Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•MARÇ14NÚM.252

p

La Paeria vetlla per la correcta utilització dels pisos i pel dret a l’habitatge. P. 3

La candidatura de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial, en marxa. P. 7

Conferència del paer en cap a Madrid sobre les smart cities. P. 13

“Amb tu, Lleida més neta”Nova campanya de neteja intensiva dels barris

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

MarçDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISMEEl Pla de Seguretat Viària, al 50% d’execució ....................... 4Arranjament de la passarel·la dels instituts.......................... 5Primeres proves d’enllumenat amb llums LED................... 5

AEROPORT LLEIDA-ALGUAIRELleida acollirà la Fórmula 1 de les curses de l’aire............... 6

PATRIMONIÈxit de la festa “Posa’t la gorra” a la Seu Vella ......................7

GLOBALLEIDAPrograma de GlobaLleida de suport a les empreses ......9

INFORMÀTICA2.600 cartes al Concurs de Cartes als Reis Mags ........... 10

TURISME DE LLEIDAPorcpassió aplega 36 restaurants ........................................ 10

BENESTAR SOCIALJornada sobre innovació social ............................................. 11Premi a 17 empreses solidàries ..............................................11

AUTOBUSOSInstal·lació de marquesines a les parades de bus ........... 12

OCUPACIÓL’IMO troba feina a 157 persones enguany ....................... 15

ESPORTSCopa del Rei d’hoquei patins al Barris Nord ..................... 21

FIRESLleida es consolida com un referent de l’oci ferroviari.....23

CULTURAHomenatge a Juanjo Garra ..................................................... 24

OPINIÓ dels Grups Municipals ................................................ 26

OCI Agenda cultural .................................................................. 28

09 Instal·lació de 39 desfibril·ladors en edificis públics, pavellons i espais municipals dins la campanya “Ajuntament de Lleida-Espai Cardioprotegit”.

“Amb tu, Lleida més neta”, nova campanya engegada per la Paeria de reforç del servei de neteja a la ciutat.

El Centre Històric es reactiva amb l’ampliació de l’oferta comercial de la zona, amb l’obertura de 6 establiments.

Edicions

• 93 799 07 07

16

18

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Març de 2014 • Urbanisme

• Forma part del conjunt d’actuacions de la Paeria per garantir el dret a l’habitatge

Taxa per gravar els pisos que no s’usen

L’alcalde de Lleida va presidir la tercera Mesa de l’Habitatge. © Hermínia Sirvent

L’oficina de l’EMU ha resolt 84 casos de problemes hipotecaris. © H. S.

Petició per recarregar el rebut de l’IBI dels immobles d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent

El ple municipal aprova una moció per reclamar a les entitats bancàries que posin en lloguer els habitatges buits

L’Ajuntament de Lleida ha presentat a la Mesa de l’Habitatge la proposta de creació d’una nova taxa per vetllar per la correcta uti-lització dels habitatges de la ciutat. L’alcalde de Llei-da, Àngel Ros, va dir que aquesta mesura forma part del conjunt d’actuacions que el govern municipal està duent a terme per ga-rantir el dret a l’habitatge.

El ple del dia 28 de març ha aprovat una nova taxa per l’actuació d’inspecció

d’habitatges en els quals es detecti una situació de desocupació permanent i injustificada, en base a la llei del dret a l’habitatge. La taxa, xifrada en 822,25 eu-ros, té per objectiu detectar les situacions de desocu-pació injustificada dels ha-bitatges i estimular la seva incorporació al mercat de lloguer.

Atès que la major part del parc d’habitatges desocu-pats pertany a grans pro-pietaris o a entitats finan-ceres, i no pas a particulars, s’ha determinat que la taxa només s’aplicarà a aquells propietaris que tinguin més de 10 habitatges i que no en posin un mínim del 10% a disposició del lloguer so-cial.

En el marc de la reunió, es va informar que l’oficina municipal de l’EMU per atendre persones amb problemes de pagament del seu habitatge habitual ha resolt 84 casos de pro-blemes de pagament de la hipoteca o del lloguer. Així, des de la seva posada en marxa ara fa un any, l’oficina ha atès 413 persones de les quals 147 són per temes re-lacionats amb la hipoteca i 225 amb el lloguer. Així, dels 84 casos que s’han re-solt, en 44 s’ha adjudicat un pis per mitjà de la Mesa d’Emergències (formada

per la Paeria i la Generalitat de Catalunya) i la resta mit-jançant procediments de mediació.

D’altra banda, el ple mu-nicipal del gener passat va aprovar una moció sobre el dret a l’habitatge, pre-sentada pel grup munici-pal del PSC, que recull que l’Ajuntament de Lleida re-clamarà de nou a les entitats financeres amb habitatges buits a la ciutat que els po-sin en el mercat de lloguer a preus socials per mitjà de la Xarxa de Mediació muni-cipal. A més, es van apro-var també dos punts de la moció presentada pel grup municipal de CiU, en què es manifesta el compromís d’engegar mesures muni-cipals per garantir el dret a l’habitatge de la població i fer front a l’emergència ha-bitacional. •••

Urbanisme • Març de 2014


• La circulació per la rotonda del cementiri es regula amb semàfors nous

Executat un 50% del Pla de Seguretat Viària

Bandes reductores de velocitat a la rambla de Pardinyes. © H. Sirvent

La Paeria està treballant en la protecció d’uns 50 passos de vianants de Balàfia, Pardinyes, la Bordeta i Cappont

El Pla de Seguretat Viària de l’Ajuntament de Lleida ha arribat al 50% d’execució. Darrerament, han entrat en funcionament els semàfors a la rotonda del cementiri i a la connexió de les avin-gudes de les Garrigues i Va-lència, al barri de Cappont. Així mateix, també s’han col•locat bandes reductores de velocitat al carrer Corre-gidor Escofet (a Pere de Ca-vassèquia i a Sabadell) i al carrer Palauet amb el carrer Àger.

S’han protegit una cin-quantena de passos de vianants als barris de Ba-làfia, Pardinyes, la Borde-ta i Cappont. Cal destacar que aquests passos s’han preservat amb pilones, illes

d’estacionament de motos i aparcabicis, per tal de donar més seguretat als vianants, ja que es millora la visibi-litat tant dels conductors com de les persones que creuen. Aquest és el cas de les últimes actuacions dutes a terme al carrer Joc de la Bola, carrer Sabadell

amb Corregidor Escofet, a l’avinguda Onze de Setem-bre (cruïlla amb el camí de Marimunt) o al carrer Pau Claris amb Humbert Torres, entre d’altres.

Cal recordar que el Pla de Millora de la Seguretat Viària inclou actuacions a

la via pública, el reforç del control del trànsit a la ciutat i una campanya divulgativa i educativa, que implica els escolars, per tal de cons-cienciar els lleidatans i les

lleidatanes que Lleida ha de ser una ciutat segura. El pla inclou 138 actuacions a la via pública, com ara la instal•lació de bandes re-ductores noves, passos ele-vats i la millora de passos de vianants. •••


Març de 2014 • Urbanisme

• S’eliminarà l’òxid i es protegiran les xapes inferiors del tauler de la infraestructura

• Renovació del 87% de les bombetes de la ciutat, de les quals gairebé 4.000 seran de LED

Reforma de la passarel·la dels instituts

La ciutat tindrà llums més sostenibles

Les obres volen eliminar els problemes d’oxidació de la passarel·la. © H. Sirvent

A la rambla de Ferran s’han instal·lat 18 punts de llum LED. © H. Sirvent

La Paeria està duent a terme les obres de reparació de la passarel•la per als vianants construïda sobre la N-II davant dels instituts del Camp Es-colar. La rehabilitació del viaducte es fa després de detectar-se la presència d’oxidació en les xapes inferiors del tauler, que a llarg termini posaria en perill l’estabilitat de la infraestructura.

L’objecte de l’actuació és retirar l’òxid que afecta la part estructural del tauler, efectuar-ne una correcta pro-tecció, reforçar els elements de solda-dura de la xapa inferior i modificar els tancaments de manera que es garan-teixi el drenatge de les aigües.

A causa d’aquests treballs, la pa-rada d’autobús situada al costat de la passarel•la a l’altura del camí de Rufea queda fora de servei i se n’ha habilitat una altra a la cantonada de l’avinguda de Madrid amb Cos Gayan.

Les línies de bus afectades són la L2, la L125 Lleida-Alcarràs i la L126 Lleida-la Granja d’Escarp.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assegurar que s’ha reclamat al Minis-

teri de Foment per carta que exigeixi a l’empresa constructora que es faci càrrec de l’import de les obres de re-paració, que tenen un cost de 81.000 euros els quals han estat avançats per la Paeria. •••

L’ús de la llum blanca ofereix una millor reproducció cromàtica i millora l’eficiència energètica

L’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la UTE Lleida Llum, concessionària encarregada de la gestió del servei d’enllumenat públic, ha començat a fer les primeres proves de la il•luminació a la ciutat amb llums LED per provar els diferents nivells lumínics que do-nen a la calçada. A la rambla de Ferran s’han instal•lat 18 punts de llum i les proves es continuaran fent en altres carrers d’acord amb la seva tipologia.

Amb aquestes proves s’aconseguirà generalitzar l’ús de la llum blanca (que serà d’un 31% de la ciutat), ja que ofe-reix una millor reproducció cromàti-ca, més calidesa i, fins i tot, potències més baixes i la millora de l’eficiència energètica. Això permetrà, a més, que hi hagi il•luminació diferent se-gons si són voreres, que tindran una il•luminació millor i més homogènia, o calçades, o si es tracta de zones per a vianants, places o zones verdes i amb punt de llum d’intensitat graduable.

El nou contracte de gestió del ser-vei d’enllumenat públic suposarà la millora del 87% dels punts de llum de Lleida i el canvi de més de 20.000 dels 23.000 que hi ha, dels quals 3.800 com a mínim seran de LED. •••


Aeroport Lleida-Alguaire • Març de 2014

L’Air Race F1 tindrà lloc del 29 de maig a l’1 de juny. © Aeroclub Barcelona-Sabadell

El regidor Txema Alonso, a l’estrena de l’Escola Municipal d’Escalada. © H. Sirvent

• La infraestructura podria ser una plataforma per al transport de mercaderies

• L’Escola Municipal d’Aventura inclou les activitats d’escalada, BTT i piragüisme

L’aeroport acollirà la “Fórmula 1” de l’aire

Més de 60 nens i nenes van d’aventura

L’ Aeroport de Lleida-Alguaire acollirà del 29 de maig a l’1 de juny l’Air Race F1, que per primera vegada se celebrarà a Europa en el marc d’un nou festival aeri que prendrà el relleu a l’October Airfest. A més, durant aquells dies l’equipament

també serà la seu del Campionat estatal de vols acrobàtics.

En el marc de la celebració de la Taula estratègica de l’Aeroport de Lleida-Al-guaire, en la qual participa l’Ajuntament

de Lleida, es va explicar que en aquesta primera prova en territori europeu de la Fórmula 1 de les curses de l’aire partici-pen diversos avions, d’uns 100 cavalls de potència i velocitats que poden arribar fins als 450 km/hora, en un circuit de vuit quilòmetres. La competició, que podria tenir continuïtat en els pròxims anys, serà un dels actes que s’inclouran dins de la Festa Major de Maig.

A l’estiu, vols a les Illes BalearsDurant l’estiu Air Nostrum tornarà a

operar, per tercer any consecutiu, vols des d’Alguaire a Palma de Mallorca, Menorca i Eivissa. La Taula estratègi-ca va acordar reprendre la possibilitat que l’aeroport pugui ser una platafor-ma per al transport de mercaderies com a nova línia de treball estratègica i de negoci per a l’Aeroport de Lleida-Alguaire. També es va informar de la finalització de la construcció de la pla-taforma Airon Park destinada al man-teniment i la reparació d’aeronaus. •••

Una quinzena de nens i nenes de 7 a 14 anys aprenen els coneixements i les tècniques bàsiques d’escalada

Espo

rts

Més d’una seixantena de nens i ne-nes participen en la cinquena edició de l’Escola Municipal d’Aventura que la Regidoria d’Esports organitza cada any. El projecte aglutina les escoles d’escalada, BTT i piragüisme.

L’Escola Municipal d’Escalada, que es porta a terme amb la col•laboració del Centre Excursionista de Lleida, pretén donar a conèixer els conei-xements i les tècniques bàsiques d’escalada mitjançant exercicis físics i el desenvolupament d’habilitats mo-trius. Actualment hi participen uns 15 nens i nenes de 7 a 14 anys.

L’Escola Municipal de BTT, que es porta a terme amb la col•laboració de la Penya Ciclista Colomina, té enguany 26 participants de 8 a 14 anys que aprenen i practiquen salts, descens i tècniques especials com el four-cross,

entre d’altres. Finalment, l’Escola Mu-nicipal de Piragüisme, que iniciarà les seves activitats a l’abril, s’adreça a nens i nenes de 7 a 14 anys i es du a terme amb la col•laboració de la Fede-ració Catalana de Piragüisme. •••


Març de 2014 • Alcaldia

• La Generalitat rep el dossier que ha de servir per aconseguir la distinció de la Unesco

La Seu Vella, cap al Patrimoni Mundial

Trobada entre representants de la Paeria i la Conselleria de Cultura. © Hermínia Sirvent

El conseller de Cultura es mostra convençut que la candidatura del turó tirarà endavant i que es guanyarà

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha encapçalat la de-legació lleidatana que va lliurar al conseller de Cultu-ra de la Generalitat, Ferran Mascarell, la memòria que recull els valors i els criteris que han de fer mereixedor el conjunt patrimonial llei-datà de la distinció Unesco. Amb aquest pas, el dossier, titulat “Paisatge de me-mòria, fita monumental, buit urbà”, ha quedat regis-trat oficialment a la Gene-ralitat i inicia el procés per aconseguir la declaració del conjunt patrimonial del Turó de la Seu Vella –on s’hi inclouen els elements patri-monials de la Seu Vella, el Castell del Rei, la fortificació i els seus valors històrics, artístics, materials i im-materials– com a Patrimoni Mundial de la Unesco.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mas-carell, va manifestar la seva confiança que la candida-tura tirarà endavant “amb la voluntat inequívoca que es guanyarà” a partir d’una memòria molt ben planteja-da i amb diversitat de raons de caire patrimonial, humà, artístic i paisatgístic.

El paer en cap va desta-car que per a Lleida és una “ambició històrica que sigui patrimoni de la Unesco” i va agrair el treball conjunt de diferents entitats per elabo-rar el dossier presentat a la conselleria, primer pas per al procés de la candidatura.

Pel que fa al camí que seguirà a partir d’ara la can-didatura, si el Consell Exe-cutiu hi dóna el vistiplau, s’enviarà a Madrid per intro-duir-la a la llista espanyola, que continuarà treballant i estudiant-la durant un pe-ríode d’un any. •••

La jornada va incloure tallers, actuacions, jocs i sorpreses. © Paeria

La Seu Vella es posa la gorraLa Seu Vella va ser el

15 de febrer l’escenari de la festa “Posa’t la gorra”, que organitza l’associació Afanoc en el marc de la campanya de sensibilit-zació destinada a millorar la qualitat de vida dels infants malalts de càncer. El monument més emble-màtic de la ciutat va rebre una afluència massiva de

famílies que es van sumar a una festa que se celebra per primera vegada a Lleida.

La jornada va incloure nombroses activitats lúdi-ques, com ara tallers, actua-cions, jocs i sorpreses. Els infants de les escoles bres-sol municipals van fer un enlairament de 18 globus amb desitjos. •••


Març de 2014 • Salut Pública

Presentació de la campanya “Ajuntament de Lleida-Espai Cardioprotegit”. © Hermínia Sirvent

• Trenta-nou desfibril·ladors en edificis públics, pavellons i espais municipals

Lleida ja és una ciutat cardioprotegida

Lleida tindrà 39 desfibril•ladors en diferents edificis públics, pavellons i es-pais municipals que protegiran tant els treballadors com els visitants gràcies a la campanya “Ajuntament de Lleida-Espai Cardioprotegit”, que impulsen la Paeria i l’Obra Social de “la Caixa”.

mació de base en Suport Vital Bàsic i DEA a prop de 200 treballadors.

La Paeria coordina també cursos de formació per a infants de 10 a 12 anys dels diversos centres escolars perquè aprenguin a usar els desfibril•ladors. •••

Reunió de representants de la Paeria, la Diputació de Lleida i GlobaLleida. © H. Sirvent

• Onze firmes participen en un programa d’acceleració empresarial de GlobaLleida

Suport al creixement de les empreses

GlobaLleida ha presentat un pro-grama d’acceleració empresarial per donar suport al creixement i la soli-desa financera en empreses que ja estan consolidades. Onze empreses de Lleida participaran en aquest pro-grama, que tindrà tres mesos de dura-

da i actuarà sobre els aspectes clau de l’empresa per reforçar la seva expan-sió i ser més competitiva, com la ges-tió estratègica del model de negoci, l’estratègia de venda, el finançament, la formació jurídica, la internacionalit-zació i la negociació.

Aquest programa posiciona Llei-da per ser escollida l’acceleradora d’ACC10 en el programa Catalonia Star-up en el territori lleidatà i ser una de les sis acceleradores que ACC10 implementa a Catalunya. Les onze empreses que seguiran el programa

Projecte per reforçar l’expansió del negoci i fer més competitives les societats lleidatanes

–n’hi ha set en llista d’espera– ocupen un total de 342 treballadors amb una facturació global de 26 milions d’euros en l’exercici 2013. D’aquestes, quatre pertanyen a vivers de la xarxa (del Ceeilleida, el Parc i el CEI Val d’Aran). Durant el programa es fa un segui-ment individual perquè cada empresa pugui dedicar-se a l’estratègia i identi-ficar el seu creixement. •••

GlobaLleida

Els aparells s’han instal·lat a la zona d’entrada o recepció del públic.

A més, hi ha 9 desfibril•ladors por-tàtils que es desplaçaran als actes mul-titudinaris que se celebrin a la ciutat. En el marc de la campanya es farà for-


Noves Tecnologies • Març de 2014

• Meritxell Soria, Berta Boneu i l’alumnat de 5è de l’Escola Cervantes guanyen el concurs

• Porcpassió posa en valor la rica i variada diversitat de la seva gastronomia

2.600 cartes telemàtiques als Reis Mags

El porc, protagonista de la cuina lleidatana

L’Auditori Enric Granados va acollir l’acte de lliurament dels guardons. © H. Sirvent

La presentació de la mostra gastronòmica va tenir lloc al restaurant Genial. © H. Sirvent

Meritxell Soria, Berta Boneu (Col•legi Sagrada Família) i els alumnes de 5è de l’Escola Cervantes són els guanya-dors del concurs de Cartes Telemàti-ques als Reis Mags 2014. Enguany s’han rebut unes 2.600 cartes de nens i nenes d’un gran nombre de centres

Porcpassió ha arribat a la seva terce-ra edició amb l’objectiu de continuar posant en valor la rica i variada diver-sitat gastronòmica que hi ha darrere de la cuina del porc. Enguany, 36 es-tabliments de les comarques de Llei-da participen en la mostra tot oferint

educatius de la ciutat, que aprofiten aquesta cita anual per treballar amb els infants sobre les noves tecnologies aplicades a la vida quotidiana.

El jurat també ha concedit 10 ac-cèssits a l’alumnat de 6è de l’Escola

tapes, entrepans i menús amb els pro-ductes del porc com a protagonistes.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va remarcar la importància del desenvo-lupament de la creativitat culinària a l’entorn d’un producte essencial del

Cervantes, Isabel Domingo i Bruno Yll Fernández (Pràctiques 1), Ba-drh Hantari (Escola Santa Maria de Gardeny), delegats i delegades de l’Escola Països Catalans, Lola Cabanes (Escola Joan Maragall), Mar Estopà (Escola d’Alfés), Marc Aureli Tàrtalo i Pau Porta (Col•legi Sagrada Família) i Santiago Núñez (Escola Camps Elisis).

Els guanyadors han rebut com a premi una llibreta d’Ibercaja amb 200 euros cadascú, mentre que els accès-sits s’han dotat cadascun amb un val de 60 euros en material informàtic de Semic. A més, 18 escoles han rebut un diploma i un lot de material didàctic. Finalment, tots els participants han percebut un petit obsequi. El jurat del certamen, format per membres de la delegació de Lleida del Col•legi de Pe-riodistes de Catalunya, ha valorat en-guany les cartes fetes amb simpatia i bon humor. •••

sector agroalimentari lleidatà. “Hem de ser capaços de fer cuina de qualitat associada als nostres productes rama-ders i agroalimentaris”, va assenyalar.

Porcpassió, organitzada per la Fede-ració d’Hostaleria de Lleida, presenta com a novetat una major diversifi-cació de les propostes per als clients amb tapes, entrepans i menús de 15 i 25 euros. El president de la Federació d’Hostaleria, Juan Antonio Serrano, diu que la voluntat d’aquesta iniciati-va, que ha fidelitzat molts restaurants al llarg de les tres edicions, “és apro-fitar més i treballar culinàriament un aliment que ens caracteritza”. •••

Els clients tenen a la seva disposició diferents tapes, entrepans i menús, a uns preus de 15 i 25 euros

Turis

me

de L

leid

a


Març de 2014 • Benestar Social

• A la sessió es fomenta la mentalitat emprenedora com a base d’accions innovadores

• Pel seu suport a les associacions del tercer sector d’acció social i de cooperació

Èxit de la jornada d’innovació social

Reconeixement a 17 empreses solidàries

Èxit de participació a la jornada, celebrada a Caixafòrum. © H. S.

Representants de les empreses guardonades i autoritats. © H. S.

Participació d’uns 250 professionals d’entitats del tercer sector, l’administració i la universitat

Uns 250 professionals provinents d’entitats i orga-nitzacions del tercer sector, l’administració pública i la universitat han omplert de gom a gom el CaixaFòrum de Lleida per participar en la jornada “Càpsules d’Innovació Social 2014. Experiències, respostes i so-lucions”.

Es tracta d’una iniciativa pionera a la ciutat que res-pon a la voluntat de donar a conèixer i compartir expe-riències positives que pu-guin donar respostes pràc-tiques a la complexa realitat social actual.

Durant la jornada es va fomentar la mentalitat emprenedora com a base

d’accions innovadores i es van presentar models de catalitzadors d’idees i innovadors que recullen tot aquest potencial i, a la vegada, actuen com a al-taveus d’aquestes iniciati-ves i d’aquests embrions d’innovació. Finalment, es van posar sobre la taula al-

gunes pràctiques d’idees i projectes innovadors que donen resposta als proble-mes socials que es presen-ten actualment.

Contra les desigualtatsDurant la inauguració de

la jornada, el paer en cap, Àngel Ros, va destacar que

“la innovació social és ne-cessària per lluitar contra les desigualtats i les frac-tures socials i, per tant, per afavorir la competitivitat global”.

L’Ajuntament de Lleida va presentar dues iniciatives a la jornada, la representació teatral “Max in love”, que forma part d’un programa d’educació afectivosexual, i l’altra sobre els horts so-cials. •••

El paer en cap, Àngel Ros, destaca el caràcter humanitari de la ciutadania i del teixit empresarial lleidatà

L’Ajuntament de Lleida ha distingit com a Empresa Solidària 2014 disset firmes i entitats pel seu suport a associacions del tercer sec-tor d’acció social, de coope-ració i de desenvolupament de la ciutat.

L’alcalde, Àngel Ros, va lloar el treball que les Em-preses Solidàries 2014 han dut a terme i va destacar que “aquesta iniciativa de-mostra, una vegada més, el caràcter humanitari de la ciutadania i del seu teixit empresarial, ja que és im-portant establir relacions de col•laboració entre orga-nitzacions d’ajuda social i altres agents de la societat” (Ajuntament, entitats i sec-tor empresarial).

Les disset firmes lleida-tanes guardonades com a Empresa Solidària 2014 han estat Afrucat (Associa-ció Empresarial de Fruita de Catalunya); Grup Aril-fruit; McDonald’s; Finca Josep Roqué Bosch; Trèvol Lleida; Xtrategics; Auto-cars Gamón; Romero Polo; Magda Ballester Comuni-cació; Pastisseria Marquès; Tallers A. Miquel-Linde; Clí-nica Chela Implantologia; Autocars Carretero Gimé-

nez; Associació Provincial d’Empreses Tecnoelèctri-ques, d’Aigua i Gas, Cale-facció i ACS, Climatització i Fred; Cedis Joguines; Fun-dació Salut Mental Ponent, i Farmàcia Peña Sàez.

L’acte de lliurament dels premis es va fer coincidir

amb la commemoració el 20 de febrer del Dia Mun-dial de la Justícia social, que promou la igualtat entre les persones, evitant qualsevol tipus de discriminació per raons d’edat, de gènere, de raça, d’ètnia, la cultura, la religió o l’existència d’algun tipus de discapacitat. •••


Autobusos • Març de 2014

• Noves pantalles informatives per conèixer la situació i el temps d’arribada del vehiclePosen 17 marquesines a les parades de bus

Marquesina a la parada de l’autobús del carrer de Balmes. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida instal•larà 17 marquesines noves a les parades d’autobús. A més, s’han renovat els lec-tors de saldo de les targetes de viatge als autobusos i s’han col·locat 11 panta-lles a les parades per informar els usua-ris del temps d’espera.

Les marquesines es posaran a Bal-mes, plaça Espanya, avingudes de Ma-drid, del Segre (pont Vell), de les Gar-rigues (Blocs “la Caixa”), Artesa-plaça Sant Jordi de la Bordeta, Gualda-Club Natació Lleida, Ronda-Humbert Tor-res, Ronda-plaça Europa, Prat de la

Riba-Pallars, Corregidor Escofet, Príncep de Viana-Estació, Alcalde Porqueres-Laureà Figuerola, Baró de Maials-CAP Balàfia Pardinyes, Rovira Roure-Santa Maria i Rambla Ferran.

D’altra banda, la concessionària del servei del transport urbà de la ciutat ha instal·lat nous lectors de saldo dins de tota la flota dels autobusos, a més de cinc pantalles solars a les parades d’autobús. En concret, són situades a les parades Arnau de Vilanova 2, Ri-card Viñes-Balmes, Corregidor Escofet-Jeroni Pujades, Pla d’Urgell 1 i Estació d’Autobusos-Plaça Espanya.

A més, s’hi col·loquen sis pantalles més, que no són solars. Les pantalles, que funcionen amb un sistema ano-menat Servei d’Ajut a l’Explotació (SAE), permeten informar l’usuari de la situa-ció exacta del pròxim vehicle i del temps que trigarà a arribar a la parada. •••


Març de 2014 • Alcaldia

• Conferència del paer en cap a Madrid organitzada per Nueva Economía Fórum

Smart City, una eina de millora socialEl paer en cap va participar a la tribuna “SmartCity. Foro de la Nueva Ciudad”, a Madrid. © Santi Burgos

Prop de 200 persones de sectors econòmics i empresarials van ser a la xerrada. © S. Burgos

Ros diu que una ciutat intel·ligent ha d’apostar per la cultura, la cohesió social i la creació d’ocupació

L’alcalde proposa un decàleg de mesures per desenvolupar les potencialitats de la societat del coneixement

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha as-segurat que el concepte de Smart City s’ha d’associar a la innovació social i va remarcar que una ciutat intel·ligent ha d’anar més enllà de la incorporació de tecnologia i de coneixement als ser-veis públics. “Smart City ha de ser molt més que això. Ha de representar un salt qualitatiu des de l’òptica del ciu-tadà, que s’ha d’assolir apostant pels actius humans i immaterials de la ciu-tat. I aquests són la cultura, la cohesió

social, la creació d’oportunitats labo-rals, l’atenció a les persones, l’increment de la pràctica democràtica i les formes d’evolució territorial cap a un model de xarxa de ciutats”, va dir.

El paer en cap va pronunciar a Ma-drid una conferència sobre l’evolució dels nuclis urbans cap al concepte de ciutat intel·ligent en la tribuna “Smart-City. Foro de la Nueva Ciudad”, que or-ganitza Nueva Economía Fórum. A la sessió hi van assistir prop de 200 perso-nes, entre directius d’empreses, repre-sentants d’entitats, de fundacions i del món acadèmic, alcaldes, diputats i se-nadors, entre d’altres. L’alcalde de Llei-da va situar les smart cities en un marc geogràfic estructurat en una xarxa de ciutats d’àmbit europeu i mundial, que cooperen i competeixen entre elles.

La dissertació va incloure un decàleg de mesures per desenvolupar les po-tencialitats de la societat del coneixe-ment i les tecnologies associades i per avançar cap a una ciutat intel·ligent al servei del progrés dels ciutadans. •••




Març de 2014 • Ocupació

15

• El viver d’emprenedors de l’FP té sis empreses gestionades des d’aquest equipament

• Una seixantena de nois i noies de 18 a 30 anys es podran beneficiar d’aquest projecte

L’IMO ajuda 157 persones a trobar feina

Programa “Fem ocupació per a Joves”

L’alcalde conversa amb alumnes que fan un curs de formació . © H. S.

L’Institut Municipal d’Ocupació té una important funció de suport i impuls a l’emprenedoria

Un miler de persones s’han inscrit enguany a l’Institut Municipal d’Ocu-pació (IMO) i 157 han tro-bat feina per mitjà d’aquest ens, segons es va donar a conèixer al consell rector extraordinari de l’entitat.

Durant la reunió del con-sell rector es va aprovar per unanimitat el relleu al cap-davant de la presidència de l’ens, que passa a mans del tinent d’alcalde Rafael Peris, que assumirà aquesta fun-ció després de la marxa a l’empresa privada del tinent d’alcalde Josep Presseguer. El regidor Joan Gómez serà vicepresident de l’IMO.

De les 157 persones que han trobat feina aquest

2014 per mitjà de l’IMO, 54 ciutadans ho han fet a través d’inserció laboral (contracte laboral) i 103 mitjançant la dotzena de projectes que es tiren enda-

vant des de l’institut, com ara els plans d’ocupació i d’altres.

L’IMO té una important funció de suport i impuls a l’emprenedoria. En aquest sentit, cal destacar que el viver per a emprenedors de

la Formació Professional de Lleida, que impulsa l’IMO, ja té sis empreses gestio-nades des d’aquest equipa-ment per joves menors de 25 anys.

Per tal d’informar-vos dels serveis que ofereix ac-

tualment l’Institut Munici-pal d’Ocupació, us podeu adreçar al carrer Pare Palau 5 (al barri de Pardinyes), consultar la pàgina web www.imolleida.com, tru-car al telèfon 973 24 20 00 o enviar un e-mail a [email protected]. •••

El pla preveu formació vinculada a les necessitats laborals. © IMO

Inclou l’orientació, la tutoria i l’acompanyament a la inserció laboral, la formació i l’experiència professional

L’Institut Municipal d’O-cupació posa en marxa un nou programa per inserir laboralment joves a l’atur i per promoure projectes que desenvolupen actuacions ocupacionals per afavorir la inserció laboral de les per-sones de 18 a 30 anys. El projecte rep el nom de “Fem ocupació per a Joves” i s’hi podran acollir fins a 60 joves que disposin del graduat en Ensenyament Secunda-ri Obligatori (ESO) o hagin completat el Batxillerat, es trobin en situació d’atur, sense qualificació especialit-zada, i, prioritàriament, amb experiència professional.

El pla “Fem ocupació per a Joves”, desenvolu-pat per l’Institut Municipal

d’Ocupació, inclou accions com ara l’orientació, la tu-toria i l’acompanyament a la inserció; la formació vin-culada al contracte laboral i adaptada a les necessi-tats reals de les empreses, i l’experiència professional amb contracte laboral, entre d’altres.

Les empreses o entitats que formalitzin el contrac-te de treball amb aquests joves rebran una subvenció del SOC equivalent al sala-ri mínim interprofessional fixat per al 2014 durant sis mesos. Pel que fa a la tipo-logia contractual, pot ser un contracte per a la formació i aprenentatge o qualsevol altra modalitat que permeti una jornada a temps parcial per poder combinar el tre-ball efectiu amb la formació i amb els sis mesos de con-tracte.

El projecte forma part del Pla Inserjoves de la Genera-litat, que enguany destina 50 milions a orientar, formar o inserir joves catalans en el mercat laboral. •••



Diferents operaris participen en el “Fem dissabte al teu barri” a la zona del Secà de Sant Pere. © H. Sirvent

També es fa neteja, repassada i pintada del mobiliari urbà. © H. Sirvent

• “Fem dissabte al teu barri”, una de les quatre accions més noves i destacades

Campanya per millorar la neteja de Lleida

Creació de la nova Brigada Municipal de Neteja Intensiva, que integren 8 persones fins ara a l’atur

“Amb tu, Lleida més neta” és el lema de la nova campanya de la Paeria de reforç del servei de neteja, que englo-ba un total de quatre accions. Les ac-tuacions previstes són “Fem dissabte al teu barri”, reforç i nous serveis or-

dinaris d’Ilnet a tota la ciutat, creació d’una nova brigada municipal de ne-teja intensiva i una acció divulgativa i informativa àmplia.

La novetat més destacada és la campanya específica de neteja inten-siva i a fons dels barris que rep el nom “Fem dissabte al teu barri”. Aquesta acció, que es durà a terme a dues zo-nes diferents de la ciutat cada mes, consistirà a fer durant 4 o 5 dies se-guits un rentat de voreres, calçades, embornals, places, contenidors, pinta-des, etc., com també la retirada de car-tells i papers de façanes i mobiliaris. A més, es farà una neteja i la repassada de bancs, jocs infantils, senyals, fanals, marges de la via pública, camins i so-lars. L’acció, que normalment finalit-za en dissabte, inclou la millora de la senyalització horitzontal i vertical dels diferents carrers i petites reparacions


Març de 2014 • UrbanismeMarç de 2014 • Urbanisme

Neteja intensiva de grafits duta a terme al barri dels Magraners. © Paeria

Lea actuacions també inclouen la neteja de voreres, calçades i embornals. © H. Sirvent

La campanya inclou el reforç i nous serveis de neteja ordinaris d’Ilnet a tota la ciutat, sobretot en places i carrers cèntrics

de voreres i lluminàries, a més de la plantació d’arbrat nou.

“Fem dissabte al teu barri” mobilitzarà una trentena de persones entre la Brigada Municipal de Neteja Inten-siva, Brigada d’Acció Im-mediata, personal d’Aigües de Lleida, d’Ilnet, de la UTE Jardiners de Lleida, Shalom (mobiliari urbà), Brigada d’Electricitat i empreses de senyalització. A més, el projecte s’ha dotat d’una dotzena de vehicles per fer les tasques de neteja, principalment d’Ilnet, però també d’Aigües de Lleida per al rentat d’embornals i d’electricitat. També es de-mana la col•laboració dels veïns i les veïnes perquè re-tirin els cotxes dels carrers per poder fer una neteja més profunda.

L’acció “Amb tu, Lleida més neta” inclou, a més, el reforç i nous serveis de ne-teja ordinaris d’Ilnet a tota la ciutat, especialment en places i carrers cèntrics, amb més serveis setmanals de rentat amb aigua i un reforç diari de neteja dels contenidors de la brossa amb aigua a pressió.

Així mateix, es crea la Bri-gada Municipal de Neteja Intensiva, integrada per 8 persones que provenen dels plans d’ocupació per a aturats i de les brigades municipals de jardineria i obres públiques. La brigada s’encarregarà del rentat de racons i zones pròximes a la via pública, amb retirada d’herbes, la neteja intensiva de places infantils i jardins, actuacions en solars, repa-racions de la via pública i millora de la jardineria.

Finalment, es fa una cam-panya divulgativa i informa-

tiva àmplia per aconseguir la implicació i la col•laboració de tota la ciutadania, im-prescindible per mantenir la ciutat més neta. És per això que s’ha disse-nyat una ac-ció de difusió àmplia amb la retolació d’una desena de vehicles (Ilnet i Aigües de Lleida), OPIS, un espot

informatiu i petos identifi-catius de la campanya per a tots els treballadors de les brigades per tal de dis-tingir-los. També s’ha dut a terme una acció específica per barris per informar els veïns i les veïnes de les ac-tuacions que es faran. •••



• Recuperació del mític bar Blasi i botiga de material esportiu de Sergi Escobar

Tres nous terrenys del carrer Cavallers s’incorporen al projecte “Solars vius” i es destinaran a espais públics de diferents usos

L’alcalde de Lleida va assistir a la inauguració de la botiga del ciclista Sergi Escobar. © Paeria

El solar del carrer Cavallers número 72 es destinarà a espai públic. © Serveis Comunicació

El Centre Històric de Lleida es reactiva

El Centre Històric de Lleida ha vist com darrerament s’ha reacti-vat i ampliat l’oferta comercial de la zona, amb l’obertura de sis botigues. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va co-mentar que la recuperació del barri requereix l’acció municipal, en l’àmbit urbanístic, d’habitatge o de creació d’equipaments, i també l’empenta dels empresaris del sector del comerç i la restauració. Aquesta zona de la ciutat ha recuperat el bar Blasi, que ha reobert les portes davant del Mercat

del Pla. L’emprenedora Montse Sainz de la Maza aposta per donar conti-nuïtat a l’establiment, aportant-hi idees noves i ampliant els horaris. A més, ha volgut conservar-hi el nom i

algunes de les tradicions, com el ver-mut i la barreja.

El ciclista lleidatà i medallista olím-pic Sergi Escobar ha obert la botiga Speed Republik a la plaça de Sant Llorenç, 7. El nou comerç està espe-cialitzat en material esportiu, taller de reparació i posada a punt de bicicle-tes, restauració de bicicletes antigues, assessorament i coaching esportiu.

A més dels dos comerços esmen-tats, el barri ha inaugurat un restau-rant i un bar de copes de Lleida a la plaça Cervantes, una botiga que or-ganitza tallers creatius, una botiga de roba de segona mà i un comerç espe-cialitzat en artesania local.

Projecte “Solars vius”Un altres exemple de la reactivació

del Centre Històric és l’aprovació del conveni entre l’Ajuntament de Lleida, l’Empresa Municipal d’Urbanisme i els propietaris per a la cessió temporal de l’ús dels solars situats al carrer Cava-llers 28, 30 i 32, Cavallers, 68 i Cavallers, 72. Els terrenys es destinaran a espais públics de diferents usos i s’afegeixen a la desena que actualment formen part del projecte “Solars vius”.

Seu de Moros i CristiansL’Associació de la Festa de Moros i

Cristians de Lleida ha iniciat les obres de la nova seu, situada a l’edifici mu-nicipal del carrer Panera, 1, al Cen-tre Històric. L’Ajuntament de Lleida i l’associació van signar un conveni el setembre del 2013 en virtut del qual se cedia a l’entitat aquest edifici mu-nicipal per un termini de 25 anys. Alhora, s’establia que l’associació es feia càrrec de les obres de l’interior de l’edifici, tot i que els serveis tècnics municipals duen a terme el projecte i el seguiment de les obres.

L’edifici té tres plantes, amb una superfície útil total de 255 m2.

L’associació està abordant les obres per fases. Així, s’ha començat amb l’arranjament de la planta baixa, d’uns 90 m2, per a l’ús de tots els festers. •••


Participació Ciutadana • Març de 2014

La regidora Dolors Arderiu visita la nova seu del telecentre de Pardinyes. © H. Sirvent

El telecentre del Centre Cívic de Pardinyes estrena ubicació a la plan-ta baixa de l’edifici, per millorar l’accessibilitat dels usuaris de cadira de rodes i mobilitat reduïda. Els ser-veis d’Informàtica de l’Ajuntament de

Lleida s’han encarregat de dotar el centre amb els equipaments adients, com ara cinc ordinadors tipus torre, impressora i escàner. També s’han ocupat de traslladar les infraestructu-res i els equips necessaris, línia d’inter-

net, connexions, mòdem, etc. a l’antic espai de lectura de la Llar de Jubilats.

Lleida disposa actualment de 17 telecentres i punts de dinamització a l’abast de tothom, distribuïts en els diversos equipaments de la ciutat (Balàfia, la Bordeta, Centre Històric-

l’Ereta, Democràcia, Llívia, Magraners, la Mariola, Mediateca Josep Alcobé, Pardinyes, Raimat, Secà de Sant Pere i Sucs). També hi ha telecentres amb atenció especial a la joventut com el del Centre de Recursos Juvenils La Pal-ma, o amb atenció especial a la gent gran, com els de les llars de jubilats de Bonaire, del Pilar i de Santa Cecília. •••

• Estrena d’ubicació per facilitar l’accés als usuaris de cadira de rodes i mobilitat reduïda

Telecentre al Centre Cívic de Pardinyes

La ciutat disposa en l’actualitat de 17 telecentres i punts de dinamització a l’abast de tothom


Març de 2014 • Esports

Els palistes estrenen les instal·lacions. © H. S.

Esteve i Pigem, al Palau de la Paeria. © H. S.

El Centre Municipal de Piragüisme Saül Craviotto va acollir el passat 1 de febrer el primer entrenament dels palistes, amb la participació d’una cinquantena d’esportistes, a les noves instal•lacions recentment estrenades.

El regidor d’Esports, Txema Alonso, va visitar el recinte i va conversar amb

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i Carlos Pigem i Isidre Esteve han sig-nat un conveni de col•laboració, que s’emmarca dins el programa Lleida Esport&Emotion, en què els esportis-tes lleidatans es comprometen a pro-moure el potencial i els valors de Llei-da arreu del món i a utilitzar les seves capacitats per portar esdeveniments

els esportistes i els seus entrenadors sobre els programes d’entrenament i el treball que duen a terme durant la temporada. La instal•lació acull la seu de la Federació Catalana de Piragüis-me i els clubs Sícoris, Nàutic Lleida i Kayac Mitjana. De cara al bon temps, s’intensificaran les sessions per fer-les també durant la setmana. •••

esportius a la ciutat. El paer en cap va remarcar la voluntat dels esportistes per col•laborar en els projectes solida-ris, esportius i turístics que es portin a terme, ajudant a generar atractiu cap a la ciutat i cap a les Terres de Lleida. Ambdós esportistes van coincidir a remarcar l’orgull que suposa portar el nom de Lleida arreu del món. •••

• Uns 50 esportistes participen en el primer entrenament a les noves instal·lacions

• Conveni de promoció que s’emmarca dins el programa Lleida Esport&Emotion

El Centre de Piragüisme rep els palistes

Pigem i Esteve, ambaixadors de Lleida

• L’èxit de la Copa del Rei d’hoquei patins referma la capacitat organitzativa de la ciutat

Lleida esdevé referent en l’àmbit esportiu

L’alcalde lliura la copa als jugadors del Moritz Vendrell. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida valora en més de mig milió d’euros l’impacte econòmic de la competició esportiva en la ciutat

Si en la vessant esportiva l’equip vencedor de la final de la Copa del Rei d’hoquei patins ha estat el Moritz Ven-drell —que a la final es va imposar al FC Barcelona—, la ciutat de Lleida ha estat sens dubte la gran guanya-dora en l’àmbit econòmic, de prestigi i de projecció exterior.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va destacar en la darre-ra jornada de competició la gran capacitat de la ciutat per organitzar esdeveni-ments esportius nacionals i internacionals d’alt nivell, d’una banda, i la repercusió econòmica positiva que ha tingut la Copa de Rei en la ciutat, valorada en més de mig milió d’euros, de l’altra.

La massiva presència de visitants —equips partici-pants i seguidors— els qua-tre dies de competició, del

27 de febrer al 2 de març, ha suposat una ocupació al-tíssima dels hotels de la ciu-tat, a més de la despesa en

restauració, transport, co-merç i en altres àmbits rela-cionats.

En l’aspecte esportiu, el Moritz Vendrell va guanyar la final al Barça de manera brillant per 6-3. Prèviament el Vendrell i el Barça havien

eliminat el Reus Deportiu i el C.P. Vic, respectivament. El paer en cap i el president de la Real Federación Española de Patinaje, Carmelo Pania-gua, han fet el lliurament de la copa al Vendrell. •••

Esports


Joventut • Març de 2014

• Tindrà lloc el dissabte 5 d’abril a la plaça de la Catedral, amb una trentena d’artistesTorna el Mercat de les Idees dels joves

Els artistes locals venen les seves originals obres fetes a mà. © H. Sirvent

El públic hi trobarà modalitats de l’art com ara il·lustració, grafit, pintura, fotografia, disseny, escultura, joieria, tèxtil o instal·lacions

El IV Mercat de les Idees de Lleida es desenvoluparà el dissabte 5 d’abril a la plaça de la Catedral per tal que els joves creadors de 16 a 35 anys puguin exposar o vendre les seves obres fe-tes a mà. Aquesta activitat vol donar a conèixer els treballs d’artistes emer-

gents de la ciutat i potenciar la creati-vitat dels joves, com també permetre intercanviar idees entre els mateixos creadors. L’activitat, organitzada per la Regidoria de Joventut, es durà a ter-me de 10.00 a 21.00 h al carrer Major, on s’instal•laran 16 tendals per donar

cabuda a 32 artistes o col•lectius. El mercat és obert a diferents modalitats d’art, com ara il•lustració, grafit, pintu-ra, fotografia, disseny, escultura, joie-ria, disseny tèxtil, instal•lacions, etc.

Les sol•licituds per muntar una pa-rada s’han de presentar com a màxim

el 14 de març al Centre de Recursos Ju-venils (carrer de la Palma, 6-10). Poden sol•licitar un espai d’exposició i venda tots els joves creadors o col•lectius de 16 a 35 anys residents, estudiants o que treballin a la ciutat de Lleida. Les bases es poden consultar al web http://joventut.paeria.es. •••


Març de 2014 • Fires

• Lleida Expo Tren es consolida com la gran fira de maquetisme de trens del sud d’Europa

Lleida, capital del lleure ferroviari

Un viatge en el temps i en l’espai a través del maquetisme. © S.C.

Les dues pròximes cites firals que tindran lloc a la ciutat, Petitàlia i Mascota’m, es faran els dies 5 i 6 d’abril

La temporada primaveral de fires ha començat a la ciutat amb Lleida Expo Tren, un certamen que es consoli-da any rere any com el saló de maquetisme, modelis-me i turisme ferroviaris més important de l’Estat i com una cita de referència al sud d’Europa.

Amb 50 expositors comer-cials i 40 clubs i associacions de tot el país, i amb un regis-tre rècord de públic –quasi 13.000 visitants d’Espanya, França, Suïssa i Alemanya–, Lleida Expo Tren s’ha cele-brat el 22 i el 23 de març als pavellons 3 i 4 de Fira de Lleida oferint una gran oferta de fabricants, distri-buïdors i botigues de trens en miniatura i material per

a maquetes, així com re-creacions a escala de línies fèrries i d’estacions de tot el món.

En el decurs de la cloenda de la fira, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va anunciar que

la Paeria demanarà a la Ge-neralitat de Catalunya que estableixi una Formació Pro-fessional dual de Mecànica Ferroviària en els tallers de reparació del Pla de Vilano-veta.

D’altra banda, el recinte firal de Lleida acollirà el 5 i 6 d’abril dues fires més, Peti-tàlia i Mascota’m. La primera oferirà material i serveis per a infants i joves de 0 a 14 anys, a més de jornades i ta-llers pràctics. Mascota’m es consolida com el gran saló

de productes per a animals de companyia, amb exhibi-cions i concursos d’agility, sessions de veterinària i per-ruqueria canina.

Per ampliar la informació sobre fires, consulteu www.firadelleida.com. •••


Cultura • Març de 2014

• Estrena d’“Encordats al Juanjo”, un film de testimonis sobre el desaparegut alpinista Garra, l’home que conqueria cims i cors

L’alcalde de Lleida i Assumpta Moreno amb diversos amics de l’alpinista. © H.Sirvent

Tant el paer en cap com els seus companys de muntanya van destacar la vessant humana de Juanjo, un home senzill i solidari i implicat en els àmbits social i educatiu

• Animac congrega 23.000 persones i 250 professionals Capital mundial de l’animació

Lleida ha acollit del 20 al 23 de febrer Animac, la 18a Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, enguany centrada en la presència de l’animació en l’audiovisual i en els for-mats híbrids. El certamen va aplegar 23.000 persones (inclosos 6.300 esco-lars) i 250 professionals, i va oferir pro-jeccions, conferències i tallers diversos.

La mostra va exhibir 235 llargmetrat-ges, curts, peces televisives i d’Internet del més recent de l’animació internacio-nal. El britànic Chris Shepherd i el mes-tre de l’animació txeca Jiří Barta van ser els convidats d’excepció de la mostra. El curt animat francès “Premier Automme”, de Carlos De Carvalho i Aude Danset, es va emportar el Premi del Públic. •••

• La 20a edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà tindrà lloc del 4 a l’11 d’abrilCita amb els millors films llatinoamericans

Imatge de l’edició anterior del festival. © H. S.

La 20a edició de la Mostra de Cine-ma Llatinoamericà de Catalunya escal-fa motors. Un any més, entre el 4 i l’11 d’abril la ciutat de Lleida esdevindrà un punt de referència cinematogràfic i oferirà una oportunitat única de gaudir dels millors films fets a Llatinoamèrica.

Punt de trobada entre amants del ci-nema, productors, realitzadors i actors,

la Mostra es durà a terme a diferents espais de la ciutat i inclourà seccions de llargmetratges, documentals, curts i ci-nema infantil; el lliurament dels premis als millors films, director i actors, i un ampli programa d’activitats paral·leles. Enguany el país convidat és Argentina.

Per a més informació, consulteu el web www.mostradelleida.com.•••

tal “Encordats al Juanjo”. Els testimonis recollits en el film remarquen la vessant humana de Garra, “un gran esportista, però sobretot una gran persona, sem-pre disposada a ajudar a tothom”.

Van assistir a l’acte el paer en cap, Àngel Ros, la dona de Juanjo, Assump-ta Moreno, i diversos alpinistes i amics com Edurne Pasaban, Sebastián Álvaro, Juanito Oiarzábal, Ferran Latorre, Ester Sabadell, Valentín Giró i Álex Txikon. L’alcalde de Lleida va remarcar precisa-ment que Juanjo, a més de ser un espor-tista excepcional, va destacar per la im-plicació en tasques socials, educatives i de promoció de l’esport.

El passi del documental es va fer en el marc de la presentació de la Mos-tra Internacional de Cinema d’Esport de Muntanya, una iniciativa de Lleida World Extrem que tindrà lloc del 18 al 21 del pròxim mes de setembre. •••

Juanjo Garra va conquerir molts cims, però sobretot va conquerir molts cors. Aquest és el denominador comú dels testimonis dels seus companys de muntanya, manifestat en l’acte públic d’homenatge a l’alpinista lleidatà cele-brat a l’Auditori de Lleida el 14 de febrer coincidint amb l’estrena del documen-

El certamen és organitzat per la Paeria. © H. S.


Opinió • Març de 2014

Joan Vilella

La Seu Vella mereix formar part de la història mundial

Joan Vilella

Entre tots hem d’aconseguir que la Seu Vella tingui un lloc preferent en la història de la humanitat

El passat 30 de gener es va presentar oficialment el dossier de la candidatura del Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella per a Patrimoni de la Hu-manitat. Han passat deu anys des que el Patronat de la Seu Vella va acceptar unànimement la proposta efectuada per l´Associació Amics de la Seu Vella de sol·licitar el reconeixement com a Pa-trimoni Mundial del nostre monument

més emblemàtic, i des d’aleshores des del Partit Popular hem defensat i empa-rat aquesta proposta a totes les admi-nistracions on tenim representació.

Quatre mocions han estat presen-tades amb aquesta finalitat en els da-rrers cinc anys a la Paeria i una altra al Parlament de Catalunya, integrant una iniciativa per la qual aposta cegament el Grup Municipal del Partit Popular, perquè més enllà de l’estima de tots els lleidatans al nostre referent, creiem fer-mament en les seves possibilitats com a monument extraordinari, únic i excep-cional. I en aquesta defensa hem de ser-

hi tots presents: administració, entitats i, sobretot, tots els lleidatans i lleidatanes.

Recentment va visitar Lleida un mem-bre de la UNESCO per parlar de les pos-sibilitats de la candidatura del Turó de la Seu Vella. Va destacar el seu estil i la seva excepcionalitat, però també va assenya-lar la necessitat de fer-hi un seguit de millores per poder concórrer amb ga-ranties d’èxit, i va destacar la seva difu-sió i estima, ja que els objectius que per-segueix la UNESCO amb la declaració de Patrimoni Mundial no són altres que la protecció dels símbols, de la cultura i del patrimoni humà. Els primers passos ja s’han fet, el dossier ja és a la Conselle-ria de Cultura de la Generalitat, i encara que el camí serà llarg, no hem de defa-llir i, entre tots, hem d’aconseguir que el Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella tingui un lloc preferent en la història de la humanitat. •••


Març de 2014 • Opinió

Seu Vella: és l’hora dels fets

JoanRamonZaballos

El títol de la UNESCO ha de servir per situar Lleida al món i millorar les expectatives i oportunitats de la ciutadania

El Turó de la Seu Vella ha fet un pas endavant en la llarga cursa per assolir el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. La memòria presentada per assolir tal reconeixement rep el nom de “Paisatge de memòria, fita monumental i buit urbà” i presenta el conjunt monumental com a Paisatge Urbà, Històric i Cultural.

És la plasmació del valor universal ex-cepcional que atresora la Seu Vella i que demostra d’una manera “clara, fàcilment identificable, contrastada i comparada” que estem en el camí correcte per supe-rar el repte. Cal reconèixer i agrair la feina feta a l’Associació UNESCO de Lleida, la Federació d’Associacions UNESCO de Ca-talunya, la Càtedra UNESCO de ciutats in-termèdies de la UdL i el Consell Científic del Consorci del Turó les col·laboracions dins el Consell Cívic i Social. Només el fet d’intentar-ho ja és un èxit que ens aportarà coses positives. El procés

d’autoconeixement, diagnòstic i posar a examen les fortaleses i les debilitats de la Seu Vella és ja un pas endavant molt gran i que segur que acabarà resultant en noves idees per promocionar el Turó i la ciutat.

Ara als representants polítics ens toca comprometre’ns, anar més lluny dels de-sitjos i les bones paraules a fets concrets. En aquest sentit, i en el marc de la nego-ciació i el pacte per als pressupostos, vam incloure una partida de 200.000 euros per dinamització turística i comercial, gràcies a la qual aviat podrem presentar una pro-posta innovadora i creativa que fomen-

tarà l’atractiu turístic de la Seu Vella i de tot el seu turó. El que desitgem no és només un segell de la UNESCO, aquesta ha de ser una eina que ens ha d’ajudar a multiplicar la capacitat de fer-nos visibles al món i sin-gularitzar l’oferta patrimonial i turística de la ciutat de Lleida. I, finalment, millorar les expectatives i les oportunitats de les ciu-tadanes i els ciutadans de Lleida. •••

Lleida reforça la neteja als carrers i places

L’Ajuntament de Lleida ha engegat una campanya de reforç de la neteja ur-bana de la ciutat i del manteniment dels espais públics que, amb el lema “Amb tu, Lleida més neta”, pretén implicar la ciu-tadania per mantenir en bon estat la via pública i els equipaments de la ciutat.

Aquesta campanya engloba quatre accions: el reforç dels serveis ordinaris de neteja viària, amb especial incidència en les pintades i els grafits a les façanes i en la neteja de les illes dels contenidors d’escombraries; la creació d’una nova brigada municipal de neteja intensiva formada per 8 operaris que provenen de les mateixes brigades municipals de jardineria i via pública i dels plans d’ocupació; la posada en marxa d’un dispositiu especial als barris sota el lema “Fem dissabte al teu barri” i el llançament d’una campanya divulgativa i informati-va àmplia entre els veïns i veïnes.

La novetat més destacada és la cam-

panya específica “Fem dissabte al teu ba-

rri”, amb què durant 4 o 5 dies es repassa a fons un barri de la ciutat. Aquesta ac-tuació als barris, que ja s’ha dut a terme a Magraners, al Secà i a Llívia, consisteix a fer una neteja de voreres, calçades, em-bornals, places, contenidors, pintades, etc. com també la retirada de cartells i papers de façanes i mobiliaris. A més, es repinten els bancs, jocs infantils, senyals, fanals, i s’esbrossen els marges de la via pública, camins i solars.

La campanya inclou la millora de la senyalització horitzontal i vertical dels diferents carrers i petites reparacions de voreres i lluminàries, a més de la planta-ció d’arbrat nou.

“Fem dissabte al teu barri” mobilit-za una trentena de persones entre les

MartaCamps

diferents brigades municipals de via pública, jardineria i electricitat, a més dels operaris de les empreses conces-sionàries dels serveis de neteja i recolli-da d’escombraries, dels serveis d’aigua i clavegueram o de manteniment de la jardineria. Tots aquests treballadors es concentren durant gairebé una setmana en un barri determinat per deixar-lo net i polit com una patena. •••

Dispositiu especial de 30 persones per actuar a cada barri de manera intensiva


Agenda Cultural • Març de 2014

AgendaPera llimonera

El Centre de Documen-tació del Centre d’Art La Panera exposa fins al 25 de maig “Lletres d’estudi”. Aquest és un recull de les lletres creades per alumnes del màster de Tipografia Avançada de l’Escola Eina de Barcelo-na des de l’any 2003. La creació d’una família, un alfabet o amb prou fei-nes unes quantes lletres és una de les tasques essencials d’aquest curs. L’exercici permet als es-tudiants conèixer de prop lletres com segura-ment mai no ho han fet abans. José Manuel Urós, Laura Maseguer i Íñigo Jerez han estat durant onze anys els professors d’aquesta assignatura. El que veureu és només una mostra del treball que han fet 150 alumnes.

A la MiniPanera es pot veure fins al 25 de maig la mostra “Pera llimone-ra”. Aquesta varietat de pera característica de Lleida ens obre camí per analitzar el nostre terri-tori i repensar les fruites del camp des del disseny, l’animació o els llibres. Conèixer millor la bio-diversitat de l’horta de Lleida i quines són les varietats locals del nos-tre territori ens aproparà a treballar els colors, les formes, el disseny i la creativitat. •••

Dipòsit del Pla de l’Aigua

El Dipòsit del Pla de l’Aigua és el pri-mer dipòsit d’aigües de la ciutat, cons-truït al final del segle XVIII per garantir el subministrament d’aigua potable a la població. Les visites guiades són concertades i adreçades a grups orga-nitzats, amb un màxim de 30 persones. Cal reservar al telèfon 973 21 19 92. •••

40 anys de la Penya Motorista Lleida

Al Museu de l’Automoció de Llei-da-Roda Roda es pot visitar la nova Peça del trimestre “40 anys de la Pen-ya Motorista de Lleida (1973-2013)”.

Els interessats poden veure una expo-sició d’algunes motos i altres objectes de membres de la Penya Motorista de Lleida, fundada el 1973, amb les quals participaven en proves de trial, endu-ro i també en les rutes de muntanya.

Justament, el passat mes de des-embre es va presentar al Museu Roda Roda el llibre Passió motociclista, 40 anys d’amistat, entusiasme i motor, editat per la Penya Motorista de Lleida.

El Roda Roda-Museu de l’Automoció de Lleida presenta una extensa col•lecció de cotxes, motocicletes,

motors i reproduccions a escala que conviden a fer un viatge pel món de la indústria de l’automòbil a través de la història. Transporten els visitants a temps passats i permeten reflexionar sobre l’evolució de la tècnica i sobre els canvis socials que l’han envoltada.

El Roda Roda es troba situat al carrer de Santa Cecília, 22 (davant dels Camps Elisis). L’entrada al museu és gratuïta. L’horari és de dimarts a dissabte, d’11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h. Els diumenges i festius, d’11.00 a 14.00 h.

El centre cultural proposa visites guiades gratuïtes el quart dissabte de cada mes, amb una durada aproxima-da d’una hora. L’activitat comença a les 12.00 h i per assistir-hi només cal dirigir-se directament al museu. Les pròximes visites són el 22 de març, el 26 d’abril, el 24 de maig i el 28 de juny. •••


Sergi López llegeix textos de Shakespeare

La programació d’abril del Tea-tre Municipal de l’Escorxador co-mença amb la representació de l’espectacle de teatre físic extrem i dansa “ULTRAinnocència” (foto de Rojo Barcelona), a càrrec de Los Corderos, que tindrà lloc el dijous 3 d’abril, a les 21.00 h.

El divendres 4, a les 21.00 h, Setze Fetges oferirà l’espectacle “Shakes-peare a Benicàssim”, en què l’actor

Sergi López llegirà fragments d’o-bres de Shakespeare. En acabar la lectura escenificada hi haurà con-versa amb els intèrprets Sergi Ló-pez i Jorge Picó. El dissabte 26, a les 19.00 h, a la plaça de l’Escorxador, es podrà gaudir, de franc, de l’espectacle “Pelat”, amb Joan Ca-talà. És una peça que combina de manera magistral i innovadora el moviment, el teatre gestual, el circ i la dansa. •••

VISITA GUIADAArborètum. La Regidoria de Medi Ambient i Horta propo-sa per a l’abril dues visites guiades gratuïtes dins del pro-grama d’ecoactivitats primavera-estiu 2014. El diumenge 6, d’11.00 a 13.00 h, es desenvoluparà l’ecodescoberta “L’Arborètum de Lleida” per tal de descobrir les diferents espècies vegetals típiques d’ambients com els boscos bo-reals, caducifolis i esclerofil•les i les selves temperades. El diumenge 27, d’11.00 a 13.00 h, es proposa una visita a l’Estany d’Ivars i Vila-sana per conèixer un espai de gran interès natural. La inscripció a les dues activitats s’ha de fer on line al web http://sostenibilitat.paeria.cat. •••

“RÈQUIEM ALEMANY” DE BRAHMS A L’AUDITORI

L’Auditori Enric Granados acollirà el divendres 4 d’abril, a les 20.30 h, l’actuació del pianista Joan Ramon Salamó, premiat l’any 2012 en el XVIII Concurs Ricard Viñes i Premi d’Honor del Conservatori de Lleida.

L’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, el Cor de la Uni-versitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Coral La Mixta d’Igualada inter-pretaran el diumenge 6, a les 19.00 h, el “Rèquiem alemany, op. 45”, de Johannes Brahms. És una obra bellís-sima, en què el tema de la mort i del més enllà, amb relació o sense amb la litúrgia d’una determinada confes-

sió religiosa, és motiu de reflexió per a tots.

El dimecres 23, a les 20.30 h, LleidArt Ensemble, la nova formació resident de l’Auditori, farà la seva presentació i oferirà el concert “Aqua”. La forma-ció interpretarà obres de diferents compositors i formats instrumentals amb el fil conductor de l’aigua. Vi-valdi, Beethoven, Chopin o músics catalans com Toldrà o Garreta seran presents en la celebració de la diada de Sant Jordi i la vinculació de la mú-sica amb la literatura i l’art.

El divendres 25, a les 20.30 h, el Trio Arsis oferirà “Grans trios romàntics”. Es tracta d’un programa situat al se-gle XIX amb el “Trio Pathétique” de Glinka i el “Trio op. 114” de Brahms. •••

Agenda Cultural • Març de 2014



Premis Visual Art Ciutat de Lleida i Smart People Smart Idea

El ple municipal de l’Ajuntament de gener va aprovar les bases de la convocatòria dels premis Visual Art Ciutat de Lleida i Smart People Smart Idea. Els guardons pre-tenen reconèixer la creació cultural amb eines audiovisuals i l’aportació als serveis d’una ciutat utilitzant les tecnologies. El Visual Art Ciutat de Lleida vol promocionar i reconèixer les produccions del món audiovisual en les seves diverses formes. Hi tenen cabuda les produccions cinematogràfiques, les publicitàries o d’elements ar-tístics que utilitzin les eines audiovisuals. L’Smart People Smart Idea posarà en relleu la contribució de les tecnologies aplicades a les ciutats. Per tant, es reconeixeran les creacions que aporten serveis basats en la tecnologia en les ciutats i l’Smart Idea, les creacions que representin innovacions en processos existents a la ciutat i les comu-nitats en general, que puguin millorar gràcies a l’ús de les tecnologies. •••

Lleida, ciutat d’oportunitats

Lleida, immersa també en el context actual de destruc-ció d’ocupació, ha de cercar les eines per sortir airosa d’aquesta situació. Lleida és una ciutat dinàmica en la qual cal reactivar la capacitat dels ciutadans i ciutadanes per crear, desenvolupar i implan-tar projectes empresarials.

La capacitat emprenedo-ra es pot fomentar des de diversos àmbits i amb una gestió integral, facilitant for-mació, coneixement, asses-sorament i sobretot recursos per fer realitat les idees i tan-car el cercle amb la creació d’empreses i, per tant, crea-ció d’ocupació.

Una vegada més hem de posar en valor les nostres pròpies realitats, que per diferents no deixen de ser necessàries i aprofitables, destacant la nostra situació

i coincidència de voluntats, sempre hem superat grans reptes.

La UGT de les Terres de Llei-da, sindicat reconegut per la defensa dels drets i deures del conjunt de treballadors i treballadores, també aposta per incentivar la generació d’oportunitats i fomentar l’emprenedoria.

La creació de nous llocs de treball és una més de les ei-nes necessàries per sortir de la situació de crisi actual, i per tant, determinar com a resul-tat la cohesió social a la ciutat. En els moments actuals, on el panorama professional canvia i canviarà, cal posar a disposi-ció de la gent els recursos ne-cessaris per poder ‘reinventar-se’ professionalment.

La UGT no fuig de les seves responsabilitats i, com a ac-

tors socials bons coneixedors de les nostres obligacions, a més de fer aportacions al nou pla d’ocupació a la ciu-tat de Lleida, també estem al costat dels emprenedors i dels treballadors autònoms.

Així, la UGT de les Terres de Lleida acull a les seves instal·lacions, en horari de matí, un punt d’atenció de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalu-nya, que, mitjançant el progra-ma Catalunya Emprèn, posa a disposició de la ciutadania de Lleida l’assessorament i l’acompanyament necessaris per posar en funcionament una activitat empresarial o per consolidar un negoci existent.

Si es disposa d’una idea, la CTAC facilita informació laboral i fiscal necessària per posar-la en pràctica, tant si és una activitat nova com si es vol compaginar amb la professió habitual, i també es disposa d’un programa d’ajut per millorar balanços econòmics d’empreses en funcionament.

Des de la UGT de les Terres de Lleida tenim confiança que els fruits de les nostres accions ens donaran una bona collita. •••

geogràfica sempre a un pas mirant al mar de Barcelona, potent nucli industrial, com també de la nostra bona veï-na Tarragona i mirant terra endins, Saragossa i Madrid.

Ser lleidatà no vol dir ser conformista, precisament ser nucli i centre geogràfic de pas ha fet que la nos-tra cultura i idiosincràsia s’alimentin de tot allò bo que hem conegut i ens ha donat l’experiència suficient per de-terminar un caràcter proper, treballador i integrador.

Som gent arrelada a la ter-ra i, per tant, coneixedors dels cicles vitals, obligats a plantar, treballar i recollir i saber que la bona collita no és fruit de la sort sinó de la feina ben feta. És el que ens diferencia, ens distingeix, perquè, a més, hem après que amb la suma d’esforços

Date post:	23-Mar-2016
Category:	Documents
Upload:	ajuntament-de-lleida
View:	227 times
Download:	9 times

Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida

Documents