Sumari: - Els serveis centrals destaquem... - Entrevista: parlem amb... - Informacions... - Agenda: jornades, congressos - Lectures recomanades - Els centres destaquem... Els serveis cent rals destaquem... número 17 / juliol 2014 rehabilitació.cat Els serveis socials en l’àmbit de l’execució penal a Catalunya Els serveis socials d’execució penal (SSEP) són les unitats que duen a terme l’acció social encomanada al Departament de Justícia. D’acord amb la normativa vigent a l’àmbit territorial català en matèria d’assistència i serveis socials, els serveis socials d’execució penal es configuren com els encarregats de cooperar en la consecució de les finalitats de les polítiques d’assistència i serveis socials envers les persones ingressades als centres penitenciaris de Catalunya, de conformitat amb la programació de les diverses actuacions establertes en els plans estratègics de serveis socials de Catalunya. La seva funció essencial és fer de pont entre els centres penitenciaris i la comunitat per donar suport en la resolució de problemes derivats de l’ingrés a presó, mantenir els vincles de l’individu amb la comunitat durant l’estada a la presó i reprendre’ls o establir-ne de nous quan surti en llibertat. A banda d’aquesta funció, tenen la missió de tots els serveis socials: millorar el benestar de les persones reduint les dificultats d’accés als recursos socials per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques. Els serveis socials d’execució penal tenen una organització pròpia, però els treballadors socials que els integren formen part dels equips multidisciplinaris i les juntes de tractament, i aporten tota la informació i valoració social per a la presa de decisions relatives a l’intern. Els equips de serveis socials estan al servei dels interns i les seves famílies, i mantenen un contacte continu amb la comunitat per donar suport a la reinserció dels interns i la seva xarxa relacional immediata. Objectius i funcions Els serveis socials d’execució en l’àmbit penal han de garantir l’assistència i atenció social de les persones sotmeses a qualsevol mesura d’execució penal i de les seves famílies al seu àmbit territorial; per tant, tenen encarregats l’atenció i el seguiment dels interns dels centres penitenciaris, tant de règim ordinari com de règim obert, de cada demarcació, i també dels alliberats condicionals, així com l’atenció a les seves famílies.
Transcript
1. Sumari: - Els serveis centrals destaquem... - Entrevista:
parlem amb... - Informacions... - Agenda: jornades, congressos -
Lectures recomanades - Els centres destaquem... Els serveis
centrals destaquem... nmero 17 / juliol 2014 rehabilitaci.cat Els
serveis socials en lmbit de lexecuci penal a Catalunya Els serveis
socials dexecuci penal (SSEP) sn les unitats que duen a terme lacci
social encomanada al Departament de Justcia. Dacord amb la
normativa vigent a lmbit territorial catal en matria dassistncia i
serveis socials, els serveis socials dexecuci penal es configuren
com els encarregats de cooperar en la consecuci de les finalitats
de les poltiques dassistncia i serveis socials envers les persones
ingressades als centres penitenciaris de Catalunya, de conformitat
amb la programaci de les diverses actuacions establertes en els
plans estratgics de serveis socials de Catalunya. La seva funci
essencial s fer de pont entre els centres penitenciaris i la
comunitat per donar suport en la resoluci de problemes derivats de
lingrs a pres, mantenir els vincles de lindividu amb la comunitat
durant lestada a la pres i reprendrels o establir-ne de nous quan
surti en llibertat. A banda daquesta funci, tenen la missi de tots
els serveis socials: millorar el benestar de les persones reduint
les dificultats daccs als recursos socials per a la cobertura de
les seves necessitats bsiques. Els serveis socials dexecuci penal
tenen una organitzaci prpia, per els treballadors socials que els
integren formen part dels equips multidisciplinaris i les juntes de
tractament, i aporten tota la informaci i valoraci social per a la
presa de decisions relatives a lintern. Els equips de serveis
socials estan al servei dels interns i les seves famlies, i
mantenen un contacte continu amb la comunitat per donar suport a la
reinserci dels interns i la seva xarxa relacional immediata.
Objectius i funcions Els serveis socials dexecuci en lmbit penal
han de garantir lassistncia i atenci social de les persones
sotmeses a qualsevol mesura dexecuci penal i de les seves famlies
al seu mbit territorial; per tant, tenen encarregats latenci i el
seguiment dels interns dels centres penitenciaris, tant de rgim
ordinari com de rgim obert, de cada demarcaci, i tamb dels
alliberats condicionals, aix com latenci a les seves famlies.
2. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 2 Objectius Atendre
les situacions de deficincies socials que plantegen els interns,
els alliberats i les seves famlies, treballant conjuntament amb els
professionals que hi intervenen. Vetllar pel respecte dels drets
dels usuaris Garantir laccs dels interns i els alliberats a les
prestacions assistencials i socials que, dacord amb lordenament
jurdic, els puguin correspondre. Facilitar als interns i alliberats
la seva integraci al medi comunitari. Potenciar i facilitar ls dels
recursos comunitaris als interns, als alliberats i a les seves
famlies, i possibilitar- los els mitjans necessaris per aconseguir
una progressiva integraci a la comunitat i, alhora, la seva
autonomia. Fomentarlacoordinaciilaparticipacidelesinstitucions,
serveis i recursos comunitaris en el tractament de les persones
sotmeses a una mesura dexecuci penal. Funcions Afavorir la
reinserci de les persones privades de llibertat treballant amb
lequip dobservaci i tractament dels centres penitenciaris. Dur a
terme les actuacions de suport social i comunitari en lentorn
relacional dels interns preventius i penats. Gestionar els recursos
socials en lmbit penitenciari en benefici del interns i les seves
famlies. Fer el seguiment i control dels alliberats condicionals,
actualment assignat als serveis socials, els quals tenen un equip
multidisciplinari propi o compartit, i no als equips dels centres
penitenciaris. Informar, assessorar i orientar les famlies dels
interns, i donar-los el suport necessari per palliar els problemes
derivats de lingrs a pres. Informar la junta de tractament i les
instncies judicials, amb la valoraci de lentorn familiar i social
dels interns i/o alliberats. Gestionar la derivaci dels interns i/o
alliberats a recursos externs, acordada amb lequip de tractament
dels centres penitenciaris, per aconseguir el tractament ms adient
en cada cas. La intervenci A lmbit penal, la rehabilitaci social
senquadra a partir duna decisi judicial; per tant, la intervenci es
caracteritza per la no-voluntarietat de lusuari, i els
professionals han daconseguir lequilibri entre els elements dajuda
i els de control. Els serveis socials apareixen com una estructura
intermediria entre lmbit penitenciari i lmbit extrapenitenciari. El
treballador social ha de tenir en compte en la seva intervenci tant
les variables personals, familiars i socials com les processals,
aix com les dificultats i mancances que presenten les estructures
socials a les quals shan dintegrar els penats. A ms a ms, el
treball social en lmbit penal no es planteja com una intervenci
finalista, sin com una tasca encaminada a posar lindividu en
situaci de poder accedir als recursos comunitaris adreats a tots
els ciutadans. Els treballadors socials intervenen en els diferents
programes de tractament que es desenvolupen en lmbit de compliment
dels centres penitenciaris, ja sigui en medi tancat o en medi
obert. Processos de treball A banda de latenci individual als
interns i les seves famlies mitjanant entrevistes, es fa tamb
intervenci grupal dins els programes dels centres penitenciaris, i
sarticula la intervenci comunitria La intervenci, en general, es
distribueix als centres de compliment ordinari entre els
treballadors socials en funci del mdul de residncia dels interns i
dels programes de tractament especfic. Per contra, als centres
penitenciaris oberts, a les seccions obertes i als equips dels
alliberats condicionals, la intervenci atn a criteris geogrfics,
segons la zona de residncia dels penats i segons programes
especfics.
3. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 3 Entrevista: parlem
amb... La teva trajectria professional passa per centres de serveis
socials de dins i fora de lmbit de justcia. Segons la teva
experincia, qu creus que aporta el treballador social dins els
serveis penitenciaris? Crec i espero que aportem el mateix en tots
els mbits. Quan treballo, una taula em separa de lusuari, i intento
fer-ho digual manera tant si estic asseguda en un centre
penitenciari, un ajuntament o un hospital. Evidentment, lmbit de
justcia presenta dificultats peculiars, ja que construm una relaci
de confiana combinant una funci teraputica i una de control al
mateix temps. La construcci daquest vincle pot resultar complexa.
Per qu creus que als usuaris dels serveis penitenciaris, tant els
interns com les seves famlies, els s propera la figura del
treballador social? Per als interns que preparen el seu ingrs
voluntari, el treballador social s moltes vegades el primer
professional de lmbit que coneixen, i per a tots s lnic
professional que projecta la seva actuaci fora dels murs del centre
i tamb un dels ponts comunicatius amb la famlia i/o amb referents
exteriors. El treballador social posa cara a la pres. Les grans
institucions, de vegades, sn fredes i deshumanitzen el client, per
la famlia sap que hi haur la mateixa persona que els respondr al
telfon i els saludar pel seu nom, que sabr com es troba lintern,
que vindr al domicili i els far partcips de levoluci penitenciria.
Saben que els acompanyarem en el procs, fent contenci per tamb
demanant el seu refor positiu i la seva implicaci vers lintern. Al
teu parer, qu caracteritza la figura del treballador social dins
lequip multidisciplinari i als centres penitenciaris? Us resulta
fcil o difcil treballar en equip dins duna pres? No concebo una
altra possibilitat de treball que no sigui aquesta. La nostra feina
no tindria sentit sense una coordinaci per a un objectiu com. I el
fet que els equips multidisciplinaris comparteixin el mateix espai
facilita molt la constant comunicaci i coordinaci. Les informacions
i actuacions aportades per cada membre de lequip sn igual de
valuoses i, en el nostre cas, tenim lespecificitat de ser els nics
que aportem informaci exterior. Entrar per primer cop a treballar
en un centre penitenciari no s fcil, i laprenentatge que taporten
els companys daltres disciplines t un valor incalculable a lhora
dentendre el fet penitenciari, conixer millor lintern i sumar
forces. s cert que quan es parla de treball en equip
multidisciplinari es pot pensar que les dificultats radiquen a
establir els lmits clars de la nostra disciplina vers les dels
companys. Tot i aix, jo noms puc parlar per la meva experincia, que
sempre ha estat positiva; per contra, no puc dir que aquests
mateixos lmits sempre es vegin tan clars en sentit vertical. En
ocasions sorgeix el debat sobre on es fa recaure el pes de la
intervenci social, en les famlies i el seu entorn o prpiament en
lintern? Tu ets de la idea de... La famlia i el seu entorn, sense
dubte. Els equips multidisciplinaris treballen exclusivament sobre
lintern des duna vessant educativa, teraputica, psicolgica i
jurdica. Per aquest intern s fill dalg, pare dalg, marit dalg, ve
dalgun municipi... Lentorn de lintern ha rebut un impacte emocional
igual o de vegades ms fort que el rebut pel mateix intern: han de
redefinir rols Amparo Beln Snchez Armenter Diplomada en treball
social i llicenciada en filologia rab. Exerceix de treballadora
social des de lany 99
4. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 4 familiars, establir
nous canals de comunicaci, reinventar- se econmicament, entendre la
instituci penitenciria, etc. A ms, lefecte de lempresonament no
queda limitat a lmbit familiar, sin que tamb arriba a altres
institucions com lescola i els serveis socials de primria. La
nostra intervenci en aquest camp s crucial; la rehabilitaci no
sacaba a la porta de la pres. La realitat actual de crisi
permanent, amb manca de recursos, prdua de drets socials, augment
de la poblaci en situaci de risc, etc., posa a prova diriament a
tots els collectius professionals; per, dalguna manera, es t la
idea que el vostre es veu particularment afectat. Com es percep tot
aix? Evidentment que som i hem estat molt permeables a tota aquesta
situaci social que descrius. Tot i aix, crec que hem perdut ms en
la nostra prpia essncia professional; s a dir, el treball social es
desnaturalitza en el moment en qu, duna manera no voluntria, el
vincle teraputic amb lusuari passa a ser majoritriament
administratiu. Ho illustro: amb les retallades treballem menys
hores, sovint amb una major rtio i sota els mateixos nivells
dexigncia de la instituci penitenciria. Aix es tradueix en el fet
que continuem prioritzant donar una resposta urgent a demandes
dinformaci del mateix centre, als rgans judicials, etc., en
perjudici de latenci i el seguiment a la famlia i a lintern. I el
pitjor de tot s que arriba un punt en qu, sense adonar-nos-en,
interioritzem i normalitzem aquest estil de treball. Des de la visi
que et dna la teva experincia vinculada a lexecuci penal, on sn els
punts forts i on podrem assenyalar que sn els febles? Encara shan
dintroduir canvis? Quan vaig comenar a treballar, em va sorprendre
de manera molt positiva la integraci dins dels centres del teixit
associatiu de lentorn comunitari. Sn moltes les institucions que de
manera desinteressada collaboren dins dun centre penitenciari (per
exemple, el SEPAP); no importa si s des dun punt de vista ldic,
religis o educatiu, els voluntaris sempre incorporen un plus de
qualitat humana que complementa i millora latenci als interns. Crec
que aquest s un dels punts forts. Quant als punts febles, opino que
no estan homogenetzades les tasques del treballador social als
diferents centres penitenciaris. Encara es fan tasques no prpies
del collectiu que no queden resoltes dins del centre. Finalment, el
collectiu professional de treballadors socials a presons feu cada
any una jornada de formaci i bones prctiques. En aquest context,
quines propostes faries per a la millora de les competncies
professionals? En els darrers anys sha mantingut un esfor important
per fer intervenci grupal amb familiars i/o referents externs dels
interns, que han iniciat programes especialitzats als seus mduls de
referncia. Actualment, els companys del CP Brians 1 i 2 estan duent
a terme experincies molt profitoses en aquest camp, que
contribueixen a fer que el medi acollidor familiar o referencial de
lintern assoleixi una situaci que pugui garantir una major
eficincia en la reinserci social i una disminuci del risc de
reincidncia penitenciria. La jornada pot ser un bon espai per
presentar i compartir aquestes experincies amb la resta del
collectiu.
5. rehabilitaci.cat 5 Entrevista: parlem amb... nmero 17 /
juliol 2014 5 Informacions Model de rehabilitaci del CP Puig de les
Basses. Pla funcional, juny 2014 La posada en funcionament, a
Figueres, del Centre Penitenciari Puig de les Basses un equipament
de nova generaci constitueix un fet de gran transcendncia, ja que
permet la substituci de les actuals installacions dels CP de Girona
i Figueres. Aquest nou centre compta inicialment amb una poblaci de
240 interns, procedents en part del CP de Girona, el qual, com a
conseqncia, es pot reconvertir en un centre obert. El model
dintervenci al CP Puig de les Basses s el mateix que el de la resta
de centres penitenciaris de Catalunya i obeeix a un encrrec de la
Direcci General de Serveis Penitenciaris. La rehabilitaci en lmbit
de lexecuci penal sentn des de la multidisciplinarietat, i cada una
de les disciplines que intervenen en aquesta tasca (criminolgica,
psicolgica, deducaci social, de treball social i formativa) aporta
una ptica terica prpia al model integral dintervenci. Aix, cada
model dintervenci derivat de cada disciplina professional t la seva
plasmaci en els programes que es desenvolupen des de lmbit
professional corresponent. El disseny funcional daquest nou
equipament s el reflex ideolgic i programtic del model dintervenci
en lmbit de la rehabilitaci, els principis del qual sn els segents:
La normalitzaci basada en lorganitzaci de la vida penitenciria de
forma semblant a la vida a lexterior. La implicaci dels interns en
tot litinerari de rehabilitaci i en el funcionament general del
centre. La intervenci amb lintern concebuda duna manera integral,
potenciant-ne i desenvolupant-ne les capacitats mitjanant tcniques
compensatries. La potenciaci, en totes les lnies dactuaci, dels
elements vinculats a les poltiques de gnere i digualtat entre homes
i dones. La qualitat en la intervenci mitjanant la programaci
dactivitats i programes de rehabilitaci homologats per la comunitat
cientfica, i amb rigor en la seva execuci i avaluaci. La
potenciaci, amb els controls necessaris per garantir la protecci
dels ciutadans, del contacte de lintern amb el seu entorn. Per a
aquest model dintervenci, els principis bsics que emmarquen tant el
disseny ambiental com el pragmtic i funcional del nou equipament
sn:
6. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 6 Desenvolupar
sistemes davaluaci i motivaci de les persones internes. Dissenyar
un sistema datenci individualitzada, amb especial atenci als
procediments dingrs a un centre penitenciari, als programes
especfics per a interns amb diagnstic de discapacitat psquica i als
programes de prevenci de sucidis. Executar programes dintervenci
amb la poblaci la poblaci reclusa que promoguin els valors de la
convivncia, leducaci per a la pau i la riquesa de la diversitat.
Desenvolupar programes que fomentin ls de les tecnologies de la
informaci i de la comunicaci, programes de difusi cultural i
mediaci intercultural i programes deducaci esportiva. Establir i
aplicar un model com de separaci interior que faciliti tant
lexecuci de programes especialitzats com ladaptaci conductual dels
interns. Fomentar la collaboraci i participaci de les entitats
pbliques i privades. Igualment es preveu lavaluaci del centre a
partir dels principis de qualitat-excellncia, concebuts com la
manera de treballar consistent en lanlisi de les necessitats i
expectatives de tots els grups dinters de la instituci. En aquesta
lnia, es planteja fer avaluacions de cada una de les activitats que
es realitzin al centre, tant en laspecte quantitatiu, en funci dels
interns, com qualitatiu, segons la percepci dels interns i dels
professionals sobre laprofitament i ajuda per a la preparaci per al
futur. Per promoure aquests canvis, la Subdirecci General de
Programes de Rehabilitaci i Sanitat ha iniciat la implantaci duns
criteris davaluaci del servei, a fi de valorar la qualitat de les
accions ms importants que els equips de rehabilitaci han de
desenvolupar amb els interns i els seus familiars. Cooperaci
internacional amb Tunsia per al perode 2014-1015 Dins el context de
la cooperaci internacional entre els departaments de Justcia de
Tunsia i Catalunya, en el marc del programa internacional Masar,
dos representants de lAdministraci penitenciria de Catalunya
viatgen a Tunsia per concretar continguts de millora i actualitzaci
del sistema penitenciari daquell pas. Sntesi de la visita La
delegaci de Tunsia fa una valoraci positiva de les diferents
visites prvies que han realitzat les delegacions de lAdministraci
penitenciria tunisiana a Espanya, concretament en lmbit dels
serveis penitenciaris de Catalunya. Destaca especialment lalta
potencialitat del model catal per ajudar a millorar les necessitats
del sistema penitenciari de Tunsia. Dels diferents aspectes
prioritaris que hauria de desenvolupar lacord de cooperaci, sen
concreten els segents: els programes de rehabilitaci, funcionament
i serveis dels centres penitenciaris; els plans de disseny i
planificaci funcionals dels centres penitenciaris; les necessitats
de la poblaci reclusa i els aspectes de la gesti de la convivncia
en centres penitenciaris, etc. Sacorda que la millor metodologia
per desenvolupar els aspectes en qu se centrar el programa
consistir en seminaris i tallers impartits tant a Barcelona com a
Tunsia, i que aquesta formaci es complementar amb visites a
diferents centres penitenciaris per vincular la formaci amb la
praxi penitenciria. Sacorda fixar quatre eixos temtics sobre els
quals girar la formaci, que corresponen a les quatre necessitats
prioritries per als interessos tunisians. Per cada eix temtic es
desenvolupar una acci formativa una setmana a Catalunya i,
posteriorment, una altra a Tunsia. A part de les accions
formatives, sacorda dur a terme al final una avaluaci i una
conferncia internacional relacionada amb les bones prctiques
aplicades durant el programa i altres realitzades per altres pasos
de la zona geogrfica.
7. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 7 mbits que es
tractaran, a demanda de les autoritats tunisianes: Els plans
funcionals dels centres penitenciaris. El model de centre
penitenciari. La formaci dels professionals de lmbit penitenciari:
selecci, formaci de base i formaci contnua. Els programes de
rehabilitaci. Gesti de crisi, incidents i el seu abordatge. Second
Chance La hiptesi inicial del projecte s que leducaci en centres
penitenciaris representa una segona oportunitat per a molts dels
interns, ja que els facilita eines per poder participar en la
societat com no ho havien pogut fer mai abans. Amb aquesta idea va
sorgir Second Chance, un projecte europeu emmarcat dins del
programa Grundvitg (programa daprenentatge permanent de lOrganisme
Autnom de Programes Educatius Europeus) en el qual participen sis
pasos. El CFPA Jacint Verdaguer de Barcelona ns el coordinador, i
els altres socis provenen dItlia, Turquia, Romania, Estnia i
Polnia. Tots treballen directament o indirectament en leducaci de
persones que estan en situaci de privaci de llibertat. Aix doncs,
es va dissenyar un projecte duna durada de dos anys del setembre
del 2013 al juny del 2015, que constaria de dues fases clarament
diferenciades: durant el primer any es recolliria la informaci dels
alumnes perqu els docents de centres penitenciaris poguessin
analitzar la feina i fer propostes de millora, i durant el segon
any saplicarien algunes daquestes propostes per aconseguir que
leducaci als centres esdevingui de deb una segona oportunitat. Per
obtenir la informaci dels alumnes es va dissenyar un model
dinvestigaci qualitativa basada en la realitzaci dentrevistes,
histries de vida i grups de discussi. Es volia que els alumnes en
fossin els protagonistes i que, a travs de les seves veus, els
docents poguessin reflexionar sobre la prpia tasca i cercar vies
per millorar-la. La primera trobada va tenir lloc el novembre del
2013 a Turquia. Shi va consensuar el gui de les entrevistes que es
convertirien en histries de vida, amb tres rees: la persona, el
context social i la instituci educativa. En la segona trobada, duta
a terme el mes de mar del 2014 a Estnia, es van posar en com les
conclusions de la primera fase. La tercera trobada es va fer el
passat mes de maig a Itlia. Shi van posar en com totes les
conclusions dels grups de discussi i, prenent-les com a base, es
van formular propostes de millora per dur-les a terme durant el
segon any del projecte. Durant aquest segon any, estan previstes
tres trobades ms: la primera ser a Romania; en la segona, que ser a
casa nostra concretament del 23 al 28 de mar del 2015, est previst
que cada pas presenti els resultats de les millores implementades;
finalment, en la tercera i ltima trobada, que es far a Polnia, es
presentar un llibre digital sobre els millors canvis educatius
aplicats i es dur a terme lavaluaci final del projecte. Els
dMagaZines, una alternativa de comunicaci interna i externa als
centres Durant aquest any 2014, lexpansi dels dMagaZines, que es va
iniciar el 2011, ha continuat avanant. Des del CP dHomes de
Barcelona, amb el monitor de msica del Centre, vinculem lmplia
experincia de Radio Modelo amb els dMagaZines: neix a labril Juke
Box, el dMagaZine de Radio Modelo. Amb un format de radiofrmula,
Juke Box aposta per continguts musicals i
8. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 8 permet donar
continutat, a travs dInternet, a una part de la programaci que
semet a travs de les ones. Al mes de juny vam llanar la segona
edici i hem presentat el nou portal web del dMagaZine. Finalment,
acabem de llanar la primera edici de Free Life Radio, el dMagaZine
del CPJoves. Fruit del treball iniciat al mes de mar amb dues
educadores i la bibliotecria del Centre i un grup molt entusiasta
dinterns, Free Life Radio s un dMagaZine que reflecteix els
interessos dels seus integrants: reflexions sobre temes dactualitat
i msica creada pels mateixos joves. En el mateix mbit, els treballs
dels seus integrants han derivat en la creaci de videoclips i de
videorelats. Un bon inici que anuncia futures edicions que ja
sestan preparant i que seran tamb molt creatives. Torna el festival
internacional de cinema i esports, BCN Sports Film Del 7 al 10 de
maig, Barcelona ha estat la capital mundial del cinema i el
documental esportiu de ms alta qualitat. En aquesta 5a edici, el
festival ha brindat un altre cop als centres penitenciaris
loportunitat de ser seus oficials durant les dates de projecci
oficial. Amb aquesta finalitat shan seleccionat un seguit de
pellcules i documentals que aborden diferents temes al voltant de
lesport (treball en equip, solidaritat, superaci davant
ladversitat) que poden estimular la reflexi i lautoconeixement
entre la poblaci penitenciria. Seminari dEscoles Europees de
Formaci Penitenciria Divuit administracions penitenciries han
participat en el 7 Seminari dEscoles Europees de Formaci
Penitenciria (EPTA), celebrat a Barcelona. Les dAndorra, Armnia,
ustria, Baviera, Blgica, Crocia, Dinamarca, Espanya, Frana, Gergia,
Irlanda, Itlia, Noruega, Polnia, Romania, Sucia i Sussa, sota la
presidncia de la de Catalunya, sn les administracions penitenciries
que han assistit a aquest seminari, que ha tingut lloc a la seu del
CEJFE els dies 25, 26 i 27 de juny. Els representants daquestes
administracions han presentat noves experincies relacionades amb la
gesti de la seguretat penitenciria aix com amb noves metodologies
aplicades al camp de la formaci. El CIRE, 25 anys al servei de la
reinserci El CIRE va nixer el 12 de maig de 1989, coincidint amb el
momentdeltraspsdecompetnciesenmatriadexecuci penal a la Generalitat
de Catalunya. Inicialment, el CIRE socupava dels tallers productius
dels centres penitenciaris, ms endavant, lany 2002, el CIRE va
ampliar les seves funcions incorporant tamb els mbits de la formaci
en oficis i la inserci. Amb aquesta integraci, es va donar peu a la
definici dun model catal de reinserci, pel fet de conjugar de forma
integral formaci, ocupaci i inserci (FOI). Cada any el CIRE forma
una mitjana de 2.886 alumnes, dna feina a 3.884 persones i fa
dintermediari perqu 769 persones signin un contracte de treball a
travs de la borsa dinserci. Mitjanant els programes del CIRE, els
penats adquireixen els coneixements bsics dun ofici i uns hbits
laborals, que esdevenen un instrument per evitar lexclusi social.
La mostra, presentada al mes de juny, sobre el Centre dIniciatives
per a la Reinserci dna a conixer, coincidint amb el seu quart de
segle de vida, la tasca que aquesta empresa del Departament de
Justcia duu a terme amb els interns de les presons de Catalunya.
Lexposici CIRE, lalternativa responsable. 25 anys explica
lactivitat daquesta empresa, mitjanant textos, fotos i vdeos. El
relat literari de lexposici detalla un dia en la vida dun intern de
qualsevol centre penitenciari, en relaci amb el CIRE.
9. rehabilitaci.cat 99 nmero 17 / juliol 2014 9 Agenda
jornades,congressos... I Jornada de Justcia Teraputica 19 de juny
Lobjectiu daquesta jornada era donar a conixer els pilars
teoricoprctics daquest paradigma que estudia el rol de la llei com
a agent teraputic. El punt de partida s que la justcia teraputica
ha de ser entesa com una eina humanitzadora i enriquidora que es
preocupa per laspecte psicolgic, emocional i hum en la creaci de la
llei, en lexercici del dret i en el procediment penal. En aquesta
jornada es va analitzar la justcia teraputica en el context actual
des dun punt de vista jurdic i social, amb la participaci com a
ponents de magistrats psiclegs i advocats Vdeos:
http://www.cejfe.tv/ca/ijornadajusticiaterapeutica. aspx. Jornada
Famlia i Comunitat 19 de juny LAssociaci Benestar i Desenvolupament
(ABD) va celebrar al Palau Macaya de Barcelona la primera edici de
la Jornada Famlia i Comunitat: Entre famlies: creant xarxa. Lacte,
organitzat en motiu del 20 Aniversari de lAny Internacional de la
Famlia va oferir un espai de debat als ms de 120 assistents on
reflexionar i compartir experincies datenci a les famlies. I Curs
de dinamitzaci de raqueta per a monitors deducaci fsica i esport
10,11 i 12 de juny, Brians 1 Dotze professionals esportius dels
diferents centres han assistit al primer curs de dinamitzaci
desports de raqueta als centres penitenciaris. Impartit per lrea de
Docncia de la Federaci Catalana de Tennis, a travs del seu
responsable, Josep Campos, han aprs diferents variants sobre la
dinamitzaci desports de raqueta. Concurs dart internacional per a
interns Lassociaci sense nim de lucre Art in Prison organitza
aquest concurs amb el lema Mig metre quadrat de llibertat adreat a
homes, dones i joves interns. El termini dadmissi dobres finalitza
el 30 de setembre. Ms informaci VIII Jornada de Treballadors
Socials 18 de setembre VIII Jornada de Juristes de Centres
Penitenciaris 1 doctubre
10. rehabilitaci.cat 10 Entrevista: parlem amb... 101010 nmero
17 / juliol 2014 10 Lectures recomanades Hirigoyen, Marie-France.
Las nuevas soledades: El reto de las relaciones personales en el
mundo de hoy. Barcelona: Paids, 2013. Sig. 159.922.1 Hir Lautora
dEl acoso moral i El acoso moral en el trabajo parla en aquesta
obra dels nous conceptes de soledat, la qual sha convertit en un
fenomen social dimportncia creixent. Les interaccions entre
individus sn constants, per, paradoxalment, una gran quantitat de
persones experimenta un dolors sentiment dallament. Hirigoyen ens
mostra que aquesta realitat s fruit duna profunda mutaci en les
relacions entre homes i dones que encara no ha arribat a la seva
fi, i defensa que la soledat pot aportar energia i inspiraci.
Stamateas, Bernardo. Vull un canvi: Principis per assolir el teu
mxim potencial. Barcelona: Ediciones B, 2013. Sig. 159.923.2 Sta Sn
moltes les persones que necessiten un canvi: perqu tenen la sensaci
que no progressen, perqu passen una crisi de parella, perqu no
saben quina s la millor manera deducar els fills, perqu tenen
problemes per relacionar-se amb els altres. En aquest llibre
sofereixen pautes i estratgies que permeten alimentar la motivaci
per generar noves idees, trobar mentors i aprendre dells,
planificar i liderar els propis projectes, exercitar hbits i fer
passos eficaos per continuar creixent, sortir del conformisme i fer
realitat tot all que sha estat esperant. Barber Burusco, Soledad.
Alcance de la prohibicin de retroactividad en el mbito de
cumplimiento de la pena de prisin. Madrid: Dykinson, 2014. Sig.
343.8 Bar La constant reforma penal de lltima dcada ha deixat com a
resultat, respecte de les conseqncies jurdiques del delicte, un
notable increment de la pena de pres en relaci amb altres
alternatives, i tamb importants modificacions en el compliment
daquesta pena. Alguns aspectes daquestes reformes posen en qesti
les exigncies de proporcionalitat, humanitat i orientaci de la pena
de pres a la reinserci social. Aquest llibre analitza, entre altres
qestions, el fonament de la prohibici de retroactivitat i intenta
delimitar-ne labast en els preceptes que regulen lexecuci de
lempresonament. Cid, Josep; Ferrer, Marta; Ibez, Aina (coord.). De
lexecuci de penes a la reinserci. Bellaterra: Universitat Autnoma
de Barcelona. Servei de Publicacions, 2013. Sig. 343.825 Del Aquest
llibre recull les ponncies i els debats del seminari De lexecuci de
penes a la reinserci, que va tenir lloc al CEJFE els dies 6 i 7 de
juny de 2013, els objectius del qual eren fomentar el dileg i, a
travs de la reflexi conjunta, fer sorgir noves propostes que
millorin la capacitat del nostre sistema dexecuci de penes per
assolir la reinserci social. El seminari es va estructurar entorn
de tres temes: el cam cap a la llibertat condicional; lampliaci de
ls de les mesures penals alternatives a la pres i la supervisi
efectiva a la comunitat, i el marc legal i la gesti dels delinqents
dalt risc.
11. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 11 Entrevista:
parlem amb... 11 Entrevista: parlem amb... 111111111111 Els centres
destaquem . . . Els alumnes de GES 2 amb part dels continguts del
mdul de biologia i geologia han elaborat un altre vdeo que recrea
un programa de rdio. Els mateixos alumnes hi han interpretat
personatges histrics per explicar les diferents teories sobre
lorigen de la vida i levoluci de les espcies. 3a edici del Torneig
de tennis Brians 1 Centre Penitenciari Brians 1 Amb un total de 5
centres penitenciaris participants, Quatre Camins, Brians 2,
Lledoners, Joves i Brians 1, com organitzador, es va celebrar el
dia 4 de juny la tercera edici del torneig de tennis que organitzen
conjuntament la Federaci Catalana de Tennis i el mateix centre. Un
total de 32 participants van disputar els partits dacord amb el
sistema de tie-break, i en format eliminatria. Sen va proclamar
vencedor un dels jugadors de Quatre Camins. En finalitzar la
competici es van lliurar premis i diplomes a tots els participants.
DMagazines, audiorelats i videorelats - 28a edici del dMagaZine
Universo Cultural, el magazine abierto Centre Penitenciari Quatre
Camins - Free Life Radio Centre Penitenciari de Joves de Barcelona
- 2a edici del dMagaZine Juke Box i presentaci del portal web -
Missatge de pau, esperana i amor a les nenes raptades de Nigria i a
Boko Haram #BringBackOurGirls Centre Penitenciari dHomes de
Barcelona Experincies TIC a lEscola Jacint Verdaguer Centre
Penitenciari dHomes de Barcelona Un vdeo fet amb la tcnica del stop
motion. Per realitzar- lo, lalumne va haver delaborar un story
board amb les seqncies de la pellcula, fer ms de 500 fotografies,
seleccionar la msica i els efectes, gravar la veu, fer el muntatge
de ludio i el muntatge final, fent servir els programes Audacity i
Movie Maker. l
12. nmero 17 / juliol 2014rehabilitaci.cat 12 Setmana del Medi
Ambient Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Del 2 al 6 de
juny sha dut a terme la Setmana del Medi Ambient en diversos espais
del centre. En el marc daquesta activitat sha projectat el
documental Home i sha obert un debat a lentorn de les problemtiques
mediambientals que ens afecten. El taller de salut ha servit de
plataforma per abordar les complicacions de salut vinculades al
creixement desmesurat de les ciutats, la dificultat daccs als
recursos naturals en diverses regions, les malalties que hi estan
associades i la gesti dels residus. Finalment, el taller de promoci
cultural ha iniciat els participants en ls del paper maix i la
reutilitzaci de materials quotidians amb finalitats decoratives
mitjanant la creaci de peixos i estrelles de mar. Obrint portes,
per la inclusi social Centre Penitenciari Brians 2 Al llarg dels
mesos de febrer, mar i abril, el mdul 8 del CP Brians 2 ha
participat de lactivitat de terpia assistida amb animals per a
persones en risc dexclusi social, en collaboraci amb lassociaci
AlPerroVerde. Lactivitat sha fet amb 10 voluntaris, distributs en
parelles triades pels professionals del centre i de lassociaci, per
evitar que els seus membres tinguessin un vincle estret entre ells
i aix, fomentar el treball en equip. Han estat un total de 12
sessions. Cadascuna dividida en tres parts: una ms terica, una
segona part ms prctica i una part final davaluaci. Sha valorat
lactivitat com molt adient per a interns de centres penitenciaris
perqu promou la responsabilitat, el treball en cooperaci i el
seguiment dunes pautes. Laboratori de Creaci Audiovisual (LACA)
Centre Penitenciari de Joves de Barcelonat Un dels ltims treballs
realitzats pel Laboratori de Creaci Audiovisual s el curtmetratrge
Una i tres llenges. Aquest curtmetratge va sorgir de la convocatria
dels premis Llanterna Digital de la Coordinadora de Serveis
Lingstics de Lleida. El Laboratori va guanyar ledici de 2013 amb el
curtmetratge Fbrica. Aquest any, amb Una i tres llenges presenten
una reflexi sobre ls de la llengua i les dificultats de comunicaci
des de tres punts de vista diferents, amb tres narratives que
acaben convergint en la mateixa llengua.