Date post: | 24-Jul-2015 |
Category: |
Art & Photos |
Upload: | desiree-luna-cuellar |
View: | 121 times |
Download: | 9 times |
ESCULTURA HEL·LENÍSTICA
L'escultura hel·lenística avarca des de finals del segle quatre anys al segle dos aC es
caracteritza per l'excel·lent qualitat tècnica de les seves obres immillorable i una gran
varietat en quant a temes. Temes que apareixen a l’hel·lenístic:
Pathos: Patiment fruit de la passió descontrolada.
Terror
Mort
Por
Passió amorosa
Representació de la vida quotidiana
Escenes humorístiques poc respectuoses amb els déus
En general s'opta per composicions complexes amb molts personatges, molt moviment i
amb un contingut teatral és bo sorprendre i impactar a l'observador si és necessari és
renunciar a la bellesa i la harmonia.
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
Autor: agesadre i els seus fills. Taller a la illa de
rodes.
Cronologia: Finals del s. IIL principis de II aC.
Tipologia: escultura exempta
Material: original en bronze; copia romana en
marbre
Estil: grec hel·lenístic
Tema: mitològic
Localització: museu vaticà, roma.
Anàlisi formalAl grup escultòric de Laocoont i els seus fills ens presenta altres personatges, un home
madur en posició central, barba i amb la cara lleugerament mirant cap a dalt i dos homes
més joves, un a cada costat. Els tres personatges estan nus amb posicions molt forçades
intentant deslliurar-se de dues grans serps què els atacaquen. El personatge situat a la
dreta ja està pràcticament vençut i cau cap al darrere, el jove de l'esquerra és una mica més
gran i aixeca un peu per intentar lliurar-se de l'animal. La obra presenta unes línies
compositives molt complexes que contribueixen a la sensació de moviment. Per una banda
els personatges s’ordenen formant un triangle o piràmide que reforça més per les mirades
que els dos joves dirigeixen a l’home adult. a part d'això l’obra presenta tres línies diagonals
que li donen equilibri i moviment, les diagonals surten cap a l'exterior donant lloc a una
composició centrífuga a més de les figures dels nois joves és desplacen cap endavant i
endarrere contribuint a la sensació de dinamisme de tot el conjunt.
El treball anatòmic és d'un naturalisme i una exactitud molt notables i resulta especialment
impactant en el cas de l’home madur. La postura forçada d'intentar lliurar-se dels animals
contribueix al lluïment del treball anatòmic. Tot el cost està en acció i això a més a més
reforça el dinamisme. També és molt interessant com els autors han fet cossos en diferent
grau de maduresa pels dels dos fills, gran té un cost d'un atleta adolescent mentre que el
més jove té unes característiques una mica més infantils.
Tot el conjunt resulta enormement expressiu és molt interessant el joc de mirades dels nois
cap a l'adult, no retorna la mirada, sinó que mira i crida desesperat cap al cel. Les cares
representen pànic, angoixa, dolor físic però és especialment significatiu el treball que s'ha
fet en el rostre de l’adult, tot el rostre està en tensió amb una concentració de la força en la
zona del front, i aquesta Tensió encara s'accentua més amb la tècnica del trepà. L’ús del
trepà crea unes ombres i llums amb el rostre i els cabells que accentuen el dinamisme del
gest del personatge. L'escultura intenta comunicar el Pathos.
La talla de marbre que ens s'ha quedat presenta una qualitat tècnica esplèndida tant pel que
fa la talla de marbre, com l'ús del trepà, com la aplicació de la polimentació, per obtenir
diferents graus cromàtics.
InterpretacióL'obra representa una escena mitològica relacionada amb el mite de la guerra de Troià
segons la qual el sacerdot Laocoont que tenia El do de la profecia va avisar els
Conciutadans troians que el cavall de Troià portaria la destrucció de la ciutat s'hi entrava
dins d'aquesta.
Posidó i Atena que estaven a favor dels grecs el van castigar fent sortir una serp del del mar
què el va matar a ell i al seu fill, agesadre multiplica el número de fills i de serps per poder
fer una composició més complexa La història de la Laocoont va ser força tractada en la
literatura grega i arribar fins i tot a Virgili que la reprodueix a l’Eneida.
Per altra banda el sentit simbòlic d'aquesta obra va més enllà de l'anècdota mitològica.
Laocoont representa la impotència de l’esser humà al davant Del dolor i de la seva
consciència estar a punt de morir.
La funció del Laocoont no està clara pot ser original havia estat una ofrena per algun
temple, o pot ser va ser destinada a decorar un lloc públic. La còpia romana va ser trobada
al palau de l'emperador Titus, Es desconeix l'origen, si va ser saquejada o un encàrrec de
l'emperador, en qualsevol cas formava part de la decoració. segons algunes teories potser
havia decorat la domus àuria de l'emperador Neró.
ConclusionsAquest grup escultòric és probablement la millor representació de l’ art grec hel·lenístic, les
característiques més espectaculars de l'estil: Composició complexa, dinamisme, enorme
qualitat tècnica, interès per la representació del Pathos. L'escola de rodes a la qual
pertanyia Agesadre és caracteritza per aquesta recerca del moviment i la complexitat
tècnica.
Com a influències anteriors es podria destacar una línia d'escultors interessants, de Miró el
moviment , Scopas en Pathos i de Praxíteles la perfecció tècnica.
Per suposat el Laocoont va ser una influència molt fort en el període Hel·lenístic i en alguns
aspectes de l'escultura romana. La influència més important però voldria parlar del sèu
redescobriment al segle XVI, Va ser retrobat entre les restes del palau de Titus i es va
avisar a l'escultor miquel Àngel Buonarroti Perquè veies la troballa, va veure la importància
de la obra i el va fer traslladar al palau del bisbe de Roma. Miguel Ángel va estudiar molt
aquesta obra, va quedar fascinat amb el tractament anatòmic, la composició violenta i la
força expressiva de les cares. El Seu concepte de “terribilità” provem bona part de l'estudi
d'en Halcón.
més tard en el barroc escultors com Bernini apliquen les composicions d'expressivitat i
tècniques influenciades per l’hel·lenisme, i sobretot d'aquesta obra en particular.
ESPINARI
Autor: Anònim
Cronologia: III-II A.C
Tipologia: escultura excepte
Material: Versió romana en marbre
Estil: grec hel·lenístic
Tema: anècdota o quotidiana
Anàlisi formalL’espinari representa la figura d'un nen assegut a un tronc una roca, amb un peu posat
sobre el genoll inclinat sobre si mateix intentant treure una espina o objecte que li fa mal.
El nen està nu i un dels principals mèrits de la obra és el naturalisme del cos infantil. la
composició és centrípeta, totes les línies del cos van al centre, el resultat és l'absència de
moviment, una sensació de quietud.
El personatge està en cinisme molt atent al que està fent amb la qual cosa no poden no
podem dir que sigui molt expressiu. L’ Interès per la bellesa s'ha perdut a favor d'un tema
anecdòtic.
InterpretacióEs tracta d'un tema anecdòtic, intranscendent propi Davant les escoles escultòriques del
Hel·lenístic. Aquest tipus d'obres es destinava sempre a la decoració de cases particulars. U
el tema de l’espinari va tenir molt èxit i va ser repetit amb tècniques i èpoques molt diferents
GALATA MORIBUND
Autor: Epígon
Cronologia: S II aC
Tipologia: escultura excepte
Material: original en bronze; copia romana
en marbre
Estil: grec hel·lenístic
Tema: gerrer vençut
Localització: Original: Altar de Zeus a
pergam. Actual: Museus capitolins a roma
Anàlisi formalL’obra representa la figura d'un home assegut a terra nu, envoltat d’armes, recolzat sobre el
Seu braç dret, amb el braç esquerre es tapa una feina feta a la cuixa però té un altre
sagnant al costat, l’home té els cabells espessos i el bigoti propi del poble galata,i al coll
llueix un torquen el collaret tradicional dels pobles d'origen celta, només els guerrers
portaven Torquens.
La composició ens presenta un triangle irregular amb el vèrtex al cap de l’home i la base
entre la seva mà i el seu peu. No és un triangle equilàter amb la qual cosa és potencia la
sensació de moviment.
En treball anatòmic es prou exacte i a més a més s'acompanya de molts detalls realistes
com les armes, o la joieria. No es busca representar un cos d’atleta perfecte, però si
escolto més recte està en forma però que ha estat ferit. El cos i la cara són molt expressius
amb una expressió continguda entre l'honor i dignitat davant de la mort.
A nivell tècnic la còpia romana presenta una gran qualitat i aplicar tècniques com la
Polimentació° per obtenir efectes cromàtics molt visibles en la cabellera o el bigoti per
exemple.
InterpretacióAquesta obra juntament amb altres pertany a la sèrie dels vençuts que ens van col·locar en
el pati central de l’altar de zeus a pergam. Els vençuts representen guerrers del poble gàlata
que havíem preferit la mort a se fets presoners de l'exèrcit de Pergam. El suïcidi en
aquestes circumstàncies era molt habitual en aquests pobles. Era la primera vegada que es
tractava el tema dels vençuts d'aquesta manera, tradicionalment els pobles dels vençuts
eren representants febles i amb defectes físics, demanant Misericòrdia, Pietat però la sèrie
dels gàlates tracta d'una sèrie de vençuts amb respecte recordant la seva valentia i dignitat.
Això accentuava més el valor de la victòria de pergam sobre Galàcia.
El tema relacionat amb el Pathos propi de l’ hel·lenisme, es tractar el tema de la mort D'una
mort acceptable és representa l’acceptació del destí.
Conclusions
El gàlata moribund és un exemple excel·lent d'estil Hel·lenístic sobretot de la via hel·lenística de l'escola de Pergam interessats en la representació del Pathos. Aquesta obra
no és tan dinàmica com altres de la mateixa escola a tot i així n'és un bon Representant.
NIKE DE SAMORTACIA
Autor: Esta atribuïda pitroclit de Rodes
Cronologia: Segle II aC
Tipologia: escultura excepte
Material: marbre de la illa de Paros
Estil: grec hel·lenístic
Tema: mitològic
Localització: museu Louvre, Paris. Original: santuari del
cavirs a la illa de Samotràcia.
Anàlisi formal.L'escultura presenta una figura femenina, vestida amb ales i amb parts del cos perdudes,
com ara el cap. La composició està basada en línies diagonals què van dels peus al pit de la
figura i del pit a les ales, d'aquesta manera la figura es disposa en una posició d'avançada
simulant que Vola idea que va reforçada per la disposició de les robes cenyides al cos a la
part central i que es pleguen soletes cap enrere, donant sensació de velocitat. El treball dels
plecs es molt important I és pràctica la tècnica dels draps molls que mostren el cos que hi
ha a sota especialment a la zona pectoral i per abdominal.
El naturalisme és molt gran i el cost Aragon a mostra clarament la recerca de la bellesa i
l'harmonia. La disposició del curs i la roba és molt expressiva encara que per manca del cap
no permet donar dades sobre la expressivitat facial.
TALLA DE MARBRE
La característica més notable d'aquesta obra és el dinamisme, la sensació de moviment.
Aquesta sensació de moviment Venia reforçada pel fet de que la obra estava col·locada
sobre un pedestal què simulava la proa d'un vaixell aquest pedestal col·locava el públic amb
una Posició d'inferioritat respecte a l'escultura, amb la qual cosa la sensació de vol quedava
reforçada.
Tot sembla indicar que el pedestal està per sobre una mena de font que reflectia l'escultura
a l'aigua. En qualsevol cas aquesta obra estava pensada per aconseguir un efecte teatral,
impactant sobre d'espectador.
InterpretacióLa nit què del Samotràcia representa la figura de la victòria, nike en grec, una deessa que
era filla de zeus i que moltes vegades era identificada com a Atens, era la deessa de la
guerra.
La nikè Era representada amb malles per recordar que la Victòria canviar de bàndol amb
molta freqüència. Tot fa pensar que aquesta obra va ser una ofrena de la illa de rodes va
oferir al santuari dels cavirs a Samotràcia per recordar una victòria naval contra els perses
que va tenir lloc els principis del segle dos aC en aquest sentit és significatiu que la Victòria
estiguera representada sobre un vaixell com si acabes d’aterrar i estigues conduint l'exèrcit
contra l’enemic.
La funció d’aquesta obra es doble, funció votiva per donar gracies als déus, funció
commemorativa y de demostració de poder.
ConclusionsLa nikè de Samotràcia és una obra que presenta les millors característiques del període
hel·lenístic i especialment de l'escola De rodes, escola a la qual pertany el Laocoont i els
seus fills. L’escola de Rodes per la seva qualitat tècnica i el gust per les composicions
complexes i la recerca del dinamisme i del Pathos.
Aquesta obra porta més enllà el tema de nikè que ja s’havia treballat amb freqüència al
període clàssic i que progressivament s’havia fet més carregat de sensualitat sobre tot en el
treball del cos com es el cas de la Nike de la sandàlia del segle IV.
Aquesta obra va ser molt influent sobretot en art francès del segle XVIII i XIX tenim
referencies d’obres com ara la llibertat guiant al poble de Delaroix i també obres futuristes
com ‘les formes úniques de la continuïtat de l’espai’ de Umberto Buccioni.
TIPOLOGIES EDILICIES.
Edificis destinats a l’oci.
Teatre: Edifici tancat
No buscaven pendents per fer teatres.
Semicircular del tot.
Vomitòria: Conjunt d’entrades i passadissos de sortida a
les grades.
Obres teatrals de drama.
Amfiteatre:
Ovalat
Càvea dividia en tres: Immacàvea, Media càvea,
summa càvea
Dividides jeràrquicament
Es feien lluites entre animals , lluites contra animals
(veatinone), Lluites de gladiadors per equips, Naumàquies
(representacions de batalles navals, s’inundava l’arena i
entraven vaixells de baix tamany.)
Circ: Es feien carreres de quadrigues.
La tribuna esta davant de la línia de meta
Carceres: es guardaven els cavalls i es preparaven els
aurigues
Sina: Divideix el circ en dues zones per donar voltes.
L’auriga que guanyava sortia per a la porta triumphantus
ART ROMA
SARCÒFAG DELS ESPOSOS
Autor: desconegut
Cronologia: s VI aC
Tipologia: grup escultòric exempt
Materials: terracota policromada
Estil: etrusc
Tema: funerari
Localització: Original: Necròpoli de Cerveteri / Actual: museu nazionale di villa giulia, roma.
Anàlisi formalEl sarcòfag dels esposos és una peça de terra cuita que té forma de Kline sofà per sobre
d'aquesta apareixen dos personatges vestits, home i dona, l’home pel darrere de la dona
posant-li el braç dret sobre l'espatlla en actitud protectora aquest gest és un estereotip
habitual per indicar una relació de matrimoni. La dona te el braços avançats com si estigués
explicant alguna cosa amb la mà esquerra l’home mostra a la dona el Seu acord amb el que
diu. La dona porta una túnica llarga i està calçada amb una mena de sabatilles acabades be
punta que semblen molt adornades.al cap porta una gorra ajustada i tant ella com l’home
presenten un pentinat de trenes força detallat. La composició. Es simple forma un triangle
amb una base molt amplia marcada pels cossos dels dos personatges això dona sensació
d’estabilitat i quietud.
L’únic moviment situaria a la gestualitat de la dona.
Els cossos no són massa naturals, hi ha una certa desproporció entre la part superior i
inferior del cos i la representació anatòmica no és massa realista. Les cares són més aviat
rígides amb un berenar amb una gran tendència de simetria, ulls ametllats i un Petit
somriure que recorda al arcaic de l'escultura grega. En aquest sentit la cara està mancada
d'expressió i hi ha un cert hieratisme. L'expressivitat de l'escultura prové de les mans molt
realistes i de com els dos personatges interactuen entre ells.
La terra cuita és treballa mitjançant modelatge i després les peces passaven al forn per
coure. Tu aquesta peça estava policromada tot i què no han arribat a avui dia.
InterpretacióAquesta tipologia de sarcòfag era molt freqüent en Etruria les parelles volien ser enterrades
juntes i per tant el sarcòfag es tornava a obrir i a omplir quan moria la persona que havia
quedat vídua. És suposa que els representava el matrimoni participant en el Seu propi
banquet funerari i un detall interessant és que la posició i la gestualitat de la dona implica
una igualtat social poc freqüent a les cultures antigues.
Els banquets funeraris són un tema habitual dins de l’art Etrusc tant en escultura com en la
pintura. En aquests banquets no hi ha han diferencies entre les activitats de vius i morts. Els
morts és representaven portant una vida plàcida, al vespre. En aquest període en Etruria
era la potència més important de la península itàlica, controlaven Roma i de fet els seus
monarques eren reis de la zona llatina.
Conclusions
El sarcòfag dels esposos és l'exemple més important de l'escultura funerària Etrusca,
representa també una de les tipologies de sepulcre més freqüents, La dels sepulcres de
parella. Moltes característiques formals recorda l'escultura grega arcaica Peces com el
kouros d’Anavysos presenten trets facials i corporals semblants a l'escultura etrusca, són
parells en el temps i segurament hi havien influències. L'escultura etrusca però sempre va
ser més expressiva i va estar més interessada en el moviment que les peces gregues
arcaiques.
AQUEDUCTE DE LES FERRERES
Títol: Aqüeducte de les Ferreres.
Autor: Desconegut.
Cronologia: Segle I aC
Estil: Romà Republicà tardà.
Tipologia: Aqüeducte.
Materials: Pedra calcària local (saldo).
Localització: Barranc dels arcs, Tarragona.
ANALISI FORMAL.L’ aqüeducte de les Ferreres era el lloc per on tota l’aigua del riu passava fins al desguàs a
la ciutat. Els elements de suport del tram aeri del aqüeducte eren els pilars de la base que
sostenen els arcs de mig punt inferiors que alhora sostenen una plataforma amb els arcs
superiors. El material utilitzat eren carreus rectangulars de pedra. L’ aqüeducte està
construït per carreus rectangulars col·locats en sec. Els pilars inferiors estan formats per
fileres de carreus esglaonats que formen piràmides truncades coronades per cornises des d’
on arrenquen els primers arcs de mig punt, que acaben en una plataforma des d’ on
s’aixequen els pilars superiors que tenen forma de prismes rectangulars, sobre els quals
s’aixequen els segons conjunts d’arcades de mig punt. Tots els pilars tenen una arrencada
comuna de dos arcs que fan que l’estructura sigui molt més forta. Damunt de l’arcada
superior esta el canal per on circulava l’aigua entre dues parets de pedres arrebossades
amb argamassa. El canal es va construir amb morter impermeable fet de calç i ceràmica.
Quan l’aigua arribava a la ciutat era recollida i depurada amb un gran dipòsit i després es
distribuïa per la ciutat amb una xarxa de canonades de plom.
INTERPRETACIÓ.Molts ponts estan envoltats de llegendes medievals, tots tenen en comú que el diable hi és
present i que hi ha una ànima en joc.
La de Tarragona deia que un constructor ja havia aixecat dues rengleres però un fort
temporal va fer caure la construcció. El constructor va invocar el dimoni perquè l'ajudés ja
que només amb les seves arts malignes podia fer un pont que resistís tots els
temporal durant anys.
Satanàs va aparèixer i li va dir que ell aixecaria el pont en una nit a canvi de l'ànima del
primer que begués l'aigua de l'aqüeducte.
L'endemà el pont estava construït i el dimoni estava esperant a l'altra banda esperant que li
fos lliurada la víctima, però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i al
fina la recompensa que va obtenir Satanàs va ser el pobre animal.
La funció útil és la d’abastir d’aigua tota la ciutat de Tarragona tot i que hi havien dos més.
La funció simbòlica era propagandística de l’Imperi romà que feia arribar els seus avenços
tècnics a tots els indrets de l’ Imperi i d’allà on conquerien territori, ja que es tractava
d’unificar l’ Imperi i fer que totes les ciutats s’assemblessin a Roma.
CONCLUSIONS.L’aqüeducte de les Ferreres va servir con a model a seguir en els altres ponts, que
demostra la supremacia de l’imperi romà i l’estil del romà imperial. El podem comparar amb
l’aqüeducte de Segòvia. L’aqüeducte de les Ferreres va ser el primer aqüeducte construït
superposant arcs.
MAISÓN CARRÉE
Autor: desconegut
Cronologia: Finals s. I aC
Tipologia: temple
Material: pedra calcaria
Estil: roma imperial
Localització: Nimes, franca
Anàlisi formalLa Mesón Carreu és un temple de planta rectangular d'ordre corinti, hexàstil, pròstil, Pseudo
dípter esta construït sobre un podi amb una escalinata que permet accedir a la façana en la
pronaos del temple. Interior és molt senzill, hi ha una pronaos força profunda i una naos que
possiblement presentava divisions interiors amb fusta. Les columnes corínties suporten un
arquitrau de tres platabandes i a sobre de l'arquitrau un fris continu amb decoració vegetal.
La coberta a doble vessant generava un frontó a la façana i un frontó posterior, la decoració
del frontó avui dia s'ha perdut a la zona de renous, el exterior és cobert per mitges columnes
que recordaven a la Peristalsi dels temples grecs i trencava amb la monotonia del mur pla.
InterpretacióLa Mesón carrer és un temple que estava situat al fòrum de la ciutat en Nimitz a França i
què havia estat encarregat de construir per ordre del Agripa que en aquell moment era el
governador de la galia Narbonense, el temple va ser fet en honor a l'emperador august i la
seva família i estava dedicat a la deessa romana i probablement algun membre de la família
imperial.
La primera funció d'aquest edifici és religiosa però és molt més important que la funció
política. U en cada ciutat important de l'Imperi hi havia un temple com aquests, molts d'ells
han estat dedicat a l'emperador, la família imperial o a Roma. Per tant aquests aquestes
construccions formaven part d'una propaganda de romanització de l'Imperi. Els romans
volien unificar culturalment tots els territoris que formaven part de l'Imperi donant-los uns
símbols, uns edificis similars, Què penetressin d'una certa forma de vida clarament romana.
CONTEXT HISTORIC
Els primers anys de l'Imperi romà en època de l'emperador august, que coincideix amb una
forta expansió de l'Imperi en un període de la Pau d’august que va venir després d'una sèrie
de victòries militars que van assegurar la submissió de pràcticament totes les províncies
romanes.
ConclusionsLa meisson Carre És un exemple clàssic de temple de l'època imperial romana. Al llarg i
ample de tot l'Imperi es van construir centenars de temples com aquests.
En aquest model de temple es reuneix la tradició etrusca visible en la utilització del pòdium i
en la profunditat de la pronaos, Amb la tradició grega i la utilització de mitges columnes al
voltant de les naus que intenten simular la Peristalsi. Aquest temple va ser model per a la
construcció de molts altres al llarg de l'Imperi i també es va intentar utilitzar com a model de
referencia en el període neoclàssic Francesc, en obres com la Madeleine.
COLOSSEU ROMA
Autor: Desconegut
Encarregat per l’emperador flavi vespasià
Cronologia: s I dC
Tipologia: amfiteatre
Materials: blocs de marbre, formigó, maó, pedra i
estuc
Estil: roma imperial
Localització: roma
Anàlisi formal.El cosseu es una construcció enorme de planta oval d'uns 500 m de diàmetre i quatre
plantes sobre terra, quatre plantes visibles i algunes plantes Situades sota terra tortura de
les clavegueres s'organitzava en base a voltes de canó anulars, aquestes voltes de canó
estaven intercomunicadors tant pel que fa en els diversos pisos, com en els passadissos i
L'accés a l’ exterior (vomitòria) tenien capacitat per a més de 50000 espectadors, En aquest
sentit era l'amfiteatre més gran que s'havia construït mai.
La Arenals cobrirà tota una sala subterrània. On estaven necessaris per esclaus, per
animals i on hi havia magatzems, ja ho veuràs gladiadors també és bestial, també hi havia
un seguit de sensors que connectaven amb tram pilles que permetien l’ entrada de l'animal
o als homes perquè sortissin directament a l'arena en mig de l'espectacle.
Un cop consolida l'estructura es va construir al voltant de gran façana que encara està
connectada amb l'edifici que és una mena de closca, és a dir, una mena d'obertura
independent de l'estructura central. Aquesta façana presenta quatre plantes: les tres primers
plantes tenen 80 arcs cadascuna , la planta baixa és d'ordre jònic, la segona planta d'ordre
corinti I de darrera planta ,la planta superior, estava decorada amb pilastres cegues, A la
part de l'equip hi havia un sistema de màstils que aguantaven un velàrium. el velàrium
cobrirà tot o part de l'edifici A les hores de més sol i pluja.
La primera a la segona planta presentaven estructures exemptes, sota cada art 160
esculturals divinitats i després en total. U saps de la planta baixa donaven accés al conjunt
de gotes i passadissos. Aquest amfiteatre estava preparat per a la celebració de
naumàquies que eren lluites navals.
InterpretacióQuan l'emperador Vespasià arriba al poder ordenar construir en uns terrenys on havien
estar el els llacs de la Domus Àuria de Neró un gran amfiteatre on el poble de Roma podia
gaudir d'espectacles de lluita. Els romans van anomenar amfiteatre Flavi Ens recorda
donaven amb figura daurada que hi havia al mig de l'emperador nero que hi havia en el
centre de llac avants de ser destruit.L'any 80 l'emperador Titus successor de l'estació
inaugurar aquest és aquest edifici amb 100 dies de llocs gratuïts pel poble.
L'amfiteatre Flavi compleix una funció vinculada a l’oci i l'espectacle Perquè allà s'oferiran
lluites d'animals, lluites entre homes i ocasionalment feien Naumàquies. Els espectacles
acostumen a ser gratuïts, eren pagats per una persona important que precedia els jocs. Tots
els seients es distribuïen segons l'escala social.
Per suposat el coliseu té una segona funció plenament propagandística, anunciava el canvi
de política dinastia Flàvia, serà una política que estarà més pendent de les necessitats del
poble especialment en comparació amb l'emperador nero, en aquest sentit va ser molt
significatiu que s'utilitzés com a terreny de construcció les zones dels jardins i llacs de la
domus Áurea.
Per altra banda la rapidesa de construcció, la grandària de l'edifici, la qualitat de la
decoració volia demostrar el poder d'una nova dinastia a més, durant la inauguració de l’
amfiteatre l'emperador Titus va oferir el poble romà 100 dies de jocs gratuïts
ConclusionsL'amfiteatre va ser una tipologia constructiva original de l’art roma, al principi els amfiteatres
eren de fusta, desmuntables i des de finals de la república és van començar a construir amb
pedres. El amfiteatre Flavi vols va ser més gran, el més espectacular i per tant un model a
seguir per a Construccions posteriors. La forma l'estructura d'aquest edifici encara s'utilitzen
les grans construccions esportives d'avui en dia.
Finalment, l'alternança D’ordres segons les plantes molt utilitzades en l’art roma seguirà
fent-se servir en l'època renaixentista.
PANTEÓ
Autor: Desconegut.
Comitent: Emperador Adrià
Cronologia: Primera meitat del s II dc
Estil: Romà imperial
Tipologia: Temple
Materials: Formigó, granit, maó, pedra
volcànica, marbre, fusta.
Localització: Camp de Mart ,Roma
Anàlisi formalAquest temple estava localitzat en els terrenys
del camp de Mart i tenir una plaça porticada,
accés que avui en dia ha desaparegut, l'antic
accés a través d'aquesta plaça Potenciava
l'efecte sorpresa que tenia visitant pel contrast entre la pronaos i la naos de l'edifici.
El primer que es trobava en una Pronaos Octàstila d'ordre corinti amb enormes columnes
monolítiques. Sobre les columnes es distingia un arquitrau amb tres plates bandes i un fris
amb una inscripció que recordava el comitent del primer panteó. A sobre un frontó rematava
aquesta entrada. És tractava d'una pronaos profunda amb columnes que dividien l'espai en
tres passadissos (naus), els dos laterals estaven rematats per una Exedra, el centre donava
accés a la Naos. La Naos era un enorme espai circular de 43 m de diàmetre. Aquest espai
estava cobert per una enorme cúpula amb un occulum de 9 m de diàmetre.
A nivell vertical la naos es presenta tres parts, una primera part amb murs i capelles, una
segona part què és el tambor i finalment la gran cúpula de 43 m d’alçada. La primera part
presenta una alternança de vuit enormes contraforts completament massissos entre els
quals s'han construït capelles què alternen planta rectangular i planta semicircular, en
aquesta part, el material utilitzat és bàsicament granit i formigó per tant són materials
pesants i molt durs destinats a suportar l'enorme pes de l'edifici. A l’ interior l'espai que
correspon als contraforts s’ornamenta amb fornícules rematades alternativament per
frontons triangulars i corbats. La zona del tambor presenta unes petites fornícules que
alternen panells de marbre per distingir en mur del tambor i el tambor de la cúpula és van
emprar cornises. El Tambora va ser construït amb mal i Siemens. Sobre el tambor es va
construir amb formigó i pedra volcànica ja més de ser decoratius contribueixen a ageugerir
el pes de la coberta. I els cinc fileres de 28 cassetons cadascuna. A la part més alta de la
cúpula es va deixar obert un occulum de 9 m de diàmetre.
En Panteó és un edifici molt sobri a l’ exterior fet de maó i formigó a la vista mentre que
interior la decoració era extraordinàriament rica. És van emprar marbre de diversos colors a
la zona dels cassetons ,estava policromada en tot cas, l'efecte era força ostentós. Un altre
element que contribueix a la decoració de l’interior del panteó és la llum que entra per
l’oculum aquesta varia al llarg del dia i il·lumina progressivament distintes parts del interior i
creen llums i ombres estèticament són molt interessants.
Interpretació
El primer panteó de Roma va ser construït pel cònsol Marco Agripa amic i gendre de
l'emperador august. Aquest temple es va cremar durant un incendi i el secret dos dC
emperador Adrià va decidir reconstruir-lo amb un nou disseny, molt sorprenent per a l'època
que a nivell constructiu portava els materials els seus límits Crear una estructura que no va
ser superada fins al segle 19 amb la utilització del ferro.
El panteó te primera funció religiosa perquè és un temple dedicat a tots els teus que
Substituïa a l'antic panteó d'Agripa per suposat també hi havia un altre contingut polític
relacionat amb el poder de l'emperador Adrià què no només reconstrueix l'antic panteó
incendiat sinó que ho fa d'una manera totalment nova creant un edifici totalment insòlit,
sorprenent, què porta al límit les possibilitats dels materials i de les estructures de la
cúpula.
Aquest missatge polític és desenvolupa a dos nivells, el primer el mes senzill, destinat a tot
el públic, te a veure amb l'efecte sorpresa de l'edifici amb la primera visió d'un temple de
planta rectangular per a trobar-se la naos espectacular amb una cúpula de dimensions
extraordinàries. En un segon nivell l'edifici estava carregat de contingut simbòlic amb un
missatge dirigit a les persones més cultes, més formades, què amb el temps acorden
emperadors. En aquest edifici tots els elements tant constructius com decoratius eren
constantment de forma circular o esfèrica amb la forma quadrada. Les formes rectangulars
és refereixen a la terra, la matèria mentre que les formes circulars simbolitzen el cel i
l'univers, allò més espiritual.
Per altra banda les Cinc fileres dels cassetons corresponen els cinc planetes coneguts a
l'època romana, és 28 cassetons per filera signifiquen els dies del cicle de la Lluna, l’oculum
que remata l'edifici simbolitza el sol, com estrella del Sistema Solar, i com a centre de
l'univers. La llum del sol il·luminava progressivament totes les capelles de l'edifici il·luminant
progressivament totes les divinitats i a més a més quan en Pere agradaria exercir a la funció
de sacerdot dins d'aquest edifici donava la sensació de que D'alguna manera ell dirigís
l'ordenació de l'univers conegut.
Des de l'època cristiana en Panteó es va reconvertir en una església.
ConclusionsEl Panteó pot tenir com a model anterior els petits temples circulars de l'arquitectura grega i
romana el què és evident Es que el panteó trenca amb el model tradicional i aposta per una
planta completament nova que combina la planta rectangular i de planta centralitzada i que
presenta una coberta amb una cúpula d'una alçada i d'una amplitud que no s'havia construït
mai. De fet fins al segle 19 no va poder ser superada, la cúpula del panteó va ser un model
per a tots els edificis coberts amb cúpula posteriors com per exemple la cúpula del Vaticà
feta per Miguel Ángel.
CASA DEL POETA TRAGIC
Autor: Desconegut.
Comitent: Emperador Adrià
Cronologia: s I aC
Estil: Romà imperial
Tipologia: residencia civil
Materials: maó, pedra.
Localització: Pompeià, italià.
Anàlisi formalLa casa del poeta tràgic presenta una estructura molt típica de les residències unifamiliars
romanes, tenia dos pisos encara que avui dia es conserva sobretot la planta baixa, la façana
és estreta amb una petita porta al carrer que dóna pas als passadissos que condueixen a
l'Atrium a banda i banda del d'aquest passadís dels espais oberts al carrer tenien la funció
de taverna no sabem si les tabernae pertanyien a la Família o estaven llogades per altres
persones. L'atrium era un pati petit que ordenava la part més pública de la casa, obert a
L’atrium hi havia diverses habitacions on havien de dormitoris i magatzems. Com era
habitual en aquest espai al terra apareix un impluvium i les cobertes estaven inclinades per
recollir l'aigua de la pluja amb forma de compluvium.L'habitació situada entre L’atrium i el
pati interior era el tablinium, era un espai bastant decorat on El senyor de la casa feia
negocis, rebia a la clientela etc. Al costat del tablinium i el passadís que connecta el
Atrium amb el Peristil. El peristil era un pati enjardinat on la família passava la major part del
temps i correspon a la zona privada de la casa allà estaven les habitacions dels membres
importants de la família, l’altar als deus o familiars i el triclinium Què era el menjador on es
celebraven els banquets, acostumada a ser una sala gran i ornamentada on es col·locaven
tres clinis. Per suposat en una zona propera al Triclinium estaven les cuines.
Com la gent majoria de Domus la casa del poeta tràgic presenta la decoració en mosaic i
amb fresc, en aquest cas és distingeixen dos mosaics molt famosos, el mosaic del cave
canem què està situada situat al passadís de l'entrada, la pintura mural del sacrifici d'Ifigènia
que apareix el Triclinium i al tablinium el mosaic del poeta tràgic. En el cas del mosaic del
cave canem és tracta d'un opus tessellatum amb predomini de peces blanques i negres. En
el cas de la pintura mural els artesans que la van fer presenten bastanta qualitat ,amb una
pinzellada i un cromatisme prou delicat. En escena del sacrifici d'Ifigènia per tant al Quart
estil pompeià Què és el més narratiu de tots i finalment el mosaic que dona nom a la casa
està fet amb un Opus tessellatum amb tessel·les més petites de l'habitual, I amb una
policromia molt variada que ens parla d'una clara influència grega, en qualsevol cas era
una peça de gran tamany que demostrava la capacitat econòmica del propietari de casa.
InterpretacióLa erupció del Vesuvi de l'any 79 dC va deixar. Pompeià, i altres zones abandonades i
cobertes de cendra. En el cas de pompeià el territori va quedar abandonat fins que es van
trobar les primeres restes al segle 18 , les excavacions de pompeià van permetre descobrir
una ciutat perfectament organitzada amb tota classe de restes que permeten conèixer la
vida quotidiana.
La casa del poeta tràgic respon a la tipologia de residències unifamiliars típiques romanes,
no és molt luxosa però tampoc és massa senzilla, L'estructura per tant serveix de model per
a l'estudi de la domus. Segurament pertanyia a una família de classe mitjana, l'enviament a
un comerciant. No sembla que el nom de la casa tingui un altre raó de ser què el mosaic.
El mosaic del cave canem era força típic en les zones d'entrada de la vivenda de fet en
moltes cases el porter tenia un gos que està lligat de dia i lliure la nit, en el cas de que la
pintura mural del sacrifici d'Ifigènia filla del Rei Agameno abans de la sortida cap a Troià i
finalment el mosaic del poeta tràgic ens presenta un grup d'actors i músics preparant-se
abans de sortir a escena.
ConclusionsLa casa del poeta tràgic és un exemple típic de residència unifamiliar de finals de l'època
republicana O inicis del primer període imperial. Com acostuma passar en aquestes
residències presenta decoració en mosaic i amb pintura mural.
L'estructura típica a l'entorn del patis interiors encara és visible a moltes zones del
Mediterrani. El costum d'utilitzar els espais que donen al carrer com a locals comercials és
molt visible encara en ciutats grans com per exemple Barcelona.
PINTURA A ROMA
FRESCOS DE LA VILA DELS MISTERIS
Autor: Desconegut.
Cronologia: Principis del s I dc
Estil: Romà imperial
Tècnica: Pintura al fresc
Localització: Pompeià
Anàlisi formalEls frescos s'estenen per 4 parets de l'habitació i s'organitzen en tres nivells diferents. El
nivell inferior que acaba en una cornisa pintada presenta vàries franges negres i clares que
volen simular lloses de marbre. La franja central presenta un fons vermell molt intens i ple
amb pilars que emmarquen algunes de les escenes. És aquesta franja on apareixen
múltiples figures humanes en grups de vegades independents i de vegades lligats a
escenes més complexes que ocupen diverses parets. Una greca divideix la part central de
la superior, finalment a la franja superior la pintura simula també una decoració amb
marbres de colors.
Les figures de la franja central són bastants volumètriques amb un naturalisme però
accentuat i moltes vegades els seus peus semblen sobresortir de l’escena d'aquesta
manera s’intentava aconseguir profunditat, son prou inexpressives i això es compensa amb
una gestualitat exagerada perquè el missatge arribi molt clar a l’espectador. S’utilitzen
colors més aviat plans amb la qual cosa la sensació de volum s’aconsegueix a partir d’un
ombrejat gaire exagerat, no hi ha un focus de llum coherent, alguns personatges estan
il·luminat des de l’esquerra i altres des de la dreta. Per altra banda els pigments estan
aplicats A base de pinzellades més aviat planes amb un clar predomini del dibuix sobre
color.
En diverses escenes és combinen imatges prou estètiques amb la imatge de força
dinamisme, aquest dinamisme però no està relacionat amb la composició sinó meva
gestualitat de les figures.
InterpretacióAquests frescos estan decorant una de les sales interiors de la vil·la dels misteris i
presenten una iconografia estranya amb una successió d'escenes que no sembla massa
coherent. A banda i banda de l'entrada apareixen dues Dones què podien ser més
propietaris de la casa sent arreglades pels seus esclaus, a la part contrària l'entrada és
desenvolupen tot un seguit d'escenes rituals que pareixen animals de sacrifici, dones
espantades al davant d'una visió del déu Dionís i el Seu seguici i una misteriosa escena en
què una dona, probablement La mateixa d'avants està sent castigada per un ésser misteriós
amb ales mentre altres dones miren i ballen, tot això ha fet pensar que la vida existeixis era
la Seu d'un grup que practicava una una religió mistèrica.
ConclusionsLa pintura de la vil·la dels misteris és estranya en quant a la seva iconografia però
formalment s'ajusta el quart estil pompeià, És d'estil quan apareixen escenes complexes
amb figures humanes.
PINTURES MURALS DELS JARDINS DE VILLA LÍVIA.
Autor: Desconegut.
Cronologia: Finals s I aC principis del s I dc
Estil: Romà imperial
Tècnica: Pintura mural al fresc
Localització: Original: Villa de l’emperadriu Livia/ Actual: Palazzo Maximo alle terme, roma
Anàlisi formalEls frescos dels Jardins de la villa de lívia s’estenien al llarg de les quatre parets del
Triclinium sense interrupcions a excepció de la porta d'entrada, el fresc representa un jardí
més aviat desordenat, ple d'arbres i plantes amb nombrosos ocells i amb dues tanques que
ordenen mínimament espai. La segona tanca està feta D’obra (maó i argamassa) i apareix
pintada de blanc, és una tanca recta que la part central presenta unes entrades on hi ha
plantats arbres, aquests arbre central és un jure.
En una de les quatre parets en aquestes zones on la tanca es desvia coincideix amb la via
d'accés. Pel darrere de la tanca blanca i apareixen una gran quantitat d'arbres i plantes molt
naturals i progressivament la pintura perd definició i els colors es van fent més clars dels
verds, blaus i grisos. És un intent de donar sensació de profunditat, llunyania. A una de les
parets, sobre la tanca blanca és va pintar un ocell dins d'una gàbia, la resta de la pintura
està plena d'ocells representats d'una forma molt detallada i realista, fàcils d'identificar i en
actituds molt realistes, però que no sempre estan proporcionades en quant a tamany.
Tota la pintura està treballa amb una pinzellada precisa, molt experta i atenta a detalls de
Llums i ombres.
La llum es general, no sempre coherent però es treballa molt bé sobre cada objecte en
concret. Els contorns del dibuix no són visibles, hi ha un predomini del color sobre la línia.
Tota l'obra dona una forta sensació de moviment, sobretot per les representacions dels
animals, per altra banda la predominança cromàtica de blaus, verds i grisos contribueixen
tant a la sensació de profunditat, com a la sensació de serenitat i calma.
InterpretacióAquesta obra va ser encarregada per l'emperadriu Llívia per a decorar el Triclinium de la
villa de vacances que tenia les afores de Roma i on acostumava anar quan la vida de la cort
li atabalava massa. Ella va encarregar pintar a l'interior del Triclinium el jardí de casa seva i
el qual cuidava personalment. En aquest jardí apareixen moltes de les plantes reals que
cuidava i que l'emperador august feia portar el paraigua de totes bandes de l'Imperi, és per
això que apareixen cirerers o taronges que eren plantes exòtiques provinents de l’orient. Els
tres Jurés podrien fer referència a la condició imperial de la seva família, per altra banda el
jardí que representa és fals ja que totes les plantes apareixen en el Seu millor moment
donant fruites i Flors, no hi ha una correlació ja que és barreja de millor època de cada
planta. La gàbia amb un únic ocell tancat fa referència als sentiments de la vida de la cort
produirien a l'emperadriu.
Tenia una funció totalment decorativa estava pensat per gaudir ella mateixa i les persones
molt properes a l'emperadriu.
ESCULTURA ROMANA
RETRAT DE LUCI JUNI BRUT
Autor: Desconegut.
Cronologia s III aC
Material: Bronze
Tipologia: bust
Estil: Romà republicà
Localització: museus capitolins, roma
Anàlisi formalLa peça és un embús d'un home madur que mira afront i
que presenta molts detalls, molts particularismes que
permeten parlar d'un retrat, no hi ha cap idealització ni
recerca de la bellesa, al contrari és potenciant els trets
facials que indiquen experiència i caràcter. En aquest
sentit en una bona mesura un retrat psicològic, en la
seva realització s'ha d'utilitzat la fossa de Bronca i la tècnica Etrusca de gravat a seco què
és molt visible a la barba, les celles i els cabells, a més s'han utilitzat incrustacions de pasta
de vidre els ulls i per donar naturalisme i detalls del rostre de l'individu. És una obra prou
expressiva en el sentit que l'individu mostra serietat, concentració i determinació
InterpretacióAquesta obra tradicionalment s'ha identificat com el retrat de Luci Juni brut el patrici romà va
assassinar el últim Rei etrusc i que per tant va portar a Roma el període republicà. Era per
tant un patriota, un heroi per els humans. Malgrat això aquesta obra va ser feta uns 150
anys després de la mort del personatge. Potser aquest retrat va prendre com a model la
mascareta funerària de Luci Juni brut, o també podia ser que s'hagués utilitzat com a model
un home de la seva família. En qualsevol cas el més important és el simbolisme, en el
període republicà i Luci Juni brut era un exemple de llibertat, un exemple de persona que du
a terme decisions difícils per un bé comú.
ConclusionsAquesta obra és un exemple de retrat d'època republicana, els exemplars d'època
republicana és caracteritzen pel Seu gran realisme i per accentuació dels trets que indiquen
el caràcter. En aquest sentit, el retrat de la república estava molt influenciat per l'herència
Etrusca i molt especialment el costum de conservar les mascaretes funeràries.
El retrat és una tipologia escultòrica nova, romana, que és idealitza una mica més en el
període imperial especialment en retràs els emperadors. A partir del segle tres dC tornen a
aparèixer retrats molt realistes.
ARA PACIS AUGUSTAE
Autor: Desconegut.
Cronologia finals s I aC
Material: marbre blanc de Carrara
Tipologia: altar
Estil: Romà imperial
Localització: Original: Camp de mart a
roma/ Actual: Museu de l’ara pacis a roma
Anàlisi formalL'altar de la Pau és una construcció gairebé
quadrada sobre una plataforma de marbre que alberga un petit altar amb un pòrtic, aquesta
construcció té dos accessos ambdues escalinates d'entrada i sortida a la part del darrere.
L'altar presenta una decoració senzilla a l’interior amb garlandes de Flors, decoració
vegetal, però tot i així la decoració decoració més significativa estava sens dubte al exterior.
Els relleus exteriors és distribueixen en dues franges separades per un greca geomètrica, la
franja inferior presenta una decoració vegetal repetitiva plena de corbes. La franja superior
presenta relleus figuratius. A banda i banda aquests relleus presenten el tema de la
processó que va tenir lloc durant les celebracions de inauguració de la pax Romana i són
els més destacables a nivell formal, a banda i banda dels accessos hi ha relleus amb
diverses al·legories i escenes de la història mítica de Roma.
Els relleus figuratius presenten multitud de figures gairebé totes avançant en la mateixa
direcció sobre un fons pla però amb la característica que darrere de les figures del primer
pla apareixen d'altres menys definides en un intent de donar sensació de profunditat.
Un altre recurs per donar sensació de profunditat es que alguns personatges de primer pla
sobresurten del pla principal.
Per altra banda les figures estan resoltes de manera prou natural amb una volumetria
notable i els gestos i les cares són també bastant naturals, sovint els personatges estan
interactuant entre ells.
Els artistes molt mostren un intent gran per als detalls, també el treball de les obres, la
indumentària i les cares dels personatges que podem identificar ja que es tracta de retrats.
InterpretacióL'Antàrtida Pau del gust complir una funció commemorativa de record el moment en el que
es van iniciar oficialment la romana a l'any XII aC. L'any 13 aC l'emperador august i el sèu
senat romà va declarar oficialment l'inici d'una època de pau després d'unes campanyes
militars victorioses amb germania, Galàcia etc. Aquest fet es va celebrar amb una sèrie de
rituals religiosos al camp de Mart sobre un altar desmuntable. Poc després el senat de
Roma segurament a suggerència de l'emperador Va aprovar la construcció d'un altar
permanent en marbre per commemorar aquest fet, l'inici de la Pau romana.
Tota la iconografia figurativa esta encaminada a la propaganda política i a potenciar la figura
de l’Emperador, la seva família i per a recordar els beneficis del sistema imperial.
El programa iconogràfic comença a banda i banda de la porta d’entrada amb dues escenes
que fan referencia a l’origen de roma i ala futura fundació de la ciutat. A la dreta de l’heroi
troià Eneas fa un sacrifici en territori italià . A l'esquerra de la porta molt malmès podria
haver un relleu amb una escena del descobriment dels bessons Ròmul i rem Quan eren
alletats per una Lloba i els va veure un pastor. Els relleus al costat de la sortida presenten
dues al·legories, són figures femenines que en un dels casos podria representar roma
aixecada en armes i en un altra molt ben conservada és representa a la deessa Tellus què
esta envoltada de nens i fruits i que fa referència a la prosperitat del territori sota el govern
de l'emperador.
La funció de l'altar de la Pau és un missatge propagandístic.
ConclusionsEls relleus de l’ altar de la Pau són un l'exemple d'estil romà imperial i també un dels primers
exemples de relleu-crònica que va ser una tipologia escultòrica pròpiament romana. Per
altra banda la obra abunda en referències a la Grècia clàssica, el fons pla i la composició
recorda les Panatenees, l'emperador august era un admirador de l'estil grec clàssic i
segurament va contactar amb un taller d'escultors grecs o educats a Grècia.
Els relleus de l’ara pacis serviran com a model de relleu-crònica posteriors.
AUGUST DE PRIMA PORTA
Autor: Desconegut.
Cronologia s I aC (Primera versió) si dc (Ultima versió)
Material: Copia de barbre d’un original en bronze.
Tipologia: Escultura exempta
Estil: Romà imperial
Tema: Commemoratiu
Localització: museus vaticans, roma
Anàlisi formalL'escultura és un retrat masculí d'un home que esta dret,
descalç ,Vestit com a soldat i que porta una cuirassa amb
forma musculada. La cuides la cuirassa presenta relleus
amb múltiples personatges. La mà dreta està aixecada
parlant o fent un discurs als soldats, la mà esquerra
relaxada al costat del Cos sosté el mantó i probablement en algunes versions d'aquesta
obra, sosté un bastó de comandament propi de generals.
El peu esquerre està flexionat en actitud d’avançada o de caminada, la composició recorda
el contraposo de l'escultura grega clàssica. A La versió en marbre apareix una figura lateral
composta per un Cupido cavalcant un dofí.
La resolució anatòmica és força exacte i el conjunt resulta molt naturalista, el rostre és
presenta regular però amb p trets facials que corresponen a l'august en la seva joventut.
Malgrat que es tracta d'un retrat i es poden reconèixer els trets facials d'August, l'emperador
està representat en la seva joventut, la plenitud de les seves forces, portant és pot dir que
és un retrat idealitzat.
La cara no és massa expressiva fet que es correspon amb la tradició de l'escultura grega
clàssica, el moviment és pausat, natural i ve donat per la posició de la cama i la posició del
braç aixecat.
A nivell tècnic el treball de l'artista és molt correcte en aquesta còpia i es destaca el gust
pels detalls, especialment treballat als plecs, que tenen una caiguda molt natural. Tot i que
l'obra està treballant per tots els costats, el treball no es tan acurat per la part del darrere,
per aquesta escultura estava pensada per ser col·locada en nínxols o fornícules. Últim
moltes de les còpies d, august estaven policromades, en blaus, vermells, blancs.
InterpretacióL’ august de Prima Porta representa l’emperador August vestit com a general en actitud de
arregnar a les tropes, per tant es pretén donar una visió triomfalista d’August de recordar els
seus èxits militars i el poder que va arribar a assolir l’imperi sota el seu govern. Aquesta idea
esta molt reforçada per la iconografia de la cuirassa.
La escena central de la cuirassa representa a Tiberi, futur emperador i fill adoptat d’August
amb la lloba capitolina als peus. I al davant a un home germànic en actitud submisa
retornant-li les àguiles perdudes en el desastre de Baró. A banda i banda de l’escena central
dues figures femenines representen respectivament les províncies de Galàcia i Hispania ja
conquerides. A la zona inferior hi ha una representació de Tellus, la deessa terra, amb n
corn de la abundància del qual desborden fruits, es una referencia a la prosperitat i la
riquesa de l’imperi. A la part del pectoral apareixen dos carros amb essers mitològics,
Apol·lo conduint el carro del sol i Diana el carro de lluna, el poder d’august s’ estenia d’orient
a occident. Aquest missatge propagandístic es complementava amb les copies de marbre
que portaven la figura de cupido cavalcant un dofí, era una referencia als suposats orígens
mitològics de la família Julia que afirmaven ser descendents directes de Eneas noble Troià
fill de venus. El dofí es relaciona amb la deessa venus, nascuda en el mar i cupido es un
altre fill d’aquesta deessa.
Probablement l’original en bronze representava a august calçat, aquesta copia es molt
propera a la mort d’August i es representava descalç indicant que s’havia convertit en un
déu i estava a Olimp. Aquestes obres tenien com a funció fer conèixer la figura de
l’emperador en totes les províncies de l’imperi, per això s’envia una copia a cada ciutat de
l’imperi, per tal de promoure la romanització i la integració a la cultura romana.
Cal tenir en compte que aquesta obra pertany a l’inici de la època imperial, era molt
important exaltar el paper de l’emperador que en aquell moment acumulava tot el poder
polític, religiós i militar. Es per això que els retrats de l’emperador es converteixen en una
tipologia i apareix sota tota classe de formes, com a suprem sacerdot, general etc.
ConclusionsL’august de prima porta es un exemple de retrat imperial de l’època primerenca de l’imperi
en la qual es molt visible una certa idealització del retrat i una influencia molt important dels
models de la Grècia clàssica (contraposo, utilització dels canons estilístics etc). Per altre
banda es pot parlar de retrat que es una tipologia pròpiament romana que prové de la
tradició etrusca. L’august de Prima Porta es va convertir en un prototip de retrat imperial que
es va utilitzar com a mínim durant dos segles posteriorment.
COLUMNA TRAJANA
Autor: Apol·lodor de Damasc
Cronologia: Principis del s.II d.c
Tipologia: relleu crònica
Material: Marbre
Estil: Roma imperial
Tema: commemoratiu
Localització: Fòrum de l’emperador Trajà, roma
Mides: 40 m per 4m de diàmetre.
Anàlisi formalLa columna trajana esta feta amb marbre i s’aixeca sobre un
pedestal quadrangular, la resta de la columna es rodona,
esta buida per dins, de et alberga una escala de caragol que
permet pujar a la part d’adalt i està rematada per un capitell dòric. Aquest capitell feia les
funcions de mirador. Tot el conjunt te una alçada total de 40 metres, alçada que es
correspon a la alçada del turó que Trajà va fer aplanar per construir el fòrum que portaria el
seu nom. A sobre de l’entrada al balcó hi havia una escultura en bronze de l’emperador que
posteriorment va ser substituïda per una escultura de Sant Pere.
El fust de la columna, està recobert per un relleu helicoïdal que te una longitudinal de 200
metres, diverses franges del relleu, estan dividides per un relleu en forma de corda, per
facilitar la viso dels diferents relleus l’amplada de cada franja augmentava amb l’alçada.
L’acció es desenvolupa de forma continuada amb una successius d’escenes sense divisions
i amb més e 150 escenes i destaca per la gran quantitat de personatges representats. L’estil
destaca per dinamisme, el gust per l’acció i el gust pels detalls històrics: robes, armes i
sobretot mètodes de construcció i enginyeria estan representats amb un enorme realisme.
Per altra banda, la majoria de les cares presentaven isocefalia, només es destaquen
personatges amb trets individuals con ara l’emperador, el rei Daci, alguns generals etc.
Tàcticament el relleu es mes aviat toc però aquesta tosquedat s’adhereix bastant be amb el
tema militar, hi ha molt interès per representar fons ciutats, muntanyes etc però moltes
vegades no hi ha una correspondència entre els personatges i el fons. El marbre en origen
estava pintat en color vius, la qual cosa facilitava la contemplació dels relleus.
InterpretacióLa columna trajana commemora la victòria de l’emperador Trajà i els seu èxit sobre Dàcia.
Al llarg del relleu ens explica amb detall aquesta campanya militar des de que els romans
creuen el riu Danubi fins la capitulació del rei de Dàcia. Apol·lodor de Damasc es va
encarregar del disseny i com a cap d’enginyers de l’exercit de Trajà va donar especial
importància als elements de construcció i ingeriria. Apol·lodor de Damasc que va ser el
dissenyador de la obra destaca es fets tècnics com el pas del riu, la construcció de
campaments militars, la maquinaria de guerra etc.
Les funcions de la columna Trajana eren varies, va ser concebuda com a mirador sobre el
nou fòrum de Trajà, la gent podia pujar. Per altra banda cal destacat la intencionalitat
propagandística d’aquesta obra, es commemoren les victòries i el poder de l’emperador i
també l’alçada de la columna es un recordatori del poder tècnic de roma.
ConclusionsLa columna trajana es un exemple d’art imperial que segueix la tradició dels columnes
commemoratius que ja recordaven las victòries de roma. La més important avui perduda era
la del rostre en el fòrum republicà que exigia les proes de la flota cartaginesa vençuda a les
guerres Púniques.
En qualsevol cas la columna trajana va ser una fita important pel que fa als relleus crònica.
Aquest tipus de columnes, decorades helicoïdalment van continuar especialment en època
barroca.
RETRAT EQÜESTRE DE L’EMPERADOR MARCO AURELI
Autor: Desconegut
Cronologia: segle II dc
Estil: romà Imperial
Tipologia: escultura exempta
Material: bronze daurat
Localització: museus capitolins, Roma
Mides: 4,24 cm
ANALISI FORMALAquesta escultura presenta la figura de
l'emperador marc Aureli Vestit, De civil muntant a cavall, amb la mà dreta alçada en actitud
de parlar de les tropes, el cavall té una de les mans davanteres aixecades, cosa que
contribueix a donar moviment a la composició, tant l'animal com l’home estan representats
de forma molt realista amb abundància de detalls i sense idealitzacions; tècnicament
aquesta escultura va ser feta amb diverses peces soldades, polimentades posteriorment i
els detalls es van fer posteriorment amb incisions, l'emperador manté una expressió serena
i la suavitat de la cara contrasta amb el volum i el detall dels rínxols i La barba.
INTERPRETACIÓAquesta escultura presenta la figura muntada a cavall de l'emperador marc Aureli, va ser
considerat l’emperador filòsof, era un home d'una gran cultura que va escriure una obra
filosòfica anomenada “les meditacions” i que era conegut pel seu caràcter conciliador. És
interessant que en aquesta escultura se’l presenta triomfant, a cavall, fent discursos a les
tropes però vestit de civil. Això ha estat interpretat com un símbol d'aquesta tendència a la
conciliació.
Un text de l'edat mitjana parla d'un personatge vençut sota la pota de cavall, aquesta part
mai s’ha trobat en aquest cas el Gest de la mà de l'emperador podria ser un gest de
clemència. En qualsevol cas, les escultures eqüestres van ser molt abundants en el període
imperial perquè mostraven els emperadors com a éssers superiors, especials, combinant la
força de l'animal i la intel·ligència de l’home per tal de justificar aquesta posició desigual del
sistema imperial un home rebia plens poders. Totes les escultures eqüestres Romanes van
ser destruïdes excepte aquesta, es consideraven uns símbols pagans a l'edat mitjana i
aquesta va ser conservada perquè erròniament es pensava que era una escultura de
l'emperador Constantí, què estava considerat el primer emperador cristià.
La funció és propagandística, per destacar la figura de l'emperador i si estaven una
província de l'Imperi per contribuir a la cohesió d de l’imperi.
CONCLUSIONSL’Escultura eqüestre de marc Aureli és l'únic exemple que previu de la tipologia eqüestre de
la època imperial romana. Alguns autors han volgut veure l'origen de les escultures
eqüestres amb l'escultura d'època grega arcaica que mostra un kouros muntant a cavall,
anomenada el cavaller Rampin. En tot cas, escultura eqüestre es pot considerar pròpiament
un equipo les tipologies roman imperial, aquesta també una tipologia moltes influències
posteriors. Primer el renaixement amb les figures de Condottieros a Cavall, més tard en
època barroca eren freqüents les escultures eqüestres dels reis i emperadors. Al segle XIX
pràcticament Desapareixen amb l'excepció de les dels líders dictatorials.
ART BIZANTÍ
CONTEXT HISTÒRICA finals del s IV L'emperador Teodosi decidís dividir l'Imperi romà en l'Imperi romà d'Orient i
l’imperi romà d'Occident. L'Imperi romà d'Occident tenia la capital a Roma i l'Imperi romà
d'Orient tenia la capital a Constantinoble. Amb les invasions germàniques del segle V
l'Imperi romà d'Occident queda dividit i fragmentat, l'Imperi romà d'Orient més pròsper, millor
conservat paga per evitar les invasions. Aquesta part perduda cada cop amb el en pitjors
condicions durant 1000 anys. (1453 caiguda de Constantinoble)
L'Imperi romà d'Orient comença a ser l'anomenat imperi bizantí, aquest imperi està
caracteritzat per la barreja entre tradició grega i la tradició romana dintre de la història
Bizanci el període culminant coincideix amb el regnat de l'emperador justícia entre VI dC
que va fer prosperar a Bizanci militarment, econòmicament i culturalment.
SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE/AGIA SOFIA
Autor: Antemi de Tralla i Isidor de Milet
Cronologia: Primer terç del s VI
Estil: Bizantí
Tipologia: Església
Material: maó, marbre, plom.
Decoració interior:
marbres,albastres, pòrfirs,
mosaics de tessel·les daurades.
Localització: Actual: Istanbul,
Turquia. Antiga: Constantinoble,
Turquia.
CONTEXT HISTÒRICDurant el regnat de l'emperador
justícia i aprofitant les campanyes
militars en les quals participaven
esclaten a Constantinoble unes revoltes conegudes com la sedició de Nika, durant les
revoltes es van produir incendis i la catedral de la ciutat va quedar destruïda. L'emperador
torna, fa esclafar la revolta i inicia un programa constructiu per tota la seva capital d'edificis
dignes. El projecte més important va ser la construcció d'una nova catedral dedicada a la
saviduria divina (Sofia) que estigués connectada amb el palau imperial.
ANALISI FORMALSanta Sofia de Constantinoble és un edifici que barreja la planta basilical de tres naus de
tradició romana amb la planta centralitzada coberta de cúpula de tradició grega, però
constitueix un edifici original i sorprenent per les seves dimensions. Un pati condueix
actualment els dos espais d'accés a l'església, dos passadissos transversals coberts de
volta d'aresta què són el nàrtex i hexonàrtex. Des d'aquest espai es pot accedir a la galeria
que recorre la primera planta zona del nàrtex i la zona de les naus laterals. L’Interior de
l'Església es divideix en tres naus una àmplia nau central que té el doble d’espai que les
naus laterals, aquestes estan cobertes per volta d'aresta i són més baixes, fet que va
permetre obrir una galeria què les recorre, les dues naus laterals i el nàrtex. La nau central
està coberta per una sèrie de cúpules i semi cúpules amb una alçada de 53 m d'alçada, a
l'extrem està l’absis que sobresurt de tota l'estructura conformant el lloc on estava l’altar. La
part més extraordinària és el sistema de cobertes sobre la cúpula central. S'obté per una
cúpula semi cúpules que segueixen la tradició grega però que mai s'havia utilitzat amb
aquesta amplitud i en aquesta alçada.
La cúpula central té 31 m de diàmetre i 54 d'alçada, aquesta cúpula descansa sobre quatre
enormes petxines que porten el Seu pes a quatre immensos contraforts massissos, que són
molt visibles a l'exterior de l'església perquè queden força ocults des de interior, altra part de
les empentes es trasllada a les semi cúpules que estan respectivament als extrems ,
aquestes mitges cúpules tenen les seves pròpies petxines que traslladen el pes a els quatre
contraforts centrals i altres quatre contraforts més que estan els extrems de l'església. Al
mateix temps és recolzen amb quatre quarts de cúpula situades els seus extrems nord i
Sud. La cúpula central està formada per 40 nervis entre els quals es van obrir 40 finestres,
en el mur nord i Sud dos arcs mostren múltiples finestres termals.
Tot aquest sistema de contraforts i petxines permet Santa Sofia estigui molt il·luminada,
aquesta il·luminació contribueixen a sensació de manca de pes a les cobertes.
L'exterior de Santa Sofia era molt sobri, més aviat passat, que contrasta amb vida rica
decoració interior, Marbres de colors, Pòrfirs i sobretot a la zona de les cobertes i de la
galeria, mosaics bizantins tessel·les daurades. L’ efecte de la llum sobre les tessel·les
daurades contribueix a crear una mena de boira de color daurat a l'aire que reforça la
sensació de flotació.
INTERPRETACIO
Santa Sofia de Constantinoble va ser l’església principal de la capital de l’imperi bizantí. Va
ser construïda en l’època de Justinià després de la sedició de Nika en un període de temps
molt curt i per tant la seva funció no era únicament religiosa sinó que era una demostració
de poder i domini per part de l’emperador. Comunicava directament amb el palau imperial i
el fet de estar dedicat a la saviesa pretenia vincular amb l’emperador amb la ment de Déu.
L’emperador era el representant de Déu a la terra.
Pel que fa el simbolisme Santa Sofia presenta dos recorreguts de fort contingut simbòlic. El
primer va des de la porta d’accés fins l’abscís on esta l’altar, representa el recorregut des
del pecat(fora de l’església) fins a la salvació que significa (dins l’església).
El segon itinerari va des del terra vinculat amb la carn fins a la cúpula que representa fins
allò espiritual. A mes a mes la cúpula presenta 40 nervis, numero que resulta de multiplicar
els 10 manaments de l’antic testament pels 4 evangelis.
El 1453 amb la caiguda de Constantinoble Santa Sofia va ser reconvertida en Mesquita. Se
li va afegir els 4 minarets i els elements necessaris a l’interior per la litúrgia musulmana a
principis dels segle XX es van des consagrar i avui en dia es un museu.
CONCLUSIONSSanta Sofia de Constantinoble és la culminació de l’art Bizantí, combina la planta basilical
romana amb la planta centralitzada grega i el sistema de cobertes va arribar a una perfecció
tècnica no superada. En aquest sentit es va convertir en un model per moltes esglésies
bizantines posteriors. A partir de la caiguda de Constantinoble Santa Sofia passa ser un
model per a les mesquites, en tota Turquia però també en altres llocs es segueix un model
de mesquita otomana (centralitzada, oberta per cúpules, i amb el pati al voltant) en front de
la mesquita tradicional de damascena.
Les mesquites otomanes són una derivació directa de Santa Sofia.
PINTURA GÒTICA
Via Italo gòtica: a partir del segle XIV a Italià. Combina la tradició bizantina més un
interès de recerca sobre l'espai. La gran obsessió és intentar representar la
profunditat. No arriben a descobrir la perspectiva. Predominança de la línia s'obre el
color. Representants destacades: Giotto, Cimbaue,Ducio. Pot ser pintura mural o
pintura sobre taula.
Via Gòtic flamenc: s XV a Flandes, Holanda. Vols que en aquell realisme en la llum
i les textures. Interès tecnicolor i la llum. Hi ha un predomini del color sobre el dibuix.
Utilització de la tècnica a l'oli.
Via personal el Bosc.
CAPPELLA DEGLI SCROVENGI O DELL’ ARENA
Autor: Giotto di Bondone
Cronologia: principis del s XIV
Estil: Italo gòtic
Tècnica: Pintura al fresc
Tema: religiós
Localització: Pàdua, Italià.
Mides: 900 m2
ANALISI FORMALLa Cappella degli Scrovengi és un edifici de dimensions reduïdes d'una sola amb coberta
de volta canó, la decoració de la qual es van carregar el pintor italià Giotto di Bondone,
planteja una decoració mural que cobreix totalment interior i que es distribueixen al llarg de
la nau de la següent manera.
En un fris inferior, apareix la
decoració que imita el marbre
i figures al·legòriques. Amb la
franja mitjana fins a l'inici de
la volta i una delícia amb
escenes grans, amb múltiples
personatges. Per dividir
d'aquestes escenes,
s'utilitzen unes franges amb
decoració geomètrica i petites
figures que representen
personatges bíblics.
A banda dreta segons s’entra
no hi ha aquestes franges divisòries i les escenes es col·loquen entre les finestres. A la part
de la volta observem encara una franja amb les escenes figuratives i finalment la major part
de la volta, està coberta un fons blau amb estrelles daurades que simulen el cel. De tant en
tant uns medallons presenten també figures bíbliques.
A l’arc major que dona entrada al petit oratori la distribució és una mica diferent amb una
sola escena sobre el luneto i escenes més petites a banda i banda de l’arc. A les bases
d'aquest art major Estan uns coretti, pintures que fan referència a llocs d'enterrament. Sobre
la porta d'entrada un gran fresc presenta una escena sobre judici final. La capella degli
Scrovengi està totalment decorada, de fet esport parlar de ‘horror vacui’ però cal destacar
sobretot les 37 escenes principals, en totes aquestes escenes destacaven molt l'ús del color
blau intens que és molt característic de l'autor i l'aparició en els fons d'elements rocosos
més o menys piramidals sense pràcticament vegetació. La resta de colors correspon a una
gamma de colors molt clara amb abundància de colors clars.
En l’estil de Giotto hi ha un predomini clar de la línia sobre el color i s'aplica amb una
pinzellada molt petita, precisa especialment dedicada als rostres i es busca una recerca de
representar la profunditat. La ombra s'aplica d’ una forma molt meditada donant volum a les
cares i vestits. Finalment de la pintura gòtica tradicional Giotto conserva només el costum
de manteniment del daurats en els nimbus. Giotto Planteja les escenes sempre amb
múltiples personatges que es relacionen entre ells, de tal manera que hi ha una narrativa,
els personatges moltes vegades se'ns presenten molt geomètrics i el tipus d'indumentària
que porten contribueix a donar aquesta sensació. Les postures dels personatges moltes
vegades són insòlites, molt modernes. Hi ha una gestualitat molt teatral però això fa que
sigui fàcil d'entendre de cara l'espectador.
INTERPRETACIÓLa Cappella degli Scrovengi presenta un programa iconogràfic molt complex basat en la
vida de Jesús i Maria i amb el tema general de la possibilitat salvació dels pecats. El
programa Iconogràfic ix des de la part dreta a l'esquerra per franges des de les més altes a
les més inferiors. El programa culmina amb l'estrena del judici final què és el visitant veu
quan marxa de l'església.
A la banda superior del mur esquerre, es relata la vida dels pares de Maria: l'anunci d'un
àngel a Santa Anna de la seva propera maternitat. Al mur sud de la capella es reprodueix a
San Joaquim i Sant Anna que es besen i abracen, perquè] han concebut la Verge Maria;
estan acompanyats de diverses dones embarassades sota un arc de mig punt, i d'un pastor
a l'esquerra de la imatge. Es tracta de l’anomenada Porta Daurada, una de les portes de
Jerusalem.
En aquest mateix mur es representa el retir de Sant Joaquim entre els pastors, quan encara
no coneix la bona nova de la seva propera paternitat i afligit s’ha retirat a les seves terres.
Al mur d'enfront, el mur nord, podem veure diverses representacions de la vida de la Verge,
com la Presentació̂ al Temple.
A la paret esquerra es relaten episodis del Naixement i Infància de Jesús, com la fugida a
Egipte. Al costat oposat hi podem veure la vida publica, disputa amb els Doctors de la llei,
baptisme en el riu Jordà] , noces de Canà, la resurrecció̂ del seu amic Llàtzer, l'entrada a
Jerusalem i l’expulsió̂ dels mercaders del Temple.
Les bandes inferiors d'aquests murs narren la Passió̂: des de l’oració̂ a l'Hort i el petó de
Judes a les lamentacions sobre el cos mort de Crist i la seva Resurrecció̂.
El judici final sobre la porta d'entrada és desenvolupa una forma bastant típica Jesús està al
centre envoltat una mandola sagrada, la creu de la passió als seus peus divideix l’escena en
dues zones. A banda i banda de Jesús hi han els 12 apòstols i molts àngels que observen
el judici final. A la part inferior de l'escena es
divideix clarament en dues zones, a la dreta de Jesús
els salvats què aniran al cel i a l'esquerra els
condemnats que seran arrossegats pels rius de foc a
l'infern. Als preus de la Creu a la zona dels salvats
estan Enrico Scrovengi i el Seu pare Reginaldo oferint
la capella a la verge. Aquesta última escena ens parla
de la funció de l'obra la capella Scrovengi és una
ofrena expiratòria per compensar la mala fama que
tenia familiars Scrovengi per haver obtingut la seva
fortuna amb el préstec de diners amb interès. Era una
activitat mal vista normalment reservada per als
jueus i en el segle XIV la família Scrovengi volien
oblidar aquests inicis per poder enllaçar-se
matrimonialment amb amb les famílies de la noblesa de Pàdua.
CONCLUSIONSAquesta obra de GIOTTO És un exemple d'estil Italo gòtic que es caracteritza per
l'abandonament dels trets gòtics més tradicionals i la recerca de profunditat i la perspectiva,
en aquest sentit Giotto avança des de la tradició gòtica que utilitzava daurats, més rigidesa
en quant d'expressions i a la composició i investiga cap a vies molt més modernes de
representació pictòrica. (Expressivitat, composicions complexes, actituds naturals, gran
sentit narratiu, I la preocupació per l’espai).
EL MATRIMONI ARNOLFINI
Autor: Jan Va Eyck
Cronologia: 1434
Estil: Gòtic flamenc
Tècnica: oli sobre fusta
Tema: Escena costumista
Localització: National gallery,Londres
Mides: 85 x 60
ANALISI FORMALJan Van Eyck Ens presenta una escena d'interior en una habitació
representada sobre les regles de la perspectiva lineal, amb un punt de fuga assenyalat
clarament per les línies de les parets, el paviment de fusta i els mobles.
A la part esquerra de l'habitació es situen les finestres que il·luminen l'escena, una
representada el quadre que il·lumina fons de l'habitació i una altra fora del quadre que
il·lumina els personatges en primer pla. A la part contrària trobem un llit matrimonial cobert
de teles vermelles, la habitació està força a moblada per l'època, podem veure el fons un
oratori de fusta, una butaca entapissada de vermell i un ara de núvia a sota de la finestra, a
més hi ha nombrosos objectes de luxe que per què parlen de prosperitat els propietaris, Una
catifa oriental, un mirall decorat amb esmalts, un glossari, un canelobre amb una sola
espelma encesa. També apareixen objectes quotidians com ara dos parells d’esclops, fruita
sobre sobre l’arcó etc.
En primer pla apareix una parella agafada de la mà drama amb un gosset de llanes,
segurament el punt més interessant és el mirall que ens permet veure la paret que no
apareix al quadre, d'aquesta manera veiem que la parella no esta sola sinó que hi ha dues
persones més a l'habitació, aquestes dues persones estarien una posició de l'espectador, a
sobre del mirall apareix una inscripció en llatí que diu “Jan van Eyck està aquí el 1434”. Jan
van Eyck treballa amb una pinzellada minuciosa, molt petita traient el màxim partit a les
possibilitats a la tècnica del oli, dona color a molts matisos, segons la llum toqui cada
objecte, d’aquesta manera aconsegueix un realisme enorme en les textures. Respecte
cromatisme hi ha una predominança clara verds, vermells i marrons, això és molt freqüent
en la pintura Van Eyck. Pel que fa el moviment l'obra reflecteix bastant estatisme, la parella
està quieta agafant-se la mà i la seva actitud no és molt expressiva.
INTERPRETACIÓAquesta obra és un retrat d'un matrimoni format per Giovanni Arnolfini i Giovannia Cenani
aquestes dues persones era d'origen italià i provenien de dues familiars comerciants
pròsperes i estaven al afincades a Flandes.
És representa la parella a l'interior de la seva vivenda en concret a l'habitació matrimonial
envoltats d'objectes luxosos que demostra la seva bona situació econòmica ( vidres
emplomats, almirall venecià, una catifa oriental ). A part molts dels objectes que els envolten
tenen un fort contingut simbòlic, el vermell de les robes del llit representa la passió sexual, el
gos simbolitza la fidelitat, els esclops simbolitzen la comoditat de la vida domèstica, la fruita
sobre l’arcó de núvia presenta la fecunditat d'una parella, la única espelma encesa el
canelobre simbolitza la presència de Déu en la cerimònia, Segons altres autors aquesta en
aquesta espelma simbolitzaria el amor veritable és únic. Per altra banda objectes com el
rosari i l’oratori parlen de la religiositat de la parella.
L'obra té vàries funcions, per suposat és un retrat de la parella que a més busca demostrar
el prestigi i la posició sòcio-econòmica de la qual gaudien. Però sobretot té una funció d'acta
notarial; la inscripció que hi ha a la paret del fons afirma que Jan Van Eyck va ser testimoni
de l'establiment d'aquest vincle matrimonial. La inclusió al mirall de dues figures
probablement una del pintor, reforça la idea de l'anunci matrimonial davant de testimonis.
Òbviament aquest retrat és possible en una societat on la burgesia ja aquí tanta importància
que sigui acceptable fer-se retrats sense una excusa religiosa.
CONCLUSIONSVan Eyck És sense dubte l’autor més significatiu del gòtic flamenc, portaria a la màxima
qualitat tècnica l’ús de la tècnica a l’oli que ell mateix va iniciar el costat del Seu germà al
retaule de l’adoració de l’anyell místic. Aquesta via gòtico flamenca portaria la pintura a un
punt màxim de realisme a través de la investigació en el color i la llum, Van Eyck uniria la
tradició italiana de l'ús de la perspectiva i la tradició flamenca d'investigació amb el color
donant inici a la pintura moderna.
Per altra banda de cursos, del mirall que permeten representar pels que queda fora del
quadre seran habituals d'una pintura flamenca hi arribaran a ser utilitzats posteriorment com
per exemple a les Menines de Velázquez al segle 17.La següent generació d'artistes
flamencs utilitzarà totes les novetats de Van Eyck en buscant un grau més alt de
dramatisme, Roger Van Der Weyden ho demostra el davallament de Crist.
TRÍPTIC DEL JARDÍ DE LES DELÍCIES O LA LUXÚRIA
Autor: Geronimus Bosc.
Cronologia: Principis del s XVI.
Estil: Gòtic flamenc.
Tècnica: oli sobre taula.
Localització: Museu del Prado, Madrid.
Mides: 220 cm alt, 4 m desplegat.
AN ALISI FORMALEl jardí de les delícies es un tríptic sobre taula que presenta un aspecte força diferent obert i
tancat. Quan està tancat es veu una pintura en negres, blancs i grisos fonamentalment, amb
una mena d’esfera de vidre amb núvols a la part superior i un personatge estrany al centre
de l’esfera, a la cantonada superior esquerra apareix un personatge de petit tampany i una
inscripció en hebreu que s’estén per les dues portes correspon a una frase del gènesi “Ell
ho va dir i tot va ser creat. Ell ho va manar i tot va ser creat. “
Quan el tríptic s’obre es poden apreciar tres taules plenes de colors, personatges amb molt
moviment, en aquest aspecte es una obra molt narrativa que a nivell compositiu s’organitza
en tres franges, una franja inferior que ocupa aproximadament la meitat inferir de cada taula
on es desenvolupen les escenes del primer pla, el pas entre la franja inferior i la franja
mitjana estan marcades per zones d’aigua. Més allà de la franja Intermitja hi haurà la franja
superior amb una franja molt estreta de cel i muntanyes i construccions estranyes que
retallen l’horitzó.
Hi ha una variació de colors entre la taula central i la taula esquerra i la taula de la dreta que
està dedicada a l’infern. En els dos primers casos els colors són molts vius amb abundància
de verds, vermells, rosa, carnacions, blaus; les dues taules són molt alegres i en tots dos
casos s’intenta donar sensació de distancia amb un recurs propi de la pintura flamenca com
es passar progressivament en la lineal de l’horitzó dels verds als blaus, dels blaus als grisos
i finalment als blancs. En el cas de la taula del infern els colors són molt més foscos amb
una clara predominança de negres i marrons , en tot cas sempre hi ha una predominança
de la lineal sobre el color. El bosc utilitza una pinzellada fina, petita, plana, precisa amb
detalls gairebé miniaturistes inclús amb el gran treball de l’obra.
La multiplicitat de figures representades proporciona una enorme sensació de moviment i
per altra banda malgrat que les cares són més aviat inexpressives hi ha una gran riquesa i
expressivitat en quant a la gestualitat i les accions dels individus.
INTERPRETACIÓEl jardí de les delícies presenta una iconografia molt complexa amb una lectura que
comença amb l'obra tancada. El retaule tancat representa el món acabat de ser creat per
Déu. Déu ha pronunciat més paraules i es veu el món perfecte sense humans encara fràgil
com si fos de vidre.
Sobre la taula la de la lectura comença d'esquerra a dreta, el retaule de l'esquerra és el del
jardí de l’Edèn ens presenta un món ple d'animals, plantes exòtiques i En un primer pla Déu
que mostra a Andan el primer home, la companya que ha creat per ell, Eva. Aquest moment
que va donar inici al pecat està acompanyat d'una sèrie d'escenes que mostra la introducció
del pecat al món, per exemple alguns dels animals cacen d'altres(símbol de violència) , al
llac central ,un brau i un unicorn veuen junts(brau: sexualitat; unicorn: virginitat), una sèrie
d'animals fastigosos inventats s'arrossega fora de la Llacuna per introduir-se en una cova
que recorda el cap humà.
La taula central o el jardí de les delícies ens mostra el món ja conquerit per la humanitat i
entregat de luxúria i el pecat, les figures s’entreguen a tot tipus de pràctiques sexuals i
abunden les simbologies relacionades amb els genitals femenins i masculins, amb la
penetració i amb el plaer. Els fruits i les Flors vermelles són símbols de plaer. Al mateix
temps hi ha símbols que fan referència a altres pecats per exemple hi apareixen varius
mussols, el mussol era un símbol de la erigien altres casos hi han ocells que simbolitzen la
vanitat, l'enveja i altres pecats.
Algunes d'aquestes imatges són el resultat de traslladar a la imatge dites populars. Una
escena particularment Interesant dintre de tot el retaule, és que el marge inferior esquerre,
un home sembla senyalar a Eva a la taula del costat com a causant de la entrada del pecat
al món.
La taula de l'infern representa el càstig que reben els Pecadors a l'altra vida, com a la taula
central abunden els símbols sexuals però també estan representats els càstigs per la
violència, la veritat, l'avarícia...És pecadors són torturats amb objectes que tenen a veure
amb el Seu propi pecat per exemple instruments musicals que són el símbol de la seducció
amorosa és converteixen en els elements de tortura. En la franja inferior apareix setenes
assegut en una latrina, i està sent alimentat per animes que després defeca en una mena
de pou negre. A la franja mitja veiem molts patinadors, els patins dels quals s'enfonsen dins
d'aquesta llacuna, els patins són un símbol de desig sexual. Una estructura blanca,
Estranya, on apareix una cara que mira directament l'espectador que s'ha identificat com un
autoretrat de l'artista, per sobre d'aquesta cara veiem una plataforma on varis personatges
ballen en entorn d'una gaita, símbol d'homosexualitat masculina. Finalment a la línia de
l'horitzó dels edificis que esclaten en flames i llums.
A nivell simbòlic l'obra té varies lectures. La primera que és acceptada per l'època diu que
és una lectura moralitzant. L’obra parlaria de la introducció del pecat al món per part de
l'home i la dona i recordaria el final el que estan destinats els pecadors.
La segona teoria diu Que sota un missatge aparentment moralitzant el Bosc podria estar
defensant les pràctiques d'una secta religiosa que es va estendre per Flandes en aquella
època que practicava el nudisme i l’amor lliure en les seves cerimònies.
Actualment es pensa que la taula central del jardí de les delícies presenta la luxúria i altres
pecats una manera molt atractiva, absents de crítica. Segurament el Bosc intentava
representar una part més inconscient de garantir de l'individu amb les fantasies, que rares
vegades els essers humans expressen.
Aquesta obra, com gairebé tota l'obra del Bosc va ser comprada per la monarquia
Espanyola i va formar part de la col·lecció particular dels Àustries.
CONCLUSIONSEl Bosc representa una línia Personal, única dins del gòtic flamenc i és especialment
notable el segle XVI, Bosc preferia treballar amb tècniques i temes clarament gòtics. En
aquest sentit el Bosc no va tenir massa seguidors en el Seu moment per la seva obra
professional tot i que molts autors Especialment surrealistes a la primera meitat del segle
XX va veure el Bosc precursor de la seva forma de treballar. Com ells el Bosc reflectia un
món de somni, fantàstic, que sorgida directament de l'inconscient. En el cas de Salvador
Dalí la influència d'aquesta obra és directa, com es pot veure per exemple amb la taula del
jardí de l’edèn on apareix una roca que recorda a una cara que Dalí pren com a model en
obres com per exemple “el gran masturbador”.