bombers.cat #4

Març 2016Revista dels bombers de la Generalitat de Catalunya

#4

Horitzó 2020

Explosió de gas a Begues

Les fitxes FOER

Història2 Març del 2016 - #4

E l cos de Bombers de Sabadell, fundat l’any 1859, és un dels més antics de Catalunya. A principis del segle XX el seu material, principalment les bombes de vapor i les escales, era transportat fins als sinistres empès pels mateixos bombers o tirat per cavalls, però això presentava la dificultat que es perdia massa temps a

trobar i preparar la cavalleria i la poca velocitat a què es circulava perquè la càrrega era molt pesant. A més a més, les males condicions de camins i carrers, que en aquella època no estaven asfaltats, n’agreujaven el transport.

L’any 1925, l’Ajuntament de Sabadell, per dotar de més rapidesa i comoditat els bombers, va decidir comprar un tractor de la marca Fordson, amb motor de 4 cilindres, de benzina i rodes d’acer, que circulava a 14 quilòmetres per hora. Els Bombers de Barcelona també disposaven d’un tractor igual i això segurament va condicionar-ne la compra, com el fet que el tractor Fordson fos fabricat per la companyia nord-americana Ford, una de les marques capdavanteres d’aquells anys en camions i tractors.

A la imatge, veiem el tractor portant l’escala de la marca italiana “Porta” de 20 metres i els bombers vestits, alguns amb la típica brusa blava de l’època i d’altres amb el vestit de gala, i el casc de cuir, a les instal·lacions del Parc de Bombers situat al carrer Llobet.

Marc Ferrer Murillo Bomber voluntari del Parc de Matadepera Llicenciat en història Tècnic superior en prevenció de riscos laborals Tècnic operador del CECAT Professor adscrit a l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya

Tractor Fordson dels Bombers de Sabadell (1925)

Foto històrica: tractor Fordson de Sabadell

3

sum

ari

DirectorPep Colás Salvador

Director adjuntMarc Ferrer Murillo

Consell de redaccióNúria Iglesias GuerreroJoan Rovira i Morató

Consell assessor Guillem Gómez MasipPasqual Gámez TarragonaJoan Gallart Olivé Correcció lingüísticaServei de Difusió

Disseny i maquetacióÒscar Gamell Farré

Col·laboren en aquest númeroAlbert VilanovaJoan RoviraDavid BorrellMarcel·lí FonsCarles NogueraAlícia OlmosSara PratFrancesc BoyaJoan GallartXavier Ros

Foto de portadaSimón Saura

Correu electrò[email protected]

Twitter #bomberscat

DL B. 26917-2014 ISSN 2385-7129

040509

25

13

1921

09

25

2929

34

394345

32

34

45

Editorial

OpinióActuacions destacades

Explosió de gas a Begues

Incendi en una desballestadora de ve-hicles de Sant Fruitós de Bages

Fuita química a Castellbisbal

Intoxicació en una sitja a Gavà

Des de dins

Breu història dels restauradors i con-servadors manresans

Divulgació tècnicaRàcord Barcelona

Què és una fitxa FOER

L’entrevistaFrancesc Carola, història del rescat de muntanya a Catalunya

Notícies DGPEIS

Lletres i bits

Entre nosaltresBomber i casteller. Guillem Comas cap de colla dels Minyons de Terrassa

mailto:bomberscat%40gencat.cat%20?subject=

Editorial4

Editorial

Pep Colás SalvadorSotsinspectorDirector de la revista bombers.cat

Març del 2016 - #4

A partir d’aquest bombers.cat#4 farem un pas més en la modernització de la publicació i l’adequació a les noves tecnologies i passarem d’un format més o menys convencional a publicar en una plataforma més flexible i interactiva: aquest mes

de març el bombers.cat es convertirà en un blog.

Hi podreu trobar els mateixos continguts de què ja disposàveu fins ara, però més adaptats a la lectura des del telèfon mòbil i amb la possibilitat d’enllaçar directament amb tots els materials associats. No patiu aquells de vosaltres als qui us pugui semblar una mica llunyà tot això: els apunts del blog es podran llegir amb tota normalitat des de l’ordinador tal com fins ara; la millora en la lectura vindrà sobretot de la possibilitat de mostrar directament vídeos i contingut interactiu de manera immediata.

Però hi ha moltes més novetats: creixerem en continguts, també, perquè el blog Lo forestalillo s’integra al mateix nou blog i podreu accedir als seus articles des del mateix lloc, i també podreu disposar de tot allò publicat fins ara.

També oferirem tots els continguts en anglès i castellà, si bé de manera gradual, però esperem que en un breu període de temps podrem oferir-los en format trilingüe i obrir així el ventall del públic objectiu. Amb això esperem poder-nos posicionar a l’exterior de manera molt notòria i com allò que volem ser: un cos de bombers modern i amb projecció a l’exterior.

La periodicitat també evoluciona, ja no caldrà esperar a la darrera modificació del darrer article per poder-ho penjar al web. A partir d’ara cada dues setmanes, a tot estirar, els nous apunts del blog s’aniran publicant i nodrint un espai farcit d’articles relacionats amb la nostra feina. Perdrem, és cert, el moment de la publicació, l’esdeveniment que ens feia dormir poc als que ho patim de més a prop, però guanyarem en actualitat i ara sí que tindrà sentit donar a conèixer notícies que tinguin una data propera, cosa que els terminis de la revista bombers.cat no ens permetia.

Esperem que la nova publicació sigui del vostre interès i us animen a visitar-la; per a nosaltres també serà un aprenentatge, un nou camí que no trigarem a començar. Rebreu notícies del blog i ben aviat del primer apunt disponible, ens posarem en contacte amb vosaltres.

Només haureu de fer “clic”!

Això no para!

5Opinió

Opinió

Fa gairebé un any, arran de la Jornada sobre Models de Serveis de Bombers a Europa, vaig fer referència, en un petit article a bombers.cat, al model del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, al model de les emergències a Catalunya, fent especial

èmfasi en el manteniment dels nostres valors com a cos de bombers.

La voluntat d’aquella jornada era obtenir informació directa de com funcionen la major part de serveis de bombers d’Europa. Els ponents van presentar els seus models (les ponències les penjarem a la intranet), i també van comentar alguns dels canvis i millo-res que hi han anat introduint els últims anys. Aquests canvis han tingut diverses causes: la mateixa evolució dels serveis de bombers, l’evolució de la mateixa societat, l’evolució i diversificació del risc, la reducció del nombre de sinistres que atenen els serveis de bombers, però també l’ajust econòmic que han patit els serveis de bombers en la major part de països d’Europa.

Entre alguns d’aquests canvis que s’han produït a diversos països, podem citar la im-plantació dels bombers a temps parcial, la integració de serveis de bombers (munici-pals, comarcals, regionals, etc.), la reducció de centres de coordinació o recepció d’alar-mes, o el mateix horari dels bombers.

La primera impressió de la informació obtinguda dels ponents és que hi ha una diver-sitat important de models i que, per tant, la missió d’atendre les emergències a Europa es fa de maneres molt diverses, així que no podem extreure un model únic, ni tan sols atenent la riquesa dels països, ja que les contradiccions són notables. La conclusió és que els diferents models són conseqüència de moltes variables, totes elles relacionades amb les característiques pròpies i essencials de cada país, com poden ser la cultura, la història, el desenvolupament social, la tipologia dels riscos, etc.

Un exemple d’aquesta diversitat fa referència al tema potser més controvertit dels mo-dels de serveis de bombers, és a dir, la seva composició: serveis de bombers professio-nals, serveis de bombers voluntaris, serveis amb bombers a temps parcial, etc.

Com podem veure a la taula 1, la diversitat és molt àmplia, i la seva raó de ser no es pot simplificar ni vincular exclusivament al producte interior brut (PIB) de cada país:

• Model dels països que utilitzen els bombers a temps parcial, conjuntament amb els professionals, i que pràcticament no tenen voluntaris, com Noruega, Suècia, Irlanda i el Regne Unit (països amb un PIB alt i molt alt).

Març del 2016 - #4

HORITZÓ 2020Una proposta de treball per actualitzar el nostre servei de bombers

6

• Model dels països que utilitzen simultàniament professionals, voluntaris i bombers a temps parcial, com Dinamarca i Finlàndia (països també amb un PIB molt alt).

• Model basat en el voluntariat (el model més estès a Europa), que tenen països com Àustria, Alemanya, França, Bèlgica i Holanda (països amb un PIB força alt).

• Model basat gairebé exclusivament en professionals, com a Bulgària, Lituània i Estònia (països amb un PIB baix).

A Catalunya tenim un model mixt basat en bombers professionals i bombers voluntaris. Es va fixar a principis dels anys 80, amb la integració dels serveis de bombers que ja existien en aquells moments, tant municipals com provincials, tant professionals com voluntaris. El model català ha tingut una evolu-ció constant, amb la incorporació de nous parcs (professionals i voluntaris), que s’ha consolidat a través de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments de Catalunya.

Encara que ens podem considerar un cos de bombers molt jove (estem a la trentena), hem tingut una evolució molt important. Tant des del punt de vista de la nostra dimensió quantitativa i territorial, com de la consideració d’un servei de bombers integral (atén qualsevol emergència, llevat de les sanitàries), hem tingut un desenvolupament molt positiu i el servei que donem avui al ciutadà és d’una qualitat molt notable.

La taula 2 mostra una comparativa del nombre de morts per incendi entre diferents països. Malgrat que hem aplicat a les nostres dades (morts per incendi) un increment del 25% (és l’increment que aplica “World Fire Statistics” per a Espanya, per incloure morts als hospitals, o no recollits pels serveis de bombers), es pot veure que l’indicador de morts per 100.000 habitants a Catalunya és dels més baixos d’Europa.

Afortunadament, la nostra dimensió, tant quantitativa com territorial, així com el nostre model mixt i al mateix temps integral, ens situa en la millor posició per desenvolupar un servei de bombers sostenible, amb un nivell d’eficiència i eficàcia molt ajustats, però sense reduir la qualitat en la prestació del servei. La nostra societat ha evolucionat molt, els riscos també s’han anat modificant, i també s’han anat re-duint, però nosaltres hem estat testimonis en els darrers anys de les intervencions operatives que hem anat tenint. Per tant, estem en les millors condicions per fer les adaptacions necessàries per ajustar

* No inclou la ciutat de Barcelona.Taula 1. Tipologia de bombers en els serveis de bombers de diferents països d’Europa

Opinió

7

el nombre i la tipologia de re-cursos al nivell de risc i a les emergències a què hem de donar resposta. Aquesta adaptació passa ne-cessàriament per ampliar substancialment les activitats preventives que fan els bom-bers. La prevenció reglamen-tària està molt consolidada (encara que amb recursos in-suficients), però la prevenció educativa encara té molt de recorregut.

L’estabilització del nombre d’intervencions i, en alguns casos, la reducció, pot facilitar la dedicació de més recursos a la prevenció i a la reducció del risc, però també ens obli-ga a incrementar el temps que dediquen els bombers a la formació i a les pràctiques. Tant des de la perspectiva de la capacitació i habilitació professional, com de la seva seguretat en les interven-cions, aquesta activitat for-mativa ha de consolidar-se.

En definitiva, estem donant valor a dos objectius que han d’estar presents en qualsevol reforma que plantegem:

• Millorar la protecció tant dels nostres ciutadans com del medi ambient, a través de

la prevenció i de l’eficàcia de la nostra intervenció

• Millorar la seguretat del bomber en les intervencions operatives

En qualsevol cas, les adaptacions, revisions i millores que es plantegin passen necessàriament per la re-cuperació dels nivells pressupostaris que garanteixin la cobertura de les necessitats del cos de Bombers. Afortunadament existeix, a casa nostra, i a tots nivells, el convenciment que s’han d’anar adequant els nivells pressupostaris a les necessitats del nostre cos de Bombers, determinant les prioritats i planificant els terminis, perquè aquesta recuperació no es podrà aconseguir d’un any per l’altre.

En conseqüència, és una molt bona oportunitat de conjugar millores que el nostre model necessita, amb aquesta recuperació pressupostària que ha d’afectar tant els recursos humans (bombers profes-sionals, bombers voluntaris, comandaments, personal laboral de suport operatiu, tècnics de prevenció, personal tècnic i administratiu, etc.), com els recursos materials (vehicles, vestuari, equips, materials, etc.), i també les infraestructures (parcs de bombers, seus de les regions d’Emergència, serveis centrals, etc.). Per sort els diferents col·lectius que conformen la nostra organització molt sovint reclamen reformes. Ara tindrem l’oportunitat d’avançar amb criteris tècnics i objectius. No obstant això, tots sabem que els

* No inclou la ciutat de Barcelona.** Valors incrementats un 25% d’acord amb “World Fire Stadistics”.Taula 2. Nombre de morts per incendi. Ràtio per 100.000 habitants

Opinió

8

canvis, per petits i justificats que siguin, sempre generen un cert rebuig. Per tant, hem de carregar-nos de raó, especialment des del punt de vista de la seva oportunitat i justificació.Per tots aquests motius, hem creat uns grups de treball que elaboraran tot un seguit de propostes, que tenen per objectiu principal els aspectes que hem comentat més amunt, és a dir, adequar el model a les demandes actuals de la societat, superant les mancances dels darrers anys, avançant-nos a les futures necessitats, en el marc d’un model més sostenible, que presti una protecció al ciutadà de qualitat.La relació de grups de treball és la següent:

GRUP 1, Carta de Serveis: Es revisarà la Carta de Serveis actual amb l’objectiu de definir la missió, la visió i els valors del cos de Bombers, així com l’àmbit d’actuació i els serveis a què volem donar resposta amb uns compromisos determinats.

GRUP 2, Operacions: Basat en el nou model de guàrdia proposat (projecte de Decret de les fun-cions de guàrdia i sistema de comandament), definirà l’organització de la guàrdia basada en un nivell territorial (parcs i regions) i en un nivell central (Sala Central). Els mateixos dos nivells, territorial i central, també seran aplicats als grups de recolzament (GRAF, GRAE, GEM...). En aquest apartat també s’estudiaran les funcions de la guàrdia per donar cobertura a la Carta de Serveis (funcions proactives i reactives).

GRUP 3, Recursos Humans: Tipus de vinculació administrativa del personal (funcionari, voluntari i laboral). Escales i categories de cada col·lectiu. Funcions operatives de cada categoria i funcions ad-ministratives de cada escala. El personal de segona activitat.

GRUP 4, Estructura operativa: Distribució de parcs al territori. Distribució d’especialitats (GRAF, GRAE, GEM...). Distribució de seus centrals i territorials. Dimensionament de plantilles de personal. Dimensionament del parc mòbil.

GRUP 5, Formació i impuls al coneixement: Formació d’accés i promoció (Pla de carrera). Formació contínua en gestió administrativa i operativa per a cada escala i categoria. Criteris i processos selec-tius per categoria i escala.

GRUP 6, Estructura organitzativa: Definir les línies essencials d’un nou model d’estructura per ges-tionar el personal, els mitjans materials i les infraestructures, i donar cobertura a les funcions operati-ves. Proposar les línies mestres per a una reforma de la Llei de Bombers, que permetin un Reglament del nostre cos de Bombers i una reforma del Reglament dels bombers voluntaris.

GRUP 7, Estudi de viabilitat econòmica: Estudi sobre l’impacte econòmic d’aquest nou model.Aquestes propostes, que elaboraran els grups de treball, hauran d’orientar les accions dels propers cinc anys, per assolir un model de les emergències a Catalunya amb un nivell de competència i de recursos que garanteixin la protecció dels nostres ciutadans.

El cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya gaudeix d’un reconeixement social indiscutible, per-què el seu compromís amb la protecció dels ciutadans és absolut. El nostre uniforme és símbol de protecció i seguretat, i els nostres consells en prevenció i les nostres intervencions en cas d’emergència poden salvar vides.Per tots aquests motius també estem compromesos amb les possibles millores del nostre model actual

Referències:

Taula 1. Extreta de “Facing de Future: Findings from the review of efficiencies and operations in fire and rescue authorities in England”. May 2013. Sir Ken Knight Taula 2. Extreta de “World Fire Statistics Bulletin”. April 2014

Albert Vilanova Ferreras Inspector del cos de BombersSubdirector general operatiu

Opinió

9Actuacions destacades

Explosió de gas a BeguesGreus danys estructurals, però cap persona afectada de gravetat

La matinada del 26 de juliol, a les 01.15 hores, el municipi de Begues, que estava de Festa Major, es va veure afectat per una potent explosió

de gas, amb epicentre en una rostisseria situada al mateix carrer Major d’aquesta població. L’afectació fou molt important, tal com ho descriu Jordi Bosch, sotsinspector de l’Àrea de Col·lapses Estructurals, a l’informe que va elaborar sobre aquest servei:

De serveis d’explosions n’hi ha regularment, però n’hi ha pocs que arribin a afectar més de 40 immobles; que l’afectació estructural arribi a 16 edificis; que provoqui el col·lapse directe de 2 edificis gairebé en la seva tota-litat, i 2 més hagin d’enderrocar-se posteriorment pels efectes de l’explosió; que hi hagués un total de 13 afec-tats, dels quals 2 fossin atrapats amb un nivell d’atra-pament que classifiquem com a “físic 2” (rescatats pels bombers), i 8 amb nivell d’atrapament “físic 1”, que tenien runa per sobre i els calgués ajuda externa i 5 afectats més que van sortir pels seus propis mitjans, no sense patir ferides de consideració lleu.En total, 13 persones afectades en 3 edificis (l’edifici epicentre de l’explosió estava desocupat en el mo-ment de l’explosió; més de 100 veïns desallotjats, i el pressupost global estimat de rehabilitació del conjunt d’edificis afectats, d’uns 6 milions d’euros. Tot plegat, unes xifres molt altes i, malgrat tot, sense haver de la-mentar cap pèrdua de vida humana.

Certament, a tots els bombers que aquella nit vam treballar en aquest servei ens va sorprendre molt gratament el fet que, malgrat l’escenari de danys i col·lapses estructurals importants que l’explosió havia causat a molts edificis, cap persona resultés ferida de gravetat.

Imatge zenital de l’epicentre de l’explosió, on s’obser-ven els 4 edificis afectats estructuralment: 2 edificis, els que són a la part central de la imatge, que col·lap-sen directament per l’explosió, i 2 més, a esquerra i dreta dels dos anteriors, que ho fan parcialment i que també acabaran sent enderrocats.

Març del 2016 - #4

10 Actuacions destacades

Tampoc és una situació que s’acostumi a produir en les nostres actuacions que una dotació de bombers arribi al cap de pocs minuts de l’explosió i que tingui un protagonisme i lideratge clars en el rescat exitós de les dues persones atrapades físicament a l’interior d’un edifici estructuralment col·lapsat. De fet, uns mi-nuts abans de l’explosió, el vehicle de Gavà 5.05.30 arribava al municipi de Begues per resoldre una ac-tuació en un quadre elèctric que estava cremant. Això va permetre que aquesta dotació fos desviada cap a la zona de l’explosió en el mateix moment que l’alarma va entrar a la Sala de Control de la Regió d’Emergèn-cies Metropolitana Sud (REMS), conjuntament amb al-tres vehicles i comandaments activats. Fou per aques-tes circumstàncies, i per l’actuació diligent i meritòria de l’equip de bombers que hi van participar, que l’ex-tracció de les persones atrapades dins el triangle de vida que havia creat un dels forjats col·lapsats que el conjunt de l’actuació duta a terme pels bombers i comandaments d’aquesta actuació fos valorat molt positivament.

Igualment, cal destacar totes les accions i tasques realitzades per assegurar que no restava cap persona atrapada en cap dels edificis afectats, qüestió aquesta sempre complicada per la dificultat de confirmar (o no) les informacions que van arribant relatives a per-sones de les quals no es té coneixement i que “potser” són a l’interior d’alguna de les cases.

Un cop superada aquesta primera fase de rescat, as-sistència i localització de possibles altres víctimes, es van succeint un conjunt d’accions relacionades amb les tasques següents:

a) Tasques de sanejament de façanes i d’elements, tant estructurals com de tancament, que calia neutra-litzar per la seva inestabilitat. Els esforços van cen-

trar-se a alliberar la via pública de runa i d’elements projectats per tal de disposar d’espai de maniobra, així com d’assegurar l’entorn de treball davant la multiplicitat d’elements inestables existents.

b) Les tasques d’inspecció i valoració de l’afectació de tots i cadascun dels edificis afectats va allargar-se durant tota la nit i es va fixar com a objectiu fer una classificació en tres nivells dels edificis i habitatges afectats. Les quatre categories que es van utilitzar per classificar els edificis afectats van ser:

Afectació de nivell 1Aquells edificis que han estat derruïts directament per l’explosió o que amenacen runa i que s’hauran d’enderrocar. No habitables.

Afectació de nivell 2Sense danys estructurals greus, però existents, i que tenen una afectació en tancaments important. No habitables.

Afectació de nivell 3Que tenen afectacions lleus pel que fa a l’estruc-tura, però importants en tancaments exteriors i in-

Imatge en primer pla de l’edifici del carrer Major 36, on els bombers van rescatar les dues persones atrapades. Es tracta d’un edifici de planta baixa i un pis. De paret de tàpia i totxana amb estructura de formigó, destinat a perruqueria i habitatge. En el moment de l’explosió hi havia dues persones a la planta baixa i una persona a la planta pis.

Imatge del moment en què és rescatada per bombers la segona persona atrapada físicament i que es troba-va en un triangle de vida.

Bombers, SEM i la Policia Local de Begues treballant conjuntament a la zona zero, durant les tasques ini-cials de rescat i assistència a les víctimes.


teriors (portes, finestres, determinats envans...). No habitables.

Afectació de nivell 4Que tenen afectacions lleus i puntuals en tanca-ments exteriors o interiors. Habitables.

c) Realització, conjuntament amb els tècnics i l’al-caldessa de l’Ajuntament de Begues, d’una sessió informativa adreçada a tots els afectats per tal de donar a conèixer la situació estructural i de danys interiors de cada edifici o habitatge i, segons els nivells d’afectació, anar canalitzant les diferents demandes d’accés als habitatges per poder recollir roba, efectes personals, medicaments o documen-tació.

Aquesta sessió, que es va fer a les 11 del matí, va estructurar-se a partir de la informació que es va anar recollint i plasmant en una presentació Power Point, en què apareixien imatges dels diferents ha-bitatges i es descrivien les principals afectacions de cadascun.

d) Tot seguit, les tasques d’investigació i determina-ció de causes. Des de l’inici de l’actuació tothom compartia que l’origen havia estat una deflagració o explosió de gas. Però a hores d’ara no s’ha pogut determinar encara, i es resoldrà per via judicial, de quin gas i de quin tipus d’instal·lació es va produir la fuita que va originar l’explosió.

La principal hipòtesi de treball que es considera-va era la que relacionava l’explosió amb l’existència d’un aparell de rostir pollastres, el qual era alimen-tat per una instal·lació en bateria d’ampolles de propà. Un cop finalitzades les tasques de desen-runament, localitzat aquest aparell, inspeccionada la instal·lació i pesades les ampolles de gas propà,

Sessió informativa organitzada conjuntament per Bombers i l’Ajuntament de Begues, i que es va fer el mateix matí de l’explosió, per donar a conèixer en de-tall el nivell d’afectació dels diferents edificis afectats i els criteris a seguir per poder accedir als habitatges, segons el nivell d’afectació.

En color vermell: 4 edificis amb nivell d’afectació 1 que han estat derruïts directament per l’explosió o que amenacen runa i que s’hauran d’enderrocar.

En color verd: 10 edificis amb nivell d’afectació 3 que tenen afectacions lleus, però importants en tanca-ments exteriors i interiors (portes, finestres, determi-nats envans...).

En color groc: 6 edificis amb un nivell d’afectació 2 que tenen una afectació important, però sense danys es-tructurals greus.

les dades objectives obtingudes no permeten con-cloure amb exactitud que la fuita es produís en aquesta instal·lació i tan sols s’ha pogut descartar la negligència i qualsevol tipus d’il·lícit relacionat. La hipòtesi secundària, que caldrà veure com evo-luciona en un futur, era que la fuita es va produir a l’antiga xarxa de gas propà canalitzat i que feia poc s’havia deixat en desús donat que ha entrat en funcionament una nova xarxa de gas canalitzat, en aquest cas, gas natural. Són moltes les companyies litigants en aquest procés judicial i tots estem a l’ex-pectativa de conèixer finalment qui serà identificat com a origen causal d’aquesta explosió de gas.

Des de Bombers, el seguiment de la determinació de causes l’han fet tant els integrants del Grup Re-gional d’Anàlisi d’Incendis Urbans de la REMS, com el sotsinspector Jordi Bosch, de l’Àrea de Patologies Estructurals de la Divisió de Grups Operatius Espe-cials (DGOE). El treball i els contactes amb la Unitat de Policia Científica dels Mossos d’Esquadra que ha conduït les investigacions han estat molt positius.

D’aquesta actuació podeu consultar tres tipus de documents:

• Retorn d’experiències, elaborat pels comandaments d’aquesta intervenció, el sotsinspector en cap de guàrdia, Josep Morales, i el sergent sotscap de guàrdia, Òscar López, i en format Power Point, en què es descriu la intervenció, se’n fa una valoració i se n’extreuen determinades conclusions i aspec-tes de millora.

• Informe, elaborat per l’Àrea de Patologies Estructu-rals, en què es descriuen les particularitats del sis-tema constructiu dels diferents habitatges afec-tats, així com una simulació de la seqüència del col·lapse dels edificis més directament afectats per l’explosió de gas.

• Vídeo elaborat per l’Equip d’Enregistrament d’Imat-ges que permet visionar els efectes de l’explosió i escoltar-ne la descripció que en fan els comanda-ments de guàrdia.

Per acabar, cal destacar dues qüestions. En primer lloc, que els integrants de la primera dotació de bombers del Parc de Gavà que van actuar en aquest servei han estat proposats per rebre una distinció per actes meri-toris, per la seva actuació en el rescat de les dues per-sones atrapades a l’interior de l’edifici col·lapsat. En segon lloc, que aquest servei, malgrat la importància de les afectacions tant a persones com especialment a béns —i que es constata en l’elevat cost associat a la seva rehabilitació—, va passar molt desapercebut als mitjans de comunicació. L’explicació és senzilla: va succeir a la matinada del mateix dia que començaria l’incendi forestal d’Òdena, i aquest incendi va eclipsar la gravetat de l’explosió de gas de Begues


Joan Rovira MoratóInspectorCap de la Regió d’Emergències Metropolitana Sud sumari

El seguiment de les tasques d’investigació i determi-nació de causes que va dur a terme la Unitat d’Investi-gació dels Mossos d’Esquadra ha estat constant, tant pel que fa al Grup Regional d’Investigació d’Incendis, com, molt especialment, al sotsinspector Jordi Bosch de l’Àrea de Col·lapses Estructurals.

https://www.youtube.com/watch?v=R5tG62nEav4

https://youtu.be/R5tG62nEav4


Entrada de l’alarma

El 22 de setembre, a les 14.27 hores de la tarda, vam ser alertats d’una columna de fum a l’indret del Serrat el Carrera, als afores de Sant Fruitós de Bages.

Paral·lelament a l’entrada de la carta del 112, el Con-trol de la REC rep una trucada de la Policia Local de Sant Fruitós en què demana informació sobre una columna de fum negra, cosa que dóna idea que l’in-cendi pot ser important, atès que ja l’han vist diversos alertants. Cal afegir-hi que la columna es detecta des d’on es troben les instal·lacions de la REC i el Parc de Manresa.

Immediatament, des del Control de la REC s’activen els recursos per treballar en el servei i s’identifica com a incendi d’indústria. Vist el nivell de la informació, es superen ja en el primer tren de sortida els recursos mínims per a un foc d’indústria (2 BNP, 1 BUP, 1 AEA, 2 BRP).

Al cap de 16 minuts, arriben plegats al lloc del servei ECHO-0 i DELTA-0, darrere les dotacions del Parc de Manresa (1 BNP + 1 BUP + 1 AEA).

La informació que va comunicar la primera dotació en arribar-hi va ser la següent:

Foc exterior en un recinte industrial, crema una pila composta per vehicles compactats i altres materials. No hi ha persones afectades, però sí risc en un edifici adjacent on s’emmagatzemen líquids inflamables.

A partir d’aquell moment, es van activar més ajudes, amb la finalitat de poder atacar l’incendi amb cabal suficient.

L’incendi

Va començar en una pila important de vehicles ja compactats. Aquest era l’origen i el motor de l’incen-di, ja que es tractava d’un intens nucli de foc, capaç de generar altes temperatures i propagar per radiació, però també de propagar, molt fàcilment, per continuï-tat del combustible i de generar una columna de fum molt important pel tipus de material combustible.

L’incendi també es veu afavorit de seguida per con-dicions més pròpies d’un incendi forestal, com són la posició respecte del relleu i la direcció del vent. És a dir, tenim vent d’intensitat moderada en la direcció on hi ha major continuïtat amb la resta de vehicles i tenim pendent positiu en aquesta mateixa direcció. Un 2/3, en llenguatge propi d’incendis forestals, si ob-viem l’efecte de la insolació sobre els vehicles.

Incendi en una desballestadora de vehicles de Sant Fruitós de Bages

Març del 2016 - #4

14

L’anàlisi de la situació inicial

Si bé els majors riscos els tenim situats a la cua de l’incendi (nau i cobert amb líquids inflamables i am-polles de gasos inflamables), convé actuar per limitar la propagació cap a aquests elements. Cal afegir que si l’incendi es propagués cap a aquesta zona, ens afec-taria severament la porta d’entrada al sinistre.

En segon lloc, es detecta que l’eix i la capacitat de propagació pot comprometre amb facilitat la totalitat de l’establiment, sense considerar encara la possibili-tat de propagar més enllà, a massa forestal o agrícola circumdant.

Les condicions de l’establiment pel que fa a la dis-tribució del material combustible (els vehicles sen-se compactar es troben en piles de 2 o 3 vehicles, a tocar l’una de l’altra, deixant només camins molt es-trets que serpentegen per l’interior de l’establiment) i la NO-disponibilitat d’hidrants ni de reserva d’aigua contra incendis fa que les opcions es limitin molt i fa necessària més ajuda.

L’elevada proactivitat del personal propi de l’establi-ment en la defensa dels seus béns de major interès afegeix un element més de gestió en el sinistre. Cal trobar ràpidament un equilibri entre l’admissió o el re-buig de la seva ajuda, el risc que suposa aquesta tant per a ells com per als bombers i les opcions de millor solució de l’emergència que l’ajuda pot suposar.

La primera estratègia

A la vista de la situació inicial, s’estableix una línia per treballar a la cua, a la pila de vehicles compactats, per mirar de limitar la propagació del foc cap a la nau

magatzem d’inflamables. A la vegada, s’instal·len dues línies d’aigua més de 45 mm per procedir a un atac direc-te frontal a l’eix de propaga-ció, sobre els vehicles apilats no compactats.

S’estableix un sector funcio-nal per a l’alimentació, amb E0 al càrrec. Les tres línies de 45 mm s’alimentaven des del BNP de Manresa.

El fet que l’incendi afectés un recinte no cobert, a l’ai-re lliure, totalment perime-trat per una tanca, amb un sol accés obert, va facilitar la zonificació de l’AGO. Tan-mateix, aquesta situació va fer que no s’utilitzés l’AEA, perquè estava fora de rang de treball.

D0 s’ocupa de l’estratègia a plantejar i les tàctiques a implementar a l’interior de l’establiment, amb l’ajuda dels caporals presents de Manresa (2) i Cardona (1) per executar les maniobres. L’estratègia consisteix a aturar l’abast de l’incendi, la tàctica consisteix a de-fensar els elements perillosos situats a la cua (Car-dona) i alhora atacar el cap (Manresa) ofensivament i frontalment segons l’eix de propagació que marca i la distribució del combustible, així com generar un espai lliure de vehicles en dos punts determinats per produir un tallafocs, amb l’ajuda del personal propi de l’empresa. El personal de Moià es destina a ajudar a realitzar instal·lacions i a fer sínia d’aigua, juntament amb el de Cardona, el de Manresa i el de Vic.

A més, es destina un BRP que arriba d’ajuda (bombers voluntaris de Sallent) al fons de l’establiment, per po-der controlar els focus secundaris que es produeixen en la vegetació situada a l’interior de l’establiment, de forma que, si surt bé la maniobra d’atac directe, no tinguem reproduccions més amunt.

Així mateix, durant les maniobres d’atac directe, s’in-corpora a les línies d’atac l’ús d’escuma, per poder millorar l’eficàcia extintora i reduir el consum d’aigua. El canvi resulta efectiu a la zona on els vehicles no estan compactats i l’escuma penetra bé a l’interior, de manera que es produeix una extinció efectiva. Encert dels caporals amb el canvi proposat i, a la vegada, executat de forma molt àgil.

Posteriorment, en arribar més ajudes, així com B-10, que assumeix el comandament del servei, s’emplaça el BNP de Terrassa per sota de la pila de vehicles com-pactats, per donar suport a la línia que treballa a la

Actuacions destacades

15

cua i controlar la propagació cap al flanc dret, i es-pecialment cap a la feixa de sota de l’establiment, on s’emmagatzemen les peces extretes i seleccionades dels vehicles (valor important a defensar).

Les principals dificultats que presenta aquesta estra-tègia, definida en primer lloc, són:

1) S’esgota de seguida tot el personal disponible en realitzar les instal·lacions i constituir els equips de treball a cada línia. Fins i tot els conductors d’E0 i D0 participen en la instal·lació de les línies i en el treball d’aquestes. No tenim relleus ni podem atendre bé altres funcions que cal portar a terme, com el control d’accessos o el control ERA.

2) L’ajuda del personal propi de l’establiment per reti-rar el camió que tenen dins l’establiment, així com per realitzar els tallafocs amb el carretó elevador, necessita d’una supervisió constant per part de Bombers, per reduir els riscos d’accident. Els bene-ficis d’aquestes maniobres tenen un cost elevat en capitalitzar, pels riscos d’accident que existeixen, l’atenció i la vigilància del màxim comandament de bombers en aquella zona, és a dir, D0. Altra-ment, la decisió presa és fer ús de la seva ajuda i no pas rebutjar-la, assumint que cal controlar els riscos de forma directa, i no delegada.

3) La no-disponibilitat d’aigua contra incendis a la zona, el temps necessari perquè arribin les aju-des demanades i l’elevat consum de les manio-

bres implementades suposen un esgotament de l’aigua abans de poder aconseguir l’objectiu. Aquest fet en particular imposa el fracàs en l’estratègia definida inicialment. Els hidrants públics més propers són dins la pobla-ció de Sant Fruitós de Bages, a uns dos quilòmetres del lloc i amb un temps de sínia superior a 20 minuts.

Al fracàs de la primera estratè-gia, s’hi han d’afegir dues cir-cumstàncies més, que generen un efecte dòmino, que dificulta la gestió de la intervenció:

• la caiguda d’un focus secunda-ri a la massa forestal situada per davant de l’establiment, fora del seu perímetre.

• la caiguda de la columna de fum per efecte d’una major in-tensitat del vent, que provoca afectació a la urbanització Les Bucardes, de Sant Fruitós.

L’afectació a massa forestal

L’afectació a la massa forestal es resol amb l’ajut dels vehicles de Sabadell i Vilafranca, i el suport d’un HLT bombarder, activat justament en previsió d’afectació a massa forestal, però la intensa columna de fum, i la seva caiguda, va dificultar i, en certs moments, impe-dir, la seva actuació.

La Unitat GRAF Barcelona dóna suport a les maniobres d’extinció de l’incendi de vegetació. Aquestes unitats es fan amb el control de la situació fins a l’extinció de l’incendi de vegetació.

El fum i el confinament del nucli habitat proper

L’afectació a la urbanització Les Bucardes fa que B10 determini la necessitat de confinar els seus residents per protegir-los del fum, i es du a terme per mitjà de la policia local i de les autoritats locals presents al lloc. Cal tenir present que la situació meteorològica asso-ciada era una dinàmica de ponents i que el fum resul-tant de la combustió del material de la planta de des-ballestament (cotxes compactats i material de rebuig com plàstics, tapisseria, escumes, etc.) va comportar considerar-lo com a tòxic per a les persones.

L’ordre de confinament es decreta a les 16.48 hores i finalitza a les 18.33 hores, quan la columna de fum ha perdut molta intensitat i el vent ha girat a marinada, cosa que fa que la projecció de la columna de fum no

En groc, posició dels tallafocs realitzats retirant vehicles amb un carretóEn vermell, les 3 línies de 45 mmEn blau, el potencial de l’incendi per davant del seu origen


16

afecti cap zona habitada.

La segona estratègia

L’arribada de recursos era esglaonada, i s’orientaven a reforçar els sectors establerts inicialment, podent fer un relleu del personal més fatigat, i també a reforçar la sínia d’aigua per poder garantir l’abastament d’aigua als diferents punts d’emplaçament establerts i a les seves línies.

Cal destacar l’arribada del furgó ERA de Badalona, el qual, amb el seu caporal i el personal de dotació, con-figuren un control d’accessos i el control ERA perfec-tament, mentre que amb anterioritat no se’n dispo-sava.

La primera estratègia ha fallat i cal esta-blir-ne una altra: moment complicat a ni-vell de comandament. D’entrada, es valora que no és possible crear un altre tallafocs, perquè les condicions de seguretat per al personal, tant propi de l’establiment com dels Bombers, serien pitjors que les que teníem durant la primera estratègia.

S’estableix una estratègia completament diferent: admetre que l’incendi progressi fins al límit de l’establiment i reduir-ne els efectes evitant l’obertura dels flancs. En definitiva, una estratègia més pròpia de l’extinció d’incendis forestals. Això passa, doncs, per determinar una tàctica molt di-ferent:

• Evitar la propagació de la cua de l’in-cendi més enllà de la pila de vehicles compactats, sense pretendre’n l’extin-ció (economia de l’aigua).

• Limitar l’obertura del flanc es-querre de l’incendi, mentre que el dret queda fora d’alineació pel pendent i per la mateixa posició del combustible (també econo-mia de l’aigua).

Així, els caporals de Manresa i el personal de les línies d’atac re-col·loquen les seves línies de forma que es pugui fer una ma-niobra de defensa en el flanc es-querre, fins a arribar a la paret del final de l’establiment. A la cua, el caporal de Cardona i el personal continuen treballant per limitar la radiació i evitar la propagació més enllà de la pila de vehicles com-pactats.

L’incendi es va donar per controlat a les 19.01 hores. Malgrat que encara hi havia la zona dels vehicles com-pactats que continuava cremant, es va valorar que no hi havia perill de reactivació de l’incendi. Així mateix, l’incendi de vegetació ja estava també controlat i la columna de fum havia minvat molt tant a causa de la disminució de l’incendi com a causa del canvi de vents ja comentat.

La pila de vehicles compactats es deixa cremar, de for-ma controlada, i es va reduint progressivament fins l’endemà al matí, quan l’empresa hi posa una màquina a remoure-la i facilitar l’extinció final, aquell mateix dia al vespre.

Gestió de l’alimentació d’aigua en el servei

Abast aproximat de la columna de fum, sobre la urbanització Les Bucardes

Afectació final de l’incendi sobre l’establiment


17

Com s’ha descrit abans, l’empresa no disposava de cap reserva d’aigua ni tampoc hi havia xarxa pública contra incendis a la zona, motiu pel qual es va haver de modificar l’estratègia inicial i motiu pel qual tam-bé es van haver d’activar més recursos, amb la funció principal de fer sínia d’aigua per garantir el subminis-trament necessari a les línies d’extinció.

En aquest servei, es van concentrar un total de 3 BNP (Manresa, Vic i Terrassa), més 16 BRP/BUP, molts d’ells amb funció de mantenir les sínies en els tres sectors de treball, i també en el sector d’incendi forestal, on van treballar 2 BRP i la Unitat GRAF Barcelona. Cal considerar que l’estratègia inicial, que comptava amb les línies per contenir la radiació a la pila de ve-hicles compactats i fer l’atac directe, requeria almenys d’una alimentació constant de 1.500-2.000 litres per minut.

Tanmateix, cal assenyalar que després del sinistre s’ha vist que hi podia haver oportunitats de fortuna per abastir d’aigua, com ara un rieral que passa proper a la pista que arriba a l’establiment. Si bé és cert que costa d’identificar aquestes oportunitats en el lloc i el moment del sinistre, cal sempre fer un esforç per cer-car-les, i en això cal implicar més el personal operador de control, demanar l’ajut de la policia local i comptar amb un major suport als comandaments al lloc del sinistre.

També cal sempre valorar l’opció de muntar una ins-tal·lació d’aproximació des dels hidrants fins a l’esta-bliment, que malgrat sigui molt costós pel que fa a re-cursos implicats a muntar-la, després pot rendibilitzar enormement l’esforç fet, alliberant la sínia de vehicles i el personal necessari per fer-la.

Els recursos de l’empresa

Com ja s’ha comentat, l’empresa no disposa ni de xarxa d’hidrants pròpia ni de reserva d’aigua contra incen-dis. A més, es va haver d’emprar un temps determinat i valuós per descobrir que les boques disponibles a l’establiment no eren adequades per garantir-nos el subministrament suficient (arquetes enterrades de rec).

A més, la xarxa municipal no arriba a cobrir l’indret on es troba l’establiment i acaba lluny, dins el nucli urbà de Sant Fruitós.

Es va poder comptar amb un carretó elevador que va moure vehicles, amb la intenció de crear forats tallafocs sense material combustible i evitar d’aquesta manera la propagació de l’incendi. Es va haver de supervisar de prop l’actuació del personal de l’establiment amb el carretó, a causa del poc espai disponible per a la circulació interior i per a la manipulació dels vehicles.

I, finalment, com s’ha comentat també, la distribució

dels vehicles dins l’establiment va facilitar molt la pro-pagació entre ells.

Valoració

ASPECTES A DESTACAR

• Bona actuació dels caporals de les línies d’atac en la implementació de les maniobres més adequa-des en cada fase del servei, incloent-hi la proacti-vitat en proposar solucions i l’agilitat en l’execució de canvis. Bona execució del personal de les línies, també en aquest sentit.

• Bona capacitat activa i reactiva dels comanda-ments a lloc per establir estratègies diferents en funció de les prioritats i necessitats, i de l’evolució del servei en cada moment.

• Bona coordinació amb la Policia Local, els repre-sentants municipals i de protecció civil a l’hora de decidir les mesures de confinament de la població.

• Avituallament correcte del personal, després de la primera intervenció més desgastadora, amb begu-des isotòniques.

PUNTS DE MILLORA

• Cal sempre fer un reconeixement de 360º que va-lori riscos, oportunitats, etc. malgrat, com en el cas que ens ocupa, sigui laboriós i comporti des-tinar-hi temps.

• Cal disposar de personal i eines de suport per al co-mandament per facilitar la gestió de l’emergència. Facilitar també la centralització de la informació

Situació dels hidrants públics utilitzats respecte de l’establiment sinistrat


18

i l’enllaç amb els altres comandaments per evitar pèrdues d’informació important.

• A la nostra organització, cal reforçar la figura de l’ajudant del comandament de forma decidida. Amb tot, cal millorar i disposar de recursos espe-cífics per gestionar la logística associada a la inter-venció: control d’accessos, temps de càrrega de vehicles de sínia i dimensionament d’aquesta, as-signació de recursos a cada punt d’emplaçament i línia de treball, regulació del descans del personal, gestió de botelles d’aire, gestió dels relleus, identi-ficació i manteniment de l’AGO, etc.

• L’activació d’un Punt de Trànsit en els moments inicials del servei hauria ajudat a coordinar millor la intervenció i hauria facilitat la gestió de la in-formació. Malgrat això, no es disposa de personal assignat diàriament a aquesta funció i, per tant, és difícil poder-lo activar com a recurs immediat quan es necessita.

• La possibilitat de disposar d’una ambulància del servei genera un ambient de confiança i de segu-retat més gran. No només per la possible resposta ràpida en la zona calenta, sinó també pel moni-toratge que fan del personal actuant. En aquesta intervenció no hi va actuar, perquè aquell dia no hi havia personal disponible. No obstant això, es va disposar en tot moment d’una ambulància con-vencional del SEM.

• Malgrat ser un espai obert i no ser estrictament ne-cessari excepte en posicions de treball exposades, el control ERA no es va implantar fins que es va disposar de personal específic per a aquesta fun-ció. És evident que el fet d’haver-lo implementat abans hauria comportat un guany en seguretat del personal en el cas que hi hagués hagut un canvi de vent sobtat.

• També hauria comportat un guany molt important

en seguretat i en gestió de la intervenció instaurar el control d’accessos des dels moments inicials de la intervenció, malgrat que l’escenari propiciés de per si una certa limitació d’accés.

• Cal treballar millor, de cara als comandaments, l’es-timació de les necessitats hidràuliques per fer front a una estratègia determinada, que comporta unes maniobres concretes amb uns consums precone-guts, podent avançar-se així amb solucions i evitar possibles fracassos en aquestes estratègies.

• Cal treballar millor l’optimització de l’alimentació, dimensionant bé les sínies d’aigua d’acord amb els consums que requereix el servei i assignant els re-cursos als punts d’emplaçament més idonis.

• Cal millorar l’atenció en l’emplaçament correcte dels vehicles a la primera arribada; en el cas con-cret, es va haver de modificar l’emplaçament d’un BNP, ja que obstruïa l’entrada a l’establiment, a la vegada que es va haver de treure un camió propi de l’activitat de l’interior.

• Cal millorar molt en la recerca d’oportunitats d’ali-mentació d’aigua, perquè sovint es troben solu-cions de fortuna. En aquest aspecte, cal involucrar més i millor els operadors de control, a través de la informació del GIS, sol·licitar més ajut a la Po-licia Local present al lloc i disposar de suport al comandament per destinar-lo a la localització de solucions, sense que impliqui invertir temps del comandament mateix.

• Cal prestar atenció a l’ús de mitjans aeris en l’extin-ció d’incendis urbans, respecte dels perills que pot això suposar. En aquest cas, la projecció d’aigua des d’alçada podia provocar el desplaçament i la caiguda de vehicles apilats, i afectar algun bom-ber proper. Les descàrregues del bombarder es van destinar més a l’entorn de vegetació, però en tot cas cal considerar-ho fermament

Joan GallartSotsinspector Cap del Servei de Prevenció

Francesc BoyaInspectorCap de la Regió d’Emergències Centre

En l’elaboració d’aquest article, hi han col·laborat:

Jordi Vila, sotsinspector de la Regió Centre; Marcel·lí Fons, sotsinspector de la Regió Centre; Jordi David Mas, sergent cap de parc de Prats de Lluçanès; Joan Resa, sergent cap de parc de Calaf; Sisco Llovet, caporal del Parc de Manresa; Jaume Marsinyach, caporal del Parc de Cardona; Pep Vancells, bomber de primera del Parc de Moià.

https://www.youtube.com/watch?v=IwhdBWgp7vY


https://youtu.be/IwhdBWgp7vY


E l dia 13 d’octubre a les 7.05 hores del matí, els Bombers de la Generalitat vam intervenir en una fuita química al polígon de Ca n’Estapé de Cas-

tellbisbal (Vallès Occidental). La fuita era d’oxiclorur de titani (núm. ONU 2920 i núm. perill 83) en un apar-cament de mercaderies perilloses i va provocar un nú-vol de color blanc que afectava desenes d’hectàrees de la fondalada de Ca n’Estapé i els voltants.

L’origen del problema era en un ISO contenidor cister-na calorifugada (Tank) de 24 tones, on la substància, corrosiva i inflamable, havia vessat a terra formant un bassal de centenars de metres quadrats. L’oxiclorur de titani, en reaccionar amb la humitat ambiental, va produir un núvol corrosiu d’HCl.

Inicialment, el contenidor afectat era a la base d’una pila de quatre alçades i rodejat d’altres contenidors que contenien diferents tipus de matèries perilloses. Van ser els treballadors de l’empresa els qui van detec-tar la fuita a la matinada. Per determinar exactament quin era el contenidor que fuitava, els operaris van moure’ls amb una grua portacontenidors.

En elevar el contenidor amb una grua, per contenir el líquid en un recipient tipus GRG, tot el líquid contin-gut entre la part externa de la cisterna i l’aïllant va fer pressió i va trencar una de les virolles, produint una fuita molt més important.

El transvasament es va fer amb una bomba de mem-brana i el compressor fix de la mateixa empresa cap a

un camió cisterna buit. Davant la manca de rendiment del sistema va caldre utilitzar el compressor de l’FRQ de Rubí.

LA INTERVENCIÓ

AGO:

S’estableix una zona freda, fora de l’abast del núvol, on s’agrupen els recursos i on s’estableix el centre de comandament. A la zona tèbia, s’estableix un control d’accessos per accedir a la zona calenta.

Pla d’actuació:

1. Protecció de les persones: s’estableix confina-ment de totes les persones afectades per l’àrea coberta pel núvol, inclòs el tall de la línia del tren de rodalies. La previsió d’ampliar la zona de con-finament si el núvol avança es coordina amb pro-tecció civil local i amb el grup d’ordre.

2. Control de la fuita: en primer lloc, s’intenta ta-ponar la fuita, no s’aconsegueix i es passa al pla B, contenir la fuita amb un dic de contenció amb sepiolita per minorar la dimensió del bassal i alho-ra transvasar el producte a una altra cisterna.

3. Control del núvol: s’aconsegueix reduir i final-ment eliminar la producció de vapors que donava origen al núvol, tot diluint el bassal de producte

Fuita química a Castellbisbal

Març del 2016 - #4


amb aigua i conduint-lo als embornals de recolli-da de la instal·lació.

Lliçons apreses

- Informació de la substància

- En un primer moment, funciona bé transmetre únicament la informació crítica: propietats físi-ques (gas, gas liquat, líquid...) i de perill (inflama-ble, tòxic, comburent...).

- Arribats a lloc, podem extreure més informació addicional i concreta del producte o del conte-nidor, mitjançant el fabricant o l’expedidor. En

aquest sentit, els ISO contenidors cisterna porten un cartutx fixat al bastidor, dins del qual trobarem tota la informació del producte, així com telèfons d’emergència del fabricant i de l’expedidor.

- L’ús del nivell III, amb personal entrenat, pot ser més àgil que l’ús del nivell II (que requereix diversos se-gellats). En aquest sentit, l’activació de dos FRQ és fonamental per garantir personal habituat al treball amb nivell III. Caldrà tenir-ho en compte.

- Control d’accessos. El control d’accessos és fonamen-tal, dóna seguretat als actuants i ajuda a endreçar els treballs en zona calenta. La seva posició ha d’estar fora de l’abast del núvol, de manera que situar-hi un detector de gasos i un explosímetre ens pot ajudar

David Borrell AngladaCap de la Regió d’Emergències Metropolitana NordCap de la Intervenció sumari

www.youtube.com/watch?v=TBCSQuAd1kY

https://youtu.be/TBCSQuAd1kY


E l 6 de novembre passat es va rebre una alarma procedent de l’empresa TERSA, situada en el PK 1 de la carretera B-210, situada al terme muni-

cipal de Gavà, que informava d’un incendi a l’interior d’una de les sitges en què s’emmagatzemen les restes triturades dels voluminosos procedents de la recollida selectiva de diferents municipis de l’àrea metropoli-tana.

La sitja afectada era plena de restes de fusta triturada procedent de mobles vells i andròmines, les quals, un cop finalitzat tot el procés, resten emmagatzemades a les sitges a l’espera de ser descarregades en camions i transportades a destinacions diverses.

Les dotacions inicials, en arribar al lloc, no van cons-tatar l’existència d’un incendi a l’interior de la sitja. Sí que es detectava una temperatura més elevada del que seria normal, i especialment unes olors diferents, segons el que comentaven els mateixos treballadors de l’empresa.

L’espai de treball no era tampoc un espai confinat: es tractava d’un passadís inferior que transcorre per sota de les boques de descàrrega de les tres sitges i que permet la circulació dels camions de càrrega. Era un espai ventilat.

Tot i que es van adoptar mesures de protecció d’aigua

polvoritzada per evitar la creació de potencials explo-sions per acumulació de pols en suspensió, la majo-ria dels bombers que treballaven en aquest entorn de treball, tot i que portaven l’equip ERA, van deixar d’utilitzar-lo donat que la percepció de risc era baix o nul. A més, el sistema d’anells d’aigua polvoritzada a l’entorn de la sitja afectada estava també en funcio-nament.

Març del 2016 - #4

Intoxicació en una sitja a Gavà

Intoxicació d’un equip de bombers en una intervenció en una sitja que emmagatzemava fustes triturades procedents d’andròmines urbanes

Imatge aèria de les instal·lacions de l’empresa TERSA, amb indicació de les tres sitges. En vermell, on es van produir les emanacions i l’incendi posterior.

22

Malgrat aquesta percepció d’espai i atmosfera segura, de sobte quatre bombers i un operari de l’empresa es van veure afectats per marejos, malestar i cansament general, fins al punt que un dels bombers va patir pèrdua de consciència durant uns minuts. Alertats els comandaments de la intervenció, van modificar el pla d’acció per tal de prioritzar l’assistència als bombers que mostraven aquests símptomes i replantejar l’es-tratègia global de l’actuació.

La resta de l’actuació no va tenir més transcendència que la lentitud que va significar la descàrrega total de la sitja, la qual, a més, va entrar en ignició, però tant les mesures de prevenció activa com l’actuació de les dotacions i els comandaments de Bombers des-plaçats van conduir a una finalització exitosa de la in-tervenció, això sí, al cap de més de 12 hores de treball de lenta descàrrega de la sitja afectada.

Als comandaments de la Regió d’Emergències Me-

tropolitana Sud (REMS) els ha preocupat molt la po-tencial afectació de la salut dels bombers que hi van participar i el nivell deficient d’assistència mèdica als bombers afectats. Per aquest motiu, més que per la transcendència del tipus de servei, es va prioritzar la incorporació d’aquest servei a la dinàmica dels ano-menats “retorns d’experiències” (REX), amb l’objectiu d’analitzar, mitjançant el judici crític corresponent, quines són les principals qüestions i aspectes de mi-llora que aquesta intervenció evidencia.

Un cop finalitzat el cicle del retorn d’experiències, els principals punts de millora detectats —i així es va in-formar el conjunt de comandaments de la REMS a les darreres jornades de comandaments que van tenir lloc la darrera setmana del mes de novembre— van ser els següents:

1. La manca de signes visibles que es podia tractar d’un entorn de treball amb atmosfera tòxica, do-


El material de base són els mobles i andròmines que recullen a l’àrea metropolitana de Barcelona les di-ferents empreses concessionàries de la recollida de brossa urbana.

El material s’acumula en espais exteriors a l’espera de ser triturat.

S’hi fa un procés de trituració mecànica de les andrò-mines i d’eliminació d’elements metàl·lics.

El material resultant de la trituració s’emmagatzema en diferents sitges, segons el diàmetre.

23

nat que no es tractava d’un espai confinat, es va traduir en un excés de confiança que no va per-metre detectar l’escenari nociu en què s’estava actuant. Malgrat que tots els bombers van entrar amb EPI amb Nivell 1 (amb ERA), la majoria no el va utilitzar per considerar-ho innecessari. Tampoc es va considerar necessari utilitzar els detectors de gasos disponibles.

2. La manca de comunicació entre l’equip de bombers afectats pels símptomes que estaven experimentant els va fer pensar que es tractava d’una qüestió ‘només’ personal i no una intoxicació fruit de l’entorn de treball. Cal preguntar o consul-tar als companys: Tu estàs bé? Et trobes bé?

3. Tot i la predisposició d’alguns operaris, la manca d’informació, i de qualitat, va dificultar la presa de decisions estratègiques i tàctiques per poder dur a terme un PAI amb normalitat. Per exemple, no

se’ns va informar que alguns operaris van trobar-se malament a primera hora del matí; tampoc que el principal element d’intranquil·litat inicial fossin les olors, més que el possible incendi a l’interior de la sitja...

4. L’assistència a les víctimes va ser deficitària en di-versos aspectes:

1. Transmissió interna deficient de la gravetat de la informació (per ex., pèrdua de coneixement d’un bomber i, en total, quatre bombers i un operari afectats)

2. No disponibilitat del GEM 3. Activació d’ambulàncies del SEM amb demora4. Derivació a un centre sanitari no especialitzat5. No mostres de sang6. Entrada en càmera hiperbàrica al cap de 10 hores 7. No activació del protocol per intoxicació


Imatge de la zona on es van produir les intoxicacions dels bombers: el túnel on els camions són carregats amb la fusta triturada des de les sitges que estan situades en un nivell superior. Es pot observar la boca de descàrrega de la sitja afectada.

El material resta em-magatzemat a les sitges a l’espera de ser carre-gat en camions a través d’aquest túnel o passadís de càrrega.

També fou especialment significatiu, i un aspecte clar de millora global, el desconeixement —que aquesta actuació va posar en evidència— de l’existència d’un protocol conjunt d’actuació inicial en intoxicacions per fum, monòxid de carboni (CO) i cianhídric (CN), per part tant dels comandaments de Bombers com dels metges del SEM i dels serveis d’urgència de l’Hos-pital Sant Llorenç de Viladecans.

El que des de la REMS volem posar de manifest és el fet que, un cop analitzada l’assistència mèdica que van rebre els bombers afectats, aquesta és clarament millorable i que tot condueix a una conclusió senzi-lla i evident: la manca de cobertura de la guàrdia del GEM de l’ambulància medicalitzada i, per tant, de la seva activació en aquest servei, va signifi-car que l’assistència mèdica rebuda pels bombers afectats no fos l’adequada. Tota la gestió mèdica dels bombers afectats hauria estat totalment diferent —i millor— si s’hagués pogut disposar de l’assistència mèdica del GEM.

Pensem que cal fer una reflexió col·lectiva profunda sobre la situació actual del GEM i no renunciar en cap cas a la necessitat de la seva operativitat pel que fa a la cobertura preventiva de les actuacions de Bom-bers. La precarització en el seu funcionament, donada la manca de personal de guàrdia, posa també en una situació de precarietat tots els bombers durant les se-ves intervencions.

No podem esperar del SEM el mateix que ens pot ofe-rir el GEM. La qualitat de la seguretat en les interven-cions dels bombers passa per disposar d’un recurs medicalitzat propi amb ca-pacitat tant tècnica i pro-fessional adequada, com de decisió, des del minut zero, de les millors opcions pel que fa al tractament i les derivacions a centres mèdics de referència més adequats. Cap d’aquestes dues qüestions, malaura-dament, es van donar en aquest servei a la planta de reciclatge i els bom-bers intoxicats van fer un periple assistencial que, en cap cas, s’hauria produït si s’hagués pogut comptar

amb la presència d’una unitat del GEM.

D’aquesta actuació podeu consultar dos documents:

• Retorn d’experiències, elaborat pels comandaments d’aquesta intervenció, el sotsinspector en cap de guàrdia, Joaquim Boigues, i el sergent sotscap de guàrdia, Manel Escolà, i en format Power Point, en què es descriu la intervenció, se’n fa una valoració i se n’extreuen determinades conclusions i aspec-tes de millora.

• Protocol conjunt d’actuació inicial en intoxicacions agudes per fum, monòxid de carboni (CO) i cianhí-dric (CN). Aquest document va ser elaborat i vali-dat l’any 2012 entre els Bombers de la Generalitat, els Bombers de Barcelona, el Sistema d’Emergèn-cies Mèdiques, l’Hospital Moisès Broggi (Consor-ci Sanitari Integral) i l’Hospital de Palamós, entre d’altres.

Desitgem que aquest article serveixi per alertar la res-ta de bombers de la Generalitat que no us confieu a l’hora de treballar en entorns amb presència de sitges que emmagatzemen restes triturades d’andròmines urbanes, malgrat que no es tracti d’espais confinats i que les percepcions de risc siguin baixes: treballeu i utilitzeu l’equip ERA complet i monitoritzeu l’entorn amb els detectors de gasos que tingueu a la vostra dotació


sumari

Joan Rovira MoratóInspectorCap de la Regió d’Emergències Metropolitana Sud

25Des de dins

Amb aquestes quatre ratlles intentaré explicar la trajectòria que ens ha conduït a una colla de bombers —funcionaris, voluntaris, en actiu

i jubilats, que al cap dels anys ens hem convertit en una colla d’amics— a la tasca de restaurar i fer el man-teniment de vehicles i material de bombers, així com de divulgar-ne l’existència.

Però és de justícia dir que, abans de nosaltres, molta gent vinculada al món dels bombers ja tenia aquesta inquietud i, dins de les seves competències i habilitats, ja van poder recopilar, salvaguardar i reconstruir part del material de què ara disposem. A risc de deixar-me algú, puc citar l’Antoni Tàpias, l’Antoni Mesas, l’Andreu Muñoz, en Josep Vidal...

Tornant al segle XXI, l’any 2003 vàrem celebrar la com-memoració del 150è aniversari de la constitució ofi-cial del cos de Bombers de Manresa l’any 1853, tot i que alguns documents indiquen que ja podria haver funcionat uns anys abans, cosa que significaria que el cos de Bombers de Manresa podria ser el primer que es va crear a Catalunya. Mentre els historiadors emeten veredicte, es considera que el primer cos de bombers de Catalunya és el de la ciutat de Barcelona, tot i que es van municipalitzar oficialment l’any 1865.

Durant tot l’any 2003, commemorant aquests 150 anys de bombers manresans, es van fer un seguit d’actes impulsats per l’Ajuntament i pel llavors cap de regió de la recent creada Regió d’Emergències Centre, Josep Arola, i que resumeixo:

• 31 de gener: Pregó institucional a l’Ajuntament de Manresa, a càrrec del manresà Josep Oliveras i Semitier, catedràtic de geografia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

• 8 de març: Missa, dinar i celebració del nostre sant patró, amb uns 250 participants, en què es van homenatjar els bombers jubilats o els seus des-cendents. Presència d’autoritats municipals i su-pramunicipals del moment: Brauli Duart (secretari general del Departament d’Interior), Joan Ramon Bonastre (director general d’Emergències i Segu-retat Ciutadana), Jordi Valls (alcalde) i Joan Canon-gía (president de la Diputació de Barcelona). Apro-fitant l’esdeveniment, també es va fer a la nostra

Breu història dels restauradors i conservadors manresans

Renault MZ 1930

Els tres vehicles restaurats l’any 2003 a Manresa

Març del 2016 - #4

Des de dins26

ciutat l’entrega anual de medalles i distincions als bombers.

• 23 d’abril: Edició d’un llibre en què es recullen els 150 anys d’història del cos de Bombers de Man-resa.

• Restauració i posada en funcionament dels tres primers vehicles motoritzats dels Bombers de Manresa: Ford T, Renault i Chevrolet.

• 17 i 18 de maig: Primera trobada de vehicles de bombers de Catalunya. Es van exposar al passeig Pere III de Manresa més de 40 vehicles i bombes de bombers de tot Catalunya i un helicòpter bom-barder, amb competició “múster” pels carrers de Manresa, com a preàmbul de les Olimpíades de Policies i Bombers que es celebrarien a Barcelona dos mesos després.

• Del 29 d’agost al 28 de setembre: Exposició “Bom-bers” a la Fundació Caixa Manresa.

• 23 de novembre (matí): Jornada formativa i de-mostrativa d’excarceració de vehicles, a càrrec dels Bombers de Barcelona, i simulacre d’accident de trànsit i salvament amb tots els actuants en aquest tipus d’emergències, amb l’especial partici-pació de bombers jubilats amb els vehicles antics restaurats. Cloenda dels actes del 150è aniversari al Parc de Bombers de Manresa.

Com a representant de l’Ajuntament de Manresa, que en aquell moment era el cap de protecció civil del municipi, Xavier Jovés va donar suport i va participar en moltes de les activitats esmentades. Els anys pos-teriors, amb motiu del seu càrrec al capdavant de la protecció civil, a la seva afició de col·leccionista i a la titularitat municipal dels vehi-cles de bombers més antics, hem continuat mantenint un contacte estret fins a la seva jubilació.

Una celebració d’aquesta mag-nitud no podia ser improvisada, de manera que l’any anterior ja es van assentar les bases per al seu èxit: la creació de l’Associació Manresana de Bombers va ser l’ei-na administrativa que va aglutinar les diferents comissions que van treballar en l’esdeveniment. Entre les tasques que va portar a terme, destaquem la restauració definiti-va dels tres vehicles de titularitat municipal, els més emblemàtics de la col·lecció: Ford T, Renault MZ i Chevrolet, adquirits respectiva-

ment pel municipi manresà els anys 1924, 1929 i 1934. Aquesta restauració va anar a càrrec, bàsicament, d’en Ramon i Josep Vidal, amb la col·laboració de molts al-tres bombers i ajudants (Antoni Tàpias, Joan Homs...).

Amb aquests vehicles restaurats i el seu lluïment du-rant l’exposició del maig, vam començar a rebre pro-postes de participar en fires i altres esdeveniments so-cials (Cavalcada de Reis, pel·lícules, casaments...), cosa que ens va portar a “sortir” del parc de bombers per implicar-nos en algunes d’aquestes activitats (no en totes, perquè la titularitat municipal i de la Generalitat d’aquests vehicles fa que estiguem subordinats a la seva normativa administrativa, i la nostra participació, voluntària i altruista, també té les seves limitacions).

De l’embrió del 150è aniversari vam quedar un seguit de bombers, professionals i voluntaris, alguns en ac-tiu i altres de jubilats, que vam seguir treballant en la restauració i el manteniment de vehicles i material de bombers, cosa que ens va portar a crear l’Associació de Restauradors de Vehicles Antics. L’objectiu d’aquesta associació és preservar, recuperar, restaurar tota mena de vehicles, aplicant-nos bàsicament a aquells que han estat destinats a ús públic (Bombers) i que són d’interès històric, així com preservar-ne, recuperar-ne i arxivar-ne la documentació; participar amb els vehi-cles esmentats en activitats culturals i recreatives, tant públiques com privades, i col·laborar amb qualsevol altra entitat per assolir les finalitats esmentades. Els membres d’aquesta associació som:Marcel·lí Fons, Ramon Vidal, Joan Homs, Josep Vidal, Ricardo Martínez, Josep Antoni Mas, Carlos Escribano, Enric Vilaseca i Salvador Palau.

La nostra inquietud ens ha portat a recuperar també

Tapies i Vidal el gener del 2003

Des de dins 27

vehicles que la nostra Direcció General destinava al desballesta-ment, perquè ja estaven donats de baixa operativa. Això ens ha portat a ser “usufructuaris” d’una col·lecció d’un total de 14 vehi-cles i motobombes, emmagatze-mats en dipòsits i naus cedits pro-visionalment per particulars, amb el suport de vegades de l’Ajunta-ment de Manresa. Aquesta provi-sionalitat ens crea greus proble-mes quan hem de canviar d’espai.

A la vista d’aquest problema, la nostra tasca de restauració i di-vulgació s’ha complementat amb un intens treball de recerca d’un espai on poder emmagatzemar la col·lecció de vehicles de què disposem, així com per poder tre-ballar en unes condicions dignes. Ens referim bàsicament a un espai propi on no hauríem de patir per si hem de marxar al cap de poc temps i per si la temperatura està per sota de 0º o per sobre de 40º C. El nostre objectiu final seria dis-posar d’un espai museístic o parc temàtic on poguéssim mostrar tots els vehicles i tot el material, amb una zona destinada a repa-rar i restaurar la resta de material, cosa que portaria sens dubte a augmentar la col·lecció, ja que hi ha material de bombers dig-ne de ser exposat escampat per tot Catalunya. El resultat de tots els contactes efectuats —ajunta-ments de la comarca i particulars, i en el seu moment la nostra Di-recció General— ha estat força decebedor, perquè tot i coincidir amb els nostres interlocutors en el fet que el projecte és engrescador, actualment no es disposa de dotació econòmica suficient per portar-lo a terme.

En el context actual, hem coincidit amb altres col·lec-tius de la comarca amb problemàtiques similars, per aglutinar sinergies. Destaquem els contactes amb els promotors del Museu del Tractor amb seu a Santpe-dor, on s’exposen una trentena de peces històriques relacionades amb la feina al camp. El resultat d’aques-tes converses ha estat l’embrió per crear un futur es-pai que podria encabir el material de bombers i de la pagesia, on ens agradaria que també hi participessin estaments relacionats amb l’aigua (Manresa ha escrit part de la seva història amb la sèquia, que proporcio-na aigua a la ciutat des del segle XIV, i moltes de les fàbriques tèxtils de la comarca han funcionat amb la

força hidràulica). De tot això, de moment tenim un nom molt significatiu: “Parc dels tres elements: Aigua, Terra i Foc”. Ens va semblar molt agosarat fer un parcdels quatre elements (Aigua, Terra, Foc i Aire), tot i que la recent implantació d’activitats de lleure aeropor-tuari al pla de Bages i l’energia eòlica de zones prope-res ens podria fer replantejar el projecte inicial.

Si aquest projecte fes camí —i si no en fes, també—, considero que la Generalitat hauria d’implicar-s’hi, atès que allò que en algun moment pot semblar un entreteniment per a nosaltres, en la majoria dels casos pot arribar a ser un problema greu, ja que ens ocupem durant el nostre temps lliure d’un material del qual no som titulars, assumint riscos que pròpiament potser no ens corresponen. El finançament que rebem de les administracions és nul, llevat de l’Ajuntament de Manresa, que destina aportacions puntuals per als seus vehicles, i una petita font d’ingressos (que

Participacio ExpoBages 2014

Des de dins28

reinvertim en material per als vehicles i, si en sobra, en un esmorzar, per què no dir-ho!) és la venda de samarretes i clauers de material de bombers.

Crec que estem arribant al límit de la nostra capacitat, perquè si no trobem amb urgència algun espai defini-tiu, correm el risc que caduqui la nostra estada a l’es-pai provisional on tenim emmagatzemats els vehicles i el material i no tinguem capacitat per trobar-ne un altre o desplaçar-hi els vehicles, amb la qual cosa la nostra aventura podria acabar-se.

Ara ja tenim la vista posada en la Cavalcada de Reis d’enguany, en la que serà la nostra onzena participa-ció, quan tenim ocasió de mostrar a la ciutat uns ve-

hicles de bombers que, contràriament a altres peces de col·leccionista, no només serveixen per exposar en un aparador, sinó que els donem vida. Aquesta parti-cularitat —el funcionament dels vehicles— no és gra-tuïta, i ja hem començat a mobilitzar-nos per bellugar els vehicles i revisar-ne la mecànica, així com per po-sar-los al dia de les seves obligacions administratives.

Des de la nostra Associació anirem fent mentre pu-guem, amb l’esperança que aquestes peces que for-men part de la nostra història com a bombers, però també de la història de Catalunya, puguin tenir l’espai digne que es mereixen i que, per què no dir-ho, aquest espai pugui ser a Manresa o a la seva àrea d’influència

Cavalcada de Reis del 2005

Marcel·lí Fons Cardona Sotsinspector Cap de la Unitat de Control de la REC sumari

29Divulgació tècnica

Però, si bé etimològicament l’origen del mot és francès, la peça que fem servir els bombers ca-talans té origen rus i sabadellenc.

Teodor Sanmartí Martínez era fabricant de boques de rec i incendis de Sabadell i l’any 1917 va perfeccionar una connexió russa anomenada Roth, que tenia com a característica principal tres queixals d’acoblament instantani només amb un gir de quart de volta. Els bombers d’aquella època feien servir connexions de rosca, de fabricació anglesa, i també ràcords francesos simètrics, que necessitaven una clau per al tancament definitiu, i per a Sanmartí aquestes connexions alen-tien l’acoblament entre mànegues.

La nova peça de Sanmartí va ser presentada als Bombers de Barcelona i va tenir tant d’èxit que des d’aquell moment va ser anomenat “ràcord Barcelona”, nom amb el qual el va patentar. El mes de febrer del 1918, Teodoro Sanmartí va subministrar els primers 50 ràcords Barcelona per a mànegues de 45 mm i 30 per a mànegues de 70 mm. Davant els excel·lents resultats, el desembre d’aquell mateix any es van demanar 80 ràcords de 45 mm i 10 més de 70 mm. A

partir del 1919, Bombers de Barcelona va substituir els ràcords antics pel nou model, que duia el nom de la seva ciutat.

Al 1920 es va acordar que el ràcord fos utilitzat pels bombers espanyols

Progressivament, els cossos de bombers catalans i espanyols van anar adoptant el nou ràcord, sobretot quan a finals de l’any 1920, en un Congrés de Bom-bers celebrat a Barcelona, es va acordar que el ràcord Barcelona fos l’utilitzat pels bombers espanyols.

Cal dir que la fabricació dels nous ràcords era total-ment artesana i el seu cost alt. Inicialment van ser fabricats amb llautó, un material fàcilment mecanit-zable i l’únic conegut en aquella època que no s’oxi-dava amb l’aigua. Els primers ràcords no tenien fixa la volandera de goma, peça essencial per garantir l’her-metisme de la unió. Com que es perdia amb facilitat, molts caps de bombers van obligar els seus membres

A principis del segle XX, els novells cossos de bombers catalans estaven vivint una època de grans avenços tecnològics i tècnics. Un d’ells va ser cabdal per a l’extinció d’incendis: el ràcord, la peça que serveix per unir les mànegues.

Ràcord Barcelona

Març del 2016 - #4

30

a portar una volandera sempre a sobre.

L’any 1928, mitjançant una reial ordre del ministre de la marina, tots els vaixells de guerra espanyols van passar a portar el ràcord Barcelona. Un any després, arran de l’Exposició Universal de Barcelona, es va es-tendre per tota la ciutat.

Un fet que va normalitzar i obligar tot l’estat espanyol a utilitzar-lo va ser l’incendi que va cremar el barri antic de Santander el 15 de febrer del 1941 i que va suposar la pèrdua de 400 habitatges. Una forta garbinada que bufava aquella matinada va avivar i escampar el foc d’una casa a una altra i ràpidament d’un carrer a un altre. Donada la gran magnitud de l’incendi, a més de l’exèrcit, també hi van acudir bombers de Palència, Torrelavega, Valladolid, Bilbao, San Sebastià, Logronyo, Gijón, Oviedo, Vitòria i Madrid (un dels seus membres hi va perdre la vida, l’única víctima mortal d’aquell incendi). Alguns dels cossos de bombers que es van desplaçar a Santander es van trobar que els materials no eren compatibles entre ells.

Això va evidenciar que les autobombes dels serveis de prevenció i extinció d’incendis d’arreu de l’estat espanyol utilitzaven connexions o ràcords comprats a diferents països i a diferents fabricants i, per tant,

feien el material incompatible en cas d’ajuda. Per unificar el material d’extinció d’incendis, el govern espanyol, mitjançant un decret del dia 15 de juny del 1942, va disposar que totes les mànegues contra incendis adquirides a partir d’aquell moment fossin dels diàmetres 45 mm i 70 mm, tant per a entitats de l’estat com industrials de tot tipus. També establia que els ràcords fossin intercanviables i del tipus Barcelona.

Però si l’incendi de Santander havia marcat l’inici del ràcord Barcelona a Espanya, l’incendi de la Refineria de Petrolis d’Escombreras a Cartagena el va consoli-dar. Una fuita en una canonada de propà va provocar una forta explosió, que va generar una cadena d’ex-plosions i incendis, la mort de 5 treballadors i uns 170 ferits, i la destrucció de les instal·lacions de la refineria, que ocupaven una superfície de 110 hectàrees, ja que l’incendi va cremar durant 8 dies. A més dels bombers de Cartagena, Múrcia i Alacant, també van ser mobilit-zats bombers de Madrid, Barcelona, Pamplona i altres ciutats espanyoles, així com destacaments de l’exèrcit. I igual com a Santander el 1942, els diferents cossos d’apagafocs es van trobar amb el problema que por-taven ràcords que no enllaçaven amb els hidrants de la xarxa de la refineria.

Aquest fet va comportar que es treballés en la idea

Divulgació tècnica

31Divulgació tècnica

d’un mateix ràcord que es fes servir a tot Espanya, tant pels bombers com en les diferents instal·lacions contra incendis. Durant els primers anys dels 70, el ràcord de Santmartí va ser perfeccionat per l’enginyer de Salamanca Martín Ángel Martín Rodríguez, que en va millorar l’aliatge i també hi va incorporar una petita pestanya que subjec-tava la goma, evitant que amb al-tes pressions els ràcords es des-prenguessin. Martín Rodríguez va començar a implantar-ne l’ús en empreses petroquímiques.

Quan, a partir del 1973, a Bom-bers de la Diputació de Barcelo-na es van començar a fer proves d’instal·lacions forestals amb alta pressió, es van fer servir màne-gues de Ø25 cedides per ICONA que portaven ràcord Guillemin, per connectar o desconnectar el qual s’havia de fer servir una clau. Es va demanar a l’empresa subministradora si era possible fabricar un ràcord Barcelona de Ø25, ja que fins llavors només existien en diàmetres de 45 i 70 mm. Així, durant l’any 1974, van arribar els primers ràcords Bar-celona per a mànegues de Ø25. D’aleshores ençà, aquest rà-cord ha evolucionat poc. Fa uns anys se’n va modificar la junta o volandera fent-li un petit trau transversal que facilita encara més la connexió o desconnexió. I si originalment eren de llautó, actualment els que utilitzem són d’alumini estampat i anoditzat.

Però el fet definitiu per al ràcord Barcelona va tenir lloc quan el 2 de març del 1974 es va aprovar la “Norma Tecnològica sobre Instal·lacions de Protecció contra el Foc”, que feia obligatori el seu ús en totes les instal·lacions contra incendis. Posteriorment, mitjançant el Reial decret 824/1982, de 26 de març, es va determinar que el ràcord utilitzat pels bombers de

l’estat espanyol fos el que estava regulat mitjançant la norma UNE 23.400/82, és a dir, el ràcord Barcelona.

És indubtable que gràcies a aquest ràcord la nostra metodologia d’extinció amb alta pressió ha guanyat molt en rapidesa i facilitat de muntatge: és un ràcord molt lleuger, que es manipula sense eines, i molt fia-ble per a la impulsió d’aigua a alta pressió

Xavi Ros i GonzàlezCaporal del Parc de Cassà de la SelvaRegió d’Emergències de Girona

Marc Ferrer Murillo Bomber voluntari del Parc de Matadepera Llicenciat en història Professor adscrit a l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya

32

Les fitxes operatives dels elements de risc

Qualsevol servei que fem els bombers en un edi-fici singular, establiment industrial o infraes-tructura pública té uns factors específics que

poden afectar la nostra intervenció molt significativa-ment. El coneixement previ de l’entorn on estem in-tervenint sempre permetrà actuar amb una major se-guretat i garantir l’eficiència de les accions que duem a terme.

Les fitxes operatives dels elements de risc (fitxes FOER) tenen aquest objectiu: recollir tota aquella informació necessària en cas d’intervenció, i que sigui útil a tots els nivells de comandament, des de la primera dota-ció que dóna resposta a l’avís, fins al cap de guàrdia de la regió.

Quins són els elements de risc?

Les fitxes FOER intenten donar resposta a les neces-sitats específiques de les regions. En un primer mo-

ment, s’han elaborat les fitxes dels hospitals més re-presentatius de cada regió d’emergències. Un cop elaborades aquestes fitxes, se n’han elaborat d’altres: túnels, indústries químiques de risc, instal·lacions sin-gulars com ara preses hidràuliques, edificis de gran alçada, estacions de metro de la línia 9 dels municipis de Badalona i Santa Coloma, aparcaments singulars, centres universitaris, etc.

Quina informació hi trobem?

Les FOER es consideren un instrument de coneiment de la instal·lació o edifici. La informació que conte-nen les FOER inclou tota la que necessitem en cas d’intervenció i a tots els nivells de comandament; la informació supèrflua s’elimina.

Per exemple, per a la primera dotació es mostren els recorreguts d’accés amb vehicle pesant, quines són les façanes accessibles amb autoescala i els punts o


Què és una fitxa FOERMarç del 2016 - #4

33

zones on es poden emplaçar, la ubicació d’hidrants propers, el punt on està previst que hi hagi algú que esperi l’arribada dels bombers, etc.

En un segon nivell, es descriu la distribució interior de l’edifici, la ubicació de zones o elements de risc, les instal·lacions, etc.

Les fitxes s’adapten a les característiques i casos con-

crets de cada edifici o instal·lació: la FOER d’un gran hospital o d’un edifici de gran alçada conté molta més informació grà-fica que la corresponent a una presa hi-dràulica, tot i que el format és similar.

En resum: a la FOER hi ha tota aquella in-formació que necessitem en cas d’inter-venció. El fet diferencial és que aquesta informació ha estat recollida per membres del cos de Bombers i, per tant, està total-ment validada a efectes operatius.

Els bombers que elaboren la FOER es po-sen en situació d’haver d’intervenir en aquell edifici o instal·lació, s’avancen als possibles problemes que hi poden sorgir i, amb criteri operatiu, recullen la informa-ció sobre la situació real de l’establiment. És a dir, en cap cas les FOER són només un

plànol de l’establiment, sinó el recull gràfic de tota la informació operativa.

On podem trobar i consultar les FOER? Un cop una fitxa FOER està elaborada i revisada, es penja al GIS perquè sigui accessible. També se’n fan còpies en paper per als parcs de la zona d’actuació

sumari

Carles Noguera PolaSotsinspectorCap de la Secció de Prevenció Operativa


34

“Il·lusió i ganes”

F rancesc Carola, o com a ell li agrada que li diguin, Siscu, i signar, 6Q, és el cap del Parc de Bombers Voluntaris de Camprodon, la vall que l’ha vist

néixer, créixer i formar-se en el món dels rescats de muntanya. No podia ser cap altra. La muntanya és el seu hàbitat, i necessita tant la muntanya com la mun-tanya el necessita a ell quan, de vegades, cal anar a fer-hi un rescat. I és que, si una cosa et queda clara només en parlar una mica amb ell, és que es tracta de la seva gran passió.

Té més de 300 llibres de muntanya, entre antics i mo-derns, i 3.000 diapositives que algun dia, quan es jubi-li, vol endreçar i classificar. També voldria fer un repàs de tots els serveis en què ha participat. No sap quants, però calcula que podrien ser entre 300 i 400. Molta feina que podrà fer en breu, perquè ben aviat es jubi-larà com a cap de parc i cap del GRAE (Grup d’Actua-

cions Especials) de Camprodon. Però no es desvincu-larà del tot dels Bombers. Al parc, ja els ha deixat clar que continuarà ajudant-los fent tasques logístiques i administratives, i també mantindrà la relació, d’anys, amb el grup de muntanya de França, amb qui ha com-partit i intercanviat moltes experiències.

Però qui és en realitat en Francesc Carola? Per co-neixe’l, ens hem trobat amb ell al Parc de Bombers de Camprodon i ens ha dut a esmorzar a un bar del poble, on ens ha explicat no només què vol fer quan es jubili, sinó també la seva història com a rescata-dor i membre del cos de Bombers de la Generalitat. I és que han estat dues hores plenes d’anècdotes i vi-vències que donarien per escriure més d’un llibre de memòries. Però, de moment, com diu ell, “ja he plan-tat un arbre i he tingut tres fills, però no crec que arribi al llibre”.

Francesc Carola

En Francesc Carola —el Siscu, com tothom el coneix i li agrada que li diguin— va néixer el 7 de gener de 1951 a Camprodon. Es descriu com una persona de caràcter fort, que intenta dialogar i gens rancorosa. Nosaltres ens hem trobat amb un home vital, carismàtic, amb moltes històries per explicar i amb ganes d’explicar-les. Un home apassionat de la muntanya, de la seva feina, de la seva vall i de la seva família.

L’entrevista Març del 2016 - #4

35

“A la vida, les coses vénen rodades”

En Siscu va començar el gener del 1969 a la Brigada Alpina de la Cruz Roja de Barcelona, “destacamento avanzado de Camprodon”. De fet, s’hi va incorporar a finals de l’any anterior, però com que no havia fet els 18 anys oficialment, no va ser possible fins al gener de l’any següent i amb l’autorització expressa del seu pare.

En aquella època, ell era molt amic dels que aleshores van crear la Creu Roja de Camprodon de Muntanya. Tot i que era molt més jove que ells, sortien a fer mun-tanya junts. També va estar dos hiverns esquiant a França i treballant al servei de pistes de l’estació d’es-quí de Núria. Arran d’això, li van demanar formar part d’aquest grup de rescat de la Creu Roja, i des d’alesho-res ja va estar vinculat al món dels rescats.

El 1976 va entrar com a bomber voluntari de Cam-prodon. El 1981 es va aprovar el decret autonòmic que creava la Comissió Tècnica de Coordinació de Salvaments Especials, presidida per la Direcció Ge-neral de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS). Aquesta comissió englobava la Creu Roja de Muntanya, el Grup de Socors de Muntanya (GSM), els Bombers de Barcelona, la Guàrdia Civil, els Bombers de la Generalitat i les federacions catalanes d’entitats excursionistes d’espeleologia i d’esports d’hivern. Així,

durant uns anys, ell treballava en els rescats tant com a membre de la Creu Roja com de Bombers de la Ge-neralitat.

El 1984 es creà el Grup de Rescat de Muntanya (GRM) dins de Bombers de la Generalitat i poc després, el 1986, va néixer el Grup de Rescat de Muntanya a Cam-prodon, del qual va passar a ser el responsable. Al cap d’uns anys, el 1997, ja es va formalitzar el GRAE (Grup de Recolzament d’Actuacions Especials), amb base al Parc de Bombers funcionaris d’Olot, tot i que els vo-luntaris GRAE de Camprodon es van mantenir al parc de la vall.

Va tenir l’opció, com tants d’altres, d’entrar al cos de Bombers de la Generalitat com a funcionari. Però en aquella època tenia una empresa amb 15 treballadors, i els horaris de guàrdies que li plantejaven (24x24 ho-res) i el contracte, que era de sis mesos, van fer-lo desistir. Reconeix que potser econòmicament hauria estat diferent, però “segurament tampoc hauria pogut fer les coses que he pogut fer ara, tens més llibertat de fer segons què com a bomber voluntari”.

El 1994 va ser nomenat cap de parc de Camprodon. I durant aquests 21 anys ha assumit la doble responsa-bilitat: cap de bombers voluntaris i cap del GRAE de Camprodon. Però ja ens ha avançat que això canviarà i el seu relleu l’assumiran dues persones, diferenciant les dues tasques.

“Amb l’experiència, veus que hem comès molts errors, i a còpia d’errors també se’n va aprenent” En Siscu té molt presents els primers rescats que es feien a la muntanya sense el suport de l’helicòpter. “També és cert que només hi havia tres o quatre serveis l’any. Però, aleshores, quan rebíem l’avís, agafàvem el cotxe, ens acostàvem fins on podíem i començàvem a pujar a peu.” Amb l’arribada de l’helicòpter, el 1982, va millorar molt la qualitat dels rescats. Encara recorda com venia l’helicòpter amb els bombers des de Barce-lona i quan arribaven a la vall “els fèiem baixar al costat de l’edifici de la Creu Roja, pujàvem nosaltres a l’heli-còpter, anàvem a fer la feina, tornàvem i ells pujaven de nou a l’helicòpter i cap a Barcelona”. Reconeix que per a ells era frustrant.

En aquests primers anys, sovint treballaven conjunta-ment amb la Guàrdia Civil i recorda que ho feien tot amb ells. “La convivència era bona”, malgrat reconeix que “al principi havia estat més dura”. En aquest sentit, ens explica el rescat d’una noia al salt del Grill, a Núria, on participaven també Bombers de Barcelona, la Creu Roja i la Guàrdia Civil. Ell va fer parar el cremallera per poder-hi pujar, però un guàrdia civil li va tancar la por-ta i el va obligar a pujar a la plataforma exterior.

També té molt present que, en una altra ocasió, els Bombers van rescatar el fill i el nét d’un polític molt

L’entrevista

36

rellevant a l’època al barranc de la Corba, a Ribes de Freser. Malgrat que la Guàrdia Civil no hi va participar, pel fet que es tractava d’un cas mediàtic, van rebre pressions dels seus superiors. Aleshores, els “bombers els vam dir que ja els cobriríem les espatlles i confir-maríem que també hi havien intervingut. Vam acordar no fer-ne difusió, però ens ho van acabar rebentant” i es va filtrar als mitjans de comunicació.

“L’accident del Balandrau em va marcar a mi, però també a tot el GRAE”

Sense cap mena de dubte l’accident que hi va haver al Balandrau durant les festes de Nadal del 2000, en què van perdre la vida set persones, va ser el servei que el va marcar més. Però, dies abans, ja hi havia hagut un altre rescat de dues persones al Gra de Fajol, on una d’elles també va morir. I dotze dies després, es va pro-duir una allau al Costabona amb dues víctimes mor-tals més. Com diu en Siscu, “van ser uns dies molt durs que van marcar un abans i un després en els rescats, amb l’agreujant que també va coincidir amb la mort del meu pare, el 3 de gener”. Per això, “jo només vaig pujar tres cops a dalt del Balandrau. Era irreconeixible. Tot era llis de neu, no es veien ni carreteres, ni camins ni res de res”.

“L’altre dia”, comentava, “li deia al meu fill Bernat que el rescat de la meva vida era el Balandrau, i no sé si serà així o no, però possiblement el seu sigui el rescat de la cova d’en Cuberes” (on, després de més de 24 hores,

el 21 de juny es va rescatar un espeleòleg). I és que el seu fill, que llavors tenia 19 anys, també va estar tre-ballant en les tasques de recerca i rescat al Balandrau, quan encara no feia ni un any que s’havia incorporat com a bomber voluntari dels GRAE a Camprodon.

En Siscu recorda que, després de l’accident al Balan-drau, es va organitzar una reunió amb el conseller d’In-terior, Xavier Pomés, i el director general de la DGPEIS, Josep Maria Padrosa, per fer un recull d’experiències. Va ser en aquesta reunió on van sortir a la llum les mancances dels equips de rescat. Allà “ens vam escal-far una mica”, però el que és cert és que al cap de poc “fèiem el curs de grua amb helicòpter, se’ns va com-prar material, esquís i roba per a tots igual, i se’ns reco-neixia que érem iguals que tots els altres. Perquè fins aquell moment no ho érem”.

“Jo sempre dic que és millor fer el rescat que atendre les famílies”

El Balandrau ha marcat molt en Francesc Carola, però també va treballar en dos rescats que per a ell van ser molt durs, perquè hi havia implicació personal. Un d’ells va ser el rescat dels ocupants d’un helicòpter que es va estavellar a Queralbs, mentre feia treballs de manteniment, on va morir un amic seu. I l’altre el rescat d’un caçador, pare d’un altre amic, que va per-dre la vida a causa d’un atac de cor. I és que atendre les famílies “és dur, perquè per molt que els ho vulguis explicar bé, ells estan en un altre món. I encara és més difícil quan hi tens alguna implicació personal”.

“A la meva dona, li vaig dir: puc deixar el que vul-guis, però no la muntanya ni els rescats. No ho intentis perquè no te’n sortiràs”

En Siscu ha tingut la sort, com diu ell, de tenir una família que ha entès la seva dedicació. Els fills, des de petits, han crescut veient com el seu pare havia de marxar a altes hores de la matinada per fer un rescat. I, amb el temps, dos dels seus tres fills han seguit ca-mins vinculats al món de les emergències. La seva filla és infermera i un dels seus fills, en Bernat, actualment compagina la seva feina d’infermer amb la de volun-tari al GRAE.

Inicialment, amb la seva dona compartien l’afició de l’esquí, però després d’una caiguda, quan ja tenien la seva filla, ella ho va deixar. Segons Carola, la seva dona va dir: “Si jo quedo de baixa en aquella casa, això no tirarà endavant”. Això sí, encara es posa les mans al cap quan recorda el dia en què la seva dona, esquiant a Baqueira-Beret, es va creuar amb la reina Sofia i la va fer caure. No es va fer mal, però van aparèixer tots els membres de seguretat al seu voltant.

Quan fan reunions familiars, intenten no acabar par-lant sempre de temes de bombers, malgrat que, de vegades, és inevitable. Com diu, té tres temes a la

L’entrevista

37

seva vida: “la mili, el canvi de tots els nínxols d’un cementiri vell a un de nou a Molló i Bombers”, i poc o molt sempre acaben sortint.

“Ser bomber voluntari és per-dre-hi diners. Hi ha qui és forofo del Barça i hi ha qui n’és del món de la muntanya. I jo la muntanya l’aplico a Bombers”Ell reconeix que és una persona amb un caràcter fort i que, de vegades, li “surt la vena”, però que sempre in-tenta dialogar i arribar a un punt d’acord. Malgrat tot, si no ho acon-segueix, no es considera rancorós. Com diu, “si un problema té solució, no pateixis que se solucionarà, i si no en té, no et preocupis que no hi ha res a fer. I a partir d’aquí és com s’ha d’actuar, i com més gran et fas, més clar ho veus”. Amb aquesta filosofia ha intentat encarar la seva carrera professional al capdavant dels Bombers de Camprodon. “Si no hagués estat per la il·lusió i que intento ser dialogant, no hauria estat tants anys de cap de parc ni deu anys al Consell de Bombers Voluntaris, perquè o bé m’haurien fet fora o bé hauria plegat jo”, matisa en Francesc. I és que la situació dels bombers voluntaris al cos ha passat, al llarg de tots aquests anys, per diferents alts i baixos. En aquest sentit, creu que “els voluntaris abans anaven molt malament. Compraven alguna cosa per als funcionaris i nosaltres no ho teníem fins al cap de tres anys. Ara, quan ho compren per als funcionaris, al mateix temps ho tenim els voluntaris”. Reconeix que des que hi ha aquesta direcció, en aquests darrers quatre anys, els voluntaris han avançat molt més que temps enrere. Tot i això, també vol ser crític amb la DGPEIS, amb qui no està d’acord en moltes de les coses que es fan. En Carola creu que de vegades “l’estructura de dalt no s’ha posat a l’alçada de les necessitats de baix. Arriba un moment que no sé si arriben a creure-hi del tot”. Lògicament, tampoc pot ser aliè als conflictes que darrerament han envoltat els bombers voluntaris, que fins i tot els ha fet entrar en conflicte amb els companys funcionaris del cos. En Siscu ho defineix així: “Totes les persones tenim el caràcter que tenim i podem estar d’acord o no amb altra gent. Però, com a tot arreu, les persones que volen s’entenen i les que no ho volen, no. Catalunya i Espanya no s’entenen, no hi ha manera. Doncs hi ha voluntaris i funcionaris que tampoc”. Davant d’aquest enfrontament, que no acaba d’entendre, en Carola té clar que “hem de complementar-nos els uns amb els altres. El que no

podem fer és anar amb divergència, perquè a més també tenim problemes externs, i en lloc de discutir amb ells ens discutim entre nosaltres mateixos”. Té clar que aquesta divergència fa perdre potència al cos. “El grup no el fa una persona, el fan les perso-nes”“Quan ets bomber voluntari, de vegades es fa difícil compaginar-ho amb la resta de feines.” Però, per sort, en Siscu, en ser autònom i dirigir la seva pròpia em-presa de construcció, ha pogut assumir un grau de compromís molt alt. I la resta de membres del Parc de Camprodon, també. Aquest any ja han dut a terme un 98% d’assistències. I el GRAE està més o menys en la mateixa proporció. Com diu, “jo puc donar el 100%, però si no tinc un grup al darrere, no faré res.” Per-què “la persona pot ser molt important, però sense el suport del grup no serà ningú”. Tot i que reconeix que “ara caldria ampliar la plantilla per poder cobrir el GRAE del Parc d’Olot els dos dies del cap de setmana i els festius”.

“Jo ja no penso en tots els anys d’obres al parc. Ara penso que l’aprofitin molt els que hi són ara”

El 2013 ja es van instal·lar al nou Parc de Bombers de Camprodon, situat a peu de carretera, tot i que oficial-ment encara no està inaugurat. Han estat molts anys, entre els projectes i les obres, però finalment pot mirar orgullós un parc que considera “molt ben aconseguit”. Ha estat al marge de l’execució de la construcció, però en tot el procés ha anat visitant i fent seguiment de les obres. Encara espera, en aquests dies, poder pres-sionar perquè modifiquin algun detall que creu que es pot millorar. Quan es jubili, després de 21 anys, té clar que el parc continuarà funcionant mentre funcioni el grup. Insis-teix que “de necessari, tothom; d’imprescindible, nin-gú”

L’entrevista

38

Com et defineixes? “Il·lusió i ganes. Si una feina no la fas amb il·lusió, no surt mai bé.”

On aniries de vacances? “A Chamonix. Potser no tornaria a fer vuit vegades el Montblanc, però sí tots els balcons de Chamonix.”

I on no aniries? “A la costa. Potser fa deu anys que no trepitjo la platja, a mi no em busquis a la costa si no és per anar a fer una mariscada.”

Què faries si et toqués la loteria? “Encara ahir ho parlàvem amb un company que va comprar un dècim de loteria. I allò somiant ell va dir que es compraria un Porsche, i a mi em va dir: ‘Tu, Siscu, ja sé què faries. Et compraries un apartament a Chamonix’. I la va encertar.”

Quina és per a tu la muntanya més emblemàtica?“El Cerví, molt més que el Montblanc. Per a mi el Basti-ments és l’alta i el Gra de Fajol l’alpina, i en aquest cas, el Montblanc és l’alta i el Cerví l’alpina”.

És patidora la teva dona? “No, gens, però s’ha adonat ara d’on anava després de

veure el vídeo del Kilian Jornet fent l’ascensió al Cerví. Em va dir: si ho hagués sabut, no t’hi hauria deixat anar.”

Què portes al maleter del cotxe? “Una armilla reflectora amb l’escut de Bombers, la meva emissora del GRAE, una manta, una farmaciola, un parell de gorres i un paravent. La resta són eines de la feina.”

Quin és l’últim llibre que has llegit? “El de la Núria Picas. I ara en llegeixo un que parla de les memòries de Camprodon.”

Si poguessis triar, a qui t’agradaria tenir al davant per poder-li donar la mà i parlar-hi? “A Josep Maria Alcalà. Per poder parlar amb ell i treu-re’m aquesta sensació que és una persona amb la qual no hi puc parlar. M’agradaria parlar-hi.”

I a qui no voldries tenir al davant? “En realitat, no tinc ningú a qui no voldria de cap manera tenir al davant. Potser, tot i que sóc indepen-dentista, amb més raó m’agradaria trobar-me amb en Rajoy.”

Alícia Olmos i Sara PratPeriodistes de l’Àrea d’Informació i de Comunicació

Preguntes curtes

sumari

L’entrevista

39

#Notícies de la DGPEIS

Negociació de les bases de convocatòria d’accés al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya

E l procés de negociació amb les organitzacions sindicals en relació amb el contingut de les bases d’accés al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya ha finalitzat. En aquesta negociació, hi han participat repre-sentants de l’Administració i representants sindicals de Comissions Obreres (CCOO), de la Unió General de

Treballadors (UGT), de la Candidatura Autònoma de Treballad@rs de l’Administració de Catalunya (CATAC) i de la Central Sindical i Independent de Funcionaris (CSIF). A més a més, hi ha participat la Coordinadora Obrera Sindi-cal (COS), com a resultat d’un acord entre l’Administració i la resta de sindicats.

Des de la primera reunió duta a terme el 30 de juliol del 2015, s’han fet tres reunions més, el 5, el 15 i el 30 d’oc-tubre.

Des d’un primer moment, la voluntat d’ambdues parts ha estat dur a terme aquestes negociacions amb la màxi-ma celeritat possible, sense menystenir la importància que aquest fet comporta.

En relació amb les bases de l’última convocatòria d’accés al cos de Bombers (76/09), publicada el 23 de setembre del 2009, les noves bases incorporaran, entre altres modificacions, algunes de substancials, com ara:

• Al temari del segon exercici, “Coneixements”, de la primera prova, s’hi han incorporat dos temes nous:

• El personal al servei de les administracions públiques. Regulació de la Funció Pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Drets i deures del personal funcionari. Situacions administratives. Mobili-tat i sistemes de provisió de llocs de treball. Incompatibilitats. Règim disciplinari.

• Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals: objecte i àmbit d’aplicació. Drets i obli-gacions. Serveis de prevenció. Consulta i participació dels treballadors.

• En el marc de la segona prova, la física, s’han eliminat els exercicis de tracció general i flexió de braços, i s’hi han incorporat els de pujada de corda i pressió sobre banc.

• En relació amb la prova de conducció, a més a més de fer exercicis pràctics, les persones participants han de fer un exercici pràctic de circulació en un recinte tancat.

• En el conjunt de la prova mèdica, s’hi han incorporat proves orientades al control del vertigen i la claustro-fòbia de les persones participants.

• Pel que fa a la valoració de mèrits, s’hi ha eliminat la valoració dels permisos de conducció D i D+E i s’hi ha incorporat la valoració dels coneixements d’idiomes estrangers.

NotíciesMarç del 2016 - #4

40 Notícies

Us presentem el “Rodafoc”

E l “Rodafoc” representa la culminació d’un projecte que es va anomenar “La prevenció es mou”, iniciat ara fa gairebé dos anys amb el propòsit de transformar el camió Mercedes model 1222 en un vehicle destinat a reforçar els missatges i consignes de prevenció i seguretat pel que fa als incendis a la llar.

La idea inicial va començar en una visita al Parc de Bombers de la ciutat de Cork, a Irlanda, tot aprofitant la par-ticipació dels nostres equips d’excarceració en el campionat mundial que aquell any es va fer en aquesta ciutat. A Cork vam poder veure com alguns dels vehicles que passaven a situació de no-operativitat eren destinats a donar suport a campanyes de prevenció d’incendis a la llar.

• La durada del curs selectiu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya s’ha incrementat en 50 hores lec-tives, passant de 650 hores a 700 hores. Aquest increment és el resultat de l’adaptació al cicle formatiu de grau mitjà de prevenció, extinció d’incendis i salvaments.

• A la fase de pràctiques, s’hauran de fer 600 hores de pràctiques de servei efectiu en un parc de bombers, en lloc de les 320 hores de la darrera convocatòria.

Actualment s’estan duent a terme els tràmits legals i administratius necessaris per publicar al DOGC les bases d’accés al cos de Bombers. La voluntat de la Direcció General és que es publiquin en el transcurs del primer tri-mestre de l’any 2016.

41Notícies

El vehicle: un Mercedez-Benz model 1222, dels que estan fora de servei operatiu des de fa uns anys i que només realitzen algunes poques activitats de formació. Era l’oportunitat de revitalitzar un vehicle que fou tot un referent pel que va significar incorporar-lo a la renovació de la flota de camions de Bombers, que fins llavors eren gairebé exclusivament models de la casa Pegaso, i al qual molts tenim una estima especial (qui no recorda —els d’una certa edat— el codi E-200 de l’Escola de Bombers?).

La campanya ja la teníem en marxa. Es tractava d’afegir un nou recurs als tríptics i altres productes relacionats amb la campanya de prevenció i actuació en cas d’incendi, engegada fa uns anys pel Servei de Prevenció, amb l’objectiu de donar-li més visibilitat, o almenys diferent...

Els coautors: la predisposició incansable del bomber Eduard Agustí, del Parc de Gavà, que gràcies a les seves dots com a il·lustrador-ninotaire (i de deixar-se enredar un cop més!) va fer-ne els dibuixos seguint el mateix grafisme de la campanya de prevenció d’incendis a la llar. I l’aportació tècnica del Miquel Pérez, bomber del Parc de Sant Feliu, que gràcies al seu coneixement del món del disseny gràfic va fer possible la concreció del projecte.

I, en darrer lloc, i no per això menys important, el Servei català de Trànsit, el qual ha fet possible el suport econòmic necessari per fer realitat el projecte. Vam trucar a moltes portes per buscar-ne el finançament neces-sari, però l’única que se’ns va obrir per donar suport al projecte presentat va ser la de l’SCT, a través de Rafael Olmos, actualment al capdavant de la Subdirecció General de Seguretat Viària.

I, a partir d’ara, què? Doncs que disposem d’un recurs original per reforçar la presència de Bombers en qualse-vol esdeveniment en què participem, ja siguin salons de la infància, fires, cavalcades de Reis, visites a escoles o d’escoles als parcs de bombers, etc. I, no cal dir-ho, el teniu a la vostra disposició, només cal que passeu a recollir-lo al Parc de Gavà!

Des de dins42

Només unes paraules breus per acomiadar el nostre company i amic Paco.

D’entrada, a tots ens ha costat molt acceptar la seva mort, i més de la manera com han anat els fets.

Molts de nosaltres el vàrem conèixer ja fa més de 30 anys, al Parc de la Bisbal. Era al torn amb en Cuevas, i ja destacava per la seva conducció una mica lleugera, pel seu tarannà alegre, divertit i ocurrent. Més tard va venir a Banyoles.

Ell no hauria deixat mai la feina de bomber actiu de pri-mera línia. Però una malaltia el va obligar, contra la seva voluntat, a deixar la mànega, i va passar a ser bomber en segona activitat.

La veritat és que ell ha posat el llistó molt alt als com-panys bombers en segona activitat, ha dignificat des del primer moment aquesta feina i ens ha demostrat a tots la importància que té i que ha de tenir aquest col·lectiu dins el cos de Bombers.

Ha estat sempre una persona molt treballadora, predis-posada a col·laborar en tot, sense mirar mai el rellotge, sense tenir en compte el seu horari.

Potser vosaltres, la família —l’Elisabeth, la Jessica i l’Ale-jandro—, ho heu patit, però en Vázquez de Banyoles era un bomber entregat a la seva feina. La paraula NO no ha existit mai en el seu vocabulari.

Som conscients que, en un moment com aquest, cap paraula és suficient per calmar la pena i el dolor que sentiu la família, però ens agradaria que rebéssiu, de tot cor, una forta abraçada de condol de part de tots els bombers, companys que durant més de 30 anys hem compartit la feina amb en Paco.

I penseu que sempre, sempre recordarem en Francisco Vázquez Ortega com un GRAN BOMBER i una GRAN PERSONA.

PACO, et trobarem molt a faltar.

Recordatori per a en Paco Vázquez

43

Lletres i bitsLletres i bits

Web: Asociación Española de Lucha contra el Fuego (ASELF)ASELF és una entitat privada amb seu a Madrid, la qual, entre altres coses, fomenta els estudis de la prevenció i extinció d’incendis i salvaments i la seva aplicació a totes les activitats, i promou la investigació sobre la teoria i les tècniques d’extinció i salvament.

http://aself.org/

En aquest llibre es presenta, de manera propera i didàctica, un ca-tàleg d’autobombes i vehicles de rescat utilitzats pels bombers al llarg dels anys. Des dels primers artefactes antiincendis, que es perden en el rastre de la història, fins als més moderns i especialitzats aparells d’avui dia, el lector podrà apreciar la constant evolució en els aspec-tes tècnics, orientats a proporcionar una resposta eficaç davant tota mena d’emergències. Té 256 pàgines i l’ha editat Susaeta. ISBN: 978-8467737660

Llibre: Atlas ilustrado de vehículos de bomberos

Març del 2016 - #4

http://aself.org/

Des de dins44

Revista: 112 Emergencia Magazine

Revista especialitzada en el món de l’emergència i la protecció contra incendis, editada per l’Asociación Profesio-nal de Técnicos de Bomberos (APTB).

Més informació: http://www.aptb.org/Revista/Emergencia112Magazine/Emergencia112Magazine.aspx


Blogs de parcs de Bombers de la Generalitat de CatalunyaBombers Voluntaris d’Alcover: http://bombersalcover.blogspot.com.esBombers Voluntaris de Castellar del Vallès: http://bombersvoluntaris.entitatscastellar.catBombers de Granollers: http://bombersgranollers.orgBombers Voluntaris de Matadepera: http://bombersmatadepera.blogspot.com.es

Bombers Voluntaris d’Organyà: http://www.bombersorganya.catBombers de Pineda: http://bomberspineda.blogspot.com.esBombers de Reus: http://bombersreus.blogspot.com.esBombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor: http://www.bombersvoluntaris.comBombers de Tarragona: http://www.bomberstarragona.cat

Sèrie: Chicago FireSèrie de televisió nord-americana de la cadena NBC, creada per Michael Brandt i Derek Haas i estrenada l’any 2012, que explica la vida i aventures del personal del destacament 51 dels Bombers de Chicago. A l’Estat espanyol es pot veure pel canal AXN. Web oficial: http://www.nbc.com/chicago-fire

sumari

http://www.aptb.org/Revista/Emergencia112Magazine/Emergencia112Magazine.aspx

http://bombersalcover.blogspot.com.es

http://bombersvoluntaris.entitatscastellar.cat

http://bombersgranollers.org

http://bombersmatadepera.blogspot.com.es

http://www.bombersorganya.cat

http://bomberspineda.blogspot.com.es

http://bombersreus.blogspot.com.es

http://www.bombersvoluntaris.com

http://www.bomberstarragona.cat

http://www.nbc.com/chicago-fire%20

Blogs de parcs de Bombers de la Generalitat de Catalunya

45

Guillem Comas Duaso

37 anys. Viu a Terrassa. Bomber del Parc de Lloret de Mar des del febrer del 2016. Cap de colla de la colla castellera Minyons de Terrassa

E l Guillem Comas és bomber de la darrera promo-ció (2009) i casteller des dels 6 anys. Es coneix la seva colla castellera com si fos un membre

més de la seva família, ja que hi forma part des dels 6 anys. Ha passat per tots els llocs del tronc: aixecador, enxaneta, dosos, i ha anat baixant; actualment fa de quart o quint, depenent de si el castell és de nou o deu pisos. L’any 2012 va ser tècnic de canalla i l’any 2014 va ser escollit com a cap de colla. Els Minyons de Terrassa, amb el malva com a color distintiu, són una de les colles que ha marcat la història del fet casteller. La darrera gran fita va ser el 22 de novembre, en des-carregar l’inèdit quatre de deu amb folre i manilles, el mateix dia que descarregaven també el tres de deu amb folre i manilles i el pilar de vuit amb folre i mani-lles, i coronaven el tres de nou amb folre i agulla.

També cal dir que als Minyons, a part del Guillem, hi ha un parell més de bombers de la Generalitat i un bomber de Barcelona, així com algunes persones que han treballat d’auxiliars forestals. Per tant, entre castell

i castell, també es parla d’apagar focs.

La primera pregunta és gairebé obligada: per què ets bomber? Vaig descobrir la professió per amics que eren bom-bers i em van començar a introduir en aquest món. Des de sempre he tingut molta vocació de servei i, amb el temps, he anat descobrint que això és el que realment m’agrada. Abans de ser bomber, vaig tre-ballar molts anys en l’àmbit de la sanitat, on em vaig adonar que m’agrada ajudar la gent. Després d’entrar a Bombers, s’han multiplicat totes les expectatives i l’interès que tenia entorn d’aquest ofici. Cada vegada estic més convençut que per a mi és la millor feina que puc tenir.

Què és el que t’agrada més de ser bomber?Fer de bomber m’ofereix una feina poc rutinària, en què se m’exigeix bona preparació tant física com tèc-nica. La resolució d’un problema depèn de la nostra tasca, la satisfacció d’un servei ben fet és gran.

Entre nosaltresMarç del 2016 - #4

46

Creus que el fet de ser casteller t’ha ajudat a fer de bomber?(Envermelleix i riu.) Doncs sí. (I respon amb mol-ta rotunditat.) M’ha ajudat en molts aspectes, com a gestionar l’estrès i els nervis, a treba-llar en equip, a funcionar jeràrquicament... És a dir, els castells no es fan sols, sinó que al darrere hi ha molt d’esforç i hores invertides a preparar-te i assajar. El resultat d’un castell depèn de la feina de tots. A Bombers també cadascú aporta el seu coneixement i treball; en la suma hi ha el secret perquè el servei o el castell siguin un èxit. Una colla castellera té un ordre piramidal on el cap de colla i l’equip decideixen, i la colla executa; Bombers té un funcionament molt semblant.

I el fet de ser bomber, t’ha ajudat a fer de casteller?Penso que quan més m’ha ajudat ha estat aquests dos últims anys, en què he estat cap de colla, on —com a Bombers— és impor-tant decidir de manera clara i segura. En la gestió d’equips, el que és al davant ha de mostrar molta seguretat en les seves deci-sions. A Bombers aquest fet és molt clar; unes ordres dubitatives i sense claredat poden portar al caos i al desordre en un servei. Un altre fet important per al bon funcionament d’un equip és saber escoltar i incorporar a la gestió les millores que puguin venir d’altres. Un altre factor que es produeix a Bombers és que s’ha de tenir un pla B i saber donar solu-ció a una situació en moviment i variant. En una diada castellera no sempre va tot com estava previst i també cal decidir sobre la marxa.

I a què aspires dins de Bombers? Si dins els Minyons has arribat a ser cap de colla, aquí també voldries “manar”? Jo el que vull sempre és, primer, ser millor bomber, és a dir, millorar en tot el que sé i en allò que em pot ajudar a oferir millor servei. “Manar” no és quelcom que m’interessi perquè sí, però sí que penso que en el cos una evolució pot ser arribar a comandament i, evidentment, és una porta que en el futur serà allà.

Parlem de castells. Quin balanç fas d’aquests dos anys com a cap de colla?L’experiència ha estat brutal pel que fa a resultats, cas-tells fets, però un tema molt important que no surt a les estadístiques és l’ambient que es respira a la colla. Tots aquests bons castells que hem fet han estat possi-bles perquè al darrere hi ha hagut, a banda d’un enor-me treball d’assaig, un molt bon ambient i cohesió dins la colla; la força del grup ha estat espectacular, així com la il·lusió de la gent. Totes aquestes coses —força, cohesió, il·lusió— s’han multiplicat i han crescut en comparació amb altres anys i crec que ha estat la

base per tenir els millors resultats de la nostra història.

Com preparaves el dia a dia a la colla?Ser al capdavant d’una colla castellera implica molta feina i és imprescindible un bon equip al teu costat. Amb mi han treballat frec a frec una trentena de per-sones. Dins la tècnica tenim diferents equips (canalla, pinyes, troncs) i ens repartim l’organització de les tas-ques. L’equip de canalla, amb el seu cap d’equip, són els que porten i preparen l’assaig dels més menuts; i l’equip de pinyes, amb el seu cap, són els que orga-nitzen i decideixen les diferents posicions a la soca, el folre i les manilles. Anem fent reunions periòdiques, sobretot amb els caps d’equip, per preparar i planifi-car el calendari, i decidir els objectius, els castells que farem. La meva tasca és unir les diferents tasques dels equips i preparar i portar l’assaig, ser la cara visible de tot plegat, prendre les decisions en última instància, atendre la premsa, etc. En definitiva, el dia a dia és intens i cal molta dedicació i ganes.

Per a una persona que no coneix els castells, com els ho definiries: és un esport, una competició o una ac-tivitat cultural?(Sospira.) Uf! Jo en un esport o competició entenc

Entre nosaltres

que sempre hi ha guanyador i un perdedor, i per a mi els castells no tenen res a veure amb aquest sentit de l’esport i la competició. De l’esport, sí que agafen o tenen el va-lor de l’autosuperació, el ser competitius en la mesura que vols ser millor en allò que fas, vols superar-te dia a dia, arribes a una fita i ja mires la següent. Per a mi els castells són cultura, són tradició.

Per a mi és una activitat cul-tural en què cal una bona preparació física i uns bons assajos. En els castells jo mai perdo ni guanyo, no els veig com una competició, ja que és una activitat que reque-reix molt esforç físic d’un ma-teix amb un alt grau d’auto-superació, però gràcies a un esforç conjunt de tothom. Jo veig els castells com el Kilian Jornet veu les seves curses: ell sempre diu que no fa les curses per guanyar, sinó per créixer, per evolucionar i per aprendre. Per a mi els castells són això. (Somriu.)

Però no negaràs que en els castells hi ha molta compe-titivitat, hi ha colles que ho destaquen com una virtut per fer grans castells...

Això de la competitivitat es pot interpretar o llegir de moltes maneres. Com t’he comentat, voler ser com-petitiu és bo, perquè significa que vols ser millor del que eres ahir, vols evolucionar. Ara bé, si agafem la competitivitat tal com la coneixem en el futbol, no hi veig res en positiu per als castells. Amb tot, cada colla i casteller es gestiona i busca la motivació per millorar allà on més li funciona. Els castells no tenen una veri-tat ni un funcionar uniforme, sinó que cadascú els viu a la seva manera. Jo faig castells per superar-me a mi mateix, perquè m’agrada tot el que em fa sentir i viure, no per ser el millor d’entre totes les colles.

I a Bombers, hi ha competitivitat?No, gens. Tot al contrari, cal fer un gran treball en equip on cadascú aporta les seves habilitats o apti-tuds, no es busca ser el millor bomber, però sí ser mi-llor bomber i oferir un millor servei. Hi ha molta pro-fessionalitat i responsabilitat a l’hora de fer la feina. I això és un gran mèrit.

Amb el Guillem podríem estar hores i hores parlant de bombers i de castells, però si voleu conèixer més a fons el món casteller, us convidem a visitar el web dels Minyons de Terrassa (www.minyons.cat), el de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (www.cccc.cat) i també el del programa televisiu cas-teller per excel·lència: el “Quarts de nou” (www.ccma.cat/tv3/quarts-de-nou)

47

sumari


Entre nosaltres

http://www.minyons.cat

http://www.cccc.cat

http://www.ccma.cat/tv3/quarts-de-nou

http://www.ccma.cat/tv3/quarts-de-nou

#4

Date post:	31-Dec-2016
Category:	Documents
Upload:	vuongnga
View:	233 times
Download:	0 times

bombers.cat #4

Documents