any li - P'Ím 3 febwç 20g0

(

mestall: 1. mescla de diferents)espècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses.

Butlletí de ."Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

Aviat us informarem amb detall, i sereu oportunamentconvocats, de les actuacions dutes a terme des de l'assembleaconstitutiva Ara és el moment d'avançar alguns d'aquests as-

pectes, d'altres, com el logotip, ja els haureu pogut apreciar enaquest tercer número del Mestall.

D'entrada, ja estem legalitzats com a associació, tant perpart del Departament de Justícia, com per part d'Hisenda. Erentramitacions necessàries per poder començar a funcionar i jaestan fetes.

Finalment, el Patronat FrancescEiximenis va reunir el plenari i vadecidir de no admetre l'Associacióper no disposar del "requisit del'arrtiguitat fundacional i d'activitats

d'almenys tres anys", una condicióque, evidentment, no complim.Quan la tinguem serà el momentde tomar a intentar-ho. Aquesta ésla mala notícia, l'única.

No obstant això, a hores d'ara podem avançar que hemobtingut molts bons resultats per altres bandes. Hi ha compro-misos per part de diferents institucions que ens permetran tirarendavant els propòsits que ens havíem plantejat a l'inici d'aquest

projec:t;e. Per començar, és molt possible que aquest any 2000

poguem posar al carrer tres llibres. I això que ja és una moltbona notícia, encara és millor si tenim en compte que disposemde propostes i projectes pels anys vinents. La continuïtat està

assegurada. Us explicarem convenientment la seva concreció,

però, sobretot, des d'ara ja us demanem que n'amplieu el llistat

i feu nous suggeriments. EI com es farà i els números que hemfet seran explicats a l'assemblea.

D'entre les consecucions, val la pena destacar el convenisubscrit amb la Universitat de Girona, segons el qual aquestaparticiparà en la coedició de la col.lecció Biblioteca d'HistòriaRural i farà una aportació econòmica anual. Per fer-ne el segui-ment es crearà una comisió mixta Universitat-Associació. I, molt

important, els membres de l'Associació podran tenir accés a lesbases de dades i a la biblioteca especialitzada en Història Ruralde la Secció Vicens Vives de l'Institut de Llengua i Cultura Cata-

lanes. Aquesta vinculació amb laUdG és bàsica en el nostre projecte.Assegura, tal com es va demanar al'assemblea del 17 d'abril, la qualitat

de les publicacions i els estudiososdel món rural tindran a l'abast les

eines i la bibliografia necessàries peral treball i la investigació.

Hi ha també, en perspectiva, lacol.laboració en dues jomades

d'estudis que oportunament es convocaran i es donaran a co-nèixer en el Mestall: una sobre la sagrera medieval i una altrasobre l'arquitectura rural. La col.laboració amb altres associaci-ons i institucions, com ha estat el cicle de conferències sobre la

pagesia de remença celebrat a la Fontana d'Or durant el mes degener, és una altra de les direccions en què ha de treballar l'As-

sociació.L'edició, les jomades d'estudi i la divulgació del passat rural

s'han de convertir en els eixos vertebradors de l'Associació. De

moment, ja s'han donat les primeres passes.

de les comarques gironines

Pere Gifre i Ribas, president de l'Associaciód'Història Rural de les Comarques Gironines

any 11 - núm. 3 - febrer 2000

EI sindicalisme dins el món forestal:Els roders de la comarca de La Selva.per Roger Zamorano

EI dia I7 de desembre, dins els Seminaris d'Història Rural organitzats per lo secció J. Vicens Vives de l'ILCC,RogerZamorono va exposar alguns dels resultats de lo seva recerco 01 voltant d'un temo que fins avui no havia estatobjecte d'estudi sistemàtic. Les línies que segueixen són un resum de les seves motivacions, del seu treball id'algunes de les seves conclusions.

Acabada la llicenciaturad'Història haviadecidit continuar amb els meus estudisi iniciar els cursos de doctorat. Semprehavia tingut clar que si mai empreniaun treball d'investigació ho volia fersobre un tema, d'àmbit social, relatiu almoviment obrer O sobre qüestionspolítica-ideològiques i, si podia ser,proper a les comarques gironines i almeu poble, Arbúcies. Un dia parlantamb en Josep Manel Rueda, directordel Museu Etnològic del Montseny,m'aconsellàque centrés la meva recer-ca històrica en el moviment associatiudels roders. De seguidael tema em vaatraure perquè connectava amb lesmeves aspiracions;així que vaig elabo-rar un projecte d'investigació i el vaigpresentar a la convocatòria de bequesper investigació i docència de la Uni-versitat de Barcelona.La beca em fouconcedida i a partir d'aquí vaig comen-çar la meva recerca.

Vaig començar fent una recercabibliogràficasobre el tema i llavors vaigadonar-me que era un camp d'estudiquasibé verge.Només en Josep Cases,en un article publicat a la revista Aixa(1987), haviafet referència als roders ia la sevaorganització sindical;un temaque també havia estat tractat de pas-

Guerra Civil es va convertir en prota-gonista destacat de la vida sindical ipolítica del què podríem denominar LoSelva interior.

He intentat recopilar el màximpossible de documentació directa,generadapels propis roders i les sevessocietatssindicals.No cal dir que, comsempre passa quan s'intenta recons-truir el passathistòric dels vençuts, elsdocuments fins ara recopilats són es-cassos, però al mateix temps moltvaluosos.He d'agrair l'ajuda desinteres-sada de persones com l'Àngel Serra-desanfenma Sant Hilari, l'Emili RamsaAnglès i la Cellera, o en Joaquim Cas-tanyer a St Gregori i la vall del Lléme-na; sense la seva coHaboració aquestatasca de recuperació documental delsindicalisme roder no hauria estatpossible. La premsa de l'època, enespecialel diari gironí El Autonomista il'òrgan de la Federació Socialista aCatalunya Lo justícia Social, m'ha per-mès obtenir bona part de les dadessobre la conflictivitat social i algunesdeles actuacionsde les societatsi la Fede-ració rodellaire, gràcies als escrits queels dirigents sindicalsroders publicarenen aquestsmitjans.

Els censos i padrons de poblacióconservatsals arxiusmunicipals de SantHilari, Arbúcies,Anglès, La Cellera,Osor i Santa Colo-

ma de Farnershan estat la base per al'elaboració de les dades demogràfi-ques del col-lectiu roder. Pel que fa ala documentació dels propietaris fo-restalsi de les organitzacionspatronals,he treballat sobretot a partir dels fonspatrimonials del mas Codina i de lafarrulia Iglésias, ambdós conservats a

"La defensa de l'ofici va ser un dels puntsprincipals del sindicalisme rodellaire"

sadaper l'Isidre Pradesen la seva Notí-cia biogràfica del micòleg joaquim Codinai Vinyes (1868-/934). Cap altre histori-ador, almenys que jo en tingui conei-xement, ha prestat atenció als roders ial seu entramat organitzatiu, uncol,lectiu obrer que des de finals delsegle XIX fins a l'acabament de la

l'Arxiu Històric Comarcal de SantaColoma de Farners. La documentaciógenerada per la Cambra de Comerçde Girona, amb les seves memòriesanuals,per l'lnstituto de Reformas Soci-ales, a través del seu butlletí i dels seusmonogràfics sobre la població obrera,així com també el fons del GovernCivil, conservat a l'Arxiu Històric deGirona, han servit per perfilar el movi-ment associatiudels roders, amb dadescom el recompte de societats sindicalsexistents, l'any de la sevafundació o elnombre de roders afiliats.

Finalment una altra fontd'infonmació molt valuosa han estat lesdiferents entrevistes que he pogutmantenir amb diversos roders, quem'han aportat el seu testimoni directedels fets.

En primer tenme, l'objectiu deltreball ha estat la reconstrucció delmodel associatiu rodellaire, descriureels seus passos i interpretar-nel'evolució històrica. Per fer-ho, he in-tentat eixamplar l'anàlisi històrica almajor nombre de camps possible.Lògicament, l'estudi del desenvolupa-ment sindical i la conflictivitat sociola-boral ha estat prioritari; però també hecentrat l'atenció en les manifestacionssocioculturals dels roders, la sevaparti-cipació en la vida polftica local i lesseves afinitats ideològiques, així comtambé l'obtenció de dades demogràfi-ques que permetin una millor caracte-rització sociològica, tant del collectiucom de l'ofici.

En tot moment he buscat que ladescripció i interpretació del sindicalis-me rodellaire es faci sense perdre laperspectiva general del movimentobrer gironí i català. Considero quetant o més important és ressaltar els

any 11- núm. 3 - febrer 2000

trets espedfics de l'associacionismerodellaire, com inserir la sevaevolucióen lesdiversesinèrciessindicalsi en elscorrents ideològico-polítics i culturalsque sacsejarenla societat contemporà-nia catalana.

Conclusions

En l'àmbit de la història rural enca-ra queda molt per fer en l'anàliside lesexplotacions forestals. Pel quefa a la indústria dels rodells crecque aquesta no va quedar almarge del procés de modernit-zació i racionalització econòmi-ca que molts sectors del'economia catalana van haverd'adoptar. No es pot parlar d'uncanvi radical, d'una rupturatraumàtica, sinó que sobre lesbasesde producció i els canalsde comercialització tradicionals,la indústria dels rodells va anaradaptant-se,transformant-se demanera continua i sense pausa.La desvinculacióde la figura delcomerciant respecte el propie-tari, l'especialitzaciódel treball,l'articulació d'un mercat d'àmbitnacional, la creació de lobbys igrups de pressió al voltant deles tarifes aranzelàries, els in-tents de mecanització de laproducció, la creació de socie-tats anònimes patronals..., sónuna bona mostra dels profundscanvis que en aquesta activitateconòmica s'estaven produintCanvis que apuntaven tots capa una mateixa direcció: la inte-gració d'aquesta explotacióforestal en una economia demercat capitalista.

Aquesta adaptació econò-mica comportà un trasbalsimportant en l'estructura socialtradicional de les comunitatsrurals de la zona del Montseny-Guilleries. L'augment de la de-manda i de la producció provocà uncreixement senseprecedents de la màd'obra i un procés de proletaritzacióde l'ofici. La consciència de classe,nascuda de la reacció contral'explotació i, alhora, de la consciènciade la pròpia força i capacitatd'organització, va impulsar a finals delsegle XIX l'associacionismeentre elsroders, que acabaria desembocant en

la creació d'una estructura sindical deresistència sense precedents en lahistòria dels moviments socials de lanostra comarca.

La defensa de l'ofici va ser undels punts principals del sindicalismerodellaire, el qual va aconseguirmante-nir les tècniques de treball dins del'àmbit artesanal.Malgrat això, no crecque pugui considerar-se aquest oficicom a tradicional, sinó que cal veure'l

Bandera de la societat de roders de Sant Hilari. amb el sol iles eines creuades, un dels símbols del sindicalisme rodellaire(propietat de la farnñia Ramon).

Rebia el nom de roder orodellaire (arero en castellà) eltreballador forestal ques'encarregava de confeccionarels rodells, que són els feixosde cescles o cèrcols ajuntats,aparellats i lligats de formarodona. EI cèrcol es realitzavamitjançant el tany o brot delcastanyer, extret de la baga,també anomenat bastó,destinat a ser utilitzat en lafabricació de rodells per aencerclar bótes i d'altresatuells contenidors. EI sindica-lisme roder nasqué a finals delsegle XIX. Fou a Osor on escreà la primera societat deroders (La Arero Osorense,1892). Durant la segonadècada del segle XX escrearen noves societats a

Anglès, Arbúcies, La Cellera,Sant Hilari i Santa Coloma deFamers, que passaren afederar-se i a defensar demanera col-lectiva els seusinteressos. L'associacionismerodellaire comptà durant elsmoments de màxim esplen-dor amb més de 700 treballa-dors afiliats i encapçalà elmoviment sindical a la zonadel Montseny-Guilleries.Durant la 11 República elsprincipals dirigents sindicalsrodellaires participaren acti-vament en la vida polftica isocial local, especialmentdurant la Guerra Civil. EItriomf feixista del 39 i la durarepressió posterior acabarendesarticulant definitivamentl'entramat associatiu rodellaire.

com un ofici en l'era industrial,ja que elmés important no és la tecnologiautilitzada per a la fabricació dels rodells,sinó els sistemes de distribució delproducte i les relacions de producció.Relacionsde producció entre propieta-ris i colles de treballadors que, sensecap mena de dubte, passaren a sercapitalistes.

AI llarg de la meva recerca històri-

ca he pogut constatar que els principalsesdeveniments del moviment obrercatalà, aquells que en marcarenl'evolució, també es reproduiren demanera més o menys intensa en' elprocés sindical rodellaire, Tot plegat

.demostra que les poblacions de loSelva interior no restaren al marge del'evolució històrica del país,al contrari,la problemàtica social estudiada ensacosta més a la conflictivitat sorgida al

voltant dels processos industri-als i urbans que no pas a unmón rural de base predomi-nantment agrícola. Sense negarla importància que la pagesiatenia en la comarca, si algunacosa pretenc demostar ambaquest treball és l'existènciad'un proletariat rural que sor-geix dels canvis modernitzadors.establerts en el sector del'activitat forestal.

En el fons m'agrada veureel meu treball com una reivindi-cació del paper protagonistaque durant un bon grapatd'anys jugaren els roders, i elstreballadors forestals en general,en tots els àmbits de la societatselvatana Un protagonismeque, sensdubte, els fa mereixe-dors d'un lloc en la història delmoviment obrer gironí i català

Amb en Manel Rueda hemparlat de publicar el' treballd'investigació dins de lacollecció Montsoriu i esperempoder-ne fer la presentació perl'abril, coincidint amb SantJordi.Això no vol dir que doni peracabada la recerca, ni moltmenys! Tinc la convicció perso-nal que encara queda moltainformació dels roders que estàen mans privades, i també vol-dria visitar l'Arxiu de Salamancaper veure què hi puc trobar.Finalment a nivell acadèmicencara he de valorar a fons amb

el meu director de tesi com enfocar lesfutures líniesde treball de cara a la tesidoctoral.

Roger Zamorono Rodrigo (nascut a Barcelona el1973) és llicenciat en Història per lo Universitat deBarcelona. Membre del grup d'Història Locald'Arbúcies i col-laborador de la secció EI nostreahir, a la revista local Perxada

any 11- núm. 3 - febrer 2000

TONES i TONES DE FARINA ALSARXIUS

Gràcies a nous ingressos de docu-mentació, els arxius ofereixen cada cop méspossibilitats per a la recerca en història rural.A més dels ja coneguts fons patrimonials,que tenen en l'Arxiu Comarcal de la Bisbalel centre que fa d'estendard en la sevarecuperació i difusió, molts attres tipus defons permeten noves aproximacions. És elcas, per exemple, dels documents de lesdelegacions provincials i comarcals delMinisterio de Agricultura o del Departa-ment del mateix nom de la Generalitat, obé el de les "Hermandades Sindicales deLabradores y Ganaderos' i de les cambresagràries locals, els fons de les quals vaningressar als nostres arxius immediatamentdesprés de la seva dissolució l'any 1994.

Als lectors de MESTALLels interessa-rà tenir notícia d'un altre tipus de fons queenriqueix de manera notable aquesta ofertaEs tracta dels fons de les fàbriques de farina,continuadores dels antics molins hidràulicsd'origen medieval. En el segle XVIII esprodueix una especialització del negoci queporta a l'abandó de molts d'aquells molins ia l'ampliació (basses més grans, més moles)d'uns quants. Alguns d'aquests es transfor-maran, a finals del segle XIX i principi delXX, en fàbriques de farines que progressi-vament s'aniran allunyant del model de molíhidràulic. Altres farineres es crearan de bell

nou i ja no s'ubicaran a les vores dels rius.Avui el cens de farineres en actiu és moltreduït i no reflecteix gens la importància, nien nombre ni en volum d'activitat, quehavien tingut aquestes indústries.

Alguns dels fons d'aquestes farinereses troben ja a l'abast dels investigadors. Unade les més conegudes i importants era "LaMontserrat" de Girona, propietat de lafarnêia Ensesa EI seu espectacular fons, ambmés de 1.500 llibres i prop de 200 capsesd'expedients, és avui consultable a l'ArxiuHistòric de Girona després d'haver estatsalvat l'any 1986, gràcies en bona part a laintervenció providencial del professor de laUdG Jaume Portella

Creada l'any 1898 per Josep EnsesaPujadas, fill d'un comerciant de grans ifarines de Sarrià de Ter, aquesta fabrica esva construir als afores de la ciutat de Giro-na, arran de la carretera de Barcelona L'any1936 fou col.lectivitzada i regida fins a prin-cipi de 1939 per un Comitè Obrer. AI finalde la Guerra Civil els Ensesa tomaren a fer-se'n càrrec, i ja fins al moment de la liquida-ció de l'empresa, produïda el 1983 desprésde molts exercicis negatius.

La farinera "La Montserrat" tingué unpes importantíssim en el sector, comparablenomés al que tindria l'altra gran farinera dela ciutat de Girona, la farinera Teixidor. EIseu gran volum de negoci es sustentavasobre una àmplia base de proveïdors de

grans. D'aquesta manera, a més dels estudissobre evolució de preus, de salaris, d'activi-tat econòmica en general, o sobre tècniquesde treball (de tractament dels grans i pro-ducció de farines, de transport, comptables),el fons aporta moltes dades vàlides per a lahistòria de la producció cerealícola i l'activi-tat agrària a les comarques de Girona.

Molta menys farina es va fabricar a'Nostra Senyora Auxiliadora", una empresacreada per Lluís M. Salvador Salliura Defamilia originària de Romanyà, Lluís M.Salvador vivia a Cassà de la Selva i explota-va un molí de la seva propietat EI 1905adquirí un molí fariner al veïnat de la Cre-ueta (Quart), sobre les installacions del qualva construir una fàbrica que va ser activafins al 1940. Es tracta d'una empresa moltmés modesta que la farinera dels Ensesaperò també més representativa d'aquesttipus 'd'activitat. Són especialment interes-sants les sèries de correspondència i elsregistres de mòltes i de moviments, defarines. Des de 1997 la seva documentaciós'ha incorporat també al quadre de fons del'Arxiu Històric de Girona

Tones i més tones de farina (i unamiqueta de pols, és clar) estan a l'abast delsinvestigadors i permeten una visió nova icomplementària de la nostra història agrària.

Josep Matas,Arxiu Històric de Girona

ACTIVITATS DEL'ASSOCIACIÓ

La secció d'història J. Vicens Vives de l'ILCC(UdG), l'Arxiu Històric de Gironal'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines organitzen:

Jomada La sagrera medieval.Ponents: Ramon Martí, Aymat CatafauVíctor Farias (dissabte 6 de maig, a les I O h.,a l'Arxiu Històric de Girona).

Curs Fonts i tècniques per a estudis degenealogia3 I de març (7 a 9h. del vespre), I d'abril(9:30 a 2 h. del migdia) i 7 d'abril (5 a 9 hdel vespre). Ponents: Llorenç Fenrer, JavierAntón, David Moré, Pere T rijueque, RicardGarcia i Enric Cabruja.Preu: 5.000 PTAA l'Arxiu Històric de Girona i a la facultat deLletres de la UdG.Per a més informació i inscripcions, ArxiuHistòric de Girona, tel. 972 218012,

A l'ajuntament de Blanes, els dies 30 i 31 de marçi I d'abril, tindran lloc les jomades Guerra civil ifranquisme seixanta anys després. Inscripcions: de3000 a 8000 PTA. Informació i inscripcions:Consell Comarcal de la Selva (tel. 972 842161),Arxiu Municipal de Blanes (tel. 972 355268) iCentre d'Estudis Selvatans-Arxiu Històric Comar-cal de Sta. Coloma de Famers (tel. 972 842146).

EI Patronat Francesc Eiximenis convoca la Becad'Investigació en Ciències Socials i Humanes i laBeca d'Investigació en Ciències Naturals, dotadesamb 750.000 PTA. Termini de presentació: 2 defebrer a 14 d'abril del 2000. Informació: tel. 972205700.

La Conselleria de Cultura de l'Ajuntament d'EIPuerto de Santa María convoca el III Premio deInvestigación Histórica "juan de la Cosa" per atreballs d'investigació que tinguin com a objecteles relacions entre Europa i Amèrica en elsaspectes socials, econòmics, culturals, científicas,biogràfics, polítics, etc. Termini de recepció detreballs: 14 de juliol del 2000. Informació: Conse-lleria de Cultura de l'Ajuntament de EI Puerto deSanta María, tlf. 956 860653.

La Fundació Catalana per a la Recerca (FCR) i laFundació Congrés de Cultura Catalana convo-

quen conjuntament la cinquena edició dels ajutsper a la publicació de tesis doctorals sobreciències humanes i ciències socials. Es concedirantres ajuts de 500.000 PTA. Termini de presenta-ció de sol, licituds: 30 de juny del 2000. Informa-ció: Fundació Catalana per a la Recerca, tel. 933 152323; Fundació Congrés de Cultura Catalana,tel. 93 41 06856.

mestallredacció:Mònica Bosch, Joan Corominas, LídiaDonat. Ricand Garcia. David Moré, Joa-quim M. Puigvert

Per a informació i inscripcions:

ASSOCIACIÓ D'HISTÒRIA RURAL DELES COMARQUES GIRONINESPI. de Sant Josep, IArxiu Històric de Girona17004 GIRONA Tel. 972 218012Consulteu la nostra Web:www.udg ..edulilcdahr.html

Periodicitat: febrer, maig i octubre.

Dipòsit legal: GI·731-1999