbol dels Pins, d acord amb la moció aprovada el darrer Ple Ordinari del 26 de juny de 2014.

Segon.- Obrir una taula de negociació amb la concessionària de les zones blaves i l aparcament de Blanes per taxar preus de rescats parcials de la concessió i/o noves formes i figures per tal de millorar les condicions d aparcament i pagament tant per veïns i veïnes com per segones residències, així com obrir la possibilitat d ampliar les zones grogues al barri de la Plantera.

Tercer.- Estudiar la signatura d un conveni de cessió d usos de manera temporal de parcel·les annexes al barri de la Plantera que actualment estiguin en desús per part de la propietat, per tal de poder-hi habilitar un aparcament gratuït.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 16 vots a favor i 5 vots en contra.

Vots a favor:

Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Lara Torres Lledó (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Joan Salmerón Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martínez Fernández (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP), Josep Llambí González (PP) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

Vots en contra:

Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU) i Xavier Lozano Monico (CiU).

9. Moció que presenta el grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa- Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes, per impulsar un pla de mobilitat a Blanes.

Donat que:

Blanes és un municipi que ha patit una gran expansió del territori i de la seva població en els darrers 20 anys. Malgrat l ordenació de la ciutat a través dels diferents Plans d Ordenació Generals, la ciutat pateix problemes que comencen a cronificar-se, i afronta debats complexos sobre la gestió de la mobilitat tant interna com externa.

Entre altres, s hi plantegen problemes sobre la mobilitat en general en la temporada alta, quan la vila rep una massiva afluència de vehicles externs que la ciutat no pot absorbir, provocant grans congestions no només sobre la mobilitat privada, sinó també la pública. També es planteja, en aquest context, un debat sobre on han d aparcar aquests vehicles, si a l interior de la ciutat, o bé a la perifèria.

D altre costat, un canvi d hàbits dels desplaçament de la ciutadania, i l esgotament i encariment del petroli, fa necessari cercar i dotar d alternatives els desplaçaments

36

més corrents, reforçant, modificant o substituint les línies del transport urbà en l autobús, però també preveure les futures connexions amb transports de gran capacitat, com són el tren i el tramvia. També els individuals més sostenibles, com és la bicicleta, sobre la qual cal treballar i ampliar els itineraris i carrils bici de la ciutat.

Més enllà dels problemes de mobilitat general, existeixen també debats més localitzats sobre els que cal fer-ne una lectura global, com són la ordenació de la mobilitat a la zona turística i el Passeig de S Abanell, estudiar els efectes i alternatives d un possible tancament definitiu del carrer ample retornant la Rambla Joaquim Ruyra al doble sentit, l ampliació de l illa de vianants de S Auguer-Sa Massaneda o del centre comercial. També existeixen problemes complexos com la rotonda de Ca La Guidó, o la pacificació del trànsit al carrer Jaume I-Carretera de Lloret, i substitució per la futura Avinguda Parlament.

Davant la gran quantitat de problemes i models de mobilitat incompatibles entre sí, que no es poden anar resolent de manera aïllada, sinó establint un model de mobilitat per a la ciutat de les properes dècades, basat en la sostenibilitat, els transports col lectius i la pacificació dels barris, el Grup Municipal d EUiA-ICV Blanes proposa iniciar els treballs per a la redacció d un Pla de Mobilitat, amb l implicació de tots els sectors afectats: tant de les associacions de veïns i veïnes, com el sector turístic i empresarial, els sindicats i els diferents grups polítics.

Per aquestes raons:

El Grup Municipal d Esquerra Unida i Alternativa- Iniciativa per Catalunya Verds proposa a la consideració del Plenari l adopció dels següents acords:

Primer-

Instar a l Equip de Govern a iniciar els treballs en el segon semestre de 2014 per a la redacció d un Pla de Mobilitat a Blanes que defineixi, ordeni i prioritzi les actuacions en matèria de mobilitat al municipi

Segon-

Instar a l Equip de Govern que aquest Pla de Mobilitat es faci amb la celebració de sessions de participació ciutadana oberta i convocant a les entitats i associacions de veïns i veïnes, els sectors empresarials, sindicats i grups polítics.

Tercer-

Notificar aquest acord a les associacions de veïns i veïnes de Blanes, i les associacions i gremis empresarials

Debat:

Sr.

Víctor Catalán

Ja han dit que volen un Pla de Mobilitat que defineixi a on s ha de tenir aparcament, definir un model de ciutat, és a dir, si es vol tenir el cotxe al centre per no disposar de zones peatonals o, en canvi, existeixen aparcaments dissuasoris i es pot accedir en transport públic fins al centre. Per tant, és requisit poder disposar d un bon transport públic i, per tant, en aquest Pla de Mobilitat s ha de parlar del transport públic, per a on han de circular les línies, hi ha queixes d associacions de veïns, també n hi ha propostes, es demanen canvis en les línies de circulació. S han

37

produït tants de canvis que fa dos anys que la pàgina web de l Ajuntament en matèria de mobilitat no s actualitza i encara figura el recorregut de fa dos anys. Per tant, ni al web de la concessionària ni al de l Ajuntament figuren els canvis.

La ciutadania, degut a la crisi, també ha canviat els seus comportaments de mobilitat. A Barcelona ciutat hi ha un debat immens sobre com es gestiona l ús de la bicicleta a la ciutat, Blanes també haurà d afrontar aquest debat; els carrils-bici que es van dissenyar l any 2007, difícilment avui podrien ser els mateixos. La funció, les necessitats, les maneres d adreçar-lo i la previsió de carrils-bici no són les mateixes, es necessiten encara més. Avui la gent reclama pacificar els interiors dels barris, hi ha associacions com la de la carretera de Lloret- la Pedrera que demana que Joan Carles I sigui pacificat i sigui un carrer de barri. Per tant, es necessita planificar com es vol ordenar i tot el que es faci en el futur que compleixi aquest Pla de Mobilitat; ja

que difícilment es pot pacificar l avinguda Joan Carles I si no hi ha l Avinguda Parlament del Pla Parcial Costa Brava; però el dia que es tingui, que estigui clar que es posarà zona 30 a Joan Carles I, que potser es posa un carril-bici i, com demanava MIFAS, també una vorera adaptada. Tot això, el que demana es que no es faci a parxes sinó treballar-ho i redactar-lo abans. Que no torni a passar el que ha succeït amb el passeig de Mar que és un exemple del que succeeix quan no hi ha previsió de com cal anar ordenant tots els espais. O com per exemple, com va passar amb el Pla Zapatero, que arriben els diners de cop, hi ha la possibilitat de fer-ho però no se sap en què gastar-ho perquè no hi ha cap projecte realitzat. Perquè no passi això un altre cop, s ha de preveure-ho, planificar-ho i aleshores quan hi hagi les inversions suficients o, la possibilitat de fer-les, aplicar-les poc a poc.

No es vol estendre més i, simplement, es tracta de complementar el debat enriquidor del punt anterior.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que el debat anterior es tractava d una petita fracció del que es planteja en aquesta moció, que la subscriu totalment. No es vol repetir però el que sí es constata és l existència d importants problemes de mobilitat causats pel ràpid creixement urbanístic, el canvi d usos i per la necessitat per anar cap a una mobilitat més sostenible, per al municipi i també per al planeta. Creu que és un aspecte important per la qualitat de vida i el dia a dia dels blanencs i blanenques però que també és extremadament important per l acollida als visitants, perquè si un visitant ve per passar una setmana o un dia i es troba embussos, nyaps i no pot gaudir de la ciutat i passejar en bicicleta, doncs és un problema i més quan el turisme i els serveis són la principal activitat econòmica del municipi. El que més li agrada, però, és que entén que és necessari enfocar el problema des d una manera global i de futur com ja va exposar a la Comissió Informativa el Sr. Francisco Martínez i ara ha exposat el Sr. Víctor Catalán amb molt bones paraules, perquè es tracta de fer un Pla global i de futur com caldria fer en molts d altres temes com la dinamització econòmica del municipi, la participació ciutadana, la implementació i gestió d equipaments públics, la qualitat de serveis al ciutadà... Això no vol dir que tot s hagi de fer ara però sí s ha de tenir el full de ruta per anar-hi arribant pas a pas i no anar fent un camí aleatori sinó anar amb una línia més o menys recta. Però es veu que això costa massa esforç per l equip de govern i se sol anar fent petits retocs

38

segons les ganes, impulsos sobtats o de com bufa el vent.

Per tant, sí a millorar la mobilitat i sí a un pla de mobilitat global i de futur i sí a fer-lo ara i no dintre de dos anys.

Sr.

Salvador Tordera

Recorda que ells a principi de legislatura van presentar a la regidora de Mobilitat, en una entrevista amb la policia local i el Sr. Alcalde, un canvi substancial de la mobilitat i pacificació de la circulació de Blanes. La única cosa que varen aconseguir, després de sis mesos, va ser el canvi de sentit de la carretera de Lloret pel tràngol que es va esfonsar la riera, al Joaquim Ruyra. Veu que la inquietud del grup proponent és igual que la seva tot i que parteixen d ideologies i pensaments ben diferents; però, en aquest cas, per un bé per les persones de Blanes i pels visitants veuen molt bé la proposta.

Sr.

Xavier Lozano

Recolzaran també la proposta. Tenen clar que han d asseure s per parlar sobre el futur, però moltes vegades es parlen de molts temes i es fan repetitius. En aquest cas es parla d una moció per iniciar un estudi i impulsar un Pla de Mobilitat a Blanes; tota la resta de coses creu que ja se n ha parlat prou. El que s ha de tenir clar si a nivell de tècnics municipals i de personal s està preparat per començar a treballar en aquest problema.

Creu que és una mesura important i, no només en aquest tema, en molts d altres també cal treballar per poder definir què es vol ser, què es vol fer, cap a on anem... ja s ha parlat moltes vegades. Aquest és un punt determinant que cal començar a treballar-lo, entre altres molts, però s ha de tenir en compte quins recursos humans es disposen per dedicar a aquest treball.

Sra.

Marisol Zamora

L Equip de govern es compromet a realitzar els treballs a partir del setembre amb tots els grups municipals per estudiar i buscar fons per la redacció d un pla de mobilitat que garanteixi l accessibilitat de la ciutadania, que sigui sostenible, segura i que promogui la competitivitat del teixit econòmic.

Aquest Pla de mobilitat ha de garantir el desenvolupament coordinat de les estratègies de gestió, així com l assoliment d aquestes estratègies. Aquestes principalment han de ser, entre d altres: estudiar la xarxa d infraestructures, el transport públic, la planificació del urbanisme, l accés més sostenible al centre generador de la mobilitat i l estudi de noves zones d aparcament lliure.

A més, també estan d acord en què aquest Pla es farà sumant esforços a la participació ciutadana, de manera que serveixi per a definir el model de ciutat que es vol i, per suposat, estan d acord en notificar l acord a les associacions veïnals i als gremis d empresaris.

Sr.

Víctor Catalán

39

Agraeix el recolzament de la resta de grups. Un debat que obria el Sr. Xavier Lozano de si es disposava dels recursos humans suficients com per obrir aquest debat; organitzar sessions de participació ciutadana, per exemple, i asseure s amb els membres que formaven part del patronat de turisme i debatre coses com, per exemple, si s ha de restringir els vehicles del passeig de S Abanell i fer-lo peatonal, obrir, per exemple el carrer Colom avinguda de Madrid i restringir i posar els vehicles allà enlloc de a primera línia de mar, com passa a d altres pobles. S ha d afrontar si segueix funcionant bé el tancament del carrer Ample el dissabte a la tarda i ampliar-ho la resta de la setmana i, per tant, quins canvis suposa; s ha de tornar a la doble direcció al Joaquim Ruyra?. S han d obrir vàries vies de debat per decidir si són necessàries o no i que tothom digui la seva no precisa d un immens equip tècnic, ni professional ni d arquitectes. Es tracta de parlar-ho i no es precisa d un cost immens impossible d assumir; simplement parlar i recollir les propostes de totes les associacions de veïns, de tots els col·lectius per decidir com es vol ordenar tot.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que ha omès en la seva intervenció una qüestió molt important per a ella i que li agrada molt de la proposta, que és que en la moció reculli que el procés que condueixi a la redacció definitiva del Pla de Mobilitat es faci amb la participació de la ciutadania. Indica que el que planteja el Sr. Víctor Catalan no és un Pla de Mobilitat sinó el model de ciutat que es vol i va més enllà del propi Pla; aquest és el gran debat que hi ha pendent, que havia d ocupar aquest mandat i que no l ha ocupat. Això li dol moltíssim perquè va veure que era impossible... Cal, des de fa molt, pensar que es vol que Blanes sigui i esdevingui tant econòmicament, com socialment, com urbanísticament. Aquest era el projecte electoral del PSC.

Sr.

Alcalde

Diu que s han de posar d acord amb el model que es vol però que un Pla de Mobilitat ben fet amb estudis ben fets requereix d una contractació externa potent perquè Blanes no és un poblet. Creu que primer s han de cimentar unes bases, de dir què volem però, de ben segur, que es requerirà d ajuda externa que sigui capaç de plantejar globalment i de fer organitzadament la participació ciutadana. No tenen cap problema, com deia la Sra. Marisol Zamora, en parlar a partir del setembre i començar a treballar, segurament que serà bo perquè, de ben segur, serà objecte de debat de la propera campanya electoral perquè es tracta d un tema molt interessant, assegura, perquè és un tema de dibuix de ciutat i, per tant, val la pena esmerçar esforços.

Sr.

Víctor Catalan

Ho ha dit en moltes ocasions en aquesta legislatura; precisament quan no hi ha diners és el moment ideal, la crisi suposa molts perjudicis inimaginables, però és un bon moment per asseure s i plantejar-se què s ha estat fent, quins errors s han comès, quines coses han de canviar i quines coses s han de fer per revertir els errors del passat. Porten dos punts, precisament, parlant d això de quins errors s han comès, què ens està perjudicant i què s ha de fer per millorar-ho.

40

Al igual que la Sra. Lourdes Fàbrega no ha parlat de participació ciutadana ell tampoc ha parlat de sostenibilitat i no ho ha fet perquè és intrínsec; no és que el petroli s acabi sinó que és més simple, quan el litre de benzina estigui a cinc euros la gent no podrà agafar el cotxe. Tothom ho veu com està el preu de la benzina. Per tant, no sap si d aquí cinc anys es podrà omplir el dipòsit del cotxe i, per tant, s hauran de preparar i afrontar molts debats com aquest.


Vots a favor:


Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenten, abans de la votació, els senyors Francisco Martínez, Josep Llambí i Salvador Tordera que s incorporen uns minuts més tard.

10. Moció que presenta el grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa- Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes, contra els bombardejos d Israel sobre Gaza i en suport del poble Palestina.

Donat que:

El Govern d'Israel, de nou, està llançant un atac aeri i parcialment terrestre sobre la ciutat palestina de Gaza. L'operació, anomenada Marge Protector, ha deixat ja més de 100 morts i aproximadament 1.000 ferits, entre els quals, i en la seva majoria, hi ha menors i població civil.

A més, l'ús d'avions no tripulats, anomenats drones, per bombardejar habitatges als quals se ls llança prèviament pamflets avisant de l'atac, no fa més que demostrar l'estat malaltís d Israel cap a la població palestina. En definitiva, és evident que hi ha una operació premeditada d atac a la població civil i de destrucció dels habitatges i les infraestructures civils.

Aquest atac és celebra pocs dies desprès del 10é aniversari del dictamen emès pel Tribunal Internacional de Justícia de l Haia sobre el Mur construït per Israel en els territoris ocupats de Palestina. Aquesta sentència, no vinculant, i la decisió d Israel de no implementar-la és un dels símbols de la impunitat que la comunitat internacional permet a l Estat d Israel.

Avui, com llavors, la comunitat internacional calla novament en front de la massacre en marxa contra el poble palestí i d aquesta nova violació per part d Israel de la IV convenció de Ginebra, declarada vinculant pels països signataris. Creiem que

41

aquest atac és una nova escalada en les polítiques d apartheid que comet Israel contra el poble palestí i les massacres del 2008 i el 2012. Aquestes agressions en el seu dia van merèixer una tèbia condemna per part de les nostres institucions i laments per la tragèdia humanitària, adoptant una inacceptable equidistància entre un exèrcit ocupant i un poble ocupat i sota setge.

Des de totes les institucions, i concretament aquest ajuntament, ens hem posicionat contra els actes terroristes del govern sionista d'Israel dient prou i que ja n'hi ha prou de mirar cap a una altra banda. L'ONU no pot seguir fent cas omís a un estat, Palestina, considerat des de 2012 "Estat observador no membre" de l organització mundial i havent reconegut el seu territori com sobirà. Ja n'hi ha prou que l Estat espanyol, la UE i la resta de països segueixin permetent la sagnia amb que Israel sotmet a Palestina. L'ONU i els seus països membres, la comunitat internacional i la UE han de condemnar i fer els moviments necessaris per aturar aquests atacs que es produeixen sistemàticament contra la població palestina, fent ús de mesures totalment desproporcionades, fins i tot il legals, contra la població civil.

Per aquestes raons:

El Grup Municipal d Esquerra Unida i Alternativa- Iniciativa per Catalunya Verds proposa a la consideració del Plenari l adopció dels següents acords:

Primer.-

El Ple municipal es solidaritza amb el poble palestí i condemna enèrgicament l'ús de la força de guerra israeliana contra la població civil a Gaza, així com en tots els territoris ocupats.

Segon.-

Instem l'ONU, la comunitat internacional i la diplomàcia europea a intermediar per aturar immediatament aquesta massacre.

Tercer.-

Manifestem el suport/adopció de les mesures proposades en l estratègia BDS (boicot, desinversió i sancions).

Quart.-

Instem a la Cort Penal Internacional investigar els crims comesos durant l operació militar.

Cinquè.-

Reclamem a l Estat espanyol que efectuï un embargament de la venda d armament a Israel.

Sisè.-

Donar trasllat dels acords al president del govern espanyol, a l'ambaixador de l'Autoritat Nacional Palestina a Espanya, senyor Musa Amer Odeh, a l'ambaixador d'Israel, senyor Alon Bar, al secretari general de les Nacions Unides, senyor Ban Ki-moon, al president de la Comissió europea, senyor Jean-Claude Juncker, al president del Parlament europeu, senyor Martin Schulz, i a les entitats locals que treballen per la pau i la solidaritat.

Debat:

Sr.

Joan Salmerón

Es tracta d una moció de les que es preferible no haver-les de presentar; de

42

vegades molesten aquests tipus de mocions perquè no toquen directament la problemàtica del poble però Blanes no pot estar d esquenes a una situació tan greu com la que està passant. De fet el seu grup n ha presentat moltes; recorda una aprovada per aquest Ple i que la resposta del govern d Israel va ser invitar-los a no visitar el país. Ell no pot anar a Israel perquè el seu govern li ha prohibit anar-hi perquè va ser crític amb ells. Per tant, la democràcia d aquell país no accepta les crítiques de cap mena.

La situació que porta a la moció, és la d un conflicte que podríem anomenar casolà

entre uns palestins i uns colons que vivien a l altra cantó de la franja de Gaza i que es va saldar, malauradament, amb tres nois israelians que van morir. Fins i tot el govern d Israel ha reconegut que Hamàs no havia tingut res a veure amb aquesta acció. La realitat, però, és crua; hi ha un extermini pautat de la gent que hi viu a la Franja de Gaza. Quan aquest matí hi venia amb el cotxe ha escoltat dues notícies: la primera que els governs europeus han aprovat posar en marxa sancions cap a Rússia pel tema d Ucraïna; ell pensava que, potser, hi havia decisions cap a Israel però semblava que no hi havia cap mena de notícia al respecte; al avançar la crònica sí que va aparèixer una notícia que afectava a Israel i era que havia mobilitzat 16.000 reservistes per la guerra. Al cap d una estona surt la notícia en què l ONU es queixa amargament en què després d haver avisat fins a vint-i-sis vegades, el govern d Israel ordena el bombardeig d una escola construïda per la mateixa ONU.

Davant d això, la pregunta que es fan es si algú es va arribar a creure aquell acord, de fa un temps, entre les parts de què s hi creés un Estat de Palestina i, per tant, de que hi hagués uns territoris, ni tan sols units entre sí, algú s ho va arribar a creure?, es pregunta. Per posar-nos en situació, hom ha d imaginar que un llibre X digués que la província de Girona era la terra promesa de no sé qui i que hi comencés a venir gent que comencés a expulsar als d aquí, segurament, en aquesta situació, no hi estaríem quiets, algú protestaria, com a mínim.

Si fins ara aquella zona semblava un camp de concentració, perquè tothom sap que han construït un mur, avui sembla més aviat un camp d extermini; fins i tot no poden pescar al Mediterrani perquè les patrulleres israelianes no els hi deixen pescar. La situació és molt greu, té fotos que no mostrarà perquè tothom haurà vist com els infants, com les dones, com els avis cauen producte de les bombes; això sí, avisen abans, de vegades dóna temps a fugir i de vegades no. Hi ha mil i pico de morts gràcies a que avisen perquè si no...

Ells presenten a la part dispositiva de sis punts , llegeix el primer d ells, i, si no recorda malament, es tracta del sisè exèrcit més poderós del món que està exercint la força contra la població palestina de la franja de Gaza i Cjisjordània i la seva pregunta és perquè?.

Sra.

Lourdes Fàbrega

La situació que viu Palestina des de fa anys li produeix tristesa i ràbia. En el transcurs dels anys ha anat seguint el drama del poble palestí, cada vegada més greu, més arraconat, amb menys territori, menys recursos i menys esperança.No vol fer una llarga exposició perquè els fets són abastament coneguts per tots i

43

només dir que les imatges de les darreres setmanes li han omplert d una tristesa infinita. No ho pot dir d una altra manera. De vegades deixa de mirar les notícies indignada.

Alhora sent una gran ràbia pel fanatisme d uns i altres i pel menyspreu cap a la vida humana i cap a la inacció, incompetència i inutilitat de les institucions internacionals. Per exemple, una imatge és la del Parlament Europeu, pocs dies després que els parlamentaris acabessin de prendre possessió buit quan es debatia el tema de Palestina; li produeix vergonya aliena; els parlamentaris que haurien d estar il·lusionats al començament d un mandat, ni s hi presenten en un tema que parla de la vida humana. Després l Alta Comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans va dir que els atacs perpetrats per l exèrcit israelià podien constituir crims de guerra, de fet avui han declarat que eren crims de guerra, després que ataquessin dues escoles de l ONU a on s havien refugiat nens, ataquen mesquites amb refugiats... Algú creu que a aquestes alçades que aquestes declaracions de l ONU serviran per quelcom?, Quan, una declaració o resolució de l ONU o de la Unió Europea o paraules vanes dels Estats Units han servit per salvar vides palestines o per procurar alguna sanció a Israel que previngués abusos en el futur?.

Sense menystenir l ús i abús que Hamàs fa del patiment de la població civil palestina, que també s ha de tenir en compte, a ella sempre li ha sobtat, ho ha dit també aquesta tarda, que un poble que ha patit tant com el jueu sigui tan insensible al patiment que provoca en els altres, que faci viure a la població palestina en camps de concentració i que després els mati. I, a més, que no entengui que la violència només genera violència, que Israel no viurà en pau amb aquesta actitud i que quan la vida no val res i no es té esperança, li costa poc a un morir matant. No sap que cal fer perquè la comunitat internacional, que és responsable original del problema palestí, forci a Israel a aturar els abusos, ja no només els assassinats de

civils i nens sinó també que violi reiteradament els acords assolits i que segueixi construint assentaments.

Malauradament, no sap si és necessari o no, però caldria actualitzar les dades de la moció perquè quan es va redactar hi havia uns cent morts i ara hi ha més d un miler, es calcula que un 75% d aquests morts és població civil i un 25% són nens.

Dirigint-se al Sr. Joan Salmerón, a ella li dóna igual que Israel li prohibeixi entrar al país, perquè fa molt de temps es va prometre que no hi entraria mentre no es resolgués el tema palestí. De vegades es fan acords científics bilaterals entre Israel i Espanya però no hi pensa entrar ni per motius laborals.

Sr.

Josep Llambí

Després de llegir la moció, demanarien, si us plau, que es modifiqués el primer punt a on diu condemna enèrgicament l'ús de la força de guerra israeliana per afegir , i de Hamàs , perquè aquí no se n parla.

Diu que s ha explicat la història des d un punt de vista però també n hi ha d altres. El grup Hamàs ha construït túnels que van des de la franja de Gaza a Egipte per a on es fa contraband d armes, material, menjar... per utilitzar aquests túnels Hamàs cobra als palestins. A Egipte es va produir un canvi de president i es van tancar els

44

túnels, els de Palestina queden aïllats, augmenta l atur, la gana i Hamàs veu que té molta pressió i comença a disparar míssils contra Israel, no buscant directament objectius militars sinó que caiguessin a on caiguessin. El fet que no hagin caigut més és perquè Israel estava preparat. Es demana vàries vegades a Hamàs que pari, no paren i llavors es quan Israel intervé en el seu dret a defensar-se d un atac i qui acaba patint són els palestins que estan al mig. La seva pregunta és, fins quan Hamàs està disposat a aguantar el patiment del poble palestí?; deixant de banda els israelians a part.

Per tant, si es modifica aquest apartat primer ells hi estarien d acord perquè desitgen que es firmi la pau, que s arribi a un enteniment i que es pari aquesta desgraciada i salvatge mort de persones innocents i que l ONU reprengui el paper de mediador; no hi està d acord, però, en que es doni la culpa a un perquè en una baralla sempre hi ha dos implicats.

Sra.

Pilar Planella

Votaran favorablement, no volen entrar a valorar políticament el conflicte ja que totes les guerres són devastadores, inhumanes perquè tots els drets humans més elementals hi són vulnerats. Aquest conflicte, en particular, està resultant ser una vertadera massacre ja que s ataquen reiteradament objectius innocents , per dir-ho d alguna manera: moren nens, s ataquen escoles, hospitals, alguns sota gestió de l ONU, no hi ha respecte absolutament a res.

Sobre el primer punt potser caldria matisar, però ressaltarien el segon punt ja que el consideren molt important (llegeix el segon punt de la part dispositiva); realment les institucions internacionals no estan fent el que haurien de fer per aturar aquesta massacre, com deia la Sra. Lourdes Fàbrega i considera que aquests organismes han de rebre pressions necessàries, des de tot arreu, perquè actuïn i no permetin aquestes massacres.

Vol constatar que la pau està al cor de cadascú, és filla del diàleg i del perdó i si cada persona no se la proposa a dintre seu, mai serà una realitat que perduri.

Sra.

Marisol Zamora

Diu que estan totalment d acord. En aquest moment el caos regna a Palestina, ahir es van llençar bombes a un edifici de l ONU on van morir 16 persones, entre elles 6 nens i 2 treballadors de les Nacions Unides. Per la tarda, ahir també, un bombardeig a un mercat va matar 17 civils palestins. Fa dos dies, els atacs van caure en un hospital on van deixar 10 nens morts, pacients i doctors. La població civil no té a on aixoplugar-se, al camp de concentració de Yabala, més de 500 famílies van creure que les sigles i banderes de l ONU els salvaguardarien dels canyons; la nit més sagnant va ser el passat dissabte quan l exèrcit israelià va atacar per terra i aire el barri de Sugaia a on van morir 100 persones. Els atacs són sistemàtics, no és respecta l alt el foc per qüestions humanitàries, ni per poder recollir als morts; no es respecta res, ni els hospitals ni les escoles. La població civil palestina no té a on aixoplugar-se. Es tracta d una planificació militar minuciosa per acabar amb el poble palestí, es tracta d una lluita desigual com entre David i Goliath. Des del 7 de juliol d aquest mes, quan l exèrcit israelià va posar en marxa l operació Marge Protector,

45

més de 1.000 palestins han estat assassinats, mentre que 50 israelians han perdut la vida en resposta a l agressió israeliana per part de Palestina. Mentre Gaza plora pels nens assassinats en els atacs d Israel, desenes de manifestants surten als carrers de Tel Aviv a celebrar els avenços del exèrcit israelià proferint càntics com demà no hi haurà escola , no quedaran nens a Gaza , Gaza és un cementir o Mort als àrabs . El poble jueu que tant va patir sota Adolf Hitler a Alemanya ara li profereix contra el poble que el va acollir al 1882, data en que es van començar a establir-se els primers assentaments jueus en terreny palestí i que va acabar al 1947 quan l ONU va decidir dividir Palestina en dos Estats: un jueu i l altre àrab. Des d aquells moments la zona es va convertir en un polvorí, augmentat des que Hamàs arribà al poder l any 2007, que domina el Ministeri de l Interior, es barreja amb la població civil, la qual cosa dificulta qualsevol acord així com possibles conversacions de pau.

També es dificulta des de que s han construït 1.600 cases israelianes en zones palestines ocupades per l exèrcit i provocant la negativa a reiniciar les conversacions de pau; pel bloqueig econòmic també a la població civil portada a terme per Israel després de la victòria de Hamàs a les eleccions. Les fronteres amb Israel estan totalment tancades, també amb Egipte. Ahir el primer ministre israelià va anunciar que l ofensiva continuarà fins que els túnels que utilitzen les milícies palestines siguin neutralitzats. Això significa més dolor i patiment per a la població que no sap a on anar.

En aquests moments, els Estats Units i Israel s hi neguen a parlar amb Hamàs que consideren que és una organització terrorista oblidant-se completament de la població. No hi ha interlocutors vàlids, hi ha una cacofonia de veus que no són acceptades ni per Israel ni per Palestina; per tot això, s hi adhereixen a la moció que presenta el grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa contra els bombardeigs d Israel sobre Gaza i en suport del poble Palestí.

Sr.

Joan Salmerón

S Adreça al Sr. Josep Llambí, diu que ja sabia que sortiria amb el tema de Hamàs. Vol aportar dades 1983 morts a Gaza, palestins, 58 a Israel; el 95% dels morts a Israel són soldats, el 75% a Gaza són civils. 287 nens morts, 7170 ferits, 152 escoles destruïdes, 23 hospitals bombardejats. No sap si aquesta nit podria dormir amb les paraules que ha dit i el resultat que hi ha, que és la veritat. El Sr. Llambí parla de Hamàs, ell vol parlar d un senyor moderat, estimat per molta gent, el Sr. Arafat, que va ser assassinat, va ser enverinat; els hi molestava perquè era un home amb moltes simpaties fora de Palestina. Aquest no és el problema, que hom sigui moderat o radical, el problema és que es necessita més terreny, que és un depredador i avui el poble d Israel és depredador; avui està en contra d aquests i quan acabi començarà amb els veïns, perquè necessita més terra i més lloc per col·locar la seva gent i aquest és un problema on la ONU hauria de prendre mesures. Dirà més coses, no sap si es recorda d una cosa que es deia el güeto de Varsòvia, hi va haver-hi uns quants que van gosar agafar les armes i lluitar contra els que els hi anaven a matar. En aquell moment hagués pensat que perquè no s havien aixecat tots en contra dels nazis, però només van ser uns valents que per a ell no eren terroristes, aquells valents. Llavors perquè és Hamàs una organització terrorista, quan un lluita per la llibertat del seu poble, de la seva terra, de la seva

46

pròpia vida no és un terrorista; per a ell, almenys no ho és. S ha anat modelant molt la paraula, quan un lluitava per les llibertats era un guerriller, un revolucionari, moltes coses... Avui tots els grups que lluiten contra l opressor són terroristes. S ha de saber calcular bé les coses. Posarà un altre exemple, que no és de Palestina, però sí que té a veure molt amb el que està fent el poble israelià. Els nazis quan van venir aquí a donar suport al general Franco, com que no podien fer front a les guerrilles que hi havia al país basc van decidir bombardejar Guernica, van decidir bombardejar una plaça plena de civils; exactament el mateix que ahir va passar a Gaza; d això se n diu feixisme i ell ja n està fart que s escudin darrera d un patiment històric, que és real i que va passar; però avui ja no hi ha res que els pugui perdonar. Estan fent pitjor del que va passar: un poble més fort humilia a un que no és fort i el porta a la destrucció; això és cíclic, s ha vist moltes vegades. Els europeus quan van arribar als Estats Units i els espanyols quan van arribar a Amèrica Central i a Amèrica del Sud també van fer-ho, van exterminar als qui vivien allà i avui els jueus estan fent exactament el mateix amb Palestina. També ha de dir que no tots són iguals i que hi ha jueus que avui estan jugant-se la pell a Tel Aviv i que s estan manifestant en contra de la barbàrie; ha de dir que el secretari del Partit Comunista israelià està empresonat per posar-se al front d una manifestació en contra de la intervenció, no d aquesta, sinó de fa uns anys i encara no ha sortit.Per tant, s ha de donar suport a aquests israelians, però també exigir enèrgicament a l ONU per a que actuï, que s enviïn els cascos blaus, que es faci alguna cosa... però que no s estigui passiu davant del nen que està ametrallat perquè la bomba ha caigut a casa seva; es pot creure que aquests nens perdonaran si es continua així? Ell creu que no, que cada vegada serà pitjor.

Sr.

Josep Llambí

Diu que el Sr. Joan Salmerón, com sempre, pixa fora de test . Ell no explica la història des del 1948 que es va formar l Estat d Israel; la única cosa que ha demanat és que, al igual que es condemna a un, vol que es condemni a l altre, ell no parla del poble palestí sinó que vol que es condemni a Hamàs que està portant al mateix patiment al poble palestí. És la única cosa que ha dit. Li sembla que era l Aristòteles qui deia que què era més injust, fer una injustícia o patir-la. Per tant, li demana al Sr. Joan Salmerón que no li expliqui la història perquè la coneix tant o igual que ell. Reitera que només vol que es posi al mateix costat d Israel a Hamàs, no parla del poble palestí, tant senzill com això.

Sr.

Joan Salmerón

Adreçant-se al Sr. Josep Llambí, diu que ell no pixa mai fora de test perquè no pixa mai en un test; que sap perfectament el que diu, quan ho diu i perquè ho diu; en tot cas el Sr. Llambí també sap perfectament el que diu perquè té una ideologia molt clara i ell té una altra i allà és on no es trobaran mai.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per 18 vots a favor i 3 abstencions

Vots a favor:

Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Lara Torres Lledó (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer

47

(PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmerón Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martínez Fernández (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

Abstencions:

Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP), Josep Llambí González (PP).

Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenten, abans de la votació, el senyor Manel Verde i la senyora Lourdes Fàbrega que s incorporen uns minuts més tard.

11. Precs i preguntes.

Sra.

Lourdes Fàbrega

A1.- Pregunta que qui vetlla per a que l Ajuntament compleixi la normativa de legalitat vigent perquè, com ha dit en el punt del compte general, el ROM fixa que cal fer actes de totes les reunions de les comissions informatives: de la Comissió General i d Urbanisme, de la Comissió d Hisenda i de la Comissió Especial de Comptes. A la Comissió Informativa General, cada mes tenen l acta del mes anterior, de la Comissió Informativa d Hisenda, no hi va haver cap acta aquest mandat fins que ella va demanar un informe al secretari que li va emetre al febrer de 2013; durant uns quants mesos va haver-hi actes, que pràcticament totes les ha esmenat, per cert, i de la Comissió Especial de Comptes, li sembla, que no hi ha hagut cap acta. A més, el ROM estipula que les actes han de figurar en el llibre d actes i que s han de fer còpia de les actes en el llibre oficial; es pregunta que què hi figura i què es posa a totes les reunions perquè cada mes hi ha una Comissió Informativa d Hisenda i n hi ha tres, quatre o cinc Comissions Especials de Comptes.

Es pregunta que qui vetlla perquè això és compleixi i que quin polític i quin altre responsable de l Ajuntament vetlla perquè això es faci perquè això no es fa.

A2.- Pregunta qui supervisa que les preguntes que fa l oposició als plens, o en d altres àmbits, es contestin; perquè n hi ha desenes de preguntes sense contestar. L equip de govern no pren nota de les preguntes que els hi fan i que els hi pertoquen a les seves regidories? Perquè, assegura, que hi ha desenes de preguntes sense contestar. Serveis Jurídics no supervisa quines preguntes s han contestat, ho ha de fer un administratiu d alcaldia, pobret, que ha d anar perseguint als tècnics... o és que potser hi ha la directriu contrària que és que no es contestin les preguntes?. Perquè ella ha fet preguntes que eren meres fotocòpies, que s havien de fer simplement fotocòpies i que fa un any i pico que espera resposta. Això és faltar a un dret bàsic democràtic de qualsevol representant de la ciutadania.

A3.- El mes passat es va aprovar la modificació del ROM que permet més participació ciutadana. Malauradament ella no va poder assistir perquè estava de

48

viatge de feina. Li va saber molt de greu. Cal dir que hauria votat en contra, malgrat que va lluitar per ampliar l abast de la participació ciutadana i que va aconseguir algunes millores respecte del text originari. Però el que ha vist és que, quan ha contrastat el ROM amb el Reglament de Participació Ciutadana, és que el nou redactat del ROM aporta una millora sobre el vigent redactat del Reglament de Participació Ciutadana perquè ara el ROM permet que pugui fer preguntes de qualsevol natura i no només dels punts de l ordre del dia al acabar el plenari; en tant que l article 15.3 del Reglament de Participació Ciutadana només permet fer preguntes de l ordre del dia. Entén que el ROM és una norma superior i que preval. La seva pregunta que adreça al secretari és si no cal modificar el Reglament de Participació Ciutadana per adaptar-lo al nou ROM.

A4.- Com que es va posar a llegir el Reglament de Participació Ciutadana, va veure que a l article 22.4 diu que entre les entitats inscriptibles al Registre d Entitats hi ha les entitats polítiques. El govern ha manifestat en el debat durant la modificació del ROM la seva oposició a tractar les entitats i partits polítics com a qualsevol altra entitat. Demana al secretari que aclareixi aquest article del Reglament de Participació Ciutadana i la seva interpretació.

A5.- La setmana passada, en ple mes de juliol i plena festa major, a prop del migdia una excavadora va entrar a la platja de Blanes i va fer que la gent que estava estesa a la tovallola s hagués d aixecar i desplaçar-se. Vol preguntar que com és possible que hagi passat això, si cal fer una acció d aquesta natura i si no es pot fer en una altra hora en què no hi hagi banyistes o si no es pot advertir i acordonar la zona d alguna manera per no causar aquest desgavell en plena temporada turística.

A6.- S ha llegit amb atenció l acta del darrer ple. Algun dia entrarà en algunes declaracions que es van fer en altres temes; però vol ara recalcar que la regidora de Promoció va dir que l Ajuntament havia ingressat per la taxa turística en 2013 78.000 euros; varen ser 111.362,72 euros, que ella no ho havia dit exactament, sí que havia dit en algun ple que passaven de 100.000 euros. Afirma que no es va bé si no es tenen els números clars. A més ha de dir que des de finals de l any passat està demanant un debat i un acord amb el sector per veure que cal fer amb aquests diners, que cal gastar-los al 2014 i justificar-los al 2015. Qualsevol govern mínimament conscient de la importància del turisme i preocupat per l economia de Blanes s hagués afanyat a donar un ús a aquests diners en el primer trimestre de l any per aprofitar-lo a la temporada 2014, però aquí no.

A7.- Parlant de la consciència, rigor i eficiència en què s afronta l economia local, dimarts passat se ls hi va fer dictaminar la pròrroga d un any dels convenis amb Santa Susanna i amb l Associació d Hostaleria de Blanes pel lloguer de la ciutat Esportiva de Blanes. Va manifestar a la reunió la seva sorpresa perquè a l informe tècnic no es fes cap valoració del resultat del primer any d aquests convenis però que sí es presentés la proposta de pròrroga per un any. Li va sobtar encara més que els polítics responsables no ho haguessin demanat, que no haguessin vist aquest fet; estaven presents els responsables d Hisenda, de Promoció, de Turisme i d Esports. Aquesta va ser la seva flipada en un primer instant; llavors se ls hi va dir que no hi havia hagut cap resultat, que no hi havia hagut cap lloguer. Això, en sí mateix, ja és

un resultat que hauria de figurar en un informe de resultats i que hauria de fer

49

replantejar com s ha fet el seguiment d aquests convenis i si calen millores sobre el seguiment, la difusió o més treball amb el sector per fomentar el lloguer d una Ciutat Esportiva que costa tants de diners, però no. Ella sabia, perquè se ls hi havia enviat una llista amb els lloguers de la Ciutat Esportiva que sí que s havia produït alguna aplicació del conveni i així ho va dir; llavors se li va dir que se li enviarien els lloguers que tenien. I avui el regidor d Esports, que cal agrair-li que li ha contestat en una setmana, no com d altres que no li contesten en un any i pico, li ha enviat el document que ella ja tenia i que li va enviar Esports al mes de febrer i a on es constatava que efectivament, i és molt graciós i aquí el darrer flipe del dia, llegeix literalment la contestació: Com pots comprovar només hi ha un lloguer efectuat . Després hom s ho mira i veu que hi ha quatre lloguers: un de la pista blava i tres dels camps de futbol; dos d hotels de Santa Susanna i dos d hotels d aquí i hom pensa si l equip de govern sap que els convenis afecten al lloguer de la Ciutat Esportiva i del Camp de Futbol Municipal. Quin desgavell hi ha en aquest equip de govern; es pregunta si els tècnics d Esports parlen amb els de Turisme; i si els tècnics d Esports parlen amb el regidor d Esports. Pregunta que què s està fent coordinadament per millorar el turisme esportiu i per rendibilitzar mínimament una instal·lació que costa tant com aquesta.

A8.- Sembla que a l abril va haver-hi una taula de turisme. No se li va convocar i li consta que a la representant d Iniciativa tampoc. Vol saber quin control hi ha sobre les convocatòries.

A9.- Una pregunta en el context de l assumpte de la Federació de Municipis de Catalunya. Fa temps que va demanar un informe sobre la base sisena de l execució del pressupost municipal que és la que fa referència a les indemnitzacions que cobren els regidors d aquest Ajuntament. Segueix esperant l informe i, a més, voldria que se li informés sobre l aplicació que es fa de les indemnitzacions per assistència a les Juntes de Govern Local i a Plens i que fan que cada mes; els regidors no només de l equip de govern i de l oposició ingressin una quantitat fixa de diners i no en funció dels Plens i de les Juntes de Govern que s hagin fet.

Sr.

Josep Llambí

B1.- Diu que el senyor Manel Verde li va enviar la resposta a una pregunta que va fer el dia 29 de maig sobre els serveis de neteja als Pins, el que no li queda clar en aquesta resposta que se li envia és quan és temporada alta i quan és temporada baixa. S ha de tenir en compte que la temporada arriba molt aviat a aquella part del municipi i és allà on es queixa la gent que hi falta una neteja especial. Ell ha suposat que la temporada alta es comença a comptabilitzar a partir del 15 de juny, quan es posen en funcionament tots els serveis, però potser la neteja de carrers s hauria de fer abans perquè va bastant endarrerida.

B2.- L Assignació dels llocs per a les diferents associacions, els xiringuitos que es munten per la Festa Major; pregunta si es poden canviar els emplaçaments, si són fixos o es poden canviar i que, en definitiva, com funciona aquest sistema.

B3.- Pregunta si hi ha alguna valoració dels espais musicals per la Festa Major.

Sr.

Celestino Lillo

50

C1.- Al passat ple del mes de maig va fer una pregunta al Sr. Manel Verde en nom de l Associació de Valldolig. Li han tornat a plantejar la mateixa qüestió: la tanca de la plaça estava en un estat en què era millor treure-la que no pas deixar-la perquè existia el perill que si un nen l empenyia es podia fer mal. Han passat les festes, no s ha fet res i avui li han tornat a trucar un altre cop i li han dit que ho reclamés, si us plau, al plenari ja que es continua amb el mateix problema.

C2.- Demana al Sr. Manel Verde, també al barri de Valldolig, tornar a pintar la línia horitzontal que divideix els dos carrils, el de baixada i el de sortida, de la part asfaltada entre el barri segon i tercer perquè hi ha poca il·luminació; ja que la pintura

serveix per ubicar-se, dintre del carril, als conductors.

C3.- Desitja també que pel mes de setembre es pugui solucionar el problema dels bancs que hi ha a l avinguda a on està la Brigada perquè es poden fer mal. A més, començarà la temporada esportiva i allò es començarà a utilitzar més i poden haver-hi problemes.

C4.- Ja que parla d Esports, li voldria demanar al Sr. Xavier Marcos que si pot fer un comentari de com està el tema dels camps de futbol, de les millores que s han de fer a Can Borell, es tira la temporada a sobre i no saben res, i de com estan les obres del camp de futbol de la Ciutat Esportiva. Va passar la setmana passada per allà i li dóna la impressió que porten una mica de retard. Espera equivocar-se i que no hi hagi problemes.

C5.- La regidora, Sra Amparo Ardanuy, un dia ja va plantejar el problema que existeix quan es surt de l aparcament del Mercadona, al carrer Camí Sant Pere del Bosc, que els cotxes es pugen a la vorera i es va tenir que posar una pilona. Ara existeix un altre problema, si no es marca amb una pilona o també ell creu que es podia solucionar amb un aparcament per a motos, tant el gir per l entrada o per la sortida, les persones que surten del supermercat amb cotxe no veuen a les persones que circulen pel carrer. Llavors per evitar accidents, per a ell, la solució seria posar allà o unes pilones o un aparcament per a motos.

C6.- Vol fer un comentari sobre l empresa Pirotècnica Zaragozana, el dia dels focs, perquè va assistir a una errada important. Dóna la casualitat que l any passat aquesta empresa ja va tenir un problema, de menor nivell, i tot i això la comissió l ha estat invitant. Aquest any l errada ha estat estrepitosa, precisament el dia de més afluència als focs. Venen només amb un ordinador i quan s espatlla no tenen altra recurs que fer-ho manualment, deslluint completament l espectacle. Pregunta si es prendrà alguna mesura al respecte, si es sancionarà; ells des del Partit Popular proposen que hi hagi una sanció econòmica, com a mínim, perquè aquest problema no torni a passar.

C7.- Al passat ple va fer una exposició sobre el carrer Mas Borinot, que és el que puja cap a Residencial- Vistamar, hi havia tres o quatre pèrdues d aigua constants. Felicita a la Regidoria que hagi estat responsable, i en especial a Aigües de Blanes, que en uns dies rècord l han pogut arreglar. La prova està en què han tingut que canviar gairebé 40 metres de tub. Es tracta de qüestió que s ha d agrair i felicitar.

51

Sra.Amparo Ardanuy

D1.- A la plaça Càceres hi ha un parc infantil i les famílies que l utilitzen durant tot l any s han queixat de que està en un estat lamentable i que caldria fer una ullada per posar-lo al dia.

D2.- Respecte als 705.000 euros de la concessió de Ca la Bona, ja en el seu

moment va demanar un informe que no se li va fer arribar, reitera que es faci un informe per escrit, si us plau, de a on estan destinats o si ja es té destinació per aquests diners.

D3.- Sobre el Reglament de Mitjans de Comunicació, se ls hi va fer arribar una esmena amb una proposta i estaven esperant a que se ls hi convoqués a reunions, ha passat el juliol, passarà a l agost. Quan van presentar la proposta al mes d agost ja van veure que no hi havia voluntat política de tirar-ho endavant i esperen que el proper alcalde o alcaldessa del consistori pugui tirar-ho endavant i que els partits polítics puguin participar, tots, els del govern i els de l oposició, dels mitjans de comunicació de Blanes.

Sr.

Víctor Catalan

E1.- Els hi ha arribat una carta explicant una situació respecte a una persona a qui se li havia tallat el subministrament d aigües i a l hora de pagar per tal regularitzar la situació se li demanava pagar tot el que es devia enrederit, més la quota d alta un altra cop, sense possibilitat de fraccionament. La seva pregunta és precisament si Aigües de Blanes deixa o no pagar de forma fraccionada i en cas que no sigui així, ja que s ha aprovat tot un paquet de mesures, demana la seva revisió.

E2.- També, i al fil de l anterior qüestió, pregunta si Aigües de Blanes no accepta el pagament en metàl·lic, hi ha entitats socials que només poden donar ajudes en metàl·lic, demanen que es comprovi i si és cert el que planteja que es revisi.

E3.- En aquest cas, demanen un informe jurídic perquè no saben si el que està passant és directament un incompliment de contracte. El bus 328 és propietat de l Ajuntament de Blanes i s està utilitzant a la línia 1 que, des de juny de 2012 és una línia privada, que accepta títols urbans i, per tant, té un benefici com a concessionari privat en una línia urbana amb un material mòbil públic, propietat de l Ajuntament. Pregunta si no s hauria de demanar en aquest cas una compensació econòmica com si es tractés d un lloguer.

E4.- L Altra qüestió és que a la línia 4, que està dins de contracte i que es posa en marxa a l estiu, té una aturada de entre dues i quatre hores al migdia. Per tant, es deixa de prestar servei i no està contemplat al contracte. Pregunta si això també seria motiu de rescabalament econòmic.

E5.- Fa relativament poc, a finals de juny, es va obrir un supermercat a la Plantera, el Consum. Quan han acabat les obres, a la cantonada d'Av. Europa amb Av. Catalunya s'ha repavimentat el carrer. El pavimentat de l'Av. Catalunya és d'asfaltat acabat en vermell; doncs el Consum ho ha pavimentat en negre. L'entrega del projecte posa 'slurry i vermell'.

52

Donat que s'ha incomplert les condicions donades per la urbanització, pregunta que què pensa l equip de govern en aquest sentit, si pensa demanar indemnització o no retornar la fiança dipositada.

E6.- L Any passat es va suspendre la neteja de la Plantera per temporada estival. Aquest any no s ha suspès i pregunta que per quin motiu i perquè s ha canviat de criteri respecte de l any passat.

E7.- Al igual que fa un any, van demanar un informe de les multes que s han aplicat a la Plantera pel tema de la neteja i totes les multes aplicades a Blanes per aquest tema. Demanarien renovar l informe que se ls hi va facilitar.

Sr.

Joan Salmerón

F1.- Vol dir-li a la regidora de Convergència, senyora Pilar Planella, que quan vulgui fan un debat sobre el deute, des de quan venia i com venia. Ell estaria encantat de fer un debat públic i parlar del deute de l Ajuntament.

F2.- Sobre el Casal d Estiu del Ventijol, li consta que l equip de govern s ha adreçat a les famílies per tenir una reunió el dimarts. El problema és que ningú es fa càrrec del pagament del monitor i si no es paga al monitor, es corre el perill que no hi hagi Casal per aquestes famílies. Per tant, hi ha un problema real i fer el joc de l estruç en aquest tema no hi val.

F3.- Sobre les Llars d Infants, quan es va prendre la decisió de reduir el pressupost de les Llars d Infants, la Generalitat també ho va propiciar, tenien entès que s havia arribat a un compromís i és que les quatre persones que havien estat acomiadades, si es creaven noves places, seria readmeses per començar a treballar de nou. És veritat que això es va fer inicialment amb una empresa i que ara hi ha una altra, però es va arribar a aquest acord i es va donar publicitat. Ha entrat gent nova a treballar, dues persones, una ha entrat fixa i a la gent que va anar al carrer no se li ha comunicat res. Els hi agradaria saber com està això i què es pensa fer.

F4.- Sobre la pregunta B2 del senyor Josep Llambí; li ha de dir, que hauria d assistir a les reunions perquè llavors sabria què va passar i què va deixar de passar i si no es va a les reunions hom no s assabenta de res. Efectivament van passar coses, en una primera reunió en què va participar la regidora, el tècnic i ell mateix; l alcalde va estar-hi un moment i va marxar perquè havia de fer altres coses. En aquella reunió es van valorar les propostes que hi havia, es van puntuar, una va quedar fora totalment i una altra també va quedar fora perquè l espai que demanava coincidia amb l Ensorra t. En un moment donat, els hi va semblar estrany que no hi hagués la Casa d Andalusia. Al mes de maig aquesta entitat va omplir una sol·licitud que no complia tots els requisits i es va entendre que valia la pena donar-los-hi una segona oportunitat perquè ho havien sol·licitat dintre de termini. En una segona reunió, ell no va poder assistir-hi per qüestions laborals, va anar-hi el Sr. Víctor Catalan i van tornar a ser els mateixos. Aquí va haver-hi un problema perquè, a més a més de la Casa d Andalusia, va aparèixer Birrasana, es va entrar en un debat de si sí o si no, Birrasana va presentar un full dient el que muntaria, però sense més dades tècniques. Es va fer una votació i no s arribava a la puntuació. Tot això va provocar una tercera reunió.

53

En la tercera reunió, va anar també el Sr. Víctor Catalán, no se li va permetre a ell anar perquè a la segona reunió es va quedar que anirien els mateixos de l anterior reunió, aquí va aparèixer Convergència i Unió i el Partit Popular; i es va arreglar tot i, per tant, Birrasana va muntar també.

Ells diferencien el que és una entitat del que és una empresa, Birrasana és una empresa, estigui apuntada com estigui, però tothom sap que és una empresa. L any passat se ls hi va deixar que muntessin perquè havia plogut molt el mes de maig i, per tant, havien tingut pèrdues. Enguany han muntat un Festival, se ls hi ha subvencionat amb 5.000 euros, l envelat li sembla que va ser subvencionat per la Diputació de Girona... A ell li dóna la sensació de que moltes pèrdues no han tingut; però no és això el que vol criticar sinó que quan es pren una mesura que se la creguin i que aquesta sigui per a tothom. Per tant, si va haver-hi unes entitats que van fer esforços, perquè a la primera reunió portessin la feina feta, les altres entitats han de complir les mateixes regles. En aquest punt vol demanar al Sr. Secretari que faci un informe per saber com s ha procedit a aquest tipus d adjudicacions i de places. Perquè, torna a dir, per l any que ve o tots moros o tots cristians com se sol dir. I, si no, que es torni al sistema d abans que cadascú tenia el seu espai preestablert; perquè si no hi ha gent que se sent maltractada i que no ho entén, per exemple, la gent de l Associació de Veïns del Port i del Club de Bàsquet ha tragat, però no ho ha entès.

F5.- La societat blanenca es pregunta què està passant amb Aigües de Blanes. Hi ha un informe que corre que l Alcalde ha remès a tots els regidors, se ls hi ha arribat l escrit que l interventor ha enviat. Ell demana que es faci una reunió monogràfica sobre aquest tema i que sigui amb certa celeritat. Veu bé tenir uns dies per poder llegir i contrastar la informació, perquè surten coses com la de 2001 que es va aprovar per unanimitat.

Sra.

Ramona Marcó

G1.- Portava una pregunta adreçada al Sr. Manel Verde sobre una qüestió relativa a l enllumenat del passeig de Dintre en els últims dies, que es va encendre al voltant de les deu de la nit. Com que avui, però, s ha encès amb una hora prudent i ja estava arreglat, suposa que ha estat degut a una avaria.

G2.- Volen saber si l equip de govern s ha reunit amb l Associació de Botiguers de Blanes Centre per parlar sobre el tancament del carrer Ample durant els dissabtes a la tarda que s ha fet com fins ara. I si ja s ha fet la reunió, quin resultat s ha obtingut i quina valoració s ha fet.

G3.- Volen saber la data real del començament de les obres de la Rambla Joaquim Ruyra ja que els mateixos veïns no ho tenen clar. Primer tenia entès que es faria al setembre i ara ja es parla de primers d any, segons algunes informacions que li han arribat a través d alguns veïns. No estaria malament que els directament afectats ho poguessin tenir clar i, de passada, que s assabenti tothom.

Sr.

Joaquim Torrecillas

H1.- Vol felicitar, en primer lloc, a l avi Falet per l excel·lent lliçó que va donar al

54

poble de Blanes amb el seu pregó, donant un clar exemple de vida i convivència. Donat que per circumstàncies alienes es va tenir que fer al teatre i que molta gent es va quedar fora i sense poder-ho gaudir, demana si es pot fer públic aquest pregó; perquè considera que va ser un dels millors pregons que ell recorda haver vist i que és una llàstima per la gent que es va tenir que quedar fora. No critiquen la gestió que es va fer, perquè ja era prou complicat fer front a la situació. Tot es pot millorar, potser la gestió del repartiment de les entrades va ser el més dificultós i no es va fer a qui potser ho hauria d haver fet però bé... ell vol deixar el tema aquí.

H2.- El que no es pot deixar de cap manera és el tema de la Pirotècnia Zaragozana, es tracta del dia gran de la Festa Major i en aquest dia no pot ser que l espectacle principal faci figa. Es tracta d un fet molt greu i creu que, al marge de Comissions tècniques, tenen coses a dir-hi i és per això que prega que no es contracti més a aquesta empresa, al marge de sancions que se li hagin de posar, ha malmès el nom del poble de Blanes, hi ha gent que fa llargues hores de cua per poder arribar a la platja i poder gaudir d un espectacle que aquell dia va ser absolutament lamentable. Els que ja tenen una mica d experiència en focs d artifici, dels que Blanes ha fet bandera, no poden permetre que això es torni a repetir. Per tant, la primera mesura és que no torni aquesta empresa. En relació a aquest afer voldrien veure l annex tres que aporta aquesta empresa en el moment en que es fa la contractació perquè voldrien comprovar de primera mà si realment portaven el sistema de dispar alternatiu i ,si no el tenien, s haurà de suposar que ho van fer manualment, amb el que això suposa de riscos i d infraccions d unes quantes normes de seguretat. Per tant, insisteix en que no se ls contracti més i que s apliquin les màximes sancions que es puguin.

H3.- Ja han destapat l obra del Passeig de Mar. N hi ha dues de sorpreses: la primera és que han posat una barana, tipus reixa- presidiària, que dóna al mar que sembla la barana d uns edificis dels anys 70 de les macro- ciutats, creu que s hauria de requerir que la canviessin. I la segona qüestió és absolutament sorprenent, hi ha tot el poble amb carència de pilones, hi ha una moció aprovada que a Blanes no s hi poden posar pilones, i quan destapen la gran obra, es troben amb unes trenta pilones apilades que entén que no eviten res més que protegir l estructura del Club de Vela, però per allà no hi passen gaires cotxes i creu que no hi calen, de fet, només hi passen el dia del mercat que, donant les directrius que calguin, es podrien evitar i inserir allà elements decoratius de millor i major gust.

H4.- Enllaçant amb el punt anterior de col·locar elements decoratius al poble de bon gust, l altra dia es va trobar amb el Sr. Joan Gaitán Burcet que li va dir que fa dos anys està presentant propostes a l Ajuntament per fer obres d art al municipi; partint de la base que no es pot atendre al tothom quan presenta aquest tipus de proposta, és cert que a Blanes hi ha molts artistes de reconegut prestigi i alta qualitat i que hi ha un passeig de mar que dóna lloc perquè alguns d aquests artistes hi puguin expressar el seu art. En aquest sentit, es podria plantejar organitzar un concurs d idees perquè alguns d aquests artistes puguin deixar-hi empremta en aquest passeig. El Sr. Gaitán diu que veu la cúpula del jardí botànic al passeig per anunciar el jardí botànic i això serviria d escenari i de pol d atracció per a qualsevol tipus d actuació. Es tracta d una idea, no totes les idees són les millors, però sí que fent un concurs d idees es pot arribar a trobar algun tipus de fet diferencial que defineixi la qualitat d un municipi. Per tant, la proposta és que des de l equip de govern es

55

pensi i es plantegi en un concurs d idees per a que aquest passeig de mar que ha quedat en aquests moments privat d una de les seves característiques principals que eren les d un jardí exemplar i que ara s ha convertit en un desert en la seva part final, se li pugui posar una altra cosa que li doni una millor qualitat.

H5.- A l entrada de Blanes, a la rotonda dels cinemes, hi ha un tòtem que està rotulat amb el logo de l Ajuntament de Blanes i està absolutament decrèpit, on hi ha telèfons d informació pública. Considera que es millor treure l que mantenir aquesta imatge tan lamentable.

H6.- Al carrer Bergantí 5-7 hi ha una canalització de gas natural envoltada d herbes seques i arbrets petits, segons els hi ha fet arribar l associació de veïns, creuen que pot haver-hi un risc pel contacte entre les tuberies de gas, l escalfor i aquestes herbes seques. Per tant, prega que des de l àrea que correspongui s actuï.

H7.- Finalment dir que a la última setmana de setembre es celebra el mundial de Racesboard a Blanes. Vol fer un prec a l alcalde i és que doni el màxim suport i difusió possibles.

Sra.

Pilar Planella

I1.- Hi ha una ordenança que regula les responsabilitats dels propietaris de gossos als espais públics, al centre això es compleix bastant però en els barris és mortal ; en un parc infantil arriben vàries persones que deixen els seus gossos lliures com cavalls ; va passar que un gos d aquests va anar a darrera d una criatura i, per sort,

no va passar res però va patir un gran ensurt. Els gossos no es poden deixar lliures en un parc infantil. A aquesta gent se ls ha de multar, afirma. S hauria de vigilar més a part de posar cartells. Parla de l avinguda d Europa, un parc infantil que hi ha al costat d aquell xiringuito del que sempre parla. Això mateix, insisteix, s imagina que també passa a d altres barris.

I2.- Va estar en una reunió amb els veïns del Port per parlar de les obres i de com havia quedat el passeig a la seva part final. No els hi acaba d agradar com a la majoria del poble, ha quedat desangelat, sense vegetació... aquest sentiment de que s ha perdut un lloc bonic per un lloc que no ho es tant. Entén de les limitacions pressupostàries però sí que demanarien a l Ajuntament que faci el que pugui en el futur per millorar la imatge el millor possible; i de tenir una mica de detall amb aquest barri que es troba en terreny de ningú, que si és competència de Ports que si de l Ajuntament; en aquests moments hi ha vàries faroles que no il·luminen i se suposa que es competència de l Ajuntament, hi ha una olivera que demana que se la cuidi de tant en quant; és a dir, que algun se n cuidi i vagi de tant en quant i, en definitiva, de tenir-los en compte; perquè en aquests moments tenen el sentiment de que estan una mica deixats de banda.

Sr.

Alcalde

RH3.- Sobre el tema del passeig, ja s han tret les tanques però ara encara va

arribant el material i es va col·locant. També s ha de tenir en compte que allò ha augmentat en 600 o 700 metres quadrats, no ho recorda exactament, en relació amb l espai anterior. Per tant, és evident que hi ha més espai per posar-hi més

56

coses. Probablement també genera un espai per posar-hi d altres coses, pensant als vespres de l estiu, unes havaneres o d altres qüestions; pensant en tot cas en positiu com la Sra. Pilar Planella comentava.

RI1.- De tant en quant es fan patrulles de paisà per poder-ho detectar, perquè quan hom veu algú uniformat, immediatament... En el cas concret de l Avinguda d Europa, existeix la peculiaritat de que està just al costat del bosc i, segurament, alguns juguen amb el tema del bosc i del parc. De sancions es posen però és un tema més de civisme.

RH2.- Sobre aquest tema, la Comissió tècnica ho ha valorat i ha dit el què; però és la Junta de Govern Local qui imposa la sanció, els Serveis Jurídics, a partir del que hagi dictaminat la Comissió Tècnica, faran un dictamen per veure fins a on es pot arribar en el tema sancionador; és a dir, ha d haver una sanció. Sobre si ha de tornar o no tornar més, totes les empreses poden optar, una altra cosa és que es parteixi d uns precedents determinats i que, per tant, això es tingui en compte alhora d escollir o de proposar quines pirotècnies participen a la Festa Major, perquè el cert és que el regust que han deixat és lamentable per part de tots. Fins i tot persones de la Comissió tècnica amb les que tenien una certa confiança l han perdut totalment.

RH1.- Estan d acord amb la felicitació amb el Joaquim Illas el Falet , s ha de lamentar que plogués, des d aquí ho vol dir públicament que ell com a Alcalde no es podia negar a acceptar els convidats que el pregoner proposava; perquè amb una persona de 105 anys què més que acceptar-li això, a més quan molts del proposats ja hi assistien normalment. Això va provocar que una part important de les entrades del teatre ja estaven reservades i quan es van començar a repartir les lliures es van acabar immediatament. Se li ha parlat de la possibilitat de poder-ho fer de nou però, com a persona assenyada que és, ha contestat amb nunca segundas partes fueron buenas . El pregó, no obstant, està penjat al web per donar-li difusió.

RF2.- Sobre el Casal del Ventijol, l Ajuntament ja subvenciona a aquest casal cedint gratuïtament a una entitat de Lloret tota la instal·lació a canvi de que els usuaris de Blanes no paguin. No hi hagut manera d arribar a un acord, als usuaris se ls ha ofert una altra alternativa que no els agradava, perquè potser no era tan especialitzada com aquesta, però el deute es va acumulant i això és insostenible. Els propis interessats han aportat alguna solució per recaptar fons, de cara al setembre ell plantejarà una opció que sembla interessant però que ja es veurà a la reunió de dimarts si l accepten o no. L Ajuntament s ha vist al mig d un tema imposat des de fora, perquè el seu criteri en un principi era clar, és fàcil per l Ajuntament de Lloret donar una subvenció als seus usuaris, però és que Blanes ja subvenciona aportant les instal·lacions; per tant, creu que hauria d haver una contrapartida. Es va decidir continuar amb el Casal programat probablement perquè la resta d alternatives no eren prou clares i sense haver lligat tots els cabs i ara es troben amb el problema del deute de l any passat i d aquest any; d això és el que parlaran dimarts.

RG3.- Sobre les obres de la Rambla Joaquim Ruyra, ahir va ser l obertura de pliques tal i com estava previst. L Empresa que ha guanyat té un termini breu per concretar el projecte que ha estat sotmès a exposició pública i aplicar la solució

57

tècnica més adient. Ara s està a la fase de tota la comprovació per signar el contracte. No sap d on han sortit les veus, es treballa a tota màquina perquè es comencin abans del desembre, tot això dit amb molta prudència ja que dependrà dels mitjans que es posen per al model constructiu, si s hi posen de veritat i van més ràpid. El calendari, no obstant, es va complint segons el previst; falten cinc mesos per acabar i s ha d anar molt ràpid i el temps d execució podria estar al voltant de entre tres mesos i tres mesos i mig. En cap cas, de cap de les maneres es treballa amb la hipòtesi de que es comencin al gener; potser sí que es cert que no estiguin per Nadal però al mes de gener de ben segur que ja estaran més que començades. Comenta que, a més, hi ha hagut baixa respecte del preu de licitació inicial.

RF5.- Sobre Aigües de Blanes, es farà la reunió, demana que es miri molt bé tota la documentació perquè el que està penjat al web de la Sindicatura és una part dels temes, es tracta de l informe de la Sindicatura que quan hom el llegeix observa molta metralla però que algunes coses que esmenta com el tema de l any 2001 que s hauria d haver fet per concurs i no una pròrroga de la concessió que finalment es va fer; això està prou argumentat amb uns annexos que no han posat al dictamen, sinó que han posat l escrit d al·legacions però no els annexos, que sí estan penjats al web de l Ajuntament a l apartat àrea econòmica , en el subapartat societats mixtes ; allà hi ha tots els annexos per a qui se ls hi vulgui mirar; ja que

des dels Serveis Tècnics tant d Aigües com de la Intervenció de l Ajuntament es diu que la gent que ha emès el dictamen no s ha mirat la documentació se ls hi ha fet arribar. Perquè, a més a més, quan hom es llegeix aquest dictamen, al final de tot quan es parla de recomanacions, aquestes són de pequeña monta com millorar el procés intern de.... en aquest punt aprofita per parlar de la factura de l aigua.

RE2.- Sobre la factura de l aigua, es cobra en metàl·lic, una de les recomanacions que es fa de la Sindicatura és que hauria d haver un Reglament, perquè hi ha persones que encara paguen els rebuts en metàl·lic; ja n hi ha un Reglament que ho

regula però està clar que s ho han mirat. Per tant, aprofita per respondre que sí que es cobra en metàl·lic. En tot cas ho comprovarà.

RF5/ RE1.- En tot cas emplaça a parlar d aquest tema i aprofundir-ho en una propera reunió a mitjans d agost; perquè del drama del primer moment, en que semblava que baixava el cel i la terra, quan han començat a mirar-se les coses, han vist que potser no és per tant i que els hi estan recomanant simplement millores tècniques, que la majoria d elles s estan aplicant; a part de que hi hagi una amortització que enlloc d anar a un lloc hagi d anar a un altre. A ell li consta que els mateixos de la Sindicatura que han respòs telefònicament a algun periodista d algun mitjà de comunicació, els hi han dit que els temes econòmics són banals , és a dir, insignificants; perquè sobre tema de la concessió, quan es va allargar, no es parla a les recomanacions o a les qüestions finals. Per tant, no s acaba d entendre com és que encenen un foc tan gran si després no diuen res... Sobre aquest tema, demà demanarà hora amb el síndic major perquè vol aclarir aquestes coses, perquè aquests tipus d organismes estan molt bé si fan la seva feina ben feta; perquè això ens convé a tots, però que es faci d una forma professional, seriosa i que responguin a totes i cadascuna de les consideracions que en el seu moment va fer Aigües de Blanes en el sentit de que sobre determinat punt de l esborrany que es va emetre, hi ha tal o qual informe o tal i qual matisació; i sobre això no han respost. És a dir, un treball seriós, des del seu punt de vista, com

58

les al·legacions presentades a l esborrany del dictamen se l han esbandit en cinc línies; considera que això no és just i que és una manca de respecte per la gent que ha fet l esforç de presentar aquest treball. Ell, com s ha vist, no té cap inconvenient per parlar i comentar sobre aquest tema.

Sr.

Manel Verde

RA5.- En aquest cas en concret, es va entrar amb una excavadora a mig matí per treure un perill de la platja. Es va haver d entrar dintre de l aigua per treure una pedra, ja l any passat van tenir l experiència amb un carret de la compra en què es

va haver de treure amb cordes perquè la gent no es fes mal al entrar a l aigua. Aquest any els tècnics, tant de protecció civil com de platges, li han recomanat que estiguessin els socorristes, que comencen a treballar a les 10,30h perquè no se ls hi pot pagar hores extres, per això es va fer al voltants del migdia, al final no va fer falta que els socorristes es llancessin a l aigua per ajudar a treure la pedra però sí que van col·laborar per dirigir a la gent a un lloc segur.

RB1.- Diu que la neteja es comença a la temporada alta, aquesta a Blanes és del 15 de juny al 15 de setembre. El Sr. Josep Llambí fa referència a la zona dels Pins però és que a la platja, per exemple, hi ha mig peó durant l hivern, si hi ha un temporal, s ha de recórrer a altres mitjans que es desvien d altres recursos. Per comparar-ho, a l estiu hi ha cinc peons que netegen la platja i el tractor que ho fa durant la nit. Evidentment, això no es fa d un dia per l altra, no es comença de cop el 15 de juny, sinó que el personal assignat es va incorporant a les tasques de manteniment de les platges progressivament. Tampoc s acaba al 15 de setembre sinó que es té en compte que la temporada d hotels s acaba entre finals de setembre i principis d octubre.

RC1.- Sobre la tanca de Valldolig, ha parlat amb el regidor d Esports i com que és una pista esportiva, s encarregarà el Departament d Esports.

RC3.- Els pintors treuen les fustes d aquests bancs per no treure-les d altres carrers més principals. L Ordre que s ha donat fa una setmana i mitja parlant amb el tècnic del Departament és que s hi posi un banc al costat del camp de futbol de Can Borell i l altre es tregui per tenir el coixí que no l utilitza tanta gent.

RC2 i RC5.- Respecte a la pilona del Mercadona i de senyalització horitzontal de Valldolig, la policia s ho mirarà i ho estudiarà.

RC7.- Sobre el tema de l aigua recorda que qualsevol ciutadà de Blanes que detecti una avaria ho pot comunicar a l Ajuntament perquè es repari ràpidament i evitar fuites innecessàries.

RG1.- Sobre els punts de llum que ha comentat la Sra. Ramona Marcó, si es detecta un fanal espatllat i és per causa de la bombeta, s arreglarà al dia següent; però si la gent detecta tot un sector; aprofita per dir-ho a tothom, en aquest cas, a ell li van trucar pel tema del passeig de Dintre i va avisar al lampista de guàrdia; però tothom pot trucar a la Policia i aquesta es posarà en contacte amb el lampista de guàrdia i, si es tracta d un tèrmic, es rearmarà i en deu minuts o mig hora estarà arreglat, tal i com va passar l altra dia al passeig de Dintre.

59

RD1.- Diu que faran una revisada al parc infantil de la Plaça Càceres. Vol comentar que fa poc temps s han posat allà dos punts de llum, un que il·lumina al sector de Rosúa i Dia, que estava molt fosc, i una altra llum al mateix transformador. També tenen previst adecentar la zona de davant del transformador ja que hi ha masses contenidors i dóna molta sensació de brutícia i s està estudiant un sistema perquè quedi tapat.

RE6.- Diu que es va modificar el sistema de neteja de la Plantera i que aquesta es fa durant tot l any.

Sr.

Alcalde

Hi havia algunes coses més però en tot cas s enviarà un correu amb còpia a tots perquè estigui assabentat.

Sr.

Josep Llambí

Repreg. a RB1.- Diu que el Sr. Manel Verde li ha contestat sobre el tema de la platja però que ell es referia a la neteja dels carrers

Repreg. a RH3.- Parlant de l obra del passeig de Mar també els hi ha arribat que els nou bancs amb pedra polida, quan fa molta estona que toca el sol i la gent gran s hi seu, les natges li queden rostides, pel tipus de pedra que és.

Repreg. a F4.- No ha anat a les reunions perquè a les hores que se li indicava, ell estava treballant; quan s ha canviat d horari ell ha assistir sense problemes.

Sr.

Alcalde

Diu que es donarà resposta per correu electrònic a totes les preguntes que es puguin respondre per aquesta via amb còpia a tots els regidors perquè tothom hi estigui assabentat. També demana que s inclogui serveis jurídics i alcaldia, a la persona que porta aquests temes perquè vegi que ja s ha contestat.

Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenten, abans de la votació, els senyors Xavier Lozano i Joan Salmerón i la senyora Susana Ramajo que s incorporen uns minuts més tard.

El president aixeca la sessió de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.

60

El Secretari L'Alcalde

Joan Solà i Busquets

Blanes, 5 de setembre de 2014

Ref.: SJ/JSB/irs/310714.pl.act

Josep Marigó i Costa

Date post:	08-May-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	5 times
Download:	0 times

AJUNTAMENT DE BLANESmedia.seu-e.cat/acteca/1702370005/2014/8a9a8886... · quarta de la Sala...

Documents