Barroc

Sebastián LoraDepartament de ciències socials

IES Son Ferrer, Calvià, Mallorca

2n d’ESO curs 2013-14

A partir de les presentacions “L’art del Barroc” de Graupe i “Barroc” de Institut Bernat Metge

L’art barroc té el seu centre a

Roma i es desenvolupa

fonamentalment a finals del segle

XVII i el XVIII.

El barroc és l’art que representa

les noves idees religioses

originades per la Contrareforma

catòlica.

L’art barroc és exagerat i decoratiu, de formes retorçades i

complexes, diferents de les formes simples i clares del

Renaixement.

Això ha fet que el terme barroc també sigui un qualificatiu

per descriure el que és:

recarregat,

abundant,

complicat,

recargolat,

exagerat,

desequilibrat, etc.

I oposat a clàssic:

equilibrat,

net,

serè,

harmònic.

El terme barroc el van utilitzar per primer

cop els neoclàssics, a finals del segle

XVIII, per referir-se despectivament a

l’art dels segles anteriors.

És característic de l’art barroc:

• L’ús del clarobscur, que crea grans contrastos de llum

• El moviment de les figures

• Le figures en posicions recargolades

• La representació d’elements sobrenaturals i teatrals

• L’arquitectura és molt carregada de decoració

• Formes amb corba, circular i el·lipsoïdal

El barroc va proposar una doble tendència:

• Gust per la realitat i la quotidianitat, que es va

traduir:

En els països de religió catòlica en un desig

per l'aproximació als grans temes religiosos

En els països reformistes, en un interès

pels aspectes de la realitat quotidiana

• Monumentalitat i exageració, com expressió i

instrument propagandístic de la monarquia

absoluta i de la jerarquia de l‘església catòlica

Arquitectura barroca

Arquitectura barrocaCaracterístiques principals:

• Els edificis més significatius són les esglésies i els palaus

• També els edificis públics així com fonts i escalinates

• Predomini de la línia corba i el moviment i les formes

concavoconvexes

• Plantes centralitzades i espais fluids, de caràcter

escenogràfic i teatral

• Planta d’edificis i cúpules en amb forma circular i en

el·lipsis

Església de San Carlino alle Quattro Fontane (Roma), Borromini

Detalls de la cúpula i façana de l’església de San Carlino alle

Quattro Fontane (Roma), Borromini

Palau de Versalles . França. Jules Hardouin-Mansart

Sala dels miralls i cambra del rei al palau de Versalles. França.

Jules Hardouin-Mansart

Arquitectura barroca a Espanya

Característiques principals :

Després d'un primer període dominat

per la influència herreriana, a la

segona meitat del segle XVII va sorgir

un estil decoratiu, de gran riquesa

ornamental, que culmina en

l'estil dels Churriguera.

Plaça Major (Madrid)Juan Gómez de Mora (1586-1648)

Torre del Rellotge. Santiago de Compostel·la

Façana del Sagrari . Mèxic D.F.

Lorenzo Rodríguez 1755-1786

Escultura barroca

Escultura barroca

Característiques principals:

• Es distància de la claredat i equilibri

renaixentistes

• S'interessa pel dramatisme i el moviment a fi

de commoure l'espectador

• Pensada per ser contemplada dins d'un espai

i en relació amb l'espectador

L'èxtasi de Santa Teresa, Bernini El segrest de Properpina per Plutó

França. François Girardon

Escultura barroca hispànica: Característiques principals:

• Producció d'una estatuària en fusta policroma

notable, amb retaules i imatges de vestit, d'un gran

realisme

• Destaquen l'escola castellana i l'andalusa d'una

serenitat més serena

• Reforç de la Contrareforma catòlica i la seva defensa

de virginitat de Maria i la condició humana de Crist

• Molt lligada a la religió i a les normes del Concili de

Trento i de la Contrareforma

Crist jacent. 1630. Gregorio Fernández

La pietat. Gregorio Fernández

Jesús del Gran Poder. 1620. Sevilla. Juan de Mesa.

Verge de la Estrella. 1640.

Sevilla. Escola de Martínez

Montañez.

Pintura barroca:

• Escola italiana

• Escola dels regnes hispànics

• Escola Flamenca

• Escola holandesa

La pintura barroca és molt realista i utilitza el

clarobscur per potenciar la il·luminació

contrastada i l’efecte dramàtic.

Les composicions són complexes i busquen

representar el moviment.

El gènere de la natura morta té molta

importància en aquest període.

Pintura barroca: Característiques principals:

• Sorgeix una pintura naturalista, capaç d'apropar la religió

al fidel, amb un magnífic tractament de la llum

• A Itàlia: temàtica religiosa i mitològica, clarobscur, la

composició i el moviment . Caravaggio

• A Espanya: magnifica mostra d’artistes i obres de

temàtica religiosa, retratista i molt realista. Velázquez

• A Flandes: art exuberant i sensual de l'obra colorista i

dinàmica de Rubens

• A Holanda: realista, temàtica costumista, pel paisatge i el

retrat. Rembrandt

Pintura barroca

Escola italiana

Caravaggio

Jugadors de cartes, Caravaggio. 1595

Els músics, Caravaggio. 1595

Baco, Caravaggio. 1597

La conversió de Sant Pau, Caravaggio. 1598

Judit i Olofernes, Caravaggio. 1598

Amor Vincit Omnia, Caravaggio. 1602

La incredulitat de Sant Tomàs, Caravaggio. 1602

Jove amb cistella de fruites. Caravaggio. 1603 Fotograma de la pel·lícula Caravaggio

La decapitació de Sant Joan Baptista, Caravaggio. 1603

Descendiment de la creu, Caravaggio. 1603

Pintura barroca

Regnes hispànics

Murillo

Nen espuçant-se, Murillo 1650 Nens jugant als daus, Murillo 1675

Tres nois (Dos golfillos i un negrito), Murillo, 1670

Immaculada Concepció dels Venerables. Murillo , 1678

Zurbarán

La verge de les Coves, Zurbarán, 1655

Sant Hugo al refectori dels cartoixans, Zurbarán, 1635

“Agnus Dei”, Zurbarán, 1635-1640

“Plat amb llimones, cest amb taronges i tassó amb una rosa”, Zurbarán, 1633

“Tassons i gots”, Zurbarán, 1635-1640

Pintura barroca

Escola flamenca

Rubens

Alçament de la creu, Rubens.

Descendiment de la creu, Rubens. 1611

Daniel i els lleons, Rubens. 1615

El segrest de les filles de Leucip, Rubens. 1618

Sant Sebastià, Rubens. 1618

El jardí de l’amor, Rubens. 1618

El judici de Paris, Rubens. 1638

Les tres gràcies, Rubens. 1640

Velázquez

Vella fregint ous, Velázquez. 1618

L’aiguador de Sevilla, Velázquez. 1623

Vista del jardí de la villa Mèdici a Roma, Velázquez. 1630

Vista del jardí de la villa Mèdici a Roma, Velázquez. 1630

La farga de Vulcà, Velázquez. 1630

La rendició de Breda, Velázquez. 1635

La venus del mirall, Velázquez. 1648

Las hilanderas, Velázquez. 1657

Las Meninas, Velázquez. 1656

Velázquez: El nin de Vallecas, 1649, Bufó de Sebastián de Morra, 1649 , El déu Mart 1638, Mariana d’Àustria, 1652, Felip IV, 1628

Pintura barroca

Escola holandesa

Rembrandt

Llicó d'anatomia del doctor Nicolau Tulp, Rembrant.

Descendiment, Rembrant. 1633

Abraham i Isaac, Rembrant. 1634

, Rembrant. 1635

Ronda de nit, Rembrant. 1642

Johanes Vermeer de Delfl

La jove de la perla, Vermeer, 1665

Retrat i actriu (Scarlett Johansson) de la

pel·lícula. La jove de la perla..

L’art de la pintura, Vermeer, 1673

La puntaire 1670., Vermeer,

Gràcies

Sebastián Lora

Departament de ciències socials

IES Son Ferrer, Calvià. Mallorca.

Març de 2014