Balsareny s’aboca a la Via catalana · sament del CCB, sinó el del signant, ... als nostres...

setembre 2013ANY XXXVIII

BUTLLETÍ DEL CERCLE CULTURAL DE BALSARENY

www.sarment.cat http://sarment.blogspot.com

núm. 427

FOTO SARMENT

Adéu, Joan Peralta

Balsareny s’aboca a la Via catalana

FOTO D. PERALTA

SUMARI02

Coordinador: Ramon CarretéComposició: Jordi SelgasPublicitat i promoció: Josep GudayolRedacció: Mireia Carreté, Josep Gudayol, Isidre Prat, Laia Prat, Jordi Selgas, Conxita Planes, Maria Josep Cors i M. Jesús Rodríguez

Junta del CCBPresident: Ramon CarretéVicepresident: Joan PratSecretari: Lluís BoixaderaTresorer: Antoni ManzanoVocals: Esteve Díaz, Josep Gudayol, Pere Juncadella, Maria Josep Cors, Alfred Selgas i Jordi Selgas

Els escrits publicats al SARMENT no reflecteixen el pen-sament del CCB, sinó el del signant, entitat o persona. Només els signants <CCB> reflecteixen l’opinió del cercle.

HI col·labora i dóna suport: Associació de Pares, Agrupament EscoltaParròquia de Santa Maria, Club d’Avis, Club d’Escacs, Claustre de mestres, Club Natació, Club d’HandbolCentre Excursionista de Balsareny,Penya Barcelonista de Balsareny

[email protected]òsit Legal: B- 27.977-1980

Edita: Cercle Cultural de Balsareny

EDITORIAL

Balsareny fa Via

Un centenar llarg de balsa-renyencs han omplert dos autocars per traslladar-se a l’Hospitalet de l’Infant a co-brir el tram assignat de la Via Catalana per la Independèn-cia l’Onze de Setembre. Ha estat un èxit organitzatiu de Balsareny per la Independèn-cia, secció local de l’ANC, que portava mesos treballant-hi. A Catalunya ha estat un èxit rotund de l’ANC. Però sobre-tot ha estat un èxit del poble català, que ha mostrat al món la seva voluntat. Queda sens dubte un llarg camí a recórrer, molts obstacles a superar i molta feina a fer, i és clar que part d’aquesta feina correspon als polítics; però el paper clau de l’ANC, d’Òmnium Cultural i de la societat civil catalana és fer-hi pinya, estar-hi al darrere (o al davant), fer costat als po-lítics i a les institucions sobira-nistes perquè no defalleixin. I tampoc nosaltres, la societat civil, no hem de defallir. Fa un any, a Barcelona, tots els que hi érem, i enguany a la cadena humana també, vam viure un acte festiu, de reivindicació i

afermament catalanista, sense incidents, expressió alegre de la voluntat d’un poble. Però no ha de ser foc d’encenalls: hem de ser conscients de les difi-cultats que ens esperen, que en vindran, i saber fer-hi front units i amb aquest mateix es-perit de cooperació i tremp. Felicitats als organitzadors i a tots els que hi van anar a fer un tram d’història.

Tornant a Balsareny, el vespre abans, 10 de setembre, el grup local d’ERC amb gent de l’ANC va pujar novament al Serrat del Maurici a renovar l’estelada que tot l’any presideix el nostre poble. El temps no hi va ajudar gaire, però malgrat la pluja s’hi van aplegar unes cinquanta persones, que van baixar amb una marxa de torxes i van ce-lebrar una botifarrada popular. El dia Onze hi va haver la tra-dicional sardinada popular de l’associació de Pescadors, i a les 17,14 hores les campanes de l’església parroquial i les de la del castell van repicar ale-grement durant una bona es-tona adherint-se així a l’esperit de la Diada. Diumenge abans, el dia 9, els rapsodes dels Pas-torets de Balsareny i la Coral

CCBFOTO JACINT ORRIOLS

3- Balsareny s’aboca a la Via catalana

4-Renovació de l’estelada del Serrat del Maurici- Lectura de poemes de Climent Forner

5- Adéu, Joan Peralta- Obituari

6- De Memòria: Saltimbanquis i altres artistes

7- Metereologia

8-Balsareny Avui

10- Història: Els Riculf, uns barons desconeguts

11- Entrevista a: Pau Bombardó Oriol, cap d’estudis de l’Escola de Música Municipal

Edició digitalResponsables: Mireia Carreté i Jordi SelgasDissenyadors: J.M. Berengueras, Laia Prat i Àlex Pascual

Imprimeix: Sadurní, comunicació gràfica-Navàs

Sant Esteve van fer una lectura de poemes de Climent Forner en presència de l’autor i van cantar Els Segadors. Divendres, dia 13, en el marc dels actes del cinquantenari de la Coral, el pianista Manel Camp i l’actor i cantant Joan Crosas van oferir una magnífica representació de ‘La llegenda del Comte Ar-nau’, amb textos de Sagarra, Verdaguer, Maragall i el canço-ner popular. Dies abans havia tingut lloc la Setmana de la Jo-ventut, amb actes tradicionals com la Garrinkana, el concert o la baixada d’andròmines... Bal-sareny es belluga, i les poques pàgines del nostre butlletí no donaran l’abast a parlar de tot, però deixem-ne constància. El país es mou, el poble es bellu-ga en la mesura de les seves possibilitats, en un marc de crisi econòmica generalitzada i d’una moguda sobiranista que molts, però no tothom, percebem com l’única sortida possible. En tot cas, com diria en Llach, «cal anar endavant/sense perdre el pas,/cal regar la terra amb la suor del dur treball». I en un instant o altre potser tornaran a néixer flors. Mentrestant, no defallim, ni abaratim el somni.

03ACTUALITAT

L’Onze de Setembre d’aquest any ha suposat la mobilitzazió popular més gran que his-tòricament hi ha hagut mai a Catalunya. Quantificada ofi-cialment amb 1,6 milions de participants, la cadena huma-na de 400 km supera la gran manifestació de l’any pass-at a Barcelona, reivindicant Catalunya com a nou Estat d’Europa. Aquest any, l’acte or-ganitzat per l’ANC tenia com a lema ben explícit «Via catala-na cap a la independència».

El Bages va mobilitzar més de 90 autocars (5.800 partici-pants inscrits) per anar cap a les terres de l’Ebre, demogràfi-cament menys poblades, per ajudar a fer que la cadena no es trenqués. Ben al contrari, hi va haver trams on s’haurien pogut fer tres i quatre cadenes alhora, ja que hi havia gent per dar i per vendre.

Les assemblees de Navàs i Balsareny van organitzar una expedició amb set autocars, cinc de Navàs i dos de Balsa-reny: unes 400 persones en total, que vam cobrir els trams 136 i 137 de la Via, al terme de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).

Feia goig el viatge d’anada, amb la carretera plena de tu-rismes atapeïts de famílies senceres o grups d’amics amb estelades, i a gairebé tots els ponts hi trobàvem persones amb banderes aplaudint i ani-mant. Tot i que durant el camí va ploure bastant, en arribar a l’Hospitalet de l’Infant ja no plovia. Un dels autocars de Na-vàs va sofrir una avaria, però afortunadament es va poder solucionar i van arribar a lloc a temps. A l’Hospitalet vam po-der menjar-nos l’entrepà o el que portés cadascú de casa i

SARMENTFOTOS SARMENT

Balsareny s’aboca a la Via catalana

passejar una mica per la platja, abans de traslladar-nos cap al tram que teníem assignat.

Allà hi havia gegants i un grup musical animant, i un ambient festiu, familiar, reivindicatiu, democràtic, pacífic i cívic, amb gent de totes les edats amb samarretes grogues compartint el mateix esperit de la Via. Cap a dos quarts de

cinc ens vam anar col·locant ordenadament en fila al voral de la carretera prèviament ta-llada. La veritat és que, sense estar-hi tan atapeïts com en altres indrets, estàvem molt junts i no podíem pas estirar els braços per donar-nos les mans: era com una sardana inacabable.

A les 17,14 hores, el punt

simbòlic de partida de l’acte, mentre a Lleida sonaven les campanes de la Seu Vella, i a molts pobles —com ara Balsa-reny— també repicaven, ens vam agafar de les mans espe-rant que passessin els fotògrafs oficials que anaven cobrint els diferents trams per poder-ne fer una megafotografia pa-noràmica des d’Alcanar fins al Pertús. Cançons i cants rei-vindicatius, un escrit a terra amb lletres grans perquè es pogués captar des dels he-licòpters, i tot de ràdios por-tàtils per escoltar les notícies dels altres punts de la Via, fins al discurs de la presidenta de l’ANC. Llavors vam cloure l’acte cantant Els Segadors a cappella, i vam tenir una tornada una mica lenta per l’embús de trànsit que tanta gentada havia generat. Tot va anar molt bé, sense incidents ni entrebancs, i vam poder arribar a casa a quarts d’onze de la nit, contents d’haver contribuït a fer història en una Diada de la qual se’n parlarà durant temps.

Cal destacar l’excel·lent orga-nització de l’ANC i dels nom-brosos voluntaris, i pel que fa als nostres autocars, la bona feina de l’Angie i el Josep, així com dels xofers.Gràcies a tots plegats, tot va anar com una seda.

ACTUALITAT04

Com ja és tradició, l’agrupació local d’Esquerra Republicana de Catalunya i la gent de Bal-sareny per la Independència (branca local de l’Assemblea Nacional Catalana) van pu-jar al Serrat del Maurici per renovar la senyera estelada que hi oneja tot l’any. Aquest cop, el temps va ser una mica advers; però, malgrat l’intens ruixat que els va acompanyar, una cinquantena de balsa-renyencs van pujar al Serrat a acomplir aquest ritual, amb tambors, cants, parlaments i bon humor. De baixada, i ja sense pluja, es va fer una mar-xa de torxes fins a la plaça de la Mel, on l’acte es va cloure amb una botifarrada popular.

SARMENTFOTO SARMENT

Renovació de l’estelada del Serrat del Maurici

El dia 8 de setembre, a la Bi-blioteca Pere Casaldàliga, el grup de rapsodes dels Pasto-rets de Balsareny va fer la tradi-cional lectura de poemes, que aquest any arribava a la nove-na edició. En anys anteriors, s’havien llegit una selecció de poemes patriòtics, i antologies de Joan Salvat Papasseit, Joan Maragall, Salvador Espriu, Ja-cint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Pere Quart i J. V. Foix. El poeta escollit enguany va ser Climent Forner, qui va assistir a l’acte i, en acabar, va llegir un poema dedicat a Pere Casaldàliga i una estrofa en primícia absoluta, que havia escrit en referència a la Via ca-talana per la Independència. L’acte va acabar amb la Coral Sant Esteve cantant, amb tot el públic, l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

SARMENTFOTOS SUSI RODRÍGUEZ

Lectura de poemes de Climent Forner

05NECROLÒGIQUES

Dijous, 25 de juliol de 2013, ens va sobtar molt dolorosament la notícia de la defunció del nos-tre col·laborador i amic, Joan Josep Peralta Monje.

En Peralta va ser tota la vida una persona activa i dinàmica, ober-ta a col·laborar amb totes les associacions locals que li dema-naven ajut. Sempre somrient i ben dispost, mai no tenia un no per a ningú.

La seva afecció principal, la fo-tografia, el portava a acompan-yar les activitats de les diverses entitats del poble, per deixar-ne un testimoni gràfic. En aquest sentit, el CCB li hem d’agrair la seva sempre desinteressada aportació gràfica a tantes pàgi-nes del nostre Sarment.

Membre des de feia anys de la junta dels Pastorets de Balsa-reny, mai no va estalviar esforços per fer tirar endavant els objec-tius socials de l’entitat. També va ser un fidel col·laborador de la Coral Sant Esteve, i també de l’Associació Els Ametllers i el Ca-sal de la Gent Gran; del grup de teatre Els Marus; de l’Agrupació Artística de Balsareny; de la Bi-

SARMENTFOTO D. PERALTA

Adéu, Joan Peraltablioteca Pere Casaldàliga, i de tantes i tantes agrupacions bal-sarenyenques que van gaudir de la seva contribució, com ara les trobades d’acordionistes o el concurs de fotografies de la Festa dels Traginers.

Balsareny, el poble i les seves entitats, el trobarem molt a fal-tar com a suport actiu de tota activitat en què pogués ajudar. Però sobretot trobarem a fal-tar una bona persona, sempre amable i somrient, sempre a punt per donar un cop de mà on fes falta.

El CCB volem expressar a la seva família el nostre condol.

Balsareny, 26 de juliol de 2013

DATA NOM

14-01 MANUEL PIEDRA PIEDRA

16-01 ANGEL BUSTAMANTE ARNAIZ

16-01 RAMON NIETO SOLER

21-01 CARMEN GRAS SOLÀ

15-03 JUANA RUBIO GARCIA

17-04 DOLORS PUIG SAFONT

05-05 JUANA CURIEL BORREGO

09-05 FELISA CABELLO CABELLO

19-06 Mª DEL CARME COLS PUJOL

29-06 ANA Mª LÓPEZ RAMOS

25-07 JOAN JOSEP PERALTA MONJE

28-07 MERCÈ NOVELL BAULENAS

22-08 NÚRIA ISERN PICAS

30-08 ROSALIA FREIXA CODINA

02-09 JOAN SANTACREU CABANÉ

06-09 FRANCISCO CAPEL GARCIA

R. C.

ObituariDel 14 de gener fins al 6 de setembre de 2013

Un record emotiu per a totes aquestes persones que ens han deixat darrerament. La gran majoria les coneixia personalment i hi havia parlat moltes vegades; es mereixerien sens dubte una nota necrològica més extensa, ja que tots, cadascú en la seva mesura, van contribuir a fer Balsareny, a fer poble. Sí que voldria fer un esment al sobtat traspàs del meu veí i amic Joan Santa-creu, amb qui tants cops havíem discutit les jugades del Barça.

Reposin tots en pau

EDAT

64

65

63

98

86

83

85

74

78

69

91

84

65

62

86

CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE

Ponent, 3 - Tel. 93 839 62 12 - BALSARENY

Carme GaleraROBA I PERFUMERIA

Pol. Ind. La Coromina, c/ Indústria, s/nTelèfon 93 839 64 71 - BALSARENY

Creu, 29 - Tel. 93 839 65 50 - BALSARENY

Àgueda Borrero - Margarida Noguera

LLIBRERIA«ELS COLORS»

Plaça Mn. Vidal, 1 - MANRESATel. 93 874 38 57

Cra. de Berga, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 88

FEM TOTS ELS CARNETS

AUTOESCOLA

Capacitació transportistesMatèries perilloses

Creu, 20 - Telèfon 93 839 60 76 -. BALSARENYPlaça de l’Església, 5 - AVINYÓ

RiuJOIERIARELLOTGERIA

Plaça R. Viñes, 11Tel. 93 839 60 38

BALSARENY

Jacint Verdaguer, 9 - Tel. 93 820 02 86 - BALSARENY

CARNS CAPDEVILACRIANÇA I ELABORACIÓ PRÒPIA

PRODUCTES ARTESANALS

Josep Soler

GÈNERES DE PUNT - CONFECCIÓ

Bruc, s/n - Telèfon 93 839 63 96 - BALSARENY

agricultura - ramaderia - animals de companyia - alimentació

PLANTES I FLORS

La Creu, 26 Telèfon 93 820 03 31

BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa

Cra de Berga, 20 - Tel. i fax 93 839 61 60 - BALSARENYCra. de Berga, 21-23 - Tel. i fax 93 820 40 13 - NAVÀS

Cra. de Manresa, 34 - Tel. 93 839 63 97 - Fax 93 820 03 17 - BALSARENY

Montajes y reparacionesFontanería - Calefacción - Gas - Electricidad

Aire acondicionado - Antenas terrestres y parabólicas

Sant Domènec, 41 - BALSARENYTel. 93 839 60 47

home - donaPERRUQUERIA ESTÈTICA

Mèdic

P U I GLa Rabeia - Telèfon 93 839 65 87 - BALSARENY

PORTESP U I G

· Automatismes· Fabricació i reparació· Ferreteria en general

TANATORI: Carrilet, 99 - Tel. 650 47 97 42 - BALSARENYBruc, 19-21 - Tel. 93 875 16 44 - Fax 93 872 63 22 - MANRESA

www.funerariafontal.com

FUNERÀRIA FONTAL, SAM. Mar Pulido Cañellas

DELEGADA

Cra. de Manresa, 35 - Tel. i fax 93 839 60 36 - BALSARENY

M O R R O SAl servei de la construcció




CENTRE DE FORMACIÓFONTCapacitació transportistes

Matèries perilloses

C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY

OLGAestèticahome-dona

Sant Domènec, 44Telèfon 93 839 65 08

BALSARENY

Antiga Casa Rosendodes de 1926

Àngel Guimerà, 21 - Telèfon 93 839 61 61 - BALSARENY

ELECTRICITATFONTANERIA

Cra. de Manresa, 4, bxs. - Telèfon 93 820 00 67 - BALSARENYCra. Esparreguera a Bellver, km. 18 - Tel. 93 839 63 00 - BALSARENY

LA FUSTA DEL BOSC AL CONSUMIDOR

Fustes del Pirineu Català, saM. ÀNGELS RUIZ DE VALDIVIA MORALES

Òptic optometrista - N. Col. 7479

Nova isió

EL JARDINETB a r - R e s t a u r a n t

Comunions, b a n q u e t s , reunions...

Jaume i Emília

Carrilet, 65 - BALSARENY

Carretera de Berga, 3 - Telèfon 93 839 62 46 - BALSARENY

Sant Domènec, 54 - BALSARENYTel. 636 61 55 32 - 93 839 61 77

Baixada del Torrent, 6 - Tel. 93 839 63 58 - BALSARENY









AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília





Plaça de la Mel, 2, bxs. - Tel. 93 820 00 65 - Fax 93 839 66 94BALSARENY - [email protected]

Juan Herrera - 670 23 07 75

VENTA I REPARACIONS INFORMÀTIQUES - PRESSUPOSTOS A MIDA - ÀREA WIFI - AMPLIACIONS

Plaça Onze de Setembre, 1-3 - Tel. 93 820 03 97 - BALSARENY

PEIXATERIAMARIA

Barcelona, 4 - BALSARENYTel. 93 820 04 32

[email protected]: parockia

LA PAROCKIAcafeteria musical

Sant Domènec, 32Tel. 93 839 61 35

BALSARENY

Àngel Guimerà, 6 - BALSARENYTel. 93 839 62 88 - [email protected]

FORNPa i Pastisseria

Travessera, 47 - Tel. 670 35 12 63 - BALSARENY

BARRETINABAR - RESTAURANT

Plaça 11 de Setembre, 3 - BALSARENYTel. comercio 93 839 63 55

Tel. contestador 93 839 63 35

MODA ÍNTIMA

Carrer del Nord, 1 - BALSARENY

Cra. de Manresa, 5 - BALSARENYTelèfon 93 839 64 36

TAVERNA EL BOTER

DE MEMÒRIA06

Al temps duríssim d’acabada la guerra, temps de poca amenitat, hi havia gent que es guanyava les garrofes com podia, anant de poble en poble exhibint les seves habilitats, per dir-ho així, artístiques. Aquests saltim-banquis en solien tenir ben poca, d’habilitat, però la seva rudimentària qualitat ser-via per amenitzar els dies monòtons del nostre poble, quan passaven. No diré pas que Balsareny fos més avo-rrit que qualsevol altre poble, però la realitat és que tam-poc no era gaire divertit. La situació política no afavoria l’associacionisme i la gent no podia reunir-se per a rea-litzar activitats recreatives més enllà de les esportives i les organitzades pel règim o per l’Església. Poca cosa. Així, doncs, que aquests passavo-lants eren ben rebuts.

N’hi havia de moltes menes. En recordo alguns. Així, el pri-mer que va atreure la meva atenció, en els primers anys quaranta del segle passat va ser un zíngar hongarès de ba-rret negre d’ales amples que feia ballar un ós al so d’un pandero. Encara em sembla que el veig, davant de cal Bo-ter, amb l’ós estacat amb una corda en una anella al mor-ro —una prefiguració dels pírcings que avui fan tanta forrolla— i fent-lo ballar, és un dir, amb moviments lents compassats pel tam-tam.

JORDI PLANESFOTOS ARXIU*

Saltimbanquis i altres artistes

bre la pols, i van començar un espectacle tristíssim el pinyol del qual va ser el clàssic nú-mero d’una cabra esquelètica pujant i baixant per una esca-la de tisora al so esquerdat d’una trompeta abonyegada. Una presa de pèl.

De tant en tant, els carrers del poble s’alegraven amb les músiques d’un piano de ma-neta. Aires de sarsuela i de xo-tis tocats amb aire que feien de bon escoltar. L’instrument estava situat en un carret i de-corat amb gràcia. L’artista, na-turalment, feia passar el platet per la seva dona o qualsevol

altre ajudant. Quan, per Ma-drid bàsicament, l’atzar m’ha deixat sentir algun piano de maneta, aclucant els ulls he revist els carrers pedregosos del Balsareny de la meva in-fantesa.

Un altre passavolant força freqüent era l’anomenat «Traga-ranas», un home l’espectacle del qual consis-tia a empassar-se granotes vives davant del públic dels cafès del poble. Ara certs res-taurants ofereixen anques de granota —no és pas la meva debilitat—. El nostre artista se’n feia un tip, amb granotes

Acabada l’exhibició, el vell hongarès passava el barret amb èxit escàs en honor de l’ós Nicolau, nom de l’últim tsar de Rússia, en to de befa. Només recordo haver-lo vist un cop. Tant l’home com l’ós deurien morir de vells no gai-re després.

Un dia l’agutzil va fer una cri-da anunciant una sessió de circ al carrer pel vespre, a la plaça de les Monges. En aque-lls moments no n’havia vist mai cap. Cap al tard, i pagant una molt mòdica quantitat, els saltimbanquis ens van fer seure en rotllana a terra, so-









AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília









PEIXATERIAMARIA





BALSARENY







MODA ÍNTIMA



TAVERNA EL BOTER

METEOROLOGIA 07DE MEMÒRIA

de picantor atrevit que avui faria petar de riure. Però que aleshores, davant la repressió moral de l’època, portaven els homes a esbravar-se, més de pensament que res. Altres espectacles eren de jocs de mans i altres diversions. Un que va fer força rebombori va ser l’actuació d’un hipnotit-zador que durant l’actuació ordenava als presumptes hipnotitzats que fessin coses grotesques o procaces, com és ara abaixar-se els panta-lons. El rebombori venia tant dels fets en si com perquè les persones escollides eren d’una determinada posició i tothom se’n reia. Segur que me’n deixo alguns: la me-mòria arriba fins on arriba i de tot allò ja fa molts anys. De quan Balsareny es divertia com podia i els saltimbanquis i altres artistes hi ajudaven. I vivien del que feien, que ja és dir. Penseu que la televisió encara trigaria uns quants anys a arribar...

*Les fotografies de l’article no co-rresponen a Balsareny

senceres que els nois del po-ble li anàvem a caçar a la riera del Mujal, prop de la palanca, a canvi d’una modesta retri-bució (deu cèntims?, un ral?, una pesseta?, no ho recordo bé). Espectacle, el del nostre home, realment repugnant i que dóna un xic la mesura de la misèria ambient.

A cal Boter tenien una sala annexa on oferien sovint espectacles propis d’adults d’artistes passavolants. Així i tot, els menors hi assistien sense dificultats. Jo no. Els meus pares no m’ho haurien permès mai, així que ja no vaig ni provar-ho. Per tant, tot el que ara seguirà és allò que jo sentia explicar a al-guns companys o, més sovint, a la barberia quan m’anava a tallar els cabells. Els especta-cles de cal Boter eren variats, segons l’artista tronadet que passés pel poble. Podia ser espectacle de cançó moder-na a càrrec de «vici-tiples» no arribades més amunt o en franca decadència, amb caràcter de revista i un punt









AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília













AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília





Un estiu atípicJORDI SOLER I FRANCESC CAMPRUBÍ

Temperatura (º)Mitjana (1 minut) 24,6Mitjana (min.+màx.) 25,1Mitjana de mínimes 15,7Mitjana de màximes 34,4Mínima 13,3; dia 15Màxima 37,8; dia 26Mínima més alta 18,9; dia 28Màxima més baixa 30,9; dia 2

Vent (km/h) Ventada més alta 54,0 dia 14Velocitat mitjana 8,1Recorregut del vent 3.188,3km

Pressió (hPa) Màxima 1.012,7 dia 30Mínima 995,1 dia 27

La pluja (litres) Dia 10 1,1Dia 14 1,0Dia 17 22,2Dia 20 3,5Dia 28 5,7Total 33,5

Mes de juliol Mes d’agost

Temperatura (º)Mitjana (1 minut) 23,5Mitjana (min.+màx.) 24,2Mitjana de mínimes 15,4 Mitjana de màximes 33,0Mínima 11,1; dia 9Màxima 36,3; dia 11Mínima més alta 20,2; dia 20Màxima més baixa 25,6; dia 26

Vent (km/h) Ventada més alta 40,8 dia 16Velocitat mitjana 8,1Recorregut del vent 3.443,0km

Pressió (hPa) Màxima 1.010,5 dia 9Mínima 996,3 dia 7

La pluja (litres) Dia 7 1,3Dia 8 24,9Dia 16 6,1Dia 26 4,2Dia 27 12,2Dia 28 1,7Total 50,4









AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília





BALSARENY AVUI08

Aquest mes de juliol, Balsa-reny vivia en ple mes de va-cances. En arribar un altre final de curs escolar, places, carrers i la piscina municipal saluden les matinades amb un brogit de vida infantil i juvenil. Són els que gaudeixen de l’esplai de la mà d’un equip de joves estudiants. Ja de nou dins el mes de setembre, ens plau informar-vos qui són els que han dut a terme aquesta tasca durant aquest estiu. Són:

Júlia Bernadich: Nascuda a Navès el 13 de febrer de 1992. Actualment, viu a Balsareny. Té el títol de Batxillerat Social i ha dut a terme uns estudis de Cicle Formatiu de Grau Superior en Activitats Físi-co-Esportives a Sallent i Sant Joan de Vilatorrada respec-tivament. Actualment, està estudiant Educació Social a la Universitat de Lleida. L’últim llibre que ha llegit és El món groc, d’Albert Espinosa. Prac-tica gimnàstica rítmica.

Helena Santamaria: Neix a Sant Fruitós de Bages el 6 de juny de 1990. Té el títol de Batxillerat Científic i aquest any ha acabat la carrera a la UAB. Actualment, està llegint Brúixoles que busquen somriu-res perduts, d’Albert Espinosa. És una entusiasta del bàs-quet.

Arnald Viu i Soler: Nascut a Balsareny el 12 de setembre

JOSEP GUDAYOL I PUIGFOTO ARXIU

Campus 2013

de 1990. Té el títol de batxille-rat i actualment està cursant els estudis de Filologia Catala-na a la Universitat Autònoma. Actualment llegeix Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. És un enamorat de la música.

Edgar Manteca Vilardell: Neix a Manresa el 14 de novembre de 1990. Té el títol de Batxille-rat Social i un Cicle Formatiu de Grau Superior en Activitats Físico-Esportives. Actualment, està cursant el quart curs de Ciències d’Activitat Física i Es-port a la Universitat de Vic. Li agrada llegir i, generalment, llegeix llibres de planificació

esportiva. En temps de lleure, es decanta pel ciclisme de ca-rretera.

Samantha Hidalgo Guzman: Nascuda a Manresa el 6 de novembre de 1989. Té el títol de Batxillerat Social-Humanís-tic. Actualment, començarà el quart curs de Filologia Hispà-nica. Forma part dels Esplais Castellers i li agrada molt ne-dar. A l’hora de llegir, li agrada molt Cortázar.

Carmen Valencia Garcia: Neix a Berga el 23 de març de 1988. Té el títol de Batxillerat i un Cicle Formatiu de Grau Su-perior en Activitats Físiques i Esportives. Actualment, està cursant quart curs del Grau en Ciències d’Activitat Física i Esport a la Universitat de Vic. És monitora de lleure, de natació, de natació per a na-dons i socorrista aquàtica. Li agrada viatjar i compartir el seu temps de lleure amb els seus familiars i amics. Li agra-den pel·lícules com Posdata

Travessera, 77 - Tel. 93 820 03 55 - 605 79 78 32 - [email protected]

AIGUA · LLUM · GAS · ANTENES TV · CALEFACCIÓ · AIRE CONDICIONATINSTAL·LEM I REPAREM

te quiero i La vida es bella. Li agrada molt ballar, la gimnàs-tica i els animals.

Per tal de poder accedir a aquest tipus d’activitat s’ha d’estar en possessió d’una d’aquestes titulacions: Mo-nitor de lleure, Graduat en Magisteri o CFCS relacionats amb l’Animació i l’Esport, i per descomptat, tenir ganes, aptituds de caràcter educatiu i afecció envers totes les acti-vitats educatives.

L’Edgar i la Carme han estat els coordinadors de l’esplai amb 5 anys i 4 anys d’experiència en el sector, respectivament. Els monitors han estat l’Arnald (3 anys d’experiència), la Júlia (2 anys), l’Helena (2 anys) i la Samantha (2 anys).

El Campus s’ha dividit en tres grups o de vegades quatre. Cada grup ha disposat d’un horari i, dins d’aquest, es por-ten a terme activitats dife-rents cada setmana.

BALSARENY AVUI 09

El 16 de juny de 2013, com a preludi de les merescudes va-cances, prop d’una cinquante-na de persones del Centre Ins-tructiu i Recreatiu van sortir de viatge cap a les comarques d’Osona, la Garrotxa i l’Alt Em-pordà, recorrent diverses po-blacions com Terrades, Sant Llorenç de la Muga i Boade-lla (a la fotografia, davant del pantà). Seguint l’itinerari pre-vist i després d’un bon esmor-zar, es va visitar el Santuari de la Salut de Terrades, de volta


Centre Instructiu: resseguint la història

Setembre. Tornem de nou amb la nostra activitat reflexiva social, política, esportiva i re-ligiosa. Aquí hi podem trobar l’entranyable reflexió de la car-ta número 74: Araguaia amb Pere Casaldàliga, «La base de l’economia són les persones, no els diners» d’Arcadi Oliveres.

«Dono les gràcies a l’Associació Araguaia per la invitació -25a trobada- a aquesta trobada tan especial dels 25 anys. Jo només he estat en algunes trobades, però amb l’associació portem molts anys junts, ja que hem compartit espai a Justícia i Pau i, ara que ens traslladarem, el tor-narem a compartir. Gràcies.»

«El tema sobre el que avui m’han demanat que us parli és La base de l’economia són les persones, no els diners. Jo, tal com començo l’article de l’Agenda Llatinoamericana, ja fa molts anys, el 1963, que vaig trepitjar la Facultat de Ciències Econò-miques i vaig rebre l’única defi-nició que em va quedar gravada ‘L’economia és aquella ciència que estudia l’aprofitament dels recursos escassos que ens subministra la natura, per trans-formar-los i obtenir-ne béns i serveis que siguin útils per co-brir les necessitats humanes’. Malauradament, això no és el que s’ensenya avui a les univer-sitats d’econòmiques, és ben diferent. Per això agraeixo als companys de l’Agenda Llati-noamericana que hagin volgut introduir aquest tema.»

«A les escoles de negocis en-senyen unes maneres de fer que haurien d’estar prohibi-des. S’hi fan classes d’impostos, ensenyen el millor truc per a l’evasió. S’hi fan classes de ban-ca, ensenyen com es cobren més comissions. S’hi fan clas-

JOSEP GUDAYOL I PUIG

Des la Carta 74. Alter-economia: Araguaia amb Pere Casaldàliga


ses sobre el sector immobiliari, ensenyen que s’ha d’especular amb pisos... El que importa de l’economia és que tota la humanitat tingui totes les ne-cessitats cobertes, que la terra estigui més ben repartida. La terra, però, no pot produir tot el que se li demana: més cafè, més xocolata, més sucre, i deixar de produir els cereals que neces-sitem per a l’alimentació. La pobresa té nom: Nestlé, Bayer, Coca-cola, Samso...»

«L’empresa que explota el pe-troli d’una antiga colònia espan-yola a l’Àfrica, Guinea Equatorial, paga al govern de Guinea, cosa que d’altres no feien. Guinea és un país petit, si tot el que guan-ya el seu govern ho repartís en-tre els seus ciutadans aquests guanyarien 35.000 dòlars l’any i tindrien una renda per càpita més gran que la nostra. Però guanyen 500 dòlars l’any i els altres 24.500 se’ls queda el president: un sanguinari cone-gut, ministres, família, amics... I sabeu què en fan, dels diners, aquesta colla de lladres? Cons-titueixen una societat pantalla i posen els seus diners a Madrid en un banc que es diu Santan-der, el responsable del qual [...] es diu Emilo Botín.»

El tema, per la seva extensió, re-clama ser resumit i el resumeixo en aquest últim paràgraf:

«Res no canviarà si no canviem d’actituds i de valors i fem que es reclami la justícia social mas-sivament. Cal tenir clar que el canvi es troba en un mateix i en les accions que emprenguem, aprofitant les escletxes que te-nim: donar suport al món de les cooperatives, optar per la ban-ca ètica... I així hem de poder caminar cap a una democràcia real i més radical, que aposti per la majoria i compti amb la parti-cipació i l’esforç de tothom.»

romànica, i Sant Llorenç de la Muga, un poble amb trets de fortalesa medieval, amb edifi-cis de pedra vista i amb el riu Muga ben a prop. D’aquesta manera es va continuar fins a l’Alt Empordà fins a arribar a la població de La Jonquera, on es va dinar al restaurant Gran Bufet, amb més de 175 plats per triar. En acabat, es van visitar els locals comercials sota el mateix restaurant i es va emprendre la tornada cap a Balsareny. Felicitar el xofer (Jordi) i la guia (Maria Àngels) per una jornada esplèndida.

Som a l’agost i, després del període de vacances, voldria expressa una curta reflexió d’aquests dies d’estiu: «Un periodista és aquell, ha de ser, la persona que surt al carrer i explica els fets quotidians del dia a dia a una societat lectora en general» La frase, no exacta però sí molt sem-blant, la manllevo de Manel Cuyàs, que és un dels habi-tuals columnistes del diari El Punt Avui. Sense pedanteria, ni tampoc falsa modèstia, i gràcies a la meva condició

de jubilat, puc sortir cada dia pels carrers. El fet em permet observar i aprendre de perso-nes que fan de la conversa un recull de vivències entre pre-sent i passat.

Gairebé tot l’any, acostumo a prendre un cafetó en un esta-bliment molt a prop de casa i, dins d’un conversa, l’altre dia va sortir la paraula «tenca» o «tanca». Jo sempre he dit «Tenca la porta» expressió no correcta, tal com em van dir. Fins i tot al principi em resis-tia a acceptar que és «tanca» i no «tenca».

Tenca-tanca

HISTÒRIA10

Que el nostre poble té arrels mil·lenàries és cosa sabuda no tan sols per tots els nos-tres veïns, sinó per la majo-ria de persones interessades en la història, i que tant els seus senyors com els seus habitants van participar en fets cabdals del nostre passat com a societat és quelcom que també forma part de la nostra herència. Però la infor-mació que tenim del nostre poble minva a mesura que ens endinsem en la boira dels temps passats.

Cercar l’origen del nostre poble és una tasca quasi impossible per la manca de dades escrites existents, les úniques que podrien haver perviscut fins avui, i aquest fet ens obliga a fer conjec-tures més o menys encerta-des interpretant les restes arqueològiques de què dis-posem i amb l’esperança de trobar-ne d’altres que ens les verifiquin. És té coneixement d’assentament més o menys regulars en el nostre terme municipal des de l’època neolítica, i l’empremta ibe-ra hi és palesa fermament. Encara avui es troben noves descobertes d’aquella civi-lització arreu del terme, i les troballes fan que els historia-dors tinguin esperances de fer-ne alguna de rellevant a curt termini.

Les primeres dades escrites sobre el poble, com ja sap tothom, daten de l’any 951, però dels seus senyors no se’n té constància fins més enda-vant. Els senyors de Balsareny formen la primera branca co-neguda del poble, però hi va haver uns senyors que van dominar el nostre poble du-rant prop de dos anys i que amb el temps esdevindrien una de les famílies nobles


Els Riculf, uns barons desconeguts

més importants de Catalun-ya. Però abans d’entrar a fons en la qüestió, caldria fer una anàlisi prèvia per poder en-tendre amb més claredat tot el que es produïa en aquella època.

Ens situem entre finals del s. X i començaments del s. XI. Els nobles menors qüestionen la llei i les estructures polítiques godes i intenten imposar les lleis feudals a serfs i comtes, que els intenten mantenir cada vegada amb més dificul-tats sotmesos a la llei. Per al-tra banda, l’Església comença la seva gran expansió i impo-sa criteris polítics innovadors, que comptaran amb el vist-i-plau dels comtes, però que molestaran enormement als barons, com la pau i treva de Déu o les sagreres, i amb figu-res clericals destacades, com la de l’abat Oliba (1017-1046) i la fundació de monestirs de gran importància; Montserrat (any 1082), Poblet i Santes Creus (any 1150) o Vallbo-na de les Monges (1157). La Marca Hispànica, que ocupa encara molt territori del que posteriorment serà el Princi-pat, és una zona convulsa, on les ràtzies i els enfrontaments entre els nobles catalans i els sarraïns encara són molt fre-qüents, fet que fa que la zona de frontera sigui perillosa. Però la defensa recau úni-cament en els barons, men-tre que els beneficis han de compartir-se amb l’Església, fet que també molesta la petita noblesa, que conside-ra que es sacrifica molt pels pocs beneficis que n’obté. En definitiva, podríem dir que en aquella època concreta es viu una pau fràgil, que els comtes intenten mantenir a través de pactes entre ells i sotmetent els barons.

Dins d’aquesta pau inesta-ble, el descontentament dels

barons es veurà reflectit en revoltes freqüents en contra el poder comtal, i és després de la revolta dels nobles de Barcelona i Osona contra el comte Ramon Berenguer I (any 1044) que apareixen en el senyoriu del castell uns nobles que no figuren en les línies dinàstiques dels Bal-sareny. Es tracta dels Riculf. Aquests senyors, descen-dents nobles dels Comtes de Cerdanya, es mostraren a fa-vor del comte de Barcelona durant la revolta dels barons i van patir incursions greus dins del seu territori. Com a compensació, el comte de Barcelona va atorgar en co-manda els castells de Balsa-reny, de Cornet i de Gaià, a més de l’honor d’Oristà, als germans Bernat i Miró Riculf el 5 de juliol del 1062. A canvi, els germans es compro-metien a aportar a l’exèrcit comtal 50 cavalleries amb «tots els estris i atuells neces-saris per l’exèrcit». En aquest document es fa esment tam-bé «de petits i grans masos» en el territori de Balsareny i de diversos castlans, entre ells els Vilallonga, els Bosch i els Peguera, tots sota el senyor feudal directe del comte, el senyor de Rajadell.

Aquests dos germans gover-naren ben poc el senyoriu de Balsareny: Bernat morí solter l’any següent (1063) i Miró, que des del 1050 havia rebut el castell i la baronia de Pinós del Comte de Cerdanya Ra-mon Guifré I, l’any 1064 can-vià els castells de Balsareny i Gaià per unes rendes a Man-resa a Guifré Guitart i es retirà al castell de Pinós de Lluçà, on morí el 1082. Des de la seva concessió comtal, Miró adoptà el títol de baró de Pinós, i els seus successors ja mantindrien aquest títol fins als nostres dies. Així, fruit del seu casament amb Sicarda,

nasqué el primer Galceran de Pinós, un dels molts amb el mateix nom i dels quals s’han creat històries i mites arreu de Catalunya, com la llegen-da de les cent donzelles, i que amb el temps es convertiran en una de les famílies més poderoses de la Catalunya medieval.

Bibliografia- Soldevila, F. Historia de Ca-talunya. Editorial Alpha, S.A., Barcelona, 1963- Vilalta Serra, E. Un recor-regut per les fronteres dels comtats catalans a l’època del comte Ramon Berenguer I (1035- 1076). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barce-lona, 1998.- Ginesta i Batllori, S. La co-marca del Bages. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1987.- Junyent i Sobirà, E. Diplo-matari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1992.- Arxiu de la Corona d’Aragó. Llibre dels feus, número 1, foli 190.- Diversos autors. El món urbà a la corona d’Aragó del 1137 als decrets de nova plan-ta. Actes. Volum I. XVII Congrés d’història de la Corona d’Aragó (Barcelona- Lleida, del 7 al 12 de setembre de 2000). Univer-sitat de Barcelona, 2003.- Català i Roca, P. Els castells catalans. Volum 5. Dalmau, Barcelona, 1979.- Camps i Arboix, J. de. Les ca-ses pairals catalanes. Ed. Desti-no. Barcelona, 1969.

Bibliografia web- http://ca.wikipedia.org/wiki/ Usuari:Mafoso/Saldes-Proves- http://www.enciclopedia.cat/ fitxav2jsp?NDCHEC=0051066- www.dadescat.info/pino.htm- http://www.enciclopedia.cat/ fitxav2.jsp?NDCHEC=0051044

ENTREVISTA 11

Pau Bombardó Oriol va néixer a Barcelona l’any 1959. Va es-tudiar música al Conserva-tori Municipal de Barcelona i després també va estudiar al Taller de Músics i a la New School for Social Research de Nova York. Actualment estu-dia el Grau de Llengua i Litera-tura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya. Llegeix força, més aviat assaig, his-tòria i biografies que no pas ficció. De tota manera el da-rrer llibre que ha llegit és una novel·la que moltes perso-nes estan llegint actualment: Victus, d’Albert Sánchez-Piñol. Pel que fa als esports, d’adolescent havia practicat atletisme i ara encara li agra-da. Li agrada viatjar però no ho pot fer gaire. De jove, per la seva feina de músic, havia viatjat una mica.

—Pau, com vas arribar a la nostra Escola Municipal de Música?

—Hi vaig arribar a través d’un alumne meu, en Xevi Mata-mala, que n’era professor. Ell havia de marxar a Barcelona per cursar estudis superiors i va proposar-me per a suplir-lo.

—I això era l’any...

—Era el curs 2003/04.

—La teva dedicació musical sempre ha estat la percussió?

—Professionalment sempre he tocat la bateria. Pel que fa als estils, durant molts temps vaig dedicar-me a la música de jazz, però he fet de tot.

—Ara ets a Balsareny, però has estat professor en altres esco-


Pau Bombardó Oriol: cap d’estudisde l’Escola de Música Municipal

les de música?

—Sí, com a professor he tre-ballat en altres escoles de música.

—En el darrer curs, quants alumnes has tingut?

—Aquest curs he tingut set alumnes d’instrument i d’altres de llenguatge musi-cal i grup instrumental.

—Al llarg de tota una vida amb dedicació al camp mu-sical, quin és l’estímul que et mou per seguir endavant?

—Durant la joventut és inte-ressant treballar en orques-tres i grups de tota mena. És el millor estímul i la manera de fruir de la interpretació musical.

—Amb quin cos de professors i modalitats està formada la nostra Escola Municipal de Música?

—Som cinc professors i la directora. Donem classes de clarinet, saxo, violí, guitarra, piano, bateria, llenguatge musical i grup instrumental.

OPINIÓ10

L’Alfonso i la Rosario

Fa uns dies que hem rebut la trista i corprenedora notícia de la mort de Rosario, muller del nostre antic amic Alfonso Robles.

La Rosario no arribava als seixanta quan ha deixat l’Alfons pensant que li man-ca tot. El seu fi ll Adrián serà, amb paraules del seu pare, el motiu de vida i felicitat que restarà en ell.

Volem que arribi al sentiment de l’Alfons el nostre condol i tota la solidaritat amb la seva pèrdua. Voldríem, malgrat la distancia, fer-li una mica de companyia.

TRINI RIU VENDRELL, DÈLIA ORTE-GA, JOAN MARIA SERRA, RAMONA TORREBADELLA, ANNA OBRA-DORS, DOLORS BONALS i RAMON CARRETÉ

I voldríem també explicar-vos una mica qui va ser per al nostre poble, i per què una colla de nosaltres guardem el seu record en un calaixet molt endins del cor.

Perquè junts amb l’Alfons vam viure una bonica amis-tat, vam aprendre a treballar, a compartir il·lusions, a viat-jar, i a créixer junts, una tem-porada de les nostres vides.

Ell, l’any 1979, va arribar a Balsareny del seu poble d’Almeria, Topares, per fer de mestre. La nostra escola era bilingüe des del 75-76 i el curs 81-82 va passar a fer tot l’ensenyament en català.

L’Alfons en poc temps va aprendre la nostra llengua i amb el seu accent andalús

de seguida es va guanyar l’afecte de la gent.

Vivíem la nostra joventut, érem en plena activitat, in-teressats per tot, vivint uns anys que crèiem decisius per a canviar el món.

Mirant enrere, quantes coses resten si fa no fa com llavors, si no pitjor! Tan catalanista com vam fer tornar l’Alfons, i ara ja ho pot veure: tornen a qüestionar la nostra llengua a l’escola! Nosaltres teníem perspectives de feina, i els nostres fi lls, feina tindran a trobar-ne!

Però llavors això no ens pre-ocupava gaire. Teníem la fe-licitat inconscient de la poca edat, i unes mega-ganes de riure, com dirien ara.

L’Alfons no va tardar gens a fer-se amb tothom i a guan-yar l’estimació de la gent, i es va mostrar tan amical, afectiu i obert que era difícil no sen-tir simpatia per ell. Era franc, directe, sincer, molt proper.

Parlàvem de política, de cul-tura, d’amistat. I nosaltres, més reservats, potser també vam aprendre amb ell a ser més expressius.

En aquells dies, amb fi nalitats més o menys altruistes, per passar-ho bé i aportar acti-vitats al poble, muntàvem els «Festivals d’estiu». Quan juliol feia cap, comença-ven trifulgues de posar es-cenari, llogar estris, cercar pel·lícules, muntar obres de teatre... Tant ens feia mun-tar el bar i vendre coca-cola com posar i treure centenars de cadires de la plaça. I allí hi havia l’Alfons.

En aquells anys, suplíem mancances de les adminis-tracions amb entitats cultu-rals com el Cercle Cultural o la Lluerna, i hi dedicàvem esforç i temps i així també apreníem a ser responsables. Tots recordem tenir la sen-sació agradable i tranquil·la d’haver acabat bé la fei-na gaudint de l’airet fresc, aquells vespres d’estiu, amb l’Alfons entre nosaltres.

I al cap d’un temps, l’Alfons ens porta una noia que li ha-via robat el cor allà a les An-dalusies. La Rosario va entrar a la seva vida com una ànima bessona per a l’Alfons. I se’l va emportar amb ella, com havia de ser, per a fer el seu camí i una família, no sense abans deixar-nos, ella també, una empremta tendra i amis-tosa.

Aquells de nosaltres que hi vam anar, no oblidarem mai, Alfons, la lliçó d’hospitalitat, bondat, i joia que vam sen-tir en el vostre casament a Almeria. Ens vau fer viure un dels episodis més alegres, compartits i esbojarrats de la nostra joventut.

La teva muller, Alfonso, amb el seu divertit sentit de l’humor, la seva bondat i la seva manera de fer tan espe-cial, no només et captivava a tu. Has tingut una companya admirable, i entenem la teva buidor. Esperem que poc a poc omplis la vida de petites coses que et facin sentir tan sols una mica més bé.

I per totes aquestes merave-lloses sensacions que tu i ella ens vau deixar, rep el nostre record, estima i una abraça-da immensa.



TAVERNA EL BOTER

sangüesa


DE MEMÒRIA 07

No sé què deu tenir el mes de maig que ha excitat la inspiració de tants poetes i músics d’arreu i també, és na-tural, de Catalunya. Les fl ors abundants? Sens dubte. No s’explicaria altrament que, per exemple, Josep Anselm Clavé –el fundador dels cors d’homes obrers del segle XIX- titulés la seva obra més popu-lar «Les fl ors de maig» Ni que, a un altre nivell, més culte, el gran compositor noucentista Eduard Toldrà titulés la seva òpera com a «El giravolt de maig», amb lletra del gran Jo-sep Carner i fi gurins de Xavier Nogués, molt apreciable di-buixant del moment. L’òpera va ser estrenada al Palau de la Música el 1928 i, al Liceu, el 1938. Avui encara funciona.

Però és evident, em sembla, que avui no parlaré d’òpera ni de cançons. Sinó del mes de maig, que per mi, com per molts dels meus companys d’edat i de cultura, era sim-plement el mes de Maria. Ja he explicat més d’un cop –i ho faig sense cap mena de recança- que la presència del catolicisme posterior a la guerra civil era present a qua-si totes les esferes de la vida pública. I el mes de Maria, el maig, no se n’escapava, al contrari. Era un mes especial, almenys en els meus records d’infantesa a Balsareny. Co-mencem per l’escola.

A l’escola del senyor Ortega, on jo anava –ignoro si a les altres passava el mateix- la seva dona, doña Carmen ens muntava, darrera de la taula del mestre, un tabernacle es-plèndid, amb domassos blaus, petites lleixes on deixar els gerros amb fl ors –unes roses oloroses, de color de rosa co-

JORDI PLANES

El mes de maig llides als jardins dels darreres de les cases del poble, res de fl oristeria- i, al bell mig, una imatge de la Verge Maria, de guix, segurament la Puríssi-ma o la de Lourdes, no me’n recordo bé. Entre parèntesi: doña Carmen, l’esposa del mestre, era una senyora molt devota, de salut delicada, que va introduir al poble la devo-ció de la Verge del Perpetu Socors, amb una capelleta que anava de casa en casa durant els dies del mes, com l’antiga i tradicional de la Sagrada Família. Avui no en deu quedar res de tot plegat. Doncs bé, tanquem parèntesi. A sobre de tot del tabernacle marià, no diré com presidint-lo perquè sempre era allà, hi havia la imatge del Crucifi x –vulgarment el Sant Cristo- i a cada costat les fotografi es de, a l’esquerra de la imatge, José Antonio Primo de Rive-ra, fundador de la Falange, i a la dreta, tot vist des de cara, la del general Franco, una d’aquelles fotos que, vagis on vagis, sempre sembla que et miren (i mira si ens va mirar anys!). Cada tarda, quan el mestre ho deia, fèiem la de-voció del mes de Maria, això a l’escola nacional, la pública! Què passaria avui? Només vull fer memòria. Fèiem unes pregàries, suposo que unes invocacions a la Mare de Déu, seguides d’avemaries i d’una cançó, en castellà, que sem-pre he recordat. La lletra feia així:

Venid y vamos todosCon fl ores a porfíaCon fl ores a MaríaQue madre nuestra es.

Confesso que això de «a por-fía» no vaig saber mai que volia dir, fi ns molt més tard. Jo vaig aprendre el castellà a set anys, a l’escola del senyor Or-

tega –que era de Cuenca- on, durant els primers mesos, no entenia res i, de mica en mica, em vaig anar integrant. Im-mersió lingüística a l’inrevés. Però bé, al capdavall, això del mes de Maria era més distret que la taula del set o la llista dels reis gots.

Això a l’escola. Perquè des-prés, al vespre, hi havia el mes de Maria a l’església. Una devoció molt popular on assistia força gent, dones la majoria, i que solemnitzàvem els de l’escolania, fundada i mantinguda durant una anys per Carles Cases «Carlets» Fèiem poc cabal del que ana-va dient el rector durant la celebració i, alguns cops, sor-tíem a jugar a la plaça. Però hi havia un moment en què, després de fer la visita espi-ritual a un santuari marià de Catalunya –posem Queralt o la Gleva-, el mossèn deia: «Meditem-ho uns moments». Llavors, el Carlets arrencava de l’harmònium una impro-visació molt sentida que a nosaltres, els petits cantors, ens feia molta gràcia perquè l’home, devot, deixava anar la seva tota la seva ànima entre

sospirs i magarrufes franca-ment còmiques. Després can-tàvem, tan bé com sabíem, les avemaries ben assajades i, acabat, anàvem a recollir l’estampeta amb el santuari del dia i que, avui dia, si les hagués sabut guardar, seria una col·lecció apreciable.

En l’àmbit privat, casolà, al-guns de nosaltres muntàvem les nostre pròpies capelletes del mes de Maria. Jo les feia amb els germans Joan i Jo-sep Soler (que espero que no s’ofenguin: eren altres temps i tots érem petits). Les guar-níem com podíem, amb fl ors de casa i amb un fenal que anàvem a collir al serrat i que, estirant-lo, s’arrissava. Però era molt infl amable. Així que, un dia, quan vam encendre les espelmes, se’ns va calar foc a tot el muntatge que, cal dir-ho, no era una devoció, sinó la imitació del que vèiem al voltant nostre.

Un entorn que ha canviat tant que fi ns i tot el temps, la meteorologia, ha anat des-mentint. Ara ni al maig cada dia fa un raig. Però ningú no ens prendrà la memòria.



PLANTES I FLORS

FRANKFURT LLOBREGAT

Angel Guimerà, 64 - Tel. 93 820 02 22 - 639 93 76 61 - BALSARENY

Platos combinados - Carne a la brasa

Juan Enrique Chavez - M. Angeles Piedra









AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília













AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília













AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília













AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília





OPINIÓ10

L’Alfonso i la Rosario

Fa uns dies que hem rebut la trista i corprenedora notícia de la mort de Rosario, muller del nostre antic amic Alfonso Robles.

La Rosario no arribava als seixanta quan ha deixat l’Alfons pensant que li man-ca tot. El seu fi ll Adrián serà, amb paraules del seu pare, el motiu de vida i felicitat que restarà en ell.

Volem que arribi al sentiment de l’Alfons el nostre condol i tota la solidaritat amb la seva pèrdua. Voldríem, malgrat la distancia, fer-li una mica de companyia.

TRINI RIU VENDRELL, DÈLIA ORTE-GA, JOAN MARIA SERRA, RAMONA TORREBADELLA, ANNA OBRA-DORS, DOLORS BONALS i RAMON CARRETÉ

I voldríem també explicar-vos una mica qui va ser per al nostre poble, i per què una colla de nosaltres guardem el seu record en un calaixet molt endins del cor.

Perquè junts amb l’Alfons vam viure una bonica amis-tat, vam aprendre a treballar, a compartir il·lusions, a viat-jar, i a créixer junts, una tem-porada de les nostres vides.

Ell, l’any 1979, va arribar a Balsareny del seu poble d’Almeria, Topares, per fer de mestre. La nostra escola era bilingüe des del 75-76 i el curs 81-82 va passar a fer tot l’ensenyament en català.

L’Alfons en poc temps va aprendre la nostra llengua i amb el seu accent andalús

de seguida es va guanyar l’afecte de la gent.

Vivíem la nostra joventut, érem en plena activitat, in-teressats per tot, vivint uns anys que crèiem decisius per a canviar el món.

Mirant enrere, quantes coses resten si fa no fa com llavors, si no pitjor! Tan catalanista com vam fer tornar l’Alfons, i ara ja ho pot veure: tornen a qüestionar la nostra llengua a l’escola! Nosaltres teníem perspectives de feina, i els nostres fi lls, feina tindran a trobar-ne!

Però llavors això no ens pre-ocupava gaire. Teníem la fe-licitat inconscient de la poca edat, i unes mega-ganes de riure, com dirien ara.

L’Alfons no va tardar gens a fer-se amb tothom i a guan-yar l’estimació de la gent, i es va mostrar tan amical, afectiu i obert que era difícil no sen-tir simpatia per ell. Era franc, directe, sincer, molt proper.

Parlàvem de política, de cul-tura, d’amistat. I nosaltres, més reservats, potser també vam aprendre amb ell a ser més expressius.

En aquells dies, amb fi nalitats més o menys altruistes, per passar-ho bé i aportar acti-vitats al poble, muntàvem els «Festivals d’estiu». Quan juliol feia cap, comença-ven trifulgues de posar es-cenari, llogar estris, cercar pel·lícules, muntar obres de teatre... Tant ens feia mun-tar el bar i vendre coca-cola com posar i treure centenars de cadires de la plaça. I allí hi havia l’Alfons.

En aquells anys, suplíem mancances de les adminis-tracions amb entitats cultu-rals com el Cercle Cultural o la Lluerna, i hi dedicàvem esforç i temps i així també apreníem a ser responsables. Tots recordem tenir la sen-sació agradable i tranquil·la d’haver acabat bé la fei-na gaudint de l’airet fresc, aquells vespres d’estiu, amb l’Alfons entre nosaltres.

I al cap d’un temps, l’Alfons ens porta una noia que li ha-via robat el cor allà a les An-dalusies. La Rosario va entrar a la seva vida com una ànima bessona per a l’Alfons. I se’l va emportar amb ella, com havia de ser, per a fer el seu camí i una família, no sense abans deixar-nos, ella també, una empremta tendra i amis-tosa.

Aquells de nosaltres que hi vam anar, no oblidarem mai, Alfons, la lliçó d’hospitalitat, bondat, i joia que vam sen-tir en el vostre casament a Almeria. Ens vau fer viure un dels episodis més alegres, compartits i esbojarrats de la nostra joventut.

La teva muller, Alfonso, amb el seu divertit sentit de l’humor, la seva bondat i la seva manera de fer tan espe-cial, no només et captivava a tu. Has tingut una companya admirable, i entenem la teva buidor. Esperem que poc a poc omplis la vida de petites coses que et facin sentir tan sols una mica més bé.

I per totes aquestes merave-lloses sensacions que tu i ella ens vau deixar, rep el nostre record, estima i una abraça-da immensa.



TAVERNA EL BOTER

sangüesa


DE MEMÒRIA 07

No sé què deu tenir el mes de maig que ha excitat la inspiració de tants poetes i músics d’arreu i també, és na-tural, de Catalunya. Les fl ors abundants? Sens dubte. No s’explicaria altrament que, per exemple, Josep Anselm Clavé –el fundador dels cors d’homes obrers del segle XIX- titulés la seva obra més popu-lar «Les fl ors de maig» Ni que, a un altre nivell, més culte, el gran compositor noucentista Eduard Toldrà titulés la seva òpera com a «El giravolt de maig», amb lletra del gran Jo-sep Carner i fi gurins de Xavier Nogués, molt apreciable di-buixant del moment. L’òpera va ser estrenada al Palau de la Música el 1928 i, al Liceu, el 1938. Avui encara funciona.

Però és evident, em sembla, que avui no parlaré d’òpera ni de cançons. Sinó del mes de maig, que per mi, com per molts dels meus companys d’edat i de cultura, era sim-plement el mes de Maria. Ja he explicat més d’un cop –i ho faig sense cap mena de recança- que la presència del catolicisme posterior a la guerra civil era present a qua-si totes les esferes de la vida pública. I el mes de Maria, el maig, no se n’escapava, al contrari. Era un mes especial, almenys en els meus records d’infantesa a Balsareny. Co-mencem per l’escola.

A l’escola del senyor Ortega, on jo anava –ignoro si a les altres passava el mateix- la seva dona, doña Carmen ens muntava, darrera de la taula del mestre, un tabernacle es-plèndid, amb domassos blaus, petites lleixes on deixar els gerros amb fl ors –unes roses oloroses, de color de rosa co-

JORDI PLANES

El mes de maig llides als jardins dels darreres de les cases del poble, res de fl oristeria- i, al bell mig, una imatge de la Verge Maria, de guix, segurament la Puríssi-ma o la de Lourdes, no me’n recordo bé. Entre parèntesi: doña Carmen, l’esposa del mestre, era una senyora molt devota, de salut delicada, que va introduir al poble la devo-ció de la Verge del Perpetu Socors, amb una capelleta que anava de casa en casa durant els dies del mes, com l’antiga i tradicional de la Sagrada Família. Avui no en deu quedar res de tot plegat. Doncs bé, tanquem parèntesi. A sobre de tot del tabernacle marià, no diré com presidint-lo perquè sempre era allà, hi havia la imatge del Crucifi x –vulgarment el Sant Cristo- i a cada costat les fotografi es de, a l’esquerra de la imatge, José Antonio Primo de Rive-ra, fundador de la Falange, i a la dreta, tot vist des de cara, la del general Franco, una d’aquelles fotos que, vagis on vagis, sempre sembla que et miren (i mira si ens va mirar anys!). Cada tarda, quan el mestre ho deia, fèiem la de-voció del mes de Maria, això a l’escola nacional, la pública! Què passaria avui? Només vull fer memòria. Fèiem unes pregàries, suposo que unes invocacions a la Mare de Déu, seguides d’avemaries i d’una cançó, en castellà, que sem-pre he recordat. La lletra feia així:

Venid y vamos todosCon fl ores a porfíaCon fl ores a MaríaQue madre nuestra es.

Confesso que això de «a por-fía» no vaig saber mai que volia dir, fi ns molt més tard. Jo vaig aprendre el castellà a set anys, a l’escola del senyor Or-

tega –que era de Cuenca- on, durant els primers mesos, no entenia res i, de mica en mica, em vaig anar integrant. Im-mersió lingüística a l’inrevés. Però bé, al capdavall, això del mes de Maria era més distret que la taula del set o la llista dels reis gots.

Això a l’escola. Perquè des-prés, al vespre, hi havia el mes de Maria a l’església. Una devoció molt popular on assistia força gent, dones la majoria, i que solemnitzàvem els de l’escolania, fundada i mantinguda durant una anys per Carles Cases «Carlets» Fèiem poc cabal del que ana-va dient el rector durant la celebració i, alguns cops, sor-tíem a jugar a la plaça. Però hi havia un moment en què, després de fer la visita espi-ritual a un santuari marià de Catalunya –posem Queralt o la Gleva-, el mossèn deia: «Meditem-ho uns moments». Llavors, el Carlets arrencava de l’harmònium una impro-visació molt sentida que a nosaltres, els petits cantors, ens feia molta gràcia perquè l’home, devot, deixava anar la seva tota la seva ànima entre

sospirs i magarrufes franca-ment còmiques. Després can-tàvem, tan bé com sabíem, les avemaries ben assajades i, acabat, anàvem a recollir l’estampeta amb el santuari del dia i que, avui dia, si les hagués sabut guardar, seria una col·lecció apreciable.

En l’àmbit privat, casolà, al-guns de nosaltres muntàvem les nostre pròpies capelletes del mes de Maria. Jo les feia amb els germans Joan i Jo-sep Soler (que espero que no s’ofenguin: eren altres temps i tots érem petits). Les guar-níem com podíem, amb fl ors de casa i amb un fenal que anàvem a collir al serrat i que, estirant-lo, s’arrissava. Però era molt infl amable. Així que, un dia, quan vam encendre les espelmes, se’ns va calar foc a tot el muntatge que, cal dir-ho, no era una devoció, sinó la imitació del que vèiem al voltant nostre.

Un entorn que ha canviat tant que fi ns i tot el temps, la meteorologia, ha anat des-mentint. Ara ni al maig cada dia fa un raig. Però ningú no ens prendrà la memòria.



PLANTES I FLORS

FRANKFURT LLOBREGAT

Angel Guimerà, 64 - Tel. 93 820 02 22 - 639 93 76 61 - BALSARENY

Platos combinados - Carne a la brasa

Juan Enrique Chavez - M. Angeles Piedra









AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília













AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília









PEIXATERIAMARIA





BALSARENY







MODA ÍNTIMA



TAVERNA EL BOTER









AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília













AUTOESCOLA





BALSARENY




Josep Soler




PLANTES I FLORS


BALSARENY

TAPAS VARIADAS

sangüesa







Mèdic


PORTESP U I G





DELEGADA








C/ de la Creu, 22Tel. 93 820 08 68

BALSARENY



BALSARENY








Nova isió



Jaume i Emília





Plaça Ricard Viñas, 3, 2n - 08660 BALSARENY (Bages)

Dipòsit Legal: B- 27.977-1980

Publicació periòdica, trasmesa pels seus editors. Tarifa postal 200 g, 0’13 cts.Decret 2243/77 (BOR núm. 208. Art. 1r).

BUTLLET Í DEL CERCLE CULTURAL DE BALSARENY

PEIXATERIAMARIA


Date post:	01-Dec-2018
Category:	Documents
Upload:	letruc
View:	215 times
Download:	0 times

Balsareny s’aboca a la Via catalana · sament del CCB, sinó el del signant, ... als nostres...

Documents