Poemes i cançons

Antònia Font Antònia Font és un grup mallorquí nascut el 1997 i que es caracteritza per la seva

música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses L'any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta amb quatre temes. Cibernauta Joan, l'Univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparato, són els títols d'aquestes primeres cançons. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El primer concert és el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d'aquí el grup comença a girar pels bars d'arreu de Mallorca fins la publicació del primer disc. El 1999 van gravar en els estudis Tj Sò el seu primer disc anomenat Antònia Font igual que el grup, sota la producció de Tomeu Janer. Dos anys mes tard, el 17 de febrer de 2001, van presentar el segon disc a Barcelona: A Rússia. El seu següent treball discogràfic, anomenat Alegria, va aparèixer al cap d'un any. Taxi, el quart treball discogràfic d'Antònia Font es va presentar el 2004. El 2005 es va presentar Batiscafo Katiuscas. A Coser i cantar, juliol de 2008.

Antònia Font (1999) A Rússia (2001) Alegria (2002) Taxi (2004) Batiscafo Katiuscas (2006) Coser i cantar (2007)

La vida passa

No vull prendre pus aspirines per endevinar que somnies, no. Tu no hi sents de fa quatre dies jo fa quatre dies que he tornat sord.

Si t en vols anar, vida mia,me pareix que no te diré que no. Si demà t en vas, vida mia, ens veurem a la pròxima cançó.

Me pareix que ja acaba la pila el despertador ja has sortit de la dutxa i me dius que no hi ha sabó.

Mir per la finestra i la vida passa però no massa per ca meva.

La vida passa però no massa si no devalles ala berbena.

Canta Travessam

es caliu caminant, existim perquè el món és davall. Ja tenim es millors elefants, resistim perquè som de metall. Desvestit, arrabassat samistat, ses actrius qualque pic han cantat. Canta, triple salt immortal, vull que soni sa fauna selènica. Canta, vull sentir respirar sAmazònia i ses flautes dAmèrica.

Diguem ses coses alegres es dematins quan es meu natural es trist i sé que tot sespenya entre somnis i confusions.

Diguem diluvis darena i de meteors quan vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons. Són problemes puntuals, són defectes naturals.

I diguem es wiskies amb cola que mhe begut que ja se me gira un ull cap a l´ infern i no vull cometre cap més hivern.

Diguem ses meravelloses instal·lacions, piràmides i faraons i grans hotels, total equipatge de prestacions. Quin exemple més escàs, quina ruïna, quin final.

Diguem ses coses alegres es dematins quan es meu natural es trist i sé que tot sespenya entre somnis i confusions.

Diguem diluvis darena i de meteors quan vull precipitacions i sé que el món és ple de espaguetis i de macarrons. I diguem es wiskies amb cola que mhe begut que ja se me gira un ull cap a l´ infern i no vull cometre cap més hivern. Quin exemple més escàs, quina ruïna, quin final.

Ella mestima tot i que no en tinc ni cinc,i que no sàpiga cuinar o conduir.Sap que quan em llevo tinc molta mala llet,i ho perdo tot, massa sovint, el que no és meu.Però ella m´estima,no sé per què.Ella mestimai a la merda el demés.Sap que soc molt dropo quan mhe daixecar,i que tot ho deixo pel dia de demà.Sap que mai escolto el que ella mha dit,i si té son, quan som al llit jo vull llegir.Però ella mestima,no sé per què.Ella mestimai a la merda el demés.Jo no tinc cap més solucióque aguantar la meva imperfecció,però no sé com em pot suportari aguantar cada dia al meu costat.Però ella m´estima,no sé per què.Ella mestimai a la merda el demés.  

Quan estava tot sol amb la mare, a l'hivern, a la vora del foc d'una antiga casa catalana, en un poble petit i polsós, que feliç era, mare, que feliç era jo.

I sentia bramar la tempesta, i els pagesos fugir esverats, botzinant perquè la tramuntana els espolsa la closa i el blat, que feliç era, mare, que feliç era jo.

Quan a casa faltava una cosa, posant-me bufanda i abric, me n'anava corrents a buscar-la i tornava content i arraulit, que feliç era, mare, que feliç era jo.

Quan estava tot sol a la cambra i sentia els arbres cruixir i la gent que passava esverada, m'agafava fort al coixí, que feliç era, mare, que feliç era jo.

I els ocells dormien a les branques i ja es veia el cel clarejant, m'amagava darrera d'un arbre i ho mirava tot, somniant, que feliç era, mare, que feliç era jo.

Amor

Records

Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba, que a la força ha d’arribar-me, potser tingui temps encara de robar-li a la vida i així omplir el meu bagatge. Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades, de vegades veig encara els meus ulls d’infant que busquen, més enllà del glaç del vidre, un color a la tramuntana. M’han dit les veus assenyades que era inútil cansar-me; però a mi un somni mai no em cansa, i malgrat la meva barba sóc infant en la mirada. A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules, si em faig vell en les paraules per favor tanqueu la porta i fugiu de l’enyorança d’una veu que ja s’apaga. Que a mi no m’ha de fer pena, que a mi no em farà cap pena i aniré de branca en branca per sentir allò que canten nous ocells del meu paisatge. Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me, si la mort ve a buscar-me té permís per entrar a casa, però que sàpiga des d’ara que mai no podré estimar-la. I si amb ella he d’anar-me’n, i si amb ella he d’anar-me’n, tot allò que de mi quedi, siguin cucs o sigui cendra o un acord del meu viatge, vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba... vida, vida! Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

 

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina. El teu nom un bell estel a l’Orient. El teu nom esperança. el teu nom una espina, el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna et cantem el pervindre, el teu nom el coratge, el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres com si així et desarrelessin el demà. Els teus fills els soterren quan encara somriuen esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge, el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme colpejats pels qui escarneixen llur passat. Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre, el teu nom Palestina.

AMISTAT

Si et sens trist i emboirat. I necessites una mà. Si les coses,

Les coses no et roden bé. Tanca els ulls i pensa amb mi. Que pres jo seré aquí. Com un raig de llum. Dins la teva foscor Digues baix el meu nom. I cel vulgui que estigui vindré. De seguida, a fer-te costat.

Primavera estiu o tardor. Tot el que has de fer es dir-ho. I vindré de cop sencer. Tens un amic Si la boira tant de volta. I els núvols tapen el cel. Si un ven fred del nord Sembla gelar-te el cos. Tanca els ulls i pensa amb mi

Que pres jo seré aquí. Tocant la porta pum tanca Digues baix el meu nom. I cel vulgui que estigui vindré. De seguida, a fer-te costat Primavera estiu o tardor. Tot el que has de fer es dir-ho. I vindré de cop sencer Es esperançador d'haver que tens amics. La gent pot ser indiferent

Quant t’ofereixes, t'ignoren. No perdis mai el coratge No et desanimis Digues baix el meu nom. I cel vulgui que estigui vindré. De seguida, a fer-te costat. Primavera estiu o tardor. Tot el que has de fer es dir-ho. I vindré de cop sencer. Tens un amic

Espanya Aquest poema visual , s'anomena Espanya. Aquest significa el

símbol de la dictadura. (Nazi). Però esta representat amb la baralla espanyola i representa la

dictadura que va haver-hi a Espanya.

El dibuix representa una lletra, la qual el seu nom és U que es pronuncia igual que el número 1 i en la imatge es veuen dos U.

El títol del poema és que hi ha una avaria, i vol dir que el motor amb una creu, vol dir que el motor no funciona.

Et sento tan distant i tan prop,

Desxifrant, el teu silenci. Si algun dia em veus caure mai pensis que estic als teus peus s'estima amb la vida sense por, sense mesura s'estima a cel obert s'estima sense pensar perquè  

M'he despertat aquest matí i vaig posar la teva cançói enmig de les llàgrimes cantavavaig recollir el telèfon i vaig penjarperquè se que estic perden el tempsi no m'importa,  s'estima amb la vida sense por, sense mesuras'estima a cel oberts'estima sense pensar perquè