“Ausiàs i Martorell a la motxilla”. “Desc obrim” els clàssics.. Ausias_i_Martorell... ·...

IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009

“Ausiàs i Martorell a la motxilla”

Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009

“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”

1

Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009 IV Premi d‟Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d‟Alzira»

“Ausiàs i Martorell a la motxilla”.

“Desc-obrim” els clàssics.

Cristina Marqués i Ferrer





2

1.- Introducció

Estudiar primer de batxillerat al nostre país és o hauria de ser sinònim d‟esdevenir persones

madures, competents, crítiques1, capaces d‟analitzar, entendre assimilar i viure un text així

com elaborar-lo autònomament. Entre els objectius generals d‟aquesta etapa s‟observa

també la necessitat d‟obrir les portes de la lectura conscient, plena i madura no sols com

eina d‟estudi i base per a una projecció posterior sinó com a font de gaudi i creixement

personal i autònom. Així llegim al decret abans esmentat “Refermar els hàbits de lectura,

estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l‟eficaç aprofitament de

l‟aprenentatge, i com a

mitjà de desenrotllament personal”. Com també “Dominar, tant en la seua expressió oral

com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries més representatives

escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l‟estima del valencià; així com la

diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.”

Aquest projecte d‟animació lectora “Ausiàs i Martorell a la Motxilla” , una proposta per

“Des-obrim els clàssics” brolla dem mateix objecte del batxillerat. Els i les alumnes que

iniciaven al curs 2008-09 el primer any del seu batxillerat havien de tenir l‟oportunitat

d‟aprendre a llegir de la ma dels grans. I fer-ho, sense por, sense obligatorietat, sense

imposició sinó amb la complicitat i l‟adveniment d‟una aventura que potser ni tan sols

havien estat capaços d‟imaginar.

Es tractava de trencar amb la dinàmica de la llengua reclosa i la imposició de lectura d‟un

clàssic per decret o determinació legal. Deixar de banda els controls de lectura i convidar

les i els jovens de l‟Ies Almenara a conéixer i fer seus els clàssics de la nostra literatura.

L‟objecte d‟aquesta experiència es centra fonamentalment en reeducar la lectura i

generar en elles i ells la voluntat de saber-ne més. Engegar l‟espelma perquè després

siguen ells i elles qui cremen.

1 El Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, (DOCV núm. 5806 de 15 de juliol de 2008estableix el currúculum

corresponent al Batxillerat en la Comunitat Valenciana. Al decret 102/2008 podem constatar entre els objectius

generals d’etapa la necessitat de formar ciutadans madurs i critics: “Consolidar una maduresa personal i social que els

permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític.

Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.”





3

La consolidació de les quatre habilitats lingüístiques bàsiques passa per l‟assoliment de la

competència comunicativa i aquesta exigeix de l‟estudiant el desenvolupament dels

recursos adients per tal de mobilitzar totes les capacitats d‟expressió en els diversos

contextos socials i acadèmics existents. Els continguts de primer de batxillerat2 del nostre

país combinen coneixements i domini del sistema lingüístic amb història de la literatura. En

aquest cas la proposta brolla de la lírica Trobadoresca per concloure el recorregut amb la

literatura actual amb la mirada atenta sempre a la totalitat dels gèneres. Es tracta d‟un

temari ampli, fins i tot pretensiós si ens fixem en l‟àmbit literari així doncs si tenim present que

també s‟han de veure els temes de llengua, la qüestió esdevé bastant aspra.

Aquest seria el context, a priori, en el qual s‟emmarca aquesta experiència de la qual els

vull parlar. Es tracta doncs d‟obrir les portes als clàssics de la nostra literatura amb la clau

que obri el pany dels 16-17 anys.

Mirem doncs el futur amb arrels al passat? Un futur de la ma d‟uns ulls joves que comencen

a descobrir una nova dimensió de la interacció passat-present-futur. Entendre un text, va

més enllà de conéixer l‟autor i parlar-ne de la seua època. Apropar-se al text suposa

interaccionar-hi, deixar-te impregnar del seu to i a poc a poc desfilar el tapis per tal de ser

finalment capaç de construir la pròpia proposta.

Doncs be com podem connectar amb autors com Ausiàs o Joanot Martorell, quan els

referents dels i les alumnes són immediats, virtuals, audiovisuals, sensitius i fugissers. Després

que en una avaluació inicial cap dels 26 alumnes fos capaç d‟ubicar en l‟eix cronològic,

nomenar alguna obra o fer algun comentari d‟ambdós autors. Quan ens coneixements

previs són absolutament nuls i a més l‟interés dels i les estudiants és, a priori, baix. Com

podem obrir-los la porta dels clàssics? Com despertar el mínim interès que reclama sempre

l‟anàlisi textual i la comprensió lectora? Com assumir de forma entusiasta la veu dels autors

i autores de la literatura catalana si la sintonia que sona a la vegada és Fama3, El

2 El Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, (DOCV núm. 5806 de 15 de juliol de 2008) Al decret 102/2008

s’observen els continguts del bloc discurs literari : “Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa

medieva al Modernisme. Les Cróniques mediavals, Jaume Roig, Isabel de Villena, roís de Corella, Curial e Güelfa i

Tirant lo Blanch. La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme.

Ausias March i Teodor Llorente. El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El Misteri d’Elx.

Francesc Mulert, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví

3 Els i les alumnes de 1r de batxillerat consumeixen tres hores de televisió al dia (mitjana anual del grup) i el 85% del temps dedicat a produccions de ficció, mentre que el 15% restant a l’esport.





4

internado, Física o Química, Los hombres de Paco, House? Aniria més enllà com detenir-nos

en la lectura i la reflexió davant les noves formes de relació social generades pel

Messenger4, Tuenti, Facebook, blocs....

L‟objectiu de la nostra experiència ha estat, obrir la porta als grans creadors, als

personatges, paratges, experiències, realitats, fantasies, il·lusions, somnis, lluites i batalles

que no poden romandre en silenci davant el creixement d‟unes persones que mereixen

tastar-ho tot, des de l‟arròs al forn5 amb el bullir especial d‟Ausiàs fins al pimentó torrat6

d‟Estellés . No es tracta de lluitar ni reclamar més espai per als clàssics o fins i tot per a la

literatura; sinó d‟obrir l‟escletxa. Oferir la possibilitat, obrir el camí puix de ben segur, quan

l‟empenta hi és, la força dels autors és suficient per tirar endavant.

Aquest era el repte, obrir les portes, deixar entrar l‟alenada dels clàssics als cors dels i les

xiques que de l‟Ies Almenara per tal que a la motxilla del seu viatge hi hagués un lloc per als

clàssics.

2.- Descripció de l’experiència.

L‟eixida literària es va desenvolupar els dies 11,12 i 13 de desembre de 2008 al Mas “El

Tamboril” ubicat a San Agustín, una població de la província de Terol. Tres dies d‟immersió

literària a una masia on els 26 alumnes i la professora van caminar, jugar, dansar i recitar

amb Joanot Martorell i Ausiàs March.

L‟estructura de l‟experiència partia del compromís dels i les alumnes d‟organitzar7, gestionar

i controlar tots i cadascun dels moments que anàvem a viure junts.

2.1 Experimentació poètica amb Ausiàs March8

Els estudiants van rebre a primer hora del dia, després de desdejunar, un quadern amb un

recull de poemes d‟Ausiàs March.

Aquest material elaborat prèviament contenia sis poemes:

I Així com cell qui en lo somni es delita

4 El 100% de la classe (26 alumnes) te Messenger, i un 95% tuenti 5 Vegeu AUSIÀS MARCH. XLVI Veles e vents. La segona estrofa d’un dels poemes més reconeguts del poeta comenta amb el

celebrat símil bullirà el mar com la cassola en forn 6 Vegeu VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, Oda al pimentó torrat, Horacianes 7 Si observem els objectius de batxillerat ens n’adonem que un d’ells apunta la necessitat de formar éssers conscients i capaços de viure i gestionat-se en societat 8 Vegeu el material audiovisual presentat en DVD i Power Point als annexos 5 i 6. El material ha estat enregistrat per a l’aula però

resulta enriquidor per a la comprensió de l’experiència.





5

XXVIII Lo jorn ha por de perdre sa claror

XLVI Veles e vents han mos desig complir

LVI Ma voluntat amant vós se contenta

CLX Dona, si us am, no em graescau amor

CXLX Maleït lo jorn que em fon donada la vida

D‟entrada els alumnes no tenien cap material ni informació més. El que se‟ls proposava era

llegir, entendre, experimentar amb les paraules que tenien davant.

Durant més o menys dues hores els grups van treballar en la lectura i intent d‟aproximació a

Ausiàs. Ho havien de fer sols, sense ajuda ni guia ninguna.

Després d‟haver llegit i intentat entendre, l‟activitat passava per fer una localització per tal

d‟escenificar, representar, crear una performance amb el poema com a rerefons. I en

aquest cas havien d‟elegir-ne un dels sis. L‟activitat es perllongà dues hores més. Els grups

van eixir fora de l‟edifici, tot i ser desembre, i van buscar el lloc, l‟ambient, l‟espai idoni per

recitar, representar o interpretar allò que tenien a les seues mans.

La dinàmica s‟aturava perquè havien de preparar el dinar però a les 16 de la vesprada

començava l’aparador poètic.

1.-El primer optà per Veles e Vents. Com s‟observa a l‟audiovisual el jo del poeta

canta el seu amor. S‟ha escenificat el jo9 d‟Ausiàs, més evident en aquesta composició que

en cap altra. Els alumnes interpreten el poema amb la personificació de l‟amant en la

persona que fa sonar la capsa de l‟amor, eixe que bull com la cassola al forn, aqueix qui

reclama els vents l‟ajut per arribar al seu port, és a dir l‟extrem amador. Els seus companys

en principi a la barca, representen els vents amb el suport de l‟expressió escrita i un d‟ells

que surt posteriorment i crida bullirà el mar com la cassola en forn de manera que destaca

aquesta experiència forta i eloqüent que tots els grups han sentit en llegir aquest poema. La

comparació, el símil del bullir amorós com el de la cassola en forn ha arrelat en ells i elles.

Finalment les al·lusions a la mort, un altra constant en la creació de l‟autor també compta

amb una persona que la representa i apareix en el camí del poeta. L‟eixida o passeig final

mentre recita:

Amor de vós jo en sent més que no en sé / de què la part pitjor me’n romandrà.//

9 RODRÍGUEZ CASTELLÓ MANEL, 35 poemes d’amor . Ausiàs March. Ed Tàndem. València. 1998 (pg 72)





6

E de vós sap lo qui sens vós està / A joc de daus vos acompararé.

Ens mostra la fugida cap avant del sentir sobre el saber, per cloure finalment amb un retruc

de caixa per assenyalar el joc de daus, en el sentit del component d‟atzar de l‟amor.

Aquesta vivència ha permés als alumnes aproximar-se al tractament d‟un tema constant

en la poesia universal com és l‟amor, i la seua relació amb la mort i el devenir fortuït que és

la vida.

2.- El segon grup prenia el poema Així com cell qui en lo somni es delita i ha

aconseguit marcar espacialment el somni del poeta i els pensaments arrelats al passat, fora

del moment de l‟expressió dolorosa que suposa el present. Els alumnes s‟han distribuït en

l‟espai de forma que els qui són dintre del riu s‟ubiquen en la irrealitat, en el somni o els

deliris d‟un passat en el qual el poeta cantava els plaers d‟un antic amor. El futur ubicat

entre canyes, terra ferma i aigua que corre (en les imatges) mostra el temor del poeta per

la qual cosa hi desconfia. El cant d‟aquest grup s‟ha centrat en la dicotomia realitat/somni

així com futur incert/passat joiós.

La proposta d‟aquest grup tot i haver passat per alt les comparacions bastant significatives

del poema s‟ha centrat en la tornada per poder atorgar sentit ple al text. Quan l‟alumne

recita Plena de seny, quan amor és molt vella/ absença és lo verme que la gasta/si

fermetat durament no contrasta/ e creure poc, si l‟envejós consella. Canvia la disposició

per mostrar el neguit que suposa a Ausiàs l‟absència amorosa, puix lo verme, un cuc està

engolint menjant l‟amor a qui solament una malaltia podria aturar.

3.- La nit té un encís especial per als poetes, però també per als joves estudiants de

primer de batxillerat que van triar i entendre amb una mirada molt singular el poema Lo jorn

ha por de perdre sa claror. Els alumnes van interpretar les contraposicions generades pel

poeta en aquesta composició i van afegir el seu propi crit. Veiem en l‟expressió corporal

com han definit la dicotomia nit/dia foscor/claror i com la mantenen al llarg de tota

l‟expressió poètica. La nit, quan els malalts empitjoren, quan ixen els malfactors, quan es

preparen les traïcions. En la tornada, els estudiants han marcat l‟al·lusió al senyal Plena de

Seny i com l‟autor es manifesta disposat a tancat el llaç sobre ella.

4.-Els darrers en presentar la seua interpretació van optar per Ma voluntat amant





7

vós se contenta. L‟entronització de l‟estimada representa l‟anhel aconseguit que canta el

poeta en aquest cas. Mostra en estar elevat la importància, la dificultat i la feblesa puix tot i

que en aquest cas sembla que descobrim un Ausiàs pletòric, satisfet que camina per

damunt de dubtes, contradiccions i temors Ma voluntat, amant vós, se contenta.../Sol en

nos dos amor se manifesta.../ Per tant amb la cautela que el caracteritza i visualitzant la

representació dels alumnes amb aquest cant Ausiàs es mostra decidit com ho fa l‟alumne

que també engendra la veu del poeta i camina sense dubtes, amb fermesa entre les

defallides i els dubtes que no l‟abandonen mai.

Després d‟haver experimentat amb les poesies d‟Ausiàs March en xicotet grup10 la

dinàmica passava per l‟assemblea general de la classe.

En gran grup es fa una lectura col·lectiva dels sis poemes i s‟inicia el viatge cap a l‟autor, la

seua època, les característiques formals fonamentals de la seua poesia, la temàtica i els

elements definidors.

En cap moment la dinàmica es converteix en una classe magistral, els comentaris i les

observacions brollen del grup sencer amb algunes indicacions, guia o ajudes però amb la

vocació de deixar fer.

La poesia d‟Ausiàs en paraules de Lola Badia, “no és una experiència agraïda ni somrient

fins i tot el propi March ho manifesta quan diu «Nos freturants de bella eloqüença, l'orella

d'hom afalac no pot rebre» com que se sent despullat de bellesa retòrica, el nostre major

poeta ens adverteix que els seus versos no ens produiran cap efecte agradable”.

Més aviat busca la tenebra que la bellesa. En aquest mateix sentit podem escoltar la veu

del nostre erudit Joan Fuster11 quan parla de l‟aspror del discurs marquià i de la necessitat

de guies per apropar-s‟hi.

“March és un poeta que no canta, encara que els seus poemes s'anomenen

convencionalment cants o cançons i encara que hagin estat musicats del segle XVI als

nostres dies. March és un poeta que crida i que assalta abruptament el lector amb imatges

violentes i amargues destil·lacions especulatives. Podrem adherir-nos al seus estats d'ànim

10 El xicotet grup es conforma sense criteris de selección, per l’atzar de forma que el ritme de treball i la implicación

no es veiés mermada per afinitats o qualitats de les persones que hi pertanyien. 11 FUSTER, JOAN Obres completes, I, Edicions 62, Barcelona, 1973; Misògins i enamorats, a cura d'Albert Hauf,

Bromera, Alzira, 1995.





8

revolts i compartir alguns dels seus dilemes i paradoxes, però, qui diu que l'haguem

d'entendre racionalment de punta a punta com si fos un tractat teòric sobre l'amor, el bé i

la virtut12

En acabar l‟assemblea tot llegint poemes, opinant obertament sobre el seu sentit i cantant

en la majoria dels casos amb la veu de Raimon de fons; l‟experiència literària continuava

amb el visionat de la pel·lícula El nom de la rosa; amb la qual vam aprofundir en l‟ambient

històric, els sistemes de producció i l‟estratificació social del moment. Els estudiants van

poder conéixer la importància de la religió i posteriorment vam encetar un debat en el

qual s‟establien semblances i distancies de l‟actualitat amb l‟època medieval. Els punts de

sortida venien definits: l‟estratificació social; la dona; el clergat; la religió i les seues

repercussions socials i les formes de comunicació.

La conversa s‟iniciava amb el menyspreu del passat i l‟elogi del present. Tot i això a poc a

poc vam anar perfilant les diferències i en molts casos els estudiants van assenyalar

coincidències o potser subtils convergències. El poder de l‟església als nostres dies i

l‟emergència dels dictats morals en qüestions com ara maternitat/avortament;

malaltia/mort etc. Així com l‟existència als nostres dies „esclaus del segle XXI vist com els

becaris o estudiants que treballen sense cap mena de remuneració ni possibilitat de

reivindicació per por de no tenir el treball en un futur; o la dona sotmesa encara a

situacions de desigualtat naturalment allunyades del model medieval però en casos, tal i

com van assenyalar els alumnes, més propera del que ens podem arribar a imaginar. El

debat va ser summament fructífer i vam ser capaços d‟entendre i ubicar-nos no solament

en l‟eix cronològic sinó en la perspectiva del que pot suposar el canvi social.

La jornada poètica concloïa amb el sopar i música medieval que ens acompanyava

mentre continuàvem la conversa encetada al debat arran de la pel·lícula de Jean-

Jacques Annaud i en alguns casos amb referències a l‟obra d‟Umberto Eco que va inspirar

la pel·lícula.

12 Vegeu Annex 1. S’ha recollit una breu síntesi al voltant de la temàtica, referents i formes d’expressió en la poètica d’Ausiàs March objecte de reflexió entre els i les alumnes





9

2.2 Tirant lo Blanc: un cavaller del nostre temps

2.2.1 La instrucció del cavaller

L‟experiència literària passava per dos grans autors i gèneres. Així doncs si en la primera

jornada vam experimentar amb la poètica marquiana, en la segona caminarem amb les

petjades de Tirant, el cavaller.

La marxa començava al matí amb els exemplars diversos de Tirant lo Blanc a les motxilles.

Els estudiants havien portat a la passejada l‟exemplar del Tirant descobert als prestatges de

les seues cases, herència de germans o fins i tot cosins o amics. Es tractava de portar un

Tirant acompanyant-nos al camí.

En arribar a l‟ermita de Pradas, la comitiva s‟aturava i comença la primera dinàmica de

lectura col·lectiva i aproximació a l‟obra de Joanot Martorell. En aquest paratge

completament aïllat es proclama la instrucció de l‟ermità a Tirant sobre l‟ordre de

cavalleria. En aquest paratge estudiants van poder reflexionar respecte de la vivència de

l‟ermità, la forma d‟entrega, la solitud de qui instrueix Tirant en l‟ordre de cavalleria. Després

d‟escoltar diverses versions, en les adaptacions de l‟obra que portàvem, hi havia una

proposta: Descobrir el cavaller i la cavaller de primer de batxillerat. Tot escoltant les

característiques o singularitats que ha de tenir un cavaller, presentades per Guillen de

Varoic al jove Tirant, els estudiants havien de fer una aplicació pràctica i justificació de la

decisió. En l‟anàlisi de la caracterització del que és o havia de ser atenent el llibre13 de

L‟ordre de cavalleria a que fa al·lusió l‟autor, recordem que Llull escriu el Llibre de l‟ordre de

cavalleria i molts autors han apuntat aquest com un dels molts plagis o referències que fa

Martorell a la seua obra.

Els alumnes van llegir amb deteniment la trobada entre l‟ermità i Tirant; després de llegir-lo i

interpretar-ho a dues veus vam entrar en el debat del que hauria de ser el model de

cavaller/a del segle XXI. Les coincidències eren pràcticament al cent per cent tot i que per

als estudiants no era imprescindible el tema dels virtuosisme i l‟afabilitat. El cavaller del segle

XXI hauria de ser l‟home o dona més sàvia, capaç de controlar les noves fonts

d‟informació, tecnologies i comunicació així com hàbil en les relacions internacionals. Quan

13 Vegeu Annex 2





10

a lleialtat, fermesa i fortalesa els alumnes es mantenien fidels a les instruccions de l‟ermità.

La bellesa era un altre valor que s‟apuntava com a necessari per destriar el cavaller del

curs, tant física com de personalitat. Després de conversar, analitzar i reflexionar el grup ho

va decidir unànimement. Van ser elegides dues persones, admirades pel grup i amb moltes

característiques de la conceptualització prèvia concretades. Una vegada elegits els

cavallers vam fer la dansa del seu nomenament. Les autoritats monàrquiques i religioses

van ser les encarregades de nomenar públicament els nous cavallers.

Posteriorment vam ballar una dansa medieval per tal de celebrar aquest nou descobriment

del grup.

2.2.2 Tirant i Carmesina

El camí continuava mig kilòmetre endavant al llarg del qual anem comentant

característiques de la societat feudal, i la importància d‟una novel·la com Tirant; la seua

estructura entorn als tres elements: el cavalleresc; l‟històric amb referències a la realitat

immediata i l‟element realista precedent del que serà la novel·la posterior.

Tirant és una mostra de la vida quotidiana del seu temps on el sensualisme i les històries

amoroses en constitueixen una part important. Aquest darrer tret enganxa directament

amb l‟experiència de Tirant i Carmesina. En arribar doncs, al castell de Pradas ens ubiquem

sota un finestral i llegim el passatge de quan Tirant s’enamora de Carmesina14.

Havent llegit des de l‟arribada de Tirnat a Constantinoble fins al descobriment de la bellesa

de Carmesina, la que serà el seu amor els estudiants comenten i descobreixen la

importància de l‟element amorós en l‟obra. En aquest sentit es tractava de pensar en el

models i arquetips d‟amor existents al segle XXI i comparar-los amb la proposta descoberta

al Tirant.

La violència de gènere i la situació actual de la dona, la perspectiva de la fidelitat i

l‟evolució en les formes d‟expressió de l‟amor són aspectes que comentem arran de la

lectura.

14 Vegeu Annex 3





11

L‟activitat continuava al Mas del Tamboril on estava preparada la projecció de la pel·lícula

Tirante el Blanco de Vicente Aranda. Després del visionat del film els i les estudiants apunten

una primera crítica:

- excés d‟atenció erotisme i sensualitat de l‟obra.

- absència batalles i recorregut global de l‟obra de Martorell

- oblit del caràcter complex del personatge creat per Martorell. Aranda ha optat

per deixar en segon pla el Tirant guerrer i passa a primera escena el Tirant

enamorat, feble incapaç d‟eixir del carreró on ha entrat en veure Carmesina.

En el debat vam tractar temes com la interculturalitat, les guerres, les batalles, la lleialtat o

el mal d‟amor tan present entre els estudiants i del qual s‟ha vist especialment impregnada

aquesta eixida literària de la ma d‟Ausias i Martorell.

L‟anàlisi de la novel·la de cavalleria per excel·lència, fins i tot el Quixot estalvia del foc al

seu “escrutinio” tres llibres que elogia Amadís de Gaula, Palmerís de Inglaterra i Tirante el

Blanco passà amb els estudiants per veure‟n els seus trets característics:

1. Tirant manca d‟elements meravellosos. El cavaller és fort, valent i valerós però dintre

d‟una mesura humana

2. L‟espai recreat a l‟obra és conegut i sovint perfectament localitzable fins i tot s‟empren

noms personals que corresponen a personatges històrics

3. Existència de dos estils15 en la prosa del Tirant. D‟una banda el to solemne, oratori

subjecte als cànons de la prosa renaixentista i a la valenciana prosa contrasta amb la

retòrica d‟uns personatges que fan servir un diàleg breu, tallant i familiar. La prosa

adquireix aleshores un to col·loquial que sobta i enlluerna el lector, especialment els

estudiants que s‟hi troben còmodes en la lectura. Els diàlegs de Plaerdemavida, la Viuda

reposada, Estefania o la mateixa emperadriu fan servir un llenguatge viu, vulgar fins i tot

de vegades i elegant d‟altres fent de la riquesa del text una mostra d‟agudesa suprema

de l‟autor

El final de l‟eixida literària es coronava amb un sopar medieval elaborat a l‟empara de la

llenya i el posterior ball de disfresses medieval en el qual cadascun dels grups havia optar

15 Vegeu MARTÍ DE RIQUER Aproximació al 'Tirant lo Blanc', Barcelona, Quaderns Crema, 1990.





12

per un element de la societat analitzada. El clergat, la importància i la fortalesa del

cristianisme amb les referències clares d‟expulsió dels moriscos així com les dames i les corts

van tenir un paper essencial en la nit de comiat de la descoberta dels nostres clàssics.

3.- Proposta didàctica d’innovació lectora





13





14





15





16





17





18

4.- Conclusions

Amb l‟experiència “Ausiàs i Martorell a la motxilla” preteníem:

1. Presentar els clàssics als i les alumnes. Una proposta engrescadora que permetés

trencar falses experiències negatives i acabar amb els prejudicis

2. Incorporar noves mirades per a noves descobertes. Els estudiants manifestaven a

priori una actitud negativa i displicent davant els clàssics de la literatura catalana,

malgrat tot amb aquesta experiència literària hem aconseguit com a mínim

difuminar els prejudicis:

PREJUDICI PROPOSTA RESULTAT

Tirant: un malson de batalles

i lluites

Descobrir les

característiques del cavaller

Plaer amb l‟elecció i

aproximació a la qüestió

des de l‟actualitat

Tirant: una novel·la

inintel·ligible i avorrida

Degustar el llenguatge fresc

i agosarat dels personatges

de Tirant

Diversos alumnes han

decidit voluntàriament llegir

una versió de Tirant

Tirant una novel·la plena de

fantasia i invenció literària

Llegir Les cendres del

cavaller de Silvestre

Vilaplana, i establir

paral·lelisme entre la vida

de Joanot Martorel i allò

que conta

Valoració positiva de l‟obra

de Vilaplana que novel·la la

vida de l‟autor de Tirant el

que ha generat voluntat de

conéixer la seua obra

Ausiàs March: llunyà i

inabastable

Experimentar amb els

poemes.

Admiració pel conegut com

poeta de l‟amor, molt més

pròxim a les vivències dels

estudiants del que semblava

a priori

Poesia d‟Ausiàs

incomprensible

Jocs amb comparacions,

metàfores i figures

retòriques.

Composició metàfores i

comparacions amb el

model d‟Ausiàs March

Poemes d‟amor inexistent

Descobrir els senyals Plena

de Seny; Llir entre cards;

Mon darrer be; Oh, foll

amor; Amor amor

Aproximació dels estudiants

als jocs amorosos, insinuants

i complexos del poeta.

L‟alumnat ha aconseguit

apropar-se als cants d‟amor,

espirituals i morals del poeta.

3. La poesia ha estat un gènere bastant rebutjat per l‟alumnat. En general d‟entrada,

hi ha un cert rebuig al treball amb poesia. A poc a poc quan comencen les

descobertes, la musicalitat, els jocs de rima o fins i tot el descobriment de la

significació de metàfores o símbols, l‟alumnat incorpora nous mecanismes





19

d‟assumpció davant la proposta.

4. La novel·la de cavalleries més enllà dels textos anteriors farcits de dracs, fades o

elements sobrenaturals. Una narració d‟aventures, batalles, peripècies, trobada

d‟uns personatges de dimensió humana, realista i fins i tot amb certa complexitat

psicològica.

5. Les reminiscències dels clàssics:

La novel·la Les cendres del cavaller, de Vilaplana n‟és un clar exemple. El fet que s‟haja

novel·lat la vida de Martorell fa d‟ell un personatge que viu allò que narra, és un

mecanisme d‟aproximació i complicitat amb el lector que en el cas dels estudiants de

batxillerat ha forjat un efecte engrescador.

En aquest mateix sentit podem parlar de l‟obra cinematogràfica de Vicente Aranda qui va

convertir en llenguatge audiovisual una mirada subjectiva al clàssic de la literatura

Aquesta eixida literària ens ha permés establir les connexions dels clàssics amb els nostres

autors contemporanis. Així doncs al llarg d‟aquest curs els i les alumnes han pogut descobrir

els clàssics a les noves creacions. Si ens aturem en l‟obra d‟Ausiàs hem trobat poetes com

Carner, Riba Màrius Torres o Rosa Leveroni entre altres que compten amb referències i

ressons marquians evidents16.

16 Vegeu Annex 4





20

BIBLIOGRAFIA

BADIA L., Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures

d'A. March, Biblioteca Sanchis Guarner, Institut de Filologia Valenciana-PAM, València-

Barcelona, 1993, 141-242

BORRAS V. i TORREÑO A., Batec. Batxillerat, valencià llengua i literatura, Ed Bromera

Text. Alzira, 2008

FUSTER J. , Obres completes, I, Edicions 62, Barcelona, 1973; Misògins i enamorats, a

cura d'Albert Hauf, Edicions Bromera, Alzira, 1995.

MARTORELL J., Tirant lo Blanc .Ed. Bromera. Els Nostres Autors. Alzira, 1990

MARTORELL J., El cavaller Tirant lo Blanc, Edicions 3 i4, València 1992

MARTÍ DE RIQUER, Història de la Literatura Catalana, Ariel, Barcelona, 1964, vol. II, 471-

567.

VILAPLANA S., Les cendres del cavaller, Edicions Bromera, Alzira 2005

Antologies

MARCH A., Antologia poètica, versió a cura de Josep Pujol, Teide, Tria de Clàssics,

1992.

MARCH A, Cinquanta-vuit poemes, edició i estudi de R. Archer, Edicions 62, Barcelona,

1989.

MARCH A., Antologia poètica, a cura de J. Fuster, Edicions Tres i Quatre, València,

1979

MARCH A.,Vint-i-tres poemes, ed. de F. Xavier Dilla, Bruño, Barcelona, 1995.

MARCH A. 35 poemes d‟amor, a cura de Manel Rodriguez Castelló València

AUSIÀS MARCH, Poesies, edició a cura de Vicent Josep Escartí, Edicions Alfons el

Magnànim, Generalitat Valenciana, 1993





21

ANNEX 1





22

Els temes i referents

Coincidències amb els trobadors

Els trobadors ens han ensenyat que l'enamorament és una experiència que implica la

totalitat de l'ànima i del cos de l'home: l'estimada és l'únic bé imaginable i, per això,

qualsevol sacrifici individual és possible per tal d'assolir-la, fins a la mort. Hi ha una

idealització platonitzant de la tradició poètica que valora positivament aquesta

actitud: darrere del gest desesperat i romàntic d'un enamorat disposat a la morir per

l'estimada hi ha una dimensió ètica de perfeccionament interior i de sublimació.

L'estimada, d'altra banda, sovint inabastable per raons socials o geogràfiques, esdevé

un símbol de tot allò que és bell, digne, pur i infinitament desitjable.

March afirma que sent amb tota la intensitat possible els efectes d'un amor com el dels

trobadors i no s'està de dir que és el «pus extrem amador», aquell que supera en

intensitat tots els qui l'han precedit o el qui sofreix més brutalment a causa de l'amor

després de les ànimes dels damnats; tanmateix March no pot acceptar la idealització

platonitzant que dignifica i exalta l'experiència absoluta de l'amor.

L‟enamorat fa de l'estimada l'objecte central i únic del seu viure renuncia a tota

llibertat, és fa esclau del seu desig i en aquest punt perd el do més preuat de l'home,

que és el de poder escollir la via de la Salvació.

Tot i el seu lligam amb la poesia dels trobadors, March trenca amb la seua ampulositat

puix comença a incorporar referents de la vida quotidiana i això ens obliga a trencar

amb el poetes anteriors.

Quan parlem de la poesia d‟Ausiàs March sovint ens referim a la dama o dona del

poeta, fins i tot en alguns casos se l‟anomena el cantor de Teresa, com Dante és el

cantor de Beatriu o Petrarca el cantor de Laura. Tot i això en la nostra humil

aproximació al clàssic, hem pogut observar la contradicció existent en el cançoner de





23

l‟autor; cosa que ens fa pensar en un amor cantat a diverses persones. Els alumnes en

el treball posterior de camp van haver d‟aproximar-se a la figura històrica del poeta i

van destacar-ne a més dels seus dos matrimonis amb Isabel Martorell17 i Joana

Escorna, els amors amb esclaves juntament amb l‟existència d‟altres fills de diverses

dones.

El darrer aspecte que els estudiants han descobert en la seua passejada literària de la

ma de March ha estat l‟ús del senyal. Els més característics dels emprats pel poeta són

“Plena de Seny18” i “Lir entre cards19”.

En aquest cas l‟anàlisi grupal ha fet palès en la tornada del primer poema Així com

cell l‟expressió d‟enyor d‟un temps passat:

Plena de seny quan amor és molt bella /absença és lo terme que la gasta

si fermetat durament no contrasta / e creure poc si l’envejos consella

Els altres cicles Mon darrer be; Amor amor; Oh, foll’amor. Els cants d‟amor que han

estat especialment treballats pels alumnes s‟han classificat seguint les propostes dels

analistes marquians atenent els senyals.

L‟actitud davant la mort entenent-la com l‟alliberament tant del turment amorós com

del desencís de viure és un altra de les característiques temàtiques que ha impregnat

els estudiants. La mort com a prova de l‟amor o la mort com l‟únic camí possible per

reunir-se amb l‟estimada, connecta directament amb els sentiments desbordats i

apassionats dels estudiants. En les seues composicions poètiques la mort és també un

tema recurrent com la fugida “es pot doncs morir per amor”. Els anomenats Cants

espirituals no s‟han estudiat amb deteniment.

L’estil

17

Gairebé tota la crítica afirma que Ausiàs no cantà mai l’amor a les seues dones. Una afirmación gens

fora de lloc si parlem d’un amor heretat dels trobadors. 18

Del cicle Plena de Seny trobem 19 poesies mentre que de Lir entre cars en són 35. 19

La poesia XXIII leixant a part és un elogi Lir entre cards que ens desvela qui és la dama; dona Teresa.

El poeta trenca amb el fet d’amagar el nom de la dona darrere el senyal i en aquest cas s’adreça

oberrtament a una dona, casada i amb fills “verge no sou perquè Dé une vols casta”. Alguns

investigadors afirmen que es tracta de Teresa Bou, a València existia aquest llinatge; el que és ben cert és

que no es tracta de cap de les dues mullers d’Ausias.





24

La poesia d‟Ausiàs fa poques concessions a la forma. L‟expressió elegant no té per a

ells cap valor per això coincidim amb Fuster quan els descriu com fatigós, fort, aspre i

subtil és el llenguatge –l‟estil- d‟Ausiàs March i no podia ser altrament. Era l‟única

manera possible en què la seua experiència arribe a comunicar-se amb un màxim

d‟eficàcia. Poeta de l‟amor, sobretot per a ell l‟amor era, al mateix temps idea

conducta i passió (...)

Les comparacions:

Un dels trets més característics de la seua poesia són les comparacions. No es tracta

de comparacions suggerides per la primavera, la bellesa o el paisatge idíl·lic d‟un mar

tranquil i plaent o pel cant dels ocells. Les comparacions d‟Ausiàs són dures mostra del

seu tarannà.

Trobem doncs comparacions animalístiques, (recordem que fora falconer major

d‟Alfons el Magnànim), comparacions marineres (amb un mar tempestuós i

amenaçador), mèdiques (malalties, metges, guariments), comparacions que brollen

de la seua experiència militar i les del condemnat a mort.

A grans trets aquestes són algunes de les qüestions que el gran grup tracta en

assemblea i posteriorment s‟han anat sistematitzant a classe amb la lectura i recerques

a la xarxa de qüestions més concretes sobre la temàtica i l‟estil.





25

ANNEX II





26

(Aquests van ser alguns dels fragments analitzats, atenent diverses edicions)

Tot es troba escrit en aquest llibre que jo de tant en tant llig. Sobretot has de saber

que, de la mateixa manera que la cavalleria confereix honor al cavaller, aquest ha

d‟esforçar-se a honrar la cavalleria. L‟ermità obrí el llibre i llegí davant de Tirant un

capítol on s‟explicava com i per quina causa nasqué l‟ordre de cavalleria. El text deia

el següent:

Havent desaparegut del món la caritat, la lleialtat i la veritat començà a regnar-hi la

mala voluntat, la injustícia i la falsedat. Llavors es va fer necessari que la justícia es

reinstauràs. Per aquesta causa, el poble va ser dividit en grups de mil i de cada mil va

ser elegit l‟home més afable, més savi, més lleial, més fort i amb més virtuts i bons

costums. De semblant manera cercaren d‟entre totes les bèsties del món la més bella.

Com Tirant pregà a lérmità que li volgués dir quina cosa era lórde de

cavalleria.

-¡Oh quina glòria és per a mi que la divina Bondat m´haja feta tanta

gràcia que m´ha fet venir en part que puc ésser instruït del que tant lo

meu ànimo ha desitjat, e per cavaller tan virtuós e de tanta singularitat,

amic de Déu , que aprés que ha ben servit son orde s´és retret en lo

desert, fugint als mundanals negocis del món per servir a son Creador,

donant-li compte del temps que ha despès en aquest món sens fruits de

bones obres! Perquè, senyor, puc dir a la mercè vostra, com jo só estat en

la cort de lÉmperador, del rei de França, de Castella e dÁragó e em só

trobat ab molts cavallers; no oí jamés parlar tan altament de lórde de

cavalleria. E si la mercè vostra no ho prenia a enuig, vos hauria a molta

gràcia que em diguésseu quina cosa és lórde de cavalleria, car prou me





27

sent dispost, e l´ànimo que m´hi basta, en complir tot ço que lórde e la

regla de cavalleria manen seguir e observar.

-Mon fill -dix lérmità-, tot lórde és en aquest llibre escrit, lo cual jo llig

algunes vegades perquè sia en record de la gràcia que Nostre Senyor

m´ha feta en aquest món, per ço com honrava e mantenia lórde de

cavalleria de tot mon poder. E així com cavalleria dóna tot ço que

pertany a cavaller, així cavaller deu donar totes ses forces a honrar

cavalleria.

E lérmità obrí lo llibre e llegí davant Tirant un capítol en què recitava com

fon trobat lórde de cavalleria ni per quina causa fon ordenat, segons se

segueix.

Com lérmità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de Batalles.

-Fallint en lo món caritat, llealtat e veritat, començà mala voluntat, injúria

e falsedat, e per ço fon gran error entre lo poble de Déu, e gran confusió.

E per ço que Déu sia amat, conegut, honrat, servit e temut en lo món, en

lo principi fon poc estimada justícia per defalliment de caritat, per què

fon necessària cosa e condecent que justícia fos tornada en sa honor e

prosperitat. E per aquesta causa, de tot lo poble foren fets milenars, e de

cascun miler fon elet un home més amable e de més afabilitat, més savi,

més lleal, més fort, e ab més noble ànimo, ab més virtuts e bones

costumes que tots los altres. E aprés, feren cercar de totes les bèsties, qual

seria més bella, més corrent e que pogués sostenir major treball, e qual

fos més convinent per a la servitud de l´home, e de totes, elegiren lo

cavall e donaren-lo a l´home qui fonc elet de mil hòmens u, per ço aquell

home hagué nom cavaller, com haguessen ajustada la més noble bèstia

ab lo més noble home. E seguint lórde que t´he dit, après que fon poblada





28

Roma per Ròmulus, qui fon lo primer rei de Roma, la qual població fonc

feta a cinc mília e trenta-un anys aprés de la creació dÁdam -e de la

població de Roma fins a la nativitat de Jesucrist passaren setcents

cinquanta-dos anys-, e perquè fos més nomenada Roma en honor e

noblesa, elegí lo dit rei Ròmulus mil hòmens jóvens dáquells que ell

conegué que serien millors en armes, e armà´ls e féu-los cavallers, e

posà´ls en dignitats, e donà´ls grans nobleses e que fossen capitans de les

altres gents e fossen defenedors de la ciutat; e foren nomenats miles, e

açò perquè foren mil, tots fets cavallers en un temps.

Com Tirant entès que cavaller és de mil hòmens u elet, en haver més

noble ofici que tots los altres hòmens, e hagué compresa la regla e orde

de cavalleria, fonc posat en gran pensament, e dix:

-Glòria sia data a tu, Senyor Déu, qui est sobirana Bondat, qui m´has fet

venir en part tal, que haja poguda aconseguir vera notícia de lórde de

cavalleria, lo qual longament he sevit ignorant la sua gran noblesa, e

l´honor e magnificència en què són posats aquells qui llealment la

serveixen. E ara ha molt més augment en mi lo desig e volentat d´ésser

cavaller que ans no tenia.

-Amar se deu la tua persona, segons lo meu parer-dix lérmità-, per les

virtuts que de tu tinc conegudes, e per ço conec tu ésser digne de rebre

lórde de cavalleria. E no penses tu que en aquell temps fossen fets

cavallers tots aquells qui ho volien ésser, ans hi foren triats hòmens forts e

ab molta virtut, hòmens lleals e piadosos, perquè fossen escut e defensa

de les gents simples, que negú no els fes sobres.

E per tal, cové al cavaller sia més animós e més valent que tot altre,

perquè puga perseguir los mals, no havent dubte dels perills que els ne puga





29

esdevenir; e dáltra part deu ésser afable e graciós en totes coses e

comunicable a totes gents de qualsevulla condició que sien; perquè gran

treball e fatiga és ésser cavaller.

-Doncs, senyor -dix Tirant-, ¿major força e poder deu haver lo cavaller

que nengú altre?

-No pas -dix lérmità-, ans n´hi ha tan poderosos com ells, emperò

cavaller deu tenir virtuts que a altre home no pertanyen.

-Per ma fe -dix Tirant-, molt desitge saber què és lo que pertany a cavaller

e no a altre home.

-Mon fill -dix lérmità-, jo vull que sàpies que, així apartat com estic,

cascun dia reduesc a la mia memòria los excel.lents actes, dignes de

gloriosa recordació, qui són en aquell benaventurat orde de cavalleria.

Lo cavaller fonc fet en lo principi per mantenir llealtat e dretura sobre

totes les coses, e no penses que lo cavaller sia de més alt llinatge eixit que

los altres, com tots naturalment siam eixits dún pare e dúna mare.





30

ANNEX III





31

Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perqquè mirava la filla de lÉmperador.

Manà Tirant li portassen una antorxa encessa, e prestament fon fet. Com la llum fon en la

cambra, lo Capità véu un papalló tot negre. Acostà-s´hi ee obrí´l e véu una senyora vestida tota

de drap gros ab un gran vel negre al cap que tota la cobria fins als peus. Tirant li llevà lo vel del

cap, e restà ab la cara descoberta, e vista la cara, fiçà lo genoll en terra e besà-li lo peu sobre

la roba e aprés la mà. I ella tenia en la mà uns paternostres dór esmaltats; besà´ls e féu-los besar

al Capità. Aprés véu un nllit ab cortines negres. E la Infanta estava gitada damunt aquell llit ab

brial de setí negre, vestida e coberta ab una roba de vellut de la mateixa color. als peus,

damunt lo llit, seien una dona e una donzella. La donzella era filla del duc de Maceeedònia, e la

dona havia nom la Viuda Reposada, la qual havia criada a la Infanta de llet. Al cap de la

cambra véu estar cent setanta dones e donzelles qui totes estaven ab lÉmperadriu e ab la

infanta Carmesina.Tirant sácostà al llit, e féu gran reverència a la Infanta e besà-li la mà. Aprés

anà a obrir les finestres. E aparegué a totes les dames que fossen eixides de gran captivitat, per

ço com havia molts dies que eren posades en tenebres per la mort del fill de lÉmperador. Dix

Tirant:-Senyor, ab vènia e perdó parlant, jo diré a vostra altesa e a la senyora Emperadriu, que

present és, la mia intenció. Jo veig que lo poble dáquesta insigne ciutat està molt trist e adolorit

per dues raons. La primera és per la pèrdua que láltesa vostra ha feta dáquell animós cavaller,

lo Príncep fill vostre; e la majestat vostra no seń deu agreujar, puix és mort en lo servei de Déu e

per mantenir la santa fe catòlica, ssinó que en deveu dar llaors e gràcies a la immensa bondat

de nostre senyor Déu, car ell lo us havia acomanat, e ell lo us ha volgut llevar per major bé per a

ell, que l´ha col.locat en la glòria de paradís. E dáçò li deveu dar moltes llaors, e ell, qui és

misericordiós e díndifinida pietat, dar-vos ha en aquest món pròspera e llonga vida, e aprés la

mort, léterna glòria, e fer-vos ha vencedor de tots vostres enemics. la segona causa per què

estan trists, sí és per la gran morisma que es veen molt prop, tement perdre los béns e la vida e, lo

menys mal, ésser catius en poder dínfels. Per què la necessitat requir que láltesa vostra e de la

senyora Emperadriu façau la cara alegre a tots los qui us veuran, per aconsolar-los de la dolor en

què posats són perquè prenguen ànimo en virilment batallar contra los enemics.-Lo Capità dóna





32

bon consell -dix lÉmperador-. E jo vull e man que de continent, així hòmens com dones, tots

lleixen lo dol.

Dient lÉmperador tals o semblants paraules les orelles de Tirant estaven atentes a les raons, e los

ulls dáltra part con templaven la gran bellea de Carmesina. E per la gran calor que feia, perquè

havia estat amb les finestres tancades, estava mig descordada mostrant en los pits dues pomes

de paradís que crestallines parien, les quals donaren entrada als ull de Tirant, que d'allí avant no

trobaren la porta per on eixir, e tostemps foren apresonats en poder de persona lliberta, fins que

la mort dels dos féu separació.

Mas sé-us bé dir, certament, que los ulls de Tirant no havien jamés rebut semblant past, per

moltes honors e consolacions que s'hagués vistes, com fon sol aquest de veure la Infanta.

L'Emperador pres per la mà a sa filla Carmesina e tragué-la fora d'aquella cambra. E lo Capità

pres del braç a l'Emperadriu e entraren en una altra cambra molt ben emparamentada e tota a

l'entorn hestoriada de les següents amors: de Floris e de Blanxesflors, de Tisbe e de Píramus,

d'Eneas e de Dido, de Tristany e d'Isolda, e de la reina Ginebra e de Lançalot, e de molts altres,

que totes llurs amors de molt subtil e artificial pintura eren divisades. E Tirant dix a Ricard:

-No creguera jamés que en aquesta tera hagués tantes coses admirables com veig.

E deia-ho més per la gran bellea de la Infanta. Emperò aquell no ho entès.

Tirant pres llicència de tots e anà-se'n a la posada, entrà-se'n en una cambra e posà lo cap

sobre un coixí als peus del llit. No tardà molt que li vengueren a dir si es volia dinar. Dix Tirant que

no, que lo cap li dolia. E ell estava ferit d'aquella passió que a molts engana. Diafebus, que véu

que Tirant no eixia, entrà a la cambra e dix-li:

-Capità senyor, prec-vos per amor mia que em digau lo vostre mal quin és, car si per mi vos porà

ésser donat algun remei ho faré ab molt bona voluntat.

-Cosí meu -dix Tirant-, lo meu mal a present no fretura vós saber-lo, e jo no tinc altre mal sinó de





33

l'aire de la mar qui m'ha tot comprès.

-Oh Capità!, ¿e de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e béns haveu tenguts, jo en só

estat arxiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m'ho, jo us clam

mercè e no em vullau amagar res que de vós sia.

-No vulllau més turmentar la mia persona -dix Tirant- , que jamés sentí tan greu mal com lo que

era sent, que em farà venir prest a mort miserable o a glòria reposada si fortuna no m'és

coontrària, car la fi de totes aquestes coses es dolor per aquella amor que és amarga.

E girà's de l'altra part de vergonya que no gosà mirar a Diafebus en la cara, e no li pogué eixir

altra paraula de la boca sinó que dix:

-Jo ame.

Acabant-ho de dir, dels seus ulls destil.laren vives llàgrimes mesclades ab sanglots e sospirs.

Diafebus, veent lo vergonyós comport que Tirant feia, conegué la causa per què Tirant reprenia

a tots los de son llinatge e encara a aquells ab qui tenia amistat, com venia cas que parlaven

d'amors. Ell los deia: "Bé sou folls tots aquells qui amau. ¿No teniu vergonya de llevar-vos la

llibertat e de posar-la en mans de vostre enemic, qui us lleixa ans perir que haver-vos mercè?",

faent de tots una gran burla. Emperò jo veig que ell és vengut a caure en lo llaç en lo qual

humana força no basta a resistir.

E pensant Diafebus en los remeis que a tal mal se requiren, ab gest piadós e afable féu principi a

un tal parlar





34

ANNEX IV





35

En aquest curs els i les alumnes han establert una aproximació als clàssics amb la intenció

fonamental de fer-los nostres. Una bona mostra n‟és el programa enregistrat a Ràdio UJI el dia 13

de febrer de 2009 i emès el 17 de febrer, per la qual cosa adjuntem una còpia a la proposta.

D‟altra banda la interacció dels nostres clàssics és més que evident, només cal observar Els fruits

saborosos de Carner (1906) o en el cas de Riba al Primer llibre d‟estances (1919) trobem

referències clares a March. Aquests autors han estat presentats als i les alumnes però no s‟han

pogut treballar ni experimentar amb els alumnes; malgrat tot el cas d‟Estellés ha sigut ben

especial.

La intertextualitat és més que patent al Llibre de meravelles (1971) així trobem els epígrafs dels

poemes amb citacions marquianes:

-La carn vol carn que encapçala el poema “Els amants”

-enbols e confús era a “Crònica especial”

-Si com aquell que és jutjat a mort el trobem a “Cos mortal”

La convergència Estellés-March va més enllà de citacions puix trobem recursos estilístics,

temàtica i formal. Amb Mariola Aparicio i Ferran Carbó podem afirmar que en ambdós poetes

s‟acompleix un tipus de confluència entre tradició i modernitat en utilitzar el poeta de Burjassot

formes clàssiques amb temes contemporanis..

Per concloure el curs vam visitar el centre històric de València i ens vam aturar davant la casa

on va viure els seus últims dies el poeta. Amb la lectura col·lectiva del poema Ací d‟Estellés vam

donar per tancat el cicle iniciat al mes d‟octubre amb la intenció clara d‟obrir l‟escletxa dels





36

clàssics al nostre món.

ACÍ

``Deixant amics e fills plorant entorn''

AUSIAS MARCH.

ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.

D'ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,

envers la catedral. Carrer de Cabillers,

la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys

d'Ausiàs March, perplex amb la vivacitat

dels poetes locals, de l'Horta de València.

Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,

el puny com una pedra, insistint foscament.

I se‟n tornava a casa, irritant . en silenci,

barallant l'epigrama ple de dificultats,

unes banalitats del tot insuportables.

Un dia es va morir com es mor tot el món.

Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,

vàrem llegir la làpida. I seguírem, després,

pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.

I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.

Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.

Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura

d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,

que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.

El carrer de la Mar, el de les Avellanes.

Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.

Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.

De cos present. Jo sóc aquest.. Un sagristà

de la Seu em contava com referen el cos

d'Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçat trossos d'ossos.

Un migdia de llum exasperada, anàrem

a Beniarjó; collires unes flors en un marge:

les volies deixar en aquelles ruïnes.

Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem

Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,

amb el fill bord creixent-li; retornàrem després

a Gandia; tu duies les flors a la mà.

En eixir de Gandia les llançares a l'aire,

a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.

Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,





37

la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua

com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre

ANNEX V





38

ANNEX VI





39

Títol del Projecte: “Ausiàs i Martorell a la motxilla. Desc-obrim els clàssics al batxillerat”

Desenvolupat a l’IES ALMENARA C/ de l’Institut S/N. Almenara (Castelló)

Curs 2008-2009

Àrea: Valencià: Llengua i literatura

Professora: CRISTINA MARQUÉS FERRER

DNI: 33407636-K

Domicili: Carrer València 23 Quartell (València) 46510

Tlfn: 629687523 96 2636464

e-mail: [email protected]

Ies curs 2009-2010: IES Camp de Morvedre.

Avinguda Fausto Caruana S/N Port de Sagunt

mailto:[email protected]

Date post:	31-Jan-2018
Category:	Documents
Upload:	lyanh
View:	223 times
Download:	1 times

“Ausiàs i Martorell a la motxilla”. “Desc obrim” els clàssics.. Ausias_i_Martorell... ·...

Documents