Autors, institucions i tendències en la literatura popular
valenciana (1873-1975)
Vicent Vidal Lloret
Departament de Filologia Catalana
Facultat de Filosofia i Lletres
Autors, institucions i tendències en la literatura popular
valenciana (1873-1975)
Vicent Vidal lloret
Doctorat en Filologia Catalana
Tesi presentada per aspirar al grau de
DOCTOR PER LA UNIVERSITAT D’ALACANT
Dirigida per:
Prof. Dr. Joan Borja i Sanz (Universitat d’Alacant)
Prof. Dra. Carme Oriol Carazo (Universitat Rovira i Virgili)
Tesi doctoral desenvolupada en el marc del programa VALi+d finançat per la
Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació de la Generalitat Valenciana.
És clar que els valencians amants de la llengua autòctona poden fer se-
ues ben legítimament les nombroses i bellíssimes nadales del Principat
que figuren als cançoners catalans publicats, perquè és una la llengua
de Catalunya i València i el seu folklore molt similar. Però és evident que
aquesta solució, els valencians només podem admetre-la com a subsidià-
ria: cal que les cançons nadalenques del Principat les acceptem els valen-
cians com a complementàries, però no com a supletòries. Si veritablement
volem engrandir tant València com la literatura catalana, hem d’elaborar
i vivificar els elements genuïnament valencians, enriquint així el conjunt
català. Cal fer dins el País Valencià la mateixa faena de recerca i reela-
boració, de valorització i divulgació del cançoner popular, que els catalans
han fet al Principat.
Manuel Sanchis Guarner, Cançoneret valencià de Nadal
‘You’ll stay with me?’
‘Until the very end,’ said James.
‘They won’t be able to see you?’ asked Harry.
‘We are part of you,’ said Sirius. ‘Invisible to anyone else.’
Harry looked at his mother.
‘Stay close to me,’ he said quietly.
J. K. Rowling, Harry Potter and the Deathly Hallows
Agraïments
Quan feia el primer curs de la llicenciatura em va caure a les mans un llibre que es
deia Llegendes del sud. Llegint-lo, em vaig adonar que potser no calia anar massa
lluny per trobar la màgia: el nostre territori també n’estava sembrat. Sempre n’havia
estat sembrat, però jo no me n’havia adonat fins llavors. El descobriment, que vaig
assumir a poc a poc, però amb fermesa, em va fer meravellar-me per tot aquest món:
des dels dipositaris i transmissors de l’imaginari popular a aquells que s’han ocupat
de recollir-lo i d’estudiar-lo.
Quan feia el quart curs de carrera em va caure a les mans un llibre que es deia
Introducció a l’etnopoètica: teoria i formes del folklore en la cultura catalana. Lle-
gint-lo, em vaig adonar que tenia a disposició tots els instruments necessaris per
emprendre una recerca sobre el tema que m’agradava.
Quan vaig decidir emprendre aquesta recerca, feia ja temps que tenia clars quins
directors volia. Per aquest poder tan gran de seducció acadèmica, pel privilegi del
seu mestratge, per la profunda admiració que els professe, vull fer constar el meu
agraïment més sincer al Dr. Joan Borja i a la Dra. Carme Oriol. També per la seva
paciència, per confiar en mi, per deixar-me fer. I per tots i cadascun dels seus con-
sells, que m’han ajudat a trobar el camí.
Aquesta investigació, però, també ha estat possible gràcies al suport, als consells
i als cops de mà de molta gent a qui vull manifestar igualment el meu agraïment.
Als companys del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Ala-
cant i del Grup de Recerca en Literatura Contemporània, ben especialment a les
persones que m’han ajudat en tràmits, qüestions acadèmiques, científiques i de do-
cència, consells per a la recerca o invitacions a col·laborar en congressos, trobades i,
fins i tot, en algun cas, alguna estona de lleure: M. Àngels Francés, Enric Balaguer,
Carles Segura, Anna Esteve, M. Jesús Francés, Toni Maestre, Ximo Espinós, Isabel
Marcillas, Josep M. Baldaquí, M. Jesús Navarro, Vicent Martines, Josep Martines,
Elena Sánchez, Irene Mira, Caterina Martínez, Josep V. Garcia, Jaume Pons…
A Alícia Castelló, pels llibres, pels consells i la companyonia.
A Laura Soler, que em va passar el testimoni.
Als companys de l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, que em
van oferir totes les facilitats quan hi vaig fer l’estada: Emili Samper, Glòria Albes,
Brigid Amorós, Laura Villalba i Mònica Sales.
Als companys del Grup d’Estudis Etnopoètics, pels seus ensenyaments i pels
seus ànims. Especialment a Caterina Valriu, a Jaume Guiscafrè, a Víctor Labrado,
a Alexandre Bataller, a Anna Francés, a Àngel Vergés, a Josep Temporal i a Jose-
fina Roma.
Als bibliotecaris, arxivers i responsables dels centres que m’han facilitat les tas-
ques de recerca amb entusiasme i professionalitat, de vegades a deshora. Sobretot
a Pere Ferrer, del Centre d’Estudis Contestans, i a Virginia Segura, de la Real Aca-
dèmia de Cultura Valenciana. També al Dr. Lluís Meseguer, que m’ha facilitat mol-
tíssim la revisió dels aspectes relacionats amb la Societat Castellonenca de Cultura.
A Esperança Martínez, per l’amabilitat i la generositat constants, pel cop de mà
en la maquetació i per moltes més raons.
A Paquita Nogueroles, per la convicció que va dipositar en el meu camí acadèmic
i professional des del primer dia. I a tots els meus mestres i professors, des d’infantil
fins a la universitat. Cap recerca no seria possible si no hi hagués hagut, abans, una
base construïda per tots ells, invisible to anyone else.
A la família i als amics, que m’han donat suport emocional i que no he deixat
de tenir presents al llarg de la recerca —encara que semblés el contrari. Als meus
avis, que m’han farcit de goig els records. A Isabel, que m’ha sabut perdonar que
m’excedís en les funcions de germà gran. A la Cate. A Àngela, Pepa, Josep, Carlos,
Cosme, Álvaro, Andrea, Gema. Al Suma en tota l’extensió. A tots ells, perquè han
aconseguit que no em tornés boig. Per ser amb mi i quedar-se sense preguntar i
sense esperar res a canvi. Per aquesta paciència extraordinària que tenen amb mi,
per aquesta rara capacitat de comptar amb mi fins i tot quan no done cap senyal de
vida… stay close to me.
Per últim —i, per això, més important—, mai no donaré prou les gràcies a mon
pare i a ma mare, per tot i més, i perquè sempre tinc la certesa del seu suport; i a
Jordi, per proveir-me d’il·lusió i serenitat, seny i fortalesa, i perquè, si m’ho permet,
sap que sempre em trobarà al seu costat, until the very end.
Resum
En aquesta tesi doctoral s’analitza la història de la literatura popular valenciana
entre 1873 i 1975 a partir dels autors, de les institucions i de les tendències princi-
pals que en van marcar l’estudi i la recol·lecció. L’anàlisi parteix d’una fonamentació
teòrica basada en l’epistemologia etnopoètica i en les perioditzacions proposades per
a contextos equivalents en altres territoris, especialment del domini lingüístic com-
partit. Establert aquest marc teòric, es descriuen, s’analitzen i es valoren els ele-
ments principals a partir d’una periodització elaborada en relació amb els contextos
culturals, històrics i de la pròpia producció folklòrica. En aquest sentit, s’han distin-
git tres grans períodes: entre 1873 (data del primer document folklòric identificat) i
1912 (data del primer recull en què apareix pròpiament una consciència de discip-
lina) la literatura popular valenciana apareix encara molt determinada pels corrents
literaris romàntics i renaixentistes; entre 1912 i 1939 (amb el final de la Guerra
Civil espanyola) es desenvolupen una sèrie de projectes institucionals de gran abast
i s’avança en la teorització; i entre 1939 i 1975 (durant la dictadura franquista), tot i
la paralització d’iniciatives anteriors, sorgeixen diverses veus que aconseguiran dig-
nificar la matèria i dotar-la d’un volum sòlid de publicacions i, sobretot, d’una gran
qualitat, que aplanarà el camí per a les generacions següents.
Índex1. IntroduccIó 13
151.1 Justificació,objectiusihipòtesi
1.2 Metodologia 17
18
19
22
25
26
27
1.2.1 Definició i acotament de l’objecte d’estudi
1.2.2 Documentació, cerca i localització de dades
1.2.3 Processament de les dades obtingudes
1.2.4 Ordenació cronològica i classificació
1.2.5 Descripció detallada
1.2.6 Anàlisi crítica
1.2.7 Extracció de conclusions, valoració dels resultats
30i de les tendències observables
1.3 Estructura i continguts 30
PrImera Part. FonamentacIó teòrIca 33
35
2. el concePte de Folklore: evolucIó del camP d’estudI I PrecIsIons
termInològIques
3. de l’«arxIvístIca FolklòrIca» a la hIstòrIa del Folklore 53
segona Part. anàlIsI 63
4. renaIxença, romantIcIsme I Folklore (1873-1912) 65
734.1 Elsprimersdocumentsfolklòricsvalencians:folkloremusical
4.2 Excursionisme i folklore: el Centre Excursionista de Lo Rat Penat 77
77
81
4.2.1 El Centre Excursionista de Lo Rat Penat: context i objectius
4.2.2 Excursions i cròniques: presència del folklore
4.2.3 Balanç general 89
904.3 Joaquim Martí i Gadea (1837-1920)
4.4 Francesc Badenes Dalmau (1859-1917) 108
5. la InstItucIonalItzacIó I el tractament del Folklore
119com a dIscIPlIna (1912-1939)
5.1 Francesc Martínez i Martínez (1865-1946) 122
5.1.1 Algunes notes biogràfiques 123
5.1.2 Còsesdelameua tèrra (1912, 1920, 1947) 125
5.1.3 ElfolklorevalencianoenelDonQuijote (1922) 138
5.1.4 Arreplegadellegendes,tradicionsycostumsdelReine
de Valencia (1927) 142
5.1.5 Documents d’interès folklòric en la premsa i les revistes 150
152
154
161
5.1.6 Balanç general
5.2 Adolf Salvà i Ballester (1885-1941)
5.3 La contribució al folklore del Centre de Cultura Valenciana
5.4 La contribució al folklore de la Societat Castellonenca de Cultura 173
5.5 L’aportació valenciana a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya 191
5.5.1 L’aportació dels germans Sansalvador 193
5.5.2 Més materials valencians al concurs de 1924 206
5.5.3 La missió valenciana de Joan Just i Josep M. Roma 208
5.5.4 La col·laboració d’Eduard López-Chávarri 217
5.6 L’aportació al Llegendari Popular Català 221
5.6.1 El Llegendari valencià de Francesc Martínez 226
5.6.2 Les Llegendes alacantines de Sara Llorens 233
5.7 El Refraner valenciá d’EstanislauAlberolaiManuelPeris,
ielpròlegdeLluísFullana 241
6. el Folklore durant el FranquIsme (1939-1975) 247
6.1 Les campanyes musicals 252
6.1.1 La Sección Femenina i els Coros y Danzas 254
6.1.2 L’Instituto Español de Musicología 257
6.1.3 Manuel Palau, l’Institut de Musicologia i Folklore i els
Cuadernos de música folklórica valenciana 260
6.1.4 Salvador Seguí Perez (1939-2004) 263
2736.1.5 Balanç general
6.2 Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) 273
6.2.1 Formació com a folklorista 275
6.2.2 L’estudi i la dignificació del folklore 278
6.2.3 Manuel Sanchis Guarner i Francesc Martínez 284
6.2.4 Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor 288
6.2.5 Els pobles valencians parlen els uns dels altres 291
6.2.6 Calendari de refranys i Els vents segons la cultura popular 297
6.2.7 Cançoneret valencià de Nadal 300
6.2.8 Balanç general 302
6.3 Enric Valor i Vives (1911-2000) 304
6.3.1 Enric Valor, folklorista. Notes biogràfiques 305
6.3.2 L’obra rondallística 311
6.3.3 La projecció i la recepció de les rondalles 323
6.3.4 Balanç general 328
331
355
357
372
conclusIons
abrevIatures
bIblIograFIa PrImàrIa
bIblIograFIa secundàrIa
annexos 387
annex I. materIals d’Interès FolklòrIc en les crònIques del
centre excursIonIsta de lo rat Penat 388
annex II. carta de raFael Patxot al centre de cultura valencIana 396
397
annex II. carta de rossend serra I Pagès al centre de
cultura valencIana
annex Iv. dades sobre les cançons valencIanes conservades
en l’archIvo de Folklore de la seccIón FemenIna de la
bIblIoteca nacIonal d’esPanya 398
1. introducció
Índex de l’apartat
1.1 Justificació,objectiusihipòtesi
1.2 Metodologia
1.2.1 Definició i acotament de l’objecte d’estudi
1.2.2 Documentació, cerca i localització de dades
1.2.3 Processament de les dades obtingudes
1.2.4 Ordenació cronològica i classificació
1.2.5 Descripció detallada
1.2.6 Anàlisi crítica
1.2.7 Extracció de conclusions, valoració dels resultats i de les tendències
observables
1.3 Estructura i continguts
***
L’estudi de la literatura popular valenciana no ha generat, fins ara, una bibliografia
gaire abundant, menys encara estudiada des d’un punt de vista històric. Els primers
a parlar-ne van ser Alejandro Guichot (1922), en el seu treball Noticia histórica del
folklore. Orígenes en todos los países hasta 1890. Desarrollo en España hasta 1921,
i Francesc Martínez i Martínez, en el «Pròlec» a Folklore valenciá. Arreplega de lle-
gendes, tradicions y costumsdelReine deValencia (Martínez 1927a). Els estudis
posteriors són sempre parcials, és a dir, versen sobre una obra, un gènere o un autor
determinats. No n’hi ha cap que oferisca una perspectiva diacrònica per al conjunt
d’autors, obres i institucions al País Valencià. Aquesta és, per tant, la finalitat princi-
pal que ens plantegem en el nostre estudi: l’elaboració d’una història de la literatura
popular valenciana, en aquest cas entre 1873 i 1975, a partir de la descripció, l’anà-
lisi i la valoració dels seus períodes, de les institucions, dels autors i de les obres més
significatives. Les dates es corresponen amb el primer document d’interès folklòric
14
que hem localitzat per al darrer terç del segle xIx (1873) i amb l’any de la mort de
Francisco Franco (1975) i, amb ell, de la dictadura, cosa que condicionaria en gran
mesura les tendències i les publicacions de tota mena.
L’elaboració d’una història de la folklorística i del folklore verbal al País Valencià
durant aquests anys, a més, ens mena a analitzar no solament obres, autors, ins-
titucions i tendències sinó també els contextos històrics, socials i culturals que els
feren possibles, i, evidentment, sobre el sentit de tot plegat. Entenem que un dels
molts aspectes sobre els quals les històries de la literatura conviden a reflexionar
és sobre una tradició literària i un conjunt de sistemes interrelacionats que situen,
dins d’un paradigma crític complex, el discurs propi d’una societat. Una història
del folklore, a més, pot presentar l’interès afegit que la disciplina s’ha concebut ben
bé des dels inicis i gairebé arreu vinculada amb la identitat i amb les aspiracions
regionals o nacionals d’un poble, ben especialment per a les nacions en construcció:
vegeu Wilson (2005) i Pujol (2013) en general, per a Europa; per al cas català, vegeu
l’estudi de Prats (1988). Des d’aquest punt de vista, l’esforç de comprensió de les
produccions valencianes d’interès folklòric des d’una perspectiva històrica és també
un esforç de construcció —o de reconstrucció— d’un discurs crític en clau valencia-
na: al capdavall, es tracta de la reivindicació de l’existència d’aquesta tradició i, per
tant, d’una de les parcel·les que pot ajudar a entendre, a construir o a reconstruir
la identitat valenciana. D’altra banda, sempre que serà possible, aquesta contextu-
alització de les produccions folklòriques valencianes tindrà com a referent el marc
general de la literatura popular catalana —constituït, al seu torn, dins la tradició
europea de recol·lecció folklòrica—, que actualment està renovant els estudis i el
seu discurs crític, però que ja ha generat treballs ben interessants.
L’estudi dels marcs contextuals permet explicar obres i autors en funció de di-
verses circumstàncies externes a la literatura popular. Tanmateix, caldrà, també,
que la nostra anàlisi puga fer aquest seguiment des d’un punt de vista intrínsec, és
a dir, valorarà les diverses aportacions des d’una perspectiva interna, en funció de
diversos paràmetres teoricometodològics i epistemològics. Per això, hem concebut el
nostre treball com un panorama crític que aspira a anar més enllà de la mera des-
cripció dels fets en diacronia. En altres paraules, creiem que la comprensió última
de la nostra recerca només serà possible amb la combinació tant dels criteris extrín-
secs com dels intrínsecs, seguint, això sí, una ordenació cronològica dels elements
investigats.
1. Introducc Ió
15
En tot moment hem estat conscients que les històries de la literatura, més que no
pas pretendre l’exhaustivitat, han d’estructurar un discurs sòlid que permeta la com-
prensió dels elements que la conformen. És per això que l’estudi inclourà, bàsicament,
les obres, els autors i les institucions que hem considerat que expliquen demostrati-
vament el sentit de cada període i a partir dels quals es poden llegir les diferents ten-
dències en els àmbits de gèneres folklòrics recollits, de representativitat territorial,
d’evolució dels estudis teòrics, i d’autors i obres principals.
Es tracta d’una tesi doctoral, doncs, que naix de la necessitat de generar un
discurs sobre la història de la literatura popular valenciana i que, d’alguna manera
—així ho esperem—, voldria ser d’algun profit perquè la bibliografia crítica s’ampli-
és en aprofundiments i posteriors anàlisis i discussions. Alhora, amb aquesta tesi
esperem que la parcel·la valenciana puga integrar-se dins l’estudi general de la
història de la literatura popular catalana. En aquest sentit, confiem que el nostre
treball aprofite, doncs, perquè l’aportació valenciana puga arribar al discurs literari
català i hi siga valorada justament.
1.1 Justificació,objectiusihipòtesi
L’objectiu general del nostre estudi és, doncs, descriure, analitzar i valorar el gruix
d’obres, autors i institucions dins dels períodes que els corresponen entre 1873 i 1975,
partint de la hipòtesi, que desplegarem i mirarem de demostrar, que aquest cabal és
suficient per ser resseguit críticament en diacronia. Més concretament, els objectius
específics de la nostra recerca són els següents:
a) Concretar una fonamentació teòrica que ens permeta analitzar els diversos
aspectes estudiats sota una perspectiva homologable als estudis etnopoètics
catalans i a les bases de la folklorística internacional.
b) Reconstruir una periodització general en funció de la història social i cultural
i de les metodologies i dels contextos de producció de l’arxivística i dels estudis
etnopoètics.
c) Descriure i analitzar cadascun d’aquests períodes (1873-1912; 1912-1939;
1939-1975), així com de les obres, dels autors i de les institucions que mar-
quen o segueixen les tendències de cada moment, a partir dels contextos his-
toricoculturals, socials o literaris i de la fonamentació epistemològica dels
estudis etnopoètics.
16
d) Assenyalar l’adscripció metodològica dels materials i dels folkloristes descrits
en relació amb els contextos i les línies principals de la recerca i de la recol-
lecció folklòrica.
e) Valorar les tendències sobre les publicacions i l’aportació dels folkloristes i
de les institucions que han estat objecte d’estudi en relació amb el total de la
producció folklòrica de l’àmbit valencià i en funció dels moviments, autors i
institucions d’àmbit general català i europeu.
En suma, aquests objectius pretenen perfilar d’una manera sistemàtica la pro-
ducció i la repercussió de la literatura popular valenciana contemporània, tant de la
seva recol·lecció com del seu estudi, amb una perspectiva d’història literària interna
i, també, quan convé, de literatura comparada. Creiem que un treball d’aquestes
característiques és pertinent en diversos sentits:
a) L’estudi de conjunt de la literatura popular valenciana des d’un punt de vista
històric encara no ha estat motiu d’estudi si exceptuem els antics treballs de
Guichot (1922) i Martínez (1927a) o les aproximacions parcials (per gèneres
folklòrics) de Beltran (2007) i Bataller (1999) per a la rondallística, i de Pardo
& Jesús-María (2001) per al folklore musical, tal com veurem en el capítol 3,
a més d’aproximacions també parcials a obres i autors. Per tant, en aquest
sentit, és un treball que ocuparà un espai encara no abordat des dels estudis
filològics i etnopoètics.
b) Aquest camp d’estudi s’emmarca dins d’un projecte més ampli, actualment
en procés de desenvolupament, d’elaboració d’una història de la literatura
popular catalana per a tots els territoris del domini lingüístic. Aquesta línia
d’investigació rep finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat i del
Fons Europeu de Desenvolupament Regional a través del projecte FFI2015-
64128-P (MINECO/FEDER). És, per tant, una línia de recerca que ha experi-
mentat un fort creixement en el marc de la filologia catalana durant els últims
temps i que coordina els esforços de diversos investigadors de les universitats
de tots els territoris de llengua catalana.
c) L’aplicació, a aquest estudi, de la base teoricometodològica i epistemològica
de l’etnopoètica permet la construcció d’un discurs que aspira a ser alhora
actualitzat, crític i metòdic, homologable en la fonamentació a la resta d’es-
tudis diacrònics de la literatura popular catalana. Així mateix, aquesta fona-
1. Introducc Ió
17
mentació beu de línies d’anàlisi europees i americanes, tal com veurem en
els capítols 2 i 3, que permeten que la interpretació seguisca uns paràmetres
generals que es poden identificar amb els que s’han emprat internacional-
ment per a la descripció dels aspectes essencials del folklore.
d) L’estudi contextualitzat de la literatura popular valenciana en diacronia for-
neix el conjunt dels estudis etnopoètics i filològics d’una massa crítica que pot
generar noves recerques i comprensió general d’autors, obres, institucions i
períodes folklòrics. Així mateix, hauria de poder contribuir a valorar i difondre
la importància del patrimoni oral i immaterial dels valencians.
e) La tria de la cronologia estudiada (1873-1975), que respon a dates concretes
destacades per al desenvolupament de la història de la literatura popular
valenciana, comporta poder jutjar amb una mínima distància els fets i les
tendències esdevingudes. Això, al seu torn, ens permet aplicar una mateixa
metodologia per a l’anàlisi de tots els elements, això és, la recerca biobibli-
ogràfica i d’arxiu, amb la qual cosa la ponderació dels resultats obtinguts
s’abordarà a partir de dades tractades sota els mateixos criteris i, per tant,
esperem obtenir-ne uns resultats que puguen ser interpretats justament.
En definitiva, les característiques d’aquesta tesi doctoral ens comprometen a
revisar una producció desatesa, i, per això, a reivindicar no solament l’existència,
sinó també la importància i la necessitat de la tasca duta a terme per un volum
considerable de persones i entitats.
1.2 Metodologia
L’assoliment dels objectius previstos s’ha estructurat en dues grans etapes. En la
primera, hem mirat d’establir les bases teòriques i metodològiques del nostre estudi
seguint les directrius de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana
de la Universitat Rovira i Virgili. En aquesta etapa hem procurat:
a) Aprofundir en el coneixement general i abstracte del folklore i de l’etnopo-
ètica: concepte i evolució, principals escoles i línies de recerca, estudi dels
gèneres i de la història del folklore en l’àmbit internacional, europeu i català;
b) Adoptar un seguit de recursos i tècniques de recerca i processament biobili-
ogràfics i metodològics, que indicarem més avall, per a la gestió de les dades
resultants del buidatge de les fonts.
18
Els resultats queden plasmats en l’aplicació de les tècniques i dels recursos, però
també en la concreció de la fonamentació teòrica que es reflecteix en la primera part
d’aquest treball i que serveix per a la interpretació global i particular dels contin-
guts descrits en la segona part.
En la segona etapa, doncs, desenvolupada en la segona part del treball i en un
marc més ampli de recerca, s’han aplicat els coneixements adquirits en la fase an-
terior a fi d’elaborar el conjunt d’anàlisis, descripcions i valoracions dels materials
incorporats a l’estudi. Aquesta segona etapa ha passat, al seu torn, per un pla de
treball seqüenciat en diverses fases:
1. Definició i acotament de l’objecte d’estudi;
2. Documentació, cerca i localització de dades;
3. Processament de les dades obtingudes;
4. Ordenació cronològica i classificació d’aquestes dades;
5. Descripció detallada de les dades;
6. Anàlisi crítica de les dades;
7. Extracció de conclusions, valoració dels resultats i de les tendències observa-
bles.
Cadascuna d’aquestes fases inclou un seguit de consideracions i especificacions
important i necessari per comprendre la nostra tasca, per la qual cosa procedim a
comentar-les amb més detall.
1.2.1 Definició i acotament de l’objecte d’estudi
Per tal de fer possible la recerca hem hagut de definir amb major precisió els elements
que seran objecte d’estudi, per delimitar o acotar la recerca i dur-la a terme amb pre-
cisió i sistematicitat. Així doncs, hem decidit centrar el nostre estudi en textos escrits
—i no pas materials únicament sonors—, publicats o inèdits, és clar, sempre que en
tinguéssem notícia i els consideréssem rellevants. El fet de considerar-los o no relle-
vants, però, ha depès, en bona mesura, de les anàlisis posteriors dutes a terme, de
manera que algunes —poques— de les dades incorporades en estadis inicials s’han
acabat descartant del treball final.
Les unitats bàsiques d’aquesta recerca han estat els reculls de folklore verbal
escrits en qualsevol format (llibre, opuscle, plec solt, article en la premsa peri-
òdica, etc.) i els treballs teòrics o assagístics d’interès per a la literatura popu-
lar, també en qualsevol format. Hem desatès, per tant, els treballs que tracten
1. Introducc Ió
19
estrictament sobre la cultura popular (danses, costums, festes, etc.) i també els
textos de creació literària —tot i la possible base folklòrica—, seguint la tipologia
d’Oriol (2014), que detallarem més avant, i que cal diferenciar dels reculls folklò-
rics redactats literàriament, com ara els rondallaris d’Enric Valor. Només hem
fet referència a aquest tipus de creació literària quan ha calgut desplegar alguns
aspectes d’índole contextual, sobretot durant el període romàntic (1873-1912), en
tant que la majoria dels textos anteriors a 1912 no presenten les característiques
pròpies d’un recull folklòric, però són igualment interessants per entendre com
evoluciona la matèria.
Generalment, han quedat també fora de l’objecte d’estudi d’aquesta tesi les
adaptacions; per exemple, les adaptacions de reculls de rondalles o la selecció de
cançons d’un cançoner ampli per a l’elaboració d’un altre de més reduït. Això sense
detriment d’aquelles adaptacions que poden servir per valorar l’impacte sociocul-
tural d’un autor o d’un text determinat, com ara les adaptacions de les rondalles
d’Enric Valor. Siga com siga, no es treballaran amb la mateixa exhaustivitat ni amb
els mateixos objectius que la resta dels materials. Aquesta exclusió respon a dues
raons: d’una banda, no es pot dir que aquesta mena de materials siguen pròpiament
reculls folklòrics, sinó que formarien part d’una altra mena de literatura (literatura
infantil i juvenil, per exemple, o senzillament obres de divulgació); i de l’altra, la in-
clusió sistemàtica d’anàlisi i descripció de les adaptacions ampliaria excessivament
i innecessària els límits d’aquesta tesi.
Òbviament, a banda de considerar com a objecte d’estudi les publicacions que ver-
sen sobre el folklore, i tal com hem assenyalat en l’apartat referit als objectius, hem
considerat necessària la revisió d’aspectes que permeten explicar contextualment els
reculls folklòrics, amb la qual cosa hem revisat la bibliografia corresponent a qües-
tions biogràfiques, institucionals o circumstancials en general que fossen pertinents
per a la comprensió de cadascun dels elements analitzats.
1.2.2 Documentació, cerca i localització de dades
En aquest segon punt hem dotat la nostra anàlisi de tot el contingut que ha estat
motiu d’estudi. Per això, hem establert diverses fonts per a la documentació, la cerca i
localització de documents i bibliografia, bàsicament en dos nivells: la recerca en bibli-
oteques i arxius i dels seus catàlegs, i la recerca en repertoris biobibliogràfics, bases
de dades, estudis i investigacions.
20
Els arxius i les biblioteques que hem consultat són els següents:
a) La Biblioteca Valenciana, la biblioteca de la Real Acadèmia de Cultura Valen-
ciana, el Catàleg de Biblioteques Públiques Valencianes, els catàlegs de les
biblioteques de les universitats valencianes, el catàleg col·lectiu de les univer-
sitats de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Nacional d’Es-
panya i el WorldCat. Aquestes biblioteques i aquests catàlegs han estat con-
sultats, sobretot, per a la localització de diverses referències bibliogràfiques i
de fons relacionats, essencialment, amb autors i obres del període romàntic-
renaixentista;
b) La Biblioteca Nacional d’Espanya, específicament, per a la localització del
primer document d’interès folklòric valencià (1873), d’Eduardo Ximénez Cos;
i per a l’extracció de les dades referides als materials generats per la Sección
Femenina i els Coros y Danzas;
c) Els arxius provincials d’Alacant, València i Castelló, sense resultat, per a la
recerca de materials relacionats amb la Sección Femenina i els Coros y Dan-
zas;
d) L’arxiu del Centre d’Estudis Contestans, per a la documentació referida a
Joaquim i Just Sansalvador i Cortés i per a una part dels seus treballs folklò-
rics per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya;
e) L’arxiu i la biblioteca de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, hereva de
l’antic Centre de Cultura Valenciana, per a la documentació i l’extracció de
documents d’interès sobre aquesta institució i les campanyes que dugué a
terme;
f) La Biblioteca de Catalunya, específicament, per a la consulta dels materials
valencians microfilmats continguts en l’Obra del Cançoner Popular de Cata-
lunya i en el Llegendari Popular Català;
g) Els arxius, la biblioteca i els magatzems de l’Institut Alacantí de Cultura
Juan Gil-Albert per a les publicacions vehiculades a través d’aquesta entitat
i per a la informació de tipus institucional;
h) El Fons Amades de la Biblioteca Arxiu Joan Amades per a la consulta sobre
la presència de materials valencians en l’epistolari.
1. Introducc Ió
21
Per la seva banda, els catàlegs, les bases de dades i els repertoris biobiliogràfics
consultats són aquests:
a) La transcripció i l’estudi de les cròniques del centre excursionista de Lo Rat
Penat (1880-1911) de Rafael Roca (2011);
b) La base de dades de premsa històrica digitalitzada de la Biblioteca Virtual de
Prensa Histórica, <http://prensahistorica.mcu.es>; la base de dades de publi-
cacions periòdiques digitalitzades del portal de la Fundació Josep Irla <www.
memoriavalencianista.cat>; i la base de dades de revistes catalanes antigues
digitalitzades Arca de la Biblioteca de Catalunya, <http://www.bnc.cat/digi-
tal/arca/>; totes tres per a la contextualització dels autors i les obres més
antigues i per al seu seguiment en la premsa;
c) El Repertoribiobibliogràficdelaliteraturapopularcatalana:elcicleromàntic
(Oriol & Samper 2011) per a la localització de documents d’interès folklòric
durant el període romàntic;
d) Els inventaris, les fitxes i els catàlegs dels Materials de l’Obra del Cançoner
Popular de Catalunya, i en concret els volums III (Fundació Concepció Rabell
Cibils 1929), Iv, fascicle I (Massot 1993), v (Massot 1995) i vIII (Massot 1998),
a més dels índexs, que són els que contenen anotacions d’interès per a l’apor-
tació valenciana a l’OCPC;
e) Els índexs i la base de dades de la digitalització del Boletín de la Sociedad
Castellonense de Cultura, i el monogràfic sobre Els escriptors castellonencs
del primer terç del segle xx i les normes del 32, de l’Acadèmia Valenciana de
la Llengua (Palomero & Meseguer 2007), a més d’altres ítems de bibliografia
específica, per al seguiment de les campanyes engegades per la Societat Cas-
tellonenca de Cultura;
f) La base de dades en línia del Fons de Música Tradicional de la Institució Milà
i Fontanals, <http://musicatradicional.eu/ca/home>, que alberga els reculls de
les campanyes folkloricomusicals de l’Instituto Español de Musicología (CSIC);
g) Els monogràfics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre Manuel Sanchis
Guarner (Cortés & Escartí 2006) i sobre Enric Valor (Acadèmia Valenciana de
la Llengua 2010), que contenen repertoris bibliogràfics, estudis i fitxes per a
la documentació i l’estudi sobre aquests autors;
22
h) Els catàlegs de Bataller (1999), Beltran (2007) i Pujol (1986) i els aparats
bibliogràfics de l’Índex tipològic de la rondalla catalana (Oriol & Pujol 2003)
i la seva versió en anglès (Oriol & Pujol 2008) i de la base de dades en línia
RondCat, <http://rondcat.arxiudefolklore.cat>, per a la localització volums
valencians d’interès rondallístic;
i) D’abast més general, la base de dades BiblioFolk: Repertori biobibliogràfic de
la literatura Popular Catalana, <http://bibliofolk.arxiudefolklore.cat>, per a
la cerca i localització de tota mena de documents de totes les etapes.
A banda de tots aquests catàlegs i repertoris, evidentment, per a la localització
i la cerca de documents d’interès hem prestat molta atenció a tota mena d’estudis
parcials, introduccions i pròlegs als reculls, que referenciarem en cada moment quan
serà el cas. Cal una menció a banda per a les biografies dels folkloristes, que, tot i
ser escasses, són fonts primordials per a l’accés a tota mena de dades i referències;
ens referim a la biografia de Joaquim Martí i Gadea (Domínguez Moltó 1981), a la
de Francesc Martínez i Martínez (Sánchez-Cutillas 1974), a la de Manuel Sanchis
Guarner (Cortés 2002) i a la de Manuel Palau (Seguí 1997), a més del llibre de con-
verses amb Enric Valor de Rosa Serrano (Serrano 1995).
1.2.3 Processament de les dades obtingudes
Tan bon punt s’han localitzat o identificat els volums i documents que poden ser d’in-
terès, passen per una fase de processament o buidatge que ha consistit en l’extracció
de les principals dades referencials (autor, data, títol, etc.) i de contingut (tipus de ma-
terial folklòric, folklorista a què es fa referència, etc.). Aquest processament s’ha fet
bé amb la creació de fitxes bibliogràfiques soltes —la majoria dels casos—, bé amb la
introducció d’aquestes dades a la base de dades en línia BiblioFolk («Repertori Biobi-
bliogràfic de la Literatura Popular Catalana»), dissenyada a fi de contenir informació
biobibliogràfica de les publicacions impreses referides a la literatura oral popular i
al folklore i als seus recol·lectors i investigadors en el territori corresponent a l’àmbit
de la llengua catalana. El funcionament i les característiques, amb diferències mí-
nimes, és el descrit per Carme Oriol i Emili Samper en la introducció del Repertori
biobibliogràficdelaliteraturapopularcatalana:elcicleromàntic(2011). En el cas del
BiblioFolk, per a cada fitxa, els camps que hi figuren són els següents:
a) Responsable. Fa referència a l’autor, l’editor o el recol·lector del treball.
1. Introducc Ió
23
b) Data. Fa referència a la data de publicació.
c) Edició. Inclou les dades completes sobre el responsable del treball, el títol i el
lloc de publicació, el volum i el nombre de pàgines del volum.
d) Exemplars. Serveix per indicar la localització dels treballs impresos que sem-
blen haver-se conservat en pocs exemplars. És un camp que no s’omple de
manera sistemàtica.
e) Font. Només s’utilitza com a recordatori del lloc d’on s’ha tret provisionalment
una informació abans que haja estat comprovada en un exemplar i, en aquest
moment, s’esborra l’anotació.
f) Remissió. Serveix per enllaçar diferents fitxes que fan referència a una
mateixa publicació.
g) Territori. Desplegable que fa referència al territori on s’ha publicat el treball
buidat. Inclou els ítems següents:
•[Altres]
•Andorra
•Catalunya
•Catalunya del Nord
•Eivissa
•el Carxe
•Formentera
•Franja d’Aragó
•l’Alguer
•Mallorca
•Menorca
•País Valencià
h) País – Regió – Comarca – Municipi. Aquests apartats serveixen per descriure
la localització corresponent al contingut del material buidat. El camp de país
és lliure, i els altres contenen un desplegable. Per a les terres de llengua cata-
lana, la indicació de País s’omple sistemàticament amb la indicació «Països
Catalans». Els desplegables Regió, Comarca i Municipi inclouen els apartats
[No s’especifica], que s’ha de triar quan aquesta informació no es coneix o no
s’indica, i [Diverses], que cal seleccionar quan el contingut es refereix a més
d’un dels elements que s’inclouen en el desplegable. El desplegable de Regió
conté els mateixos territoris que els citats en el punt Territori. Els desplega-
bles Comarca i Municipi contenen, respectivament, totes les comarques i tots
els municipis dels territoris de llengua catalana.
i) Entitat. Aquest camp s’emplena amb el nom d’una entitat o associació només
quan en el contingut del material buidat se’n donen notícies aprofitables per
a la seva història.
24
j) Folklorista. Com l’apartat anterior, aquest camp només s’emplena amb el
nom i cognoms del folklorista si en el material buidat hi ha dades aprofitables
per a la seva biografia.
k) Gènere 1. Inclou un desplegable amb les seccions següents:
•EST Estudis
•FLK Folklore
•LOP Literatura Oral Popular
•HIS Història del Folklore
•LIT Literatura
•MUS Etnomusicologia
•MIX Mixt
l) Gènere 2. Inclou un desplegable amb subseccions corresponents a cada secció
de l’apartat anterior:
•FLK Costums
•FLK Creences
•FLK Balls
•FLK Festes
•FLK Jocs
•FLK Altres
•LOP Acudit
•LOP Cançó
•LOP Contarella
•LOP Enigma
•LOP Llegenda
•LOP Mimologisme
•LOP Parèmia
•LOP Relat etiològic
•LOP Rondalla
•LOP Tradició
•LOP Altres
•HIS Esdeveniment
•HIS Entitat
•HIS Personal
•HIS Folklorisme
•HIS Altres
•LIT Prosa
•LIT Vers
•LIT Altres
•MUS
•MIX
m) Contingut. En aquest apartat es descriu el contingut de l’obra de manera
objectiva i sintètica.
n) Contingut ampliat. És un camp opcional que pot contenir una descripció més
ampliada del contingut bàsic.
o) Observacions. S’hi consignen les circumstàncies de la redacció o la publicació
de l’obra, la intenció, l’avaluació objectiva del mètode, les especulacions sobre
l’autor en el cas de publicacions anònimes, les diferències significatives entre
la portada i la coberta… També és un camp opcional.
p) Revisat. Aquesta casella es refereix a la revisió final i només la pot verificar
l’administrador de la base de dades. Quan una fitxa s’ha revisat, ja es pot
visualitzar al cercador públic, <http://bibliofolk.arxiudefolklore.cat>.
1. Introducc Ió
25
q) Enviat. Casella que serveix perquè cada col·laborador puga saber quines són
les fitxes que ja ha enviat a l’administrador. S’entén que els col·laboradors
només enviaran les fitxes que consideren definitives.
r) Estat. Pot ser «provisional» o «definitiu». La indicació d’estat definitiu la intro-
dueix el responsable de la redacció de la fitxa quan ha omplert tota la infor-
mació de la fitxa i considera que tot és correcte.
D’altra banda, en les fitxes bibliogràfiques soltes, d’elaboració pròpia, no intro-
duïdes a aquesta base de dades, la informació consta de les referències bibliogràfi-
ques i d’una descripció detallada del contingut. Aquesta és la principal diferència:
mentre que el BiblioFolk ofereix una informació completa, sistemàtica però sin-
tètica de cada element, que ha de servir perquè qualsevol investigador interessat
puga fer-se una idea ràpida del contingut de cada referència i, si hi té més interès,
procedir a la seva consulta, en les fitxes d’elaboració pròpia la informació que hem
consignat és molt més desenvolupada pel que fa al contingut i avança ja una part
important dels processos de descripció posteriors. En qualsevol cas, tant les unes
com les altres han estat documents que han servit de base per a la redacció o la do-
cumentació del nostre treball.
1.2.4 Ordenació cronològica i classificació
Recopilada i processada tota aquesta informació, el pas següent ha estat ordenar-la
cronològicament en un eix temporal, sobretot si tenim present que la cerca —i,
sobretot, la troballa— de documents no ha seguit aquest ordre cronològic, i classifi-
car-la segons si l’obra pertanyia a una institució, a un folklorista rellevant o si era
una obra independent. Per a la descripció i l’anàlisi posteriors, sempre s’ha primat
la classificació per institució a la classificació per autors; és a dir, si una obra per-
tany a un folklorista important però alhora formava part d’una campanya instituci-
onal, queda descrita i analitzada dins l’apartat institucional, i no dins la descripció
i l’anàlisi sobre l’autor. De fet, l’obra d’alguns autors es justifica exclusivament a
través de les institucions, com els reculls del cançoner dels germans Sansalvador,
adscrits a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Així, per exemple, encara que
el Llegendari valencià (editat el 1995) de Francesc Martínez i Martínez és una obra
destacada d’aquest autor, com que forma part dels treballs enviats al Concurs del
Llegendari Popular Català, apareix dins l’apartat referit a aquest concurs. Evident-
26
ment, quan hem descrit, analitzat i valorat l’obra de cada autor no hem obviat el seu
paper en les institucions, però hem entès que per comprendre millor el paper de les
institucions calia incloure-hi sempre les obres que s’hi generaren, a fi d’aportar-ne
una visió més completa. Sobretot, era important fer-ho així en el cas del Llegendari
Popular Català, perquè si no hi haguéssem inclòs el Llegendari de Martínez tan sols
hi quedaria inclòs el treball de Sara Llorens.
També és cert, però, que el paper d’algunes institucions durant el període estudi-
at seria poc rellevant i es desplegaria amb més intensitat en les dècades posteriors.
És el cas concret de l’Institut d’Estudis Alacantins (avui Institut Alacantí de Cultu-
ra Juan Gil-Albert), que ací contribuiria a explicar només una part de l’obra de Sal-
vador Seguí, per bé que més avant contribuiria a editar tota una sèrie de materials
de gran interès per al folklore. En aquest cas, específicament, hem cregut més útil
la classificació per autor, on quedaria inclòs el paper institucional.
En aquesta fase d’ordenació cronològica, és clar, hem començat a observar els
principals esdeveniments històrics i culturals i, per això, hi ha pres importància la
situació dins les variables de la història social, la història de la literatura contem-
porània i la història del folklore, de manera que s’estudien les relacions entre els
processos de recopilació i estudi de la literatura popular amb els de creació de la
literatura culta i el desenvolupament dels moviments culturals i històrics. No es pot
negar que hi ha interrelacions sòlides entre l’activitat cultural, la política, la creació
literària i la recol·lecció folklòrica: es dóna el cas d’autors que fan incursions tant
en uns camps com en els altres. L’ordenació i la classificació de les dades, per tant,
ha pres en consideració aquests contextos, que hem mirat d’especificar durant la
redacció dels apartats posteriors.
1.2.5 Descripció detallada
Un cop aconseguida la recaptació de dades, ja processades i ordenades, hem procedit
a descriure-les amb detall, partint de les descripcions inicials que fèiem en el procés
de descripció de dades, però ara incorporant-hi el factor que es desprèn de l’apartat
anterior: descriure els continguts no sols amb tots els detalls de cada autor o publi-
cació, sinó també en funció del context. Així mateix, s’hi han inclòs tots els elements
d’aquest marc cronològic que hem considerat indispensables per a l’anàlisi. Aquest
procés està estretament lligat a la fase següent, purament d’anàlisi, i de fet, sovint,
els dos processos s’han donat alhora.
1. Introducc Ió
27
1.2.6 Anàlisi crítica
La part dedicada a l’anàlisi implica l’observació de tots els materials descrits des
d’una perspectiva crítica i fonamentada. Principalment es tracta d’una anàlisi qua-
litativa, és a dir, s’han examinat els treballs en funció de diversos paràmetres teori-
cometodològics que detallarem més avant i a partir dels contextos de producció. En
algun cas, però, també hem dut a terme una anàlisi de tipus més quantitatiu, sobre-
tot quan calia tractar o analitzar un gran nombre de dades generades, sobretot, per
campanyes institucionals. En qualsevol cas, aquesta anàlisi quantitativa tampoc
no defuig l’anàlisi qualitativa: tots els materials han estat estudiats en funció dels
aspectes relatius als atributs que els constitueixen i que els caracteritzen.
Hem analitzat els treballs en funció dels contextos de producció i recepció, de les
aportacions i innovacions, del tipus i la variabilitat de gèneres recollits, dels marcs
geogràfics, de les connexions interterritorials —sobretot entre autors i institucions—
i de totes les dades biobiliogràfiques que es poguesssen relacionar. Ens hem parat,
particularment, a comparar els períodes descrits amb les etapes equivalents a Cata-
lunya i a les Illes Balears, actualment els territoris de la resta del domini lingüístic
més desenvolupats en els processos d’elaboració de les històries de la literatura popu-
lar corresponents (cf. Oriol 2016a, i Valriu 2016).
Per a l’estudi del tipus de gèneres, específicament, hem partit sobretot dels crite-
ris classificatoris del BiblioFolk, citats més amunt; i del sistema de gèneres descrits
per Oriol (2002) per a la cultura catalana, amb els canvis més recents, especialment
pel que fa a la redefinició dels relats etiològics i de les tradicions explicatives (Oriol
2013). Així mateix hem estudiat, quan existien, les classificacions dels gèneres que
cada autor oferia.
En el cas concret dels textos narratius, els hem analitzat seguint la tipologia
d’Oriol (2014), que és, al seu torn, la que es féu servir per a la base de dades RondCat.
Aquesta proposta, que resumim, inclou els tipus de text següent, segons el grau de
fidelitat a la font (de major a menor):
1. Transcripció. Versió transcrita a partir d’un enregistrament sonor o d’una
anotació taquigràfica. És el procediment més vàlid des del punt de vista cien-
tífic.
2. Redacció (informant/s indeterminat/s). Versió redactada a partir d’informa-
ció no especificada que pot procedir de fonts orals i/o impreses diverses.
28
3. Redacció (informant únic). Versió redactada amb un estil més o menys lite-
rari a partir d’una font oral especificada.
4. Redacció (informant múltiple). Versió redactada amb un estil més o menys
literari a partir de més d’una font oral especificada.
5. Redacció dependent. Versió que procedeix clarament d’una o diverses fonts
impreses sense indicar-ho.
6. Adaptació. Versió utilitzada, generalment, en els llibres de literatura infantil.
Acostuma a ser una síntesi (amb possibles adaptacions lèxiques) d’una versió
publicada anteriorment.
7. Creació. Text folklòric inventat seguint en major o menor grau l’oralitat o els
motius folklòrics.
Com ja hem assenyalat, el nostre treball no inclourà l’estudi de textos adaptats
ni creats, sempre que no siguen essencials per explicar alguns aspectes sobre el
conjunt d’una obra o sobre alguna tendència general.
Encara dins l’anàlisi dels textos narratius, hem considerat ben interessant —i,
per tant, hem aplicat— la distinció d’estil que fa Josep Grimalt (2003) quan una
rondalla ha estat redactada segons si segueix un «estil abstracte» o bé és més aviat
«realista». Per a Grimalt, el realisme no sols representa un període de la història
de la literatura occidental, sinó també «una determinada tècnica de representació
dels fets, és a dir, també és un concepte artístic» (2003: 564). Aquest estil realista es
caracteritza perquè
respondria, almenys quantitativament, a l’observació dels fets representats que
n’hauria pogut fer un testimoni directe, […] que ens representaria uns fets imagina-
ris segons la selecció que n’hauria pogut fer un bon observador que els hagués pre-
senciats en el cas que haguessin estat reals […], aquella que produiria en el receptor
la sensació d’oferir-li la informació que ell mateix hauria pogut retenir si hagués
presenciat personalment els fets representats (Grimalt 2003: 565).
Per contraposició, l’estil abstracte es caracteritza pel
predomini quasi absolut de l’acció […], acció pura, unidimensional, exposada de
forma estrictament lineal, com he dit. No s’hi troben accions paral·leles, ni interfe-
rències, ni digressions, i els episodis que constitueixen l’acció única se succeeixen
en un orde estricte. No conté ornaments ni descripcions, que retarden la narració.
1. Introducc Ió
29
Els personatges, objectes i tot altre element no són descrits, sinó sols anomenats.
De cada objecte, només se’n destaca allò que compta per a l’acció, que sol esser un
atribut singular (Grimalt 2003: 566-567).
L’estil abstracte és el més acostat a la manera com es transmeten les rondalles
en l’oralitat: «no és mal de comprendre que, com més senzill i esquemàtic en sia el
contingut, més fàcil serà recordar-lo i reproduir-lo: un dibuix lineal, pla, monocro-
màtic, és més bo de comprendre, recordar i reproduir que una pintura amb pers-
pectiva, ombres i colors» (Grimalt 2003: 569). Per tant, l’observació del predomini
d’un estil sobre l’altre en un recull o en un autor ens permetrà donar una idea més
precisa del tipus d’elaboració que s’està duent a terme. Per posar un parell d’exem-
ples del nostre treball, les rondalles d’Enric Valor serien un exemple paradigmàtic
de l’estil realista, centrat en la profusió de detalls, la descripció, la digressió i, en
definitiva, la narració dels fets com si el narrador n’hagués estat un testimoni ab-
solut. En canvi, els textos narratius d’Adolf Salvà són molt més abstractes, neutres
i concentrats en l’acció i la representació lineal dels esdeveniments de la rondalla.
En un altre sentit convé apuntar que el gènere rondallístic, des de primers del
segle xx, ha desplegat una metodologia d’estudi pròpia basada en la catalogació
d’arguments universals. Com estudiarem en l’apartat dedicat a història del folklore
de la primera part del nostre treball, aquests catàlegs s’han anat ampliant i actualit-
zant. Actualment, els estudis rondallístics internacionals, fonamentats sobre aquests
catàlegs, fan servir el més recent, anomenat ATU per les inicials dels seus tres autors
principals: Antti Aarne (encarregat del primer catàleg, de 1910), Stith Thompson
(que, amb Aarne, renovà el catàleg l’any 1928 i després l’any 1961) i Hans-Jörg Uther
(catàleg que es fa servir actualment, de 2004). El catàleg ATU (Uther 2004) esdevé
ben útil per entendre quines són les rondalles contingudes en cada recull seguint una
numeració homologada internacionalment. Per això, sempre que ens ha estat possible
hem catalogat les rondalles que hem trobat seguint el sistema ATU o hem fet servir
les catalogacions d’altres autors.
En el primer cas, la nostra catalogació s’ha donat en casos puntuals que obeïen
a la voluntat de discernir exactament davant de quin tipus de material folklòric
ens trobàvem, sobretot en miscel·lànies folklòriques i en documents previs a 1912.
En el segon cas, si el recull folklòric incloïa dades catalogràfiques (per exemple,
Borja 2016) hem partit d’aquestes dades; si no, hem consultat les contingudes en
el RondCat —que actualitza les dades d’Oriol & Pujol (2003, 2008)—, la base de
30
dades en línia que recull i indexa els tipus rondallístics o arguments genèrics de les
rondalles publicades en català des de 1853. Finalment, en algun cas, hem completat
aquesta informació a partir del catàleg de Beltran (2007), centrat específicament en
les rondalles valencianes, o en algun altre estudi específic que citarem quan siga
el cas. També en casos molt puntuals s’ha volgut detectar, per les mateixes raons
apuntades suara, la presència d’algun motiu folklòric seguint l’índex de Thompson
més recent (1955-1958).
És cert que una història de la literatura popular hauria pogut prescindir de les
referències a aquestes catalogacions, sobretot pel fet que no hi ha catàlegs equiva-
lents acceptats internacionalment per a l’estudi de la resta de gèneres, i perquè les
tendències es poden traçar igualment sense aquest nivell de detall. Tanmateix, in-
corporar aquestes dades ens permet analitzar amb més precisió quina és l’aportació
real i concreta en termes rondallístics i, per tant, observar tendències i valorar les
contribucions amb més rigor.
1.2.7 Extracció de conclusions, valoració dels resultats i de les tendències
observables
L’última fase que hem seguit en aquesta metodologia, com és natural, ha estat la
inferència de les conclusions i la valoració particular i general de les tendències que
s’observen, en funció dels objectius específics descrits més amunt. Amb la perspectiva
que aporta l’anàlisi i la descripció de tots els elements continguts, hem avaluat cada
cas tant en l’aportació concreta com en relació al conjunt de la història de la literatura
popular valenciana, i hem intentat esclarir quines són les tendències principals pel
que fa als autors i les institucions principals, a l’evolució i l’estudi teòric del folklore, al
tipus de gèneres recollits i a la representativitat territorial.
1.3 Estructura i continguts
El cos del nostre treball consta de dues grans parts. La primera, de fonamentació te-
òrica, es divideix en dos capítols. En el primer capítol d’aquesta part (§2) es detalla el
camp d’estudi, se situa dins d’una tradició disciplinària i serveix per contextualitzar
els diversos marcs d’anàlisi que s’hi han aplicat al llarg de la història, alguns dels
quals tindran algun ressò en l’anàlisi posterior per al País Valencià. De més a més,
a partir d’aquestes línies de recerca, es concreten alguns aspectes conceptuals que
1. Introducc Ió
31
serviran per guiar d’una manera precisa i argumentada els termes en què ens mo-
vem. En el segon capítol de la primera part (§3), es ressenyen els principals treballs
sobre els quals hem basat la nostra periodització. És, alhora, un estat de la qüestió
actualitzat sobre les propostes d’estudi d’història de la literatura popular tant inter-
nacionalment com, en concret, per al cas català general i valencià en particular.
La segona part és l’anàlisi pròpiament dita, que es divideix en els tres capítols
que responen als tres grans períodes en què creiem que es pot segmentar aquest eix
cronològic.
El primer capítol de la segona part (§4), doncs, abasta el període 1873-1912.
Les dates es corresponen amb la data del primer recull d’interès folklòric que hem
documentat (1873) i amb la data d’aparició de Còsesdelameuatèrra de Francesc
Martínez i Martínez (1912), que suposaria un canvi important pel que fa a l’estudi i
la recol·lecció folklòrica al País Valencià. Aquest període es troba molt influït per les
tesis de la Renaixença i pels moviments romàntics de la literatura culta. L’atenció
al folklore es produirà des de perspectives molt lligades a la creació literària, un
fet del qual els autors no se n’acabaran de desprendre. Els autors més destacats
d’aquest període són Francesc Badenes Dalmau i Joaquim Martí i Gadea, i, encara
que no hi ha cap institució que es dedique a la recol·lecció d’una manera conscient i
sistemàtica, ens interessa comentar el pes i les característiques de l’excursionisme
valencià per les interessants conclusions que se’n poden extreure.
El segon capítol de la segona part (§5), corresponent al període 1912-1939 —data
del final de la Guerra Civil i l’inici de la dictadura franquista—, es caracteritza
per l’arribada del folklore a les institucions i l’emancipació com a disciplina dife-
renciada, amb un mètode i uns objectius concrets i no necessàriament vinculats a
la creació. Hi començarem a trobar obres, autors i institucions que, moguts per un
esperit entre identitari i de sentiment de la necessitat de la recol·lecció urgent d’un
univers en desaparició, organitzen la recerca d’una manera molt més planificada i
fonamentada. Cal destacar-hi noms com Francesc Martínez i Martínez, Adolf Salvà,
l’aparició d’institucions com el Centre de Cultura Valenciana o la Societat Caste-
llonenca de Cultura, i la participació en projectes d’abast general per al conjunt de
territoris de llengua catalana com són l’Obra del Cançoner Popular o el Llegendari
Popular Català.
Finalment, en el tercer capítol de la segona part (§6) estudiem la producció fol-
klòrica durant la dictadura franquista (1939-1975), molt marcada pels avatars his-
tòrics i que va implicar l’aturada, quan no la desfeta, dels programes de recerca
anteriors. Tanmateix, el règim promourà diverses campanyes de recol·lecció fol-
kloricomusical emergides amb una sèrie de finalitats ideològiques concretes (par-
lem, sobretot, dels Coros y Danzas de la Sección Femenina i, amb menys marcatge
ideològic, les campanyes de l’Instituto Español de Musicología-CSIC), a les quals
se sumen algunes altres campanyes no promogudes per les autoritats i, per tant,
més neutres, com les engegades per Manuel Palau al si de l’Institut Valencià de
Musicologia, o les coordinades pel seu deixeble, Salvador Seguí. Paral·lelament, ens
trobarem amb dos individus que es dedicaran a altres gèneres folklòrics des d’una
perspectiva diametralment oposada: treballar per la reconstrucció de la valenci-
anitat, de la llengua, de la literatura i de la literatura a través del seu imaginari
popular, amb la dosi que això conté de dignificació de la recerca folklòrica. Parlem,
és clar, de Manuel Sanchis Guarner i d’Enric Valor i Vives.
El conjunt d’aquest treball, és clar, es clou amb l’apartat de les conclusions, en
què intentarem respondre les qüestions que ens plantejàvem en els objectius gene-
rals i específics i clarificar les línies que es vehiculen al llarg d’aquesta tesi.
***
Primera Part. Fonamentació teòrica
2. el concePte de Folklore: eVolució del camP d’estudi i Precisions
terminològiques
El folklorista1 nord-americà Richard Dorson, en el seu llibre ja clàssic Folklore and
folklife. An introduction (1972), distingí quatre grans blocs en les matèries que solen
interessar els folkloristes: l’«oral literature», en la qual s’encabeixen «spoken, sung
and voiced forms of traditional utterance that show repetitive patterns» (1972: 2); la
«material culture», és a dir, «techniques, skills, recipes, and formulas transmitted
across the generations and subject to the same forces of conservative tradition and
individual variation as verbal art» (1972: 2); el bloc que anomena «social folk custom»
(1972: 3), que es dóna sobretot en les interaccions en grup, i en el qual s’inclouen
rituals, festes, supersticions, creences, ritus de pas, etc.; i el bloc dedicat a «the per-
forming folk arts», bàsicament «traditional music, dance, and drama» (1972: 4). Per a
Carme Oriol aquests grups mostren l’existència de dues grans tradicions folklòriques:
«la que entén el folklore essencialment com a art verbal, com a literatura popular, o
folklore en sentit estricte, que correspon al primer dels apartats descrits [“oral litera-
ture”]» (2002: 18) i la que l’entén «com a cultura (cultura material, costums i creen-
ces) o folklore en sentit ample, que correspon, bàsicament, als apartats segon [“mate-
rial culture”] i tercer [“social folk custom”]» (2002: 18), mentre que el quart bloc de
Dorson («the performing folk arts») podria pertànyer tant al folklore verbal com al
folklore entès com a cultura popular en funció del pes dels textos literaris inherents.
Resumim aquesta petita aproximació al camp d’estudi perquè ens servirà tot seguit
per observar amb una major perspectiva de quina manera ha evolucionat el concepte
i de quina manera s’ha pogut entendre al llarg de la història. I, sempre que no s’es-
pecifique el contrari, per les característiques i l’enfocament del nostre treball, quan
parlarem de folklore ens estarem referint al folklore entès com a art verbal.
Traçar l’evolució del concepte i dels mètodes del folklore és essencial per com-
prendre de quina manera s’ha treballat i en quin marc contextual caldrà encabir,
1 No cal dir que anomenem folklorista tant a l’investigador del folklore (el cas de Dorson) com al compilador de textos folklòrics.
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
36
més avant, el que se’n podrà trobar en cada publicació. És clar que intentar fer-ne
un traç exhaustiu extralimitaria l’objecte de la nostra tesi. La ressenya que pro-
posem tot seguit a manera de repàs per la concepció i l’evolució de la disciplina és
més aviat esquemàtica, però adequada als propòsits esmentats. Tot amb tot, no ens
podem estar d’assenyalar que alguns gèneres del folklore verbal tenen una tradició
històrica paral·lela que no sempre coincideix al cent per cent en els aspectes sinte-
titzats ací. Per exemple, l’anàlisi i la recol·lecció de la paremiologia apareix sovint
treballada de manera independent i molt vinculada a la lexicografia i als tresors lin-
güístics, i moltes recol·leccions, elaborades a manera d’inventari, en molts casos no
segueixen uns mínims que ens facen poder dir que se’n fa un tractament folklòric.
Encara que el folklore és, probablement, tan antic com la humanitat, el folklore
com a terme té una data de naixement força recent. Cal remuntar-se al 22 d’agost
de 1846, quan la revista londinenca The Atenaeum publicava un article de William
Thoms (sota el pseudònim d’Ambrose Merton) que començava així:
Your pages have so often given evidence of the interest which you take in what we
in England designate as Popular Antiquities, or Popular Literature (through by-
the-bye it is more a Lore than a Literature, and would be most aptly described by a
good Saxon compound, Folklore, —the Lore of the People)—that I am not without
hopes of enlisting your aid in garnering the few ears which are remaining, scat-
tered over that field from which our forefathers might have gathered a goodly crop.
No one who has made the manners, customs, observances, superstitions, bal-
lads, proverbs, etc., of the olden time his study, but must have arrived at two con-
clusions:—the first, how much that is curious and interesting in these matters is
now entirely lost— the second, how much may yet be rescued by timely exertion.
What Hone endeavoured to do in his ‘Every-Day Book,’ etc.,2 the Athenaeum, by its
wider circulation, may accomplish ten times more effectually—gather together the
infinite number of minute facts, illustrative of the subject I have mentioned, which
are scattered over the memories of its thousands of readers, and preserve them in
its pages, until some James Grimm shall arise who shall do for the Mythology of
the British Islands the good service which that profound antiquary and philologist
has accomplished for the Mythology of Germany (Thoms [1846] 1965: 4).
2 W. Hone (1780-1842) compilà i publicà diverses obres d’interès per a les popular antiquities com la citada.
2. el concePte de Folklore: evoluc Ió del camP d’estud I I Prec Is Ions termInològIques
37
Malgrat que els estudis i l’objecte de la matèria han evolucionat considerable-
ment, reproduïm aquestes línies perquè hi assistim al primer encunyament i, per
tant, també a la primera definició que s’hi va associar. William Thoms se situa a
ell mateix dins d’una tradició d’estudiosos de «Popular Antiquities» o fins i tot de la
«Popular Literature», considerada com a equivalent, bo i reconeixent que es tracta-
va més aviat de «Lore» (‘coneixements’); d’un lore que pertany al folk: al poble. És a
dir, amb la paraula folklore identificava antiguitats populars, literatura popular i
coneixements populars sota un paraigua que remetia a un passat albergat en la me-
mòria del poble. Dins d’aquest concepte que tot just creava, identificava exemples
com «manners, customs, observances, superstitions, ballads, proverbs, etc., of the
olden time», és a dir, un seguit de gèneres vistos ja amb la perspectiva que perta-
nyien al passat.
Però, alhora, cal fer notar, també, que la seva proposta, d’alguna manera, es dis-
tanciava —i encara se’n distanciaria més endavant en la seva pràctica i en el treball
de camp— d’aquell estudi clàssic de les «antiguitats populars» amb una proposta
nova de treball i d’estudi, com assenyala R. T. Boyer: «it is clear that Thoms is pla-
cing his coinage relation to the English antiquarian tradition to which it is aligned
but from which, for Thoms, it is already distanced» (2005: 59), és a dir, el concepte
de folklore beu i alhora es distancia de la tradició anglesa d’aquelles «antiguitats».
Convé remarcar aquest distanciament, perquè se sol citar el primer paràgraf del
text de Thoms com l’arribada d’un nou nom per a una disciplina antiga, però hi ha
el perill freqüent d’oblidar el segon paràgraf, en què ja s’observa la proposta d’una
nova manera de fer.
Glossant tot aquest fragment, Josep Maria Pujol assenyala que el que Thoms
està proposant realment és «que les velles popular antiquities es redimensionin i
passin a servir de documents a un nou tipus d’especulació que també a Alemanya
existia però que es feia damunt d’un altre tipus de materials: la mitologia compara-
da de Jakob Grimm» (1999: 97). És a dir: elaborar un estudi metodològicament sem-
blant al de Grimm però aplicat al folklore. Richard Dorson també hi està d’acord:
Thoms tenia «the whole apparatus of folklore investigation outlined: direct field
observation, accurate reporting, communication of specific data, and then the com-
parative commentary» (1968: 84). No es tracta, doncs, d’un simple nom nou per a un
concepte antic: es tracta d’un nou concepte i d’una metodologia que tot just sorgeix
i que requereix d’un nom específic. És clar que al llarg de la història de la literatura
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
38
universal hi hagué autors que begueren de l’oralitat, la intentaren reproduir, etc.,
des dels mitògrafs als trobadors, però ací s’estava apuntant a una qüestió potser
més complexa, pel fet que el que s’estava buscant era una manera de fer recerca i
recol·lecció, una recerca conscient i dotada d’un seguit de recursos propis i que aspi-
rava a convertir-se en disciplina científica dins les humanitats.
Amb aquesta mena de discurs de fundació i amb les pràctiques que el seguiran,
s’enceten uns procediments que es mantindran fins ben entrat el segle xx: els que
ressenyava Dorson (observació directa en el treball de camp, transcripció acurada,
inclusió de dades específiques sobre el context, comentaris comparatius) i, també, la
noció de l’informant prototípic com un pagès vell i analfabet, que es tindrà per favo-
rit en els treballs de camp. Aquesta qüestió anava vinculada a aquella altra tradició
de les antiguitats, del folklore com a matèria del passat i del poble. Per tant, segons
l’encuny i la conceptualització de Thoms, es concebé com un conjunt de romanalles
del passat que es perden i que urgeix recuperar dels ambients rurals en què es man-
té. Amb l’activitat que desplegarà ell mateix i altres folkloristes del moment, i amb
l’ascens de les metodologies científiques i el positivisme del segle xIx, creix també la
consciència de disciplina dels estudiosos i dels recol·lectors d’aquelles «Popular An-
tiquities» o de la «Popular Literature». N’és una bona prova la creació de la Folklore
Society de Londres el 1878, la primera de moltes institucions europees semblants
que treballarien per a la recol·lecció i l’estudi del folklore.
És cert, però, que Thoms té algun precedent fora del Regne Unit. L’estudiós
Giuseppe Cocchiara, en la seva Storia del folklore in Europa (1971), assenyala que,
entre els estudiosos, hi ha l’acord a considerar que
nel ricercare le radici da cui il folklore, inteso come disciplina autonoma, trae il
suo nascimento scientifico, gli studiosi si sono quasi sempre dichiarati concordi nel
ritenere che esso, per quanto riguarda l’etnica tradizionale (usi, costumi, credenze,
ecc.), si rifaccia al movimento filosofico dei secoli xvII e xvIII, mentre, per quanto
riguarda la letteratura popolare (canti, leggende, proverbi, ecc.) si ricolleghi al
Romanticismo (1971: 27).
Tanmateix, al seu parer,
la storia del folklore non è, e non può essere, che la storia degli indirizzi di pensiero
che tali esperieze hanno promosso, nel loro vario concretarsi e individuarsi nella
personalità e nel modo della cultura dei singoli studiosi […].
2. el concePte de Folklore: evoluc Ió del camP d’estud I I Prec Is Ions termInològIques
39
È a la luce di questi criteri che io mi accingo a studiare come si sia formata in
Europa una coscienza del folklore e come da essa sia nata poi la scienza del folklore.
La mia indagine pertanto è, e vuole essere, una storia interna, o meglio direi in
senso vichiano, ideale di tutto un movimento di studi che porta l’Europa alla ricerca
di se stessa in ciò che essa ha di più intimo (Cocchiara 1971: 29).
És a dir, Cocchiara entén la història del folklore a Europa més aviat com la histò-
ria de la formació d’una consciència, d’una línia de pensament o assaig que desem-
boca finalment en la formació d’una disciplina científica. El despertament d’aquesta
consciència el remunta a la descoberta del Nou Món i la consegüent «scoperta del
selvaggio», amb la reflexió necessària que emprenen els europeus sobre aquella part
de la humanitat a partir de la seva observació i descripció.
Sembla clar, però, que sí que existeix un pas de la línia de pensament o assaig
a la disciplinacientífica i que aquest fet es produeix durant el segle xIx. Si pre-
nem, per exemple, el segon volum d’articles seleccionats per Alan Dundes (2005)
per a la comprensió dels conceptes crítics del folklore, titulat «the founders of
folklore», no inclou cap article sobre folkloristes o institucions anteriors al prero-
manticisme.
Els precedents més immediats del folklore que descrivia Thoms estaven relaci-
onats amb els moviments del primer nacionalisme romàntic, en què se cercava el
record d’un passat no tant per observar més o menys científicament la manera com
es vivia en els temps passats sinó per descobrir models «històrics» amb els quals
repensar el present i construir el futur. Wilson (2005), assenyala que mentre que
als EUA i a l’Europa Occidental el nacionalisme es començà a fonamentar, si més
no al principi, en línia amb les filosofies liberals i humanitàries de la Il·lustració,
a l’Europa central i oriental s’entengué, sobretot, en termes de fixar les fronteres
polítiques per ajustar-se als grups ètnics amb la idea que cada nacionalitat s’havia
de correspondre amb els límits dels estats en tant que cadascuna havia d’aportar les
seves característiques pròpies, intrínseques i diferenciades, al bé comú universal.
La individualitat passava a un segon terme en nom de la nacionalitat: el servei a
l’estat-nació havia de ser la màxima aspiració de l’individu. El nacionalisme romàn-
tic, al contrari que l’il·lustrat, emfasitza la passió i l’instint més que no pas la raó;
les diferències nacionals més que les aspiracions comunes; i la construcció de les
nacions en les tradicions i els mites del passat —el folklore— més que no pas les
realitats polítiques del present.
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
40
En aquest marc, Wilson considera que fou Johan Gottfried Herder (1744-1803)
un dels màxims inspiradors del caràcter d’aquest nacionalisme romàntic centre-
europeu. Per a Herder, de la mateixa manera que dues nacions diferents no poden
compartir els mateixos elements del paisatge ni una història comuna, no poden com-
partir, tampoc, el mateix caràcter. Només representant i mantenint ferm aquest ca-
ràcter, aquesta ànima nacional, les nacions poden contribuir al bé de la humanitat
des de la seva aportació singular. Cada nació té, per a Herder, un objectiu específic
que ha de desenvolupar per al progrés de la civilització, i la manera d’aconseguir-ho
és que cadascuna densenvolupe amb profunditat les característiques que la singu-
laritzen: l’idioma, l’art, la literatura, la religió, els costums, les lleis.
Però en el context de finals del segle xvIII i principis del xIx, la nació alemanya
estava constituïda per centenars de territoris amb milers de normes diferents, i el
poble, al parer de Herder, abandonava les seves formes culturals natives i importa-
va els models estrangers, especialment francesos en la noblesa, amb la qual cosa el
que havia de ser bàsic per al progrés humà des d’aquella nacionalitat estava sent
substituït: una qüestió que, segons ell, ja començava a donar-se des de la baixa edat
mitjana. Per recuperar l’ànima nacional perduda, els alemanys havien de recupe-
rar la personalitat cultural que havien anat perdent des d’aquell moment. I l’única
manera per aconseguir-ho, per a Herder, era a través de la «poesia popular». Una
poesia que era gairebé patrimoni dels camperols, incontaminats de modes foraste-
res, que havien preservat com ningú aquelles expressions fonamentals de l’ànima
alemanya. Per això, calia iniciar una campanya de recol·lecció d’aquella mostra de
«surviving folk poetry» (Wilson 2005: 13) que servís de base per a la construcció de
la nació amb el caràcter que li havia de correspondre. Per a aquests propòsits, Her-
der escrigué alguns assaigs com Auszug aus einem Briefwechsel über Ossian und
die Lieder alter Völker, que influí de seguida en altres autors, i el 1777, a l’assaig
Von Änlichkeit der mittleren englischen und deutschen Dichtkunst féu una crida. És
en aquest punt que Wilson conclou: «With the taking of this step, European folklore
scholarship was officially begun» (ibídem).
Aquest altre concepte de nacionalisme i de reivindicació i cultiu de les literatu-
res nacionals s’aniria popularitzant arreu d’Europa. Fins el punt que, segons la nos-
tra lectura, la filosofia d’arrel herderiana ha estat decisiva, si més no indirectament,
sempre que els pobles, les nacions, han mirat cap al passat a través del folklore
per trobar la seva identitat i inspirar-se per al futur, i sempre que han trobat en
2. el concePte de Folklore: evoluc Ió del camP d’estud I I Prec Is Ions termInològIques
41
el folklore una de les màximes expressions del caràcter nacional. Els nacionalistes
romàntics, després, com els folkloristes angloamericans, estudiarien el folklore com
a survivals o recialles del passat. La diferència entre els uns i els altres rau en el
fet que els nacionalistes romàntics consideren que cal fer reviure el folklore per al
desenvolupament de la nació.
Josep Maria Pujol fa observar que de Herder arrenquen dues línies: «D’una part,
una de les dues que de vegades han estat batejades, des de fora —i no sense raó—,
de “folklore filològic”: la que es dedica a l’estudi de la cançó popular com a “poesia
popular” per excel·lència: les balades “de tradició oral”» (1999: 87) i que analitza
aquesta «poesia popular» amb mètodes de la crítica filològica a fi de reconstruir la
història textual de les balades sense tenir en compte la melodia. A Catalunya en
serien representants ben reeixits Josep Romeu i Figueras i Josep Massot i Munta-
ner en diversos dels seus treballs sobre literatura popular (especialment l’antiga), i
en la tradició acadèmica hispànica l’escola menendezpidaliana, en la qual es formà
Manuel Sanchis Guarner, que, al nostre parer, també podem considerar com a re-
presentant d’aquesta escola, com analitzarem.
Segons Pujol, l’altra línia d’arrel herderiana
però no estrictament folklòrica […] és la que estudia la “poesia popular” de tradició
escrita en les literatures europees des de l’edat mitjana, els practicants de la qual
coincideixen sovint amb els de l’anterior […] i sol utilitzar l’adjectiu [popular] (i de
vegades fins i tot folklòric, manifestament fora de context) com una denominació
de valor estrictament estètic […]: en el cas d’aquests medievalistes de la “lírica
popular” és la que funciona com a alternativa a les poètiques hegemòniques en
cada moment. Per a ells, el fet folklòric és un fet de transmissió, o més exactament
d’acceptació social de la “poesia popular”, amb recreació per part del món oral —
demostrada per la presència de “variants”— únicament constatable, però (tot i que
no tothom és prudent en aquest punt) des del moment que existeixen els folkloris-
tes (Pujol 1999: 88-89).
Aquesta escola, per tant, analitza un altre tipus de tradició literària que, per a
Pujol, cal distingir clarament del folklore perquè presenta un objecte i uns mètodes
essencialment diferents.
Uns dels primers a respondre la citada crida de Herder foren Friedrich David
Gräter i Christian Gottfried Böckh que, inspirats en els textos de Herder, van fun-
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
42
dar la revista Bragur, una publicació periòdica dedicada a la col·lecció i publicació
d’aquella literatura alemanya antiga. I a partir d’ací altres començarien a unir-se a
la causa. Uns dels autors més coneguts en aquest sentit seran els germans Jakob i
Wilhelm Grimm. Editarien al 1812 el primer tom del seu recull de rondalles, Kinder-
und Hausmärchen,3 ampliat amb un segon tom l’any 1815 i un de tercer l’any 1919,
amb l’afegit, el 1822, del corresponent estudi i notes filològiques. Per a Pujol és just
ací que es produeix un pas decisiu: «els contes deixaran de ser un simple model per
fecundar una literatura i passaran a convertir-se en objecte intrínsec d’especula-
ció intel·lectual» (1999: 91). L’aportació dels Grimm no és, per tant, un assumpte
menor, perquè serà a partir d’aquest moment que es dotarà la matèria d’un primer
mètode d’anàlisi. A més d’aquesta i d’altres contribucions, Jakob Grimm publicaria
l’any 1835 la Deutsche Mythologie, sobre mitologia alemanya comparada, que és el
que, com s’ha vist més amunt, reivindicaria William Thoms perquè fos aplicat com
a mètode d’anàlisi a altres tipus de text: la «popular literature» o les «popular anti-
quities». La tasca dels germans Grimm entusiasmaria progressivament i es donaria
a conèixer arreu d’Europa, arribant a esdevenir una de les línies més influents.
El desenvolupament de les perspectives comparatives culminarà a finals del
segle xIx i a principis del segle xx amb l’arribada de l’anomenat mètode historico-
geogràfic de la mà de l’escola finesa. Els filòlegs Elias Lonnrot i Julius Krohn van
començar per dedicar-se a la recollida dels elements folklòrics del Kalevala, poema
èpic de la tradició finesa i careliana, a través de les variants existents. Va ser el fill
del segon, Kaarle Krohn, qui es va encarregar d’aplicar aquest mètode a les ron-
dalles, intentant descobrir-ne la localització històrica i geogràfica de les variants o
d’alguns dels seus elements (Aína 2012: 139-140). Amb l’impuls de Julius i Kaarle
Krohn, aquest mètode tenia per objectiu la reconstrucció de l’origen en el temps i
en l’espai de les rondalles (per això historicogeogràfic) o, més aviat, dels arquetips,
entesos en principi com la suposada «forma original» de la rondalla, a la qual s’ar-
ribaria amb la comparació de totes les variants possibles.4 La principal aportació
3 Encara que el més conegut són les rondalles meravelloses, és important recordar, com fa Jack Zipes, que la col·lecció dels Grimm inclou «unusual fables, legends, soldiers’ and journeyman’s stories, anecdotes, jokes, and religious tales» (2005: 32) passades sempre per un sedàs del gust burgès que fos suficientment modèlic i se situés d’acord amb els cànons de comportament i de rols socials del moment.
4 Actualment, el concepte d’arquetip s’utilitza més aviat en el sentit de «forma bàsica» que ha influït en les versions que es poden trobar en una àrea determinada (Oriol 2002: 147).
2. el concePte de Folklore: evoluc Ió del camP d’estud I I Prec Is Ions termInològIques
43
d’aquest mètode per al conjunt dels estudis folklòrics, encara avui utilitzada, fou
l’elaboració de dos grans catàlegs que permetrien estudiar les rondalles d’una ma-
nera homogènia. El primer és un catàleg de tipus rondallístics o arguments genèrics
als quals s’associen tota una sèrie de variants, que no en pertanyen a cap en con-
cret però que ha de permetre’n la identificació. Tal com hem explicat més amunt,
de la primera edició d’aquest catàleg s’encarregà el folklorista finès Antti Aarne i
es va publicar el 1910. Divuit anys després, l’americà Stith Thompson en féu una
revisió i ampliació (Aarne & Thompson 1928), i encara una altra el 1961 (Aarne &
Thompson 1961), conegut, doncs, com el catàleg Aarne-Thompson. Finalment, l’any
2004 Hans-Jörg Uther i la seva escola en van fer una revisió i una ampliació consi-
derable del catàleg, al qual se sol fer referència amb les inicials dels tres estudiosos
(Aarne-Thompson-Uther, ATU). El segon gran catàleg a què va donar lloc el mètode
historicogeogràfic és el Motif-Index of Folk Literature, de Stith Thompson, sobre els
motius folklòrics, és a dir, «the smallest element in a tale having a power to persist
in tradition» (Thompson 1977: 415); la primera edició del Motif-Index fou iniciada el
1932 i acabada el 1936, ampliada en una segona edició de 1955-1958.
Malgrat la gran acceptació que tingué aquest mètode en el seu moment, també
en el context de la fortuna que feia entre els lingüistes europeus la comparació de
llengües a fi de reconstruir l’indoeuropeu, aviat se’n van trobar algunes dificultats
tant en la consecució dels objectius com en algunes característiques del mètode i de
la precisió dels conceptes i dels catàlegs. La impossibilitat de determinar l’origen
de cada rondalla, l’estructuració dels catàlegs segons uns criteris de vegades poc
coherents i els problemes de definició dels motius, dels tipus i d’altres termes clau,
entre d’altres qüestions, van donar lloc a algunes crítiques que, en part, servirien
per millorar el mètode i també per construir-ne de nous.
Com veurem seguidament, Vladímir Propp n’ha estat un dels principals crítics.
Grimalt (1978) també fa una descripció força detallada dels problemes que presen-
ten els catàlegs i alguns dels conceptes de què parteix el mètode historicogeogràfic.
Malgrat això, convé remarcar que aquest mètode deixa un llegat impagable per a la
investigació de la narrativa folklòrica. Christine Goldberg (2005) en fa una ponde-
ració: per bé que aquesta escola pot haver fallat a l’hora de determinar l’origen i la
història de la rondalla com a gènere, ha reeixit com a eina de catalogació interna-
cional, a pesar de les mancances: els catàlegs encara avui són útils i emprats pels
investigadors. El que permet que el mètode historicogeogràfic no siga una mera
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
44
curiositat de la història del folklore és precisament el seu estatus de mètode, i no
pas de teoria.
Potser el més conegut en aquest sentit és l’estructuralisme que, amb Propp, naixia
com una resposta a les dificultats d’estudi de les rondalles en el mètode historicoge-
ogràfic. Propp observa que fins aquell moment els estudiosos de la rondalla «s’han
preocupat sobretot d’establir-ne l’origen, però no han tingut la precaució elemental
d’estudiar prèviament la rondalla per ella mateixa […]. Propp exigeix, doncs, un es-
tudi sincrònic de la rondalla previ a l’estudi diacrònic» (Grimalt 1978: 17). Per la seva
banda, Levin (2005) destaca la intenció de Propp de lligar l’estudi del folklore més
amb el llenguatge que no pas amb la literatura, com un intent, potser sense l’èxit es-
perat, d’alliberar-lo d’una dependència massa rígida dels estudis literaris.5
Sota aquestes prevencions, Propp, després d’analitzar un centenar de ronda-
lles meravelloses russes del recull d’Alexandre Afanassiev, n’assaja una descripció
morfològica a partir d’unitats estructurals mínimes que anomena funcions: l’acció
que du a terme un personatge des del punt de vista de la significació en el desenvo-
lupament de la intriga (Propp 2006: 33). En una rondalla meravellosa n’hi pot ha-
ver un màxim de 31 i sempre segueixen un ordre inalterable. Descobreix, així, que
les rondalles meravelloses d’Afanassiev tenen totes, sempre, la mateixa estructura.
Els resultats d’aquesta investigació els va publicar el 1928 però romandrien pràc-
ticament desconeguts per al món occidental fins que se’n publicà una traducció a
l’anglès trenta anys després: Morphology of the folktale (1958, actualitzada el 1968).
Aquest fet va tenir una gran importància en tant que el mètode es va poder
conèixer i s’hi va poder aprofundir, però no estigué exempt de polèmica. La més co-
neguda s’esdevingué amb Claude Lévi-Strauss (1976), que li va retreure que obviés
la dimensió cultural de la rondalla, a diferència de la seva pròpia anàlisi sobre els
mites (1955), que se centrava en l’estructura d’oposicions binàries no del mite com
a narració, sinó del mite com a construcció d’un món. Lévi-Straus, doncs, assenyala
que l’estudi de Propp és formalista, mentre que el seu és pròpiament estructuralis-
ta. Alan Dundes (1976) simplement els anomena estructuralistes a tots dos, però
els diferencia pel fet que Propp analitza l’estructura sintagmàtica (seqüencial) de
5 Com s’exposarà més avant, les perspectives més recents d’anàlisi del folklore verbal des del punt de vista contextual i pragmàtic han aconseguit desplaçar el pes de la literatura en l’apro-ximació a aquesta mena de materials amb les aportacions de l’anàlisi de la conversa i la con-sideració del folklore com a acte comunicatiu.
2. el concePte de Folklore: evoluc Ió del camP d’estud I I Prec Is Ions termInològIques
45
les rondalles meravelloses, mentre que Lévi-Strauss analitza l’estructura paradig-
màtica (els patrons d’oposicions) dels mites, i, malgrat que en coneix l’estructura
seqüencial, no la considera gaire important. En qualsevol cas, Dundes també fa no-
tar que l’estructuralisme ha estat un mètode important per als estudis del folklore,
també per a gèneres ben diversos com ara endevinalles i parèmies, i que pot resul-
tar interessant si es combina amb el comparativisme. Així ho creu també Goldberg
(2005: 298) quan arriba a la conclusió que l’aportació general del mètode historico-
geogràfic és perfectament útil si s’associa a les anàlisis de l’estructuralisme.
Les perspectives d’estudi del folklore són ben diverses i poden ser, per tant, ben
útils si s’apliquen complementàriament. Richard Dorson (1972: 7-47) n’arriba a es-
mentar dotze, algunes de les quals ja han estat tretes a col·lació: la historicogeogrà-
fica; la de reconstrucció històrica («historical-reconstructional», 1972: 12), que pretén
reconstruir els materials folklòrics per estudiar períodes o capes socials dels que
se’n tenen poques evidències; ideològica en la línia herderiana i del nacionalisme
romàntic, de la cerca de l’ànima popular al si dels materials folklòrics; la funcional,
que estudia la finalitat, el sentit, la funció dels materials folklòrics en la cultura;
la psicoanalítica, d’arrel freudiana; l’estructuralista; l’oral-formulística, centrada en
l’emissor i en la forma; la «cross-cultural» (1972: 38), que concep el folklore com a
«survivals of primitive beliefs held by all races of men at the lower rungs of the evolu-
tionary ladder» (ibídem); la «folk-cultural» (1972: 40), més pròxima a la vessant més
pròpiament cultural, etnogràfica i descriptiva del folklore; la «mass-cultural» (1972:
41), que analitza els transvassaments entre la cultura popular i la cultura de masses,
els mitjans de comunicació i la penetració de la cultura popular en la societat urbana;
l’hemisfèrica, que divideix el folklore entre el Nou Món i el Vell Món per a l’anàlisi,
considerant que la tasca d’un folklorista sobre el Nou Món és examinar de prop els
processos de sincretisme, adaptació, aculturació, retenció, acomodació, revitalització,
recessió i desaparició dels ingredients ètnics, històrics i racials que hi són presents;
i la contextual, una de les més importants als EUA que es començaren a desenvolu-
par a les universitats d’Indiana i Pennsilvània als anys 60, i que incorpora aspectes
lingüístics, sociològics, psicològics, etc., per a l’estudi del context en què s’emmarca el
folklore. Per a la nostra síntesi, de cara a valorar l’evolució del concepte de folklore,
les més interessants són l’aproximació funcional i la contextual.
Com hem dit, la perspectiva funcional estudia el paper que representa el folklo-
re en una cultura determinada. Un dels màxims exponents de la investigació en
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
46
aquest sentit és William Bascom que, després de remarcar la importància d’estu-
diar el folklore en el seu context, anota que el folklore desplega, almenys, quatre
funcions importants: l’entreteniment, la validació d’una cultura (dels seus rituals i
institucions), l’educació i el manteniment de les pautes de comportament accepta-
des a fi d’exercir control social, funció relacionada amb les dues anteriors però que
per a Bascom cal distingir clarament (Bascom, 1954). Encara que la seva anàlisi
simplifica intencionadament les funcions del folklore, serveix per destacar-ne les
més importants i subratllar el paper del folklore com a mecanisme per estabilitzar
una cultura, que es podria considerar com una sola funció que agrupa totes les
altres:
It is used to inculcate the customs and ethical standards in the young, and as
an adult to reward hum with praise when he conforms, to punish him with ridi-
cule or criticism when he deviates, to provide him with rationalizations when the
institutions and conventions are challenged or questioned, to suggest that he be
content with things as they are, and to provide him with a compensatory escape
from «the hardships, the inequalities, the injustices» of everyday life. Here, indeed,
is the basic paradox of folklore, that while it plays a vital role in transmitting and
maintaining the institutions of a culture and in forcing the individual to conform
to them, at the same time it provides socially approved outlets for the repressions
which these same institutions impose upon him (Bascom 1954: 349).
El més innovador, possiblement, d’aquesta perspectiva, és que el text ja no és
l’eix central de l’estudi dels folkloristes, sinó que ho és la funció que els textos de-
senvolupen en un context i en una cultura determinada. Fins ben entrat el segle xx
la desatenció als aspectes externs al text haurà estat general i provocarà algunes
dificultats i algunes mancances en els estudis folklòrics pel fet de no tenir presents
assumptes tan condicionants com ara la música, la gestualitat o la situació comuni-
cativa. Serà a partir de la segona meitat del segle xx que tot això començarà a canvi-
ar: la perspectiva funcional, primer, i la contextual, després, seran pedres de toc que
renovaran no solament el panorama acadèmic i crític sinó també el concepte mateix
del folklore, que arrossegava algun llast d’ençà de les teoritzacions del segle xIx.
Des de la perspectiva contextual, treballada principalment per folkloristes ame-
ricans, s’observa que hi havia un problema, en primer lloc, per la difusió de l’objecte
d’estudi. Per a aquests estudiosos no quedava ben definida la matèria agrupada
2. el concePte de Folklore: evoluc Ió del camP d’estud I I Prec Is Ions termInològIques
47
sota el nom de lore en el compost folklore, que sempre s’havia formulat enumerant
un llistat de gèneres acabat amb un etcètera; i, d’altra banda, es plantejaven si el
folk s’havia de reduir realment a un sector determinat de la població. En segon lloc,
existien obstacles en el tractament metodològic, si més no en els primers temps del
folklore: es recollia només allò que semblava estrany, antic, exòtic, que no obstant
podia ser «rescued by timely exertion», en paraules de W. Thoms, però, en defini-
tiva, allò que s’estava perdent i que no resultava habitual per al col·lector. Un cop
recollits i passats a l’escrit, els objectes folklòrics perdrien l’interès dels compiladors
en tant que s’hauria aconseguit preservar-los de l’oblit.
L’alfabetització general de la societat occidental al llarg del segle xx, els canvis
en la concepció de l’oci, les noves estructures familiars, socials i laborals, l’expansió
dels mitjans de comunicació de masses i, en definitiva, les noves formes de comu-
nicació derivades de tot plegat incidiran dràsticament en el folklore: naixeran unes
necessitats i unes configuracions comunicatives noves i en moriran d’altres.6 I això,
al capdavall, requerirà d’una actualització en la concepció global del folklore: caldrà
redefinir el folk i també el lore.
Alan Dundes, en aquest sentit, comprendrà la part del folk com «any group of
people whatsoever who share at least one common factor» (Dundes, 1966: 232; la
cursiva és seva). Per tant, el folk ja no serà un poble rural, format per vells pagesos
analfabets, sinó les comunitats que compartisquen almenys un tret en comú: una
llengua, una ocupació, una religió… de manera que un mateix individu podrà ser
membre de diverses «folk units» amb cadascuna de les quals compartirà almenys
un element. Tanmateix, a l’hora d’esclarir el lore, Dundes no s’estava d’oferir un
llarg llistat obert de gèneres que assegurava que calia descriure abans de definir
el folklore (Dundes, 1964: 251). Tot i que no es pot negar que, efectivament, calen
aquestes descripcions, aquesta afirmació fóra comparable a dir que no es podrà defi-
nir la zoologia fins que no se n’hagen descrit adequadament totes les espècies. Això
sí, devem a aquest autor, sobretot, una valuosa renovació del concepte i, endemés,
una concepció multidimensional de la matèria, que ara ja hauria de fer atenció a
«text, texture and context» (1964), és a dir, des dels factors més interns als més ex-
terns de la mostra estudiada. La perspectiva contextual contempla encertadament,
a més del text pròpiament dit, la forma i la situació comunicativa en què s’esdevé. I,
6 V. Pujol (1989a): hi reflexiona sobre «allò que la industrialització s’endugué», «què en queda» i «què és nou» en el folklore del nostre temps.
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
48
alhora, afegia un aspecte ben interessant i totalment nou: els folkloristes i antropò-
legs americans han contribuït a fer entendre que el folklore no solament reflecteix el
passat, sinó que també pot reflectir la cultura i altres elements del present. Això ha
tingut conseqüències fonamentals per a la metodologia folklòrica: si el folklore era
un pretext per investigar el passat, no hi havia necessitat d’estudiar el folklore en
el seu context. Per això, el folklore orientat a la història només estava interessat en
la recol·lecció de textos, amb els quals arribar a aquest passat. En canvi, el folklore
orientat al present ha esdevingut cada vegada més interessat en les dinàmiques
d’ús de folklore en situacions particulars.
Serà Dan Ben-Amos (1971) qui, finalment, aportarà una solució més satisfac-
tòria als problemes de definició del camp d’estudi. Per a aquest altre folklorista
nord-americà, el folklore és una interacció social que es diferencia d’altres maneres
de parlar i gesticular per la intenció i els mitjans artístics a través dels quals es
desplega, i es dóna en un context d’«small group»; un «grup petit» entès com aquell
en què és possible la comunicació directa interpersonal: des d’una reunió d’amics
a una manifestació en què es coregen diverses consignes enginyoses. Pujol ha do-
nat a conèixer aquesta definició en l’àmbit català i ha puntualitzat que el folklore
s’utilitza per «superar determinades situacions difícils, delicades o potencialment
conflictives que es produeixen entre persones que estan en contacte directe» (1991-
1992: 69). En aquesta mateixa línia, Heda Jason assenyala que un text folklòric
«addresses itself to some problem. This may be a national, social or universal hu-
man problem. The work poses the problem, deals with it in some manner and re-
solves it» (1977: 254).
Malgrat tots aquests esforços per a l’esclariment del concepte de folklore, en el
context europeu actual aquest terme, sobretot fora dels àmbits especialitzats, es
presta a ambigüitats conceptuals diverses. Per exemple, podem adduir la confusió
per l’assimilació popular del folklore, una forma específica de comunicació, al folklo-
risme, la reproducció d’algun aspecte antigament folklòric reconvertit, després d’un
període d’interrupció en la transmissió, amb unes finalitats ideològiques o estèti-
ques determinades (Martí 1996); encara que G. Šmidchens proposa revisar aquest
terme o ajustar-ne millor l’àmbit, al capdavall conclou que «The term “folklorism”
therefore is best defined functionally, denoting the conscious use of folklore as a
symbol of ethnic, regional, or national culture» (2005: 332) i, per tant, no difereix
gaire de l’estudi de Martí (1996).
2. el concePte de Folklore: evoluc Ió del camP d’estud I I Prec Is Ions termInològIques
49
Una altra confusió es pot produir quan hom no és capaç de distingir entre folklo-
re i fakelore, definit aquest segon com
the presentation of spurious and synthetic writings under the claim that they are
genuine folklore These productions are not collected in the field but are rewritten
from earlier literary and journalistic sources in an endless chain of regurgitation,
or they may even be made out of whole cloth (Dorson 1969: 285).
I, encara, senzillament, hi poden haver confusions a través de les concepcions
diferents de la matèria en les diferents escoles i èpoques (Pujol 1999 i 2007).
Altres denominacions com literatura oral, popular o tradicional són també
imprecises. N’han parlat, entre altres, Ben-Amos (2005), Brunvand (1986), Oriol
(2002: 27-29) i Pujol (2007).
Parlar de literatura oral pot resultar problemàtic en tant que, d’una banda,
l’oralitat depassa l’àmbit del folklore: no tot el que és oral és folklore i, encara, no
tota la literatura de transmissió oral és folklòrica (pensem, per exemple, en els
audiollibres, o en les cançons d’autor); d’altra banda, l’alfabetització general de la
nostra societat i l’auge de les tecnologies de la informació i la comunicació han in-
corporat nous instruments per a la interacció comunicativa, amb la qual cosa molts
investigadors ja fa temps que parlen del folklore en línia, en les xarxes socials, etc.
La denominació literatura popular és potser la més comuna en la cultura catala-
na, però no és menys problemàtica. L’adjectiu popular en el sentit de ‘del gust de la
majoria’ o ‘conegut per una majoria’ també depassa l’àmbit del folklore (per exem-
ple, les novel·les venudes com a best-sellers), però, a més, existeixen produccions
folklòriques que no són gens populars. Si, en un altre sentit, com fan alguns dels
nostres estudiosos com ara Josep Romeu i Figueras, s’entén la literatura popular
associada amb un conjunt de característiques formals o estètiques, llavors hi ha la
dificultat d’establir fronteres clares entre el que és popular, popularitzant, culte i
semiculte, de manera que l’adjectiu popular tampoc pot ésser considerat un parà-
metre definitori.
Finalment, parlar de literatura tradicional, com fa l’escola menendezpidaliana
i, a partir d’aquesta, també alguns dels nostres investigadors, és també imprecís
en tant que no solament existeix folklore efímer, que no pot arribar a esdevenir
tradicional (com ara alguns acudits circumstancials, per exemple, sobre l’actualitat
política; o com els cants improvisats), sinó que a més la tradicionalitat no és cap
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
50
atribut inherent a cap element de la comunicació artística entre les persones: no hi
ha elements intrínsecament tradicionals en oposició a d’altres que no ho són (Pujol,
2007). En tot cas, la tradicionalitat pot ser un tret constatable en el folklore i que es
pot trobar en moltes de les seves formes.
Per a Dan Ben-Amos (2005), algunes d’aquestes i d’altres característiques, com
la irracionalitat, la ruralitat, l’anonimat, etc., observables en alguns materials fol-
klòrics, s’anaren convertint en assumpcions apriorístiques que limitaren la recerca
i la teoria durant molt de temps i en condicionaren els resultats, cosa que podria
haver contribuït a la dificultat de la transformació del folklore en un veritable camp
d’estudi:
In order to progress with research in the fields of folklore, it is necessary, as some
have already done, to unload the attributes of the past and to observe folklore
freshly, as it exists in social reality. Within this context folklore is a culturally
unique mode of communication, and its distinctiveness is formal, thematic, and
performative. There is a correlation between these three levels of expression,
by which the speakers of folklore set it apart from any other communication in
society.
As a distinct mode of communication folklore exists in any society; it is the sole
property of neither peasants nor primitives. No doubt folklore could be traditional,
but is no so by definition; it could be anonymous, but is not essentially so. Any of
the qualities that were, and still are, attributed to folklore might be inherent in
some forms, in some cultures; and any time they are, it is up to the folklorists to
demonstrate it anew (Ben-Amos 2005: 15-16).
D’altra banda, per denominar el camp d’estudis que es dedica al folklore o a la
literatura popular, si bé en general s’utilitza, també, la paraula folklore, és d’ús
força habitual el terme folklorística. A banda, en la cultura catalana s’ha introduït
àmpliament el terme etnopoètica, encunyat per Heda Jason, inserit ací per Josep
M. Pujol (1985) i revalidat i difós per Oriol (2002). La penetració d’aquest terme en
els estudis catalans, a més, ha estat estudiada per ella mateixa en un treball recent
(Oriol 2016b).
En les seves anàlisis, sembla que Jason distingeix entre ethnopoetics, la dis-
ciplina d’estudi (Jason 1975), i ethnopoetry, l’objecte d’estudi, que descriu així:
«Ethnopoetry (oral or folk literature) is understood as being verbal art transmit-
2. el concePte de Folklore: evoluc Ió del camP d’estud I I Prec Is Ions termInològIques
51
ted from generation to generation by talented performers in a process of improvi-
sation by talented performers in a process of improvisation» (Jason 1977: 5). I
precisava:
Not every text passed on by oral tradition has the quality of being oral literature.
For an orally transmitted text to be considered “literature” it must possess an
artistic form. A traditional greeting, a weather prediction or a technical instruc-
tion, for example, although conveyed orally, do not necessarily have such a form.
An ethnopoetic work, taken as a whole, encompasses the text, the dramatiza-
tion of the text (including its kinetic, musical and visual elements) and the audi-
ence at the presentation. Each performance of a tale or a song is considered a com-
plete piece of ethnopoetry, art in its own right, regardless of other presentations of
the same tale or song (ibídem).
Amb ethnopoetry, doncs, possiblement es voldria referir al folklore verbal, però
entès concretament com tot un acte comunicatiu que inclou el text, la dramatització
(emissió, gestualitat, musicalitat, elements visuals) i la recepció. Amb «verbal art»
es referia, com féu Propp en el seu moment, a «aquelles formes artístiques que es
transmeten oralment. Tanmateix, avui dia, els moderns mitjans de comunicació i
les noves tecnologies de la informació han propiciat que l’art verbal es transmeti
també per fotocòpia, fax o correu electrònic i no només de boca a orella» (Oriol 2002:
38-39). Ací hem preferit descartar l’ús del terme art verbal pel fet que no ha fet for-
tuna en els estudis crítics de la literatura popular catalana i, a més, pot confondre’s
amb altres usos que se li atorguen des de la teoria de la literatura.
El fet que tant ethnopoetics com ethnopoetry hagen convergit en la utilització en
català de la paraula etnopoètica pot haver portat a una certa confusió en la distri-
bució i l’ús del terme en l’àmbit català. En general, s’ha fet servir etnopoètica per
a la disciplina d’estudi, bàsicament a causa del segon component del mot, poètica,
que fa referència a la teoria del discurs literari. Tanmateix, gairebé no s’ha utilitzat
mai un terme paral·lel, del tipus etnopoesia, per a conceptualitzar l’objecte estudiat.
Possiblement per aquesta raó, no són pocs els autors —entre els quals ens hem
inclòs en alguna ocasió— que es refereixen al seu objecte també amb el terme et-
nopoètica. El Termcat, a través del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes
Balears, identifica etnopoètica amb ethnopoetics, però no en proposa cap definició.
L’entrada no s’inclou en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
52
Catalans. El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,
en canvi, sí que inclou entrada i definició d’etnopoètica: «Branca del folklore que
estudia les manifestacions artístiques de base verbal creades pel poble». No obstant
això, després defineix l’adjectiu etnopoètic com «De l’etnopoètica o que hi té relació»,
de manera que si hom parla, per exemple, d’un text etnopoètic, pot estar referint-se
tant a un estudi com a una manifestació folklòrica, en tant que una manifestació
folklòrica «té relació» amb l’etnopoètica.
D’altra banda, molts investigadors de la cultura catalana, al costat d’escriptors i
docents amb inquietuds pel folklore, es coordinen a través de l’anomenat Grup d’Es-
tudis Etnopoètics, sota l’empara de la Societat Catalana de Llengua i Literatura,
filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest grup ha contribuït a difondre el terme
i el seu àmbit d’estudi, i amb la coordinació de les recerques universitàries s’estan
fent esforços no sols per l’inventariat, la catalogació i la classificació dels materials,
sinó també per l’estudi d’aquests materials i per d’adopció gradual d’uns criteris
terminològics conjunts, una tasca que tot just està en procés.
Malgrat, doncs, la fortuna del terme en els estudis sobre literatura popular ca-
talana, no és tanta la seva presència internacional. Malauradament, la mancança
d’una terminologia precisa acceptada internacionalment ens força a ser prudents;
més encara mentre la recerca folklòrica als territoris de llengua catalana estiga en
procés de desenvolupament d’uns acords terminològics generals mínims. Per això,
optarem per folklore, folklorística o circumlocucions equivalents per referir-nos al
camp d’estudi, preferentment, i alternarem amb etnopoètica i els seus derivats per
al·ludir a aquest camp sobretot des d’una òptica sincrònica. Per a l’objecte estudiat,
i mentre no hi haja aquests acords terminològics de què parlem, utilitzarem folklore
(verbal) i literatura popular (emprats generalment, com a sinònims), que són els
que gaudeixen d’una major tradició en el nostre àmbit.
3. de l ’«arx Iv íst Ica Folklòr Ica» a la h Istòr Ia del Folklore
53
3. de l’«arxiVística Folklòrica» a la història del Folklore
Encara que el que comentarem tot seguit és, també, una precisió terminològica, que
incorporem igualment per a la nostra anàlisi, resulta alhora ben útil per introduir
la necessitat d’una història del folklore. Ignasi Roviró, en un estudi que vol ser una
proposta epistemològica, conceptual i, també, terminològica per a la investigació en
el folklore entès com a fenomen comunicatiu, introdueix l’expressió «arxivística folklò-
rica» (1992: 77), que ha experimentat un cert seguiment entre els investigadors del
folklore català. Per «arxivística folklòrica» es refereix a «aquells reculls compiladors
sense massa esquemes interpretatius de les dades. És l’aspecte més etnogràfic de
recollida i classificació de materials» (1994: 14), és a dir, a la recol·lecció clàssica de
materials folklòrics, «interessada més pel contingut i pel resultat que per la forma
d’assoliment i d’aparició del text folklòric», i que no tenia en compte «ni l’ús, ni el mit-
jà ni la finalitat, sinó el resultat fossilitzat, descontextualitzat» (Roviró 1992: 77). Els
productes de l’arxivística folklòrica es caracteritzen per:
1.- L’absència del destinatari (que no és el lector ni sempre el recopilador. Ho és
menys, el transcriptor). Moltes vegades no hi és present ni el destinador.
2.- L’absència de context, i per tant l’absència de l’ús real.
3.- La distància insalvable entre el destinador i el destinatari.
4.- La distància insalvable entre la producció i l’execució del text.
5.- La presència de narrador però, molt sovint, l’absència d’enunciador. Els argu-
ments de l’arxivística no porten marques de l’enunciador: quan l’enunciador és
present, totes les referències en són externes, de context (Roviró 1992: 77-78).
I, com que defèn que l’estudi del folklore s’ha de convertir «en l’estudi de la co-
municació folklòrica, en una ciència englobada en els estudis de la comunicació o en
una branca de la semiòtica que s’interessa pels discursos i pels textos» (1992: 77),
per la mateixa raó advoca per arraconar aquell «vell ús del terme i del mètode del
folklore [el que es practica amb l’arxivística folklòrica], o, fins i tot, i millor enca-
ra, l’estudiarem contextualitzat amb la ciència i la societat que li donaren vida»
(1992: 77). Precisament aquest darrer és l’objectiu principal del nostre treball.
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
54
Llorenç Prats arriba a la mateixa conclusió, però des d’un altre punt de vista:
entén que, en tant que els reculls folklòrics no són folklore, «la manera adequada
d’apropar-se a aquests reculls folklòrics de literatura de tradició oral no pot ser cap
altra […] que tractar-los com a textos literaris més o menys basats en la tradició
oral» (1991-1992: 5) i, per això, si per comprendre un text de la «literatura culta»
cal estudiar-ne el context històric i sociocultural, convé procedir semblantment en
aquesta mena de reculls.
Tant Prats com Roviró posen de manifest que la recol·lecció folklòrica no és prò-
piament folklore, no és aquell acte comunicatiu artístic en petits grups de què par-
làvem adés, sinó que es tracta d’una reproducció, sovint descontextualitzada o, en el
millor dels casos, amb un context transvasat: de l’acte comunicatiu espontani a la
seva descripció. És important, doncs, reconèixer aquestes aportacions, què tenen en si
d’aportacions i quines dificultats van haver de superar. Ara bé, no ha de ser tant una
qüestió de cànon o de jerarquia de les millors obres folklòriques com, més aviat, una
qüestió d’estudi, d’anàlisi i de valoració del corpus textual llegat fins a l’actualitat. En
poques paraules, comprendre les contribucions de l’arxivísticafolklòrica ha de passar
per entendre, tal com hem anat indicant més amunt, la situació historicocultural en
què es produïen, així com les finalitats que es perseguien en cada publicació, o les
que perseguia cada autor o cada institució. Sense aquest examen global és impossible
jutjar amb criteri o reconèixer amb discerniment la validesa de tot aquell material.
En aquest sentit, hi ha hagut un interès creixent i manifest arreu del món occi-
dental per l’estudi del folklore des d’un punt de vista històric que, d’alguna manera,
resol alguns dels problemes de l’arxivística folklòrica. És així que el material folklò-
ric compilat, abans sovint dispers i desconegut, ha començat a estar degudament
analitzat i classificat, i s’ha valorat i reconegut la tasca dels folkloristes amb l’espe-
rit crític necessari.
Més amunt ja hem assenyalat la manca d’un estudi global i actualitzat sobre
història del folklore al País Valencià. Això fa que hagem d’enfrontar aquest estudi
intentant incorporar, si més no com a fonamentació teòrica, diverses variables a
l’hora de proposar una periodització. Bàsicament, per a la configuració d’aquesta
periodització hem conjugat tres aspectes essencials:
a) el context historicosocial, cultural i literari;
b) les propostes i els treballs previs fets en aquest sentit en marcs més amplis;
c) la bibliografia existent sobre aquest tema al País Valencià.
3. de l ’«arx Iv íst Ica Folklòr Ica» a la h Istòr Ia del Folklore
55
Abans d’entrar en el detall, convé assenyalar que, anteriorment a la publicació
de la nostra proposta més recent (Vidal 2016), que coincideix amb la que fem servir
en aquest treball, en estadis encara més primerencs de la nostra recerca vam inten-
tar avançar, molt sumàriament, i a tall de contextualització, algunes de les línies
traçades ací, però encara sense una justificació empírica degudament detallada (ve-
geu, per exemple, Vidal 2015a i 2015b). Això fa que ara discrepem sensiblement de
la periodització que hi enunciàvem, més concretament en el primer d’aquests dos
treballs (2015a). Com ja hem anunciat, iniciem el període romàntic en l’any 1873;
el de la institucionalització, abraça des de 1912 fins a 1939, al final de la Guerra
Civil, i no fins a 1947, data de publicació del tercer volum de Còsesdelameuatèrra,
de Francesc Martínez; i tancarem el període franquista l’any 1975, amb la mort de
Franco, per bé que va ser l’any 1976 quan Enric Valor publicaria el segon volum de
l’Obra completa. Les raons ja han estat adduïdes i es desplegaran al llarg d’aquest
treball. Tot i que una periodització d’aquestes característiques mai no pot ser exacta
i, tal com la concebem actualment, ens força a fer una certa ziga-zaga per mantenir
aquestes obres esmentades de Martínez i Valor dins dels períodes anteriors, on cre-
iem que han de pertànyer, entenem que el pes històric de la mort del dictador i les
conseqüències polítiques i històriques derivades tenen moltes més implicacions per
a la història del folklore que no pas la publicació d’aquells volums.
El primer aspecte, evidentment, que resulta essencial per a la nostra periodit-
zació és la consideració dels contextos polítics, historicosocials i literaris, atès que
condicionen l’aparició —i les formes d’aparició— d’autors i publicacions d’interès
folklòric i, per tant, necessàriament condicionen també les grans etapes i tendèn-
cies. És obligat, per això, tenir ben presents, sobretot, les especificitats culturals,
històriques i polítiques del País Valencià. En comparació amb Catalunya i les Illes
Balears, la quantitat —i, sovint, la qualitat— de les publicacions, dels autors i de
les institucions que s’han dedicat al folklore al País Valencià és força migrada abans
dels anys 80 del segle xx —i molt particularment durant la Renaixença—, amb no-
tables excepcions. En un altre sentit, els panorames històrics i polítics seran especi-
alment determinants per explicar-se el desenvolupament diacrònic del folklore, com
moltes altres àrees de coneixement. Per exemple, durant els anys de la dictadura
franquista (1939-1975), els processos històrics i polítics derivats truncarien molts
dels avenços previs en els marcs cultural i institucional, alhora que es generarien
noves formes que dependrien de la nova situació.
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
56
Pel que fa a les propostes i els treballs que, d’una manera o d’una altra, plante-
gen una perspectiva històrica per als estudis folklòrics, existeixen tant autors que
centren el seu àmbit en el marc del conjunt d’Europa, com ara Guichot (Noticia
histórica del folklore, 1922) o Cocchiara (Storia del folklore in Europa, 1971), com
altres que se centren en marcs geogràfics més concrets, com els treballs de Cochiara
(Storia degli studi delle tradizioni popolari in Italia, 1947) per a Itàlia, Dorson (The
British Folklorists. A History, 1968) per al Regne Unit, Guichot (1922) de nou, en la
segona part del treball, per a Espanya, i Dorson (American Folklore, 1959; i Ameri-
can Folklore and the Historian, 1971) per als Estats Units.
Per al folklore europeu, en el seu treball, Guichot (1922) en realitat el que fa és
agrupar en capítols la història del folklore en diversos països o grans àrees geogrà-
fiques: Alemanya, Anglaterra, Portugal, Itàlia, França, la «rama Escandinava» (Di-
namarca i Suècia), la «rama Ugriena» (Finlàndia, Lapònia), els «países de elementos
germanos y latinos: Bélgica, Holanda, Suiza», els «pueblos eslavos: Rusia, Polonia»,
els «pueblos teutones, eslavos y otras ramas: Austria, Hungría» i «los demás esla-
vos del Sur: Servia [sic], Montenegro, Bulgaria; de la rama ural-altáica o escítica:
Turquía; de la familia latina: Rumanía; la familia helena: Grecia, Albania; dos ra-
zas esparcidas en Europa: hebreos, gitanos». Finalment, inclou un capítol dedicat
a un repàs general per «los demás continentes». En general, en la seva descripció
del folklore en els diversos països parla sempre d’alguns precedents preromàntics,
però generalment situa l’arribada del folklore durant el romanticisme i considera,
en general, l’etapa del realisme com el temps d’aparició de la «demótica», és a dir,
de l’estudi científic del folklore. També, en general, considera un període o un sub-
període diferenciat l’arribada dels regionalismes europeus.
Com ja hem assenyalat més amunt, la proposta de Cocchiara (1972) és un poc di-
ferent en tant que el seu objectiu és traçar l’evolució del desvetllament dels camins
de pensament que desemboquen finalment en la creació d’una ciència. En el seu
volum distingeix sis grans parts. En la primera, «Alle fonti di un nuovo umanesimo:
lo studio dei popoli», tracta sobre els diferents fronts que s’obrien per a la recerca
des de la descoberta del Nou Món, l’evolució de l’enfrontament entre religiositat
oficial i superstició popular i també entre aquesta i la raó, i les diverses descobertes
dels pensadors il·lustrats. En la segona, «La ricerca delle “origini” fra Illuminismo
e Preromanticismo», analitza els canvis en els estudis històrics cap auna «scienza
dei costumi», la contraposició d’un «nosaltres» de l’home primitiu, l’aparició dels
3. de l ’«arx Iv íst Ica Folklòr Ica» a la h Istòr Ia del Folklore
57
preromàntics i la literaturització i utilització que fan de la poesia popular, i l’arriba-
da del nacionalisme d’arrel Herderiana. La tercera, titulada «Il folklore come stru-
mento di politica e di dignità nazionale nel Romanticismo», analitza els aspectes
que ja hem ressenyat ací sobre la relació entre el nacionalisme romàntic alemany
i l’aparició dels primers reculls pròpiament dits sobre literatura popular, comen-
çant pels germans Grimm, així com l’aparició de les primeres escoles folklòriques
russes i escandinaves. En la quarta part, «Il folklore fra filologia e storia durante il
Positivismo», repassa l’escola mitològica de Müller, els estudis a l’òrbita de Befney,
l’aparició dels estudis de folklore filològic i literari i la figura del folklorista italià G.
Pitrè. La cinquena part, titulada «La scuola antropologica inglese e il suo influsso
negli studi delle tradizioni popolari», se centra en les escoles i línies de recerca de
l’antropologia anglesa i el seu influx arreu d’Europa. Finalment, en «Aspetti del fol-
klore nell’ultimo cintuantenio» parla de les línies historicoculturals, sociològiques i
filològiques del segle xx.
Tal com havia fet en la primera part del seu treball, per a la descripció històrica
del folklore a Espanya, Guichot (1922) elabora més aviat una composició, de fet,
de notícies històriques sobre el folklore, tal com titula el seu llibre, a partir d’àrees
més petites que li permeten ser més precís i concret, segurament perquè és l’única
manera d’enfrontar-se al tema si es volen incloure les aportacions de tots els àmbits
culturals i lingüístics que s’hi integren. Semblantment al que havia fet per a Eu-
ropa, inclou in capítol de «Precedentes a los orígenes» sobre obres que poden tenir
algun interès, al seu parer, d’entre els segles xII a xvIII. Continua per una part titu-
lada «Orígenes españoles» (del folklore), que divideix entre «Época del Romanticis-
mo en europa. 1800 a 1830» i «Época del Realismo en Europa. Subperiodo de prepa-
ración regionalista en Europa. 1830 a 1875». A continuació, parla de la «Formación
del Folklore Nacional y de los Regionales», amb el subtítol «Época del Realismo en
Europa. Subperiodo de preparación folklorista en Europa. 1875 a 1890», dividit per
àrees territorials. La valenciana, per cert, com veurem més avant amb més detall,
apareix dins del capítol «Regiones que no formaron Sociedades de Folklore». Final-
ment, titula l’última part «Naturalización del Folklore en las Regiones y su ingreso
en la Literatura General Española», subtitulada «Época del Regionalismo en Euro-
pa. 1890 a 1921».
En el marc de la literatura popular catalana, existeixen diversos estudis sobre
la història del folklore, la majoria sobre Catalunya i més o menys parcials, referits
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
58
a autors i obres concrets. Deixant de banda aquests treballs parcials i els centrats
en la història de l’etnografia o l’antropologia, fins ara s’havien elaborat, sobretot,
alguns estudis per al Principat. Segurament, el més conegut és el treball de refe-
rència de Prats, Llopart i Prat La cultura popular a Catalunya. Estudiosos i Insti-
tucions (1853-1981) (1982), una síntesi de la història del folklore a Catalunya des
del segle xIx fins als anys 70 del segle xx que d’alguna manera ha marcat el discurs
historiogràfic posterior. Aquest volum es pot complementar força bé amb El mite de
la tradició popular, de Llorenç Prats (1988), en què estudia el caràcter conservador
dels estudis folklòrics a la Catalunya del segle xIx, fent-ne alhora un repàs pels
principals autors i obres.
D’altra banda, el Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llen-
gua i Literatura es reuneix anualment a fi d’investigar sobre qüestions acordades
de folklore (vegeu Valriu 2011) i alguns dels articles publicats en els seus llibres,
generalment de publicació anual, poden tenir un interès notable per a la història
del folklore, encara que, això sí, solen ser sempre estudis sobre aspectes molt con-
crets. En aquest sentit, és especialment interessant el recull editat per Temporal
i Villalba (2012) per les aportacions sobre història del folklore d’arreu dels Països
Catalans, a pesar que no és un volum amb una perspectiva global sinó un conjunt
d’articles sobre folkloristes i organismes diversos.
Com ja hem dit en un altre punt, actualment s’estan duent a terme diverses
recerques que apunten a l’elaboració d’una història del folklore català conjunta. Un
primer avançament d’aquesta tasca ha aparegut recentment en el monogràfic de la
revista eHumanista/IVITRA número 9 (2016) dedicat a «Etnopoètica catalana: pa-
noràmica històrica, implicacions universals i perspectives contemporànies» editat
per Joan Borja. Concretament, s’hi inclouen estudis d’història del folklore al País
Valencià (Vidal 2016), a les Illes Balears (Valriu 2016) i a Catalunya (Oriol 2016a).
En essència, el nostre treball referit al País Valencià és una panoràmica general
que inclou, en un espai molt més reduït, els principals períodes, autors, obres, etc.,
que desenvolupem detalladament en aquesta tesi, però amb l’afegit d’un subapartat
final dedicat al període comprès entre 1975 i l’actualitat. Els treballs de Caterina
Valriu i Carme Oriol són ben interessants de ressenyar pel que impliquen de docu-
mentació i actualització crítica i biobibliogràfica sobre aquest tema, i per les conco-
mitàncies —i les divergències— que podrem anar descobrint i detallant al llarg del
nostre treball.
3. de l ’«arx Iv íst Ica Folklòr Ica» a la h Istòr Ia del Folklore
59
En l’estudi de Caterina Valriu sobre les Illes Balears s’hi distingeixen quatre
grans períodes: «Els inicis (1840-1900», marcat pel moviment romàntic (Valriu 2016:
31); «De 1900 a 1940: la recerca, la sistematització i els projectes col·lectius» (2016:
32) un període de característiques semblants al que per al País Valencià encabim
entre 1912 i 1939, en el cas balear amb les aportacions destacades com les d’Antoni
M. Alcover, Francesc Camps i Mercadal, Andreu Ferrer i Ginard, el Bolletí del Dic-
cionari de la Llengua Catalana, la revista Tresor dels Avis, l’aportació a l’Obra del
Cançoner Popular de Catalunya i la dels folkloristes estrangers; un tercer període
titulat «La resistència cultural, el col·laboracionisme i els inicis de la represa (1940-
1975)», (2016: 40) marcat pel franquisme i de característiques també similars al pe-
ríode equivalent valencià, amb personalitats com Rafael Ginard, Francesc de Borja
Moll, Isidor Macabich i Joan Castellò; i un darrer període titulat «La represa i la
renovació dels estudis folklòrics» (2016: 44) influït per la recuperació i normalització
de la llengua catalana, l’edició de monografies sobre les Illes i la creació de grups
culturals «que treballen per a la recuperació de la identitat nacional» (ibídem), a
més de la creació de la Universitat de les Illes Balears.
Per a Catalunya, partint d’algunes aproximacions prèvies, Carme Oriol consi-
dera que
una història de la literatura popular catalana podria construir-se al voltant de tres
períodes: (1) el període romàntic; (2) el període clàssic; i (3) el període modern. En
el cas concret de Catalunya, i atenent a les seves dinàmiques particulars, les dates
que marquen el començament i l’acabament d’aquests períodes, i dels correspo-
nents subperíodes, són representatives de fites o de moments clau que han estat
significativament influents en aquesta àrea (2016a: 53).
Situa el període romàntic entre 1853 i 1893 (Oriol 2016a: 53), caracteritzat per
dos grans moviments que se succeeixen en el temps: el «folklore literari» i el «folklo-
re excursionista» (ibídem). Dins del període clàssic (1894-1959), distingeix, alhora,
dos subperíodes: el primer, fins a 1939, caracteritzat per la institucionalització i la
participació en projectes col·lectius, com a les Illes Balears i al País Valencià; i el
segon, fins a 1959, es caracteritza per la gran tasca duta a terme per Joan Amades
(2016a: 55). Finalment, en el període modern (1960-), també distingeix dos sub-
períodes: de 1960 a 1981, en què es comença a recuperar l’estudi i la difusió de la
literatura popular catalana (2016a: 57); i el segon, a partir de 1981, en què l’estudi,
Pr Imera Part. Fonamentac Ió teòr Ica
60
la recol·lecció i la difusió del folklore experimenta una nova crescuda condicionada
per les transformacions polítiques i socials (2016a: 58).
Per al País Valencià no existeixen treballs generals d’història del folklore més
enllà d’aportacions concretes a l’estudi d’un autor o d’una obra; però no en conei-
xem cap amb l’esperit de fer-ne una història del conjunt. Potser una de les prime-
res i úniques perspectives globals de la història del folklore valencià —una excep-
ció bibliogràfica— és la que figura en el «Pròlec» a Folklore valenciá. Arreplega de
llegendes,tradicionsycostumsdelReinedeValencia (Martínez 1927a), d’un gran
valor documental i que demostra el seu coneixement de la matèria. Es tracta d’un
interessant buidatge de biobibliogràfic sobre recopilacions de tota mena relacio-
nades amb el folklore en un sentit ampli, incloent-hi el folklore en la literatura.
Martínez no hi distingeix etapes ni tendències, però escriu alguns comentaris crí-
tics que donen idea tant de la seva pròpia concepció com d’una possible lectura o
interpretació.
A banda d’aquesta aproximació, ja antiga, hi ha també l’anàlisi de Bataller sobre
rondalles valencianes (1999), d’una visió molt àmplia sobre el gènere i molt recu-
lada en el temps. També són interessants els apunts d’història de la rondallística
valenciana en l’estudi introductori del catàleg de Beltran (2007), amb qui coincidim
en l’anàlisi quan apunta:
les primeres col·leccions valencianes de rondalles són ja de principis del segle xx
i les devem als dos primers i grans folkloristes de la Marina, amics lletraferits:
Francesc Martínez i Martínez, que publica els tres volums de les Còsesdelameua
tèrra (la Marina) entre 1912-1947 […] i Adolf Salvà, que recull i publica en De la
Marina i Muntanya: folklore, 26 contarelles […]. Perquè dissortadament l’Ensisám
de totes herbes (1891) de Joaquim Martí Gadea, farcit de cançons, col·loquis, ende-
vinalles i refranys, a penes conté quatre rondalles més unes poques al·lusions; i
els tres volums dels seus Tipos,modismesycòsesraresycuriosesdelaterradelgè
(1906) no ofereixen més de deu relats, entre rondalles i llegendes […].
Hem d’esperar als anys 1950-1958, quan apareix, en tres volums de l’edito-
rial Torre, la primera edició de les Rondalles valencianes d’Enric Valor, per poder
comptar amb una col·lecció, que no només va ser la més concreta i estimable de
totes, sinó la primera col·lecció valenciana dedicada exclusivament a rondalles
valencianes (2007: 28-29).
3. de l ’«arx Iv íst Ica Folklòr Ica» a la h Istòr Ia del Folklore
61
Un altre estudi ben destacable, ara en el camp del cançoner i la música popu-
lar, és el capítol «Recopilacions i publicacions» del llibre de Fermín Pardo i José
Ángel Jesús María, La música popular en la tradició valenciana (2001), un repàs
biobibliogràfic crític especialment útil, per als nostres estudis, en l’apartat dedicat
a «Manuscrits i publicacions» (2001: 16-39), encara que ací tampoc no s’aspira a
elaborar-ne una perspectiva històrica.
D’altra banda, Manuel Sanchis Guarner precedia la majoria dels seus treballs
amb breus anotacions sobre la història de la recol·lecció al País Valencià del gènere
a què s’estigués dedicant o, si més no, sobre els diversos catàlegs i reculls que hagué
consultat, de vegades amb algun comentari crític; vegeu, per exemple, Sanchis (1951,
1951, 1963, 1973, 1975, etc.). Aquesta és una pràctica habitual entre investigadors, i
en aquest sentit també és interessant el pròleg de Lluís Fullana al Refraner valenciá.
Colecció de refráns populars d’Estanislau Alberola i Manuel Peris (1928).
Per últim, les aproximacions més parcials, que citarem degudament en cada apar-
tat, se solen centrar en l’obra d’algun autor rellevant per a l’etnopoètica valenciana.
Encara que no ofereixen una dimensió exclusivament folklòrica, potser els estudis
que ens han resultat més adients per traçar la relació entre els contextos històrics,
els autors, les institucions i les obres són les biografies ja citades en el punt 1.2.2. Es
tracta de la biografia de Joaquim Martí i Gadea (Domínguez Moltó 1981), que pro-
porciona algunes dades d’interès per entendre el tipus de recol·lecció que feia; la de
Francesc Martínez i Martínez (Sánchez-Cutillas 1974), que, entre altres, documenta
la relació del seu avi amb folkloristes de Catalunya i assenyala algunes obres inèdites
de què tenia constància; la de Manuel Sanchis Guarner (Cortés 2002), que permet
resseguir la seva formació com a folklorista; la de Manuel Palau (Seguí 1997), que
documenta la seva trajectòria i la implicació en institucions dedicades a la recol·lecció
del folklore musical; i el llibre de converses amb Enric Valor de Rosa Serrano (Serra-
no 1995), que, entre altres coses, assenyala moltes dades interessants sobre el tipus
d’arreplega que va fer.
***
segona Part. anàlisi
4. renaixença, romanticisme i Folklore (1873-1912)
Índex de l’apartat
4.1 Elsprimersdocumentsfolklòricsvalencians:folkloremusical
4.2 Excursionisme i folklore: el Centre Excursionista de Lo Rat Penat
4.2.1 El Centre Excursionista de Lo Rat Penat: context i objectius
4.2.2 Excursions i cròniques: presència del folklore
4.2.3 Balanç general
4.3 Joaquim Martí i Gadea (1837-1920)
4.4 Francesc Badenes Dalmau (1859-1917)
***
Com hem vist, l’interès per la recuperació i l’estudi del folklore és creixent durant
la segona meitat del segle xIx i es desenvolupa amb major o menor força al llarg del
segle xx fins a assolir les qualitats científiques exigibles a qualsevol altra discipli-
na humanística. Durant una bona part del desplegament d’aquesta matèria, però,
aquells que s’hi han acostat ho han fet sovint tocats d’un discurs que ha lligat la
idea de folklore amb la identitat, la construcció nacional i l’evocació del passat. A
finals del segle xvIII i principis del xIx emergien els moviments de nacionalisme ro-
màntic en què hom cercava el record d’un passat amb unes finalitats més exemplars
que no pas antropològiques: calia trobar un model de societat històric amb el qual
construir una base sòlida per a la nació. Aquests moviments van involucrar d’una
manera decisiva una bona part dels folkloristes europeus posteriors, comptant-hi
també els valencians encara a hores d’ara.
A l’Europa central, el nacionalisme romàntic entengué que cada nacionalitat
havia de ser una entitat orgànica diferent de les altres que havia de contribuir des
de la seva perspectiva al benestar general de la civilització com un tot. Era, doncs,
necessària la fixació de les fronteres polítiques d’acord amb els grups ètnics. Ja
segona Part. anàl Is I
66
hem vist que Wilson (2005) situa Johan Gottfried Herder (1744-1803) com un dels
màxims responsables del to d’aquest nacionalisme romàntic: inspirà el moviment
a Alemanya i reivindicà la necessitat d’aquesta construcció nacional. Per a Herder,
quan cada nació desplega la capacitat de les seves particularitats (l’idioma, l’art,
la literatura, els costums, les lleis, etc.) està aportant el seu gra de sorra en aquell
benestar conjunt de la societat. En el seu moment, Herder observava que les tradi-
cions alemanyes es veien substituïdes a poc a poc per models culturals estrangers,
sobretot francesos. Al seu parer, per a recuperar els models culturals alemanys
(l’«ànima nacional») calia recórrer a la «poesia popular» que sobrevivia entre els
camperols. En aquesta mena de literatura Herder trobava l’expressió més pura dels
sentiments, les perfeccions i les més altes aspiracions nacionals. Caldria recopilar i
publicar aquests materials, per tant, a fi de construir una nova literatura alemanya
fonamentada en els models propis. Així és que Herder «dóna a la recerca folklòrica
la coartada patriòtica que l’acompanyarà sempre i li oferirà un nord i una causa
fins i tot en absència de justificació teòrica» (Pujol 1999: 87). El lligam pregon que
hom ha volgut veure entre folklore i identitat nacional comença, en bona mesura,
en aquest moment.
Aquesta ideologia aviat va penetrar en la literatura més culta. Encara seguint
Wilson (2005: 15), els primers literats a seguir Herder van ser els membres de la
Sturm und Drang, ja que, com ell, van anar a cercar l’espontaneïtat i l’originalitat
prenent el poble com la principal font de la poesia genuïna. Poc després, els romàn-
tics van focalitzar l’atenció també en el poble, i, sota el lideratge d’homes com Frie-
drich Schlegel, molt influït per Herder,
they turned to the literature of the past —to medieval and to folk poetry— to find
ideals for the present and future. And on the basis of this material they created
a body of literature which —so they believed— once again expressed the national
soul, a literature to which a people seeking its national identity could turn for
strength and inspiration (Wilson 2005: 15).
És a dir, els escriptors, per retrobar-se amb el passat i reivindicar la nació, vol-
gueren acudir a la literatura medieval i a la popular com a font d’inspiració. La
literatura culta que se’n derivà va aconseguir expressar novament les essències de
l’«ànima nacional». Aquest comportament literari seria imitat després pràcticament
arreu d’Europa, també a casa nostra. L’evocació d’aquest passat mític, que era fruit
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
67
d’una selecció i reconstrucció parcial d’alguns elements del passat historicocultural,
era el que permetria creure en les pròpies nacions. I és sobre aquesta base, en bona
mesura, que es construirien. És en aquest context i sobre aquests moviments que
desperta a Europa l’interès general pel folklore, i molt especialment en les nacio-
nalitats en via de construcció o de reivindicació com l’alemanya en aquell cas o la
catalana i la valenciana en el nostre.
En el cas català, la Catalunya del segle xIx, com és ben conegut, va experimen-
tar un seguit de processos històrics, socials, polítics i culturals molt importants que
van acabar repercutint en l’imaginari que vertebraria la identitat com a poble. La
influència del romanticisme europeu al si de la consolidació de la burgesia catalana
i els canvis socioeconòmics que se’n derivarien, entre altres factors, van desembo-
car en una presa de consciència col·lectiva que tingué en el folklore un dels pilars
fonamentals. El folklore té llavors un paper clau per a la construcció de l’imaginari
nacional. Els renaixentistes catalans aviat van trobar en el folklore les essències
de l’«ànima catalana» i evocarien un món rural que entroncava amb el passat i
que havia de servir d’inspiració per a projectar aquests valors en la reconstrucció
nacional.
Aquesta relació tan intensa entre folklore i construcció nacional no va ser, ni
de bon tros, tan evident al País Valencià. Tanmateix, si hi ha cap autor valencià
dedicat a aspectes folklòrics durant el segle xIx va estar vinculat, poc o molt, amb la
Renaixença: fins i tot si volia mantenir-se’n al marge, com veurem en el cas de Jo-
aquim Martí i Gadea. Per tant, aquests autors connecten amb un tipus especial de
discurs que justifica i dirigeix la tasca cultural o literària. Aquest discurs és parcial-
ment semblant al del Principat: es basa en l’exaltació d’un passat historicocultural
propi i compartit amb els altres territoris de llengua catalana; i en l’apologia d’un
seguit de signes d’identitat del seu present com l’idioma, el paisatge, els costums
populars i els Jocs Florals o la pràctica renaixentista mateixa. Aquest discurs és el
que permetrà fer art i literatura i esperonarà els treballs d’investigació històrica,
però no donarà els mateixos resultats en la recerca folklòrica. A diferència del que
ocorria a Catalunya, si allà el folklore era una peça clau per a la construcció de
l’imaginari, al País Valencià la dedicació al folklore i el paper que hi representa és
força més testimonial.
Tot i que les causes poden ser diverses, n’hi ha una que pot resultar especial-
ment significativa: ací, la Renaixença pretenia ser —i es vantava de ser— apo-
segona Part. anàl Is I
68
lítica, com ha estudiat Roca (2010); projectar aquest discurs apolític era, segons
aquest estudiós, l’única manera de sobreviure dins d’un context valencià molt
recelós amb aquest moviment literari i cultural. Per això, si el folklore era l’eina
principal per a la construcció de l’imaginari nacional i, doncs, de la nació, no ens
ha d’estranyar que pogués causar un cert recel o temor a tractar-lo de la mateixa
manera que a Catalunya. En un altre sentit, també cal veure que el moviment
a València era liderat per un grup de poetes encapçalat per Teodor Llorente, els
interessos i projectes del qual no incloïen el folklore. I això, malgrat el contacte
inspirador que havia exercit Marià Aguiló en ell mateix i en Vicent W. Querol, que
sovint s’ha tingut com l’espurna que féu encendre la flama renaixentista al País
Valencià.
És per això que es fa difícil acceptar que hi haja reculls folklòrics valencians
pròpiament dits abans del primer volum de Còsesdelameuatèrra de Francesc
Martínez (1912), si exceptuem algun recull de cançons fet des de l’òptica musical
com l’inèdit d’Eduardo Ximénez Cos o un treball de José Inzenga sobre cançons i
balls populars valencians. Amb aquestes excepcions musicals, prèviament a Mar-
tínez, la literatura popular al País Valencià solia aparèixer molt recreada literàri-
ament, tant en composicions poètiques premiades en els certàmens dels Jocs Flo-
rals com en publicacions de caire satiricohumorístic com a font d’entreteniment;
en uns casos i en uns altres, tan transformada literàriament que pot resultar
impossible identificar-ne la traça popular, i, en general, sense rastre d’indicaci-
ons que aquells materials previnguessen d’un treball de recol·lecció. El folklore,
doncs, era una font d’inspiració literària més que no pas un material per conser-
var i estudiar. Al nostre parer, és un pas —o diversos passos— més enllà del que
a Catalunya s’ha batejat com el «folklore literari» dins del període romàntic:
El «folklore literari» caracteritza l’activitat desenvolupada per intel·lectuals i eru-
dits, d’adscripció romàntica, que entenen el folklore bàsicament com “literatura” i
que, per tant, confegeixen els seus reculls tenint en compte sobretot criteris estè-
tics. Això fa que reelaborin les versions que han recollit de la tradició oral per tal
de publicar-les de forma que resultin adequades des d’un punt de vista literari.
L’orientació del treball realitzat per aquests autors, que entenen el folklore com
literatura, ha portat alguns investigadors a designar-los amb el nom de «literats
folkloristes» (Oriol, 2016a: 54).
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
69
De fet, estudiosos més pròxims a aquesta època semblen coincidir en la nostra
anàlisi i tenir dificultats per trobar treballs pròpiament folklòrics (o folklòrics lite-
raris) valencians dins d’aquests anys. En el repàs a la història del folklore espanyol
d’Alejandro Guichot, l’autor apunta, per al període 1875-1900, que «La Valenciana:
Fué [sic] la región que ni siquiera hizo gestiones para fundar su centro, ni aun para
seguir el movimiento folklórico general» (Guichot, 1922: 199). En l’esforç de posar
exemples, cita un poema de Blasco Ibáñez inspirat en la literatura popular,
Y con el pseudónimo «Un aficionado», y en dialecto valenciano, apareció el libro
de miscelánea intitulado: Ensalada repelada (o de todas hierbas), «o ensarta de
canciones valencianas y castellanas, refranes, dichos, sentencias, adivinanzas,
brindis, coloquios, cuentos, oraciones, anécdotas, chascarrillos, usos y costum-
bres de los tiempos antiguos y modernos» (Valencia, 1891) (Guichot, 1922: 200).
Es refereix a l’Ensisám de totes herbes, de Joaquim Martí i Gadea (1891), amb
el títol traduït. Per als anys de 1900-1921, Guichot fa referència a Rondalles del po-
ble de Badenes Dalmau (1900), Tipos,modismesycosesraresycuriosesdelaterra
del gè (1906) de Joaquim Martí i Gadea i Còsesdelameuatèrra (1912 i 1920) de
Francesc Martínez, a més d’altres obres d’interès general per a la cultura popular
(Guichot, 1922: 233). Ací entenem que l’obra de Dalmau i la de Martí s’insereixen
dins d’una línia encara molt literària, mentre que la de Martínez segueix uns pa-
ràmetres molt més vinculables al folklore i l’etnografia i que, per tant, situem dins
d’una altra etapa. En qualsevol cas, la rotunditat crítica de Guichot respecte del
folklore valencià i l’absència de centres que hi treballen és ben manifesta i, en bona
mesura, coincideix amb la nostra anàlisi.
D’altra banda, si fem un repàs per les obres que menciona Francesc Martínez en
el pròleg a l’Arreplega de llegendes (1927a) amb la voluntat d’oferir una història del
folklore valencià, veurem, tal com comentarem en l’apartat corresponent, que de la
cinquantena d’obres i la vintena d’autors que hi apareixen, si parlem estrictament
de folklore verbal, només cinc noms, a banda del seu, haurien de formar part del
nostre estudi: Joaquim Martí i Gadea, Francesc Badenes Dalmau, Eduard López-
Chávarri, Estanislau Alberola i Manuel Peris. D’aquests, només els dos primers
formen part del període 1873-1912. La resta d’autors i obres que proposa Martínez
tenen més vinculació amb el folklore no verbal, amb el costumisme o amb la litera-
tura de creació.
segona Part. anàl Is I
70
Per tant, gratant-hi i obrint-nos a la possibilitat de trobar noms rellevants per
a la història del folklore en aquesta etapa, hem de parlar d’aquests dos autors com
els que poden aportar més o millors materials per a una història de la literatura
popular: Joaquim Martí Gadea, que publicà diversos reculls miscel·lanis en què es
barregen materials de creació costumista amb alguns materials d’interès folklòric,
i de Francesc Badenes Dalmau, que presentà unes composicions de base folklò-
rica significativament diferents de la resta de poetes i escriptors, a banda de fer
una breu aportació teòrica ben interessant. L’un i l’altre representen, d’una banda,
aquelles dues vessants de la Renaixença: la del discurs oficialista que controla i es
recrea en els Jocs Florals, amb Badenes, i la vessant més popularitzant i humorís-
tica representada per Martí. D’altra banda, serien els equivalents valencians del
«folklore literari» de què parlava Oriol.
Quan busquem més brins de folklore en la Renaixença valenciana ens trobem
sempre, frontalment, amb la pura creació literària. Des de la representació dels
miracles de Sant Vicent en el teatre popular, filles de tota una tradició (vegeu Borja
2014), a l’evocació en els certàmens poètics que podien prendre una base folklòrica
però no tenir cap esperit de recol·lecció. Quan els autors cultes d’aquest període
decideixen recórrer al folklore, el recreen literàriament d’acord amb el lema flora-
lesc pàtria,feiamor, generalment dins d’un ambient medieval mític que evoca, en
general, la València del Segle d’Or. Així, no són poques les obres que, amb el mot
llegenda al títol, recreen fets històrics relatius al passat medieval valencià: a tall
d’exemple, la llegenda en vers de «La Torre de la Boatella. Llegenda», de Vicent
Blasco Ibáñez (1883), que narra l’entrada dels cristians a València; o «La Verge
de Sales. Romanç basat en una antiga tradició de Sueca del any 1361», de Joan
Baptista Granell (1884), una mena de romanç de creació també ambientat en una
llegenda valenciana medieval; o la tradició popular versificada «Lo rat penat», de
Josep Francesc Sanmartín (1875), que explica la presència de la rata penada en l’es-
tendard valencià en temps de Jaume I; o «La copa d’Argent: llegenda del segle xvI»,
de Constantí Llombart (1887), que va merèixer la flor natural dels Jocs Florals de
València de 1886, entre altres raons, per «lo sabor d’època, coneiximents històrichs
que l’autor revèla, y sobre tot, l’entusiasme y esperit de valencianisme qu’en ella
resplandixen» (Llombart, 1887: 6); o, encara, «La mort del Conqueridor. Llegenda
del segle xIII», del mateix autor (1888), ambientada en fets històrics sobre Jaume I i
també premiada per les mateixes raons.
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
71
Siga com siga, resulta suggestiu constatar la confusió terminològica que genera-
va el mot llegenda, que dóna compte de la concepció del gènere i dels interessos dels
literats valencians. Ho podem il·lustrar, precisament, a propòsit de l’última com-
posició que hem citat de Llombart. En el raonament que es féu del premi, el jurat
va valorar positivament que una «llegenda» fos coherentment i versemblantment
històrica i que fos capaç de vehicular-hi l’«esperit de valencianisme»: identitat, his-
tòria i literatura es donaven la mà. No obstant això, la concessió d’aquest premi va
generar una intensa polèmica en un seguit d’articles creuats en la revista El Archi-
vo (1888-1889) que comencen amb l’article «Historia o poesía», signat per Valentín
Claret.1 Claret hi critica la convocatòria d’un dels premis dels Jocs Florals a un
poema ó leyenda en verso, de dimensiones regulares, en que se canten ó describan
los hechos principales de la vida del Rey D. Jaime el Conquistador, rigurosamente
ceñidos á la verdadhistórica y justificados con los correspondientes testimonios
de les historiadores (Ajuntament de Dénia & Institut d’Estudis Juan Gil-Albert,
[1888-1889] 1988: 7).
Aquesta crítica ve pel fet que li sembla incompatible el rigor històric (fonts do-
cumentals incloses) amb la creació literària, més enllà de la versemblança històrica
exigible a qualsevol text literari basat en uns fets passats. El premi atorgat al po-
ema de Llombart generà elogis i defenses en la revista per part de Ramón Campa-
nar2 que comptaren amb dures rèpliques de Claret i contrarèpliques de Campanar
i fins i tot amb una carta al director de Llombart mateix.3
Aquest conjunt d’articles creuats, així com la convocatòria i el resultat literari
del premi floralesc, són una bona mostra de la manera com s’entén el gènere de la
llegenda, quins dubtes genera i quin paper té en el segle xIx: més que no pas un
gènere de la tradició oral, per als nostres literats la llegenda és un gènere en pro-
sa o en vers4 de la literatura de creació que ha de basar-se en fets històrics. En la
1 Segons Marín et al. (2009: 74) aquest era el pseudònim de l’arabista Julià Ribera; en canvi, Ernest Belenguer (2009: 138) sosté que es podria tractar de Teodor Llorente, encara que aquest solia signar els seus articles literaris i polítics com a Valentino.
2 Possiblement també es tracta d’un pseudònim, com apunta Belenguer (2009: 138).3 Ho comentàrem sumàriament en Vidal (2015c) i ha estat estudiat per Estrela (2014).4 Tanmateix, el fet que siga en vers fa vacil·lar el jurat del Consistori, com transcriu Campa-
nar: «Es una important llegenda del segle xIII, que aixina la califica l’autor, pero qu’en sentir del Consistori poguera molt be denominarse poema» (Ajuntament de Dénia i Institut d’Estu-dis Juan Gil-Albert, [1888-1889] 1988: 141).
segona Part. anàl Is I
72
Renaixença, aquest gènere s’imbrica en la recerca d’un passat històric gloriós que
justifique la pràctica poètica i conjure l’exaltació nacional (la pàtria). Se’n podria
dir llegendahistòrica i, de fet, Josep M. Pujol ja n’ha advertit la problemàtica i la
distància amb el folklore: la llegendahistòrica no és folklore perquè «el seu context
no és el de la interacció en petit grup sinó el de la crònica medieval, renaixentista
o barroca» (Pujol, 1991-1992: 78), o, en el nostre cas, un certamen literari; i, a més,
aquestes llegendes «reflecteixen només els desigs que sobre l’ordre singular dels
esdeveniments polítics del passat han tingut determinades minories, igualment po-
lítiques, posteriors» (Pujol, 1991-1992: 78-79). Així ocorre en les composicions de
Llombart i dels altres autors floralescos: es tracta de la formació d’una idea llegen-
dària (en el sentit de mítica, fundacional) adequada al sentiment patriòtic de la
Renaixença. Però no s’estava fent cap recull ni es tenia present la tradició oral. Tot
plegat, per tant, era ben lluny del folklore.
Si el màxim projecte literari de la Renaixença valenciana (els Jocs Florals) no
contemplava, doncs, la producció de reculls folklòrics, sinó sempre literaris o his-
tòrics, era possible trobar-ne cap rastre en algun altre lloc? Per respondre aquesta
pregunta hem mirat d’intentar trobar-ne la petja al si d’un altre gran projecte de
la Renaixença, que també emparenta amb Catalunya: l’excursionisme. El període
romàntic de la història del folklore a Catalunya (1853-1893)5 seguí «dues formes
d’aproximar-se a l’estudi del folklore i de la literatura popular, que se succeeixen des
del punt de vista cronològic, però que en ocasions se superposen» (Oriol, 2016a: 53):
el primer és el «folklore literari», ja esbossat, i el següent el «folklore excursionista»:
El «folklore literari» dóna pas al «folklore excursionista» que neix amb la creació de
l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876-1890) i poc temps després
de l’Associació d’Excursions Catalana (1878-1890), formada a partir de l’escissió de
la primera. La fusió de les dues associacions dóna lloc al Centre Excursionista de
Catalunya (1891-). L’activitat d’aquestes associacions es concreta en sortides arreu
del territori i amb la creació de butlletins on es publica molta informació relativa
a l’estudi de la literatura popular, com actes de reunions, concursos, notes necrolò-
giques, discursos, col·leccions de materials, ressenyes, homenatges, contactes amb
altres institucions nacionals i internacionals, intercanvis de llibres i revistes, etc.
5 V. Oriol (2016), que, entre altres qüestions, fa un repàs per l’aportació crítica que defineix i explica el límit d’aquestes dates.
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
73
Respecte al «folklore literari», el «folklore excursionista» amplia el camp temà-
tic objecte d’estudi, que no se centra només en la salvaguarda de la literatura
popular, sinó que s’amplia al de la cultura popular en general. (Oriol, 2016a: 54).
Es pot establir una relació molt clara, com veurem, entre l’excursionisme a Ca-
talunya i l’equivalent al País Valencià: el valencià pren el model del català i naix a
causa d’aquest. El primer i principal centre excursionista valencià va ser el Centre
d’Excursions Cientificoliteràries i Artístiques de Lo Rat Penat, encapçalat per lite-
rats i intel·lectuals de l’òrbita de Teodor Llorente. Però, si de «literats folkloristes»
n’anàvem tan escassos, en l’excursionisme no podien esperar-se grans troballes des
d’un punt de vista folklòric, atès el context. Veurem que l’objectiu principal del nostre
excursionisme va ser, sobretot, de caire històric i arqueològic; tanmateix, resseguir-ne
les cròniques es converteix en una eina ben útil per comprendre’n el funcionament i
entendre per què el tractament folklòric no es va donar en la mateixa mesura que a
Catalunya; i, malgrat això, podrem observar-ne algunes notes d’un notable interès.
L’actitud que uneix la línia del «folklore literari» amb la del «folklore excursio-
nista» enllaça amb les idees sobre l’ànima popular que plantejàvem a l’inici: l’una i
l’altra «comparteixen aquesta idea, d’arrel romàntica, de la necessària salvaguarda
del patrimoni literari i cultural perquè no es perdi i, de fet, aquesta idea tindrà
continuïtat durant força temps al llarg de la història del folklore» (Oriol, 2016a: 54).
De fet, aquesta idea al País Valencià es mantindrà gairebé intacta en el següent
període (1912-1939) i perdurarà fins molts dels reculls actuals.
Arribats a aquest punt hom podria plantejar-se si realment té sentit parlar del
folklore valencià abans de 1912. Des del nostre punt de vista, resulta ben interes-
sant veure de quina manera va evolucionar tot plegat. En aquest treball veurem
quins van ser els autors que més es van acostar a la recol·lecció folklòrica i de quina
manera la van dur a terme perquè, en definitiva, són uns precedents importants i
necessaris en aquesta història de la literatura popular. Al capdavall, representen
un paper central en la formació dels primers folkloristes valencians: més encara
quan els folkloristes mateixos, els crítics i estudiosos del folklore valencià n’han
reconegut la tasca en diverses ocasions.
4.1 Elsprimersdocumentsfolklòricsvalencians:folkloremusical
El primer document que podem al·legar com a element d’interès folklòric al País
Valencià és un manuscrit inèdit, datat l’any 1873, del compositor valencià Eduardo
segona Part. anàl Is I
74
Ximénez Cos (1824-1900), titulat Música de los cantos populares de Valencia y su
provincia, transmitidosalpapel y coleccionadospor elprofesordemúsicavalen-
ciano Sr. D. Eduardo Ximénez. Es conserva en la Biblioteca Nacional de Madrid
(signatura M-1020) i en fa un breu estudi Miguel Ángel Picó (2003). Es tracta d’un
breu recull de set cançons («La alicantina», «La jota del carrer», «El u y el dos», «Jota
valenciana», «El paño moruno», «El punto de la Habana» i «Les albaes») i quatre
danses populars valencianes amb un preàmbul d’Emiliano Teixeró. El recull va ser
encarregat a l’autor per a l’Exposició Universal de Viena de 1873, que tingué com
a tema «Cultura i Educació». L’autor l’envià al també compositor Francisco Asenjo
Barbieri, a qui va dedicat; segons Picó, Ximénez en buscava la protecció (2003: 135).
Encara que és l’única aportació d’interès per al folklore del seu autor i és força breu,
ja demostra un primer intent de col·lecció i transcripció de la cançó i la música po-
pular valenciana amb una certa dosi de reflexió. Ximénez pretén reconstruir la que
havia de ser la música original dels cants i les danses, adulterada per la transmissió
intergeneracional, segons l’esperit romàntic de l’època i de les teories en voga en
aquell moment:
«Sucede con la música popular lo que con otras muchas tradiciones que sólo el pue-
blo conserva (adulteradas la mayor parte de las veces al pasar por una prolongada
serie de generaciones), que es imposible determinar el momento histórico que le dio
vida, ni el hecho que las motivó» (Teixeró, al pròleg).
Però, precisament per això, encara segons Emiliano Teixeró, es busquen cantai-
res «que conservan en toda su integridad la música popular» per a fer la recol·lecció
in situ: es reivindica la figura del cantaire (en aquest cas, del cant d’estil) perquè és,
al seu parer, qui millor conserva l’originalitat de la cançó. També hi ha una reflexió
breu de Ximénez sobre l’autenticitat o no d’alguns tipus de melodia popular a Valèn-
cia: «Son también cantos populares de la provincia de Valencia, mas no originales, la
jota aragonesa, la malagueña, las mollares, el vito, la caña, la cachucha, las seguidi-
llas manchegas y algunas más que pertenecen a distintas provincias de España». Tal
com passaria més de quaranta anys després amb alguns folkloristes de l’Obra del
Cançoner Popular de Catalunya, aquest tipus de cants i melodies es descarten de la
recol·lecció. Així mateix, com farien aquests folkloristes, Teixeró postula una influ-
ència àrab per a la música valenciana: «por tradición, también todos están conformes
en afirmar que la música que nos ocupa procede de los árabes: manantial fecundo de
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
75
conocimientos al que se recurre con harta frecuencia en nuestro país, no sin razón
en casos como el presente». Aquesta influència, tanmateix, es dóna per vàlida sense
ser demostrada.
Més que testimonial, el valor d’aquest document és històric: en realitat, no deixa
de ser el tret de sortida del folklore valencià i una mostra claríssima de la manera
de treballar i entendre el folklore des d’un punt de vista romàntic. També, segu-
rament, és un exemple d’una de les línies que ja podem avançar que seguirà la
literatura popular valenciana: si la recol·lecció folklòrica al País Valencià és massa
sovint escassa o d’una qualitat relativa, no és el cas de bona part de la recol·lecció
de la cançó i la música popular, que, des dels inicis, serà transcrita amb força encert
i interès.
A banda d’aquest interessant recull, durant aquest període també podem desta-
car Cantos y bailes populares de España de José Inzenga (1888), professor de l’Es-
cuela Nacional de Música y Declamación i acadèmic de la Real de Bellas Artes de
San Fernando. En aquest volum dedica un apartat a València referit, sobretot, a les
comarques de l’Horta, la Ribera (Alta i Baixa) i la Vall d’Albaida. Inclou referències
a costums, festes, balls i instruments musicals i divuit partitures de cançons (alba-
des, romanços, jotes, etc.) i tocates instrumentals, seguides de comentaris aclari-
dors de la informació contextual i funcional de les cançons i melodies amb tota mena
de detalls. S’emmarca dins d’una òptica espanyola, «para que algún día podamos
tener una historia de la música española» (1888: III), i d’una concepció romàntica del
folklore, «existe un género de música, conservada tradicionalmente por las clases
bajas del pueblo, muy distinta de la que constituye el verdadero arte, y que se cono-
ce por su sencillez primitiva, su especial tonalidad, sus variados ritmos […]. Tal es,
pues, el género de la música popular» (1888: vII); s’identifica, doncs, amb una classe
social determinada, distinta del «verdadero arte» i que arrela en les profunditats
de l’ànima popular. No obstant això, ja es tenia consciència de la importància del
treball de camp:
más que descifrar antiguos pergaminos que cansen la vista, ni respirar el polvo de
los archivos, se necessita recorrer las aldeas y los pueblos, interrogar á la gente
vieja, asistir á las fiestes y romerías, donde las clases humildes y trabajadoras, rin-
diendo culto á sus venerandas costumbres, se entregan con envidiable expansión á
sus diversiones predilectas, y en las que con entera libertad se lanzan á expresar
sus afectos y sentimientos, según les dicta su sencillo corazón (Inzenga, 1888: xII).
segona Part. anàl Is I
76
Es parla, doncs, d’interrogar «á la gente vieja», que, en tant que el folklore es
concep com una antiguitat popular, guarda en la gent major els seus millors dipo-
sitaris; alhora, es continua en la consideració classista del folklore com a propi de
les classes populars. A continuació, partint d’aquests fonaments, concreta de quina
manera ha dut a terme la seva recerca i quin tipus d’informants ha buscat:
Persuadido de esta verdad, he recorrido en diferentes ocasiones muchas de nues-
tras provincias, siguiendo este sistema de investigación, único que me ha dado
los más felices resultados y al que debo la mayor parte de los cantes y bailes que
contiene esta obra, recogidos de boca del mismo pueblo. Algunos que por desgra-
cia se iban perdiendo con las costumbres á que tan estrechamente se hallaban
enlazados desde remotas épocas, los he debido á la bondad y buena memoria de
ancianos labradores, que felizmente los conservaban como vivos recuerdos de sus
juveniles años. Otros también los he adquirido valiéndome de las mujeres de los
barrios bajos, de las nodrizas, de los criados, mayorales, gentes de taller y fábrica,
marineros y soldados, como asimismo ciegos, cantaores y gaiteros, que son los que
con más frecuencia y por su profesión misma asisten á todas las romerías, bodas y
festejos de los pueblos y aldeas (Inzenga, 1888: xII).
Aquest repàs al tipus d’informant encaixa perfectament dins la seva concepció
i, com podem veure, és bàsicament de procedència oral; tanmateix, no s’estarà de
copiar romanços escrits provinents de la literatura de canya i cordill. L’interès de
la seva reflexió no acaba ací, perquè a continuació detalla algunes dificultats amb
què s’ha trobat, comunes en molts recol·lectors, i la manera com s’hi ha enfrontat:
la creencia que tienen las gentes del campo de que se burlan de ellas cuando se
las hace cantar y repetir las sencillas canciones, cuyo mérito desconocen por com-
pleto. Esta creencia era de todo punto necesario desvanecerla, á fin de conseguir
mi objeto, valiéndome para ello de razonamientos que estuvieran á su alcance,
empleando además, unas veces el halago, otras el engaño, y por último el seiempre
eficaz y poderoso medio del dinero (ibídem).
Després passa a detallar les dificultats de la plasmació musical del cant al paper,
especialment de la melodia, que, interpretada amb la veu o amb diversos instru-
ments, ell vol traspassar al piano: «he procurado imitarlos por medio del piano todo
lo fielmente posible, á fin de dar á mis lectores una idea aproximada, ya que no ente-
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
77
ramente exacta, de ellos, conservando sus extraños acordes, y sus picantes ritmos»
però afegeix que «respecto de la mayor parte de los cantos, que nacidos sin acompa-
ñamiento alguno, y que por su interesante estructura melódica se prestaban á ser
adornados con las galas del arte, no he vacilado en armonizarlos» (Inzenga, 1888:
xIv). Es podria dir que ací Inzenga cau en la mateixa temptació que els literats-
folkloristes: jugar a embellir el producte folklòric, recrear-lo, en aquest cas no amb
la literaturització sinó amb l’harmonització, que seria l’equivalent musical. Diu, a
propòsit d’això, que «en esto he seguido el sistema adoptado en casi todas las colec-
ciones extranjeras que de este género conocemos» (ibídem), és a dir que s’inscriu a
ell mateix dins la tradició europea romàntica. Al capdavall, i a despit de l’interès del
seu estudi introductori, la seva obra vol ser de divulgació:
presentándolos sin acompañamiento alguno y tal como el pueblo los canta, acaso
hubiera sido más serio y artístico, pero no más conveniente á mi propósito, pues
por complacer á los eruditos y curiosos, que son los menos, hubiera privado á los
aficionados, que son los más, del inmenso placer de colocar sobre su piano este pre-
cioso ramo de variadas flores (Inzenga, 1888: xv).
Després de la introducció, Inzenga passa a fer una descripció romàntica i pro-
vinciana de València, de la llengua i de la música, que també relaciona amb el món
àrab, i finalment de les danses i dels cants.
Amb el pes de la base romàntica i el biaix espanyolista, el que és cert és que aquest
recull és profundament documentat i fonamentat en la recerca oral i el treball de
camp, de manera que les apreciacions contingudes conformen una mostra potent i
desenvolupada de la música popular valenciana de finals del segle xIx.
4.2 Excursionisme i folklore: el Centre Excursionista de Lo Rat Penat
4.2.1 El Centre Excursionista de Lo Rat Penat: context i objectius
L’aparició de l’excursionisme a Catalunya, que si més no en els seus inicis tingué
una missió més cultural o científica que no pas esportiva, va desencadenar una reno-
vació clau per a l’estudi del folklore. L’any 1876 es va crear a Barcelona l’Associació
Catalanista d’Excursions Científiques. Dos anys més tard se’n produí una escissió,
l’Associació d’Excursions Catalana, i totes dues es reunificarien el 1891 sota el nom
de Centre Excursionista de Catalunya. La primera secció dedicada exclusivament al
folklore a Catalunya es formaria l’any 1884 al si de l’Associació d’Excursions Catala-
segona Part. anàl Is I
78
na: el Folklore Català. El producte d’aquesta secció, que continuaria en la reunificació
de les dues associacions, seria, sobretot, la publicació d’una biblioteca popular folklò-
rica, fins a 1900, però també l’aparició d’una nova generació de folkloristes i d’un cert
impacte entre els de la generació anterior. Segons Prats, Llopart i Prat (1982: 30-33),
el projecte folklòric de l’excursionisme català presentava diferències importants res-
pecte dels folkloristes literats de la Renaixença, fonamentalment, perquè:
a) En van ampliar el camp temàtic: no només s’interessarien pel folklore verbal,
sinó per la cultura popular en general (incloent-hi creences, costums, etc.),
que esdevenia un tot i deixava de ser, doncs, un annex dels interessos literaris
per passar a tenir interès propi;
b) Prenia importància l’inventari, el recull i les incipients catalogacions i classi-
ficacions, és a dir, es dotava al folklore d’un mètode;
c) La tasca s’intensificaria també en els centres comarcals, en què el folklore
seria un dels focus d’interès al costat d’altres àrees com la història o l’arque-
ologia, cosa que desembocaria en l’estudi del folklore des de la perspectiva
d’àrees geogràficament determinades.
Cal assenyalar que tot aquest moviment s’emmarcava dins d’una trajectòria fol-
klòrica que, a Catalunya, ja havia donat fruits tan grossos —i en els quals era im-
possible no emmirallar-s’hi— com Manuel Milà i Fontanals, Marià Aguiló, els ger-
mans Maspons, Pau Bertran i Bros o Francesc Pelai Briz, entre d’altres. Aquesta
primera generació de folkloristes va ser necessària per a situar el folklore com un
dels eixos centrals de les reivindicacions catalanistes de la Renaixença, cosa que
justificaria sobradament, després, la creació de seccions folklòriques al si d’institu-
cions com les excursionistes: esdevenien necessàries per a aprofundir en la recerca
folklòrica i, per tant, en el descobriment, la recuperació o la creació de l’imaginari
a partir de les arrels de la cultura popular catalana.
La situació, al País Valencià, era certament diferent. Malgrat que els literats va-
lencians de la Renaixença van tenir un cert interès per la literatura popular, mai no
deixà d’estar absolutament connectada amb la creació literària, ni fou tractada com
una matèria d’estudi o recol·lecció fins a l’aparició del primer folklorista valencià
pròpiament dit: Francesc Martínez i Martínez, la primera obra folklòrica del qual
data de 1912. En aquest context era difícil, doncs, que l’excursionisme valencià tin-
gués els mateixos efectes per al folklore que l’excursionisme català. Els interessos
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
79
de l’elit cultural valenciana havien estat diferents; les conseqüències, doncs, també
ho havien d’ésser.
Com hem assenyalat més amunt, el Centre d’Excursions Cientificoliteràries i
Artístiques de Lo Rat Penat es va fundar a València l’any 1880.6 Va ser presidit per
Teodor Llorente fins a 1892 i hi van participar alguns dels principals intel·lectuals
valencianistes del moment. La creació del Centre tingué lloc només quatre anys
després de la primera associació excursionista catalana, o dos després de la seva
escissió… i també dos anys després de la creació de Lo Rat Penat mateix, nascut el
1878. Aquesta societat cultural reunia els prohoms de la Renaixença valenciana i,
en origen, tenia per objecte l’organització dels Jocs Florals de València, encara que
ben d’hora amplià el seu camp d’actuació. Així va ser que s’hi van crear quatre secci-
ons: a) Literatura, b) Pintura, Escultura i arts annexes, c) Arqueologia, i d) Música.
El Centre Excursionista es va crear al si de la secció d’Arqueologia, cosa que seria
ben determinant per al tipus d’activitats que es plantejaria com a institució. Aques-
ta secció degué crear-se el 1879: la primera reunió es va celebrar el 18 de desembre
d’aquell any, tal com es recull en les «Novas» de la revista Lo Gay Saber, a partir de
la qual també tenim algun altre indici interessant:
Lo dia 18 del passat mes, se reuní per primera volta la secciò de Argueología de la
societat «Lo Rat-Penat» en Valencia, en la que se tractá de crear un museo arque-
ológich, y de portar avant lo pensament de formar, en lo reglament de la mateixa,
la ja instalada y profitosa societat que existeix en Barcelona, de excursions cientí-
ficas per tot lo antich realme de Valencia. Posantse á discussiò los següents temas:
Orígen del Escut de Valencia, Monedas y medallas encunyadas en la dita ciutat,
Fundaciò de la antiga Ermita de la Soletat y altras no menys importants (Lo Gay
Saber, 01/01/1880).
D’aquesta notícia es desprèn, com subratlla Roca (2011: 26), que la idea de la
creació del Centre Excursionista s’havia engendrat abans de 1880. Però encara ens
convindria remarcar dues idees més: primera, entenem que la línia principal de
la institució havia d’anar lligada als temes d’interès historicoarqueològic com els
que se solien discutir en la secció; i segona, el paral·lelisme inicial amb les socie-
tats excursionistes catalanes es feia evident. Sobre aquesta segona qüestió, no cal
6 L’any 1888 Constantí Llombart fundà a València una altra societat excursionista, L’Oronella, que no va arribar a quallar ni generà cap material de valor per al folklore.
segona Part. anàl Is I
80
dubtar que aquest centre es fundava a partir del model català. De fet, ja hi va haver
almenys dos valencians il·lustres —que formaven part de la intel·lectualitat renai-
xentista de l’època— que van col·laborar en l’Associació Catalanista d’Excursions
Científiques: l’historiador i literat Vicent Boix, que malauradament no pogué partici-
par de la mampresa excursionista valenciana perquè va faltar l’any de la creació del
centre, el 1880; i l’escriptor i activista Constantí Llombart, que sí que en formà part.
Sobre la primera qüestió, açò és, les matèries que incumbien al Centre, i abans
de passar a l’anàlisi de les cròniques, que ho permet il·lustrar, podem treure a col-
lació dues citacions més o menys programàtiques que s’hi refereixen, extretes de
notícies sobre la tasca que la institució havia començat a dur a terme:
La societat Lo Rat-Penat no se contenta en donar vellades lliteraries musicals tots
los dumenges […] y en mantindre numeroses discusions sobre importants temes, si
no que organisant un Centrodeescursionscientifich-lliterariesyartístiques, visita
los pobles del nostre reyne ab l’objecte de estudiar les antigüetats y monuments
ignorats ó poch coneguts de la generalitat (Puig i Torralva 1880: 13; la cursiva de
la darrera frase és nostra).
esta sección [la d’Arqueologia] organizó un Centro de escursiones científico-
literarias y artísticas por nuestro reino, con el objeto de estudiar las antigüedades
y monumentos ignorados o poco conocidos de la generalidad; consignando en las
correspondientes memorias […] cuanto contribuyera al completo esclarecimiento de
la historia patria (R[eig] F[lores],7 1880: 92; la cursiva de la darrera frase és nostra).
Els dos autors, doncs, ben bé en els mateixos termes, situen el centre d’interès
en les antiguitats i els monuments valencians poc coneguts per contribuir a «la
historia patria», és a dir, per aprofundir en el coneixement de la història valencia-
na com a part de l’activitat valencianista. No obstant això, existeix un matís entre
aquests fragments i els que exposarem tot seguit, de dues cròniques diferents de la
primera eixida del Centre (a Benissanó, el 29 de febrer de 1880), que, pel fet de ser
la primera, requeria d’una breu contextualització en els diaris:
La sociedad literaria y artística del Rat Penat se propone estudiar las cosas de
Valencia: ha hecho, pues, perfectamente en establecer su Centro Excursionista,
que estimulará la visita a muchos puntos interesantes o curiosos de nuestro anti-
7 L’article apareix signat amb les inicials. L’atribució a aquest autor la prenem de Roca (2011: 30).
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
81
guoreino,queporelabandonoconquemiramoslasgloriaspatriasestánhoycasi
olvidados (Roca 2011: 133; la cursiva és nostra).8
La sección de arqueología de Lo Rat-Penat constituyó, por reglamento de 24 de los
corrientes, un centro de escursiones que tiene por objecto recorrer nuestro antiguo
reino y estudiarprácticamente lasmuchasbellezas que elmismo encierra, inte-
resantesalosojosdelsabio,delpoetaydelartista (Roca 2011: 137; la cursiva és
nostra).
Com es pot observar, en aquests dos fragments no es parla tant d’història com de
curiositats: «puntos interesantes o curiosos», «bellezas […] interessantes a los ojos
del sabio, del poeta y del artista». Aquest objectiu, un poc més difús, però, per això,
més ampli, sembla casar millor amb el nom complet que rep el Centre d’Excursions
CientificoliteràriesiArtístiques, i és l’objectiu al qual ens hem d’agafar per a l’estudi
de la presència de materials d’interès folklòric.
Per a aquesta anàlisi hem fet un buidatge de materials folklòrics i altres dades
d’interès a partir de les 149 cròniques del Centre Excursionista de Lo Rat Penat
publicades en la premsa entre 1880 i 1911 i recollides en l’estudi i la transcripció
de Rafael Roca en La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre
Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911). Segons Roca, «encara que és pràctica-
ment impossible saber el número d’excursions que realitzaren, sí que coneixem les
que varen ser ressenyades a la premsa, i que deuen ser la majoria» (2011: 32), de
manera que aquesta anàlisi ha de servir per il·lustrar, amb dades que ens semblen
rellevants i significatives, el paper d’aquest Centre en el desenvolupament del fol-
klore al si de la Renaixença valenciana.
4.2.2 Excursions i cròniques: presència del folklore
A l’hora d’estudiar l’empremta folklòrica en l’excursionisme valencià hem de partir
del fet ja esmentat que, abans de la primera obra folklòrica de Francesc Martínez
(1912), no hi ha folkloristes valencians pròpiament dits. Això és rellevant en tant
que ell no apareix documentat en cap crònica anterior a 1907, i, com que les cròni-
8 Citem totes les cròniques a partir de la transcripció de Roca, si no s’indica una altra cosa; als efectes d’aquest estudi, l’autoria o la data concreta de publicació de cada crònica no és rellevant quan no l’esmentem. Menem el lector interessat a la revisió del llibre de Roca si té interès en les referències concretes.
segona Part. anàl Is I
82
ques que estudiem són anteriors a 1912, ni tan sols ell mateix havia posat en el mer-
cat la primera obra que el perfilaria com a folklorista. El seu «mestre», Francesc Ba-
denes Dalmau, apareix documentat en alguna crònica a partir de 1897 i en la societat
paral·lela de Llombart, L’Oronella. Badenes i Martínez són els erudits més pròxims
a l’estudi del folklore que formen part activa del Centre Excursionista, però aquesta
participació, ja escassa per ella mateixa, no repercuteix ni poc ni molt en els treballs
dels excursionistes: de fet, en les cròniques en què es documenta aquesta presència
no es recullen materials folklòrics. Tampoc tindria cap efecte, més enllà de l’institu-
cional, l’excursió a Mislata l’any 1899 en què van ser rebuts pel rector Joaquim Martí
Gadea, que, a la seva manera, havia fet i continuaria fent incursions en la literatura
popular. Fidel al seu tarannà, Martí no participaria en les institucions de la Renai-
xença, tampoc en l’excursionisme, fora de la recepció oficial d’aquella visita.
En general, els autors de les cròniques no s’indiquen, o només amb pseudònims
genèrics del tipus «un excursionista» o «socio de Lo Rat Penat». En algun altre cas
trobem el pseudònim «Valentino», rere el qual sempre hi havia Teodor Llorente,
que, segons Rafael Roca, també hauria estat «redactor de la major part de les cròni-
ques periodístiques» del Centre (Roca 2011: 33).
Tenint tot això present, seguint l’encertada tipologia de Roca (2011: 21-22), es
poden distingir clarament quatre tipus d’excursions: (a) les excursions a municipis
valencians, que són la majoria; (b) les excursions-homenatge a Alacant-Elx, Caste-
lló de la Plana, Vila-real i Borriana; (c) les visites a edificis civils i religiosos de la
ciutat de València; i (d) les excursions a territoris fora del País Valencià (en concret,
a Tarragona, l’Espluga, Poblet i Santes Creus; i a Sarrió, Terol, Calataiud i Daroca).
Després d’un buidatge i una anàlisi de les cròniques corresponents, hem trobat
materials d’interès folklòric en les excursions als municipis valencians i en les ex-
cursions fetes fora del País Valencià (en concret, l’excursió a pobles d’Aragó). En
aquest sentit, és evident que, en principi, no havia de ser esperable trobar-ne en
les excursions-homenatge: es tractava de visites institucionals a una ciutat a fi de
retre honors a personatges històrics o figures notables de la cultura valenciana i, de
passada, promoure el projecte politicocultural de la Renaixença entre els principals
representants polítics de les ciutats.
Nogensmenys, sí que cal fer atenció al fet que en cap de les quaranta-quatre
visites a edificis singulars de la ciutat de València no hi ha rastre d’elements que
tinguen un mínim d’interès —ni tan sols referencial— per al folklore. És cert que
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
83
el procediment en aquestes visites era sensiblement diferent respecte de les excur-
sions generals a altres poblacions valencianes; mentre que en aquestes l’excursió
durava tot el dia i passava per diversos punts d’interès en cada poble, en aquelles es
programava el recorregut per uns edificis concrets de València, amb la qual cosa era
més fàcil que els temes d’interès en les visites als pobles s’ampliessen i no es fixés
el focus en una àrea concreta. L’altra suposició possible sobre aquesta qüestió ens
podria portar a demanar-nos pels elements folklòrics en si: ens podem plantejar si
no existien aquests elements vinculats als edificis visitats a València, o si no es co-
neixien, o en el cas que existissen i es coneguessen, no fossen d’interès dels excursi-
onistes o bé fossen conscientment bandejats. Dubtem molt —de fet, podem negar—
que en cap dels 44 edificis visitats no n’hi haja ni un de sol que no tinga, si més no,
alguna llegenda associada (com ara la Catedral de València); i també dubtem molt
que aquests elements fossen ignorats. De manera que el més probable és que l’ele-
ment folklòric no els interessés. D’una banda, atès que la major part dels excursio-
nistes de Lo Rat Penat eren de València o hi vivien, potser no donaven importància
als materials folklòrics relacionats amb els edificis visitats si eren de coneixement
molt generalitzat. D’altra banda, potser la imatge que volien transmetre de València
(una ciutat culta, històrica, respectable, etc.) estigués allunyada del que creien que
aportaria una perspectiva folklòrica (que, en aquell moment, no deixava de lligar-se
amb les classes populars i poc lletrades). Encara caldria afegir que els renaixentistes
valencians tenien una certa por a polititzar la Renaixença,9 i a Catalunya el folklore
s’estava utilitzant, precisament, per a dotar el catalanisme d’un imaginari i d’una
tradició que, cada vegada més, justificava el seu pes com a subjecte polític. Fos com
fos, entenem que aquesta absència no ens hauria de passar per alt.
El total de mostres d’interès folklòric que hem localitzat ascendeix a 28, reparti-
des en 25 cròniques (vegeu-les en detall a l’Annex I). És a dir, els materials folklòrics
apareixen en 25 de les 149 cròniques (el 17%) o, si ho considerem per tipus d’excur-
sions i descartem els tipus de crònica en què no apareix el folklore (les excursions
a València i les d’homenatge), els materials apareixen en 25 de les 100 cròniques
(25%). Tot i que no és una presència molt alta, ho és suficient perquè tinga interès
per a nosaltres i puga examinar-se amb més concreció.
Si posem en relació el nombre de cròniques amb mostres d’interès folklòric res-
pecte del nombre total de cròniques aparegudes cada any (Figura 1) es podrà com-
9 Sobre aquesta qüestió, vegeu Roca (2010).
segona Part. anàl Is I
84
provar que les dades són relativament proporcionals: com major és el nombre de
cròniques publicades, major és el nombre de cròniques amb elements folklòrics.
Això indica que l’interès pel folklore per part dels excursionistes no va lligat a un
període o a uns anys en concret, sinó que és el mateix des del principi. Per això, els
anys de major activitat excursionista (1897-1898 i 1900-1901) es corresponen també
amb un major nombre de cròniques amb materials aprofitables ací.
Figura 1. Comparació del nombre de cròniques amb mostres d’interès folklòric respecte del total
Pel que fa a la localització dels materials, s’esdevé també una relació força pro-
porcional —si descomptem el cas de les visites als edificis de València— entre les
zones més visitades i les zones amb més mostres recollides, amb una concentració
clara a les comarques centrals valencianes. La Costera és la millor representada,
amb 7 mostres, seguida de la Vall d’Albaida, la Safor i els pobles aragonesos visitats
(3 mostres en cada zona); continua el Camp de Túria (2 mostres), i amb una mostra
el Baix Maestrat, el Camp de Morvedre, l’Horta Nord, l’Horta Oest, la Canal de Na-
varrés, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Marina Alta, l’Alcoià i el Baix Vinalopó.
Quan els excursionistes presenten els materials folklòrics no és freqüent que
n’assenyalen la font de procedència (vegeu la columna «Font» de l’Annex I): ocorre
en 10 casos dels 28, mentre que els 18 restants fan referència a un coneixement
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
85
intersubjectiu poc definit, amb expressions com «quiere/cuenta/según la tradición»,
«es tradición antiquísima», «hay en este país una tradición popular», «cuéntase
aquí», etc.10 La font, doncs, no és tan important com el contingut. En 8 casos la font
es marca com a oral, però és interessant apuntar que, d’aquests 8, 3 materials són
proporcionats oralment per altres excursionistes; és a dir, el cronista reporta que és
algú del grup qui fa l’apunt, possiblement per evitar d’apropiar-se’n el coneixement
o l’autoria. En els cinc casos de font oral restants, en dos casos s’identifica clara-
ment l’informant: un algutzir i els cantaires aragonesos, que són presentats en les
cròniques respectives; són, doncs, persones que calia destacar o anomenar per la
seva singularitat. En els altres tres materials procedents de fonts orals s’utilitzen
genèrics o formes verbals de report de discurs com «las personas que nos contaron
la tradición», «nos contaron» o «los lugareños […] cuentan», amb la qual cosa els
informants queden diluïts dins de la col·lectivitat local. Finalment, en un cas l’in-
formant és l’autor mateix (Valentino, és a dir, Teodor Llorente), i en un altre la font
és escrita, encara que ací i allà els cronistes també esmenten algunes referències bi-
bliogràfiques sobre els materials recollits per a contrastar, complementar o ampliar
la informació. Constatem, doncs, que no hi ha una metodologia folklòrica, cosa que,
d’altra banda, no ens ha de sorprendre.
Des del nostre punt de vista, un dels aspectes que resulta més interessant és el
tipus de materials que es van recollir (desgranats en detall en l’Annex I): en defini-
tiva, són els millors delators dels interessos dels excursionistes, així com de la seva
perspectiva sobre el folklore. En aquest sentit, és ben indicatiu que, com s’observa
en l’apartat «Materials» de l’Annex I, 16 dels 28 materials (el 57,14%) són tradicions
explicatives segons la definició d’Oriol (2013),11 15 de les quals sobre elements del
paisatge o sobre edificis i construccions. La tradició explicativa restant és més aviat
històrica, en tant que explica la divisa d’una casa nobiliària. Dels altres 12 materi-
10 Trobareu les referències de les citacions sobre la font en l’apartat corresponent de la taula de l’Annex I.
11 Oriol (2002: 78-79) i Pujol (2013: 285-286) feien una primera aproximació a la «tradició expli-cativa», però el concepte ha estat revisat amb més profunditat i esclarit també per Oriol en aquest altre treball: «La tradition explicative se situe à l’époque des humains. Elle est ancrée en un lieu concret et explique donc les caractéristiques locales (construction d’ermitages, exis-tence de ruines, marques des rochers…) et du langage (toponymes, surnoms, phrases toutes faites, étymologies populaires, etc.). Les traditions explicatives renvoient à des caractéris-tiques déterminées de l’environnement mais non à sur un trait commun à toute une espèce» (2013 : 36).
segona Part. anàl Is I
86
als, encara ens resulta significatiu que 7 d’aquests siguen llegendes: tres sobre en-
cantades i quatre llegendes sacres (protagonitzades Déu i els sants), molt arrelades
amb el paisatge o amb les devocions i creences locals, és a dir, un tipus de narració
directament relacionat amb els territoris visitats. És a dir, del total de materials,
23 de 28 (el 82,14%) són llegendes i tradicions explicatives, és a dir, narracions que
arrelen en la realitat i s’insereixen dins del sistema de creences de la nostra cultura
(vegeu Oriol 2002: 69; o Pujol 2013: 284). Dels materials restants, encara n’hi ha
3 que poden presentar una relació directa amb el territori visitat: un succeït (Roca
2011: 282-283) que s’explica com a verídic al poble de Potries; un altre succeït (Roca
2011: 357-358) referit al poble de Penàguila; i una creença referida a éssers sobre-
naturals en el barranc de la Falaguera (Roca 2011: 393-394). Això fa un total de
26 materials de 28 (92,86%) directament connectats amb la realitat descrita en les
cròniques excursionistes, principalment amb el paisatge i els pobles visitats, la qual
cosa lliga amb la voluntat dels excursionistes de descriure el país. Només les cobles
que els excursionistes transcriuen dels cantaires de Terol (Roca 2011: 511-515) i un
costum associat a una fórmula rimada (Roca 2011: 227) poden considerar-se com a
materials que no estan directament relacionats amb el lloc visitat, és a dir, no ne-
cessàriament fan referència al territori.
Consegüentment, es fa palès que per als excursionistes el folklore és, sobretot,
un complement explicatiu de l’espai, que ben sovint va unit a les referències geo-
gràfiques corresponents o a una verificació històrica dels fets llegendaris —quan
s’explica quina és la part de «veritat» de la llegenda. Per exemple, segons una lle-
genda, sant Lluís Beltran llançà una maledicció als marquesos d’Albaida perquè no
tingueren descendència masculina, cosa que es contrasta amb els elements històrics
verídics, com el fet que, efectivament, la descendència dels marquesos seria sempre
femenina. Sembla clar que hi ha un cert «positivisme» que vol imperar sobre els as-
pectes fantàstics de l’imaginari popular. En altres paraules, l’objectiu principal dels
cronistes és il·lustrar amb erudició el lector sobre aspectes històrics, geogràfics, ar-
tístics, etc., del país, més que no pas oferir-li l’enginy del pensament popular. Quan
no és així, de vegades els cronistes no poden estar-se de demanar excuses, com ara
«Todo esto parecerá muy fútil al lector positivista, pero a los que tenemos el más pe-
queño resto de poesía en la imaginación nos hace pasar saborosamente una velada»
(Roca 2011: 394) o, parlant d’un formulisme, «se relaciona con muchas antiguas de-
vociones y supersticiones fundadas también en la duración de cirios encendidos, por
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
87
eso lo he citado, aunque la gente que gusta poco de antiguallas diga que interesarse
por estas niñerías es una chifladura de los extrambóticos secuaces del Rat Penat»
(Roca 2011: 227); o a insistir en el caràcter llegendari del que es narra, com quan
es diu que «nadie está obligado a considerar como artículo dogmático estas devotas
leyendas, reveladoras de la fe ingenua de nuestros antepasados» (Roca 2011: 547;
crònica de Teodor Llorente). Es tracta, així, d’una sèrie de prevencions per al lector,
com si hi hagués una certa por a l’acceptació del folklore al si de les cròniques de les
excursions. És cert, però, que en algun cas els autors manifesten la necessitat de la
recol·lecció, com ara quan s’adonen, a Terol, que algú ja ho ha fet: «Si esto mismo
[recollir les cobles populars] se hiciese en las demás regiones de España, tendríamos
datos preciosos para determinar bien el diferente carácter psíquico de los pueblos y
las razas que forman la nacionalidad española» (Roca 2011: 513). Tanmateix, també
assimilen que la pèrdua d’algunes manifestacions folklòriques no és més que el sig-
ne dels temps, que cal acceptar amb resignació: «¡Lástima que se pierdan estas tra-
diciones y fiestas! Pero, ¿quién detiene la corriente y las mudanzas de los tiempos?
Hay que resignarse a que vaya desapareciendo o transformándose casi todo lo que
fue gloria y embeleso de nuestros padres» (Roca, 2011: 333; crònica de Teodor Llo-
rente). Aquesta postura contrasta fondament amb la dels excursionistes catalans:
la idea de «pàtria» de l’excursionisme és una idea ben diferent de la del moviment
floralista. Mentre aquest gira els ulls vers el passat amb una actitud melangiosa i
enyoradissa de les antigues grandeses, l’excursionisme, partint de la mateixa cons-
tatació de la postració cultural en què es troba Catalunya, ben aviat inaugura una
empresa de futur: salvar, reconstruir, crear (Prats, Llopart, Prat 1982: 30).
La citació de Llorente es pot identificar clarament amb l’«actitud melangiosa i
enyoradissa de les antigues grandeses» del moviment floralesc: ell no deixava de ser-
ne el principal literat entre els valencians. És cert, però, que l’excursionisme valen-
cià sí que va aconseguir en alguns punts «salvar, reconstruir, crear» algunes parts
del patrimoni material que visitaven i estudiaven, tot i que aquest no havia estat el
seu objectiu primordial. Tanmateix, això mai no va ocórrer en el terreny del folklore.
Per últim, convindria assenyalar que, encara que ja hem dit que Francesc Mar-
tínez no apareix documentat en les cròniques fins a 1907, i que el seu nom no es
documenta en cap crònica que tinga un mínim interès folklòric, és curiós constatar
que algunes de les llegendes i tradicions que es recullen en algunes cròniques es
segona Part. anàl Is I
88
corresponen amb algunes de les que ell mateix arreplegaria anys més tard. Si bé no
podem assegurar que Martínez participés en les excursions en què s’arreplegarien
aquests materials, sí que podem suggerir que podria haver llegit les cròniques o
haver partit de les mateixes lectures que els excursionistes. Per exemple, a propòsit
de la tradició «El jardí de la reina mora», de Moixent, el cronista de l’excursió cor-
responent explica:
Mogente es un pueblo muy rico en recuerdos árabes, convertidos por la tradición
en románticas leyendas. Algunas de ellas recogió y publicó un hijo muy amante de
esta villa, mi buen amigo Juan Bautista Perales, el continuador de la Historia de
Escolano. […] De aquellas leyendas, las principales son dos: la de la Escala de la
doncella, y la del Jardín de la reina mora (Roca 2011: 392).
De la mateixa manera, quan Francesc Martínez explica «El jardi de la reina
mòra» en el seu Llegendari valencià (1995), tot i que diu que li fou contada per Jo-
sep R. Palmi, trau a col·lació la novel·la Los caballeros de Játiva. Segunda parte de
los héroes de Montesa de Joan Bautista Perales; parla de Teodor Llorente i el seu
llibre Valencia, escrit, en part, a partir de les notes preses d’excursions; i també de
Lluís Cebrian Mezquita i «les memories de sos viatges» (Martínez 1995: 86). Ocorre
semblantment per a «El barranc de la Falaguera», també present en les cròniques
de les excursions, que a Martínez li arriba a través de Josep R. Palmi, però «També
D. Lluis Cebrian Mezquita en son viatge a aquelles comarques arreplegá la llegen-
da» (1995: 87); i, igualment, en «La còva del Aver o Laber», «També En Cebrian
Mezquita se’n adoná en la esmentada cronica de ses escursions, encara inedita»; i
en «L’escala de la donzella», també present en les cròniques, encara que el seu in-
formant principal és Josep R. Palmi, també trau a col·lació el llibre de Llorente i les
memòries de viatges i excursions de Cebrian (1995: 83). Lluís Cebrian havia estat
un membre actiu del Centre Excursionista de Lo Rat Penat, i és possible que ell es-
tigués darrere de la redacció d’algunes de les cròniques anònimes que recull Rafael
Roca de la premsa periòdica, o bé que n’hagués anat prenent nota i n’hagués elabo-
rat les seves particulars cròniques, que Martínez podria conèixer a través del con-
tacte personal amb l’autor. Siga com siga, no podem estar-nos d’assenyalar aquest
contacte, encara que siga indirecte, entre Francesc Martínez i l’excursionisme de Lo
Rat Penat, perquè entenem que podria explicar algun aspecte sobre el folklorista
que ajudaria a completar la perspectiva sobre la seva obra.
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
89
4.2.3 Balanç general
Roca resumeix l’impacte de l’excursionisme valencià com un moviment que va
permetre
prendre consciència de les dimensions i possibilitats del territori valencià, tant des
d’un punt de vista arqueològic com natural; i descobrir-hi un passat gloriós, els
vestigis històrics i culturals que ens defineixen com a comunitat diferenciada i amb
personalitat pròpia i que ens agermanen amb d’altres pobles limítrofs (2011: 39).
Certament, va ser una mampresa ben positiva per als objectius de la Renaixença,
sobretot pels esforços per la vertebració territorial i per la difusió del valencianis-
me institucional. Ara bé, creiem que aquest moviment no pot ser comparable amb
l’excursionisme català, especialment en relació amb l’impacte que tingué sobre el
folklore.
La primera conclusió és ben diàfana: el folklore queda ben lluny de ser una prio-
ritat per als excursionistes valencians. Ja des de la creació, el Centre Excursionista
de Lo Rat Penat sembla destinat a l’estudi d’elements vinculats amb la història i
l’arqueologia; amb la lectura i l’anàlisi atenta de les cròniques i les memòries això es
corrobora, les escasses notes d’interès folklòric (17%-25%) no són més que notes de
color per a les altres dades geogràfiques, històriques o culturals i es tracten amb una
certa prevenció. Entenem que en la majoria dels casos els excursionistes no solien
demanar pels elements d’interès folklòric en els pobles en què els rebien: la font dels
materials generalment no s’indica i quan es fa i és oral sol quedar diluïda dins la
col·lectivitat o formar part del comentari d’algun dels excursionistes. Per tant, no se
segueix cap mètode folklòric: l’interès no era aquest, sinó més aviat despertar la curi-
ositat del lector i il·lustrar-lo. Per això, el folklore no deixa de ser un complement —o
un ornament— a les descripcions del territori i del seu patrimoni històric i cultural.
Tanmateix, a l’inici d’aquest estudi, seguint Prats, Llopart i Prat (1982: 30-33),
dèiem —recordem-ho— que l’excursionisme català va aconseguir a) ampliar el camp
temàtic del folklore, b) que la catalogació, la classificació i l’inventari comencés a
formar part del mètode, i c) que el folklore s’estudiés a partir d’àrees geogràficament
determinades. L’excursionisme valencià no ho va aconseguir com a «moviment», la
pràctica dels excursionistes no seguia aquestes pautes en el folklore; però, en major
o en menor mesura, sí que s’aconseguí en altres àrees com la història o l’arqueolo-
gia. El positivisme excursionista influí en els historiadors valencians, que prendrien
segona Part. anàl Is I
90
consciència del valor del patrimoni propi i sí que seguirien un mètode per a exami-
nar-lo. L’aparició del Centre Excursionista desvetllaria, per descomptat, l’interès
dels erudits valencians per la cultura dels seus pobles.
Arribats a aquest punt, no podem deixar de plantejar-nos si aquesta manera de
fer no s’acabaria contagiant a algun folklorista valencià per a treballar la seva matè-
ria, és a dir, per a traslladar els mètodes dels historiadors excursionistes al folklore…
Hem explicat que Francesc Martínez va ser el primer folklorista valencià pròpiament
dit. Precisament, allò que diferencia la seva primera obra (1912) dels autors valen-
cians precedents és que a) amplia el camp del folklore, més enllà de la literatura
popular; b) inventaria, cataloga i classifica els materials que recull; i c) se centra en
una àrea geogràfica concreta (Altea/la Marina). Compleix, per tant, les tres diferèn-
cies principals que Prats, Llopart i Prat assimilen als excursionistes respecte de la
generació anterior! És ben cert que Francesc Martínez no solament estigué influït
per l’excursionisme valencià (del qual formà part), sinó que també estigué en contacte
directe amb diversos intel·lectuals i folkloristes catalans. Però no podem estar-nos
d’assenyalar aquest punt de contacte tan interessant i que, d’alguna manera, degué
influir en la seva formació, com devien haver-hi influït les lectures que féu sobre al-
guns treballs dels principals excursionistes, com ara Valencia, de Teodor Llorente,
o les cròniques d’excursions de Lluís Cebrian que Martínez cita en els seus treballs.
Comptat i debatut, malgrat que la presència del folklore no és molt elevada en
les cròniques dels excursionistes valencians, ho és suficient per permetre’ns do-
nar-ne compte i, sens dubte, justifica el nostre interès. Primer, perquè segueix la
tendència de la producció d’interès folklòric de la Renaixença valenciana (a diferèn-
cia de l’excursionisme català) i, per tant, és un precedent dins de la història de la
literatura valenciana popular, en què es formarà la generació posterior, represen-
tada per Francesc Martínez; i segon, perquè l’estudi esdevé necessari per explicar
els punts de concordança i discordança amb la resta de la història de la literatura
catalana popular, particularment del folklore excursionista, cosa que contribueix a
comprendre millor els contextos i els avatars socioculturals i històrics que van per-
metre l’aparició dels nostres folkloristes.
4.3 Joaquim Martí i Gadea (1837-1920)
Joaquim Martí i Gadea (Balones, 1837-Mislata, 1920) fou un religiós format al Se-
minari Conciliar de València. Fou ordenat sacerdot el 1865 i exercí a Balones, a
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
91
Casinos fins 1867, a Pedreguer, Dénia i Senija en aquell mateix any, on romangué
durant nou anys més, i a Anna de 1876 a 1878, any en què esdevingué rector de
Mislata. En aquesta vila exerciria durant 38 anys i hi moriria l’any 1920. Els can-
vis d’ubicació i la relació que podria haver establert amb els habitants de cada lloc
contribueixen a explicar el coneixement de materials folklòrics d’interès divers de
distintes parts del territori valencià. En una petita aproximació biogràfica, Adolfo
Domínguez Moltó12 en destaca sobretot la seva vessant com a lexicògraf i folkloris-
ta, al seu parer un dels més importants i, si més no, el «primer folklorista» valencià
(1981: 38). Així ha estat vist també per Francesc Martínez i Martínez en el primer
treball d’història del folklore valencià:
Hem tropeçat ya ab el primer escritor folkloriste valenciá per lo abondosa de sa
producció, en la que hi ha un esplèndit recull de modalitats arreplegades en els
pòbles valencians y per lo tant interessantíssima. Llástima que tant desconcertat
haja segut en les impresions de llurs teballs, vera enciclopèdia de còses populars,
en especial dels pòbles de la muntanya, comarca de la actual modèrna provincia
d’Alacant. Sa exagerada modèstia y la rarea de carácter feu que s’arraconara y
fugira del tracte ab escritors y aficionats, lo que no ductem fon causa de les per-
vèrses impresions de casi tota sa extensa producció, incloent en el desgavall fins al
Diccionari, del que al pas direm que es a les hòres el millor de la llengua valenci-
ana, a despic de algunes errades (Martínez 1927a: 28-29).
I encara conclou:
ha segut el treball folklòric del escritor Martí Gadea de excepcional curiositat y,
com al començ diem, per lo extens e interessant se’l pot nomenar el primer de nos-
tres folkloristes, llástima haja estat tan falt de método, y tornem a dir, hagen segut
tan estrafalariament presentades, especialment, les últimes produccions (Martí-
nez 1927a: 31-32)
Aquest breu repàs crític, juntament amb l’aproximació biogràfica de Domínguez
Moltó i la tesi de llicenciatura de Miquel Nicolàs (1984) són els únics estudis crítics
de l’obra d’interès folklòric de Joaquim Martí i Gadea.
Tal com va ocórrer, Francesc Martínez critica la falta d’ordre i la pobresa de les
publicacions i les impressions de les seves obres, la falta de mètode i l’aïllament
12 En faig una valoració crítica en Vidal (2015a).
segona Part. anàl Is I
92
voluntari respecte de l’elit cultural valenciana, un aspecte que, tot i ser cert, ens
caldrà matisar. En qualsevol cas, no cal dir que es tracta d’una valoració positiva i
justa dels treballs de Martí i Gadea que s’avancen a assenyalar diversos punts clau:
«lo abondosa de sa producció», és a dir, la quantitat de materials publicats; el caràc-
ter gairebé enciclopèdic —però sempre amb un punt jocós— de «còses populars» en
el sentit més ampli de l’adjectiu, «en especial dels pòbles de muntanya», és a dir, de
l’entorn de la seva comarca natal; el fet de ser «tan falt de método», és a dir, caòtic
en la recol·lecció, presentació i tractament dels materials folklòrics; i aquesta «rarea
de carácter» que «feu que s’arraconara y fugira del tracte ab escritors y aficionats»,
cosa que, per a Martínez, «fon causa de les pervèrses impresions», encara avui difí-
cilment localitzables.
L’obra folklòrica de Joaquim Martí i Gadea apareix completament barrejada amb
el costumisme i la creació literària i, com apunta Martínez, presenta una manca ge-
neralitzada de rigor. Les publicacions d’interès per al folklore més remarcables són
Ensisám de totes herbes (1891), Caps y senteners (1892), Tipos,modismesycosesra-
res y curioses de la terra del gè ([1906] 1908a, en dos volums i dos apèndixs, el primer
dels quals reeditat, v. [1906] 1908b, i una segona part impresa de 1918) i Folk-lore
valensiá titulat Pitos y Flautes (1914). La resta de publicacions en català de Martí
i Gadea són textos més aviat literaris i bàsicament costumistes, sense gaire interès
per als estudis folklòrics, com Burrimaquia alicantina (1904), Tròçosymòsos (1906),
Els cudolets (1908c), Coses velles y novelles de la terra del Gè (1916), Tipos d’espar-
denya y sabata (1981, publicat pòstumament), etc. Per bé que el nom de l’autor no
figura pràcticament mai en aquestes publicacions, sinó que signa amb pseudònims
com «el sarvajo» (malnom dels baloners), «un aficionat» o altres circumloquis, al final
d’aquestes obres sovint es promocionen altres obres del mateix autor que sí que po-
den anar signades per ell amb el seu nom. També hi ha diversos articles en la prem-
sa de l’època i notes necrològiques que parlen de Martí i Gadea i n’indiquen les obres.
El conjunt de publicacions amb elements folklòrics són miscel·lànies de mate-
rials del costumisme, de la literatura i de la cultura popular, en bona part litera-
turitzats. De fet, els seus títols ja suggereixen aquest caràcter miscel·lani, alguns
d’aquests seguint la tradició d’altres obres costumistes del seu temps, com Troços y
mosos ó Ensisam de totes herbes, de Francesc Palanca i Roca, publicat l’any 1888,
just tres anys abans que l’Ensisám de Martí i Gadea, la seva primera obra d’aques-
tes característiques.
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
93
De tots els títols que hem relacionat amb el folklore, el més semblant al que avui
coneixem com una miscel·lània folklòrica seria el primer, Ensisám de totes herbes
(1891), i encara així s’hi escolen materials de creació. Inclou algunes mostres de fór-
mules rimades en català i en castellà, endevinalles en català i en castellà, succeïts,
acudits, anècdotes, parèmies en català i en castellà, cançons sense notació musical,
brindis, costums, contarelles, llegendes i rondalles. De les rondalles, l’única que
hem sabut identificar amb un tipus compartit és «La Rabosa» (p. 499-500), que po-
dem assimilar al número especial atorgat des del RondCat C-007, «Les escriptures
de la guineu», comú en la cultura catalana però no catalogat en els índexs interna-
cionals. Convé notar que, tal com s’observa ja en aquest llibre, un dels aspectes més
remarcables és la diversitat de gèneres que és capaç de recollir Martí i Gadea en un
sol volum; lluny d’utilitzar tan sols els més consagrats pel folklore europeu del segle
xIx (bàsicament, llegendes, rondalles o balades), el recull de Martí s’aventurava a
incloure gèneres com el succeït o l’acudit, uns gèneres que no sempre han estat con-
siderats dins de les arreplegues folklòriques.
A partir de la publicació de Caps y senteners (1892) l’autor va incloent textos pro-
pis que apareixen totalment o parcialment fosos amb els recol·lectats. Aquesta obra
és presentada com a segona part de l’Ensisám, però en realitat és força diferent pel
que fa al contingut per aquesta proliferació de materials de creació. A banda dels
materials més literaris, s’hi poden trobar costums, acudits, succeïts, contarelles,
parèmies (algunes de les quals explicades semànticament) i cançons sense notació
musical en català i en castellà. De les contarelles, dues es poden identificar amb
tipus rondallístics: ATU 1825B, «Del capellá de misa y olla» (p. 123-124); i ATU
1920A, [sense títol] (p. 109-110).
En Tipos,modismesycòsesraresycuriosesdelatèrradelGè ([1906] 1908a i
1908b) el pes del material literari ja supera, de molt, el material folklòric. Aquesta
és la publicació més diferenciada de les altres que considerem: està formada per pe-
tits articles referits a elements de l’arquitectura, la història, la societat valenciana
contemporània, els costums i les tradicions i l’explicació d’alguna expressió popu-
lar. Aquests petits articles acaben sempre amb un refrany o una cobla composta o
compilada per l’autor. L’estil de Martí, senzill i popularitzant, l’acosta a les compo-
sicions que podria haver recol·lectat de viva veu dels seus informants, fins el punt
que sovint esdevé impossible destriar les composicions creades per ell mateix de les
recollides. Els diversos volums d’aquesta obra contenen material literari, que inclou
segona Part. anàl Is I
94
costums festius, socials, religiosos, gastronòmics, de tocs de campana; parla també
de festes i jocs; i, sobre folklore verbal i materials més lingüístics, inclou fórmules
rimades; fraseologia, sovint amb dades contextuals i explicatives del seu significat
—certament, un dels seus majors encerts, cosa que el diferencia de molts altres
compiladors de parèmies—; renoms, també amb dades contextuals i explicatives
del significat; succeïts; retrucs; cançons curtes sense notació musical (cobles); ron-
dalles i contarelles; creences sobre cases de la por, tresors amagats, pors infantils i
meteorologia; anècdotes sobre personatges populars; llegendes i tradicions. Hi hau-
ria una rondalla i dues contarelles que podem catalogar segons els números ATU
774N, «Coca (la) de Sen Pere» ([1906] 1908b: 34); i ATU 1210 per a «Burro (el) del
llicsó» ([1906] 1908a: 30) i per a «Llicsó (el) de Catarroja» ([1906] 1908a: 131-132).
De vegades la contarella no és narrada, sinó que només s’hi fa referència a través
de comentaris o altres mostres del folklore: vegeu, per exemple, les referències a
ATU 1682 ([1906] 1908a: 109): «Haqueta (fer com l’) del Retor, / que quant s’aveá a
no menjar, se va morir»; o a ATU 1336, que es comenta sense detall, per a un lector
que ja conegués la història:
Lluna (la) de Benigani [sic]
Esta anecdòtica historieta se referix al jasco qu’els pasá als naturals d’aquella vila,
els quals al vore reflexada la lluna cèrta nit en les aygües d’una fònt, volíen tráurela
en ganjos y no pogueren, com era natural; lo qual, sabut p’els pòbles de la comarca,
els feu riure a més no poder, tildantlos de ignocentóns als beniganins, y fentse
famosa esta anècdota en gran part de nòstre antich reyne ([1906] 1908a: 134).
Algunes altres vegades, s’insereix el material folklòric dins l’explicació d’un altre
aspecte; per exemple, quan explica el topònim de la Punta d’Anna («Punta (la) d’Ag-
na»), Martí inclou molt breument la tradició explicativa que el RondCat cataloga
com a C-027: «Conten els d’Agna qu’en eixe punt fon ahon el Nòstre Senyor, havent
recorregut tot lo mon repartint llengües y veent que ja no lin quedava cap, digué:
Vosotros hablad como queráis; y per això es d’eixe poble parlen tan malament, se-
gons dihuen élls mateixos» ([1906] 1908a: 192). Aquesta simplificació narrativa és
força freqüent en Tipos…, atès que l’objectiu de Martí i Gadea no és tant recollir i
transcriure la literatura popular sinó explicar aspectes diversos del País Valencià:
alguns d’aquests aspectes són llegendes, tradicions, etc., però algunes altres vega-
des els materials folklòrics narratius simplement complementen o ajuden a explicar
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
95
alguna altra dada curiosa. Un altre exemple és la referència al tipus que el RondCat
cataloga com C-058, de la qual es podria considerar que el següent exemple és una
variant:
Ganjos (el pòble dels)
S’aplica al actual poblát de Ruçafa, á lo qu’es veu, per haver acudit en ganjos, quant
á la venguda del Santísim Cristo del Grau per la mar, á tráurelo y emportárselo
á la sehua parròquia, com ho intentaren, lo qu’es que la dita Image volía residir
ahon se venera huí, y encara que la dugueren a Ruçafa, ella per la nit sen aná a la
Esglesia del Grau, y allí está dende llavons; pero el modisme se li adjudicá al pòble
de Ruçafa, y així seguix ([1906] 1908a: 97).
En conjunt, com es pot observar, la varietat i la diversitat genèrica és encara
més àmplia que en els reculls precedents, però també devia haver-hi una ambició
superior: entenem que és una petita enciclopèdia divulgativa i amena de «còses
rares y curioses de la tèrra del Gè». A banda, segurament per la seva trajectòria
lexicogràfica, en aquest llibre, tot i el caràcter de calaix de sastre, Martí i Gadea
va saber presentar amb més encert que molts dels folkloristes encara molt poste-
riors —comptant-hi Francesc Martínez— els materials més relacionables amb la
llengua, menys literaris: els renoms i el que ell anomena «modismes», que inclou pa-
remiologia i fraseologia. Així, n’explicava el significat, els situava contextualment
i intentava esbrinar-ne l’origen, de vegades l’origen popular, però sempre aportant
dades que poguessen ser d’interès per al lector, dades «rares y curioses» sobre el seu
propi entorn.
Per últim, Folk-lore valensiá titulat Pitos y Flautes (1914) es publica com una
correcció-ampliació de l’Ensisám de totes herbes: de fet, una bona part dels materi-
als coincideixen amb aquest llibre, a pesar que s’introdueixen altres petits textos
de creació, sobretot procedents de Caps y senteners i de Tròçosymòsosóretallsde
lanòstraterra. Per primera vegada, Martí i Gadea incloïa la paraula «folklore» en
el títol d’un llibre i, així, assimilava el tipus de materials que ell treballava amb
aquesta disciplina; dos anys després, doncs, de Còsesdelameuatèrrade Francesc
Martínez i Martínez.
En aquestes publicacions que hem ressenyat, tal com fèiem notar, hom pot tro-
bar-hi una diversitat genèrica amplíssima, més encara si sumem, als materials
d’interès folkloricocostumista, els goigs, col·loquis i altres petits textos en vers i
segona Part. anàl Is I
96
en prosa, alguns dels quals inclouen referències folklòriques.13 Els seus textos són
gairebé sempre de creació pròpia sense detriment que, en alguns casos, es basen en
alguna font que pogués tenir a l’abast i de què se serviria per a completar els seus
llibrets amb curiositats valencianes.
L’objectiu de Martí i Gadea en aquesta mena d’obres és clar i explícit: entretenir,
divertir. Així mateix ho afirma en diverses publicacions:
aventnos achuntát varies vòltes de paella en los nòstres amigachos y compáñs, tots
ells y nosatros els primérs, no sabént á lo millor còm bromechar pròu y matar el
temps, per no adonársen de la machor part dels chòcs y devertiments dels chics,
trobávem de meñs un llibret que posara els mes corrents y usuals al nòstre alcans.
Y omplir lo buit qu’en asò es notava; no obstant lo molt que hiá escrit en lo chènero
festiu y bromesc, fou llavous [sic] lo nostre primer intent, realisát per últim en
estes fulles (Martí 1891: 6).
¿No’s veritat que […] convendría també tirar ma d’un llibret com este, pera aca-
barmos de descarregar y desentabuyxar el cap, y ríuremos uns de atres al vore
quánt tontos som de pendre les còses tan fòrtes, ja qu’en això no fem mal á ningú
ni tampòch m’hos còsta cap de diner? (Martí [1906] 1908a).
Tanmateix, si hem de jutjar pels comentaris de Martí en el pròleg «Als valencians»
del segon llibret, Caps y senteners (1892), que transcrivim a continuació, sembla que
l’Ensisám de totes herbes (1891) va rebre algunes crítiques. Encara que no queda gaire
clar quina mena de crítica se li féu, s’entén que la recepció, si més no d’una part dels
lectors, fou més aviat negativa, potser pel fet d’escriure «pera’l poble», d’acostar-se a
la llengua i als temes d’interès popular per al seu entreteniment. Potser per això, la
justificació i els objectius que es planteja en Caps y senteners s’amplien i es cobreixen
d’un prisma patriòtic valencianista que també impregnarà les obres posteriors:
nesesita hui’n dia una gran forsa de voluntad tot aquell fill del terreno qu’escriga
pera’l poble, perque ya sab qu’es com si tirara al carrer els dines qu’es gasta, y que
llunt d’animarlo y donarli la má, els que poden y devien fero, com els cataláns y
13 De fet, alguns dels textos de Martí i Gadea i, fins i tot, alguns dels seus altres llibres no són més que peces literàries sobre algun motiu costumista o del folklore. Per exemple, Tròçosymòsos (1906) és un conjunt de composicions en vers sobre personatges populars, costums, devocions, festes, llegendes, tradicions, etc., que, en aquest cas també pel contingut, recorden a Troços y mosos ó Ensisam de totes herbes de Palanca i Roca (1888), fonamentalment costumista.
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
97
atres ho fan en los seus, encara li tenen emvecha y m’el tiren per terra, tractanlo
de lo que no’s menester. Aso som y així pensem y obrem en chineral els valensiáns,
per mes que siga dolorós y coste el confesaro. […] Y feta esta espesie d’introduc-
sió, sense ánimo per supost d’ofendre á ningú, y sols en lo bon fí de despertar el
patriotisme dels nostres paisans, concluirém estos mal trapasats renglons, cridant
l’atensió dels lectors sobre la present colecsioneta, que no te atre obchecte que
popularisar mes y mes les coses del nostre antic reyne, y de pas oferir grata y
honesta distracció als que d’ella nesesiten (Martí 1892: 6-7; la cursiva és nostra).
Martí hi lamenta que els valencians no sàpiguen valorar com caldria obres com
les que ell treu a la llum o altres temes d’interès per al país, cosa que contrasta amb
els catalans, per la qual cosa entén que és important reivindicar aquells elements que
singularitzen els valencians, que cal donar-los a conèixer per a fomentar el patriotis-
me valencià. Així, veia en el folklore un material de primera mà per aprofundir en
aquest patriotisme; una idea, la del folklore, la llengua i la identitat, que emparenta
amb l’ànima popular herderiana i que impregnaria la major part de les personalitats
dedicades al folklore durant aquests temps.
En el fragment que tot just hem reportat, hom podria dubtar si aquest «sols en lo
bon fi de despertar el patriotisme dels nostres paisans» es refereix només a la intro-
ducció o es refereix a tota l’obra; és a dir, si escriu aquest petit sermó introductori la-
mentant la mala voluntat dels valencians a fi de fomentar el seu patriotisme o si és el
conjunt del llibre el que pretén «despertar el patriotisme». Si continuem llegint Martí
Gadea, aquest dubte es dissipa: l’objectiu va referit a tot el llibre i, de fet, al gruix de
la seva obra, en tant que ell sempre esmenta la necessitat de conèixer la «pàtria gica
[xica, petita]» per poder creure en la «pàtria gran»:
no podém estar al tant de les còses de la nòstra patria gran, si ignorém les de la
patria gica, y per desgracia cada una de les tres provincies ignòra lo de l’atra, còsa
que no pasava abans de separarles, com ho pròven les cansóns, colòquis, romanços
y gistes d’aquell temps: a fi, puix, de que desaparega eixa ignorancia del pòble,
donárem a la llum l’Ensisám de totes herbes y Caps y centenérs, obretes ja agotaes,
y atres que corren encara (Martí [1906] 1908a: 410).
De fet, en aquest fragment precís reconeix que les seves obres folkloricocostu-
mistes comparteixen aquest objectiu patriòtic, i, fins i tot, antiprovincial. Aquest
sentiment seria compartit per Francesc Martínez i Martínez.
segona Part. anàl Is I
98
Per a Nicolàs (1984), en canvi, l’objectiu de Martí i Gadea no és tant l’entreteni-
ment ni fomentar el patriotisme —de fet, Nicolàs no inclou aquest darrer objectiu
entre els principals propòsits de Martí:
El seu interés, en última instància i tot i que ell mai no ho explicita, és més aviat
didàctico-moral i polemista que d’esplai literari. No ens explicaríem la seua tasca
de recopilació folklorística si ometíem el fet que ell la du a terme al servei d’una
idea: un catolicisme que avui titllaríem d’integrista i que al seu temps encara es
presentava com a la primera força moral i ideològica per al conjunt de la societat
(Nicolàs 1984: 388).
Coincidim en el fet que alguns dels textos de Martí, continguts en tots els seus
llibres folkloricocostumistes, representen aquesta finalitat didacticomoral i fins i
tot polemista; de fet, d’alguna manera, el fet de presentar els seus textos per fer
aprendre a valorar la «pàtria xica» ja és un objectiu didacticomoral. Tanmateix,
Nicolàs es refereix, principalment, al caràcter tradicionalista, catòlic-conservador
dels seus textos. És cert que ben sovint Martí intenta il·lustrar els receptors de la
seva obra amb comentaris i crítiques d’arrels profundes en aquest catolicisme con-
servador, però creiem que és més una qüestió d’empremta pròpia (l’estil, el caràcter
que l’autor imprimeix sobre els seus textos, a causa, entre d’altres, de la seva pròpia
formació i del context) que un objectiu concret i extensiu a tota l’obra:14 al nostre
parer, no se l’hauria de jutjar tant per la seva base clerical vinculada amb la mora-
litat del moment com per la seva aportació i la seva intencionalitat més expressa.
Així, creiem, de fet, que en la majoria dels elements d’interès folklòric (més encara
en els no narratius: cançons, fórmules rimades, idiomatismes, etc.) hi pesa més
l’objectiu d’entretenir que el d’ensenyar i moralitzar. Martí i Gadea mateix sembla
apuntar-ho quan enumera els gèneres de què es composa l’Ensisám:
en la present obreta ham reunit per abesedari totes les coples ó cansons en valen-
siá y castellá qu’ham pogut arreplegar de papers de segos y d’altres en vista, sense
contar es que s’ham tret de la nòstra cabesòla, com cuartetes, quintetes, seguidilles
y estrivills, dèsimes y tropos; també ham posat moltes endevinalles, anècdotes,
dichos o sentènsies, refrañs, charráes ó frases, brindis y colòquis; y per remát de
festa, per no dir de música, encloimtambéunscuantscuentets,sermonsyartículs
14 Per a una caracterització més aprofundida del pensament i la ideologia de Martí i Gadea, vegeu Nicolàs (1984: 66-67).
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
99
demodesycostums,totáfideques’asentemillorynofasamalencontengútsempre
soculéntyembafósdelestalspaelles,comsidiguéremperadesampalagarsedela
sehua grasea (Martí 1891: 7; la cursiva és nostra).
La part que subratllem fa pensar en una distribució jeràrquica dels gèneres per
a Martí i Gadea; a diferència dels altres gèneres, en els «cuentets, sermons y artí-
culs de modes y costums» es pot desenvolupar una possible moralitat o poden no ser
exclusivament d’entreteniment. Aquests gèneres podrien contribuir a alleugerir el
llibre de trivialitats, i «que s’asente millor y no fasa mal en contengút sempre socu-
lént y embafós de les tals paelles, com si diguérem pera desampalagarse de la sehua
grasea», és a dir, que aporten una certa formació espiritual als receptors.
És clar que com és habitual entre els autors del moment, Martí i Gadea passa
els materials que recopila per un sedàs que respon a la seva ideologia i formació re-
ligiosa conservadora: «Per supòst qu’este Ensisám de totes herbes anirà adobat en
òli de bergamota, pera que suavise les asprors del llenguache y fasa desaparèixer
els seus llunars ó alts y baixos» (Martí 1891: 7). Encara que ací només es refereix a
la llengua, és evident que hi ha filtratge en el contingut per l’absència o la condem-
na de materials relacionats amb el sexe, la superstició popular o la contestació al
sistema establert. No obstant això, al llarg de l’obra en trobem diverses excepcions.
En el cas eroticofestiu, Martí no s’està de recollir, sobretot, cobles que poden tenir
una interpretació doble (la literal i la figurada), cosa que pot servir d’esut en cas de
ser acusat de recollir materials immorals. Per exemple, «A la mar men vullc anar
/ á vore les cosidores, / que cúsen sense didal / y tallen sense tisores» (1891: 11);
«Chiques, si voleu casarse, / no vos feu tant de pregar, / qu’els teuladins d’este poble
/ costen masa d’engabiar» (1891: 29); «Esta nit fa bona nit / pera agarrar gambo-
sins; / tu detindrás la taleca / y yo els aniré ficant dins» (1891: 49); «Este mon está
perdút, / la culpa en tenen les dones, / fadrinetes d’á quinse añs / no volen dormir
asoles» (1891: 51); etc. En el cas de les supersticions, per bé que Martí de vegades
reporta algunes creences i supersticions populars o «no oficials», sol condemnar-les
durament: un aspecte també comú en els folkloristes d’arreu del món que feien
recol·lecció a fi d’identificar males pràctiques segons la religió oficial o, també, se-
gons la ciència i la medicina. Vegeu, per exemple, quan parla de la «vareta de les
virtuts» que, d’altra banda, serveix de document testimonial sobre l’existència de
supersticions i creences referides a aquesta mena de «varetes» encara a finals del
segle xIx:
segona Part. anàl Is I
100
La verdadera fon la de Moysés […] y si posteriorment els bruyxos y tiritiquers han
tengút la sehua vareta de les virtuts pera fer les sehues bruyxeríes y pròves, sòls
ha segut de mentiretes y pera fero vore, puix verdaderament no han fet en ella
més qu’enganyar als tontos y fer riure als avisáts. No més, puix, hia una vareta de
les virtuts, qu’es la de Deu y la dels sants que òbren en nòm de Deu, les demés no
mereixen tal nom ni tenen tal virtut, y si ho fan vore es per la sehua lleugerea de
mans, qu’ells de per sí ni fan milacres ni pòden ferne, perque no tenen res de sants.
[…] Y així seguirá’l mon dasta que sacabe, puix com el número de tontos es tan
gran, sempre ni hiaurá qu’es creurán millor les paparrujes y mentires que no les
veritats més clares y dignes de crèdit (Martí [1906] 1908a: 240-241).
Hi ha encara una altra raó que també justifica l’obra de Martí i Gadea dins
d’aquest caràcter tradicionalista i conservador: sovint intenta mostrar unes formes
de vida determinades, que relaciona amb la identitat valenciana, que ell accepta i
pretén continuar practicant:
A qui no li acomòde, pues, el nòstre mòdo de viure, que no’l prenga, pues á nengú
es fòrsa á seguirlo; en canvi nosatros, com á bons y verdaders fills de la tèrra, així
ham vixcút dast’hara y lo mateix pensém viure de huí en avánt, siguent eixos
els propòsits, l’obchecte y fí qu’ham tengút al donarli publisitát al present llibret
(1891: 8).
Potser Nicolàs podria estar referint-se a això mateix quan parlava de la finalitat
didacticomoral implícita de l’obra; malgrat que Martí sembla referir-se només a ell
mateix en aquest punt, en general dels seus textos emana aquest conservadorisme
que es voldria transmetre, també, als receptors. Així,
Martí Gadea deplora el canvi dels temps i la pèrdua dels costums, però no ho fa
per una voluntat asèptica o innocent de conservar el passat, sinó perquè el passat
és una forma tancada i segura i per tant constitueix un bon mètode de combatre el
present, on els trasbalsos històrics i les revolucions ideològiques amenacen la ines-
table harmonia que ell propugnava i que difícilment aconseguia de mantenir-se
(Nicolàs 1984: 24).
Tot i estar d’acord que Martí propugna aquesta concepció del folklore i de la recol-
lecció com una forma de conservadorisme, també ideològic, insistim que, des del
nostre punt de vista, la intenció de Martí i Gadea sembla principalment l’entreteni-
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
101
ment del lector; ja ho vèiem quan ell mateix ho feia explícit, i ho podem interpretar
igualment a partir del tipus de llenguatge, jocós, desenfadat i col·loquial que utilitza.
En qualsevol cas, queda força clar que la pretensió última de l’autor no és ni vol
ser científica —en el sentit de tractar el folklore com una disciplina amb un mètode.
No ho pot ser per la manca de metodologia: no sols hi ha un desordre generalitzat
dels textos i es barregen apreciacions de caire enciclopèdic o quasi assagístic15 amb
altres textos més literaris, costumistes i folklòrics; també és diversa i combinada la
font d’on provenen tots aquests materials.
No obstant això, el biògraf de Martí i Gadea, Adolfo Domínguez, afirma que,
malgrat els seus canvis de residència, no cessà d’estar en contacte amb la gent de
Balones, el seu poble natal, on gaudia parlant «con todos, principalmente con los
más viejos, para escuchar de ellos cuentos e historias antiguas» (Domínguez, 1981:
29). En aquest punt, un dels aspectes més interessants de la biografia és que Do-
mínguez assenyala informants concrets d’alguns treballs de l’autor: «Muchos de
los datos, detalles y anécdotas consignadas por Martí Gadea en sus libros le eran
facilitados por el labrador de Balones, Antonio Segura, abuelo del actual hacendado
D. Ezequiel Segura Segura» (1981: 29). Aquesta petita referència i algunes altres
notes al llarg de l’obra de Martí confirmen que d’alguna manera sí que exercí de
folklorista, arreplegant els materials directament dels informants; per exemple, en
Tipos,modismes… remata cada petit article, com hem esmentat, amb una cobla: en
general, aquesta cobla és creada per l’autor, però de vegades és «una copla vulgar»
([1906] 1908a: 7), «la coneguda copla popular» ([1906] 1908a: 8), «la copla antiga»
([1906] 1908a:33), «la cansó antiga» ([1906] 1908a:47), «el pòble canta á dos per tres
esta cansó que nosatros reproduïm» ([1906] 1908a: 50), «la copla que li canten els
comarcans» ([1906] 1908a: 61), «el modisme ó dijo antich que corre per la comarca
[…] encara que desconeixèm l’orige» ([1906] 1908a: 68), «esta cansó ó estrevill dels
nòstres pares» ([1906] 1908a: 91), etc., és a dir, coples o fórmules rimades que for-
men part del cançoner valencià popular. Així mateix, molts dels materials que ell
recopila també han estat documentats posteriorment per folkloristes que sí que
segueixen una metodologia científica.
15 Aquest tipus d’apreciacions es donen fonamentalment en Tipos,modismes… ([1906] 1908a i 1908b): per exemple, s’inclouen petits articles o comentaris sobre Josep Bernat i Baldoví, Ausiàs March, lo Rat Penat, etc., a més d’altres elements culturals, històrics, arquitectònics, gastronòmics i tradicionals del País Valencià. No són exclusius d’aquest títol, però: aquests tipus de text van començar a aparèixer ja en algunes parts de Caps y senteners (1892).
segona Part. anàl Is I
102
Ja hem avançat, però, que les fonts no sempre són orals: poden ser còpies de plecs
solts, com assenyala en l’Ensisám: «en la present obreta ham reunit per abesedari
totes les coples ó cansons en valensiá y castellá qu’ham pogut arreplegar de papers
de segos y d’altres en vista» (1891: 7; la cursiva és nostra), per tant, fonts escrites; i
afegeix, «sense contar es que s’ham tret de la nòstra cabesòla» (ibídem). Però aquest
últim comentari ens suggereix no tant que crea els materials com que els recorda com
a part del folklore: estem parlant de l’Ensisám, que, hi insistim, és l’obra més pròxima
al folklore i els materials de creació són més escassos.
Quan no parla d’una autoria popular o pròpia, Martí té la deferència de reco-
nèixer i explicitar altres fonts cultes de què beu la seva obra (bàsicament en Tipos,
modismes…, l’obra més «assagística», menys folklòrica, de les que estudiem). Hi
podem trobar notes com «ham copiat estes noticies de la història de Valencia de don
Teodòr Llorente» ([1906] 1908b: 128) o «Sí qu’estém reconegúts á D. Lluís Cebrián
Meçquita per la cooperació que m’hos ha dispensát, y á D. Francésch Vilanova y
Piçqüeta per la còpia y traducció que s’ham permitit de gran part de la sehua Guía
ilustrada de valencia» ([1906] 1908a: 410), agraïments i notes que, d’altra banda, tes-
timonien que Martí i Gadea no era un home tan aïllat del moviment cultural com se’l
sol presentar.
Recordem Francesc Martínez deia que «Sa exagerada modèstia y la rarea de
carácter feu que s’arraconara y fugira del tracte ab escritors y aficionats» (Martí-
nez 1927a: 29), i semblantment ho feia Domínguez Moltó: «Su excesiva modestia y
carácter retraído, que no buscaba nunca la ostentación y le impidió el comunicarse con
el mundillo literario» (Domínguez, 1981: 34). És cert que Martí no participaria acti-
vament de la Renaixença com ho farien altres contemporanis i, de fet, arribaria a
criticar durament Lo Rat Penat en més d’una ocasió,16 però la relació directa que
16 Vegeu, per exemple, l’entrada corresponent a Lo Rat Penat en Tipos,modismes..: «cad’any pren manco interés el president y la Junta directiva, fent més política que atra còsa, no donant estímuls als escritors regionalistes pera que puguen pendre més part en los JòchsFlorals, no publicant els resultats de les escursións científiques que se fan als pòbles y monuments antichs, permitint discursos en castellá en les vel-laes lliteraries de la Societat, premiant els mamarrajos de les Carnistòltes, etc.» ([1906] 1908a: 337); o la reflexió que fa sobre l’ús de la llengua per part dels literats renaixentistes: « Casi tots els que van en la capital al front del moviment lliterari regional, no fan prèu dels llibrets u periòdichs escits en lo llenguaje usual ó corrent, tildantlos de vulgars, com si eixos senyors parlaren lo mateix qu’escrihuen, qual llen-guaje antiquát y de veus rebuscáes no entén el pòble ni tampoc se tròben en nengún Diccionari valenciá ni catalá» ([1906] 1908a: 410).
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
103
manté amb figures com les mencionades —i, de fet, l’admiració que sentia per Ce-
brian, com es desprèn al llarg de l’obra— ens forcen, com a mínim, a matisar aquest
aïllament. Martí no participava ni de les formes ni del discurs de la Renaixença va-
lenciana, però estava al corrent de les activitats que s’hi duien a terme i estava en
contacte amb alguns dels seus protagonistes, cosa que el portava a reflexionar sobre
aquest moviment, com apuntàvem, i, encara, a mantenir-se’n o sentir-se’n al marge.
Malgrat aquesta reserva de Martí de participar del discurs i de les institucions
oficials de la Renaixença, a l’octubre de l’any 1916, cap al final de la seva vida, tant
el Centre de Cultura Valenciana, amb tan sols un any de vida, com, poc després, Lo
Rat Penat, reconeixerien la seva labor i trajectòria nomenant-lo soci corresponsal
a Mislata i soci de mèrit, respectivament.17 Al mes següent, el 5 de novembre, en
celebrarien un notable homenatge a sa casa amb la participació de distintes entitats
culturals:
Iniciado por el Centro de Cultura Valenciana, secundado eficazmente por las demás
entidades valencianistas, se celebró ayer el proyectado homenaje al eximio escritor
valenciano don Joaquín Martí Gadea, Párroco del cercano pueblo de Mislata.
Acudieron al homenaje nutridas representaciones de todos los Centros valencia-
nistas. Entre otros muchos recordamos a los señores marqués de Colomina, Martí-
nez Aloy, Barberá, P. Fullana, Pérez Lucía, Cortina, Cebrián Mezquita, Rodríguez
Condesa, Martínez Ferrando, Bayarri, Jiménez, Fayos y Caballero.
[…]
Acto seguido el señor Martínez Aloy, decano del Centro de Cultura Valenciana,
y en su nombre, dirigió un cariñoso saludo al homenajeado, a las autoridades y a
los vecinos. […] Termina su hermoso discurso ofreciendo al señor Martí el título de
socio corresponsal del Centro de Cultura en aquella población.
El doctor don Faustino Barberá, por el Centro de Cultura, pronuncia un hermo-
sísimo discurso glosando en felices períodos las numerosas obras debidas al señor
Martí.
[…]
El señor Pérez Lucía, por Lo Rat-Penat, en cálidas frases elogia la meritísima
labor del señor Martí […]. En nombre de Lo Rat-Penat le nombra socio de mérito
de dicha corporación.
17 Vegeu-ne un resum en Las Provincias: diario de Valencia (21/10/1916, p. 1-2).
segona Part. anàl Is I
104
Además hicieron uso de la palabra los señores Bayarri, en nombre del Centre
Católic Valencianiste y Pro-Poesía Valenciana; Feo, por la Juventud Legitimista;
Jiménez Fayos, por la Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil;
Francisco Caballero, por la Joventud Valencianista; Matías Ruiz, por la Juventid
Legitimista de Mislata; y el señor Cura regente, don Antonio Genovés.
[…]
El señor alcalde [de Mislata], don Vicente Medina, cerró la ofrenda con lauda-
torias frases para el señor Martí Gadea, manifestado que, recogiendo la aspira-
ción unánime de todo el pueblo, había acordado por unanimidad el Ayuntamiento
rotular una calle con el nombre de Don Joaquín Martí Gadea (Diario de Valencia,
06/11/1916: 2).18
La diversitat de personalitats i d’entitats culturals que reconeixen la tasca de
Martí Gadea és possible que s’explique gràcies, en part, a l’obra lexicogràfica, que,
juntament amb el diccionari de Llombart, tindria un cert èxit en l’època i seria força
consultada i citada per la gent de cultura del moment i també per la premsa. No
obstant això, i més enllà de la notabilitat que degué tenir com a pàrroc a Mislata,
no podem deixar de banda el traç que deixava com a folklorista (o literat d’arrel fol-
kloricocostumista), que completava la vessant lexicogràfica. Tant és així que l’aca-
dèmic de la Real Academia Española Francisco Rodríguez Marín (1855-1943), espe-
cialista, entre altres, de literatura espanyola popular i tradicional, va reconèixer en
més d’una ocasió la importància de Martí i Gadea al País Valencià com a folklorista,
com recull un article signat per Severino Gustavino Robba:
[Gustavino cita Rodríguez Marín] —Pues ese señor [Martí Gadea], él solo, ha hecho
más labor en favor de las letras valencianas, que la mayoría de los que las cultivan;
porque ha de saber usted, que la obra del señor Martí Gadea vale mucho, y opino
que en su patria, o no es bastante conocida, o no se le da toda la importancia que
merece. Es decir, que tienen ustedes allí dos señores Martí (Martí Grajales y Martí
Gadea) que cada uno en su género, hacen honor a Valencia.
[…] Y después de dedicarme otro ejemplar de su conferencia […] volvió a insis-
tir el señor Rodríguez Marín en la importancia folk-lórica de las obras del señor
18 També se’n fan eco altres diaris com La correspondencia de Valencia (06/11/1916) en una nota semblant.
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
105
Martí Gadea de las que aseguraba que debieran ser editadas en papel de hilo de la
mejor calidad (Gustavino, 10/03/1919: 1).
Amb aquestes línies podem deduir, primer, que Rodríguez Marín estava al
corrent de la producció folklòrica de Martí i el valorava en qualitat de folklorista
valencià; segon, que no degué estar tan aïllat si aquest filòleg en reconeixia la
trajectòria; i, tercer, que segurament mai no fou prou valorat pels valencians,
malgrat els reconeixements de les societats culturals: la recepció de l’obra més
folkloricocostumista degué ser més aviat tímida, per la forma com se n’editaren
els llibrets, i amb menys repercussió que la lexicogràfica. Quatre anys després de
la mort, Rodríguez Marín encara insistiria en la importància i la infravaloració de
Martí Gadea, com recull Luis Guarner en un altre article de Las Provincias:
don Francisco [Rodríguez Marín] tiene un recuerdo para Martí Gadea, notando
que los libros que éste publicó de cosas populares, son de un interés grande para
los estudiós folk-lóricos, y el Maestro se duele de que a Valencia se le haya pasado
inadvertido un investigador como el señor Martí Gadea, no tributándole el home-
naje a que estaba obligada para su ilustre hijo, que vivió y murió obscurecido siem-
pre junto a su amada tierra (Guarner, 01/02/1924: 3).
D’altra banda, a pesar que Martí no participés en els Jocs Florals ni fos un
membre actiu de les societats que n’acabarien reconeixent la tasca, hem pogut tes-
timoniar-ne la participació en els Jocs Florals de l’Antigor, Societat Humorística
Valenciana (v. La correspondencia de Valencia, 31/07/1906: 3; o Las Provincias,
31/07/1906: 2): una mena de Jocs Florals humorístics alternatius als organitzats
per Lo Rat-Penat, de caire satiricohumorístic. En rebé un accèssit l’any 1906 i és
un fet il·lustratiu de com Martí sí que va prendre part en el corrent literari menys
elitista de la Renaixença, que, si més no amb aquests Jocs Florals i amb la institució
(la Societat Humorística Valenciana de l’Antigor) que els feia possibles, estava mí-
nimament organitzat. És una altra raó per considerar el pes de l’entreteniment en
la producció literària de Martí i Gadea i l’adscripció que ell mateix hi feia quan es
presentava a certàmens d’aquest tipus. És possible que també això mateix l’apartés
de la línia més oficialista o culta de la Renaixença i li dificultés una consideració
adequada per part de l’elit cultural valenciana.
Com siga, Martí i Gadea acabaria sent reconegut per les institucions, pel poble
de Mislata, que li dedicaria un carrer com ja se li va anunciar el dia de l’homenatge
segona Part. anàl Is I
106
i, ja pòstumament, també l’Ajuntament de València (v. Las Provincias, 15/02/1929:
2). A més, el Centre de Cultura Valenciana acordaria dedicar-li una làpida com-
memorativa (v. La correspondencia de Valencia, 18/11/1920: 1; i Las Provincias,
18/11/1920: 2) i, a la seva mort, diversos diaris valencians apareixerien amb notes
necrològiques, panegírics, etc., per part de la redacció mateixa (Diario de Valencia,
17/11/1920: 2) o d’institucions que en lamentarien la pèrdua, com ara Lo Rat Penat
(Las Provincias 19/11/1920: 1), el Centre de Cultura Valenciana (Las Provincias,
18/11/1920: 2; La correspondencia de Valencia, 18/11/1920: 1) o Acció Valencianista
(Acció Valencianista, 17/11/1920: 2).
Més tard, potser més rellevant pel que fa al nostre camp, Martí seria reconegut
per alguns folkloristes de les generacions posteriors, com Francesc Martínez i Mar-
tínez, Just Sansalvador o Manuel Sanchis Guarner, amb la qual cosa la seva tasca
no va passar desapercebuda per alguns dels folkloristes valencians més notables
que el van succeir.
Malgrat que l’obra d’interès folklòric de Joaquim Martí i Gadea apareix totalment
barrejada amb materials literaris i costumistes, aquest autor segueix el camí d’altres
autors valencians del seu temps que decidiren treballar algunes qüestions d’interès
folklòric i, sense desviar-se d’aqueixa línia, que al País Valencià no es diferenciava
gaire d’altres tipus de produccions literàries, va aconseguir despuntar sobre la resta,
fonamentalment per tres raons: primera, que, a diferència dels seus contemporanis,
la producció literària més important i reconeguda de Martí i Gadea és la que té a
veure amb el folklore; segona, la quantitat de materials que va recollir, tot i barre-
jada amb elements de creació, és la més gran i diversa produïda per un sol home al
País Valencià fins el moment; i tercera, i potser la més important, a diferència d’al-
tres autors contemporanis que podrien haver treballat materials d’interès folklòric,
en Martí tenim proves contrastables que demostren que efectivament va exercir com
a folklorista, entrevistant-se amb informants i publicant part del material recollit.
Com hem assenyalat, l’obra més destacable per als estudis etnopoètics és, sens
dubte, Ensisám de totes herbes (1891), per les raons adduïdes. En aquesta obra, a
diferència de les altres, Martí no copia a partir de fonts més «cultes» (encara que sí
que ho fa a partir de plecs solts i manuscrits), inclou pocs materials de creació prò-
pia i una bona part dels elements recopilats prové de l’oralitat. Ara bé, convindria
no desconsiderar Caps y senteners (1892), Tipos,modismesycosesraresycurioses
de la terra del gè ([1906] 1908a i 1908b), aquesta, sobretot, per entendre’n el seu
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
107
pensament i pel tractament de la paremiologia, i Folk-lore valensiá titulat Pitos y
Flautes (1914), l’únic llibre de la seva obra que inclou la paraula «folk-lore» en el
títol. En general, però, sembla que la literatura de Martí s’adscriu sobretot a la línia
de la literatura satiricohumorística de la Renaixença, i és per això que sovint aquest
autor sol quedar fora dels cenacles literaris valencians de l’època i no fou fins al final
de la vida que n’obtingué els reconeixements pertinents. A banda de l’entreteni-
ment, en aquestes obres, sempre passades per un filtre catòlic conservador, destaca
un objectiu «patriòtic» valencià, de reivindicació de la identitat i la idiosincràsia
regional: fer conèixer alguns elements propis de la cultura valenciana en benefici de
l’autoestima del poble, però sense una intencionalitat clarament política, com era
costum per part dels autors de la Renaixença valenciana.
Per tot plegat, podem admetre que Joaquim Martí i Gadea fou l’autor de la Re-
naixença valenciana més important per als estudis del nostre folklore, però no po-
dem considerar-lo, encara, com a folklorista pròpiament dit: ni els seus mètodes
ni els seus objectius coincideixen amb el folklore. Tot i el seu esforç i un resultat
destacable en comparació amb els altres autors valencians d’aquest període, Martí
i Gadea no féu col·lecció de materials, sinó que els barrejà amb la creació; no fou
capaç de generar un veritable coneixement erudit sobre els temes que treballava, ni
va reflexionar amb el distanciament adequat sobre els materials que va arreplegar;
tampoc no va crear escola, ni va estar en contacte amb els folkloristes del seu temps.
Al nostre parer, la causa és ben senzilla: cap d’aquests devia ser el seu propòsit ni
una via per aconseguir-lo. A això se suma que Martí no tenia formació com a folklo-
rista ni tenia un context valencià suficientment desenvolupat en què amerar-se per
a la iniciació en la recerca folklòrica o el treball de camp; i, ni que n’hi hagués ha-
gut, no hi va voler participar. Com hem vist, Martí es preocupava per entretenir els
receptors de la seva obra, i si de cas per ensenyar-los alguna curiositat relacionada
amb el poble valencià per enfortir el sentiment patri o, en algun cas, per adoctrinar
o moralitzar d’acord amb la seva ideologia. Essent així, els seus treballs no deixen
de tenir interès per a nosaltres: en definitiva, representen la manera d’enfrontar-se
a les «curiositats» folklòriques d’alguns valencians del moment, així que caldria con-
gratular-se pel fet que la conseqüència final fossen uns materials força acceptables
per als estudis folklòrics i reconeguts pels folkloristes valencians posteriors que,
tenint-lo com a precedent, veien justificada la seva pràctica i la feien arrelar en el
període renaixentista.
segona Part. anàl Is I
108
4.4 Francesc Badenes Dalmau (1859-1917)
Francesc Badenes Dalmau (Alberic, 1859-1917) va ser un dels escriptors de renom
en la Renaixença valenciana. Va pertànyer a Lo Rat Penat i va participar amb as-
siduïtat als Jocs Florals, fins el punt d’esdevenir Mestre en Gai Saber l’any 1898.
També formà part del Centre Excursionista de Lo Rat Penat (almenys a partir de
1897) i de L’Oronella, el centre excursionista fundat per Llombart, durant el seu
curt període d’existència.
El conjunt de la seva obra, també la que pot tenir interès folklòric, és poètica,
amb l’excepció més assagística o erudita del pròleg a Còsesde lameua tèrra de
Francesc Martínez (1912), que constitueix, com veurem, el seu paper més desta-
cable en aquests termes. A banda d’aquest pròleg, són només tres les publicacions
que, guiant-nos pel títol, podríem relacionar amb el folklore: Mariola: llegenda del
temps de les Germanies (1897), Llegendes i tradicions valencianes (1899)19 i Ronda-
lles del poble (1900).
El primer cas, Mariola: llegenda del temps de les Germanies, malauradament,
però seguint el model d’autors del seu temps (recordem a tall d’exemple La mort del
Conqueridor. Llegenda del segle xiii, de 1888 de Llombart, amb la polèmica inclosa)
no deixa de ser una composició poètica que podria tenir l’origen en una llegenda
històrica ambientada en les Germanies. Badenes, però, no aclareix quina és la base
llegendària i només fa referència, en notes, a aspectes històrics i comentaris perso-
19 Malgrat l’interès d’aquest títol, intuïm que es tracta d’un conjunt de textos ben semblant a Rondalles del poble (1900), que explicarem més avant i que no arriba a ser un volum de recol-lecció folklòrica pròpiament dit. Desafortunadament, no hem sabut trobar aquesta obra, ci-tada en diversos punts d’informació sobre l’autor (com ara l’Enciclopèdia Catalana o el Fons Badenes Dalmau de la Biblioteca Valenciana) en cap dels fons i dels catàlegs consultats, incloent-hi els detallats en el punt 1.2.2 de la metodologia: la Biblioteca Valenciana, la bibli-oteca de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, el Catàleg de Biblioteques Públiques Va-lencianes, els catàlegs de les biblioteques de les universitats valencianes, el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya, la Biblioteca Nacional de Catalunya, la Biblioteca Nacional d’Espanya i el WorldCat. Estranyament, tampoc no el cita Francesc Martínez en el pròleg a Folklore valenciá (1927a), en què fa un repàs a la història del folklore valencià; sí que cita Flors del Xúquer (1897), poesies costumistes que no formen part del nostre objecte d’estudi, i Rondalles del poble. Insistim que ens sembla estrany perquè Martínez reconeix Badenes com a mestre i, a més, en aquest pròleg, tot i no ser exhaustiu, té la voluntat de consignar-hi tots els llibres folklòrics escrits per valencians; és curiós, per exemple, que hi anota gairebé totes les publicacions de Martí i Gadea, que devien ser més aviat difícils d’aconseguir, i no hi apuntés aquestes Llegendes i tradicions valencianes.
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
109
nals sobre la revolta agermanada. Entenem, doncs, que aquesta composició no té
res de folklòrica —ni tan sols n’és clara la base— i que es fa ús del mot «llegenda»,
novament, per a una composició literària —per tant, amb elements de ficció— basa-
da en fets històrics. Puntualment, pot resultar un poc més interessant el «Pròlech»
de Lluís Cebrian, que havia estat president de Lo Rat Penat i que afirma haver
conegut Badenes en la redacció del periòdic El Universo, de tendència republicana,
que Cebrian mateix dirigia. Expressa amb algunes reserves la qualitat literària de
l’obra de Badenes («aparegué un dia entre nosaltres lo encara res conegut, jove Ba-
denes, ab sa citra d’or, si no del tot ben templada, sempre tendríssima»; Mariola és,
de les seves composicions, «si no la més meritoria, es, sens género de dupte, una de
les que millor esfumen son estil y son caracter» Badenes 1897: vI-vII) però no dubta
a comparar-lo amb Espronceda o Zorrilla, als quals aquesta obra podria recordar
pel to o el contingut. De fet, en els mots preliminars de Rondalles del poble és Ba-
denes Dalmau qui trau a col·lació un poeta de característiques semblants, Jacint
Verdaguer, com una mena de justificació dels seus escrits. Badenes havia estat tra-
ductor d’Idil·lis i cants místics (ed. bilingüe de 1908) i de Sant Francesc (ed. bilingüe
de 1909) de Verdaguer al castellà, de manera que no sols havia llegit la seva obra,
sinó que l’havia treballada i la coneixia de ben a prop.
Aquests paral·lelismes amb els poetes romàntics ajuden força a fer-se una idea
de la literatura de Badenes més relacionable amb el folklore: poesia èpica-fantàs-
tica de to romàntic inspirada en els temes de la mitologia del país. Tanmateix, en
Rondalles del poble (1900), encara que aquest tipus de composició també es dóna,
s’hi va un poc més enllà. Es tracta d’un total de 10 narracions amb una base folklò-
rica força més clara i identificable, que inclouen diversos comentaris de Badenes
en notes de caire erudit i que poden ser d’interès per a l’estudiós de la literatura
popular.
Per començar, en les «Dos paraules al que llixca» que encapçala el llibre, Fran-
cesc Badenes situa el punt de mira del lector en una «joia» «de la literatura catala-
na […] tan hermosa y simpática, que no dubte en dir es casi la preferida del meu
cor»: el Romancer català de Marià Aguiló, perquè «poch hia en Catalunya que parle
millor sobre la literatura popular, que eixe Romancer, naixcut Deu sab ahon, pero
angrunsant anys i anys al amorós caliu de la nostra llar per la santa ma de nostres
avies» (Badenes 1900: v-vI). L’autor no solament manifesta el seu interès per la li-
teratura popular i l’admiració per l’obra d’Aguiló, sinó que a més afirma que la seva
segona Part. anàl Is I
110
pretensió abans d’abordar aquesta obra va ser intentar documentar romanços com
els del Romancer en la tradició oral valenciana:
ab la esperança de trobar Lo testament de N’Amelis (que l’autor de dit Romancer
fea viure en Burriana y Onda), com també de arreplegar encara una variant de La
Gentil Portquerola20 que, en catalá antich, vaig oir de llabis de una velleta en la
vall d’Ebo, provincia d’Alacant, hont se manté millor que’n part alguna del reyne,
la rondalla duta allí per catalans y mallorquins, resolguí mampendre la tasca de
rebuscar en nostres pobles y en la memoria de nostres germans tot alló semblant á
lo que’l afortunat Aguiló va recullir, ab l’objecte de oferir á Valencia altra agradosa
replega, ja que aquell mestre no ens doná res producte de nostra terra y sí molt de
les Balears y de Catalunya (Badenes 1900: vI-vII).
Aquesta és una declaració explícita de Francesc Badenes sobre la seva pretensió
d’exercir de folklorista, com a mínim, en el camp de la recol·lecció, seguint el model
de Marià Aguiló, de fet, a fi d’omplir el buit de materials referits al País Valencià.
Això indica que Badenes ja començava a tenir una certa consciència de disciplina
en el camp del folklore i començava a detectar una mancança generalitzada en la
publicació de materials valencians d’aquest tipus, cosa que definitivament deixaria
clara en el pròleg a Còsesdelameuatèrra. Tristament, «á pesar de mes investiga-
cions, sols he atopat ab un romanç que encara es diu en nostra llengua, més de tant
minvada inspiració […] titolat L’infant y la dida, darrer d’este llibret» (Badenes
1900: vII).
En la nota que afegeix a aquest romanç que sí que transcriu, insisteix que és
l’únic que ha trobat en valencià i assegura: «Apenes si hem posat la ma en ell»
(Badenes, 1900: 133). Aquest comentari és ben interessant, com a mínim, per dues
raons: la primera, de nou, la consciènciadeladisciplinafolklòrica incipient, ja que
entenem que Badenes comença a adonar-se de la importància de no «posar la mà»
20 En nota, Badenes afegeix: «Dita variant fou enviada per lo meritíssim Don Roch Chabas, á D. Marian Aguiló, després de la publicació del Romancer Català». De fet, en el pròleg a Còsesde lameua tèrra de Francesc Martínez, Badenes atribueix a Roc Chabàs aquesta troballa en llavis de la velleta de la vall d’Ebo i afirma que s’ha perdut (Martínez 1912: xI). Com siga, no deixa de ser un apunt interessant sobre la manera com podien circular alguns documents folklòrics des de l’informant i el recol·lector fins a aquell que finalment els pu-blica, alhora que indica que l’elit cultural valenciana, com ho pot ser el cèlebre historiador Roc Chabàs, també es podia mostrar intel·lectualment engrescada per la recol·lecció de la literatura popular.
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
111
en els textos, és a dir, sembla fer aquest comentari com un aspecte de valor afegit
per a la composició; la segona, just el contrari: malgrat que és conscient que cal ser
fidel al text d’origen, també creu que cal manipular-lo, ni que siga mínimament, a fi
d’obtenir-ne un text adequadament literari. No hi ha dubte que per a ell, al capda-
vall, el folklore verbal no deixa de ser literatura —creació, bellesa— amb finalitats
fonamentalment estètiques.
Si donem una mínima credibilitat a aquest comentari, «Apenes si hem posat
la ma», «L’infant y la dida» seria el document més acostat al folklore pròpiament
dit de les Rondalles del poble —potser tant com ho podria ser un romanç recollit
i transcrit per Aguiló, que també modificava puntualment els textos, per bé que
amb un desplegament crític i filològic que Badenes no contemplava per als seus.
Els altres nou capítols que formen part d’aquestes Rondalles, independents els uns
dels altres, estarien molt més literaturitzats, començant per la transformació de la
prosa al vers.
També diu haver trobat «en Castellá, (desgracia nostra) á persones d’edat, prou
romanços en un tot iguals á alguns dels que salvá del naufragi ab son llibre lo
respetable Aguiló, y que encara solen cantar les nines» (Badenes 1900: vII) i que
decideix no transcriure. Badenes descarta, doncs, el que no està en català i apareix
ja en l’obra d’Aguiló; aquesta és una altra idea que ens torna a la seva concepció
de folklore com a literatura: per a ell no té sentit publicar versions d’un mateix
argument. En la citació, així mateix, encara es pot identificar un altre aspecte:
Badenes, en principi, demanava per informants majors, tinguts per predilectes per
a la recerca en aquella percepció del folklore com quelcom en perill imminent de
desaparèixer —tipificats en el tòpic de l’«amorós caliu de la nostra llar per la santa
ma de nostres avies»— però també tenia l’oïda parada als més joves («encara solien
cantar les nines»), és a dir, presta atenció a la «pervivència» (o no) d’unes mostres
o altres.
Badenes, després de la impossibilitat de trobar en la tradició oral més romanços
en català dignes de ser publicats, decidí canviar de «punt de investigació»: el «cuen-
to de ahir, la tradició passada, la vella llegenda», «que he tractat de vestir lo millor
que he sabut y ab la sencillez que deuen tindre», malgrat els recels sobre la recepció,
«Tal volta se me diga que es tot açó molt ignocent; mes jo contestaré que aixís es
el poble y tal apareix Montserrat del insigne Verdaguer» (1900: vII-vIII). En aquest
punt s’emmiralla ja no en Aguiló, sinó en Verdaguer, els poemes del qual són ja tota
segona Part. anàl Is I
112
una altra cosa: en general, una brillant obra de creació poètica de base folklòrica.
En termes semblants s’expressa, en el pròleg, Artur Masriera, encara que en aquest
cas diferencia tres maneres diferents de «conservar» el folklore:
de moltes menes poden conservarse eixes flors camperoles: ó trasplantantles cuyda-
dosament dels llavis del poble á les galerades de l’estampa, com ho feren sabiament
los mestres Aguiló, y Milá y Fontanals […]; ó aprofitant no més la llevor y fent con-
rear en lo propi magí los que’n diríam los arguments tradicionals pera vestirlos ab
les gales de la prosa encisadora, com ho tenen acreditat los rondallaires d’En Thos
y Codina (Terenci), Pelay Briz y del benemérit Maspons y Labrós […]. Cullir la flor
boscana d’una rondalla, llegenda ó tradició popular, y ferne una narració poética de
cap d’ala, destinada á viure tant com la mateixa terra ahont s’arrelá, aixó es obra
d’áligues capdalts de la poesía que’s digan Mossen Jacinto Verdaguer y tingan pit
pera volar á dalt d’un Canigó, ó Anicet de Pagés que’ns porte deu segles endarrera
ab son Comte l’Arnau volant com Anima en pena, pera no dir res dels mallorquins
Picó y Campamar y Mossen Costa y Llobera […].
Lo qu’eixos escriptors [Verdaguer, Anicet de Pagés, Picó i Campamar i Costa i
Llobera] feren á Catalunya y Mallorques, lo llorejat poeta Badenes y Dalmau, ha
volgut ferho ab les belles tradicions valencianes. […] En Francesch Badenes no ha
volgut fer feyna de colector, y en lloc de recullir la tradició ronegament y estam-
parla á faysó de entomólech que clava ab la agulla la cuca de llum en la colecció
d’exemplars d’una encontrada, ha posat á contribució son bon enginy y’ns presenta
un aplech de veritables poemets (1900: xIv-xvII).
Aquest és un grandíssim elogi a Badenes. Perquè, al capdavall, ell és i exerceix
de poeta, i en aquest pròleg l’estan igualant als millors de tot el domini lingüístic
en aquell moment, si més no als millors dels que aprofitaven el folklore per a recre-
ar-lo. No ho hem de perdre de vista: Badenes és poeta, no pas folklorista. El prolo-
guista ho deixa ben clar.
Tanmateix, al nostre parer Rondalles del poble és essencialment diferent de qual-
sevol altre poemari valencià que s’hagués publicat fins al moment.21 Certament, es
tracta d’una obra de creació poètica de base folklòrica, però no solament hi trobem
motius, arguments i tipus identificables en el folklore narratiu català o universal,
21 Potser no hauríem de comptar-hi Llegendes i tradicions valencianes, també de Badenes, que, com hem advertit, no hem estat capaços de localitzar.
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
113
sinó que, a més, sempre van acompanyats, excepte en el capítol número 8 («La com-
tesa Violant [llegenda]»), d’una nota explicativa erudita amb alguns comentaris sug-
gestius per a l’estudi del folklore. A tot això cal incloure els punts d’interès que hem
comentat sobre el pròleg i la transcripció del romanç. En total, sempre en vers, en
Rondalles del poble hi podem comptar dues rondalles, cinc tradicions, dues llegendes
i un romanç.
Pel que fa a les rondalles, l’autor en diu «cuentos de la llar»,22 de manera que
el «rondalles» que utilitza en el títol del seu llibre sembla ser un genèric per al
folklore narratiu fantàstic que també inclouria les llegendes, les tradicions i el ro-
manç. D’aquests «cuentos», «Lo geni del Castell (cuento de la llar)» podria ser ca-
talogable segons el tipus ATU 302, L’ou meravellós / The Ogre’s (Devil’s) Heart in
the Egg; l’altra, «La rondalla del avi (cuento de la llar)», es podria comparar —per
bé que potser no catalogar— amb el núm. ATU 480 i inclou motius folklòrics com
Q42.1.1.1. Reward for giving last loaf, i Q42.3. Generosity to saint (god) in disguise
rewarded. Tant en un cas com en l’altre, com també ocorrerà en les llegendes i les
tradicions, Badenes indica en nota si coneix alguna altra versió contada en algun
altre lloc.
Quant a les llegendes i les tradicions, l’autor mateix diferencia perfectament
entre «llegenda» i «tradició», que coincideix estrictament amb la conceptualització
que ha descrit Oriol (2013). En concret, són tradicions «Lo barranch de la falaguera
(tradició de Moixent», «La font de Montalt (tradició de Alcoy)», «La penya encantada
(tradició de Montesa)», «El salt de la mora (tradició de la serra d’Espadà)» i «La cova
de Sant Feliu (tradició de Xàtiva)», totes relacionades amb un espai físic al qual
donen explicació; i són denominades llegendes «La bona justícia (llegenda)», i «La
comtesa Violant (llegenda)», històries tràgiques d’amor. Tret d’aquesta última lle-
22 És curiós que aquesta denominació sembla coincidir amb Kinder- und Hausmärchen dels ger-mans Grimm (1812-1815), que Carles Riba traduiria al català per Contes d’infants i de la llar (1919-1921) una vintena d’anys després de les Rondalles de Badenes. La primera notícia que es té a l’estat espanyol de les rondalles dels Grimm ve de la mà de Manuel Milà i Fontanals l’any 1853 (Oriol 2012a: 74). La primera traducció a l’espanyol, de José S. Viedma, Cuen-tos escogidos de los hermanos Grimm [1879], en cap moment utilitza cap expressió del tipus «cuentos del hogar»; d’altra banda, les traduccions franceses, a través de les quals es degué conèixer l’existència de les rondalles dels germans Grimm en l’àmbit català (Oriol 2012a: 74-75), no incorporen tampoc cap equivalent més o menys literal als «Hausmärchen»: ni Contes de la famille, de N. Marin i Pitre-Chevalier (Grimm 1846-1848), ni Contes choisis des frères Grimm, de Frédéric Baudry (1855).
segona Part. anàl Is I
114
genda, que no inclou cap nota, totes les altres narracions apareixen anotades amb
comentaris sobre la pervivència de la llegenda en unes o altres localitats i els noms
que rep en distints pobles un mateix argument. En algun cas, a més, s’amplien les
notes d’interès folklòric, per exemple, fent referència a altres autors que hagen po-
gut documentar algunes narracions en tractats històrics o geogràfics; ampliant la
informació sobre les creences i supersticions populars relacionades amb la llegenda
en qüestió;23 o, fins i tot, explicant el perquè de la «recreació» de l’autor respecte d’un
fragment en concret.24
En definitiva, Rondalles del poble ja és tota una altra cosa ben diferent d’aquella
Mariola: llegenda del temps de les Germanies i és un petit pas en l’evolució cap a
una disciplina que, a poc a poc, anava prenent forma per als valencians. Aquesta
disciplina se’ns mostrarà ja, inequívocament, amb claredat i erudició, en Còsesde
la meua tèrra (1912): també en el pròleg. Segurament, l’aportació més sorprenent i
encertada de Badenes en aquest camp.
Sorprenent, perquè Francesc Badenes no havia deixat de ser un poeta romàntic
amb curiositats per la literatura popular: per això mateix sobta que, fins a l’arriba-
da del seu pròleg en el primer recull de Martínez, encara no hi havia hagut cap va-
lencià que tractés el tema amb el desplegament de coneixements de què ell fa gala.
És evident, com veurem, que no es tracta de cap aportació excepcional; però sí que
és un document extraordinari, per inicial, perquè no n’hi havia hagut cap d’anterior
semblant al País Valencià. Era la primera vegada que un valencià reflexionava per
escrit i amb una certa erudició sobre el folklore en general: tot el que hi havia hagut
abans per boca d’altres no passava de ser alguna nota apologètica esparsa llançada
amb poc o molt d’encert.
En aquest pròleg, Francesc Badenes fa una breu reflexió a l’entorn de la «litera-
tura popular», «la més difícil de tractar de totes les que’ns ofereix el camp vastíssim
y ubèrrim de la Literatura general» (Martínez 1912: vII). Com han fet molts folklo-
23 És el cas de la nota a «Lo barranch de la falaguera (tradició de Moixent)», en què, en nota, s’amplia la informació d’interès folklòric a l’entorn d’una creença sobre les propietats de la falguera en la nit de Sant Joan.
24 En «La penya encantada (tradició de Montesa)», la tradició assegura que la penya s’obre amb les paraules «ábrete penya y ciérrate monte», però «nosaltres, en vista de lo desgavellat de la frase esmentada, hem presentat un’altra més conforme ab lo que pot ser» (1900: 133). Les paraules que inventa Badenes són «Obri penya l’aspre mont».
4. renaIxença, romant Ic Isme I Folklore (1873-1912)
115
ristes fins ben entrat el segle xx, l’intent de Badenes Dalmau de descriure aquest
camp d’estudi passa per un llarg llistat de gèneres diversos:
enigmes, refrans, endivinalles, proverbis, adagis, qüentos, llegendes, tradicions,
xascarrillos, coloquis, cançons, trobos, metáfores, paráboles, lèxics, modismes,
usos, costums, formes gramaticals, estudi dialectològic, etcétera […] ademés de
grupos especials, com son, per eixemple, y sols com á indicació, l’enigma-metá-
fora, qüento-enigma, cançó-enigmática, refrá-endivinalla, endivinalla-dramática ó
representada, qüento-endivinalla, etc., etc. (1912: vIII).
Com es pot observar, aquesta concepció de la «literatura popular» és força àm-
plia i, de fet, sembla casar amb el concepte de folklore que també té Francesc Mar-
tínez i que inclou alguns gèneres que avui deixaríem dins de l’àrea del costumisme
o dins dels estudis més purament lingüístics. Però potser és més interessant encara
que Badenes sap veure el «tránsit dels gèneres» (Martínez 1912: Ix), és a dir, els ma-
terials de la «literatura popular» que no s’adscriuen adequadament a un sol gènere
sinó a cap, o a diversos: fa notar l’existència de la barreja dels gèneres o dels gèneres
complexos. Aquesta concepció també és força moderna i sobrepassa àmpliament els
grans gèneres canònics de la «literatura popular» que havien estat treballats pel
romanticisme —tant el català com l’europeu—: sobretot, les balades o romanços, les
rondalles i les llegendes —que, precisament, eren els gèneres que havien eixit en
les Rondalles del poble.
Badenes resol amb equanimitat diversos aspectes crítics de l’estudi del folklore
en el seu temps, i una altra mostra pot ser la resposta salomònica a la discussió
sobre l’origen del material folklòric, que tant preocupava els folkloristes europeus
del moment:
és tot açò producte de la invenció popular, ó tot açò es desmoronaments d’un sabi
edifici que’l temps convertí en runes […]? De tot hi ha: com produhí’l sabi, produhí
també’l poble, y una y altra producció ha anat de l’ú a l’altre en el marejol sens fí y
continuat á que donen lloch les idees (1912: Ix).
Així doncs, llegim que Badenes no es deixa portar fàcilment per la idea del geni
romàntic creador, que passa al poble les seves composicions, que després s’adulteren
a través de les generacions del poble analfabet, sinó que també responsabilitza «el
poble» de la creació i, fins i tot, apunta a un diàleg entre pobleplaanònimi Autor.
segona Part. anàl Is I
116
En el coneixement de les postures que defensen l’origen culte de la literatura
popular Baldaquí ha apuntat que Badenes estava al corrent de les teories de l’ano-
menada escola mitològica o filològica, i de l’escola històrica o orientalista:
Aquesta concepció de la tradició oral del poble com a «desmoronaments d’un sabi
edifici que’l temps convertí en runes» ens indica que Francesc Badenes coneixia
les teories de l’anomenada «escola mitològica» o «filològica», el principal exponent
de la qual era l’alemany afincat a Anglaterra Max Müller, i de l’«escola històrica»
o «orientalista», del també alemany Theodor Benfey. Totes dues escoles defensa-
ven un origen culte a la literatura popular, que es basava per a uns en degene-
racions dels antics mites aris, i per als altres en la literatura sànscrita. Aquesta
és la concepció que tenien del folklore els estudiosos renaixentistes catalans, en
la seua visió essencialista del patrimoni de la cultura popular» (Baldaquí, [1988-
1989]: 29).
Al nostre parer, el coneixement d’aquestes teories devia haver-li arribat d’una
manera molt indirecta, segurament a través de la lectura o el contacte amb altres
folkloristes de la Renaixença, particularment Milà i Fontanals o Marià Aguiló. En
qualsevol cas, Badenes no n’és un ferm defensor, ans, com dèiem, es posiciona tam-
bé a favor d’una teoria que considere el poble anònim com a creador. Aquesta pos-
tura implica un esforç extra per dignificar la literatura popular. En aquest esforç
podem emmarcar també els exemples que ofereix d’obres literàries cultes ben cone-
gudes que han estat influïdes per la literatura popular, a més de noms d’escriptors
espanyols, catalans i mallorquins que s’han interessat per la matèria.
Quan arriba al País Valencià, però, troba un gran buit: «res, o casi res, tenim
inventariat» (1912: x); per això, dóna notícia d’algunes obres perdudes (les que Agui-
ló feia transcórrer per pobles valencians), transcriu dues endevinalles, cita diversos
títols de rondalles que al seu parer caldria «populariçar» i, encara que admet que
«quelcom s’ha fet en coloquis […], y en trobos, y en tipos de la tèrra […], en adagis i re-
frans», sense citar obres, considera que en aquests últims «falta l’estudi comparatiu»
—que era la manera de treballar de llavors, com féu, per exemple, Sebastià Farnés
a Catalunya— «i la divisió entre autoctons y forasters» (1912: xIII) —un escull, cal
dir-ho, que Francesc Martínez mateix no superaria. És a dir, Badenes critica la me-
todologia de treball dels reculls paremiològics fets fins llavors al País Valencià perquè
no segueixen les passes de la «ciència folk-lòrica»!
Aquesta petita reflexió crítica de Badenes Dalmau és, doncs, un precedent di-
recte i senzill de la nostra tasca amb un grau de modernitat considerable. Tanma-
teix, l’herència romàntica de la formació de Badenes es fa ben palesa quan refusa
analitzar el material recollit per Martínez: «Com no cap análisis en la expressió de
belleça que’n tot moment ens oferix la Natura, sublim en el conjunt y en els detalls,
tampoch cap análisis en el camp vastíssim de la literatura popular, puix tot en ell es
hermós y útil» (1912: xv). El tòpic de la bellesa intrínseca a la literatura popular, a
allò que emana directament de la natura —del poble, en aquest cas— sublima cada
text a una mena d’altar diví intocable. Badenes, però, no s’està de destacar alguns
dels textos que recull Martínez que li semblen especialment bells o que són ben co-
neguts pels valencians de llavors: «La reyna y la gerra», «Barqueta de genovesos»,
«Primer la mòrt que renegar» i «La cugillada de Roldán».
Badenes, en últim terme, com a bon prologuista, s’encarrega de lloar l’obra de
Martínez; però, fent-ho, s’obliga igualment a enaltir la matèria, a dotar-la de con-
tingut i de possibilitats, d’una profunditat inusitada per als renaixentistes valenci-
ans. En definitiva, una matèria humanística tan digna d’estudi com qualsevol altra:
«Gran virtut se necessita pera, en lloch d’elevar la esment al cel claríssim demanant
el foch de la inspiració, fixe’ls ulls en les coses, en apariencia xicotetes, en realitat
de vital interés pera la Historia, la Llingüística, la Etnología, etc.» (Martínez 1912:
xIv-xvI). És una afirmació valenta i atípica en el context valencià que carregava de
prestigi el treball del seu deixeble.
De fet, Francesc Martínez deixaria escrita, uns anys després, l’admiració per
Badenes en la història del folklore que encapçalava el seu Folklore valenciá de 1927:
entussiasta folkloriste, per cuals estudis tenía predilecció y el que fon nòstre inici-
ador en aquets, ensenyantnos en qué consistía la ciència folklòrica, que era preci-
sament l’estudi, la catalogació de les contaralles que en la intimitat de la penya del
café als contertulis contavem com a curiositats de nòstre pòble, sent ab la ajuda de
Cebrián Mezquita, y el també desaparegut, y may prou plorat per la bio-bibliogra-
fía valenciana, Martí Grajales, els que ab ses instancies e importunacióno [sic] ens
feren caure en la tentació de ficarnos a escrividors y publicar el llibret del que més
avant parlarem (Martínez 1927a: 32).
En aquest punt Martínez no sols reconeix el mestre, sinó també el seu ensenya-
ment més clar: «en qué consistía la ciència folklòrica», que descriu breument com
a «catalogació» de «contaralles» contades com a «curiositats de nòstre pòble». Si
Martínez tenia més o menys clar el concepte de folklore, segurament també era així
en el cas del seu mestre. A més, el reconeix com a responsable, amb Lluís Cebrian
i Joaquim Martí Grajales, de la publicació del seu «llibret»: es refereix, és clar, a
Còsesdelameuatèrra.
És per tot plegat que a aquestes alçades podríem estar temptats de pregun-
tar-nos, si Badenes coneixia el valor del folklore i alguns aspectes rellevants del
mètode i del concepte, si l’engrescava la troballa de literatura popular… com és que
ell no va arribar a exercir de folklorista «pròpiament dit» com sí que ho féu Francesc
Martínez? És possible que la resposta siga simple: d’una banda, dedicar-se a la po-
esia no deixa de ser una opció personal; de l’altra, és aquesta opció la que realment
li donava prestigi en el seu temps, més encara al País Valencià. Francesc Badenes
Dalmau és un home de la Renaixença i dels Jocs Florals: un Mestre en Gai Saber.
Però també és un dels primers valencians a adonar-se que el folklore anava molt
més enllà de la literatura, que no només reconeix i pren el model dels poetes ro-
màntics que feien literatura culta de la popular, sinó que també s’emmiralla en els
literats-folkloristes erudits com Aguiló que veurien en el folklore un camp d’estudi
vastíssim i tan digne com qualsevol altre.
***
5. la institucionalització i el tractament del Folklore com a disciPlina
(1912-1939)
Índex de l’apartat
5.1 Francesc Martínez i Martínez (1865-1946)
5.1.1 Algunes notes biogràfiques
5.1.2 Còsesdelameuatèrra (1912, 1920, 1947)
5.1.3 ElfolklorevalencianoenelDonQuijote (1922)
5.1.4 Arreplegadellegendes,tradicionsycostumsdelReinedeValencia
(1927)
5.1.5 Documents d’interès folklòric en la premsa i les revistes
5.1.6 Balanç general
5.2 Adolf Salvà i Ballester (1885-1941)
5.3 La contribució al folklore del Centre de Cultura Valenciana
5.4 La contribució al folklore de la Societat Castellonenca de Cultura
5.5 L’aportació valenciana a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
5.5.1 L’aportació dels germans Sansalvador
5.5.2 Més materials valencians al concurs de 1924
5.5.3 La missió valenciana de Joan Just i Josep M. Roma
5.5.4 La col·laboració d’Eduard López-Chávarri
5.6 L’aportació al Llegendari Popular Català
5.6.1 El Llegendari valencià de Francesc Martínez
5.6.2 Les Llegendes alacantines de Sara Llorens
5.7 El Refraner valenciád’EstanislauAlberolaiManuelPeris,ielpròlegde
Lluís Fullana
***
segona Part. anàl Is I
120
L’any 1912 es publicà a València Còsesdelameuatèrra(primeratanda), de Francesc
Martínez, una miscel·lània de caire folkloricoetnogràfic essencialment diferent de
cap altra publicació prèvia al País Valencià. Amb la seva obra s’enceta un període al
nostre territori en què el tractament del folklore fa un salt qualitatiu: passa de ser
un ingredient per a la creació literària a l’emancipació com a disciplina. Va començar
a utilitzar-se el terme amb més freqüència —va passar, fins i tot, a formar part del
títol d’una de les publicacions de Joaquim Martí i Gadea, Folk-lore valensiá titulat
Pitos y Flautes (1914)—, aparegué un deixeble de Martínez, Adolf Salvà, i nasqueren
algunes institucions que van repercutir directament en la recol·lecció i la recerca.
D’aquestes institucions, dues van ser coordinades des del País Valencià: el Centre de
Cultura Valenciana (creat l’any 1915), que va desenvolupar anys després una Secció
d’Etnografia i Folklore; i la Societat Castellonenca de Cultura, fundada el 1919, amb
objectius folklòrics gairebé des dels inicis. A banda d’aquestes dues entitats, n’hi va
haver dues més gestionades des de Catalunya en què hi va haver una aportació valen-
ciana ben significativa —encara que no sempre elaborada per autors valencians, com
veurem. Es tracta dels concursos i de les missions de recerca de l’Obra del Cançoner
Popular de Catalunya (OCPC) i dels concursos del Llegendari Popular Català.
En totes aquestes institucions hi hagué l’empremta clara dels contactes entre
els folkloristes valencians i els catalans, però és especialment significativa la in-
fluència que va representar l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC)
(1915-1923), particularment dels seus qüestionaris, un model clar per al Centre de
Cultura Valenciana i, més encara, per a la Societat Castellonenca de Cultura —no
cal dir, és clar, que també fou decisiva per a l’Obra del Cançoner i per al Llegendari
Popular, on el contacte era encara més estret, hi van haver col·laboradors de prime-
ra línia comuns i, de fet, els qüestionaris es van encarregar o elaborar a partir dels
de l’AEFC. També hi hagué enviaments de materials valencians a aquest Arxiu,
sobretot de cançons populars i paremiologia de les comarques septentrionals valen-
cianes (Monferrer 2007: 154-165), però és clar que la petjada més destacable fou en
l’àmbit de la concepció científica del folklore i la fonamentació teòrica i pràctica (per
al treball de camp) que va impregnar transversalment, amb un grau major o menor,
però evident, el conjunt de folkloristes valencians i d’institucions.
Per això, aquest segon període de la història de la literatura popular al País
Valencià representa un canvi essencial en la percepció de la matèria i en la produc-
ció i la recol·lecció de materials. Per primera vegada, el folklore passava a ser una
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
121
preocupació per a algunes institucions valencianes i tenia un objecte d’estudi defi-
nit. Hi van aparèixer les primeres reflexions teòriques sobre el folklore —iniciades,
recordem-ho, pel pròleg de Badenes Dalmau a Còsesdelameuaterra, però després
seguides, com veurem, per Francesc Martínez— i les primeres grans campanyes
institucionals de recol·lecció, fonamentalment de materials paremiològics (Societat
Castellonenca de Cultura), d’oracions populars (SCC), del cançoner (Obra del Can-
çoner Popular de Catalunya) i del llegendari (Llegendari Popular Català).
En un repàs global a l’aportació de Catalunya a la història de la literatura popu-
lar catalana, Carme Oriol, a partir d’aportacions precedents de la crítica, parla de
tres grans períodes: «romàntic» (1853-1893), «clàssic» (1894-1959) i «modern» (1960-
) (Oriol, 2016a). Dins del període clàssic, distingeix dos subperíodes:
El primer, que s’estén fins a 1939, es caracteritza per la participació d’un gran
nombre de folkloristes i institucions i per l’inici i la consecució de grans projectes,
encara que els tres últims anys, els de la guerra civil espanyola, suposen la inevita-
ble interrupció d’aquest procés. I el segon, que finalitza el 1959, abasta els anys de
postguerra i es caracteritza per la gran producció deguda, sobretot, a Joan Amades
(Oriol 2016a: 55).
Es pot establir una relació clara entre aquest primer subperíode i el període
equivalent valencià, que és el que treballem en aquest bloc (1912-1939). Oriol resu-
meix l’aportació catalana a aquella etapa de la manera següent:
Molts folkloristes d’aquest període emprenen la recollida de materials i la seva com-
pilació posterior moguts per unes motivacions que són una continuació de les que
trobem en el període anterior. Realitzen els seus reculls per amor a la pàtria i per
salvaguardar la llengua catalana i, des del punt de vista metodològic, molts reescri-
uen i reelaboren els relats que recullen. Entre els trets característics d’aquest perí-
ode, en aquest article ens centrarem en els dos següents: (1) la institucionalització
de la recerca, una novetat rellevant respecte al període anterior, amb el que suposa
de teorització i desenvolupament de mètodes de recollida i estudi de la literatura
popular; i (2) el paper desenvolupat per les dones folkloristes (Oriol 2016a: 55).
Salvant el paper desenvolupat per dones folkloristes, que al País Valencià enca-
ra van tardar unes dècades a obtenir una major centralitat, la interpretació d’Oriol
és perfectament vàlida i homologable per al nostre territori. Així, els folkloristes
segona Part. anàl Is I
122
valencians d’entre 1912 i 1939, encara moguts «per amor a la pàtria i per salvaguar-
dar la llengua» van emprendre la recerca per evitar la desaparició d’unes formes
del folklore que percebien en extinció. Però, com ja hem anunciat, és durant aquest
període que arriba «la institucionalització de la recerca», com a Catalunya, amb les
implicacions que això té a nivell teòric i metodològic, com diu Oriol. Certament, la
institucionalització i l’aportació teòrica al folklore al País Valencià es va produir en
un pla molt inferior respecte del Principat: tan sols n’era un reflex; però recordem
que ací veníem d’una etapa en què el folklore encara no havia deixat de ser una eina
de creació per als escriptors valencians de la Renaixença, cosa que implicava un
major esforç a l’hora d’introduir aquests canvis —i un resultat vacil·lant. Si es volia
renovar el panorama folklòric al País Valencià, doncs, calia passar per Catalunya,
estretir els llaços, afavorir els contactes i les comunicacions, tal com va ocórrer, i
per això no és casual que existisquen tantes concomitàncies a l’hora de valorar els
períodes a banda i banda del Sénia.
Així és que entre 1912 i el final de la Guerra Civil de 1939, el folklore valencià va
experimentar uns importants aires de canvi, renovació i autoafirmació. La participa-
ció dels valencians en institucions que tingueren com a un dels objectius la recerca
folklòrica, d’una banda, i els avanços en la concepció del folklore com una discipli-
na diferenciada i amb un mètode propi, de l’altra, van significar un gran pas per a
aquesta història. Les aportacions valencianes a la reflexió teòrica i crítica van comen-
çar a fer-se sentir, però, sobretot, fou especialment intensa i d’una gran qualitat la
recol·lecció organitzada des de les institucions. Si a Castelló, des de la Societat Caste-
llonenca de Cultura, un grup d’intel·lectuals ben formats mantingué el contacte amb
Catalunya i fomentà la recerca per les comarques del nord, a València i la Marina
un excepcional Francesc Martínez i Martínez, ben bé tot sol —i amb les mancances
d’una formació autodidàctica— somogué la història de la literatura popular a través
de les seves publicacions i els contactes amb altres folkloristes, el diàleg directe amb
les institucions —i des de les institucions— i, en general, la voluntat ferma i constant
d’aconseguir materials folklòrics com una manera que considerà lloable i necessària
de treballar pel poble valencià.
5.1 Francesc Martínez i Martínez (1865-1946)
Sense cap mena de dubte, Francesc Martínez i Martínez (Altea, 1865-1946) és el fol-
klorista valencià més destacable del període i un dels més rellevants de la història
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
123
del folklore valencià. Al nostre parer, és el primer valencià que pot merèixer el nom
de folklorista, cosa que intentarem justificar al llarg del nostre estudi, i un dels pocs
valencians dedicats al folklore en tota l’amplitud, i no només a una de les parcel·les.
La biografia i l’obra de Francesc Martínez ha estat objecte d’estudi, en conjunt o
parcialment, en Sanchis Guarner (pròleg a Martínez, 1970), Sánchez-Cutillas (sem-
blança en Martínez, 1970; biografia de 1974),1 Baldaquí (tesi de llicenciatura, dirigi-
da per Enric Balaguer [1988-1989];2 i les publicacions de 1991; 1997; 2005; l’edició i
estudi de Martínez 1995; i el pròleg a l’edició facsímil de Còsesdelameuatèrra de
2012) i Borja (2015). A hores d’ara, l’estudi més complet i exhaustiu de l’obra folklò-
rica de Francesc Martínez continua sent la tesi de llicenciatura de Baldaquí, que cal
completar amb el seu estudi del Llegendari valencià (Martínez, 1995). En la nostra
revisió cal ampliar la perspectiva que oferim en els apartats següents amb els capí-
tols corresponents sobre el Centre de Cultura Valenciana, en què Martínez presidí i
dinamitzà la tasca folklòrica, i sobre el Llegendari Popular Valencià, en què el folklo-
rista fa una de les seves aportacions més interessants al costat de la de Sara Llorens.
5.1.1 Algunes notes biogràfiques
L’aproximació biogràfica més completa encara avui sobre Francesc Martínez és
l’elaborada per la seva néta, l’escriptora i historiadora Carmelina Sánchez-Cutillas
(1974). En féu també una semblança en Martínez (1970) i podem llegir-ne una apro-
ximació breu en la tesi de llicenciatura de Josep M. Baldaquí [1988-1989]. Ací ens
limitarem a assenyalar alguns aspectes que creiem que són claus per a la compren-
sió i la contextualització de l’aportació de Francesc Martínez al folklore valencià.
Nascut a Altea l’any 1865,3 on inicià els estudis primaris, va completar la seva
formació a València amb els estudis de Dret, on coincidí amb Rafael Altamira o
1 Hem analitzat aquesta biografia en el context de dues altres biografies sobre folkloristes va-lencians en Vidal (2015a).
2 N’existeix una versió publicada en microfilm (1996) que a hores d’ara és il·localitzable si no és en contacte amb l’autor. Ací hem consultat i citem la versió inèdita [1988-1989], que ens ha estat facilitada pel Dr. Baldaquí mateix i que és consultable en l’Arxiu de la Universitat d’Alacant.
3 A diferència del que apunta Sánchez-Cutillas o l’Enciclopèdia Catalana, el Dr. Baldaquí va comprovar que en la partida de bateig de Martínez figura l’any 1865, i no pas 1866, com l’any del seu naixement (Baldaquí [1988-1989]: 10). Aquesta informació apareix anotada per pri-mera vegada en el Diccionario de Altea y sus cosas de R. Lloréns (1983) i fou aquest autor qui facilità a Baldaquí una reproducció de la partida de bateig.
segona Part. anàl Is I
124
Vicent Blasco Ibáñez.4 En aquest moment començaria a desenvolupar el seu in-
terès literari i bibliogràfic al costat d’altres amics com Francesc Martí Grajales o
Josep Sanchis Sivera. És per aquest moment quan ingressa també en Lo Rat Penat.
Després d’uns anys exercint a València, tornà a Altea i contragué matrimoni l’any
1884 amb Carmen Pardo i Ximénez. Es dedicaria a l’administració de les rendes
familiars i tornaria a instal·lar-se a València, on reprendria el contacte amb antics
amics i participaria de les tertúlies i de l’elit cultural valenciana. Desenvoluparia
l’interès pel col·leccionisme d’antiguitats i la bibliofília, molt especialment sobre
cervantisme —en seria un dels més grans col·leccionistes a nivell mundial— i sobre
temes valencians. Militaria en l’organització política València Nova, després Centre
Regionalista, però se’n desvincularia al poc temps. A partir de 1909 començaria a
publicar llibres i treballs fonamentalment centrats en les seves quatre àrees d’inte-
rès: el cervantisme, la història, la filologia i el folklore valencians.
Al llarg d’aquests anys intensifica la tasca intel·lectual: col·labora amb assidu-
ïtat en la premsa, participa en les activitats organitzades per Lo Rat Penat (prin-
cipalment, l’excursionisme i els Jocs Florals), participa en els primers congressos
d’Història de la Corona d’Aragó (que li van servir per establir contactes a Catalu-
nya) i també com a corresponent per a l’elaboració del llavors anomenat Diccionari
de la llengua catalana, que després esdevindria el Diccionari català-valencià-bale-
ar. L’any 1915 és nomenat director de número del Centre de Cultura Valenciana, i
fou president de la Secció d’Etnografia i Folklore d’aquest Centre des de la fundació
(1922), així com director decà del Centre entre 1941 i 1943. A més, va ser corres-
ponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Real Academia
de la Historia, de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras i de la Real Socie-
dad Económica de Amigos del País de Cartagena. Va ser un dels signataris de les
Normes de Castelló de 1932 i col·laboraria activament en l’Avantprojecte d’Estatut
d’Autonomia per al País Valencià durant la II República. Va traspassar l’any 1946,
a Altea, poc abans que fos publicat el seu darrer llibre: la «Terça tanda i darrera» de
Còsesdelameuatèrra (1947). Entre molts altres contactes, podem destacar Rafael
Patxot i Jubert, que estava rere l’Obra del Cançoner i el Llegendari Popular, o els
4 És possible que Martínez desenvolupés l’interès per la vida dels pobles a partir del dret consu-etudinari, un tema que també va treballar i que ocupà dos dels seus llibres. En aquest sentit, s’establiria un paral·lelisme entre ell i Tomàs Carreras i Artau, que estudià Dret i Filosofia, o Adolf Salvà, que també estudià dret. Nogensmenys, cal tenir present que aquesta era la carrera predeterminada als fills de classe social elevada, com era el cas.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
125
folkloristes catalans Tomàs Carreras i Artau (catedràtic de la Universitat de Bar-
celona i director de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya), Rossend Serra i
Pagès (també al front del Llegendari Popular Català, i mestre de tota una generació
de dones folkloristes a Catalunya), a més del seu deixeble en matèria folklòrica,
Adolf Salvà i Ballester, de Callosa d’en Sarrià.
Pel que fa a la seva obra, són diverses les publicacions d’interès folklòric de
Martínez —en un sentit ampli, referit a la cultura i a la literatura popular—: sense
comptar els articles en la premsa, hi ha Còsesdelameuatèrra(laMarina), publica-
da en tres «tandes» o volums (1912, 1920 i 1947; obres refoses en una selecció de M.
Sanchis Guarner de 1970), ElfolklorevalencianoenelDonQuijote (1922a), Los rie-
gos de la villa de Altea y su derecho consuetudinario (1922b), Folklore valenciá. Ar-
replegadellegendes,tradicionsycostumsdelReinedeValencia(1927a), El derecho
consuetudinario en Altea. Villa del Reino de Valencia (1927b) i Llegendari valencià
(1995), edició i estudi del llegendari presentat al concurs del Llegendari Popular
Català. Amb l’excepció de les dues referències sobre dret consuetudinari, les altres
són d’un pregon interès per a l’estudi de la literatura popular al País Valencià.
5.1.2 Còsesdelameuatèrra (1912, 1920, 1947)
Al llarg del nostre treball hem apuntat Còsesdelameuatèrra com la fita que separa
dos períodes, perquè fou la primera obra de moltes que vindrien que divergia signifi-
cativament en la manera d’entendre, estudiar i recollir el folklore respecte dels autors
precedents. Una revisió de l’obra ens permetrà observar aquestes característiques,
però també les que encara la lliguen a l’etapa anterior; així mateix, revelaran aspec-
tes bàsics de la concepció de la matèria per part del seu autor, així com del seu pensa-
ment i del discurs que estructura el conjunt de la seva producció. Sense desmerèixer
la resta de publicacions —ans al contrari, algunes les superen en molts sentits—,
considerem que Còsesdelameuatèrraés la més representativa del seu autor, dels
seus encerts i de les seves limitacions.
Com és ben sabut, aquesta obra es va publicar en tres volums: 1912 («primera
tanda»), 1920 («segona tanda») i 1947 («terça tanda i darrera»), aquest just l’any
després de la mort de Martínez, però publicat completament acabat —de fet, va ser
lliurat a la impremta al maig de 1946, mesos abans de la mort de Martínez, que s’es-
devingué a l’octubre (Sánchez-Cutillas 1974: 145-146). Anys més tard es reeditarien
els tres volums: l’any 1970, Manuel Sanchis Guarner en faria una edició fusionada
segona Part. anàl Is I
126
en un de sol i adaptada; l’any 1987, pel 75è aniversari del primer volum, edicions
Aitana en reeditaria en facsímil els tres; i el 2012, pel centenari del primer volum,
l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert en faria una nova edició facsímil dels
tres volums i tornaria a portar-los al mercat després que s’hagués exhaurit l’edició
anterior.
Si fem atenció al títol, veiem que està compost per diversos elements: d’entra-
da, els llibres presenten el títol amb el subtítol, entre parèntesi, la Marina, i amb
l’avanttítol Folklore valenciá —de fet, en la sobrecoberta dels volums II i III només
apareix aquest element, i no Còsesdelameuatèrra(laMarina), que apareix en la
portada, sense Folklore valenciá. Tots aquests elements avancen diversos aspectes
clau de l’obra. D’una banda, amb folklore s’assenyala la matèria i s’adscriu a aquest
camp per primera vegada en un llibre al País Valencià —recordem que Folk-lore
valensiá titulat Pitos y Flautes, de Joaquim Martí i Gadea, és de 1914, i no podem
considerar-lo un recull folklòric pròpiament dit. Amb Martínez, doncs, tenim el pri-
mer ús del terme en el títol d’un llibre. D’altra banda, amb valenciá es remarca la
valencianitat dels materials i la pertinença a un conjunt més ampli del que després
acotarà en la Marina. Amb la paraula còses sembla, per una altra part, remetre a
la tradició de títols de miscel·lànies populars o folkloricocostumistes de la generació
anterior com les de Martí i Gadea —per exemple, Tipos,modismesycosesraresy
curioses de la terra del Gè—, també amb la referència a la tèrra pròpia. Aquest de
la meua tèrra sembla subratllar el tret identitari del recull, que vol ser representa-
tiu —més encara amb el possessiu meua—, com ho volia ser la terra del Gè en re-
ferència al conjunt dels valencians. No obstant això, amb el subtítol de la comarca,
la Marina, Martínez concreta molt més del que ho havien fet els seus precedents,
localitza el recull en una àrea concreta i, doncs, acota l’àrea d’estudi tal com havien
començat a practicar els folkloristes excursionistes catalans:
L’activitat dels centres excursionistes comarcals i dels erudits locals inaugurà un
enfocament fins aleshores inèdit quant al folklore català: l’estudi des d’una perspec-
tiva folklòrica d’àrees geogràficament determinades: una localitat, una comarca.
Era un enfocament que podia facilitar l’evolució del folklore vers l’etnografia, però
que tanmateix no va prosperar en aquest sentit (Prats, Llopart, Prat 1982: 33).
Francesc Martínez complia amb els dos aspectes que assenyalen Prats, Llopart i
Prat: participava en l’excursionisme de Lo Rat Penat i seria considerat un erudit lo-
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
127
cal. Amb aquest treball donava compte dels aspectes etnogràfics i folklòrics d’interès
del seu poble, Altea, però també, en part, de la seva comarca, la Marina, i per això,
si més no en certa manera, es pot considerar que conté diverses apreciacions rela-
cionables amb l’etnografia. La voluntat conscientment impossible d’abastar tot el
folklore d’Altea el fa ampliar el primer volum a dos més. En el tercer acaba afirmant
que «no’s crega que tenim la pretenció de que hem agotat la materia, no quedant res
més que dir de les circunstrancies peculiars de nòstre pòble5 […] pero nosatres ja no
trobem res més que dir, fòra de alguna llegenda»6 (1947: vII). El propòsit de recollir
tot el folklore d’un poble o d’una zona geogràfica específica, doncs, és una de les in-
novacions de Martínez en el panorama folklòric del País Valencià; el primer a fer-ho
en català fou Josep Cortils i Vieta amb Ethologia de Blanes (1886). Prèviament, els
reculls se solien centrar en uns pocs gèneres de procedències diverses, no sempre
indicades. Ací, en canvi, hi ha aquesta voluntat més folklòrica, o etnogràfica, i una
bona prova n’és no solament la l’acotació, la indicació i la contextualització geogràfi-
ca —el primer volum comença amb una descripció general d’Altea i d’Altea la Vella
i unes consideracions sobre algunes particularitats lingüístiques del poble—, sinó
també els temes tractats i, sobretot, la manera com estan treballats.
Així, en la descripció dels materials de caire més etnogràfic (costums, vestits,
habitatge, gastronomia, supersticions, etc.), introdueix alguns elements que el dis-
tancien de la generació anterior. D’una banda, incorpora la descripció d’alguns ele-
ments que es podrien considerar comuns o generalment coneguts, i no necessàri-
ament peculiars de la comarca, o estranys. D’altra banda, ens sembla significatiu
que el nivell de detall i la classificació d’alguns d’aquests materials segons el cicle
vital («Novios, Demanació y Casament», «Bateig», «Angel» i «Enterro», en el primer
volum) fan pensar que Martínez estava al corrent d’algunes aportacions contem-
porànies i actualitzades sobre l’estudi de l’etnografia. En concret, Baldaquí apunta
Información promovida por la Sección de Ciencias Morales y Políticas del Ateneo de
5 Observeu que les «circunstancies peculiars de nòstre pòble» també semblen tenir un paral-lelisme amb les coses rares y curioses de la terra del Gè, de Martí i Gadea. Peculiaritats, cu-riositats: elements que l’erudit entén que són especials i inclou en un llibre per al divertiment —si més no, entre altres raons— dels lectors. Veurem, però, que els materials que s’incorporen en Còsesdelameuatèrra no són sempre «peculiars»: també se n’inclouen de més comuns i generals, cosa molt positiva des del punt de vista dels estudis folklòrics.
6 Aquestes llegendes podrien ser les del recull inèdit de què parlem en l’apartat dedicat a la participació de Martínez en el Llegendari Popular Català.
segona Part. anàl Is I
128
Madrid,enelcampodelascostumbrespopularesyenlostreshechosmáscaracte-
rísticosdelavida:elnacimiento,elmatrimonioylamuerte, de 1901, com a possible
document que conegués (Baldaquí 1988-1989: 52).
Amb una panoràmica general pel contingut veiem que, tal com se suggeria amb
la paraula còses, el caràcter és miscel·lani. S’hi troben apunts sobre costums ge-
nerals, de l’habitatge, de les eines del camp, gastronòmics, dels vestits, del cicle
vital, del cicle de l’any, de l’agricultura, dels mercats, del lleure, descripció de festes,
supersticions, «tipos» o personatges populars, jocs (concentrats en el tercer volum,
acompanyats de la transcripció de la lletra i la música quan hi ha cançons associa-
des), etc., i es transcriuen amb major o menor encert diversos materials de la lite-
ratura oral popular: tradicions, anècdotes, succeïts, llegendes, rondalles, cançons,
endevinalles, oracions i parèmies. No hi ha una classificació ni una ordenació clara
de la terminologia, dels temes ni dels volums, excepte en el cas dels jocs i de les can-
çons, que Martínez deixa en el tercer volum, ja que havia esperat la col·laboració
d’un músic, en aquest cas Diego Ciutat Bardissa, perquè inclogués la transcripció
musical de les cançons.
A banda del material folklòric, cada volum conté una dedicatòria inicial i un
pròleg —el primer, com hem vist, de Francesc Badenes; els altres dos, de Martínez
mateix—, i els dos primers volums s’inicien amb unes paraules sobre el fet que
l’autor ha preferit estalviar-se fer el dipòsit legal: «L’autor ni ha fet el depòsit que
marca la lley ni’s resserva ningún dret. Cada… ú que faça lo que li s’antoixe» (Mar-
tínez 1912: Iv); «Tampòch esta vegada l’autor es reserva cap de dret, ni perseguirá a
ningú perque faça lo que se li antoixe d’este llibret; més encara: si algú’l vullguera
reimprimir, de segur que’l convidava; pero senyors, honradeç, y el que s’en aprofite
que hu diga» (Martínez 1920: Iv). En aquests mots Baldaquí ha vist la intencionali-
tat de l’autor en publicar el recull:
interpretem que aquestes línies tenen una funcionalitat lúdica. Es tracta d’un petit
acudit inicial que intenta acostar el llibre al lector, reduir la distància entre l’un i
l’altre, apropar una mica el contingut —folklore— al seu poble, el seu autor anò-
nim. Deduïm, per tant, de la innòcua «Advertència», que el caràcter fonamental de
les Còsesdelameuatèrra és des dels seus inicis el d’una obra divulgativa […] i no
és ni de bon tros una obra per a especialistes ni un llibre d’intencionalitat exclusi-
vament científica (Baldaquí [1988-1989]: 22).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
129
Segons Baldaquí, doncs, aquesta funció lúdica i divulgativa, allunyada d’un
tractament purament científic, «marcarà de bell començament una determinada
metodologia en l’elaboració i exposició dels materials arreplegats» (ibídem). Ente-
nem, per tant, que per a l’estudiós aquesta seria la raó principal que justificaria les
irregularitats metodològiques o el desordre estructural en Còsesdelameuatèrra.
Sense estar, en absolut, en desacord —el to lúdic es manté constant en els tres
volums—, creiem interessant treure a col·lació la col·laboració de Francesc Mar-
tínez en el Concurs Llegendari Popular Català (vegeu l’apartat corresponent en
aquest treball): malgrat la claredat de les bases, que demanaven explícitament la
no-intervenció del folklorista en els materials recollits, sinó la plasmació directa
tal com fóra narrada pels informants, Martínez optà per literaturitzar-los i obviar
aquest punt de la base; més encara, tot i que va fer una ordenació provincial de les
llegendes, no va assajar cap altre tipus de classificació. El Concurs del Llegendari
era un context més científic que no pas una obra purament divulgativa i, per tant,
Martínez hi tenia l’oportunitat de demostrar la seva capacitat per tractar el folklore
d’una manera més científica i, tanmateix, no ho va fer. Per bé que, certament, podia
haver volgut donar un caràcter divulgatiu al llegendari presentat al concurs, som
més del parer que Martínez encara devia considerar el folklore com una matèria en
què el valor lúdic devia tenir més pes que el valor científic, igual com ho veien els
autors romàntics i renaixentistes; i que, possiblement, ell no disposava del bagatge
crític suficient per plasmar l’estudi del folklore d’una manera més sistematitzada.
Des del nostre punt de vista, mentre que el caràcter divulgatiu només ens perme-
tria explicar Còsesdelameuatèrrai, en part, l’Arreplegadellegendes,tradicions
y costums, l’herència romàntica i la manca d’uns coneixements més sòlids sobre el
folklore ens permeten entendre amb més precisió tota la seva obra folklòrica.
Pel que fa a les dedicatòries, el primer volum l’adreça al seu fill Pere Joan Mar-
tínez; el segon, al seu amic Pepe Chatelain; i el tercer, a Diego Ciutat, l’autor de
les transcripcions musicals. El més interessant en aquest punt és el petit text que
acompanya la dedicatòria del primer volum, perquè és indicativa de la concepció del
folklore de l’autor i de la seva manera de treballar-lo:
Com les costums es perden, les persones desapareixen, y ab elles, la memoria, no
sols dels fets, sino encara del orige de frasses consagrades per l’us constant, he
pensat recullir en este llibret n manoll de còses pertanyents á persones, fets y dits,
segona Part. anàl Is I
130
alguns d’els que apenes es recorden, á pesar de tindrer pòch més d’una centuria.
Invenció no la hi há; de mòdo que açó no son qüentos ni invencions; no he fet més que
transcriurer lo que personalment he conegut y observat, y repetir les que ma bona
agüela, en les hores de la sesta de l’estiu, quant yo era xich, em contava pera, entre-
tenintme, no eixira á pendrer el sòl. Més tart, ya fadrí, li les vaig fer repetir, y ara,
en el portal de la vellea, yo les imprente pera que no’s perguen (Martínez 1912: v).
Tal com s’hi pot llegir, el folklore és, per a Martínez, quelcom en procés de desa-
parició que cal recollir per no enterrar en l’oblit. Alhora, també afirma que «invenció
no la hi há», és a dir, és ben conscient que cal no transformar els materials en quel-
com diferent i, en aquest sentit, sí que s’allunya d’aquells que veien en el folklore
tan sols una eina per a la creació literària. Assenyala, així mateix, una de les seves
informants principals: la seva àvia, i reconeix haver fet recol·lecció dels materials
en la joventut, fent-li’ls repetir i imprimint-los «en el portal de la vellea» (47 anys);
és a dir, exercí com a col·lector uns quants anys abans de decidir-se a publicar el
treball.
Si ja hem estudiat el paper teòric que representa el pròleg de Badenes Dalmau
dins de la seva mateixa obra i entenem, doncs, la seva transcendència, els pròlegs
als volums segon i tercer, de Francesc Martínez, també són interessants, però en
aquest cas no tant per la banda de la teorització folklòrica sinó en relació amb altres
aspectes de Còsesdelameuatèrracom ara la recepció de l’obra de Martínez o altres
informants i col·laboradors en les seves recopilacions que se sumaven al reconeixe-
ment a l’àvia. Així, en el segon volum, el «Pròlech, advertènsia, o lo que siga» —un
epígraf que reforça el caràcter lúdic de què parlava Baldaquí— comenta superficial-
ment alguns aspectes relacionats amb la difusió del volum anterior:
Te n’haurás adonat de lo que acabe de dir dels poquets que’s vaen rascar la boljaca
pera adquirir el llibret, y pensarás que la edició está fent nòsa per ma casa; pues no
senyor, es casi esgotada, perque els que volíen posseir aquéll, per conter d’anar a la
llibería y soltar els huit quinsets, trobaven millor el demanarmel ab més o manco
política, com si’l paper fora de baes y no costara diners la imprenta; […] aixina,
pues, el que vullga llegir esta segona tanda, que vaja a la llibería y no vinga fentme
la còl per ma casa (Martínez 1920: vIII).
D’aquestes línies es dedueix que el llibre va tenir bona recepció —per bé que no
tothom estava disposat a pagar per ell— i que, tot i una certa recança, estava dis-
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
131
posat a no cobrar-lo i regalar-ne exemplars als amics. Cal posar en relació aquestes
declaracions amb la darrera pàgina de la sobrecoberta d’aquest volum:
Com el producte íntegre d’este llibre l’autor el destina als pòbres, entregantho pera
fer l’hospital de Altea, no’s regala cap d’eixemplar fora de sèt destinats a bibliote-
ques. Conque ya sab el que’l vullga posseir que té que donar un duro per lo manco;
si té devossió de més, en nòm dels pòbres, gracies, y en el meu que Deu li hu
aumente açí y allá li done la glòria eterna (Martínez 1920: sobrecoberta).
En aquest cas, invertirà tot l’import recollit no pas en el pagament de la impres-
sió del llibre, sinó en la caritat, cosa que reforça la tesi que a Martínez no el preocu-
pava el benefici econòmic sinó la difusió.
El paràgraf que continua el fragment citat del pròleg fa explícites les intencions
i avança raonadament el tercer volum:
Mes intencións eren en este volument haver donat fi a tot lo pertenyent a aquell
pòble, dels meus amors, y llurs alredorades, pero no es posible, perque la música
que vullch donar no he pogut encara vórerla ben passada al paper, y ademés que
resultaría, de anar tot, un llibre massa feixuch; aixina, pues, hi haurá qu’esperar a
la impresió de una tèrça tanda pera vorer publicades totes les costums; una de les
cuals serán els jòchs infantils que desige vagen acompanyats de la seua tonadeta,
si un mon bòn amich y gran mestre compossitor pèrt perea y fa honor a sa paraula
(Martínez 1920: vIII-Ix).
La frase inicial d’aquesta citació corrobora la voluntat en Còses…de recollir «tot
lo pertanyent a aquell poble» i argumenta la planificació que féu a consciència en
aquesta obra: no publicar jocs ni cançons fins que no n’hagués aconseguit les par-
titures, cosa que, en efecte, quedaria per a la «terça tanda»: «la promesa feta en el
prólec de la segona tanda de donar la música en aquèsta terça, queda cumplida,
aixina com l’inventari de jòcs» (Martínez 1947: Ix). Això indica un to meticulós i
conscient de la importància de la recol·lecció de les cançons amb la transcripció mu-
sical, i no solament amb la lletra; i la consideració dels tres volums com un tot sobre
el poble que es completa amb El derecho consuetudinario en Altea, segons ell mateix
(1947: vII). Per últim, sense abandonar el seu esperit de col·lector, convida qualse-
vol lector a col·laborar en tot allò que creguen d’interès sobre la comarca; d’aquesta
manera, aquest llibre es convertiria en el primer de molts clams a la participació en
segona Part. anàl Is I
132
la recol·lecció folklòrica que duria a terme anys a venir al si del Centre de Cultura
Valenciana, com estudiem en l’apartat corresponent d’aquest treball:
Mentre açò aplega, convide a tots els que vullguen ferme contaralles de còses de
nòstra Marina a que m’honren y favorixquen, ab la seguritat de que si no s’opòsen
faré constar llur nòm; pues yo no sòls no soch capaç de aprofitarme de lo que no es
meu, sino que com atres, no calle’l nòm del autor o persona a qui li dech una noticia
(Martínez 1920: Ix).
Com a bon folklorista, Martínez adverteix que no farà passar per seus els tex-
tos aconseguits per altres col·lectors o informants, cosa que compleix al llarg de la
seva obra sempre que li és possible i que, de fet, enllaça amb el «Proleg o donació de
contes» del tercer volum, en què dedica unes línies d’agraïment als col·laboradors:
hem conseguit [la música] gracies als que podem anomenar artistes, el donçainer
de Callosa d’Ensarriá Josep Llinares Guardiola, i son tabaleter Antoni Mira Llina-
res; el guitarriste i cantador d’Altea Antonio Trino; el tocador de guitarró i també
cantador Vicent Lloret, com Pere Joan Borja Ripoll (a) Poero, que cantá al batre i al
llaurar, i a sa mare Paula Ripoll el cantar del bresòl, tot pacientment transcrit per
nòstre amic i casi parent mossén Diego Ciutat i Bardissa, prévere, entusiasta de la
música i de l folklore, que ha segut tan gran auxiliar en aquèst llibre, que no duc-
tem en afermar que sense aquella ajuda no havera eixit la promesa terça tanda
tan completa com la desijavem i presentem. També volem fer menció de En Vicent
Martínez i Martínez, de Altea, de nòstra parentèla, qui en la relació i detalls dels
jòcs dels gics, fon un ajudant fervorós, refrescantnos la memòria després de molts
anys de practicats aquélls (Martínez 1947: vIII).
Sobra dir que aquestes línies són més que un reconeixement i un agraïment: con-
signar els informants forma part del seu treball com a folklorista. Per acabar aquest
pròleg, Martínez comenta que té encara diversos treballs pendents, «casi acabats uns
i del tot rematats atres, pero com no’ls hem promés, no sé si “aplegaran a rams de
beneir”, açò es, els que’ls vejam imprentats» (1947: Ix). Com també expliquem en
l’apartat referit a Martínez sobre la seva col·laboració en el Concurs del Llegendari
Popular Català, la seva néta i biògrafa ofereix un llistat d’obres «terminadas y no
publicadas» (Sánchez-Cutillas 1974: 160-161), de les quals dos títols podrien remetre
—si ens deixem portar només per aquests títols— a treballs folklòrics: Col·lecció de
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
133
Llegendes del Regne de Valencia, de què ja n’expliquem algunes deduccions en aquell
apartat, i Cuentos per a xics i grans.
A propòsit d’aquest últim títol, l’anàlisi de l’aportació a la narrativa popular en
Còses… ens ofereix unes dades ben suggeridores. Entre els gèneres narratius del
conjunt de l’obra folklòrica de Martínez predominen clarament les llegendes i les
tradicions, amb els dos volums monogràfics de l’Arreplega de 1927 i el Llegendari
valencià editat el 1995. És cert que aquests dos volums es generen al caliu de dos
concursos: els Jocs Florals, en el primer cas, i el Concurs del Llegendari Popular
Català, en el segon; però no es pot negar, menys encara per la profunditat de la
seva recerca en hemeroteca i bibliografia dels seus treballs, que aquestes eren àre-
es que guiaven amb força el seu focus d’interès. En Còsesdelameuatèrra, només
7 narracions apareixen classificades com a «llegendes»: són «La còva de la Dòna»,
«La ermita de Santa Ana en Benisa», «El Mascarat (Altea)», «El pardal Caro», «En
Benifato vanen capar al dimòni», «La còva del Frare» i «Abre singular, o el dimòni
enganyat», totes en el tercer volum. Tanmateix, si fem una ullada a les narraci-
ons dels altres dos volums, veurem que la gran majoria, dins dels epígrafs «Tipos,
Xascarrillos, Tradicions, anécdotes» en el primer volum i «Tradicions, anècdotes y
tipos» en el segon són relats de tall llegendari com ara les tradicions, o que, com les
llegendes, impliquen un «pacte de veritat»7 com en els succeïts i les anècdotes. Són
10 els textos que s’integren sota l’epígraf citat del primer volum i 18 els del segon.
Caldria afegir-hi, encara, 6 «Sossuits que pareixen cuentos» en el tercer volum.
Sense filar prim pel que fa a la qüestió dels gèneres etnopoètics, entenem que tota
aquesta mena de narracions són el tipus de text que inclouria, principalment, en
l’Arreplega i en el Llegendari; en total, n’hi podem comptar 41. En canvi, l’aportació
de «Qüentos» (1912)/«Cuentos» (1920)/«Mitja dotzena de contes» (1947), és menor:
10 en el primer volum, 5 en el segon i 6 en el tercer; 21, per tant. En el tercer volum,
de fet, Martínez, en nota a l’epígraf, apunta que són «Del aplec de contes que té fets
l’autor, en preparació» (1947: 235). És fàcil que aquest «aplec» de què parla es tracte
de Cuentos per a xics i grans que menciona Carmelina Sánchez-Cutillas.
Més encara: si anem al detall, en total, de rondalles i contarelles, n’hi ha 14 que
tenen una correspondència amb tipus ATU segons les dades catalogràfiques del
RondCat. Convé observar que major aportació de l’autor és en el terreny de les con-
7 És a dir, que, quan són explicades, entre l’emissor i el receptor s’estableix una mena de «pacte» implícit segons el qual allò que es conta va ocórrer en la realitat.
segona Part. anàl Is I
134
tarelles, que inclou 10 números ATU diferents: «La més xicoteta, la més sabuda»,
ATU 1407A (1920: 200-206); «Consulta curiosa», ATU 1476A (1947: 235-237); «Qui
no et crega, que te compre», ATU 1529 (1947: 241-245); «Don Joan de la Panarra»,
ATU 1640 (1912: 167-185); «La cabuderia de un sabater», ATU 1654 (1920: 187-
193); «Tres figues i quatre corbos», ATU 1689A (1912: 156-162); «De dos, a lo manco
una», ATU 1741 (1947: 237-241); i «Una persona excel·lent, però un gran mentider»,
ATU 1920A+1960D+1960F (1947: 213-217). Les altres rondalles amb número ATU
són: una rondalla del gegant beneit, «Abre singular o el dimoni enganyat», ATU
1184 (1947: 289-297); una religiosa, «De tres coses, ni un cullerot», ATU 750A (1912:
148-152); dues meravelloses, «Misèria», ATU 330 (1920: 207-212), i «Gepeta», ATU
503 (1912: 162-165); i dues d’animals, «Quant més adins, més grosses» ATU 2B
(1912: 139-142) i «El rei de la sarabanda», ATU 222 (1920: 194-199).
El fet que en Còses…no sols prevalguen llegendes, tradicions i succeïts sinó
que a més, dins les rondalles, el grup més clarament nombrós siguen les contare-
lles, tots ells gèneres més propis del món adult, per sobre d’altres subgèneres més
«infantils», com la rondalla meravellosa o d’animals, és un indicador de les caracte-
rístiques de Còsesdelameuatèrra: al capdavall, no deixa de ser un recull adreçat
a adults, tant pel format com pel to i l’estil dels escrits. Fins i tot el tercer volum,
que inclou jocs i cançons infantils, s’adreça igualment a un públic adult: «Encara la
dida de nòstre fill, “la mare Paula”, podrá oir llegir en nòstre llibre les cansonetes de
bresòl i demés de les mares i fillets» (Martínez 1947: x-xI). Tot plegat sembla justi-
ficar que Martínez es reservés algunes rondalles, que només decidís seleccionar-ne
i publicar-ne algunes en aquest recull miscel·lani i es guardés la resta per a una
publicació posterior on el públic infantil tingués un pes major, tal com suggereix el
títol: Cuentos per a xics i grans.
En un altre sentit, Josep M. Baldaquí ha vist en la varietat de materials reco-
llits, sobretot dels narratius, un punt fort en l’obra de Martínez:
Francesc Martínez i Martínez tenia una concepció del folklore àmplia, que inclou
no sols els gèneres més coneguts de la literatura oral sinó que té en compte totes
les manifestacions culturals que funcionaven oralment dins de la comunitat alte-
ana, independentment del seu grau d’antiguitat.
Així, el lector que s’endinse en la lectura dels tres volums de les Coses de la
meua terra trobarà que l’autor, al costat dels gèneres més consagrats de la cultura
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
135
popular (llegendes, rondalles, cançons, poemes, refranys…) també arreplega altres
manifestacions culturals, potser no tan valorades per tractar-se de la tradició oral
més recent, però igualment importants, com són els acudits o “xascarrillos”, les
facècies o “sossuits”, les anècdotes… (Baldaquí 2012: s. p.)
Certament, en els primers temps de la història del folklore europeu s’havia fo-
calitzat l’atenció, principalment, sobre cançons narratives, llegendes i rondalles, a
més de la paremiologia, que havia estat una preocupació sobretot lexicogràfica; no
obstant això, convé tenir present que, al País Valencià, Joaquim Martí i Gadea ja
havia tractat una gran varietat de gèneres en els seus reculls, incloent-hi els que
Baldaquí posa com a exemple. És veritat que la distància metodològica entre Martí
i Gadea i Martínez i Martínez és ben grossa, i que el caos en el contingut fou molt
accentuat en Martí,8 però també és cert que Martínez en coneixia l’obra, com ho
demostra en el pròleg a l’Arreplega de llegendes, i, per tant, bevia d’una mínima tra-
dició que ja s’havia ocupat de traslladar a l’escrit aquest tipus de materials. A més
a més, Francesc Badenes Dalmau havia demostrat l’amplitud del seu coneixement
en relació als gèneres del folklore menys coneguts en el pròleg a Còsesdelameua
tèrra, de manera que Martínez només n’havia de seguir els passos marcats.
Pel que fa a la resta de documents de la literatura popular que Martínez recull
en Còsesdelameuatèrra, hi trobem 57 endevinalles (16 en el primer volum, 41 en el
segon), 15 oracions (12 en el primer volum, 3 en el segon), 475 «refráns y modismes»
(346 en el segon volum, 129 en el tercer) i, en el tercer volum, dos centenars de can-
çons, la gran majoria simples estrofes o cobles, moltes de les quals associades a jocs,
amb 70 transcripcions musicals de melodies. És evident que en conjunt de materi-
als hi ha un filtratge, sobretot de tipus moral, que, de fet, és explícit: per exemple,
en el cas de les cançons, Martínez fa «una selecció per a apartar algúns [cants] tan
desficassiats i altres tan vermells que de cap modo poden figurar en un llibre que
te de anar a totes les mans» (1947: 172). Convé observar que aquest filtratge, molt
d’acord amb les reserves dels folkloristes del seu temps, i, de fet, de moltes dècades
després, xerrica amb la inclusió d’algunes de les cançons recollides, que podrien
suposar algunes reserves a la moralitat o al bon gust a què es refereix: per exemple,
«El retor de Fageca / te un majo pardo / que li dona garròfes / per baix del rabo», «El
8 Recordem que sovint ens és impossible destriar, en la seva obra, les peces de procedència fol-klòrica de les que no ho són.
segona Part. anàl Is I
136
retor de Bolulla / te una pistòla / i acaça les giques / en camisòla» (Martínez 1947:
163-164), «Qué dimontre son les pusses!, / un animal tan menut; / perque es giten
en les giques / i io, tan fadrí no puc» (Martínez 1947: 183), etc. És possible que es
tractés d’una qüestió de graus i que Martínez decidís recollir les que podrien sem-
blar més inofensives; pensem, en tot cas, que la data de publicació del tercer volum
és en ple franquisme, encara no complit el primer decenni de postguerra. Aquest
filtratge també s’observa, tot i no ser tampoc rígid, en altres gèneres. Així, en dues
endevinalles escatològiques n’amaga la resposta, a saber «Entre penya i penya ix
una malaguenya.—…» i «Entre banch y banch, ix un frare gemecant.—…» (Martí-
nez 1912: 85), on en els punts suspensius hi hauria d’haver la resposta; no obstant
això, podia no haver inclòs aquestes endevinalles, i, tanmateix, decidí recollir-les.
Un aspecte positiu en part de l’obra és la indicació del context: si més no en el
primer volum, puntualment indica en quina situació es recitaven algunes oracions,
p. ex.: «les xicones, mentres fan filet ó juen, assobint canten, ó millor, reciten lo
següent» (1912: 88). Per a les cançons, hi ha una classificació ben clara en les que
depenen de jocs, que s’agrupen per edats i sexes en el tercer volum: «Jòcs de gics»;
«Jòcs de giquetes»; «Jòcs de gics i giques»; «Jòcs de giques, gics i grans»; «Jòcs de gics
i hòmens»; i «Jòcs de hòmens»; a més de «Maretes i fillets», cançons interactives que
les mares canten als fills més petits. Tot i que l’apartat dels jocs va més enllà de la
literatura popular, és interessant que Martínez faça aquest tipus de classificació:
segurament és la més encertada no sols de Còsesdelameuatèrra sinó, fins i tot,
del conjunt de la seva obra. Per a aquesta classificació Martínez s’havia de fixar en
els elements contextuals i funcionals, més que no pas en el contingut o en una mera
classificació alfabètica del nom de cada joc; això implica un processament de la in-
formació molt més profund i molt més acostat al treball etnogràfic i folklòric del que
demostrà en l’ordenació i la classificació d’altres materials.
La classificació, però, deixa de ser tan encertada quan passa a les que no depe-
nen de jocs, inserides dins d’un apartat més general titulat «Cançòns» [sic], en què
s’inclouen cobles de tota mena, algunes de les quals agrupades sota epígrafs diver-
sos com «satíriques» (1947: 177-185), «geográfiques, de costums i adagis» (1947:
185-188), «rabioses» (1947: 189), «de despropósits» (1947: 189-191), «de les gicones»
(1947: 191-192), «cant del sereno» (1947: 192), «cantar al llaurar» (1947: 193), «can-
tar al batre» (1947: 193-194), «calvari» (1947: 194-195), «arreplega en la platja»
(1947: 195-198), i «El marineret» (1947: 198-200). Aquests epígrafs també exigeixen
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
137
un cert esforç d’anàlisi del contingut o del context, encara que són menys sistema-
titzats que els jocs perquè atenen a criteris diversos no excloents (la temàtica, la
funció social, qui les canta, etc.).
Lamentablement, no s’aplica aquest tractament metodològic quan es treballen els
«refráns y modismes»: Martínez obvia qualsevol tipus d’indicació contextual, ni tan
sols els explica semànticament, i l’única ordenació sembla alfabètica, amb una certa
variabilitat pel que fa a la primera paraula a considerar —tant poden ser preposi-
cions i conjuncions com els noms o els verbs que les segueixen. Només puntualment
ofereix, en nota al peu o entre parèntesi, algun tipus d’informació extra referida al
contingut o a alguna precisió semàntica. Per tant, en la paremiologia, Martínez beu
d’una llarga tradició de compiladors, encara vigent sobretot a nivell local, que entre
els valencians podria remuntar-se a Carles Ros, que, sense aplicar-hi uns criteris
folklòrics o lexicogràfics, tot just fan inventari d’un calaix de sastre d’unitats frase-
ològiques sense que hi haja cap tipus d’estudi més enllà d’algun intent d’ordenació
alfabètica, en aquest cas també irregular. És el model que seguiran, per exemple,
Estanislau Alberola i Mateu Peris (vegeu l’apartat corresponent d’aquest treball) i de
què s’havia distanciat Joaquim Martí i Gadea en alguns dels seus llibres.
En conclusió, amb Còsesdelameuatèrra estem davant d’una de les miscel·lànies
folklòriques valencianes més importants del segle xx. Va tenir un ressò notable,
malgrat el tiratge, com demostren les ressenyes que se’n feren ja des del mateix any
de publicació en revistes ben diverses del Principat i de la Catalunya del Nord: en
el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana ([Alcover] 1912); en Lo pla d’Urgell
(s. n. 1912); en Revue Catalane ([Delpont]9 1912); i posteriorment en Montanyes Re-
galades: Revista Tradicionalista de l’Escola del Canigó (Delpont 1921); i en l’Arxiu
de Tradicions Populars (s. n. [1929-1933]), per citar alguns casos. Còsesdelameua
tèrra és la primera i l’última obra folklòrica del seu autor, en tant que el primer
volum, de 1912, és el seu primer llibre d’interès folklòric, i el tercer volum, de 1947,
el darrer que ell mateix elabora. Encara que s’observa un to i unes maneres molt
semblants en els tres volums, és evident que hi ha una evolució, sobretot en el tercer:
un cop publicats els dos primers, en els anys vint és quan Martínez mantindria una
9 Aquesta ressenya apareix signada per «J. D.». El fet que Juli Delpont col·laborés en aques-ta revista, Revue Catalane, i el fet que també ressenyés Còsesdelameuatèrra després de l’aparició del segon volum (1920) en una altra publicació de la Catalunya del Nord (Montanyes Regalades. Revista Tradicionalista de l’Escola del Canigó, 1921) ens mena a suggerir que les inicials pertanyen a aquest autor.
segona Part. anàl Is I
138
activitat folklòrica més intensa i es relacionaria amb més folkloristes i institucions,
des del Centre de Cultura Valenciana al Llegendari Popular Català, per citar les
més notòries. Així és que l’ordenació, classificació i sistematització dels materials
és molt més acurada en el tercer volum que en els precedents, per bé que tampoc
no és excel·lent. Si és cert que a Francesc Martínez se li poden retreure diverses
qüestions metodològiques, com hem estudiat, també és cert que en Còsesdelameua
tèrra demostra un esperit que va més enllà del recull i que sobrepassa de llarg la
mera transformació en literatura dels escriptors de la Renaixença. Entenem, per
tant, que en aquest treball de Martínez, que resulta representatiu de la seva tasca
folklòrica, es visualitza molt bé la doble tradició que hereta l’autor: l’escola romànti-
ca dels escriptors valencians de la Renaixença i la tasca folklòrica i etnogràfica que
pogué aprendre de la mà de Francesc Badenes, d’una certa manera de fer de l’excur-
sionisme i de la relació amb folkloristes i institucions principalment de Catalunya.
5.1.3 ElfolklorevalencianoenelDonQuijote(1922)
Arran d’un parell d’articles creuats en la premsa entre Francesc Martínez i Martínez
i Francesc Puig-Espert sobre una rondalla del Quixot, Martínez decidí publicar-ne
el contingut, ampliant-lo en forma d’opuscle, l’any 1922. Tingué un tiratge de 107
exemplars, dedicats personalment a amics i coneguts. Els articles que el van originar,
apareguts en Las Provincias, eren «Cervantes y Valencia» (Puig-Espert 24/03/1921)
i «De cuando Cervantes debió aprender el cuento o romance del juramento del cura»
(Martínez 25/05/1921), i es feien ressò d’una font no aclarida en el Quixot que expli-
carien a partir d’una rondalla que considerarien valenciana. Aquesta obra, escrita en
castellà, constitueix el primer llibre de literatura i folklore comparats al País Valen-
cià i és el resultat de la combinació de dues de les grans passions de l’autor: el folklore
i el cervantisme.
L’opuscle apareix adreçat a Rodolfo Schevill, cervantista de la Universitat de
Berkeley amb qui Martínez mantenia «una antigua amistad» (Sánchez-Cutillas
1974: 101) i que s’havia interessat per l’apartat no aclarit de l’obra de Cervantes.
Segueix una breu justificació, «El por qué de este folleto», en què Martínez raona
què l’ha portat a convertir en llibre els articles:
Como los escritos que se publican en la prensa diaria, si bien suelen ser los más
leídos, también son los que menos se guardan […], hay personas interesadas en
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
139
conocer un muy curioso artículo para los cervantistas, que el joven y laureado poeta
nuestro amigo el publicista Puig Espert, haciéndonos grande honor publicó en la
prensa valenciana a nosotros dirigido, en el que como se verá da cuenta de un ati-
guo cuento de esta tierra, que sirvió para que Cervantes […] pusiese en el capítulo
primero de la segunda parte del Don Quijote, en boca del Barbero, el juramento del
Cura de la su mula la andariega, pasaje que hasta ahora ningún comentarista del
singular libro de caballerías había acertado a descifrar.
Con este motivo daremos a conocer nuevas variantes del repetido romance que
conocimos después de publicada la carta en que acusábamos recibo del dicho artí-
culo, carta que, en su reproducción, tendremos que dividirla para colocar en el
correspondiente sitio los nuevos datos adquiridos, con lo que damos algo de nove-
dad al folleto (Martínez 1922a: 8).
Just a continuació Martínez, com era habitual quan ell emprenia una recerca
folklòrica, convidava els lectors a prosseguir en la recerca enviant-li materials que
s’hi poguessen relacionar: «No creemos haber apurado la materia por lo que diri-
gimos el ruego a todo lector de que si conoce alguna variante del curioso cuento o
romance […] nos la comunique, con la seguridad de que su nombre se hará constar
y no tendrá fin nuestro agradecimiento» (ibídem).
El passatge obscur en qüestió és una breu referència a un «romance» que fa el
personatge del barber en el Quixot. Citant-lo a partir de l’article transcrit, és aquest:
Doy la palabra para aquí y para delante de Dios de no decir lo que vuesa merced
dixere al Rey, ni a Roque, niahombreterrenal:juramentoqueaprendídelromance
delCura,queenelprefacioavisóalReydelladrónquelehabíarobadolascien
doblas y la su mula la andariega (Martínez 1922a: 10; la cursiva és seva).
Puig i Espert, a partir d’aquest fragment, fa un repàs inicial per les edicions
crítiques del Quixot que intenten aclarir aquest passatge, per arribar a la conclusió
que fins llavors cap d’aquestes edicions de renom no havia sabut trobar el «roman-
ce» referit. Llavors procedeix a il·lustrar els lectors amb la versió d’una rondalla que
ell mateix coneixia: «La esencia del romance, a que sin duda se refería el Barbero,
era, según nuestro parecer modestísimo, un cuento de nuestra querida tierra [Va-
lència] […]. Se titula el cuento “El jurament del Retor”» (Martínez 1922a: 12). L’ar-
gument, que reprodueix amb detall, es correspon perfectament al tipus C-052 de la
base de dades RondCat, «El rector i els lladres», que s’hi resumeix així: «Uns lladres
segona Part. anàl Is I
140
roben els diners al rector i li fan jurar que no ho dirà a ningú.10 Un dia, mentre el
rector diu la missa, veu els lladres i, dirigint-se a Déu, explica els fets utilitzant la
melodia pròpia de la litúrgia. Així, agafen els lladres sense que el rector trenqui el
jurament» (RondCat).
En l’article de contestació a Puig ampliat per a l’opuscle, Martínez, reconeixent
inicialment que havia passat per alt el fragment esmentat del Quixot, aporta di-
verses versions més de la rondalla que ell mateix o altres autors també coneixien,
alhora que observa en el treball de Puig una explicació a la utilitat del treball dels
folkloristes: «El resultado del trabajo de la tarea del folklorista, poco comprendida
por la generalidad entre nosotros, lo ha obtenido usted, ya que, al recoger un cuento
popular de nuestra tierra, le ha dado explicación de las frases socarronas del rapa-
barbas del lugar de la Mancha» (Martínez 1922a: 16). El folklore, donant explicació
a una matèria de tant de prestigi com és l’exegesi del Quixot, es revesteix també de
prestigi i, per això, segons Martínez, s’hi il·lustra molt bé la seva raó de ser estu-
diat. Era un intent del folklorista de demostrar l’aplicació pràctica d’aquest camp
d’estudi i fer-ho veure als intel·lectuals que en dubtessen.
En la seva cerca de versions, Martínez s’adona que «el pueblo tiene tendencia a
hacer suyos los cuentos que llegan a él, por lo que sin duda los adapta a sus locali-
dades y aun al carácter de sus gentes» (1922a: 16), per tal com la rondalla que Puig
localitzava a la Ribera, Martínez troba en altres zones com la Plana, però també a
Catalunya. A través d’un amic seu, J. Luis Martín Mengod, Martínez localitza un
article seu en el Diario de Valencia del 26 de juliol de 1915 en què Martín reportava
una variant de la rondalla i alhora feia una crida per trobar-ne més: la convocatòria
féu fortuna amb l’aportació de «un villarrealense» i de Manuel Bellido Rubert. Mar-
tínez afegeix més aportacions a les versions: una de José Rodrigo Pertegás, que ell
mateix li trameté, i una altra facilitada per Tomàs Carreras i Artau,11 que, per pri-
mera vegada, és de localització catalana. Sembla, doncs, un repàs a les variants de
la rondalla recorregut amb la intenció de trobar-ne l’origen en l’espai i en el temps,
però l’estudi no va seguir aquest camí que l’hauria portat a provar la metodologia
historicogeogràfica amb l’estudi comparatiu.
10 En les versions recollides en aquest llibre, es juga narrativament a fer prometre el rector de no dir-ho a «home ni dona» i, com que Déu no és home ni dona, el rector no trenca el jurament.
11 En realitat, Carreras envia a Martínez dos arguments rondallístics, un que és una versió del que s’està estudiant en aquest treball i un altre que no hi té gaire relació (Martínez 1922a: 21-22). Carreras entén que l’una és variant de l’altra.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
141
En realitat, després del repàs per les versions, Martínez es limita a intentar
demostrar que Cervantes «conocía el cuento valenciano y la lengua valenciana»
(1922a: 23). Però no pas a partir de les versions arreplegades sinó a través de fets
relacionats amb la història i amb la biografia de l’autor castellà i les seves coneixen-
ces valencianes, que desenvolupa amb tota mena de detalls, allunyats, tanmateix,
dels temes literaris i folklòrics.
Sense entrar-hi, si reprenem la base de dades RondCat —en què, com diem, s’
atorga el número C-052 al tipus citat— es pot observar que l’argument, encara que
no disposa d’un corresponent internacional dins dels tipus ATU, ha estat recollit
arreu del País Valencià, però també a Catalunya i a la Franja d’Aragó. N’existeixen
versions de Josep Bataller (1986), Empar Martínez Ricós (2001), M. Teresa Oller
& Vicent R. Calatayud (1994), Rosabel Roig & Mari Roig (1999), Lleonard Torres
& Llorenç Giménez (1993) (País Valencià); d’Artur Quintana (1995) (Franja d’Ara-
gó); i de Josep M. Vilarmau (1997) (Catalunya); a banda, tot i que no apareixen
catalogades amb cap tipus, també es corresponen a aquest argument dues versions
catalanes més, «Els lladres, descoberts pel rector» dins El rondallari català de Pau
Bertran i Bros ([1888] 1989); i «De quan anava de camí i li van sortir lladres», dins
Folklore de Catalunya: Rondallística de Joan Amades (1938). No es pot dir que el
País Valencià tinga l’exclusivitat en la documentació de les versions d’aquesta ron-
dalla, tal com suggeria Puig i Espert, però sí que és cert que és ací on n’existeix una
major documentació.
En qualsevol cas, l’objectiu últim de Martínez era, per damunt de res més, de-
mostrar la importància de la valencianitat en l’obra de Cervantes, molt més que no
fer un estudi sobre «el folklore valenciano en el Don Quijote»: el títol era, potser,
massa gran per a la concreció posterior del petit passatge que es va intentar il-
luminar. Amb tot, representa un treball únic en el panorama crític del moment, en
tant que per primera vegada, al País Valencià, es publicava, com hem dit, un llibre
sobre folklore i literatura comparada i es documentaven un gran nombre de versi-
ons amb petites variants per intentar resoldre una referència literària: una tasca
que s’abeurava de l’escola filològica i que podria haver pres el camí de les metodolo-
gies historicogeogràfiques en què, a partir de la comparació de versions, s’intentava
determinar l’origen en l’espai i el temps d’una rondalla. L’anàlisi més determinant,
però, va prendre el camí històric i biogràfic: Martínez no va acabar d’extraure con-
clusions a partir del resseguiment de les variants, sinó dels fets històricament docu-
segona Part. anàl Is I
142
mentats. Bé que l’encertava a no relegar l’estudi només a treure conclusions a partir
de les variants rebudes, també és cert que realment no aconseguiria demostrar la
relació entre el fragment citat del Quixot i les vivències valencianes de Cervantes:
per més coneixences que l’autor del Quixot hagués pogut establir amb valencians,
Martínez no podia demostrar empíricament que cap d’aquests valencians conegu-
és la rondalla estudiada; era un estudi sustentat sobre fonaments completament
hipotètics. Fóra un error, però, jutjar aquest treball amb una excessiva severitat:
com hem apuntat, relacionar el folklore i la valencianitat amb una obra de tant de
prestigi en aquell moment —i encara avui— com el Quixot, era, també, una manera
d’elevar la valencianitat, i d’elevar el folklore, a un estatus de gran consideració i
d’homologació cultural.
5.1.4 Arreplegadellegendes,tradicionsycostumsdelReinedeValencia (1927)
L’obra Folklorevalenciá.Arreplegadellegendes,tradicionsycostumsdelReinede
Valencia (1927) va ser un treball que obtingué el premi ofert per la Societat Valenci-
ana de Publicacions en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l’any 1926. Consta de tres
parts: un «Pròlec» interessantíssim sobre la història del folklore al País Valencià; un
«Alfabet valencià», breu explicació sobre la fonètica i l’ortografia valencianes dirigit
a lectors no acostumats a llegir en català; i el recull pròpiament dit, «Llegendes, cos-
tums y tradicions valencianes», que inclou un total de 26 relats folklòrics.
El «Pròlec» a Folklore valenciá és un dels seus treballs més reeixits respecte
del conjunt: un document madur pel que fa al nivell de reflexió sobre el folklore i
notable per l’exercici de documentació i crítica amb perspectiva històrica sobre el
folklore valencià. És, de fet, el primer treball d’història del folklore valencià que
tenim documentat. Abans d’això, però, hi ha una mena de justificació i fixació de la
matèria i del seu prestigi i modernitat:
La ciència folk-lòrica, desconeguda com a tal fins a pòcs anys, ya qu’eren contats
els que de les còses populars s’ocupaven y en canvi alamón els que ab despreci les
teníen, en infinit número dels que, no sòls eren indiferents, sino que les desco-
neixíen a pesar de viurer entre elles […], ha avançat y ab passos ferms y cuitats,
camina, obrintse camí per totes bandes, y mostrantse’n el mon de les lletres com
rama del saber humá necessaria, més encara, precisa en el concèrt científic llite-
rari mundial (1927a: 9).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
143
D’alguna manera, aquest fragment recorda algunes de les idees que llançava
Badenes Dalmau en el pròleg al primer volum de Còsesdelameuatèrra, on també
es recordaven els lligams científics del folklore amb altres àrees del saber igualment
vàlides i respectables.
Així mateix, Martínez detalla amb claredat algunes de les qualitats que ha de
tenir el folklorista i també part del seu mètode: una tasca «dificilíssima» que implica
«pelegrinar per els pòbles y els camps, no deixant de escarbar per ermites y barra-
ques», i encara
deu preferir el oirles [les “contaralles”] de la ancianitat o de la gicalla, pues els vells
ab la enyorança del temps passat recorden ab gust lo que en la llunyana joventut
deprengueren, y les tèndres criatures no malejades encara per vanitats y presunci-
ons, ab ignocència conten lo que han deprés de ses avies y passejadores (Martínez
1927a: 10).
Segons Martínez, els infants no fan altra cosa sinó canalitzar les veus d’altres
persones de més edat, perquè han rebut directament el folklore dels avis, de la gent
gran o d’aquells que en tenen cura. Des d’un punt de vista metodològic, Martínez no
és el primer valencià a reconèixer la importància d’interrogar els infants, i no no-
més la gent major (vegeu, per exemple, els informants per als folkloristes de l’Obra
del Cançoner); tanmateix, té la virtut d’explicitar teòricament el raonament que hi
ha darrere de donar importància als informants més menuts. I, de retruc, s’allunya
de molts altres folkloristes, del segle xIx, però també del xx i del xxI, que només
consideren els informants d’edat avançada per a les seves entrevistes… encara que
cal no oblidar que això és perquè al seu parer els infants reprodueixen el folklore de
la gent major.
El folklorista, segons Martínez, ha de disposar d’una «estreta concència y ample
esperit»: la primera, «pera no eixirsen de la veritat»; el segon, per a no «asustarse
de les variadíssimes relacions de tota mena que’l pòble ha inventat […] desde les
més picants fins a lo extraordinariament ignocent» (1927a: 10-11). Aquest punt és
fonamental: en major o menor mesura, amb més o menys claredat, s’està referint
al falsejament o a la manipulació de les dades recollides i al filtratge ideològic o
moral. Fins a l’arribada de Martínez els autors valencians que s’havien interessat
pel folklore, com hem vist, s’hi aproximaven des d’un punt de vista literari, quan
no històric, de manera que utilitzaven les dades folklòriques de què disposaven per
segona Part. anàl Is I
144
a altres finalitats. Això, unit a possibles reserves personals o col·lectives, donava
lloc a una distorsió de les dades o a un garbellament dels materials que no passa-
ren aquells filtres. En aquest fragment Martínez està alertant contra això mateix i
prevenint de les possibles sorpreses, «picants» o «ignocents», en què hom es pot tro-
bar durant la conversa amb el poble. Per això conclou: «els de esperít assustadís, o
millor els simples o hipòcrits, que no s’acòsten al folklore, perque en el recull de ses
distintes manifestacions es trobarán ab abondoses contaralles picants unes, un pòc
brutoses atres, de aquina irreverent» (1927a: 11). En aquest punt manifesta ser ex-
perimentat en el terreny de l’oralitat popular. No obstant això, en realitat l’obra de
Martínez no queda mai exempta d’un cert filtratge dels materials —mai no hi troba-
rem exemples de textos moralment molt reprovables, o molt escatològics, etc.—, de
manera que publica només els que considera aptes.12 Segurament, pretenia que els
seus llibres fossen d’un abast lector ampli i assequible. Breument: Martínez coneix
el pla teòric, però no sempre en fa l’aplicació a la pràctica.
Més enllà d’aquest fet, Martínez també sembla estar al corrent d’alguns mètodes
de l’escola comparativista o de les teories historicogeogràfiques quan apunta que
en cuant trobem una contaralla de consevol classe que siga de les que’l poble guarda
[…], afanosos arrepleguem, procurant que no es perga, pera lo que curosament ho
portem a la imprenta y de aqueix modo quedant catalogada puga servir el día de
demá pera fer consençut astudi, el que’ns té que portar al comparatiu del folklore
de atres poblacions, comarques, nacionalitats y nacions de tot lo mon, hermosa
tasca de la que té que ixir la història de la civilització mundial (Martínez 1927a:
12; la cursiva és nostra).13
Aquesta idea de l’adscripció a l’escola historicogeogràfica també l’assenyala Jo-
sep M. Baldaquí i, a més, planteja, doncs, «una clara evolució teòrica de Francesc
Martínez i Martínez respecte de les idees sobre el folklore expressades pel seu mes-
tre Francesc Badenes i Dalmau […] on créiem veure un ressò de “l’escola mitolò-
gica” […], molt emparentada amb l’escola “històrica”» (Baldaquí, [1988-1989]: 163-
12 De fet, en la «Terça tanda i darrera» de Còsesdelameuatèrrafa explícit aquest filtratge: «una selecció per a apartar algúns [cants] tan desficassiats i altres tan vermells que de cap modo poden figurar en un llibre que te de anar a totes les mans» (1947: 172).
13 El cas curiós és que les obres de Martínez han estat efectivament catalogades en el RondCat i en el catàleg de Beltran (2007), de manera que, entre altres, poden servir, com deia Martínez, per a estudis comparatius del folklore.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
145
164). Certament, l’evolució del marc teòric des de Badenes a Martínez és claríssim,
però creiem que és palès no només en el coneixement d’aquestes altres teories més
recents sinó també en el concepte de folklore mateix, del mètode i, sobretot, en el
resultat dels seus treballs i en la dedicació i la reflexió que Martínez hi demostra,
ben especialment en aquest pròleg.
Després d’haver reivindicat la «ciència folklòrica» i d’haver especificat les quali-
tats del folklorista i del seu mètode, si més no en part, Francesc Martínez manifesta
el propòsit d’elaborar una història del folklore valencià:
Una idea ens tenta y es la de acometrer la història del folkòre en nòstra patria
valenciana, tasca no tan llaugera com al pronte pareix, perque si be’ls llibres de
aquesta rama del saber no son nombrosos, tramontant els sigles modèrns en les
òbres de nòstres clássics es podría espellucar alamón, y res dic si estudiarem cos-
tums, institucions, llegendes, cuentos y tota la gama de les còses populars […];
per això ens atendrem sòls a senyalar al llegidor els llibres y follets impresos que
coneixem de autors valencians (1927a: 13).
El concepte de folklore en Francesc Martínez no és clar, com no ho era per als
valencians del seu temps, ni sembla ben delimitat, ni ell s’encarrega de delimitar-lo
amb nitidesa. Però si fem una ullada als reculls que presenta com a part de la «his-
tòria del folklòre» veurem que abraça, majoritàriament, obres literàries inspirades
en algun motiu de la cultura o la literatura popular i obres purament costumistes
(quadres de costums), amb alguna excepció.
Així, al llarg de les pàgines restants del pròleg, doncs, Martínez va desgranant
el seu coneixement sobre obres i autors des del segle xvIII fins a 1926 (incloent-hi
obres que sap que estan en preparació). Comenta més d’una cinquantena d’obres
de Carles Ros, Lluís Galiana, Marc Antoni Orellana, Josep Sanmartín i Aguirre,
Manuel Carboneras, Constantí Llombart, Francesc Palanca i Roca, Joaquim Martí i
Gadea, Francesc Badenes Dalmau, Rafael Altamira, Lluís Cebrian Mezquita, Josep
Bodria, Eduard López-Chávarri, Enric Ribés, Francesc Almarche, Josep Navarro,
Joan Baptista Batlle, Estanislau Alberola, Manuel Peris, Vicent Pla Mompó, Mari-
ano Pardo de Figueroa, Ferran Llorca i Francesc Martínez mateix, a més d’alguna
obra més esparsa i alguna altra d’anònima. De tots aquests, molts han estat citats
per la crítica quan hi ha hagut intents de parlar de la història del folklore valencià
prèviament a Francesc Martínez. Al nostre parer, tanmateix, si parlem estricta-
segona Part. anàl Is I
146
ment de folklore verbal valencià (en català), és a dir, l’objecte del nostre treball, les
obres més interessants, a banda de les de Francesc Martínez, són d’Eduard López-
Chávarri, Joaquim Martí i Gadea, Estanislau Alberola, Manuel Peris i Francesc
Badenes Dalmau. La resta d’autors sobrepassen les fites de la nostra recerca: en
uns casos, perquè el seu objecte és la cultura popular; en uns altres, perquè es tracta
d’obres costumistes; en altres, perquè es tracta d’obres estrictament literàries o de
creació, bé que amb algun element d’inspiració o de base folklòrica; i, finalment, en
els més antics, perquè no té sentit parlar de folklore abans de l’aparició de la disci-
plina: en tot cas, parlaríem de precedents.
Martínez remunta aquesta història, després de parlar breument de la decadèn-
cia literària i la substitució lingüística, a Carles Ros, especialment pels treballs
«genuinament folklòrics» (1927a: 15) com el Tractat de adages y refrans valencians
y práctica pera escriure ab perfecció la llengua valenciana de 1733, ampliat el 1736
amb 228 refranys, reimprès el 1788. N’esmenta altres obres de creació, principal-
ment col·loquis, ambientats en elements de la cultura valenciana popular, i conclou
que «Alguna atra producció podríem citar, lo que no fem per ser més satíriques que
folk-lòriques» (1927a: 19); és a dir, ell mateix s’adona que el component d’interès
folklòric hi apareix molt més soterrat pels elements de creació. Cal dir que també
era Carles Ros, segons Lluís Fullana, el primer a «donar una colecció paremiològica
valenciana» (Alberola & Peris [1928]: 9) en la seva revisió històrica als reculls pare-
miològics valencians.
Al llarg del repàs crític de Martínez, és interessant veure com intenta il·lustrar
el concepte del folklore a partir del comentari de les diverses obres i espigolar-ne els
materials d’interès en obres de creació; per exemple, parlant de Cabotes y calaveres.
Melonar de Valencia, de Josep Sanmartín i Aguirre, escriu: «si be pròpiament no
entra en el folklore aquest llibre […] a la darreria del volum hi ha un Apèndix, en
el que humorísticament es parla de les Falles de sent chuseP […], costums que
entren dins dels estudis qu’ens interessen en aquest treball» (1927a: 27); o, per al
llibre Cuentos lírics d’Eduard López-Chávarri, «fem açí menció per contindre al-
guna nota folklòrica»: sembla, bàsicament, que Martínez pretén abastar la tasca
ingent de localitzar, fins i tot dins d’obres literàries, aspectes relacionats amb la
cultura popular.
Igualment, són ben interessants alguns dels comentaris que dedica a alguns
«folkloristes» precedents, sobretot Joaquim Martí i Gadea i Francesc Badenes
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
147
Dalmau, ja explicats prèviament: reconeix Martí com el «primer escritor folklo-
riste valenciá per lo abondosa de sa producció» (1927a: 28), amb una crítica a la
dispersió i el mètode dels seus treballs però, tot i així, afalagadora; i Badenes com
el seu «iniciador en aquets [estudis folklòrics]» (1927a: 32) i responsable de la pu-
blicació de Còsesdelameuatèrra amb l’ajut de Lluís Cebrian Mezquita i Joaquim
Martí Grajales.
Finalment, potser el més sorprenent d’aquesta primera part de l’Arreplega és el
fet de conèixer treballs que tot just estan en preparació i no han estat impremtats:
és així, per exemple, en el cas del «refraner» doble d’Estanislau Alberola i Manuel
Peris Fuentes: «[Alberola] Té a punt de portar a la imprenta un recull de refrans
valencians de més de dèu mil, als que s’afegixen pròp de dos mil més que son de
collita del també llorejat poeta que seguix [Peris]» (1927a: 39). Martínez, fins i tot,
va afirmar haver-hi contribuït, tal com comentem en el nostre breu estudi del recull
d’Alberola i Peris.
Per a Josep M. Baldaquí, aquest pròleg de Martínez, més que no pas el llegenda-
ri que el segueix, és «el que és veritablement remarcable d’aquesta obra del 1927»,
perquè
Martínez fa la seua principal aportació a l’estudi teòric del folklore valencià. En
primer lloc, per les seues apreciacions sobre la importància dels estudis folklòrics
[…].
En segon lloc, perquè hi ha una introducció a l’estudi de la història del folklore
valencià que és un treball d’enorme interés per la novetat que aportava a aquest
camp d’estudi i que, encara avui, és imprescindible per a qui vulga aprofundir-hi.
Es tracta d’una visió completa dels autors valencians que des del segle xvIII fins a
l’any 1926 s’havien ocupat de la cultura popular valenciana, i inclou un comentari
analític de llurs obres d’aquesta temàtica […] i podem afirmar, sense por d’equi-
vocar-nos, que es tracta d’una investigació única, que en l’actualitat encara no ha
estat superada i que hauria de servir de base per a l’elaboració de la història dels
estudis sobre la cultura popular i el folklore valencians (Baldaquí, dins Martínez
1995: 13).
Coincideix a donar una importància especial al pròleg la crítica immediata en
una ressenya de l’obra en el número 3 del primer volum de l’Arxiu de Tradicions
Populars: «Tan saborós com el contingut del llibret Folklore valencià, que ens ocupa,
segona Part. anàl Is I
148
ho és el pròleg que l’encapçala, on el seu autor disserta sobre el folklore de la regió
germana i els seus conreadors» (s. n. [1929-1933]: 188). També Adolf Salvà analitzà
aquest pròleg amb profunditat i una mirada crítica, com documenta Borja (2015) i
comentem en el capítol dedicat a aqueix autor.
Realment, el pròleg és un treball de característiques úniques i «nou» en el sentit
de no tenir precedents —i, de fet, ben pocs continuadors— al País Valencià, espe-
cialment útil pel coneixement de bibliografia que li era contemporània o relativa-
ment recent, avui més difícil de controlar; i molt clarificador, si més no en aquell
moment, respecte d’algunes nocions estructurals del folklore. Convenim amb Bal-
daquí que aquest pròleg és el punt àlgid de l’estudi del folklore per part de Martí-
nez: el treball que millor el consagra com a folklorista per la demostració dels seus
coneixements teòrics i bibliogràfics. Només hi podríem retreure, si de cas, l’escull
de no diferenciar entre recerca folklòrica i literatura costumista; tot i això, no deixa
de ser un dels seus treballs més reeixits i especials per la novetat, pel pas cap a la
consolidació de la disciplina folklòrica, per ser el primer treball d’arxivística folklò-
rica al País Valencià i, també, per la recepció crítica, no extensa, però sí intensa,
que ha tingut.
L’altre gran bloc del llibre, titulat «Llegendes, costums y tradicions valencianes»,
conforma el cos de l’Arreplega de llegendes, el recull pròpiament dit. S’hi compten
un total de 26 «Llegendes, costums y tradicions valencianes» molt literaturitzades
per part de l’autor: convé no oblidar que aquest va ser un treball presentat a un
premi dels Jocs Florals de 1926 convocat per la Societat Valenciana de Publicacions,
que devia valorar la forma literària més que no pas el component folklòric.
A diferència de les publicacions anteriors, aquesta, al costat del Llegendari va-
lencià (1995) —on s’observa més clarament— sembla voler anar referida a un abast
territorial més ampli, general valencià: si més no, així es podria deduir del títol,
Folklorevalenciá.Arreplegadellegendes,tradicionsycostumsdelReinedeValen-
cia. Ben mirat, però, només hi ha 9 textos de 26 que no pertanyen a la comarca de la
Marina, dels quals 5 són localitzats a la ciutat de València. És a dir, és un conjunt
de textos localitzats en els pobles que millor coneixia: els de la Marina i la ciutat de
València, on Martínez tenia la residència habitual.
Entre les «Llegendes, costums y tradicions valencianes» s’inclouen textos cos-
tumistes i d’altres a cavall entre l’etnografia i el costumisme, però també supers-
ticions, llegendes, tradicions i rondalles. En general, sempre hi ha un component
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
149
narratiu, encara que no hi manquen les descripcions i l’estil retòric és especialment
marcat. Molts dels materials que Martínez presenta en aquest llibre són reelabora-
cions literàries de materials ja publicats (o que tornaria a publicar després), sovint
amb l’eliminació d’elements descriptius de caire més etnogràfic i amb l’ampliació
dels tocs més literaris o fins i tot la inclusió d’elements argumentals a la descripció
de costums. De fet, segons Baldaquí, és en aquest recull on realment es pot parlar
de costumisme en l’obra de Francesc Martínez: per a aquest estudiós, el primer text
narratiu inclòs en aquest llibre, «La fireta de l’Ascenció»,
és el primer escrit de Francesc Martínez i Martínez del que podem dir que és un
clar exemple d’escena costumista. En altres apartats havíem comentat l’aparició
de lleus tocs de costumisme en la descripció de personatges o costums populars,
però sempre havíem vist una intencionalitat i uns continguts diferents dels pura-
ment costumistes. Ara, per primera vegada, ens trobem amb un escrit d’intenció
autènticament costumista (Baldaquí [1988-1989]: 187-188).
I, de fet, malgrat que en el pròleg Martínez havia fet gala d’uns coneixements
poc usuals sobre el folklore, els textos resultants en aquest llibre, com dèiem, no
responen tant a una intencionalitat i a una metodologia folklòrica com a un esperit
molt més literari. Això, creiem, devia estar motivat, sobretot, per la circumstància
d’aparició d’aquesta obra: en definitiva, no es tractava més que d’un recull que ha-
via de ser premiat en un certamen literari, de manera que els textos havien de ser,
primer, i sobretot, literatura.
Així és que rarament apareixen dades sobre informants,14 els textos no es classi-
fiquen —cosa general, d’altra banda, en la seva obra, amb l’excepció del darrer volum
de Còsesdelameuatèrra (1947) i, parcialment, en els anteriors— i el contingut lite-
rari i costumista és molt més present que en les altres publicacions.
Com hem reiterat, en conjunt, el veritable valor d’aquesta obra és, sens dubte, el
pròleg, mentre que els materials recollits contribueixen a eixamplar la quantitat de
llegendes i textos relacionats dins del conjunt de textos que va recollir.
14 En casos puntuals sí que es recull alguna dada sobre els informants: per exemple, dues infor-mants per a «El combregar de l’“agüella”»: «una criada vella de mon besavi matern, anomenada la tía Fustera» i «una nostra parenta, María Munyoz y Martínez» (Martínez 1927a: 110); o «la anciana Isabel, muller de Nicolau Pérez, […] renter en Casa Doñana, els que procedíen del RentodeMijares» (Martínez 1927a: 141).
segona Part. anàl Is I
150
5.1.5 Documents d’interès folklòric en la premsa i les revistes
Al llarg de la seva trajectòria, Francesc Martínez publicaria diversos articles en la
premsa periòdica i en les revistes sobre alguns aspectes del folklore: un exemple és l’ar-
ticle ja estudiat sobre la relació d’un passatge del Quixot amb el folklore valencià que
després convertiria en llibre. La majoria d’aquests articles, encara que no tots, passari-
en a integrar alguna de les seves publicacions. N’hem sabut localitzar un total de cinc.
El primer en el temps, publicat en Lo pla d’Urgell (Martínez 13/07/1912), es
titula «La reina y la gerra» i relata la tradició explicativa de l’origen popular de la
parèmia de Tàrbena «No’s lo mateix parlar en sa Reyna, que en sa gerra». Aquest
relat apareixeria reproduït en el primer volum de Còsesdelameuatèrra.
El segon article data de 1919. Aparegué en el suplement Páginas Valencianas
del Diario de Valencia, dedicat monogràficament a Sant Vicent Ferrer, «Homenaje
al gran Pare San Vicent Ferrer en lo V Centenari de sa gloriosa mort». L’article es
titula «San Vicent en el Folk-lore valenciá» (Martínez 28/04/1919). Inclou diverses
llegendes i tradicions vinculades a la figura de Sant Vicent Ferrer: «La mare de
Sent Vicent era de Xixona», «En Vicent en Teulada», «La Font Santa», «La creu de la
venta», «Roqueta de la despedida» i «Una promesa del Sant». Seria copiat i enganxat
íntegrament en el treball presentat al Concurs del Llegendari Popular Català i, per
tant, forma part del treball editat per Baldaquí (Martínez 1995). Convé remarcar
la importància d’aquest article en tant que suposava fer penetrar el folklore en un
assumpte pres molt seriosament per la intel·lectualitat valenciana com era la figura
de Sant Vicent Ferrer: entre altres, hi trobem articles com «Sant Vicente Ferrer y
la exégesis Bíblica», «La santedad de Mestre Vicent Ferrer», «¿Cómo sería la Casa
Natalicia en 1350?», «Significado social de San Vicente Ferrer», «“Els altars” y “Els
milacres”» o «Mestre Vicent Ferrer y Ausías March», per posar-ne algun exemple.
Així, es recorria aquesta figura des de punts de vista històric, artístic, religiós, lite-
rari i, amb Martínez, també folklòric.
L’article següent és «El joch de les sinquetes en Altea (Vila del regne de Va-
lencia)», aparegut en Catalana: revista setmanal l’any 1925 (Martínez 15/06/1925).
Parlava d’un joc infantil amb explicació contextual i seria reproduït més tard en el
tercer volum de Còsesdelameuatèrra(1947).
Finalment, hi ha dues col·laboracions de Francesc Martínez en la revista Arxiu
de Tradicions Populars dirigida per Valeri Serra i Boldú: la primera, de 1933, figu-
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
151
ra dins l’apartat «Noticiari» i es titula «El mito de la sirena» (s.n. [1933]). Es tracta
d’una brevíssima nota en què es dóna notícia que Francesc Martínez ha aportat
a l’Arxiu una cobla en castellà (transcrita) sense notació musical ni indicació con-
textual. Aquesta cobla pretén oferir una petita ampliació a un article de Gabriel
María Vergara, aparegut en aquesta revista amb el mateix títol, que tractava sobre
la figura de la sirena en cançons populars espanyoles. Més enllà del limitat inte-
rès intrínsec de la notícia, en realitat serveix per il·lustrar el caràcter meticulós i
l’atenció al detall de Francesc Martínez i Martínez, i, alhora, ens serveix per docu-
mentar que Martínez llegia amb grandíssima atenció aquesta revista, referent de
la cultura popular catalana. Això confirma el caràcter que li atribuïa Carmelina
Sánchez-Cutillas:
Una costumbre muy arraigada en Francisco Martínez era la de “desfacer entuer-
tos” históricos y bibliográficos. Esto era como una pequeña manía que no podía
reprimir, y por eso es corriente encontrar entre su dilatada labor periodística innu-
merables artículos donde corrige los errores publicados por cualquier escritor (Sán-
chez-Cutillas 1974: 102).
Si bé en aquest cas no es tractava de cap «error», és una mostra més de l’afany
col·laboratiu de Martínez, de la seva voluntat de completar la informació aportada
per altres estudiosos.
L’altra col·laboració de Martínez a l’Arxiu de Tradicions Populars és «Sant Joan
a Altea», dins l’apartat de la revista «Etologia. Costums» (Martínez 1935). L’article,
publicat l’any 1935, és una reproducció fil per randa del capítol «San Joan» (que inclou
«Els focs», «Els trencats», «El bany», «Les fadrines», «La festa» i «Cas extraordinari»)
de l’Arreplega de llegendes de 1927, que conté costums, festes, creences i supersticions
d’Altea per Sant Joan i una llegenda de Conca relacionada.
Globalment, els articles publicats en la premsa periòdica i en les revistes repre-
senten la voluntat divulgativa del seu autor en la difusió del folklore valencià. La col-
laboració en revistes de fora del País Valencià, algunes ben especialitzades com l’Ar-
xiu de Tradicions Populars, ajudarien a fer conèixer el seu autor i el folklore valencià
més enllà del nostre territori, esdevenint una de les poques contribucions valencianes
del moment sobre folklore en aquest tipus de publicacions.
segona Part. anàl Is I
152
5.1.6 Balanç general
En un petit text de creació de Francesc Martínez que cita Carmelina Sánchez-Cuti-
llas en la biografia del seu avi (1974), titulat Apolo en la dehesa, de 1912, el déu Apol-
lo rep personatges il·lustres valencians contemporanis a l’autor i en fa els comentaris
elogiosos pertinents. Quan arriba a Martínez, exclama: «Sois un incipiente “folk-lo-
rista”, no os juzgo; trabajad, y si no olvidas “El Quijote”… tendrás el honor de departir
conmigo en tiempo no lejano» (Sánchez-Cutillas 1974: 67). Això de «no os juzgo» per
dedicar-se al folklore sembla una concessió del déu: li permet treballar en aquesta
mena de divertiment sempre que no deixe de cultivar-se amb el Quixot, l’alta litera-
tura. L’anècdota es pot ben relacionar amb el treball El folklore valenciano en el don
Quijote, en què, recordem-ho, Martínez jugava a l’estratègia d’enaltir valencianisme
i estudi del folklore associant-los a l’anàlisi crítica de l’obra de Cervantes: treballar
la literatura popular bo i acostant-se a la literatura culta en justificava plenament el
sentit. Si llavors dèiem que era una manera de fer entendre al lector la importància i
la necessitat de l’estudi del folklore, en aquest fragment d’Apolo en la dehesa, en can-
vi, Martínez revela el seu propi prejudici, més que no pas el del presumpte lector: el
folklore no deixa de ser una qüestió per la qual el déu Apol·lo, al·legoria de la bellesa,
la música i la poesia, prefereix no jutjar-lo; ho faria, però, si descurés el conreu del
Quixot. En altres paraules, ací el folklore és considerat una matèria menor, enfront
de la matèria major que és el cervantisme o la literatura culta. Bàsicament, era el
reflex del pensament de molts erudits i intel·lectuals d’aquella època.
En realitat, doncs, en Apolo en la dehesa Martínez manifesta tenir molt endins la
preocupació que la folklorística no és un camp de treball suficientment digne. Cal dir,
en canvi, que aquest text contrasta no sols amb el text d’El folklore valenciano en el
donQuijote, deu anys posterior, sinó més encara amb un article que li atribuïm, en
els Anales del Centro de Cultura Valenciana, en què assegura «qu’el saber del pòble
es tan acreedor de estudi com les intrincades teories dels filòssofs, i les demés disci-
plines» (CCV, 1929: 202), 17 anys posterior.15 Entenem, per això, que al llarg de la
seva trajectòria el pensament de Francesc Martínez, igual com la seva metodologia,
presentà una evolució clara: clarament positiva.
Així, si els dos primers volums de Còsesdelameuatèrra (1912 i 1920) mantin-
drien un desordre i una certa superficialitat en la classificació i l’anàlisi dels materi-
15 Podeu llegir-ne una anàlisi més detallada en l’apartat «La contribució al folklore del Centre de Cultura Valenciana» d’aquest treball.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
153
als, en el tercer volum (1947) la classificació seria molt més desenvolupada i l’ordre
i l’acotament dels conceptes seria més definit. Entremig, l’Arreplega de llegendes de
1927 gaudiria d’un estudi teòric i biobibliogràfic d’alt nivell, mentre que l’arreplega
pròpiament dita patiria una literaturització excessiva, condicionada pel certamen
a què fou presentada. A propòsit d’aquest fet, convé dir que, amb l’excepció de Cò-
ses de la meua tèrra, els treballs de Francesc Martínez van estar condicionats per
circumstàncies externes, com aquesta arreplega de 1927, presentada als Jocs Flo-
rals; com el llegendari editat el 1995, presentat al Concurs del Llegendari Popular
Català; com l’article «San Vicent en el Folk-lore valenciá», que s’emmarcava en un
monogràfic dedicat a aquesta figura; i també com El folklore valenciano en el don
Quijote, que volia ser una resposta ampliada a un article aparegut en la premsa.
L’herència migradíssima dels estudis folklòrics al País Valencià en l’etapa ante-
rior s’escolaria en bona part dels seus treballs en forma de classificacions poc encer-
tades, barreja de gèneres folklòrics i costumistes i fins i tot manca de respecte a les
bases del Concurs del Llegendari Popular Català, quan optaria per literaturitzar
els materials en lloc de ser fidel als informants orals, tal com estudiem en l’apartat
corresponent. Per això, encara ha de sorprendre una feina tan ben feta considerant
la seva singularitat dins del panorama folklòric valencià del moment: quan ell co-
mençava a publicar els seus treballs, només Joaquim Martí i Gadea i Francesc Ba-
denes Dalmau havien fet alguna aportació interessant, i a la seva manera.
Els encerts de Martínez superen, amb escreix, les seves mancances: la dedicació
al folklore en tota l’amplitud, l’estudi —i no sols la recol·lecció— del folklore i l’acos-
tament a la descripció etnogràfica; la consideració del folklore a partir d’una àrea
geogràficament ben determinada; el processament de la informació, el respecte als
informants i, en general —fora dels materials narratius—, a la forma; la reflexió
teòrica i el seguiment bibliogràfic dels materials d’interès; la difusió dels coneixe-
ments folklòrics i el contacte i la participació amb persones, publicacions i institu-
cions d’arreu dels territoris de parla catalana; l’esforç per dignificar la matèria; la
voluminosa aportació de materials, sobretot en matèria llegendària; l’elaboració del
primer llibre de folklore i literatura comparada al País Valencià; en definitiva, la
renovació, l’actualització i l’aprofundiment en l’estudi del folklore al País Valencià.
Francesc Martínez encetaria un període on cal sumar Adolf Salvà —a qui podem
considerar deixeble—, el Centre de Cultura Valenciana —en què ell fou la part
essencial pel que fa a la tasca folklòrica—, la Societat Castellonenca de Cultura i
segona Part. anàl Is I
154
la contribució valenciana al Llegendari Popular Català —el 50% de la qual és de
Martínez— i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: un període, doncs, intens
per a la tasca folklòrica, determinant per a la definició del camp i per a la institu-
cionalització de la recerca, en el qual el nostre autor representa la pedra angular.
5.2 Adolf Salvà i Ballester (1885-1941)
Adolf Salvà i Ballester (Callosa d’en Sarrià, 1885-1941) és un folklorista que re-
presenta que fou possible una petita escola folklòrica al País Valencià, és a dir, que
durant aquesta etapa de la història del folklore va poder existir una certa tradició
al País Valencià: Salvà és l’únic deixeble de Francesc Martínez i Martínez, si el po-
dem considerar així. Si més no, tant la relació que mantingueren els dos folkloristes
com la cronologia de recollida dels materials i la manera de treballar-los i presen-
tar-los són motius suficients per considerar els dos autors dins d’una mateixa línia
en aquesta història del folklore al País Valencià.
La seva obra, majoritàriament publicada pòstumament, abraça qüestions sobre-
tot d’índole històrica, com Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia, de 1941,
La villa de Callosa de Ensarriá. Monografía histórica documentada, publicada el
1960, Papers del fort de Bèrnia, de 2003, o, relacionats amb la cultura popular,
Bosqueighistòricibibliogràficdelesfestesdemorosicristians (1958), un encàrrec
del Centre de Cultura Valenciana; i, encara inèdites, dues obres més de caràcter
folkloricoetnogràfic: Del dia de San Juan: folklore i Els rabuts de Tàrbena. L’únic
treball, però, que té un interès directe per a la literatura popular és De la Marina i
muntanya (folklore), editat i estudiat l’any 1988 per Rafael Alemany.16 A banda de
l’estudi preliminar d’Alemany, la fortuna crítica de l’obra folklòrica d’Adolf Salvà
és escassíssima: només en sabem documentar una ressenya (Baldaquí 1989), un ar-
ticle que testimonia la relació entre Salvà i Martínez i la lectura crítica que aquell
feia dels seus treballs (Borja 2015) i, en una visió més global, l’estudi del seu besnét
i hereu Joaquín Ronda (2007), també interessant per les apreciacions biogràfiques.
De la marina i muntanya va encapçalat per un pròleg d’Enric Balaguer, «Notes
sobre el sentit del folklore en l’actualitat», que serveix de justificació de l’obra en
l’any en què es publica i, d’alguna manera, de dignificació del folklore i de reflexió
16 El Dr. Joan Borja tot just ens ha informat que ha trobat, poc abans que donéssem aquesta tesi per conclosa, uns plecs inèdits d’Adolf Salvà conservats en l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, alguns dels quals poden tenir interès per als estudis folklòrics.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
155
sobre la funció i, en efecte, el sentit del folklore en la contemporaneïtat. Balaguer
troba en el folklore un instrument per conèixer «les realitats econòmiques, socials,
culturals i de mentalitat que té un país al llarg de la seua història, i en aquest sen-
tit el valor documental és insubstituïble» (1988: 12), cosa que el porta a vincular-lo
amb la nacionalitat i, així, amb una identitat col·lectiva. El que és ben cert és que
els estudis folklòrics, des dels primers precedents preromàntics, s’utilitza, com re-
corda Balaguer, com una eina per retrobar la identitat nacional. Balaguer, però,
considera que el folklore també és una eina carregada de valors lúdics, artístics, de
crítica social, etc. I, al capdavall, planteja el sentit de la seva recuperació i, fins i
tot, les aplicacions que pot tenir. Destaca, entre altres, les aplicacions lingüístiques
i literàries (font d’inspiració i creació literària) i també les identitàries, de recreació
d’un imaginari col·lectiu.
En la introducció a De la Marina i muntanya de Rafael Alemany i en l’arti-
cle de Joaquín Ronda s’apunten una sèrie de notes biobibliogràfiques que són ben
útils per entendre com apareix la figura d’Adolf Salvà. Fill d’una família de terra-
tinents instal·lada a Callosa, Salvà hereta una biblioteca ja extensa que s’encar-
regarà d’ampliar. Estudiaria Dret, com Francesc Martínez, però, també com ell,
no acabaria dedicant gaires anys a la professió: s’interessaria més per l’estudi i la
recerca històrica, cultural i folklòrica valenciana, i particularment de Callosa i de
la Marina, igual com féu Francesc Martínez al seu poble. Durant els anys de 1929-
1939 s’instal·laria a València. Segons Alemany, però, «mai no deixà, com a mínim,
de passar els estius a la casa de camp de Callosa, ni, per suposat, de relacionar-se
amb els seus paisans» (1988: 24), i això inclou els anys a València. A l’acabament
de la guerra tornaria a Callosa definitivament. Els anys a València li van proporci-
onar el contacte amb els prohoms més il·lustres del moment. Així és que acabaria
esdevenint agregat-col·laborador i membre corresponent en Callosa d’en Sarrià del
Centre de Cultura Valenciana l’any 1930, integrant-se en les seccions d’Història i
d’Etnografia i Folklore (Ronda 2007: 188). La principal tasca que se li encomanà,
com apuntem en l’apartat corresponent al CCV d’aquest treball, fou un estudi sobre
la festa dels moros i cristians, que desembocà en el Bosqueig (1958), enllestit durant
la Guerra Civil. En el Centre assoliria cada vegada més pes, probablement amb
el suport de Francesc Martínez, arribant a esdevenir director de número el 1941,
uns mesos abans de morir. A banda de la relació amb el folklorista alteà i a més de
formar part del Centre de Cultura Valenciana, en el Boletín de la Sociedad Castello-
segona Part. anàl Is I
156
nense de Cultura hi consten dos articles seus, «Mestre Jacme Roig y Baltasar Bou»,
de 1934, i «Los moriscos valencianos en 1527 y 1528», de 1935, de manera que degué
haver-hi algun tipus de contacte amb la Societat.
Per diverses anotacions al llarg del llibre, Alemany (1988: 29-30) arriba a la con-
clusió que De la Marina i muntanya (folklore) degué ser escrit entre 1932 i 1939, amb
un major període d’activitat entre 1934 i 1935. Com ha demostrat Joan Borja (2015),
Salvà tenia ple coneixement de l’obra folklòrica de Francesc Martínez, de manera que
tenia en ell un model clar. De fet, en guardava l’obra folklòrica publicada en vida de
Salvà, analitzada, anotada i corregida a consciència:
en la biblioteca personal de l’erudit callosí hi ha no solament una luxosa enqua-
dernació conjunta, en pell, dels dos primers volums de Còsesdelameuatèrra(la
Marina), sinó també un exemplar de la primera edició, de l’any 1927, de l’Arreplega
dellegendes,tradicionsycostumsdelReinedeValència: […] tots dos llibres conte-
nien nombroses marques, correccions, subratllats i anotacions. […] La troballa, no
cal dir-ho, permet documentar inequívocament —és una manera de formular-ho—
els inicis d’una primera tradició valenciana, més o menys crítica i sistemàtica, en
l’estudi del folklore (Borja 2015: 99-100).
Així és fins el punt que Salvà va voler completar el repàs bibliogràfic del pròleg
de l’Arreplega de Martínez —recordem-ho: una llarga revisió biobiliogràfica per tot
d’obres d’interès folklòric i costumista— amb un «Afexitó» manuscrit en la seva cò-
pia de Folklore valencià, de poca importància en el contingut però d’un gran interès
des d’un punt de vista contextual:
cal entendre [l’«Afexitó»] precisament en el context on ha estat localitzat: com un
afegit que el folklorista de Callosa estimava oportú fer com a complement de l’es-
tudi sobre «la ciència folk-lòrica» […].
I el fet, més enllà de l’interés major o menor de la informació que el petit
manuscrit conté (es tracta, simplement, d’una anotació amb les aportacions etno-
gràfiques que diversos autors van fer sobre oficis tradicionals, en un volum titulat
Los valencianos pintados por si mismos, de l’any 1859), no solament testimonia la
relació entre Adolf Salvà i Francesc Martínez i Martínez, sinó que apunta, a més, a
la consolidació, per primera volta en l’àmbit cultural valencià, d’una certa tradició
en l’anàlisi crítica de la història dels estudis folklòrics i la literatura popular (Borja
2015: 100-102).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
157
Aquest «Afexitó» de Salvà sobre Los valencianos pintados por si mismos encai-
xa perfectament dins del seguit d’obres que consigna Martínez, encara que no el
podem considerar d’interès per a la literatura popular. Tal com apunta Borja, a
més, aquesta nota constata la relació entre els dos folkloristes i revela una anàli-
si crítica dels treballs de Martínez per part de Salvà. Tant és així que, en aquest
article, Borja encara descobreix notes continuades de Salvà en tots els llibres que
tenia de Martínez, establint-se una mena de diàleg crític del deixeble al mestre:
des de remarques purament lingüístiques i formals a ampliacions o matisacions de
contingut folklòric o històric. Aquestes i altres discussions, algunes de les quals en
premsa (també revisades pel treball de Borja)17 denoten «una intensa relació entre
dos autèntics senyors de personalitat irrepetible: una suggeridora relació que, per
moments, conjuga consideració i antagonisme, estima i oposició, controvèrsia i ele-
gància» (Borja 2015: 107).
Si amb aquests elements ja queda clara la relació intel·lectual entre Martínez
i Salvà, l’estructuració i el tractament de l’obra n’és també un bon indicador. De
la Marina i muntanya està format per les seccions de «Jocs»; «[Poesia popular]»,18
amb cançons i cobles breus; «L’escaldada», un estudi sobre el procés d’escaldada de
les panses; «Contaralles», que conté rondalles, llegendes i succeïts; «Endevinalles»;
«Festes i festivitats»; «Superxeries», és a dir, supersticions i creences, que inclou els
apartats «Medicina popular», «Menescalia» o remeis per a animals, i «Agricultura
i meteorologia», amb supersticions lligades al clima i la collita; i «[Altres]», que
inclou alguns costums. És, doncs, una miscel·lània folklòrica que inclou materials
folklòrics del seu poble natal i dels pobles veïns (especialment de Tàrbena, lloc de
naixement del pare, Josep Salvà i Pont).
La secció dedicada als jocs n’aplega 134 per ordre alfabètic, alguns amb inclusió
de les cançons que s’hi cantaven, de les quals algunes tenen la transcripció musical
corresponent. Tot i que s’ordenen alfabèticament, se n’aporta informació contextual
i sobre les edats i sexes a què van adreçats. La transcripció musical de les cançons
anà a càrrec de Diego Ciutat Bardissa, el mateix que féu la transcripció de les can-
çons recollides per Francesc Martínez i Martínez: un altre punt de contacte entre
tots dos.
17 En parlem en l’apartat d’aquest treball dedicat al Refraner d’Alberola i Peris.18 És l’editor qui dóna nom a les dues seccions entre claudàtors, de manera que no podem atribu-
ir a Salvà allò de «Poesia popular», que sovint lliga amb una tradició filològica determinada.
segona Part. anàl Is I
158
L’apartat dedicat al cançoner és el més extens, amb cançons de diversa mena.
S’inicia amb un «romanç», segurament de canya i cordill, amb una nota a mitjan
composició: «Fins ací ho cantava u de Tàrbena. No pot saber-se d’on prové; deu esser
mitjançant lo segle XIX. Lo que seguix és afegitó que li posem» (Salvà 1988: 106): no
queda clar, per això, si la resta del «romanç» és invenció de Salvà o una versió més
completa que ell podria haver conservat. El segueixen dues composicions poètiques
populars de caràcter religiós, segurament oracions populars, seguides de «Goigs del
borratxo», «Els deu manaments explicats» i «Las siete palabras de la pasión», que de-
uen tenir origen escrit. A continuació, Martínez inclou 342 «cobles» en català, ordena-
des alfabèticament; 27 «estrivills i seguirilles» en català; 22 cobles «castellanes» (en
castellà); i, sense ordenar, algunes cobles més en català, cançons infantils, de bressol,
una oració per anar a dormir (que titula «romanç de xiquetes») i una cançó narrativa.
Quan en les cançons es fa referència a un esdeveniment històric determinat, normal-
ment Salvà intenta explicar-lo i així aporta informacions sobre el context en què es
cantaven algunes cançons. En general, no sembla que hi haja un filtratge rígid per
qüestions morals, menys encara per raons escatològiques: per exemple, «No hi ha cas
més apurat / que, quan uno té caguera, / arrancant a la carrera, / es trobe el comú
ocupat» (1988: 161), o «Una auela més que auela, / més vella que una burraca, / tenia
les ungles negres / d’arrascar-se la petaca» (1988: 173). En tot cas, Salvà es limita
a deixar la paraula que considera grollera a mitges, seguida de punts suspensius:
«Pu… tu, pu… ta mare, / pu… ta auela i ta tia: / tu no pots ser massa bona, / que véns
de la puteria» (1988: 163), o «Un frare estava cagant / damunt d’un costal de canyes,
/ i se’n va un gat per debaix / i li arrapa les casta…» (1988: 175).
Les «contaralles» són un total de 26 petites narracions de molt diversa mena,
entre les quals hi ha succeïts, tradicions, llegendes i rondalles i contarelles, de les
quals 6 tenen corresponent dins dels tipus ATU: «L’alfabegueta», ATU 879 (p. 220-
221), «¡Ja el llep, ja el llep!», ATU 1210 (p. 226), «El gosset del rector de Polop»,
ATU 1750A (p. 219), [sense títol], ATU 2031 (p. 215-218), «Cuento del pastor» ATU
2200 (p. 218-219) i «Cuento de “vellete-vellete”», ATU 2275 (p. 218). És, doncs, una
barreja de gèneres narratius semblant a la que teníem en Còsesdelameuatèrra,
amb l’encert d’incloure-hi narracions com els succeïts, menys comuns en els reculls
folklòrics tot i que no ho eren tant, com hem vist, al País Valencià (recordem els pre-
cedents de Martí i Gadea i de Martínez mateix). Com es pot veure amb els números
ATU, tres de les rondalles recollides són formulístiques (ATU 2031, 2200 i 2275), un
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
159
tipus de rondalla que Francesc Martínez no havia recollit —o no havia considerat—
en cap dels seus reculls, cosa que representa una innovació remarcable de Salvà.
De les sis rondalles amb número ATU, dues no havien estat mai recollides abans
de la publicació del recull, l’any 1988, per cap dels principals reculls valencians;
de fet, cap d’aquestes no havia estat arreplegada per Francesc Martínez, com tam-
poc la immensa majoria de les narracions que formen aquesta secció, cosa que ens
fa sospitar que Salvà podria considerar innecessari publicar noves versions d’una
narració ja recollida, encara que això no ocorre en altres textos com ara les cançons
o les endevinalles, algunes de les quals sí que coincideixen amb les que arreplega
Martínez. Com assenyala Josep M. Pujol,
un prejudici molt estès entre els folkloristes romàntics i encara entre els dilettanti
posteriors, presoners aleshores inevitablement d’una concepció «literària» (de lite-
ratura «escrita») del folklore que els feia atorgar un valor immanent al folklore,
deslligat de la cultura i del mateix acte que l’havia produït i de les circumstàncies
singulars de cada procés comunicatiu: per a ells, una balada o una rondalla dei-
xava d’ésser «inèdita» i perdia, en conseqüència, tot el seu interès així que en sortia
publicada una sola versió (Pujol 1989b: xxIv-xxv).
Pel que fa a les 18 endevinalles recollides, en cap se n’indica l’informant, no es-
tan ordenades i totes presenten la solució, excepte l’última («Endevina, endevinalla:
/ ¿Quin animal pon en la palla?»; Salvà, 1988: 235). Tot i que no n’hi ha cap que tin-
ga una solució escatològica o poc adequada a una moral conservadora, de nou no hi
ha rigidesa moral quan Salvà opta per incloure’n alguna de «falsament innocent»,19
potser escudat en el fet que la resposta «oficial» queda lluny dels temes eroticofes-
tius. En són exemples «Els hòmens ho porten, / per a les dones és; / quan entra fa
mal, / quan ix no fa res. / (Les arracades.)» (1988: 233), «Entra tesa i triumfant, /
ix moixa i gotejant. / (La pebrera rostida al forn.)» (1988: 234), o «Una cosa que no
té os ni espina, / i baix la roba s’empina. / (La pasta del pa socarrat i de la mona de
Pasqua.)» (1988: 235).
19 Sobre aquesta denominació, vegeu Valriu (2013); es tracta, bàsicament, d’endevinalles «en les quals la resposta més evident es vincula a l’àmbit sexual, però que tenen una altra possible resposta que no té res a veure amb aquest àmbit», però «és evident que tota l’endevinalla està construïda en funció de la resposta obscena i que la primera resposta que es desvetlla en la ment del receptor quan escolta o llegeix és la “verda”» (Valriu 2013: 285-286).
segona Part. anàl Is I
160
Vist en conjunt, Salvà assaja per al recull una classificació per grans gèneres i,
dins d’aquests, en el cas de les narracions i de les cançons, de vegades apareixen
encapçalades sota etiquetes referides als subgèneres: és el cas de «Succeït», «Llegen-
da» i «Cuento» per a alguns relats, i «Romanç», «Cobles» i «Estrivills i seguirilles»
per a algunes cançons. D’altra banda, Salvà lamenta repetidament que l’aparició
de costums nous suplanta les formes més antigues, fins i tot, en alguns casos, ano-
tant-hi en quin moment es deixaven de practicar: una visió del folklore, doncs, nos-
tàlgica, d’antiguitats que es perden.
Amb el model que prenia de Francesc Martínez ja suggeríem que De la Marina
i muntanya presenta nombrosos paral·lelismes amb Còsesdelameuatèrra. Així,
en efecte, és divers en els materials recollits, de caràcter folkloricoetnogràfic; està
centrat en una zona geogràfica concreta, la Marina, i, sobretot, Callosa i la seva
àrea d’influència; en molts casos, indica el nom i, de vegades, l’edat, la procedèn-
cia i la professió dels informants, en altres només la procedència i en molts altres
casos cap indicació; esporàdicament, apunta el context en què se solien donar els
materials que descriu; ordena el material en funció dels gèneres, encara que apa-
reixen barrejats en les narracions; i, en les cançons, en algun cas apareixen amb
transcripció musical, que anà a càrrec de mossèn Diego Ciutat. Al nostre parer, la
diferència principal entre un recull i l’altre, a banda de la quantitat i la diversitat
de materials, molt major en l’obra de Francesc Martínez, és el fet que Adolf Salvà
presenta els materials narratius d’una manera molt menys literària, menys reela-
borada: si l’empremta de Martínez és evident en l’estil i el to retòric de les narraci-
ons que transcriu, no exemptes de digressions i comentaris de l’autor, les que recull
i presenta Salvà deixen veure un estil molt més abstracte, seguint Grimalt (2003);
un estil més senzill, caracteritzat per l’acció pura i directa, lineal, com s’ha explicat
més amunt. Un estil, doncs, molt més adequat de cara als estudis folklòrics.
Fora d’aquest detall, per tota la resta Adolf Salvà representa la continuïtat respec-
te de l’obra de Francesc Martínez. El fet que Salvà treballés en aquesta obra en part
durant la Guerra Civil i el franquisme i el fet que morís jove assotat per la diabetis
l’any 1941 podria haver contribuït a mantenir aquesta obra, com la majoria de les
que escrigué, inèdita fins l’any 1988; potser també incompleta en algunes qüestions
relacionades amb la classificació i l’ordenació dels materials. La guerra i la mort
prematura van impedir que Salvà continués investigant en el camp del folklore o que
continués aquesta escola, aquesta tradició iniciada amb Martínez que deixés algun
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
161
testimoni que fos seguit durant l’època següent. Cert que als anys 30 començaven a
aparèixer els primers treballs folklòrics de Manuel Sanchis Guarner, però la seva
dilatada trajectòria provindria d’una tradició ben distinta, ja acadèmica, i que, per
això, donaria uns fruits molt diferents que mereixen ser estudiats dins d’una altra
generació i d’una altra etapa històrica.
5.3 La contribució al folklore del Centre de Cultura Valenciana20
Fins ara, les notícies que teníem de la tasca folklòrica en el Centre de Cultura Valen-
ciana per a la història del folklore eren molt vagues. Només feien menció de l’exis-
tència de la Secció i de la direcció de Martínez, però no s’havia explicat exactament
quina fou la tasca que s’hi va desenvolupar. No se’n parla gairebé en cap de les obres
que referenciem en la bibliografia; tan sols Sánchez-Cutillas (1974: 78-89) i Balda-
quí ([1988-1989]: 285-288) en comenten breument l’existència i mencionen la parti-
cipació de Martínez, però no aclareixen quines activitats s’hi dugueren a terme. La
recerca en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ens ha permès descobrir-ho i
aprofundir-hi.
El Centre de Cultura Valenciana (CCV) va ser creat l’any 1915 per la Diputació
Provincial de València a fi de promocionar, conservar i conrear la cultura valencia-
na.21 Entre els seus membres, Francesc Martínez hi constava com a sisè director de
número des de la fundació. Hi exercí com a bibliotecari, com a president suplent de
la Secció de Llengua i Literatura i, durant els anys 1941-1943, com a director degà,
fins que seria apartat del càrrec per raons polítiques i començaria a distanciar-se
de la institució. Principalment, els seus membres van treballar temes relatius a la
història, l’arqueologia, la llengua i la literatura, però el folklore també es va fer un
lloc a partir dels anys 20. Segons l’acta de la junta administrativa del CCV del dia
12 de maig de 1922, «D. Francisco Martínez Martínez […] dió cuenta à la Junta
Administrativa de haberse constituido bajo su presidencia la comisión de folk-lore,
y acordado la publicación de un cuestionario, para cuya impresión fué autorizado
el Sr. Decano». És la primera notícia que tenim de la constitució de la «comisión de
folk-lore». En els primers Anales del CCV, de 1928, s’explica que aquesta comissió
20 El conjunt d’aquest apartat ha estat possible gràcies a la consulta dels documents originals conservats en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), successora del Centre de Cultura Valenciana, i facilitats per la bibliotecària, la sra. Virginia Segura.
21 Vegeu-ne una revisió històrica des de la fundació en Martínez Roda (2006).
segona Part. anàl Is I
162
de folklore, que fins llavors havia depès de la Secció de Literatura, passaria a orga-
nitzar-se com a secció autònoma des d’aquell moment:
Adonantse de la importancia dels estudis folklòrics el Centro de Cultura Valenciana,
en sa reconstitució, entre atres reformes, ha fet la de convertir la subcomissió de Fol-
klore, que era una rama de la Secció de Literatura, en una de les quatre Seccions cre-
ades, afegintli ademés els estudis etnográfics, per lo que a les hòres es nomena Secció
de Etnografía y Folklore, quedant de aquest modo mes perfeccionada la entitat, que
axina abraçilla totes les modalitats que caractericen a un poble (CCV 1928: 85).
El salt era significatiu, en tant que podia funcionar com un organisme amb més
visibilitat i poder de decisió dins l’entitat i amb més personal, però també en tant
que es desprenia de la dependència de la Secció de Literatura i, per tant, es perme-
tia incloure la part d’«Etnografia»; si bé que és cert que anteriorment no havia tin-
gut cap problema a recollir i demanar materials etnogràfics, aquesta vessant seria
la que més s’explotaria a partir de llavors.
Des dels seus inicis, la comissió de Folklore es creà amb la idea d’elaborar un
qüestionari folklòric que servís per «arreplegar y anotar cuidadosament totes les cos-
tums, frasses, llegendes, cuentos, adagis, modismes, en una paraula, tot lo referent a
la literatura popular de les viles y aldees de la Regió pera que no’s perguen estes ve-
nerables coses de atres temps», tal com consta en el qüestionari que s’acabà elaborant
i imprimint en forma de díptic. Tanmateix, malgrat que aquesta presentació només
parla de literatura popular i, de fet, malgrat que la comissió encara depenia de la
Secció de Literatura, l’ambició era molt més àmplia i abraçava tota mena de manifes-
tacions folklòriques en el sentit de cultura i literatura popular. En qualsevol cas, amb
aquella citació també queda clar que l’aspiració era recollir «pera que no’s perguen
estes venerables coses de atres temps», amb una mentalitat encara molt romàntica: el
folklore s’havia de recollir perquè no es perdés, perquè es percebia com una cosa del
passat, una antiguitat popular. Aquesta concepció no es desdiu de la del president i
principal dinamitzador de la comissió, Francesc Martínez.
Tan sols s’elaborà un qüestionari, anomenat «Cuestionari número 1. Festes de
Nadal», en català i en castellà, sobre folklore del Nadal. Tal com suggereix el «núme-
ro 1», hi havia la intenció d’elaborar-ne més; així s’indica en aquell díptic, «seguiran
atres que han de tratar de les demés festes del any, de modo que cada serie forme
un tot armonich». Això, però, no va arribar a ocórrer, encara que és ben indicatiu
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
163
de quin era el projecte que s’havia dissenyat i de quina manera i amb quin substrat
metodològic s’estava preparant. La recol·lecció volia seguir el cicle de l’any, cosa que
també indica que hi havia una programació de la tasca, una sistematització de la
recerca. D’altra banda, és ben probable que el qüestionari s’elaborés tenint presents
els de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, com veurem tot seguit, que s’ha-
vien començat a publicar l’any 1915, i, encara que era massa recent, potser també
es coneixia el Manualpera lesrecerques folklòriquesdeCatalunya, de Josep M.
Batista i Roca, de 1922. Cal no oblidar que Francesc Martínez mantenia el contacte
amb Tomàs Carreras i Artau, i que el Centre de Cultura Valenciana mantenia tam-
bé un contacte estret amb la Societat Castellonenca de Cultura, que havia començat
a publicar qüestionaris folklòrics l’any 1921.
Pel seu interès i per les conclusions que se’n poden extraure, sobretot amb l’anàlisi
dels resultats tramesos al CCV, transcrivim el contingut del qüestionari:
I. Preparatius pera la festa: pastes, obsequis als mestres, senyors y entre família.
II. Nit de Nadal: aguinaldo, cançóns, instruments musicals, reunións familiars y
populars, missa del gall, villancicos y música del mateix, si pot ser.
III. Día de Nadal; estrenes, festa religiosa, visites, menjars típics, jochs.
IV. Demés costums, refráns, cançóns, llegendes y cuentos que façen referencia a
estos díes, si pot ser la música també.
V. Día de Inocents: tot lo especialment relacionat ab este día.
Com es pot observar, s’inclouen qüestions sobre el costumari, la festa, la cultura
i la religiositat popular, així com la literatura popular associada al Nadal. Aquest
qüestionari seria ampliat l’any 1928 amb tres ítems més:
VI. Día de San Silvestre: especialitats i refranys.
VII. Cap d’any: singularitats.
VIII. Sants Reis.
Com es podrà llegir a continuació, el qüestionari presenta un paral·lelisme evi-
dent amb el «Qüestionari núm. 10» sobre «Religiositat popular i tradicional de Ca-
talunya. Les festes de l’any i la litúrgia popular», elaborat per Antoni Griera, el
primer apartat del qual inclou qüestions com les següents:
1. L’advent; temps que comprèn. Dites sobre l’advent. Cants, goigs i costums del
temps de l’advent. […]
segona Part. anàl Is I
164
2. Nadal. Com es celebra; el tió de Nadal i altres costums referents al naixement.
Les maitines; el cant de la Sibil·la. L’adoració de l’Infant. Càntics i nadales. Els
sants innocents; costums d’aquesta diada. Sant Silvestre; l’home dels nassos.
3. Ninou; cap-d’any; les estrenes; Els Reis; cançons i costums d’aquesta festa
(Calvo 1990: 119).
El model de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya era claríssim i és in-
teressant observar de quina manera s’adapta per al País Valencià, substituint els
elements més propis de Catalunya pels més valencians i, així, alhora, donant tes-
timoni de què s’esperava trobar: per tant, oferint idees sobre com es duien a terme
aquestes celebracions.
A banda de reproduir el qüestionari, també es demanava ser fidel a la pronun-
ciació dels informants i anotar la vigència del que es recollia: «es pot contestar en
castellà o en valenciá, pero escrivint la frasse tal com es pronuncia en lo llòch ahon
s’ha arreplegat, fent constar ademés si les noticies han segut recullides personal-
ment y si están a les hòres encara en ús».
Aquest qüestionari seria repartit entre els col·laboradors del CCV, d’arreu del
País Valencià, des del moment de la impressió l’any 1922 fins l’arribada de la Guer-
ra Civil. Malauradament, la resposta va ser escassa i de qualitat irregular, i del
material rebut, parcialment publicat en la premsa del moment, només se’n conserva
una part en els arxius de la institució. La majoria d’aquests materials rebuts respo-
nien, sobretot, a les preguntes sobre costums i cultura popular, més que no pas als
materials verbals.
Amb prou feines es conserven set cartes en resposta al qüestionari. La primera,
de juny de 1922, d’Amat de C. Burguera, mostra la intenció futura d’emplenar el
qüestionari sobre les festes nadalenques de Sueca; tanmateix, aquesta part, si mai
va existir, no es conserva. La segona, de juliol de 1922, de Luis Pardo, parla sobre
els costums nadalencs del Palmar, a l’Albufera de València. No inclou literatura po-
pular, ni tan sols per referències. També d’aquest mes i d’aquest any és la resposta
de Francisco Juan y Marco, sobre el dia d’Innocents a Saix, que tampoc no inclou
literatura popular. Amb les inicials «F. G. de A.» hi ha una altra resposta, datada al
setembre de 1922, que bàsicament aporta informació sobre costums i menjars típics
nadalencs, que inclou unes observacions ben interessants quan emplena l’apartat
de cançons de Nadal: «Canciones: entendiendo por tales las callejeras (que desde
niños oímos cantar con harta vulgaridad), ¿no sería conveniente fomentar la compo-
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
165
sición de nuevas canciones adecuadas al caso, para bien de la cultura y sentimiento
cristiano?». S’entén que per cançons «callejeras» deu referir-se a les folklòriques,
mentre que amb «fomentar la composición de nuevas canciones adecuadas» al sen-
timent cristià deu referir-se, segurament, a les nadales de creació, vinculades a la
litúrgia eclesiàstica.22 Aquesta i una referència a una nadalenca en castellà són
totes les referències a la literatura popular en la resposta de «F. G. de A.», i ens re-
sulta ben il·lustrativa de la percepció del folklore en el moment; de fet, pot ser una
de les possibles raons de l’escassa resposta als qüestionaris: el folklore es percep
com quelcom antic i vulgar, desagradable i fins i tot incompatible amb el sentiment
cristià, o, en el millor dels casos, provoca estranyesa, de manera que no té cap sen-
tit intentar-ne la transcripció. Igualment, de setembre de 1922 és la resposta de
Carlos Palacios, d’Alberic, que de nou no inclou cap mostra de literatura popular. A
l’octubre d’aquell any, Martínez Aloy, que presidia el CCV, envia una carta a Fran-
cesc Martínez informant d’una resposta al qüestionari per part de Joaquim García
Girona, que cita en els termes següents:
Veig en molta de satisfacció que eixa Sociedad obri una secció de folklore valenciá.
Yo, en lo Vocabulari que publico en lo Boletín de Castelló ja ne publico quant ne puc,
encara que [paraula illegible], com és forçós en un diccionari. Es la única manera
com jo puc contribuir ad eixe ram de nostra cultura, a saber, de lo que ja tinc reple-
gat. Si’ls aprofita en lo succesiu, ne poden fer l’us que vullguen.
Convé assenyalar que García Girona col·laborarà més avant, amb entusiasme,
en la missió Just-Roma de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per les comar-
ques valencianes del nord, bé proporcionant cançons, bé proporcionant informants.
Ací esquivava l’emplenament del qüestionari remetent a les referències a la cultura
popular en el seu diccionari, referències que no eren infreqüents en la lexicografia
del moment.
22 Sobre la qüestió de la «vulgaridad» de les nadales «callejeras», Josep Romeu apunta que, per bé que les fonts de les nostres nadales són sobretot eclesiàstiques, ben aviat experimenten la intervenció de l’element profà: «Quan les nadales s’havien esgotat, hom cantava altres cançons populars, perquè era d’habitud, durant aquesta diada, d’esgotar tots els repertoris. Els temes i el to de les diverses cançons s’interferien, i és per aquesta causa que hom s’explica, en part, el caràcter miscel·lànic i poc adequat que algunes presenten» (Romeu 2003: 19). Així mateix, Ro-meu assenyala que fou durant el primer terç del segle xIx com el moment en què el poble deixa d’intervenir en la creació de nadales noves (Romeu 2003: 26), de manera que ací es podria estar lamentant que no es creessen noves cançons menys contaminades de l’element profà.
segona Part. anàl Is I
166
Encara hi ha una altra resposta, sense datar, de José Carchano Requena, con-
servador del Museu de Belles Arts de Xàtiva. És l’únic que no aporta gairebé cap
informació sobre el costumari, però sí que recull algunes cançons nadalenques sen-
se notació musical: una en català i quatre més en castellà i llatí, que «se cantan en
primer día de Navidad delante de las casas de las autoridades civiles, educativas y
los demás señores del cabildo». La cançó en català sembla popular i referida a les
estrenes; les altres quatre són religioses, d’origen clarament culte,23 possiblement
copiades d’algun manuscrit. Apareixen encapçalades per aquest text: «Villancicos
que se han de cantar en los Solemnes Maytines del Nacimiento de N. Señor Jesu-
cristo en la Insigne Iglesia Colegial de San Felipe, antes Xativa, en este presente
año mdcccv, puesto en música por José Morate, Presbítero Maestro de Capilla».
Aquestes cançons han estat donades a conèixer, juntament amb altres documents,
per Robert Martínez (2011).
Salvador Carreres Zacares, que llavors era secretari de la comissió de Folklore,
va publicar el 4 d’abril de 1923 un article titulat «De folklore. Como celebraban
las Navidades nuestros antepasados» (Carreras 04/04/1923). En aquest article es
fa un resum de les aportacions que s’havien enviat. Hi figuren les set esmentades
i a banda es fa referència encara a dues aportacions més al qüestionari que no
s’han conservat: de Francisco Cantó sobre el Nadal a Castelló i de Primitiu Gómez
sobre el Nadal a Massarrojos. No tenim notícia de cap altra resposta, a pesar que
el qüestionari continuaria enviant-se fins a 1936. El fet que aquest article, que vol
ser exhaustiu consignant totes les respostes enviades al Centre fins llavors, només
mencione dues aportacions més a banda de les set que avui es conserven, indica
que aquesta va ser tota la resposta que hi va haver, si més no, durant el primer any
d’existència del qüestionari. La resposta és, doncs, molt minsa, més encara si tenim
en compte que l’aportació per a la literatura popular és encara menor.
Entre 1923 i 1928 no hi ha documentació sobre la tasca que dugué a terme la
comissió de folklore. Només hem pogut llegir amb gran interès dues cartes de 1927
que arriben al Centre des de Barcelona: una és de Rafael Patxot i l’altra de Rossend
Serra i Pagès. En aquestes cartes agraeixen al director degà que els haja fet mem-
23 Segons Josep Romeu, «[els temes nadalencs desenvolupats en les cançons] foren glossats i desenvolupats en llatí per la clerecia, i després per l’element popular, sigui eclesiàstic, sigui seglar, en traduir-se i comentar-se en vulgar determinats passatges dels textos litúrgics en els quals figuraven» (2003: 12).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
167
bres corresponents del CCV per mitjà de Francesc Martínez, amb qui mantenien
estretament el contacte. Això testimonia les relacions que Martínez gestionava des
de la institució a fi de mantenir la relació amb personalitats que podien ser ben inte-
ressants per al desenvolupament de la tasca folklòrica —es tracta ni més ni menys
que dels dos grans dinamitzadors del folklore en l’àmbit pancatalà en el moment, i
que, com es demostra en l’apartat dedicat al Llegendari, sempre tingueren present
el País Valencià entre les seves preocupacions perquè no quedés un buit en la reco-
llida de materials. A més, va ser l’any anterior, el 1926, quan tingué lloc el primer
Concurs del Llegendari Popular Català, en què Francesc Martínez presidí l’acte: un
any després Patxot seria nomenat membre del CCV.24
A banda d’aquestes relacions, res no fa pensar que l’activitat durant aquests anys
fos intensa. Això, unit amb la baixa participació als qüestionaris, explica perfecta-
ment les crides i fins i tot les lamentacions que es fan des de la Secció a partir de
1928. Recordem que en aquest any la Secció esdevé autònoma i hom decideix ampliar
el qüestionari, no pas a fer-ne un de nou, possiblement a l’espera d’ampliar els mate-
rials sobre el Nadal abans d’iniciar la recol·lecció sobre un altre cicle. També és en
aquest any que es publiquen els primers Anales del Centro de Cultura Valenciana, en
què hi ha un apartat dedicat a explicar què s’està fent en cada secció. En la correspo-
nent a la Secció d’Etnografia i Folklore s’exhorta els socis i lectors a participar en la
recerca i es transcriu el qüestionari ampliat:
Vist que al questionari núm. 1, si be alguns benemèrits folkloristes respongue-
ren, de quals contestacions oportunament es doná conte en la prensa, el número,
per desracia, fon reduit, no corresponent a la importancia que tenen les festes de
Nadal. […]
Als bons valencians, als estudiosos, encara que no hagen tingut la sort de nai-
xer en aquestes tèrres, […] a tots els folkloristes ens encomanem per a que apòrten
a aquesta Secció llurs arreplegues, ses observacions, abondoses que petites. El que
tinga noticia d’una costum, contaralla o charrada, inclus una típica paraula sòlta,
quens la trameta sens escrúpol; a les vegades la modalitat de una paraula o costum
es el cap del fil per el que es capdella la madeixa, que no faça reparar lo modèst de
la aportació a ningú, que per insignificant que parega será meritòria, com tampòc
el que en un lloc es tròbe lo mateix o semblant a lo que es coneix d’atre, millor; a les
24 Pel seu interès, hem decidit editar les dues cartes i reproduir-les en els annexos II i III.
segona Part. anàl Is I
168
hòres s’anòta la coincidència o la diferenciació; en una paraula, nosaltres demanem
tot lo que’l folkloriste puga aportar (CCV 1928: 86-87).
Amb les primeres línies, de fet, es podria entendre que de tot el que va rebre
el Centre se’n donà compte en la premsa; pel que coneixem, si més no fins a 1928,
l’article reportat és l’únic que recull les aportacions al qüestionari, amb la qual cosa
la resposta fou certament reduïda. Però d’aquesta citació encara podem extraure al-
tres dades interessants. Primer, que des de la Secció estaven oberts a rebre qualse-
vol tipus de recull folklòric, sense que importés la quantitat, ni tan sols la subjecció
al qüestionari que es tornava a repartir. I segon, la consideració de la importància
de la recol·lecció de versions i variants, amb nota pedagògica inclosa sobre com
ha de procedir el folklorista quan en troba. Realment, ens sembla admirable que
des de la revista d’una institució cultural referent, com volia ser-ho —i ho era en
molts aspectes— el CCV, s’il·lustrés socis i subscriptors amb les aportacions i les
metodologies més actualitzades per al treball de camp. Aquest detall, de més a mes,
apartava el treball metodològic de la concepció romàntica del folklore com a peça
literària; per als romàntics no tenia sentit recollir i transcriure dues versions d’un
mateix element folklòric, com feia notar Pujol (1989b).
Segons el que consta consta en el número 2 dels Anales del mateix any, «esta
Secció feu tirada apart de la circular publicada en el número anterior d’estos Ana-
les, i s’han remés eixemplars de la mateixa a divèrses persones de la regió i a varis
periòdics de les ciutats importants de les tres provincies valencianes» (CCV 1928:
175). Aquesta crida tingué alguna resposta (se’n referencia una sobre el Nadal a
Torrent de Salvador Bellmont, sense detalls, que no s’ha conservat) i «tenim notici-
es particulars de atres senyors que preparen contestacions» (ibídem), però realment
aquesta repercussió no va ser l’esperada. Ho veiem clarament en l’apartat dedicat a
la Secció en els Anales de l’any següent, 1929:
Aquesta Secció s’ha reunit distintes vegades a despit de no trobar l’ambient que
desijaría especialment en la generalitat dels aficionats a estudis de les ciutats,
viles i llòcs de nostre Reine, els que ab ses aportacions podrien portar sens gran
treball en el calaix de nostra Secció abondoses paperetes de tot allò que de pressa
está desapareixent de nostres pòbles, ya qu’el cosmopolitisme va fent a mòdo de
raser de barsella que tots els grans iguala; que aflixió ens dona el pensar que dins
de pòcs anys s’haurán ya perdut les modalitats de nostres gents, i no quedará ni
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
169
la mes llaugera memòria d’elles, perque ademés de ser pòcs els que a les hòres
encara sentim entussiasmes, lo pijor, estem desbarrafiats, no sòls material si que
espiritualment, ya que no tenim comunicació uns ab els altres, i lo mes greu, fins
a molts que son nostres corporatius, i senten idèntiques aficións, o no fan cas dels
requeriments, o no se’n donen de nostres clamors; i gran llástima que sent encara
hòra de poder fer un catálec, no sòls de costums sino de tot el saber popular, esti-
gam desperdiciant el temps, com si’l qu’es pèrt poguera de nou trobarse…
Amants de nostres tradicións, enamorats de nostres còses, entussiastes de nos-
tre gloriós Reine, a una banda la perea, i dediquem uns cuarts d’hora a la semana,
heus ahí qué poquet, a traurer apunts de tot lo que té singularitat, de tot allò qu’es
típic de nostra raça; ateneu, fixeuvos un punt en les demandes que aquesta Secció
del Centre de Cultura Valenciana vos fa, entreteniuvos un pòc en la arreplega de
les còses populars, teniu present qu’el saber del pòble es tan acreedor de estudi
com les intrincades teories dels filòssofs, i les demés disciplines; gens perdut serà’l
temps qu’empleeu en enviarnos comunicats ab vostres investigacións populars,
puix aixina no sòls mereixerá vostre nòm perdurar en los Anals de nostra corpo-
ració, sino que fins la patria valenciana tindá que agrairvos el que la enaltiu, i vos
considerará com a bòns fills i fills meritíssims (CCV 1929: 202).
Per la redacció, la sintaxi i el vocabulari d’aquest text i de l’anterior en els Ana-
les, a banda del contingut, no ens és gaire difícil deduir que qui hi havia al darrere
era Francesc Martínez: devia encarregar-se de redactar la part corresponent a la
Secció d’Etnografia i Folklore.25 Certament, devia resultar descoratjador haver cre-
at tota una secció dins d’una institució cultural, fer per dinamitzar-la, enviar qües-
tionaris i requestes no solament a la premsa sinó també individualment, per correu
postal, als col·laboradors de l’entitat, en canvi d’una contestació tan migrada. Això
explica que el plany siga tan manifest i afectat. Però el fragment citat té dos parà-
grafs —de fet, dues frases…—: el primer, que clama per la baixa participació, i el
segon, que anima a fer-ho i explica com és de senzill. No sols això —perquè potser
això no bastava—, sinó que a més s’afegeixen uns comentaris finals ben destacables
25 És interessant que la redacció d’aquesta part va ser l’única que en el primer número es va publicar en català i en castellà i només en català a partir del segon número —la de la Secció de Llengua i Literatura es publicava només en català des del primer, i les altres només en castellà. Això també parla de la concepció diglòssica de la llengua per part dels membres del CCV: només s’utilitzava per a tractar qüestions de llengua, literatura i folklore, mentre que per a la història o l’antropologia es feia servir el castellà.
segona Part. anàl Is I
170
que revesteixen de prestigi aquesta tasca: «el saber del pòble es tan acreedor de
estudi com les intricades teories dels filòssofs, i les demés disciplines», i «mereixerá
vostre nòm perdurar en los Anals» i en la mateixa pàtria valenciana. Des de la
Secció es tenia ben clar que el folklore era una disciplina com qualsevol altra, amb
la mateixa importància; una concepció que no és gaire habitual i, de fet, s’avança
a allò que defendrà, amb més sistematització i millor capacitat per a desenvolu-
par-ho, Manuel Sanchis Guarner. D’altra banda, s’ofereix una compensació pel que
fa al reconeixement de l’autoria —igual com havia fet Martínez sempre que havia
animat a col·laborar en la recol·lecció folklòrica en les seves pròpies publicacions—,
per si algú pogués pensar que eren materials que la institució s’apropiava sense fer
constar el nom del recol·lector; cal dir que això es respectaria sempre en el CCV.
Més encara, s’identifica aquesta participació amb un afer patriòtic, al més pur estil
dels escriptors romàntics. Però cal entendre que el folklore sempre s’ha vist lligat
a la qüestió de la identitat i, per tant, més que concebre-ho com un lligam amb la
generació anterior, ho hem d’entendre com una fórmula per animar tots aquells que
tenien un mínim sentiment valencianista, com era el cas d’una part gens negligible
de l’elit cultural del País Valencià.
Tan sonat i contundent va ser aquest clam que la premsa se’n va fer ressò:
Este último artículo [el que acabem de citar] nos llama la atención. La Sección
de Etnografía y Folklore, que preside don Francisco Martínez y Martínez, realiza
una labor meritoria. Del escrito de referencia, se elevan lamentos producidos por
la ausencia de ambiente en nuestra ciudad, para obtener el resultado apetecido
por el Centro de Cultura. Se trata de recoger, para recopilar, cuanto de antiguo y
moderno exista —historietas, leyendas, cantares; dibujos, cromos, etcétera, etcé-
tera— de asuntos valencianos, a fin de reconstruir todos los aspectos de la vida
de la región, y que sirvan para ambientar aquellas pretéritas glorias de la raza y
remarcar el tipismo de las épocas.
Muchos elementos han podido reunirse, gracias al interés demostrado por pai-
sanos amantes de las tradiciones de su pueblo, pero entiende esa Sección, que existe
apatía. Desde estas columnas, tan acogedoras para todo cuanto represente Valencia
—por algo se encabeza con el título de LA VOZ VALENCIANA— excitamos a la coo-
peración que el Centro de Cultura Valenciana desea (La Voz Valenciana 07/08/1929).26
26 Consultem a partir d’un retall conservat en la RACV que no porta títol ni número de pàgina, la referència completa del qual ens ha estat impossible de localitzar.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
171
L’objectiu de la Secció queda una mica difús a través de la premsa («cuanto de
antiguo y moderno exista», «dibujos, cromos», etc.; això no es contemplava en cap
de les crides) i, pel que sembla, de nou, no tingué l’efecte desitjat. Només tindrem
notícia sobre dues aportacions més: de Carles Aracil i Bellot, sobre el Nadal a Xixo-
na, i de Francesc Cantó, de Castelló de la Plana (CCV 1930: 76). Seran les últimes
referències a respostes al qüestionari de Nadal.
A banda de gestionar els assumptes del qüestionari, el 1929 la Secció organitzà
un cicle de conferències sobre cultura popular a petició del Patronato Nacional de
Turismo (CCV 1929: 203), i a partir de l’any següent decideixen canviar d’objec-
tius:
Un acòrt interessant es prengué en una de les sessións, i fon el de formar la llista
de les costums en els pòbles del realme valenciá de fer fogueres ab motiu de festes
o determinats aconteiximents, ab les circnustancies d’aquelles. Servixca aquesta
nòta de convit als aficionats pera que trametixquen comunicacións referents a la
matèria (CCV 1930: 77).
De nou, però, no tenim notícia que aquesta crida tingués cap efecte entre socis i
subscriptors, si no és que hem de comptar-hi un article sobre les falles de València
que es publicà en els Anales de 1936.
L’any 1931, segons la ressenya corresponent que es fa de l’activitat de la insti-
tució —en què finalment hi consta l’autor de la part de la Secció de Folklore: efec-
tivament, Francesc Martínez (CCV 1931: 55)— s’indica que aquesta secció «seguix
aportant elements folklòrics a son arxiu» (CCV 1931: 56) i prepara un nou cicle de
conferències sobre jocs infantils i música i balls populars de la Marina; tampoc no
tenim cap més notícia ni queda constància de la conservació d’aquests materials.
A partir d’aquest any deixen de ressenyar-se les activitats en la secció. Pel que
sembla, entre 1931 i 1936 no es produí cap mena d’activitat. En una carpeta recent
conservada en la RACV sobre la Secció d’Etnografia i Folklore Valencià, amb aquest
títol en castellà i el subtítol «Actas (1936)» podem llegir les actes de la represa de
l’activitat en la secció el dia 4 de febrer d’aquell any —amb aquest objectiu explícit:
«a l’objecte de reconstituir la Secció d’Etnografia i Folklore». Decideixen establir
una periodicitat bimensual per a les reunions de la secció i adjudicar càrrecs a tots
els assistents: vicepresident, Manuel Cortina; vicepresident segon, Miquel Martí;
secretari, Enric Navarro; i vicesecretari, Adolf Salvà. Entenem que Francesc Mar-
segona Part. anàl Is I
172
tínez, també entre els assistents, continuaria ostentant la presidència. Entre més
decisions, una és «que es torne a trametre questionaris per a recollir material».
Si hem de jutjar per les actes, no van complir la periodicitat. La segona reunió
és d’abril de 1936, i, a banda de la renúncia de Navarro i el nomenament de Manel
Vidal com a col·laborador, s’acorda
fer un estudi de les festes de moros i cristians als pobles del Regne de Valencia,
especialment nomenant Ponent al Sr. Salvà, qui ha donat conter que havia arre-
plegat diverses notícies de eixes festes. I que es procure escriure als corresponents
dels pobles hon ne fan, per que donen els detalls que puguen.
Aquest acord és el que donaria lloc al treball sobre moros i cristians d’Adolf
Salvà, BosqueighistòricibibliogràficdelesFestesdeMorosiCristians, publicat ja
pòstumament (1958) però acabat abans de la mort de Salvà.
En l’acta del mes següent, «el Presidente [Martínez] manifestó que había sido
designado por el editor de esta capital D. Miguel Juan para llevar à cabo un manual
de “Folklore Valenciano” y ruega à los miembros de la sección la aportación de datos
que puedan efectuar». Malauradament, tampoc no tenim cap més notícia de l’elabo-
ració d’aquest manual: degué ser una iniciativa interrompuda per la guerra, que era
a punt d’esclatar. No obstant això, aquesta nota ens fa remarcar que aquest editor
tenia interès a publicar un manual de folklore i que tenia Francesc Martínez com a
principal referent per a fer-ho; que Martínez comptava amb el suport de la Secció i,
de nou, demanava ajut als socis per a la recol·lecció de materials per a l’elaboració
del llibre. L’última acta conservada data del 16 de juny de 1936: Francesc Martínez
dóna constància de la correspondència amb Joan Amades, a qui va consultar sobre
alguns dels temes que es van tractar en la Secció, entre altres sobre els moros i
cristians. És la mostra que l’infatigable Martínez no deixà de consultar i escriure a
tothom que en sabés per poder aprofundir i aconseguir tots els materials possibles
sobre folklore valencià, que devia anar arxivant en el Centre.
Els Anales deixen de publicar-se durant la guerra, entre 1937 i 1939. A partir
de 1940 es reprèn la publicació, també sense notícies sobre la Secció d’Etnografia
i Folklore ni, de fet, de cap de les altres seccions. La publicació dels Anales es veu
condicionada pel nou règim: segurament per poder seguir publicant-se, el primer
article del segon número de 1940, d’una quarantena de pàgines, es titula «Nuestra
adhesión al Caudillo y al nuevo régimen».
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
173
Amb l’allunyament de Martínez i la mort de Salvà, el Centre perdria els seus dos
integrants més actius en la Secció d’Etnografia i Folklore i reduiria els seus interes-
sos, sobretot, a qüestions històriques.
Al llarg dels anys de publicació dels Anales del Centro de Cultura Valenciana
es van publicar molt pocs articles d’interès per a la literatura popular; no obstant
això, la revista no deixava de ser un nucli de difusió intel·lectual de prestigi. Sense
comptar els que són d’interès per a la cultura popular, podem fer referència a qua-
tre articles que tracten els aspectes verbals, si més no tangencialment. El primer
en el temps, de López-Chávarri (1930), titulat «La danza popular valenciana», és
un assaig sobre la dansa fruit d’una conferència que el músic va llegir en el Cen-
tre. En l’article es reivindica el sentit artístic de la dansa, se’n tracten els aspectes
històrics i la relació amb la música i la vessant popular i, concretant en la dansa
valenciana, se n’analitzen els orígens i es posen algunes mostres de cançons; també
es fa referència a la llegenda de la coltellada de Rotllà a la Marina Baixa. El segon
article, «Folklore villarense», de Vicente Llatas (1946), parla de folklore del Villar
(els Serrans) amb informació contextual. Inclou 4 cançons, sense notació musical,
i 18 oracions. L’article d’Amadeo Lerma (1951), «Costumbres tradicionales de Pi-
cassent», està més centrat a la descripció de costums, però inclou també diverses
cançons i fragments. Finalment, l’article «Rondalles il·lustrades. Contribució als
estudis universals de la rondalla», de Joan Amades (1958), inclou dues rondalles i
demostra que a mitjan segle existia la comunicació entre els folkloristes catalans i
les institucions valencianes i que una figura de la projecció d’Amades contribuïa en
una revista que havia de tenir un caràcter referencial.
En definitiva, la història de la contribució al folklore per part del Centre de Cul-
tura Valenciana és, en poques paraules, la història de tot el que va poder ser però
no fou. La història d’una lluita infatigable —amb Francesc Martínez al capdavant—
per recollir i demanar l’arreplega de materials, a partir dels models més avançats
de les recerques que es produïen a Catalunya; la història d’un intent molt gros, però
no reeixit, de dinamització cultural del poble valencià; i, com ha passat tantes vega-
des, la història d’un arxiu estroncat.
5.4 La contribució al folklore de la Societat Castellonenca de Cultura
La Societat Castellonenca de Cultura (SCC) és una entitat registrada en el Govern
Civil de Castelló l’any 1919 i constituïda l’any 1920 per un grup d’intel·lectuals i eru-
segona Part. anàl Is I
174
dits reunits a l’entorn de Castelló de la Plana sota la presidència de Salvador Guinot.27
Els objectius que es plantejaven eren tres: «crear una revista, formar una biblioteca i
realitzar excursions artístiques per les diverses comarques de Castelló. Les tres coses
s’aconseguiren en molt poc de temps i les tres es posaren en marxa el mateix any de
constitució de la Societat» (Falomir 2007: 82). L’objectiu de la creació de la biblioteca
va poder ser gràcies a les donacions dels socis i dels contactes i intercanvis bibliogrà-
fics produïts entre la Societat i altres institucions nacionals i internacionals com la
Biblioteca Comunale de Bologna, l’Academia Virgiliana de Mantua, la Hispanic Soci-
ety of America, l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de Cambridge, el Victoria
and Albert Museum de Londres, l’Instutit d’Art et Archeologie de París o el Centre
de Cultura Valenciana, entre altres (Falomir 2007: 83). Per la seva banda, l’objectiu
de realitzar excursions artístiques, a imatge de les que encara duia a terme el Centre
Excursionista de Lo Rat Penat, s’inicià l’any 1921 i recorregué diversos pobles de les
comarques valencianes del nord amb interessos sobretot històrics i arqueològics, com
els seus homòlegs a València. Però dels tres objectius, el que s’acomplí amb més im-
mediatesa i tingué més durada i projecció va ser el de crear una revista: el Boletín de
la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC), creat dos mesos després de la fundació
de l’entitat (Falomir 2007: 91).
Des dels inicis, el BSCC inclogué articles dels seus col·laboradors i també d’in-
vestigadors externs sobre temes culturals, històrics, lingüístics, folklòrics, etc., es-
pecialment centrats en la ciutat de Castelló i la seva circumscripció provincial.
El BSCC va ser l’eina principal de l’activitat investigadora de la institució, i és a
través d’aquesta publicació que es van gestionar i desenvolupar tots els aspectes
relacionats amb el folklore. El primer director de la publicació fou Ricardo Carre-
ras, que llavors era un dels vocals de la Societat; es van crear algunes seccions,
una de les quals va ser la de «Folk-lore», dirigida per Àngel Sánchez Gozalbo,28
un altre dels vocals de la institució, que substituiria Carreras com a director del
BSCC des de la seva mort, l’any 1929. En la secció de folklore també van participar
Carles Salvador i Joan Borràs. Amb ells i sota el comandament de Sánchez Gozal-
27 Per a una perspectiva global de la Societat Castellonenca de Cultura, que seguim ací per a les dades sobre la seva creació, consulteu Falomir (2007).
28 Àngel Sánchez Gozalbo (Castelló de la Plana, 1894-1987) va ser un metge format a València, escriptor i erudit. Va participar en el procés de fundació de la SCC, sent-ne el més jove; i, com veurem, va ser un dels membres més actius de la Societat i del seu Butlletí, especialment per al camp del folklore, i un dels que més encert i rigor científic hi van aportar.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
175
bo, aquesta secció va ser l’aportació més constant, seriosa i decidida de la Societat
Castellonenca de Cultura al folklore. Els anys de major intensitat en aquest sentit
van ser entre 1920 i 1930.
La tasca folklòrica del BSCC, tot i que fou molt productiva durant més d’una dè-
cada, gairebé no ha estat estudiada: sobretot, hi ha amb un article que la dóna a co-
nèixer, de Tomàs Escuder (2012), i un altre article que en parla d’una manera més
general, en el context de la literatura popular a Castelló, d’Àlvar Monferrer (2007).
En un marc encara més genèric, Falomir (1994) estudia l’aportació general del Bo-
letín, en què destaca, entre altres, que més del 80% dels articles que s’hi publicaren
són sobre història. Finalment, Meseguer (1993: 35-42) contextualitza el BSCC dins
d’una panoràmica per a la premsa de Castelló entre 1880 i 1920, situant-lo en una
tercera etapa liderada per aquesta revista i marcada per l’interès en el contacte
amb personalitats il·lustres de la cultura, especialment catalana, i en la unificació
de la normativa ortogràfica —el BSCC va ser un dels principals focus de difusió de
la importància i la necessitat d’incorporar la normativa fabriana al País Valencià, i
un dels primers llocs en què s’aplicà. Era un context d’eclosió cultural per a Castelló
que, des d’un punt de vista folklòric, s’aprofità a bastament generant un entramat
de recerca folklòrica i treball de camp com el que cap institució valenciana havia
sabut dur a terme fins llavors —recordem que el Centre de Cultura Valenciana ho
intentà però els resultats no van ser els esperats.
Com dèiem, doncs, la secció de folklore començà en el primer any de publicació
de la revista i, per tant, començà a funcionar dos anys abans que es creés la comissió
de folklore del Centre de Cultura Valenciana, a pesar que aquesta altra institució
s’havia fundat cinc anys abans que la Castellonenca. El primer text que publiquen,
«Folk-lore. Nuestros colaboradores», signat per Sánchez Gozalbo, és programàtic i
l’inici és tota una declaració d’intencions, dotat d’una fonamentació teòrica ben clara:
La «Sociedad Castellonense de Cultura» deseosa de recoger en las páginas del Bole-
tín toda la llamada sabiduría popular, que lenta y silenciosamente es recogida por
estudiosos folk-loristas, inaugura esta sección a fin de aunar esfuerzos, y llegar a
vislumbrar las características de nuestra región.
Quienquiera que paseara la vista por un mapa lingüístico del antiguo reino
de Valencia; lugar de nuestras rebuscas e investigaciones, fácilmente vería tie-
rras de lengua valenciana y comarcas de lengua castellana: unas y otras esperan
que una labor detenida, persistente y concienzuda averigüe el carácter autóctono
segona Part. anàl Is I
176
oimportadodelafrase,dicho,refrán,leyenda,cuento,etc.,suáreadeextensión,
susmodificacionesatravésdeltiempo,yalarecíproca,suinfluenciasobreelmedio
ambiente. De esta manera recogido y catalogado nuestro folk-lore podría estudiarse
ycompararseconelfolk-loredelasotrasregioneshispanas,llegarseaconocerel
sedimentodejadoenélporhombresdelejanastierrasquepisaronnuestrosuelo,
parangonársele con el de otras razas y otras lenguas y llegar al conocimiento de la
psicología de los pueblos (Völkerpsichologie) (Sánchez Gozalbo 1920: 43; la cursiva
és nostra).
Com es pot observar, el BSCC volia servir com a element coordinador i gestor
dels esforços en el treball de camp («aunar esfuerzos»), com un nucli o una mena
d’arxiu on havien d’arribar els reculls a fi que, amb el temps, gràcies a les diverses
aportacions, es poguessen dilucidar «las características de nuestra región». Aquesta
perspectiva beu explícitament de la teoria de la psicologia dels pobles (Völkerpsicho-
logie) encunyada per Wilhelm Wundt, que estudiava les formes del comportament
col·lectiu, i que anys més tard aprofitarà com a canemàs teòric a Manuel Sanchis
Guarner, especialment per a Els pobles valencians parlen els uns dels altres. De
fet, aquesta teoria convergeix en certa manera amb el mètode historicogeogràfic en
tant que aquest, tot i emprat bàsicament en la rondallística, pretenia, a través de la
comparació de versions, arribar a conèixer l’origen en el temps i en l’espai dels do-
cuments folklòrics, així com les formes d’expansió, cosa que també forma part dels
objectius que planteja Sánchez Gozalbo: esbrinar «el carácter autóctono o importado
de la frase, dicho, refrán, leyenda, cuento, etc., su área de extensión, sus modificaci-
ones a través del tiempo», «y compararse con el folk-lore de las otras regiones hispa-
nas, llegarse a conocer el sedimento dejado en él por hombres de lejanas tierras que
pisaron nuestro suelo, parangonársele con el de otras razas y otras lenguas y llegar
al conocimiento de la psicología de los pueblos». Per primera vegada, des d’una una
institució valenciana es demostrava un coneixement teòric que anava més enllà de
la intuïció i identificava clarament els objectius i les formes que s’havien de seguir,
homologant-les al context europeu i partint dels referents més notables del moment.
Amb tota probabilitat, aquest coneixement arribava a través de l’Arxiu d’Etnografia
i Folklore de Catalunya, en què van col·laborar alguns membres de la SCC, inclòs
Sánchez Gozalbo; els fonaments teòrics sobre els quals se sustentava la teoria i
pràctica de Tomàs Carreras i Artau, director de l’AEFC, tenien en la psicologia dels
pobles de Wundt un dels seus marcs essencials, al costat de la filosofia del sentit
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
177
comú (Roma 2016: 61); també la comparació dels materials catalans amb la resta de
«regiones hispanas» era un objectiu compartit amb l’AEFC (Roma 2016: 63).
Això no obstant, la vocació científica no havia de desmerèixer la voluntat d’arri-
bar a tota la gent de cultura:
Archivado en estas páginas nuestro folk-lore, hallaría en ellas el filólogo materia-
les para sus trabajos; el artista, el poeta, bebería en las puras y abundantes aguas
del saber popular, para luego remontar los vuelos en las obras de imaginación; y
el mitólogo, el historiador buscaría rastros para reconstruir épocas pretéritas y
lejanas (ibídem).
S’apel·lava, així, a un interès comú a la gent interessada per la cultura i les
humanitats, vingués de la branca que vingués, segurament també perquè devia ser
una manera de captar el seu interès com a col·laboradors.
De fet, just a continuació, Sánchez detallava el procediment per a aportar mate-
rials a la SCC:
Es de todos conocido y aceptado en el mundo entero el procedimiento de trabajo por
papeletas: (1)29 hojas sueltas que tienen la ventaja de facilitar la ordenación de los
materiales y las sucesivas adiciones.
La investigación folk-lórica llevada a cabo por el colaborador y transcrita en
una papeleta u hoja suelta de 16 X 11 cm […] abreviaría siempre los trabajos de
inserción y de archivo de la Sociedad. Los trabajadores folk-loristas que anotaren
sus rebuscas en cuadernos llenos de aclaraciones marginales, de adiciones inter-
lineales y de raspaduras y borrones en sus páginas, malgastarían un tiempo pre-
cioso y convertirían en enmarañadas y laberínticas sus colaboraciones.
Por dar cierta unidad a la obra, hemos de responder acordes todos los colabo-
radores a aquéllas normas trazadas, y hoy universalmente aceptadas, por folk-
loristas y etnógrafos, único medio fácil y seguro para acabar con la anarquía que
reina en toda la producción folk-lórica desperdigada en libros, folletos y periódicos
de nuestra tierra (Sánchez Gozalbo 1920: 44).
En aquest punt, Sánchez demostra un raonament clarament científic i metòdic
que, de fet, l’allunya d’alguna manera del seu equivalent en el Centre de Cultura
29 En aquest punt s’inclou una nota al peu en què es recomana l’obra traduïda de Sanglois i Leig-nobos Introducción a los estudios históricos, de 1913.
segona Part. anàl Is I
178
Valenciana, Francesc Martínez i Martínez, més anàrquic en la recol·lecció i la clas-
sificació dels materials. Sánchez justifica la forma de recol·lecció amb fitxes com la
més adequada per al processament, la classificació i l’anàlisi de la informació que
arribe a la Societat, que així serà molt més concreta que si les aportacions van en
forma d’articles o treballs de més densitat.
Finalment, Sánchez concreta de quina manera s’ha de fer la recol·lecció i la
transcripció dels materials:
Los colaboradores no deben perderlo de vista y sujetarse, en cuanto sea posible, a
los cuestionarios que se irán publicando, dejando en blanco la pregunta o pregun-
tas que no puedan contestar. Las averiguaciones y rebuscas se transcribirán en
papeletas […]. Estas papeletas, después de una previa ordenación se publicarán
en esta sección de Folk-lore; así en estas páginas tendrá siempre el estudioso todas
las colaboraciones de los folk-loristas.
Un alto espíritu científico ha de presidir todas las pesquisas, rebuscas y averi-
guaciones, y la superstición, refrán, cantar, oración, leyenda, comparación popular,
etc., se transcribirán sin alterarse, como suene […].
El contagio de una pseudoilustración al uso que corrige a la mocica del campo
en sus decires, al labriego en el nombre de sus aperos, al menestral en las castizas
y rancias voces del obrador, y con subjetividad a outrance juzga de todo, malograría
la investigación y haría perder valor al documento folk-lórico.
La «Sociedad Castellonense de Cultura» invita a todos los especialistas y afi-
cionados, a colaborar en esta sección esperando sus documentadas y razonadas
aportaciones (Sánchez Gozalbo 1920: 44-45).
Les indicacions no poden ser més precises: Sánchez té ben clar que el folklorista
ha de limitar-se a respondre els qüestionaris i ser fidel a l’informant, sense corre-
gir-lo ni ampliar-ne o literaturitzar-ne els documents; en definitiva, cal procedir
amb un «alto espíritu científico».
Per començar, es van publicar dos qüestionaris, l’un sobre «refrans» i l’altre sobre
oracions, que es transcrivien a continuació de l’article, i l’any 1924 se’n va publicar
un de tercer, sense més indicacions o qüestions que el títol («Goigs»).30 La primera
30 El fet que el gènere dels gojos tinga una altra tradició literària i un origen generalment escrit, però, fa que els estudiosos del folklore verbal consideren que no forme part de l’objecte d’estudi de la folklorística i, per tant, quedarà fora de la nostra recerca.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
179
frase de l’últim fragment que hem citat (els col·laboradors han de «sujetarse, en cu-
anto sea posible, a los cuestionarios que se irán publicando») sembla insinuar, però,
que la intenció era anar publicant qüestionaris amb el temps, segurament més que
aquests tres que finalment van aparèixer. Sembla confirmar-ho el fet que Sánchez
també parlés de llegendes, cançons, supersticions, etc., i, doncs, tingués previst d’in-
corporar aquests altres gèneres com a motiu de recerca.
Els qüestionaris, escrits en català i en castellà, seguien l’Arxiu d’Etnografia i
Folklore de Catalunya: de fet, el primer, de «refrans», reproduïa punt per punt l’ela-
borat per Sebastià Farnés per a aquesta institució. Aquest qüestionari incloïa pre-
guntes referides a la transcripció de la parèmia, la citació de la conversa o el context
en què es digué, el significat, altres referències, la localització on fou sentida, dades
sobre l’informant i data de recol·lecció i nom del recol·lector; el segon, sobre «ora-
cions», es feia copiant el model del primer i adaptant-lo per a aquest altre gènere:
demanava la transcripció, altres variants de l’oració, el motiu pel qual es deia, les
pràctiques que l’envoltaven, la localització, la «condició social de la persona que la
digué» i la data i el nom del recol·lector:
QÜESTIONARI núm. 1
REFRANS (1)31
(sebastIán Farnés)
I. —La frase, refrá o dita expressada ab tota claretat.
II. —La cita del troç de conversa en que s’ha esmentat, o a proposit de que s’ha dit.
III. —Que’s vol significar ab la dita, frase o refrá.
IV. —Quines referencies se’n saben de més a més.
V. —Lloc de la dita: comarca de que forma part.
VI. —Qui l’ha treta a conversa, —un pagés, un capellá, un metge, etc.
VII. —Si es natural del lloc o foraster; si aixó ultim, cóm solen dir-ho en la comarca:
notin-se bé les diferencies.
VIII. —Data de la recerca i nom del col·laborador.
D’aquests vuit extrems se’n omplirán tots los possibles, ateses les exigencies de
cada cas i fins los medis d’informació.
[…]
31 S’inclou en nota la referència bibliogràfica d’on es pren el qüestionari, que, efectivament, és la revista Estudis i materials que edità l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya: «Arxiu d’Etnografia i Folk-lore de Cataluña. Estudis i materials. Vol. I, p. 54» (vegeu AEFC 1916: 54).
segona Part. anàl Is I
180
QÜESTIONARI núm. 2
ORACIONS
I. —La oració transcrita fidelment.
II. —Variants de la oració en la comarca.
III. —Motiu perque’s diu la oració.
IV. —Practiques que precedixen, acompanyen i seguixen a la oració.
V. —Comarca on s’ha recollit.
VI. —Condició social de la persona que la digué.
VII. —Data de la recerca i nom del col·laborador.
Tots aquells extrems que contribuixquen a documentar més la papereta i que no hi
consten en lo qüestionari s’anotarán per a donar més valor a la recerca (Sánchez
Gozalbo 1920: 46-47).32
Les respostes dels col·laboradors a aquests qüestionaris van ser força nombroses:
al BSCC es van publicar 125 qüestionaris, 43 sobre «refrans» i 82 sobre oracions,33
entre 1920 i 1930. No es van publicar més qüestionaris després de 1930,34 encara
que sí que s’hi troben altres tipus d’articles de col·laboradors sobre folklore; siga
32 Noteu que la transcripció dels qüestionaris que fa Escuder en el seu article no és fidel a l’origi-nal, no sols per la correcció d’alguns aspectes lingüístics i la supressió d’alguns elements, sinó, sobretot, pel que fa al punt vI del qüestionari sobre refranys: mentre que Escuder transcriu «Qui l’ha tramesa» (2012: 87), a l’original hi diu «Qui l’ha treta a conversa», i hi posa exem-ples. El canvi podria donar lloc a equívocs: aquell que tramet un material folklòric no sempre ha de coincidir amb aquell que l’ha pronunciat.
33 Tot i que podria haver-hi algun petit matís en l’adscripció dels gèneres recollits en cada qües-tionari, no són gaire importants i gairebé sempre encaixarien dins de les etiquetes de re-franys o paremiologia i d’oracions. Només hem detectat dos casos, consignats en l’apartat d’«Observacions» de la taula següent, que podrien sotmetre’s a dubte, tant pel contingut i la forma com pel fet que els autors mateixos (Emili Calduch, en un cas, i Joan B. Porcar, en l’al-tre) els descriuen com a «cançons».
34 Això contradiu l’afirmació d’Escuder, «Les respostes als qüestionaris es van publicar des del 1921 al 1934 en el Butlletí» (2012: 87), que fins ara s’havia seguit per a la descripció de la tasca folklòrica de la SCC. En realitat, les primeres respostes al qüestionari es publiquen l’any 1920, i les últimes, l’any 1930. Escuder també parla d’un quart qüestionari (a banda del tercer, sobre goigs) dedicat a «Proverbis i modismes» (Escuder 2012: 88), però en realitat l’únic que hi ha en la revista sota aquest títol és un recull de Joan M. Borràs i Jarque, de què parla-rem breument, i que podria explicar la confusió amb l’any de 1934, que és l’any de publicació dels últims articles sobre aquest tema que Borràs envia al BSCC abans de la guerra. Aquest recull de Borràs és més aviat una iniciativa individual: enlloc no s’indica que siga la resposta a cap qüestionari ni a una comanda institucional, i tampoc no segueix la sistematicitat dels qüestionaris plantejats més amunt, ni sembla que hi haja cap més recol·lector que ell mateix.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
181
com siga, no es pot dir que aquesta campanya deixés de funcionar a causa de la
Guerra Civil, perquè els materials es deixaren de publicar sis anys abans que escla-
tés; si de cas, la guerra podria haver-ne dissuadit la represa.
En la taula següent podem observar, comparades, les dades que relacionen el
total d’autors, materials recollits, localització d’aquests materials i referències (on
es poden trobar aquests materials en el Boletín); quan ho hem cregut convenient,
també hem inclòs alguna observació que permet ampliar la informació. Hem decidit
mantenirel mot que consta en la documentació, «refrà», regularitzat ortogràfica-
ment, «refrany», tot i que actualment es prefereix fraseologia com a genèric per a
«totes aquelles expressions del folklore que tenen una estructura de frase» (Oriol
2002: 90), i parèmia per a aquelles unitats fraseològiques que «se serveixen dels
recursos del llenguatge poètic (ritme, metre, rima, ús de figures retòriques) per
expressar d’una forma molt sintètica tota l’experiència, la saviesa i la visió del món
que té la gent que pertany a una determinada comunitat» (Oriol 2002: 92); a més, el
mot refrany «pot resultar un terme equívoc, ja que també s’utilitza per designar la
rescobla o tornada d’una cançó» (ibídem). Ací s’utilitza gairebé exclusivament amb
el sentit de parèmia, encara que en alguns casos pren un sentit més ampli acostat
al genèric de les unitatsfraseològiques.
Taula 1. Autors i aportació al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura35
35 Tot i els problemes que pot generar aquest mot dins dels estudis folklòrics, respectem la no-menclatura emprada, regularitzada ortogràficament.
Autor Material recollit
Localització Referència del BSCC
(s. n., 1920-1930)
Observacions
Arnau Miquel, Josep M.
1 refrany35 Benicarló 1922: 109 Tret «de l’antic vocabulari» (en resposta a l’apartat VI)
Benages, Emiliano
2 refranys i 2 oracions
Sogorb, Llucena, Cortes d’Arenós
1920: 125, 126, 221; 1922: 271
Betí, Manuel 1 oració Sant Mateu 1929: 222
Bonet Saenz, Miguel
1 oració Castelló de la Plana
1921: 62
segona Part. anàl Is I
182
36
36 Incorporem aquest tipus d’indicació quan la data de recol·lecció és anterior a l’aparició de la SCC.
Autor Material recollit
Localització Referència del BSCC
(s. n., 1920-1930)
Observacions
Borràs Jarque, Joan M.
13 refranys i 9 oracions
Ortells (Morella), Borriana, Vinaròs, Onda, Vila-real
1920: 92-93, 125, 127, 157-158; 1921: 62, 159, 218, 255-256, 272; 1922: 47, 270; 1928: 52
Calduch Font, Emili
3 oracions Castelló de la Plana, Morella
1922: 110, 271; 1928: 180
Una de les oracions (1928: 180) és descrita en l’apartat VI com una cançó infantil
Carreras Balado, Ricard
2 oracions Vall d’Alba 1928: 130; 1929: 103
García Tirado, Josep T.
4 refranys Xert 1921: 319; 1922: 270; 1925: 208
Giménez González, Vicent
5 refranys i 3 oracions
València, Algar del Palància
1921: 62, 218, 319; 1922: 47; 1926: 222; 1928: 52-53
Guinot Vilar, Salvador
2 refranys Castelló de la Plana, Vila-real
1920: 157; 1922: 109
Un dels refranys fou recollit l’any 191936
Huguet, Gaetà 2 oracions Castelló de la Plana
1921: 219
Ivars, Andreu 2 oracions Benissa 1922: 271; 1926: 221
Lamata, Manuel 1 oració Alzira 1920: 158
Mateu Llopis, F[elip]
3 refranys i 4 oracions
Alaquàs, València, Orba
1921: 62, 160, 218, 272, 319-320
Pascual Tirado, Josep
4 refranys i 2 oracions
Castelló de la Plana
1920: 221-222; 1921: 218, 273; 1925: 208
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
183
Autor Material recollit
Localització Referència del BSCC
(s. n., 1920-1930)
Observacions
Porcar, Joan B. 8 oracions Vilafamés, Borriol, Miravet (Cabanes), Cabanes, Castelló de la Plana
1928: 131-132, 180; 1929: 44, 103; 1930: 250-251
L’oració de 1928: 131 fou recollida conjuntament amb Joan Simón; l’oració de 1928: 180 és descrita a l’apartat IV com a cançó de Nadal
Roig Bataller, Tomás
2 refranys Ocaña (Toledo), Dosbarrios (Toledo)
1921: 62, 159 Els refranys van ser recollits l’any 1916 i el 1918
Salvador, Carles 20 Oracions València, Benassal
1920: 127, 128, 158, 222; 1921: 160, 219, 256, 320; 1926: 221-222; 1928: 53, 179, 181; 1929: 149; 1930: 252
Les oracions recollides abans de 1920 daten de 1915, 1917 i 1919
Sánchez Gozalbo, Àngel
5 refranys i 9 oracions
Castelló de la Plana, Betxí, Oropesa, Almassora
1920: 92, 125, 126; 1921: 255, 272-273; 1922: 270; 1925: 208; 1928: 247; 1929: 45, 148, 222; 1930: 252
En l’oració recollida en la referència 1928: 247 i 1929: 45, en l’apartat II, inclou referències a totes les variants publicades en els qüestionaris del BSCC i una referència a una altra versió recollida per Francesc Martínez en el primer volum de Còsesdelameuatèrra. En general inclou referències a altres versions que coneix dels materials que recull.Els refranys i les oracions recollides abans de 1920 daten de 1910,37 1914, 1916, 1917 i 1918
37
37 L’any 1910 Sánchez Gozalbo només tenia 16 anys!
segona Part. anàl Is I
184
38
38 Deu haver-hi algun error en aquesta localització, perquè, segons el qüestionari, l’oració és «Recollida a Guadasuar (Alacant)» i «Es antiga a tota La Marina i coneguda de tothom», però en realitat Guadassuar pertany a la Ribera Alta i, per tant, a la circumscripció territorial de València. Si no és que hi ha un error en l’atribució comarcal i provincial de Guadassuar, l’úni-ca altra confusió que se’ns ocorre és amb el poble del Castell de Guadalest, que sí que pertany a la Marina (Baixa) i, per tant, també a la circumscripció d’Alacant. No facilita l’aclariment el fet que no s’identifiquen les inicials de l’autor.
Autor Material recollit
Localització Referència del BSCC
(s. n., 1920-1930)
Observacions
Sanchis Colomé, Emili
2 refranys Castelló de la Plana
1922: 47, 109
Simón, Joan 2 oracions Borriol, Cabanes
1928: 131, 310 L’oració de 1928: 131 fou recollida conjuntament amb Joan B. Porcar
Tomàs i Martí, Vicent
9 oracions Artana, Eslida 1921: 256; 1922: 48, 110; 1928: 53, 180, 181, 246; 1929: 149
[D. N.] 1 oració Almenara 1922: 110
[P. R.] 1 oració Guadassuar38 1930: 250
Creiem que les dades que ens proporciona aquesta taula són diverses, i, ben
analitzades, poden resultar molt útils per a la comprensió de l’aportació conjunta
dels folkloristes al BSCC. En primer lloc convé observar que, pel que fa als anys
de publicació dels qüestionaris (vegeu, en la taula, la columna «Referència del
BSCC»), no en trobem durant els anys 1923, 1924 i 1927, per bé que és cert que el
1924 i el 1927 sí que apareixen qüestionaris sobre goigs. De fet, es dóna el cas que
durant els anys de 1925, 1926 i 1928 els materials, segons les respostes a l’última
pregunta dels qüestionaris, van ser recollits encara abans de 1922; a partir de 1928
hi trobarem publicats materials recollits durant 1920-1923 i 1928-1929, però enlloc
no n’hem trobat de recollits entre 1924 i 1927. Això vol dir, d’una banda, que els
períodes de publicació dels qüestionaris són de 1920 a 1922, de 1925 a 1926 i de
1928 a 1930. D’altra banda, allò significa que els períodes de recol·lecció estimulats
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
185
pels qüestionaris abasten entre 1920 i 1923, i després entre 1928 i 1929: no hi ha
refranys ni oracions en què la data de recollida siga entre 1924 i 1927. Això s’uneix
al fet que el BSCC deixa de publicar respostes als qüestionaris dels refranys a
partir de 1928, en què només es publicarien oracions —per tant, els últims qüesti-
onaris sobre refranys són de 1926. És a dir, reprenent el que dèiem, hi hagué dos
períodes de recol·lecció: un, de refranys i oracions, entre 1920 i 1923; l’altre, només
d’oracions, entre 1928 i 1929. És possible que els materials de 1920-1923 que es van
publicar entre 1925-1926 i 1928 arribessen a la SCC durant els primers anys, però
que es decidís espaiar la publicació dels qüestionaris per donar vida a la secció de
folklore mentre no es rebien respostes, encara que també és possible que els materi-
als arribessen en els anys en què es publicaven els materials, tot i la data de recol-
lecció. Si de cas, a favor de la primera hipòtesi hi ha el fet que la secció de folklore
del Boletín mai no ocuparia més de quatre pàgines i, normalment, solien ser-ne
dues: una pàgina per als qüestionaris dels refranys i una altra per als qüestionaris
de les oracions, amb una mitjana aproximada de dos qüestionaris per pàgina. Això
significava que, necessàriament, sobretot si hi havia hagut una bona quantitat de
col·laboracions, com era el cas, la publicació de tots els qüestionaris rebuts s’hagués
d’allargar en el temps.
Sense moure’ns de l’anàlisi cronològica, en l’apartat d’«Observacions» hem con-
signat, quan era el cas, algunes recerques que es van fer abans que fos fundada
la SCC: abracen entre 1910 i 1919 i els autors són Salvador Guinot, Tomás Roig,
Carles Salvador i, sobretot, Àngel Sánchez Gozalbo. Aquests autors van fer si més
no una part de la seva recol·lecció abans que fossen publicats els qüestionaris en el
BSCC, i és possible que alguna d’aquestes estigués vinculada amb les recerques per
a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya; sobretot, és probable que fos així en
el cas de Sánchez Gozalbo, de qui es té constància que hi va fer algunes aportacions
en l’àmbit del cançoner i la comparació popular (v. Monferrer 2007 i Calvo 1990).
Pel que fa als autors, encara seguint les dades de la taula, es pot comprovar que
els més prolífics són, per aquest ordre, Joan M. Borràs (13 refranys i 9 oracions),
Carles Salvador (20 oracions) i Àngel Sánchez Gozalbo (5 refranys i 9 oracions).39 En
un segon grup (entre 9 i 6 respostes enviades) tindríem Vicent Tomàs i Martí (9 ora-
39 Cal dir que, de fet, Sánchez Gozalbo és l’autor més prolífic en tot el BSCC, «no sols pel nombre d’articles publicats, sinó fins i tot en allò que afecta la part econòmica, ja que sovint, sobretot els primers anys, les despeses de publicació aniran al seu càrrec» (Falomir 1994: 730).
segona Part. anàl Is I
186
cions), Joan B. Porcar (8 oracions), Vicent Giménez González (5 refranys i 3 oraci-
ons), Felip Mateu Llopis (3 refranys i 4 oracions) i Josep Pascual Tirado (4 refranys
i 2 oracions). Però el grup més nombrós és el de les col·laboracions puntuals, amb
quatre o menys respostes enviades; van ser Emiliano Benages (2 refranys i 2 oraci-
ons), Josep T. García Tirado (4 refranys), Emili Calduch (3 oracions), Ricard Carre-
ras Balado (2 oracions), Salvador Guinot (2 refranys), Gaetà Huguet (2 oracions),40
Andreu Ivars (2 oracions), Tomás Roig Bataller (2 refranys), Emili Sanchis Colomé
(2 refranys), Joan Simón (2 oracions) i 6 autors més que només van enviar un qües-
tionari respost: Josep M. Arnau Miquel (1 refrany), Manuel Betí (1 oració), Miguel
Bonet Saenz (1 oració), Manuel Lamata (1 oració) i dos autors de què només sabem
les inicials, D. N. (1 oració) i P. R. (1 oració). En suma, 29 autors que fan una apor-
tació continuada, variada i, per norma general, de qualitat: tothom s’ajusta força a
les preguntes dels qüestionaris i sovint s’aporten dades que amplien la informació
d’una manera crítica i raonada. Qui excel·leix en aquest aspecte és, sens dubte,
Sánchez Gozalbo, que, tal com recollim en l’apartat d’«Observacions», té presents
el conjunt dels qüestionaris publicats en el BSCC per a l’anàlisi i la comparació de
les versions (per emplenar l’apartat Iv dels refranys o II de les oracions), així com
altres documents externs al BSCC com ara el primer volum de Còsesdelameua
tèrra (1912). Afortunadament, i segurament gràcies al fet de fer-ho més o menys
explícit tant en l’article inicial de Sánchez com en les preguntes dels qüestionaris,
els materials són presos d’informants orals (amb una excepció, de Josep M. Arnau
Miquel, que recull un refrany «de l’antic vocabulari», sense més especificacions) i
semblen transcrits fidelment.
Quant al lloc on pertanyen els materials recollits, es pot observar que estan re-
presentades totes les comarques de la circumscripció territorial de Castelló: l’Alca-
latén (Llucena), l’Alt Millars (Cortes d’Arenós), l’Alt Maestrat (Benassal), l’Alt Pa-
lància (Sogorb), el Baix Maestrat (Benicarló, Sant Mateu, Xert, Vinaròs), el Camp
de Morvedre (Algar del Palància), la Plana Alta (Castelló, la Vall d’Alba, Vilafa-
més, Borriol, Miravet, Cabanes, Oropesa, Almassora), la Plana Baixa (Borriana,
Onda, Vila-real, Betxí, Artana, Eslida, Almenara) i els Ports (Ortells, Morella). En
efecte, per la quantitat de pobles és a la Plana Alta i a la Plana Baixa on existeix
40 Convé tenir present que Huguet, com veurem, va enviar al BSCC, en forma d’article, una col·lecció força nombrosa de fraseologia entre 1920 i 1922 que no responia cap qüestionari folklòric ni semblava seguir cap metodologia.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
187
una representació major, cosa que s’explica perquè els col·laboradors de la SCC
provenien, sobretot, d’aquestes comarques; nogensmenys, són les viles de Castelló,
Benassal i Ortells (Morella) les que tenen el lideratge pel que fa a la quantitat de
qüestionaris que s’hi van recollir. El segon i el tercer cas s’expliquen fàcilment per
la intensa activitat dels recol·lectors que hi feren recerca: Carles Salvador, a Be-
nassal, i Joan M. Borràs, a Ortells. A banda de la recerca en aquestes comarques
encara hi ha alguns qüestionaris provinents d’altres territoris del País Valencià:
l’Horta Oest (Alaquàs), València, la Marina Alta (Orba, Benissa) i la Ribera Alta
(Alzira, Guadassuar41); i, per últim, hi ha recollides mostres dels pobles d’Ocaña i
Dosbarrios (Toledo) per part de Tomás Roig, que devia exercir-hi tot i mantenir el
contacte amb l’elit cultural castellonenca. Per a Escuder, «el resultat del recull és
irregular […] per l’abast territorial ja que no s’han tocat totes les localitats desitja-
bles» (2012: 88), és a dir, Escuder considera que la contribució no abasta suficients
localitats; vist amb perspectiva, però, el nostre balanç ha de ser més positiu: totes
les comarques de la demarcació de Castelló hi són representades, encara que irre-
gularment quant a nombre de poblacions per comarca i de reculls per població; tot
i així, abastà una amplitud territorial major que l’altra iniciativa paral·lela ges-
tionada des del País Valencià, açò és, la Secció d’Etnografia i Folklore del Centre
de Cultura Valenciana que, tot i tenir vocació per al conjunt del país,42 aconseguí
molta menys representativitat.
Els qüestionaris i les respostes enviades, però, no són l’única aportació al fol-
klore des del BSCC, si bé sí que representen la part més interessant i millor
treballada des d’un punt de vista metodològic; de fet, es podria dir que és la con-
tribució al BSCC que realment té un caràcter més institucional o col·lectiu, en el
sentit que mou un nombre important de col·laboradors amb uns objectius i unes
formes concretes i ben dirigides. És cert que no se’n faria, després, cap anàlisi ni
cap classificació dels materials rebuts; interpretem que és una tasca que es dei-
xava per a futurs investigadors, segons el que es donava a entendre en l’article
41 Recordem, però, els problemes que suscitava la localització de Guadassuar, tal com dèiem en la nota corresponent de la taula.
42 Tot i dependre de la Diputació Provincial de València, les aportacions al Centre de Cultura Valenciana i, específicament, a la Secció d’Etnografia i Folklore mai no van tenir la voluntat d’abast provincial, sinó de tot el País Valencià; en canvi, la Societat Castellonenca de Cultura, tot i tenir col·laboradors d’altres zones del País Valencià, aplegava l’elit cultural de l’entorn de Castelló i, per tant, estava molt més concentrada territorialment.
segona Part. anàl Is I
188
inicial de Sánchez Gozalbo —recordem-ho—, «Estas papeletas, después de una
previa ordenación se publicarán en esta sección de Folk-lore; así en estas páginas
tendrá siempre el estudioso todas las colaboraciones de los folk-loristas» (Sánchez
Gozalbo 1920: 44-45).
Així, a banda d’aquests qüestionaris podem trobar algunes altres col·laboracions
en forma d’articles; les més remarcables són les aportacions sobre «Fraseología
valenciana» de Gaetà Huguet i sobre «Proverbis i modismes» de Joan M. Borràs.
Abans d’entrar-hi, convé advertir que el BSCC publicava de tant en tant articles
del tipus «Rondalles valencianes» o «Contalles de la terra» amb autors com Àngel
Sánchez Gozalbo o Josep Pascual Tirado, que també hi anà publicant el seu cèlebre
Tombatossals; ni en uns casos ni en els altres, però, es tracta de recol·leccions fol-
klòriques: són obres de creació que en algun cas podrien haver pres la base d’alguns
motius folklòrics o d’altres elements de la narrativa popular.43 A banda, Huguet
també publicà un article sobre «Oracions», però no eren populars, sinó de la doctrina
cristiana.
L’article «Fraseología valenciana», de Gaetà Huguet i Segarra (Castelló de la
Plana, 1882-1959), va ser publicat entre 1920 i 1922 (Huguet 1920-1922). Sembla
que l’objectiu d’Huguet és més aviat divulgatiu, de fet queda lluny del folklore tal
com es treballa des de la secció corresponent del BSCC. Segons ell mateix, «no ens
proposem en aquest article sobre fraseología valenciana, escrit de bot y bolea, pre-
sentar una nodrida arreplega de dites frases; volem sols donarne una flebe [sic]
mostra del grand número que n’interposem en lo nostre ordinari estil de parlar»
(Huguet 1920: 27); més avant també apunta que «lo nostre objecte es estimular a
d’atris mes autorisats a seguir aquesta classe de treballs que deuran formar nostre
folk-lore destinat a reflectar la Psicología de la nostra Personalitat Valenciana»
(Huguet 1920: 35); vol ser, doncs, una excusa per encoratjar els col·laboradors a fer
recerca i també una manera de demostrar la riquesa de la llengua. En aquest sentit,
43 Per a aquests casos, Carme Oriol apunta: «cal diferenciar, però, la tasca duta a terme pels literats-folkloristes, autèntics recontadors dels relats existents en la tradició oral, de la dels li-terats pròpiament dits, que creen relats nous, desconeguts en el repertori tradicional. Un clar exemple d’aquesta forma de procedir el tindríem en el danès Hans Christian Andersen […]. En el cas de la cultura catalana, en seria un cas representatiu, Terenci Thos i Codina, amb Lo llibre de la infantesa (1866) […]. Un altre cas semblant el constitueix Josep Pasqual Tirado amb el Tomba Tossals (1966 [1a ed. 1930])» (2011: 99). Aquest mecanisme literari és el que es correspondria amb la «creació», segons la tipologia que ella mateixa estableix en Oriol (2014).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
189
es fa ressò dels textos apologètics dels segles anteriors i també de l’esperit romàntic
que conjuga lloança a la llengua i patriotisme valencianista:
Donem fi per ara á d’aquests articlets sobre fraseología valenciana, desijant, no
obstant, qu’ells siguen lo punt de partida de molts altres, qu’aficionats com yo, ó
persones enteses ne voldrán escriure. D’açò n’eixiríe guanyadora la nostra llen-
gua valenciana destinada a ser valenciana destinada a ser lo «volauk» de la costa
mediterrania, no sols perque son léxic es lo qui millor sintetisa lo de les llengües
germanes sinó que també y molt capdalment per la dolçor y sonoridat de la seua
fonética. Guardem sempre memoria de l’universalitat qu’obtingué en boca de nos-
tre preclar compatrici Sant Vicent Ferrer, y dels mereixcuts elogis que d’ella en feu
Cervantes; y si dins l’ánima nostra no s’ha ofegat encara la darrera espurna del
patriotisme, élla hi reviscolará pera honra nostra y gloria de la Patria Valenciana
(Huguet 1920: 86).
Sembla que el propòsit d’Huguet amb aquest article és més lingüístic que no fol-
klòric i, en tot cas, forma part d’un objectiu valencianista més ampli. Segurament
per això —i perquè ell, al capdavall, es presenta com un «aficionat»—, Huguet no
apunta enlloc d’on pren les frases, de qui les recull, quan, en quin context, etc.,
llevat d’alguna nota puntualíssima; tampoc no fa cap mena de classificació ni d’or-
denació: senzillament ofereix un llistat de fraseologia explicada molt breument, de
vegades amb algun exemple. No cal dir, tanmateix, que això ja és més que algunes
recol·leccions d’aquest tipus, que en molts casos es limiten a fer inventari, com ocor-
re fins i tot en Francesc Martínez; però el seu recull també dista molt, com dèiem,
de la visió més completa dels qüestionaris del BSCC.
Per la seva banda, la recol·lecció de «Proverbis i modismes» de Joan Manuel
Borràs i Jarque (Vinaròs, 1885-Castelló de la Plana, 1945) es publicà entre 1932 i
1954. Començà a publicar-se, doncs, dos anys després que haguessen deixat de pu-
blicar-se els qüestionaris i sis anys després que els qüestionaris publicats deixessen
d’incloure els refranys, amb la qual cosa, d’alguna manera, s’omplia aquest buit en
el BSCC. És un recull ben semblant al d’Huguet, amb les úniques diferències que
no apareix prologat (comença directament amb el llistat de fraseologia, encara que
té un apartat inicial de notes) i sí que apareix ordenat, en aquest cas alfabètica-
ment: això fa que sapiguem que no s’acabà de publicar mai tot, perquè es queda a
mitjan alfabet. En una carta enviada a Josep Calveras afirma tenir més de tres mil
segona Part. anàl Is I
190
expressions recollides: «Per als seus trevalls filólegs i de folk-lor, li recomane con-
sulte també el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura; en ell, des de l’any
passat es ve publicant una col·lecció meua de “Refrans i modismes valencians” vius,
que passen de tres mil» (Borràs, dins Iglésias, 2007: 55). Anteriorment, Borràs ja
havia estat qui més refranys havia aportat als qüestionaris del BSCC (un total de
13), però ara pretenia ampliar-ho a tres milers i això, és clar, significava haver de
renunciar a les preguntes del qüestionari: Borràs, com Huguet, en aquest article
tampoc no passarà d’explicar el significat i posar algun exemple per a les expressi-
ons recollides, però no n’indicaria el context, l’informant ni la procedència. Això sí:
segons la primera nota, «Els refrans, proverbis i modismes ací recollits, van escru-
pulosament de la manera que els hem oit en cada lloc» i «anotem quan és cas, el lloc
d’on és la dita, sobretot si és ben típica d’allí. No ho anotem quan considerem la dita
de prou generalitat» (Borràs 1932: 177). Ell mateix també fa explícit que hi ha un
filtratge dels proverbis i modismes «rogets o indecorosos» que decideix no incloure
«per respecte al bon mot» (ibídem), una qüestió que segurament tothom complia en
el BSCC —no se’n troben d’aquest tipus en cap dels reculls estudiats— però que no-
més ell va creure oportú assenyalar. Finalment, sembla que Borràs va preveure una
classificació més gran per als materials, no solament l’alfabètica: en aquest apartat
de notes inicials, al final, podem llegir:
Distribució: 1. —Refraner general, Proverbis i Modismes.
2. —Mariners.
3. —Del temps: metereològics [sic], agrícols [sic], caçadors.
3. [sic] —Humorístics: dels pobles, del físic, dels bous, costums, ora-
cions, varietats (ibídem).
Tot fa pensar que Borràs tenia els materials ordenats i classificats i que tenia
idea de publicar-los tots: l’article s’encapçala amb el subtítol «Refraner general»,
que continua utilitzant fins al final de les publicacions; devia tenir prevista la pu-
blicació dels altres tres apartats en acabar el primer. Això indica un matís respecte
de la reflexió sobre els materials recopilats que és interessant de treure a col·lació,
precisament per la diferència que marca, llavors, respecte d’Huguet, independent-
ment de l’encert d’aquesta classificació. En Borràs hi havia una intenció que anava
més enllà de la divulgativa, i això també ho apunta la carta enviada a Josep Calve-
ras: oferia els seus materials per a la consulta, per als treballs filològics i folklòrics,
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
191
cosa ben diferent dels propòsits d’Huguet, que pretenia més aviat encoratjar per a
la recerca i exalçar la riquesa de la llengua.
Des d’una òptica global, no ha d’haver-hi cap dubte que la tasca folklòrica mam-
presa per la Societat Castellonenca de Cultura i, concretament, pel seu Boletín,
va ser la iniciativa institucional gestionada des del País Valencià més interessant
i reeixida de la primera meitat del segle xx. La fonamentació teòrica era prego-
na, acurada i actualitzada; els qüestionaris van ser presos a partir dels de l’Ar-
xiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, van ser respectats pels col·laboradors i
van tenir una resposta considerable; i incorporaven personalitats tan lluïdes com
Àngel Sánchez Gozalbo —el cor de la secció de folklore del BSCC—, Carles Salva-
dor —reconegut mestre i lingüista que també participaria com a informant en les
campanyes de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya—, Joan M. Borràs —que
ampliaria l’aportació paremiològica dels qüestionaris amb una col·lecció pròpia— o
Gaetà Huguet —que apel·laria al sentiment valencianista per estimular la recerca
folklòrica, predicant amb l’exemple. A més, és clar, de la col·laboració de figures tan
notables com Salvador Guinot, Manuel Betí, Ricard Carreras, Josep Pascual Tirado
o Joan Baptista Porcar, entre molts altres erudits i intel·lectuals implicats en la
vida cultural de les comarques septentrionals valencianes. Després de l’aturada de
la Guerra Civil, el BSCC va continuar publicant-se a partir de 1943 i, si més no,
fins a 2013; per bé que s’hi va publicar algun altre article aïllat sobre folklore —i
la continuació, fins a 1954, del recull de Borràs—, no va reprendre la recerca plani-
ficada a través dels qüestionaris, i tampoc no va fomentar l’anàlisi dels materials
recollits; la revista va prendre un caire molt més històric i es van reduir fins a la
mera presència testimonial els articles sobre cultura i literatura popular. En qual-
sevol cas, el BSCC representa l’auge del tractament científic del folklore i de la seva
institucionalització en els anys vint al País Valencià.
5.5 L’aportació valenciana a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Entre 1922 i 1935 es produí una de les iniciatives més ambicioses del folklore català:
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). S’endegà a partir de la important
deixa econòmica que Concepció Rabell i Cibils llegà per al conreu de la cultura cata-
lana. El 1921 Rafael Patxot i Jubert proposà que l’Orfeó Català n’assumís la direcció
del projecte a fi d’elaborar un corpus musical de les «cançons populars nostres». La
tasca de l’OCPC era triple: a) recerca i recollida dels materials amb convocatòria de
segona Part. anàl Is I
192
concursos de reculls, difusió del projecte i sol·licitud d’aportacions, i encàrrec de les
missions de recerca directament per l’Obra a fi d’efectuar reculls in situ i memòries
amb dades etnogràfiques; b) estudi comparatiu i seleccionador; i c) publicació del Can-
çoner Popular de Catalunya. L’Obra del Cançoner publicà inicialment tres volums
que incloïen les memòries de les missions de recerca, conferències i treballs d’erudició.
Amb la Guerra Civil s’aturà tot: una part dels materials de l’OCPC va quedar en
una casa religiosa de Barcelona, i la resta foren traslladats a Suïssa (Massot 2003:
550). Retornaren als anys 90 a Catalunya, a l’Abadia de Montserrat, i finalment
Josep Massot i Muntaner en va reprendre la recuperació, l’inventari i la descripció
dels materials (Massot 1993-2011), que es conserven a Montserrat i, microfilmats, a
la Biblioteca de Catalunya i a la Fonoteca del Centre de documentació de la Direcció
General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de
Catalunya (antic Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana).
Per comprendre el funcionament de l’OCPC cal diferenciar entre la convocatòria
dels concursos (concretament, dos: un de 1922 i un de 1924) i l’encàrrec de missions
de recerca, a banda d’altres tipus d’encàrrecs més personals. Els concursos eren cri-
des obertes a la recol·lecció de cançons populars en distintes modalitats, amb una
compensació econòmica variable en funció de la qualitat dels reculls, determinada
per un jurat.44 Les missions, en canvi, eren una mena de beques per a treballs de
camp d’una localització concreta (normalment, d’abast comarcal, encara que tam-
bé podien abastar diverses comarques, normalment pròximes) que s’encarregaven
directament a dos folkloristes coneguts per la institució, entre els quals hi havia
d’haver, almenys, un músic que fos capaç de transcriure la melodia cantada o toca-
da pels informants. En els pròxims apartats ens hi referirem convenientment amb
el benentès que s’entendrà aquesta diferència.
Per bé que, en comparació amb altres territoris, l’aportació de cançons valen-
cianes va ser molt menor, tant la qualitat com la quantitat —en valors absoluts—
d’aquests materials és notabilíssima i podria esdevenir una fita en la història del
nostre folklore, malgrat l’escàs ressò o impacte posterior de l’OCPC al País Valencià
—es tracta d’uns materials força desconeguts o poc citats per la crítica i pels folklo-
ristes posteriors. Sens dubte, i al costat de l’aportació dels folkloristes de la Socie-
tat Castellonenca de Cultura, els materials valencians de l’OCPC són els treballs
44 No obstant això, convé remarcar que totes les aportacions van ser premiades, cosa que perme-tia que els materials rebuts per l’OCPC passassen a formar-ne part.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
193
folklòrics més complets i acurats del període fins al moment, amb alguna matisació
important, com veurem.
Entre les diverses aportacions, podem diferenciar entre l’aportació dels germans
Joaquim i Just Sansalvador i Cortés (en missió i en concursos), la missió de Joan
Just i Josep M. Roma, l’encàrrec i la resposta d’Eduard López-Chávarri, l’aportació
de materials valencians de Joan Amades al concurs de 1924 i una aportació anòni-
ma valenciana també a aquest concurs. A més d’això, en la reunió v (juny de 1922)
de les actes del Consell Consultiu de l’Obra consta un encàrrec de missió a «En (¿?)
[sic] Gomà per les terres de València» que es duria a terme «quan l’estat de salut ho
permetés a qui en té la comanda» (Massot 1995: 268). Segons Josep Massot, «deu
tractar-se del músic valencià Enric Gonzales Gomà» que, malauradament, «no ens
consta que arribés a col·laborar amb l’Obra del Cançoner» (Massot 1995: 268) —i,
efectivament, no n’hi ha cap més notícia arreu dels materials, dels índexs o dels
dietaris i reunions del Consell de l’OCPC.
Cronològicament, la primera aportació feta pública és un primer recull per al
concurs de 1922 de Just Sansalvador. El segueixen els altres materials valencians
presentats al concurs de 1924 (de Sansalvador, d’Amades i un d’anònim) i la missió
dels germans Sansalvador pel Comtat. L’any 1927 Joan Just i Josep M. Roma em-
prenen la missió per pobles valencians de les comarques del nord, i, finalment, entre
1928 i 1931 Eduard López-Chávarri faria la seva aportació a l’Obra.
En conjunt, es tracta d’uns materials amb bona cosa de particularitats i dades
d’interès que denoten, gràcies al bon enfocament de l’OCPC, que el folklore valencià
començava a estudiar-se amb encert des d’un punt de vista metodològic i que, bé
que escassos, podia donar bons fruits.
5.5.1 L’aportació dels germans Sansalvador
Just Sansalvador i Cortés nasqué a Cocentaina l’any 1900. Començà els estudis de
música (flautí, viola i requint) amb els professors —directors de la Banda de Música
Contestana— Daniel Llopis García i Rafael Satorro.
L’any 1916, amb 16 anys, marxà a estudiar a Barcelona. Per poder pagar-se
els estudis, treballava de clarinetista en una petita orquestra de cabaret. Estudià
música (solfeig, clarinet, piano, harmonia, contrapunt i fuga) a l’Escola Municipal
de Música de Barcelona entre 1917 i 1924, amb professors com Argelaga, Balcells,
Pellicer, Millet, etc., alguns dels quals van tenir una participació molt activa en
segona Part. anàl Is I
194
l’Obra del Cançoner. Simultaniejà aquests estudis amb els de Magisteri a l’Escola
Normal de Barcelona (1918-1922). Pel que sembla, fou un alumne aplicat i amb
bons resultats acadèmics. Durant aquest temps formà part de diversos festivals i
va obtenir premis en concursos de composició, a banda de participar en concursos
organitzats per l’OCPC. També fou a Barcelona on va aprendre a escriure en català
i a apreciar-ne la varietat, i és així que pogué adonar-se de la «puresa» en què es
conservava al Comtat i escriure amb fidelitat normativa les memòries, però també
transcriure amb respecte dialectal les cançons. Durant aquest temps també fou no-
menat codirector de l’Orfeó de Sants.
L’any 1924, rebut l’encàrrec de l’OCPC de recórrer el Comtat amb el seu germà
Joaquim en missió folklòrica, va emprendre la tasca més important que va realit-
zar. Anteriorment, durant els estius de 1922 i 1923, ja s’havia dedicat a la recol-
lecció del cançoner popular i n’havia presentat els resultats a concurs. El treball
folklòric de Sansalvador es pot donar per tancat aquell mateix any de 1924: després
marxà a Madrid, on continuà estudiant composició musical amb el mestre Emilio
Vega Manzano, director de la Banda de Música del Real Cuerpo de Alabarderos.
L’any 1925 ingressà per oposició al Cuerpo de Directores de Músicas Militares. Des
de llavors exercí de director de música militar i de compositor. Passà pels regiments
d’infanteria de Burgos 36, amb campament a Lleó (1925-1930), Cerignola 42, a Te-
tuan, en la banda de música hispanoàrab (1931-1932), Galícia 19, a Jaca (1933), i
finalment fou destinat, al setembre de 1933, al regiment d’infanteria Extremadura
15 de guarnició a Algesires. Allà va conèixer la seva muller, Eduarda Piné, amb qui
tingué quatre filles i dos fills. Es va retirar l’any 1960 amb el grau de Comandant
Director de Música. Romangué a Algesires fins l’any 1980, any de la seva mort. A
pesar d’haver viscut des dels 33 anys a Algesires, sempre se sentí profundament
arrelat a Cocentaina i mantingué correspondència amb antics amics, músics i altres
coneguts, entre els quals Gerard Mur, qui col·laborà musicalment amb ell en diver-
ses ocasions, com ara preparant la lletra de l’himne de Cocentaina i encarregant-li
a Sansalvador la música, o posant lletra a l’última obra de Sansalvador, Sant Cris-
tòfol,aireisol, editada per l’Institut d’Estudis Alacantins.
Al llarg de la seva vida, Sansalvador va composar i arranjar un gran nombre
d’obres per a orfeó (el gruix de la seva obra), música militar i música religiosa, un
poema coral i una opereta, a més de transcriure algunes composicions estrangeres,
tot sota el pseudònim de Jossach d’Alacant. Les obres orfeòniques solia basar-les
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
195
en música popular valenciana (bàsicament, les que va recollir al Comtat) i, a pesar
que solia incloure la lletra en català o partir d’aquesta, l’obligaven a escriure-la en
castellà al costat.
La ciutat de Cocentaina li dedicà un homenatge al palau Comtal a l’agost de
1975 i l’any 1978 se li va dedicar un carrer a Algesires. L’any 1990 es creà a Cocen-
taina un orfeó amb el seu nom.
Tingué dos germans: Joaquim, tres anys major que Just, i Miquel, sis anys més
jove; i una germana, Milagro, nou anys més jove. Tots van participar com a infor-
mants de la recerca folklòrica, a més d’altres membres de la família, però només Mi-
quel i Joaquim van col·laborar amb Just en la missió de recerca de 1924: Miquel, en
la primera sortida, i Joaquim en totes les altres. De fet, és només el seu nom el que
constava oficialment en els documents de l’Obra del Cançoner, al costat del de Just.
Joaquim Sansalvador Cortés (Cocentaina, 1897-1953) era, doncs, el major dels
germans Sansalvador. Segons una petita nota biogràfica inèdita que el seu fill, Jo-
aquim Sansalvador Moltó, cedí al Centre d’Estudis Contestans, «la seua preparació
cultural va ser la pròpia de qualsevol membre de la classe treballadora en aquell
temps de començaments del segle xx: estudis primaris». És així que sabem que la
família pertanyia a la classe treballadora i, per tant, que Just despuntà a Barcelona
per mèrits propis.
Joaquim va aprendre mecànica dels seus oncles i en va exercir, i després s’en-
carregà del negoci del pare, una botiga de queviures. Durant la infantesa estudià
solfa a Cocentaina amb l’organista mossèn Josep Reig, qui trobà grans qualitats
en el seu deixeble. Però sembla que Joaquim, de caràcter viu, mai no tingué gaire
interès per l’estudi, a pesar que arribaria a ser bon músic. Va estudiar bombardí i
baix, i quan s’adonà que li havia passat el temps i l’edat de cursar estudis superiors,
va convèncer el seu pare perquè el seu germà Just estudiés a Barcelona. Per aquest
motiu, Just el va respectar sempre.
A finals de 1923 fundà la banda de música Agrupación Musical Moderna, cone-
guda com la Música Nova, amb ell mateix com a director. El primer pasdoble que
estrenà l’escrigué Just (El Montcabrer). Joaquim Sansalvador féu diverses composi-
cions per a diversos tipus de música, algunes per a danses que es ballen a Cocentai-
na. També compongué cançons (lletra i música) per a reclutes i soldats, i és recordat
com un bon músic contestà. A la seva mort, Just compongué diverses peces (entre
les quals una marxa fúnebre) a la seva memòria.
segona Part. anàl Is I
196
Tota l’obra folklòrica d’aquests folkloristes està vinculada amb l’OCPC. A dife-
rència d’altres autors d’aquest període, no es coneix cap relació directa entre els ger-
mans Sansalvador i cap altre folklorista valencià.45 La seva obra comença, acaba i es
justifica exclusivament a través de l’OCPC i dels seus coneixements musicals i dels
contactes adquirits per Just fonamentalment a Barcelona, tot i haver-se iniciat a
Cocentaina.46 El contacte amb els seus mestres de l’Escola Municipal de Música de
Barcelona i el fet de codirigir l’Orfeó de Sants degueren ser aspectes que li obririen
portes i li suggeririen la col·laboració en l’OCPC —ben especialment el contacte di-
recte amb Lluís Millet, un dels músics principals implicat en l’Obra.
Per comprendre millor alguns aspectes referits a la datació, al contingut i a la
forma dels materials de Just i Joaquim Sansalvador, convindria diferenciar entre els
treballs que Just va presentar als concursos de 1922 i de 1924 convocats per l’OCPC
i a la missió de recerca que tots dos engegaren i enllestiren l’any 1924.
Van ser tres els treballs que Just Sansalvador va presentar a concurs: Recull de
cançons populars valencianes, conservat a la carpeta C-182 de l’Arxiu de l’OCPC;
Cançoner infantil de Concentaina,47 conservat a la carpeta B-48 de l’Arxiu de l’OCPC;
45 De fet, per la cal·ligrafia de tots els documents analitzats, que coincideix amb altres docu-ments que signa Just, i per l’ús d’un llenguatge purament normatiu —i escrit en la varietat oriental— que aprengué a Barcelona, entenem que va ser Just l’únic dels germans que va transcriure i enviar els textos i, per tant, qui més clarament exercí com a folklorista; és possi-ble, de tota manera, que Joaquim col·laborés en la transcripció de la música. Pel que sembla, Joaquim va fer una gran tasca sobretot en l’estimulació dels informants, com veurem.
46 Això no obstant, alguna de les seves composicions orfeòniques o per a banda es basen en can-çons populars que degué recollir posteriorment en altres terres en què visqué. Per exemple, el Centre d’Estudis Contestans conserva un grup de partitures seves encapçalades amb el títol «Lleonines. Fantasía sobre Canciones populares Leonesas. Fantasia de Cançons Populars del Reialme de Lleó. León, 4º trimestre de 1926», que inclouen una primera pàgina amb «Cancio-nes empleadas en esta composición – Cançons que hom n’ha fet ús en aquest treball», presumi-blement cançons populars lleoneses. La data i el lloc, recordem, es corresponen perfectament amb la biografia: entre 1925 i 1930 exercia de músic en el regiment d’infanteria Burgos 36, amb campament a Lleó.
47 Just Sansalvador escriu sempre així el topònim del seu poble, excepte al Recull de cançons po-pulars valencianes, el seu primer recull, presentat al concurs de 1922. A propòsit del topònim hi fa, a la pàgina 5, aquest comentari: «El poble de Cocentaina també s’escriu Concentaina, té la següent evolució històrica: / Contesta (capital de l’antiga Contestània pàtria dels ibers contestans) / Conçoltània (mot posat pels àrabs) / Concentaina (mot castellà) / Cocentaina (mot posat pels geògrafs de la conquesta catalana, Jaume I). / Per tant la pronunciació d’aquest nom per llurs fills és Cosentaina = llengua literària Cocentaina». Desconeixem, per tant, com és que és només en aquest recull que utilitza la forma Cocentaina i, en la resta, fa servir Concentaina.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
197
i Cançoner general valencià, conservat a la carpeta B-49 de l’Arxiu de l’OCPC.
D’aquestes obres, només la segona i la tercera han estat publicades, íntegrament, en
Cançons de Cocentaina i (1998), que edita el Centre d’Estudis Contestans.
El Recull de cançons populars valencianes fou presentat i premiat en el primer
dels concursos organitzats per l’Obra (1922), amb el lema «Fem reviure l’atavisme
sa»: va rebre un accèssit de cinquanta pessetes. Es tractava d’un quadern amb 50
cançons, recollides aquell mateix any, pertanyents, bàsicament, a Cocentaina, amb
poques excepcions de cançons recollides a Alcoi i Ontinyent, malgrat el títol genèric
del recull de cançons «valencianes» que podrien donar a entendre una localització
més àmplia.
El recull contenia algunes dades contextuals que responien el qüestionari sugge-
rit en les bases del concurs i formulat a semblança del que es feia servir en l’Arxiu
d’Etnografia i Folklore de Catalunya, tal com figura en una nota en la portada del
quadern. Aquestes dades, que es van afegir també al Cançoner general valencià,
incloïen (I) el lloc de recol·lecció, (II) la data de recol·lecció, (III) dades sobre l’infor-
mant, (Iv) dades sobre l’informant de l’informant, i (v) origen. Gràcies a això podem
saber que 19 de les 50 cançons van ser recollides entre agost i setembre de 1917 (la
resta, entre agost i setembre de 1922), segons les anotacions, cosa que és ben inte-
ressant perquè denota que ja des del segon any de Just a Barcelona, abans de l’exis-
tència de l’OCPC, començà la seva recol·lecció. Segurament, degué ser encoratjat a
fer-ho per algun dels seus mestres de l’Escola Municipal de Música de Barcelona,
que després formarien part de la institució, veient en Just un contacte de primer
ordre per a aconseguir cançons populars valencianes. Aquest fet no ens resulta pas
anecdòtic, perquè, si efectivament és tal com diem, podríem estar davant d’un dels
primers gèrmens o indicis de gestació de la futura OCPC.
A banda d’això, en el Recull també s’hi troben alguns comentaris sobre la vigèn-
cia de la cançó en el moment de recol·lecció (en el cas de les recollides el 1917, p. ex.
«Ara [1922] segueix cantantse», p. 7) o sobre el coneixement o el record que en té
l’autor (p. ex. o «Jo la he cantada des de 1904», p. 6). Cal dir, finalment, que algunes
de les cançons recollides tenien un autor conegut: normalment un captaire cec.
El Cançoner infantil de Concentaina es va presentar al segon concurs organitzat
per l’OCPC, l’any 1924, amb el lema «Fulletes que hi han al món d’una Pàtria que
no’s fon». Segons el «Breu preàmbul» amb què l’autor inicia el Cançoner, «aquest
recull, fou fet, durant les vacances de l’estiu de 1923» (Centre d’Estudis Contestans
segona Part. anàl Is I
198
1998: 32). Va ser premiat amb un accèssit de cent pessetes, el premi més gran que va
rebre. Incloïa «5348 jocs, cants i cantarelles d’infants», sempre amb informació contex-
tual (normalment s’hi explica el joc a què va associada la cançó, o la situació en què
es canta, o l’època de l’any, etc.); tanmateix, aquesta informació no seguia al peu de la
lletra el qüestionari de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore. La raó devia ser que el tipus
de treball era sensiblement diferent del que s’acostumava a proposar: no féu un con-
junt d’entrevistes per tal de transcriure cançons noves, sinó que, a partir de cançons
que ell mateix coneixia, «reuní a qualques persones de totes les edats a fi de saber,
si les cançonetes que rebé dels seus majors, havien evolucionat. […] De manera que
totes les peces d’aquest recull foren cantades pel recol·lector quan fou infant junt amb
els seus companys d’infantesa» (Centre d’Estudis Contestans 1998: 32). Malgrat que
l’informant principal del treball, doncs, és ell mateix, inclou una llista de «persones
consultades, les quals han fixat la supervivència d’aquest cançoner infantil» (ibídem)
d’entre 5 i 63 anys d’edat, que no relaciona amb cap cançó en concret.
El Cançoner general valencià segueix una estructura més semblant al Recull de
cançons populars valencianes. Es va presentar també al segon concurs convocat per
l’OCPC (1924) amb el lema «Cançons de la “Terra del Xé”49 que la Vila de Concen-
taina sense tabalet ni donsaina canta a la “Mare” que tingué» i va rebre un accèssit
de setanta-cinc pessetes. Inclou 24 cançons amb els cinc ítems contextuals que hem
apuntat més amunt. Per la resposta a la segona qüestió, la data de recol·lecció,
idèntica en tots els casos («juliol i agost de 1923»), sabem que Sansalvador va dur a
terme la recerca d’aquest treball un any abans de presentar-lo al concurs; alhora,
doncs, que el Cançoner infantil.
La cronologia és clara, doncs: l’any 1917 fa un primer recull de 19 cançons, que
uneix a les que recull el 1922 sota el nom de Recull de cançons populars valencianes,
48 Encara que a l’índex se’n compten 47, en una d’elles, «La fonteta del Milacre (7 cançons)», hi ha l’anotació següent: «7 cançons que tenen en comú la melodia; però que la xicalla canta indi-vidualment […]. La majoria de vegades una mateixa lletra és repetida una llarga estona, com si les altres no existiren» (Centre d’Estudis Contestans 1998: 71).
49 Encara que potser caldria no dubtar de la popularitat de l’expressió «Terra del Xe» per refe-rir-se al País Valencià, no podem evitar relacionar-la amb l’obra intitulada Tipos,modismesycoses rares y curioses de la terra del ge de Joaquim Martí i Gadea, els treballs del qual els ger-mans Sansalvador van tenir ocasió de conèixer —i admirar— en la missió de recerca que els va portar a Balones, a casa dels nebots de Martí, com veurem més avant. Tot i que el treball que es presentava amb aquest lema fou elaborat l’any 1923, es va presentar al concurs l’any 1924, quan Sansalvador ja devia haver visitat Balones.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
199
presentades al concurs de 1922; l’any 192350 recull els materials per als altres dos
treballs que presentà a concurs l’any 1924, i aquell mateix any recull i transcriu
els materials per a les missions, que tramet a l’OCPC l’any 1925, com s’indica en el
dietari de l’Obra: «Març 1925 / 24 / En Just Sansalvador i Cortès porta a l’oficina de
l’Obra el material recollit per ell i el seu germà Joaquim en la missió de recerca que
en l’estiu passat feren, per encàrrec i a despeses de l’Obra del “Cançoner”» (Massot
1995: 98).
Pel que fa als materials recollits, el Recull i el Cançoner general integren peces
cantades («cançons», però també «xistes», «trovos»,51 «pregàries», «cançons de bres»,
etc.) per informants adults de diverses franges d’edat. A banda d’aquestes denomi-
nacions genèriques, que sol afegir al costat del títol de cada cançó, no hi ha cap més
intent de classificació dels materials, cosa que tampoc no fa en cap dels altres tre-
balls, més enllà d’agrupar cançons infantils en el Cançoner infantil —la qual cosa
no lleva que incloga cançons d’aquesta mena en la resta d’obres.
Malgrat que les transcripcions d’aquells dos treballs són impecables des d’un
punt de vista folklòric pel respecte absolut a la lletra i la música, la inclusió de va-
riants (si es dóna el cas) i l’aplec de tota la informació contextual possible segons
el qüestionari referit, creiem que el defecte —si és que es pot considerar així—
en aquests dos treballs és, com ja insinuàvem més amunt, el títol: tant Recull de
cançons populars valencianes com Cançoner general valencià fan pensar en una
arreplega molt més àmplia de la que és. Hom podria pensar, a partir de títols com
aquests, que els treballs contenen materials d’arreu del País Valencià; en canvi, les
cançons van ser recollides, pràcticament en la seva totalitat, a la vila de Cocentai-
na. Encara que és cert que moltes de les cançons que Sansalvador va recollir devien
conèixer-se arreu del País Valencià i que, de fet, algunes devien tenir l’origen en
50 Matisem, per tant, la informació proporcionada per Francesc Jover en les «Notes biogràfiques d’en Just Sansalvador i Cortès» en Cançons de Cocentaina i (1998: 19), segons la qual es des-prèn que Just Sansalvador va recollir aquests materials durant l’estiu de 1924: en realitat, du-rant l’estiu d’aqueix any va recollir les cançons per a la missió, però els materials del Cançoner infantil de Concentaina i del Cançoner general valencià havien estat arreplegades l’any 1923. Jover degué confondre aquests treballs amb la missió, que s’havia d’haver dut a terme el 1923, però s’ajornà per al 1924 segons el dietari de l’OCPC (Massot 1995: 56-57): Just Sansalvador rebé l’encàrrec el primer d’agost de 1923, però el dia 15 d’aquell mateix mes va comunicar per carta que, per exigències del servei militar al qual estava subjecte, no podria emprendre la missió aquell any.
51 El trobo és una cançó narrativa llarga, generalment de caràcter amorós.
segona Part. anàl Is I
200
altres localitats, com ell mateix apunta en alguns casos, també és cert que el lloc
de recol·lecció mai no va més enllà del Comtat i els pobles limítrofs. En aquells
primers anys d’organització de les tasques de l’OCPC, Sansalvador devia ser, d’en-
trada, l’únic folklorista amb materials provinents del País Valencià; amb l’excepció
dels materials aportats per López-Chávarri i l’anònim que veurem, presentat al
concurs de 1924, no hi ha cap més folklorista valencià que participe en l’OCPC: els
altres materials valencians van ser recollits per autors catalans. Just Sansalvador
va ser el primer a recollir materials valencians: un dels poquíssims a fer-ho i, de
fet, l’únic folklorista valencià, amb el seu germà, que va participar en les missions.
No ens pot passar per alt, doncs, que Just Sansalvador, que mantingué entrevistes
amb alguns dels responsables de la institució, devia estar al cas de la importància
de la participació valenciana en l’Obra i de la seva responsabilitat com a valencià
de prendre-hi part. La seva resposta inicial van ser aquests dos treballs que, amb el
nom genèric de «cançons populars valencianes» o «cançoner general valencià» vol-
drien suplir l’absència de paisans: es tractava de cançons recollides al Comtat, però
en molts casos representatives, al seu parer, de tot el territori. Mai no s’estigué, per
això, d’assenyalar-ho, sempre que sabia que alguna de les cançons que transcrivia
es cantava més enllà de les fronteres del seu poble i de la seva comarca.
Com hem avançat, el Cançoner infantil de Concentaina tenia un caràcter dife-
rent: l’informant era ell mateix que, amb 23 anys, es proposava de fer una anàlisi de
l’evolució del cançoner que havia après quan era infant, amb la qual cosa va reque-
rir de la implicació d’altres informants de totes les edats52 que corroborarien o no la
supervivència o la possible evolució de les cançons. Havia de ser, per això, un treball
ben original, insòlit al País Valencià, que denotava una certa voluntat d’anar més
enllà de la pura recol·lecció amb una proposta d’estudi del canvi. Malauradament,
aquesta proposta es va quedar en el «Breu preàmbul»: al llarg del treball no s’aporta
cap mena de comentari sobre aquesta possible transformació i tot plegat dóna lloc
a un treball d’arreplega més, amb un sol informant que rep la col·laboració d’altres
persones. Siga com siga, aquest treball ja anunciava una característica que man-
tindria en la missió i que ha estat subratllada per estudiosos de la música popular
valenciana:53 la consideració d’informants joves, i no només d’informants majors.
52 En concret, informants de 5, 8, 11, 18, 23, 24, 26, 30, 37, 51 i 63 anys.53 Referint-se als informants de la missió, Fermín Pardo i José Ángel Jesús-María, en La mú-
sica popular en la tradició valenciana (2001: 21), assenyalen: «El fet que sorprén els recopila-
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
201
Pel que fa a la missió de recerca de 1924, Just Sansalvador en va elaborar la crò-
nica, encapçalada per un text descriptiu titulat «El Comtat de Concentaina. Breu
resum geogràfic-històric», seguit per la memòria de la recerca feta en cada poble i
la transcripció de cançons recollides a la comarca del Comtat. Els materials es con-
serven en les carpetes C-19, C-20, C-21 i C-22 de l’Arxiu de l’OCPC i, com ocorre
en la resta de missions, se n’ha publicat tota la crònica i una selecta de cançons: en
aquest cas, en el tercer volum dels Materials de l’OCPC (1929),54 i també en Can-
çons de Cocentaina ii (2007) amb una selecta diferent i més extensa, de 141 cançons,
però referida exclusivament al poble de Cocentaina.
La missió va començar el primer d’agost de 1924 i va durar fins el 5 d’octubre
d’aquell any. En la primera excursió el va acompanyar el seu germà Miquel, de
18 anys en aquell moment. Aquesta informació no figura en cap dels documents
oficials aportats a l’OCPC, però Sansalvador ho indica en uns documents inèdits
en què completa la informació publicada el 1929 sobre una fotocòpia de la part cor-
responent dels Materials de l’OCPC. Van fer l’itinerari Cocentaina-Millena-Gorga-
Benillup, retornaren el dia 11 d’agost a Cocentaina perquè el dia 12 començaven les
festes patronals de Sant Hipòlit. A continuació d’aquesta informació inèdita, Just
Sansalvador explica que a partir de llavors fou el seu germà Joaquim qui l’acompa-
nyà en la resta d’excursions:
En les demés excursions o eixides folklòriques des de Concentaina, m’acompanyava
el meu germà major: Joaquim (1897-1953) que també era missioner de l’Obra del
Cançoner Popular de Catalunya, que coneixia bé les comarques que visitàvem, per-
què, llavors, era director de la Banda «Música Nova Contestana». I una mostra del
seu, saber, enginy, i bon humor (bonhomia), la tenim en la quarteta que antecedeix,
animant als clients i parroquians que es trobaven al portal del molí de farina: en
espera de que els atengueren: «EstemenlaValldeSeta…ielsnúvolsjaestànahí…».
dors actuals és l’edat d’estes persones 60 de les quals eren menors de 20 anys, 85 menors de 40 i només 57 majors de 40, ja que actualment els comunicants no baixen mai dels 70 anys d’edat, tret de rares excepcions».
54 El criteri per a la selecta publicada el 1929 va ser «donar aquelles que per la tonada o pel text o per ambdues coses alhora, evidencien llur origen català d’una manera prou clara», encara que «No hem oblidat, però, els documents de folklore musical influenciats per altres cançonístiques peninsulars, molt abundosos al Comtat de Concentaina, entre els quals hem escollit els que hem cregut més bells i més característics. (Nota de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya)» (Fundació Concepció Rabell Cibils 1929: 14).
segona Part. anàl Is I
202
La quarteta a què es refereix la va incloure en la crònica de la missió: «Estem en
la Vall de Seta / i els núvols ja estan ahí / ‘nem-se’n a Quatretondeta / no mos pille
l’aigua ací» (Fundació Concepció Rabell Cibils 1929: 43). Aquesta espontaneïtat i
facilitat de Joaquim Sansalvador per a improvisar una cobla i engrescar la gent de-
via facilitar en bona mesura la participació dels informants. En un apunt biogràfic
inèdit conservat al Centre d’Estudis Contestans sobre Joaquim Sansalvador Cortés,
realitzat pel seu fill Joaquim Sansalvador Moltó, sembla reafirmar-se aquesta idea:
Per seguir la broma mon pare [durant una eixida folklòrica amb el seu germà] va
improvisar els versos següents:
M’handitqueeresmúsicnou,
tocador de cornetí.
A la nit en vindre a casa
emtocaràselflautí.
En alguns pobles, la replega de cançons se la prenien a broma. Però el cafè-licor els
envalentia a cantar en el casino o en la plaça. En les cançons de batre van arribar
a lligar a algú una corda al coll i simular l’animal en la batuda. Cantaven seriosa-
ment.
Aquesta proximitat amb la gent devia ser comuna als dos germans. Durant l’ela-
boració de Cançons de Cocentaina alguns dels informants encara eren vius i recor-
daven prou bé el moment de l’arreplega de les cançons. Francesc Jover, del Centre
d’Estudis Contestans, va poder entrevistar-se amb dos dels informants, i en un
treball inèdit a què hem tingut accés, titulat «Just Sansalvador, cronista i home
culte», il·lustra a través d’ells l’afabilitat de Just i el seu incansable interès pel fol-
klore musical:
Possiblement encara visquen arreu del Comtat moltes persones que hi van col-
laborar cantant, però nosaltres sols en coneixem dues […]. Tots dos hui tenen
quasi noranta anys i recorden perfectament molts detalls d’aquells dies. Pel que
fa a la senyora Consuelo en una llarga conversa que tinguérem ens diu d’entrada
que «Justo era un home molt sabut». Ens deia que per les vesprades anava al fila-
dor que era als terrats del Palau i «…anava apuntant en una llibreta no sé què,
mentrestant nosaltres totes rialleres cantàvem». «Ens portava llimonades per a
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
203
refrescar…» […]. En acabar aquell estudi va prometre fer-los una paella a Sant
Cristòfol. I així ho va fer. Un diumenge totes les filadores se’n van anar de paella
convidades per Just Sansalvador. […] Ens diu la senyora Consuelo que tot el dia
van estar cantant i ballant acompanyades de la guitarra. […] Ens diu que Just va
estar tot el dia «en aquella llibreta apuntant-se coses. Es veia molt entusiasmat i
totes les cançons li agradaven».
Durant la missió, els germans Sansalvador van recórrer 13 pobles del Comtat:
l’Alqueria d’Asnar, Balones, Benàmer, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Cocen-
taina, Fageca, Famorca, Gorga, Millena, Muro i Quatretondeta. Es van entrevistar
amb més de 200 persones de totes les franges d’edat, amb una gran presència del
jovent: més de dues terceres parts dels informants eren menors de 40 anys, dels
quals prop de la meitat eren menors de 20 anys. Van obtenir més de 2016 cançons,55
comptant-hi, segons la seva nomenclatura, cançons de bressol, cançons relaciona-
des amb jocs infantils, nadales, corrandes, cançons de treballada, crits populars,
seguidilles, danses, cançons-xiste, crides, ambaixades, tocades de dolçaina, diàlegs
recitats i «cançons diverses».56 Com es fa evident, aquesta és una tasca folklòrica
enorme i reeixida, amb una voluntat quasi exhaustiva en cada poble, amb la incor-
poració de variants i de dades d’interès sobre el context, els informants, la forma i
la funció de les cançons.
La crònica de la missió presenta un ric vocabulari i conté tocs literaris i obser-
vacions agudes en què traspua la percepció de la realitat segons Just Sansalvador:
Sembla que les generacions actuals no es preocupen de perllongar el tresor can-
çonístic de nostres avantpassats. Es [sic] real que, a nostra infància la gent reia
més, era més senzilla. Cantava ses alegries i tristors. I ara què fan? Doncs fruit de
les grans fàbriques de calçat de Concentaina i de les diverses fabricacions (paper,
55 Rectifiquem el nombre que publicàvem en Vidal (2015b): una recerca posterior als materials microfilmats de l’OCPC a la Biblioteca de Catalunya ens ha permès accedir a materials de la missió que llavors ignoràvem, referits als pobles de Fageca i Benimassot, d’on, en una primera visita, no van aconseguir informants. Diem «més de 2016» perquè 2016 és l’últim número de les cançons numerades, però també hi ha bona cosa de cançons sense numerar. No totes les cançons, és clar, tenien una melodia diferent: la gran majoria, i sobretot les numerades, són cobles o quartetes soltes que solien prendre una melodia comuna. Els germans Sansalvador van transcriure més de mig miler de melodies.
56 En trobareu una relació del tipus de cançó i la quantitat per cada poble a Fundació Concepció Rabell Cibils (1929: 85-86).
segona Part. anàl Is I
204
teixits, maquinària) alcoyanes [sic] han materialitzat a les multituts, estigmatit-
zant-les amb aquests mots: treball, menjar, dormir! (Centre d’Estudis Contestans
2007: 32)
El seu interès pel folklore i les qualitats de bon observador li permetien consta-
tar aspectes sobre la pervivència d’unes o altres formes de folklore entre les genera-
cions, com havia estat el seu propòsit en el Cançoner infantil. En aquest cas, però, sí
que hi fa comentaris d’interès, per exemple, sobre uns balls a Benillup: «En les dan-
ces valencianes, o siga, l’antic ballar solt, encara són molts els joves que s’hi posen.
En poblets així hi és vivent en les actuals generacions. Mentre que en Concentaina
no» (2007: 20); i sobre uns altres balls a Cocentaina: «Un dia cap al tard consegui-
rem que ens ballaren seguidilles. Es un ball que es podia fer reviure, perquè adés
les velles, hi havia quelcuna jovençola. Ho fan bé» (2007: 30).
Sens dubte, però, un dels aspectes més destacables és quan els germans San-
salvador, durant l’eixida a Balones, contacten amb els parents de Joaquim Martí i
Gadea, un dels autors més importants per al folklore valencià en el període històric
anterior, i en fan una ullada a l’obra:
S’hi presentàrem a casa dels nebots del Prevere Martí. Hem refullejat algunes de
les seves obres i no podem més que afirmar que: amant fervorós de la terra valen-
ciana, tots els seus treballs han estat per emancipar-la culturalment. Té recopilat
quantiós material folklòric en els seus treballs. Ha glossat la cançó popular i ha
enaltit la terra que el vegé néixer. De segur que fou inspirat per la mateixa fada
que cobijà Mistral en les seves soletats íntimes.
Aquest paradís encantat, conegut amb el nom de la Vall de Seta, ha trobat el
seu cantor. Aquest fou: En Xoxim Martí i Gadea (1837-1920). (Centre d’Estudis
Contestans 2007: 23).
Sansalvador mostra un gran entusiasme per l’obra de Martí, igualant-lo a Mis-
tral57 potser pel marcat component valencianista; devia ser un dels pocs materials
d’interès folklòric, si no l’únic, que degué conèixer Sansalvador sobre el País Valen-
cià composats per un altre autor. Tenint-lo com a precedent, és fàcil que veiés més
57 Per bé que considerem que la tasca de Martí i Gadea és certament lloable i única dins del context valencià del seu moment, no podem estar-nos de manifestar el nostre escepticisme en comparar-lo al cèlebre fundador del Felibritge. Es tracta de personalitats molt diferents amb objectius, també, molt diferents.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
205
justificada la pròpia pràctica com a folklorista: així cobrava sentit dins d’un marc
cultural valencià en el qual no estava sol.
Just Sansalvador acabaria la seva tasca folklòrica l’any 1924. A partir de 1925
es dedicaria a l’exercici com a músic militar, però també a la composició musical.
El Pare Vicent J. Tena, musicògraf i bibliotecari, va decidir als anys 70 del segle xx
recollir l’obra musical creada per compositors valencians. La de Just Sansalvador
ocupava 3 toms de 300 pàgines cadascun, els dos primers sobre música d’inspiració
valenciana, l’altre, sobre música inspirada en Algesires (Sansalvador 1976-1978).
Sansalvador mateix es dedicà a recollir i reescriure, a instàncies de Tena, el conjunt
de la seva obra. De les composicions d’inspiració valenciana,58 prop de dues terce-
res parts són arranjaments orfeònics o composicions per a banda a partir d’una o
diverses melodies populars que hagué recollit fins l’any 1924. Sovint incloïa en les
primeres pàgines de les partitures la lletra o la melodia popular en què es basava
cada composició. Això és una mostra ben clara de com el van marcar els anys de
recol·lecció, de la importància que hi va donar com a músic i compositor.
Quantitativament, la recol·lecció dels germans Sansalvador és la més gran que
s’hagué emprès fins llavors al País Valencià i una de les majors de tota la nos-
tra història en un període d’espai i temps tan limitats. Per la banda qualitativa,
Sansalvador és un dels primers folkloristes valencians, al costat dels relacionats
amb la Societat Castellonenca de Cultura, que exerceix plenament d’acord amb
una metodologia folklòrica. Prèviament, només Francesc Martínez havia començat
a treballar el folklore com una disciplina diferenciada i amb un mètode propi, però
no va excel·lir en el tractament de les mostres com sí que ho féu Sansalvador. La
consideració constant del context i dels informants i el respecte indiscutible per la
forma i el contingut, condicions que havia de complir segons els suggeriments de
l’Obra del Cançoner, amb la guia dels qüestionaris i les bases de participació en els
concursos i les missions de l’Obra, menaven el folklorista de Cocentaina a actuar
com calia en aquesta disciplina.
En definitiva, cal situar Just Sansalvador, amb l’ajut del seu germà Joaquim,
com un dels principals folkloristes valencians del segon període de la història de
l’etnopoètica valenciana (1912-1939), ben representatiu de la feina d’aquells anys:
va treballar adequadament el folklore, vinculat amb una institució (l’OCPC), i pre-
58 La majoria de les partitures originals manuscrites es conserven al Centre d’Estudis Con-testans.
segona Part. anàl Is I
206
cisament el tractament específic del folklore i la institucionalització del seu estudi
són les característiques principals d’aquesta etapa.
5.5.2 Més materials valencians al concurs de 1924
A banda dels reculls presentats per Just Sansalvador, hi ha dos reculls més d’origen
valencià que es van presentar al concurs de 1924, conservats en la carpeta B-144 de
l’Arxiu de l’OCPC: el número 2 i el número 4.
El recull número 2 es titulava «Música popular valenciana», i tenia el lema «Cos-
tums que’s perden». Fet públic el veredicte del jurat, Joan Amades va declarar ser
l’autor d’aquest recull.59 Constava de 22 melodies, principalment balls, cap de les
quals amb lletra, i un petit treball descriptiu de l’execució dels balls —però sense
comentaris sobre altres elements contextuals, sobre informants o sobre localitats de
recol·lecció o origen. Pel format i les característiques del recull, de materials de base
no verbal, no serà estudiat en el nostre treball.
L’altre recull, amb el número 4, no tenia títol ni autor, però sí que tenia lema:
«G[u]erra al cuplet». Convé explicar que el cuplet, com la jota, era percebut com una
forma musical forana que caldria combatre o arraconar. Vegeu, si no, els comentaris
que en faran Joan Just i Josep Roma en la missió de 1927 per terres de Castelló,
per exemple: «la tasca a fer és nombrosa, […] a causa del perill imminent que corre
de desaparèixer tot allò típic i popular davant la invasió cada dia més persistent de
jotes i cuplets que arreu s’estenen com una riuada imponent en dia de tempesta»
(Massot 1998: 23). Així doncs, el fet d’encapçalar aquest recull amb el lema «G[u]
erra al cuplet» devia ser tota una declaració d’intencions: el recull s’oferia a fi de
combatre el cuplet, com una mostra de resistència amb cançons percebudes com a
autèntiques, pròpies de la terra.
Com avançàvem, d’aquest recull mai no va aparèixer l’autor: de fet, va ser l’únic
recull en què l’autor no es va presentar. No apareix documentat en la llista dels
premiats del concurs de 1924 conservats en la carpeta B-134 (III.3, «Premi, número
i títol dels reculls. Nom i residència dels autors») ni en altres documents en què es
féu públic el veredicte («Autor no presentat», es deia sobre aquest recull en la llista
d’autors premiats apareguda en «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya» [s. n.,
59 Amades també declarà ser l’autor de tres reculls més: el núm. 3, «Danses catalanes del Ros-selló», el núm. 9, «Música de cornamusa», i el núm. 13, «Maneres populars de fer música»; i coautor, amb Joan Tomàs, del núm. 10, «Crides i tocades». V. Massot (1995: 99).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
207
1925: 199]). De moment, no hem sabut esbrinar-ne l’autoria i només en podem sug-
gerir alguna indicació.
De bon començament hem de desestimar la temptació de proposar que l’autor
del recull fos Just Sansalvador, malgrat la procedència de la majoria de les cançons
(recollides a pobles propers a la seua comarca), per dues raons: una d’extrínseca
i l’altra d’intrínseca. L’extrínseca és que Just Sansalvador va reivindicar l’auto-
ria, va demostrar i va aportar proves inequívoques de cadascun dels materials que
va presentar a concurs, tal com figura en el dietari de l’Obra: «Per lletra fefaent i
comprovants a posta, un delegat d’En Just Sansalvador i Cortès, domiciliat a Lleó
(León), declara que és aquest l’autor dels reculls n.º 14, “Cançoner infantil de Con-
centaina […]” i n.º 15, “Cançoner general valencià”» (Massot 1995: 100; la cursiva és
nostra). La intrínseca és que ni la cal·ligrafia ni l’ortografia coincideixen amb els al-
tres quaderns signats per Just: l’ortografia del recull número 4 és castellanitzada i
prefabriana, cosa que dista de la de Just, que utilitzava un llenguatge generalment
correcte i pulcre, ja que havia estat alfabetitzat en català a Barcelona. Tanmateix,
no era així en el cas del seu germà Joaquim, que només tenia estudis primaris i que,
pel fet de ser músic i director de banda, coneixia força bé els pobles de la contorna-
da i, pel seu germà, estava al cas dels concursos que es convocaven des de l’OCPC,
als quals Just sempre es presentà a títol individual. No obstant això, no tenim cap
evidència ni cap notícia de la participació de Joaquim en el concurs i fóra imprudent
assegurar-ho; més encara quan, en realitat, els pobles de procedència dels materi-
als, tot i ser pròxims, no pertanyen a la seva comarca en la gran majoria dels casos;
i les entrevistes de què tenim notícia dels dos germans no van passar dels límits del
Comtat.
En qualsevol cas, el fet que el recull fos anònim no només implica que no puguem
reconèixer ni identificar-ne l’autor, sinó també que llavors no pogueren contactar-lo
per a possibles futures col·laboracions i nous enviaments de materials, atès el dèfi-
cit de valencians.
El recull, un quadern manuscrit pautat amb pentagrames, sense cap mena de
portada ni coberta, consta de 33 pàgines numerades i 3 sense numerar, amb un
total de 6260 cançons amb lletra i música. Ve encapçalat, directament, per la prime-
ra cançó, «Cansoneta que canten els chiquets de Bocayrent (Valensia)», seguit del
60 Tot i que es numera fins a la 63, hi ha un error de numeració (no hi ha cap cançó amb el número 16).
segona Part. anàl Is I
208
«Lema: G[u]erra al cuplet», però no hi ha títol per al conjunt del recull. Les cançons
tampoc no porten un títol pròpiament dit, sinó una breu explicació que varia sensi-
blement en el grau de detall; p. ex., «Cansoneta que canten en Agres (Alacan [sic])»,
p. 6; però «Cansons que canten els chicons la vespra de nadal cuan van arreplegar el
aginaldo. (En Bocayrent). Acompanyat de simbombes», p. 6. Indicacions com aques-
tes són el màxim que s’hi pot trobar en relació amb el context i la localització del que
es recull. No es menciona cap informant ni es classifiquen ni s’ordenen les cançons
de cap manera. Pel que fa a la localització, 26 de les 62 cançons són de Bocairent;
14 de Benigànim; 3 de València; se’n localitza una sola a Bellús, a Agres, a Gua-
dasséquies, a Xàtiva, a Alcoi i a «la partida de Mariola»; en 9 s’utilitzen expressions
per a referir-se al conjunt dels valencians; i en les 4 cançons restants no consta la
localització.
Més enllà de les incògnites que envolten l’autor desconegut, aquest recull no ofe-
reix cap altra particularitat ni té més rellevància ni repercussió que el fet de ser un
dels pocs materials valencians que arribaren a l’OCPC, en aquest cas a través del
concurs de 1924. No es fa atenció a dades que podrien haver estat de molt d’interès,
tant per al recull mateix com per a la identificació de l’autor, relatives al context, als
informants, a la data de recol·lecció, etc. Entenem, això sí, que, per les particulari-
tats lingüístiques i potser també pel coneixement que s’hi demostra ocasionalment
sobre el rerefons de les cançons61 l’autor devia ser valencià, amb la qual cosa, comp-
tant els dos germans Sansalvador i Eduard López-Chávarri, són 4 els valencians
que col·laboren en l’OCPC —sempre que considerem que l’autor d’aquest recull no
és cap dels altres tres.
5.5.3 La missió valenciana de Joan Just i Josep M. Roma
La segona i darrera missió per a l’OCPC que es va realitzar per terres valencianes
va ser la duta a terme pels catalans Joan Just i Josep M. Roma l’any 1927, una de
les dues que van emprendre plegats (l’altra seria al Camp de Tarragona i la Conca de
Barberà en l’any següent).
61 Ens referim a les poques dades contextuals que s’hi assenyalen o al fet d’anomenar, molt pun-tualment, persones del territori que devien ser-hi conegudes o, si més no, devien ser coneixen-ces de l’autor: p. ex., «Canon a 3 que canta[v]en el tio Lois Mateu y els amigs en Benigani per li vern [sic] asentats al raco del foc», p. 5 (la cursiva és nostra).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
209
Joan Just i Bertran (Sant Cugat Sesgarrigues, 1897 – Igualada, 1960) va ser un
director de coral i compositor. Format musicalment a l’Escolania de Montserrat,
va passar després a estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els
mestres Morera, Millet, Pellicer i Balcells. L’any 1921 va obtenir la plaça de direc-
tor de Música del Col·legi de Santo Domingo d’Oriola i va fundar l’Orfeó Orcelità.
L’any 1925 es casà a Barcelona i cofundà, amb altres músics com Josep M. Roma,
l’Acadèmia Albéniz. Posteriorment treballaria en altres orfeons, ateneus i bandes
musicals de Catalunya.
Josep Maria Roma i Roig (Alguaire, 1902 – Sant Cugat del Vallès, 1981), com-
positor, pianista i organista, també estudià a l’Escolania de Montserrat i després
a Barcelona, a l’Acadèmia Granados. Cofundà l’Acadèmia Albéniz i, durant més de
trenta anys, col·laboraria amb l’Orfeó Català com a pianista i organista. Al llarg
de la seva trajectòria excel·liria com a pianista i passaria per diverses acadèmies,
conservatoris i orquestres. Entre altres, seria pianista al Palau de la Música, on
establiria una bona relació amb Lluís Millet, un dels principals organitzadors de
l’OCPC.62
Els materials corresponents a la seva missió es conserven en les carpetes C-71
i B-189 de l’Arxiu de l’OCPC. Segons el dietari de l’Obra, al juliol de 1927 els dos
músics signen i emprenen la missió cap a Castelló (Massot 1995: 152). La finalitzen
l’1 de setembre d’aquell any i entreguen els materials definitius el 21 de desembre
(Massot 1995: 162). A causa de la interrupció de la Guerra Civil i, després, del pro-
cés de recuperació i catalogació dels materials a Montserrat, la memòria i la selecta
de cançons no apareixerà fins l’any 1998, en el volum vIII dels Materials (v. Massot
1998: 11-83).
Des de l’11 de juliol fins a l’1 de setembre de 1927, doncs, Joan Just i Josep M.
Roma recorren diversos pobles de la Plana Baixa, el Baix Maestrat, l’Alt Maestrat
i els Ports. Aconsegueixen un total de 269 cançons i melodies de Vila-real, Vinaròs,
Benicarló, Peníscola, Xert, Morella, Catí, Sant Mateu, Benassal, Benicarló i Orio-
la.63 Encara que la motivació de Just i Roma de recórrer aquestes terres podria ben
62 Devem —i agraïm— bona part d’aquesta informació i alguna altra relacionada a la Dra. Jose-fina Roma, neboda de Josep M. Roma.
63 En concret, els materials 1-12 pertanyen a Vila-real; 13-39, a Vinaròs; 40-56 i 259, a Benicar-ló; 57-58 a Peníscola; 59-77 a Xert; 78-143, 249-258 i 261 a Morella; 144-167 a Catí; 168-189 a Sant Mateu; 190-248 a Benassal; i 260, 262-269 a Oriola. Més endavant explicarem com és que hi trobem materials oriolans.
segona Part. anàl Is I
210
deure’s a la visió estratègica de Rafael Patxot o del suggeriment d’algun altre mem-
bre de l’Obra —la majoria de les missions eren encàrrecs, excepte si algú demanava
explícitament un lloc—, atès que pel País Valencià només s’havia fet la missió pel
Comtat dels germans Sansalvador, també podria haver-hi alguna altra raó afegida:
la coneixença prèvia de, almenys, un contacte en un d’aquests pobles, com analitza-
rem més avant.
El total de cançons recollides abraça gèneres ben diversos: cançons de treball
(de sega, de batuda, de plega de garrofes, d’olives, de pitjar el raïm, etc.), nadales,
tota mena de cantarelles i jocs infantils, cançons festives, cançons de bressol, can-
çons de sereno, cançons religioses i gojos, etc., a més de tocates instrumentals per a
processons, balls i altres festivitats. També és ben variat el tipus d’informants, de
tot l’espectre d’edats, per bé que és especialment nombrós —més que en el cas dels
germans Sansalvador— el nombre de xiquets que hi van participar. És impossible
de determinar, perquè solien acudir-hi en grups, normalment dividits per sexes,
menats per un primer contacte com un mestre o un capellà. Així mateix, l’extracció
social dels informants també és variada, tal com anuncien al començament de la
memòria:
Havem cuidat que totes les classes socials passessin per davant nostre. Els pagesos,
vells i joves, els cantaors més afamats del poble, guitarristes, cecs (si per desgràcia
n’hi havia), xiquets, xiquetes, grans i petits, gaiters o dolçainers, etc. i acabant
pel mestre, vicari, rector, sagristà, escolans, tots, absolutament tots passaven pel
davant nostre o nosaltres passàvem per davant d’ells, com se vulgui.
La tasca començava després de la reglamentària presentació a alguna persona
del poble per mitjà d’alguna carta o tarja. (Massot 1998: 17).
En aquest sentit, pel que fa als informants, és un dels reculls cançonístics valenci-
ans més complet des del punt de vista de la representativitat. Tal com havia de ser en
un encàrrec de l’OCPC, les dades relacionades amb els informants (nom, si es coneix;
edat; ofici; lloc de naixement) apareixen gairebé sempre consignades, però no és el cas
de la data concreta de recol·lecció. Quant al context de cada cançó, sempre s’indica
molt sumàriament i, de vegades, es remet a alguna publicació catalana existent: so-
bretot Cançons i Jocs cantats de la Infantesa d’Aureli Company i Francesc Baldelló
(1923), però també en alguna ocasió es remet a Manuel Milà i Fontanals. Mai no es
fa referència a cap folklorista valencià.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
211
La majoria de les cançons són «dictades», recollides a partir d’entrevistes amb
informants, és a dir, de situacions descontextualitzades; però hi ha una mostra no
menyspreable de cançons «copiades del natural», és a dir, transcrites en el moment
precís en què són cantades espontàniament pel poble. És el cas, per exemple, d’alguns
cants religiosos, de cançons de sereno, de cançons infantils i també de cançons de
treball. Això indica una atenció constant a l’acte folklòric i una agudesa musical ben
potent. No vam trobar aquesta indicació en els cançoners dels germans Sansalvador,
amb la qual cosa aquest podria ser un dels pocs cançoners valencians amb aquesta
característica, si més no feta constar explícitament.
Un altre aspecte interessant d’aquesta missió és el contacte que estableixen amb
diverses patums de la intel·lectualitat castellonenca del moment: Salvador Gui-
not, alcalde de Castelló i fundador de la Societat Castellonenca de Cultura; Carles
Salvador,64 el conegut poeta, gramàtic i principal difusor de les normes de Castelló;
o Joaquim Garcia Girona, mossèn i poeta. Salvador Guinot els facilitaria contactes
i cartes de presentació, i Carles Salvador i Joaquim Garcia Girona participarien
activament, engrescats, com a informants i com a captadors d’altres informants.
Tanmateix, si aquest cançoner té un defecte és un cert prejudici dels folkloristes
davant del material que esperaven trobar al País Valencià, i del biaix que apliquen
en conseqüència. La memòria de recerca ve encapçalada pels comentaris següents:
Respecte al nombre i qualitat de les cançons que anem a trobar, no tenim pas una
impressió massa bona, ja que, sabem de sobres que la influència de la jota i la parla
castellana s’han deixat sentir en les terres del Regne de València. Però pensem que
la província de Castelló, com en realitat és, serà la que millor conserva les tradi-
cions, cants i danses que els nostres avantpassats hi varen importar acabada la
conquesta pel rei Jaume: i això ens anima força (Massot 1998: 17).
Això pressuposa diverses idees preconcebudes poc afortunades, com ara que els
materials que hi esperen trobar seran el fruit de la transmissió intergeneracional
ininterrompuda d’ençà de la conquesta catalana; que els valencians no hauran sa-
but generar literatura popular nova des d’aleshores; que no hi haurà hagut proces-
64 La primera vegada que apareix com a informant en els documents, és presentat de la manera següent: «[Benassal, cançó 190] Dictada per els xiquets de l’escola del Sr. D. Carles Salvador, Mestre nacional, jove de 35 anys, poeta imitador de Carner i partidari de Catalunya tal com la voldria La Publicitat». Els seus alumnes dicten algunes cançons, però també ell mateix.
segona Part. anàl Is I
212
sos d’intercanvi i apropiació de literatura popular amb altres pobles; que els ara-
gonesos no van formar part de la conquesta valenciana o, si en van formar part, no
n’han de quedar recialles; que tot el País Valencià està castellanitzat (l’any 1927!),
excepte, en part, el que voreja Catalunya; que, en definitiva, tot el que no semble
autènticament català no serà propi del poble valencià i, per tant, no pagarà la pena
recollir-ho. Aquests prejudicis afecten directament a la recerca i als filtres que hi
apliquen, en tant que no només solen evitar la recol·lecció de cançons en castellà
(encara que en recullen algunes, sobretot religioses) sinó també de cançons en ca-
talà sota formes enteses com a foranes, com ara jotes (amb alguna excepció molt
puntual, que justifiquen degudament per la bellesa) o cuplets.
De fet, els comentaris incendiaris contra les jotes en la memòria són freqüents:
«Llàstima que aqueix poble [Catí], que devia tenir una riquesa immensa de cançons
a causa de la seva musicalitat, es troba avui malejat completament per la jota. La
jota es canta i es balla amb el mateix entusiasme que a la terra del Pilar» (Massot
1998: 22); «També la jota ha fet de les seves aquí [a Sant Mateu], i si res de bo s’hi
hagués conservat en aqueix poble, cosa que hauríem copiat sense molèsties per les
facilitats que tinguérem»,65 «només poguérem apuntar-nos alguna que altra “cançó
d’era”. Tota la resta, jota i jota. Res, igual que a Riela. El que és xocant és el deler i
intenció que hi posen en cantar-les»; «sobretot la tasca a fer és nombrosa, i és feina
que empeny a causa del perill imminent que corre de desaparèixer tot allò típic i
popular davant la invasió cada dia més persistent de jotes i cuplets que arreu s’es-
tenen com una riuada imponent en dia de tempesta» (Massot 1998: 23). En aquests
comentaris llegim clarament, doncs, que els folkloristes desisteixen directament
davant les jotes i no en recullen per no considerar-les pròpies dels valencians; i, a
més, se sorprenen del goig del poble en cantar-les.
Encara hi ha una particularitat en aquest cançoner, que ja hem avançat al comen-
çament d’aquest apartat, que el singularitza i l’enriqueix. En el moment que empre-
níem la recerca sobre tots aquests documents, segurament la part més desconcertant
dels materials continguts en la missió Just-Roma va ser la descoberta d’un total de 9
cançons localitzades a Oriola, situades al final de tots els documents recollits (cançons
núm. 260 i 262-269). No enteníem com podien haver-hi arribat, sabent que durant els
65 Segons Massot, aquest fragment és «una mica confús, que mantenim sense cap canvi» (Mas-sot 1998: 23); en qualsevol cas, s’entén que el que s’hi vol dir és que el que hi van trobar bà-sicament van ser jotes: si haguessen trobat qualsevol altre tipus de material «bo», s’haurien llançat directament a copiar-lo.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
213
mesos que va durar l’estada al País Valencià de Just i Roma no teníem constància de
cap visita a Oriola i, en aquest sentit, no s’explica absolutament res en la memòria.
En una primera hipòtesi ens vam plantejar si el poeta mossèn Joaquim Garcia
i Girona els podria haver facilitat els materials o, si més no, els contactes, atès que
durant el moment de la missió exercia a Oriola però feia una estada al seu poble
natal, Benassal. En concret, per exemple, a la cançó número 200 els missioners
apunten que aqueixa cançó, localitzada a Benassal, fou «dictada pel Sr. [Carles]
Salvador i Mossèn García Girona. El poeta de Castelló es Mossèn Xoxim (Joaquim)
i te molta afició a les coses populars. Es fill de Benasal i resideix a Oriola a on de-
sempenya una càtedra en el Seminari. Es ja de bastanta edat», és a dir, s’apunta un
contacte directe amb la ciutat d’Oriola entre els informants. Tanmateix, és una con-
clusió precipitada i errònia determinar que les cançons d’Oriola fossen facilitades
per Garcia Girona: en cap d’aquestes cançons se’l menciona com a informant ni com
a primer contacte a partir del qual apareixen altres informants, cosa que, en canvi,
és força constant en tot el recull quan això ocorre.
Per explicar-nos-ho cal que fem un examen detingut a aquestes cançons i a les
explicacions contextuals, així com a altres aspectes relatius a la trajectòria dels
missioners. Així, el primer document localitzat a Oriola, el núm. 260, ve encapçalat
pel que sembla —i només té sentit que siga— un any: 1922.66 És a dir, cinc anys
abans de la missió pel nord valencià. Encara podem apuntar un altre detall, que
descobrim en aquest fragment referit a la cançó núm. 269, «Desperta Aurora»:67
Aquesta melodia com varies de les que succeeixen68 les pugué copiar gracies al Sr.
D. Eugeni Cases, mestre nacional d’Oriola, fill de la mateixa ciutat, de 29 anys,
66 No tindria sentit, per exemple, que aquest número es referís a la paginació, perquè els mate-rials no van numerats per pàgines, sinó per cançons; i, en qualsevol cas, aquests materials no ocupen 1922 pàgines, ni molt menys.
67 La cançó, «Dios te salve Luna clara / De la Trinidâ inefable / Consuelo de nuestra patria / Ma-ría de Monserrate (bis)», inclou, en els comentaris, el relat següent: «La Ciutat d’Oriola te per Patrona a la Verge de Montserrat. Segons l’istoria, els soldats del Rei D. Jaume varen trobar una estatua, imatge de la Verge. Els soldats aragonesos l’anomenaren “Pilar” i els catalans Montserrat. Com que això originà el desagrado, varen fer a “palletes” el nom que devia quedar a l’imatge, i varen guanyar els catalans. Actualment parlen el castellà, per mes que els noms, títols i barriades, encar porten el segell català». El relat i el comentari final denoten haver estat en contacte amb la gent d’Oriola i, de fet, haver-ne recorregut amb atenció els carrers.
68 No hi ha cap més cançó després d’aquesta, encara que, pel tipus de cançó recollida, potser pot voler dir «antecedeixen».
segona Part. anàl Is I
214
secretari del desaparegut «Orfeón Orcelitano». El Sr. Cases m’acompanyà a les 4
del matí dels volts de Nadal a l’horta on habia citat als cantadors de l’Aurora espre-
sament. Reunits en una casa d’un acomodat propietari «huertano» hi havia uns 25
joves amb el «guia», o sia, el que porta la direcció del cant amb una campana de ma.
La llar encesa, la família al voltan, els cantors fent voltes i a les 5 d’una matinada
fresca, per no dir gelada, començaren a cantar aquestes precioses tonades.
Com es pot advertir, aquesta cançó fou recollida «pels volts de Nadal», i no durant
l’estiu, que és quan es dugué a terme la missió. Confirmem, doncs, que la data de recol-
lecció dels materials d’Oriola és diferent a la resta. Per les dades que en tenim, desem-
bre de 1922. D’altra banda, el que sembla el primer contacte del folklorista en aquest
comentari, Eugeni Cases, d’Oriola, fou secretari de l’«Orfeón Orcelitano». Precisament,
Joan Just en fou el fundador i director, l’any 1922 encara hi treballava i residia a Orio-
la. També es fa una altra referència a aquest orfeó en la cançó núm. 265, «Misteris del
Rosari»: «Dictada per l’antic sagristà de San Vicente,69 poblet proxim a Alcacant [sic],
anomenat a Oriola “el Molinero”. Es del ofici i deu tenir uns 40 anys, perteneixia al Or-
feón Orcelitano». Fet i fet, durant els anys en què Joan Just estigué treballant a Oriola,
hi va aprofitar el temps per dedicar-se a la recol·lecció abans de participar activament
en l’OCPC. Els materials recollits van ser copiats ací, posteriorment,70 com a part de
la missió de 1927, sense ser-ho, presentant-los com una continuació: no hi ha cap tall
entre les cançons d’Oriola i les anteriors i, de fet, una s’hi presenta barrejada: la 261,
que pertany a Morella, apareix entre la 260 i la 262, d’Oriola.
De fet, es dóna el cas d’un informant a Oriola amb qui després Just i Roma co-
incidiran a Xert: el jesuïta Antoni Sagarra, «de 29 anys, fill de Catí, […] jesuita, i
germà del Rector de Xert, Mossen Miquel Sagarra», que proporcionà a Just dues
cançons a Oriola i més avant tornaria a exercir d’informant (i proporcionaria in-
formants) a Xert. Així mateix, el seu germà Miquel, que segurament Just hagué
conegut també a Oriola, els va proporcionar informants i els acollí ben amablement
a Xert, segons les notes de la memòria:
69 Deu referir-se a Sant Vicent del Raspeig.70 El fet que els materials van ser copiats en aquest document ja a l’any 1927, i no el 1922, ens
sembla clar, no només per l’ordre i la disposició de les cançons (en el mateix quadern que la resta, però al final) sinó també perquè s’explica que l’Orfeón Orcelitano ja havia desaparegut, mentre que era ben actiu l’any 1922. Just les recolliria en un altre document i les copiaria ací per a incloure-les en els documents de la missió.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
215
Xert és un poblet petit i ben interessant. Ens decidírem a fer-hi cap perquè hi
teníem una amistat que ens podia servir molt per al nostre objecte. Coneixíem de
temps el Sr. Rector. Aquest bon senyor i amic quedarà gravat en la nostra memò-
ria amb lletres d’or, ja que en els dos dies que estiguérem a Xert no va pas saber
com obsequiar-nos i ajudar-nos. Per mitjà d’ell poguérem posar-nos en comunicació
amb tot el poble i traguérem unes cançons ben boniques d’infants, d’era, de segar,
de xiquetes. En fi, tot el que ens va poder interessar, tot ho vàrem recollir mercès
a l’amable intervenció de Mn. Miquel Sagarra.
Com havíem avançat més amunt, a banda de la necessitat de materials valen-
cians i de la proximitat del nord valencià amb Catalunya, podria ser aquesta, la
coneixença de contactes per aquests pobles, una raó més que menaria Just i Roma
a animar-se a recórrer-los.
Entre aquests materials oriolans, segurament el més extraordinari és la prime-
ra cançó, amb el núm. 260, que transcrivim pel seu interès:
Joc d’infants
Al ciclón del Deu
(Els esclops de Deu)
vengaba santigua
(fangava Sant Joan)
sila baila
(. . . . . .)
San Pere navarro de la
(Sant Pere nava al darrera am el)
tiqui tiqui tac.
(tipi tipi tam.)
Es veu clarament que es una corrupció del joc català.
Dictat per Don Santiago Casanovas de 24 anys d’edat, fill d’Oriola, d’ofici músic.
Ell mateix confessà que no ho entenia pro [sic] que quan era petit ho jugava can-
tant-ho d’aquesta manera.
Vegi’s el nº 53.71
71 La cançó que recullen amb el número 53, de Benicarló, és la següent: «“Joc d’infants” / Els esclops de Deu / l’in dïa Sant Joan / triant el gram: (bis.) / Sant Pere / l’in va al darrera / cau el trinc i trinc i tranc…». També n’és una variant la cançó núm. 139, de Morella: «“Els esclops
segona Part. anàl Is I
216
La cançó, en el que sembla un català macarrònic, devia ser o bé una romanalla
de la literatura popular en català a Oriola o bé una importació de la cançó en català
des d’un poble veí, cantada per castellanoparlants que, no entenent-ne el significat
o les paraules, en resseguien la lletra amb imaginació. L’informant d’Oriola, sense
entendre’n la lletra, assegurava haver jugat el joc, de manera que devia ser-hi po-
pular, és a dir, no era una cançó apresa posteriorment, d’adult, per l’informant, que
podria haver-la pres d’un altre lloc. És curiós que no només s’hi va transcriure la
lletra, sinó també la possible correspondència amb el català, que, estranyament, no
es correspon a cap de les dues altres versions que Just i Roma recullen a Benicarló i
a Morella: o bé es tractava d’una versió que devien conèixer ells, o bé era una inter-
pretació lliure a partir de la lletra. Encara hi ha una altra cançó en català recollida
a Oriola, però aquesta té una raó de ser clara i diferent: l’informant, que treballava
a Oriola, era de Gandia, poble catalanoparlant.72
En poques paraules, doncs, aquesta segona i darrera missió valenciana de l’OCPC
presenta un seguit de particularitats condicionades pels folkloristes catalans que la
mamprengueren. Tot i que enfrontaven la tasca amb algun prejudici que, certa-
ment, va perjudicar negativament la recerca, i que en quantitat eren lluny d’igua-
lar els germans Sansalvador —per bé que el nombre de cançons recollides, 269,
és elevat—, per la resta el resultat va ser excel·lent: consultaren un gran nombre
d’informants d’edats i procedències socials ben diverses, tingueren l’ocasió —l’olfac-
te, l’encert— de transcriure cançons preses de la interpretació espontània de l’acte
folklòric, entraren en contacte amb figures de l’elit intel·lectual castellonenca del
moment i inclogueren un petit recull de cançons a Oriola que, tot i ser anterior, va
ser integrat com a part de la campanya valenciana de Just-Roma, sense que formés
part de la missió i, per tant, sense donar-ne compte en la memòria. Aquest recull, al
costat de les recerques de la Societat Castellonenca de Cultura, seria el primer que
tindria en compte els pobles valencians septentrionals; però, a més, seria la primera
incursió de folkloristes catalans en l’estudi del folklore verbal valencià —descomp-
de Deu”. / “Al joc dels cops / Jugava el tio Joan / Tirant les claus / I el ferre li va’l darrera / Con el tric tric i trac”». La melodia és semblant en els tres casos.
72 Es tracta de la cançó número 263: «Tio Pep / Aquell que te un melonar / Tio Pep (bis) / I li furten els melons / Tio Pep Tio Pep Tio Pep. / Es pot guardâ el melonar / Tio Pep (bis) / Dintre de sos pantalons / Tio Pep Tio Pep Tio Pep. / Dictada per Mossen Tomás López, Xantre de la catedral d’Oriola, apresa a Gandia, d’on es originari».
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
217
tant el cas d’Amades, doncs, de base no verbal. Per tot plegat, aquest treball és un
dels més suggestius d’aquest període.
5.5.4 La col·laboració d’Eduard López-Chávarri
Eduard López-Chávarri fou, segurament, una de les primeres personalitats valenci-
anes del món de la música en qui es va pensar per a la col·laboració en l’OCPC. Tant
és així que fou l’únic valencià a rebre una de les lletres de convit que es van enviar a
«corporacions i personalitats» per ser convocats «a la sessió inaugural de les tasques
del “Cançoner Popular de Catalunya” del dia 6 de gener de 1922» (Massot 1995: 16).
Tot i que no hi va assistir, va manifestar la seva «adhesió» com a resposta a la invi-
tació a col·laborar.
Tardaria 6 anys (1928) a aportar els seus primers materials, que no dependrien
de cap missió ni concurs, sinó que serien oferts independentment d’aquests. En-
viaria alguns d’aquests materials a través de Lluís Millet, amb qui mantenia el
contacte, com també hagué tractat amb Felip Pedrell, de qui fou deixeble, i altres
músics catalans com Enric Granados o Enric Morera (que també va ser convidat a
la sessió inaugural).
En total, l’Arxiu de l’OCPC conserva 3 documents seus, tots en la carpeta B-121
(Camisa xxx, titulada Música popular valenciana recollida per Eduard L. Chavarri
i tramesa pel seu col·lector a l’Obra del «C. P. de Catalunya»), ben documentats en
el dietari:
– El primer document, amb el número 1, és un full amb una «Tonada d’infants»
i una «Cansó burlesca» que sembla datat l’any 1929 —tot i que la cal·ligrafia
no és clara— i que deu correspondre’s a les «dues cançons d’infants» recollides
a València de què parla el dietari l’any 1931 (Massot 1995: 205). Cronològica-
ment, és la seva última aportació a l’OCPC.
– El document amb el número 2, un plec pautat amb pentagrames, de 12 pàgines
numerades, titulat Musica popular valenciana recullida per Eduart L. Cha-
varri, que deu ser el primer dels documents aportats; si és així, va arribar el dia
2 d’agost 1928 (Massot 1995: 171). Inclou marxes, tocates, danses i 10 cançons.
– I el document amb el número 3, un plec de paper pautat de 4 pàgines sense
numerar que comença amb un «Segueix la música popular valenciana» i acaba
segona Part. anàl Is I
218
amb un «seguirà».73 Per aquestes indicacions, entenem que és el segon dels
tres documents enviats a l’obra, la data de recepció del qual es correspon al 21
setembre 1928 segons el dietari (Massot 1995: 174).74 Inclou 6 cançons.
En realitat, els tres documents no presenten especificitats importants entre ells
més enllà del nombre de cançons; només el segon es diferencia dels altres perquè
també inclou música instrumental (marxes, tocates i danses), però el «mètode» o les
breus anàlisis són sempre molt semblants. En total s’hi poden comptar un total de 18
cançons, majoritàriament en català (encara que n’hi ha també alguna en castellà),75
incloent-hi algunes variants. No hi ha res que ens indique que les lletres o la melodia
hagen estat manipulades: semblen transcripcions fidels.
Tot i que no reben cap tipus de classificació, hi trobem cançons infantils, burles-
ques, nadalenques, albades, de treball, festives… al costat de les quals normalment
López-Chávarri descriu el context en què solen ser cantades, o els jocs o costums
que s’hi vinculen. Aquesta anotació contextual, tanmateix, és irregular: no és siste-
màtica o pot resultar incompleta en molts casos. Els comentaris més detallats són
relatius a les festes (les Falles i la cançó associada) i als costums, com el dels fana-
lets infantils de l’estiu elaborats a partir de síndries, que inclou un dibuix. També
sol incorporar altres notes de tipus més tècnic que connoten una certa anàlisi dels
materials (per exemple, parla de cançons de «cor unisonal» per a les cançons canta-
des alhora en un grup gran) o, com a mínim, un seguit d’intuïcions en comentaris
del tipus «[aquesta cançó] no sembla popular».
Pel que fa a la localització dels materials, no sempre s’indica amb claredat, però
quan és així majoritàriament pertanyen a les comarques de l’Horta i la Costera,
amb una excepció de l’Alt Palància (Castellnou). De fet, mai no anota dades espe-
cífiques dels informants; de vegades, però, parla d’ell mateix com a informant, o bé
d’un col·lectiu indeterminat de persones («filaneres», «fadrins», «vehinat», «persones
73 De fet, si tenim present l’últim document que va aportar, ací numerat amb l’1, és el full amb les dues cançons infantils que, per tant, devia entendre com a continuació d’aquest document.
74 De fet, en un dels comentaris a una de les cançons d’aquest document, podem llegir: «Encara avui, 1928, p’els barris..» (comentari a la cançó «El “vi… vi… viva”»).
75 Fidel a la reproducció literal de la lletra, López-Chávarri respecta la fonètica catalana de les cançons en castellà cantades pels valencians, per exemple, en la pronunciació de la consonant fricativa interdental: «disen». Ell mateix hi reflexiona; p. ex., «la imperfecció dels cantaires li dona el aspecte que copiém “literalment”», i inclou un «(sic)» davall de cadascuna d’aquestes pronunciacions acatalanades de la lletra.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
219
del voltant familiar», etc.). Això sí, en un cas indica el nom d’un recol·lector que li ha
fet arribar algunes de les cançons: «enviades a mi desde Ayelo de Malferit […] per el
organiste y mestre d’escola Joséph Ma. [paraula illegible: Castelló?],76 en 1908. Diu
que ya les cantaben vint anys enrere quand ell era jove» (document 2, p. 7). Com a
mínim, aquest recol·lector li envia 4 cançons d’aquest document i, si l’identifiquem
com la mateixa persona, també una del document 3. A més, hi ha alguna altra
cançó que López-Chávarri localitza a Aielo de Malferit i assenyala que la data de
recol·lecció recula vora tres dècades (1892), quan ell encara no arribava a la vintena
d’anys: és possible, doncs, que aquestes altres cançons també fossen recollides pel
mateix home que li envia les altres cançons d’Aielo. En qualsevol cas, en general,
per les poques dates de recol·lecció que s’apunten i no semblen pertànyer a cap altre
recol·lector, que abracen des de finals dels anys 90 del segle XIX fins a 1928, sembla
que el conjunt dels reculls de López-Chávarri respon més a una curiositat continu-
ada al llarg de la seva trajectòria vital que no pas a un temps concret de recol·lecció
determinat per l’encàrrec de l’Obra del Cançoner.
Siga com siga, amb això tenim dades més que suficients per posar en relació
aquests documents amb els materials etnomusicals que Felip Pedrell va aportar
al fons documental de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, «dels quals tan
sols es té notícia d’un petit treball titulat Canciones y bailes populares valencianos,
consistents en deu melodies de caire popular amb lletra i música» (Calvo 1991-1992:
331). Aquests materials a què es refereix Calvo van ser tramesos a Felip Pedrell per
a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya per Eduard López-Chávarri, tal com
es pot llegir en el segon volum de la revista de l’AEFC, Estudis i materials, referida
al curs 1916-1917:
PEDRELL (Felip)
Cançons i balls populars valencians. Lletra, tonada i notes (segons materials aportats
per Eduard L. Chavarri).
1. El ball dels nanos: València. 2. Marxa dels nanos: íd. 3. Tres tonades de dances:
Serres de Mogent i Vall d’Albaida (València). 4. Cançó. La Molinera té un vestit ple-
gat…: Vall d’Albaida. 5. Cançó de bressol: La meua chiqueta és l’ama del corral…:
Regne de València. 6. Cant de noies en treballs agrícoles: Dicen que los celos matan…
76 Proposem Castelló perquè és aquest el cognom que figura en la tercera pàgina del document 3, una cançó «recollida en Ayelo de Malferit per don J. Castelló»: podríem entendre que són la mateixa persona.
segona Part. anàl Is I
220
Xàtiva, Vall d’Albaida, Ribera Alta. 7. Cant del batre: Regne de València. 8. Chor
de joves: La Molinera de arriba…: Castelnovo, Segorbe, Castelló de la Plana. 9. Meo-
lodia o marxa de processó en els pobles: Regne de València. 10. Cant de les falles: Per
ahí hi ha una estreta velleta pà la falla de San Chusep?…: Regne de València. 11. Les
albaes: Regne de València (AEFC 1917: 190-191).
Encara que amb un altre ordre, les cançons es corresponen, en part, amb les que
López-Chávarri aportà a l’OCPC en el document amb el número 2 (el més antic) a què
hem fet referència més amunt. Per tant, és fàcil que el document de López-Chávarri
tramés a Felip Pedrell per a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore fos tornat a copiar per ell
mateix i enviat a l’Obra del Cançoner amb petites modificacions i ampliacions. Tot
plegat vol dir que la recerca de López-Chàvarri, si més no la recol·lecció d’una part
de les cançons enviades a l’OCPC, és de l’any 1916 o anterior: per tant, d’alguns anys
abans que es fundés la institució.
L’aportació d’Eduard López-Chávarri a l’OCPC, doncs, no és de les més brillants,
però creiem que té un interès múltiple per alguns punts que hem esmentat. En pri-
mer lloc, perquè és l’únic valencià que apareix en la primera lletra de convit per a
col·laborar en l’OCPC; això vol dir que és reconegut com a autoritat en el món de la
música, però també com a autoritat dins del folklore valencià. En aquest sentit, ja ha-
via col·laborat aportant materials a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya per
al curs 1916-1917: el contacte entre ell i Felip Pedrell, que formaria part de les dues
institucions (AEFC i OCPC), cal datar-lo al voltant d’aquests anys i degué haver faci-
litat l’aparició del nom de López-Chávarri en la lletra de convit. En segon lloc, també
és interessant perquè les indicacions sobre les dates de recol·lecció i la col·laboració
d’almenys un altre recol·lector impliquen que l’interès pel folklore d’Eduard López-
Chávarri havia estat constant, fins i tot prèvia a la creació de l’OCPC, i que mantenia
contacte amb altres persones que també sentien inquietud per la replega de cançons
populars. I, en darrer lloc, si, certament, en els seus reculls López-Chávarri no apun-
ta a la sistematicitat metodològica dels missioners, per exemple, que treballaven amb
qüestionaris i indicacions clares, sí que assenyala dades que poden resultar d’interès,
sobretot relatives al context de les cançons, i té cura de transcriure bé lletra i música.
Així doncs, l’aportació de López-Chávarri a l’OCPC és, sobretot, un testimoni de la
inclinació que aquest autor tenia pel folklore, del seu reconeixement per la matèria,
de la seva estreta connexió amb músics, folkloristes i institucions de Catalunya i d’al-
guns trets de la seva manera de procedir.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
221
5.6 L’aportació al Llegendari Popular Català
L’any 1926 tingué lloc el primer concurs del Llegendari Popular Català, convocat
l’any anterior per la Institució Patxot al si de la Secció d’Arqueologia, Filologia i
Folklore del Club Muntanyenc, «degut a una proposta d’En Rossend Serra i Pagès»
(Patxot [1926-1938]: 5), president de la Secció i un dels folkloristes més dinàmics
del moment a Catalunya. L’objectiu era publicar totes les llegendes catalanes possi-
bles, que, un cop premiades, passarien a formar part de la Institució Patxot tal com
va ocórrer amb l’Obra del Cançoner. Així es recull en la base setena:
vII. La propietat de tots els treballs premiats queda de la «InstItucIó Patxot», la qual
se reserva la facultat d’incorporarlos a les seves publicacions en la forma que judiqui
avinenta y’ls autors no podràn per tant publicar les llegendes premiades sense la
prèvia autorisació de la esmentada «InstItucIó Patxot» (Institució Patxot 1925, s. p.).
Amb les distintes modalitats existents de premis i quantitats assignades, eren
ben pocs els treballs presentats que es quedaven sense recompensa, cosa que per-
metia que la Institució se n’apoderés. De fet, Rafael Patxot fa explícita l’estratègia
en el Dietari de la Institució: encara que en la citació següent ho deia per al II Con-
curs del Llegendari, és ben clar que ho aplicava en tots els concursos que convocà
la Institució:
Jo li he fet notar [a Sebastià Farnés, president del jurat de la segona convocatòria
del concurs] que calia ben situarse dintre de l’especial finalitat del concurs que era:
aplegar el major nombre de materials pera incorporarlos a una obra de conjunt i
que si bé calia premiar rigurosament el mèrit llur, també’ns haviem d’assegurar
—o comprar— el dret d’utilisar els materials presentats. En conseqüència, dintre
dels diferents valers, haviem de premiar tot ço que contingues quelcom d’aprofita-
ble (Patxot [1926-1938]: 72-73).
A més a més, aquesta era una manera de pagar la recerca folklòrica i estimu-
lar-la. Malgrat, però, la màniga ampla amb els premis, també és ben clar que els
criteris eren clars, exigents i metodològicament adequats als objectius. Els que feien
referència específicament a la forma dels llegendaris i a la manera d’avaluar-los
eren els dos primers:
I. Se procurarà presentar ordenadament els aplechs llegendístichs, admententhi,
per completarlos, les llegendes preses d’obres històriques, monografíes y prempsa
segona Part. anàl Is I
222
local, en qual cas se’n donarà un extret ben clar, indicant obra, autor y número de
la plana o periòdich.
II. Avaloraràn els treballs el nombre total de llegendes, l’especial d’inèdites, la
ponderació de totes elles envers l’assumpte tractat y l’interès històrich y narratiu
a la vegada, que puguin oferir: axí com tots els elements que l’aplegador cregui
oportú afegirhi, per exemple: coteig ab llegendes extrangeres; inclusió de foto-
grafíes, gravats o dibuxos dels llochs y personatges tractats; indicació d’orígens
probables; obres artístiques que s’hi hagin inspirat, etc., etc. (Institució Patxot
1925, s. p.).
A banda, aquests criteris s’ampliaven amb detall amb unes observacions que es
podien llegir en la pàgina que seguia les bases:
Observacions que cal tenir en compte al aplegar les Llegendes
1ª S’entendrà per llegenda catalana, tot fet que als ulls del poble hagi succehit,
encara que la crítica històrica’l negui, en qualsevol de les terres de parla catalana
(Catalunya, Balears, Valencia, ratlla d’Aragó y Alguer) o dels paísos sotmesos en
altre temps al domini catalano-aragonès, o referent a personatgescatalans,actu-
ant fòrade les esmentadesbandes (p. ex. Els Borja a Italia, Sant Damas papa,
Santa Isabel de Portugal).
2ª Sempre que vingui a tom, s’admetràn les llegendes tòpiques o sigui de lloch,
sobre etimologíes tradicionals y éssers fantàstichs (encantades, sirenes, bruxes,
aparicions, animals quimèrichs, etc.), que tinguin interès notori.
3ª Els aplechs de llegendes, podràn referirse a:
a) Una comarca, localitat o troç de terra qualsevol, dels paísos indicats (p. ex.
Empordà, Tortosa, Pirineus).
b) Una època determinada o guerra (p. ex. Dominació dels moros, lluytes de
«nyerros y cadells», expedició a Orient).
c) Un personatge llegendari, de relléu històrich o eminentment popular, des-
comptantne’ls lladres vulgars (p. ex. Hèrcules, Ramón Berenguer III, Serra-
llonga).
d) Un ordre dels fets, sigui’l que’s vulgui, que tingui importancia dins de la nos-
tra historia (p. ex. Monuments megalítichs, jueus, pirateríes).
4ª Les llegendes seràn fidelment anotades tal com les contin, per curtes que
siguin, sense afegirhi detalls, noms propis, ni descripcions, al objecte d’aumen-
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
223
tarne l’interès; y’s posarà al peu de cada una el nom de qui l’ha dita, edat, pro-
cedencia y adressa, per poderla comprovar en els casos que convingui (Institució
Patxot 1925, s. p.).
Bàsicament, amb els criteris i observacions s’estava programant una recerca fol-
klòrica amb detall i rigor. Tal com faria una part positivista dels concursos dels Jocs
Florals, es recompensava l’acarament de les llegendes amb documentació històrica,
sempre amb indicació de la referència, i es valorava aquest «interès històrich» alhora
que el «narratiu». Tanmateix, a diferència d’aquells, segons l’observació quarta, «les
llegendes seràn fidelment anotades tal com les contin», consignant-hi els informants,
sense afegits ni literaturitzacions, de manera que l’interès narratiu havia de recaure
en l’informant/narrador o en l’argument, però no pas en cap mena de literaturització;
en tot cas, es premiava també qualsevol tipus d’ampliació documental que es volgu-
és incorporar. Pel que fa a la qüestió geogràfica, les observacions no podien ser més
clares i explícites: terres de parla o d’història catalana, o sobre personatges catalans,
en sentit ampli. En qualsevol cas, sembla que la prioritat eren les llegendes que feien
referència a la història o a algun període, succeït o personatge històric, perquè els
altres tipus de llegenda s’admetien només «sempre que vingui a tom» i si tenien un
«interès notori». Per últim, es consignaven clarament els tipus d’aplec que es podien
fer, és a dir, els llegendaris havien de tenir una coherència interna (calia agrupar les
llegendes segons el territori, l’època històrica o el personatge llegendari sobre el qual
tractaven), no podien ser reculls miscel·lanis sense cap relació, cosa que també havia
d’obligar els folkloristes a intentar una mínima classificació.
La part valenciana d’aquest concurs, com en el cas de l’OCPC, va ser més aviat
escassa, però interessantíssima per al folklore narratiu i per al conjunt de la his-
tòria del folklore valencià. Seguint amb la visió estratègica de Patxot, hi havia un
interès clar per convocar-hi folkloristes de tots els territoris de parla catalana, i
especialment de fora del Principat:
En el Jurat hem aplegat representació de la «greater» Catalunya: N’Horaci Chan-
vet [sic; deu voler dir-hi Chauvet], de Perpinyà, President de la «Colla del Rosse-
lló», i En Francesc Martínez i Martínez, de València, a qui ha pertocat la Presiden-
cia del acte. N’Andreu Ferrer i Ginart, de Artà, no’ns ha pogut dur personalment
l’alenada mallorquina, perquè li han negat el permis i no l’han deixat assistir a la
nostra festa (Patxot [1926-1938]: 13).
segona Part. anàl Is I
224
Com veiem, el jurat d’aquesta primera edició, sense comptar-hi Rafael Patxot,
havia de correspondre a personalitats de fora de Catalunya: Francesc Martínez, del
País Valencià, Horaci Chauvet, de la Catalunya del Nord, i, si n’hagués obtingut el
permís, Andreu Ferrer, de les Illes Balears. Segurament, des de la Institució Patxot
degueren pensar que reunint-hi personalitats de fora de Catalunya seria més pro-
bable rebre’n materials en futures convocatòries, i més amb gent tan ben situada
com Martínez, que, recordem-ho, era membre del Centre de Cultura Valenciana i en
presidia la comissió de folklore. En aquell moment hauria estat difícil convocar-hi
cap altre valencià amb més aptituds i contactes. De fet, es va intentar que algun
valencià participés en el concurs; la convocatòria va arribar, com a mínim, al Centre
de Cultura Valenciana —se’n conserva una còpia en la carpeta de la correspondèn-
cia de la Secció d’Etnografia i Folklore—, on s’esperava que se’n fes difusió. Però la
participació valenciana en el primer concurs començà i acabà en la presidència de
Martínez del jurat; en el segon concurs ni tan sols això.77
Vista, doncs, l’absència de materials valencians en les dues primeres edicions,
per al tercer s’intentà estendre més la notícia perquè participés algun valencià.
Així, en l’inventari de l’arxiu de l’Obra del Cançoner, Massot reporta una carta de
Serra i Pagès, que dirigia el Llegendari Popular Català. La carta s’enviava a Manu-
el Betí, de Castelló: li demanava la col·laboració o publicitat per al 3r Concurs del
Llegendari Popular Català amb l’aportació de llegendes valencianes:
una carta de Rossend Serra i Pagès a Manuel Betí […] comunicant-li que li acom-
panya «convocatoria per el 3er y últim concurs de Llegendes, esperant que V. tin-
drá a be interessarshi y interessarhi a les persones que’ls sigui simpàtica la idea».
Li comenta que «Es una gran llástima qu’en els dos concursos anteriors no hi hagi
concorregut ningú del antich Reyalme de Valencia, ahont se conserven tantes lle-
gendes interessantíssimes de lluytes intestines, de civilisacions remotes y sobre tot
del domini musulmà». Li insisteix en el seu interès de disposar de «les llegendes
77 Hi ha hagut una certa confusió en l’atribució, també a Martínez, de la presidència del II Concurs del Llegendari Popular Català. L’error apareix per primera vegada en la biografia de Martínez feta per Sánchez-Cutillas (1974: 92) i reapareix en l’inventari dels Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Massot 1993: 354), de fet, remetent a un do-cument que parla de la presidència de Martínez en el primer concurs, i no pas en el segon (Massot 1993: 365). En realitat, la presidència d’aquella segona edició correspongué a Se-bastià Farnés, tal com figura en el Dietari de la Institució Patxot (Patxot [1926-1938]: 72). Martínez no participà en la segona edició, ni com a jurat ni com a concursant.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
225
castellonines, valencianes y alacantines», i li demana que faci publicitat de la con-
vocatòria. Li aclareix que «els treballs poden fer-se en valenciá, en castellá etc. per
el cas es igual; la qüestió es tenir les llegendes» (Massot 1993: 365).
Tristament, Manuel Betí havia mort l’any 1926, de manera que la missiva fou
retornada sense que hagués arribat al destinatari. A despit del fracàs de l’intent de
seducció als valencians, finalment el tercer i darrer concurs, de 1929, sí que tingué
resposta: s’hi van presentar dos llegendaris valencians, que han estat editats poste-
riorment. Es tracta del Llegendari valencià de Francesc Martínez (editat per Josep
M. Baldaquí l’any 1995) i les Llegendes alacantines de Sara Llorens, recentment
estudiades i editades per Joan Borja (2016). De fet, aquell tercer concurs tingué més
èxit que els anteriors, tot i que Patxot en lamenta la qualitat. Van ser membres del
jurat ell mateix, Agustí Duran i Josep M. Batista i Roca:
29 mars [1930]. Veredicte del Concurs del Llegendari Català.
A fi de redactar el Veredicte del IIIe concurs del Llegendari Popular de Catalunya,
ens hem aplegat al estudi del carrer de la Cucurulla: N’Agustí Duran i Sanpere, En
Josep Mª Batista i Roca, i jo, així constituint Jurat. La mort d’En Rossend Serra i
Pagès, qui dirigia aquestes activitats, és un sotrac molt gros en l’obra del Llegendari.
Com aportació, aquest IIIe Concurs és el més abundós de tots, però s’hi troben
les mateixes característiques.
En general, la majoria dels concursants no’s donen prou compte de que aple-
guem materials, els quals se’n haurien de trametre tal com son eixits de la boca del
poble. Més, el tema és temptador i la gent se deixa anar facilment a arrodonirlo en
forma literaria, llevantli així’l caire que a nosaltres més ens interessa en aquest
moment.
Entre’ls plecs vinguts a Concurs n’hi ha algun de ben interessant, que s’escau
fora de les condicions requerides: per exemple, un recull valencià, gaire bé tot ell a
base de cosa ja publicada.
Hem deixat enllestit el Veredicte pera’l «Club Montanyenc» situant-nos en el
punt de vista d’aplegar materials i, dintre d’això, premiar els de més mèrit (Patxot
[1926-1938]: 154-155).
Les impressions de Patxot no poden ser més aclaridores. Lamenta el fet que els
participants no se cenyisquen a la mera transcripció però, d’entre tots els partici-
segona Part. anàl Is I
226
pants, només en destaca un: «un recull valencià, gaire bé tot ell a base de cosa ja
publicada», que, tanmateix, «s’escau fora de les condicions requerides». El llegendari
valencià, pel fet de ser valencià, havia captat la seva atenció, malgrat que no seguís
els requisits del concurs. És evident: parla del Llegendari valencià de Francesc Mar-
tínez, que, com veurem, inclou un gran nombre de llegendes preses de fonts escrites
i que, quan les fonts són orals, no s’està d’elaborar-les literàriament i confessar-ho
públicament. Com es pot comprovar, però, la prioritat del Llegendari Popular Català
era disposar de llegendes, encara que els compiladors no respectaren els criteris. Per
això, seguint la filosofia que ja explicità en una altra ocasió, com vèiem al principi,
el jurat avantposa «aplegar materials», és a dir, apropiar-se dels treballs oferint-ne
bonificació econòmica, però «premiar els de més mèrit», és a dir, compensar amb una
major dotació econòmica aquells que sí que han respectat les bases.
En qualsevol cas, l’encertat plantejament dels criteris del concurs fa que la qua-
litat i les característiques de les obres que s’hi presentaren intentaren acostar-s’hi,
poc o molt. És per això que, dins del context valencià, que no havia vist encara un
gran nombre de reculls de folklore narratiu, cal jutjar aquesta aportació com a es-
trictament positiva i joiosa. Es pot dir, per això, que tant el llegendari de Martínez
com el de Llorens són els volums més interessants d’aquest gènere durant la prime-
ra meitat del segle xx.
5.6.1 El Llegendari valencià de Francesc Martínez
El Llegendari valencià de Francesc Martínez i Martínez, presentat amb aquest nom
al concurs de 1929, es conserva en la carpeta B-79 de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner
Popular de Catalunya i, com dèiem, l’any 1995 Josep Maria Baldaquí en va publicar
una excel·lent edició filològica. Tal com era prescriptiu, ve encapçalat per un lema, en
aquest cas «Un gra de blat no fa muntó pero ajuda al companyó». Pel context i tot el
que coneixem, entenem que amb aquest lema Martínez presentava el seu treball com
«un gra de blat» segurament pensant que seria l’únic llegendari valencià al concurs
i conscient, doncs, que era tot el que podia fer per col·laborar en el llegendari català.
Es tracta d’un recull de 98 «llegendes» (encara que s’hi inclouen altres tipus de nar-
racions: rondalles, anècdotes, succeïts, costums…), algunes recollides per informants
orals i unes altres preses de textos escrits, sobretot de la premsa, de textos històrics
i de textos propis de l’autor.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
227
En la pàgina III es pot llegir «Recull Pera’l Futur Llegendari Del Reine de Va-
lència» (Martínez, 1995: 59), i, en la següent l’autor fa una mena de pròleg («Nota»)
en què sembla explicar-ho breument: «Donem un numero de llegendes dels pòbles
de les tres provincies del Realme valenciá espigolades en llibres y publicacions de
autors de aquest pais unes, y atres qu’hem arreplegat nosatros: elles son el primer
alvans del futur Llegendari del Reine de Valencia» (Martínez 1995: 61). Carmelina
Sánchez-Cutillas, en la biografia del seu avi, assenyala l’existència, entre altres
publicacions inèdites de Francesc Martínez, d’una Col·lecció de Llegendes del Regne
de Valencia.78 Coincidim amb Josep M. Baldaquí quan entén que aquesta Col·lecció
de llegendes del Regne de Valencia que cita Sánchez-Cutillas deu ser la mateixa que
el «futur Llegendari del Reine de Valencia» que menciona Martínez; alhora, aquests
dos títols deuen referir-se al mateix recull que Martínez cita en la «Terça tanda i
darrera» del tercer volum de Còsesdelameuatèrra (1947): hi inclou un seguit de lle-
gendes «escullides de la col·lecció qu’el autor te feta, titulada Recull de llegendes del
Reine de Valencia» (Martínez 1947: 257). Igualment, coincidim amb Baldaquí quan
assenyala que el llegendari presentat al concurs «no és el definitiu Recull de llegen-
des del Reine de Valencia» (Martínez 1995: 27). En la «Nota», Martínez adverteix
que les llegendes presentades al concurs «son el primer alvans» per al del futur
Llegendari, però, a més, ell mateix hi assenyala que «Atenentnos a les basses del
concurs hem presindit de les molt numeroses que tracten de aparisions de images, y
de fets ab elles relacionats» (Martínez 1995: 61), és a dir, que Martínez disposava de
més llegendes de les que envià al concurs. Tampoc no pot ser la col·lecció definitiva
la seva Arreplegadellegendes,tradicionsycostumsdelReinedeValencia, que no
sols és anterior (1927) sinó que la quantitat i varietat de llegendes és inferior a la
del Llegendari; i, de fet, cap d’aquests dos reculls no inclou algunes de les llegendes
publicades en el volum de 1947. Per tant, convé concloure que aquest Recull o Col-
lecció de llegendes del Reine de Valencia de què parlen Martínez i Sánchez-Cutillas
encara resta inèdit i perdut. És possible que es tractés d’un petit arxiu de llegendes
valencianes que Martínez hauria anat col·leccionant al llarg de la seva trajectòria i
que tingués pensat en algun moment de donar-hi forma de llibre.
78 Tanmateix, comenta que «si sabemos donde se encuentra alguna de estas obras, se debe a que el propio autor lo anotó junto al título de la misma; del resto de ellas, aun ignorando su desti-no, tenemos la certeza de que no se han perdido» (Sánchez-Cutillas 1974: 160).
segona Part. anàl Is I
228
Malgrat que Martínez, doncs, no inclogués en aquest Llegendari valencià pre-
sentat al concurs totes les llegendes que tenia col·leccionades, el que sí que és cert
és que tenia una certa vocació totalitzadora. El sol fet de titular-lo així i, de fet,
de dividir-lo en tres parts corresponents a les tres demarcacions provincials,79 a
banda de la inclusió de llegendes de la major part de les comarques valencianes,
ja indicava que la seva ambició era per al conjunt del País Valencià, cosa que
implicava un sentit de la responsabilitat molt gran: devia sentir-se l’únic autor
capaç d’omplir el buit valencià de què havien mancat les dues edicions anteriors
del concurs.
No obstant això, cal dir que s’hi presentava amb una certa humilitat, o dubte,
perquè el seu recull no complia fil per randa els criteris o les observacions de les
bases del concurs: sobretot, va transgredir sistemàticament la requesta de trans-
cripció de les llegendes fidel a la narració que en feren els informants, és a dir, va
literaturitzar totes les narracions que no provenien d’una font escrita; en aquest
altre cas, gairebé sempre copiava i enganxava els fragments directament de la
font, incloent-hi textos seus ja publicats. Ell mateix ho explica, tot i ser conscient
que això podria comportar que el seu recull quedés fora del concurs:
les [llegendes] per nosatros arreplegades les donem sense desperdiciar detalls ni
alterar els fets qu’ens han contat, pero ab forma lliteraria, altra còsa creem que
seria fer un mer catalec de contaralles mes o manco curioses, y en molts dels cassos
llevantlos interes e importancia. Si es que estem equivocats, y per açò no podem
entrar en el concurs, y aprofitarles el dia de demá sense llevarlos paraula, prec
que sense fer algu de’lles nos siguen tornades a la direcció que dins de la plica va;
per oixò [sic] de cap de mena ens enfadariem, ya que de nosatros al fer aquest tre-
ball especialment atenem a nòstre recreu, de cap de manera entretenim millor el
temps, que aixina passa ab manco fexugueria (Martínez, 1995: 61).
Això diu molt de la seva percepció del folklore. Encara hi pesava la concepció
romàntica en què el folklore —o, si més no, la part narrativa— era, sobretot, una
eina literària: les llegendes tindrien «interes e importancia» només si eren literatu-
ritzades; el «mer catalec», per a ell, no tenia cap sentit i perjudicava les narracions.
79 Malgrat les seves reserves cap a aquest tipus de divisió administrativa: «Hem cregut conve-nient el fer la agrupació per provincies, encara que siga artificial la modèrna organizació, per tant formarán tres apartats» (Martínez 1995: 61).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
229
Dit d’una altra manera, el fet de no acostar el folklore a la literatura culta el podia
desprestigiar, i la seva preocupació era evitar que això passés. Aquest fragment,
doncs, explica el perquè de la part menys innovadora de la seva metodologia. Martí-
nez, però, va llegir les bases, i és per això que es veu en la necessitat de justificar-se
i, alhora, entén si el treball és desqualificat.
En general, però, sí que va voler seguir les altres observacions que es feien en les
bases del concurs. Així, el conjunt de llegendes presentava una relació, en aquest
cas geogràfica (País Valencià); de la mateixa manera, els informants orals i les fonts
escrites hi van ser consignades sistemàticament. Per bé que és cert que les bases del
concurs menaven Martínez a complir aquests punts d’encert des d’un punt de vista
metodològic, s’hi observa, també, una autoexigència considerable i una ampliació
notable al conjunt de narrativa folklòrica que havia publicat fins llavors. Aquesta
era l’altra novetat del seu llegendari respecte de les publicacions anteriors: la quan-
titat i la diversitat (temàtica, geogràfica, etc.) de les narracions que presentava;
sobretot, de llegendes de fora de la Marina.
Per les característiques que hem vist del concurs, s’oferia la possibilitat d’ampli-
ar els materials amb fonts escrites i documentació històrica, entre altres. L’estruc-
tura del llibre, per això, era clara: dins de cadascun dels tres grans blocs correspo-
nents a les tres províncies valencianes hi havia dos apartats: «primer les llegendes
inédites y per nosatros redactades», és a dir, les que degué recollir per transmissió
oral, i «despres les ya conegudes, o millor pertanents a la ploma de altres escritors»
(Martínez 1995: 61). A banda, al final s’inclou una «Adenda» amb deu llegendes
més, segurament afegides a posteriori. No hi ha cap altre tipus de classificació més
enllà d’aquesta estructuració: de fet, els materials narratius són de temes, formes i
funcions diferents —fins el punt que una bona part no són llegendes—, hi apareixen
barrejats i sense una denominació clara. Aquest aspecte no és estrany, tampoc, en
l’obra folklòrica de Martínez, que, si bé en el pla teòric es va desenvolupar força bé,
no sempre va saber portar-ho a la pràctica en els materials que recollí.
De les 98 narracions diverses que inclou el Llegendari, si comptem només llegen-
des i tradicions estaríem parlant d’una setantena —la qual cosa supera per desenes
els seus propis reculls de narracions, tant els miscel·lanis de Còsesdelameuatèrra
com l’Arreplega de llegendes de 1927, que en el millor dels casos voreja la trentena.
La resta de narracions són costums, «tipos» —retrats de personatges locals—, «xas-
carrillos» (contarelles o acudits), anècdotes, «sossuïts» (‘succeïts’) i alguna rondalla.
segona Part. anàl Is I
230
D’aquella setantena, les més abundants són les tradicions sobre accidents topo-
gràfics, seguides de les llegendes relacionades amb fets i personatges històrics, les
llegendes sacres i religioses, les satàniques i les demòniques.
La tipologia que fa Baldaquí a partir de treballs de Joan Amades i Ramona
Violant l’obliga a classificar com a rondalles algunes narracions que no presenten
característiques que s’ajusten al seu concepte de llegenda o tradició: es tractaria
de «La foya de la Culada», «Arbre singular», «Els desculats de Xàbia», «La llòca
de Ibi», «La maça de Castalla», «Primer la mòrt que renegar», «El combregar de
l’agüella»,80 «La ermita de Sant Ana en Benissa», «Ya’l llep o el llicsó del campa-
nar» i «Per què en Oliva no hi ha burros». Si seguim, però, la nomenclatura més
actualitzada, difosa per l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili,81
almenys «La foya de la Culada», «Els desculats de Xàbia», «Primer la mòrt que re-
negar», «La ermita de Sant Ana en Benissa» i «Per què en Oliva no hi ha burros» es
podrien comptar entre el que anomenem «tradicions» i que Baldaquí descarta per
l’element humorístic i de beneiteria de les accions dels personatges. La resta seri-
en succeïts, rondalles i contarelles, i de fet «Arbre singular» i «Ya’l llep o el llicsó
del campanar» tindrien una correspondència dins dels arguments internacionals
amb número ATU: 1184 i 1210, respectivament. Així mateix, Baldaquí aparta del
gènere llegendari la major part del material que Martínez pren de les cròniques
de Gaspar Escolano, perquè en general no presenta «ni l’aspecte narratiu que és
imprescindible en la llegenda ni els altres trets que hi són inherents, com ara la
funció explicativa o el didactisme» (1995: 33), a més que de vegades la frontera
entre narracions històriques i narracions de ficció no és sempre clara; en aquest
cas coincidiríem amb l’estudiós, sobretot, per la frontera difusa entre història i
llegenda i el caràcter fragmentari i tendent a la pura referència dels textos de
l’historiador.
A banda, també són ben interessants les reserves de Francesc Martínez respec-
te dels textos més literaris: parlem de Rondalles del poble, de Francesc Badenes
Dalmau; de les narracions que Badenes convertí en poesia, Martínez en reporta
80 Segons Martínez, aquesta narració prové d’un «romans que’n contava una criada vella de mon besavi matern, anomenada la tía Fustera» (1995: 146) del qual ell és capaç de recordar-ne només dos versos, però el presenta i transcriu a continuació (1995: 146-148) gràcies al fet que «una nostra parenta, María Munyoz i Martínez» pot recordar-lo.
81 Vegeu, sobretot, Oriol, 2002; i, per a les tradicions i els relats etiològics, Oriol, 2013.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
231
tres, que són versions de llegendes que Martínez també va recollir, però ho fa amb
algunes prevencions:
Som un fervent admirador dels poetes […]; pero la veritat dels escrits dels poetes
no’ns fiem massa, puix per aixó que se’ls perdonen alamon de còses autorizats per
la llibertat que se’n prenen, diem açò, perque nostre amic (que estiga gojant de glo-
ria) En Francés Badenes y Dalmau publicá un llibre de poesies titulat «Rondalles
del pòble» en el que presenta entre atres composicions certes llegendes, algunes
variants de atres presentades per nosatros, de les que anem a donar conter extra-
ctanles (Martínez 1995: 175).
Per a Martínez, doncs, hi havia graus pel que fa a la literaturització dels materi-
als folklòrics: mentre que les narracions que ell mateix treballava literàriament es
quedaven en prosa, i «sense desperdiciar detalls ni alterar els fets qu’ens han con-
tat» (Martínez 1995: 61), considera que els poetes es prenen massa llibertats, per la
qual cosa els poemaris de base folklòrica no són fiables; menys encara en un treball
com aquell i amb uns criteris que podrien haver penalitzat la poca fidelitat als argu-
ments originals. A pesar, però, d’aquestes reserves, les úniques llegendes de proce-
dència poètica que Martínez decideix incloure en el Llegendari són de Rondalles del
poble, de Badenes Dalmau. Martínez devia considerar que, tot i les llibertats que es
podia haver pres un poeta llorejat com el seu mestre i amic, en realitat ell era una
garantia per al folklore dins del marc de la creació poètica i literària del moment.
Només així s’explica que, bo i coneixent els problemes d’espigolar la literatura popu-
lar a partir de la poesia, decidís fer l’única excepció amb Francesc Badenes. Ja hem
al·ludit en l’apartat corresponent, per això, a les característiques que converteixen
Rondalles del poble en una obra singular en el seu context.
La provinença de les llegendes, de fet, és diversa tant pel que fa als informants
orals com pel que fa a les fonts escrites. En el cas dels orals, en alguns casos es trac-
ta de gent del seu entorn local o familiar, p. ex. «Quica Borja criada de ma aguela
pàterna [sic] y Toni Lolla» (1995: 117); però en molts altres casos es tracta d’erudits
i gent de cultura amb qui Martínez mantenia el contacte; per exemple, Manuel Pe-
ris Fuentes, l’autor del Refraner valenciá, que li conta dues llegendes («Les agulles
de Santa Agueda» i «El sòt del francès»); o, en algun cas, són narracions que conta-
ven els intel·lectuals en les tertúlies, com la de Josep Enric Serrano i Morales («La
llantia del matrimoni feliç») i la de l’historiador Roc Chabàs (per a «Ya’l llep o el llic-
segona Part. anàl Is I
232
só del campanar» i «Els desculats de Xabia»). En general, el resseguiment d’aquests
contactes poden servir-nos per aclarir quins van ser els contactes i les amistats de
Martínez i de quina manera es relacionava i participava de la vida intel·lectual del
moment.
En el cas de les fonts escrites, de fet, el Llegendari valencià és un treball interes-
sant també pel seu caràcter antològic: la transcripció de textos que contenen nar-
racions folklòriques, amb referència bibliogràfica inclosa, són de procedència molt
diversa i d’un gran interès des d’un punt de vista bibliogràfic i documental. Una
gran part dels textos d’interès llegendari que Martínez espigola d’obres més gene-
rals formen part de tractats historiogràfics i cròniques: entre els autors destaca,
sobretot, Gaspar Escolano, per bé que les seves referències a narracions populars
són les que tenen menys caràcter llegendari; i Lluís Cebrian, de què en coneix fins i
tot obres inèdites, com també ocorria en el pròleg a l’Arreplega de llegendes de 1927.
També transcriu articles de la premsa que contenen llegendes, com el d’Emili Lluch
(Martínez 1995: 107) a més d’un article inèdit que ell mateix li proporciona sobre
«La flòr de la falaguera» (Martínez 1995: 103-104); o els referits a les cròniques
dels excursionistes, inèdites, que li cedeix Lluís Cebrian Mezquita: «El barranc de
la falaguera», «La còva del Aver o Laver», «La pedra encantada en Montesa» i «La
Cova del Pare Moreno» (Martínez 1995: 86-87, 102-103). També hi trobem retalls
d’articles propis («Sant Vicent en el folk-lore valenciá», 1995: 126-130, que trobem
en Martínez, 28/04/1919; i «La patá y genollá de Don Jaume», 1995: 130)82 (Martínez
1995:, sobre llegendes de Sant Vicent Ferrer i Jaume I) i retalls de Còsesdelameua
tèrra de 1912 i 1920 («Per què en Oliva no hi ha burros», «El Fendi», «Primer la mòrt
que renegar») i de l’Arreplega de llegendes de 1927 («La còva del frare», «La Còva
de la Dòna», «El combregar de l’agüella», «La ermita de Sant Ana en Benissa», «La
culada de Judes», «La “cugillada” de Roldá» i «Abre singular»). En suma, es tractava
d’una notable col·lecció de retalls de llegendes presos de la premsa periòdica, crò-
niques d’excursions, materials inèdits cedits per altres intel·lectuals, monogràfics
d’història i geografia i reculls propis que confegien un repertori sòlid i representatiu
de l’imaginari popular valencià.
82 El retall d’on prové aquest títol és, segons Martínez mateix, d’un article titulat «De Folklore y arqueologia en Denia», publicat el 15 de gener de 1926 en Las Provincias; però no hi ha cap article amb aquest títol en el número esmentat.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
233
La participació de Francesc Martínez i Martínez en el concurs del Llegendari Po-
pular Català suposa la seva contribució més important a una tasca cultural comuna
a tots els territoris catalanoparlants i, per les condicions del concurs, li requeria una
reflexió profunda al voltant de la seva pràctica i del seu mètode. La valoració que
podem fer-ne és un balanç molt positiu: malgrat algunes limitacions com l’hetero-
geneïtat dels materials sense classificar o la reelaboració literària, presents, d’altra
banda, en tots els seus reculls, el Llegendari valencià destaca pel volum de narra-
cions que s’hi inclouen, per l’acarament de versions d’un mateix argument i per la
informació bibliogràfica que aporta, a banda de les virtuts atribuïbles a les bases
del concurs que Martínez va respectar. Per a Josep M. Baldaquí «aquest llegendari
és, amb total seguretat, el més important dels arreplegats a la primera meitat del
segle al País Valencià i un dels més interessants dels que mai s’han publicat» (1995:
37), però aquesta afirmació es feia abans de conèixer el llegendari de Sara Llorens,
cosa que fa que la nostra opinió precise d’aquest matís. Certament, el Llegendari de
Martínez és més voluminós que el de Llorens i inclou molts materials provinents de
fonts escrites que poden ser de gran utilitat per al seguiment de la bibliografia refe-
rida a temes d’interès folklòric; un mèrit —recordem-ho— que ja li atorgàvem amb
el pròleg a l’Arreplega de llegendes de 1927. Amb aquest treball, dos anys posterior,
Martínez fa un exercici encara més exigent i lúcid en els objectius sobre arxivística
folklòrica: ací tenia clar que l’objecte de recerca eren les llegendes i, per bé que això
podia incloure altres tipus de narracions que podrien no correspondre’s a aquesta
denominació, es tractava d’una finalitat molt més clara i concreta —i per això, més
reeixida— que la recerca del folklore, en sentit ampli, en tota la literatura valenci-
ana publicada abans de 1927. Nogensmenys, el Llegendari valencià, comparat amb
les Llegendes alacantines de la folklorista pinetenca, és d’una sensibilitat metodolò-
gica molt inferior, cosa que hem d’agrair a la formació de Llorens i al context folklò-
ric propici de Catalunya envers l’autodidactisme de Martínez i el context folklòric
molt més feble del País Valencià.
5.6.2 Les Llegendes alacantines de Sara Llorens
El treball Llegendes alacantines de la folklorista Sara Llorens i Carreres (Buenos Ai-
res, 1881 – Perpinyà, 1954) és una col·lecció de 65 «llegendes» (encara que ací també
s’inclouen altres materials folklòrics, com rondalles o creences) que es conserva en les
segona Part. anàl Is I
234
carpetes B-156 i C-274 de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i que
ha estat editada i estudiada recentment per Joan Borja (2016); a banda, ja hi havia
un primer estudi en què es donava a conèixer el llegendari en Borja (2012). Amb el
lema «Per a construir la Catalunya nova, cal que la coneguem en tots els seus caires
racials», cal reconèixer que ací també estem davant d’una maniobra que apunta cla-
rament a l’estratègia d’omplir el buit de llegendaris valencians de les dues primeres
edicions del concurs, però en aquest cas des d’una perspectiva catalana: una «Ca-
talunya nova» només podia aspirar la plenitud si es coneixia a ella mateixa en tota
l’extensió (la «Catalunya Gran» de Prat de la Riba).
Abans d’entrar en l’anàlisi del llegendari, fóra bo fer una breu aproximació a l’au-
tora per entendre millor en quin context apareix i quina és la rellevància del treball
dins dels estudis del folklore valencià. Tot i ser nascuda a l’Argentina, Sara Llorens
s’estableix des de ben menuda a Pineda de Mar, d’on era originària la família. Féu
els estudis de Magisteri a l’Escola Normal de Barcelona i els continuà a l’Escola
d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona de Barcelona, on va ser introduïda al
folklore per Rossend Serra i Pagès. Des del començament, Llorens va fer diverses
recerques folkloricoetnogràfiques a Pineda, el fruit de les quals es materialitzaria en
treballs com El Cançoner de Pineda (1931) o d’altres que no publicà en vida, com el
Rondallari de Pineda (2006) o un Llegendari encara inèdit. Tot i contraure la tuber-
culosi amb poc més d’una vintena d’anys, la producció intel·lectual i l’esperit vitalis-
ta de Sara Llorens no van impedir que s’erigís com una de les més grans folkloristes
de la primera meitat del segle xx. L’admiració i el respecte de Sara Llorens cap al
seu mestre Rossend Serra i Pagès, igualment correspostos per ell, és manifesta i ben
coneguda (Borja 2016: 26), tant per l’epistolari que es conserva com pel fet que ella
fos designada hereva dels seus manuscrits folklòrics. Tant és així que aquesta podria
ser una de les claus que ens expliquessen per què naixen les Llegendes alacantines i,
de fet, per què va ser un projecte que l’autora va mantenir en el més estricte secret:
mai no arriba a comentar per carta a Rossend —ni a ningú— que està treballant
en unes Llegendes alacantines. Els comentaris i les consultes epistolars de Sara
Llorens a Rossend Serra sobre llegendes, es refereixen explícitament o implícita al
Llegendari de Pineda, a pesar que coincideixen, pràcticament, amb els anys en què
Sara Llorens —atenent la mateixa «Introducció» (Llorens 1929:3) de les Llegendes
presentades al Concurs— va recopilar els relats de Bolulla [és a dir, 1927-1928]
(Borja 2016: 38).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
235
En efecte, Llorens no en parlà mai al seu mestre, que sí que coneixia la resta
de treballs en què estava immersa, però «no deixa de ser curiós que, per aquells
anys, Sara consultara a Rossend qüestions puntuals sobre llegendes […] i que les
respostes de l’amic acabaren incidint en l’elaboració de les Llegendes alacantines»
(Borja 2016: 39). Aquest silenci sobre les Llegendes alacantines convida a pensar,
tal com diu Borja, que «potser era, en realitat, una mena de sorpresa: un regal que
Sara preparava per a ofrenar-lo al mestre en el tercer i últim Concurs del Llegen-
dari Català […], un obsequi que, per causa de la mort de Rossend Serra i Pagès,
acabaria esdevenint una mena d’homenatge pòstum» (Borja 2016: 39). De fet, com
avançàvem en la introducció general al Concurs del Llegendari, Serra i Pagès ja
s’havia mostrat preocupat perquè arribés algun llegendari valencià, amb l’envi-
ament de les bases a intel·lectuals com Manuel Betí. Així, potser, encara s’entén
millor el lema que va utilitzar Llorens per al concurs: apel·lava a la importància
de la peça valenciana dins del conjunt del maquinari de la «Catalunya nova». Ser-
ra i Pagès, desafortunadament, va faltar al febrer de l’any 1929, onze mesos abans
que tanqués el termini per a la presentació d’originals; per això, segurament mai
no va arribar a saber del llegendari valencià que preparava la seva deixebla. Però
encara n’hi ha més:
La discreció, en qualsevol cas, devia haver marcat el treball de Sara Llorens en les
Llegendes alacantines perquè, desaparegut Serra i Pagès, en la Fundació Patxot
res no en sabien del projecte i, per això, arriben a pensar en ella com a successora
en les funcions del Concurs del Llegendari (Borja 2016: 40).
Així consta en el Dietari de la Institució Patxot:
La mort d’En Serra i Pagès (a.c.s.), me complica no poc aquesta feina, de la qual
ella [sic; vol dir ell] era’l capitost.
Escriguí a Na Sara Llorens de Serra, la Presidencia del Jurat,83 però ha respost
que no haventho volgut acceptar en vida d’En Serra i Pagès, ara encare té mes raons
per no acceptarho tampoc. Davant d’això, he constituir [sic] Jurat amb En Duran i
Sanpere, En Batista i Roca i jo, si us plau per força (Patxot [1926-1938]: 140).
83 Com apunta Massot en un article en què transcriu aquest text, «Deu haver-hi algun error de transcripció de l’original manuscrit, que devia dir: “Oferí…”, si no és que el transcriptor a màquina va oblidar alguna paraula, com ara “Escriguí… oferint-li…”» (Massot 2010: 148).
segona Part. anàl Is I
236
Patxot entoma com pot la negativa de Sara Llorens a presidir el jurat, consti-
tuint-ne un altre «si us plau per força», però ara sabem que hi havia una altra raó de
pes perquè la pinetenca no accedís a formar-ne part: ella mateixa s’havia presentat
al concurs amb aquestes Llegendes alacantines.
Llorens encapçala la introducció al seu llegendari amb aquesta frase: «Aquestes
llegendes son de Bolulla» (Borja 2016: 57), i tot seguit explica la localització i els
aspectes geogràfics més interessants d’aquest petit poble de la Marina Baixa. Així
mateix, explica que els informants del llegendari són només tres, i lloa les virtuts
d’un d’ells, Joaquim Montiel, com a narrador i transmissor de la saviesa popular,
que a Bolulla es considera, segons ella, «no sols com un esbarjo, sinó com una lliçó»:
La major part de les llegendes d’aquest aplec ens les va contar en 1927 i 1928 En
Joaquim Montiel, bolullenc de 38 anys, home inteligent encara que analfabet […],
tot patriarcal i ple de bonhomia. És un narrador excelent que imprimeix a les lle-
gendes tant de color local, tant d’esperit secular, tant d’agre del terrer, que difícil-
ment pod esser superat.
Sentint-lo, moltes vegades hem pensat que si un dia pujés a la tribuna de la
«Secció de Folklore del Club Muntanyenc» o a la del «Centre Excursionista de
Catalunya», amb la seva memòria feliç, amb la seva traça de narrador popular,
amb el seu típic abillament i ingènua expressió, i amb el seu discurs d’òrbita com-
pletament primària i racial, donaria pod ser lloc a la sessió folklòrica més senzilla,
més vera i més suggestiva que s’hagi celebrat mai a Barcelona.
Les poques llegendes que no ens han estat explicades per ell, ho han estat per
Marian Ferrer, de la mateixa edat, i per Vicens Montiel, germà del primer, de 27
anys (Llorens, en Borja 2016: 58).
El contacte entre els bolullers i la pinetenca fa que ens plantegem de quina ma-
nera pogué establir-se aquesta relació. Seguint encara l’estudi de Borja, «les cartes
enviades per l’autora en aquests dos anys són datades indefectiblement a Catalu-
nya, i res no fa pensar en una estada a la Marina Baixa durant el temps necessari
per a la recol·lecció d’un material tan valuós com el finalment presentat al Concurs»
(Borja 2016: 44). Així doncs, cal plantejar-ho al contrari: no fou la folklorista qui anà
a Bolulla, sinó que eren els informants que s’estaven a Catalunya. En el seu estudi,
Borja, de fet, aconsegueix entrevistar-se amb els descendents d’aquests informants,
que li confirmen que tots tres «formaven en realitat una petita colla que durant
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
237
temporades es llogava fora del poble per a qualsevol tipus de faena […], aquelles
llargues estades laborals fora de casa que els fills recorden […] eren precisament
a Catalunya, on va faltar poc per a fer arrels» (2016: 49). És més, Llorens mateix
explica, en la introducció al seu llegendari, aquesta situació en què els bolullers es
veuen obligats a emigrar per a treballar: «L’agricultura [de Bolulla] és la seva única
art i això, i el fort desnivell de la terra que la fa inaprofitable en molts troços […] fa
que el poble no sigui prou ric per a mantenir els seus habitants, els quals es veuen
obligats (ens referim als homes) a emigrar durant l’hivern» (Borja 2016: 57). La
conclusió, per això, és força clara:
Sara Llorens segurament no va viatjar mai a Bolulla, i va poder recollir les Llegen-
des alacantines sense eixir de casa, a partir de tres homes valencians (els germans
Joaquim i Vicent Montiel, i el seu cosí Marian Ferrer) que treballaven a les seues
terres de Pineda. Qui sap si dins de Can Carreres mateix, la folklorista hauria
pogut encarar tranquil·lament d’aquesta manera el repte que tant sensibilitzava el
professor Serra i Pagès, de recollir i fixar un corpus important de relats llegendaris
valencians (Borja 2916: 51).
La confusió d’alguns elements geogràfics de la Marina al si del llegendari no fa-
rien més que reforçar aquesta hipòtesi —per exemple, parlar d’Altea la Vella com a
població marinera; si s’hagués visitat i conegut la zona, no s’hauria fet aquesta afir-
mació, en tant que Altea la Vella és un nucli poblacional situat a l’interior respecte
d’Altea, més costanera.
Centrant-nos en l’anàlisi dels materials, d’entrada es pot observar que, per bé
que les llegendes només provenen de tres informants, totes les narracions són de
procedència oral, a diferència del Llegendari de Martínez. Es presenten en dues
parts: el gruix del llegendari, de 226 pàgines, conservat en la carpeta B-156 de
l’Arxiu de l’OCPC, i un «Apèndix», de 32 pàgines, amb 8 narracions més, conser-
vat a part, en la carpeta C-274 d’aquest Arxiu, que responen a un advertiment de
l’autora en la introducció: «Tenim algunes altres llegendes de Bolulla en cartera,
que per causes involuntàries no podem afegir avui a aquest aplec. Si el Jurat ho
creu convenient les hi podem afegir mes endavant» (2016: 59). El Jurat degué
considerar d’interès aquestes altres llegendes «en cartera», per tal com s’hi han
conservat. La primera part conté una «Introducció», un «Vocabulari» final i 57
narracions curosament transcrites i classificades: 33 «Llegendes d’orígens» (amb
segona Part. anàl Is I
238
22 «Orígens de frases»),84 7 «Llegendes pneumatològiques», 5 «Llegendes religio-
ses», 7 «Apòlegs llegendaris» i 5 «Llegendes vàries»; les llegendes de l’apèndix, en
canvi, no es classifiquen.
Aquesta acurada classificació dels materials contrasta amb el calaix de sastre
del Llegendari de Francesc Martínez i, evidentment, és fruit de la formació de la
folklorista. Així és que, com també documenta Borja, en l’Epistolari de Sara Llorens
que edita Joan Pujadas, es conserven consultes de Llorens al mestre Serra i Pagès
sobre terminologia i gèneres del folklore que li permetrien aclarir aspectes que des-
prés tractaria en el seu treball:
Parla vostè [Serra i Pagès] de Llegendespneumatològiques. Aquest darrer mot no s’en-
tén gaire en la carta, perquè es veu que vostè escrivia depressa. He interpretat bé les
lletres que’l formen, a l’escriure’l ara? Amb aquest mot vol significar «Llegendes sobre
la etologia dels esperits»? (Pujadas 2004: 402).
Sota aquest terme, Llorens inclourà, finalment, creences i llegendes que, seguint
Oriol (2002: 70) podríem catalogar com a demòniques i satàniques.
D’aquella classificació complexa, que requeria una dosi de reflexió i anàlisi dels
materials que li havien estat narrats, Llorens, en la introducció, raona per què in-
clou «Apòlegs» (podem classificar les narracions que hi inclou com a rondalles d’ani-
mals) en un recull que vol ser llegendari:
Els apòlegs, que no poden esser considerats gaire bé mai com a llegendes, presen-
ten a Bolulla un tal caràcter particular que entren de plé en la Llegendística. A tot
arreu, les bèsties, en l’apòleg, son la encarnació de tipus psicològics de la huma-
nitat: a Bolulla, de més d’això, son tipus que han viscut en tal indret del mateix
poble, i per llurs lluites i facècies han hagut de passar per tal i tal altre lloc del
terme o de les rodalíes. Hom pod dir que a mes d’esser tipus universals son tipus
comarcals, i en la imaginació dels bolullencs aixís sembla que s’hi hagin incrustat.
Per això els integrem en aquest recull (2016: 58).
En efecte, si fem una ullada a les narracions que transcriu l’autora sota l’epígraf
d’«apòlegs llegendaris», es tractaria, com dèiem, de rondalles d’animals que, tot i
això, es narren gairebé com a fets verídics, ocorreguts sempre en llocs concrets de la
84 Hi ha un petit error de numeració: de la llegenda 27 es passa a la 29, de manera que el còmput total de llegendes serien 65, i no 66, segons els comptes de l’autora.
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
239
comarca o fins i tot a persones reals de la zona. Per exemple, «La fè en els auguris»,
que, segons Borja, es pot associar al tipus ATU 122A, apareixen topònims com la
Penya de l’Hort, la Fonteta de Roldan, la Sarotja, «la Fonteta del Palillo», el «Racó
del Saco», etc.; «El Llop i el Garranxet», que Borja identifica com a una versió del
tipus ATU 47A o bé amb el 122N*, comença així: «Hi havíen passat molts cassos
en el meu poble! Un dia el Tio Garranxet se’n anava amb el burro cap a Sacanyar.
I en essent a la Era de Sant Josep trova el Llop» (2016: 97); en «El Llop i la Raposa
anant a mitges», identificat per Borja com un fragment aïllat del tipus ATU 9, els
fets s’esdevenen «al Molí d’Algar (que és al terme de Callosa)», a Tàrbena, «a la Pla-
ceta Vella» (2016: 98); en «La Guilla i la Guitarra», que podria correspondre’s amb
el tipus ATU 154, els fets els protagonitza un home de Bolulla que es deia Coca; en
«La Raposa i el Galàpet», que Borja cataloga amb el tipus ATU 275C, «La Raposa
i el Galàpet arrendaren unes terres a Xortar, a la Penya Alta (terme de Castellet)»
(2016: 102); i en «El gat del molí i els seus companys», que Borja assimila al tipus
ATU 130, hi apareix el terme de Callosa, «el molí d’Algar», Bolulla, Tàrbena, «el
molí del Cistertet», els masos d’Alcoi, el Pla del Xorquet, [Castell de] Castells, Qua-
tretonda, etc. Aquesta mena de detalls són, doncs, el «caràcter» de què parlava Sara
Llorens, a cavall entre la fantasia de la rondalla i el pacte de veritat de la llegenda,
i és el que mena la folklorista a donar-ne compte en el seu recull.
A banda d’aquestes rondalles vinculades a la realitat dels informants, el recull
va farcit, com sol ocórrer, de narracions que podem assimilar a aquest gènere o
que, com a mínim, tenen un argument corresponent als tipus universals del catàleg
ATU, o algun motiu folklòric incorporat en aquests tipus. Borja documenta fins a 52
tipus ATU (2016: 133-134), encara que no tots són versions completes del tipus, sinó
que de vegades es tracta senzillament d’elements de les llegendes que entren en re-
lació amb aquests tipus. De tots aquests tipus, alguns són primeres documentacions
de l’argument al País Valencià i, en alguns casos, també al conjunt dels territoris de
llengua catalana. Concretament, cita 9 arguments corresponents a rondalles d’ani-
mals (ATU 9, 47A, 57, 122A, 122N*, 130, 154, 275C i 294), 7 a rondalles merave-
lloses (ATU 330, 368C*, 410, 501, 540, 451 i 705A), 16 a rondalles religioses (ATU
750A, 750B, 750*, 751A, 752A, 753, 756D*, 758, 773, 774-774P, 785, 791, 804, 822,
825, 830B), 2 a rondalles d’enginy (ATU 903C*, 922), 2 a rondalles del gegant beneit
(1164, 1169) i 16 a contarelles (ATU 1238, 1281, 1321D, 1370, 1381C, 1458*, 1536A,
1539, 1560, 1682, 1691A, 1691B, 1699, 1804, 1829, 1853). La quantitat, la varietat i
segona Part. anàl Is I
240
el tipus d’arguments que s’hi referencien és ben notable i d’un gran interès per a la
rondallística catalana en general i valenciana en particular.
Pel que fa als textos, semblen transcrits amb un alt grau de fidelitat a l’oralitat,
possiblement a partir d’anotacions taquigràfiques, cosa que solia ser freqüent en la
metodologia de transcripció que feia servir l’autora (Oriol 2014: 169). Tanmateix, és
cert que hi ha algunes modificacions de caire lingüístic, en tant que sovint Llorens,
molt respectuosa amb la normativa fabriana, intenta elaborar, sobretot a nivell
morfosintàctic, però també lèxic, el que Borja ha anomenat «un estàndard supra-
regional valencianocatalà que permetera fixar literàriament els referents orals va-
lencians que hi ha en l’origen dels textos» (2016: 52); les paraules i expressions que
Llorens no canvia però li resulten més diferents respecte de la seva variant dialectal
les anota, amb el geosinònim corresponent, en el «Vocabulari» del final.
Per bé que les fonts són sempre orals, tal com adverteix l’autora en la introduc-
ció, una de les narracions va ser publicada dos anys abans del llegendari: «Aquestes
llegendes són inèdites, excepció feta de El gat del molí (n. 53) que varem publicar
fa uns dos anys (no pensavem, aleshores, fer anar aquest aplec a concurs) a la re-
vista «Ressurgiment» de Buenos Aires, amb el pseudònim Francesca Ll. Carreras»
(Llorens, en Borja 2016: 58). Aquest detall resulta interessant perquè acaba d’arro-
donir les dades de què disposàvem: si l’autora mateixa ja diu que «La major part de
les llegendes d’aquest aplec ens les va contar en 1927 i 1928 En Joaquim Montiel»
(ibídem), al principi no féu el recull pensant en el concurs de 1929, sinó que devia
fer-ho per pura vocació.
A banda, hi ha una altra narració també d’aquest informant, Joaquim Mon-
tiel, que l’autora no va incloure en aquest recull però que va publicar en l’Arxiu de
Tradicions Populars que dirigia Valeri Serra i Boldú: es tracta de «El llop girat»,
«Recollida de Joaquim Montiel, terrassà de Bolulla» (Llorens [1933]: 322),85 que la
folklorista va incloure quan s’adonà que era una versió d’una narració ben semblant
que havia recollit d’una altra informant, aquesta vegada de Sant Genís de Palafolls:
«Pensàvem que aquesta narració, contada per un home probablement fantasiós i
bromista, no valia la pena d’anotar-la; però ens vàrem trobar, més tard, que per
terres alacantines contaven la següent [El llop girat]» (Llorens [1933]: 322). Segons
l’anotació final d’aquest article en la revista, es tractaria d’un fragment «del Llegen-
85 De fet, això de «terrassà de Bolulla» és un altre dels elements que serveix a Borja per esclarir que eren els Bolullers els que s’estaven a Catalunya i no a l’inrevès (Borja 2016: 46).
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
241
dari de Pineda, en preparació» (Llorens [1933]: 323), que encara resta inèdit, però
que fóra ben interessant per trobar-hi relacions amb les Llegendes alacantines, si és
que n’hi ha, i, sobretot, amb els comentaris que en podria haver fet l’autora, com el
que tot just citàvem.
Comptat i debatut, el treball de Sara Llorens, com ja avançàvem, és una de les
contribucions més interessants per a la història del folklore valencià de la primera
meitat del segle xx. En el mateix moment en què els missioners de l’OCPC Joan
Just i Josep M. Roma feien les seves cerques per les comarques septentrionals va-
lencianes (1927), Sara Llorens començava aquest recull narratiu sobre Bolulla i al-
tres pobles del sud valencià. Tots tres eren els primers catalans a elaborar treballs
de gran magnitud sobre el folklore valencià amb l’encert metodològic i l’agudesa
que els caracteritzava. En el nostre context, per això, el treball de Llorens esdevé
el primer recull de folklore narratiu que es fa amb un intent claríssim de respecte i
fidelitat a les fonts orals, tot i els petits canvis lingüístics en benefici de l’aplicació
de la normativa i de la comprensió dialectal dels possibles lectors. De ben segur,
havia de ser una mena de regal sorpresa per al seu mestre Rossend Serra i Pagès,
que, amb la seva visió de país, s’havia mostrat preocupat per l’absència de materi-
als valencians en els concursos i havia lluitat per aconseguir-ne sense saber que hi
estava treballant «Na Sara Llorens, la seva deixebla predilecta […], un esperit fort
hostatjat en un cos molt feble i gastat» (Patxot [1926-1938]: 110). Si bé la respos-
ta no fou multitudinària, amb el Llegendari valencià de Martínez i les Llegendes
alacantines de Llorens es pot dir que Serra i Pagès, tot i morir sense saber-ho, va
aconseguir finalment el seu propòsit.
5.7 El Refraner valenciád’EstanislauAlberolaiManuelPeris,ielpròlegde
Lluís Fullana
El Refraner valenciá. Colecció de refráns populars és un recull d’unes 12.000
unitats fraseològiques de diversa mena recollides per Estanislau Alberola que in-
clou un afegit de 1500 més per part de Manuel Peris Fuentes i un pròleg de Lluís
Fullana. Encara que l’obra no apareix datada, degué publicar-se l’any 1928, que és
l’any en què Fullana signa el pròleg.
Segurament, el Refraner no hauria de ser inclòs dins d’un treball de les nostres
característiques perquè, en realitat, no es tracta més que d’un llistat doble de fra-
seologia ordenada alfabèticament sense lematitzar, sense cap tipus de contextualit-
segona Part. anàl Is I
242
zació, ni d’explicació, ni d’indicació de les fonts, ni cap intent de classificació —com,
malauradament, és el cas de la majoria de reculls paremiològics al País Valencià;
fins llavors, l’única excepció podria trobar-se en alguna de les miscel·lànies de Martí
i Gadea: particularment, en els volums de Tipos,modismesycòsesraresycurioses
de la terra del gè. És, per tant, un treball d’inventari lingüístic, a la manera de tre-
sor lexicogràfic, més que no pas un treball folklòric, com tampoc no ho hagué estat
cap altre dels publicats anteriorment. De les mancances, també se n’adonà Sebastià
Farnés, un dels màxims exponents de la paremiologia catalana de primers de segle
xx, en la seva ressenya a l’Arxiu de Tradicions Populars:
No es pot dir que aquest llibre del Refraner valencià sigui obra definitiva ni per-
fecta; no és de creure que els seus autors mateixos s’ho pensin. Tanmateix […] és
un llibre valuós, una arreplega de més de dotze mil refertes i dites filles del poble,
encara que se’ns presentin amb l’enunciat només, sense cap glossa ni altra dada,
per molt que algunes en freturin per aclarir-ne el sentit i àdhuc per corregir-ne
alguna errada de transcripció.
Fins certs adagis i mots, que algú entrat de nou dins d’aquest conreu potser
trobi sobrers, les comparances i les ironies i tot, hi són d’agrair als dos mestres en
Gai Saber que les hi ha encabides. […] És d’esperar que les glosses i dades que hom
troba a enyor, ells mateixos les trobaran a faltar (Farnés [1929-1933]: 187).
Aquestes mancances, però, mai no van ser corregides. Això sí, es tracta d’un dels
reculls valencians més voluminosos, un dels que més fraseologia conté. Malgrat,
doncs, l’escàs valor d’aquest document per al folklore, hi ha dos detalls que ens el
fan interessant: el pròleg de Lluís Fullana i la presumible col·laboració de Francesc
Martínez.
En el pròleg, Fullana fa gala d’un coneixement vast i atípic sobre la matèria.
Convé recordar que Fullana era un reconegut gramàtic i lexicògraf valencià, for-
mat en l’estudi comparat de les llengües romàniques, amb la qual cosa el seu acos-
tament al tema havia d’ésser més reeixit que els treballs elaborats per persones
no formades. La perspectiva que ofereix és bàsicament lingüística, filològica. En
aquest pròleg defineix la paremiologia i el «refrà», l’estudia, el caracteritza i cita les
diverses maneres d’anomenar-lo, apuntant-hi, quan creu, alguna precisió semàn-
tica. Més encara: no intenta determinar un origen a les parèmies —potser remun-
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
243
tant-se a l’antiguitat clàssica, cosa que ha temptat alguns autors— sinó que afirma,
amb contundència, que
Els refráns han existit sempre i en totes les llengües vives o parlades, perque tot
individuo tendix natural i constantment a esta manera d’expressió. Pel mig del
pòble i del llenguage vivent, passa després al llenguage escrit, siguent la tradició
l’encarregada de trasmetre els refráns, de les unes a les altres generacións. Per
este motiu, molts d’ells conserven les formes antigues, i revestits, per consegüent,
de paraules huí completament arcáiques, com succeix també en no pòcs cantars
populars.
No hi ha que dubtar que lo refrá es efècte i com lo resultat consegüent de la
experiència.
[…] Com lo refrá, segóns ham indicat, es una expressió natural i expontania,
pòt dirse qu’es tan antic com ho es l’humanitat (Alberola & Peris [1928]: 4).
Les observacions de Fullana presenten diversos encerts i una certa modernitat.
És cert que Fullana hi tendeix a una transcendència excessiva i a la constatació
d’universals que no podia haver comprovat, com el fet que «els refráns han existit
sempre i en totes les llengües vives o parlades». Però el fet de buscar l’origen del
«refrà» en l’origen de la humanitat és una idea que tardarien molt a suggerir, per
exemple, els estudiosos de la rondalla i molts altres tipus de folkloristes, que llavors
maldaven per localitzar el tret de sortida historicogeogràfic de cada narració. Fu-
llana encerta a presentar el «refrà» com a resultat de l’experiència, i a més, respon-
sabilitza la «tradició» del fet de fixar arcaismes fossilitzats en la fraseologia, per bé
que no és gaire clar si per a ell aquesta «tradició» ha de passar, primer, per l’escrit.
Fullana estava al corrent de diverses teories lingüístiques del moment i controlava
una bibliografia força sòlida.
Després d’aquesta caracterització, com féu Francesc Martínez en el pròleg de
l’Arreplega de llegendes (1927a), assaja una breu història dels reculls paremiològics
valencians, havent repassat primer alguns reculls i autors europeus, espanyols,
catalans i mallorquins. Remunta aquesta història a Antoni Canals, en el llibre Va-
leri Máximo, una traducció al llatí del llibre de Valeri Màxim De dictis factis que
memorabilibus. Després de passar per Bonifaci Ferrer, Francesc Eiximenis, Andreu
Martí Pineda i Joan de Timoneda, situa Carles Ros com «qui pròpiament va donar
segona Part. anàl Is I
244
una colecció paremiològica valenciana» amb el Tractat de adages y refráns (Albe-
rola & Peris [1928]: 9). Cita també obres de Lluís Galiana, Josep Escrig, Constantí
Llombart, Josep Ferrando i finalment Joaquim Martí i Gadea, mencionat «ab gran
distinció» no només pel seu diccionari, sinó per Tipos,modismesicòsesraresdela
tèrra del gè —que lloa perquè l’elaborà «traent a relluir totes les característiques va-
lencianes»— i Ensisam de totes herbes, presentats com a dos reculls «expressament
sobre paremiologia valenciana» ([1928]: 11). No inclou, tanmateix, potser per poc
rellevant respecte del conjunt de l’obra, el segon volum de Còsesdelameuatèrra
(1920) de Francesc Martínez, que incloïa un llistat amb uns 350 «refráns y modis-
mes» —reunits, com es comenta en l’apartat corresponent, amb el mateix poc encert
que els d’Alberola i Peris.
Quan arriba als autors del Refraner, explica que la col·lecció d’Alberola es féu
«valentse d’una continua observació en les convèrses populars, molt més que dels
estudis paremiològics, fets fins lo dia de huí» (Alberola & Peris [1928]: 12): aquesta
és tota la informació de què disposem sobre la procedència dels materials i sobre
el contacte amb l’oralitat. En el cas del recull de Peris és encara més greu: «está
composta de molts refráns i adages, usats, sobre tot, en la Plana de Castelló; i al-
tres que permaneixíen informes encara i prou incomplets […] els ha donat també
forma paremiològica, conservant sempre lo sentit primitiu» (ibídem). La referència
a la Plana és l’única localització; però el problema del recull de Peris, que per sort
Fullana consigna, és que no dubta a donar «forma paremiològica» a aquells «refráns
i adages» que troba «informes encara i prou incomplets», és a dir que els manipula i
reconstrueix al seu parer. Peris ací exerceix de literat, més que no pas de col·lector,
per tant. A més, Fullana observa que «tant en esta colecció com en la del senyor
Alberòla, hi ha també modismes i frases que no son propiament refráns» (ibídem),
cosa molt freqüent en aquest tipus de reculls, d’altra banda, en part, segurament,
pels problemes de definició, conceptualització i categorització de la paremiologia.
Certament, el fet d’aplegar uns 12.000 «refrans» respon, també, a aquesta flexibili-
tat amb què els autors entenien la paremiologia: hi trobarem des de locucions del ti-
pus «abaixar ú la cara» a parèmies com «ab raó o sense raó, vaja el pòbre a la presó».
Hem avançat que Francesc Martínez degué prendre alguna part en el recull
d’Alberola. D’una banda, bona part dels «refráns y modismes» que inclou en el segon
volum de Còsesdelameuatèrra (1920) apareixen en aquest recull; de l’altra, devem
a Joan Borja el coneixement d’un article en la premsa en què documenta aquesta
5. la Inst I tuc Ional I tzac Ió I e l tractament del Folklore com a d Isc IP l Ina (1912-1939)
245
participació. Amb el títol «Los juzgados de la Marina» i el subtítol «Punto final», sig-
nat per «F. M. M.» (que, sense cap mena de dubte, podem atribuir a Francesc Martí-
nez i Martínez), està datat el dia 27 de juny de 1927 i publicat el dia 186 de juliol de
1927 a Las Provincias. Hi rebat a Adolf Salvà la radicació dels jutjats de la Marina
a Callosa d’en Sarrià; però «resulta ben suggeridor un passatge en què l’alteà dóna
notícia de l’existència d’un recull de 14.000 refranys valencians recollits per “un
amigo nuestro”, amb l’ajuda del mateix Martínez» (Borja 2015: 104). El fragment a
què es refreix és el següent:
[Salvà] Dice hacia el final del artículo, a propósito de los refranes, algo de la len-
gua de Ausias March que no hemos entendido; pero por si acaso tuvo la intención
de reprocharnos el que no empleáramos de los valencianos, siendo tan numerosos
(14.000 tiene recogidos un amigo nuestro, a cuya colección dice el señor Alberola
que también hemos ayudado), cónstele al señor «Curial» que no ha sido por menos-
precio a la que él muy bien llama la lengua de Ausias March (Martínez 1/7/1927: 7).
És a dir, en aquest fragment Martínez presumeix davant de Salvà del seu
coneixement del refranyer valencià; i, encara que la frase és un poc confusa, sembla
dir que ha contribuït a la col·lecció dels 14.000 refranys d’Alberola: sens dubte, es
refereix a aquest Refraner. El número és aproximat i, miler amunt, miler avall,
coincideix amb el total dels recollits per Alberola —no aniria de gaires centenars si
hi sumem els de Peris i, de tota manera, no n’existeix cap altre d’aquest moment
que l’iguale en quantitat. Convé no oblidar, a més, que Martínez ja havia demostrat
tenir constància del procés d’elaboració del Refraner: ho explicità en la història del
folklore valencià que assajà al pròleg de l’Arreplega de llegendes (1927a: 39). Potser
Alberola hi va copiar la paremiologia de Còsesdelameuatèrra, o potser Martínez li
féu arribar el seu recull particular; en qualsevol dels casos, és una mostra de la par-
ticipació del folklorista a un recull que volia ser de prestigi, si més no, per la quan-
titat de fraseologia reunida, i en el qual Martínez hi presentava la col·laboració com
a mèrit.
***
86 Borja degué confondre la grafia d’aquest dia amb el 7.
6. El folklorE durant El franquismE (1939-1975)
Índex de l’apartat
6.1 Les campanyes musicals
6.1.2 La Sección Femenina i els Coros y Danzas
6.1.3 L’Instituto Español de Musicología
6.1.4 Manuel Palau, l’Institut de Musicologia i Folklore i els Cuadernos de
música folklórica valenciana
6.1.5 Salvador Seguí Perez (1939-2004)
6.1.6 Balanç general
6.2 Manuel Sanchis Guarner (1911-1981)
6.2.1 Formació com a folklorista
6.2.2 L’estudiiladignificaciódelfolklore
6.2.3 Manuel Sanchis Guarner i Francesc Martínez
6.2.4 Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor
6.2.5 Els pobles valencians parlen els uns dels altres
6.2.6 Calendari de refranys i Els vents segons la cultura popular
6.2.7 Cançoneret valencià de Nadal
6.2.8 Balanç general
6.3 Enric Valor i Vives (1911-2000)
6.3.1 EnricValor,folklorista.Notesbiogràfiques
6.3.2 L’obra rondallística
6.3.3 La projecció i la recepció de les rondalles
6.3.4 Balanç general
***
Segona part. anàl iS i
248
Nocaldubtarque,desprésdeladesfetadelaGuerraCivilespanyola,elsesforços
i intents de normalització cultural en català al País Valencià s’estroncaren, es pa-
ralitzaren o, en el millor dels casos, s’hagueren de reconvertir sota el discurs i les
instruccionsdelfranquisme,béperraonsdesupervivència,bépercanvisforçosos
en la direcció i la gestió institucional. Així, per exemple, l’Obra del Cançoner Po-
pulardeCatalunyaquedàaturada:unapartdelsseusmaterialsvaserdipositada
en una casa religiosa de Barcelona, i la resta van ser enviats a l’exili a Suïssa; el
Centre de Cultura Valenciana, en canvi, publicà —recordem-ho— un extens article
en els Anales, l’any1940,titulat«NuestraadhesiónalCaudilloyalnuevorégimen»,
enquèmanifestavalasubmissióalesdirectriusil’idearifranquista.Aixòeraespe-
cialment rellevant si volien netejarlasevaimatge:enelCentrehavienparticipat
membresdetotl’espectreideològic,itansolsunsanysabans,acabadad’esclatarla
guerra, el número 27 de la revista (juliol-desembre de 1936) anava encapçalat per
l’article«Sempreavant»deVicentMarcoiMiranda,alcaldedeValèncial’any1931
i diputat a les Corts Republicanes entre 1931 i 1939 primer pel Partit d’Unió Re-
publicanaAutonomistaidesprésperEsquerraValenciana.Totiqueaquellarticle
noeradesuportexplíciticoncretalesinstitucionsdelaRepública,síquehoeraa
la valencianitat i a la legitimitat cultural de la institució al marge de les ideologies
polítiques,ialhoraeraunelogidel’abnegadaunitatd’accióidedicaciódelagent
decultura.Recordemtambé,enaquestsentit,quetotiqueFrancescMartínezva
arribar a ser director degà del Centre entre 1941 i 1943, en fou apartat, presumi-
blement,perraonspolítiques;nodeviaveure’sambbonsullselseuvalencianisme
liberalielfetquefouundelsprincipalsimpulsorsdel’estatutd’autonomiavalencià
durant la República.
Lagentdeculturaoideològicamentcontràriaalfranquismehaguédecanviar
debàndol,exiliar-seooptarperl’exiliinteriorielsilenci,quannofoudirectament
eliminada;igualment,lesinstitucions,sotaelnourègim,tinguerencomaúniques
opcionssucumbirodesaparèixer.ComassenyalaCaterinaValriu,
Laguerracivilespanyolasignificà ladesfetade la infraestructuraculturalbas-
tidaalllargdedècadesil’estroncamentdelsprojectesqueestavenenprocésde
realització.L’establimentposteriord’un règimdictatorialdefiliació feixista i el
consegüent anorreament de la cultura catalana en un intent de substitució per
una suposada cultura espanyolahomogènia,retrògrada iexpressadaúnicament
encastellà,vadonarcomaresultatunpanoramadesolador.Davantaquestanova
situació,tancontràriaalaculturapròpia,elsintel·lectualsquehaviensobreviscut
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
249
alconflictebèl·lictenientresopcions:elcol·laboracionisme—assumintlestesisdel
vencedors—,laresistènciapacienticalladaol’exili(Valriu2016:40).
El Centre de Cultura Valenciana esdevindria col·laboracionista, mentre que
l’Obra del Cançoner passaria en part a l’exili, en part amagada a Barcelona. La
Societat Castellonenca de Cultura, amb el seu Boletín, mantindria una certa neu-
tralitatperòveuriareduïdaalmínim,simésnoalprincipi,l’apariciód’articlesen
català.I,enqualsevolcas,latascafolklòricadelesinstitucionsencetadadurantel
períodeanteriorvaserdissoltagairebépercomplet,reduïdaacol·laboracionspun-
tualsidemotivacióindividualenalgunapublicació.Aaixòcalafegirencaralamort
de Francesc Martínez l’any 1946 i la mort prematura del seu únic deixeble, Adolf
Salvà, l’any 1941, als 56 anys. El panorama per a la literatura popular valenciana
era,certament,desolador:capdelesempresesfolklòriquesiniciadesenelperíode
anteriortindriacontinuïtatdesprésdelfranquisme.EncaracoincidintambValriu,
Ambladesapariciódelsgransprojectescol·lectius,delesinstitucionspròpieside
lespublicacionsespecialitzades,esproduíunretrocésenlaquantitatilaqualitat
delarecerca,quequedàreclosaal’àmbitlocal—enrevistesodiarisgeneralistes—
isovintesveiéobligadaaserpublicadaencastellà(Valriu2016:40).
Hihavia,però,unaescletxaquecaliaaprofitar:siladictadurafranquistaper-
metriaunamanifestacióculturalencatalà,aquestaeraelfolklore.LlorençPrats
explicaaquestapermissivitat:
Curieusement, l’une des premières manifestations culturelles catalanes, et en
catalan,toléréeparlerégime[deFranco],aétélefolklore.Cettetoléranceavait
sa cohérence. D’une part, le folklore renvoyait à une culture morte, tradition-
nelle,sansdanger.D’autrepart,lesélémentstypiquesdelaculturetraditionnelle
convenaientàl’idéefranquisted’uneréductiondesdiversesidentitésnationalesou
régionalesespagnolesàleursexpressionsfolkloriques(Prats1996).
Aixòvoldir,doncs,queelfolklores’assimilariaauntipusdeculturamorta,pas-
sada,quereforçarialapercepciódiglòssicadelallenguacatalana,reduïdaaaquest
àmbitd’ús,enfrontdelcastellà,quetindrial’exclusivadelprestigisocialidelsuport
politicoinstitucional.Lallenguapròpiaesrelegavaaunàmbitfamiliar,domèstic,
local:unàmbitpercebutcomainnocui,peraixò,nosolamentpermès,sinótambé
fomentatpelrègim.
Segona part. anàl iS i
250
Segurament,elparadigmad’aquestautilitzaciódelfolkloredesdelesestructu-
resdel’estatfranquistaéslaSecciónFemenina,que,atravésdelessevesescoles,
delsCorosyDanzasidelaconvocatòriadecursosiconcursos,convidariaatreba-
llarenaquestsentititreballariapertransformarelfolkloreenfolklorisme (Martí
1996),ambunadifusiódescontextualitzadadelsmaterialsiideològicamentmani-
pulada.Semprequenoadquirísunvalorsimbòliciqueestiguésaixoplugatperl’Es-
tat,elfolkloremusicaldeviapercebre’scomelmésinofensiu;elfolklorenarratiu,
encanvi,podiadonarllocaunamajorelaboracióliterària,finsitotaladivagacióo
l’assaig,cosaquepodriacomportarmésprevencionsperalesautoritats.Totiaixò,
hihauriauncertmargeperadesenvoluparlarecerca:amblacreaciódel’Instituto
EspañoldeMusicologías’obrienlesportesaunarecercafolkloricomusicalmésade-
quadadesd’unpuntdevistametodològic.D’algunamanera,l’InstitutoEspañolde
Musicología va representar una forma de no trencar per complet amb tota la recerca
dutaatermeenelperíodeanteriorenelconjuntdelarecercafolklòricacatalana.
Amb l’arribada de l’Institut de Musicologia i Folklore de la Institució Alfons el
Magnànim,escreavalaprimerainstitucióque,desprésdelaguerra,esproposa-
riaderecuperarelfolkloreambunaorientació,arasí,d’àmbitvalencià.Aquesta
tascaseriacontinuadaiampliadadesprésperundelsfolkloristesqueformàpart
d’aquestInstitut:SalvadorSeguí.
Comdèiem, les campanyesmusicals,quannoserienestrictes col·laboradores
del’estatfranquista,farienpermantenirlaneutralitatideològicailainnocuïtat de
quèparlàvem;aixòsí,fentelseucamí.Arabé:unapartdelarecercafolklòricafou
mampresaperpartdel’elitculturalantifranquista.Aquestarecerca,janoguiada
per institucions, sinó completament subjecta a la iniciativa individual, prendria
unsvalorssimbòlicsiuncaireideològicque,totiunacertasubtilitat—ono;potser,
senzillament, eren manifestos contestataris embolcallats sota el paraigua amable
delfolklore—,contribuirienarecuperarelprestigidelamatèria,quenocaldirque
haviaquedatconnotadanegativamentpelsesforçosdelfranquismeaprojectar-hi
la viva imatge de l’anorreament cultural. Prats ho explica amb encert per al cas de
Catalunya:
Mais cette valorisation politique comportait une erreur de calcul. En effet, les
ouvrages des folkloristes, comme la pratique du folklore ou de l’excursionnisme,
allaient continuer à nourrir un modèle d’identité qui, nous l’avons vu, venait
du xixesiècle,maisgardaittoutesonefficacitésymbolique.Deplus,ilallaitengen-
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
251
drerautourdelui,etplusquejamaisàcetteépoque,unevéritablecommunitas idéo-
logiqueauseindel’oppositioncatalaniste.Desmanifestationstraditionnellestelles
quelasardane,leschantspopulairesoulespèlerinagesausanctuairedelaVierge
deMontserratontjouéunrôledecohésionetderésistance,maisaussid’inversion
symbolique.Danscecontexteonpeutdirequ’avoirchezsoileCostumari Català de
JoanAmadesétait,enquelquesorte,unactepolitique(Prats1996).
Sibéelsvalenciansnohavíemdisposatdetotelbagatgefolklòricbastitperles
institucionscatalanes,queajudarienatrobarenlatradicióunelementcatalanista
d’oposicióaladictadura,éscertquelalecturaqueesfariad’aquestsaltrestreballs
folklòrics,encarnatsenl’obradeManuelSanchisGuarnerid’EnricValor,prendria
ràpidamentuncairesimbòlicquehaviaderepresentarelvalencianismeresistent,
latent i en reconstrucció.
LafiguradeSanchisGuarnerésnuclearenaquestpuntdelahistòriacultural
valenciana,peròentenemqueésenelfolkloreonprenunavoladadedimensions
insospitadesiinèdites.Enellobservemunaformacióquel’abocavaaunapràctica
folklòricacientífica,perprimeravegadaenunaobranomusical;peròelseupaper
vamésllunyentantquesituaalcentredelasevarecercal’estudidelfolklore,ino
solsentermesderecol·lecció,sinótambéenlaconstrucciódelpensamentteòrica
l’entorndelamatèriaidelessevesparticularitats,tantenclaudegènerescomen
clauculturaligeogràficavalencianaicatalanaengeneral.
Encaramés:devemaSanchisGuarner,comveurem,ladedicaciód’EnricValora
larondallística.Larondallahaviaestatungènereespecialmentdesatèspelsfolklo-
ristesvalencians,iValorencetaràelcamídelarecuperació;mésencara,contribui-
rà, com Sanchis, a prestigiar-la i enllaçarà amb una generació posterior de mestres
iprofessorscompromesosquetindrienenValorunreferentprimordial.Amés,la
literaturització de les rondalles deValor oferirà, també, un sabor de resistència
cultural necessari per a la reconstrucció nacional del país i per a la recuperació
d’espaisd’úsidignificaciódelallenguacatalanaalPaísValencià.
Elfetquel’obrad’unsialtresestigatancondicionadaperlescoordenadesdel
franquisme,bécomasubjecció,bécomacontestació,bécomacircumstànciacro-
nològica,éselqueensmenaaidentificaraquestperíodeplenamentamblesdates
d’inici i acabamentdelperíodehistòric equivalent; i perbéque, comsolpassar,
algunadelesobresestudiadespotquedarpuntualmentforad’aquestaetapa—els
primers treballs de Sanchis, el segon volum de l’Obra literària completa de Valor, els
Segona part. anàl iS i
252
darrerstreballsdeSalvadorSeguí—,aixònollevaquepuguemadscriureaquests
treballsdinsd’unmarcmésampliimoltdeterminatpelcontextopelsentitconjunt
del’obrafolklòrica.Enaquestsentit,lanostraperioditzaciócoincideix,doncs,amb
latraçadaalesIllesBalears(Valriu2016:40).
El cascatalàéssubstancialmentdiferent:Oriol,apartirde ladelimitacióde
Prats (1991-1992) inclou els anys 1939-1959 com un segon subperíode dins l’eta-
pa clàssica del folklore català (1894-1959), amb la volcànica obra de Joan Amades
comaexponentprincipal;apartirde1960ifinsl’actualitatcomençael«període
modern»,que,alseutorn,contéunprimersubperíode,de1960a1981(anydece-
lebraciódelPrimerCongrésdeCulturaTradicionaliPopularconvocatpelServei
de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalu-
nya), caracteritzatper «un creixent interèsen la recuperació, estudi idifusióde
laliteraturapopularcatalana,unaactivitatque,enl’etapaanterior,s’haviavist
interrompudacomaconseqüènciadelaguerracivilespanyolaimoltdisminuïdaen
lesprimeresdècadesdelapostguerra»(Oriol2016a:57).Sivolguéssemestablirun
paral·lelisme,podríemidentificarl’obradeSanchisideValordinsd’aquestprimer
momentdel’etapamoderna,entantqueelsprincipalstreballsdelprimerveurien
lallumapartirdelsanys60ilaformulaciódefinitivadelesrondallesdeValorseria
de1975-1976.Tambécaldriaincloureacíl’obradeSalvadorSeguí,cronològicament
coincident.PelquefaalescampanyesdelaSecciónFemeninaidel’InstitutoEs-
pañoldeMusicología,podenencaixarambelfinaldelperíodeclàssic,mentreque
l’obra gestada al si de l’Institut de Musicologia i Folklore se situaria a cavall entre
untempsil’altre,potsermésencaminadaalesperspectivesderenovacióquerepre-
senta el període modern.
6.1 Les campanyes musicals
L’activitatprincipalderecercafolklòricaqueesduguéatermedurantelfranquis-
mefouladebasemusical,queincloïaelcançonerperòtambélestocatesinstru-
mentalsiladansa.Desdelpuntdevistaideològic,comhemvist,larecopilacióde
cançonsimelodiespodriasemblarmésinofensivaperalesautoritatsdelrègim
quenopaselstextosmésnarratius,quepodriendonarllocaladivagacióoala
transmissiód’unpensamentméselaboratdelqueespodriaferamblatranscripció
crua de les lletres de les cançons i, menys encara, de melodies i passos de ball. Des
delsorganismesilesinstitucionsdelfranquisme,doncs,larecercafolkloricomusi-
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
253
calnosolsesvatolerar:tambéesvapromoure.Iesféud’unamaneraconscienti
manipulada,comveurem,afidetransmetreunsvalorsiunsprincipisideològics
determinats i orientats al foment d’una concepció espanyolista del territori, de per-
sonalitat conjunta unida i alegre. La institució creada per a tals efectes va ser la
SecciónFemenina,que,atravésdelsCorosyDanzasielscentresd’ensenyament,
cursos de formació i concursos que controlava, esdevingué l’eix central per a la
promociód’aquestaimatge.
Tanmateix, latascaderecercaalsidel’InstitutoEspañoldeMusicología,or-
ganismetambédependentdelrègim,s’allunyariadelfocusprincipald’atencióde
laSecciónFemenina—queeraladifusió—enbeneficidelarecercaieltreballde
campenunmarciunaaplicacióteoricometodològicaquerecordaràmoltal’Obra
delCançonerPopulardeCatalunya,ambladiferènciaqueenaquestcasnos’abor-
darienlesmissionsenelsmateixostermesni,ésclar,ambelmateixsentitdeter-
ritorio cultura:es tractariad’unarecercamésaviatdeslocalitzada,queevitaria
l’elaboracióderecullscentratsenunitatsterritorials,culturalsolingüístiquesen
beneficid’unaestructuracióenclauespanyolista.
Va caldre esperar a mitjan segle per a l’aparició d’una iniciativa institucional
puramentvalencianainodirectamentvinculadaalesestructuresorgàniquesdel
franquisme:l’InstitutdeMusicologiaiFolkloredelaInstitucióAlfonselMagnànim.
Sota la direcció i la coordinació de Manuel Palau, arribà a crear una petita escola de
músicsfolkloristesvalenciansquevanpublicarelresultatdelessevesrecerquesen
els Cuadernos de música folklórica valenciana.RicardOlmos,M.TeresaOller,Do-
loresSendraoSalvadorSeguívansernomésalgunsdelsfolkloristesmésdestacats
dinsd’aquestcerclelideratperPalau.D’entreaquestsmúsicsfolkloristescalposar
enrelleu,sobretot,l’obradeSalvadorSeguí,deixebledePalau,queesvadesplegar
méstardambl’elaboraciódetresenormescançonersque,totimantenirunadivisió
provincial, abasten tot el territori valencià i van tenir la voluntat explícita de ser
comarcalment representatius, amb milers de melodies i cançons recollides i trans-
crites amb molt de rigor.
Totesaquestescampanyes,defet,connectenenalgunmomentambManuelPa-
lau,entantquealgunsdelsmúsicsqueparticiparienenlesrecerquesdelaSección
Femenina i de l’Instituto Español de Musicología van ser deixebles de Manuel Pa-
laui,pertant,col·laborarientambéenlestasquesderecol·leccióimpremtadesen
els Cuadernos de música folklórica valenciana.Així,encaraquePalaunollegàuna
Segona part. anàl iS i
254
granproducciópròpiaenmatèriacançonística,síqueesdevinguéunafiguracentral
comaformadoricoordinadord’aquestacol·lectivitatdemúsicsfolkloristes.
Per bé queaquest treball vol centrar-se, principalment, en obres escrites, no
podemestar-nosdemencionar,encaraquesigaatalltestimonial,elsenregistra-
mentssonorsdelfolkloristanord-americàAlanLomax(1915-2002),quenotindrien
relacióambcapd’aquestescampanyes.Aquestmúsiccomençàarecórrerelmóna
partirdelsanys50fentgravacionsdemúsicafolklòricaatravésd’entrevistesamb
la gent dels pobles. El seu arxiu ha estat digitalitzat i està mantingut actualment
perl’AssociationforCulturalEquity,ambseualNewYorkCity’sHunterCollege
(NovaYork,EUA).EntrelesvisitesalPaísValencià,dutesatermeentreel5iel7
d’agost de 1952, Lomax es va entrevistar amb gent dels pobles de Vilanova de Cas-
telló,TavernesdelaValldignaidelaciutatdeValència,ambvuit,cinquanta-seti
setenregistraments,respectivament,queinclouencançonsdetotamenaencatalà
iencastellà(algunesnofolklòriques)ialgundocumentsonornomusical(conversa
espontània).Lomaxésundelspocsfolkloristesestrangersqueféurecol·leccióper
terres valencianes.
Amb l’arribada de la democràcia, la recuperació de l’autogovern i l’escola valen-
ciana,larecercaetnomusicològicanoperdriavolada:ansalcontrari,continuaria,
s’intensificariaiprendrianovesformesderecol·lecció.Elsprojectesencetatspels
Cuadernos de música folklórica valenciana seguirien en marxa, així com les recer-
quesdeSalvadorSeguí.Peròl’exemplemésimmediatd’unanovainstitucióencar-
regadadel folkloremusicalés l’apariciódelsTallersdeMúsicaPopularalsanys
80,unacampanyaescolarderecol·leccióimpulsadaperlaConselleriadeCulturai
EducaciódelaGeneralitatValenciana,quehaestatestudiadaperAlexandreBa-
taller (2015).
6.1.1 La Sección Femenina i els Coros y Danzas
LaSecciónFemeninafouunaentitatcreadal’any1934afid’assistirempresonats
i familiars dels falangistes sota la direcció de Pilar Primo de Rivera, germana de
JoséAntonio.Peròvaserapartirdeladictadurafranquistaques’establídinsdel
Movimiento Nacional com una de les principals institucions per a la formació fe-
menina,normalmentatravésdecol·legis, instituts icursosdeformaciódiversos
quetenienperobjectiuprincipall’adoctrinamentideològic,moraliconductualde
ladona.Jadesde1938-1939escreàelDepartamentodeMúsica,quedependriade
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
255
laDivisióndeCultura,ambquèescomençarienaformarlesprimeresinstructores
demúsica,ambassignaturesqueincloïenelfolkloredinslesclassesteòriques,ila
recopilaciócomunadelesfinalitatsprincipals.Apartirdelsprimersanys40esva
iniciaraquestatascaderecol·lecciófolklòricaenquès’encomanavaalesgraduades
recollirrepertorismusicalsdelasevaprovíncia;paral·lelamentesfundariadinsla
Secciónl’organitzacióCorosyDanzas,queajudariaaseleccionaridifondrelare-
cercafolklòrica.Aquestatascaseriacontinuadaalllargdeladictadurafinsa1977,
l’anyenquèesvadissoldreperlleielMovimientoNacional.1
Una part important de tota l’activitat generada va arribar l’any 1999 a la Bi-
bliotecaNacionald’Espanyaatravésdeldonatiudel’AsociaciónNuevaAndadura,
creadael1977,ques’encarregàdeconservartotaaquestadocumentació.Éselque
hadonatllocal’ArchivodefolkloredelaSecciónFemenina,encaraenprocésde
descripció.Aquestfonsi,engeneral,totalarecercafolklòricafetadesdelaSección
Femenina encara està molt poc estudiada. Són 87 carpetes amb prop de dos milers
dedocumentssobre«Cancionestradicionales»,entreelsqualshihatambémateri-
als valencians.
Aquestadocumentaciós’had’entendreperfectamentinscritadinslescoordena-
despoliticoideològiques,finsitotprogramàtiques,delrègimfranquista.Comafir-
maPérezZalduondo,
ElDepartamentodeMúsicayCantode laSecciónFemenina,a travésde su
labor de recogida de la música popular, se proponía difundir entre las mujeres de
España esta parte importante de la tradición oral, logrando, al mismo tiempo, apar-
tarlas de los cantos y bailes modernos, considerados como nocivos desde el punto de
vistamoral(PérezZalduondo1991:482).
Ésadir,eraunamanerad’ocuparladonaambuntipusdemúsicaqueelrègim
no considerava nociva; ans al contrari, i de nou amb les tesis d’arrel romàntica, con-
siderava el folklore com una eina per retrobar-se amb l’ànima popular espanyola i
demostrar-nelaunióilaunitatatravésdelestradicions.Noesteniaencompte,
tanmateix,queaquellaEspanya,esvolguésono,eraintegradaperpobles,cultures
illengüesdiferents,amblaqualcosabuscaralguntipusd’unitatoessencialitata
travésdelfolklorepodriaresultarcontraproduent.Peraixò,caliaunatascaimpor-
1 Aquestesdades,aixícomlesreferidesalahistòriaarxivística,hanestatpresesdeladescrip-ció del fons conservat en l’Archivo de folklore de la Sección Femenina de la Biblioteca Nacional d’Espanyaideladocumentacióques’hiconserva.
Segona part. anàl iS i
256
tantdeseleccióidifusiód’unapartdelfolklore:laqueinteressavaal’aparellideolò-
gicdelrègim.Aquestatascas’exercíatravésdelsCorosyDanzasisotaladirecció
ilasupervisiódelaSecciónFemenina,que
fuelaencargadadelarecolecciónyreinvención:decirque[sic]sepodíaonorepre-
sentar en todo lo relacionado con lamúsica de tradición oral; también tuvoun
importantepapelenlatransmisióndelaideología[…].
TodoelmaterialrecopiladosellevabaaMadriddondeeraarregladoenfunción
deloscriteriosideológicosymoralesvigentes(Lorente2013:46-47).
Així,aquestesrecerquestenienperobjectiu«proveirdemateriallesagrupaci-
onsjuvenilsdecorsidanses,queenprincipiforensolamentfemeninesiposteri-
ormenttinguerenmembresd’ambdóssexes»(Pardo&JesúsMaría2001:27);com
queaquestsmaterialshavienpassatperunaselecció,ienmoltscasosperunasèrie
d’arranjamentsmusicalsi,sicalia,tambédeleslletres,alfinalelques’estavatras-
lladantaaquestesassociacionsnoeramésqueelsistemadevalorsdefèspelfran-
quisme.S’ultrapassavenelsobjectiusestèticsid’entreteniment,quetambéhivan
ser,imoltmésencaral’estudiielconeixementdelamúsicapopular,que,totiser
presentenalguncasconcret,novaformarpartdelesfinalitatsprincipals:aquest
aspecte es reservaria per a una altra institució, l’Instituto Español de Musicología.
Amb la recopilació i la difusió de cants i balls populars supervisats per l’estat, in-
clòs l’ensenyamentdeballs icançonsprovinentsd’altresàrees,s’aconseguiacon-
trolarelsestudisfolklòricsperquèaquestsnosuposessencapformadecontestació
alrègimicontribuïssenalauniformitzaciódesitjada.Larecol·leccióesvaferamb
unmètodeidènticperatotselsterritoris:l’organitzacióproporcionavaunesfitxes
tipusquelescompiladoreshaviend’emplenaramblamúsica,lalletra,lescoreogra-
fiesdelsballsiladescripciódelaindumentària.
Actualment,espodencomptarmésd’uncentenarderegistresdematerialsva-
lencians,bàsicamentpartituresambpoquesindicacionssobrel’anyil’autordela
recol·lecció.Enl’annexiv hem elaborat una taula amb les dades sobre les cançons
valencianesintegradesenaquestfons:coms’observarà,esconservenpoquesdades
sobreelsautorsorecol·lectorsilesdatesderecol·lecció,que,enelscasosques’in-
dica,enspermetentraçarunarcqueabraçaentre1940i1963.Pelquefaallloc
derecol·lecció,lamajorpartprovenendepoblesnodeterminatsdelademarcació
provincialdeCastelló.Tenenuníndexderepresentativitatimportant,també,les
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
257
comarquesdel’Alcoià-Comtatialtrespoblesdelescomarquesseptentrionalsquesí
quehanestatespecificats(Betxí,Benicarló,Castelló,lesCovesdeVinromà,laVall
d’Uixó,Vila-real,SantMateu,etc.).Moltesd’aquestespartitureshanestatarranja-
desperacoralperquèvanserpresentadesaconcursosdelsCorosyDanzas;també
n’hihaqueespresentarenaconcursosdenadales.Engeneral,s’hianotenalguns
comentariscontextualsoinformaciósobreelrecol·lector,perbéqueenmoltesal-
tresocasionsnoésaixí:elresultatésirregular.Enqualsevolcas,ésuntestimonide
lamanerad’entendreelfolkloredepartdelrègimfranquistai,peraixò,unadeles
iniciativesinstitucionalsquemillorfuncionariendesdedesprésdelaGuerraCivil.
6.1.2 L’Instituto Español de Musicología
Moltmésingents,productivesifonamentadesenlarecercavanserles«misiones
folklóricas»ielsconcursosderecullsdemúsicapopularorganitzatsperl’Instituto
EspañoldeMusicologíadelConsejoSuperiordeInvestigacionesCientíficas(IEM-
CSIC), un projecte desenvolupat entre 1944 i 1960 hereu de l’Obra del Cançoner
PopulardeCatalunya,peròperatotl’estatespanyol.Defet,eldirectordel’IEM-
CSIC,HiginiAnglès,haviaparticipatambPereBohigasenlaprimeramissióde
l’OCPCel1922.JosefinaRoma,enaquestsentit,explica:
Noespotdirque laguerrade1936-39ofeguésdel totels treballsques’havien
començatambtanbonesperspectives.Així,investigadorscomHiginiAnglès,que
haviaformatpartdel’ObradelCançonerPopularidel’Arxiud’Etnografia,van
encabirelsseustreballsenl’InstitutoEspañoldeMusicología,delCSIC,ontambé
vacol·laborarPalmiraJaquetti,procedentdel’ObradelCançoner,iMn.Francesc
Baldellóhivadipositarlasevasuperbacol·lecciódegoigs(Roma2016:61).
Encertamanera,enaquestainstitucióesvancontinuaralgunsdelsesforçosmés
notables de l’etapa anterior per al cançoner. Es van encarregar un total de 65 missi-
ons a diversos investigadors i es van convocar concursos per fomentar la participació i
larecepciódematerialstalcomhoféul’OCPCenelsprimersanys.Entreaquestsin-
vestigadors,abandademembresquetambéhavienparticipatenl’ObradelCançoner
PopulardeCatalunya,destaquenfigurescomJosepRomeuiFigueras,unfolklorista
ifilòlegcatalàquecalcomptarentreelsmésdestacatsd’aquestperíode.
Evidentment,ladiferènciaentrel’InstitutoEspañoldeMusicologíail’Obradel
Cançoner,comjahemassenyalat,eraqueelmarcd’estudieraaraelconjuntde
Segona part. anàl iS i
258
l’estatespanyol,ifinsitotpartdel’estranger,iaixòvasuposarcanvis,també,en
la manera de fer la recerca. Actualment, els materials de l’IEM-CSIC es conserven
enelFonsdeMúsicaTradicionaldelaInstitucióMilàiFontanalsdeBarcelonaies
trobenenprocésdedigitalització.
Hi ha tres aportacions des de terres valencianes als concursos convocats per
l’IEM-CSIC:duesde1945iunade1949.Peral’any1945hihaunrecull(Concurs
C07)deTeresaMatarredonaAznar,compositoraalcoianadeixebladeManuelPa-
lauquetambévaparticiparenlestasquesderecol·lecciódelaSecciónFemenina.2
Per al concurs aportà 21 peces d’Alcoi i la Vall de Gallinera, amb brevíssimes ano-
tacions en les cançons recollides sobre el context i els informants. L’altre recull de
1945 (Concurs C10), de Bonifacio García Gil, músic riojà, inclou, entre molts altres
materials referits a territoris d’arreu de l’estat espanyol, tres cançons de Cocentai-
na,enquèl’informantés,curiosament,JustSansalvadorCortés—quelitrameté
el1940aquestescançonsrecollidesafinalsdelsanys20—,iunacançódeValència,
tramesatambéaquestanyperVicenteGordoVillanueva.Elrecullde1949(Con-
cursC37)fouenviatpelfolkloristavillenerJoséMaríaSolerGarcíasobrecançons
referidesalseupoble,ambellema«CantalaMurciaalicantina».
Entrelesmissions,n’hiha12,datadesentre1945i1951,quecontenenmateri-
alsvalencians.Aquestesmissions,adiferènciadelesorganitzadesperl’OCPC,no
tenienunalocalitzacióespecífica—nohihacaprecullquesiganomésvalencià—,
sinóquees recorriendiversospoblesd’arreude l’estatespanyol i,fins i tot,del
món,entreelsqualsalgunspoblesvalencians.Ésuncanvisignificatiurespectede
lesmissionsdel’OCPCentantqueacíelterritorijanoquedacomunaunitatcul-
turalilingüística,sinóqueesdesdibuixaenmissionsd’abastmésampliambuna
barreja de pobles no necessàriament relacionats. No es fa atenció, tampoc, a les
característiquesgeogràfiquesisocialsdeleszonesinvestigades.Totplegatdevia
serunaestratègiaque,coincidintambl’activitatdelaSecciónFemenina,hauria
depromourelaunitatdelterritoriespanyol,segonselreferentideològicfranquis-
ta,finsitotsiaixòsignificavaforçarelsinvestigadorsarecórrerterresdiferents
inoconnectades.Sitotelqueesrecolliaerafolkloreespanyol,pocimportavaque
vingués deGalícia, d’Andalusia o deCatalunya: elmés important era disposar
d’aquestsmaterials,perònonecessàriamentexplicar-losd’acordambelseucon-
textmésimmediat.
2 Vegeu-neunaaproximacióbiogràficaenPicó(1996).
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
259
Lesdotzemissionsquecontenenmaterialsvalencianstinguerenllocentre1944
i1951isónlessegüents:lamissióM06(deMagdalenaRodríguezMata,1945)que
incloucançonsdeValència;lamissióM09(deMariusSchneuder,1945),queinclou
cançons de Villena, Atzeneta del Maestrat, l’Alcora i Morella; la missió M11 (de
JoanTomàs,1945),queincloucançonsd’Oriola,MoncadaiValència;lamissióM12
(dePalmiraJaquetti,31945),queincloucançonsdel’IllaPlana,ValènciaiTales;la
missióM16(deRicardoOlmos,1947),queincloucançonsd’Alacant;lamissióM17
(deJoanTomàs,1947),queincloucançonsdeValència;lamissióM19(deJoanTo-
màs,1946)queincloucançonsdeValència;lamissióM26(deRicardoOlmos,1947),
queincloucançonsd’Albocàsser,Benassal,Benicarló,CastellódelaPlana,Morella,
Vila-Real,VilafrancaiValència;lamissióM34(deRicardoOlmos,1948),queinclou
cançons d’Almassora, Benassal, Benicarló, Borriol, Borriana, Castelló de la Plana,
Catí,Xert,Forcall,SantMateu,Tírig,Vinaròs,PilesiValència;lamissióM40(de
RicardoOlmos,1950),queincloucançonsdeCocentaina,Albocàsser,AresdelMa-
estrat,Betxí,Eslida,Herbés, l’Alcora,Montant,Onda,Pina,SantMateu,Suera,
Tales,Vallibona,VilanovadelaReina,Vinaròs,VistabelladelMaestrat,Alaquàs,
TavernesdelaValldignaiValència;lamissióM48(deManuelPalau,1944),amb
cançons d’Alcoi, Alacant, Altea, Castalla, Elx, Pego, Canals, la Llosa de Ranes, Su-
eca,ValènciaiVallada;ilamissióM53(deManuelGarcíaMatos,1951),queinclou
cançons de Castelló de la Plana i Alacant.
Lesmissionsquecontenenmésmelodies icançonsvalencianessón lesdeRi-
cardoOlmos(especialmentM26,M34iM40),ambmésdesis-centescançonsamb
anotacions diverses, i les de Manuel Palau (M48), amb una seixantena de docu-
mentsminuciosamenttranscritsianotats.Engeneral,adiferènciadelatascade
laSecciónFemenina,elsmaterialscompilatsenaquestesmissionsvaserelaborat
ambmoltacuraiambunametodologiaplenamentfolklòrica,amblaconsignació
dedadessobreelsinformants,elllocderecol·lecciói,gairebésempre,elcontextde
cadacançó.Aquestsencertsposendemanifestlaconsiderableinfluènciadel’Obra
delCançonerPopulardeCatalunyai,també,latalladelamajorpartdelsmúsics
folkloristesquehivanparticipar,algunsdelsquals,comRicardoOlmosoManuel
Palau,encaras’encarregariend’altres tasquesderecol·lecció,estudi idifusiódel
folklore valencià. Si comparem la tasca institucional de l’IEM-CSIC amb les cam-
3 PalmiraJaquetti,comavançàvemamblacitaciódeJosefinaRoma,tambévaparticiparenmissions per Catalunya i Andorra per a l’OCPC.
Segona part. anàl iS i
260
panyesdelaSecciónFemeninanocaldirque,totilesmancancesenelsentitter-
ritorial—i,doncs, lingüisticocultural—quecomentàvem,alineadesamblestesis
delrègim,hihaunadiferènciaimportantdetipusqualitatiu,peròtambédetipus
quantitatiu,afavordelsfolkloristesdel’IEM-CSIC.Entenem,doncs,queelprojec-
teerasubstancialmentdiferent:mentrequelaSecciónFemeninaapostavaperla
difusióilaselecciómanipuladad’unapartdelfolkloreambfinalitatsideològiques
—ésadir,promoviaelfolklorisme—, en l’IEM-CSIC bàsicament es feia una tasca
derecercairecopilacióque,totiqueprogramàticamentnos’orientavaseguintuns
criterislingüístics,culturalsoterritorials,síquetenia,comaresultat,unacompi-
lacióadequadaalsmínimsreclamsdelarecerca.
6.1.3 Manuel Palau, l’Institut de Musicologia i Folklore i els Cuadernos de
música folklórica valenciana
ManuelPalauBoix(AlfafaradelPatriarca,1893–València,1967)4ésunadelesfi-
gurescentralsquemillorenspermetexplicar-noselflorimentdemúsicsfolkloristes
valenciansamitjansegle.Totiquenonecessàriamenthavienderepresentaruna
resistènciaculturalalrègimfranquista—comsíquehoserien,simésnosimbòlica-
ment, els treballs de Sanchis Guarner o Enric Valor— van ser capaços de crear una
mena de xarxa o escola de recopiladors del folklore musical en clau valenciana, amb
untomésomenysneutral,però,certament,ambunsentitterritorialmésconscient
queeldelescampanyesgestionadessotalesregnesdel’Estat.
Palau començà els seus estudis musicals en el Conservatori Superior de Va-
lència,delqualvaserdesprésprofessordecomposició,folkloreiinstrumentació,i
directorapartirde1951ifinsqueesjubilàl’any1963.Varebreensenyamentsde
músics de reconegut prestigi internacional com Charles Koechlin i Maurice Ravel i
va obtenir diverses distincions al llarg de la seva carrera, com el Premi Nacional de
Música,quevaguanyarduesvegades:l’any1927perl’obraGongoriana i l’any 1945
per Atardecer.Vafreqüentartertúliespoeticomusicalsonassistiren,entrealtres,
EduardLópez-ChávarriiMarco,XavierCasp,VicentAndrésEstellés,EnricDuran
iTortajadaialgunsdelsseusprimersalumnes,comMariaTeresaOller.
Latascafolklòricaéspresentenlasevaobrad’ençàquepresentàiguanyàel
premi dels Jocs Florals de Lo Rat Penat atorgat per la Diputació Provincial de Va-
4 N’existeixunabiografiaelaboradapelseudeixebleSalvadorSeguí(1997),queseguimacíperalesprincipalsdadesd’interèsbiogràficdel’autor.
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
261
lènciadel’any1924,queespublicarial’any1925sotaeltítolElementos folklóricos
de la música valenciana, però esdesenvolupàambmésprofunditat i constància
d’ençàquecomençàaimpartirclassesdefolklorealConservatoriSuperiordeVa-
lèncial’any1935(Seguí1997:55)i,sobretot,apartirdelafundaciódel’Institut
de Musicologia i Folklore (IMF) de la Institució Alfons el Magnànim, vinculada a
laDiputacióProvincialdeValència:Palauesdevinguédirectoricoordinadordeles
activitatsdel’IMFdesdelafundaciófinslasevamort.
AquestInstitutdeMusicologiaiFolklorefoufundatel1948,unanydesprésde
la fundació de la Institució Alfons el Magnànim. Per a Palau, l’IMF havia d’obrir
unaescletxaenlespossibilitatsperalarecercafolklòrica:
Palau no podía en solitario y a sus expensas llevar a cabo una tarea de investiga-
ciónmusicaldecampoodearchivo,comoloreclamabaenaquellosmomentosla
música valenciana de tradición oral o los fondos musicales existentes principal-
mente en los centros religiosos. Por ello, la creación del Instituto de Musicología
y Folklore pudo ser como una ventana abierta a la esperanza en este ámbito de
actuación musical; y Palau trabajó mucho en esa dirección e implicó en la empresa
aalgunosdesusalumnosycolaboradoresmáspróximos(Seguí1997:68).
Així,ambellcomadirectoricapd’estudisiJoséBáguenacomasecretari,va
disposar de becaris que havien estat alumnes seus, comM. TeresaOller, Anto-
nioChover,M.DoloresSendraoSalvadorSeguí,idecol·laboradorscomRicardo
Olmos, format tambéambPalau.Tots aquestsmúsics, algunsdels quals també
havienformatpartdelesrecerquesdelaSecciónFemeninaodel’IEM-CSIC,van
participarenl’activitatprincipaldel’InstitutdeMusicologiaiFolklore,quevaser
larecopilaciódematerialsfolklòricsapartirdetreballsdecampendiversescomar-
quesipoblacionsd’arreudelterritorivalencià—inosolsdelazonadeValència,
compodriahaverestatesperableperallòqueeraunorganismeadscritalaDiputa-
cióProvincial.AlamortdePalau,lalabordel’IMFcontinuàsotaladirecciódeJosé
Báguenai,després,FranciscoJoséLeónTello.
Fruitdelesrecerquesielstreballsdecampdebecarisicol·laboradorsal’IMF
s’encetà l’edició dels coneguts Cuadernos de música folklórica valenciana, una publi-
cacióperiòdicaquedifondriaelresultatd’aquestescampanyes.Apareixerienentres
«èpoques»:1950-1974;1978-1979;i1998-2013.Estractad’untotalde19monogràfics5
5 Són22números,peròelsnúmeros4-5,7-8i12-13delaprimeraèpocaapareguerenensenglesvolums dobles.
Segona part. anàl iS i
262
sobre cançons, melodies i danses d’arreu del País Valencià, normalment localitzats
enunaàreageogràficaconcretaiperfectamentequiparablesaqualsevoldelesini-
ciativesinstitucionalsanteriors,superant-lesenalgunscasos,ambladiferènciaque
aquestsmaterialsserienpublicats.D’aquestsmonogràfics,inclouencançonselsCu-
adernosdeRicardoOlmos(1950,1952a,1952b,1959);elsdeM.TeresaOller(1951,
1960, 1967); el de M. Dolores Sendra (1951); el d’Antonio Chover (1951); els d’Álvaro
Marzal (1961, 1968); un dels tres publicats per Seguí (1974b; per tant, cap dels dos
delasegonaèpoca);ielsquatredelaterceraèpoca(Pitarch&Ferrandis1998;Picó
1999;Sala2001;Boïls&Mut2013).Entotal,espublicariencentenarsdecançons
(mésdemigmiler)delsPorts,elMaestrat,l’Alcalatén,l’Horta,lesRiberes,laVall
d’Albaida,laSafor,elComtat,l’AlcoiàilaMarinaAlta,degèneresmoltdiversos,amb
moltacuraperlatranscripcióialgunesdadescontextualstranscritesalfinalpera
cada cançó o cada tipus de cançó, incloses dades sobre els informants.
EncaraquecadaCuadernoeraunrecullmiscel·lanidecançonsd’unacomarca
o una localitat determinada, en principi s’havia pensat una estructura diferent:
espreteniaquecadapublicacióanésreferidaaunsubgèneredecançóomelodia:
«Si en los primeros cuadernos publicamos estas melodías en forma de miscelánea,
enulterioresfiguraránmúsicascorrespondientesaunasoladelasseccionesantes
enumeradas»(Palau1950:7).Aquestes«seccionesantesenumeradas»eren«Can-
cionesinfantiles,Cancionesamorosas,Cancionesdefiesta,Cantospopularesreli-
giosos, Canciones de aguinaldo y navideñas, Canciones de labores agrícolas, Can-
ciones humorísticas, Canciones danzadas, Danzas, Músicas de Dulzaina, Músicas
diversas»(ibídem).
Això,però,noesvaarribaracomplir,siexceptuemelsegonnúmerodelare-
vista, amb el subtítol Danzas y canciones danzadas (Oller 1951) i sense indicació
territorial;ielvolumjamoltmésrecentdePitarchiFerrandis(1998),queespecifi-
cavaterritoriitipusdecançó: Aldaia: Canciones infantiles del ciclo anual. La resta
dels Cuadernossempretingué,comamínim,untopònim,precedit,engeneral,de
laformagenèrica«cancionesydanzas»,quepodriarecordaralsCorosyDanzasde
laSecciónFemenina:Canciones y danzas Onteniente y Bélgida (Olmos 1950); Can-
ciones y danzas de la comarca de Pego (Sendra 1951); Canciones, danzas y pregones
de Tabernes de la Valldigna (Chover 1951); Canciones y danzas de Bocairente (Ol-
mos 1952a); Canciones y danzas de Morella y Peñíscola (Olmos 1952b); Canciones
y danzas de Morella, Forcall, Todolella, Castell de Cabres (Olmos 1959); Canciones
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
263
y danzas de la Sierra Mariola (Oller 1960); Canciones y danzas de Oliva (Marzal
1961); Canciones y danzas del Valle de Albaida (Oller 1967); Canciones y danzas de
la comarca de Cocentaina (Marzal 1968); Danzas y canciones danzadas de Lucena
del Cid (Seguí 1974b); Cocentaina (Picó 1999); Murla: cançons del meu poble (Sala
2001); i Cançoner de Guadassuar(Boïls&Mut2013).
En conjunt, els Cuadernos de música folklórica valenciana són el resultat de la
labor coordinada inicialment per Manuel Palau i de l’activitat gestada a l’IMF, una
institucióquejaobeïa,finalment,adirectriusestrictamentvalencianes.
6.1.4 Salvador Seguí Perez (1939-2004)
SalvadorSeguíPérez(Massanassa,1939-2004)fouundeixebledeManuelPalau
quetindriaunpaperparticularmentrellevantenlarecercafolklòrica.Vasercate-
dràticdesolfeigiteoriadelamúsicaalConservatoriSuperiordeValència,director
del Conservatori Superior de Castelló, compositor del Cuerpo Nacional de Directo-
resdeBandasCiviles,llicenciatenFilosofia,doctorenFilosofiaiCiènciesdel’Edu-
cacióimembredelaReialAcadèmiadeBellesArtsdeSantCarles.Vaexercirla
promocióculturalendiversosfestivalsmusicalsiobtinguédiversosreconeixements
a la trajectòria, com la Insígniad’Orde laFederació InternacionaldeJoventuts
Musicals (1983) i el títol de Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres del govern
francès(1987).Lasevatascafolklòrica,esperonadapelmestrePalau,destacàbà-
sicamentendosfronts:comaresultatdelseupasperl’InstitutdeMusicologiai
Folklorecomabecariicol·laborador,ambl’elaboraciójaesmentadaenl’apartatan-
terior de dos dels Cuadernos de música folklórica valenciana, el número 15 (1969) i
el 16 (1974b; l’únic dels seus Cuadernosqueinclouriacançons)delaprimeraèpoca,
ilacoautoriadelsdosnúmerosdelasegonaèpoca(Seguí&Pardo1978;Seguíet
al.1979);l’altregrantreball—monumental,sise’nspermetaquestavaloració—co-
mençaalesdarreriesdelfranquismeis’esténfinsalsanys90:estractadelestres
grans obres del Cancionero musical de la provincia de Alicante (1974a), Cancionero
musical de la provincia de Valencia (1980) i Cancionero musical de la provincia de
Castellón (1990a).
El primer Cancionero, i de fet la motivació per fer els altres dos, s’explica a tra-
vésdelsuportinstitucionaldel’anticInstitutodeEstudiosAlicantinos(IEA),avui
Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, com explica Seguí en el Cancionero
deCastelló:«Puedequelasmotivacionesparacomenzaruntrabajosupuestamente
nada cómodo ni fácil fueran diversas, pero el impulso central partió de la convoca-
Segona part. anàl iS i
264
toria realizada por la Sección de Música y Folklore del Instituto de Estudios Alican-
tinos»(1990a:7).Amblafundaciód’aquestaentitat(1953)vinculadaalaDiputació
d’Alacant,asemblançadelaInstitucióAlfonselMagnànimdelaDiputaciódeValèn-
cia (1947) s’obria una porta a la promoció institucional de la cultura popular, especi-
almentenformadepublicacions,quedonàfruitsbeninteressantssobretotapartir
delsanys80-90.Esvaconcebrecomuncentrequevetllariaperlacultura«alacan-
tina»—enunsentitgeogràficprovincial—desdediversesàreesdeconeixementen
tasquesdedifusió,creacióiinvestigació.VaformarpartdelPatronatoJoséMaría
CuadradodelConsejoSuperiordeInvestigacionesCientíficas(CSIC)il’any1979se-
ria una de les institucions constitutives de la Confederación Española de Centros de
EstudiosLocales (CECEL), incorporadaalCSIC,queagrupa i coordina l’activitat
científicademésd’unacinquantenad’organismesdedicatsalainvestigació(Madrid
yMedina2008).AquellInstitutodeEstudiosAlicantinosvacessarl’activitatentre
1960i1966,peròl’any1967lavareprendre.6 Per tant, l’Institut havia de ser un orga-
nismedinàmicenlapromociód’activitatscientífiquesiculturals.Així,s’encarregaria
—iencaras’encarrega—d’organitzarcursos,exposicions,conferències,ajudesprojec-
tes d’investigació i actes diversos de difusió de l’activitat de creació i investigació. Va
col·laborar,així,enprojectesculturalsiacadèmicsd’ajuntaments,universitats,edito-
rials, centres d’estudis i d’altres organismes i associacions. En relació al folklore, als
inicisvadisposard’undepartamentdeMúsicaiFolklore,encaraqueesvaadreçar
mésalaconvocatòriadepremis,ajudesisubvencionsalainvestigaciósobrefolklore
no verbal (cuina, costums, vestits, festes, religiositat popular, balls) per als pobles
delacircumscripció.Aquestdepartamenttambéinclourialarecercasobremúsica
debandaicomposicionsmusicalscultesdebasefolklòrica,amésd’enregistraments
musicals i de dansa de grups de folklorisme, en un intent de difusió del patrimoni
cultural.Enl’àmbitverbal,però,nohihaactivitatssemblantsalesqueesvanferen
elterrenymusicalinoverbal;l’única,precisament,vaserl’ajudaalainvestigacióque
se li va concedir a Salvador Seguí, de recuperació del patrimoni cançonístic popular.
6 Ja en temps de democràcia, l’any 1984 va passar a denominar-se Institut d’Estudis Juan Gil-Albertenhonoral’escriptoralcoià—cosanoexemptadepolèmica,comassenyalaPrado(10/03/2013)— i es va consolidar com a institució cultural, incorporant gent de la universitat queenrenovariaidinamitzarial’activitat i fariaperdifuminarlesconnotacionscaduquesquehaviaacumulat.Apartirdel’any2000esrebatejàcomaInstitutAlacantídeCulturaJuan Gil-Albert, recuperant el gentilici i eixamplant d’alguna manera els objectius en passar d’«Estudis»a«Cultura».
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
265
LesnotíciessobreaquestfetensarribenbendocumentadesatravésdelaRevis-
ta del Instituto de Estudios Alicantinos (1969-1983), abreujada com a IDEA. Va ser
unarevistainterdisciplinàriaques’organitzava,alprincipi,entresseccions:«Artí-
culosyensayos»,generalmentd’investigaciósobreliteratura,història,música,arts
plàstiques,sociologia,ciències,etc.;«Textos»,decreacióliterària,quedesaparegué
enelnúmero30(1980);i«Noticiero»,ambinformacióinstitucional,quedesapare-
guéapartirdelnúmero17(1976).Ésatravésd’aquest«Noticiero»queespotseguir
la concessió de l’ajut a Seguí.
Així,enel«Noticiero»delnúmero2deldelarevistaIDEA (1969) s’informa de la
convocatòriad’ajudesd’investigaciósobremúsicafolklòricaal’octubrede1968per
partdeldepartamentdeMúsicaiFolkloredel’Institut.Hihaguétressol·licituds
i, amb un jurat format per Juan Orts Serrano (director de l’IEA), Manuel García
Matos (Catedràtic de Folklore del Real Conservatorio de Música y Escuela Superior
de Arte Dramático de Madrid), Rafael Rodríguez Albert, «ilustre músico alicanti-
no»,AmparoFerrándizMoralesiJoséPérezLacasa,professorsrespectivamentde
l’Escola de Magisteri i de l’Institut Musical Óscar Esplà d’Alacant, decideixen per
unanimitatdestinarl’ajudaaSalvadorSeguí.Elmateixnúmeroesfaressòdela
invitació de l’entitat
a los dulzaineros y tamborileros de los pueblos de la provincia, para efectuar graba-
cionesdelamúsicapopularqueellostocanensusdiversasactuacionesdelavida
local,conobjetoderecoger—antesdequehayadesaparecidoensutotalidad—la
músicaqueejecutan,esdecir,lossonestípicosdeairesvernáculosdelasdiversas
comarcas alicantinas, tocatas a veces de un origen ancestral con ingenuas letrillas
esmaltadasdegraciosodonaireodeundesenfadonatural,propiosdeus[sic]raíz
popular (IDEA1969:149).
El fragment dóna compte, perfectament, de la concepció del folklore per part de
l’IEA:se’ndesprènunaireclassistaiunregustdematèriamenor,provinciana,in-
nocent,inofensiva.D’altrabanda,contribueixaexplicardequinamaneraesvafer
larecerca:encaraqueSeguís’entrevistàambunnombreelevadíssimd’informants
individuals(428entotal),unapartimportantdelarecercaesféutambéatravés
delacol·laboraciód’aquestesagrupacionscoralsimusicals(36entotal),incloent-hi
grups de la Sección Femenina.
Segona part. anàl iS i
266
El«Noticiero»delnúmero5d’aquestarevista(1971)apuntaladecisiódel’IEA
queseràSalvadorSeguíl’encarregatdetranscriureaqueixesgravacions.Elresul-
tat de tot plegat es publicarà el 1974 amb el títol Cancionero musical de la provincia
de Alicante,que,pelpressupostdequèesdisposavailesdimensionsdelrecull,no
podràsertretalallumperl’IEAicorreràacàrrecdelaDiputaciód’Alacant:
Elelevadomontantedesupublicación,queexcedeenmuchodelpresupuestoasig-
nado a la Sección de Publicaciones, ha obligado a rogar a la excelentísima Diputa-
ciónProvincialqueseaellaquienloediteoqueconcedaunpresupuestoadicional
paraqueestemeritoriotrabajopuedaverlaluzpúblicaacargodelpropioInstituto
(IDEA1976:128).
Eltreballconstavad’unamemòria,cintesmagnetofòniquesambelsenregistra-
mentsdelescançons,quadernsambinscripciómusicalde976melodiesdeles1185
enregistradesiquadernsambelstextoscorresponents.Elllibrequese’nderiva,el
Cancionero,inclouunpròleg-presentaciódeFranciscoJoséLeónTello,directorho-
noraridelConservatoriSuperiordeMúsicadeValència;laconferència-memòriaque
pronuncià Seguí el 2 d’abril de 1971 amb motiu de l’entrega pública del treball; i el cos
deltreball:lescançonsordenadespersubgèneres,unabibliografiail’extensíssimare-
lacióde«comunicantes»(informants),ambnom,cognoms,edatipobledeprovinença,
iunallistadelesagrupacionscoralsiinstrumentalsquehivanparticipar.
LametodologiadeSeguíésplenament folklòrica: són transcripcionsquepar-
teixen d’enregistraments sonors fets a 240 homes i 188 dones7 de totes les franges
d’edat,de9a92anys,amésd’unnombresemblantdepersonesquehancol·laborat
anònimament integratsenagrupacionscoralso instrumentals, «muchasdeellas
de formaciónesporádica» (Seguí1974:13): es tractade lesbandesdemúsicade
Beneixama,Xaló iSaix;elCorodeEducaciónyDescansodeTorrevella;elscors
parroquialsd’Agost,Benasau,Benitatxell,Callosad’enSarrià,CallosadelSegu-
ra, Calp, el Camp de Mirra, Catral, Confrides, Crevillent, Guardamar, Mutxamel,
Polop i les Virtuts; els grups de la Sección Femenina de Banyeres, Castalla, Ibi,
Xixona,MonòveriVillena;ilesrondallesd’Agost,Almudaina,Benilloba,Callosa
del Segura, el Campello, Catral, Guardamar, Mutxamel, Muro, Novelda, Polop i les
7 Ladivisiópersexesésdel’autor.Encaraqueaquestadivisiónos’explica,éspossiblequetingasentitdesd’unpuntdevistamusical,entantquelatessituraésdiferentenunsexeienl’altre.AquestadivisiójanoesrepeteixenelCancionero deValèncianieneldeCastelló.
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
267
Virtuts.Encaraquepotsernofóragaireadequatposaralmateixnivelllescançons
cantadesperinformantsindividualsquelesrecuperadesirecreadespergrupsmu-
sicals,aquestsgrupspodrienhaverfetunatascaanteriordecompilaciódemúsica
folklòrica.Entotcas,elfetques’indiquelalocalitatencadamelodiatranscritapot
alertarellectorquanaquestalocalitatcoincideixamblad’ungrup;i,sigacomsiga,
l’ulldelmúsichauriadepoderveurequeunamelodiacantadaperunsolinformant
nohauriad’incloure,enprincipi,mésd’unaveuenlatranscripció,ounsmatisos
oflorimentsdeterminats,amblaqualcosanoésgairedifícilintentarsepararles
melodies transcrites entre recitades per un sol informant o recitades per una agru-
paciómusical.MenysencarahadepreocuparaixòsiSeguíescuidaderespectaral
màximlesmelodiestalcomlisóninterpretades:
Elmáximorespetoalasversionesrecogidas[…]hapresididoentodomomento
nuestrotrabajodetranscripción.Biensabemosqueenalgunosejemplospodrían
evitarsecambiosdecompásyquenofaltanalgunosfloreosqueentorpecensenci-
llasylimpiasmelodías,pero,conelfindemantenersiemprereflejadadelamejor
manera posible la propia personalidad de los comunicantes, hemos considerado
convenientetalseveridadeneltrabajodetranscripciónyaque,porotraparte,
ello nada estorba para la perfecta comprensión de las melodías afectadas (Seguí
1974a:21).
Perònosolsfaunatranscripciófidel,sinóqueamésdetectaexemplesmusicals
que«nopuedenserconsideradoscomopertenecientesalfolkloremusicalgenuina-
mentealicantino»; tanmateix, algunsels inclouenel recull «por eldoblemotivo
deque,porunaparte,sonfácilmenteidentificablesdadasupopularidadenotros
ámbitosgeográficososituacionalesy,porotra,hanarraigadoconfuerzaentrelas
gentesdeloslugaresdereferenciahastaelextremodeconsiderarlospropios»(Se-
guí1974a:21).AixònoimpedeixqueSeguídecidiscaexclourealgunescançons«a
lasquepornaturalezalescorrespondelacalificacióndepopulares,especialmente
gozos»,quenoformenpartdelacol·leccióperquèaquestaestà«prioritariamente
dedicadaalamúsicafolklórica.Talexclusiónsedebeaquedichoscantoscarecen
delasmínimascaracterísticasquepermitanlaposibilidaddeadjudicarleselrango
estilísticotradicionalmenteotorgadoalconceptodemúsicapopular»(ibídem).Ací,
Seguí,malgratquesembladonarelmateixvaloralesexpressionsmúsica popular
i música folklòrica, sembla distingir clarament entre la música de tradició oral i la
Segona part. anàl iS i
268
músicacultaque,toticonstruir-seestilísticamentaimitaciódelescomposicions
folklòriques,nopertanyaaquestatradició,comaraelsgojos,peròhaesdevingut
popular (coneguda, arrelada) en la comunitat en què s’interpreta.És, doncs, un
exemple del seu rigor en la recerca i la selecció del material.
Seguíclassificaenlamemòriaelmaterialendeugrupsqueexplicabreument
segonselcontextenquèapareixenlescançons,lescançonsméscomunes,etc.:«fol-
kloremusical religioso», potser elmés sospitós de no ser folklòric, l’únic en què
predominaelcastellàsobreelvalencià,enelqualinclougojos,oracionscantades,
aurores i d’altres cants, sobretot de la Passió i la Setmana Santa; «cantos populares
deadvientoyNavidad»,diferenciatsdelsanteriorsperl’espontaneïtatilarelació
ambuncontextpopularfestiu,entreelsqualscalinclourenadales,«arguinaldos»,
etc.;«cancionesdecuna»;«folkloremusicalinfantil»,8 diferenciat de l’anterior per-
quèenaquestcassónxiquetselsquecanten,enlesqualscalinclourelescançons
de jocs,debateig,humorístiques idecrítica; «cancionesde laborescampesinas»,
desegar,dellaurar,d’arriers,deverema,etc.;«romances»;«cancionesdepascua»;
«habaneras»,de creació recent i tambésospitosesdepoc folklòriques; «canciones
danzadasydespedidasdequintos»; i «Tocats de danza y tocats instrumentales»,
sense lletra.Malgrataquestadivisió,després, en l’ordenaciódelmaterial,Seguí
norespectatotalmentelsgrupsquehaestablertin’afegeixalguns:«cuentos»,ésa
dir,cançonsprovinentsderondalles,lesqualsnotranscriunicomenta;«canciones
varias»,queinclou«pregonesycantosdesereno»,«detaberna»,«humorísticas»,«de
crítica»,«características»i«cantosdiversos»;«cantosde“salpasa”»;i«bailespopula-
res»,quenodescriu.Forad’aquestesordenacionsidelscomentarisdelamemòria,
Seguínoincloucapmésreferènciaalcontext,peròsíquereportavariantsformals
d’una mateixa cançó, tant musicals com de lletra.
El Cancionero musical de la provincia de Alicante és,ensuma,unllibresense
precedents al País Valencià pel fet d’haver estat recopilat i transcrit per una sola
persona,ielprimerdetresquel’igualenenqualitatienquantitat:eldeValència
(1980)ieldeCastelló(1990a).L’IEAéslaprimerainstitucióaimplicarSeguíen
latascadereculldelcançonervalencià,n’éselprimeresperóiésquilifacilitael
8 ApropòsitdeladenominacióequivalentperaSeguíentrelanociódepopular i folklòric, noteu queparlade«folkloremusicalreligioso»peralescançonsméssospitosesdetenirunorigenculte,ialhoraparlade«cantospopularesdeadvientoyNavidad»peracançonsdelatradicióoral,i«folkloremusicalinfantil»peracançonsinfantilsd’aquestmateixtipus.Ésadir,enténels dos termes, popular i folklòric, en un mateix sentit.
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
269
pressupost per a les primeres investigacions, les situades a la demarcació d’Alacant.
Apartird’aquestsmacrocançoners,Seguímateixpublicaràpetitesseleccionsmés
accessibles iambfinalitatsdeterminades,sobretotdidàctiques,comsónCançons
valencianes per a l’escola (1990b) o el Cancionero alicantino(1978)queliencarrega
ipublical’IEA:
SepropusoadonSalvadorSeguíPérez[…]porencargodirecto,larecopilacióny
ordenación de un cancionero musical de la provincia de Alicante, destinado princi-
palmente a las escuelas del magisterio nacional para su difusión entre la publación
escolar. Dicho cancionero deberá estar constituido por la selección y ordenación de
cien melodías, las más características y típicamente alicantinas, escogidas de entre
todoelmaterialqueposeeelInstituto,referentealfolkloremusicaldelaprovin-
cia, y realización de diez de las melodías en versión para coro a dos voces iguales
con acompañamiento instrumental (instrumental Orff), y realización de otras cinco
melodías para conjunto instrumental solo (instrumental Orff) (Instituto de Estu-
diosAlicantinos1973:40).
Aquestmaterialderivatdelstreballsinicialss’elaboraambunafinalitatdidàc-
tica,dedifusiódelmaterial folklòric,d’úsperalsmestres:potconsiderar-seuna
adaptaciódelvoluminicial,queerad’interèsgeneralperamúsics, folkloristes i
investigadors.Alpròlegd’aquestpetitCancionero alicantino Seguí el descriu com
un«cuaderno»quecontécent«melodíaspopularesalicantinasescogidasentreun
totaldeellassuperioralassetecientas,lascualesfiguranimpresasenellibroCan-
cionero musical de la provincia de Alicante»(Seguí1978:5).ComenelCancionero
musical, el Cancionero alicantino presenta totes les melodies amb el lloc d’arre-
plegaipossiblesvariants(devegadesvariantsd’altrespobles).Seguí,enaquesta
selecció,procuraunequilibritantgeogràficcomlingüístic(ambcançonsenvalencià
iencastellà)igenèric.LesCancions valencianes per a l’escola (1990b) són un volum
moltsemblantaaquest,pràcticid’úsescolar,elaboratapartirdelsmaterialsdels
tres grans Cancioneros.
PelquefaalCancionero musical de la provincia de Valencia (1980) i al Canci-
onero musical de la provincia de Castellón(1990a)inclouenmésde1400imésde
780 melodies, respectivament, la major part amb lletra, d’un gran nombre de pobles
de les dues demarcacions provincials, amb el compromís explícit d’aconseguir la re-
presentativitat comarcal. Són, de fet, dos volums per a un sol treball, resultat d’una
Segona part. anàl iS i
270
becadelaFundaciónJuanMarchdeMadridperaltreballd’investigacióenequip
titulat «Folklore Musical de las provincias de Castellón y Valencia. Recopilación y
clasificacióndemateriales»,del’any1974.Espresentavacomunatascaquehavia
de seguir el Cancionero musical de la provincia de Alicante. El Cancionero de Va-
lència,amés,varebreunajutposterior,del’any1976,perpartdelaInstitucióAl-
fonselMagnànim,cosaqueelspermetéfernoveseixidesicompletareltreballper
a publicar-lo. El CancionerodeCastellóvatardarmésaserpublicat,precisament,
perquèvatardarmésarebrefinançament:«desde1980estabaterminadoypendi-
entedepublicaciónestetrabajoetnomusicológico.Ynoesquesehayadescuidadola
propuestadesuediciónantediferentesinstanciaseinstituciones,aunquesinéxito»
(Seguí1990a:7).Finalment,aquestfinançamentvaserpossibleatravésdelaCaja
Segorbe i la Fundación Caja Segorbe, en edició conjunta amb la Caja de Valencia.
Lacoordinació,ordenacióiclassificaciódelsmaterialsilarevisiófinaldelcon-
juntanàacàrrecdeSalvadorSeguí,quetambéexercídecoordinador;peraltreball
decamp,vatenirelsuportdeMariaTeresaOllerBenlloc,FermínPardoPardo,Se-
bastiánGarridoRicoiJoséLuisLópezGarcíaperaltreballdeValència;ideRicar-
doPitarch,JoséLuisLópeziMariaTeresaOllerperaldeCastelló.Totsplegatsvan
programarlarecercaiesvandividirelterritoriainvestigarpercomarques.Van
fer les entrevistes in situ, tant a informants individuals —la majoria— com a agru-
pacionsmusicals i corals, similars ennombreal cançonerd’Alacant.Enaquests
volums,però,adiferènciadeld’Alacant,nos’inclouunarelaciód’informantscom
l’anterior,sinóques’indica,ambnomsicognomsilocalitatd’origen,quihadictat
cadacançó;nos’incloul’edatnicapaltradada.Malgrataquestpetitdesavantatge,
l’avantatgeésqueelfetquecadacançótingaelseuinformantidentificatpermet
contrastarquineshanestatcantadesperinformantsindividualsiquinespercorals
i agrupacions musicals.
Laclassificaciódelsmaterialséspràcticamentidènticaenelsdoscançoners,iun
pocmésacuradaqueenelcançoneranterior,totiserforçasemblant.Veiemméspro-
funditatenlaclassificacióentantqueesfanexplícitselscriterisseguitsperaladife-
renciacióenelvolumdeCastelló;unscriterisquedeviencoincidirambeldeValència:
las cinco primeras secciones se suceden en sentido bio-cronológico, partiendo de
las canciones infantiles hasta llegar a las de plena madurez e incluyendo desde los
cantos de bautizo hasta las de bodas; son canciones de niños, de adolescentes, de
jóvenesydegentemayorqueparticipancolectivamenteenlaacciónquemuevea
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
271
cantar, tanto si se trata de juegos o de romances, como si son coplas satíricas, de
jotas o habaneras. Las dos secciones siguientes reunen canciones cuya motivación
parte del trabajo y no de la diversión, como son los pregones y los cantos campesi-
nos,porloquenoseproducencoralmente.Vienendespuéslastocatasdedulzaina
y las canciones danzadas, temas y motivos festivos, de diversión, bien sean panto-
mimas de danzas o piezas de baile suelto, como las seguidillas, jotas y fandangos,
siguenlascancionesdecuna,queenlazanconlasdeNavidad,completándosela
colección con el amplio y diverso apartado de las canciones religiosas.
Ciertamente, esta ordenación de las diferentes secciones no deja de ser una
entremuchasposibilidades(Seguí1990a:8).
Peracadascund’aquestsapartatss’assaja,comenelcasdelcançonerd’Alacant,
unabreudescripcióquenodistamoltd’aquella.Amés,dinsdecadaseccióencara
hihaviacriterisd’ordenacióinterna:
El criterio seguido en la ordenación interna de cada uno de los apartados se basa
primeramente en el natural bilingüismo de muchos de los pueblos castellonenses,
incluyéndoseencadagrupolascancionescontextovalenciano,quesonminorita-
rias, seguidas de las de texto castellano; prima luego el criterio de similitud musi-
cal,enordenalosaspectosrítmico-melódicos,métrico-tonalesyotrascaracterísti-
casgenerales(Seguí1990a:14).
Aquestscriterisinternstambés’explicarienenelcançonerdeValència(1980:
14-15).L’únicaspecteenquènos’aprofundeix,comjahaviaocorregutenelprimer
Cancionero,ésenelfetquenos’aportendetallssobreelsjocsnilesrondallesaquè
s’associenelsgrupsdecançonscorresponents;tampocsobrelesdanses.Tambécom
enelcasd’Alacant,enelscançonersdeValènciaideCastellóesfanexactament
lesmateixesapreciacionssobreelsgojosiundeterminattipusdemúsicacultaque
circulapopularmententrelapoblació,encaraqueigualmentsen’inclouenalgunes
mostres.Abanda,enaquestsdoscançonerstambés’afegeixentrespetitspuntsque,
totiquenoesfeienexplícitsenl’anteriorcançoner,tambéescomplien;l’un,sobre
lainclusiódematerialsnonecessàriamentpropisoexclusiusdelfolklorevalencià:
Algunos de los ejemplos incorporados a esta colección no pueden considerarse
como pertenecientes exclusivamente al folklore musical valenciano; no obstante,
loshemosincluidoporeldoblemotivodeque,porunaparte,sonfácilmenteiden-
Segona part. anàl iS i
272
tificablesdadasupopularidadenotrosámbitosgeográficososituacionales,y,por
otra,hanarraigadocontalfuerzaentrelasgentesdeloslugaresdereferenciaque
losconsiderantotalmentepropios(Seguí1980:14).
L’altrepuntques’explicitaenaquestscançonerséssobrel’exclusiódepetites
variantsd’algunesdelescançons,cosaqueéscomprensibleatèselgruixil’extensió
delsvolumsilaqüestiódelfinançamentilaimpressió,encaraquetotiaixísíque
esrecullenalgunesvariants:
unaimportantecantidaddesencillasvariantesdelosejemplosaquíreunidoshan
sidotambiénvoluntariamenteexcluidos,conelfindenorebasarexcesivamentelos
límitesinicialesadjudicadosaestagenerosapublicación,alavezqueparaevitar
la reiteración sobrada de melodías o tocatas de características semejantes (Seguí
1980:14).
Ieltercerpuntqueesfaexplícitéssobreelmanteniment,ambencert,deles
formesdialectalsquefeienservirelsinformants,independentmentdesiformaven
partonodelallenguanormativa:
lagrafíadedeterminadaspalabrassehamantenidoconformealafonéticacomún-
mente utilizada en la pronunciación habitual de los comunicantes. Citaremos como
ejemplo la palabra retor,lacualsiemprefiguracontalgrafía,enlugardelaforma
culta rector; otro caso es la palabra rincó, o racó,quedelasdosformasescribimos,
según la pronunciación de origen. Otras palabras, como catxirulo, tío, iglesieta,
etc.,aunquenolasrecogenlosdiccionarioscomopropiamentebalencianas,sonuti-
lizadasnormalmenteenelhablarcotidiano,porloquesetranscribenliteralmente
entodosloscasos(Seguí1980:15).
Noméselfetdeconcretartotsaquestspuntsqueerenimplícitsenelprimer
cançonerjadenotaunaevolucióiunamaduraciódelrigorcientíficdelrecull,tot
iqueaquestafouunaqüestióquemainodeixàd’estarpresent.Fetifet,d’aques-
tes tres obres monumentals cal destacar les dimensions, l’exhaustivitat, la repre-
sentativitat territorial i laqualitat folklòrica i,potser, remarcarel fetquevan
començar amb la iniciativa institucional de l’Instituto de Estudios Alicantinos,
quedesprésescomplementariaamblaFundaciónJuanMarchiamblaInstitució
Alfons el Magnànim.
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
273
6.1.5 Balanç general
Espotapreciarben claramentqueva ser el terrenydel folkloremusical elmés
treballatdurantelsanysdelfranquisme,perquè,defet,hierapromogutcomuna
contribucióregionalperalconjuntdelfolkloremusicalespanyol:aixíeraperala
SecciónFemenina,peròtambéperal’InstitutoEspañoldeMusicología.Apocapoc,
però,podremllegirmésiniciativesenclauvalencianaque,sensecontestarniopo-
sar-sealsprincipis ideològicsdel franquisme,peròtampocreivindicant-los,cons-
truirienelseupropidiscursicrearienescola:ensreferim,evidentment,alllegatde
Manuel Palau, els seus deixebles i l’Institut de Musicologia i Folklore, amb l’obra
cimeradelscançonersdeSalvadorSeguícomaculminaciód’aquestatasca.
Molt menys productiva va ser, malauradament, la tasca de compilació en els
altresgèneresfolklòrics,quevadependrecompletamentdelainiciativaindividual.
Tanmateix,ambeltempsésaquestaaltraactivitatlaquehaesdevinguticònicai
referencial.Ensreferimal’obradeManuelSanchisGuarnerid’EnricValor,que
treballaranelfolkloreambunesaspiracionsculturalsilingüístiquesmoltmésmar-
cadesenclauvalencianaivalencianistaquelesquehemvistfinsara;d’acíelseu
papersimbòliccomaelementscentralsdelaresistènciacontraelrègim,d’unama-
nerapotsersubtil—tansubtilcomespermetia—peròdecididaiferma.
6.2 Manuel Sanchis Guarner (1911-1981)
EncaraqueManuelSanchisGuarner(València,1911-1981)haestatbenreconegut
ireivindicatcomafilòleg,lingüistaohistoriador,lasevavessantdefolkloristano
haestattanestudiada.Iaixòquelessevesaportacionsalfolkloreespodencompa-
rar,perlaqualitatiperl’interès,aqualsevoldelesaportacionsenelsaltrescamps
onvaexcel·lir.ÉsdelmateixparerAlfonsLlorenç:
Sovint s’oblida la contribució del professor Manuel Sanchis Guarner al coneixe-
ment, l’estudi i la divulgació de l’etnologia, el folklore, la cultura popular i inclús
l’antropologia valencianes. I, no sols en obra feta personalment, sinó també en
difusió i publicació de treballs d’altres, en animació d’investigacions i, ben espe-
cialment, en la introducció a ca nostra d’unametodologiamés científica que la
utilitzada pels seus precedents.
Ésclar,SanchisGuarnernoésfolkloristanietnòleg;millordit,nohoésexclu-
sivament, des del punt de vista de practicar una disciplina únicament i a temps
complet.Però,pocs,pernodircap,alseutemps,hanmostratunadedicaciótan
Segona part. anàl iS i
274
constant i poden oferir un producció tan valuosa i conscient i, a la vegada, tan ben
fetaidiversa.Iaixò,malgrathaver-setrobat,sinóundesert,unbancalderostoll
ambbenpoquesrelles(Llorenç2006:251).
Enaquestsdosparàgrafs,Llorençresumeixambencertlasignificaciód’aquest
investigador,tambédinsdelcontext(«undesert,unbancalderostollambbenpo-
quesrelles»):sibéenelperíodeanteriorhavienemergitdiversesiniciativesperals
estudisfolklòrics,l’aportacióquedariaestroncadaamblaguerrailamortdedos
dels principals folkloristes anteriors (Francesc Martínez i Adolf Salvà) i caldria co-
mençardenou.Començardenou,però,novoldircomençardezero:veuremquela
formació de Sanchis Guarner, els contactes i el coneixement de l’obra dels folkloris-
tesvalenciansprecedentseldotavend’unaconsciènciasobrelahistòriadelfolklore
valenciàmoltdesenvolupadaisabedoradelaimportànciadelarepresad’aquests
estudis.
Pelquefaalsseustreballsfolklòrics,entreelsanys30-50Sanchispublicaels
seus primers articles sobre “locucions tòpiques valencianes” (1936, 1944a, 1955-
1958)quedespréss’integrenenEls pobles valencians parlen els uns dels altres (tres
primers volums de 1963, 1965 i 1968; reeditats en l’Obra completal’any1982;quart
volum,pòstum,editatperal’Obra completa l’any 1983); publicà un primer treball
sobreelsrefranysvalencians,l’any1944,quedesprésesconvertiriaenelCalendari
de refranys (1951); un treball molt semblant sobre el refranyer dels vents, titulat
Els vents segons la cultura popular (1952),quetambéhaviaestatpreceditd’unpe-
tit article anterior referit a les Illes Balears (10/09/1948); i manifestà, així mateix,
interèspelcançonernadalencambunCançoneret valencià de Nadal (1960), revi-
satiampliatl’any1973.Totesaquestesobrespresentenuntretencomú:sónuna
sistematització,seleccióiclassificaciórigorosaidocumentadad’unconjuntdereco-
pilacionsfolklòriquesprèviesalesquals,enlamajoriadelscasos,Sanchisafegeix
materialsprovinentsdefontsoralsqueellmateixvarecollir.Estractadetreballs
maduratsambel temps, continuatsal llargde lavida, reflexionats:ésunaobra
fetaapartirdepetitstreballsquemostrenelprocésiqueculminenenlaforma
definitivaambelsllibres.Abandad’aquestatasca,convéassenyalarelseupaper
de prologuista en el segon volum de Meravelles i picardies d’Enric Valor (1970), re-
produït en l’edició del primer volum de l’Obra completa (Valor1975).Perúltim,és
importantreconèixer-locoml’iniciadord’unalíniadelafolklorísticavalencianaque
esdesenvoluparàmésclaramentapartirdelsanys80-90:larecuperacióil’edició
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
275
detextosfolklòricsantics,enelseucasCoses de la meua comarca (la Marina), de
Francesc Martínez (1970), una selecció i ordenació de materials dels tres volums
de Còses de la meua tèrra.Aquestesduespublicacionsformarienpartdel’editorial
L’Estel, fundada per Adolf Pizcueta i dirigida per Sanchis a partir de 1962.
AquestaaportaciódeSanchisGuarneralaculturapopular,però,comhemdit,
malgratl’interèsilaquantitat,haestatmoltpocrevisadaperlacrítica:fonamen-
talment, n’han parlat Alpera (1992) i Llorenç (2006). A banda, en el llibre Manuel
Sanchis Guarner. Un humanista valencià del segle xx editatperl’AcadèmiaValen-
cianadelaLlengua(Cortés&Escartí,2006)hihafitxesbibliogràfiquesdelsseus
llibres,incloent-hitotselsd’interèsfolklòric;i,pelseucompte,SantiCortés(2002)
n’haelaboratunabibliografiacompletíssimaqueenspermetdilucidarelsaspectes
mésrellevantsdelaformacióitrajectòriadeSanchisGuarnercomafolklorista,tal
com hem estudiat en Vidal (2015a).
6.2.1 Formació com a folklorista
SantiCortésresumeixaixíl’evolucióconjuntadelatrajectòriaintel·lectualdeMa-
nuelSanchisGuarner:«Deprimer forenelsestudissobre llengua,despréssobre
folkloreimésavantsobrehistòria,geografia,teatre,etnografiailiteratura»(2002:
18).ElfetqueCortéssitueelfolkloreenunsegonlloc,cronològicamentparlant,
nosignificaquenohitreballésenlarestadelavida,sinóquecompartiriadesprés
aquestinterèsambelsaltresquetambéliocupaveneltemps.Tantésaixíqueesti-
guétreballantfinsl’últimmomentenl’elaboraciódel’obracompleta,elquartvolum
de laqualescorresponaunapart llavors inèdita—iqueseriapòstuma—d’Els
pobles valencians parlen els uns dels altres.LatascafolklòricadeSanchis,doncs,
començaprompteiesmantéalllargdelasevaactivitatinvestigadora.
Unprimeraspectebàsicquecaltenirpresentéslatutoritzacióqueexercíl’oncle,
elcanongeieruditJosepSanchisSivera,desprésqueSanchishaguésquedatorfe
sent adolescent. Director del Centre de Cultura Valenciana des de 1927 i correspo-
nentdel’Institutd’EstudisCatalansil’AcadèmiadeBonesLletresdeBarcelona,
JosepSanchisSiveraestavarelacionatamblaflorinatadelsintel·lectualsvalenci-
ansivalencianistesdelmoment.ManuelSanchisGuarner«confessavatambéque
semprehaviasentit“inclinaciónyamistadhaciaaquellosdelosquepodíaapren-
der,eraunmozalbete,yaquíenValencia,yatratabaaFranciscoMartínez,Teo-
dorLlorente,SalvadorCarreres,NicolásPrimitiu,JoaquínReig,AdolfoPizcueta
Segona part. anàl iS i
276
yGonzálezMartí…”»(Cortés2002:41),inocaldubtarquetotsaquestscontactes
erenamistatsiconeixencesdelseuoncle,entrelesquals—subratllem-ho—Fran-
cescMartínez.SanchisGuarnerféulesprimerespassesalcostatdelseuoncle,i
aixòvoliadirtenirlapossibilitatd’establirunarelaciódirectaambpersonalitats
il·lustres de la generació anterior quehavien impulsat la recuperació literària i
lingüística valenciana.
EnelsprimersanysdeformaciódeSanchisGuarnertambéésimportantlapar-
ticipació en l’entitat nacionalista Acció Cultural Valenciana, formada per universi-
taris preocupats per la normalització de la llengua catalana al País Valencià i per la
reconstrucciódelaidentitatvalenciana.Aquestgruppreteniacontribuiralprocés
deredreçamentvalencià«mitjançantladivulgaciódelpassathistòric,larecollida
dedadessobreelpatrimonicol·lectiuvalenciàielmantenimentd’unalluitaactiva
contra lacastellanització ia favorde ladignificacióde la llengua» (Cortés2002:
50).Aquestamenad’activismevoliafomentar,doncs,dinsdelmarcdelaimminent
República, la personalitat valenciana en tot l’espectre polític a partir de les diverses
branquesenquèespodiaconrearitreballar:
Lapresent cojuntura [sic]històrica ens obligaa tots els que sentim fondament
l’amor per la nostra terra a obrar amb tot el nostre esforç per l’assoliment del res-
pecte i l’estima a la nostra llengua i a la nostra personalitat.
Símptomabenclard’aquestnouesperitques’alçasónlestendènciesquedins
delnostrecamppolíticesmarquenenversunaactitudfrancamentvalencianista,
polaritzant-seenelstresmatisosdedreta,centreiesquerra,propisdetotfetpolí-
tic integral.
Nosaltreshemcregutqueteníemunaactivitatpròpiaiprèviaatotadefinició
políticaiquenoésaltraquelad’unasostingudaiardidacampanyaenfavorde
l’expansió i millor coneiximent de la nostra llengua, del nostre paisatge, de les nos-
trescostums,història,artiliteratura(G[ómez]Nadal,1930:12).
Per a aconseguir-ho farien una crida clara per al foment de l’estudi i la recerca
enaquestscamps,enquès’inclouelfolklore:
Esaquestaunaambiciosalaborperalaquenecessitemiesperemcomptarambels
nostresgermansdetoteslesterresvalencianes[…].
Hihaque traure fotografies i apuntsdelsnostresmonuments i delnostre
paisatge, hi ha que pendre nota dels tresors llingüístics tancats a les nostres
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
277
comarques,hihaquerecopilar totes lesriquíssimesmanifestacionsdelnostre
folklore…(ibídem).
Enaquestsmomentsd’intensitatpolíticaicreixementdelvalencianismeelsseus
promotors i, concretament, enAccióCulturalValenciana tenien clar que aquest
movimentnomésseriapossibledesdelconeixementdetotallòquesingularitzao
arrelaenelpoblevalencià,incloent-hielfolklore.SantiCortésdocumentala«in-
tensainfluència»queSanchisGuarnerreconeixeriahaverrebutd’EmiliGómezNa-
dal(Cortés2002:50).És,doncs,undelsfonamentsdeldesenvolupamentdelseu
interèspelfolklore,açòés,desdelvalencianismeilanecessitatdetreballarperla
identitat valenciana.
PeròsielscontactesielguiatgeproporcionatsperSanchisSiverailainfluència
d’AccióCulturalValenciananofossensuficientsperdespertarelseuinterès,encara
tindriaunaaltraocasió,potsermésdeterminantencara,derenovariaprofundir
enladeterminacióperlaculturapopular:seriaambelsseusprimersestudisitre-
ballsderecercalingüística,que,d’altrabanda,lisubministrarienelsconeixements
necessarissobremetodologiesderecol·leccióiestudidelfolklore.Aixòvaocórrer
sentbecarienelCentrodeEstudiosHistóricoscomacol·laboradorenl’Atlas Lin-
güístico de la Península Ibérica (ALPI)sotaelmestratgedeRamónMenéndezPidal
iTomásNavarroTomás,idesprésenelDiccionari català-valencià-balear (DCVB)
al costat de Francesc de Borja Moll. En el Centro de Estudios Históricos i com a in-
vestigador de l’ALPI aprendria metodologies per a la dialectologia (en la major part
delssentits,compartidesambelsmètodesperaltreballdecampfolklòric),l’anàlisi
fonètica,lageografialèxica,larecopilacióde«locucionstòpiques»i,finsitot,segons
Cortés,«l’atraccióperlaculturapopular»(2002:80),totaplicantlesmàximesdel
movimentfilològicalemanyWörter und Sachen (‘paraulesicoses’),quepropugnava
lanecessitatd’estudiarconjuntamentles«paraules»ambles«coses»o larealitat
querepresentaven.L’especialitzacióenfonèticaidialectologiailaparticipacióen
tasques de recopilació, com les que tambémamprendria ambFrancesc deBorja
Moll, el portarien a investigar amb el rigormetodològic i científic necessaris en
aquestesdisciplines;iésigualmentinteressantquedesdelCentrodeEstudiosHis-
tóricos i l’ALPI, així com per al DCVB jadesdelesrecerquesd’AntoniM.Alcover,
es considerava important nodesatendrelarecol·lecciódemostressobrelacultura
popularalcostatdelarecopilaciólingüísticaidialectal.Elslingüistes,dialectòlegs
ilexicògrafsqueduienatermeaquestesrecerquesconsideravenlarecol·lecciófol-
Segona part. anàl iS i
278
klòricaietnogràficaunapartdelasevatasca.Aixímateix,lasensaciód’urgència
derecuperarelpatrimonilèxicdialectaleraparal·lelaladerecuperarelpatrimoni
folklòric:laindustrialitzacióilaincipientglobalitzacióhavienposatenalertaper
igualelsinvestigadorsd’aquestsdoscamps.
6.2.2 L’estudi i la dignificació del folklore
TantelsfonamentsvalencianistesdeSanchisGuarnercomelsseusestudisilapar-
ticipació en l’ALPI i el DCVB ens permeten entendre perfectament el seu concepte
defolkloreilamaneraquetinguéd’enfocar-lo,aplicar-loidesenvolupar-loalllarg
de la seva producció. La seva concepció sobre el folklore impregna tota l’obra d’una
maneracoherent,constantitransversal,finselpuntquenoeslimitaràaexposar-la
teòricamentsinóquel’aplicaràenconseqüència.
SanchisesvaadonaraviatquelaRenaixençavalencianahaviadonatpocsfolklo-
ristes:
ElseruditsdelaRenaixenças’afanyarenmeritòriament,iambbastantd’èxit,a
estudiarlahistòriail’arqueologiadelPaís,peròespreocuparenmoltpocd’inven-
tariar-ne la culturapopular, aleshores que la seua replegahauria estat encara
prou fàcil, car l’estil tradicional de la forma de viure es conservava amb molta
vitalitat.Aralafaenaésmoltméslaboriosa(Sanchis1970:12).9
Aquesta petita lamentació sobre la despreocupació dels renaixentistes per la
recol·lecciófolklòricalarepetíendiversesocasions,sovintcomajustificaciódela
necessitatdepublicaralgunrecull: l’anterior fragment,perexemple,eraprevia
raonarla importànciadelatascafolklòricadeFrancescMartínezenl’edicióque
féudeCòses de la meua tèrra el1970.Aquellmateixanyescriuriaunpròlegper
al segon volum de Meravelles i picardiesd’EnricValorenquètambéassenyalaria
l’escassetat de rondallistes de la Renaixença, i així mateix ho plasmà per al canço-
ner en el prefaci al Cançoneret valencià de Nadal.Però,precisamentperaquesta
mancança,Sanchis entenia que eranecessària i no vabadar adedicar-s’hi amb
empenta:«ladificultatd’unaempresanoensautoritzaadesentendre’ns,inopodem
9 Aaquestapetitaqueixa,amés,caliasumar-liunaqüestióquenoseliescapavadelesmans:elscompiladorsdelspocsrecullsexistentsfinsllavorsmoltesvegadesnos’estavendebarrejarmaterialsaplegatsdel’oralitatambaltresdecreaciópròpia.Iconcretava:«MartíGadeaéselfolkloristaméssuspecte,iaixímateixAmades,amicdelestraduccionsartificiosesdelstòpicsencastellà»(1982a:34).
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
279
considerar-nos amb dret a despreocupar-nos del folklore valencià, un capítol ben
significatiudelaHistòriaculturaldelnostrePaís»(1973:6).
Defet, iperbéqueteniaunsentitdepaísampli imoltconscientdelauni-
tatculturalilingüísticadecatalans,mallorquinsivalencians,Sanchisesdevia,
primer,alPaísValencià,iaixíésqueremarcàlaimportànciadefer-hilarecerca
folklòricainolimitar-seaimitaroreproduirelfolkloredelsaltresterritorisde
llenguacatalana:
És clarqueelsvalenciansamantsde la llenguaautòctonapoden fer seuesben
legítimament les nombroses i bellíssimes nadales del Principat que figuren als
cançonerscatalanspublicats,perquèésuna la llenguadeCatalunya iValència
ielseufolkloremoltsimilar.Peròésevidentqueaquestasolució,elsvalencians
noméspodemadmetre-lacomasubsidiària:calquelescançonsnadalenquesdel
Principatlesacceptemelsvalencianscomacomplementàries,perònocomasuple-
tòries.SiveritablementvolemengrandirtantValènciacomlaliteraturacatalana,
hemd’elaborarivivificarelselementsgenuïnamentvalencians,enriquintaixíel
conjunt català. Cal fer dins el País Valencià la mateixa faena de recerca i reelabo-
ració,devaloritzacióidivulgaciódelcançonerpopular,queelscatalanshanfetal
Principat(Sanchis1973:5-6).
Encaraqueacíesrefereixnomésalcançonernadalenc,ésbenclarquelescon-
sideracionssóntotalmentvàlidesperalarestadelfolklore.Aaquestadespreocu-
paciódelseruditsvalencianspelfolklorecaliaafegirencaraunsegonproblema:el
desprestigienquèhaviacaigutlamatèria,especialment«enaquestsúltimsanys»,
ésadir,durantelfranquisme:«s’haabusattantdelaparaulafolklore enaquests
últimsanys,quehoml’haenvilida»(Sanchis1982a:13).Això,segonsell,feiapoc
sorprenents«elsescarafallsmésomenysenginyososd’algunscomentaristes»o«les
reticències d’altres, davant les activitats dels folkloristes, sense preocupar-se de
discriminarsisónsolventsono»(Sanchis1973:6);elfolklore,manipulatpelrègim
franquista,haviaesdevingutunamatèriaevitableipocatractivaperaunapart
importantdelsintel·lectuals.
ÉsperaixòqueSanchisoferiaunaltretermeque,alhora,evitaval’úsd’unapa-
raulaestrangerailasubstituïaperunaexpressiómésgenuïna:
semblaria preferible de substituir el mot folklore per la seua traducció: «cul-
turapopular».Icaldirquel’adjectiu«popular»tindriaacíelsdossentitsdela
Segona part. anàl iS i
280
paraula«poble»,vocablemoltmalméstambépelsescriptorsmoderns:l’accepció
històrico-geogràficad’ethnos o gens, i l’accepció social de demos o vulgus (Sanchis
1982a:13).
Noobstantaixò,vadecidirnodeixard’utilitzarlaparaulafolklore, al costat de
cultura popular, perquè,de fet, la trobavaútil: «elmotFolklore ha tingut tanta
difusióinternacionalitéunsderivatstanútils(comfolklòric,folklorista,etc.)que
resultadifícildesubstituir-lo»(Sanchis1984a:13).
Enelseuesforçperdonarprestigialamatèria,doncs,aniriamésenllàifaria
unaabanderadadefensaquannegarial’existènciadetemesmenors:
¿Perquè esmerçar elnostre temps en estudiarun temamenor comel folklore,
quanhihatantsaspectesimportantsdelanostraculturaapenesencetats?Cal
proclamar, primerament, que tothom fa allò que li agrada i creu que sap fer, i
recordar-lostambéaquellaforismesegonselqualnohihatemesmenors,elque
síquehihaésuntomenordetractarelstemes.Peraltrabanda,siellectorem
permetunaconfessiópersonal,declararéquecadadiasentmésinteréspels«fets
concrets»del’homeidelpaís,icrecquelanostrageneraciótéeldeured’inventa-
riarambfidelitataquellstretscomunitariscaracterístics,devenerableelaboració
secular,quejasabemqueestrobenenvespresdedesaparéixer,anorreats,sense
remei,perlacivilitzaciótècnica,urbanòfilaimassificada(Sanchis1982a:32).
Tant en aquesta defensa del folklore com en la definició que proposavamés
amunt hi projectava els trets principals la seva concepció o de la fonamentació
teòrica:elfolklorerepresentaunacomunitatquealbergaunatradicióautòctona;
aquestatradicióésenmansd’unasocietatenviesdedesaparició,pertant,allàon
milloresconservaésonnohapenetratdeltot«lacivilitzaciótècnica,urbanòfilai
massificada».
Aquestaidealadesplegaràabastamentalllargdelsseustextosmésteòrics:
Elfolklore—jahodiguéGramsci—ésunproductedelasocietatpreindustrial,les
estructuresicondicionsdevidadelaqualningú,naturalment,nopropugnaderes-
suscitar.Peròsovintelfolkloreésbell,avegadesmoltbell,isempreésinteressant
com a mostra d’autoctonia, com a expressió de l’estil de vida tradicional elaborat
perlacomunitatiproductedel’esperitcol·lectiu.Siun«poble»éselresultatdela
coincidènciad’ungruphumàdiferenciathistòricament,enelsmateixoscostumsi
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
281
creències,laconeixençad’aqueixespràctiquesiaqueixosprejudicis—ésadir,del
seufolklore—,ensajudaràadeterminarlafiguradetalpobleadelimitarlaseua
individualitat(Sanchis1970:13).
Així,peraSanchiselsentitdelarecol·leccióilarecercafolklòricaéselfetque
permetreconstruirlaidentitatolapersonalitatdelspobles;ésadir,fonamentaria
ijustificarialadisciplinaatravésdelaVölkerpsychologie, com ja havia proposat
anteriorment Ángel Sánchez Gozalbo des del Boletín de la Sociedad Castellonense
de Cultura;ianiriaacercar-nelesmostresenlesclassespopularsimésallunyades
delaurbanitatidelstempsmoderns,perquèconsideravaqueaquestsectordela
poblaciórepresentaval’autenticitatnoinfluïdaperlamassa,ésadir,elpoblemés
singularitzatculturalment:
La cultura popular és, doncs, la del poble d’un poble, l’elaborada per les classes
humils de cada país, pels llauradors i menestrals arrelats a la terra cultivada, afer-
ratsalatradició,refractarisalesinnovacionsdelacivilitzaciótècnica,iindiferents
alamodaquesemprehasubjugatelssenyorsdelesciutats(Sanchis1984a:13).
Enfrontavaaquestaclassesocial,doncs,aunstempsenquè«lahistòriailacul-
turaesdevenenfenòmensmajoritaris,ilapolíticail’economiavénenorientant-se
capalaservituddelamassa»,aixíque«elsestudisdelapsicologiacol·lectivades-
pertenarreuunviuinterés.LaVölkerpsychologie,lapsicologiadelspobles[…]va
camídeconstituir-seendisciplinacientífica»(Sanchis1982a:29).Ésadir:l’apli-
cació de la Völkerpsychologieal’estudidelfolkloreelportavaaconsideraraquesta
classe social com a principal dipositària del saber de la cultura popular.
Però tambéhihavia,en l’aplicacióde laVölkerpsychologie, un projecte clara-
mentvalencianistaicompensatori:compensatoripelbuitd’estudisicompilacions
valencianessobreelfolklore,peròtambécompensatoriperl’escassaprojecciópolíti-
cadelvalencianismeabansdelaguerra—iladesaparició,després—i,sobretot,per
l’anihilamentdelasingularitatculturaldelsvalenciansdurantelfranquisme.Veu-
remalllargdel’estudidel’obrafolklòricadeSanchisque,darreredelconjuntdela
seva producció i del seu discurs, hi ha subjacent un gran projecte de país dedicat a
divulgar i difondre entre els valencians el coneixement —i, per tant, la reivindica-
ció—delapròpiacultura—i,pertant,delapròpiasingularitatcomapoble.Deia:
«L’objectiufonamentaldeL’Estel—editorialquenoéspassatista,peròsículturalis-
ta—ésfacilitaralsvalenciansqueprenguenconsciènciadelaseuapersonalitatcol-
Segona part. anàl iS i
282
lectiva»(Sanchis1970:13).Noestractavaderetornaralpassat,sinód’explicar-loa
fidecisellarlapersonalitatvalenciana.Aquestprojecte,comésevident,abraçaria
méstemesdelseuinterèsabandadelfolklore,comaralahistòriaolallengua,però
ésenelnostrecamponenssemblamésdestacat:precisament,perl’acostamenta
lamatèriadesdelapsicologiadelspobles.
Ésperaixòque,totiquel’esperitcientíficielrigorsónpresentsencadascuna
delespàginesquevaescriure,sempres’hipotapreciaruncaràcterdivulgatiuifins
itotamèenelsseusllibres.AquestaspecteésmoltclarenelCançoneret valencià
de Nadal i en el Calendari de refranys,perònodesapareixenabsolutenobrespot-
serméscomplexescomEls vents segons la cultura popular o, sobretot, Els pobles
valencians parlen els uns dels altres, segurament el paradigma de l’aplicació de la
Völkerpsychologiealfolklore,començantpeltipusdemostresfolklòriquestriades:
les directament relacionades amb el territori.
Detotamanera,elqueméspodriasorprendredelasevaobradinsd’uncontext
hostil idinsd’unaexiguatradiciódepublicacions folklòriquesmetodològicament
aptes—totiquenohadesorprendregens,atesalasevaformació—éslaqualitat
científica dels seus treballs. Per primera vegada, els valencians veurem el rigor
científictantenlateoriacomenlapràctica,inoméscalllegir,peraaixò,lesseves
observacionssobreelmètodefolklòric,precedit,encara,peralgunesvaloracionsque
contribuïenadignificar-lo:
Ésinjustipocintel·ligentironitzarsobreelfolklore.Peròcaltambénodesorbi-
tar-lonisobrevalorar-lo.Isobretot,calrespectar-lo,nodesfigurar-lo,nosacrifi-
car-ne l’autenticitat amb un criteri suposadament esteticista, per tal d’afalagar
badocsoturistesincultes.Encomptesd’això,estudiar-loamorosament,començant
per inventariar-loobjectivament iamb lamàximaamplitudpossibleabansque
desaparega,treballantsempreambmètodesrigorosamentcientífics(1982a:31).
Sanchis,perfi,advocavapelrespecteal’oralitatialesparticularitatsdialectals
idecontingut:«hanestatrespectadeslesseuespeculiaritatsdialectals,demorfolo-
gia,sintaxiilèxic,àdhucelscastellanismesesporàdics[…],tampocnon’hanestat
dissimulatselsmotsgrossers»(1982a:34).Aquestaúltimaafirmació,amés,seria
unanovetatdel’autor,que,enferuntractamentcientíficiobjectiudelsmaterials,
decidínoometre’nelsquepoguessenferiralgunasensibilitat:«elsvalencians[…]
usemvulgarmentparaulotes,sobretotenelllenguatgeafectiu[…],¿perquinahi-
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
283
pòcritaraóhavíemd’ometreelsmotsescatològicsosexualsd’unreculldefolklore
elaboratambambiciócientífica?»(1982a:34-35).
Enalguncas,tanmateix,matisaràaquestesafirmacions:«noméshanestates-
menadesaquestes imperfeccionsenunspocs casos, enelsquals semblavaquasi
evidentquelesimpureseserenfallesexclusivamentpersonals»(1984a:35),uncas
que,entermesgenerals,semblajustificabledinslasevapraxi;peròsíquesobta
quantractaeltemadelesrondallesenlapresentaciódelvolumrespectiud’Enric
Valor:«lesrondallessónungènerefolklòricque,totiquecalgaarreplegar-loamb
plerigormetodològic,nodeuserexpressatambeixutesacientífica.Exigeixqueel
rondallaire erudit sàpia narrar el conte tot i conservant-ne el to i la llengua popu-
lar»(Sanchis1975:12).Acínonegaquecalgaarreplegar-lesambelmateixrigor
científicqueamblarestadegèneres;tanmateix,l’«expressió»,ésadir,lapublicació
d’aquestsmaterials,peraSanchis,notésentitsinoéstransformadaliteràriament.
Podríempensarqueaquestaconcepciódelanarrativafolklòricabeudelallarga
tradició, d’arrel en els literats-folkloristes romàntics, d’utilitzar la narrativa popular
comaexcusaperalacreacióliterària,unapràcticaqueEnricValorexercíalaper-
fecció.Però,totiquenoneguemaquestapossibleherència,queestavaplenament
justificada,endemés,enelpròlegaunescriptorquehaviaproceditexactamentaixí
enaquestsmaterials,entenemquehihaencaraunaaltraraódepesquepodria
explicar-hodinsdelaconcepciódeSanchisdel folklore, iqueseriaperfectament
coherent.Mésamunthemfetobservareldoblecaràcterqueimpregnaelconjuntde
l’aportaciódeSanchisalfolklore:elcaràctercientíficieldivulgatiu.Enladefensa
d’unarecol·leccióacuradaperòd’unadifusióliteràriadelesrondalles,Sanchisno
feiamésquecombinarambpragmatismeaquestsdoscriteris,elcientífic ieldi-
vulgatiu.LamàximapreocupaciódeSanchisera,enaquestcas,quelesrondalles
arribessenalmàximnombredevalencianspossible,iaixòhauriaestatimpossible
d’aconseguirsis’haguessentranscritfidelmentlesentrevistesoralsenelsllibres.
L’èxitdeValornoméshaestatpossibleperquèlesrondalless’havientransformatli-
teràriament;altrament,elseurecullnohauriasaltatal’escola,nihauriainfluïtels
ensenyants, ni hauria estat reivindicat i acollit per la crítica literària. Sanchis va
demostrar,doncs,moltavisióiunaperspectivaintel·ligentipràcticasobrelanar-
rativafolklòricaque,totiquenoescorresponiaalcentpercentambelsfonaments
científics,estavavinculadaambunaqüestiómésimportantiquenoensestemde
tornaracitar:elseuprojectedepaís.
Segona part. anàl iS i
284
6.2.3 Manuel Sanchis Guarner i Francesc Martínez
Com ja hem avançat, Sanchis va poder establir un primer contacte amb Francesc
MartíneziMartínezatravésdelseuoncleJosepSanchisSivera:MartíneziSanchis
Sivera coincidirien en diverses activitats com l’excursionisme, les tertúlies i els Jocs
Florals, i en institucions com Lo Rat Penat o el Centre de Cultura Valenciana, i
éspossiblequeSanchisGuarnerparticipésenmoltsd’aquestsesdeveniments.La
relació entreSanchisGuarner iMartínez iMartínez, però, vinguémarcada, als
anys 30, per una petita picabaralla per la concepció del valencianisme entre l’un
il’altre,queelsarribariaaenfrontarenarticlescreuats(Cortés2002:71-72).Va
ocórrerarrand’unaconferènciadeSanchis,«HistòriaiGeografiaalPaísValencià»,
enquèelparticularismedeFrancescMartínezilasevadefensaincondicionaldels
símbolsvalenciansenlahistòria,comJaumei o sant Vicent Ferrer, donarien lloc
aunapetitacol·lisióambunalecturamoltméscríticaipancatalanistadeSanchis
Guarner.Segurament,aquestafriccióresponauntretdelcaràcterdeMartínez:«el
méslleuerrorhistòriclifeiaressorgirelmalgeniilaindignació.Tampocnopodia
admetrecapataccontraCervantes,nicontralanostrallengua,nicontratotallò
queellconsideràsjust»(Sánchez-Cutillas1970:22);ésadir,obédeviaconsiderar
laposturadeSanchisunerror,obéunatacalahistòriaielssímbolsvalencians.La
polèmicaesresoldriaamblarèplicaargumentadadeSanchisiunapacificacióintel-
ligent:«calqueelsvalencianistesafirmemlesnostrescoincidènciesinoremarquem
lesdiscrepàncies,perquèaçòseriadesorientarelgrospúblicquejacomençaase-
guir-nos» (Cortés2002:72).Arabé:Martíneznohaviadubtatde launitatde la
llengua, i Sanchis no negaria la idiosincràsia valenciana i la necessitat de recuperar
ifomentarelssímbolsvalencians,comhemvistquanparlavadelanecessitatde
recolliridifondrenadalespròpiamentvalencianes.
Aixònoobstant,ésimportantremarcarqueSanchisreconeixeriasemprel’au-
toritatfolklòricadeMartínezielsituariacomelqueera:undelspocsimésrelle-
vants folkloristes valencians previs a ell mateix, normalment lligat amb el nom de
JoaquimMartíiGadea:
encaraquenomolts,tambéhemtingutfolkloristes,ielsdosprincipalssónjusta-
mentde lescomarquesmeridionals,mossénJoaquimMartíGadea (1837-1920),
natural de Balones, en les serralades d’Alcoi, i don Francesc Martínez i Martínez,
naturald’Altea,en laMarina […].Nogensmenys, l’obrade totsdosésmoltpoc
coneguda(SanchisGuarner1970:12).
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
285
Nosolsaixò,sinóquetambéreconeixque,sentSanchisjove,Martínez«jatingué
labondatd’honorar-meamb laseuaamistat» (ibídem).Afidedonaraconèixer,
doncs,aquestaobratan«pocconeguda»,l’any1970vadecidirreeditar,refondrei
sistematizar,enl’editorialquedirigia,L’Estel,elstresvolumsdeCòses de la meua
tèrra.L’interèseraclaramentdivulgatiutantsobreelfolklorevalenciàcomsobrela
figuradeFrancescMartínez:«ambl’ediciód’aquestllibre,L’Estelrethomenatgea
unadelesgransfiguresdelvalencianisme,pocconegudadelesnovesgeneracions,
icompleixensemslaseuatascaeditorialdedonaraconéixeralsvalencianselseu
País,comés,comera icompodriaser» (SanchisGuarner1970:12).Enaquesta
doble tasca encomiable era necessària, doncs, tant la contextualització de Martínez
idelseuperfilbiogràficcoml’elaboracióversionada,enunformatmésassequible,
normativitzatiordenatd’aquellsvolums:segurament,fer-neunaversiófacsímilel
1970,amblabatalladeValènciaapuntd’esclatariambunabibliografiasobretot
allòvalenciàencarainsuficientidifícildetrobar,hauriaestatpocútil,sobretotsiel
propòsiteradivulgatiu.Entenem,peraixò,queaquestaversiódeCòses de la meua
tèrraeracompletamentestratègica,necessàriaifidelalsseuspropòsits.
Obeint,doncs,aaquestaintenciódoblededivulgarlafiguradeFrancescMartí-
nezielfolklorevalencià,peralaprimeraqüestióSanchisencarregàaCarmelina
Sánchez-Cutillasl’elaboraciód’unasemblançasobreelseuavi, justamentquatre
anysabansqueella enpubliqués labibliografia.Ací,potser, convindriapregun-
tar-nossinofouenaquestmomentqueSánchez-Cutillass’adonésdelaimportància
deredactarunabiografiadeMartínezicomencésaregirarpapersperpoderimmor-
talitzar-loadequadament;siaixòfosaixí—nopodemcomprovar-ho—,Sanchis,com
féuambEnricValor, tindriauna responsabilitat indirecta enhaver-li despertat
aquestafany:ningúcomellapodiafermilloraquestatasca.Igualcomenlabibli-
ografiade1974,però,Sánchez-Cutillaspassamoltsuperficialmentperlavessant
folklòricadelseuavi;encanvi,destacaunesaltresfacetesquedeviaconsiderarmés
importants,totil’obraenquès’inseriaaquellasemblança:«[FrancescMartínez]ha
estat un escriptor de certa fama, un important cervantista conegut tant a la Penín-
sula com a l’estranger, i un noble patrici de les lletresidelesarts»(Sánchez-Cutillas
1970:17;lacursivaésnostra).«Escriptor»,«cervantista»i«patricideleslletres»,
peròenllocdelasemblançahihalaparaulafolklorista. Sánchez-Cutillas devia te-
niralgunesreservespelfolklore,seguramentpeldesprestigiquehaviaadquiritla
Segona part. anàl iS i
286
matèria—cosaqueSanchisjahaviaadvertit—,totil’entusiasmeconstantquehi
mostràelseuavi.Ésclarque,enelcasqueensocupa,estractavad’elaborarunper-
filbiogràficentotal’amplitudperquèellectorentenguéslasignificaciódel’autoren
totselsseuscairesi,sobretot,pelcostatdelasevavalencianitat:eraimprescindible
subratllar-hosi,comSanchis,s’enteniaqueelfolkloreerauna«mostrad’autocto-
nia»delsvalencians(SanchisGuarner1970:13).FrancescMartínezhaviadeser,
doncs, una peça clau per a recuperar o treballar per la valencianitat i, per tant, per
l’«autoctonia»,iaquestéselperfilquemésaccentuàlasevanéta:
Estimavalaterra[…].Peròmainovavolerferpausnitrevesamblamemòriade
FelipdeBorbó;alaseuacasadeValènciateniaunretratdeFelipVpenjatcap
per avall.
Iaixíera,mésomenys,aquellacèrrimdefensordelahistòria ide lestra-
dicionsvalencianes, elmésfideld’entre tots elsdevotsdeCervantes, i elpro-
fund coneixedor de l’art en totes les seues manifestacions (Sánchez-Cutillas
1970:22-23).
Enl’altrepropòsitdeSanchis,dedivulgarelfolklorevalencià,ésonesfacom-
prensibleeltipusd’edicióquevafer.Partiadelapremissaqueelsvalencianspatien
unprofunddesconeixementoinfravaloraciódelapròpiaculturapopular:
Elfolklorevalenciàestàsubvaloratperquèhaestatpocestudiatiencaramenys
divulgat. La majoria dels valencians el desconeixen quasibé totalment, i quan
volendonarprojecciófolklòricaalseuesplai,solenemprarelfolklored’unaaltra
regió.Altresvegades,ambbonafe,peròpocdocumentats,[…]emmotlenlariquesa
icomplexitatfolklòricadelPaísdinsd’unsestereotipsprefabricatsienbonapart
artificiosos(SanchisGuarner1970:12).
Això,unitaldesconeixementdel’obradeMartínezialsfonamentsteòricsdequè
partial’estudiós,ésadir,«[elfolklore]ensajudaràadeterminarlafiguradetalpo-
ble,adelimitarlaseuaindividualitat»(Sanchis1970:13),idelsseusobjectius,«fa-
cilitaralsvalenciansqueprenguenconsciènciadelaseuapersonalitatcol·lectiva»
(ibídem)justificavenl’interèsd’unaobrasobrefolklorevalenciàqueajudésadefinir
icaracteritzaradequadamentaquestpoble.Recuperantl’obradeMartínez,amés,
encorregiaeldesconeixementienfacilitavalalectura.Aixíjustificaelscanvisa
l’obra:
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
287
DonFrancescreplegavadadesifeiaobservacionsespontàniament,sensecapqües-
tionari ni esquemaprevi, i no s’ocupavamolt tampoc d’ordenara posteriori les
seuestroballes.Aixòfaquenotíciesrelativesalmateixtemaestrobenespargides
en capítols molt diversos i allunyats, i ha semblat oportú d’aplegar-les per tal de
donaralllibreunaestructuraméssistematitzada[…].Tambéhasemblatconve-
nientadobarlatranscripciód’algunesdelescançonspopularsquehierenesmen-
tades com a exemples, i així mateix, en alguns casos, afegir-ne d’altres (Sanchis
1970:12-13).
Bàsicament,pertant,estractavad’aconseguirenaquellllibreuncaràcterdivul-
gatiu i endreçat per al lector contemporani.
Perúltim, s’hade dir que aquest tractament de l’obra deFrancescMartínez
s’hauriad’inscriuredinsd’unmarcmésamplide laproducciódeSanchis coma
editoriprologuistad’autorsqueesdedicarenatemesrelacionatsambelscostums
(inclòselcostumisme)ielfolklorevalencià:s’encarregàdelesintroduccionsales
estampesdeGaetàHuguet,JoaquimAmooJosepPasqualTirado,alrecullEls jocs
dels xiquets al país Valencià de Josep Bataller, a un dels volums de Meravelles i
picardies d’EnricValoriaaquestaobradeFrancescMartínez.Encaraque,filant
prim, uns i altres textos són distants en el contingut, en realitat tenen el punt en
comúdevolerreflectir,béamblacreació,béamblarecol·lecció,unimaginarivalen-
ciàqueera,peraSanchis,centralperalarevitalitzaciócultural.
A banda, igualment, i com ressenyàvem al principi, cal identificar l’edició
d’aquestaobradeFrancescMartínezcomlaprimerad’unatendènciaeditorialque
esdesplegariamésen lesdècadessegüents: larecuperaciódelsreculls folklòrics
antics. En seran exemples la reedició facsímil de Còses de la meua tèrra de Francesc
Martínez (1987 i 2012); l’edició i l’estudi de De la marina i muntanya (Salvà 1988)
de Rafael Alemany; l’edició i l’estudi del Llegendari valencià de Francesc Martínez
(1995)deJosepM.Baldaquí;l’ediciód’unapartdelesCançons de Cocentaina de
JoaquimiJustSansalvadorpelCentred’EstudisContestans(1998i2007);ol’edició
i l’estudi de les Llegendes alacantines de Sara Llorens, per Joan Borja (2016). De
fet,l’obramateixadeSanchistambéhaestatmotiuderecuperació:ensreferimala
reediciódelsquatrevolumsdeEls pobles valencians parlen els uns dels altres per
la Fundació Caixa de Castelló (1992); i a l’edició facsímil del Cançoneret valencià de
Nadalperl’AcadèmiaValencianadelaLlengua(2005).
Segona part. anàl iS i
288
6.2.4 Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor
LarelacióentreManuelSanchisGuarner iEnricValorcomençaenelsanys30:
concretament el 1934, en un acte de confraternització nacionalista entre les ciu-
tatsdeValènciaiAlacant,enquèungrupd’intel·lectualsvalencianistes,entreels
qualsSanchis,vavisitarl’AgrupacióRegionalistaAlacantina,seudelnacionalisme
valencià—malgratelnom—d’esquerra,centreidretaaAlacant.Valorhifeiade
secretari.SanchisiValorhivanconnectardeseguida,atèsquecoincidienambla
sevavisiósobreelvalencianismeilallengua.Enaquellavisita,l’Agrupacióvare-
bre els mots encoratjadors i estimulants de Sanchis en una situació sociolingüística
aAlacantquecomençavaapreocupar(Cortés2002:100-101).
Peròsiacíesproduílaconeixençail’inicidel’amistat,foujadesprésdelaguer-
raquetinguéllocunfetencaramésremarcable:Valorassistiriaalestertúliesa
casadeMiquelAdlert,enquèSanchisimpartiriaalmenysunaconferènciasobre
rondallística.AixòéselquevaempènyerValoraconrearaquestcamp,segonsel
queellmateixexplicàaRosaSerrano:
Enaquellestertúliesvaigsentirparlarsobrediversostemesliterarisqueelsestu-
diososconeixienmoltmillorque jo. Ientreaquests,elde larondallística,de la
qualvaparlarmoltextensamentManuelSanchisGuarnerendiversesreunions
quanveniadeMallorca.Allívamconnectardebellnou,ellijo,desprésdelllarg
parèntesidelaGuerraCivil,ambunreforçamentdelabonaamistatquejateníem
d’abans.[…]
Jon’esticmoltagraït,perquèapartird’aquívaigcomençaraposarenpràc-
ticalameuainnatavocació:escriureprosaseriosament.Aquellesnotíciescrítiques
sobre la importància i el valor de la literatura oral i tradicional dels pobles, em va
convènceriil·lusionarperaliteraturitzarunvolumetderondallesrecorrentales
quejahaviasentitcontard’infant.Llavors,periniciativaiconsellsdeSanchisi,
davant la conformitat de Casp i Adlert, vaig provar a redactar tres volumets de
rondallesd’unes60pàginescadascun,que l’editorialTorrevatenir lagentilesa
depublicar-meapartirde1950ambuntiratgedetres-centsoquatre-centsexem-
plars(Serrano1995:96-98).
Els«volumets»dequèparlaValorsónelsseustresprimersvolumsderondallís-
tica, Rondalles valencianes i (1950), ii (1951) i iii (1958). Sanchis hi exercí, doncs,
unpaperenquètambévaexcel·lir:enparaulesdeSantiCortés,féud’«incitadorde
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
289
vocacions»(2002:131).10Iencaramés,perquèEnricValortambévareconèixerla
influènciaqueSanchisexercísobreellatravésdelalecturad’altrestreballs,com
confessaval’escriptor:
Pelquefaalesobresestrictamenthistòriques,laHistòria aràbiga de València,
inclosa al primer volum de la Història del País Valencià, ha estat per a mi de gran
utilitat, jaquem’haservitperadonarrealismea lesmeuesrondallesde tema
morisc«Eldarrerconsell»,deBèlgida,«ElcastelldelSol»,deBenillup,i«L’envejós
d’Alcalà»,delaValld’aquestnom»(1992:140).
Sentaixí,eraesperablequeenalgunmomentSanchisprologuésalgunadeles
obresd’EnricValor,iaixíhovafer:foul’any1970,enelsegonvolumdeMerave-
lles i picardies. Rondalles valencianesquellavorspublicarial’editorialdirigidaper
Sanchis,L’Estel.Aquestpròlegesreproduiriaíntegrament,lleugeramentampliat
ambunparelldereferències,11 l’any 1975, en el primer volum de l’Obra literària
completadeValor,queincloïa15«rondallesdetemameravellós».
Enaquestpròleg,abandadeplantejardiversesqüestionsteòriques,feia,també,
unapetitareflexiósobrelarondallísticaiunpocd’històriadelarecol·leccióvalen-
ciana d’aquest gènere, situant, així, en context, l’obra d’EnricValor, alhora que
propugnant-nelanecessitatdelapublicaciói,així,dignificantelgènere.Primer,
va explicar el caràcter alhora universal i particular de les rondalles, assenyalant, a
10 PeraCortés,«Aquestafacetaguarnerianad’incitadordevocacionsseràunadelesconstantsdelaseuavidaiundelsaspectesqueméshauràd’agrair-lilaposteritat.Gràciesaellas’hanpogut completar mancances i realitzar moltes possibilitats. A Enric Valor li va descobrir la perspectivad’unadedicacióenelcampdelaliteraturaoraliaVicentAndrésEstelléslesvir-tualitatsielsentitdel’idioma.PeròPereCapellà,LlorençVillalongaielspoetesinsularsdepostguerra li deuen o el contacte amb idees i realitats noves o el recobrament d’una habilitat oblidada o la reconciliació ambunmón ideològic i literari determinat» (2002: 131).Enca-rapodríemafegir-hi,comhemsuggeritmésamunt,lahipòtesidedespertarenCarmelinaSánchez-Cutillaslavoluntatd’escriurelabiografiadelseuavi.
11 Elsdetallsd’aquestapetitaampliaciósónpocimportants:d’unabanda,Sanchisincloïaunape-titareferènciamusicalquesesumavaalbreurepàsd’autorsque,abansdeValor,havientractatlarondallad’algunamanera:«Enunaaltrarondallavalenciana,La flor del lliri blau, s’han inspiratdiversoscompositorsvalencians,comelmestreJoaquimRodrigo(1934)ielmestreAgustíAlaman(1972)»(SanchisGuarner1975:11).D’altrabanda,completava,naturalment,elllistatdepublicacionsderondallesd’EnricValor,desprésdecitarelsrecullsdelsanys50,quenohaviacitatl’any1970:«Ariel(Barcelona,1951)iL’Estel(València,1964i1970),queara s’arreplegaran en els volums de la seua Obra Literària Completa I i II, amb la important addiciódemésd’unadotzenaderondallesinèdites»(SanchisGuarner1975:12).
Segona part. anàl iS i
290
més,elquehaviaestatundelsprincipalscorrentsmetodològicsperalseuestudi:
l’historicogeogràfic.
Elfolklore,segonséssabut,presentagransanalogiesentotselspaïsos,iperaixò
lamajoria dels contes […] són de patrimoni universal. Variants de lamateixa
rondalla han estat transcrites a Mallorca, a Bretanya, a Finlàndia, a Egipte, a
l’Índia…[…]Laidentificaciódelllocd’origendecadaconteiladeterminacióde
lesrutesdelaseuadifusió,sónenvitricollatsproblemesal’esclarimentdelsquals
dediquenelsseusafanysels folkloristes,elsestudisdelsqualssónpublicatsen
revistes especialitzades.
Taluniversalisme,però,noésobstacleperquèlesrondallesdeixendeseruna
de lesmillorsmostres d’autoctonia.De fet, poques coses revelenmillor l’ànima
d’unpoble(Sanchis1975:10).
Alhoraquees feiaressòde lametodologiahistoricogeogràfica,Sanchistambé
heretava el concepte romàntic de l’ànima del poble aplicat a la rondallística, segu-
ramentatravésdelaVölkerpsychologie.
Acontinuació,comfariaenmoltesaltresocasions,lamentariaqueelsvalencians
delaRenaixença,iencaraanteriorment,elsdelaIl·lustració,nohaguessenmam-
prèslatascaderecol·lecció:
ComquelaIl·lustraciós’interessavapelsfetsnacionalsconcrets,éslògicqueels
refranys i algun altre aspecte de la literatura popular, cridassen l’atenció d’alguns
dels erudits valencians del segle xviii[…].Capd’ells,però,nos’ocupàgensdeles
rondalles,l’arreplegadelesqualsésmoltlaboriosa[…].
Tampocnodedicarengaireatencióalesrondalles—imoltpocalfolklore—els
intel·lectualsvalenciansdelaRenaixença,quenoseguirenenaixòl’exempledels
seuscol·leguesdelPrincipatiMallorca.Taldesatenciófouirreparable,carenel
segle xix,enl’èpocapreindustrial,l’inventaridelfolklorevalenciàhauriaestatuna
tascarelativamentfàcil,moltíssimmésquenoara(Sanchis1975:10-11).
Ací veiemreflectida lapreocupaciódeSanchis,heretada tambéa travésdels
estudisdialectològics,queunapartdel folklore,comlasingularitatdiatòpica,es
perdiaiquelarecol·lecció,quehauriaestatfàciltempsenrere,esdeveniacommés
vamésdifícilderecuperar.D’acíque«l’arreplegadelesrestesdelaliteraturatra-
dicionalvalencianaésunafeinaurgent»,perquèalaindustrialitzacióilesnoves
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
291
formesdevidasesumavalainfluènciadecol·leccionsnarrativesnoautòctones(es-
mentaelsGrimm,PerraultiAndersen)«moltbellesiproucompletes,peròqueno
sónnostres»(Sanchis1975:11).
Malgrataquestaabsènciaderondallistes,Sanchisoferiaunbreullistatd’autors
iobresquesíques’hivandedicar:JoaquimMartí iGadea,FrancescMartínez i
MartínezitambélaversificaciódeFrancescBadenesDalmauilarecreaciódema-
terialsdeprovinençarondallísticadeJosepPasqualTirado,untipusdetext«potser
unamicamassaelaborat» (Sanchis1975:11).Feiaesment, també,de l’Aplec de
rondaies mallorquinesd’Alcover,«unadelesmillorscol·leccionsrondallístiquesdel
món,ielsmallorquinsl’estimeniconreen»(ibídem),amblaqualcosaconvidavaels
valenciansaprendrenota.Atèsaquestcontextvalenciàtanfebleenaquestgènere,
Calia que un estudiós intel·ligent i pacient les arreplegàs amb perseverància i
amor.EnricValor,abnegatservidordel’idioma,emprenguécoratjosamentaquesta
feina ell tot sol, sense cap ajuda, interrogant els vells i velles pobletans i masovers,
principalmentdelesserresd’AitanaiPenàguila,ontantsdevinclesté,delaVall
d’AlbaidaidelaseuanadiuaFoiadeCastalla(Sanchis1975:11-12).
Ireblava:
Elsvalenciansactualsnos’hanadonatdelgranserveiqueEnricValorretalPaís,
salvantd’unapèrduaseguraundelsseusbénsespiritualsméssignificatius,més
bellsimésdesconeguts.Potserelvaloraranméslesgeneracionsesdevenidoressi
ésquegerminalallavorvalencianistaquearaescampem(Sanchis1975:12).
L’encertavadeple: l’èxitd’EnricValoren«lesgeneracionsesdevenidores»féu
queelsvalencians«l’estimenielconreen»,comelsmallorquinsaAlcover.ISanchis
enfouresponsableenhaverplantataquella«llavor».
6.2.5 Els pobles valencians parlen els uns dels altres
Sihaguéssemdeparlard’unaobramonumentaldins laproducció folkloricoetno-
gràficadeSanchisaquestaseria,sensdubte,Els pobles valencians parlen els uns
dels altres:és,també,lamésconegudailamésdilatadaeneltemps,siprenemen
comptequeenpublicàunaprimeraaproximacióal1936ipocabansdemorirencara
estavaacabantelquartiúltimvolumdelllibre,queveurialallumpòstumament,
l’any 1983.
Segona part. anàl iS i
292
Igual com faria en el Calendari de refranys i en Els vents segons la cultura
popular,Sanchisdonariaaconèixeralgunsarticlessobrel’obraenprocés,possi-
blementabansdesaberenquèesconvertiria,amesuraquehianavatreballant.
Elprimerarticleéselcitatde1936,«Locucionstòpiquesvalencianes»,incomplet
perquèelBolletí del Diccionari de la Llengua Catalana,onaparegué,va inter-
romprelapublicaciódesprésdel’esclatdelaguerra.Jadurantelfranquismeen
publicàdostreballsmésquecontinuavenelquehaviaemprès:«Folkloregeogràfic
de la comarcad’Alcoi» (1944a),dins laMiscel·lània Fabradedicadaal75èani-
versari de Pompeu Fabra; i «Dictados tópicos de la comarca de Denia, Pego y la
Marina»(1955-58)enlaRevista Valenciana de Filología. Segons Vicent Pitarch,
aquestúltimarticle
marcaunafita en el procésde construcciódel folklore geogràficque gestava el
savifilòleg.Lacatalogaciódelmaterialaplegat(integratperaforismes,cançonsi
fragments narratius seleccionats d’un romanç i d’alguna rondalla) està introduïda
perunaressenyageogràficaitoponímicaforçaoriginalirigorosa.D’unabanda,la
contextualitzaciódelesditestòpiquesdinsl’enfocamentcomarcalistarepresenta
una opció nova en la proposta de retrobar la identitat social valenciana; al mateix
temps,lareflexiósobrelarealitatgeogràficavalligadaal’estudidelatoponímia.
Enaquestsentit,mereixdeserremarcadalaprofusiódenotesambquèelprofes-
sor il·luminamésde170topònimsdelacomarca,unabonapartdelsqualssón
arabismesoempeltsd’elementsaràbics(Pitarch,2006:348).
Pertant,«DictadostópicosdelacomarcadeDenia,PegoylaMarina»erajala
basedefinidadelquedesprésseriaEls pobles valencians parlen els uns dels altres,
quecomençariaapublicar-sealsanys60enL’Estel:elprimervolum,de1963,se
centraenel«sectorseptentrional»valencià;elsegon,dedicatal«sectormeridional»,
eixirial’any1965;i,encaraenaquestaeditorial,eltercervolum,dedicatal«sector
centrallitoral»,publicatel1968.Aqueststresvolumsestornarienapublicarpòs-
tumamentdinsl’ObraCompleta(1982a,1982bi1982c,respectivament),queedi-
tariaTresiQuatre;elquartvolum,sobreel«sectorcentralinterior»,quetancava
lacol·leccióiquehaviaestatpromèsperl’autoral’editorial,encaraqueSanchisno
tinguétempsd’acabar-loenvida,apareguéjustl’anysegüent(1983),ambpetites
ampliacionsdel’editor,comesdetallaenla«Notaeditorial»,referides,bàsicament,
aaspectesgeogràfics:
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
293
Enproduir-selamortdeldoctorManuelSanchisGuarner[…]quedareninèditsi
endistintgraudepreparaciódiversosoriginalsseus,entreelsqualsaquestvolum
quartiúltimd’Els pobles valencians parlen els uns dels altres,quel’autorjas’ha-
viacompromésambnosaltresdereeditar[…]totenlaperspectivad’anarcontinu-
antlapublicaciódelaseuaObraCompleta[…].
Elvolumquartd’Elspoblesvalenciansparlenelsunsdelsaltress’ocupadeles
comarquescentralsinteriorsdelPaísValencià[…].
Delestresúltimes[comarques]hihaviaesborranysanticsimoltincomplets.
Finalment,del’AltXúquerilaValld’Aioranohihaviacapmaterialdescriptiu.
[…]Pertald’unificarlaredacció,hemfetladescripciódelacomarcaquefaltava
[…]ihemafegitalgunesdadesalestresincompletes.Hemactualitzatlesdades
demogràfiquesd’acordamblapoblaciódefetquefiguraalcensreferital’1demarç
de1981(SanchisGuarner,1983:9-10).
Elsquatrevolums,finalment,serienreeditatsl’any1992atravésdelaFundació
Caixa de Castelló.
TambécomenelcasdelCalendari de refranys o d’Els vents segons la cultura
popularl’obraespresentavacomunrecullderecullsqueincloïamaterialspropis
id’altri,comexplical’editor:«téelcaràcterunarecopilaciódematerialsarreple-
gatsperaltresautors,d’unarecopilaciósistematitzada,comentadaienriquidaamb
nombrosesaportacionspròpies, fruitsdelsseusfreqüentíssimscontactesdirectes
amblapoblacióruraldelPaísValencià»(Sanchis1982a:10).Però,comenaquells
llibres,elquerealmentfeialadiferència,abandadel’aportaciópròpiadematerials
deprocedènciaoral,eratotaquestestudi,aquestasistematitzacióiordenaciódels
materials,que,enaquestcas,encaraescompletavaambunmagníficcapítolinicial,
«Lapsicogeografiaielfolklore»,quenosolsexplicavaeltipusdematerialsqueel
lectorhipodriatrobarsinóqueeratotaunafonamentacióiunraonamentteòricper
a l’estudi de la cultura i la literatura popular.
Elsquatrevolumstenenunaestructurasemblant:estandividitsencomarques,
peracadascunadelesqualshihaunaacuradadescripciógeogràfica,unmapai
il·lustracionssobreelsvestitstípicsi,devegades,sobrel’arquitecturatradicional;
segueixunallistademunicipisambelnomencatalà,unatranscripciófonèticaiel
nomoficialperalfranquisme;i,finalment,hihalarelació,devegadesambexpli-
cació, dels materials de la literatura popular recollits sobre cada àrea, ordenats pel
Segona part. anàl iS i
294
pobledequès’hiparla:quansónmaterialspropis—lamajoria—,s’indicaonesdiu
cadamostra,iquansónmaterialsd’altresrecullss’indicalafonti,sienl’original
s’explicita,tambéellloconesdiu.Abanda,totselsvolumsexcepteelquartdedi-
quenunesprimerespàginesaunabreuintroduccióalesgransàreesenquès’inclou
cada comarca.
Siobservemaquestaestructuraentendremquedarrered’aquestsvolumselque
realmenthihaviaeratotaquellprojecte de paísaquèfèiemreferènciamésamunt.
Lapropostad’estructuraciócomarcaleranova,basadaencriterisgeogràfics,his-
tòrics i lingüístics; de fet, era laprimeravegadaqueun recull folklòric sobre el
conjunt del País Valencià s’estructurava comarcalment i, d’aquestes comarques,
se’nfeiendescripcionsgeogràfiques.LamissiódelsgermansSansalvadoralCom-
tateraunprecedentimportantiqueSanchisconeixia,atèsquen’incloguéalguns
delsmaterialsenelsseusreculls.Peralamemòriaenviadaal’OCPC,quehavia
estatpublicadal’any1929,JoaquimiJustSansalvadorvanelaborarunadescripció
historicogeogràficadelacomarcadelComtatqueprecediaelllistatdecançons.El
cas de Còses de la meua tèrradeFrancescMartínezerasemblant,peròladescripció
anavareferidanomésaAlteaiAltealaVella.Sanchishovaferperatotelpaís,
ambl’excepciód’algunesdelescomarquesdelquartvolumquenovadescriureell
mateixsinóelseditors.Amésd’aquestaestructuraciócomarcaldelpaís,hihavia
una contestació clara a la versió oficial exclusivament en castellà dels topònims
durantelrègimfranquista,amblapropostaortogràficaifonèticadelsnomsdels
poblesvalenciansquetindriaunarelacióclaraamblasevaContribució al nomen-
clàtor geogràfic del País Valencià,de1966, justenelsanysenquèpublicavales
primeres edicions d’Els pobles valencians parlen els uns dels altres.
I,finalment,dinsd’aquestprojecte de país hi havia la necessitat de descriure’l,
estudiar-loi,sobretot,acostar-loalscompatricis.Aixòesresoliaambelrecullfolklò-
ric,presentatiestudiatenelcapítolinicial,«Lapsicogeografiaielfolklore»,d’acord
amb la teoria ja esmentada de la Völkerpsychologieo«psicologiadelspobles»,ise-
guitdelesmostresfolklòriques,totesicadascunadelesqualsparlavendelspobles
valenciansi,pertant,enunsentitgeneral,representavenuncaràctercol·lectiu:la
identitatvalenciana.Així,ambaquestrecullSanchispretenia«donarformapràc-
ticaalsmètodes i tècniquesd’unainvestigaciópositiva» (Sanchis1982a:29)com
laquerepresentavateòricamentlaVölkerpsychologie,ésadir,elreculls’haviade
llegirenclaud’«unaaportaciódereferènciesdelaliteraturapopulartradicional,
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
295
querevelenunescertesactitudspsicològiquescomunitàries, l’estudide lesquals
contribuiràseguramentalacaracteritzaciócol·lectivadelsvalencians,alanostra
catalogaciócomapoble»(ibídem).Alseuparer,aquestsmaterialsfolklòrics«ens
podenintroduir,millorquealtresatestacionsméscultesielaborades,dinsl’ànima
quehainformatlavivènciailaconformacióhistòricad’unpoble,isóncapaces,per
això,demostrar-nosambclaredat,eldesenrotllamentdelaseuamentalitatcomu-
nitària»(Sanchis1982a:30).Ésperaixòqueplantejaunagammadelectorsmodel
forçaàmplia,queconjugaeldoblecaràcterdivulgatiuicientíficd’aquestaobra:«tot
allòqueelspoblesvalenciansdiuentradicionalmentd’ellsmateixosielsunsdels
altres,had’oferirinterésalssociòlegs,alsgeògrafs,iaixímateixatotselsestudio-
sosiamantsdelaculturaautòctonadeValènciaidelsPaïsosCatalansengeneral»
(ibídem).
Pertant,«Lapsicogeografiaielfolklore»nosolseralafonamentacióteòrica,sinó
tambéunestudiaplicatdecomel«folkloregeogràfic»valenciàeraunreflexd’aques-
tapersonalitato«culturaautòctona»valencianaaquèesreferia,iqueconcretava
dinsd’unmarcsociogeogràfic«microsociològic»:
Durantmoltsseglesla«forçadepressió»queméshaactuatdamuntlagent,ha
estatelfetdepertànyeraunamateixaciutat,iencaraméssiestractad’unaenti-
tatmenordepoblació.Defet,laconsciènciadeformarpartd’unacomunitatrural
od’unavila,ésunsentimentprecísiquotidià,moltmésclar,directeipermanent
quenopaseldel’anticRegneomodernEstat.
Aquesta lleigeneralde lapsicogeografia,esveuaccentuadaentrenosaltres.
Elsvalencians[…]estemperfectamentdotatsdesociabilitatmicrosociològica,és
adir,sabemassociar-nosperarealitzacionsdetipuscorporatiuomutualista[…].
Manifestem,encanvi,unaclaradesconfiançadavantelfetmacrosociològic[…].No
és,doncs,estranyqueelnostresentimentcomunitarisigatambémicrosociològic,
quequedesovintreduïtal’àmbitlocalocomarcal(Sanchis1982a:17-18).
Totplegatconformalabasedelsquatrevolumsd’aquestllibrei lidónatotel
sentit dins del projecte de país aquèal·ludíem,iquedeviatenirbéenmentquan
escrivia Per a una caracterització valenciana(1972),unal·legatreivindicatiusobre
lanecessitatdelsentimentcol·lectiudelsvalencianscomapoble.
Mésenllàdelacimentacióteoricometodològicadelrecull,Sanchistambéassajà
unaclassificaciódelsmaterialsenelcapítolsegüent,«Estructuradelesditestòpi-
Segona part. anàl iS i
296
ques»,totireconèixerobertamentlesdificultatsqueaquestaclassificacióhaviade
comportar: «segonscomentaHoyos,elproblemamésdifícilquepresentasempre
l’estudidelsrefranys,éseldelaseuaclassificació»(Sanchis1982a:35-36).Esrefe-
ria al Manual de Folklore deLuisdeHoyosiNievesHoyos(1947),quevaseguir,en
part,perafonamentarelsseustreballs,iquereproduïalaclassificaciódel’erudit
portuguèsTeófiloBraga.Segurament,tambévaprendreenconsideraciólaclassi-
ficacióqueArcherTaylorproposàenlasevaobraThe Proverb(1931),queassenya-
lavacomla«mésrecomanable»enla«Notapreliminar»delCalendari de refranys
(1951:5).
Apropòsitdelnomgenèric,«elselementsdelfolkloregeogràficnotenendeno-
minacióespecíficaenlallenguapopular»(1982a:33),precisamentperquè,comell
mateixreconeixia,podenpertànyeragèneresdiferentsdelfolklore:«cançons, folies
o trobos si tenen forma rimada, ditxaratxos, xarrades, falòries o refranys si es tracta
d’aforismes sense rima i rondalles o qüentosquansónpetitesnarracions»(ibídem).
Sanchis, però, a la recerca d’un terme que fos vàlid per al conjunt, en tant que
aquestesdenominacions«nosóngensconcretesis’interfereixen»(ibídem),endiria
«ditestòpiques»,«locucionstòpiques»o«tòpics»,elprimertermedelsqualspresper
larecomanaciódelseumestreRamónMenéndezPidaleneltreballanàlegDictados
tópicos de Extremadura(1933),segonsqueellmateixexplica(1982a:33).
Enl’assaigdeclassificacióqueféud’aquestes«ditestòpiques»,perprimeravega-
daenunrecullfolklòricvalenciànoesbarrejavencriterisdiferentsniesrepartien
etiquetessensejustificar,sinóquesesistematitzavengrupsdecriteriscombinables,
peròsubdividitsenapartatssovintautoexcloents,apartirdelsqualsespodienes-
tudiaraquellesmanifestacionsfolklòriquesdesdeperspectivesdiferents.Erauna
anàlisirigorosaicientíficamentvàlida,fonamentadaenl’observacióiexamendeles
mostresrecollides,quereportavaunagranprecisióiinformacióalseuestudi.Així,
distingítresgranscriterisdeclassificació:segonsla«causa»quepodiahaverorigi-
natels«tòpics»,segonsla«forma»isegonsl’«assumpte»dequètractaven.Dinsla
«causa»,distingiaentre«motivats»,«immotivats»i«alteratsperreacció»—ésadir,
generatscanviantunaditaexistent—;dinslaforma,parlavade«descriptius»,«pon-
deratius»,«depeuforçat»,«dialogats»i«semitòpics»;i,segonsl’assumpte,distingia
«geogràfics», «antropològics», «històrics», «humorístics» i «etimologies populars».
Encaradinsd’algunsd’aquestsapartatsdeterminavaalgunssubapartatsmésque
ajudavenaexplicaraldetalllesmostresfolklòriquesrecollides.D’altrabanda,tam-
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
297
bévaassajarunaclassificaciódelsmaterialsenfuncióde«laseuaestructuraver-
bal»(1982a:59),ésadir,elqueavuidiríemgèneres:«malnoms»,«locucions»—que
podienser«expositives»o«comparatives»—,«parèmies»—divididesen«refranys»,
«adagis»i«proverbis»—,«cançons»i«rondalles».Peratotsicadascundelscriterisi
dels apartats i subapartats va oferir les explicacions pertinents i diversos exemples
presosdelseupropirecull,laqualcosadenotavaunsentitdeconjuntiunavoluntat
d’aproximacióalhoracientíficaidivulgativasobreelfolklorequedefugiaelsaprio-
rismes.Entotal,recolliriamésd’unmilerdemostres.
Els pobles valencians parlen els uns dels altres ésl’obrafolklòricamésallargada
eneltemps,mésgranimésgenuïnadelaproducciófolklòricadeManuelSanchis
Guarner,inopodiaserd’unaaltramanera.Amblaconsciènciaquelarecol·lecció
era urgent, donat, sobretot, el buit de folkloristes valencians durant la Renaixença,
iamblanecessitatdedonaraconèixeralsvalenciansaspectessobreellsmateixos
queservissenperdeterminarllurcaràctercomacol·lectivitat,unreculld’aquest
tipuséselméscoherentquepodiahaverfet,ésadir,elquemésimillorcoincidiria
ambelquehemanomenatelseuprojecte:defendreitreballarperunaideadepaís,
oferiralsvalenciansunsmaterialsperpodersentir-seiidentificar-secomatals.Si
elfolklore,persimateix,jaesteniaperunamarcainequívocadelaidentitatdels
pobles,elfolkloregeogràficn’haviadeserelcostatmésparticularilocalitzati,per
tant,elmésadientperquèelsvalencianstinguessenconsciènciad’ellsmateixos.
6.2.6 Calendari de refranys i Els vents segons la cultura popular
L’any1951l’editorialBarcinoencetariaunacol·lecciótitulada«Bibliotecafolklòrica
Barcino»sobretemesfolklòricsenunsentitampli.Aquestaeditorialestavadirigida
perJosepM.deCasacuberta,amicdeSanchisGuarner,aquiconeguéatravésdel
seu oncle; l’editor devia veure en ell una oportunitat ben adient per al seu projecte
literari.Elprimervolumdelacol·lecciólicorrespondriaaSanchismateix:vaser
el Calendari de refranys.Noserial’últimtítold’aquestautorenlacol·lecció,per-
quèaviatli’npublicariaunaltreméssobreliteraturapopular,Els vents segons la
cultura popular (1952,quartvolumdelacol·lecció),idossobreqüestionsméset-
nogràfiques,Els molins de vent de Mallorca(1955,onzèvolumdelacol·lecció)iLes
barraques valencianes(1957,quinzèvolum).
El Calendari de refranys i Els vents segons la cultura popular són obres ben
semblantsquecomparteixenunseguitdecaracterístiquesiobjectius.Enelsdos
Segona part. anàl iS i
298
casoses tractade recullsparemiològicsdequè ja començàadonarnotíciapocs
anysabansenformad’article:el«Calendarioderefranesvalencianos»(1944b)en
elprimercasi«Losvientosbaleáricosenelrefranero»(10/09/1948)enelsegon.
Aquestés,comvenimobservant,untretfreqüentenlessevespublicacions,que
demostralaconstànciadeSanchisil’interèsperllongatenaqueststemesalllarg
de la seva vida.
Unaaltraqualitatcompartidaenelsdosvolumsésl’abastterritorial:tanten
un cas com en l’altre van referits al conjunt de territoris de llengua catalana, mal-
gratqueelsarticlesprevishavienestatcentratsenelPaísValenciàenelcasdels
refranys del calendari i en les Illes Balears en el cas dels refranys sobre els vents.
Elfetésque,ambaixò,perprimeravegadaunvalenciàesdedicavaalfolkloreamb
vocacióperalconjuntdelspoblescatalanoparlants,ésadir,teniaunavisiópano-
ràmicaiglobaldel’estudidelfolkloreencatalàiespreocupavaperquèl’aplecfos
territorialmentrepresentatiu:«undelsprincipalsobjectiuscercatshaestatquehi
fossinrepresentadesigualitàriamenttoteslescomarquesdelnostredominilingüís-
tic,desdeRibesaltesaElx,idesdeFragaaMaó»(1951:8).
Unaúltimacaracterísticacompartidaéseltractamentqueféudelesparèmies.
Entotsdoscasoshihaunesforçdeselecció,classificacióiordenacióparemiològica
apartirdediversosreculls,provinentsdefontsoralsiescrites,unametodologiaque
tambéseguiriaenelsaltresllibressobreliteraturapopular.Nohihaguéexplicaci-
onssemàntiquessobreelsrefranysniexemplesd’ús,peròs’aconseguíunacontex-
tualitzacióforçaprecisaamblaclassificaciódinsdelcicledel’any(datesconcretes
incloses) en el Calendari iexplicacionsgeogràfiquesietnogràfiquesenEls vents.
Pelquefaa les fonts,hipodemtrobarrefranys«replegatsenenquestesdirectes
pertoteslesregionsdelallenguacatalana»(1951:6),queduguéatermetantper
a l’ALPI com per al DCVB;materialslèxicsietnogràfics«procedentsdelaCalaixe-
ra[…]queMn.AntoniMariaAlcovercomençàd’arreplegarperalaformaciódel
monumental Diccionari Català-Valencià-Balear» (ibídem); id’altres «extretsdels
refranyers idiccionarispublicats» (ibíd.),entreelsqualselsdiccionarisd’Aguiló,
Escrig, Martí i Gadea, reculls de Cels Gomis, Francesc Martínez, Jacint Verdaguer,
SebastiàFarnés,JoanAmades, l’Arxiu de Tradicions Populars, la revista Tresor
dels Avis,etc.,i,enelcasdelsvents,tambéautorsclàssicsmedievalscomAusiàs
March, Bernat Metge, Francesc Eiximenis, Jaume i o Ramon Llull. Sibénototes
aquestesobresesferenambelsmateixosinteressosnisempreesguiavenseguint
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
299
criterispròpiamentfolklòrics,Sanchisindica,quanéselcas,peracadarefrany,
dequinreculls’hatret.Perquè,enrealitat,elseuobjectiueraaconseguirquelcom
difícildetrobarenelsrefranyerspublicatsfinsllavors:uncompendiordenat,acura-
damentclassificat,representatiuibendocumentat.Éslaclassificaciódelsrefranys,
precisament,laprimeradificultatquereconeixiaSanchis:
Ésbensabutqueelproblemamésdifícilqueplantejal’estudidelsrefranysésel
dellurclassificació.Lasaviesapopularéstanàmpliaquehiharefranysrelatiusa
totelquel’homefa,pensaosent.Amésd’aixòn’hihamoltsquetractenensemsde
temesvaris,iencara,quasitotstenenunaaccepciómetafòricasovintmoltdistinta
dellursignificatdirecte.Cal,tanmateix,intentardesuperartotesaquestesdifi-
cultatssihompreténestudiarcientíficamentelsrefranys,in’hanestatassajades
diversesclassificacionsgenerals,bastantcomplicades,pelsespecialistesinternaci-
onalsmésautoritzats.Nomésdesprésd’haverestructuratorgànicamentelrefra-
nyer de cada llengua, es pot emprendre l’estudi comparatiu de la saviesa popular
de les diverses nacionalitats.
Actualmenthihauna fortatendènciaa la formacióderefranyersrelatiusa
unsoltema,pertald’obviarlesgrossesdificultatsd’ordenacióquepresentenels
enormesiinformesrefranyersgenerals(Sanchis1951:5).
Defet,coms’hipotllegir,Sanchisenteniaqueaquestaclassificacióeraelpas
previinecessariperal’estudicientífic,impossiblededuratermeenels«informes
refranyersgenerals»,del’estil,perexemple,delreculld’AlberolaiPerisde1928.
Sanchis,enaquestcas,tambéassenyalaval’estudicomparatiucomamodelbàsic
detractamentcientífic,ambla«nacionalitat»comamarcdereferència,i—recor-
dem-ho—recomanavalesclassificacionsdeTaylor(1931)iHoyos&Hoyos(1947),
ennotaalpeu,precisamentquanassenyalavaque«hanestatassajadesdiverses
classificacionsgenerals,bastantcomplicades,pelsespecialistesinternacionalsmés
autoritzats».
Peròabandad’aquestinterèscientífichiha,igualment,unaperspectivamolt
mésdivulgativatantenunrecullcomenl’altre.Enelcasdelreculldelsvents,de
fet, el llibre s’ordena en funció dels vuit punts cardinals de la rosa dels vents i, per
acadascun,elllibrevamésenllàdelapuraordenacióparemiològica:s’hiexplicala
procedènciaetimològicadelsnomsdelsvents,elscorresponentsenaltresllengües
ielsgeosinònimsencatalà(ambindicaciódel’àreaterritorial),aspectesclimatolò-
Segona part. anàl iS i
300
gicsigeogràficsielstrescentenarsderefranysagrupatssegonslescaracterístiques
decadavent.Enaquestsentit,Els vents segons la cultura popularanavamésenllà
enelsseusobjectiusiapuntavaclaramentaunobjectiutambéetnogràfic.
En el cas del Calendari dels refranys, Sanchis hi reconeixia un precedent clar en
l’obrahomònimadeJoanAmades,de1933,«peròforadelseurecullromanguerenmolts
refranysquetambéatenyenaquesttema»(Sanchis1951:6);així,inclouriauntotalde
1723refranys,alsqualscalsumar-hilesnombrosesvariantsquetambéhireportà.
Estructurà l’obra per mesos; cada mes es dividia en un apartat sobre refranys profans
iunaltresobrerefranysvinculatsalsantoral,iaquest,alseutorn,esdividiaendies,
santso festivitatsenquèhipoguéshaverparèmiesassociades.Erauna formulació
moltmésconcreta,encertada,precisaiútilqueferuntractamentd’inventariordenat
alfabèticament,comhavienfetlamajorpartdelsautorsvalenciansprecedents.
6.2.7 Cançoneret valencià de Nadal
El Cançoneret valencià de Nadal va ser publicat, inicialment, l’any 1960 per l’edito-
rialTorre.Aquestaediciófou«moltaugmentada»méstard,compassariaambtants
treballsdeSanchis,l’any1973,ambun«preludi»deJosepCliment.L’obraesvainte-
grar, juntament amb altres publicacions, en el volum vi de l’Obra Completa deTresi
Quatre,titulatTeatre i festa (I). De Nadal a Falles,l’any1987.I,finalment,l’Acadè-
mia Valenciana de la Llengua va fer una reproducció facsímil de l’edició de 1973, l’any
2005.Ésunaobraquehatingut,doncs,unrecorreguteditorialconsiderable.
Essencialment,existeixenpoquesdiferènciesentreaquestllibre,elsllibresso-
brerefranysieldeles«locucionstòpiques»—sidecas,elCançoneret éslaquesem-
blateniruncaràcterunpocmésdivulgatiu,encaraqueaquestaspecte,comhem
explicat,estrobaentotalasevaobrafolklòrica.Sanchishiaplicaelmateixsistema
derecollir,ordenariexplicarenunsolvolummaterialsfolklòricsdeprocedènciadi-
versa,enaquestcascançonsambtranscripciómusical,sobreuntemaenconcret,en
aquestcas,nadalenques.Laraóquejustificaval’apariciódelllibreeraclara:«Quan
vaigpublicarenl’EditorialTorrel’any1960laprimeraediciód’aquestcançoneret,
noexistiacaprecullpublicatdecançonsnadalenquesvalencianes»(Sanchis1973:
5),ésadir,caprecullquetractéseltemamonogràficament.Calia,alPaísValencià,
oferirunaplecd’aquestgènereifer«lamateixafaenaderecercaireelaboració,de
valoritzacióidivulgaciódelcançonerpopular,queelscatalanshanfetalPrincipat»
(1973:5-6);pertant,eraunaobraplenamentdivulgativaquepreteniaomplirun
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
301
buit important. Sobretot, davant l’amenaça de substitució de costums nadalencs va-
lencians per costums centre-europeus i de les nadales valencianes per «villancicos
ensenyatsal’escola—oficialoreligiosa—odivulgatsperlaràdio,lesqualssolen
expressar-sesempreencastellà»(1973:5).
Així,vapartirderecullsdeJoaquimMartíiGadea,delsgermansSansalvador,
de Francesc Martínez i dels Cuadernos de Música Folklórica Valenciana publicats
apartirdelsanys50perl’InstitutValenciàdeMusicologia,encaraquetambéin-
cloguéalgunesnadalenques«antigues»provinentsdetextosdel’edatmoderna.Ací,
doncs,lamaneradetreballars’acostamésalafilologiaquealtreballdecampfol-
klòric,iaixímateixhoexplical’autor:
Elfolkloristacientífic,peralapublicaciódelsmaterialsdelaliteraturapopulares
serveixdelamateixametodologiaqueelfilòlegperal’ediciódetextos,puixquela
problemàticaéslamateixa.Totiambaixò,caldirquesemprehiempraràl’aparell
críticpositiud’agrupariclassificarlesvariantssegonslesseuescoincidènciesino
pas per les seues discrepàncies, per tal com en el folklore, les variants derivades
calconsiderar-lesgeneralmentcomunenriquiment,inopascomunaadulteració
deltextprimitiu(Sanchis1973:6).
En conseqüència, en elCançoneret apareixeran agrupades les variants d’una
mateixacançóqueSanchisvatrobar,perònormalmentnos’indicaelrecullconcret
on s’ha trobat cadascuna, excepte en el cas de les transcripcions musicals i en les
nadales provinents de reculls no mencionats en el prefaci.
L’autorclassificalescançonsenquatregranscapítols:«lescançonsd’aguirlan-
do»[sic],«lesnadalesvalencianesantigues»—lesprimeres,recollides«tressegles
abansquefosinventadalaciènciadelFolkloreienelpledelRenaixement»(1973:
19)—,«lesnadalesreligiosesactuals»i«lesnadalesprofanesactuals»,cadascundels
qualsamblesexplicacionssobreelcontextilafunciódecadacançó.S’hiconjuguen,
doncs,doscriterisenlaclassificació:cronològic,enfunciódelmomentderecol·lecció
(abansodesprésdel’existènciadeladisciplinafolklòrica);itemàtic,segonssisón
cançons«d’aguirlando»,religiosesoprofanes.Enaquestsentit,podriahaverinclòs
lesprimerescomuntipusdecançóprofana,peròSanchisvavolerdonarunaimpor-
tànciaespecialaaquesttipusdecançóperlasevasingularitat:
Undelscapítolsmésdesconegutsimésinteressantsdelfolklorenadalencvalencià
éseldelesCançonsd’Aguirlando[…].
Segona part. anàl iS i
302
Encara hui […] la vesprada de la vigília deNadal, els xiquets recorren els
carrersilesplacesdemanantaguirlando.Certamentquel’acapteinfantilabans
defestes,ésuncostumuniversal,peròenelfolklorevalenciàelcaptirinadalenc
haoriginatcançonsaposta,mentrequeenelsaltrespaïsoselsinfantscantenen
aquestaocasiólescançonsnadalenquesgenerals(Sanchis1973:9).
Tambéremarca,enaquestcapítol,lasingularitatdelescançonssobrelafesta
deldiadeNadal: «unaltrecapítolquasidesconeguttambédel folklorenadalenc
valencià,sónlescançonsal·lusivesaldinarotialafestadomèsticad’aquestadiada
d’exaltaciódeldinarfamiliar»(1973:18),peròlestractajaenelcapítoldecançons
profanes.
El Cançoneret valencià de Nadalés,pertant,unaobradivulgativaquerecull,
classificaicontextualitzalescançonsnadalenquesdediversosaplecsafidecontri-
buiralseugranprojected’aconseguirqueelsvalenciansrecobrarenl’autoestimai
coneguessenunpocméslasevapròpiaculturailatradició.
6.2.8 Balanç general
AlfonsLlorençvaloraaixílacontribuciódeSanchisGuarneralfolklorevalencià:
téelmèritd’haver incorporatambdignitat l’estudide laculturapopularauna
dimensiócientífica,comen lafilologiaposaalnostreserveiunesactituds,unes
preocupacions,unrigormetodològic i els coneixementsmésavançats,enaquell
temps,alapenínsulaIbèrica.Ambell,aquestsestudis,habitualmentalesmans
d’aficionats,passendelaprehistòriaalahistòria(Llorenç2006:257).
Convindria subratllar-ho: la principal aportació de Sanchis al folklore és, en
efecte,aquesta«dimensiócientífica»,peròd’aquesta«dimensió»esderivenunse-
guitd’«actituds»,«preocupacions»iun«rigormetodològic»queaportenmoltamés
profunditatqueelmertractamentcientíficdelesdades.Aixímateix,calemfatitzar
la paraula «dignitat», perquèuna de les seves «preocupacions» era, precisament
a través del tractament científic, dignificar la tasca dels folkloristes i recuperar
elprestigiperdut.Semprequeentinguéocasió,Sanchisdefensariafermamentla
conveniènciadelarecercafolklòricainegarial’existènciadetemesmenors,totfent
entendrequelavalidesad’untreballacadèmicnohaderaureenlamatèria,sinóen
lametodologiailaprecisióambquès’aplica.
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
303
L’altrapreocupació,queabraçaunconceptemésamplienlasevabibliografia
peròques’observamillorenlafolklòrica,éselquehemanomenatprojecte de país:
unaconsciènciaestructuradaiclaradelanecessitatd’aconseguirqueelsvalencians
esconeguessenaellsmateixosis’identifiquessencomapoble.Aixòreverteixenun
toamèidivulgatiuenl’obrafolklòricaque,noobstant,nodefuiglasistematitzaciói
l’anàlisimetodològicaestrictadelsmaterials.D’altrabanda,aquestafanyperdonar
aconèixeralsvalencianslasevaculturadónallocaunenfocamentdelfolkloreque
parteix explícitament de la Völkerpsychologieiqueté,doncs,unobjectiubensimi-
laralsfolkloristesvalenciansprecedents:recollirelfolkloreperreflectirlaidentitat
valenciana,cosaqueexplicariaqueesdediquésambtantaatencióalqueanomena-
ria«locucionstòpiques».L’aplicaciód’aquestenfocamentencaraguardaunaòptica
classistadelfolklore,tambéinfluïdaperlaformaciólingüísticaidialectològicaalsi
de l’ALPI i del DCVB. Per a ell, el segle xx, seguintSantiCortés,
ésnefastperalaculturapopularitradicionaliperalsdialectesperquèlaimplan-
tació de la societat industrial, el desaïllament a causa de la millora dels transports
ieldesenvolupamentdelsmitjansdecomunicacióhancomportatunprocésirre-
versibledepèrduadelaidentitat,decanvidecostumsid’abandódelselements
ancestrals(Cortés2002:188).
Arabé,aquestaconcepciódelfolklorenoliimpedeixserunhomedelseutemps,
ésadir,noidealitzavaelfolklorenipreteniatornaraunesformesdeterminades
delpassat,sinóquecreiaimportant—«urgent»—recollir-lesdelamemòriamen-
tres’eraatemps.Peraixòesvaplànyerendiversesocasionsdelspocsfolkloristes
queenshaviadeixatlaRenaixença,perlaqualcosanovabadaraintentar-hoell
mateixi,també,aposarordresobreelquehihaviafet.Elsseusllibressón,endefi-
nitiva,«recullsdereculls»queinclouenmaterialsderecol·lecciópròpiaperòtambé
derecol·leccionsanteriorsquehavienestatgeneralmentpocogenssistematitzades
isenseclassificar.Sanchiss’encarregariadedonar-neformasempreseguintuns
paràmetresclarsiconcrets,ditd’unaaltramanera,aplicant-hicriteriscientífics.
Malgratel contextd’interrupciód’iniciativesprèviesa laGuerraCivil ide la
irregularitatenlatradicióderecullsfolklòricsvalencians,SanchisGuarneresva
situar al centre de l’activitat cultural del país i, per tant, seria una peça central de
l’entramatde la folklorísticavalencianadurant el franquisme: ell despertaria el
Segona part. anàl iS i
304
Valorrondallista,esperonarialareediciódematerialsfolklòricsantics,elaboraria
recullsdel folkloreperalconjuntdeterritorisdeparlacatalana, i,endefinitiva,
renovaria,actualitzaria idifondriaelsestudis folklòricsalPaísValenciàamb la
dignitatilaconsideracióquenecessitaven.
6.3 Enric Valor i Vives (1911-2000)
Adiferència deManuel SanchisGuarner, EnricValor i Vives (Castalla, 1911 –
València,2000),novel·lista,gramàticirondallista,ésconegutirecordat,sobretot,
peraquestadarrerafaceta,encaraquelesaltresduessónbencèlebresihanestat
investigadesafons.L’obrarondallísticatambéhaestatestudiadaabastamentides
de diverses perspectives.
Els seus rondallaris són diversos:Rondalles valencianes (i, 1950; ii, 1951; iii,
1958), Meravelles i picardies. Rondalles valencianes (i, 1964; ii, 1970) i, amb la versió
quepodemconsiderarcomadefinitiva,s’inclouenlesrondallesd’aquestsrecullsamb
algunes altres incorporacions en l’Obra literària completa (i, 1975; ii,1976).Després
de1976Valornoescriguécapmésrondalla.Aaquestsrecullscaldriaafegir-hiNar-
racions de la Foia de Castalla (1953),que,encaraquenocontécaprondalla,síque
incloula«Llegendadelpalleter»,quepassariaaformarpartdelblocdeles«rondalles
detemameravellós»enelsegonvolumdel’Obra literària completa. L’obra rondallísti-
cacompletahaestatreeditadaendiversesocasions,abandadetraduïdaiadaptada:
laprimerareediciódelconjuntderondalles,envuitvolums,s’editàatravésde la
Federaciód’EntitatsCulturalsdelPaísValencià(1984-1987),queposteriormentpas-
sariaaeditarBullent(1988-1989),editorialques’encarregaria,també,del’edicióper
a les Corts Valencianes l’any de la defunció de l’escriptor (2000).
L’estudidelasevaobrahageneratunabibliografiaabundantiininterrompu-
daeneltemps,perlaqualcosaremetemala«BibliografiasobreEnricValor»que
inventariaÒscarPérezenEnric Valor. El valor de les paraules editat per l’AVL
(2010a).Entotcas,convindriadestacarelstreballsiestudisdelesrondallesque
hantingutmésressòoqueajudenaperfilar-lesmillor.D’estudisquepodríemano-
menar ja clàssicspodemesmentarelsestudispreliminarsenlessevesobres:con-
cretament,elpròlegal segonvolumdeMeravelles i Picardies (1970), de Manuel
Sanchis Guarner, reproduït en el primer volum de l’Obra literària completa (1975);
l’estudi«EnricValor: fonscultural inormalització»,deRafaelLluísNinyoles,en
aquestamateixaobra;elprefacideValor,tambéenaquestvolum;il’estudi«Trans-
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
305
cripció, intervenció,transformació(apropòsitdelesrondallesd’EnricValor)»,de
Neus Oliag, en el segon volum de l’Obra literària completa (1976).Tambéalgunslli-
bres han ajudat a divulgar l’estudi de l’obra rondallística; podem citar, per exemple,
l’obra de Gemma Lluch De princeses i herois. La rondallística meravellosa d’Enric
Valor (1988), les Noves lectures de les rondalles d’Enric Valor, de Gemma Lluch i
Rosa Serrano (1989), i el llibre Les rondalles meravelloses i llegendes d’Enric Valor,
de Jaume Albero (2004), Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, fruit de
lasevatesidoctoral.Elsarticlesicapítolsdellibred’interèssónmoltnombrosos,
perlaqualcosaremetemalabibliografiad’ÒscarPérezialesreferènciesqueci-
taremalllargdelnostreestudi,delesqualsnoformenpartdeltreballdePérez,
evidentment,lesposteriorsalseuanydepublicació(2010).Peralperfilbiogràfic
convédestacar,sobretot,elllibreEnric Valor. Converses amb un senyor escriptor,
deRosaSerrano(1995);tambéexisteixunaliteraturitzaciódelabiografiadelseu
nebot Josep Valor (2011).
6.3.1 EnricValor,folklorista.Notesbiogràfiques
Fill d’una família de la petita aristocràcia rural de Castalla, Enric Valor estudià a
l’EscoladeComerçd’Alacantiaviatdesenvolupariaunferminterèsperl’estudide
lallenguailaliteraturacatalanes.Alsdinouanyscomençariaacol·laborarenla
revista satírica d’Alacant El Tio Cuc i, durant la República, s’integrà en l’Agrupació
RegionalistaAlacantinacomasecretariilocutorradiofònic.Col·laborariaendiver-
ses revistes de to valencianista com El Camí, El País Valencià i La República de les
Lletres, i des del principi seria un gran difusor de les Normes de Castelló de 1932.
Alllargdelasevatrajectòriadestacaelcompromíscívicilingüístic,desenvolupat
alllargdelfranquismeencursosaLoRatPenatiambl’elaboraciódetotamenade
materialsdedifusiódelanormativa,adaptadaalPaísValencià.Alhoraquelatasca
lingüística, i sota els auspicis de Manuel Sanchis Guarner, començaria als anys 50
unatascaderecol·leccióiliteraturitzaciódelarondallísticavalencianaqueculmi-
naria el 1976. Va ser empresonat durant els anys 1966-1968,12peròaixònol’aturà
eneltreballconstantperlallenguaipelpaís:alapresóféuclassesdellenguacata-
12 Lesraonsd’aquestpresidideviendeure’s,bàsicament,aqüestionspolítiques;Valorrecordaquel’acusacióprincipalera«Sociedades Secretas.SuposequedeviaserperlapertanyençaalclausuratÒmniumCultural[…].detotesmaneres,fatantsanys,queemsemblaqueaquellesfitxesnovanexistir,puixquedesprés,lesacusacionsforenbendiferents:Apropiación indebi-da»(Serrano1995:117).
Segona part. anàl iS i
306
lanaiescriguéunapartimportantdelesrondalles.L’altreaspecteenquèexcel·lí
ésenlanarrativa,tantllargacombreu,ambtítolscomL’ambició d’Aleix (1960),
Sense la terra promesa (1981) Temps de batuda (1983) o Enllà de l’horitzó (1991).
Desdelpuntdevistadelnaixementilaconsolidaciódelseuperfilcomafol-
klorista, s’estableix una intersecció ben interessant entre el context familiar, el
compromíscívicilavocaciódenarrador.Pelquefaalaimportànciadelcontext
sociofamiliar,Valor detallaria que tant samare comuna «serventa» serien les
principalsinformantsderondallesicontarelles:
Ma mare ens contava Abella,versiórondallísticadeltemadelaBellailaBèstia.
Tambéenscontavacosesunaserventaintel·ligent(enelfuturarribàasermolt
culta),queesdeiaAntòniaBernabeuquevaentrardecatorzeanys.Ellaemva
explicarlahistòriadeLes velletes de la Penya Roja,quejo,moltsanysdesprés,
vaigliteraturitzarambgraninterès.[…]Ellailameuamareenscontarenmol-
tes rondalles.De lesquedic «arreplegadaaCastalla»generalment o ésTona,
Toneta(osigaAntòniaBernabeu),oésmamarequimeleshacontades(Serrano
1995:41).
Abanda,desprésdel’èxitdelesprimeresrondallesValoremprendriaunpetit
treballdecamp,nosistemàticnimetòdic,peròsíconscient,d’entrevistar-seamb
lagentdelseuterritori,ambpreferènciaperinformantsmajors,comdeguéha-
ver-lirecomanatSanchisGuarner:
Eranecessariiindispensableinteressariinterrogarpersonesgeneralmentmés
velles queno jo, quehaguessen abastat plenament aquellmónde la darreria
del segle passat i la primeria del present. Els contactes van ser molt diversos; la
recercamoltfortuïtaidesordenada.Untreballd’anysidepaciència(Valor1999).
Algunsd’aquestsinformantselsdetallaenl’apartatcorresponentdelprefacial
primer volum de l’Obra literària completa(Valor1975:25-26)i,peralcasconcret
de sa mare, «els darrers anys de la seua vida, m’ajudà força a recordar rondalles
seues o d’altres, oïdes en la meua infantesa, i encara va tenir ànim d’explicar-me’n
denoves,ambnotableclaredat,com“Elxiquetquevanàixerdepeus”i“Abella”»13
13 Hiha,pertant,unapetitacontradicciópelquefaalmomentenquèliéscontada«Abella»,perquè,comeslligenlacitareportadamésamunt,sembladirqueaquestarondallaformavapart de les vetlades pairals en la infantesa.
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
307
(Valor1975:26).Valornosolss’haviaameratdesdelainfantesad’aquestatrans-
missiófamiliardelanarrativaoral,sinóqueamésmantindriaunacomunicació
constant amb l’entorn familiar i amb la gent dels pobles de la serra d’Aitana, cosa
quel’ajudariaenelprocésdedocumentació.
Peròsielcontextsociofamiliarformalabasedelseuinterèsperlarondallísti-
ca,ésatravésd’altrescontactesqueaquestinterèsesconsolidaiesdevédecisiu.
Desprésdel’estudiquefèiemsobrelainfluènciadeManuelSanchisGuarneren
lasevaobra,ésbenclarquelapartrondallísticaladevem,enbonamesura,ala
intervenciódeSanchis,alsseusconsellsialseuesperó,cosaqueValorféupública
en diverses ocasions. Paga la pena d’analitzar-ne el detall per esclarir, concreta-
ment,dequinamaneras’esdevinguéicoms’hipotobservaraquestaintersecció
dequèparlem.
Jahemcitatmésamuntque,tot iqueValor iSanchisesconeguerenenun
actepoliticoculturalaAlacant,vaserapartirdelestertúliesacasadeMiquel
Adlert,jadesprésdelaguerra,queValorsesentíatretperlarondallística,amb
laquals’iniciariacomaescriptor(Serrano1995:98).SegonselqueEnricValor
explicaaRosaSerrano,arrandeconèixerlaimportànciadelaliteraturapopular,
vacomençaraliteraturitzar«unvolumet»derondallesi,després,«periniciativai
consells de Sanchis i, davant la conformitat de Casp i Adlert, vaig provar a redac-
tartresvolumetsderondalles»(ibídem).Comjahemexplicatenl’apartatdedicat
aSanchisGuarner,els«volumets»erenlestresprimerescol·leccionsdeRondalles
valencianes (1950,1951i1958).Enelfragmentcitat,però,hihaunpetitdetall
queencaranohavíemcomentat:Valorparla,primer,d’un«volumet»,peròdesprés
de deixar-se aconsellar per Sanchis, i sota l’aprovació de Casp i Adlert, n’acaba
fenttres.Valornotornaarepetirenllocaquestdetall,ésadir,quepubliquésels
altres dos volums de les RondallesdeTorredesprésdelconselldeSanchis,que
nomésn’haguéstingutunenmentalprincipi;detotamanera,acontinuacióveu-
remqueaquest«consell»vamésenllàd’això:
La meua estreta amistat amb Sanchis Guarner ha estat així mateix decisiva en
la meua determinació de recerca de les velles tradicions orals de la nostra cultura
popular.Alaprimeriadelsanyscinquantes,«EditorialTorre»emvapublicartres
petitsvolumsde«RondallesValencianes»,iaixívaigrompreelfocdelameuanar-
rativa.Demoment,allòemsemblàunacosapassatgera,puixpensavadedicar-me
Segona part. anàl iS i
308
alanarracióoriginalialanovel·la[…].Doncsbé:Sanchisvallegirelsprimers
volumetsderondallesvalencianesiemvadir:«Valor:t’haneixitmoltboniques,i
hi ha una tasca important a fer en el País Valencià, sols començada i no acabada
perPasqualTirado,deCastelló,iarapertu:lareplegadelesrestesdelaliteratura
oraltradicionalvalenciana.Ésunafeinaurgent».Emvaparlardelques’haviafet
aaltrespaïsos:del«Decameró»aItàlia,del«Panycatantra»al’Índia,imésprop,
enlanostraEuropa,delstreballsdelsgermansGrimmaterresgermàniques,de
PerraultaFrança,d’AndersenaDinamarca.Resultat:elmeuentusiasmeieltre-
ball de replega i la meua compilació nacionalitzada i literaturitzada de prop de mil
pàginesderondallísticavalenciana(Valor1992:140-141).
Enaquestfragment,el«consell»deSanchisarribadesprésdelstresprimers
«volumets»:benestratègicament,SanchiselogialatascafetaperValor,manifesta
elbuitenlarondallísticavalencianaiprestigialamatèriaencontextualitzar-la
dinsdelmarcinternacional,cosaqueabocaal’«entusiasme»deValor.Encaraen
unaltrefragmenthitrobaremunaltrematís:
AraemreferescalmeuagraïmentperlesensenyancesqueensvaprodigarSanchis
enaquellestertúlies,sobrelarondallísticauniversal.EnsparlavadelDecameró,
delsEsops,delatradicióaràbigaambreferènciaaLes mil i una nit, de Pancha-
tantra de l’Índia, dels treballs dels investigadors europeus folkloristes, sobre un
temaquellavorsvaigsaberbenbéqueeramoltinteressant.Total:quequanvaig
teniraquellgranproblemaamblacensurafranquistaperaquellanovel·lameua,
L’ambició d’Aleix,emvadirSanchis:
«Enric,noveusquenovolenaMadridqueescriguemnovel·lesenlanostra
llengua?Per què tu, que ja has publicat unes quantes rondalles en l’editorial
Torreijahitenslamàtrencada,not’hidediquesdepleienfasunaarreplega
sistemàtica i completa per les muntanyes meridionals valencianes que tant
coneixes,iredactesunboncorpusrondallísticvalencià,queencaranos’hafet,si
exceptuemlabellaaportaciócastellonencadePascualTirado?(Valor1988:158).
Acíhiha,primer, la influènciade les tertúlies i la redaccióde lesprimeres
rondalles,i,després,arrand’«aquellgranproblema»perlacensuraenL’ambició
d’Aleix,elconselldeSanchisaValorperquèescrigaquelcomquesemblainofensiu
peralrègimfranquista,peròquecontribuiria,comhaviacontribuït,alalitera-
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
309
turitzaciódelpaísi,novament,aomplirelbuitderondallesvalencianes.Aquest
darrerfragmenttéaquestinterèsafegitdelaconfessióqueValorresumiria,per
aLluchiSerrano,dient«Comquenoespodiafernovel·les,vaigferrondalles»
(1989:33).Aixòvoldirqued’algunamaneraelpesde lacensuraenL’ambició
d’Aleix,sumatalapropostadeSanchisGuarner,vanaconseguirqueValorconti-
nuéslatascarondallísticaquehaviaendegat.
Certament,ÒscarPérez(2011)hademostratqueeltempsquevapassarL’ambi-
ció d’Aleixenmansdelscensorsvaserpocmésd’unany,alcontraridelques’havia
ditfinsllavors,cosaqueelportaapreguntar-se«enquinscalaixosiquantdetemps
va reposar l’Aleixabansdeserpresentadael1959alacensura?»(Pérez2011:210),
unaqüestióencaranoresolta.Però,pocomolt,Valordeguéquedar-neafectat,per-
quèdesdelapublicaciódeL’ambició d’Aleix(1960)finsalasegüentnovel·laque
publica, Sense la terra promesa (1981),jaunsanysdesprésdelamortdeFranco,
passenunavintenad’anyssensequecapnovel·lasevaveiéslallum;encanvi,no
escriucapmésrondalladesprésdelsegonvolumdel’Obra literària completa, de
1976. Devia sentir-se lliure, a partir de llavors, per dedicar-se a la seva veritable
vocaciódenovel·listaiconsiderartancadal’èpocarondallística.
Encaraunaltrefactorajudariaadesplegarlatascarondallística,iéslabona
acollidaquetinguerendesdelprimermoment:
Aquestamodestatascameuadedonar formaliteràriaaunapartde lanostra
tradiciórondallísticavalenciana,tinguéràpidamentunaacollençaqueemcausà
unasaludablesorpresa.[…]JaXavierCasp,l’abrilde1951,arrandelapublica-
ció del primer volum de rondalles, m’encoratjava a continuar la tasca amb una
calorosa crítica, que sempre li agrairé, publicada a «Ínsula», deMadrid.Més
avant, Joan Coromines em feia l’honor d’interessar-se pels meus volums de ron-
dalles, i ho feia des de la seua llunyana càtedra de Xicago. El gran folklorista del
Principat,l’infatigableJoanAmades,m’escriguétambésobrelesmeuespublica-
cions,totiiniciantaixíunabellaamistatepistolarquenoacabàsinóambelseu
òbit(Valor1975:23).
Estractavad’unressònotabilíssim,nosolsdesdelPaísValencià,ambXavier
Casp, sinó tambédelméseminent lexicògraf,JoanCoromines, idel folklorista
mésactiudeCatalunya,JoanAmades.
Segona part. anàl iS i
310
Apropòsitd’aquesta«amistatepistolar»,enelFonsAmadesdelaBiblioteca
Arxiu Joan Amades es conserva, almenys, una carta ben interessant d’Enric Valor
aJoanAmades—encaranocatalogadaen l’epistolarid’Amades—quehaestat
transcritaperCarmeOriol(2012b:210).Lacarta,datadaal1958,nosolstestimo-
niaaquestcontacteepistolarqueapuntavaValorenlacitacióanterior,sinóque
amésésunvaluósdocumentsobreunprojectemésambiciósdeJoanAmades:la
catalogació de la rondallística catalana segons les directrius de l’índex internacio-
nalAarne/Thompson(1928),ambl’ajutdelfolkloristaWalterAnderson,professor
alauniversitatdeKiel(Alemanya)(Oriol2012b:208).Peraaquestacatalogació,
«Amadesvacontactarambtotesaquellespersonesquepodienfacilitar-lireculls
derondallespublicatsoinèdits»,entrelesqualsAndreuFerreriGinard,Fran-
cesc de Borja Moll, Joan Castelló Guasch o Rafael Catardi, entre d’altres (Oriol
2012b:208).Peraaquestprojectedecatalogaciódelesrondallesdelsterritorisde
llenguacatalana,AmadestinguéencomptelesRondalles gironines i valencianes,
dequèparlaremmésavant:unaadaptacióqueincloïaalgunesdelesrondalles
publicadesenelsdosprimersrecullsd’EnricValor(1950i1951).Enlacartaque
transcriuOriol,llegimqueAmadeshaviademanataValorunexemplard’aquests
dosvolums,perònosemblaqueellli’lshaguéspogutfacilitar,talcoms’explicaen
lacarta,perquèesvanexhauriracausadelcurttiratge.Acanvi,però,Valores
comprometia a enviar-li el tercer volum de les Rondalles valencianes (1958),que
eraapuntdeserimprès.Indirectament,Valorparticipavaenaquestprojectede
catalogacióiproporcionavalesúniquesrondallesvalencianesquehiserienincor-
porades.
Unaltreaspectedequètambéesparlaenlacartaéssobrelarondalla«L’Amor
delesTresTaronges»,queValorintentàrastrejar,senseèxitenunprimermoment,
desprésd’unaconsultad’Amades.CarmeOriolexplicaaixíaquestaconsulta:
LacartatambéposademanifestlesconsultesrealitzadesperJoanAmadesamb
els folkloristes catalans en relació amb la rondalla «L’amor de les tres taron-
ges».AmadesvafertotelpossibleperproporcionaraAndersonversionscata-
lanesd’aquestarondallaperalamonografiaqueelfolkloristaalemanyestava
preparant,unamonografiaquefinalmentharestat inèdita […].sobreaquesta
rondalla,ésinteressantelcomentarideValorquanafirmaquelaversiónoera
coneguda a la part meridional del País Valencià. possiblement, la petició d’Ama-
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
311
desdeviadespertarl’interèsdeValorperlarondallajaque,anysméstard,enva
recollirunaversióaBèlgida(Valld’Albaida)ilavapublicaralvolumIIdel’Obra
literària completa(1976)(Oriol2012b:2011).
Perúltim,lacartadónacomptedel’altaconsideraciód’EnricValorperaquella
tascamampresaperAmadesidelasevavoluntatsol·lícitadecol·laborar-hi:
Pelgustdemostrar-lielveritableinterèsqueemmereixlaseuabonaamistati
relacióialafidefacilitar-lienelquepugalatascacientíficaipatriòticaaquè
estàlliurat,tingalaseguretatque[…]m’apressaréatrametre-li’nunexemplar
comaobsequipercorreucertificat(Valor,enOriol2012b:2010).
Peròencarahihaundetallmés,perquèValoracabaeltextanteriorambla
frasesegüent:«Ambtotsels[volumsderondalles]quepublicaréfaréigual,iaixí
ensestalviaremelqueenshaocorregutambelIiII»(ibídem).Aquest«totsels
quepublicaré»semblasuggerirqueenaquestanyde1958EnricValorjatenia
pensatcontinuarlatascaderondallista,inosolsambaquellvolumqueeraapunt
d’eixir,sinóquejadeviaestarpensantaelaborar-nemésencara,talcomfaria.
Enconjunt,totesaquestesconfessionsinotesd’EnricValoritoteslesdades
externesquelescomplementenajudenacomprendreiprecisarforçabéaquelles
interseccionsdequèparlaveniquefanqueValordesenvolupelafacetaderon-
dallista: el context familiar, perquè li forniria la base possible per començar a
explotaraquestmaterial,amésdeldelerderecrearleshistòriesielspaisatges;
elcompromíscívic,perquèValor,atravésdeSanchisidelressòilarecepcióde
les rondalles, s’adona de la importància de cobrir les disfuncions del panorama
rondallísticvalencià;ilavocaciódenarrador,perquèésprecisamentelgustper
l’escripturailadificultatpercrearnovel·lesdurantelrègimelqueelmenaacen-
trar-se en les rondalles.
6.3.2 L’obra rondallística
Mésenllàdeltreballd’elaboraciólingüísticadelanarrativaambungranbagatge
fraseològic(Conca1997,2003)i,finsitot,musical(Ferrando2011),cosaqueper-
tanymésalcampdelarecreacióliteràriaoestilísticaquenopasalarecol·lecció,
l’aportació fonamental d’Enric Valor al folklore valencià se circumscriu al camp
de la rondallística.
Segona part. anàl iS i
312
Éscert,però,quehihaunasèriedetextosnarratiusquedevienestarbasatsen
elqueanomenem«relatssobreexperiènciesreals»(Oriol2002:80-85)iqueEnric
Valoranomena«contarelles»:fonamentalment,lesquepublicariaenUn fonamen-
talista del Vinalopó i altres contarelles (1996), estudiades per Gemma Lluch (1997)
enunprimeracostament.Adiferència,però,delatascaquevaduratermeenles
rondalles,enaquestes«contarelles»notenimevidènciesdelapetjadafolklòrica:no
s’indicaelllocnielcontextderecol·lecció,noesparladelsinformantsiésimpossi-
blesaberquinapartdelcontingutéscreadaiquinaarribàal’autorpertransmissió
oral,demaneraqueaquesttipusdemanifestacionss’hauriendetractarcomalite-
raturaelaboradasobreunabasequepodriatenirorigenfolklòric.
Lesrondallessón,pertant, l’aportacióquecalvalorar-li.Elstresprimersvo-
lums de Rondalles valencianes (1950,1951i1958)vanserpublicatsenlacol·lecció
l’«Espiga»del’editorialTorre,dirigidaperXavierCaspiMiquelAdlert.Escorres-
pondrienambelsnúmeros3,7 i37,respectivament,de lacol·lecció.Encaraque
EnricValornovaformarpartdeTorre,síquevaassistiralestertúliesliteràries
queorganitzavenCaspiAdlerticol·laboràenlarevistaEsclat,d’aquestgrup. Si
l’editorialTorrepublicariallibresdepoesia,teatre,història,etc.,aquestesrondalles
serienunenriquimentvistambmoltbonsullsperpartdelseditors(Cortés2010:
291).Pelquefaalcontingut,enelprimerreculls’inclouen«Joan-Ratot»,«Home
roig,gospelut ipedraredona», «Lesvelletesde laPenyaRoja» i «Larabosa iel
corb».Enelsegon,lesrondalles«Històriad’unmigpollastre»,«Elcastelld’Entorn
inoEntorn»i«Comencilda,SecundinaiAcabilda».Ieneltercer,«Joan-Antoniiel
torpalls»,«Iqueixaletstambé»,«Lesanimetes»i«Lacridadebosc».Entotal,onze
narracions localitzades a l’actual comarca de l’Alcoià (Penàguila, Castalla, Xixona
i Biar) i l’Alacantí (Xixona).
Els dos volums següents de rondalles ja aparegueren en l’editorial dirigida per
Manuel Sanchis Guarner, L’Estel, sota el títol Meravelles i picardies. Rondalles
valencianes.Enelprimer(1964)apareixien«ElgegantdelRomaní»,«ElpatgeSa-
guntí»,«Peret»,«Eldimonifumador»,«Elxiquetquevanàixerdepeus»,«Elstres
pletsdePasquaGranada»i«Abella»;enelsegon(1970),«Esclafamuntanyes»,«L’al-
barderdeCocentaina»,«Joan-Antoniielstorpalls»(quejahaviaestatpublicadael
1958),«EljugadordePetrer»i«DonJoandelaPanarra»;entotaldotzenarracions,
onzedelesqualsinèdites.Elsegonvolum,recordem-ho,incloïa,perprimeravegada
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
313
enlasevarondallística,elpròlegdeSanchisGuarner,quecontextualitzaval’obrai
enremarcavalanecessitat.Lesrondallesd’aquestsvolumsprovenendel’Alacantí
(Xixona), l’Alcoià (Benifallim, Penàguila i Castalla), el Comtat (Muro) i la Marina
Baixa (Callosa d’en Sarrià).
L’aportacióescompletavaambl’aplecdelesrondallesdetotsaquestsvolums
en l’Obra literària completa i i iideGorg,enquè,amés,s’incloïentretzerondalles
inèditesila«Llegendadelpalleter»,aparegudaanteriormentenlesNarracions de
la Foia de Castalla(Barcino,1953)il’únicadelesnarracionsenquènos’indicava
laprocedència.Enelprimervolums’incorporaven«ElllenyaterdeFortaleny»,«La
maredelspeixos»,«ElcastelldelSol»,«Elsguantsdelafelicitat»,«L’envejósd’Al-
calà»,«ElferrerdeBèlgida»,«ElreiAstoret»i«Lamestraielmanyà»;enelsegon,
«L’amordelestrestaronges»,«Elpríncepdesmemoriat»,«Llegendadelpalleter»,
«Nabet»,«Eldarrerconsell»i«Elpollastredefestes».Aquestesrondallesprovenien
delaValld’Albaida(Bèlgida),laSafor(TavernesdelaValldigna)il’Alcoià(Casta-
lla).Amésd’això,aquestsvolumsincorporavenambelspròlegsiestudisesmentats
mésamuntdeSanchisGuarner,RafaelLluísNinyoles,NeusOliagiEnricValor
mateix,iunaclassificaciótambédelamàdel’autor.Entantquenohihaguénoves
incorporacionsiquelesedicionsposteriorsparteixend’aquesta,espotconsiderar
queladeGorgésl’ediciódefinitiva:entotal,trenta-sisnarracions.
Menysdedeuanysdesprés laFederaciód’EntitatsCulturalsdelPaísValen-
ciàcomençàapublicarlacol·lecciódetrenta-sisRondalles de nou (1984-1988), il-
lustradaienvuitvolumsd’extensiósimilar.Aquestaediciósuprimeixelspròlegsi
elsestudispreliminarsieliminalaclassificaciódel’autor,peròafegeixunglossari
ambparaulesiexpressionsaparegudesalllargdelstextos,perlaqualcosasem-
blaadreçadaaunpúblicmésgeneral.Ésl’edicióquel’editorialBullentreprendrà
(1988-1989)iquecontinuareimprimint-seahoresd’ara,alcostatdel’ediciód’una
selecció de les rondalles íntegres en format d’àlbum (2007-).
A la mort d’Enric Valor, l’any 2000, les Corts Valencianes, a iniciativa del grup
parlamentarid’EsquerraUnidadelPaísValencià,decidirenaprovar,perunanimi-
tat, l’edició de les Rondalles de Valor, en valencià i en castellà, per a la difusió entre
elsvisitantsalesCorts,amblaqualcosas’aconseguiaelsuportielreconeixement
institucionaldelacambraalafiguradel’escriptor.L’edicióesduguéatermeatra-
vésdeBullentiesvapresentarenlesCortsalfebrerde2001(Aguiló2010:401).
Segona part. anàl iS i
314
VaincloureunpròleginstitucionaldeMarcelaMiró,llavorspresidentadelesCorts
Valencianes,iserialaprimeravegadaquel’obraestraduiria.
Pelquefaalesadaptacions,al’octubrede1951,justunsmesosdesprésdela
publicació del segon volum de les RondallesenTorre(junyde1951)apareguéla
primeraadaptaciósotalaseleccióielcriterideJoanSalesenunvolumquetambé
incloïarondallesdediversosautors,entreelsqualsLluísG.ConstansiCelsGomis:
Rondalles gironines i valencianes(1951).Eraeltercervolumd’unacol·lecciód’Ari-
elquehaviacomençatambRondalles de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer (1949)
i Rondalles escollides de Guimerà, Caseponce i Alcover (1950), iqueobeïaauna
estratègiaderepresentativitatterritorialambunpuntsimbòlic,comSalesmateix
apuntavaperalvolumde1951:
Enplanejarun volumde rondalles populars, hembuscat que fossinde regions
encara no representades en els anteriors; i entre elles hem escollit l’extrem nord
i l’extrem sud del nostre territori idiomàtic a la Península […] ben segurs que
aquestagermanamentdelnordidelsuddinsunmateixrecullseriaproudiscreta-
mentsimbòlic(Sales1951:7).
Unint els extrems del nord i del sud del domini lingüístic en una obra per a «lec-
torsjoves—senseperdredevistaelsquinohosóntant»(Sales1951:8)esmanifes-
tavalaunitatculturalilingüísticadelterritoriis’apostavaperunaconsciènciade
poblequeveniareforçadaperunamostradelseufolklore.ComassenyalaCarme
Oriol,
lainiciativadeJoanSales,encrearlacol·lecció,teniaunrerefonspatriòticisim-
bòlic[…]iestavaguiadaperuninterèsdivulgatiuididàcticmésquenopaserudit
ifolklòric.Salespreteniapresentaruneslecturesamenesadreçadesprincipalment
alectorsjoves;peraixò,lesrondalleserenvolgudamentreelaborades,«ambadap-
taciómoltlliure»[…].Aquestaintenciódidàcticadelrecull,notòriaenrelacióals
textos,esveiareforçadaperlaprofusiód’il·lustracionsipelvocabulariinclòsal
finaldelllibre[…]enunaclaravoluntatd’acostarelparlarvalenciàaunpúblicdel
catalàcentral,especialmentbarceloní(Oriol2012b:201-202).
Lapartderondallesvalencianesincloïa«L’homedepèlroig»(nomqueselidonà
a«Homeroig,gospelutipedraredona»),«Lesduesvelles»(«LesvelletesdelaPe-
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
315
nyaRoja»)i«Larabosaielcorb»delprimervolumdelesRondalles valencianes; i
«Històriad’unmigpollastre»i«Elcastelld’EntorniNo-Entorn»delsegonvolum.
Vanseradaptadesamblarevisióil’autoritzaciód’EnricValoridel’editorialTorre
(Sales1951:65)ambalgunscanvislingüísticsi,sobretot,unaimportantreducció
en l’extensió dels relats, particularment dels fragments descriptius o exempts d’ac-
ciónarrativa.Alfinaldelllibre,s’incloïaunpetitvocabularigeneralperatotesles
rondalles,tambélesgironines.
Mésenllàdel’anècdota,coincidimcompletamentamblesconclusionsdeJoan
Borjaquanassenyalaquelapublicació
dónaboncompte,enunmomentencaraembrionari:a) dels contactes —i el pres-
tigi precoç— d’Enric Valor en el mercat editorial de Catalunya; b)del’interésde
les Rondalles per a la seducció d’un nou públic lector; c) de les possibilitats didàc-
tiquesqueenclouen;d) de la versatilitat per al públic infantil i juvenil; e) de la
representativitatterritorial,mésencaraatenentelcontextliteràriamentdesèrtic
enquès’originen;f)delariquesalèxica,fraseològica,dialectal—ilingüística,en
general—quedesdelprincipiestestimoniaenl’obradeValor;g) de l’anomenat
policentrismeconvergent(lanormativafabrianaconciliadaambl’exquisidafideli-
tatil’hàbilaprofitamentdelparlarvalencià)queEnricValorpropugnaipractica,
iquequedaenevidènciaamblesadaptacionslingüístiquesdeSales;h)delfilóque
lesrondallesaportavencomaestratègiaperaconstruirunimaginaricompartit
dereferènciaperalconjuntdeldominilingüístic;i)del’aprofitablepermissivitat
quelacensurafranquistaconcediaalsprojecteseditorialsconnotatsdefolklore,i
j) de la singularitat d’Enric Valor en la manera de literaturitzar els relats populars
tradicionals(Borja2010b:329).
La següent adaptació, de Joan Fuster, s’incorporà també a una selecciómés
àmplia de textos per als infants, Un món per a infants. Primer llibre de lectura, de
1959,queincloïanarracionsipoemesd’autorsclàssicsicontemporanisiqueesféu
servircomallibredelecturadelscursosdellenguadeLoRatPenat(Pérez2010b:
333).Larondallad’EnricValorques’hiadaptàfou«Històriad’unmigpollastre»i,
novament, demostrava el potencial de les seves rondalles per a l’ensenyament.
Segona part. anàl iS i
316
Lesadaptacionsmésconegudes,però,sónlesqueelaboràRosaSerrano14 per
aGregalLlibres(1985-1987),i,desprésdel’èxitiambladesapariciódeGregal,
«EnricValorvaproposaraTàndemedicions,quejahaviaencetatl’ediciódel’obra
literària completa amb la trilogia Cicle de Cassana, una nova edició de les Ronda-
llesperacontinuarreuninttotalaseuaproducciósotaelmateixsegell»(Serrano
2010b:348);aquestasegonaediciódelesadaptacionsdeSerranoespublicarien
entre 1992 i 1995.
Moltmésrecentment,Bullenthainiciatlacol·lecciód’adaptacions«Primeres
Rondallesd’EnricValor»(2015-)delamàdel’escriptorJordiRaülVerdú,desti-
nadesaunpúblicinfantil,ambreducciódeseqüènciesdescriptivesiambalguns
canvis en el llenguatge.
Enrealitat,quantitativament,l’aportaciód’EnricValoralanarrativapopular
ésreduïda—ipotser,sentjustos,faríembéderemarcar-ho,atèselressòposte-
riordel’obrarondallística.Trenta-sisnarracionsnosóngairessihocomparem,
per exemple, amb el centenar de narracions del Llegendari valencià de Francesc
Martínez, amb les 65 Llegendes alacantines de Sara Llorens, amb la setantena
de narracions incorporades en Còses de la meua tèrra de Martínez o, sobretot, si
hocomparemambrondallistes, sónbenpoquesenrelacióamb lasetantenade
rondallesdeJoaquimGonzálezCaturla,lanorantenaderondallesarreplegades
perlesgermanesRoigVila,oambelspropdedoscentenarsdeJosepBataller…15
Moltmenysencarasihocomparemamblesmésde600d’AntoniMariaAlcoveri
lesmésde1500,col·leccionadesd’arreu,deJoanAmades.Ladiferènciaprincipal
entreValoritotsaquestsautorsrauenelfetqueellés,davantdetot,escriptor,
ilesexpandeixliteràriamentdemaneraqueaquestestrenta-sisrondallesocupen
prop d’un miler de pàgines.
14 Podeullegirunaanàlisicompletad’aquestesadaptacionsenLluch(2011).15 ElscasosdeJoaquimGonzálezCaturlaiJosepBatallerCalderónsónespecialmentsignifi-
catiussiatenemalfetquepodemconsideraraquestsdosautorscomelsprimershereus de la tasca valoriana, representants de tota una generació de folkloristes valencians vinculats poc omoltambl’ensenyament,comveuremquanparlaremdelaprojecciódel’obradeValor.Comassenyala Alexandre Bataller per al cas de Josep Bataller, es tracta d’«una tasca pacient, una passiód’anysquedónafruitsiqueésunamostradel’esforçd’unageneraciódemestresentu-siastesdelaculturapopularidel’idioma»(Bataller2012:84).
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
317
ÉsbensabutqueEnricValornoeranipreteniaserun«folklorista»enelsentit
estricte:noeslimitariaatranscriurefidelmentallòquearreplegavadelatradició
oral,sinóque,amblatècnicadel’amplificatio,expandiriaelsrelatsquerecullde
l’oralitat i els transformaria en peces literàries amb tota mena de detalls, descrip-
cionsiexplicacions:
hearreplegatesquemesmoltacabatsargumentalment,illavorsnohehagutde
fersinópintarelspersonatges,elsambients,«localitzar»l’acciósiconvenia,des-
criure en tot cas el paisatge corresponent o estrafent-lo amb llibertat si ho creia
indispensable, i recrear al meu gust torres, castells, mansions, palaus, horts i
finsposar-neonnon’hihavianin’hihahagutmai,totperexigènciesdelanar-
ració.He tingut notícia també d’arguments incompletíssims, alguns reduïts a
rònecsapunts inconnexos,però, tanmateix,ambtrets tanemotius i singulars,
quemereixerien ser refets i completats segons em dictàs lameua imaginació
(Valor1975:25).
Per aquesta doble vessant, doncs, Carme Oriol el defineix com un «literat-
folklorista»: «Valor ésun literatperquè la sevavoluntat és fer literatura,però
éstambéunfolkloristaperquèelmaterialqueliserveixperalasevarecreació
provédelatradicióoral»(2011:97),enlalíniadelquerepresentenelsgermans
GrimmaAlemanyaoAlcoveraMallorca,peròambunaltreestil.Valors’acostaa
l’anomenatestildelrealisme(Grimalt2003)que,percontrastambl’exposiciómés
«abstracta»delsfets(lliured’interferències,digressionsqueretardenlanarració,
etc.),«representariaunsfetsimaginarissegonslaseleccióquen’hauriapogutfer
unbonobservadorqueelshaguéspresenciatsenelcasquehaguessinestatreals»
(Grimalt2003:565).
La literaturització de Valor, com apunta ell mateix en el fragment citat, es fo-
namentaenladescripciódepersonatgesiespaisperò,semprequeliéspossible,
manté l’estructura rondallística i acosta el llenguatge literari a l’oralitat, com
handefèsConca(1997),Borja(1999)oPeraire(1999),aixòsí,senseallunyar-se
de l’estàndard. Seguint la tipologia d’Oriol (2014) per als textos procedents de la
narrativafolklòrica,enValorestaríemdavantd’uncasclarderedaccióapartir
d’informantsindeterminats,ésadir,dela«versióredactadaapartird’informació
noespecificadaquepotprocedirdefontsoralsi/oimpresesdiverses»(2014:170).
Comesfaevident,aquestprocedimentcomportaunestilcaracterístic,propide
Segona part. anàl iS i
318
cadaautor,«quevedonatperlaparticularformad’escriuredel’autoriquedepèn
tambédelaintenciódelpropiautorenplantejar-sel’elaboraciódelrecull»(2014:
171); una intenció palesament literària en el nostre cas, i directament enfocada al
lectoradult:
Talcomvanserforjades,nosónlesRondalles valencianes d’Enric Valor relats
pensatsperal’entretenimentdelescriatures.Totelcontrari:enlesrondalles
deValorlalentaprogressiódelsesdevenimentsnarratsilavoluntatinequívoca
de bastir un projecte literari amb una certa envergadura pot arribar a avorrir
el lector infantil convencional, que potser tendeix a buscarmodels discursius
amb major accent en el dinamisme de les intrigues i els fets. El lector model
de les Rondalles valencianes respon,més aïna, al perfil d’una persona adulta
ambcapacitatd’assaborirlesexigènciesd’unapropostaliteràriaque,construïda
sobremarcsreferencialscomplexosirics[…],sapjugarelveritablejocdelalite-
ratura(Borja2010a:51).
Darrered’aquestaformulacióplenamentliterària,però,encarahihaviatres
intencionsmésprofundesquevanrecórrerl’obrarondallísticaiquetambélliguen
amblaqüestiódellectormodeladult:
a)Nacionalitzarlesrondalles,lesqualsmoltesvegadessensefixaciódelterritori
on s’esdevenen les accions, em semblava que perdien realitat, i així les he
situades en muntanyes o costes conegudes pertanyents a pobles de soca i arrel
valencians, a vegades solament indicats.
b)Descriureelsnostrespaisatges,donaraconèixerbastantsplantesnostres i
alguns arbres dels nostres boscos, posar noms valencians, tot presentant-los
amb el nostre humor peculiar, als diversos personatges.
c) Utilitzarunllenguatgeplaner,popular,peròcorrecte,ricdevocabularicomés
elvalenciàquejovaigaprendreenlameuainfantesailameuaprimerajoven-
tut,ifer-neliteraturadinselgènereinofolkloreaseques.Ésadir:feruna
obraque,totdistraent—isierapossibledivertint—procuràsalhoraunamica
d’ensenyamentdelnostrecatalà.També,nocaldir,ferpalesesmoltespeculi-
aritatspsicològiquesicostumistesdelanostraestimadagentdelamuntanya
i del pla (Valor 1999).
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
319
Aquestesintencionsresponienaunobjectiualhoradidascàlicivalencianista:
aconseguirqueelsvalencians,enuncontextadvers,apreciaren—iaprengueren
sobre—l’idiomaielpaísatravésdelaliteraturitzaciódelseupaisatgeambuna
llenguaricaperòplanera.Valor,comSanchis,eraplenamentconscientdelane-
cessitatderegeneraciónacional,iaquestfetpassavaperquèelsciutadansvalen-
ciansconeguerenlallengua,elpaísi,també,elfolklore.
Si entrem ara en l’anàlisi del contingut des del punt de vista de l’estudi ron-
dallístic,elprimerqueconvésubratllarésqueValor,ambmoltd’encert,sobretot
si tenimpresent que el coneixement de l’estudi de la rondalla li havia arribat
indirectament a través deSanchisGuarner, va assajaruna classificació de les
rondalles per a l’Obra literària completaenelstermessegüents:
Perseguirunordrelògicenlapublicaciócompletadelmeurecullrondallístic,
l’he dividit en tres sèries: «rondalles de temameravellós», «rondalles de tema
costumista» i «rondallesd’animalspersonificats».Haigde fer observar tanma-
teix,queaquestadivisió,perbéqueútilcomhatrobatlacasaeditora,noespot
prendreenunsentitabsolutamentrigorós,jaque,enlesmeravelloses,semprehi
pothaverelementscostumistes,i,enlesdecostums,podentrobar-se,perbéque
enmenorproporció,algunstretsmeravellosos.Lesd’animalspersonificats,que
jaenessènciasónatribuïblesalmónmeravellós,lesaplegueapartatenentque,
allòdeparlariraonarcomapersoneselséssersditsirracionals,lessingularitza
(Valor1975:26).
Valors’adonavadelsproblemesdeclassificaciódelarondallaperòteniauna
intuïcióbenaguda:mésomenys,aqueststresgransgrupsde«rondallesdetema
meravellós»,«rondallesdetemacostumista»i«rondallesd’animalspersonificats»
escorresponenambles«rondallesmeravelloses»,«contarelles»i«rondallesd’ani-
mals»,respectivament,delscatàlegsinternacionals,comespodràobservarenla
taulasegüent.JoanBorja(2010a:54-56)iCarmeOriol(2011:106-107)hanana-
litzatlacorrespondènciadelesrondallesambl’índexATUapartirdelesdades
catalogràfiquesdelRondCat.Enlataulacreuemlesdadesdelsdosestudisiafe-
gimlacolumnareferidaala«classificaciódeValor»,queenspermetesmolarla
comparació:≠
Segona part. anàl iS i
320
Subgènere Tipus ATU Títol de la rondalla Classificació de Valor
Rondalles d’animals (ATU 1-299)
15 «Comencilda, Secundina i Acabilda»
Rondalles d’animals personificats
57[225]16 «Larabosaielcorb»
62 «Lacridadelarabosa»
Rondalles meravelloses (ATU 300-749)
301 «Esclafamuntanyes» Rondalles de tema meravellós302 «ElgegantdelRomaní»
303 300 «Lamaredelspeixos»
313 (x 2) «Elpríncepdesmemoriat»i«ElcastelldelSol»
330 (x 2) «ElferrerdeBèlgida»i«ElllenyaterdeFortaleny»
408 «L’amordelestrestaronges»
425A «ElreiAstoret»
425B «El castell d’Entorn i no Entorn»
425C «Abella»
461[930] «Elxiquetquevanàixerdepeus»
480 «Lamestraielmanyà»
501 «Lesanimetes» Rondalles de tema costumista
503 «L’envejósd’Alcalà» Rondalles de tema meravellós514** «ElpatgeSaguntí»
700 «Nabet» Rondalles de tema costumista
715 «Històriad’unmigpollastre» Rondalles d’animals personificats
Taula 2. Subgèneres i tipus ATU de les Rondalles valencianes
16
16 Indiquementreclaudàtorsquanuntipusnoescorresponalsubgènereindicatperòformapartde la rondalla de Valor.
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
321
17
17 Oriol(2011)iBeltran(2007)prefereixennoincloure«Elsguantsdelafelicitat»comarondallaambnúmeroATU.TampocnoapareixindexadaenelRondCat.SíquelacataloguenBorja(2010a:55)iAlbero(2002:595).Estractad’undels«argumentsincompletíssims»oesque-màticsquevarecollirirecrearValor(1975:25).Alnostreparer,fórainteressant,simésno,considerarlacomparaciódel’argumentdeValorambaquestsdostipusATU,891A(Crystal Palace) i 891B* (The King’s Glove).
Subgènere Tipus ATU Títol de la rondalla Classificació de Valor
Rondalles d’enginy o rondalles no meravelloses (ATU 850-999)
877 «LesvelletesdelaPenyaRoja» Rondalles de tema meravellósCf. 891A/891B*17 «Elsguantsdelafelicitat»
910B «Eldarrerconsell» Rondalles de tema costumista
[461]930 «Elxiquetquevanàixerdepeus»
Rondalles de tema meravellós
Rondalles del gegant beneit (ATU 1000-1199)
1000 1029 1011 1003 1004[1563]
«Home roig, gos pelut i pedra redona»
1184 «EljugadordePetrer»
Contarelles (ATU 1200-1999)
1384 1245 1651 1281 1210 1250A 1286 1202
«Joan-Antoniielstorpalls» Rondalles de tema costumista
1534 «ElstrespletsdePasquaGranada»
1539 «Peret»
[10001029101110031004]1563
«Home roig, gos pelut i pedra redona»
1640 «DonJoandelaPanarra»
Rondalles formulístiques (ATU 2000-2399)
2022 «JoanRatot» Rondalles d’animals personificats
Segona part. anàl iS i
322
Seguintaquestaanàlisi,31deles36rondalles(el86,1%)tenenopodentenir
unacorrespondènciaenl’índexinternacionali,pertant,tenenunallargatradiciói
sónbenconegudesarreudelmón.Tambéquedademanifestladiversitatdesubgè-
neres:l’únicgrangrupdesubgèneresdequènoaportacapmostraéselderondalles
religioses.L’aportacióméssignificativaescorresponalesrondallesmeravelloses,
untipusderondallaquegairebénohaviaestatconreatperautorsvalenciansante-
riors,que,sobretot,havienrecollitllegendesicontarelles.
Lescincnarracionsrestants,«Eldimonifumador»,«L’albarderdeCocentaina»,
«I queixalets també», «El pollastre de festes» i «Llegenda del palleter» no tenen
correspondènciaenl’índexATU;enelstresprimerscasos,perquèestractadelle-
gendes,peròbenconegudes:«L’albarderdeCocentaina»,perexemple,escorrespon
al número C-063 del RondCat,18 «L’aprenent de bruixot», i «I queixalets també»
pertanyalcicledelabugaderadenit(Albero2004),tambéuniversalmentestès.En
elsaltresdoscasos,perala«Llegendadelpalleter»Valortambéexplicaquevaser
elaboradaapartird’«argumentsincompletíssims»(Valor1975:25);i«Elpollastre
defestes»ésunacontarellaqueValorreconeguéhavercanviatsignificativament
pelseucaràcterescatològic(LluchiSerrano1989:35-36).
Apropòsitd’aquestdarreraspecte,Valorvamanifestarelseurebuigarecollir
algunesrondallesquelicontarenperconsiderar-lesexcessivamentobscenes(Lluch
iSerrano1989:35-36).ÉscomprensiblesitenimencomptequeValornovoliaque
l’idiomaquedésreduïtalavulgaritataquèsel’associavaperlaconcepciódiglòssica
id’autoodidelsvalencianscapalasevallengua,unaspectequeelrègimfranquista
nocontribuiriasinóareforçar.Peraixò,caladvertird’aquestfiltratged’elements
queespoguessenrelacionaramblavulgaritatisernovamentconscientsqueaquest
tractament respon a la seva llibertat literària.19Éspossiblequeaaquestcomponent
18 Encaraque«L’albarderdeCocentaina»apareixenelRondCat,noselihaassignatcapnú-merodels índexs.Tanmateix, l’argumentescorresponperfectamentaldescritenRondCatC-063:«L’aprenentdebruixot:Unhomefaveurequedormisentqueladonas’aixeca.Lase-gueixiveucomesdespulla,esposaunsuntetsalcos,diu“NicrecenDéuniensantaMaria”isurtperlaxemeneia.L’homevolferelmateix,perònoenténbélesparaulesihoprovaambl’albardadel’ase.L’unta,diu“CrecenDéuiensantaMaria”il’albardacomençaafercopsperlacasa.Ladonas’aixecaunaltrediai,quanésapuntdemarxar,elllidiuquetambéhivolanar.S’unta,s’agafaaladonaisurten.Arribenaunacasaonunesdonesfanunapaella,peròfaltal’encarregadadelasal.Quanarriba,elldiu“GràciesaDéu”itothomfuig.Eldeixensolielpropietaridelacasal’apallissa».
19 Malgrataixò,hemintentatestudiarlapresènciad’elementsrelacionatsambeltabúil’erotis-me en les Rondalles valorianes en Vidal (2013).
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
323
haguéssemd’inclourealguntipusd’autocensuraquetotautor,durantelfranquis-
me,s’haviadeplantejarpertald’estalviar-sedificultatsambelscensorsdelrègim
(Pérez2011:218).Mésencarasitenimencomptequedurantlapublicaciódelpri-
mer volum de les Rondalles valencianes(1950)«hihaguéunasuspensiódatadal’11
dejunyde1949enl’expedient2732-49»,encaraque«fouautoritzadadosdiesmés
tardperordredirectadelvalenciàJuanBeneytoPérez,capdelacensuraaMadrid,
per tractar-se d’un llibre quehavia d’editar el seu admiratXavierCasp» (Pérez
2011:225).Valornotornariaatenirproblemesamblacesuraperlesrondalles.
6.3.3 La projecció i la recepció de les rondalles
Encaraquel’augedelaprojeccióilarecepciódelarondallísticadeValortinguélloc
apartirdelsanys80,calnodeixar-ladebandaenaquesttreballperquèn’ésuna
part essencial, ajuda a explicar l’impacte de la seva obra i, doncs, n’aporta un sen-
titméscomplet,atèsquelasevatascafadebaulaamblageneraciósegüent.Ens
caldrà,peraixò,ressenyarbreumentelcontextsocialieducatiud’aquellmoment.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV),
va regular la introducció de la llengua catalana a les escoles del País Valencià.
Encaraqueanteriorments’havienencetatprojectesenaquestsentit20nofoufins
llavorsqueelcatalàarribariademanerageneralitzadaal’escolavalencianadins
delsmarcsques’establirienperacadaprogramalingüístic.L’aplicaciód’aquesta
lleiil’interèsilapreocupacióqueesgenerariaentreelsmestresperl’ensenyament
delvalenciàmarcariaunafitaperalahistòriadel’educacióvalenciana,peròtambé
peralahistòriadelallenguai,peltemaqueensocupa,peralahistòriadelfolklore
al País Valencià.
Els primers anys de transició i democràcia i les noves legislacions vindrien de la
màd’unafanydecanviiregeneraciógeneralitzat,iésaixíqueespodenentendre
20 Vegeuunresumbendocumentatde lapresènciadelvalenciàa l’escolaenBrotons iTorró(2002).Pelquefaalsanys70,espotdestacarl’apariciódeprojectesexperimentalsd’ençàdelaLeyGeneraldeEducación,queobrialaportaalapossibilitatdel’ensenyamentdelvalen-cià; així, el Secretariat per a l’Ensenyament de l’Idioma (1971) permetria coordinar algunes d’aquestesexperiències,ialcurs73-74escreaal’HortalaNostraEscolaComarcalelprimercentre cooperatiu valencià a utilitzar el català com a llengua d’ensenyament. Així mateix, l’any 1974l’InstitutdeCiènciesdel’EducaciódelaUniversitatdeValènciainauguraelscursosde«LingüísticaValencianailaseuaDidàctica»,dirigitsperManuelSanchisGuarneriadreçatsal reciclatge lingüístic en català dels ensenyants valencians, i el 1976 apareix l’Escola d’Estiu del País Valencià per a la coordinació i la formació dels mestres.
Segona part. anàl iS i
324
elsmovimentsderenovaciópedagògicaquesomourienelspilarsdel’educaciótradi-
cionalique,allunyant-sedel’escolacentralitzadoraiuniformadoradelfranquisme,
proposarien canvis de base en la concepció, els objectius i les metodologies de l’en-
senyament.Elfolkloreenaquestcontextesvaentendrecomunaeinaperalavin-
culaciódel’escolaambelpoble,del’alumneambl’entorn,i,finsitot,comunrecurs
contralauniformitzacióiperalacreaciódeciutadanslliures:uninstrument,en
definitiva,peralainstauraciód’unasocietatcríticaiconscientd’ellamateixa—una
percepciódelfolklorequetambécoincideixambladeSanchisGuarner.
Paral·lelamentaaquestafanydetransformarlasocietatatravésdel’escolai
amb mitjans proporcionats pel folklore, els mestres valencians havien d’ensenyar la
llenguadavantd’unaabsèncianotabledematerialsadequatsperal’escola.Certa-
ment,s’aprofitarienelscursosorganitzatsdesdediversosàmbits,isempreexistíla
possibilitatdecrearelspropismaterialsod’adaptar-neapartirdelsqueesconeixi-
enenespanyol.Peròelsmestresaviats’adonarenquelaculturailaliteraturapo-
pulartambéoferienunesdimensionsdidàctiquesexcel·lentsiencatalà,demanera
quesen’interessarenperlarecol·leccióil’úsal’aula.
Enlíniesgenerals,pertant,espodiaarribaralfolkloreatravésdedospuntsde
vistaconvergents:perlespossibilitatsqueoferiad’arrelamental’entorn,d’acord
amblespropostesderenovaciópedagògica,iperquèesvehiculavaencatalàiservia
per a l’ensenyament-aprenentatge de llengua.
Enaquestsentit,AlexandreBataller(2014)haanalitzatelsmaterialseducatius
generatsimmediatamentabansdelaintroducciódelaLUEVihacomprovatque
enelsanysprevisalaintroducciódelvalenciàenelsistemaeducatiu,lesqüestions
identitàries es fan presents en diverses manifestacions i circumstàncies de la socie-
tat valenciana de la transició. El coneixement de la llengua estàndard i normativa
en l’àmbit escolar anirà acompanyat de la difusió d’un repertori de referents pro-
cedents de la cultura popular, aleshores encara vius en la tradició oral. Els contes
tradicionals, revaloritzats a nivell internacional des dels anys setanta, tenen en
l’àmbit valenciàunadivulgació i reconeixementapartir d’aquestmoment, com
demostra la consideració cap a l’escriptor, gramàtic i recopilador de narracions
populars,EnricValor,empratdeformarecurrentperdocentsiambunapresència
constant en els textos escolars. En el cas de l’escriptor de Castalla, el període de
tempsestudiatjaanunciavaladifusióirepercussióescolarquetindriaihatin-
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
325
gutdurantlesdècadesposteriors.Elsjocspopularstradicionalssónconsiderats,
també, comun punt de partida i les cançons que de vegades inclouen es valo-
renliteràriamentimusicalment.Esdivulguenformesetnopoètiquesbreus,com
lesendevinallesielsrefranysdelatradiciópròpia, i,engeneral,s’associenies
vinculenelsconceptesd’escola,folkloreisocietat.Ésmoltsignificativalanotable
presènciadecançonspopulars,procedentsdetradicionspopularsproperes,especi-
almentenaquellsllibresdedicatsalsmésmenuts(Bataller2014:26).
Ésadir:l’úsdelfolkloreesdevéunrecursdeprimerordreenl’àmbiteducatiu,
encertamaneraperquèsintetitzaaquellsdospuntsdevista(renovaciópedagògica
i aprenentatge de la llengua), però, comassenyalaBataller, també perquè pren
moltesdimensionsdesdelpuntdevistaidentitari,social,literari,etc.Iésenaquest
contextques’explicaperfectament,comtambéavançaBataller,quelafigurad’En-
ricValoresdevingaabsolutamentrendibleenl’ensenyament.Aixòvoldir,pertant,
queValortindràunpesnotable,també,enelscursosdeformacióireciclatgedel
professorat.
La doble faceta de gramàtic i de narrador —especialment, de rondallista— d’En-
ricValordeviaserd’uninterèsnotableperalsensenyantsd’aquellmoment.De-
guerenaprofitar-neels treballs lingüísticspera formar-seencatalà i formarels
seusalumnes,ilesrondallescomunaeinaliteràriadeprimerordre,peròtambé
comunesperópercontinuarlatascafolklòricaiexercird’ensenyants-folkloristes:21
recol·lectorsdelfolklorequel’utilitzaranambfinalitatsdidàctiques,educativeso
enfocades a l’escola. Dit altrament, el descobriment de les rondalles d’Enric Valor
voliadirdescobrir-netambéelsentitilespossibilitatseducatives,demaneraque
aquestafiguraseriaelmodelquemoltsmestresiprofessorsprendrienperexercir,
ellstambé,defolkloristes.
Enaquestcontext,lesescolesdeformacióireciclatgedemestresi,encertame-
sura,l’activitatdelamestraieditoraRosaSerranodeguerenserpuntsquecaldria
tenir en compte per entendre el pes i el protagonisme d’Enric Valor i la recepció
delasevaobraenelsanys80-90.L’úsgeneraldelstreballsdegramàticailèxicde
21 VegeuVidal(2014).Calqueml’estructurad’ensenyants-folkloristes a partir de la denominació literats-folkloristesutilitzadaperdiversosinvestigadorsdelahistòriadelaliteraturapopularcatalanaque,comhemvist,escorrespondriaaautorscomEnricValor.Unensenyant-folklo-ristapotsertambé,evidentment,unliterat-folklorista entantquetransformaliteràriamentelfolkloreafid’aprofitar-lomillorperal’escola.
Segona part. anàl iS i
326
Valor per a l’ensenyament de la llengua, així com la utilització de les seves ronda-
llescomalecturesobligatòriesorecomanadesenaquellscursetsformatius,devien
popularitzarenormementaquestafigurai ferreflexionarelsensenyantssobrela
importànciadelarecol·leccióil’aprofitamentdelfolkloreperal’escola.Enelsegon
cas,elpaperdeRosaSerranocomençal’any1975quanellaformapart,juntament
amb altres mestres, del projecte cooperatiu i valencianista de l’escola Gavina, i hi
descobreixperprimeravegadaelsmaterialsd’aquestautor.Justl’anysegüentapa-
reix la primera Escola d’Estiu del País Valencià per a la formació i el reciclatge
demestresiSerranohiconvidaEnricValorperquèparticipeenunataularedona
(Serrano1997:33-34i2010:225).Apartird’aquestmoment,lacol·laboracióentre
SerranoiValors’intensificafinsqueellaesconverteixenlasevaeditoraienl’adap-
tadora de les rondalles. Segons Serrano, ella fou la primera a plantejar-li la neces-
sitatd’adaptarlesrondallesperfer-lesaccessiblesalpúblicmésjove;encaraque
d’entradaValors’hivanegar,quanvatornararebrelaproposta,formalment,des
del’editorial,vaacceptaracanviquefosSerranoquise’nfescàrrec«perquèhavia
estatlaprimeraademanar-li-ho,perquèeramestraiperquèsabiaqueemtenien
“esbalaïda”»(2010a:225).Coms’haanalitzatabastamentiellamateixahaexplicat
sovint,aquestaadaptacióconsistiria,senzillament,aretallar«lesllarguesdescrip-
cionsdepaisatges,deparamentsdetaula,depinzelladeshistòriquessobreresper
alsmenuts,d’observacionsmeteorològiques…,sensetocar l’estructuranarrativa,
sensemodificarniunmot»(ibídem).Estractariad’una«reducció»,segonslatipolo-
giad’adaptacionsqueesproposaaLluchiValriu(2013:28).Pocomoltafortunades,
aquestesadaptacionsnofaltarienencapbibliotecaescolarvalenciana.
La divulgació de l’obra de l’autor al País Valencià fou responsabilitat, doncs,
dels cursets formatius i, en bona mesura, de Rosa Serrano, des del convenciment
dels«beneficisdidàctics»quetrobariaireivindicariaenl’obradeValor,i,comella
afirma,«sobretotenlapartrondallística,queéslaquemésheutilitzat,atésque
semprehetreballatal’educacióprimària,ilaquemésconec»(Serrano1999:236).
NoteuqueRosaSerrano sembladonarmés importància,pera l’ensenyament,a
l’obrarondallísticadeValor,abansquenopasalalingüísticaoalanovel·lística.
Evidentment, la difusió als centres culturals i educatiusde l’obra valorianaque
depengués directament d’ella devia contagiar entre els ensenyants aquesta pre-
ferènciaperlarondallística.Així,Serranoesconvertiriaapocapocenunamena
d’agentliteràriad’EnricValor:organitzariaactes,reunionsitrobadesmoltdiverses
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
327
amb l’autor i l’acompanyà «a escoles, instituts, cases de cultura, trobades amb col-
lectiusiassociacionsculturals»(Serrano2010a:229).Ladifusiódelasevatasca
encentresculturalsieducatiusdeviaserunagranoportunitatperfer-neconèixer
l’obra,especialmentlaqueméspodiaaprofitaralsensenyants:lagramaticali,com
diuSerrano,«sobretot»larondallística.Elconeixementdelllegatvaloriàoferiaels
materialsdequèhavienmancatelsensenyantsalsinicisdel’escolaenvalencià.I
enelcasdelesrondalles,amés,proporcionavaunmodeliunmitjàperal’aplicació
delarenovaciópedagògica.ComexplicaAlexandreBataller,
tenintencomptelasituaciódelallengua,parladaperòdesconegudaenelsàmbits
formals, sense el prestigi social i escolar, les primeres iniciatives per al seu ense-
nyamentvanoptarperunametodologiaqueprioritzava l’ús i lavivènciade la
llenguamésquenol’ensenyamentexclusiuidespullatdelallenguanormativa.
Enaquestsentit,lesRondalles(Valor1964-1970)forenunrecursqueentràdeple
dinslesprimerespropostesperal’ensenyamentdelvalencià(Bataller2014:16).
Totplegatdegué repercutirdirectamenten l’èxit i el reconeixementd’Enric
Valorentreelsmestresi,ésclar,enelconjuntdelasocietatvalencianaicatalana
engeneral.Elspremisireconeixementsquevarebreensónunabonamostra. De
fet,totselsreconeixementssóndelsanys80iposteriors,coincidint,també,amb
la sevamaduresa vital i professional: Premi Sanchis Guarner de la Diputació
ProvincialdeValència(1983),PremidelesLletresValencianesdel’Ajuntament
deValència(1985),Premid’HonordelesLletresCatalanes(1987),PremiTuria
atorgat per Cartelera Turia (1992),PremiCavallerTirant loBlanc,atorgatpel
GremideLlibrersdeValència (1993),DoctorHonorisCausaper laUniversitat
deValència (1993),CreudeSantJordide laGeneralitatdeCatalunya (1993),
Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes de l’Ajuntament de Silla (1993), Premi
Importante atorgat per Leante-EMV (1996),Miqueletd’OrdelaSocietatCoralEl
MicaletdeValència (1996),Homenatgede l’Associaciód’Escriptors enLlengua
Catalana (1996), Premi Botànic Cavanilles de l’Institut Valencià d’Excursionisme
i Natura (1997), Socarrat Major, concedit per l’Associació Cultural Socarrats de
Vila-real (1997), Premi Valencià de l’Any 1997, atorgat per la Fundació Huguet
de Castelló (1998), Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears
(1998), Doctor Honoris Causa per la Universitat Jaume I de Castelló (1999), Doc-
tor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant (1999), i Doctor Honoris Causa per
Segona part. anàl iS i
328
laUniversitatPolitècnicadeValència(1999),amésdelsdiversoshomenatgesi
reconeixementspòstums.22
Lanòminad’ensenyantsiinvestigadorsquedesdellavorsençàhanacreditatles
potencialitatsdidàctiquesdelesrondallesd’EnricValorésvastíssimaiperllongada
eneltemps;atalld’exemple,passenmésdevintanysentrelesNoves lectures de
les rondalles d’Enric Valor de Gemma Lluch i Rosa Serrano (1989), immediatament
posteriors a la publicació de les adaptacions i encara avui citades i comentades, i
lesconsideracionsmésrecentsarrandelsactesipublicacionsd’homenatgeenels
deu anys de la mort (2010) i en el centenari del naixement (2011), com Enric Valor.
El Valor de les paraules (2010), editat per l’AVL; Nova reflexió sobre l’obra d’Enric
Valor(2011),editatperl’IIFV;oelmonogràficdelarevistaÍtaca.RevistadeFilo-
logia (2011), pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant,
percitarnomésalgunexempleinstitucional.Alllargd’aquestavintenad’anysla
reflexiósobre l’aprofitamentdidàcticde larondallísticadeValoréscontinuada i
abundant,cosaqueendemostraelressòilaprojecciótantenlainvestigaciócomen
l’àmbit educatiu.
Finalment,éstambéenaquestcontextsocialieducatiuqueespotexplicarl’au-
gederecullsfolklòrics,particularmentrondallístics,apartirdelsanys80,comhem
estudiatenVidal (2014).Apareixerannoves fornadesde folkloristesque,hereus
d’aquestllegatigeneralmentvinculatsambl’ensenyament—i,peraixò,influïtsper
lestesisdelsmovimentsderenovaciópedagògica—,faransevalatascafolklòricai,
emulant Enric Valor, recolliran la narrativa oral i la transformaran literàriament,
enaquestcas,sobretot,peralpúblicinfantilijuvenil.Valorhauràesdevingut,per
tant, el seu model i el referent principal.
6.3.4 Balanç general
Tantdesd’unpuntdevistametodològiciestilísticcomdesd’unpuntdevistacro-
nològic, EnricValor és un pont entre els folkloristes valencians de la generació
anterior (bàsicament, Francesc Martínez i Adolf Salvà) i els de la generació següent
(sobretot, els ensenyants-folkloristes). Els autors precedents havien començat a de-
senvolupar una consciència de disciplina que convivia amb l’herència d’utilitzar
el folklorecomaeinaliterària.Valortambéésbenconscientdel fet folklòric,en
22 Vegeu-nemésinformacióenCantó(2010).
6. el folklore durant el franquiSme (1939-1975)
329
téconeixementsireculldadesimportantsperalarecerca,peròelseuobjectiués
plenament literari. Els ensenyants-folkloristes reduiranelpes literarienbenefici
d’unestilmésabstractei,enlamajoriadelscasos,ampliaranlesnotesrelativesa
larecol·lecciófolklòrica.
Segurament,laclaudelaimportànciad’EnricValor,elfetquehajaesdevingut
unafiguradecisivade lahistòriadel folklore valencià la devem,precisament, a
aquestagranacollidaquetinguél’obraapartirdelsanys80.Jaheminsistitsobre
el fetque,desd’unpuntdevistafolklòric, l’aportaciód’EnricValorésmésaviat
exigua: la seva pretensió era fer literatura.Adonant-se, però, de la importància
de recuperar el patrimoni oral i animat, sobretot, per Sanchis Guarner, va veure
quetenialacapacitatielcontextpropiciafer-hoiesdedicàalarecol·lecciócom
unexerciciprevialaconstruccióliterària.Unaconstruccióquepassavaper«naci-
onalitzar»aquestpatrimoni—fer-loarrelarenelterritori,recreant-lo—ambuna
llenguaacostadaal’oralitat,peròperfectamentnormativairica.
Aquestaliteraturitzaciódelesrondalles,defet,ladignitatliteràriaquedespre-
nen,potser,alnostreparer,unaaltradelesraonsqueexpliquenl’augederonda-
llistesvalenciansapartirdelsanys80.Perquè,passadespelsedàsdelaliteratura
culta idestinadesalmónadult, les rondalleses transformavenenungènerede
prestigi,cosaqueencaranos’haviaaconseguit:elsfolkloristesvalenciansprevisi
contemporanisaValorhavienpreferitaltresgènerescomlaparemiologiaielcanço-
neri,enl’àmbitnarratiu,lesllegendeshavienestatelgènerepredilecte,justament
per lavinculacióambel territori iamb lahistòriadelpaís.Dotant lesrondalles
d’unescoordenadesespaciotemporalsestrencavaaquestabarreraipassavenaser
un element particular del poble valencià. Les adaptacions posteriors per al mercat
infantilijuvenilnofaransinóeixamplarlarecepcióil’impacted’aquestesnarraci-
onsenlesgeneracionsmésjovesidemostrar-nel’oportunitatamestresiprofessors.
A hores d’ara, tot plegat ha contribuït a convertir les Rondalles valencianes en una
mena de cànon de la rondallística valenciana.
***
ConClusions
1. L’estudi de la recol·lecció de la literatura popular valenciana endiacronia
(1873-1975) permet comprendre els processos, els fets, els contextos i els moviments
estèticsquedonarenllocainstitucions,autorsiobresques’hihandedicat,iades-
criure’n,analitzar-neivalorar-neadequadamentl’aportació.Unadescripció,anàli-
siovaloracióquenohaguéspresenconsideraciótotsaquestscontextoshauriaestat
forçosament incompleta, i, segurament, injusta. En el nostre estudi hem mirat de
discernirlesmotivacionsolessituacionshistòriques,socials,culturals,artístiques,
literàries i folklòriques que poguessen relacionar-se o condicionar cadascuna de
lescontribucions,ijutjar-lesqualitativament—i,siconvenia,quantitativament—
sempredinsd’aquestsmarcs.Aixímateix,l’estudid’aquestesaportacionsambre-
lacióallurfonamentacióteòricaoepistemològicapermetcomprendre’nl’aportació
intrínseca i vinculada als objectius i a l’abast de cada obra, autor o institució. Per
totplegat,hemconsideratquelamillormaneradeduratermeaquestarecercaha
estatcombinantaquestscriterisiseguintunaordenaciócronològicadelselements
investigats.Totisentconscientsquelesperioditzacionsodistribucionsperetapes
enleshistòriesdelaliteraturasemprepodenresultarincompletesoimprecisesen
unsentitabsolut,hemconsideratqueelsavantatgessónmoltmajors,entantque
enspermetenagruparunseguitdecircumstànciesqueajudenavalorarsignifica-
tivament cadascuna de les contribucions i interrelacionar-les amb els contextos de
producció i recepció. La nostra periodització s’ha basat en tots els criteris esmentats
peròtambéhatingutencompteelstreballsjaelaboratsprèviamentenl’àmbiteu-
ropeu, i ben especialment en el circuit cultural i lingüístic en català, per als períodes
equivalentsdelaliteraturapopularcatalanasobretotaCatalunyaialesIllesBa-
lears.Hemmiratdetrobar-hilesconnexionsilesdivergènciesmésrellevantstant
enlesetapes,engeneral,comenelscontextos,elsresultatsi lestendènciesque
se’n deriven, en particular; i hem mirat de no desatendre els contactes —existents
ifreqüents—produïtsentrefolkloristesiinstitucionsarreud’aquestsid’altrester-
ritoris,quaneraelcas.
2. L’estudid’aquestesaportacionsenspermetconstatarquehihaunbuitsigni-
ficatiupelquefaalsestudiscríticssobrelahistòriadelaliteraturapopularvalen-
332
cianaenconjunt.Lamajorpartdelstreballscríticssobreaqueststemessecentren
en l’anàlisi particular d’una obra (de vegades, parcialment) o d’un folklorista. Són
treballs poc abundants i no sempre estudien els reculls des d’una perspectiva di-
acrònicaoenrelacióambelscontextosquepodenexplicarels fets folklòrics.Els
folkloristesmésestudiatssónEnricValori,seguitdelluny,FrancescMartínezi
Martínez.Sobta,sobretot,l’escassaatencióal’obrafolklòricad’unafiguratanco-
neguda com Manuel Sanchis Guarner, de vital importància per a la renovació del
discursfolklòricalPaísValencià.Ésigualmentpreocupantladesatencióperpart
delacríticafolklòricadelescampanyesmusicalsvalencianes,enconcretl’aportació
valenciana a l’Obra del Cançoner i les diverses campanyes folkloricomusicals dutes
atermedurantelfranquisme.
3.Malgrataquestamancançabibliogràfica,ambelnostreestudihemconstatat
queentre1873i1975hihaunvolumdepublicacions,autorsiinstitucionsconsi-
derable,dignedeserestudiatisuficientmentquantióspertraçartendènciesiob-
servarconnexionsambelsdiversosaspectesdescrits.Totiqueelgruixdereculls
nosempreésabundant,síqueéssuficientperalarecerca.Desd’unpuntdevista
qualitatiu,engeneral,l’aportacióésvariableisempreespotjustificardinsd’una
pràcticamésàmplia,d’unatendènciageneralitzadaambunacertatradicióo,en
alguns casos, dins d’unes coordenades individuals clarament determinades per di-
versosaspectesbiogràficsohistoricosocials.
4. Entre 1873 i 1975 hem distingit tres grans etapes en funció dels criteris asse-
nyalats,fonamentalmentd’índolehistòrica,literàriaointrínsecamentfolklòrica.El
primer,entre1873i1912,éselperíoderomàntic,caracteritzatperlaconsideració
delfolklorecomamatèrialiterària,encaranoemancipadacomadisciplinaamb
unametodologiapròpia.Elsegon,entre1912i1939,éselperíodedelainstituciona-
litzaciódelfolklore:apareixeranlesprimeresinstitucionsqueorganitzenrecerques
decampielsprimerstextosdereflexióteòrica,ilaliteraturapopularseràtractada
desd’unsnousacostamentsdotatsjad’unapràcticabasadaenlarecol·leccióapar-
tird’informantsorals.Eltercerperíodes’esdevédurantelfranquisme(1939-1975)
i està caracteritzat per l’aturada de les iniciatives del període anterior, el control de
lesinstitucionsperpartdelrègimil’apariciódefiguresindividualsquebasteixen
els fonaments per a una eclosió posterior de la recollida i l’estudi de la cultura i la
literatura populars.
ConCluS ionS
333
5. Elperíoderomànticorenaixentistadelfolklorevalencià(1873-1912)ésforça
homogenicomacircuitliterari,entantquegairebéqualsevolpràcticaculturalen
aquestsmomentsvindràdeterminada,pocomolt,peldiscursilesestructuresde
laRenaixençaliteràriagestadadesdeValència.L’excepcióéslarecol·lecciódelfol-
kloremusical,ipotserprecisamentperaixòésmésreeixidadesd’unpuntdevista
metodològic.EnsreferimaMúsica de los cantos populares de Valencia y su provin-
cia,unmanuscritinèditd’EduardoXiménezCosdatatel1873,primerdocument
d’interèsqueprenemcomafitainicial,unencàrrecal’autorperal’ExposicióUni-
versaldeVienaqueincloulatranscripciód’algunesmelodiesicançonsvalencianes.
Així mateix, la part valenciana dels Cantos y bailes populares de EspañadeJosé
Inzenga (1888), tot i no ser una obra gestionada ni pensada des del País Valencià,
incloutambéalgunestranscripcionsdelcançonerdelescomarquescentralsque,tot
iarranjadesoharmonitzadesmusicalment,contenenunasèriedereflexionsteòri-
quesprèviesd’ungraninterèscontextual.
Tanmateix,aquestesmostresnosónrepresentativesdelatònicageneraldels
textosquepodemrelacionaramb la literaturapopularal llargd’aquestperíode.
Així,totiquearreud’Europaelfolklorealseglexix es caracteritzaria per la recerca
delesformespopularsqueevocavenunpassatnacionalvistcomagloriós, ique
havia de representar l’ànima popular apartirdelaqualfonamentarelspilarsde
lanovanació,alPaísValenciàaquestdiscurs,totiqueencertamaneraformaria
partdelaliteraturailesinstitucionsquelapromovien,comelsJocsFlorals,noge-
neràundesvetllamentderecullsfolklòricsniesperonàl’apariciódefolkloristesque
volguessen reconstruir la identitat valenciana a partir de la literatura popular. La
Renaixença valenciana, d’acord amb Roca (2010), havia de ser apolítica per raons de
merasupervivència;l’úsdelfolklore,comcomençavaapassaraCatalunya(Prats
1988), per a la projecció d’un ideari polític regionalista o nacionalista podia perjudi-
carl’embranzidaculturalquehaviadotatelpaísd’unesmínimesestructurespera
la creació literària en català. El folklore, doncs, mai no va ser una prioritat per als
renaixentistesvalencianssinoéscomacontingutperalacreacióliterària.
Aquestfetesdevébentransparentquanrepassemlescròniquesil’activitatdel
primer i principal centre excursionista valencià del moment, vinculat a Lo Rat Pe-
nat.MentreaCatalunyal’excursionismepromourialarecercafolklòricailapubli-
caciódecol·leccionssobreculturailiteraturapopular,alPaísValenciàelstreballs
dels excursionistes se centrenen la recercahistòrica i arqueològica, i el folklore
334
quedaenunsegontermeperail·lustraroamenitzarelstreballsdutsaterme.I
això,malgratquel’excursionismevalenciàvanàixercomaconseqüènciadelcatalà,
queteniacomareferentprincipal.Arabé,l’excursionismevalenciàpodriahaver
contagiatalgunesdelessevescaracterístiquesprincipalsalageneraciósegüentde
folkloristes,entantqueampliariaelcamptemàticd’estudidelfolklore,començaria
adesenvoluparunmètodepropiderecercaencontacteamblarealitatdelspoblesi
s’estudiariaapartird’àreesgeogràficamentdeterminades.FrancescMartínez,per
exemple,queparticipàdel’excursionisme,compliriaambaquestescaracterístiques.
Encanvi,elsautorsmésrepresentatiusd’aquestperíode,JoaquimMartíiGadeai
FrancescBadenesDalmau,nohofarien;iaixò,apesarqueelsegonformariapart
tambédelesexcursionspromogudespelvalencianismeculturaldelmoment.
ElcasdeJoaquimMartíiGadeas’enténtanbonpuntobservemqueellmateix
es va voler aïllar dels principals corrents culturals de la Renaixença i preferí no
participarnidel’excursionisme,nidelsJocsFlorals,ni,enfi,delavidaliteràriai
cultural de l’elit renaixentista, tot i estar relacionat amb alguns dels seus prohoms.
Martíescriguéunaobrasingular,caracteritzadaperunavoluntatd’entretenimenti
d’il·lustrarelsvalenciansambcuriositatsielementspropisd’aquestaterrailaseva
cultura,iaixòincloïalaculturailaliteraturapopular.Elsseustextossónsempre
miscel·làniesquebarregencostumisme,literaturadecreaciópopularitzantifolklore,
peròtenimevidènciesqueunapartimportantdelsmaterialsprovinguerendefonts
orals, sobretot en l’obramésacostadaa la recol·lecció folklòrica:Ensisám de totes
herbes(1891).EntreelsobjectiusdeMartíiGadea,però,nohihavialarecol·lecció
pròpiamentdita,nitinguélaformaciónielcontextsuficientperdur-laaterme;però
elsseusmaterials,potserpelfetdeserelsprimersdedicatsadiversosgèneresfol-
klòrics,serienreconegutsposteriormentperlesdiversesgeneracionsdefolkloristes
valencians:ambelseuprecedentpodrien justificar lasevapròpiaobradinsd’una
mínima tradició.
El cas deBadenesDalmau és totalment diferent; ell sí que va participar en
les activitats de la Renaixença (fou mestre en Gai Saber en els Jocs Florals i, com
dèiem,formàpartdel’excursionisme),ieraunpoetabenconsiderattantalPaís
Valencià com aCatalunya.De l’obra poètica destacaRondalles del poble (1900)
que,totiserunaliteraturitzaciódemostresdelanarrativapopular,conteniadi-
versos elements que l’enarboraven comuna obra significativament diferent dels
seuscontemporanis:així, inspiratper lesrecol·leccionsdecançonsnarrativesde
ConCluS ionS
335
MariàAguiló,Badenesesvaproposardetrobarelltambémostresd’aquesttipus
deliteraturapopular,peròsenseèxit;nomésentrobàuna,aixíquedecidíampliar
lacol·leccióaaltresmostresdenarrativaitransformar-lesenpoesia,aixòsí,in-
cloent-hidiversesnotesd’interèsfolklòricperacadascuna.Peròlasevaobramés
significativaés,desdelnostrepuntdevista,elpròlegaCòses de la meua tèrra de
FrancescMartínez iMartínez (1912),querealmentmarcaunafita i enspermet
establiruncanvideperíode.AcíBadenesdemostraunsconeixementsteòricsque
encaranos’haviendonatalPaísValencià,demaneraqueaquestpròlegesdevéel
primertextd’aquestescaracterístiqueselaboratperunautorvalencià.Hireflexio-
na,ambamplituddemires,sobreelsgèneresfolklòrics,sobrelarelacióentrelite-
ratura popular i literatura culta i sobre l’origen de la popular, amb una perspectiva
quenos’had’adscriurecompletamentalestesisdelromanticisme,anscontempla
lapossibilitatqueelpobletambépotéssercreadordelsdeprocedènciaoral,iqueno
són senzillament una corrupció de textos originals d’un autor culte.
6. Ambaquestpròlegi,sobretot,ambl’aportaciódeFrancescMartíneziMartí-
nez en Còses de la meua tèrras’encetaunperíoded’unaactivitatforçamésintensa
enlaliteraturapopularvalenciana,queabastariaentre1912(anydepublicaciódel
primervolumd’aquestaobra)i1939(alfinaldelaGuerraCivilil’inicideladicta-
durafranquista).Durantaquestperíodeveuremqueelfolklorecomençaapresen-
taruntractamentdiferenciatiambmetodologiapròpia,iapareixeranlesprimeres
institucionsqueorganitzaranrecerquesfolklòriquesitreballsdecamp.AlPaísVa-
lencià,aquestesinstitucionsseranelCentredeCulturaValenciana(createl1915),
queanysdespréscomptariaambunaSecciód’EtnografiaiFolklore; i laSocietat
CastellonencadeCultura, creadael1919 ique,a travésdel seuBoletín, coordi-
nariarecerquesentreelssubscriptors.Alcostatd’aquestes iniciatives,hihauria
aportacions valencianes (fetes per folkloristes valencians i catalans) en institucions
catalanes:sobretot,enl’ObradelCançonerPopulardeCatalunyaienelsconcursos
delLlegendariPopularCatalà,amésde laparticipació i la influènciade l’Arxiu
d’EtnografiaiFolkloredeCatalunyaenlafonamentacióteoricometodològicadeles
recerquesinstitucionals.Abanda,lafiguradeFrancescMartínezdesenvoluparia
unaimportanttascatantindividualment,ambdiversespublicacionsd’interèsfol-
klòric,cominstitucionalment,encapçalantlatascafolklòricadelCentredeCultura
ValencianaiparticipantenelLlegendariPopularCatalà.Tindriacomaprincipal
336
deixebleiseguidorAdolfSalvà,encaraqueactualmenttansolshihaunvolumseu
quetingamaterialsdelaliteraturapopular.
Aquesta etapa representaun canvi essencial en lapercepciódel folklore com
adisciplinaitambéenl’aparicióderecol·leccionsarreudelpaís.S’esdevéunsalt
qualitatiu considerable, s’aprofundeixen la reflexió teòrica iniciadaperBadenes
DalmauiescreensinèrgiesambfolkloristesiinstitucionssobretotdeCatalunya
quepermetranrenovariiniciarlaconsolidaciódelafolklorísticavalenciana.Evi-
dentment, els resultats al nostre territori no seran comparables al cas català o al
mallorquí,perquèelperíodeanteriorhaviamancatderecullsfolklòricspròpiament
ditsinohaviageneratunaxarxadefolkloristesoinstitucionsqueesdevinguésfor-
mativaperaaquestageneració;laformaciódelsautorsvalenciansd’aquestperíode
era en molts casos, com en Francesc Martínez, autodidàctica, i encara molt contagi-
adaperlesinèrciesdelromanticismeilaRenaixença.Quannoeraaixí,laformació
delsaltresfolkloristesvalencianss’explicaatravésdeCatalunya,coméselcasde
Just Sansalvador amb els músics catalans vinculats a l’OCPC o d’Àngel Sánchez
Gozalboatravésdelaparticipacióenl’Arxiud’EtnografiaiFolkloredeCatalunya.
FrancescMartíneziMartínezésundelsprincipalsprotagonistesd’aquestaeta-
pa.Lasevaproducciócomençaamblamiscel·làniafolklòricadeCòses de la meua
tèrra,que,ambelsseustresvolums(1912,1920,1947),esprolongaievolucionaal
llargdelasevatrajectòria.Ambaquestaobra,Martínezéselprimerautorvalenciàa
elaborarunamiscel·làniafolklòricadetradicióoralterritorialmentlocalitzada,cosa
querepresentaunprogrésimportant.Arabé,enaquestrecullnohihaunprocedi-
mentsistemàticenlaclassificaciói lasistematitzaciódelesmostresfolklòriques,
si exceptuem, en part, l’ordenació de cançons i jocs del tercer volum; es barregen i
es repeteixen alguns elements per la falta de rigor; i es literaturitzen les mostres
denarrativapopular,amblaqualcosaencarapesalatradicióheretadadelperíode
anterior.Aquestescaracterístiquessón,defet,comunesalarestadel’obrafolklòri-
ca, ben especialment en l’Arreplega de llegendes de 1927 i en la seva contribució al
Concurs del Llegendari Popular Català de 1929 amb el Llegendari valencià:quanel
document recollit era narratiu, Martínez no s’estava mai de transformar-lo estilísti-
cament,finsitotsiaixòcontraveniaelscriterisestipulatsperlesbasesdelconcurs.
L’aportacióteòricamésinteressantd’aquestautoréselpròlegal’Arreplega de
1927,enquèexposaunseguitdeqüestionsd’interèsgeneralperalmètodefolklòric
itotseguitelaboraunrepàsbiobibliogràficpelsdiferentsautorsiobresque,alseu
ConCluS ionS
337
parer, van tenir alguna cosa a veure amb el folklore —en sentit ampli— al País
Valencià.És,peraixò,laprimeraressenyacríticad’històriadelfolklorevalencià,
encaraqueeltipusd’obresques’hicontemplenpresentenunagranvariabilitaten
gèneresicontinguts,desdelcostumismeal’etnografiapassantperlaliteraturade
creaciósobremotiusfolklòrics.
Fruit de la combinació de dues de les seves grans passions, el folklore i el cer-
vantisme, publicaria El folklore valenciano en el Don Quijote (1922a), un exercici de
literaturacultaipopularcomparadesatravésdelesqualsMartínezdemostrava
lautilitatdel’estudidelfolkloreentantquepodiaserd’ajudaperesclarirpassat-
gesobscursdel’exegesidelQuixot,i,pertant,dignificavenaquesttipusd’estudis.
Seria el primer llibre valencià dedicat a comparar folklore i literatura i, pel to i les
característiques,podriahaverarribataprendreuncaràcterhistoricogeogràficque
mainos’esdevingué.
FrancescMartíneztambétindriaunpapercentralenlarecercafolklòricages-
tionadadesdelaSecciód’EtnografiaiFolkloredelCentredeCulturaValenciana,
de laqualerapresident.Coordinà l’elaboraciód’unqüestionari folklòricsobreel
folklorenadalencque,totielpocèxit,generàunesmínimespreocupacionsfolklò-
riquesdesdelainstitució.Aixímateix,aconseguíquepersonalitatsimportantsde
lafolklorísticacatalanadelmoment,comRafaelPatxotoRossendSerraiPagès,
esdevinguessen membres corresponents del Centre i, per tant, mantinguessen un
contactedirecteamblaprincipalinstitucióculturaldelaValènciadelmoment.Va
sertambégràciesalCentrequeMartíneztreballariacolzeacolzeambAdolfSalvà,
ambquiexerciriaunamenademestratgeiprotecciódavantl’elitculturaldeVa-
lència.
Martínezsemblaabastargairebétotselscampspossiblesenquèelfolkloreva-
lenciàpodiatenirpresència,desdelpasperLoRatPenatil’excursionismealCentre
de Cultura Valenciana i el Llegendari Popular Català, a la participació en diverses
revistesienlapremsaperiòdica,amésdelsseustreballsindividuals.Elpapernu-
cleard’aquestautor,amés,vedotatd’unadimensiófinsllavorsinèditainoprouva-
lorada.Ladedicacióalfolkloreentotal’amplitud,tambéetnogràfica;larecol·lecció
delfolkloreapartird’unterritoriconcretamentlocalitzat;l’estuditeòricibibliogràfic
delfolkloreielrespected’unsmínimsenlametodologiaienlaprocedènciaoraldels
textosrecollits;l’aportaciótambéenunsentitquantitatiu;ladifusiódelsseusconei-
xements, la vinculació amb personalitats de fora del País Valencià i la participació
338
enlesobresilesinstitucionsesmentades…totplegatsignificaquenoespodriapar-
lardel’actualitzaciódelfolklorevalenciàniaquestperíodetindrialaimportància
quetéperalaconsolidacióilainstitucionalitzaciódelamatèriasinofosperFran-
cesc Martínez i Martínez.
Perlasevabanda,AdolfSalvàiBallesterrepresentaquevaserpossibleuna
tradiciódinsd’aquesta folklorísticavalenciana incipient, en ser elprincipal con-
tinuador de la tasca de Martínez. Amb De la Marina i muntanya (folklore), Salvà
elabora un recull semblant a Còses de la meua tèrra;perbéqued’unvolummés
reduït,lasevacontribucióésmésencertadametodològicament,iestilísticamentés
méssintèticaiabstractaqueladelseumestre.Laconservaciódel’obradeMartínez
enlasevabiblioteca,anotadaicomentada,demostraqueSalvàelseguiaprimmi-
radament,ambrecel iatencióalhora, iampliant-loo corregint-lo,quanhocreia
convenient.
Sihemparlatd’unainstitucióreferentperalfolklorealaciutatdeValència,el
Centre de Cultura Valenciana, la ciutat de Castelló no seria menys amb la Societat
CastellonencadeCultura;ésmés,vaaconseguirunsmajorsimillorsresultatsamb
laimplicaciódirectaisovintentusiastadelsseusmembres.Gairebédesdelacreació
l’any 1919, la SCC va publicar un Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
quevaalbergararticlesirecerquesdetotamena,sobretotrelacionatsamblescomar-
quesseptentrionalsvalencianes.ElBSCC fou l’eina principal de la gestió i la difusió
de larecercaen la institució, iésaixíqueesvancoordinarunstreballsdecamp
semblantsalsquevolguéemprendrelaSecciód’EtnografiaiFolkloredelCentrede
CulturaValenciana,peròambmajorèxit.Sotaladireccióilarevisióteoricometodo-
lògicad’ÀngelSánchezGozalboesvancreardosqüestionaris,sobreparemiologiai
sobreoracionspopulars,basatsenelsequivalentscreatsperal’Arxiud’Etnografiai
Folklore de Catalunya i fonamentats explícitament sobre la Völkerpsychologie,ésa
dir,creatsambl’objectiuúltimdelarecercad’unsmaterialsquepermeterenlacarac-
teritzaciópsicològicadelspobles:perprimeravegadadesd’unainstitucióvalenciana
esdemostravenunsconeixementsteòricsquesuperavenlesapreciacionsintuïtivesi
s’homologavenaunateoriadebaseeuropea.Elsqüestionarisvantenirunaresposta
considerable, continuada,variada iqualitativamentadequada,ques’anàpublicant
periòdicamentenelBSCCentre1920i1930.Aquellanyvandeixardepublicar-seels
qüestionaris,potserperesgotamentdelesrespostes,inose’nvanrenovarlatemàtica
oelsgèneresderecol·lecciómésenllàdelsgojos.
ConCluS ionS
339
A banda, en el BSCCdestaquenlespublicacionssobreparemiologiadeGaetàHu-
guet,decairemoltdivulgatiu,isobretotdeJoanM.Borràs,unprojecteextensperò
aturatl’any1954,ambunaquantitatdeparèmiesdecol·lecciópròpiamoltnombrosa,
totiquenosen’evidenciàuntractamentsemàntic,contextualoqueseguísqualsevol
altratipificació.L’inventariatparemiològichaestatunapràcticaquehagauditde
totaunatradicióparal·lelaalfolkloreiquetéunaltreexempleenelreculldelRefra-
ner valencià d’Estanislau Alberola i Manuel Peris (1928).
En conjunt, la tasca gestionada des del BSCC fou molt reeixida, si comparem
ambelCentredeCulturaValenciana.Hihaviaunabase folklòricamolt clara i
desenvolupada,iactualitzadaperalsconeixementsteòricsdelmoment;elscrite-
rismarcatsvanserrespectatspelscol·laboradors;ielsqüestionarisaconseguirien
mourealarecercafolklòricaalgunsdelsprincipalsprohomsdel’òrbitadeCastelló
enaquellmoment:ÁngelSánchezGozalbo,CarlesSalvador,JoanM.Borràs,Gaetà
Huguet,SalvadorGuinot,ManuelBetí,RicardCarreras,JosepPascualTiradoo
Joan Baptista Porcar, entre molts altres.
Les altres institucions en què el País Valencià tindria representació durant
aquests anys estarien administrades ja des de Catalunya: l’Obra del Cançoner,
d’una banda, i el Llegendari Popular Català, de l’altra. En el primer cas, van apor-
tarmaterialsprocedentsdelPaísValenciàelsgermansJoaquimiJustSansalvador
iCortés,tantenconcursoscomenunamissiópelComtatl’any1924;JoanJustiJo-
sepM.Roma,enmissióperlescomarquesvalencianesdelnord,l’any1927;Eduard
López-Chávarri, amb un petit recull de cançons enviat com a resposta a l’encàrrec
queseliféuamblaprimeralletradeconvitdel’OCPC(1922);iunrecullanònim
presentat l’any 1924 a concurs.
Just Sansalvador, format a Barcelona al costat d’alguns dels encarregats de
l’OCPC, presentaria a concurs diversos cançoners centrats en el seu poble, Cocen-
taina,ilasevacomarca,elComtat:Recull de cançons populars valencianes, Canço-
ner infantil de Concentaina i Cançoner general valencià.Després,ambl’ajudadel
seugermàJoaquim,tambémúsic,elaboràunrecullextensíssimdecançonsime-
lodies de tots i cadascun dels pobles del Comtat, entrevistant-se amb gran nombre
d’informants i en situacions diverses.
LamissióJust-Romade1927,totiserquantitativamentmenysextensaquela
delsgermansSansalvador,presentauninterèsdivers.Malgratunenfocamentini-
cialmentesbiaixatqueposavademanifestelsprejudicisd’aquestsmúsicscatalans
340
cap al folklore valencià, van ser capaços de posar-se en contacte amb un gran nom-
bred’informants,entreelsqualsalgunsdelsintel·lectualsquetambécol·laborarien
enlaSCC;anotariendiversescançonsapartirdel’observaciódirectadelfetfolklò-
ric; i inclourien un petit cançoner d’Oriola, no previst en la missió, fruit de la recerca
deJoanJustunsanysabans,quanhivaviureitreballar.
Per últim, el recull de López-Chávarri, fruit de l’únic encàrrec a un valencià en
aquellaprimeralletradeconvitdel’Obra,adreçadaadiversosmúsicsiinstitucions,
posavademanifestelcontacted’aquestautorambLluísMilletiambFelipPedrell
i testimonia les relacions del músic valencià amb folkloristes i institucions de Ca-
talunya.
De l’altra institució catalana on aparegueren materials valencians, el Llegenda-
riPopularCatalà,noméscalafegir,alquejas’haditsobreFrancescMartínez,que
hihaguéunapreocupacióconstantdelsseuspromotors,sobretotRafaelPatxot i
RossendSerraiPagès,perquèhihaguésrepresentacióvalenciana.Aixís’explicala
presidènciadelprimerconcursperpartdeFrancescMartínezi,també,l’aportació
delafolkloristacatalanaSaraLlorensaltercerconcurs(1929)ambunacol·lecció
de Llegendes alacantinesqueamagàalseumestre,SerraiPagès,seguramentcom
unasorpresaqueelljanogaudiria,perlasevamortabansqueelconcursfosresolt.
L’aportaciódeSaraLlorensesdeuaunsinformantsbolullencsquetreballavenles
seves terres a Pineda de Mar. Llorens, igual com faria amb la resta de la seva obra,
semblaelaborarlatranscripciódelesnarracionsapartird’anotacionstaquigràfi-
ques,boiconvertint-leslingüísticamentaunamenad’estàndardvalencianocatalà
quefacilitéslacomprensióaCatalunyainotravésenexcéslanormativafabriana.
7. L’arribada de la dictadura franquista (1939-1975) marcarà profundament
l’etapasegüent,finselpuntquehemconsideratquelesdatesd’iniciifinaldelrè-
gimsónlesquecondicionenelconjuntdelaproducciófolklòrica,enunscasosper
lasubjecció,enaltresperlacontestació,ienqualsevolcaspercircumstànciespu-
ramentcronològiques,cosaquecoincideixambladescripciódelperíodeequivalent
a les Illes Balears. Els esforços institucionals del període anterior s’estroncaren i
cessarenlamajorpartderecerquesfolklòriques,alaqualcosacalsumarlamortde
Francesc Martínez i d’Adolf Salvà als anys 40.
Durantaquestaetapa, seràel folkloremusical elqueaconseguiràunamajor
atenció,enbonamesuraperquèseràpromogutdesdelesinstitucionsfranquistes
com una manera de folkloritzar la diversitat cultural a l’estat espanyol i relegar a
ConCluS ionS
341
un àmbit familiar, local i d’entreteniment la cultura vehiculada en les altres llen-
güesques’hiparlen.
Lainstituciómésrepresentativad’aquesttractamentdelfolkloreperpartdel
franquismeéslaSecciónFemenina,que,atravésdelsCorosyDanzas,promouràel
folkloredescontextualitzatdelseuterritorid’origen,seleccionatimanipulatperquè
lasevaexecuciónocontradiguéselsidearisdelrègim.Larecol·leccióqueesduria
a terme es feia amb l’objectiu de detectar les essencialitats de la nació espanyola
afidedetectar-nelaunitat,cosacontraproduenttenintencompteladiversitatde
llengüesiculturesexistentsi,doncs,l’esforçquecaliaferenlaseleccióiladifusió
d’uns models determinats.
L’Instituto Español de Musicología, en canvi, no aniria tan orientat a la difusió
d’un model sinó a la pura recerca. Hereu de la tasca de l’Obra del Cançoner Popular
deCatalunya,vapromoureconcursosimissionsfolklòriquesbensemblants.Adife-
rència,però,delainstituciócatalana,acíl’abastterritorialeraelconjuntdel’Estat,
larecol·lecciónoesfeiaenclaulingüisticocultural.Tanmateix,lavalidesadeles
recerquesielrigorsóncomparablesa lesde l’ObradelCançoner.D’entre les65
missionsencarregadesafolkloristesdetotl’Estat,n’hivahaver12quecontenien
materialsrecollitsalPaísValencià,entrelesqualsdestaquen,quantitativament,
les de Ricardo Olmos i les de Manuel Palau.
De fet, Manuel Palau esdevindrà una peça central de les campanyes musicals
dutesatermedurantelfranquisme:moltsdelsseusalumnesicompanys(Ricardo
Olmos,MariaTeresaOller,M.DoloresSendra,AntonioChover,SalvadorSeguí…)
l’acompanyarienenlarecercaihaurienformatpartdelesrecerquesdelaSección
Femenina o de l’IEM-CSIC. Però ací hem destacat la figura de Palau, sobretot,
arran de la fundació de l’Institut de Musicologia i Folklore (1948), adscrit a la Ins-
titucióAlfonselMagnànimde laDiputacióProvincialdeValència.Desd’aquest
Institutorganitzariacampanyesderecercamusicalqueprendrien,finalment,un
sentitterritorialiculturalvalencià;i,malgratquel’organismes’adscriviaalaDi-
putacióProvincialdeValència,lescol·laboracionsirecerquess’estenguerenarreu
delpaís.Elsresultatsd’aquestesrecerquesserienpublicatsentresèpoquesenels
Cuadernos de música folklórica valenciana, iniciats l’any 1950 i amb un últim vo-
lum,simésnodemoment,del’any2013.
QuimillorrepresentarialacontinuïtatiampliaciódelprojectedeManuelPalau
seriaSalvadorSeguí.Becatper l’InstitutodeEstudiosAlicantinos,Seguí,que ja
342
haviaparticipatenlesrecerquescoordinadesperPalauenl’InstitutdeMusicologia
iFolklore,començariaperrecórrerlescomarquesvalencianesmeridionalsambun
elevadíssim nombre d’informants i l’aspiració d’elaborar un cançoner comarcalment
representatiu. El resultat seria el Cancionero musical de la provincia de Alicante
(1974a).Vaseraquestprojecteelqueelvaempènyeraelaborar-neund’equivalent
peracadaprovíncia,i,novamentbecat,peròaquestavegadaambcol·laboradors,
mamprendriaunarecercasemblantquedonariallocalCancionero musical de la
provincia de Valencia (1980) i al Cancionero musical de la provincia de Castellón
(1990a). En conjunt, obres de grans dimensions, territorialment representatives i
fonamentadessobreunarecercadefontsoralsextensaideprocedènciadiversa.
Alcostatd’aquestescampanyesmusicals,pocomoltvinculadesambelrègim,
sorgiriatotunaltretipusderecercafolklòricajanoinstitucional,sinóindividual,
esperonatperunesperitcríticigairebécontestatarientantquerepresentariatot
allòqueelfranquismevoliaferdesaparèixer.Parlemdel’obradeManuelSanchis
Guarnerid’EnricValor,enarboradessobreunesforçconstantdedignificaciódela
tascafolklòricaidelcomponentvalencianistaid’autoafirmacióquehianavadirec-
tamentvinculat.SanchisiValorcol·laborarienareconstruirlaidentitatvalenciana
atravésdelsreferents idelpessimbòlicde la literaturapopular,ambunagran
càrregacientífica,enelprimercas,iliterària,enelsegon,quecontribuiriaadotar
lamatèriadelprestigiquehaviaestatperdentacausadelbiaixideològicqueel
franquismes’esforçavaaaplicar-hi.
ManuelSanchisGuarnervaserundelsmésgransintel·lectualsvalenciansdel
seutemps,comdemostràenelsdiversoscampsquevaconrear:història,lingüística,
dialectologia,folklore…unveritablehumanistaques’haviaformatambl’escolade
MenéndezPidalal’Atlas Lingüístico de la Península Ibéricaiquecol·laborariaben
estretament amb Francesc de Borja Moll en l’elaboració del Diccionari català-va-
lencià-balear.Aquestaformació,unidaalatutoritzacióqueexercísobreellundels
prohomsdelesdarreresdècadesdelaRenaixençavalenciana,elcanongeihistori-
ador Josep Sanchis Sivera, i al seu propi compromís cívic amb el poble valencià, el
dotariend’unabased’altnivellperenfrontar-sealesdiversesqüestionsquevolgué
abordaralllargdelasevatrajectòria,ibenespecialmentenelterrenyfolklòric.
Adiferènciademoltsdelsfolkloristesvalenciansprecedents,Sanchisjanose-
riaautodidactesinóquecomptariaamblafonamentacióteoricometodològicaque
liproporcionariaeltreballdecampdialectològicilexicogràficdelasevaformació,
ConCluS ionS
343
quetambétindriaenlaculturapopularuncampdeconreuqueelsdialectòlegsi
lexicògrafshaviencomprèsquecalianodesatendreenlesentrevistes.Ésatravés
d’aquestabaseteòricaqueSanchisidentificaràelfolkloreambunageneracióiuna
classesocialdeterminada,nourbanaireclosaenl’àmbitpopular,cosaqueliperme-
tràformarunobjectiubàsicenlasevarecercaienlesobresquepublicaria:d’acord
amb la Völkerpsychologie,definirlapersonalitatdelsvalencianscomapoble.L’obra
quemillorrepresentaaquestobjectiu,perlatriadematerialsiperl’estudiinicial,
seria Els pobles valencians parlen els uns dels altres(1963-1983),queconstitueix,
alhora,elseuprojectefolklòricmésgran,genuíireeixit.
El conjunt de les seves publicacions sobre literatura popular presenten un to al-
horadivulgatiuierudit,d’ungranrigormetodològicidegranamenitat.Estanela-
boratsd’unamanerasimilar:Sanchisparteixsempredetotselsrecullsdefolklore
previsiaportamaterialsnousdelessevespròpiesentrevistes,cosaqueimplicaun
afany totalitzador del folklore valencià i una voluntat perllongada en la seva obra
declassificar,ordenariestudiartotselsmaterialsexistentsperaconseguirperfilar
ambmésexactitudaquestapersonalitatvalenciana.Desprésd’unaanàlisiaprofun-
didadelsseustreballshemarribatalaconclusióque,enelfons,Sanchistéenment
un projecte de país amb la seva obra; vol dotar els valencians d’una infraestructura
id’unasimbologiaenl’imaginariienelfolklorequehaviaestatinsuficientfinsla
sevaaparició.Iaixòsensedeixardereivindicarlesrecerquesfetesperfolkloristes
valenciansprevisaellmateix.Enaquestsentitcaldestacarlarevisió,ordenació,
adaptació i difusió de Còses de la meua tèrra i del seu autor en Coses de la Marina,
la meua comarca (1970),untreballambquèrecuperavalatascadelfolkloristaalteà
iladonavaaconèixeralsvalenciansenunmomentclauperalreviscolamentde
l’activitat cultural i política del país.
L’altreaspectequecalagrairaSanchisGuarnerés,enelseudiscurscontinuat
sobrelaimportànciadel’estudiilarecol·lecciódelaliteraturapopular,elfetd’ha-
veraconseguitqueEnricValors’interessésperlesrondallesienfesrecol·lecciói
literatura.L’obrafolklòricad’EnricValoresconcentraenlarondallística,ungène-
requenohaviarebutunagranatencióperpartdelsfolkloristesvalenciansi,de
fet,quemainos’haviapresentatsotaunformatderondallari—recordemqueles
Rondalles del poble de Francesc Badenes no era un recull de rondalles, sinó una
versificaciódematerialsnarratiusdediversosgèneres.L’obrarondallísticad’Enric
Valorcomençaalsanys50iprenlaformadefinitivaenl’Obra literària completa
344
(1975-1976).Encaraquelesrondallesvanexperimentarcanvisimportantsperla
literaturitzacióamplificadad’estilrealista,elsargumentsesmantindrienintactes,
aixícomelrespectedeValorperunallenguaacostadaal’oralitatperòalhoraes-
trictamentnormativa.Amés,Valorvaproporcionardiversesdadessobrelarecol-
lecció,desdelllocdeprocedènciaaalgunesnotessobreelsinformants,cosaqueens
permetdefinir-lo,d’acordambOriol(2011),comunliterat-folklorista.
La importància d’EnricValor, però, traspassa la pròpia recol·lecció, que, per
se,noésespecialmentextensa(uncorpustotalde36rondalles).Elfetquelaseva
obradotéselvalencianismeilaliteraturad’unsespaissimbòlicsimíticscontribuïa
aferdelarondallaunelementdereivindicaciónacional.Però,amés,alsanys80,
ambtotselscanvisculturals,legislatius,escolarsisociolingüísticsdelfinaldela
dictadurail’inicidel’etapademocràtica,Valoresdevinguéunhome-símbolgràcies,
enpart,alapromocióencentreseducatiusicursosdeformacióirenovaciópedagò-
gica.Sentl’obradeValorunadelespoquesdelaliteraturavalencianaquepodrien
adreçar-sealpúblicinfantil—totiqueestavenescritesperaunpúblicadult—,so-
bretotgràciesalesadaptacionsdeRosaSerrano,aquestsmaterialss’utilitzariena
l’escolaperal’ensenyamentdelallenguacatalanai,alhora,aprofitarienperquèels
mestresfossenconscientsdelaimportànciailautilitatdelarecol·lecciófolklòrica,
queexperimentariauncreixementespectacularapartirdelsanys80.EnricValor
seriaelprincipalmodel i referentperadiversesgeneracionsdevalenciansque,
emulantlasevapràctica,contribuirienaeixamplarelgruixdereculls folklòrics,
especialment rondallístics.
8. L’estudidelarecol·lecciódelaliteraturapopulardesd’unpuntdevistahis-
tòricenspermetresseguirdiversestendències,movimentsiautorsoobresclauen
eltemps.Unatendènciainteressantderesseguirésladualitatentreindividus i
institucions;arabé,aquestadualitatnoésdisjuntiva,entantquelaimportància
d’algunsd’aquestsindividusés,precisament,elseupaperenlesinstitucions,com
elcas,enpart,deFrancescMartínez,oelcasdeManuelPalau.Jahemvistque
abansde1912elfolklorealPaísValenciànofouobjected’estudidecapinstitució:
tampocnohaviaestatdelimitatcomamatèria,itansolsespotdestacarelcentre
excursionistadeLoRatPenat,però,sobretot,peroposicióalatascadutaatermeen
altresterritorisdeldominilingüístic,especialmentaCatalunya,onsíquehihau-
riatotaunainfraestructura.EnaquestperíodeconvédestacarlatascadeJoaquim
ConCluS ionS
345
MartíiGadeaideFrancescBadenesDalmaupelquerepresentenperalconjuntde
la folklorística valenciana, per funcionar com una mena de referent en la tradició de
la literatura popular.
El període entre 1912 i 1939 es caracteritza, precisament, per l’arribada del fol-
klorea les institucions,demaneraquejaentindremalgunesqueserancapaces
d’organitzar la recerca d’una manera programada. Si ens centrem en les valencia-
nes,parlemdelaSecciód’EtnografiaiFolkloredelCentredeCulturaValencianai
de la tasca en el Boletín de la Societat Castellonenca de Cultura. Són les primeres
institucionsvalencianesques’hidediquen;laseguirà,enelperíodesegüent,l’Ins-
titut de Musicologia i Folklore de la Institució Alfons el Magnànim, ja als anys
50,i,ambunpesllavorsencarareduït,l’InstitutodeEstudiosAlicantinosafinals
delsanys60amblabecaques’enduguéSalvadorSeguí.D’institucionsdeforadel
PaísValenciàonhihaaportacionsvalencianesn’hihatambéquatre:elLlegendari
Popular Català i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya en els anys 20-30 i la
Sección Femenina i l’Instituto Español de Musicología durant la dictadura.
Alhora que despertaven les primeres institucions, tindrem un dels individus
mésactiusenelfolklorevalenciàirenovadorsdelpanorama:FrancescMartínez,
que estariadarrerede la campanyadelCentredeCulturaValenciana, del qual
tambéformariapartAdolfSalvà.Lesaltresaportacionsindividualssobrelesquals
calinsistir,jadesprésdelaguerra,sónlesdeManuelSanchisGuarner,ambvoca-
ciódeconjuntperalPaísValenciàitambéperalsterritorisdellenguacatalana;i
d’EnricValor,que,totihaverfetunaaportaciómésmodestaalfolklore,tinguéuna
repercussiómoltmésnotable.
9. Siobservemaralestendènciesrelacionadesambl’estuditeòricdelfolklore,
disposemd’un text gairebé fundacionalper a aquest estudi teòric ambel pròleg
de Badenes Dalmau a Còses de la meua tèrra. Anteriorment hi havia hagut algu-
nesaproximacionsalfetfolklòricsobretotambInzengadesdelamusicologia,però
aquestfolklorista,totihaverelaboratunrecullambcançonsvalencianes,noera
valenciànihaviaconcebutelconjuntdelarecercaenclauvalenciana,aixíquees
potdirqueelprimervalenciàafer-hovaserBadenesDalmau.Evidentment,és
durant el període de la institucionalització que el folklorenecessita ser definit i
acotatcomacampd’estudiperpoderemprendrelarecercaadequadament,iaixí
ésquecalexplicarl’aportacióteòricad’ÀngelSánchezGozalboalsidelBSCC per
346
a iniciar la recerca a través dels qüestionaris, influït per laVölkerpsychologie i,
per tant, amb un objectiu identitari. El seguirà Francesc Martínez amb els seus
textos per als Anales del Centro de Cultura Valenciana i,sobretot,ambelpròleg
a l’Arreplega de llegendes, tradicions y costums (1927a)quecontéaportacionsde
caireteoricometodològici,també,aquellrepàsbiobibliogràficpelstextossobrecul-
turapopularanteriorsicontemporanisalseuestudi:eralaprimeraaproximació
al’estudidelfolkloreenclauhistòrica.Desprésdel’aportacióteòricadeMartínez,
convéconsiderarlacontribuciódeLluísFullanaenelpròlegalRefraner valencià
(1928) en un estudi històric sobre la recol·lecció paremiològica i fraseològica al
PaísValencià.JamoltsanysdesprésseràManuelSanchisGuarnerqui,endiver-
sespublicacionsalllargdelasevatrajectòria,analitzaràl’estudidelarecol·lecció
folklòrica amb perspectiva diacrònica i lamentarà l’exigüitat de l’aportació dels
renaixentistesvalencians.Alhora,Sanchisvaserundelsgransteòricsvalencians
pel fet de tenir una bona formació i haver exercit el treball de camp. Els diversos
pròlegsiarticlesqueconfigurenlasevaaportacióalfolklore,peròtambéelsllibres
pròpiamentdits,contenenmoltesapreciacionsllargamentargumentadessobrela
teoriaielmètodefolklòric.Lasevaobrapunteraenaquestsentitésl’estudiinicial
d’Els pobles valencians parlen els uns dels altres,oncombinasociologia,etnografia,
antropologiailiteraturapopularambunareflexiósenseprecedentssobregèneres
folklòricsterritorialmentlocalitzats.Aquestestudiveniatambédeterminatperla
Völkerpsychologie i una concepció encara classista i generacional d’un folklore en
extinció;peròseriabàsicaperalaconfiguració,dinsdelseuprojecte,d’unconjunt
de referents necessaris per a la reconstrucció cultural del País Valencià.
Paral·lelamental’estuditeòricdelfolklores’observaunatendènciageneralit-
zadadelsautorsperesforçar-seadignificarlamatèria,llargamentconnotadacom
a menor per associar-se a una classe social popular i generalment analfabeta i, per
tant,perrestaral’ombradel’estudidelaliteraturacultaielaborada.Aaquesta
mancadeprestigiencaracalsumarelsmovimentsdelrègimfranquistaperconver-
tirelfolkloreenfolklorisme,unaarmaideològicaperreduirlesllengüesicultures
noespanyolesalpurentreteniment,alcolorlocal.Contraaquestesconcepcions,ja
BadenesDalmau,enelpròlegquetanthemcitat,exalçalaliteraturapopularili
atorganosolspropietatsdebellesa,sinótambéelreconeixementdelainfluència
sobrelaliteraturacultailapossibilitatqueelpobleanònim,inosolsunsuposat
savicultecreador,participésdel’elaboraciódelsmaterialsfolklòrics.Tambéhem
ConCluS ionS
347
pogutanalitzarl’evoluciódel’obraideldiscursdeFrancescMartínezenaquestsen-
tit:desd’unstextosinicialsonmanifestaalgunesreservescapalfolklore,passant
perlanecessitatdejustificar-loatravésdel’exegesidelQuixot,arribaaigualar
elsestudisfolklòricsaqualsevolaltramatèria,inclosalafilosofia,enlescridesdels
AnalesdelCentredeCulturaValenciana.Novament,però,seràSanchisGuarner
quiexcel·liràenaquestatascadedignificació,començantperlanegaciódetemes
menorsiseguintperlapròpiapràcticaipelseudiscurs,queconvenceriaEnricVa-
lorperalarecol·leccióilaliteraturitzaciódelesrondalles.Valor,indirectament,
creantunproducteliterarid’altnivellapartirdelquepoguéarreplegardel’orali-
tat,dignificavaeltreballdelsfolkloristesicontagiariaelgustperlarecercaales
generacions vinents.
10. Podemferunavaloració,ara,delestendènciesobservablespergèneresfol-
klòrics.Larecol·lecciópergèneresdiferenciatss’esdevésobretotenelcampmusi-
cal,ondesdelprincipiiduranttotselsperíodesquehemestudiatexistiranrecol-
leccionsexclusivamentsobreel cançoner.Lesmiscel·lànies folklòriquesabunden
sobretotenelsprimerstempsdelfolklore,ambJoaquimMartíiGadea,Francesc
Martínez i Adolf Salvà com amàxims exponents d’aquesta pràctica, per bé que
Martínez, per condicionants externs (els Jocs Florals i el Llegendari Popular Cata-
là),tambéelaborariadosrecullscentratsenelgènerellegendari.Ambeltemps,si
mésnodurantlesetapesestudiades,s’observaràunamajorespecialitzaciódeles
publicacionsfolklòriques.Així,encaraqueSanchisGuarnervatreballarungran
nombredegèneres,cadascunteniaelseupropirecull:elcançonerenelCançoneret
valencià de Nadal; la paremiologia en el Calendari de refranys i en Els vents segons
la cultura popular; i, encaraqueEls pobles valencians parlen els uns dels altres
inclougèneresmoltdiversos,espotconsiderarqueenconjuntenrepresentenun
desol,segonsl’estudideSanchis,queespotencabirsotaladenominacióde«dites
tòpiques».Igualment,EnricValoresdedicariatansolsalarondalla—encaraque
els seus rondallaris inclourien alguna llegenda.
Laconclusiómésclaraiquejahemavançatalllargd’aquesttreballésque,al
PaísValencià,larecopilaciódelcançoneréslaquegaudeixdeméssalutimillor
fortuna,desdelsinicisialllargdetotselsperíodesd’unamaneraintensaiqualita-
tivamentadequadagairebédesdelprincipi.Laraófonamentald’aquestaqualitat
éssenzilla:peralarecol·lecciódelcançonercal,normalment(siesvolentranscriu-
348
relesmelodies)unaformaciómusicalextra,cosaque,enprincipi,norequereixla
recol·lecciódematerialsestrictamentverbals;certament,unarecol·leccióadequada
delsmaterialsverbalspassanecessàriamentperunabonaformació,peròn’hiha
prouaestaralfabetitzatsil’únicquesecercaésconsignarelstextosrecollits,sense
entrarenlametodologia.Aquestaformacióextraquetenenelsmúsicséslaqueels
permethaverd’ajustarleslletresalesmelodiesi,pertant,ser-hifidels.Enelscasos
menysfidelsal’oralitat,trobaremalgunsarranjamentsiharmonitzacionsperquè
les partitures poguessen ser interpretades per altres instruments, principalment
per a piano, o en altres casos senzillament per embellir-les o per compassar-les i
ajustar-les al seu tempo o a una tonalitat; en tot cas, el transport de les melodies per
alainstrumentaciómusicalo,finsitot,l’harmonitzacióielspetitsarranjaments
podrienserelsequivalentsalqueentextosnarratiusconsideremliteraturització.
Elpassegüent,enmúsica,ésl’úsdematerialsdebasefolklòricaperalacomposició
musical; en literatura, la creació a partir d’alguns elements d’arrel popular; ni en
uncasnienl’altre,però,espodenconsiderarjad’interèsperal’estudidelarecol-
lecciófolklòrica.
Elprimerdocumentmusicalquehemanalitzatenelnostreestudi,d’Eduardo
XiménezCos,és,defet,elprimerquehemlocalitzatd’interèsfolklòricielquepro-
posemcomadatainicialdelnostretreball(1873),entantquerepresentad’alguna
maneraelpesdelsrecullsmusicalsenlanostrahistòriadelfolklore.Aquestiel
petitreculldeValènciadeJoséInzenga (1888)presentenalgunsarranjaments i
harmonitzacions,peròsónunamostraqueelcançonerjaeraconsideratfinsitot
abansqueapareguerenlesprimeresmiscel·làniesdeMartíiGadea.Enelperíode
següent, la recopilació del folklore musical passarà per uns anys daurats a partir de
1922 gràcies a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, sobretot amb les contri-
bucions dels germans Sansalvador i de la missió de Joan Just i Josep M. Roma, amb
unagrancurametodològicaqueesdeualesdirectriusdelainstitució.Aquestes
recerques,amés,estanbencontextualitzadesambl’entorngeogràficisocial,jaque
esdemanavaunamemòriaalsmissionersperquèhiconsignarentotselsaspectes
relacionatsamblasevaexperiènciaeneltreballdecamp.Finalment,durantels
anysdedictaduralarecol·lecciódelfolkloremusicalserial’únicaqueelrègimpro-
mouriaatravésdelessevesinstitucions,bàsicamentamblaSecciónFemeninai
elsseusCorosyDanzasi,ambmésencertmetodològic,ambl’InstitutoEspañolde
Musicología.Laprimerainstitucióvalencianaquecoordinariaunarecercamusical,
ConCluS ionS
349
nosolslaprimeradelfranquisme,sinódetotselsanysestudiats,serial’Institut
de Musicologia i Folklore de la Institució Alfons el Magnànim, sota la coordinació i
lasupervisiódeManuelPalau.Unsanysdesprés,serial’InstitutodeEstudiosAli-
cantinosquibecariaSalvadorSeguíperferunaextensarecercaperlescomarques
valencianesdelsud;publicadaaquestarecerca,laFundaciónMarch,primer,ila
InstitucióAlfonselMagnànim,després,subvencionarienSalvadorSeguíiunpetit
equipdemúsicsfolkloristesperferelmateixtreballperalescomarquescentralsi
septentrionals,amblaqualcosatotelterritoriquedariasistemàticamentretratat
atravésdelcançoner.Sidecas,l’únicaspectequeespotretraurealsmúsicsfolklo-
ristesésunacertadeixadesaenlaclassificaciódelescançons,ambcriterisgene-
ralmentbarrejats(classificacionsalhoratemàtiques,funcionalsicontextuals,per
exemple)ievitantunesforçbédeposadaencomúobédeponderarambprofunditat
laclassificaciódelcançonerapartirdecriterisclaramentdelimitatsidescrits.Això,
quanproposenclassificacions,quenosempreesdónaelcas.Detotamanera,deu
implicarunesforçd’unagrandificultatatesaladiversitatdecançonsid’aspectesa
considerar, tant de tipus literari com de tipus musical.
Pelquefaalaparemiologia,estractad’ungènered’unallargatradiciósobretot
dinsdelcampdelalexicografiaielstresorslingüístics,nodirectamentvinculada
alsestudisilesrecopilacionsdetipusfolklòriciapartirdel’oralitat.ElpareFulla-
na,enelpròlegalRefraner d’Alberola i Peris —un Refranerquetéuntod’inventari,
mésquenopasdetreballfolklòric—,remuntaunsseglesarrerelarecol·lecciópare-
miològica,ambCarlesRoscomundelsmésgransexponents.Desd’unpuntdevista
folklòric,podemcitarelsintentsdeMartíiGadeaenaquestsentit,sobretotperquè
ésundelspocsque,enelseuafanyd’explicarcuriositatssobreelsvalenciansipot-
sertambéperlasevadedicacióalalexicografia,síqueexplicariasemànticamenti
contextualmentmoltesdelesparèmieso«modismes»querecolliria.FrancescMar-
tínez,encanvi,comAlberolaiPeris,eslimitariaalmerinventariordenatalfabèti-
cament;unapràcticatambéseguidaperGaetàHuguetiJoanM.Borràs.Elprogrés
enelsestudisfolklòricsrespected’aquestgènereelrepresentalacampanyadela
SocietatCastellonencadeCulturaambelsseusqüestionaris,quepreguntavenper
dadescontextuals,semàntiquesisobreelsinformants,seguintelmodeldel’Arxiu
d’Etnografia iFolkloredeCatalunya.Finalment,ManuelSanchisGuarner, tant
amb Calendari de refranys com amb Els vents segons la cultura popular assaja una
mínimaclassificacióque,sobretot,quedaràbenperfiladaambl’estudiinicialenEls
350
pobles valencians parlen els uns dels altres;elreculldeparèmiesenaquestaobra,a
més,inclouunaclassificaciódetipusgeogràfic.
Elgèneredelallegendavacridarl’atenciódelsescriptorsromàntics,peròmés
comaexcusaperalacreacióquenocomaelementperalareplegafolklòrica.Així
mateix,seran,sobretot,llegendesitradicionselquetrobaranelsexcursionistesva-
lenciansenlesseveseixidesalspoblesvalencians,queajudarienacompletarinfor-
macionssobretotdetipushistòric,peròquenorecolliriendeformasistemàticani
programada.ÉsambFrancescMartínezqueelgènereprenembranzida,tantambla
sevamiscel·làniacom,sobretot,ambl’Arreplega de llegendesde1927i,mésencara,
amb la seva contribució al tercer Concurs del Llegendari Popular Català, amb un re-
culldellegendesquevoliaabastarelconjuntdelterritorivalenciàiambunaextensa
documentaciódetextosaparegutsenlapremsaperiòdicaienaltrespublicacionsde
tipusméshistòricoassagístic.L’altracontribuciósignificativaalllegendarivalencià
ve de la mà de Sara Llorens i les seves Llegendes alacantines, una obra de caracte-
rístiquesexcepcionalspelcontextdeproduccióitambéperlametodologiaemprada,
inaudita al País Valencià.
LarondallavasermotiudetransformaciópoèticaperaFrancescBadenesDal-
mau en Rondalles del poble(1900),ontambéinclouriaiversificariaaltresgèneres
narratius.Lesmiscel·làniesdeMartíiGadea,FrancescMartíneziAdolfSalvàtam-
bén’inclourien,perònoseràfinsal’arribadad’EnricValorquenotrobaremreculls
exclusivamentrondallístics.Valor,amés,ampliaeltipusderondallesques’havien
recollit,especialmentpelquefaalesrondallesmeravelloses,ilesdotadeprestigi
amblaconseqüènciaúltimadel’esclatderondallistesdurantelsanys80-90.Acom-
paraciódeCatalunyailesIllesBalears,quetinguerengransexponents,sobretot,
en Joan Amades i Antoni Maria Alcover, respectivament, al País Valencià la ronda-
llaésungèneremoltmésdeficitaridurantl’espaitemporalestudiat.
L’oració popular seria treballada, sobretot, per Francesc Martínez, Adolf Salvà i
lesrecerquesdelaSocietatCastellonencadeCultura,acídenouambungrandes-
plegamentteoricometodològic,comenelcasdelrefranyer.Larestadegèneresfol-
klòrics(endevinalles,succeïts,anècdotes,etc.)calanaracercar-los,sobretot,enles
diversesmiscel·làniesdeJoaquimMartíiGadea,FrancescMartíneziAdolfSalvà.
11. Pelquefaa lestendènciesperterritoris,engeneral,espotdirquetotel
PaísValenciàestrobaforçabenrepresentatquantarecullsfolklòrics,encaraque
notantquantagèneres.Elprimertreballquetéunavoluntattotalitzadoraésel
ConCluS ionS
351
Llegendari valencià de Francesc Martínez, presentat al Concurs del Llegendari de
1929.Mésavant, lesdiversescampanyesmusicalsdutesatermedurantelfran-
quismetindrantambéinterèsarecollirmaterialsdetotelPaísValencià,encara
queenelstreballsdel’IEM-CSIClescomarquesmillorrepresentadessónlesdel
nord, i en els Cuadernos de música folklórica valenciana, les centrals. Sobretot,
trobaremaquestavoluntattotalitzadoraenelstresgranscançonersdeSalvador
SeguíientoteslesobresdeManuelSanchisGuarner:enelCançoneret valencià de
Nadal i, sobretot, en Els pobles valencians parlen els uns dels altres per a tot el País
Valencià; i en el Calendari de refranys i Els vents segons la cultura popular,amés,
perprimeravegadaperpartd’unfolkloristavalencià,ambvoluntatqueelsreculls
fossenrepresentatiusdetoteldominilingüístic.Aquestavoluntattotalitzadoraen
l’obradeSanchisGuarners’explicaperfectamentdinslescoordenadesideològiques
del seu projecte de país, de voler dotar la cultura valenciana d’un conjunt de refe-
rentssòlidsiqueabracessentotelterritori.Elsgèneresfolklòricsqueapareixen
representats en tot el País Valencià, doncs, són les cançons, les llegendes, les «dites
tòpiques»iunapartimportantdelaparemiologia—larelacionadaambelcalendari
i amb els vents. Dels grans gèneresdelfolklore,noméslesrondallesnotenenrecol-
lectors d’arreu del territori entre 1873 i 1975.
Caldir,però,quelamajoriadetreballssónparcialsisolenabastarunodiver-
sospoblesounaodiversescomarques.Agranstrets,lescomarquesseptentrionals
valencianes apareixen ben representades, evidentment, en les campanyes de la So-
cietatCastellonencadeCulturasobreparemiologia ioracions,peròtambéenles
recerquesdelcançonerdelamissióJust-Roma;lescomarquescentralsapareixen
representadessobretotenelsrecullsd’Inzenga,enlescròniquesdelesexcursions
de Lo Rat Penat i en el recull de López-Chávarri per a l’OCPC; les centrals-meri-
dionals (l’àrea de l’Alcoià-Comtat, la Vall d’Albaida, etc.) han estat espigolades per
lesmiscel·làniesdeJoaquimMartíiGadea,elstreballssobreelcançonerdelsger-
mans Sansalvador, i els rondallaris d’Enric Valor; i la comarca de la Marina Baixa
hagaudit de tres recol·lectorsque s’hihandedicat ambprofunditat endiversos
gèneresfolklòrics:FrancescMartíneziAdolfSalvàentotamenadegèneres,iSara
Llorens en el llegendari.
12. Òbviament,unahistòriade la literatura, tambéde la literaturapopular,
nopotseruntreballexhaustiupelquefaaautorsipublicacions:algunsquedaran
almargepertenirunpapermésaviatsecundarioperformarpartdecircuitsmés
352
localsidemenysrepercussiópública.Tanmateix,aquestaésunadeleslíniesd’in-
vestigacióqueespodràobrirapartird’aquesttreball,delamateixamaneraquees
podràestudiarsiaquestesobresoaquestsautorsespodenadscriurealsperíodesi
movimentsdescritsisicomparteixenonocaracterístiquesambelsques’hananalit-
zatací.Elnostreobjectiuprincipaleraelresseguimentcronològicdelarecol·lecció
delfolkloreverbaliladescripciódelsprincipalsperíodes,tendències,institucions,
autors i obres que conformen aquest eix temporal, però és evident que a partir
d’aquesttronchihauràalgunesaltresbranquesquepodrandonaraltresfruits.No
ens capdubte, però, que aquestes altres produccionspodran relacionar-se sense
gairesdificultatsambalgundelsaspectesquehemexaminatenelnostretreball.
L’altralíniaderecercaevident,delaqualaquesttreballformaràlabase,ésla
descripció, l’anàlisi i la valoració de les institucions, dels autors i de les obres pos-
teriorsa1975.Encaraquehemavançatalgunestendènciesfutures,sobretotper
alsanys80-90ambl’esclatd’ensenyants-folkloristesiderondallaris,entenemque
aquestaaltrarecercahadenodrir-sed’unametodologiad’anàlisiid’estudimínima-
mentdiferent,perunaraóbàsica:moltsdelsautorsifolkloristesdelperíodeque
s’encetaapartirde1975sónencaravius,amblaqualcosaencarase’lspotentre-
vistariespotaconseguirinformacióapartird’altresviesmésenllàdelarecerca
bibliogràficaid’arxiu.Aquestfets’ampliamésencarasiesvoltenirenconsideració,
també,l’apariciódelsmitjansdigitalsidelesbasesdedades,queamplienirees-
tructuren lamaneradeduraterme idifondre larecerca folklòrica.Unarecerca
d’aquestescaracterístiques,comésnatural,hauràdeserconscientdelamancade
perspectiva,sobretotperalnoumil·lenni,ihauràdedecidirsiaspectescoml’en-
trada del folklore en els estudis universitaris o l’homologació de la recerca arreu del
dominilingüísticsón,ono,aspectessuficientsperassenyalarcanvisd’etapao,si
mésno,detendència.
Unaltreestudiinteressantquepotsuscitaraquesttreballésl’anàlisidelsan-
tecedents per al folklore valencià. Certament, el folklore com a disciplina naix al
segle xix,peròanteriormentl’oralitattambéhaviaformatpartdelaliteratura,i
fórainteressantentendreenquinamesuraidequinamanerapoguéesdevenir-sei
com,alremat,totplegatpodrienserantecedentsqueacabariendesembocantenels
primerstextosromànticsd’alguninterèsfolklòricperalsvalencians.Ésadir,fóra
una proposta interessant l’elaboració d’un treball anàleg al de Cocchiara (1971) per
al País Valencià.
ConCluS ionS
353
Finalment,somconscientsquel’interèsd’untreballcomelnostrequedasupe-
ditat a la realització d’estudis comparatius respecte de la resta del domini lingüís-
tico,també,respected’altrespoblesoregions.Elsestudiscomparatiuspermeten
ponderarambmésprecisiótotselstermescomparats,situar-losenunabalançai
observarlespossiblesrelacionsques’hiestableixen.Alllargdelnostretreballhem
volgutnodesatendreaquestaspecte,almenysagranstrets,respectedelahistòria
de la literaturapopular catalanaenconjunt,però fóra interessantaprofundir-hi
ambmésdetall,observar-nelesconcomitànciesentotselsnivellsitoteslestendèn-
cies;iaconseguir,així,unavaloraciómésprecisaperalesconcrecionstextuals,els
movimentsliterarisielsfenòmensculturalsquehemanalitzat.
***
abrEviaturEs
AEFC: Arxiud’EtnografiaiFolkloredeCatalunya.
ALPI:AtlasLingüísticodelaPenínsulaIbérica.
ATU: índexdetipusrondallísticsAarne-Thompson-Uther(Uther2004).
AVL:AcadèmiaValencianadelaLlengua.
BSCC: BoletíndelaSociedadCastellonensedeCultura.
CCV:CentredeCulturaValenciana.
DCVB: Diccionaricatalà-valencià-balear.
IDEA: RevistadelInstitutodeEstudiosAlicantinos.
IEA:InstitutodeEstudiosAlicantinos.
IEC:Institutd’EstudisCatalans.
IEM-CSIC: InstitutoEspañoldeMusicologíadelCentroSuperiordeInvestigacio-
nesCientíficas.
IIFV: InstitutInteruniversitarideFilologiaValenciana.
IMF: InstitutdeMusicologiaiFolklore.
LUEV:Lleid’ÚsiEnsenyamentdelValencià.
OCPC: ObradelCançonerPopulardeCatalunya.
SCC: SocietatCastellonencadeCultura.
***
bibliografia primària
AccióValencianista (17/11/1920): «AccióValencianista.JoaquimMartíGadea»,La
correspondencia de Valencia, p. 2.
AjuntamentdeDénia& Institutd’EstudisJuanGil-Albert ([1888-1889]1988):El
archivo, iii, ed. facsímil, Alacant, Ajuntament de Dénia / Institut d’Estudis
Juan Gil-Albert.
Alberola, Estanislau & Manuel Peris [1928]: Refraner valenciá. Colecció de refráns populars, València, Arte y Letras.
Amades,Joan(1958):«Rondallesil·lustrades.Contribucióalsestudisuniversalsdela
rondalla»,Anales del Centro de Cultura Valenciana, 41, p. 3-28.
[Alcover,AntoniMaria](1912):«RessenyadeCosesdelamevaterra(laMarina)»,
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana 7, núm. 5 (agost, 1912), pp. 123-
124.
Arxiud’EtnografiaiFolkloredeCatalunya(=AEFC)(1917):Estudis i materials, vol.
ii,Barcelona,Arxiud’EtnografiaiFolkloredeCatalunya.Disponibleenlínia.
URL:<https://archive.org/details/arxiudetnograf1v2carr>.
BadenesDalmau,Francesc (1897):Mariola: llegenda del temps de les Germanies,
València,EstampadeJosephCanales.
BadenesDalmau,Francesc(1900):Rondalles del poble, Barcelona, Estampa de Fran-
cesch Badia.
BatallerCalderon,Josep(1986):Contalles populars valencianes,València,Edicions
Alfons el Magnànim.
BatallerCalderon,Josep(1999):Les rondalles Valencianes, Gandia, Centre d’Estudis
i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.
BatistaiRoca,JosepM.(1922):Manual per a recerques d’Etnogra a de Catalunya,
Barcelona, AEFC.
BlascoIbáñez,Vicent(1883):«LaTorredelaBoatella.Llejenda»,Lo rat-penat. Calen-
dari Llemosí, pp. 81-88.
358
Boïls,JoanB.&EnricMut(2013):Cuadernos de música folklórica valenciana. Tercera
época, 4. Cançoner de Guadassuar,València,InstitucióAlfonselMagnànim.
Borja, Joan (2016):Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines,
Alacant, Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Catalana.
BorràsiJarque,JoanM.(1932-1954):«Proverbisimodismes»,Boletín de la Sociedad
Castellonense de Cultura, xiii, pp. 177-182, 255-261, 356-359, 427-432; xiv, pp.
281-282, 385-386, 447-453; xv, p. 171-172, 242-247; xvi, p. 71; xxv, pp. 157-160,
243-245; xxix, pp. 272-273; xxx, pp. 85-86, 246.
CarreresZacares,Salvador(03/04/1923):«Defolklore.ComocelebrabanlasNavida-
desnuestrosantepasados»,Las Provincias, 03/04/1923, p. 1.
Centred’EstudisContestans(1998):Cançons de Cocentaina i. Recopilades l’any 1923
per Just Sansalvador i Cortés, Cocentaina, Centre d’Estudis Contestans / Ins-
titut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Centre d’Estudis Contestans (2007): Cançons de Cocentaina ii. Recopilades l’any 1924 pels germans Joaquim i Just Sansalvador i Cortés, Cocentaina, Centre d’Estudis Contestans /
Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert / Ajuntament de Cocentaina.
CentrodeCulturaValenciana(=CCV),(1928):Anales del Centro de Cultura valenci-
ana,València,ImprentadeHijosdeF.VivesMora.
CentrodeCulturaValenciana(=CCV),(1929):Anales del Centro de Cultura valenci-
ana,València,ImprentadeHijosdeF.VivesMora.
CentrodeCulturaValenciana(=CCV),(1930):Anales del Centro de Cultura valenci-
ana,València,ImprentadeHijosdeF.VivesMora.
CentrodeCulturaValenciana(=CCV),(1931):Anales del Centro de Cultura valenci-
ana,València,ImprentadeHijosdeF.VivesMora.
Chover,Antonio(1951):Cuadernos de música folklórica valenciana, 4-5. Canciones,
danzas y pregones de Tabernes de la Valldigna,València,InstitutodeMusico-
logía y Folklore, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de
Valencia.
CortilsiVieta,Josep(1886):Ethologia de Blanes, Barcelona, Verdaguer.
BiBl iograf ia pr imàr ia
359
[Delpont,Juli](1912):«Livresetrevues:Còses de la meua tèrra»,Revue Catalane 6,
núm. 62 (15 de febrer de 1912), p. 64.
Delpont,Juli(1921):«Còses de la meua tèrra: la Marina per Francesc Martínez i Mar-
tínez»,Montanyes Regalades: Revista Tradicionalista de l’Escola del Canigó 6,
núm. 68 (agost 1921), p. 119.
Diario de Valencia(06/11/1916):«HomenajeaMartíGadea»,Diario de Valencia, Año
VI, Número 2038, p. 2.
Diario de Valencia(17/11/1920):«D.JoaquínMartíGadea.CurapárrocodeMislata»,
Diario de Valencia, p. 2.
Farnés,Sebastià[1929-1933]:«Bibliografia folklòrica. - Refraner valencià:col·lecció
de refranys populars, recopilats per n’Estanislau Alberola i en Manuel Peris,
mestresenGaiSaber.València»,Arxiu de Tradicions Populars, vol. 1, núm. 3,
p. 187.
FundacióConcepcióRabellCibils,Vda.Romaguera(1929):Obra del Cançoner Popu-
lar de Catalunya. Materials, vol. iii, Barcelona.
Fuster,Joan(ed.)(1959):Un món per a infants. Primer llibre de lectura,València,
Successor de Vives Mora.
Granell,JoanBaptista(1884):«LaVergedeSales.Romançbasatenunaantigatra-
diciódeSuecadelany1361»,Lo rat-penat. Calendari Llemosí, pp. 84-87.
Grimm,Jakob&WilhelmGrimm(1812-1815):Kinder- und Hausmärchen, Berlin,
Realschulbuchhandlung.
Grimm,Jakob&WilhelmGrimm(1846-1848):Contes de la famille, par les frères
Grimm, traduits de l’allemand par N. Martin et Pitre-Chevalier, París, J. Reno-
uard et Cie.
Grimm,Jakob&WilhelmGrimm(1855):Contes choisis des frères Grimm, traduits
parFrédéricBaudryetillustrésparBertall,París,Hachette&Cie.
Grimm,Jakob&WilhelmGrimm[1879]:Cuentos escogidos de los hermanos Grimm,
traducidos del alemán por D. José S. Viedma, Madrid, Imprenta de Gaspar y
Roig.
360
Grimm,Jakob&WilhelmGrimm[1919]:Contes d’indants i de la llar, traducció de
Carles Riba, Barcelona, Editorial Catalana.
Grimm,Jakob&WilhelmGrimm[1921]:Contes d’indants i de la llar. Segona sèrie,
traducció de Carles Riba, Barcelona, Editorial Catalana.
Guarner,Luis(01/02/1924):«DonFranciscoRodríguezMarín»,Las Provincias. Dia-
rio de Valencia, p. 3
Guichot,Alejandro(1922):Noticia histórica del folklore. Orígenes en todos los paí-
ses hasta 1890. Desarrollo en España hasta 1921, Sevilla, Hijos de Guillermo
Álvarez.
GustavinoRobba,Severino(10/03/1919):«RodríguezMarínyMartíGadea», Diario
de Valencia, p. 1
Hoyos,Luisde&NievesHoyos(1947):Manual de folklore, Madrid, Revista de Occi-
dente.
Huguet,Gaetà(1920-1922):«Fraseologíavalenciana»,Boletín de la Sociedad Caste-
llonense de Cultura, i, pp. 26-27, 33-35, 84-86; iii, pp. 156-158, 198-201, 251-253.
IDEA (1969):Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 2, Instituto de Estudios
Alicantinos.
IDEA (1971):Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 5, Instituto de Estudios
Alicantinos.
IDEA (1976):Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 6, Instituto de Estudios
Alicantinos.
Iglésias,Narcís(2007):Epistolari de l’oficina romànica, Barcelona, Publicacions de
l’Abadia de Montserrat.
InstitucióPatxot (1925):Llegendari Popular Català. Concurs de 1926, Barcelona,
TipografiaCasaMiquel-Rius.
InstitutodeEstudiosAlicantinos(1973):Memoria 1973, Alacant, Instituto de Estu-
dios Alicantinos.
Inzenga,José(1888):Cantos y bailes populares de España. Galicia. Valencia. Mur-
cia, Madrid, Unión Musical Española.
BiBl iograf ia pr imàr ia
361
La correspondencia de Valencia(31/07/1906):«LosJuegosFloralesdel’Antigor»,La
correspondencia de Valencia, p. 3.
La correspondencia de Valencia(06/11/1916):«Noticiaslocales», La correspondencia
de Valencia, p. 2.
La correspondencia de Valencia(18/11/1920):«EnelCentrodeCulturaValenciana»,
La correspondencia de Valencia, p. 1.
Las Provincias: diario de Valencia(31/07/1906):«En“L’Antigor”–JuegosFlorales»,
Las Provincias: diario de Valencia, p. 2.
Las Provincias: diario de Valencia (21/10/1916):«Valencia»,Las Provincias: diario de
Valencia, p. 1-2.
Las Provincias: diario de Valencia(18/11/1920):«EnelCentrodeCulturaValenci-
ana»,Las Provincias: diario de Valencia, p. 2.
Las Provincias: diario de Valencia(19/11/1920):«Lastertuliasde“LoRat-Penat”»,
Las Provincias: diario de Valencia, p. 1.
Las Provincias: diario de Valencia(15/02/1929):«Valencia»,Las Provincias: diario
de Valencia, p. 2.
LermaSerra,Amadeo(1951):«CostumbrestradicionalesdePicassent»,Anales del
Centro de Cultura Valenciana, 28, pp. 275-278.
Llatas, Vicente (1946-1947): «Folklore villarense», Anales del Centro de Cultura
Valenciana, 14 (1946), pp. 51-52; 15 (1946), p. 118; 17 (1947), pp. 101-102.
Llombart, Constantí (1887): La copa d’argent: llegenda del segle XVI, València,
Emprenta de Joseph Ortega.
Llombart,Constantí(1888):«LamortdelConqueridor.Llegendadelseglexiii»,La
Renaixensa 18, núm. 37-40, pp. 297-304.
LlorénsBarber,Ramón(1983):Diccionario de Altea y sus cosas, Altea, Publicaciones
de la Revista de Altea, Ayuntamiento de Altea.
LlorensiCarreres,Sara[1933]:«Demofilologia.Literaturaoral.Llegendesengesta-
ció»,Arxiu de Tradicions Populars, vol. 1, núm. 6, pp. 321-323.
362
Llorens,Sara(1931):El cançoner de Pineda. 238 cançons populars amb 210 tonades,
Barcelona,Imp.JoaquimHorta.
Llorens,Sara(2006):Rondallari de Pineda, Pineda de Mar, Ajuntament de Pineda
de Mar.
Lo Gay Saber(01/01/1880):«Novas»,Lo Gay Saber, p. 12.
López-ChávarriiMarco,Eduard(1930):«Ladanzapopularvalenciana»,Anales del
Centro de Cultura Valenciana, 5, p. 5-22.
Marín, Manuela et al. (2009):Los epistolarios de Julián Ribera Tarragó y Miguel
Asín Palacios. Introducción, catálogo e índices, Madrid, CSIC, Ministerio de
Ciencia e Innovación, Gobierno de España.
[MartíGadea,Joaquim](1891):Ensisám de totes herbes ó ensart de cansóns valenci-
anes y castellanes, refranys, dichos ó sentensies, endevinalles, brindis, col·loquis,
cuentos, sosuits, sermons sens Ave-María, anècdotes, chascarrills, modes de
mascles y de femelles y costums del temps d’abáns y del d’ara,València,Imp.de
ChusépCanalesRomá.
[MartíGadea,Joaquim](1892):Caps y senteners ó brosa casera mesclada en retalls
de sastre, versos de pipa y fona y algunes cansons á la valenciana y castellana:
tot tret d’ahon estava per un Sarvacho vell en pensaments de chove. Segon part
del Ensisam de totes herbes,València,Imp.deChusépCanalesRomá.
[MartíGadea,Joaquim](1904):Burrimaquia alicantina, Valencia, Imp. de Antonio
Lopez y Cia.
[MartíGadea,Joaquim](1906):Tròços y mòsos, ó retalls de la nostra terra, per un
aficionat, molt pagat de les coses d’ella,València,Imp.deAntonioLópezyCom-
pañía.
[MartíGadea,Joaquim]([1906]1908a):Tipos, modismes y coses rares y curioses de
la terra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de
tot lo d’ella,2vols.,València,Imp.deAntonioLópezyCompañía.
[MartíGadea,Joaquim]([1906]1908b):Tipos, modismes y coses rares y curioses de
la terra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de
tot lo d’ella. Apèndix ó afegitó,València,Imp.deAntonioLópezyCompañía.
BiBl iograf ia pr imàr ia
363
[MartíGadea,Joaquim](1908c),Els cudolets. Llijenda nòva forrada de vell,Valèn-
cia,TipografíaModernadeMiguelGimeno.
[MartíGadea,Joaquim](1914):Folk-lore valensiá titulat Pitos y Flautes. Nòu ensi-
sam de totes herbes correchit y aumentat,València.
[MartíGadea,Joaquim](1916):Coses velles y novelles de la terra del ge,València,
Imp. de Antonio López y Compañía.
MartíGadea,Joaquim(1981):Tipos d’espardenya y sabata, Alacant, Caja de Ahorros
Provincial de Alicante.
MartínezCanet,Robert(2011):Cinc villancets barrocs xativins de José Morata Gar-
cía i Francisco Rezac (1805-1813),Xàtiva,MatéuEditors.
MartíneziMartínez,Francesc(1912):Còses de la meua tèrra (La Marina). Primera
tanda,València,imp.ManuelPau.[ed.Facsímil(2012):Alacant,InstitutAla-
cantídeCulturaJuanGil-Albert].
MartíneziMartínez,Francesc(13/07/1912):«Lareinaylagerra»,Lo Pla d’Urgell, 1,
núm. 11, p. 10.
Martínez iMartínez,Francesc (28/04/1919): «SanVicent enel folk-lorevalenciá»,
Diario de valencia, p. 10-11.
MartíneziMartínez,Francesc(1920):Còses de la meua tèrra (La Marina). Segona
tanda,València,Imp.VivesMora.[ed.Facsímil(2012):Alacant,InstitutAla-
cantídeCulturaJuanGil-Albert].
MartíneziMartínez,Francesc(25/05/1921):«DecuándoCervantesdebióaprenderel
cuentooromancedeljuramentodelcura»,Las Provincias, p. 1.
Martínez iMartínez, Francesc (1922a):El folklore valenciano en el Don Quijote,
València, Imp. Vives Mora. Disponible en línia. URL: <https://archive.org/
details/elfolklorevalenc00mart>.
MartíneziMartínez,Francesc(1922b):Los riegos de la villa de Altea y su derecho
consuetudinario, Valencia, Hijo de F. Vives Mora.
MartíneziMartínez,Francesc(15/06/1925):«EljochdelessinquetesenAltea(Vila
delregnedeValencia)»,Catalana: revista setmanal, 8, pp. 177-181
364
Martínez iMartínez, Francesc (1927a):Folklore valenciá. Arreplega de llegendes,
tradicions y costums del Reine de Valencia,València,SocietatValencianade
Publicacions.
MartíneziMartínez,Francesc(1927b):El derecho consuetudinario en Altea. Villa
del Reino de Valencia, Valencia, F. Vives Mora.
[MartíneziMartínez,Francesc](1/7/1927):«LosjuzgadosdelaMarina.Puntofinal»,
Las Provincias, p. 7.
MartíneziMartínez,Francesc(1935):«Etologia.Costums.SantJoanaAltea»,Arxiu
de Tradicions Populars, vol. 2, núm. 7, pp. 41-43.
Martínez iMartínez,Francesc (1947): Còses de la meua tèrra (La Marina). Terça
tanda i darrera,València,Imp.VivesMora.[ed.Facsímil(2012):Alacant,Ins-
titutAlacantídeCulturaJuanGil-Albert].
MartíneziMartínez,Francesc(1970):Coses típiques de la Marina, la meua comarca,
refosa ipròlegperM.SanchisGuarner, semblançade l’autorperCarmelina
Sánchez-Cutillas,València,l’Estel.
MartíneziMartínez,Francesc(1995):Llegendari valencià, estudi i edició de Josep
M.Baldaquí,Alacant,Institutd’EstudisJuanGil-Albert.
Martínez Ricós, Empar (2001):L’any tururany... Narrativa oral al poble de Picanya.
Rondallística, refranys, endevinalles i jocs de paraules, Picanya, Ajuntament de
Picanya.
Marzal,Álvaro (1961):Cuadernos de música folklórica valenciana, 11. Canciones
y danzas de Oliva,València, InstitutodeMusicologíayFolklore, Institución
Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Marzal,Álvaro(1968):Cuadernos de música folklórica valenciana,14. Canciones y
danzas de la comarca de Cocentaina,València,InstitutodeMusicologíayFol-
klore, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Massot,Josep(1993):Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, iv, fasc. i.
Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Massot,Josep (1995):Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, vol. v,
Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
BiBl iograf ia pr imàr ia
365
Massot,Josep(1998):Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, vol. viii,
Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Oller,M.Teresa&VicentR.Calatayud(1994):Contar i cantar: recull de narracions
i cançons populars valencianes,València,LoRatPenat.
Oller,MariaTeresa(1951):Cuadernos de música folklórica valenciana, 2. Danzas y
canciones danzadas,València,InstitutodeMusicologíayFolklore,Institución
Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Oller,MariaTeresa(1960):Cuadernos de música folklórica valenciana, 10. Canci-
ones y danzas de la Sierra Mariola,València,InstitutodeMusicologíayFol-
klore, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Oller,MariaTeresa(1967):Cuadernos de música folklórica valenciana, 12-13. Can-
ciones y danzas del Valle de Albaida,València,InstitutodeMusicologíayFol-
klore, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Olmos,Ricardo(1950):Cuadernos de música folklórica valenciana, 1. Canciones y
danzas Onteniente y Bélgida,València,InstitutodeMusicologíayFolklore,Ins-
titución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Olmos,Ricardo(1952a):Cuadernos de música folklórica valenciana, 6. Canciones y
danzas de Bocairente, Valencia, Instituto de Musicología y Folklore, Instituto
de Musicología, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de
Valencia.
Olmos,Ricardo(1952b):Cuadernos de música folklórica valenciana, 7-8. Canciones
y danzas de Morella y Peñíscola,València,InstitutodeMusicologíayFolklore,
Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Olmos,Ricardo(1959):Cuadernos de música folklórica valenciana, 9. Canciones y
danzas de Morella, Forcall, Todolella, Castell de Cabres,València,Institutode
Musicología y Folklore, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provin-
cial de Valencia.
PalancaiRoca,Francesc(1888):Lo romancer valenciá. Giqueta galeria de cuadros
de costums populars valencianes; cuadors pintats —no al oli—- pero si ab algun
pesich de sal, pols de canella y granets de pebre; seguint despuix una colecció
366
de poesies diverses, series unes festives y altres, escrites tant en castellá com en
valenciá, titolada Trosos y mosos ó Ensisam de totes herbes,València,Imprenta
Casa de Benedicencia.
Palau,Manuel(1950):[Pròleg],Cuadernos de música folklórica valenciana, 1. Cancio-
nes y danzas Onteniente y Bélgida,València,InstitutodeMusicologíayFolklore,
Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, pp.7-9.
Patxot, Rafael [1926-1938]:Dietari, Institució Patxot. Consulta en línia. Darrera
consulta: abril de 2016. URL: <http://patxot.espais.iec.cat/destacats-en-linia/
dietari-institucio-patxot/>
Picó,MiguelÁngel(1999):Cuadernos de música folklórica valenciana. Tercera época,
2. Cocentaina,València,InstitucióAlfonselMagnànim.
Pitarch,CarlesiAntoniFerrandis(1998):Cuadernos de música folklórica valenci-
ana. Tercera época, 1. Aldaia: Canciones infantiles del ciclo anual,València,
Institució Alfons el Magnànim.
PuigiTorralva,J.M.(1880):«Revistadelanypassat»,Lo Rat-Penat. calendari lle-
mosí corresponent al present any 1881,València,pp.12-16.
Puig-Espert,Francesc(24/03/1921):«CervantesyValencia»,Las Provincias, pp. 1-2.
Pujadas,Joan(ed.)(2004):Sara Llorens. Epistolari (1901-1954), Barcelona, Fundació
Pere Coromines.
R[eig] F[lores], F. (1880): «Lo Rat-Penat»,Almanaque Las Provincias para 1881,
València,pp.91-94.
RoigVila,Rosabel&MariRoigVila (1999):Contes i jocs populars de les valls de
Guadalest i de l’Algar, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 156-157.
s.n.(1912):RessenyadeFolklore valencià. Coses de la meua terra per Francesc Mar-
tíneziMartínez,ambpròlegdeFrancescBadenesiDalmau,Lo Pla d’Urgell 1,
núm. 10 (6 de juliol, 1912), p. 10.
s.n.(1920-1930):«Folk-lore.—Qüestionaris»,Boletín de la Sociedad Castellonense
de Cultura, i, pp. 92-93, 125-128, 157-158, 221-222; ii, pp. 62-63, 92-93, 159-160,
218-219, 255-256, 272-273, 319-320; iii, pp. 47-48, 109-110, 270-271; v, pp. 221-
BiBl iograf ia pr imàr ia
367
223; vi, pp. 208; vii, pp. 221-222; viii, pp. 79-80; ix, pp. 52-53, 130-132, 179-181,
246-247, 310; x, pp. 44-45, 102-103, 148-149, 221-222; xi, pp. 250-252.
s.n.(1925):«L’ObradelCançonerPopulardeCatalunya»,Revista musical catalana,
258-262 (juny-octubre), pp. 199-201.
s.n.[1929-1933]:«Folklore valencià,perF.MartíneziMartínez», Arxiu de Tradici-
ons Populars, vol. 1, núm. 3, pp. 187-188.
s.n.[1933]:«Noticiari.Elmitodelasirena»,Arxiu de Tradicions Populars, vol. 1,
núm. 6, p. 377.
SalaGiner,Daniel(2001):Cuadernos de música folklórica valenciana. Tercera época,
3. Murla: cançons del meu poble,València,InstitucióAlfonselMagnànim.
Sales,Joan(ed.)(1951):Rondalles gironines i valencianes, Barcelona, Ariel.
Salvà,Adolf(1988):De la Marina i muntanya (folklore), Alacant, Institut d’Estudis
Juan Gil-Albert / Ajuntament de Callosa d’en Sarrià.
SánchezGozalbo, Àngel (1920): «Folk-lore.Nuestros colaboradores»,Boletín de la
Sociedad Castellonense de Cultura, i, pp. 43-47.
SanchisGuarner,Manuel(1936):«Locucionstòpiquesvalencianes»,Bolletí del Dicci-
onari de la Llengua Catalana 18, núm. 1, pp. 1-21; núm. 2, pp. 33-48; núm. 3,
pp. 83-100; núm. 4, pp. 118-134.
SanchisGuarner,Manuel (1944a):«Folkloregeogràficde lacomarcad’Alcoi»,dins
Joan Corominas (ed.), Miscel·lània Fabra. Recull de treballs de lingüística cata-
lana i romànica, dedicats a Pompeu Fabra pels seus amics i deixebles amb
motiu del 75e aniversari de la seva naixença, Buenos Aires, Coni, pp. 380-400.
SanchisGuarner,Manuel(1944b):«Calendarioderefranesvalencianos»,Almanaque
de las Provincias para 1945,València,pp.547-559.
Sanchis Guarner, Manuel (10/09/1948): «Los vientos baleáricos en el refranero»,
Baleares, Palma.
SanchisGuarner,Manuel(1951):Calendari de refranys, Barcelona, Barcino.
Sanchis Guarner,Manuel (1952):Els vents segons la cultura popular, Barcelona,
Barcino.
368
SanchisGuarner,Manuel(1955-58):«DictadostópicosdelacomarcadeDenia,Pego
ylaMarina»,Revista Valenciana de Filología, v, pp. 7-62.
SanchisGuarner,Manuel(1960):Cançoneret valencià de Nadal,València,Torre.
SanchisGuarner,Manuel(1963):Els pobles valencians parlen els uns dels altres, i,
València,l’Estel.
SanchisGuarner,Manuel(1965):Els pobles valencians parlen els uns dels altres, ii,
València,l’Estel.
SanchisGuarner,Manuel(1968):Els pobles valencians parlen els uns dels altres, iii,
València,l’Estel.
SanchisGuarner,Manuel(1970):«Pròleg»,dinsFrancescMartíneziMartínez,Coses
típiques de la Marina, la meua comarca,València,l’Estel,pp.9-13.
SanchisGuarner,Manuel(1973):Cançoneret valencià de Nadal,València,Gorg.
SanchisGuarner,Manuel(1975):«Pròleg»,dinsEnricValor,Obra literària completa,
i,València,Gorg,pp.9-13.
SanchisGuarner,Manuel(1982a):Els pobles valencians parlen els uns dels altres, i,
València,EliseuCliment.
SanchisGuarner,Manuel(1982b):Els pobles valencians parlen els uns dels altres, ii,
València,EliseuCliment.
SanchisGuarner,Manuel(1982c):Els pobles valencians parlen els uns dels altres, iii,
València,EliseuCliment.
SanchisGuarner,Manuel(1983):Els pobles valencians parlen els uns dels altres, iv,
València,EliseuCliment.
SanchisGuarner,Manuel(1987):Teatre i festa (I): de Nadal a Falles,València,Eli-
seu Climent.
SanchisGuarner,Manuel (1992):Els pobles valencians parlen els uns dels altres,
Castelló, Fundació Caixa de Castelló.
SanchisGuarner,Manuel(2005):Cançoneret valencià de Nadal,València,Acadèmia
Valenciana de la Llengua..
BiBl iograf ia pr imàr ia
369
Sanmartín,JosepFrancesc(1875):«Loratpenat.(Tradiciópopular)», Lo rat-penat.
Calendari llemosí, pp. 17-18.
Sansalvador,Just(1976-1978):Obras musicales. Justo Sansalvador Cortés, 3 vols.,
València,Algesires.
Seguí,Salvador(1969):Cuadernos de música folklórica valenciana, 15. Tocatas de
dulzaina de Callosa de Ensarriá,València,InstituciónAlfonsoelMagnánimo.
Seguí,Salvador(1974a):Cancionero musical de la provincia de Alicante,València,
Diputación Provincial de Alicante / Piles.
Seguí, Salvador (1974b): Cuadernos de música folklórica valenciana, 16. .Dan-
zas y canciones danzadas de Lucena del Cid,València,InstituciónAlfonsoel
Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Seguí,Salvador(1978):Cancionero alicantino, Alacant, Instituto de Estudios Alican-
tinos, Diputación Provincial de Alicante.
Seguí,Salvador (1980):Cancionero musical de la provincia de Valencia,València,
InstitucióAlfonselMagnànim,DiputacióProvincialdeValència.
Seguí,Salvador(1990a):Cancionero musical de la provincia de Castellón,València,
Caja Segorbe / Caja de Valencia / Fundación Caja Segorbe.
Seguí,Salvador(1990b):Cançons valencianes per a l’escola,València,Piles.
Seguí,Salvador&FermínPardo(1978):Cuadernos de música folklórica valenciana,
1. Danzas del Corpus valenciano,València,InstitutodeEtnologíaValenciana,
Sección de Folklore Musical, Diputación Provincial de Valencia, Institución
Alfonso el Magnánimo.
Seguí, Salvador et al. (1979):Cuadernos de música folklórica valenciana II: Dan-
zas de Titaguas,València,Piles,InstitutodeEtnologíaValenciana,Institución
Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Sendra,M.Dolores(1951):Cuadernos de música folklórica valenciana, 3. Canciones
y danzas de la comarca de Pego,València,InstitutodeMusicologíayFolklore,
Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia.
Taylor,Archer(1931):The Proverb, Cambridge, Harvard University Press.
370
Torres, Lleonard&LlorençGiménez (1993):Rondalles de la Ribera, València,
Camacuc.
Valor,Enric(1950):Rondalles valencianes, i,València,Torre.
Valor,Enric(1951):Rondalles valencianes, ii,València,Torre.
Valor,Enric(1958):Rondalles valencianes, iii,València,Torre.
Valor,Enric(1964):Meravelles i picardies. Rondalles valencianes, i,València,l’Estel.
Valor,Enric(1970):Meravelles i picardies. Rondalles valencianes, ii,València,l’Estel.
Valor,Enric(1975):Obra literària completa, i,València,Gorg.
Valor,Enric(1976):Obra literària completa, ii,València,Gorg.
Valor,Enric(1984-1987):Rondalles valencianes,València,Federaciód’EntitatsCul-
turals del País Valencià.
Valor,Enric(1985-1987):Rondalles valencianes,adaptaciódeRosaSerrano,Valèn-
cia, Gregal Llibres.
Valor,Enric(1988):«RecordançadeManuelSanchisGuarner»,dinsAntoniFerrando
(ed.), Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d’un filòleg,València,Uni-
versitatdeValència,pp.156-181.
Valor,Enric(1988-1989):Rondalles valencianes, Picanya, Bullent.
Valor,Enric(1992-1993):Rondalles valencianes,adaptaciódeRosaSerrano,Valèn-
cia,Tàndem-Albatros.
Valor,Enric (1992): «ManuelSanchisGuarner,amic»,dinsAntoniFerrando (ed.),
Miscel·lània Sanchis Guarner, i, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Mont-
serrat/DepartamentdeFilologiaCatalana(UniversitatdeValència),pp.135-
141.
Valor,Enric(1999):Un breu apunt sobre la meua obra literària, discurs pronunciat
per Enric Valor i Vives amb motiu de la seua investidura com a doctor honoris
causa per laUniversitat Politècnica deValència (22/12/1999). [Darrera con-
sulta:setembrede2016].URL:<http://www.upv.es/organizacion/la-institucion/
honoris-causa/enric-valor/discurso-va.html.>
BiBl iograf ia pr imàr ia
371
Valor,Enric(2000):Rondalles valencianes,València,CortsValencianes/Bullent.
Valor,Enric(2007-):Rondalles valencianes [formatderegal],Picanya,Bullent.
Valor,Enric(2015-):Primeres rondalles d’Enric Valor, adaptació de Jordi Raül Verdú,
Picanya, Bullent.
Verdaguer,Jacint(1908):Idilisycantsmístichs,perMossenJacintoVerdaguer.Ab
latraduccióenverscastelláperFranceschBadenesyDalmau,Barcelona,José
Agustí.
Verdaguer,Jacint(1909):SanFrancisco.PoemadeMosénJacintoVerdaguer,conla
traducciónenversocastellanodeFranciscoBadenesyDalmau,Barcelona,José
Agustí.
372
Bi B l i o g r a f i a Se c u n d à r i a
Aarne,Antti(1910):Verzeichnis der Märchentypen,Hèlsinki,SuomalainenTiedeaka-
temia.
Aarne,Antti&StithThompson(1928):The Types of the folk-tale,Hèlsinki,Suoma-
lainenTiedeakatemia.
Aarne,Antti&StithThompson(1961):The Types of the Folktale: A Classification
and Bibliography,Hèlsinki,SuomalainenTiedeakatemia.
AcadèmiaValencianade laLlengua (2010):Enric Valor. El Valor de les paraules,
València,AcadèmiaValencianadelallengua.
Aína,Pablo(2012):Teorías sobre el cuento folclórico. Historia e interpretación, Sara-
gossa,Institución«FernandoelCatólico».
Albero,Jaume(2002):Les rondalles meravelloses i llegendes d’Enric Valor. Estudi
delesfontsihermenèutica, tesi doctoral, Alacant, Universitat d’Alacant.
Albero,Jaume(2004):Les rondalles meravelloses i llegendes d’Enric Valor, Barce-
lona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Alemany,Rafael(1988):«L’autoril’obra»,dinsAdolfSalvà,De la Marina i muntanya:
folklore, Alacant, Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, pp. 21-33.
Alpera,Lluís(1992):«ManuelSanchisGuarner,investigadordelaculturapopular»,
dins Antoni Ferrando (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, i, Barcelona, Abadia
deMontserrat/UniversitatdeValència,pp.31-36.
Amades,Joan(1938):El rector de Vallfogona,Barcelona,GràfiquesCalmell.
Arxiud’EtnografiaiFolkloredeCatalunya(=AEFC)(1916):Estudis i materials, vol.
i,Barcelona,Arxiud’EtnografiaiFolkloredeCatalunya.Disponibleenlínia.
URL:<https://archive.org/details/arxiudetnograf1v2carr>.
Balaguer,Enric(1988):«Notessobreelsentitdelfolkloreenl’actualitat»,dinsAdolf
Salvà, De la Marina i muntanya: folklore, Alacant, Institut d’Estudis Juan Gil-
Albert, pp. 9-18.
Baldaquí,JosepMaria(1989):«Elllegatd’AdolfSalvà»,L’Aiguadolç, 8, pp. 87-90.
BiBl iograf ia SeCundàr ia
373
Baldaquí,JosepMaria[1988-1989]:L’obra folklòrica de Francesc Martínez i Martínez,
tesina de llicenciatura dirigida pel Dr. Enric Balaguer, curs 1988-1989, Facul-
tatdeFilosofiaiLletres,DepartamentdeFilologiaCatalana,EstudisÀrabsi
Filologia Francesa, Divisió de Filologia Catalana, Universitat d’Alacant.
Baldaquí,JosepM.(1991):«Aproximacióal’obrafolklòricadeFrancescMartínezi
Martínez»,A sol post. Estudis de llengua i literatura, 2, pp. 15-23.
Baldaquí,JosepM.(1996):L’obra folklòrica de Francesc Martínez i Martínez, Ala-
cant,EdicionesmicrofotográficasdelaUniversidaddeAlicante,Publicaciones
de la Universidad de Alicante.
Baldaquí,JosepM.(1997):«Lesllegendestoponímiquesenl’obradeFrancescMar-
tínez iMartínez»,dinsActes del IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana. XXI
Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Ontinyent, Denes, pp. 45-55.
Baldaquí,JosepM.(2005):«Unestudiósdelaculturapopularvalenciana:Francesc
MartíneziMartínez»,Canelobre, 49, pp. 272-285.
Baldaquí,JosepM.(2012):«LesCoses de la meua terracentanysméstard»,dins
Francesc Martínez i Martínez, Còses de la meua tèrra (la Marina). Primera
tanda, Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, s. p.
Bataller, Alexandre (2012): «Llengua, folklore i ensenyament: una aproximació a
l’obraetnopoèticadeJosepBatallerCalderón»,dinsJosepTemporal&Laura
Villalba (eds.), La recerca folklòrica: persones i institucions, Alacant, Institut
AlacantídeCulturaJuanGil-Albert/ArxiudeTradicionsdel’Alguer/Grup
d’EstudisEtnopoèticsdelaSocietatCatalanadeLlenguaiLiteratura,filialde
l’Institut d’Estudis Catalans, pp. 71-84.
Bataller,Alexandre(2014):«Etnopoèticaiensenyamentdelallenguailaliteratura
enelcontextescolarvalenciàanteriora1983»,dinsAlexandreBataller&Mar-
garida Coll, Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats, Alacant, Arxiu
deTradicionsdel’Alguer/Grupd’EstudisEtnopoèticsdelaSocietatCatalana
deLlenguaiLiteratura,filialdel’Institutd’EstudisCatalans,pp.13-29.
Bataller,Alexandre(2015):«L’ArxiudelsTallersdeMúsicaPopular.Unaaportació
alrepertorietnomusicològicvalenciàdesd’unprojectederecercaescolar»,dins
374
ÀngelVergés&VicentVidal(eds.),Etnopoètica: arxius i materials inèdits, Ala-
cant,Grupd’EstudisEtnopoèticsdelaSocietatCatalanadeLlenguaiLitera-
tura,filialdel’Institutd’EstudisCatalans,pp.13-25.
Bascom,William(1954):«Fourfunctionsoffolklore»,Journal of American Folklore,
67, pp. 333-349.
Belenguer,Ernest(2009):Jaume I a través de la història,València,Publicacionsde
laUniversitatdeValència.
Beltran,Rafael(2007):Rondalles populars valencianes. Antologia, catàleg i estudi
dins la tradició del folklore universal,València,PublicacionsdelaUniversitat
deValència.
Ben-Amos,Dan(1971):«Towardadefinitionoffolkloreincontext»,Journal of Ame-
rican Folklore, 84, pp. 3-15.
Ben-Amos,Dan(2005):«Theideaoffolklore.Anessay»,dinsAlanDundes(ed.),Fol-
klore. Critical concepts in literary and cultural studies,v.1:FromDefinitionto
Discipline,Londres,NovaYork,Routledge,Taylor&FrancisGroup,pp.10-16.
Bertran iBros,Pau ([1988]1989):El rondallari català, edició de Josep M. Pujol,
Barcelona, Alta Fulla.
BiblioFolk. Repertori Biobibliogràfic de la Literatura Popular Catalana, Arxiu de Fol-
klore, Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Dar-
reraconsulta:setembrede2016.URL:<http://bibiliofolk.arxiudefolklore.cat>
Borja,Joan(1999):«OralitatiescripturaenlesRondallesvalencianesd’EnricValor:
unesreflexionsdidàctiques»,dinsVicentSalvador&HeikevanLawick(eds.),
Valoriana: estudis sobre l’obra d’Enric Valor, Castelló, Publicacions de la Uni-
versitat Jaume I, pp. 255-266.
Borja,Joan(2010a):«L’obrarondallística:laliteraturitzaciódelsrelatstradicionals
orals»,dinsAcadèmiaValencianadelaLlengua,Enric Valor. El Valor de les
paraules,València,AcadèmiaValencianadelaLlengua,pp.46-60.
Borja,Joan(2010b):«Rondalles gironines i valencianes (1951)»,dinsAcadèmiaValen-
ciana de la Llengua, Enric Valor. El Valor de les paraules,València,Acadèmia
Valenciana de la Llengua, pp. 327-329.
BiBl iograf ia SeCundàr ia
375
Borja,Joan(2012):«SaraLlorensiCarreresil’ObradelCançonerPopulardeCata-
lunya:apropòsitd’unesLlegendes alacantinesinèdites»,dinsJosepTemporal
&LauraVillalba(eds.),La recerca folklòrica: persones i institucions, Alacant,
InstitutAlacantídeCulturaJuanGil-Albert/ArxiudeTradicionsdel’Alguer
/Grupd’EstudisEtnopoèticsdelaSocietatCatalanadeLlenguaiLiteratura,
filialdel’Institutd’EstudisCatalans,pp.105-135.
Borja,Joan(2014):«SantVicentFerrerenl’imaginari popular valencià:unaaproxi-
macióetnopoèticaalciclenarratiudelsciclesvicentins»,Mirabilia 19 (Jun-Dez
2014), pp. 295-350.
Borja,Joan (2015): «Apropòsitde l’“Afexitó”d’AdolfSalvàalFolklore valencià de
FrancescMartíneziMartínez»,dinsÀngelVergés&VicentVidal(eds.),Etno-
poètica: arxius i materials inèdits,Alacant,Grupd’EstudisEtnopoèticsdela
SocietatCatalanadeLlenguaiLiteratura,filialdel’Institutd’EstudisCata-
lans, pp. 93-110.
Borja, Joan (2016):Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines,
Alacant, Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Catalana.
Boyer,R.Troy(2005):«Theforsakenfounder,WilliamJohnThoms.Formantiquities
tofolklore»,dinsAlanDundes(ed.),Folklore. Critical concepts in literary and
cultural studies,v.2:TheFoundersofFolklore,Londres,NovaYork,Routledge,
Taylor&FrancisGroup,pp.58-65.
BrotonsVicent&TudiTorró(2002):«Valenciàal’escola,escolavalenciana»,Canelo-
bre, 47, pp. 93-115.
Brunvand,JanH.(1986):The Study of American Folklore,NovaYork,Londres,W.
W.NortonandCompany.
Calvo, Lluís (1990). Catàleg de materials gràfics de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de
Catalunya, Barcelona, CSIC.
Calvo,Lluís(1991-1992):«FelipPedrelli l’Arxiud’EtnografiaiFolkloredeCatalu-
nya»,Recerca Musicològica, xi-xii, pp. 329-334.
Cantó,Verònica(2010):«Elnostrehomenatgeaunvalenciàil·lustre:EnricValori
Vives»,dinsAcadèmiaValencianadelaLlengua,Enric Valor. El Valor de les
paraules,València,AcadèmiaValencianadelallengua,pp.234-246.
376
Cocchiara, Giuseppe (1947):Storia degli studi delle tradizioni popolari in Italia,
Palermo, Palumbo.
Cocchiara,Giuseppe(1971):Storia del folklore in Europa,Torino,Boringhieri.
Conca,Maria(1997):«Lariquesafraseològicaenlaproducciórondallísticad’Enric
Valor», Canelobre, 37-38, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert,
pp. 178-192.
Conca,Maria(2003):«L’estilliterarienel“CicledeCassana”d’EnricValor,apartir
de l’anàlisi fraseològica»,dinsCompagna,AnnaMariaet al. (eds.), Momenti
di cultura catalana in un millennio. Atti del VII Convegno dell’AISC, Nàpols,
Liguori Editore, pp. 121-138.
Cortés,Santi(2002):Manuel Sanchis Guarner (1911-1981). Una vida per al diàleg,
València,Barcelona,InstitutInteruniversitarideFilologiaValenciana/Publi-
cacions de l’Abadia de Montserrat.
Cortés,Santi(2010):«EnricValorielgrupTorre»,dinsAcadèmiaValencianadela
Llengua, Enric Valor. El valor de les paraules,València,AcadèmiaValenciana
de la Llengua, pp. 288-291.
Cortés, Santi&Vicent JosepEscartí (eds.) (2006):Manuel Sanchis Guarner. Un
humanista valencià del segle xx,València,AcadèmiaValencianadelaLlengua.
DomínguezMoltó,Adolfo(1981):Martí Gadea, su vida y su obra, Alacant, Caja de
Ahorros Provincial de Alicante.
Dorson,RichardM.(1959):American Folklore, Chicago, University of Chicago Press.
Dorson,RichardM.(1968):The British Folklorists: A History, Chicago, Chicago UP.
Dorson,RichardM.(1969):«Fakelore»,Zeitschrift für Volkskunde 65, pp. 56-64.
Dorson,RichardM.(1971):American Folklore and the Historian, Chicago, University
of Chicago Press.
Dorson,RichardM.(ed.)(1972):Folklore and folklife. An introduction, Chicago, Lon-
dres,TheUniversityofChicagoPress.
Dundes,Alan(1964):«Texture,text,andcontext»,Southern Folklore Quarterly, 28,
Gainesville, pp. 251-265.
BiBl iograf ia SeCundàr ia
377
Dundes,Alan (1966): «TheAmerican concept of folklore»,Journal of the Folklore
Institute, núm. 3, pp. 226-249.
Dundes,Alan(1976):«StructuralismandFolklore»,Studia Fennica. Review of Fin-
nish Linguistics and Ethnology, 20, pp. 75-93.
Dundes,Alan(ed.)(2005):Folklore. Critical Concepts in Literary and Cultural Stu-
dies,4vols.,Londres,NovaYork,Routledge,Taylor&FrancisGroup.
Escuder,Tomàs(2012):«ElsfolkloristesvoluntariososdeCastelló»,dinsJosepTem-
poral i Laura Villalba (eds.), La recerca folklòrica: persones i institucions, Ala-
cant, InstitutAlacantí deCultura JuanGil-Albert /Arxiu deTradicions de
l’Alguer/Grupd’EstudisEtnopoèticsdelaSocietatCatalanadeLlenguaiLite-
ratura,filialdel’Institutd’EstudisCatalans,pp.85-91.
Estrela,JosepEnric (2014): «L’última victòria.Un fragmentd’unpoema inèditde
ConstantíLlombart»,eHumanista/IVITRA, 5, pp. 94-109.
Falomir,Vicent(1994):«BoletíndelaSociedadCastellonensedeCultura.Estudi i
anàlisi»,Afers.FullsdeRecercaiPensament,vol.ix, núm. 19, pp. 723-731.
Falomir,Vicent (2007): «LaSociedadCastellonensedeCultura (1920-1939)»,dins
JosepPalomero&LluísMeseguer(eds.),Els escriptors castellonencs del primer
terç del segle xx i les Normes del 32,València,AcadèmiaValencianadelaLlen-
gua, pp. 80-96.
FerrandoMorales,Àngel-Lluís(2011):«LamúsicaenlesRondalles valencianes d’En-
ricValor»,Ítaca. Revista de Filologia, 2, pp. 103-117.
Goldberg,Christine(2005):«Thehistoric-geographicmethod.Pastandfuture»,dins
Alan Dundes (ed.), Folklore. Critical Concepts in Literary and Cultural Studies,
vol. IV: Folkloristics: theories andmethods, Londres,NovaYork, Routledge,
Taylor&FrancisGroup,pp.290-306.
G[ómez]Nadal,E[mili] (1930):«L’AccióCulturalValenciana.Alsvalenciansdetot
l’anticReine»,Taula de Lletres Valencianes, 30, p. 12.
Grimalt,JosepA.(1978):«LacatalogaciódelesrondallesdemossènAlcovercoma
introduccióallurestudi»,Randa, 7, pp. 5-30.
378
Grimalt,JosepA.(2003):«LesrondallesdemossènAlcover,entreelrealismeil’estil
abstracte»,dinsJaumeGuiscafrè,Jaume&AntoniPicornell,Actes del Congrés
Internacional Antoni M. Alcover, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Mont-
serrat, pp. 563-579.
Jason, Heda (1975): Ethnopoetics. A multilingual terminology, Jerusalem, Irrael
Ethnographic Society.
Jason,Heda(1977): Ethnopoetry: form, content, function,ForumTheologiaeLinguis-
ticae 11, Bonn, Linguistica Biblica.
Levin, Isidor (2005): «VladimirPropp.An evaluation onhis seventiethbirthday»,
dins Alan Dundes (ed.), Folklore. Critical concepts in literary and cultural stu-
dies,v.2:TheFoundersofFolklore,Londres,NovaYork,Routledge,Taylor&
Francis Group, pp. 263-279.
Lévi-Strauss,Claude(1955):«TheStructuralStudyofMyth»,The Journal of Ame-
rican Folklore,v.68,núm.270,Myth:ASymposium(octubre-desembre1955),
pp. 428-444.
Lévi-Strauss,Claude(1976):«Structureandform:reflexionsonaworkbyVladimir
Propp», dinsClaudeLévi-Strauss,Structural Anthropology, v. 2,NovaYork,
Basic Books, pp. 115-145.
Llorenç,Alfons(2006):«TeoriaipràcticadelaculturapopularenSanchisGuarner»,
dinsSantiCortés&VicentJosepEscartí(eds.),Manuel Sanchis Guarner. Un
valencià del segle xx,València,AcadèmiaValencianadelaLlengua,pp.250-265.
Lluch,Gemma (1988):De princeses i herois. La rondallística meravellosa d’Enric
Valor,València,ConselleriadeCulturaiCiènciadelaGeneralitatValenciana.
Lluch,Gemma(1997):«Lescontarellesd’EnricValor»,Canelobre, 37-38, pp. 49-54.
Lluch,Gemma(2011):«L’adaptaciódelesrondallesallectorinfantil:untext,dife-
rentsfinalitats»,dinsGemmaLluch&JosepM.Baldaquí (eds.),Nova refle-
xió sobre l’obra d’Enric Valor, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana, pp. 75-94.
Lluch,Gemma&RosaSerrano(1989):Noves lectures de les rondalles d’Enric Valor,
València,GregalLlibres.
BiBl iograf ia SeCundàr ia
379
Lluch,Gemma&CaterinaValriu(2013):La literatura per a infants i joves en català.
Anàlisi, gèneres i història, Alzira, Institut Interuniversitari de Filologia Valen-
ciana, Bromera.
LorenteGarcía,Emilia(2013):Música y textos de la tradición oral en tres cancione-
ros españoles de postguerra. Análisis desde el género y la literatura comparada,
Jaén,UniversidaddeJaén.
MadridyMedina,Ángela(2008):«LaConfederaciónEspañoladeCentrosdeEstudios
Locales»,ARBOR. Ciencia, Pensamiento y Cultura, vol. 184, núm. A1, pp. 3-10.
Martí,Josep(1996):El folklorismo, uso y abuso de la tradición, Barcelona, Ronsel.
MartínezRoda,Federico (2006):La Real Academia de Cultura Valenciana en su
nonagésimo aniversario,València,RealAcadèmiadeCulturaValenciana.
Massot, Josep (2003): «L’Obra delCançoner Popular deCatalunya, font de recer-
ques»,Llengua & Literatura, 14, pp. 549-561.
Massot,Josep(2010):«RafaelPatxotielLlegendariPopularCatalà»,dinsEscriptors
i erudits contemporanis: novena sèrie, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, pp. 139-150.
Meseguer,Lluís(1993):Bernat Artola: La terra i les passions, Castelló, Diputació de
Castelló.
Monferrer,Àlvar(2007):«Laculturailaliteraturapopular»,dinsJosepPalomero&
Lluís Meseguer (eds.), Els escriptors castellonencs del primer terç del segle xx i
les Normes del 32,València,AcadèmiaValencianadelaLlengua,pp.158-175.
Nicolàs,Miquel(1984):Llengua i cultura popular en l’obra de Joaquim Martí Gadea,
memòriadellicenciaturapresentadaperMiquelNicolàsAmoróssotaladirecció
delDoctorAntoniFerrandoFrancés,València,UniversitatdeValència.
Ninyoles,RafaelLluís(1975):«EnricValor:fonsculturalinormalització»,dinsEnric
Valor, Obra literària completa, i,València,Gorg,pp.15-20.
Oliag,Neus(1976):«Transcripció,intervenció,transformació(apropòsitdelesron-
dallesd’EnricValor)»,dinsEnricValor,Obra literària completa, ii,València,
Gorg, pp. 9-21.
380
Oriol,Carme (2002): Introduccióa l’etnopoètica.Teoria i formesdel folkloreen la
cultura catalana, Valls, Cossetània.
Oriol,Carme(2011):«Lesrondallesd’EnricValorenelmarcdelarondallísticacata-
lana»,dinsGemmaLluch&JosepM.Baldaquí,Nova reflexió sobre l’obra d’En-
ric Valor, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 95-109.
Oriol,Carme(2012a):«LesrondallesdelsGrimmencatalà:capal’establimentd’un
corpus»,Estudis de literatura oral popular, 1, pp. 73-110.
Oriol, Carme (2012b): «Les primeres rondalles d’EnricValor i la seva catalogació
tipológicainèdita»,dinsJosepMassot(coord.),Estudis de llengua i literatura
catalanes lxv. Miscel·lània Albert Hauf,4,Barcelona:Publicacionsdel’Abadia
de Montserrat, pp. 201-213.
Oriol,Carme(2013): «Leclassementdesrécitsétiologiquescatalans»,dinsGalina
Kabakova (ed.), Contes et légendes étiologiques dans l’espace européen, París,
Pippa / Flies France, pp. 31-42.
Oriol,Carme(2014):«Tipologiadelstextosdenarrativafolklòrica:delatranscripció
alarecreació»,dinsAlexandreBataller&MargalidaColl(eds.),Literatura oral
i educació: simbiosi i complicitats,Alacant,Grupd’EstudisEtnopoèticsdela
SocietatCatalanadeLlenguaiLiteratura,filialdel’Institutd’EstudisCata-
lans/ArxiudeTradicionsdel’Alguer,pp.167-176.
Oriol,Carme(2016a):«Capaunahistòriadelaliteraturapopularcatalana:l’aporta-
ciódeCatalunya»,eHumanista/IVITRA, 9, pp. 48-64.
Oriol,Carme(2016b):«Elsestudisd’etnopoèticaenlaculturacatalana»,Revista d’Et-
nologia de Catalunya, 41, pp. 20-27.
Oriol,Carme&JosepM.Pujol(2003):Índex tipològic de la rondalla catalana, Bar-
celona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Oriol,Carme&JosepM.Pujol(2008):Index of catalan folktales,FFC294,Hèlsinki,
SoumalainenTiedeakatemia.
Oriol,Carme&EmiliSamper(2011):Repertori biobibliogràfic de la literatura popu-
lar catalana: el cicle romàntic,Tarragona,PublicacionsdelaUniversitatRovira
i Virgili.
BiBl iograf ia SeCundàr ia
381
Palomero,Josep&LluísMeseguer(eds.)(2007):Els escriptors castellonencs del pri-
mer terç del segle xx i les Normes del 32,València,AcadèmiaValencianadela
Llengua.
Pardo, Fermín & José ÁngelJesús-María(2001):La música popular en la tradició
valenciana,València,InstitutValenciàdelaMúsica.
Peraire,Joan(1999):«Funcionsdiscursivesdelsmarcadorsd’integraciólinealenles
“Rondalles”d’EnricValor»,dinsVicentSalvador&HeikevanLawick (eds.),
Valoriana: estudis sobre l’obra d’Enric Valor, Castelló, Publicacions de la Uni-
versitat Jaume I, pp.139-161.
PérezZalduondo,Gemma(1991):«LautilizacióndelafiguraylaobradePedrellen
elmarcodelaexaltaciónnacionalistadeposguerra(1939-1945)»,Recerca Musi-
cològica, 11-12, pp. 467- 487.
Pérez,Òscar(2010a):«BibliografiasobreEnricValor»,dinsAcadèmiaValencianade
la Llengua, Enric Valor. El valor de les paraules,València,AcadèmiaValenci-
ana de la Llengua, p. 247-263.
Pérez,Òscar(2010b):«Un món per a infants. Primer llibre de lectura»,dinsAcadèmia
Valenciana de la Llengua, Enric Valor. El valor de les paraules,València,Aca-
dèmiaValencianadelaLlengua,pp.333-335.
Pérez,Òscar(2011):«L’ambició d’Aleix ilacensura:històriadel’expedient3322/59»,
Ítaca. Revista de Filologia, 2, pp. 205-239.
PicóPascual,MiguelÁngel(1996):«TeresaMatarredonaAznar,folklorista»,Revista
de folklore, tom 16a, núm. 185, pp. 177-180.
PicóPascual,MiguelÁngel(2003):«EduardoXiménezCos(1824-1900),patriarcade
lainvestigaciónfolklóricomusicalvalenciana»,Revista de folklore, 274, pp. 134-
135.
Pitarch,Vicent(2006):«Els pobles valencians parlen els uns dels altres[Fitxabibli-
ogràfica]», dins SantiCortés&Vicent JosepEscartí (eds.),Manuel Sanchis
Guarner. Un humanista valencià del segle xx,València,AcadèmiaValenciana
de la Llengua, pp. 348-349.
Prado,África(10/03/2013):«Sesentaañosconlacultura»,Información, p. 72.
382
Prats,Llorenç(1988):El mite de la tradició popular, Barcelona, Edicions 62.
Prats,Llorenç(1991-1992):«Elsreculls folklòricsdela literaturadetradicióoral»,
dins Generalitat de Catalunya (ed.), De la literatura popular a la literatura
culta. Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 5–28.
Prats,Llorenç(1996):«Inventiondelatraditionetconstructiondel’identitéenCata-
logne»,dinsD.Fabre(ed.),L’Europe entre cultures et nations,París,Éditions
delaMaisondessciencesdel’homme.Darreraconsulta:generde2016.URL:
<http://books.openedition.org/editionsmsh/3907>
Prats,Llorenç;Llopart,Dolors&JoanPrat(1982):La cultura popular a Catalunya:
estudiosos i institucions, Fundació Serveis de Cultura Popular, Barcelona.
Propp, Vladimir ([1958] 1968):Morphology of the Folktale, Austin, University of
TexasPress.
Propp,Vladimir(2006):Morfología del cuento, Madrid, Fundamentos.
Pujol, JosepMaria (1985): «Literatura tradicional i etnopoètica: balanç d’un folklo-
rista»,dinsDolorsLlopart,JoanPrat&LlorençPrats(eds.):La cultura popular a
debat, Barcelona, Fundació Serveis de Cultura Popular / Alta Fulla, pp. 158-167.
Pujol,JosepMaria(1986):«Bibliografiabàsicadelanarrativatradicionalcatalana»,
Perspectiva Escolar, 104 (abril 1986), pp. 45-52.
Pujol,JosepMaria(1989a):«Lacrisidelfolklore»,Serrad’Or31,359(nov.1989),pp.
20-23 (780-783).
Pujol,JosepMaria(1989b):«PauBertraniBros(1853-91),unacruïlladelfolklore
català»,dinsPauBertraniBros,El rondallari català, Barcelona, Alta Fulla,
vii-lxv.
Pujol,JosepMaria(1991-1992):«Folklorenarratiu: larondallai la llegenda»,dins
Generalitat de Catalunya (ed.), De la literatura popular a la literatura culta.
Barcelona, Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,
pp. 67-79.
Pujol, JosepMaria (1999): «Introduccióaunahistòriadels folklores»,dins Ignasi
Roviró&JosepMontserrat,La cultura. Col·loquis de Vic 3, Barcelona, Univer-
sitat de Barcelona, Vicerectorat de Recerca, pp. 77-106.
BiBl iograf ia SeCundàr ia
383
Pujol,JosepMaria (2007): «Del(s) folklore(s)al folklorede la comunicació interac-
tiva», dinsValriu,Caterina i JoanArmangué (eds.),Els gèneres etnopoètics:
competència i actuació,Dolianova,GraficadelParteolla,pp.97-116.
Pujol,JosepMaria(2013):Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol, Carme
OrioliEmiliSamper(eds.),Tarragona,PublicacionsURV.
Quintana,Artur(1995):Lo Molinar: Literatura popular catalana del Matarranya i
Mequinensa,Calaceit, InstitutodeEstudiosTurolenses /AssociacióCultural
del Matarranya-Carrutxa, vol. i.
Roca,Rafael(2010):El valencianisme de la Renaixença, Alzira, Bromera.
Roca,Rafael(2011):La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre
Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911),València,Denes.
Roma,Josefina(2016): «L’Arxiud’Etnografia iFolkloredeCatalunya.TomàsCar-
rerasiArtauiJosepM.BatistaiRoca»,Revista d’Etnologia de Catalunya, 41
(març 2016), pp. 56-66.
RomeuiFigueras,Josep(2003):Les nadales tradicionals, Barcelona, Alta Fulla.
Ronda,Joaquín(2007):«LahistoriografiaoficialalaMarinaBaixa:elcasd’Adolfo
Salvà Ballester (1885-1941)», dins Antonio Espinosa& JoséMiguel García,
Actes de les II Jornades de Patrimoni Natural i Cultural de la Marina Baixa:
«Patrimoni, aigua i clima a la Marina Baixa, la Vila Joiosa, Publicacions del
Museu de la Vila / Ajuntament de la Vila Joiosa, pp. 187-196.
RondCat: cercador de la rondalla catalana, Arxiu de Folklore, Departament de Filo-
logiaCatalanadelaUniversitatRoviraiVirgili.Darreraconsulta:setembrede
2016.URL:<http://www.sre.urv.cat/rondcat>
Roviró, Ignasi (1992): «Aproximació a l’estudi de la comunicació folklòrica»,Ausa
128-129, pp. 71-104.
Roviró, Ignasi (1994): «El folklorecomaactecomunicatiu»,Revista d’etnologia de
Catalunya, 4, pp. 71-104.
Sánchez-Cutillas,Carmelina(1970):«SemblançadedonFrancescMartíneziMartí-
nez»,dinsFrancescMartíneziMartínez,Coses típiques de la Marina, la meua
comarca,València,l’Estel,pp.15-23.
384
Sánchez-Cutillas,Carmelina(1974):Francisco Martínez y Martínez. Un humanista
alteano (1866-1946), Alacant, Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de
la Diputación de Alicante.
Seguí, Salvador (1997):Manuel Palau (193-1967),València,ConsellValencià de
Cultura.
Serrano,Rosa (1995):Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor,València,
Tàndem.
Serrano,Rosa(1997):«EnricValor,homedeparaules,mestreentranyable»,Canelo-
bre, 37-38, pp. 33-36.
Serrano,Rosa(1999):«Lesrondallesd’EnricValoril’escola:unareflexiópersonal»,
dinsVicentSalvador&HeikevanLawick(eds.),Valoriana. Estudis sobre l’obra
d’Enric Valor, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume i, pp.
235-239.
Serrano,Rosa(2010a):«Conéixer ipublicarEnricValor,unescritdesde laproxi-
mitat»,dinsAcadèmiaValencianadelaLlengua,Enric Valor. El Valor de les
paraules,València,AcadèmiaValencianadelallengua,pp.224-233.
Serrano,Rosa(2010b):«Les rondalles valencianes d’EnricValor,unhonorperaTàn-
demEdicions»,dinsAcadèmiaValencianadelaLlengua,Enric Valor. El Valor
de les paraules,València,AcadèmiaValencianadelallengua,pp.348-350.
Šmidchens,Guntis (2005): «Folklorism revisited», dinsAlanDundes (ed.),Fol-
klore. Critical concepts in literary and cultural studies, v. 1:FromDefini-
tiontoDiscipline,Londres,NovaYork,Routledge,Taylor&FrancisGroup,
pp. 319-338.
Thompson, Stith (1955-1958):Motif-index of folk literature, 6 vols., Bloomington,
Indiana University Press.
Thompson,Stith(1977):The Folktale, Berkeley, University of California Press.
Thoms,William([1846]1965):«Folklore»,dinsAlanDundes(ed.)(1965):The study
of folklore,EnglewoodCliffs,N.J.,Prentice-Hall.
ValoriGadea,Josep(2011):L’oncle Enric Valor i Vives,València.
BiBl iograf ia SeCundàr ia
385
Uther,Hans-Jörg(ATU)(2004):TheTypesofInternationalFolktales.AClassifica-
tionandBibliography.BasedontheSystemofAnttiAarneandStithThomp-
son,3vols.,Hèlsinki,AcademiaScientiarumFennica.
Valriu,Caterina(2011):«ElGrupd’EstudisEtnopoètics:recerca,preservacióidifusió
delaliteraturaoralcatalana»,Estudis Romànics, 33, pp. 333-340.
Valriu,Caterina(2013):«Lesendevinalles“falsamentobscenes”?»,dinsAnnaFran-
cés,Anna&JaumeGuiscafrè,Erotisme i tabús en l’etnopoètica, Alacant, Insti-
tutAlacantídeCulturaJuanGil-Albert/ArxiudeTradicionsdel’Alguer/Grup
d’EstudisEtnopoèticsdelaSocietatCatalanadeLlenguaiLiteratura,filialde
l’Institut d’Estudis Catalans, pp. 285-298.
Valriu,Caterina(2016):«LaliteraturaoralalesIllesBalears:latascadelsfolkloris-
tes»,eHumanista/IVITRA, 9, pp. 31-47.
Vidal,Vicent (2013):«Tabús ierotismeen lesrondallesd’EnricValor»,dinsAnna
Francés&JaumeGuiscafrè,Erotisme i tabús en l’etnopoètica, Alacant, Institut
AlacantídeCulturaJuanGil-Albert/ArxiudeTradicionsdel’Alguer/Grup
d’EstudisEtnopoèticsdelaSocietatCatalanadeLlenguaiLiteratura,filialde
l’Institut d’Estudis Catalans, pp. 173-186.
Vidal,Vicent(2014):«L’escolaenvalencià:elsensenyants-folkloristesielsrecullsde
rondalles»,dinsAlexandreBataller&MargaridaColl,Literatura oral i edu-
cació: simbiosi i complicitats,Alacant,ArxiudeTradicionsdel’Alguer/Grup
d’EstudisEtnopoèticsdelaSocietatCatalanadeLlenguaiLiteratura,filialde
l’Institut d’Estudis Catalans, pp. 63-75.
Vidal, Vicent (2015a): «JoaquimMartí i Gadea, Francesc Martínez i Martínez i
Manuel SanchisGuarner: tres folkloristes valencians biografiats», dins Joa-
quimEspinós,AntoniMaestre&IsabelMarcillas(eds.),La biografia a examen,
Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 113-126.
Vidal,Vicent(2015b):«L’obrafolklòricadeJustSansalvador»,dinsÀngelVergés&
Vicent Vidal (eds.), Etnopoètica: arxius i materials inèdits, Alacant, Institut
d’EstudisCatalans /Grup d’EstudisEtnopoètics de la SocietatCatalana de
LlenguaiLiteratura,filialdel’Institutd’EstudisCatalans,pp.193-209.
386
Vidal,Vicent(2015c):«L’etnopoèticaenlaRenaixençavalenciana:contextualització
ivinculacióamblaCoronad’Aragó»,Revista Internacional d’Humanitats, 33,
pp. 53-62.
Vidal,Vicent(2016):«Panoràmicadelafolklorísticavalenciana:autors,períodes,tex-
tosicontextos»,eHumanista/IVITRA, 9, pp. 5-30.
VilarmauiCabanes,JosepM.(1997):Folklore del Lluçanès,PratsdeLluçanès,Ajun-
tamentdePratsdeLluçanès;Barcelona,Dinsicpublicacionsmusicals/Grupde
recercafolklòricad’Osona.
Wilson,WilliamA.(2005):«Herder,folkloreandromanticnationalism»,dinsAlan
Dundes(ed.):Folklore. Critical concepts in literary and cultural studies, vol. 2,
London&NewYork,Routledge,Taylor&FrancisGroup,pp.4-21.
Zipes,Jack(2005):«OncethereweretwobrothersnamedGrimm.Areintroduction»,
dins Alan Dundes (ed.), Folklore. Critical concepts in literary and cultural stu-
dies,v.2:TheFoundersofFolklore,Londres,NovaYork,Routledge,Taylor&
Francis Group, pp. 22-49.
***
annExos
388
Data de publicació
Lloc de l’excursió
Autor de la crònica
Material Contingut Font Observacions i notes Referència
19/III/1880 Benissanó JoséMartínezAloy
llegenda històrica/tradicióexplicativa
Dues versions sobre la divisa de la casa Cavanillas «La supervia de vosmataraamosenos»
No s’esmenta Elcronistadesmenteixlaveracitathistòricadelallegenda.
Roca2011:144
27/X/1880 Monestir del Puig i Cartoixa d’Ara Christi
Las Provincias tradició explicativa
El cavall de Jaume I, d’una potada,féubrotaraiguadela cisterna coneguda com «LaPatà»
No s’esmenta; «tradición vulgar»
Roca2011:152
12/XII/1883 Moixent Las Provincias llegenda d’encantades
Sobre una encantada i el seu tresor
Oral:«Laspersonasquenoscontaronlatradición».
Roca2011:191
12/XII/1883 Moixent Las Provincias tradició explicativa
Explicaperquès’hitrobenflorsdejardíenunazonaagresta:unreimoroque,amb màgia, ho encanta per alafilla
No s’esmenta Connexióamblarealitat:«Unapersonacompletamenteverídicanosafirmóquehacemuypocoenvióalláporperegil».Tambédocumentadaenunanovel·lahistòricadeJuanBautistaPerales,Los caballeros de Montesa y los héroes de Játiva
Roca2011:192
6/2/1886 Monestir de la Valldigna
Las Provincias tradició explicativa
PerquèesdiuValldigna.Exclamació de Jaume I.
Nos’esmenta.«Quierelatradiciónque…»
Escombinaambunaexplicacióhistòricasobrel’origendelmonestir.Afegeixl’autor:«Sinonèvero,èben trovato»
Roca2011:218
30/VI/1886 Benicarló Valentino costum amb fórmula rimada. Referènciaasupersticions
Com procedeix l’agutzir en una subhasta; «Candela apagà,cosalliurà»
Oral. Observació, informant directe (algutzir)
Segons l’autor, el formulisme «se relaciona con muchas antiguas devociones y supersticiones fundadastambiénenladuracióndeciriosencendidos,poresolohecitado,aunquelagentequegustapocodeantiguallasdigaqueinteresarseporestasniñeríasesunachifladuradelosextrambóticossecuacesdelRatPenat».
Roca2011:227
16/III/1894 Monestir de la Murta, Alzira
Las Provincias tradició explicativa
MaredeDéuqueapareixal lloc on es fundarà l’edificisagrat,RondCatC-0581
No s’esmenta. «Es tradiciónantiquísima»
Peral’autor,lallegendatécredibilitathistòrica,apesarquenoexisteixcaptestimoniescritdel’origendelaimatgedelaMaredeDéu.
Roca2011:250
annEx i . matErials d’intErès folklòriC En lEs CròniquEs dEl
CEntrE ExCursionista dE lo rat pEnat
1 CataloguemsegonselRondCat,l’índexdelarondallacatalana,quecatalogalesrondallesca-talanessegonselsíndexstipogràficsuniversals.Peralscasosenquèunargumentrondallísticésfreqüentenlarondallísticacatalanaperònotéuncorresponentenelsíndexsuniversals,desd’aquestabasededadesenlíniaseliatorgaunnúmeropreceditperunaC.
389
Data de publicació
Lloc de l’excursió
Autor de la crònica
Material Contingut Font Observacions i notes Referència
19/III/1880 Benissanó JoséMartínezAloy
llegenda històrica/tradicióexplicativa
Dues versions sobre la divisa de la casa Cavanillas «La supervia de vosmataraamosenos»
No s’esmenta Elcronistadesmenteixlaveracitathistòricadelallegenda.
Roca2011:144
27/X/1880 Monestir del Puig i Cartoixa d’Ara Christi
Las Provincias tradició explicativa
El cavall de Jaume I, d’una potada,féubrotaraiguadela cisterna coneguda com «LaPatà»
No s’esmenta; «tradición vulgar»
Roca2011:152
12/XII/1883 Moixent Las Provincias llegenda d’encantades
Sobre una encantada i el seu tresor
Oral:«Laspersonasquenoscontaronlatradición».
Roca2011:191
12/XII/1883 Moixent Las Provincias tradició explicativa
Explicaperquès’hitrobenflorsdejardíenunazonaagresta:unreimoroque,amb màgia, ho encanta per alafilla
No s’esmenta Connexióamblarealitat:«Unapersonacompletamenteverídicanosafirmóquehacemuypocoenvióalláporperegil».Tambédocumentadaenunanovel·lahistòricadeJuanBautistaPerales,Los caballeros de Montesa y los héroes de Játiva
Roca2011:192
6/2/1886 Monestir de la Valldigna
Las Provincias tradició explicativa
PerquèesdiuValldigna.Exclamació de Jaume I.
Nos’esmenta.«Quierelatradiciónque…»
Escombinaambunaexplicacióhistòricasobrel’origendelmonestir.Afegeixl’autor:«Sinonèvero,èben trovato»
Roca2011:218
30/VI/1886 Benicarló Valentino costum amb fórmula rimada. Referènciaasupersticions
Com procedeix l’agutzir en una subhasta; «Candela apagà,cosalliurà»
Oral. Observació, informant directe (algutzir)
Segons l’autor, el formulisme «se relaciona con muchas antiguas devociones y supersticiones fundadastambiénenladuracióndeciriosencendidos,poresolohecitado,aunquelagentequegustapocodeantiguallasdigaqueinteresarseporestasniñeríasesunachifladuradelosextrambóticossecuacesdelRatPenat».
Roca2011:227
16/III/1894 Monestir de la Murta, Alzira
Las Provincias tradició explicativa
MaredeDéuqueapareixal lloc on es fundarà l’edificisagrat,RondCatC-0581
No s’esmenta. «Es tradiciónantiquísima»
Peral’autor,lallegendatécredibilitathistòrica,apesarquenoexisteixcaptestimoniescritdel’origendelaimatgedelaMaredeDéu.
Roca2011:250
390
Data de publicació
Lloc de l’excursió
Autor de la crònica
Material Contingut Font Observacions i notes Referència
30/IV/1897 Almoines [excursióaBeniarjó i Oliva]
Las Provincias succeït amb cobla Una tradició a Potries obligavaquelesnovençanes besaren una safanòriaquepenjavadelcentre del carrer. L’alcalde d’Almoiness’hinegàperòfinalmentlanúviaaccedí.L’alcalde es pledejà amb el poble de Gandia. Cobla associada al succeït.
Oral. Un dels excursionistes
LacoblainclouunareferènciaasantVicentFerrer Roca2011:282-283
2/X/1897 Agullent Valentino llegenda sacra Miracles de Sant Vicent Ferrer, alguns dels qualsquedenmarcatsenobjectes
No s’esmenta. «Cuenta latradición…»
Roca2011:310
13/X/1897 Albaida Valentino llegenda sacra Maledicció de Sant Lluís Beltranalsmarquesosd’Albaida,quenopodrantenirdescendènciamasculina
No s’esmenta. «Hay en este país una tradición popular…»
Escontrastaambelementshistòricsverídics Roca2011:313
25/X/1897 Llutxent Valentino tradició explicativa
Miracle dels corporals de Daroca
L’autor mateix S’hiafegeixenreferentsidadeshistòriques,amésdedades sobre la recepció i altres comentaris sobre la pèrduadelestradicions
Roca2011:329-333
13/XII/1897 Alaquàs Las Provincias tradició explicativa
Marededéutrobada,RondCat C-058
No s’esmenta Referènciaalnivelld’encertenelsmiraclesdelaMaredeDéudel’Olivera,segonsl’alcalde,perlaproteccióoferidaatotselsveïnsdelpoblequehananat a Cuba i no n’ha mort cap
Roca2011:343
30/VI/1898 Penàguila Socio de «Lo Rat Penat»
creences, supersticions i succeït
Supersticions a l’entorn de la nit de Sant Joan, i explicaciódeperquèlagent de Penàguila no hi creu (un cura enginyós i popular)
No s’esmenta Roca2011:357-358
29/IX/1898 Canals Un excursionista llegenda sacra Sant Vicent Ferrer prediu queelfilldeDomènecdeBorja seria papa
No s’esmenta «Noestácomprobadaestapredicción» Roca2011:384
30/IX/1898 Montesa Un excursionista llegenda d’encantades
Una encantada apareix la nit de Sant Joan a la Penya Encantada de Montesa si es pronuncien les paraules «Ábrete roca y ciérratemonte»
Nos’esmenta.«Dicen…»ireferènciesaEscolanoi Cavanilles
«El lector no comprenderá, sin duda, el sentido de esta frase, al parecer contradictoria. Pero la lógica delosencantamientos[enreferènciaa“ábreterocayciérratemonte”]noesaccesiblealainteligenciavulgar».
Roca2011:389
annex i. materialS d’interèS folklòriC en leS CròniqueS del Centre exCurSioniSta de lo rat penat
391
Data de publicació
Lloc de l’excursió
Autor de la crònica
Material Contingut Font Observacions i notes Referència
30/IV/1897 Almoines [excursióaBeniarjó i Oliva]
Las Provincias succeït amb cobla Una tradició a Potries obligavaquelesnovençanes besaren una safanòriaquepenjavadelcentre del carrer. L’alcalde d’Almoiness’hinegàperòfinalmentlanúviaaccedí.L’alcalde es pledejà amb el poble de Gandia. Cobla associada al succeït.
Oral. Un dels excursionistes
LacoblainclouunareferènciaasantVicentFerrer Roca2011:282-283
2/X/1897 Agullent Valentino llegenda sacra Miracles de Sant Vicent Ferrer, alguns dels qualsquedenmarcatsenobjectes
No s’esmenta. «Cuenta latradición…»
Roca2011:310
13/X/1897 Albaida Valentino llegenda sacra Maledicció de Sant Lluís Beltranalsmarquesosd’Albaida,quenopodrantenirdescendènciamasculina
No s’esmenta. «Hay en este país una tradición popular…»
Escontrastaambelementshistòricsverídics Roca2011:313
25/X/1897 Llutxent Valentino tradició explicativa
Miracle dels corporals de Daroca
L’autor mateix S’hiafegeixenreferentsidadeshistòriques,amésdedades sobre la recepció i altres comentaris sobre la pèrduadelestradicions
Roca2011:329-333
13/XII/1897 Alaquàs Las Provincias tradició explicativa
Marededéutrobada,RondCat C-058
No s’esmenta Referènciaalnivelld’encertenelsmiraclesdelaMaredeDéudel’Olivera,segonsl’alcalde,perlaproteccióoferidaatotselsveïnsdelpoblequehananat a Cuba i no n’ha mort cap
Roca2011:343
30/VI/1898 Penàguila Socio de «Lo Rat Penat»
creences, supersticions i succeït
Supersticions a l’entorn de la nit de Sant Joan, i explicaciódeperquèlagent de Penàguila no hi creu (un cura enginyós i popular)
No s’esmenta Roca2011:357-358
29/IX/1898 Canals Un excursionista llegenda sacra Sant Vicent Ferrer prediu queelfilldeDomènecdeBorja seria papa
No s’esmenta «Noestácomprobadaestapredicción» Roca2011:384
30/IX/1898 Montesa Un excursionista llegenda d’encantades
Una encantada apareix la nit de Sant Joan a la Penya Encantada de Montesa si es pronuncien les paraules «Ábrete roca y ciérratemonte»
Nos’esmenta.«Dicen…»ireferènciesaEscolanoi Cavanilles
«El lector no comprenderá, sin duda, el sentido de esta frase, al parecer contradictoria. Pero la lógica delosencantamientos[enreferènciaa“ábreterocayciérratemonte”]noesaccesiblealainteligenciavulgar».
Roca2011:389
392
Data de publicació
Lloc de l’excursió
Autor de la crònica
Material Contingut Font Observacions i notes Referència
1/X/1898 Moixent Un excursionista llegenda d’encantades
Llegenda de l’encantada de l’escala de la donzella, ja explicada(Roca2011:191)
Oral. Conversa entre els excursionistes. ReferènciaatextosdeJuan Bautista Perales
S’hiafegeixunpocmésd’informacióidetallsdelaquehihaviaenlacrònicadelap.191.
Roca2011: 392-393
1/X/1898 Moixent Un excursionista tradició explicativa
Llegenda del jardí de la reina mora, ja explicada (Roca2011:192)
Oral. Conversa entre els excursionistes. ReferènciaatextosdeJuan Bautista Perales
«Sefundaenhechosquenoparecennaturales».Elsexcursionistes discuteixen sobre la veracitat de la llegendail’existènciadeljardí.
Roca2011:393
1/X/1898 Moixent Un excursionista creença Si algú passa amb elements religiosos pel barranc de la Falaguera seràatacatperéssersdemoníacs. Per deslliurar-se’ncaldesfer-sed’aquestselements
Oral.«Noscontaron».Segurament eixiria en la conversa
«Todoestoparecerámuyfútilallectorpositivista,peroalosquetenemoselmáspequeñorestode poesía en la imaginación nos hace pasar saborosamenteunavelada»
Roca2011: 393-394
14/X/1898 Bolbait Un excursionista tradició explicativa
Disputa entre Bolbait i NavarrésperlaimatgedeSant Francesc de Paula, resolt amb una burra a favor de Bolbait
Nos’esmenta:«Cuéntaseaquí»
No es presenta com a llegenda, en cap moment no es diu quetalfetnosigacertohistòric
Roca2011:410
29/XII/1898 Gata Un excursionista del Rat Penat
llegenda sacra El Sant Crist de Gata atura miraculosament els francesosquansónapuntd’entrar al poble
No s’esmenta Segons l’autor, el miracle es recorda anualment en les festes del Santíssim Crist, el dia 6 d’agost
Roca2011:441
10/IV/1900 Corbera Las Provincias referènciaallegenda/tradició
ReferènciaaRondCatC-058, aparició de la Mare deDéudelCastellquanJaumeIconquerílavila
No s’esmenta «Leyendastradicionalessuponenqueapareció[laVirgen]sobrelasalmenasdeaquellafortalezacuando D. Jaime I deAragónconquiriólavilladelosmoros».
Roca2011:451
18/VIII/1900 Elx Valentino referènciaa llegenda/tradició
ReferènciaaRondCatC-058, aparició de la Mare deDéud’Elx
No s’esmenta. «Según la tradición…»
Roca2011:473
13/VII/1901 i 16/VII/1901
Terol Un excursionista cobles 9 Cobles en castellà, improvisades, dirigides als excursionistes
Oral. Cantaires, informants directes
Alap.513,elcronistaexplicaquealgunescobleshanestatrecollidesperaltresautors[secitalareferència]ique«Siestomismosehicieseenlasdemás regiones de España, tendríamos datos preciosos para determinar bien el diferente carácter psíquicodelospueblosylasrazasqueformanlanacionalidadespañola».
Roca2011: 511-515
annex i. materialS d’interèS folklòriC en leS CròniqueS del Centre exCurSioniSta de lo rat penat
393
Data de publicació
Lloc de l’excursió
Autor de la crònica
Material Contingut Font Observacions i notes Referència
1/X/1898 Moixent Un excursionista llegenda d’encantades
Llegenda de l’encantada de l’escala de la donzella, ja explicada(Roca2011:191)
Oral. Conversa entre els excursionistes. ReferènciaatextosdeJuan Bautista Perales
S’hiafegeixunpocmésd’informacióidetallsdelaquehihaviaenlacrònicadelap.191.
Roca2011: 392-393
1/X/1898 Moixent Un excursionista tradició explicativa
Llegenda del jardí de la reina mora, ja explicada (Roca2011:192)
Oral. Conversa entre els excursionistes. ReferènciaatextosdeJuan Bautista Perales
«Sefundaenhechosquenoparecennaturales».Elsexcursionistes discuteixen sobre la veracitat de la llegendail’existènciadeljardí.
Roca2011:393
1/X/1898 Moixent Un excursionista creença Si algú passa amb elements religiosos pel barranc de la Falaguera seràatacatperéssersdemoníacs. Per deslliurar-se’ncaldesfer-sed’aquestselements
Oral.«Noscontaron».Segurament eixiria en la conversa
«Todoestoparecerámuyfútilallectorpositivista,peroalosquetenemoselmáspequeñorestode poesía en la imaginación nos hace pasar saborosamenteunavelada»
Roca2011: 393-394
14/X/1898 Bolbait Un excursionista tradició explicativa
Disputa entre Bolbait i NavarrésperlaimatgedeSant Francesc de Paula, resolt amb una burra a favor de Bolbait
Nos’esmenta:«Cuéntaseaquí»
No es presenta com a llegenda, en cap moment no es diu quetalfetnosigacertohistòric
Roca2011:410
29/XII/1898 Gata Un excursionista del Rat Penat
llegenda sacra El Sant Crist de Gata atura miraculosament els francesosquansónapuntd’entrar al poble
No s’esmenta Segons l’autor, el miracle es recorda anualment en les festes del Santíssim Crist, el dia 6 d’agost
Roca2011:441
10/IV/1900 Corbera Las Provincias referènciaallegenda/tradició
ReferènciaaRondCatC-058, aparició de la Mare deDéudelCastellquanJaumeIconquerílavila
No s’esmenta «Leyendastradicionalessuponenqueapareció[laVirgen]sobrelasalmenasdeaquellafortalezacuando D. Jaime I deAragónconquiriólavilladelosmoros».
Roca2011:451
18/VIII/1900 Elx Valentino referènciaa llegenda/tradició
ReferènciaaRondCatC-058, aparició de la Mare deDéud’Elx
No s’esmenta. «Según la tradición…»
Roca2011:473
13/VII/1901 i 16/VII/1901
Terol Un excursionista cobles 9 Cobles en castellà, improvisades, dirigides als excursionistes
Oral. Cantaires, informants directes
Alap.513,elcronistaexplicaquealgunescobleshanestatrecollidesperaltresautors[secitalareferència]ique«Siestomismosehicieseenlasdemás regiones de España, tendríamos datos preciosos para determinar bien el diferente carácter psíquicodelospueblosylasrazasqueformanlanacionalidadespañola».
Roca2011: 511-515
394
Data de publicació
Lloc de l’excursió
Autor de la crònica
Material Contingut Font Observacions i notes Referència
16/VII/1901 Terol Un excursionista tradició explicativa
FundacionaldeTerol,explicaelperquèdel«torito»
Escrita.«Loscronistas» Roca2011:515
14/IX/1901 Daroca Un excursionista tradició explicativa
Miracle dels corporals de Daroca (variant)
No s’esmenta Roca2011:526
22/VI/1902 Serra Las Provincias tradició explicativa
Amor impossible entre una gitana i un senyoret, el pare la fa penjar peròellamaleeixidiuquesemprehiserà.Estransformaenlesroquesd’una muntanya propera
Oral.«Haquedadoen la memoria de los lugareños otro recuerdo legendarioquelossocios de Lo Rat Penat recogieron con vivo interés.Cuentanlosviejosdellugar…».
Roca2011:536-537
22/VI/1904 Gilet (monestir del Sant Esperit)
Las Provincias tradició explicativa
El Beat Nicolás Factor fa un colp a terra d’on brolla una font d’aigua perquèlagentdelconventnopatiscamaimésperl’escassetat d’aigua
No s’esmenta. Es diu que«latradicióndevotaleatribuye»albeataquellatradició
«Nadie está obligado a considerar como artículo dogmático estas devotas leyendas, reveladoras de lafeingenuadenuestrosantepasados»,cosaquenodesmereixlesqualitatsdelpersonatgereferit,segons l’autor.
Roca2011:547
14/VI/1905 Vilallonga Las Provincias tradició explicativa
Troballad’unamaredeDéuquecreaunafontienhonordelaqualescreauna capella
No s’esmenta. «Cuenta latradición»
Roca2011:556
annex i. materialS d’interèS folklòriC en leS CròniqueS del Centre exCurSioniSta de lo rat penat
395
Data de publicació
Lloc de l’excursió
Autor de la crònica
Material Contingut Font Observacions i notes Referència
16/VII/1901 Terol Un excursionista tradició explicativa
FundacionaldeTerol,explicaelperquèdel«torito»
Escrita.«Loscronistas» Roca2011:515
14/IX/1901 Daroca Un excursionista tradició explicativa
Miracle dels corporals de Daroca (variant)
No s’esmenta Roca2011:526
22/VI/1902 Serra Las Provincias tradició explicativa
Amor impossible entre una gitana i un senyoret, el pare la fa penjar peròellamaleeixidiuquesemprehiserà.Estransformaenlesroquesd’una muntanya propera
Oral.«Haquedadoen la memoria de los lugareños otro recuerdo legendarioquelossocios de Lo Rat Penat recogieron con vivo interés.Cuentanlosviejosdellugar…».
Roca2011:536-537
22/VI/1904 Gilet (monestir del Sant Esperit)
Las Provincias tradició explicativa
El Beat Nicolás Factor fa un colp a terra d’on brolla una font d’aigua perquèlagentdelconventnopatiscamaimésperl’escassetat d’aigua
No s’esmenta. Es diu que«latradicióndevotaleatribuye»albeataquellatradició
«Nadie está obligado a considerar como artículo dogmático estas devotas leyendas, reveladoras de lafeingenuadenuestrosantepasados»,cosaquenodesmereixlesqualitatsdelpersonatgereferit,segons l’autor.
Roca2011:547
14/VI/1905 Vilallonga Las Provincias tradició explicativa
Troballad’unamaredeDéuquecreaunafontienhonordelaqualescreauna capella
No s’esmenta. «Cuenta latradición»
Roca2011:556
396
annEx ii . Carta dE rafaEl patxot al CEntrE dE Cultura valEnCiana
Rafael Patxot i Jubert
Passeig de la Bonanova, 2B
Barcelona (S. G.)
8 Març 1927
Sr. Director Degà del
“CentrodeCulturaValenciana”
Valencia.
PreatSenyor:
Herebutlavostracomunicaciódel21fb.perlaqualveigquelabona
voluntatd’enF.Martínez,ratificadaperlaVtra.condescendencia,m’ha
fet Membre de la Vtra. preada Institució.
Usagraesclacortesia,emperòdeclealmentfervosavinentquejono
sommesqueunsenzillestudiantdeCienciesFísiquesiCienciesExac-
tes,queperraonscròniquestincdetocarmoltesaltrestecles,çoquefa
quelagentmesuposiunapersonalitatintel·lectual,queveramentno
tinc pas.
Ditaixòper’lmeudescarregmoral,faré’lquepuguipercompartir
lesVtres. tasques isol·licitutsaiximateix laVtra.colaboracióen les
meves.Demoment, plaumepodervosavançarqueno trigaré gairea
oferirvos un llibre interessant pera la espiritualitat i la llengua valen-
cianes.
Vtre.afm.empordanès,
[Signatura]
397
AteneuBarcelonés
Apartat de correus 97
6 març 1927
Sr. Director Degá del
“CentrodeCulturaValenciana”.
Valencia
Senyormeuydemamajorconsideració:Peroficide21delprop-pas-
sat febrer, he sigut nomenat Director Corresponent d’exa docta corpora-
cióqueV.S.tandignamentpresideix.
El bon afecte de mon distingit amich D. Francesch Martínez y Martí-
nez,jaquenomosmerexementspersonals,hafetquejopuguiostentar
tanpreuhadadistinció,qu’estimoenlomoltqueval,sobretottractantse
de Valencia la regió germana de Catalunya y de la ciutat artista per na-
turalesa y per estudi.
Enquantlesocupacionsm’hopermetin(araestichatrafegadíssim),
tindrél’honordevisitarlos,ferlaconexençapersonalysilaCorporació
hovol,perunsmomentsm’ocuparélacàtedra.
Aplaçoperallavores,quetinchganesnosiguipasad calendas grecas,
elferlosentregademesobresdelesqualsm’enquedinsolsdosexem-
plars.Sónbenpoques y ben insignificantsper cert; però serviránper
demostrarmonviureconexement,jaquenopuchferaltracosa.
EntotquantjopuguiservirelsinteressosdelaCorporació,nohande
fermésquemanarme.
Ab tot el respecte degut, me subscrich de V. S. son mes afectíssim S. S.
[Signatura]
annEx iii . Carta dE rossEnd sErra i pagès al CEntrE dE Cultura
valEnCiana
398
annEx iv. dadEs sobrE lEs Cançons valEnCianEs ConsErvadEs
En l’arChivo dE folklorE dE la sECCión fEmEnina dE la bibliotECa naCional d’Espanya 1
Títol Data Lloc de recol·lecció
Autor/Recol·lector
Observacions
Ball de placa (Almenara)
[Almenara]
Historiales de lasdanzasqueinterpretaran los grupos de jota de Bañeres
[Banyeres]
Seguidillas de Lucena del Cid
[Lucenadelcid]
Historial de la “Danzaguerrera”(Todolella)
[laTodolella]
Cansó de Batre [finsa1944]
[prov.Alacant] Inclosa en el II Concurso Nacional de Coros y Danzas de 1944
Cansó d’els llavradors
[prov.Alacant]
Canción de la Sierra
[prov.Alacant] TomásAldeguer
A la vora de la mar [finsa1943]
[prov.Alacant] El asesor de música
Inclosa en el II Concurso Nacional de Coros y Danzas de 1943
1 Segonslesdadescatalogràfiquesdelfonsadatadel19d’abrilde2016.Marquementreclau-dàtorsquanelllocderecol·lecciónofiguraenelcampcorresponentdelafitxa(i,pertant,ensguiempeltítol),quannos’indicaunllocconcretsinóqueesfareferènciaal’àmbitprovincialo,enuncas(Blanes),quancreiemques’haconfóseltopònim(Blanes/Balones).Lesdadesapa-reixenordenadesalfabèticamentsegonselllocderecol·lecció,començantperlesreferènciesenquèaquestarecol·leccióésinconcretaonoexplicitada.Hemordenatapartirdeleslocalitzaci-onsperquèésl’únicacaracterísticaobjectivablequeéspresententoteslesfitxes.
399
Títol Data Lloc de recol·lecció
Autor/Recol·lector
Observacions
El pardalot. La samaritana. De quincoloretlavols.Cansó de Nadal
[finsa1944]
[Prov.Alacant] El asesor de música
Inclosa en el III Concurso Nacional de Coros y Danzas de 1944
Pescador de Galilea [prov.Alacant]
A vosaltres [prov.Alacant]
Chocorrochoc [prov.Castelló] Eduardo Bosch [adaptador]
Canto d’el garrofecha
[prov.Castelló]
Benvolguda doncella
[prov.Castelló]
Al retrian y al retranco
[prov.Castelló]
ElfilldelatíaTariñana
[prov.Castelló]
Els bous del Cami el Convent
[prov.Castelló]
El tio Pep [prov.Castelló]
EltíoToniLeré [prov.Castelló]
La llima [prov.Castelló]
Eres como la lima [prov.Castelló]
A hui pararem la barca
[prov.Castelló]
La bolanchera [prov.Castelló]
La labra [prov.Castelló]
Los misterios del fa fefifofu
[prov.Castelló]
Per entre les branquesd’unroserflorit
[prov.Castelló]
Quitelaculpa [prov.Castelló]
Tendreubotifarres [prov.Castelló]
Tiralilaclau [prov.Castelló]
Yaploraelchic [prov.Castelló]
400
Títol Data Lloc de recol·lecció
Autor/Recol·lector
Observacions
Comensem en nom de Deu
[prov.Castelló]
Canta morena [prov.Castelló] Ramírez Ángel [harmonitzador]
D’airet de la matinada
[prov.Castelló]
El ramo de San José
[prov.Castelló]
MoutíoTeomi/Unachiqueta
[prov.Castelló]
La pastora Catalina [prov.Castelló]
Cansó d’els boberos [prov.Castelló]
Enrama del Corpus [prov.Castelló]
Els festeros de San Juan
[prov.Castelló]
Ay mare mare [prov.Castelló]
Cansó de batre [prov.Castelló]
Alachúmbalaqueescarabasan[sic]
[prov.Castelló]
Abuela Santa Ana [prov.Castelló]
AlláenBelén 1950 [prov.Castelló]
A, a, a [finsa1952]
[prov.Castelló] Inclosa en el concurs de nadalenquesde1952
Venid acá pastorcitos
[finsa1952]
[prov.Castelló] Inclosa en el concurs de nadalenquesde1952
Dormiu bon Jesuset [prov.Castelló]
Estant a la cambra [finsa1952]
[prov.Castelló] Inclosa en el concurs de nadalenquesde1952
401
dadeS SoBre leS CançonS valenCianeS ConServadeS en l ’arChivo de folklore de la SeCC ión femenina de la B iB l ioteCa naCional d’eSpanya
Títol Data Lloc de recol·lecció
Autor/Recol·lector
Observacions
Marchemos al portal
[finsa1952]
[prov.Castelló] Inclosa en el concurs de nadalenquesde1952
Pastors al portal [finsa1950]
[prov.Castelló] Inclosa en el concurs de nadalenquesde1950
La nit de nadal [finsa1950]
[prov.Castelló] Inclosa en el concurs de nadalenquesde1950
A Belen m’en ville amar[sic.]
1950 [prov.Castelló] Inclosa en el concurs de nadalenquesde1950
Por allá vienen los Reyes
[prov.Castelló] Incloutambé«Campanita del lugar»
YahavistdormialMesies
[prov.Castelló]
Flor de lliri [prov.Castelló]
Anem, pastors, a Belem
1950 [prov.Castelló] Inclosa en el Concurso de Villancicos de 1950
En el Portal de Betlem
[finsa1964]
[prov.Castelló] [segelldelgrupescolar Serrano Súñer]
Inclosa en el Concurso de Villancicos de 1964
Sant Josep [finsa1964]
[prov.Castelló] [segelldelgrupescolar Serrano Súñer]
Inclosa en el Concurso de Villancicos de 1964
Sant Josep i la Mare de Deu
[prov.Castelló]
Els pastorets 1952 [prov.Castelló]
Feste de Elche Alacant Inclosa en el Concurso Nacional de Coros y Danzas (noespecificaquin)
402
Títol Data Lloc de recol·lecció
Autor/Recol·lector
Observacions
Pro meus jueus Alacant Inclosa en el Concurso Nacional de Coros y Danzas (noespecificaquin)
Cansó del Malaser 1943 Alcoi M.Asessi[sic] Inclosa en el III Concurso Nacional de Coros y Danzas de 1944
Sierra de Mariola [finsa1942]
Alcoi TomásAldeguer Inclosa en el I Concurso de Coros y Danzas de 1942
Sierra de Mariola Alcoi Antonia López Incompleta
El tio Pep Alcoi T.M.Aznar [harmonitzadora][deuser:TeresaMatarredona Aznar]
Jota de Barchell Alcoi Inclosa en la Prueba Provincial y Regional del X Concurso de Coros y Danzas
Per al ball de velles Alcoi TeresaMatarredona
Canto popular de Villena
[finsa1941]
Alcoi Concepción Mandaría
Seguidilletes de la Foya
Alcoi Inclosa en el X Concurso Nacional de Coros y Danzas
Da vall de una peñeta
1947 Alcoi TomásAldeguer
Pastoret a on vas Alcoi
Al sonar les campanetes
Alcoi
Elbarquillero 1940 Almenara Margarita Ramón [harmonitzadora]
Les marietes 1940 Almenara
403
Títol Data Lloc de recol·lecció
Autor/Recol·lector
Observacions
En el Portal de Belén
Begís
Cansó de Veremá Benicarló
Tentacióndeldemonio
1951 Benigembla Dolores Sendra / harmonització de TomásAldeguer
Inclosa en el Concurso Provincial de Coros y Danzas de 1951-1952
Lananeta:(canciónde cuna) | A la chumbalaqueescarabasa[indicació:Está en canciones decorro”]
1952 Betxí Manolita Sorribes Manzano
La naneta Betxí
Canción de trilla 1951 Biar TomásAldeguer Inclosa en el Concurso Provincial de Coros y Danzas de 1952
Canço de trilla Biar Inclosa en la Prueba Provincial y Regional del X Concurso de Coros y Danzas
Les Maseretes Blanes[?]2 [Balones?]
Marieta del Moli Nou
Blanes[?][Balones?]
TerresaMatarredonda Aznar [harmonitzadora]
La montaña más alta
Borriol JoséGarcía
Pastorets y pastoretes
Castalla
ASta.Teresa Castelló
dadeS SoBre leS CançonS valenCianeS ConServadeS en l ’arChivo de folklore de la SeCC ión femenina de la B iB l ioteCa naCional d’eSpanya
2 Enaquestcasienelsegüent,lescançonspertanyenalademarcacióprovinciald’Alacant;pertant,notésentitqueelllocderecol·lecciósigaBlanes,sinóBalones.Enlacançósegüentelcasencaraésmésclar,sitenimencomptequeTeresaMatarredonaeraalcoiana.
404
Títol Data Lloc de recol·lecció
Autor/Recol·lector
Observacions
Cançó de bres Castelló JoséGarcía[harmonitzador]
En la pobla hi ha un chic
1949 Castelló JoséGarcía
Ramos de África 1949 Castelló JoséGarcía
Sangre colorada tengo
1949 Castelló JoséGarcía
Men vay a la marjaleta
Castelló JoséGarcía
Alachúmbalaqueescarabasan[sic]
Castelló JoséGarcía
A camina Manuela les Coves de Vinromà
Porlobienquetehequerido
les Coves de Vinromà
Par-nosgermans:motete a 3 voces de la“Festa”deElchè
Elx
Les danses 1962 Elx Regina Morante Ferrandez
Festa de Elche Elx
Canto de la prosa 1950 Espadella
Canto de la prosa 1950 Espadella el Sr. Cura
La pandorga es un perol
1963 Gorga Juan B. Carobonell Pastor
Canción del Carro 1943 Ibi TomásAldeguer Enviada a la Sección Nacional l’any 1953
Tuszagalillos [finsa1951]
Montant un Padre redentorista
Inclosa en el concurs de nadalenquesde1951
Cancnión de Cuna 1951 Murla Dolores Sendra /harmonització de TomásAldeguer
Inclosa en el Concurso Provincial de Coros y Danzas de 1951-1952
405
Títol Data Lloc de recol·lecció
Autor/Recol·lector
Observacions
Ha mort lo meu cavaller
Sant Mateu Francisco Ontí Castell / EnriqueOntí [harmonitzador]
Inclou informe sobrelahistòriadela cançó, recollida per primera vegada l’any 1895 per HipólitoQuerol
Ball pla Sant Mateu
Villancico de Sella Sella
La oliva Sogorb
Esta noche es Nochebuena
Sogorb
YosoyVicentito 1951 Sogorb el Sr. Cura de Montán
Inclosa en el concurs de nadalenquesde1951
Cançó de la mare Sueca Inclosa en Mil canciones españolas
Cansó d’els boleros Torreblanca
La dama de Valencia
València
Jo tinc un burro València
Alavoretadelmar:rima infantil
València Inclosa en Mil canciones españolas
El baile de los saltamontes
1950 la Vall d’Uixó JoséGarcía Inclosa en el Concurs de Coros y Danzas de 1948
Yaploraelchic la Vall d’Uixó
La rama de la montaña
1941 la Vall d’Uixó
Elmeuchiquet:canción de cuna
Vila-real A. Roda
Lalluneta:canviónde cuna
Xàbia
Canción de trilla 1945 Xàbia TomásAldeguer
dadeS SoBre leS CançonS valenCianeS ConServadeS en l ’arChivo de folklore de la SeCC ión femenina de la B iB l ioteCa naCional d’eSpanya
406
Títol Data Lloc de recol·lecció
Autor/Recol·lector
Observacions
Canción de trilla 1941 Xixona TomásAldeguer Inclosa en el II Concurso Nacional de Coros y Danzas de 1944
La lluneta m’apadrina
1941 Xixona TomásAldeguer Inclosa en el I Concurso de Coros y Danzas de 1942
***