CRÉDITS
Gomís
Comissariat: Maria Antónla Artlgues
Coordínació: Blel Mañas
Geréncia: Antoní Vieens Massot
Assisténcia técnica: Bellsern Biel Mañas Andreu Fuster Amer M. César Mañas Lluís Fuster Amer
Llull Nadal María Llull Nadal
Serbrok-Generali
Disseny: Julia
Textos: Carme Castells
Bonet
Revísió textos: Pere
Traducció a I'anglés: Osear
Fotomecanica i preimpressió: amadlp esment
Impressió: amadíp esment
Dip6sit PM-2833-2003
Edlció de 4.000 exemplars
agralment
ILLES BAL
jaume canet • • martí a. monjo &: ana camuñas • blanca pérez-portabella • V.L.LC".L.LClI • joan m. arrom sasai • fabián IC>V.L.LCOXVL>.t"".L.LJLlJ
ART EMERGENT A LES ILLES BALEARS [JI): creació des del Jo ----- --- -- - - - - -Carme Castells
Ara fa poc més d'un any, iniciavem la presentació
de I'exposició "Art Emergent a les IIles Balears (1)"
amb una reflexió entorn de la inevitable referencia
d'allo nou a la tradició: la relació amb el passat és
allo que determina les qualitats d'allo nou, perque
tant la continu·¡tat deis atributs com la ruptura són
fenomens significatius. Tal reflexió pot semblar
una obvietat, pero el cert és que, més enlla de
I'aparent simplisme, aquestes paraules revelen la
tirania que el passat exerceix sobre el present, a
I'hora de formular un judici de valor. No tenim més
opció que sucumbir-hi. Coneixem en tant que
reconeixem : els rostres de les persones que ens
envolten, I'abstracció iconica deis objectes del
nostre redol, les connotacions semantiques de les
paraules que olm. Coneixem en tant que
comparam, i coneixem en tant que diferenciam: el
groc amb el taronja, el blanc del negre; la sal amb
el sucre , i la sal del sucre. Tot és en relació a la
resta, i és, tornam a dir, en la continu·¡tat deis
seus atributs o en la ruptura d'aquells, que tots
els objectes, subjectes, espais i fenómens
assoleixen entitat propia.
Inevitablement, els integrants d'aquesta segona
remesa d'artistes emergents són en relació a.
Com a col·lectiu, en relació a I'anterior selecció
d'artistes emergents, als artistes emergents que
no han estat seleccionats, als artistes consagrats
on cerca m un precedent, a la historia de I'art, a
la historia de les arts. Com a individus, a la própia
trajectória vital, a la trajectória creativa, a les
obres que els serveixen de model, a les creacions
que els serveixen d'estímul.
Com a les matematiques, més infinit.
Per descomptat, no pretenem aquí desglossar
aquesta xarxa interminable -i esgotadora- de
relacions, ni molt manco encara sotmetre-Ia a
analisi. Just intentar-ho seria tan inconcebible
com, siguem francs, estúpido En canvi, sí que és
apropiat reprendre el fil que ens guiava a Art
Emergent a les /lles Balears [I}, tant per la
conveniéncia d'aplicar de nou alguns deis
postulats que lIavors ens serviren, com per
completar alió que queda incomplet i redrec;;ar el
discurs anterior on vegem, a la lIum d'aquesta
nova exhibició d'art emergent, qué s'esbiaixava.
En tot cas, i primordialment, es tracta aquí
d'enquadrar al lector, a I'espectador, la
presentació deis 11 artistes que fan part
d'aquesta segona entrega. 1\10 vegin ells un germa
petit, destinat a heretar totes les joguines, ni els
jerseis de punt, del primogénito Més aviat
concebim aquest com un acostament a altres
peces d'un mate ix engranatge, el de I'art que
emergeix per alimentar el camp de la plastica
5
6
¡llenca, un territori comunitari on no hi tenen
cabuda de lIei ni jerarquies. La
múltiple que és I'art rau
en la seva que evidencia per damunt de
tot recerca. Recerca d'una forma
DIU';:'vClua a la individualitat i, així, recerca que duu
els creadors a trescar en la deis
La
tot mirant de matisar
és una segona
gens casual. De fet, ja fa un any
segona i tercera parL La vitalitat del
artístic illenc dira la darrera
sobre la viabllitat d'una quarta entrega, i no'en,'",c
una
distribuir
el cert és que, des d'un
clara la necessitat de
emergents en diverses
Els motius d'aquesta fragmentació
son evidents: d'una la naturalesa mateixa
a les lIIes Balears del Art
que fa al nombre
En el marc del Projecte Llevant, la
mostra té vaca ció arreu de les
les periple [encara dura el
circuit d'Art 1) ha de visitar espais
molt diversa índole i expositiva. Aixó fa
imprescindible no just el nombre
que hi prenen sinó també la quantitat
d'obres que cadascun hi O'altra banda,
el del projecte en
SUI:::CE,SSIUS es tradueix en la possibilitat d'atendre
a fent ressó del dinamisme que és
implícit a I'objecte de la mostra. Oit d'altra forma:
els noms que han de a la
tercera mostra a tres anys vista hauria estat tan
descabellat com ho per decidir
de novetats d'una lIibreria amb
excessiva antelació. Atendre a I'art -1
s'entén que és el de I'actual
mostra- tenir la mirada fixa en
essent capa¡:;;os de
més destacades entre els autors que
al panorama artístic alhora
amb la perspectiva de servar al futur un
que doni compte deis noms que, tot
el XXI, protagonitzaven la renovacio
insular.
Sembla necessari determinar els noms que
de la mostra sobre la marxa.
casos concrets d'aquest Art 11 ens ho
fan evident. el de Rafel Perelló Ciutat
de Palma 2003) i Blanca
sa Mániga 2002)): no
assegurar que ara fa un any artistes
les condicions necessaries per formar
exposició. Clbviament, la seva
com ja és cosa d'un any,
a Art Emergent 1, l'or"Qrn,c>nl~l'" no és
de sinó també de
certa consolidació en el panorama ex~)Os,ltlu
de
i de
ferm reconeixement de la seva
evident que tant el Premi Ciutat de
Palma com la beca atorgada per de
Sant des Cardessar i la Fundació "Sa
Nostra" fan de Perelló de
valors Drr'Dr,rtD"h;"
Joan M. Arrom "Sasai", Jaume
Moll, el tandem Martí Monja & Ana Camuñas,
Aína Rafel Perelló, Eliana Blanca
Pérez-Portabella,
Vet aquí els
segona 11 noms sobretat 1 O
pr(Jle1ctEls artístícs que no ens són rlD'~f"'rln
d'aquests noms ja
any, en repassar les recents mes
que fa amostres d'art CHYlOr""no,-.t-
i certamens adre¡;.;ats a no de 30
[1 i 2) hi trobavem Joan
també Joan Vallespir. Ambdós autors coincidien
també a la mastra "Pittura Giavane Balear", a
on també Martí Monja. Jaan
a la de
paemes "liT', exhibida en diverses
mentre que Fabián c..;"halov
artistes d"'Espai doméstic"
entre els
Moll a
i "28 artistes a Podem
de nou alió que comentavem: les
d'exigéncia que als artistes
orf110nl-c;, per penetrar en el panorama artístic
donat a les en consonancia a 'Tapasta
deis culturals per
novel les i Oit en altres el
artistes, la
de la
iniciatives de
públic o empreses per institucions o
entitats diverses que, tat repassant, arriben a
constituir una bona partida
artistes
recuperada de I'anterior
els
cont-<,n-., també resulta útil
que lIavars
que tanmateix haurem de
factars que defineixen
d'artistes emergents, haurem de
alió que voregen I'edat de trenta anys.
La majar
veterania:
del col lectiu que ens ara
edat, arribant als casos de major
Perelló [nascut al 1 Fabian
i Jaume
Aína Perelló (1 í la
toledana instal·lada a Maria de la Ana
Camuñas [1 queden per sota de la
30 anys.
fet, de
una suma de
ja fa un
retardar
índex
doncs, el matís? Qué
Per ventura, es
círcumstancíes. O'una les
any adduíem: les
I socíals del han dut la
la formadó deis seus a
I han també un
en tots els
de que en el camp de I'art es tradueíx en
nous lIenguatges i nous
I'interés sacíal per noves
parella a
capaces
d'un cert creixement als seus autors abans de fer
I'estrena pública. O'altra, padem
7
8
factors individuals que ens
el ser a punt de els 40. En el
cas de Rafel la condició autodidacta de
I'artista pot la timidesa i així
una lentitud a I'hora de fer la seva
obra. En el cas de Jaume
aviat d'una qüestió de
es tracta més
de refusar
formar part de la indústria de !'art, de
el contacte amb el públic al taller més que no la
mediació través del I resulta
interessant contemplar casos,
opclons ens ajuden a
millar qué emergent. Sí: "es
constitueix de les propostes d'autors que,
certament entregats a tasca, a
i a la Iluita en un món
¡difícil com és el comercial de són capa¡;:;os
de treure a la Ilum innovadores, i abrir
nous camins per al
, Sí és solvencia ("n,.-,tr:::¡clc:::¡rl:::¡
I'art
trull
per estona, Pero hem de rectificar alla on
escrivíem ínexperts, el pes que la
dimensió blica té en Són
creatiu,
res a veure amb
veure amb la dimensió
al panorama
de I'art. I aixo
ni amb els anys de feina
Té a
, amb la superfície
on ser vists, en Les excepcions al
prototipus de que puny tant com
per fer-se un Iloc a I'agenda de la són
certament reveladores del que hem
per Art
amb el en termes
d'una formació
altres
de
deriva en
insístent a certamens I convocatorles
i troben "''''I''''''''''U als seus esforcos en
rupturista,
concrets ens
desmuntar la teoría. Pero al marge
és ver que condicions es
tant entre els artistes d'Art Emergent
1, com entre els d'Art II i els que haurem
de valorar en una propera edició. Més
farem una ullada a les modalitats que
"interés socíal" per I'art en
atenció a la proliferació i íniciatives
comercials, que s'autoconstitueixen
com a territoris de la modernitat artística
associada a la i al lIeure, a Mallorca,
Valgui comentari com una
de relacionar amb el marc
que abans
comentavem, fent referencia amostres i
certamens concrets.
A nivel! també ens valen trets
col,lectius que any enrere.
com a bandera generacional té
correspondencia en el ventall de que
presentam en mostr'a, i afecta tant el pla
on¡:;e~)tual com el formal. La entre les
formes mes classiques de plastlca
amb les més empeltades
(plastica en contacte amb
I'acció, la dansa, el teatre, la
música, el dissenyl, de furor (art
multimedia, videoartl, de dimensió mediatica
desvari televisiu, sobredosi
dignificació de la al
servei de I'a rtísti e , de
assolir un
la saturació informativa que
de la manca d'un
unificador per valorar !'obra artística, la
laxitud
plegat, un
"tot val" i la urgencia d'honestedat: tot
dubtes i
isolen I'artista contra mateix,
amb si mateix, I opció
individualíssima, a contribuir amb del
Si en aquest jo s'hi
social o
discurs
cas, empero, són el primordial. El
En cap
és
el jo, que I'entorn isola, i a aflorar,
, cree, és la principal marca definitoria
deis nostres artistes emergents,
L'art és
hem la
que tots hi
especialment quan ens I'apliquen com un atribut
vinculat a ¡'egolatria, la vanitat, la ceguesa
de I'entorn, i tot I'egoisme. Que no
ens provoqui urticaries: I'art és
és en el mate ix
creador on se centra I'obra. No és que
interes per a I'entorn, ni que
interes resulti insuficient. No és que hi hagi una
conscient arreferencialitat amb el món, ni amb
la societat, ni amb la historia de I'art.
simplement, I'art ha un totum
que la indústria de I'art ha contribu'lt
a la difuminació deis criteris de valoració, els
camins de es multipliquen sense
que la de la
mass-media han la entre el
i el resultat. Cada cop resulta mes difícil
I d'aquí que, sovint, davant
caos formal,
vital en suma, I'individu tendeixi a
sobre si matelx. A fer de el centre del seu
mon, el centre del seu artístico
D'aixo es deriva una mena de I'art
com a L'artista cerca abocar
les seves les seves els
decanta ri,,,orl-Q per alió que ha deíxat una
marca viva en la seva slguln
de Iluita
En la
mes
siguin somnis,
slguln
con creció d'una
intultivament que no pas racional, per I'instint
creador abans que per la meditació teórica.
9
10
Sasai vincula la seva sensual i
amb la els del color són com
els que crea una en els
intersticis de les com entre les frases
s'escolen els silencís, Sasai és
alhora que una
dimensió alimenta I'altra. Sense més
Blanca I-lprp;7-1-l!'1rt;::lh,pl deixa anar la ma sobre el
paper negre que, com una nit de la
raeó d'aquest
amb
paret del seu i en un
unlvers dibuixa
Iletres un ovni bueno"; í projecta
ClU'C"'::"'" ens enigmatic, carn
de ciencia en el de la fantasía.
Sense més Canet transforma
les peces de en plantes
carnívores que mengen fameliques
que sandalies organiques
a la recerca de
re-formar-Ies
perque aixo
Sense més
tresca pel camp
de fustes,
elements que ;::¡C:;UU'C;'AC' la
sense que un díscurs conscient vagí
associat. Sense més
Podríem demanar: on el ml~:;satae:':' Hi
ha res,
silenci, les
la serenor que es nrr'<>n,nc<> al mundanal
brogit? Hi ha una
de la soledat de
de la deshumanització,
I'individu en el món actual,
Hi ha un díscurs
interdisciplinar, nodrit de de cinema
fantéstic, en les escultures de Jaume
potser també una per la
sostenibilitat, en la seva elecció de materíals? Hi
ha, Fabián, res res de reivindicadó
de la natura per sobre de la humana, una oV',)Y'occ, de la nausea nO.00,n0'n per la
sobresaturació urbanística de les nostres en
els totxos que claves a un tronc vinclat d'ametller?
Probablement sí només tot
és en el més intern de Cal::laE;CU deis artistes.
probablement, no cert í segur:
perqué no hi ha una
compromesa, sinó I'ego,
els autors expressen una visíó del món, parcial
pero auténtica. Més d'un que aixó no és
res nou, que la historia de les arts es conforma
d'individus que, tot a si
van saber transmetre una visió del
toca viure, Del al
El cas, és que els
assenyalévem més amunt
capacitat de I'art per canviar el
que els
com sempre,
que
en la
proliferació
incontrolada de camins artístics de nova
el
difuminació de criteris de valoració
ara més que mai a centrar-se en
en d'aquesta
torrentada de condicionants. I és cercant
ca mí de que s'assoleix
I'autenticitat, I a través fidelitat al que
I'objecte artístic co,nn'T,r;:¡ per als altres. Significa
en el món.
Existeix encara un altre factor a que
enrere: la
que, arreu
familiaritzar el
amb I'art
hem unes
d'espais i de nr,nn,nC'j-oc
de les han fet
especialment el més
No es pot negar que és un
atribUible a la moda, i que implica la
frivolització de I'activitat i en la
mateixa mesura que també contribueix a un
marc estimulant per a la creació. referim a
la moda deis happenings sense més
que la cita en que tenen
mes de xou que de les exposlclons
que podem visitar a ritme de chill
out. Si tot esta permés, si tot és , tot
es art, també? On és el límit, on la separació?
ciar que una línia separa un ambit de I'altre,
cal trobar-Ia, i mentre els analistes i els
crítics els pros i contres d'una o
altra ubicació per a va
creixent la banalització socialment admesa. I així
revistes, bars projectes
que potencien i difonen una versió
de la creativitat fonamentada en la moda, mes
que no en I'art. el territori d'alló que es
d'alló que es cool. públic,
perillosament en I'ambit del de la
sense I es de
críteris que desvírtua la mateíxa idea de I'art.
Per molt que mírem d'evítar el maniqueísme,
per molt que no vulguem ser i per molt
que refusem la idea d'un canon haurem
de convenir que aquest val" no condueix
sinó a la frivolització. I aquesta frivolització ens
a una del sentit
només recuperable des d'una base
teórica sólida. el doble lIos
a I'art emergent: d'una cara,
I'estímul que su posa per als creadors, en tant
que conrea un públic atent i sensible a
d'altra, I'isolament que s'endevina proper per a
I'artista, en tant que I'educació del es una
fal· de transmetre correctament
d'art. Al r',=,nri·,=" que
I'única forma de tot
més absolut.
11
des de la víscera
"Viu com Zaratustra: sense Oéu i envo/tat
que
ca/e;;
parra es,
dins la lIobregor de la
casa mallorquina, entre
flors de plastic i rampoina,
nus d'home anonim i autoretrats de Mo/inier,
un "baies grogues i vermelles,
de raím, poms de rosa, herbes
Allí neixen U,-/,-,,-,,,,,,,,,",,,,
flors dins el seu cau vetust, a hora del dia o la nito "
Arnau Pons. Text del cataleg de re:x:pIJSICI
"Escultura", a la Torre de ses
Manacor, 1992.
Un fíl molt separa tradició de rnr,rl"rrllt":::,t"
a de Jaume Mes prím encara que
les de les seves flors,
emblema trajectória consagrada al ferro
com a primera i fidel a I'evocació d'una
creativítat arrelada a la terra, en mes d'un
Jaume Canet (Felanitx, 1966] treballa el
ancestral del ferro amb una
completament
absolutament contemporania, Se sap
de la tradició del ferro
escultórica que I'ha instrult en la
creació de volum a partir del buit i en la
de Ileugeresa en el resultats a
de peces massisses í pesants, Peró a tot
li ha traslladar la seva personal visió del
i I'interés per donar un tomb al
tractament del mes habitual. El
camí conscient envers una
i inconfusible són un Ilarg seguit de peces
que, com habiten I'univers de
i animals són els
univers, fet de
tribut a la tradició popular, de reconeixement de
i de fantasía, molta
i subtíls, déiem al principi,
sustenten les flors de Jaume Les
mantenen arrelades a la terra, o al ventre de
, com apuntava al text esmentat Ar-nau
Pons: "fan Iloc entre el
empenyen els ronyons i li
xuclant el suc calent les seves venes
tu mentre les
ht"(,t"o,n, rebenten de capo lis i fulles tallants,
nlc,no,~ de foscor i rugoses com un en
bruto> , ". En efecte, són flors, i , I
que neixen i floreixen a la víscera de
Al seu nervio Són
I'alé que Jaume Canet transmet al
de destresa i no de
com si haguessin
fa
vinclar-se amb el
5
16
vent d'un moment a I'altre, en el cas de les
flors, o si haguessin de partir a córrer amb
passetes menudes, en el de les bestioles .
També els peixos, torrats damunt les graelles,
semblen fumejar. Vet aquí un deis trets més
essencials en les creacions de Jaume Canet,
vet aquí una de les qualitats que més ens diuen
sobre la destresa de I'artista. A les seves
mans, el ferro esdevé el més mal·leable deis
materials. Jaume té la gosadia de convertir-lo
en una fragil flor: i la gosadia del plantejament
es torna realitat. Té la illusió de transformar
les peces rígides en una ferotge planta
carnívora, i així ho aconsegueix : la dota de vida
i de perillositat, sen se necessitat d'acudir al
color. Vida i moviment, en contrast amb
I'estaticisme més previsible del ferro. La clau
d'aquesta fita és I'expressivitat, pero sobretot
la intenció que conduei x a aquesta
expressivitat. Jaume Canet no pretén
representar, sinó crear. No representa pelxos,
fa peixos i els posa a la graella ; inevitablement,
al cap d'un moment, comen~a la simfonia de
fums i aromes. No representa un caragol, fa
un caragol, un boquer gegantí inquiet , que no
s'atura de moure el caparrí i les antenes, aquí
i alla, encuriosit. No representa una flor, fa una
flor, que creix a mesura que la miram, les fulles
apuntant al cel, imparables en la seva entrega
al cicle de la vida. No representa una taula , fa
una taula, aquesta adopta propietats
insospitades , vida propi a, com un ésser
endimoniat i sorprenent.
L'artista, com a demiurg, s'ha permes crear un
univers habitat per éssers i objectes gens
convencionals. És el territori de la fantasia , un
món imaginatiu on tot és possible. Les
coordenades que regeixen aquest món no tenen
res a veure amb la raó. S'impregnen
d'imagineria fantastica, que ben sovint veiem
relacionada amb aventures de cómic, de
cinema fanta stic , de Ilegenda. En algunes
ocasions, aquesta imagineria és més explícita , i
fins i tot assoleix qualitats narratives. És el cas
de la planta carnívora, que tan aviat ens remet
a I'endiablada protagonista d'aquella
excentricitat feta pel·lícula, "La botiga deis
horrors". Jaume Canet hi superposa una
historia , com una faula, on torna a escometre
contra la convenció: és una planta carnívora
que menja pelx; de tant que en menja, es
converteix en sirena . En aquesta ocasió,
I'artista se centra en la narració per
desenvolupar tres moments diferenciats de la
historia en una serie de tres peces. Tanmateix,
si bé la narració requereix de la formulació
d'aquestes etapes diferenciades, el moviment
és implícit i explícit a cadascuna de les peces:
són vives, com ho són les flors, les bestioles,
les taules i cadires.
Són creacions nascudes de la víscera, i aquesta
visceralitat es concreta en dos ambits,
especialment: I'un, el de la gastronomia, amb
I'alimentació com a instint primitiu , i comú, als
humans i altres éssers ; d'altre, I'animalitat de
I'ésser, que fixa la seva atendó a les bestioles
del seu entorn. Així, ens modela en ferro taules
plats i i pagells,
així com un meló obert amb ganivet clavat a la
polpa, tan de la terra, tan felanitxer També, un
carago!, una aranya, un cranc amb que
claus angleses. I peces de on
es fon la concepcló amb la rudesa
tradicional del ferro i coneixements del
históric i actual: els resultats són molt
des de taules semblen fetes amb ales de
d'una vivor les duu
a arrelar dlns de terra, fins a cadires
massisses d'aparenr;:a a, d'altres
d'estética molt mes industrial. Ho fa
fantasia, nem peró aixó no vol dir que
elements més de la
Ben al contrari, Jaume Canet
la tradició del . Ho fa amb
amb que ens són
peró que la seva creativitat duu cap al territori
de la illusio, la magia. A les
peces hí
indirecte, del cómic I
les seves
I'influx, directe o
11·lustració de cantes
de fantasia, una tradició tan d'éssers
inquietants com els canetians. Peró a
ressonancies se superposa el batec
de la tradició popular més eVldent
en les obres a les
ara: les taules
les sardines a
ens hem referit fíns
amb un sifo a sobre,
graella, en el meló, en el
Alhora, les peces de Jaume Canet ens
transmeten una voluntat posar I'escultura en
ferro en relació amb altres disciplines, com és
el disseny evident en les peces de
mobiliari, on es troben que
record en diverses de la historia del
doméstic. O'aixo deriva certa
de la seva obra en
seves creacions ens
Més d'una les
fer dubtar si estam
davant
Potser
escultura o un ob¡ect:e
la gran
de I'obra de Canet la seva
comercialitat de
I'artista de
es tradueix en
, sen se que per aixó
renunciar a I'auténtica
per tant, una altra de les
a destacar en autor: l'sRBert
capar;: de seduir en crear un
I'am d'estimular
I'espectador, i concretar-se en peces tant
al per a com per
territorl doméstlc.
Un altre que no es pot deixar de
contemplar és la recurn'mcia de I'autor la
reutilització de mater'ials ja una forma
de que connecta tant amb
étics com estétics. A nivell
estétic, es eVldent que més d'un cas la vivor
de la per;:a es
d'elements
davant els
amb la
en tant que ens posa
una mena de crea ció impossible
, com un Frankenstein multiforme A
nivel! étic, es tracta d'una actitud molt en voga
en aquest nou de recursos planetaris
Cr1lnt~,tc i necessitat de sostenibilitat.
no hi cerquem raons de modes ni
sinó més aviat motivacions
com ser
costos de les peces, i també
No en va, convé recordar que
deis
partícu lars.
avui
en mostra d'artistes
compta en el seu currículum amb
una de les experiéncies en materia de
reciclatge a Mallorca: la creació,
juntament amb Ferran Aguiló -amb Canet
més d'un d'un Arc de
Triomf al Parc de la Mar, 1987, amb motiu
d'un certamen de cinema. Aquella instal·lació
monumental. com les peces de Jaume Canet,
de majors i menors dimensions, féu que
la de artístic té més a veure
amb I'ale í el sentit que I'artista li
que no amb la i les
del que s'utilitza.
JAUME CANET ADROVER Felanitx 1966.
Exposicions individuals 1986 "Fer'ros a baix . Felanitx,
1987 "Quatre instal,lacions
de la Mar''', amb Ferran
Celler d'Art Serrano, Blanes,
Girona,
1990 Inter'venció escultórica. Bar Distrito. Palma,
1992 "Escultures", Torre de ses Puntes. Manacor
(Mallorca).
1993 Ermita de Sant BlaL Campos (Mallorca).
1997 Vella. (Mallorca)
amb Peter Marquant].
Exposicions col·lectives
1983 Bar' Mil i un. Felanltx (Mallorca)
1 984 Concurs de
Solleric. Palma.
"Ciutat de Palma". Casal
1987 "Camins 11". Fundació Caixa de Barcelona,
Girona,
1988 "El
1989
i I'Art". Centre Cultural. Felanitx.
mostra d'Art", Blanes (Girona).
"En tres dimensions". Torre deis Enagistes.
Manacor
"En tres dimensions". Ses Voltes. Palma
1995 Galería Joana Kunstman, Cas Caneas des
Cavaller [Mallorca].
1997 Sala Pelaires. Palma [Mallorca).
199B Sala Pelaires. Palma [Mallorca),
Galeria Quasars. Manacor [Mallorca].
1999 Felanitx [Mallorca).
2000 " . ,en [V)" Torre de ses Puntes.
Manacor [Mallorca].
" ., en (V)". Espaí Mallorca .
Barcelona.
2001 Galería Es Porxo. Campos [Mallorca).
L'erotisme a la a
Mallorca. Itinerant per Mallorca, Menorca,
Eívissa Barcelona.
Cas Caneas des Cavaller
2002 Ermita Sant Blai. Campos [Mallorca].
2003 "Art emergent a les Illes Balears [11)". Torre
deis Manacor í itinerant per
Menorca, Eivissa i Barcelona.