A prop del centre de Catalunya, a poc més de cent quilòmetres de Barcelona,

Solsona és una petita ciutat de pedra vella, tradicions i cultura artesanal.

Qui hi posa els peus queda seduït per la pau dels seus carrers, els

edificis solemnes i els plaers d’una gastronomia lligada a la terra.

L’embolcall, un entorn natural que va des de les serres imponents del nord

fins al paisatge suau del sud…

La ciudad de Cataluña con más gigantes y bestiario popular por metro cuadrado En el calendario festivo destacan dos fiestas muy diferentes entre sí, el Carnaval, a final de invierno, con juerga continua, y la Fiesta Ma-yor, entre el 7 y 11 de septiembre, solemne.

El Carnaval de Solsona, declarado fiesta de interés turístico nacional, se adueña de las calles durante una semana. Unos gigantes dan tortazos al rodar con sus brazos móviles y los disfraces se sustituyen por batas de colores que visten las comparsas.

La Fiesta Mayor, reconocida como fiesta patrimonial de interés nacional, se remonta al siglo XVII, cuando la Virgen del Claustre fue proclamada patrona de la ciudad. Siguiendo un protocolo estricto, salen a bailar unos gi-gantes que recuerdan las figuras de la estatua-ria barroca. El Drac (dragón) inmemorial, de una belleza enigmática y amenazadora, es el mismo que danzaba hace tres siglos.

En el calendari festiu destaquen dues festes que no podrien ser més diferents, el Carnaval, a la fi de l’hivern, amb gresca contínua, i la Fes-ta Major, entre el 7 i l’11 de setembre, d’una solemnitat rigorosament pautada.

El Carnaval de Solsona, declarat festa d’in-terès turístic nacional, és segurament un dels més disbauxats del país. Durant una setmana es fan amos i senyors dels carrers els «gegants bojos» que giravolten i amb els seus braços mò-bils clavant mastegots als més desprevinguts. I les populars disfresses aquí es substitueixen per bates de colors que duen les comparses.

Els amants de l’ordre i l’elegància tindran la Festa Major, reconeguda com a festa patri-monial d’interès nacional, és una cerimònia que es remunta al segle disset, quan la Mare de Déu del Claustre va ser proclamada patrona de la ciutat. Seguint un protocol estricte, sur-ten a ballar uns gegants solemnes que tenen una retirada amb les figures de l’estatuària barroca. Un d’ells, el Drac immemorial, d’una bellesa enigmàtica i amenaçadora encara és el mateix que dansava fa tres-cents anys.

La ciutat de Catalunya amb més gegants i bestiari popular per metre quadrat

CA | ES

una experiencia gigante

Cerca del centro de Cataluña, a poco más de cien kilómetros de Barcelona, Solsona es una pequeña ciudad llena de historia,

de tradiciones i de cultura artesanal. Quién pisa sus calles queda seducido por la paz,

por los edificios solemnes y los placeres de una gastronomía ligada a la tierra. Todo

ello envuelto por un entorno natural que va des de las sierras imponentes del norte

hasta el paisaje suave del sur…

SOLSONA

LA SEU D’URGELL

MANRESA

BIOSCAGUISSONA

TÀRREGA

MONTBLANC

VIC

BARCELONALLEIDA

TARRAGONA

IGUALADA

GIRONA

Diversitat d’oferta en visites guiades. Deixa’t portar!

Diversidad de oferta de visitas guiadas. ¡Déjate llevar!

• Mercat setmanal: divendres • Gener: els tres tombs per Sant Antoni • Febrer: Carnaval• Març: fira del Trumfo i de la Tòfona • Pasqua: caramelles • Maig: fira de Sant Isidre • Corpus• Estiu: AIMS Festival i altres concerts • Setembre: Festa Major• Octubre: fira del Bolet i el Boletaire• Desembre: fira del Tió

• Mercado semanal: viernes• Enero: “els tres tombs” por San Antonio • Febrero: Carnaval• Marzo: feria del Trumfo (patata) y de la Trufa • Pascua: caramelles • Mayo: feria de San Isidro • Corpus• Verano: AIMS Festival y conciertos • Septiembre: Fiesta Mayor• Octubre: feria de la Seta del Solsonés • Diciembre: feria del Tió

DISSENY i MAPES: MHÀ, estudi gràficDL: L-538-2018IL·LUSTRACIONS DEL MAPA: Helena RoviraIL.LUSTRACIONS POU / CASA ARTESANA: F.RiartFOTOGRAFIES: X. Bertolín, L. Freixes, A. Gangolells, M. Herreros, J.M. Moscoso, Museu D.C., V. Pallarès, T. Pià, M. Ramonet, Resol, H. Rovira, E. Sabata, J.A. Sanguinetti, M. Trilla.

AUDIO GUIDECA | ES | FR | EN | DE

solsonaturisme.com

Un vast entorn natural i patrimonial

També podeu visitar l’emblemàtic Castellvell –element arquitectònic indissociable del perfil solsoní–, des d’on podreu contemplar la millor panoràmica de la ciutat; la cripta romànica i el cementiri modernista d’Olius; passejar a peu o amb bicicleta fins al parc de la Mare de la Font, un espai natural pensat per a tota la fa-mília, o resseguir les rutes senyalitzades per l’entorn rural. Descarregueu-vos-les de l’apar-tat de rutes a solsonaturisme.com.

Gaudeix de les experiències que ofereixen empreses locals: caiacs, barranquisme, esquí, golf, rutes a peu, amb BTT o a cavall per pa-ratges de naturalesa intacta, conèixer la fau-na autòctona del prepirineu, visites guiades, rutes prehistòriques, gastronomia local i un ampli ventall de possibilitats us conviden a descobrir el SOLSONÈS.

Un vasto entorno natural También podéis visitar el emblemático Cas-tellvell -elemento arquitectónico indisoci-able del perfil de Solsona-, desde donde podréis contemplar la mejor panorámica de la ciudad; la cripta románica y el cemente-rio modernista de Olius; pasear a pie o en bicicleta hasta el parque de la Mare de la Font, un espacio natural pensado para toda la familia, o seguir las rutas señalizadas por el entorno rural. Se pueden descargar del apartado de rutas en solsonaturisme.com.

Disfruta de las experiencias que ofrecen empresas locales: kayaks, barranquismo, es-quí, golf, rutas a pié, en BTT o a caballo por parajes de naturaleza intacta, conocer la fauna autóctona del Pirineo, visitas guiadas, rutas prehistóricas, gastronomía local y un amplio abanico de posibilidades os invitan a descubrir nuestro territorio.

www.turismesolsones.com

Oficina de turisme, Centre d’interpretació turística del Solsonès i espai del ganivet.

Oficina turismo, Cen-tro de interpretación turística del Solsonés y espacio del cuchillo.

Tel. 973 48 23 10 - Ctra. Bassella, 1.10-13 h - 16-19 h: dilluns a dissabte / lunes a sábado10-13 h: diumenges i festius / domingos y festivos

Pou de Gel. Planta circu-lar coberta amb cúpula, on s’emmagatzemava el glaç del riu o de neu compactada durant els mesos més freds i es co-mercialitzava entre l’abril i l’octubre. S’utilitzà des del segle XVII al XIX.

Poza de Hielo. Planta circular cubierta con una cúpula, donde se almacenaba el hielo del río o de nieve compactada durante los meses de frío y se comercializaba desde abril hasta octubre. Se utilizó desde el siglo XVII hasta el XIX.

11-13 h i 17-19 h: dissabtes / sábados11-13 h: diumenges, festius / domingos, festivos· Setmana Santa, ponts i estiu: consultar web Semana Santa, verano y puentes: consultar web· Visita guiada: 12.30 i 18.30 h (diss). Grups: concertar Visita guiada: 12.30 y 18.30 h (sáb) Grupos: concertar

Portal del Pont. Algu-nes restes de les prime-res muralles queden en peu així com les tres tor-res al Vall Calent. S’acce-dia al recinte emmurallat pels portals i al capves-pre tancaven les portes de fusta. Actualment

se’n conserven tres. El portal del Pont (acabat l’any 1805) es va convertir en l’entrada principal després de construir-se el pont de pedra de dotze arcades a finals s. XVIII i destruït el 1939.

Portal del Puente. Quedan en pie algunos restos de las primeras murallas así como tres de sus torres en el Vall Calent. Se accedía al recinto amurallado a través de los portales que se cerraban cada noche con puertas de madera. Hoy sólo se conservan tres. Después de construirse el puente de piedra con doce arcadas (finales del s. XVIII y derruido el 1939), este Portal (terminado en 1805) se convirtió en la entra-da principal a la ciudad.

Catedral. De l‘església romànica (1070-1163) es conserven notables testi-monis com els tres absis, el campanar, el claustre, el celler i el menjador dels canonges. La ca-tedral actual és d’estil gòtic, construïda entre

els segles XIII i XVII. A la dreta del transsepte hi ha la capella de la marededéu del Claustre, del s. XII, una de les escultures més importants del romànic català. La porta exterior de la plaça de l’Església és neoclàssica (1780) amb un relleu de sant Agustí en èxtasi. A la plaça de Palau hi ha la façana barroca de l’Assumpció (1769).Catedral. De la iglesia románica (1070-1163) se conservan notables testigos cómo los tres ábsides, el campanario, el claustro, la bodega y el comedor de los canónigos. La catedral actual es de estilo gótico, construida entre los siglos XIII y XVII. A la derecha del crucero está la capilla de la Virgen del Claustre, del s. XII, una de las esculturas más im-portantes del románico catalán. La puerta exterior de la plaza de la Iglesia es neoclásica (1780) con un relieve de San Agustín en éxtasis. La fachada de la plaza de Palau es barroca con un relieve de la Asunción (1769).

9-13 - 16-20 h: dilluns a dissabte / lunes a sábado9-13 - 16-18 h: diumenge, festius / domingo, festivos

Font de l’Església. Una de les fonts gòtiques del s. XV existents a la ciutat.

Fuente de la Iglesia. Es una de las tres fuentes góticas del s. XV que hay en la ciudad.

Palau Episcopal. Cons-truït pel bisbe Lasala al s. XVIII. La seva façana principal, junt amb la del Palau de la Virreina de Barcelona són els exem-ples més destacats del neoclàssic català.El Museu, ubicat dins de palau, és un dels primers museus diocesans de Catalunya amb sales de-dicades a la prehistòria, importants col·leccions del romànic, gòtic, renai-xement i barroc, així com

un espai destinat a les escultures de sal, de les mines de Cardona.

Palacio Episcopal. Construido por el obispo Lasala durante el s. XVIII. Su fachada principal, junto con la del Palacio de la Virreina de Barcelona, son los ejem-plos más destacados del neoclásico catalán.El Museo, dentro del palacio, es uno de los primeros museos diocesanos de Cataluña con salas dedicadas a la prehistoria, importantes colecciones del románi-co, gótico, renacimiento, barroco y un espacio dedica-do a esculturas de sal de las minas de Cardona.

Tel. 973 48 21 01· 16/03-14/12 11-18.30 h: dime. a diss./ mié. a sáb. Juliol i agost: obert també el dimarts Julio y agosto: abierto también martes · 15/12-15/03 11-17 h: div., dissabte / vier., sábado 11-14 h: diumenge, festius / domingo, festivos

Restes museïtzades del fossat i la muralla medievals en el pati privat del Palau Episco-pal. Es mostra com era el fossat que en el s. XIV, ple d’aigua, defensava el recinte emmurallat. Es tracta d’un vall de 4 m

de profunditat excavat a la roca natural, amb la fun-ció de protegir d’atacs enemics. S’hi pot veure també vestigis d’un clar exemple de les fortificacions que va fer aixecar Ramon Folc X, vescomte de Cardona. Restos museizados del foso y la muralla me-dievales en el patio privado del Palacio Episcopal. Se muestra cómo era el foso que, lleno de agua, el s. XIV defendía el recinto amurallado. Se trata de un valle de 4 m de profundidad, excavado en la roca natural, que tenía la función de proteger a la pobla-ción de ataques enemigos. Se puede ver vestigios de un claro ejemplo de las fortificaciones que hizo levantar Ramon Folc X, vizconde de Cardona.

Plaça Major. Plaça por-xada on se celebren les festes més importants, com el Corpus, la Festa Major i el Carnaval, a més del mercat setma-nal. Al núm. 5 hi ha Ca l’Aguilar, casa senyorial de successives dinasties

de mercaders i nobles, i on va néixer la mare de Gas-par de Portolà, descobridor de Califòrnia. Plaza Mayor. Plaza porticada donde se celebran las fiestas más importantes como el Corpus, la Fiesta Mayor y el Carnaval, además del mercado semanal. En el núm. 5 está la casa Aguilar, casa señorial de sucesivas dinastías de mercaderes y nobles, donde nació la madre de Gaspar de Portolà, descubridor de California.

Torre de les Hores. Da-tada d’abans del 1500, la torre tenia una campana per tocar a foc i some-tent i una altra per al rellotge que avui encara toca les hores. En un racó d’aquest campanar s’hi “penja el ruc” per Carna-val, costum que recorda la llegenda que ha donat el renom de ”mata-rucs” als solsonins.Torre de las horas. Fe-chada con anterioridad al 1500, la torre tenía una campana para tocar

a fuego y para movilizar al pueblo en caso de ata-que y otra que hoy en día aún marca las horas. Cada año durante el Carnaval se “cuelga el burro” de cartón, costumbre que recuerda la leyenda que ha dado el sobrenombre de “matarucs” (mata burros) a los habitantes de Solsona.

Plaça de Sant Joan. Al mig de la plaça hi ha la font del s. XV, antiga-ment anomenada font Major. La capella situada a sobre és dedicada a sant Joan (s. XVIII). S’hi pot veure una placa amb la poesia “Record de Sol-sona” del poeta Josep M.

de Sagarra. Al núm. 1 s’hi ubica Cal Cabanes, casa pairal d’una de les principals famílies de Solsona. Plaza de Sant Joan. En medio se encuentra una fuente del s. XV, antiguamente llamada fuente ma-yor. La capilla situada encima está dedicada a San Juan (s. XVIII). En su parte posterior hay una placa con el poema “Record de Solsona”, del poeta cata-lán Josep M. de Sagarra. En el núm. 1 está Cal Ca-banes, casa solariega de una de las más importantes familias de Solsona.

Casa natal del pin-tor Francesc Ribalta (1565-1628) al núm. 18. Aquest artista fou el precursor del tene-brisme barroc, estil que triomfaria de la mà de pintors com Velázquez i Zurbarán.

Casa natal del pintor Francesc Ribalta (1565-1628), en el núm.18. Artista precursor del tenebris-mo barroco, estilo que triunfó con pintores como Velázquez y Zurbarán.

1 4

7

9 Casa Morató. Edifici d’arquitectura poc usual a la ciutat, situat al núm. 19. Casa d’una nissaga d’escultors del segle XVIII. Carles Morató hi va establir el seu taller. Fou autor de diversos retaules i escultures arreu de Catalunya, en-tre els quals destaca el retaule major del san-tuari del Miracle, una de les obres més cons-pícues de l’art barroc català. Es va rehabilitar l’edifici per acollir-hi la biblioteca i recuperar

una antiga plaça medieval per on s’hi accedeix.

Casa Morató. En el núm.19 se levanta un edificio de arquitectura poco usual en la ciudad, es la casa de los Morató, linaje de escultores del s. XVIII. Car-les Morató instaló su taller en Solsona. Fue autor de varios retablos y esculturas en Cataluña, entre los que destaca el retablo mayor del santuario del Miracle, una de las obras más conspicuas del arte barroco catalán. Recientemente, se ha rehabilitado el edificio para acoger la biblioteca y recuperar una antigua plaza medieval por donde se accede.

Ajuntament. Edifici de construcció sòbria, de pedra picada, de princi-pis del s. XVI. A la façana hi ha l’escut de la ciutat i el del mercader Puigde-pons, que el va construir. Un dels carrers que flan-quegen l’edifici consis-

torial és el de Sant Pau, llegat de l’antic barri jueu.

Ayuntamiento. Edificio de construcción sobria, de piedra labrada, de principios del siglo XVI. En la fa-chada hay el escudo de la ciudad y el del mercader Puigdepons, que construyó el edificio. Una de las calles que flanquean el edificio consistorial es la de Sant Pau, legado del antiguo barrio judío.

Portal del Castell. El primer castell de Solso-na era a tocar d’aquest portal. Els senyors feien la seva primera entrada per aquí, solemnement, però abans havien de jurar que guardarien els privilegis i costums de

la població. En fou l’entrada principal fins al s. XVIII.

Portal del Castillo. El primer castillo de Solsona se encontraba justo al lado de este portal. Los señores hacían solemnemente su primera entrada por este portal, pero antes tenían que jurar que guardarían los privilegios y costumbres de la ciudad. Entrada principal hasta el siglo XVIII.

Safareigs. Des d’antic existia una bassa vora el portal del Castell, fora muralles, que les dones feien servir per rentar. L’any 1779 es va restau-rar i se li va donar forma de rentador.

Lavaderos. Ya antiguamente existía una balsa al lado del portal del Castillo, fuera murallas, que las mujeres utilizaban para lavar. En el año 1779 se res-tauró y se le dio forma de lavadero.

Torre del Vall Fred. Restes d’una torre se-micircular del segle XIV aparegudes durant unes obres l’any 2009. Es pot veure la planta de la torre traçada en el pavi-ment. Es calcula que hi hauria una dotzena de

construccions com aquesta al llarg de la muralla.Torre del Vall Fred. Restos de una torre semicircu-lar del s. XIV aparecidos el año 2009 durante unas obras. Se puede ver la planta de la torre trazada en el pavimento. Se calcula que habría una docena de construcciones como ésta a lo largo de la muralla.

Plaça de Sant Isidre - Font del Castell. Font gòtica del segle XV que antigament subminis-trava l’aigua al castell.Plaza de Sant Isidre - Fuente del Castillo. Fuente gótica del siglo XV que antiguamente

suministraba agua al castillo.

Portal de Llobera. Segle XIV. A sobre, la capella de santa Anna, patrona dels Llobera.Portal de Llobera. Siglo XIV. Encima, la capilla de santa Ana, patrona de los Llobera.

El carrer de Llobera, que va manllevar el nom de la prestigiosa nissaga dels Llobera –documen-tada des de l’edat mitja-na–, presenta diverses cases de mercaders fetes de pedra picada, adornades amb caps de

biga treballats a les barbacanes i amb balconades de forja. A on hi ha la plaça de Sant Pere hi havia l’antic hospital dels pobres. Al núm. 31, s’hi troba la casa d’August Font, arquitecte oriünd de Solsona, que conserva uns esgrafiats modernistes.La calle de Llobera, debe su nombre al linaje de los Llobera, aún conserva casas de mercaderes construidas con piedra labrada, adornadas con ca-bezas de viga trabajadas bajo aleros y balcones de forja. Donde hay la plaza de Sant Pere hubo el antiguo hospital de los pobres. En el núm. 31 se en-cuentra la casa de August Font, arquitecto oriundo de Solsona, que conserva esgrafiados modernistas.

Palau Llobera. Edifici d’estil gòtic de la prime-ra meitat del segle XV ubicat al carrer dels Do-minics. Francesca de Llo-bera, filla de mercaders, en el seu testament, redactat l’any 1411, va deixar el seu llegat per a

la construcció d’un hospital de pobres. Aquest edifici ha servit successivament d’hospital, de col·legi de dominics, d’universitat literària, de seminari, d’esco-les parroquials i, actualment, és la seu del Consell Comarcal del Solsonès.

Palacio Llobera. Edificio de estilo gótico de la pri-mera mitad del siglo XV situado a la calle Dominics. Francesca de Llobera, hija de mercaderes, dejó en su testamento (redactado en el año 1411) su lega-do para que construyeran un hospital de pobres. A lo largo de los años, este edificio ha sido un hos-pital, colegio de dominicos, universidad literaria, seminario, escuelas parroquiales y actualmente es la sede del Consell Comarcal del Solsonés.

Quarto dels Gegants. Al núm. 37 s’hi troba l’espai que, almenys des del 1710, ha aixo-plugat la major part de la manifestació gegan-tera del Corpus i la Fes-ta Major, amb orígens en el Corpus medieval.

Conserva tota la comparseria i n’explica l’evolució.

El Quarto de los Gigantes. En el núm. 37 se en-cuentra el espacio que, al menos desde el 1710, ha cobijado la mayor parte de la manifestación de gi-gantes del Corpus y la Fiesta Mayor, con orígenes en el Corpus medieval. El Quarto conserva toda la comparsería y explica la evolución de la fiesta.

Dissabtes visita guiada, inici: oficina de turismeSábados visita guiada, inicio: oficina de turismo

Casa artesana del se-gle XIV, al núm. 46B, reconvertida en un petit hotel de confort respec-tant les parets de pedra, els forjats de fusta i els arcs medievals.

Casa artesana del si-glo XIV, al núm. 46B, reconvertida en un pequeño hotel de confort respetando las paredes de piedra, los forjados de madera y los arcos medievales.

Restes museïtzades d’una casa artesana del s. XIV, al núm. 45. En el decurs dels anys 2005 i 2006 van sortir a la llum les restes de qua-tre construccions destru-ïdes durant les guerres carlines. Es van docu-mentar i actualment es

conserven les restes d’un celler medieval amb els elements estructurals per emmagatzemar el vi.

Restos museizados de una casa artesana del s. XIV, En el núm. 45. En los años 2005 y 2006 sa-lieron a la luz los restos de cuatro construcciones destruidas durante las guerras carlistas. Se docu-mentaron y actualmente se conservan los restos de una bodega medieval con los elementos estructura-les para almacenar el vino.

Modernisme. Solsona manté diversos edificis modernistes adients a una arquitectura civil popular. L’Hotel Sant Roc, construït el 1929, és un dels més relle-vants. Les obres les di-rigí l’arquitecte Bernardí

Martorell, autor també del cementiri d’Olius.

Modernismo. Solsona mantiene varios edificios de época modernista adecuados a una arquitectura ci-vil popular. El Hotel Sant Roc, construido en el año 1929, es uno de los más relevantes. Las obras de construcción fueron dirigidas por Bernardí Marto-rell, autor también del cementerio de Olius.

12

13

14

15

18

19

21

23

24

20

16

17

10

11

8

5

6

6

2

3

22