BASES TEÒRIQUES DE LA SILVOPASTURA
MONTESQUIU, 10 d’octubre de 2013
MULTIFUNCIONALITAT PASTURATGE DE BOSCOS, PASTURES I PASTURES ARBRADES
BENEFICIS DIRECTES:
• ESTALVI DE COSTOS RESPECTE MANEIG MÉS INTENSIU
• DIVERSIFICACIÓ DE RENDES PER A LA PROPIETAT FORESTAL I L’EXPLOTACIÓ AGRO-RAMADERA
EXTERNALITATS:
• PREVENCIÓ INCENDIS
• CONSERVACIÓ HÀBITATS I ESPÈCIES
Ovella:
manté molt bé zones estassades
Vaca:
obre espais en zones de bosc dens
consumeix bé estrat herbaci en zones de bosc dens
Cabra:
gran capacitat per brostejar
Models silvopastorals en finques privades
Càrrega ramadera ajustada al bosc: < 0,2 UBM ha-1 any-1
Ramat petit de bovíBase territorial: bosc i una petita part de conreus
Principal: relacionat amb el bosc; pascícolasecundari
Model ajustat
Rati UBM ha-1 de conreu >>>> 2
Ramat de boví o ovíBase Territorial: Molta superfície són pastures, pastures arbrades o deveses
Pascícola
Model pascícola
Rati UBM ha-1 de conreu: 1,5 – 2,0
Ramat d’ovíBase territorial: conreus i bosc
Objectiu principal: agrícola; pascícolasecundari
Model agrícola
OBJECTIU
TIPUS RAMAT I BASE TERRITORIAL
RATIS / CÀRREGUES
conreusboscdeveses / pasture
Model pascícola
Punts forts: 1) Possibilitat d’obtenir rendiment econòmic en finques mitjanes o grans
Punts dèbils: 2) Alta inversió en gestió del bosc; necessitat de màd’obra
Model ajustat
Punts forts: baixa inversió inicial; poca necessitat de mà d’obra; alta autosuficiència alimentària del ramat
Punts dèbils: rendiment econòmic baix en finques petites o mitjanes
Model agrícola
Fortaleses: adequat per a combinar la producció agrícola i ramadera
Debilitats: estacionalitat de la produccióagrícola
Principals aspectes a valorar per a pasturar boscos, pastures o pastures
arbrades
2. Tipus de pasturatge: complet/ ocasional; rotacional/ no rotacional
3. Càrrega instantània i càrrega anual
1. Presència de conreus
PRESÈNCIA DE CONREUS
PASTURATGE COMPLET/ PASTURATGE OCASIONAL
PASTURATGE ROTACIONAL / NO ROTACIONAL
Aprofitament de pastures i zones adevesades:
NovembreAbril
Pasturatge complet
Pasturatge ocasional
Últim aprofitament
4t aprofitament
3er aprofitament
2on aprofitament
1er aprofitament
Aprofitament de zones de bosc Un únic pasturatge: complet
Dos pasturatges: el primer ocasional i el segon complet (quan elfactor any ho permeti)
Càrrega anual:sempre moderada,< 0,1-0,2 UBM ha-1 i any-1 en bosc
> 0,5 UBM ha-1 en pastures,pastures arbrades i adevesaments
CÀRREGA INSTANTÀNIA I CÀRREGA ANUAL
Càrrega instantània:cal que sigui alta per assegurar pasturatge completde l’estrat herbaciExemples càrrega instantània:1) En pastures, pastures arbrades i adevesaments: 10 – 20 UBM ha-1
2) En boscos densos: difícil de precisar; superior a 0,5 UBM ha-1
1) PASTURATGE DE ZONES DE BOSC DENS
CASOS PRÀCTICS
3. Distribució de les infraestructures
2. Actuacions silvícoles sobre l’estrat arbustiu
1. Oferta farratgera del sotabosc
ASPECTES A VALORAR PER A PASTURAR ZONES DE BOSC
QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC
Aspectes per a valorar la qualitat farratgera del bosc:
• RECOBRIMENT HERBACI
• MATOLL PALATABLE/ NO PALATABLE
• TRANSITABILITAT DEL BOSC
Recobriment herbaci Recobriment arbustiu Oferta farratgera
No present o sense grans taques de matoll no palatable
BONA
Superior al 50 % Domini no palatables, formant taques de gran continuïtat
MITJA
Domini palatables BONA Entre 30 % i 50 %
Domini no palatables MITJA
Domini palatables MITJA-BAIXA Entre 10 % i 30 %
Domini no palatables / no present BAIXA
Domini palatables BAIXA Inferior al 10 %
Domini no palatables/ no present BAIXA
QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC
Oferta farratgera mitja, amb recobriment herbaci < 20 %, i recobriment d’arbustos palatables > 50 %
QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC: EVOLUCIÓ AMB EL PAS DELS ANYS
Manteniment o millora de l’oferta farratgera
Oferta farratgera bona, amb recobriment herbaci > 50 %Cas 1
Dubtes sobre el manteniment de l’oferta farratgera
EVOLUCIÓ AMB EL TEMPS
EVOLUCIÓ AMB EL TEMPS
Cas 2
PD FB HEMICEL. CEL. LAD D.Enz
ALZINA 4,7 31,6 19,0 27,0 11,6 48,4
GARRIC 4,5 30,7 17,2 22,6 14,2 50,7
ROMANÍ 4,2 27,3 9,6 17,2 20,4 54,4
GENISTA 5,4 39,5 22,9 30,6 11,9 41,7
PALLA 3,3 34,7 29,2 35,3 4,8 41,2
FARRATGE 8,9 11,6 20,7 12,3 1,9 74,7
QUALITAT BROMATOLÒGICA DELS PRINCIPALS MATOLLS DEL SOTABOSC
El contingut en alguns minerals, com Ca o Mg, sol ser superior als matolls que al farratge
ACTUACIONS SILVÍCOLES SOBRE L’ESTRAT ARBUSTIU
PASTURA PASTURA
BOIX
BOIX
BOIXPASTURAPASTURA
Actuació silvícola en una zona de vessant colonitzada per matoll impalatable (ex. Buxus sempervirens)
• Garantir la connectivitat entre les dos zones de pastura
FUNCIONS ESTASSADA:
Actuació silvícola en una zona de bosc amb domini del matoll palatable (ex. roure, sanguinyol, roldor i tortellatge) amb alçada inferior a 1,30 metres
• Garantir transitabilitat bestiar
• Intentar potenciar recobriment herbaci
• Respectar peus de matoll, perquè el bestiar el pot controlar
FUNCIONS ESTASSADA:
Actuació silvícola en una zona de bosc amb domini del matoll palatable amb alçada superior a 2,00 m (ex. Crataegus monogyna)
• Aliment a una alçada on no pot arribar els animals
• El bestiar pot controlar el rebrot
FUNCIONS ESTASSADA:
Situació inicial
A: zona amb força estrat herbaci i poc sotabosc
B: zona amb molta densitat de matoll, difícil transitar
C: punt d’aigua
El bestiar fa un camí per anar des de la zona A al punt d’aigua
Que podem fer:
Incentivar als animals a transitar pel sotabosc amb l’apertura de nous camins i col·locació de blocs de complement mineral
Com condiciona al bestiar un punt d’aigua en una zona de sotabosc molt dens
2) APROFITAMENT RAMADER D’UNA FINCA DE PASTURES I
ADEVESAMENTS
Es pot restringir a zones de clima humit
Segons el tipus de sòl i el microclima, les pastures són de tipus mèsic o de tipus xèric
Gestió ramadera: molt important el pasturatge de tipus rotacional, que maximitza la qualitat de l’herba que consumeix el bestiar
CASOS PRÀCTICS
TIPUS DE CLIMA
SEGUIMENT DE L’APROFITAMENT RAMADER DE ZONES ADEVESADES
Variables estudiades:
producció herbàcia
valor nutritiu de les pastures
composició florística de les pastures
càrrega ramadera
El potencial pastoral del rodal es defineix segons la seva càrrega ramadera
Tipus clima Tipus pastura Factors
fisiogràfics Espècie dominant
Càrrega ramadera (UBM ha-1 any-1)
Potencial pastoral
Pla / Abancalat Quercínies 0,74 – 0,90 A 1
Pla / Abancalat No quercínies 0,74 – 0,80 A 2
Vessant Quercínies 0,60 – 0,82 B 1 Mèsica
Vessant No quercínies 0,60 – 0,72 B 2
Pla / Abancalat Quercínies 0,60 – 0,73 C 1
Pla / Abancalat No quercínies 0,60 – 0,63 C 2
Vessant Quercínies 0,42 – 0,63 D 1
Humit
Xeromèsica
Vessant No quercínies 0,42 – 0,53 D 2
Pla / Abancalat Quercínies 0,00 - 0,30 E 1 Subhumit Pastura seca
Pla / Abancalat No quercínies 0,00 – 0,20 E 2
PRODUCCIÓ HERBÀCIA EN RODALS ADEVESATS
Pastures mèsiques ofereixen valors superiors a les pastures xeromèsiques (p < 0,001)
No hi ha diferències entre tipus de relleu (p <0,965)
Potencial pastoralProducció
herbàcia global (kg ha-1 any-1)
Producció herbàcia sota
arbrat (kg ha-1 any-1)
Producció herbàcia entre
arbrat (kg ha-1 any-1)
A1, A2; solana 4.367 ± 405 a 3.571 ± 364 a 5.560 ± 440 a
A1, A2; obaga 3.522 ± 173 b 2.510 ± 315 b 4.533 ± 32 b
B1, B2 4.530 ± 317 a 3.420 ± 244 a 5.437 ± 377 a
C1, C2 2.200 ± 338 c 1.970 ± 309 b 2.545 ± 381 c
D1, D2 2.412 ± 658 c 1.822 ± 911 b 2.895 ± 450 c
E1, E2 < 2.500 d
PRODUCCIÓ DE LES PASTURES
ANY 2009: Sequera estival moderada
Abancalat obaga
Abancalat solana
Vessant solana
ANY 2010: sense sequera
Abancalat obaga
Abancalat solana
Vessant solana
PRODUCCIÓ DE LES PASTURES
• Més producció a la zona oberta que sota capçada.
• Davallada de la producció estival en anys secs a la solana. L’obaga aguanta sequeres moderades.
• Fenologia més avançada a les feixes respecte als vessants. Més producció a la orientació solana que a l’obaga en els aprofitaments realitzats a la primavera.
• Bona producció d’aglà en zones de roure i alzina.
CONCLUSIONS RELACIONADES AMB LA PRODUCCIÓ DE LES PASTURES
Sequera estival en finques de pastures: possibles solucions
• A escala d’explotacióTenir recursos farratgers diferents a les pastures per
superar l’estiu: - Conreus- Bosc
• A escala de rodalAplicar mesures per allargar el període de pas en un rodal:- Sembrar mates d’alfals- Complementar el ramat amb palla - Plantació d’arbres farratgers
QUALITAT NUTRITIVA DE LES PASTURES
Potencial pastoral PB (%sms) PD (%sms) FND (%sms) FAD (%sms)
A1, A2 17,95 ± 0,55 a 12,05 ± 0,40 a 29,30 ± 0,80 a 49,53 ± 1,50 a
B1, B2 15,58 ± 0,64 b 10,08 ± 0,52 b 34,88 ± 1,52 b 55,08 ± 1,49 b
C1, C2 11,59 ± 0,85 c 7,21 ± 0,64 c 37,73 ± 1,55 c 59,10 ± 3,22 c
D1, D2 10,92 ± 0,58 c 6,68 ± 0,48 c 38,61 ± 2,21 c 62,94 ± 3,52 c
Per a les pastures mèsiques, el relleu és un factor clau per a explicar la diferència de qualitat nutritiva (p< 0,001)
Característiques del parc
Àrees planes dins la zona de vessant
Tancat entre 2 i 3 ha 200 – 250 peus ha-1
40 % FCC desprès de la 1a intervenció
Maneig agronòmicPasturatge rotacional: 4-5 aprofitaments anuals
Lot de vaques petit o mitjà
Intensitat de pasturatge: alçada final 2 -3 cm arreu del parc
Aprofitament pastoral5 – 7 dies ha-1 i any-1 per un lot de 40 vaques
Valoració econòmicaActuació d’adevesament : balanç negatiu de 1.500 € ha-1 (1.000 -2.000 € ha-1)
Valoració econòmica anual, ingressos per venda de vedells: al voltant de 160 € ha-1
ADEVESAMENT EN CLIMA HUMIT, PASTURA MÈSICA, VESSANT, QUERCÍNIES, SOLANA
CASOS PRÀCTICS: EXTERNALITATS
3.1 PASTURATGE DE FRANGES DE BAIXA DENSITAT ARBÒRIA AMB
BESTIAR OVÍ
Idea base: compatibilitzar la producció
animal i la contribució del ramat a la prevenció d’incendis
PREVENCIÓ D’INCENDIS
GRAF, Bombers Catalunya Elaboració pròpia
• La incorporació de l’activitat silvopastoral a les actuacions de control de combustible realitzades als PPP en pot disminuir els costos de manteniment
1. Inventari i caracterització de franges
2. Conèixer l’explotació
Conreus, guarets i rostolls
Cultius abandonats
Serra, vessant solell Serra, vessant obaga
Situació freqüent: mosaic de diversos recursos farratgers
3. Calendari pastoral
Període de cria (150 ovelles i 10 cabres) 500 ovelles i 50 cabres a Època de pastura favorable pel pastor (opció a) b Època de pastura favorable pel pastor (opció b) x Època favorable per la pastura segons itineraris realitzats pel pastor
ZONA PASTURA G F M A M J J A S O N D
ZONA Ulldemolins (vora corral) ZONA Ulldemolins-Prades ZONA DE LES ESPADELLES ZONA DE MONT-RAL ROSTOLLS CORRAL Ulldemolins FRANJA de les Obagues x x x FRANJA de les Ermites x x x FRANJA del pantà de Margalef a a b b b FRANJA de Sant Salvador a a a b b b
Pasturatge de franges: desprès del període de cria, amb un lot d’ovelles buides o en els primers mesos de gestació
4. Seguiment i avaluació dels resultats
27,02937891.083
Reducció biomassa (%)Reducció biomassa (kg ha-1)Biomassa desprès(kg ha-1)
Biomassa abans (kg ha-1)
Ulldemolins Font del Teix, novembre 2010
34,23827331.116
Reducció biomassa (%)Reducció biomassa (kg ha-1)Biomassa desprès(kg ha-1)
Biomassa abans (kg ha-1)
Ulldemolins Font del Teix, juliol 2009
Principals espècies herbàcies:
Jonça: reducció alta a la primavera, reducció mitja baixa a la tardor
Fenaç: reducció baixa a la primavera, reducció baixa a la tardor
Llistó: rebuig a la primavera, rebuig a la tardor
CASOS PRÀCTICS: EXTERNALITATS
3.2 PASTURATGE PER A LA CONSERVACIÓ D’HÀBITATS:
EL CAS DE LA FAUNA ESTÈPICA
3.2 CONSERVACIÓ D’HÀBITATS
Recobriment Arbustiu 30- 40 % Herbaci <25%Alçada planta < 20-40 cm
Zones estèpiques
Pasturatge d’ovelles per conservar l’hàbitat de la fauna estèpica
Gràcies per la vostra atenció!!