1

Dia: 25/ maig/ 2021

Hora: 17 – 19:00 hores

Lloc: https://8x8.vc/decidim-bcn/barcelonapostpandemiacdc

Assistents

Institucions més significatives de la ciutat

Xènia Carné Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Albert Recio FAVB

Consells sectorials de la ciutat

Joan Martínez CAGG

Fitxer general d’entitats

Àngels Guiteras ABD

Núria Paricio Barcelona Oberta

Joan Vidal Associació Músico Cultural Mas Guinardó

Registre ciutadà

Delfí Cosialls

Maria del Carmen Penella

Ciutadans del padró convidats

Alfred Lorman

Mª Isabel Ruiz

Mercedes Gonzàlez

Irene Agudo

Jerome Prinçay

Luis Pich-Aguilera

Elisenda Roca

Secretaria del Consell de Ciutat

Andreu Parera Secretaria del Consell de Ciutat

Yolanda Jiménez Suport tècnic EIDOS Dinamització Social

Pilar Blancafort Suport tècnic EIDOS Dinamització Social

ACTA GRUP DE TREBALL BARCELONA POSTPANDÈMIA

2

Ordre del dia

Presentació de la primera sessió del grup de treball Barcelona Postpandèmia

dedicada als Serveis Bàsics.

Ponència Marta Cabanas, Directora de sector de l'àrea integral de salut Barcelona

Litoral (Ciutat Vella i Sant Martí). Consorci Sanitari Barcelona Regió Sanitària

SCS.

Ponència de Rosa Artigal, Directora d'Acció Educativa del Consorci Educació

Barcelona - Educació primària i secundària.

Precs i preguntes.

Desenvolupament de la reunió

Presentació de la primera sessió del grup de treball Barcelona Postpandèmia. Serveis

bàsics

Aquest grup va iniciar-se plantejant, des d’un punt de vista principalment econòmic, com ha

afectat la Covid a la ciutat. Es va decidir afegir altres temes i sectors afectats. Un grup motor

conformat per membres de la Comissió Permanent del Consell, va planificar el Grup de Treball

de la Barcelona Postpandèmia que avui comença. Avui comencem amb l’àmbit dels serveis

bàsics: l’educació i l’atenció sanitària primària. Els tractem perquè han estat un element pilar

per aquesta pandèmia, però cal tenir en compte a l’hora de fer recomanacions, que són dos

àmbits en els quals la competència municipal és pràcticament nul·la.

La següent sessió

serà la dedicada a la

salut. El que voldrem

saber és quan arriba la

postpandèmia, quines

fases hem de passar o

què ens indicarà el

principi d’aquesta

nova etapa. Per

aquest motiu

necessitarem algú que

ens ajudi a situar el

debat en un context realista. A continuació mostrem el calendari amb totes les sessions

programades:

3

L’objectiu del grup de treball és identificar els reptes i avançar-se a la situació que tindrà

Barcelona després de la pandèmia portant la mirada diversa del Consell de Ciutat, i fer

recomanacions que seran traslladades a l’Ajuntament. Avui, concretament, en els àmbits

de l’atenció primària i l’educació.

Ponència Marta Cabanas

Directora de sector de l'àrea integral de salut Barcelona Litoral (Ciutat Vella i Sant Martí).

Consorci Sanitari Barcelona Regió Sanitària SCS

Inicia la intervenció agraint l’oportunitat de compartir el seu coneixement i experiència treballant

pel sistema públic de la ciutat de Barcelona, especialment per l’atenció primària.

La ciutat de Barcelona té una població d’1,6 milions d’habitants, de la qual un 19% és estrangera

i té un índex d’envelliment mitjà és de 176,2 i amb un percentatge de sobreenvelliment del

19,4%. Per tant, hem de tenir present que és una ciutat en la qual la població envelleix, repartint-

se de manera diferent segons el territori.

Respecte a com volem que sigui l’atenció primària:

Els professionals volem una atenció primària vertebradora, accessible, a la qual els ciutadans

tinguin accés a un professional de referència. També ha de ser proactiva, l’atenció primària ha

de poder anar a buscar a la població i comptar amb el suport d’altres especialistes. Propera,

innovadora. Hi ha 67 punts d’atenció primària. Incorporar les tecnologies que han arribat per

quedar-se. Ha de ser segura i s’ha de donar un valor als professionals. S’ha de desburocratitzar.

La forma d’organització de l’atenció primària i comunitària a Barcelona (APiC)és la següent:

4

­ Centres d’atenció primària oberts de dilluns a divendres de 8 a 14-17h i alguns també

els dissabtes.

­ Centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) oberts de dilluns a diumenge les 24

hores.

­ Atenció domiciliària urgent per atendre fora dels horaris dels CAPs. S’hi pot accedir a

través del telèfon 061.

A aquesta atenció hi podem accedir trucant per telèfon, demanant cita prèvia per la web, o per

e-consulta a través de la meva salut, CAP, CUAP o 061.

Amb més de 270 milions d’Euros de pressupost anual, hi ha 67 equips d’atenció primària, 54

CAPs i 37 d’aquests tenen servei de pediatria. Vora de 4200 professionals hi treballen. El

proveïdor principal és l’Institut Català de la Salut, però es tenen diferents proveïdors com per

exemple la URV. La taxa de professionals per 10.000 habitants és de 7,6 metges de família,

10,2 especialistes en pediatria i 7,8 d’infermeria.

L’any passat es van realitzar prop d’11 milions de visites amb ciutadania. El 2019 es van fer

més de 9 milions de visites. L’atenció primària és el primer punt d’assistència per quan tenim

un problema de salut o volem prevenir una malaltia. Anem al metge, pediatra, treballador social,

a l’especialista en salut mental o llevadora, entre altres. Així com altres especialistes hospitalaris

que també visiten, administratius i també oficines de farmàcia. El 2021 l’atenció primària va

començar a atendre aspectes que no havia tractat fins ara, com l’atenció a les residències, la

vacunació d’un milió de persones a Barcelona, el seguiment de brots i controls a les escoles,

cribratges, assistència diagnòstica i atenció sanitària als “hotels salut”.

En unes jornades realitzades el 2019, on

van assistir diferents proveïdors

d’atenció sanitària i l’antiga conselleria

de salut, es van identificar les següents

àrees de millora: L’accessibilitat, nous

rols dels professionals, atenció

comunitària, atenció domiciliària,

especialització, definició de la carta de

serveis i innovació tecnològica i

constant.

En un moment postcovid, els àmbits d’actuació detectats continuen sent els mateixos

però amb noves àrees (vegeu imatge superior).

5

Per a conèixer què opina la població sobre l’accessibilitat de l’APiC, després de la pandèmia es

va entrevistar a 230 persones i van sortir els següents aspectes:

­ Dificultats per contactar amb el CAP

­ Atenció telefònica millorable

­ Una vegada han arribat al CAP, l’atenció es considera bona.

­ Dificultats per contactar al CAP o al 061. Som conscients que l’atenció telefònica és

millorable i s’ha contractat centres de trucades per a millorar-la. És quelcom associat a

manca d’inversió i de digitalització. La pàgina “La meva salut” i el 061 són poc coneguts,

però han obert una nova via d’accessibilitat.

Els reptes que es tenen són molts i costen de concretar, però en proposa alguns que de ben

segur es poden ampliar:

­ Disposar d’espais suficients per a l’APiC

Necessitem més espais. Durant la pandèmia s’han ocupat casals de la gent gran, biblioteques,

s’han habilitat carpes, etc. Cal que els centres d’atenció puguin tenir 2 entrades o circuits per

poder distribuir i deixar una part del centre preparada per si hi ha epidèmia de grip. Necessitem

consultes per atendre la gent i per mantenir la qualitat assistencial. S’ha demostrat que els

equips que tenen major presencialitat obtenen millors indicadors. Es fa necessari que els

centres obrin i es tregui el filtratge de les portes.

Per decidir com de gran s’ha d’avaluar les necessitats assistencials de la població, tenir en

compte les projeccions de creixement i particularitats del territori. Hem de pensar si hem de

mantenir espais complementaris o bé buscar espais permanents.

­ Integrar la virtualitat al model d’atenció

S’ha de definir entre tots el model de què ha de ser virtual i que ha de ser presencial. Tenir en

compte les desigualtats generades per l’escletxa digital en col·lectius amb dificultats

tecnològiques, idiomes o altres.

­ Garantir l’accessibilitat a l’APiC

L’atenció domiciliària ha incrementat aquest any a Barcelona, però recuperar la presencialitat

es fa necessari i és un dels temes claus en què estem treballant. És un canvi de paradigma,

hem d’analitzar quin model d’atenció tenim i com integrem les eines als diferents territoris i les

seves particularitats. Amb la digitalització perdem una equitat en l’accessibilitat. S’ha de tenir

en compte la visió dels professionals i la de la ciutadania, considerant les barreres

socioeconòmiques, l’envelliment de la població i la immigració.

Els indicadors per garantir l’accessibilitat estan basats en la presencialitat i per tant és difícil

mesurar-la actualment. Ara tenim una foto de la situació, però no és la mateixa que la que tenim

6

amb l’experiència pròpia, quant tardem una o dues setmanes a poder ser visitats pel CAP. Per

telèfon continua sent difícil concertar visita. És un repte incorporar aquests indicadors.

Serà difícil descriure l’impacte real de la situació marcada per la Covid, s’han deixat de fer

diagnòstics i tot i que l’activitat s’està recuperant hi ha diferències degudes entre altres a

l’envelliment unit a la patologia crònica. Per garantir aquesta activitat s’ha d’incloure participació

ciutadana potenciant l’ús de la consulta i de rols de determinats professionals.

S’està treballant per garantir la resposta a la Covid, recuperant l’activitat ajornada per la

pandèmia, i assumir l’increment de l’atenció primària. Es veu una problemàtica de salut

mental i increment de pacients fràgils i de risc. S’està duent a terme un pla d’enfortiment i

transformació de l’atenció primària amb els següents àmbits d’actuació: accessibilitat,

resolució, clima laboral, satisfacció ciutadana i integració entre nivells.

Precs i preguntes

Joan Martínez. Seria adequat que quan una persona visita al CAP pugui sortir amb el resultat

de les proves, tots els CAPS haurien de tenir aquesta garantia. Parlàvem de recuperar els

diagnòstics pendents, però m’han explicat que no s’estan fent revisions oftalmològiques, per

exemple. Respecte a la bretxa digital, hi ha persones que no saben llegir ni escriure, no només

que no tinguin competències digitals. El tema de l’espai i la seva accessibilitat, a l’hivern hi havia

persones que havien de fer cua al carrer, sense seients, i no és possible aparcar prop del CAP

7

quan no es té un certificat de minusvàlid. La pandèmia ha tornat a aixecar problemes que ja

teníem.

Resposta. No seria eficient tenir totes les proves a un CAP. Hem de tenir en compte que no

tothom té l’alfabetització digital ni bàsica per a accedir a aquesta transformació del sistema

sanitari. Les revisions oftalmològiques s’han centralitzat especialistes. El tema dels

aparcaments és competència municipal i ho desconec.

Joan Vidal. Explica que forma part de la coordinadora de salut del districte de Sant Martí i de

la FAVB i demana el correu de la Marta Cabanes per a poder tenir una visió més propera.

Carmen Penella. Quan truquem al telèfon del CAP no l’atenen, com es podria solucionar? Ens

demanaven no anar-hi físicament, però tampoc podíem contactar-hi per telèfon. S’ha creat

confusió amb la campanya de vacunació, sobretot amb les diferents marques i segones dosis.

També considero que hauria estat necessari aplicar PCRs a tota la població, per què no es va

fer? Malgrat haver passat la Covid les persones continuen sent transmissores.

Resposta. El desconcert que crea la mateixa administració en la comunicació entorn a la

vacuna és important, i no es dóna el missatge adequat. Sembla que hi ha diferents interessos i

s’ha respost més a la política que no a la ciència. Pel que fa a les proves PCR, hem viscut

moments molt durs en el moment en què no arribaven suficients, ara sí que se’n tenen. Les

primeres les vam treure de l’hospital per poder fer-les a les residències. Les vacunes són

segures, les hem de fer servir i tenim un repte d’acabar la vacunació.

Àngels Guiteras. Agraeix la presentació que ha estat molt completa. Aquest és un tema que

ens incumbeix a tothom, no només a la Generalitat. Les reflexions que s’estan fent sobre la

desconfiança de la població és important, tot i que des del punt de vista de l’atenció primària té

una bona valoració, excepte en les cues del darrer any. Un repte molt important és l’atenció

comunitària, que és la que volem, necessitem més recursos, pressupost i espais. Ens manca

una reforma, de manera coordinada amb l’atenció social i també la domiciliària. Tenir en compte

l’heterogeneïtat i sobretot millorar l’atenció telefònica. Entre altres, les farmàcies poden ser un

agent comunitari que faci altres tasques. Hem de mirar què tenim i com sumar quan parlem de

l’atenció social i sanitària.

Resposta. En certa manera, no es necessitarien més diners. S’havien reclamat millores

retributives el 2017 que es van donar, i ha incrementat el pressupost, però així i tot no arribem.

L’atenció primària a Barcelona no va tancar, però no hi podíem accedir. L’atenció telefònica ha

de millorar. Les oficines de farmàcia són agents comunitaris i educadors de salut, i és cert que

a vegades, des del sistema sanitari no hi pensem prou.

8

Luis Pich-Aguilera. Trobo que la dificultat per contractar bons professionals, ve en part donada

per les barreres d’entrada, ja que es demanen unes notes molt altes, i per aconseguir aquestes

notes necessites unes aptituds en matemàtiques, ciències... Potser així perdem futurs metges.

Resposta. Tenim diners, però ens falten metges. Que poguessin entrar més estudiants de

medicina ens aniria molt bé, però no són competències de la Generalitat. La retribució

econòmica és important, si els metges veuen que guanyen més a altres comunitats o fora,

poden marxar. Hi ha disparitat de sous a les comunitats autònomes. També hi haurà moltes

jubilacions. S’han de cuidar als professionals. Hi ha un dèficit estructural, i el repte és com

organitzar millor els recursos que tenim.

Alfred Lorman. Les accions o situacions que hem de definir són a curt o mitjà termini? Si

volem dissenyar la Barcelona postpandèmica, hem de saber què entenem per mig termini.

També voldria mirar si esteu pensant en models que es puguin aplicar a altres ciutats o països.

Resposta. Sereu vosaltres, com a grup de treball, que definireu quines seran aquestes

actuacions i si han de ser a curt o mitjà termini. El dictamen s’elaborarà a finals d’any.

Delfí Cosialls. La Covid ha posat de manifest que teníem moltes coses embastades i les ha fet

saltar tot pels aires. Parlar del telèfon com a diagnòstic és un error, però ara mateix ens ho

estem plantejant. Vol agrair l’esforç de preparació i concentració que han fet les ponents.

La Marta Cabanes finalitza la seva intervenció agraint la possibilitat de participar i escoltar.

Necessitem la interacció amb la ciutadania per conèixer la realitat.

Ponència de Rosa Artigal

Directora d'Acció Educativa del Consorci Educació Barcelona - Educació primària i

secundària.

La biomedicina ha fet un gran esforç per donar resposta a una crisi que es sobreposa a la del

2008. Com a professionals de l’educació, vam haver de donar resposta als infants i joves que

es quedaven a casa. Gràcies al treball conjunt amb salut, les escoles van poder mantenir-se

obertes donant resposta d’una forma que no havíem imaginat mai. Hem hagut d’acompanyar

aspectes emocionals que eren complicats i creiem que ens va ajudar el que ja havíem començat

a pensar, anteriorment, maneres d’intervenir en els nostres alumnes. S’ha fet un esforç global

a escala de societat, les famílies han hagut de combinar el món laboral amb l’educació dels fills.

S’ha vist la voluntat de servei que hi ha hagut per part de tota l’administració i també totes les

mancances i dificultats que podem millorar. En nom dels professionals de l’educació, hi ha hagut

un esforç d’adaptar-se i intervenir en famílies vulnerables.

9

Som un servei bàsic i hem hagut de donar resposta de primera línia. Ara hem de reforçar les

línies de millora per sostenir que la societat, la ciutat i la ciutadania sigui més humana, inclusiva

i sostenible. Algunes d’aquestes línies les havíem començat abans, i les hem pogut tirar

endavant com a Consorci d’Educació conjuntament amb altres consorcis, l’administració i la

ciutadania que ens heu ajudat.

Igualtat d’oportunitats i lluita contra la segregació escolar.

Ha estat bàsic posar sobre la taula la situació de les famílies vulnerables, s’ha treballat per

avançar en contra de la segregació. Com a consorci i ajudats pels serveis socials i moltes

entitats, hem pogut detectar aquest alumnat i les seves famílies, passant d’un 3,7 a un 11,7%

de detecció.

Innovació sistèmica i inclusiva per a tots els centres.

Hem construït un sistema de transformació educativa per tota la ciutat. En diem “xarxes pel

canvi”. A través d’equips dinamitzadors que han treballat i acompanyat, transformant

l’aprenentatge perquè fos vivencial, competencial i adequat a les necessitats. Construint eines

digitals per poder fer un seguiment tutorial. Estem treballant en les unitats educatives de

referència, de forma que apropem 2-3 escoles i un institut i els acompanyem amb recursos

d’inclusió i innovació perquè els alumnes puguin continuar la secundària des de la proximitat.

Els centres més segregats o amb pitjors resultats.

Hi hem treballat transformant-los, formant equips educatius preparats

Orientació al llarg de tot el recorregut de l’escolaritat.

Hem repensat com acompanyem els nostres alumnes en l’orientació, sobretot a secundària,

amb l’objectiu d’acompanyar als alumnes a prendre una decisió encarant-se cap a l’educació

postobligatòria amb més seguretat. Creant vincles més propers i proporcionant eines.

Suport específic a programes d’intervenció en Salut Mental.

Tots hem tingut pèrdues importants, alguns infants i joves han tornat desencaixats i hem hagut

de fer que poguessin parlar i expressar situacions molt difícils de casa. L’aïllament i la solitud

ha estat difícil, especialment pels infants en situació de vulnerabilitat. Conjuntament amb

l’agència de salut pública, hem fet un mapatge dels recursos que tenim a la ciutat. Hi ha molta

feina a fer en aquesta línia, de cara a l’any que ve treballarem amb cadascuna de les zones de

l’Ajuntament.

De l’equip docent a l’equip educatiu.

Els professors són els principals educadors, però a través del pla de barris s’ha incorporat nous

professionals als centres amb situacions més complexes. 43 educadors socials, 71 tècnics

d’inclusió social, 9 promotors d’ètnia gitana, i fins a 81 centres tindran especialistes en salut

mental el curs vinent. Aquesta xarxa interna ha fet que poguéssim plantejar-nos projectes

educatius en profunditat i des d’una mirada professional global.

Transformació digital.

10

Hem fet un pas de gegant i més de 10.000 docents han entrat en formacions de competències

digitals i hem donat connectivitat als centres. S’han facilitat eines digitals per treballar des de

casa que han permès un treball àgil, cooperatiu i personalitzat. És un repte social i una

transformació que ha vingut per quedar-se.

Obrir l’escola a l’entorn.

L’escola ha utilitzat els espais exteriors i equipaments de la ciutat per a poder donar resposta

als grups bombolla i tenir més entrades i sortides. S’han ocupat carrers, biblioteques, casals de

barri... Hem de veure com fidelitzem els projectes que hem començat.

Cultura, ciència i educació.

Els professionals artístics i els mitjans audiovisuals conformen una proposta més enriquidora.

Prevenció de l’abandonament prematur i universalització 16-18.

S’ha treballat perquè als 16 anys no acabi l’educació, fins ara els més vulnerables es perdien

en els itineraris. Hem pogut començar a treballar amb el pla jove, acompanyant a escollir als

nois i noies l’educació postobligatòria, fidelitzant-ne així més de 2000.

Creació d’instituts professionalitzadors d’ensenyaments postobligatoris amb vinculació a

sectors productius emergents. Els batxillerats s’han fet més flexibles i endinsant-se en el món

laboral. Nois i noies de 16 a 18 anys van junts sigui quin sigui el seu itinerari educatiu.

Atenció bàsica a les famílies.

S’ha de poder assegurar que dinaran a l’escola i tindran alguna activitat complementària que

no hauran de pagar.

La comunicació i la participació entre tota la comunitat educativa és clau en la presa de

decisions.

Som conscients que cal recuperar

uns aspectes que hem perdut i

d’alguna forma hem de recuperar.

Els professionals han treballat

molt i ara han de recuperar

confiança, la socialització,

adaptabilitat, el treball cooperatiu,

el treball comunitari.

Hem treballat conjuntament amb

l’espai sanitari. Hem après que

amb serveis socials tenim molt a

compartir i sobretot tenim un repte fonamental com a ciutat. Ha costat tenir dades compartides

amb sanitat i serveis socials, hem de construir un relat de dades compartit.

11

Precs i preguntes

Joan Martínez. En els joves, s’ha de desfer aquesta escletxa digital. Molts nens no tenien eines

per treballar de manera digital i això fins i tot ha creat un enfrontament entre els professors i els

pares. Em preocupen els espais comunitaris, és una meravella que s’hagin utilitzat, però els

casals han de tornar a tenir la seva activitat. Un dels problemes que ha sortit és el de les noves

tecnologies. A les universitats els estudiants haurien s’estar preparats per conèixer les noves

tecnologies i les noves maneres de treballar. Hem de parlar i treballar el futur, hem de proposar

el màxim que podem demanar.

Resposta. Totalment d’acord, hem de poder assegurar que tots els nois i noies es troben

atesos de manera equitativa. Hi ha hagut docents que han construït materials digitals per les

escoles. L’FP dual és un abans i un després, però queda molt per fer.

Delfí Cosialls. Agraeix la claredat de l’exposició i vol posar en valor els consorcis. El consorci

d’educació i el de salut incorporen al seu equip a l’Ajuntament i la Generalitat, és un nexe. El

fet de compartir dades ha facilitat que aquesta gestió hagi estat més tranquil·la, més segura i

segurament més efectiva.

Maria Isabel Ruiz. Als ajuts de menjador hi ha un petit forat negre: hi ha un grup de famílies

que no tenen ingressos, però no volen anar als serveis socials, no poden demostrar que no

tenen ingressos, i es queden sense l'ajut. Solen treballar sense estar assegurats són nouvinguts

sense papers. Ara feien una declaració de manca d'ingressos i crec que aquest any no poden

fer-la. Estan al marge del sistema.

Resposta. És cert que no hi havia adreces o telèfons correctes. Vam obrir els patis perquè

poguessin anar a buscar les targes moneder. A partir d’aquí, els hem assegurat que els podíem

proporcionar recursos. Ara sabem més qui són. Tenir aquestes dades ens permet ajudar més i

millor. Tenim controlades 22.000 famílies que poden dirigir-se a l’educador social de l’escola,

amb qui tenen més confiança.

Àngels Guiteras. Des del meu punt de vista, el que ha sigut molt important és que obríssiu el

curs escolar.

Resposta. Ha estat fonamental per donar seguretat als nostres infants i joves haver obert les

escoles. Hem hagut de sostenir acompanyaments emocionals més alts. Hem incrementat dues

terceres parts l’atenció domiciliària, no podíem permetre tancar l’escola.

Maria Isabel Ruiz. Trobo que així que ens fem grans anem "aprenem" de CAPS, metge, etc., i

potser estaria bé fer una educació des de la infància per tal de tenir una mica més organitzada

la sanitat primària com quan hem d'anar i on per no saturar urgències.

12

Es tanca la sessió agraint a les ponents i participants recordant que la següent sessió serà el

dia 9 de juny a les 17:30 hores i estarà dedicada a la Salut.

Acords

Es pot trobar un recull de les propostes de recomanacions realitzades per les ponents i

pels membres de l’equip de treball, així com algunes de les seves reflexions en el

següent enllaç: https://padlet.com/EIDOS/bcnpostpandemia

Possibles recomanacions sobre l’atenció primària en la salut:

Millorar l’accés als CAPs evitant que es repeteixin les cues als carrers.

Facilitar l’aparcament proper als equipaments sanitaris per a persones grans i/o amb

problemes de mobilitat, encara que no tinguin certificat de minusvàlid.

Dotar de més recursos a l’atenció primària comunitària (pressupost, professionals i

espais) així com organitzar millor els recursos que ja es tenen.

Identificar els actius d’atenció social, tal com poden ser les entitats socials, centres

comunitaris i farmàcies. Crear un sistema comú amb els serveis sanitaris per millorar

l’atenció de la salut comunitària.

Educar en l’ús de la sanitat primària des de la infància. Per exemple, per saber on i quan

hem d’anar-hi per evitar la saturació d’urgències.

Garantir una atenció telefònica sanitària de qualitat i accessible.

Millorar la coherència en la comunicació amb la ciutadania (per ex. la comunicació sobre

les segones dosis de vacunes).

Augmentar el nombre de professionals de l’atenció sanitària, tant potenciant la formació

de nous professionals mèdics com facilitant l’homologació de títols de professionals

estrangers.

Possibles recomanacions sobre l’educació:

Assegurar que els infants tenen les competències digitals necessàries per al futur, tant

en l’àmbit formatiu com en el de les noves formes de treball.

Fer evidents els transparents. Amb l’objectiu de cobrir les seves necessitats i de que

rebin els ajuts que necessiten, identificar a aquelles famílies en situació de vulnerabilitat.

També aquelles que no sol·liciten ajuda als serveis socials, però que no tenen ingressos

suficients o no ho poden demostrar.

Garantir l’obertura de les escoles en situacions d’emergència, tal com s’ha donat en la

pandèmia.

13

Posar en valor els consorcis, tant el consorci d'educació com el de salut, com a pont

entre l'Ajuntament i la Generalitat. Ha estat molt importants per facilitar el treball conjunt

i poder compartir les dades que han permès gestionar millor la pandèmia.