Març de 2014
Característiques de la demarcació, anàlisi d’impactes
i pressions de l’activitat humana, i anàlisi econòmica de
l’ús de l’aigua a les masses d’aigua del districte de conca
fluvial de Catalunya Document IMPRESS 2013
INDEX
Introducció ..................................................................................................................................... 1
1. Masses d’aigua de la demarcació ......................................................................................... 7
1.1. Masses d’aigua subterrània .......................................................................................... 9
1.2. Masses d’aigua superficials ........................................................................................ 12
1.2.1. Masses d’aigua fortament modificades ............................................................... 12
1.2.2. Tipologia de les masses d’aigua ......................................................................... 14
1.3. Possibles modificacions de masses d’aigua ............................................................... 15
2. Estat de les masses d’aigua ................................................................................................ 19
2.1. Aigües subterrànies ..................................................................................................... 20
2.1.1. Estat quantitatiu ................................................................................................... 20
2.1.2. Estat químic ......................................................................................................... 22
2.1.3. Estat general ....................................................................................................... 25
2.2. Rius ............................................................................................................................. 26
2.2.1. Estat ecològic ...................................................................................................... 26
2.2.2. Estat químic ......................................................................................................... 28
2.2.3. Estat general ....................................................................................................... 29
2.3. Embassaments ............................................................................................................ 30
2.3.1. Potencial ecològic ................................................................................................ 30
2.3.2. Estat químic ......................................................................................................... 31
2.3.3. Estat general ....................................................................................................... 32
2.4. Zones humides i estanys ............................................................................................. 33
2.4.1. Estat ecològic ...................................................................................................... 33
2.4.2. Estat químic ......................................................................................................... 34
2.4.3. Estat general ....................................................................................................... 35
2.5. Aigües costaneres ....................................................................................................... 36
2.5.1. Estat ecològic ...................................................................................................... 37
2.5.2. Estat químic ......................................................................................................... 39
2.5.3. Estat general ....................................................................................................... 40
3. Grau de compliment dels objectius de la planificació ......................................................... 45
3.1. Valoració del compliment dels objectius de la planificació ......................................... 48
3.1.1. Aigües subterrànies ............................................................................................. 49
3.1.2. Rius...................................................................................................................... 49
3.1.3. Embassaments .................................................................................................... 50
3.1.4. Zones humides i estanys ..................................................................................... 51
3.1.5. Aigües costaneres ............................................................................................... 51
3.2. Valoració del deteriorament i la millora del medi ........................................................ 52
4. Anàlisi d’impactes sobre les masses d’aigua ...................................................................... 57
4.1. Valoració dels impactes .............................................................................................. 59
5. Anàlisi de pressions............................................................................................................. 63
6. Identificació de problemes i masses d’aigua afectades ...................................................... 71
7. Anàlisi econòmica dels serveis de l’aigua ........................................................................... 81
7.1. Els costos del cicle de l’aigua ...................................................................................... 82
7.1.1. Els costos per naturalesa: financers i cost ambiental ......................................... 82
7.1.2. Els costos per serveis.......................................................................................... 82
7.1.3. Els costos per usos ............................................................................................. 84
7.2. Els ingressos del cicle de l’aigua ................................................................................. 85
7.2.1. Instruments de recuperació de costos ................................................................ 85
7.2.2. Els ingressos per agents i per serveis ................................................................. 93
7.2.3. Els ingressos per usos ........................................................................................ 93
7.3. La recuperació de costos dins del cicle de l’aigua ...................................................... 94
7.3.1. Percentatge de recuperació de costos per usos ................................................. 95
7.4. Conclusions ................................................................................................................. 96
INDEX ANNEXOS
Annex 1. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de bon estat l’any 2015 i que actualment
l’estan complint
Annex 2. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de bon estat l’any 2015 i que actualment no
l’estan complint
Annex 3. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de bon estat l’any 2015 i de les que
actualment manquen dades sobre el seu estat
Annex 4. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de compliment posterior a 2015 i que
manquen dades sobre el seu estat
Annex 5. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de compliment posterior a 2015 i de les que
manquen dades sobre el seu estat
Annex 6. Llistat de masses d’aigua amb objectiu de compliment posterior a 2015 i que
actualment estan en bon estat
Annex 7. Fitxes de les pressions analitzades
Annex 8. Pressions identificades per massa d’aigua
Annex 9. Taula de combinacions pressió - impacte
Annex 10. Fitxes de problemàtiques
Annex 11. Masses d’aigua per a cada problemàtica
ÍNDEX DE MAPES
Mapa 1. Àmbit territorial del DCFC. S’inclouen les masses d’aigua subterrànies 29, 30 i 31 (situades fora
de l’àmbit de delimitació superficial del DCFC) que formen part de la unitat hidrogeològica compartida Baix
Ebre-Montsià, d’acord amb el Decret 31/2009). ........................................................................................... 7
Mapa 2. Mapa dels aqüífers del DCFC ......................................................................................................... 9
Mapa 3. Delimitació de les masses d’aigua subterrània del DCFC. El número indica el codi de la massa 10
Mapa 4. Masses d’aigua designades com a fortament modificades. .......................................................... 13
Mapa 5. Estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània ..................................................................... 20
Mapa 6. Estat químic de les masses d’aigua subterrània ........................................................................... 22
Mapa 7. Estat general de les masses d’aigua subterrània ......................................................................... 25
Mapa 8. Estat ecològic de les masses d’aigua rius .................................................................................... 27
Mapa 9. Estat químic de les masses d’aigua rius ....................................................................................... 28
Mapa 10. Estat general de les masses d’aigua rius .................................................................................... 29
Mapa 11. Potencial ecològic de les masses d’aigua embassaments ......................................................... 30
Mapa 12. Estat químic de les masses d’aigua embassaments .................................................................. 31
Mapa 13. Estat general de les masses d’aigua embassaments ................................................................. 32
Mapa 14. Estat ecològic de les masses d’aigua zones humides i estanys ................................................. 34
Mapa 15. Estat químic de les masses d’aigua zones humides i estanys .................................................... 35
Mapa 16. Estat general de les masses d’aigua zones humides i estanys .................................................. 36
Mapa 17. Estat ecològic de les masses d’aigua costaneres ....................................................................... 37
Mapa 18. Estat químic de les masses d’aigua costaneres ........................................................................ 40
Mapa 19. Estat general de les masses d’aigua costaneres ........................................................................ 41
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1. Nombre de masses d’aigua del DCFC per a cada una de les categories de massa d'aigua
establertes a la DMA d’acord amb el Pla de gestió (Decret 188/2010, de 23 de novembre). ....................... 8
Taula 2. Nombre de masses d’aigua del DCFC per a cada una de les categories de massa d'aigua
establertes d’acord amb la diagnosi del seu estat. ....................................................................................... 8
Taula 3. Tipologia de les masses d’aigua subterrània de Catalunya .......................................................... 11
Taula 4. Caracterització de les masses d’aigua superficial al DCFC: nombre de masses d'aigua
corresponent a cada categoria. Per a la categoria de masses d'aigua fortament modificades s'especifica
quantes s'han designat a partir de les altres categories (rius, estanys, aigües de transició i aigües
costaneres). S’estableix també el percentatge de masses d’aigua fortament modificades sobre el total dins
de cada categoria. ...................................................................................................................................... 13
Taula 5. Categoria i tipus de masses d’aigua superficials al DCFC ........................................................... 14
Taula 6. Proposta de revisió en la delimitació i/o caracterització de les masses d’aigua assignades al
DCFC segons el Decret 188/2010. Proposta per tenir en compte en la revisió del PGDCFC per al període
2015-2021. .................................................................................................................................................. 15
Taula 7. Estat de les masses d’aigua per a cada categoria (període 2007-2012) ...................................... 19
Taula 8. Estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània ..................................................................... 21
Taula 9. Llista de contaminants que afecten a cada una de les masses d’aigua subterrànies ................... 24
Taula 10. Estat químic de les masses d’aigua subterrània ......................................................................... 25
Taula 11. Estat general de les masses d’aigua subterrània ....................................................................... 26
Taula 12. Estat ecològic de les masses d’aigua rius .................................................................................. 27
Taula 13. Estat ecològic de les masses d’aigua rius segons diverses qualitats. ........................................ 28
Taula 14. Estat químic de les masses d’aigua rius ..................................................................................... 29
Taula 15. Estat general de les masses d’aigua rius ................................................................................... 30
Taula 16. Potencial ecològic de les masses d’aigua embassaments ......................................................... 31
Taula 17. Estat químic de les masses d’aigua embassaments .................................................................. 31
Taula 18. Estat general de les masses d’aigua embassaments ................................................................. 33
Taula 19. Estat ecològic de les masses d’aigua zones humides i estanys ................................................. 34
Taula 20. Estat químic de les masses d’aigua zones humides i estanys ................................................... 35
Taula 21. Estat general de les masses d’aigua zones humides i estanys .................................................. 36
Taula 22. Estat ecològic de les masses d’aigua costaneres ...................................................................... 37
Taula 23. Estat químic de les masses d’aigua costaneres ......................................................................... 40
Taula 24. Estat general de les masses d’aigua costaneres ........................................................................ 41
Taula 25. Compliment al 2012 (dades 2007-2012) dels objectius generals de qualitat, i comparació amb
els objectius de la planificació establerts al PGDCFC per al 2015.............................................................. 48
Taula 26. Nombre de masses d’aigua subterrània que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o
més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la
diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). ................................................................................................. 49
Taula 27. Nombre de masses d’aigua rius que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o més
endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la
diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han
classificat en “bon estat” o bé “inferior a bo”. .............................................................................................. 50
Taula 28. Nombre de masses d’aigua embassaments que es va planificar que assolirien el bon estat al
2015 o més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades
segons la diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo”
s’han classificat en “bon estat” o bé “inferior a bo”...................................................................................... 50
Taula 29. Nombre de masses d’aigua estanys i zones humides que es va planificar que assolirien el bon
estat al 2015 o més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua
classificades segons la diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria
“proper a bo” s’han classificat en “bon estat” o bé “inferior a bo”. ............................................................... 51
Taula 30. Nombre de masses d’aigua costaneres que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o
més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la
diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han
classificat en “bon estat” o bé “inferior a bo”. .............................................................................................. 52
Taula 31. Masses d’aigua que al 2009 (dades 2007-2008) es van classificar amb bon estat al PGDCFC, i
actualment (al 2012) incompleixen el bon estat, i principals motius del deteriorament. .............................. 53
Taula 32. Masses d’aigua que al 2009 (dades 2007-2008) es van classificar amb estat inferior a bo al
PGDCFC, i que actualment (a 2012) compleixen el bon estat. ................................................................... 53
Taula 33. Compliment al 2012 (dades 2007-2012) dels objectius generals de qualitat, i comparació amb
els objectius de la planificació establerts al PGDCFC per al 2015.............................................................. 54
Taula 34. Descripció de les tipologies d’impacte ........................................................................................ 57
Taula 35. Descripció de les categories de grau d’impacte ......................................................................... 58
Taula 36. Nombre de masses d’aigua en les què s’ha detectat algun tipus d’impacte, per categories i en
total ............................................................................................................................................................. 59
Taula 37. Classificació del nombre de masses d’aigua segons el grau d’impacte, per a cada categoria ... 60
Taula 38. Llistat de pressions analitzades per cada categoria de massa d’aigua ...................................... 63
Taula 39. Classificació del grau de pressió ................................................................................................ 65
Taula 40. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Aigües subterrànies ............... 66
Taula 41. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Rius ........................................ 66
Taula 42. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Embassaments ...................... 67
Taula 43. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Zones humides i estanys ....... 67
Taula 44. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Aigües costaneres ................. 68
Taula 45. Llistat de problemàtiques identificades al DCFC ........................................................................ 71
Taula 46. Classificació del grau de certesa en la identificació d’una problemàtica .................................... 72
Taula 47. Nombre de masses d’aigua afectades per cada problemàtica (comprovada, probable o en risc)
per cada categoria de massa d’aigua i en el total de masses d’aigua del DCFC. ...................................... 73
Taula 48. Costos dels serveis d’abastament. Dades en milions d’euros .................................................... 83
Taula 49. Costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials. Dades en milions
d’euros ........................................................................................................................................................ 84
Taula 50. Trams de consum i tipus aplicables del cànon de l’aigua per a usos domèstics ........................ 86
Taula 51. Ingressos per serveis de l'aigua. Dades en milions d'euros. ...................................................... 93
Taula 52. Ingressos per usos de l’aigua. Dades en milions d’euros .......................................................... 94
Taula 53. Balanç recuperació total de costos ............................................................................................. 95
Taula 54. Balanç recuperació de costos per usos ...................................................................................... 95
ÍNDEX FIGURES
Figura 1. Qualitat biològica dels diferents indicadors ................................................................................. 38
Figura 2. Grau de compliment dels objectius de la planificació per categoria i el total de masses d’aigua
del DCFC. Es mostra la diagnosi realitzada al Pla de gestió a 2009, l’actual diagnosi (a 2012), i els
objectius de planificació a 2015. ................................................................................................................. 46
Figura 3. Costos dels serveis d’abastament. Dades en milions d’euros .................................................... 83
Figura 4. Costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials. Dades en milions
d’euros ........................................................................................................................................................ 84
Figura 5. Costos per usos. Dades en milions d’euros ................................................................................ 84
Figura 6. Ingressos per serveis de l’aigua. Dades en milions d’euros ....................................................... 93
Figura 7. Ingressos per usos de l’aigua. Dades en milions d’euros .......................................................... 94
Figura 8. Balanç recuperació total de costos ............................................................................................. 95
Figura 9. Balanç recuperació de costos per usos ...................................................................................... 96
INTRODUCCIÓ
1 Document IMPRESS 2013
INTRODUCCIÓ
El present document: “Característiques de la demarcació, anàlisi d’impactes i
pressions de l’activitat humana, i anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua a les masses
d’aigua del districte de conca fluvial de Catalunya”, conegut també amb el nom
d’“IMPRESS”, d’acord amb la nomenclatura emprada per la Comissió Europea, dóna
resposta a l’article 5 del reglament de la planificació hidrològica a Catalunya, aprovat
per Decret 380/2006, de 10 d’octubre. Els estudis previs de caracterització de la
demarcació hidrogràfica, l’anàlisi de les pressions i impactes i risc de no assolir els
objectius ambientals a les masses d’aigua, i l’anàlisi econòmica dels costos del servei
de l’aigua i grau de recuperació d’aquest (el que coneixem com a document
IMPRESS), és un element de coneixement essencial previ a la redacció i revisió dels
plans de gestió, o plans hidrològics, de les demarcacions hidrogràfiques. La Directiva
2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre del 2000, per la qual
s’estableix un marc comunitari d’actuació a l’àmbit de la política d’aigües (DMA),
estableix en el seu article 5, la necessitat d’elaborar aquests estudis per afrontar amb
garanties i coneixement la redacció de les principals mesures que caldrà treballar i
analitzar, i els instruments tarifaris o estratègia a seguir en la recuperació de costos i
l’aplicació del principi de “qui contamina paga”, dins del procés de redacció del
Programa de mesures i la revisió del Pla de gestió del districte de conca fluvial de
Catalunya (en endavant PGDCFC).
El requeriment d’elaborar els estudis previs de caracterització de la demarcació, anàlisi
de pressions i impactes, i l’anàlisi econòmica, es recull també en el reglament de la
planificació hidrològica a nivell estatal ( aprovat per Reial decret 907/2007, de 6 de
juliol), en el seu article 78, tot i que tan sols té caràcter bàsic, i per tant aplicable al
Districte de conca fluvial de Catalunya (en endavant DCFC), el seu apartat 1 que recull
que l'estudi general sobre la demarcació hidrogràfica incorporarà una descripció
general de les característiques de la demarcació, un resum de les repercussions de
l'activitat humana sobre l'estat de les aigües superficials i de les aigües subterrànies, i
una anàlisi econòmica de l'ús de l’aigua d'acord amb el que estableix l'article 41.5 del
text refós de la Llei d'aigües, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol,
que és precisament l’objecte del present document (document IMPRESS).
Una primera versió del document IMPRESS va ser ja elaborada i posada en
coneixement del públic a l’octubre de 2005, abans de l’elaboració i redacció dels
programes de mesures i PGDCFC, aprovats posteriorment per Acord de Govern
GOV/238/2010 de 23 de novembre, i Decret 188/2010 de 23 de novembre,
respectivament. D’acord amb l’article 5.2 de la DMA, cal revisar aquest document
IMPRESS abans de finals de 2013, i posteriorment cada 6 anys, previ a les revisions
successives dels Programes de mesures i Plans de gestió de la demarcació. És per
aquesta raó, i un cop executat el Programa de seguiment i control (PSiC) per al
període 2007-2012 (aprovat per l’Acord de Govern GOV/128/2008, de 3 de juny), que
es realitza i es presenta ara (a principis de 2014) el present document:
“Característiques de la demarcació, anàlisi d’impactes i pressions de l’activitat
humana, i anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua a les masses d’aigua del districte de
conca fluvial de Catalunya” (document IMPRESS). Aquest document parteix del
precedent realitzat a l’octubre de 2005, i incorpora els resultats i la diagnosi de l’estat
de les masses d’aigua obtingudes del control i seguiment realitzat en el període 2007-
INTRODUCCIÓ
2
Document IMPRESS 2013
2012, i actualitza l’anàlisi de les pressions segons el coneixement obtingut fins al
moment. També s’actualitza l’anàlisi econòmica dels serveis de l’aigua i el seu cicle
integral, analitzant els diferents usos, i el grau de recuperació dels costos tenint en
compte tant el cost financer com l’ambiental. Així, el present document pretén
evidenciar els principals problemes ambientals i econòmics que cal tractar en la
imminent revisió del Programa de mesures i PGDCFC que s’ha de dur a terme al llarg
de 2014, per ser aprovats a finals de 2015, d’acord amb els terminis establers en la
normativa vigent.
De tota manera, cal tenir present que els estudis previs a la redacció i/o revisió dels
Programes de mesures i el Pla de gestió de la demarcació, el composen dos
documents:
d’una banda el document IMPRESS (caracterització de les masses d’aigua,
anàlisi d’impactes i pressions de l’activitat humana, i anàlisi econòmica de l’ús
de l’aigua)
i d’altra banda, l’Esquema Provisional de Temes Importants (EPTI), recollit a
l’article 14.b del Reglament de la planificació hidrològica català, document que
cal posar a disposició del públic dos anys abans de la publicació final del Pla de
gestió de la demarcació, i un any abans de la presentació de la proposta de Pla
de gestió de la demarcació, i que pretén recollir els principals temes a tractar i
analitzar en el procés de participació pública que cal realitzar durant el període
de redacció del Programa de mesures i Pla de gestió de la demarcació (durant
el 2014). És a dir, que l’EPTI s’ha de publicar també a finals de 2013-principis
de 2014, a l’igual que l’IMPRESS.
L’EPTI és un resum de l’IMPRESS preparat per afrontar els processos participatius
amb la ciutadania, i es caracteritza per usar un llenguatge planer (sense entrar en
tecnicismes ni detall). La informació en detall es troba a l’IMPRESS. L’EPTI aborda els
principals problemes i temes que cal analitzar en la redacció dels Plans de mesures i
Pla de gestió de la demarcació, en base a la informació obtinguda de l’IMPRESS.
L’anàlisi IMPRESS s’elabora en base a dades empíriques i coneixement tècnic, i en ell
s’estableixen els criteris de valoració i classificació de les masses d’aigua segons el
grau d’impacte i les pressions antròpiques que suporten, per finalment analitzar les
principals problemàtiques, i l’anàlisi de costos i recuperació d’aquests, mentre que
l’EPTI recull tota aquesta informació, la sintetitza i, juntament amb l’anàlisi dels
recursos i demandes de la demarcació, elabora l’esquema dels principals temes que
caldrà tractar i analitzar en el procés de redacció i revisió dels Programes de mesures i
el Pla de gestió de la demarcació. L’EPTI és el document que ha de permetre una
participació pública àgil i entenedora, basat en l’anàlisi tècnica més acurada que
proporciona l’IMPRESS. L’EPTI es redacta a part, i no és objecte del present
document (IMPRESS), tot i que, en essència, s’elabora a partir d’aquest.
El present document (IMPRESS 2013) s’estructura bàsicament en els següents
apartats:
1. Una anàlisi de la caracterització de la demarcació, on s’analitza el nombre i
tipologia de les masses d’aigua per a cada una de les categories (aigües
subterrànies, rius, embassaments, zones humides i estanys i aigües
costaneres).
INTRODUCCIÓ
3 Document IMPRESS 2013
2. Una anàlisi de l’estat de les masses d’aigua amb dades ambientals obtingudes
del PSiC recollides en el període 2007-2012. Aquesta diagnosi s’elabora a
través dels indicadors de qualitat i llindars o normes de qualitat ambiental
establertes al PGDCFC vigent. Les masses d’aigua es classifiquen en “bon
estat”, “mal estat”, i estat “proper a bo” en aquells casos en què hi ha certs
indicis d’alteració però que poden o no resultar en un compliment dels objectius
de la planificació.
3. Una anàlisi dels principals impactes, en els quals es valoren els diferents
elements de qualitat per a cada una de les masses d’aigua i es detecten
aquelles alteracions que poden ser indicis “poc probables”, “probables” o
“comprovats” de problemes sobre la massa d’aigua.
4. Una anàlisi de les principals pressions de l’activitat humana sobre les masses
d’aigua. Aquesta anàlisi es basa en els estudis de l’IMPRESS elaborat al 2005,
en el qual s’han triat les pressions més rellevants i/o significatives, i s’ha revisat
o actualitzat el seu càlcul amb el millor coneixement disponible fins al moment.
Les pressions es classifiquen en “nul·la”, “baixa”, “mitjana” i “alta” sobre cada
massa d’aigua en funció de l’anàlisi estandaritzat dins de cada pressió.
5. De la combinació dels principals impactes detectats i l’anàlisi de les pressions
sobre cada una de les masses d’aigua, s’ha realitzat una anàlisi de les
principals problemàtiques detectades. Aquestes problemàtiques es classifiquen
en “comprovades o molt probables” quan tant els impactes com les pressions
conflueixen i mostren clarament el problema, “probables” quan es detecten
impactes però la pressió no és clara o no es té prou coneixement en el vincle
pressió-impacte, i “en risc” quan no es detecta cap impacte rellevant però
existeix una pressió amb grau elevat, que no afecta a la massa d’aigua (per
una bona gestió del risc i/o mitigació de la pressió), o perquè no es té prou
informació de l’estat de la massa d’aigua.
6. Finalment, es realitza una anàlisi econòmica dels serveis relacionats amb
l’aigua i del cicle integral de l’aigua, separant els diferents usos i operadors que
gestionen l’aigua al DCFC. A més, s’analitza el grau de recuperació dels costos
tenint en compte tant els costos financers com els costos ambientals.
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
7 Document IMPRESS 2013
1. MASSES D’AIGUA DE LA DEMARCACIÓ
L’àmbit de la demarcació del DCFC té una extensió de 16.438 km2 i el conformen, segons
l’article 2 del Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l’àmbit territorial del
districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament de la
planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre, les conques i
subconques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià,
Francolí i Riudecanyes, i les conques de totes les rieres costaneres entre la frontera amb
França i el desguàs del riu Sénia, així com les aigües costaneres i subterrànies associades
(mapa 1).
Mapa 1. Àmbit territorial del DCFC. S’inclouen les masses d’aigua subterrànies 29, 30 i 31 (situades fora de
l’àmbit de delimitació superficial del DCFC) que formen part de la unitat hidrogeològica compartida Baix
Ebre-Montsià, d’acord amb el Decret 31/2009).
En compliment de l’article 3 de la DMA, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha delimitat el
DCFC i les masses d’aigua que el composen. Les masses d’aigua al DCFC han estat
definides al PGDCFC (Decret 188/2010, de 23 de novembre), concretament en els articles 5
i 6 de l’annex I, “Determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de
Catalunya" (taula 1).
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
8
Document IMPRESS 2013
Taula 1. Nombre de masses d’aigua del DCFC per a cada una de les categories de massa d'aigua
establertes a la DMA d’acord amb el Pla de gestió (Decret 188/2010, de 23 de novembre).
Categoria de massa d’aigua segons DMA
Masses d'aigua naturals
Masses d’aigua fortament
modificades TOTAL
Aigües subterrànies 39 - 39
Rius 192 69 (1)
261 (2)
Aigües de transició 22 3 25 (4)
Estanys 26 1 27 (3)
Aigües costaneres 28 5 33
TOTAL 307 78 385
(1) Inclou els 13 embassaments i les 56 masses d’aigua que contenen trams fluvials fortament modificats.
(2) Inclou les 248 masses d’aigua rius (192 naturals i 56 fortament modificats), més els 13 embassaments (que són
considerats a efectes de la DMA com a masses d’aigua rius fortament modificats)
(3) Inclou les 26 zones humides no litorals (sense influència marina), més l’estany de Banyoles
(4) Fa referència a les zones humides amb influència marina (llacunes litorals)
Dins d’una determinada categoria de massa d’aigua (aigües subterrànies, costaneres, rius,
etc.) hi poden haver diferències en el funcionament i estructura dels ecosistemes que
requereixin el seu agrupament de manera diferent per tal de dur a terme una correcta
aplicació del PSiC i la interpretació dels resultats. D’aquesta manera, agafant com a base les
masses d’aigua i categories establertes al PGDCFC (taula 1), s’han agrupat tenint en
compte que s’hi apliquen protocols de mostreig, tractament de dades i interpretació dels
resultats similars per valorar el seu estat, per la qual cosa, per al document de
caracterització de les masses d’aigua i anàlisi de pressions i impactes de l’activitat humana
sobre el medi, s’ha establert la següent agrupació (taula 2).
Taula 2. Nombre de masses d’aigua del DCFC per a cada una de les categories de massa d'aigua
establertes d’acord amb la diagnosi del seu estat.
Categoria de massa d’aigua definida per al control
Masses d'aigua naturals
Masses d’aigua fortament
modificades TOTAL
Aigües subterrànies 39 - 39
Rius 192 56 248
Embassaments - 13 13
Zones humides 47 (1)
4 (2)
51
Estanys 1 0 1
Aigües costaneres 28 5 33
TOTAL 307 78 385
(1) Inclou les 25 zones humides naturals no litorals (categoria “estanys” segons DMA), més les 22 zones
humides naturals litorals (de transició segons DMA).
(2) Inclou les 3 zones humides fortament modificades litorals (de transició segons DMA), més una zona
humida fortament modificada no litoral (categoria “estanys” segons DMA).
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
9 Document IMPRESS 2013
1.1. MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA
Al DCFC, les unitats d’anàlisi per procedir a la delimitació de les masses d’aigua subterrània
van ser les àrees hidrogeològiques definides pel Servei Geològic de Catalunya (SGC-ICC,
1992). Dins de cada àrea hidrogeològica es van identificar i definir els aqüífers segons la
tipologia, el grau d’explotació i les característiques hidràuliques.
Mapa 2. Mapa dels aqüífers del DCFC
En funció d’aquestes propietats i de les característiques hidroquímiques, les pressions, els
impactes i els nivells de protecció dels aqüífers detectats en aquesta primera aproximació,
es van definir els límits de les masses d’aigua. El resultat d’aquest procés va ser la
delimitació de 39 masses d’aigua subterrània al DCFC. Les 39 masses d’aigua subterrània
associades al DCFC estan definides al Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita
l’àmbit territorial del districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya i es modifica el
Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre. Tot i
que parcialment tres de les masses estan geogràficament ubicades a les conques
intercomunitàries (mapa 3), cal tenir present que en el context del funcionament
hidrogeològic gran part de l’aigua recarregada en aquest vessant acaba descarregant per
fluxos regionals profunds principalment cap a mar, la qual cosa no coincideix amb els límits
de la conca superficial. Atenent als criteris establerts a l’article 3 de la DMA, en què s’indica
que una massa d’aigua subterrània ha d’assignar-se íntegrament a una sola demarcació
hidrogràfica, que pot ser la més pròxima o la més apropiada, es justifica la seva assignació
al DCFC. Aquestes tres masses d’aigua subterrànies han estat designades com a unitat
hidrogeològica compartida amb la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre.
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
10
Document IMPRESS 2013
Mapa 3. Delimitació de les masses d’aigua subterrània del DCFC. El número indica el codi de la massa
d’aigua subterrània.
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
11 Document IMPRESS 2013
Taula 3. Tipologia de les masses d’aigua subterrània de Catalunya
NATURALESA LITOLÒGICA
TIPOLOGIA FLUX CONFINAMENT
ALTRES
CO
DI
MA
SS
A A
IGU
A
SU
BT
ER
RÀ
NIA
Detr
ític
s d
’ori
ge
n n
o a
l·lu
via
l
Al·
luv
ials
Carb
on
ata
ts
Gra
nit
s i m
ate
rials
pa
leo
zo
ics
Me
dis
de
baix
a p
erm
eab
ilit
at
qu
e
form
en
lo
calm
en
t aq
üíf
er
Fo
rmacio
ns v
olc
àn
iqu
es/
flu
vio
vo
lcàn
iqu
es
Me
di p
oró
s
Me
di càrs
tic
Me
di fr
actu
rat
Flu
x d
e t
ipu
s m
ixt
Aq
üíf
ers
lliu
res
Aq
üíf
ers
co
nfi
na
ts
Lliu
res i c
on
fin
ats
no
asso
cia
ts
Lliu
res i c
on
fin
ats
asso
cia
ts a
mb
p
red
om
ini
del lliu
re
Lliu
res i c
on
fin
ats
asso
cia
ts a
mb
pre
do
min
i d
el
co
nfi
nat
Estr
uctu
ra m
ult
icap
a
Lit
ora
ls (
risc p
ote
nc
ial
d’in
tru
sió
sali
na)
Ub
icad
es e
n u
na z
on
a v
uln
era
ble
als
nit
rats
d’o
rig
en
org
àn
ic
01 X X X X X X X
02 X X X X X
03 X X X X X X X X X
04 X X X X
05 X X X X X
06 X X X X X X X X
07 X X X X X X X
08 X X X X X X
09 X X X X X X
10 X X X X X X X X X
11 X X X X
12 X X X X X X X X X
13 X X X X X X
14 X X X X X X X X X
15 X X X X X
16 X X X X
17 X X X
18 X X X X X X X
19 X X X X X
20 X X X X X X X
21 X X X X
22 X X X
23 X X X X X X X X X
24 X X X X X X X
25 X X X X X X
26 X X X X X X
27 X X X X X X
28 X X X X X X X X
29 X X X X X X X
30 X X X X X
31 X X X X X
32 X X X X X
33 X X X X X
34 X X X
35 X X X X X X
36 X X X X X
37 X X X
38 X X X
39 X X X X
A la taula 3 es mostren les principals característiques d’aquestes 39 masses d’aigua
subterrània definides al DCFC. Atès que una massa d’aigua pot estar formada per més d’un
aqüífer agrupats sota criteris no només hidrogeològics, en una mateixa massa poden donar-
se més d’una de les tipologies que es mostren.
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
12
Document IMPRESS 2013
D’una banda, s’han definit 6 tipologies en funció de la naturalesa litològica dels materials que
les formen. Així, s’han acabat definint 23 masses amb algun aqüífer en medis “al·luvials”, 18
en “detrítics d’origen no al·luvial”, 15 en “carbonatats”, 8 en “granits i materials paleozoics”, 2
en “formacions volcàniques/fluviovolcàniques” i, finalment, 6 en medis de diversa litologia
considerats “aqüífers locals en medis de baixa permeabilitat“.
Seguidament, i associat en general a la litologia, s’ha descrit el tipus de circulació del flux
subterrani. Majoritàriament la circulació de l’aigua subterrània es produeix a través de medis
porosos, en 31 masses d’aigua, mentre que en 13 s’ha observat una hidrodinàmica en
medis càrstics, i també en 13, amb un flux a partir de fracturació/fissuració de les roques.
Addicionalment, també es mostren en la taula les característiques de confinament presents,
diferenciant a grans trets si són aqüífers lliures, confinats, així com quin predomina si
coexisteixen els 2 casos.
Finalment, es detallen altres característiques rellevants com si formen aqüífers multicapa, si
estan en àmbits costaners (amb un risc potencial d’intrusió salina), o bé si estan ubicades en
àmbits dins de zones vulnerables a contaminació de nitrats d’origen agrari.
1.2. MASSES D’AIGUA SUPERFICIALS
La caracterització de les masses d'aigua superficials inclou la classificació de les aigües en
cinc categories:
Rius
Estanys (que inclou els estanys i les zones humides sense influència marina, o bé
amb influència marina però sense connexió directa amb el mar).
Aigües de transició (que inclou les zones humides amb connexió amb el mar i les
desembocadures dels rius amb les comunitats biològiques influïdes per la
proximitat del mar).
Aigües costaneres.
Masses d'aigua fortament modificades i artificials, que inclouen els
embassaments (rius fortament modificats), trams de costa molt artificialitzada i els
ports de Barcelona i Tarragona (aigües costaneres fortament modificades), així
com trams de rius endegats i fortament alterats per la regulació
d’embassaments).
1.2.1. Masses d’aigua fortament modificades
S'utilitza el terme "masses d'aigua superficial naturals" en referència a les masses d’aigua
superficials que conserven un grau suficient de naturalitat (des del punt de vista
hidromorfològic), en contraposició a la categoria de masses d’aigua fortament modificades.
Al DCFC no s’ha designat cap massa d’aigua artificial.
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
13 Document IMPRESS 2013
Taula 4. Caracterització de les masses d’aigua superficial al DCFC: nombre de masses d'aigua
corresponent a cada categoria. Per a la categoria de masses d'aigua fortament modificades s'especifica
quantes s'han designat a partir de les altres categories (rius, estanys, aigües de transició i aigües
costaneres). S’estableix també el percentatge de masses d’aigua fortament modificades sobre el total dins
de cada categoria.
Categoria Masses d'aigua superficial
naturals
Masses d’aigua fortament
modificades TOTAL
Rius 192 69 (1)
(26%) 261
Estanys 26 1 (4%) 27
Aigües de transició 22 3 (14%) 25
Aigües costaneres 28 5 (18%) 33
TOTAL 268 78 (21%) 346
(1) Inclou els 13 embassaments i les 56 masses d’aigua que corresponen a trams fluvials fortament modificats.
Mapa 4. Masses d’aigua designades com a fortament modificades.
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
14
Document IMPRESS 2013
Les masses d'aigua “fortament modificades" varen ser designades seguint els criteris
establerts al PGDCFC (Decret 188/2010). Aquests criteris, establerts a l’annex II del
PGDCF, prenen en consideració les alteracions físiques, ja siguin de contingut morfològic o
alteració en el règim de cabals, confinament d’aigües, etc., produïdes per l’home o l’activitat
humana, i que en l’actualitat no són reversibles per l’elevat cost social, econòmic o ambiental
que podria ocasionar. Al DCFC s’han classificat un 21% de les masses d’aigua superficials
com a fortament modificades.
1.2.2. Tipologia de les masses d’aigua
Un cop definides les categories de masses d’aigua superficials, es va realitzar una tipificació
d’aquestes a partir de diversos criteris geogràfics, físics i químics, que permetés una
correcta diagnosi i gestió. La tipificació de les masses d’aigua tan sols es realitza en les
masses d’aigua superficials (taula 5). L’anàlisi i caracterització més detallada de la tipologia
de masses d’aigua superficials es pot consultar a l’annex I del PGDCFC.
Taula 5. Categoria i tipus de masses d’aigua superficials al DCFC
Categories de
masses d’aigua
Nombre de tipus
diferents Tipus
Rius 10
Rius de muntanya humida silícica
Rius de muntanya humida calcària
Rius de muntanya mediterrània silícica
Rius de muntanya mediterrània calcària
Rius de muntanya mediterrània de cabal elevat
Rius mediterranis de cabal variable
Rius mediterranis silícics
Rius mediterranis càrstics
Torrents litorals
Eixos principals
Embassaments 4
Embassaments d’altitud petits
Embassaments costaners
Embassaments d’aigües poc mineralitzades
Embassaments mineralitzats en conques petites
Zones humides 3
Sistemes salabrosos-dolços temporals
Sistemes salabrosos-dolços permanents i semipermanents
Sistemes talassohalins
Estanys 1 Estanys càrstics grans
Aigües costaneres
8
Rocallós profund Baixa influència continental
Rocallós profund Moderada influència continental
Sorrenc profund Baixa influència continental
Sorrenc profund Moderada influència continental
Sorrenc profund Elevada influència continental
Sorrenc somer Baixa influència continental
Sorrenc somer Moderada influència continental
Sorrenc somer Elevada influència continental
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
15 Document IMPRESS 2013
1.3. POSSIBLES MODIFICACIONS DE MASSES D’AIGUA
De l’anàlisi de la delimitació i caracterització de les masses d’aigua al DCFC, i després del
seu ús per a la diagnosi de l’estat de les masses d’aigua com a resultat de l’aplicació del
PSiC 2007-2012, s’han seleccionat una sèrie de possibles adaptacions i/o modificacions de
l’actual delimitació i designació de masses d’aigua, atenent a criteris d’optimització en
l’anàlisi del seu estat, i/o a l’ajust per a la millora de la seva homogeneïtzació en les
característiques pròpies de la massa d’aigua. Així, a continuació (taula 6) es descriuen, per
ser preses en consideració, les possibles modificacions de les masses d’aigua per ser
analitzades prèviament a la revisió del PGDCFC. La revisió de les masses d’aigua s’ha de
concretar a través de la revisió del Pla de gestió de la demarcació, per la qual cosa, aquest
capítol tan sols destaca les principals masses d’aigua que seran analitzades o preses en
consideració en aquesta revisió, sense que això signifiqui que finalment es realitzin les
modificacions proposades (dependrà de l’anàlisi més en detall que es faci prèviament a la
revisió del PGDCFC), i tampoc significa que altres masses d’aigua puguin ser analitzades i
modificades quan es revisi el PGDCFC.
Taula 6. Proposta de revisió en la delimitació i/o caracterització de les masses d’aigua assignades al DCFC segons el Decret 188/2010. Proposta per tenir en compte en la revisió del PGDCFC per al període 2015-2021.
Codi de massa d’aigua o masses d’aigua afectades
Situació actual Proposta de modificació
Motiu de la proposta de modificació
Aigües subterrànies
11 Delimitació
exclusivament àmbits al·luvials
Ampliar la massa a la resta de formacions
terciàries subjacents.
Explotacions subterrànies disperses per usos d’abastament
en formacions terciàries
22 Delimitació
exclusivament àmbits al·luvials
Ampliar la massa a la resta de formacions terciàries subjacents
Explotacions subterrànies disperses per usos d’abastament
en formacions terciàries
23 i 24 Àmbit costaner des del
Llobregat fins al Francolí.
Dividir en 2 masses d’aigua la massa 23.
La zona sud oest d’aquesta divisió
s’uniria a la massa 24
Massa d’aigua molt extensa amb context
hidrogeòlogic, problemàtiques i gestió
diferenciades
38 i 39 Límit geogràfic delta
del Llobregat.
Estendre el límit aigües amunt, incloent parcial o totalment l’aqüífer de
la vall baixa amb el delta.
Problemàtiques i gestió relacionades entre la vall baixa i delta del
Llobregat
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA
16
Document IMPRESS 2013
Codi de massa d’aigua o masses d’aigua afectades
Situació actual Proposta de modificació
Motiu de la proposta de modificació
Rius
2100060 “riu Fluvià des de la
confluència del Llierca fins al mar”
Tallar la massa d’aigua a l’abocament de
l’EDAR de Bàscara
Es tracta d’una massa d’aigua molt llarga on
per les diverses influències que rep,
s’hi poden donar canvis notables
0500030 Francoli entre el riu Sec i riu
d’Anguera
Fortament modificada per usos forestals
Massa d’aigua natural Prospecció de camp
on es constata la naturalitat
1900030 Riu Daró des de la confluència del Rissec fins al mar,
inclosos el Rissec, la riera de Rupià, la riera Grossa i el Torrent de
la Revetlla
Fortament modificada per endegaments
Dividir en dues la massa d’aigua
aproximadament a Gualta
Longitud excessiva amb un sol punt de mostreig en 52 Km.
Aigües amunt fortament endegada en
entorn urbà i aigües avall presència de
zona humida
Zones humides i estanys
H1040030 Estanyols de la Vall de Sant
Miquel de Campmajor - Estanyols temporanis
petits
No hi ha delimitats alguns dels estanyols que formen part del
mateix conjunt
Incloure a la delimitació de la massa
d’aigua els altres estanyols de la vall
Tots els estanyols formen part del mateix
complex lacustre i presenten la mateixa
tipologia
Aigües costaneres
C01 i C02
De Portbou fins al final de la
Badia de Port de la Selva
Ajuntar ambdues masses i desplaçar
més al sud el límit sud de la MA C02 amb la
MA C03
La MA C02 és molt petita i ara no té
diferencies de qualitat respecte la C01 que
justifiquin la seva separació. El límit sud de la MA C02 es mou perquè el tram més
proper a la MA C03 té les mateixes condicions
hidrològiques que la C02.
C03, C04 i C05
Des del final de la Badia de Port de la
Selva a la Punta Falconera
(Roses)
Ajuntar les 3 masses i desplaçar cap al sud el
límit nord de la C03 amb la MA C02
La MA C04 és molt petita i ara no té
diferencies de qualitat respecte la C03 i C05 que justifiquin la seva
separació. El límit nord de la C03 es mou cap
al sud per fer més homogènies les
condicions hidrològiques.
C37 i C27 Port de Tarragona i badia de Tarragona
Ampliar el límit que tanca la MA C37 fins la bocana actual del port, que s’ha desplaçat cap el pantalà de Repsol.
En una zona de la C27 (fora de la MA C37), hi ha activitats portuàries En ampliacions futures quedarà dintre del port.
DIAGNOSI AMBIENTAL
19 Document IMPRESS 2013
2. ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA
A continuació s’avalua, de manera sintètica, l’estat de les masses d’aigua al DCFC amb les
dades provinents del PSiC que el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar per al
període 2007-2012 (Acord de Govern 128/2008). La diagnosi de l’estat de les masses
d’aigua es realitza mitjançant l’aplicació dels elements de qualitat definits al PGDCFC
(Decret 188/2011), i la seva combinació es realitza en funció de cada categoria de massa
d’aigua (aigües subterrànies, rius, embassaments, zones humides i estanys i aigües
costaneres). Per a les masses d’aigua subterrànies, es combina l’anàlisi de l’estat químic
(principals contaminants) amb l’estat quantitatiu (nivells piezomètrics), mentre que per a les
masses d’aigua superficials (continentals i costaneres) es combina l’estat ecològic (qualitat
biològica, fisicoquímica i hidromorfològica), amb l’estat químic (substàncies prioritàries). Fruit
de la combinació dels elements de qualitat i dels índexs i normes de qualitat establerts,
s’obté la qualificació final de l’estat de les masses d’aigua, que només pot ser bo o dolent.
No obstant això, i atès el caràcter extremadament reduït d’aquesta qualificació, s’estableix
una qualificació intermèdia, no contemplada a la normativa, per tal de tipificar aquelles
masses d’aigua que, tot i no complir amb l’objectiu estricte del bon estat en tots i cada un
dels elements de qualitat analitzats, presenten un lleuger incompliment o un estat amb
tendència al compliment, que anomenem proper a bo, i que permet diferenciar les masses
d’aigua amb una lleugera incidència d’aquelles altres clarament allunyades del bon estat.
A continuació, i abans d’entrar a analitzar cada una de les categories de les masses d’aigua,
es mostra una taula resum de l’estat de les masses d’aigua (nombre i percentatge) per a
cada categoria (taula 7).
Taula 7. Estat de les masses d’aigua per a cada categoria (període 2007-2012)
Estat de les masses d’aigua
Bo
Proper a bo
Dolent Dades
parcials* Sense dades*
Aigües subterrànies
15 (39%) - 24 (61%) - -
Rius 32 (13%) 110 (44%) 74 (30%) 32 (13%) -
Embassaments 8 (62%) 3 (23%) 2 (15%) - -
Zones humides i estanys
12 (23%) 17 (33%) 17 (33%) - 6 (12%)
Aigües costaneres 17 (52%) 10 (30%) 4 (12%) 2 (6%) -
TOTAL 84 (22%) 140 (36%) 121 (31%) 34 (9%) 6 (12%)
* L’estat d’algunes masses d’aigua no s’ha pogut catalogar per manca de suficients dades, perquè han estat zones que s’han assecat, perquè no s’han pogut recollir mostres o perquè no tenen uns protocols ben definits.
DIAGNOSI AMBIENTAL
20
Document IMPRESS 2013
2.1. AIGÜES SUBTERRÀNIES
S’han definit 39 masses d’aigua subterrània al DCFC, que són objecte de control segons el
PSiC que duu a terme l’ACA. El seguiment d’aquestes masses d’aigua es realitza a partir de
punts de control (pous, sondejos, fonts i mines) que es distribueixen de la manera més
uniforme possible sobre cada una d’aquestes masses d’aigua. Aquests punts s’organitzen
en diferents xarxes seguint uns objectius de control determinats (xarxes de vigilància,
operatives i d’investigació), els quals permeten determinar tant l’estat químic com l’estat
quantitatiu de les aigües subterrànies. La integració de la valoració d’aquests dos estats
permet determinar l’estat final de la massa d’aigua.
2.1.1. Estat quantitatiu
Mapa 5. Estat quantitatiu de les masses d’aigua
subterrània
Un 82% de les masses d’aigua assoleixen un bon estat quantitatiu
Prop del 18% de les masses d’aigua
subterrànies (7 masses d’aigua) es troben
en mal estat quantitatiu (taula 8). Hi ha
diferents indicadors que determinen
aquest mal estat, una tendència
descendent en els nivells piezomètrics (les
extraccions i descàrregues naturals
superen la recàrrega), o bé mantenen
nivells per sota dels fixats per no afectar
sistemes dependents o surgències
concretes. Aquest descens dels nivells en
masses d’aigua costaneres poden afavorir
la intrusió salina (i, per tant, la salinització
d’aquestes), així doncs els clorurs en
aquests casos també poden ser indicadors
de mal estat quantitatiu. Un índex
d’explotació elevat també pot significar un
desequilibri del sistema i, per tant, pot
indicar mal estat quantitatiu.
La massa del delta del Llobregat (massa 39) s’ha avaluat en mal estat quantitatiu atès que el
grau de salinitat al delta del Llobregat encara és molt elevat. Els resultats que s’obtenen la
situen per sobre dels paràmetres establerts com a valors llindars, pel que fa als clorurs i a la
conductivitat. La reducció de l’extracció d’aigua en aquest aqüífer, conjuntament amb les
mesures que s’han estat aplicant en el passat per tal de corregir aquest estat (barrera
hidràulica en determinats períodes, basses de recàrrega, etc.), han permès una progressiva
recuperació, tot i que encara no s’ha pogut arribar als llindars de qualitat desitjats.
Darrerament, les concentracions elevades de clorurs han aparegut en alguns pous més
litorals, per la qual cosa no es pot classificar aquesta massa d’aigua en bon estat quantitatiu.
Pel que fa a la massa d’aigua de la cubeta de Sant Andreu i vall baixa del Llobregat (massa
38), es calcula un índex d’explotació molt alt, és a dir, les sortides d’aigua de la massa són
més elevades que les entrades produint-se d’aquesta manera un desequilibri negatiu en el
DIAGNOSI AMBIENTAL
21 Document IMPRESS 2013
seu balanç hídric. Existeix un important con de bombament a l'àmbit de Cornellà. Localment
es detecta alguna lleugera tendència piezomètrica descendent (1-2 m en 10 anys) a l'aqüífer
de la cubeta de St. Andreu.
A la massa d’aigua del Gaià-Anoia (massa 19), tot i que les tendències piezomètriques dels
darrers anys es mantenen més o menys estables, els nivells de l’aigua subterrània actuals
són molt inferiors als registrats dècades enrere, de forma que es detecten algunes
surgències o sortides d’aigua subterrània a rius amb cabals inferiors als que tenien
històricament. De totes maneres, no és segur que es puguin recuperar els nivells
piezomètrics mesurats en dècades passades atesos els canvis en l’hidrodinamisme de la
massa d’aigua i la forta explotació dels anys 90 i principis del 2000. Com s’ha comentat, els
nivells són estables en la recent dècada, per la qual cosa, caldria verificar que aquesta
estabilitat es pugui mantenir i garantir al llarg del temps, i mantenir les principals surgències
estables en el temps abans de poder-la classificar en bon estat.
Una altra massa en mal estat quantitatiu és la de la Selva (massa 14), on es detecten
descensos dels nivells piezomètrics importants de manera local, sobretot al llarg de la riera
de Sta. Coloma, Cassà de la Selva i Llagostera. Aquesta situació ve provocada per una
elevada explotació en aquests indrets, que dóna lloc a afeccions locals dels nivells
piezomètrics.
A la massa d’aigua del fluviodeltaic del baix Ter (massa 33), es detecta un important con de
bombament (àmbit de Gualta) a causa d’elevades extraccions per a abastament realitzades
a principis del 2000, que van situar el nivells de l’aigua subterrània per sota del nivell del
mar, induint a una intrusió marina persistent. Aquesta massa d’aigua està propera al bon
estat quantitatiu, tot i que caldrà seguir els nivells piezomètrics al llarg del temps i verificar la
seva continuïtat.
A la massa d’aigua del fluviodeltaic del Fluvià-Muga (massa 32), tot i la recuperació de
nivells a partir dels anys 90 en l'àmbit més costaner, avui en dia es detecten valors negatius
(fins a -4 m sobre el nivell del mar) a prop de la costa amb oscil·lacions interanuals de més
de 5 m. Recentment també s'han mesurat mínims piezomètrics històrics en certs àmbits.
D'altra banda s'observen puntualment valors elevats de clorurs, tot i que en certs casos amb
influències d'aigües salobres marines provinents dels canals superficials, a més de la
possible salinitat congènita en els sediments llimosos. Secundàriament i localment a la zona
de Peralada s'observa un lleuger descens piezomètric des dels anys 80.
La massa d’aigua del Cardó-Vandellós (massa 29), a la cubeta de l’Ametlla de Mar i de
l’Ampolla es mesuren nivells de clorurs regionalment força elevats, superiors a 1000 i 800
mg/l respectivament, indicadors d’intrusió marina i que afecten a àmbits amb distàncies de
fins a 4 km de la costa. En relació amb aquest fet, localment també s'observen certs àmbits
amb nivells piezomètrics negatius.
Taula 8. Estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània
ESTAT QUANTITATIU
Bo Dolent
Nombre de masses 32 7
% del total 82% 18%
DIAGNOSI AMBIENTAL
22
Document IMPRESS 2013
2.1.2. Estat químic
Mapa 6. Estat químic de les masses d’aigua subterrània
S’assoleix el bon estat químic en un 41% de les masses d’aigua
La presència de nitrats al medi és la
principal causa del mal estat en les
masses d’aigua subterrànies, ja que el
74% del total de les masses d’aigua en
mal estat químic estan afectades per
elevades concentracions de nitrats
(superiors a 50 mg/L). La majoria de les
masses d’aigua afectades per aquest
compost coincideixen amb la delimitació
de les zones vulnerables per nitrats
d’origen agrari. També és responsable del
mal estat químic la presència de clorurs
(en un 43% de les masses en mal estat),
sulfats (en un 30% de les masses en mal
estat), valors elevats de conductivitat
elèctrica (en un 26% de les masses en mal
estat), la presència d’amoni (en un 13% de
les masses en mal estat), i la presència de
dissolvents orgànics, com el percloroetilè
(en un 22% de les masses en mal estat) i
el tricloroetilè (en un 13% de les masses
en mal estat).
Pel que fa als clorurs i a la conductivitat, la sobreexplotació dels aqüífers costaners és la
causa principal que afavoreix l’entrada d’aigua de mar als aqüífers, fet que provoca
l’augment de la salinitat de l’aigua dolça subterrània. Aquest és el cas de les masses d’aigua
del baix Ter (massa 33), el Garraf (massa 23), Cardó-Vandellòs (massa 29) i delta del
Llobregat (massa 39). També es detecten zones molt industrialitzades, on la presència de
l’ió clorur és força abundant, com és el cas de la massa d’aigua dels al·luvials del Penedès i
aqüífers locals (massa 22), i la del ventall al·luvial de Terrassa (massa 17). En el cas de la
massa del baix Besòs i pla de Barcelona (massa 36), la presència de l’ió clorur pot
relacionar-se amb la contaminació industrial i urbana però també amb una sobreexplotació
en determinades zones de la massa que afavoreixen l’entrada d’aigua de mar i la seva
corresponent salinització. A la conca del Llobregat i Cardener, la salinitat ve associada
principalment a la presència de runams salins a la conca del riu i a les repetides incidències
al col·lector de salmorres, tot i que s’ha de tenir present que es tracta d’una conca salina i
per tant hi ha un cert component natural en la salinitat de la zona. En aquest cas, les masses
afectades són la cubeta d’Abrera (massa 37),i l’al·luvial de la Depressió Central i aqüífers
locals (massa 11).
Els compostos organohalogenats volàtils detectats, el percloroetilè i el tricloroetilè, es
detecten en les masses d’aigua on s’hi duu a terme una important activitat industrial. Aquest
és el cas de la zona del Vallès, massa dels al·luvials del Vallès (massa 16), la del baix
DIAGNOSI AMBIENTAL
23 Document IMPRESS 2013
Besòs i pla de Barcelona (massa 36), al camp de Tarragona, a la massa d’aigua de l’Alt
Camp (massa 25), també al tram baix del Llobregat la de la cubeta de Sant Andreu i vall
baixa del Llobregat (massa 38), i la massa d’aigua del delta del Llobregat (massa 39).
Pel que fa a la qualitat de l’aigua subterrània, a la taula següent es mostren aquelles masses
d’aigua que estan en mal estat químic juntament amb els paràmetres responsables del seu
incompliment. En total es detecten 23 masses d’aigua, de les 39 definides al DCFC que no
assoleixen un bon estat químic. Aquest estat químic es relaciona amb els paràmetres que no
superen les normes de qualitat establertes per la DMA relativa a la protecció de les aigües
subterrànies, o bé els valors llindar definits per a cada una de les masses d’aigua, tenint en
compte el procediment de la part A de l’annex II i la llista mínima de contaminants de la
part B de la mateixa Directiva, tots ells inclosos en el Decret 188/2010, de 23 d’octubre
(PGDCFC) (taula 9).
DIAGNOSI AMBIENTAL
24
Document IMPRESS 2013
Taula 9. Llista de contaminants que afecten a cada una de les masses d’aigua subterrànies
Nitrats
Clorur sulfats
CE Amoni Bor Arsènic Percloroetilè Tricloroetilè
Empordà (6) X
Banyoles (8) X
Fluviovolcànic Garrotxa (9) X
Plana de Vic - Collsacabra (10)
X
Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals (11)
X X X X X X
La Selva (14) X
Al·luvials del Vallès (16) X
X
Ventall Al·luvial Terrassa (17)
X X X X
Maresme (18) X
Detrític neogen del baix Penedès (21)
X X
Al·luvials del Penedès i aqüífers locals (22)
X
X
Garraf (23) X X X X
Baix Francolí (24) X
Alt Camp (25) X
X X
Baix Camp (26) X
Prades-Alt Francolí (27) X
Cardó-Vandellós (29)
X
Fluviodeltaic del Fluvià - Muga (32)
X X X X
Fluviodeltaic Ter (33)
X
X
Baix Besòs i Pla de Barcelona (36)
X X X X
Cubeta d'Abrera (37)
X
X
Cubeta de Sant Andreu i vall baixa del Llobregat (38)
X X X
Delta Llobregat (39)
X X X X X X X
DIAGNOSI AMBIENTAL
25 Document IMPRESS 2013
En general, una de les principals problemàtiques que determinen l’estat químic de les
masses d’aigua subterrànies és la contaminació difusa produïda per l’activitat agrícola i les
explotacions ramaders intensives, amb un especial efecte per excés de fertilitzants al medi,
que fa que part d’aquests s’acabin incorporant a les aigües subterrànies, i augmentin així les
concentracions de nitrats, sulfats i altres elements químics. També és remarcable l’afecció
produïda per l’elevada explotació en certs aqüífers costaners que dóna lloc a efectes
d’intrusió marina. Finalment, com a contaminacions puntuals, cal tenir en compte les
activitats industrials i abocaments d’aigües residuals urbanes que afecten l’estat de les
masses d’aigua, les quals aporten nitrats, amoni, clorurs i compostos orgànics d’origen
industrial (percloroetilè i tricloroetilè).
Taula 10. Estat químic de les masses d’aigua subterrània
2.1.3. Estat general
L’estat de les masses d’aigua subterrànies s’estableix a partir de la qualificació de l’estat
químic i l’estat quantitatiu en cada una de les masses d’aigua. L’estat final s’obtindrà a partir
de la combinació dels dos estats expressat en dos nivells: bo o dolent, prenent la pitjor
qualificació de les dues valoracions.
Mapa 7. Estat general de les masses d’aigua subterrània
S’assoleix el bon estat en un 39% de les masses d’aigua
La principal causa del mal estat de les
masses d’aigua subterrànies és per la
qualitat de l’aigua (estat químic) i en
menor proporció, l’estat quantitatiu. Val a
dir, però, que totes les masses d’aigua
afectades per mal estat quantitatiu també
incompleixen per mal estat químic,
excepte la massa d’aigua del Gaià-Anoia
(massa 19) que incompleix
exclusivament per mal estat quantitatiu.
D’altra banda, hi ha altres masses
d’aigua en mal estat químic sense patir
mal estat quantitatiu.
ESTAT QUÍMC
Bo Dolent
Nombre de masses 16 23
% del total 41% 59%
DIAGNOSI AMBIENTAL
26
Document IMPRESS 2013
De les 39 masses d’aigua definides al DCFC, n’hi ha 24 que presenten un mal estat general
(taula 11). La presència de nitrats en l’aigua subterrània és la principal causa d’aquest mal
estat (sobretot en zones on s’hi desenvolupa una gran activitat agrícola). Altres paràmetres
també hi contribueixen en menor mesura, com són els clorurs, sulfats o l’amoni. El
percloroetilè i el tricloroetilè, productes que provenen de l’activitat industrial, són
responsables del mal estat de masses situades al Vallès, Barcelonès i Camp de Tarragona
(zones més industrialitzades). Les masses d’aigua que assoleixen objectius de bon estat
químic són les que se situen en zones de capçalera i, per tant, tenen una pressió antròpica
més baixa que la resta.
Taula 11. Estat general de les masses d’aigua subterrània
2.2. RIUS
S’han definit 248 masses d’aigua rius al DCFC, que són objecte de control segons el PSiC.
Cada massa d’aigua es controla mitjançant el seguiment d’un punt o estació de mostreig. Els
punts, organitzats segons diversos criteris, donen lloc a les diverses xarxes de control amb
diferents freqüències de mostreig depenent de la importància del paràmetre i pressió a què
està sotmesa la massa d’aigua (la freqüència de mostreig i els elements de qualitat
mesurats es poden consultar al PSiC).
2.2.1. Estat ecològic
La valoració de l’estat ecològic és el resultat de la valoració conjunta de la qualitat biològica,
la qualitat hidromorfològica i la qualitat fisicoquímica. El nivell de qualitat de l’estat ecològic
ve determinat pel nivell de qualitat biològic mesurat a través dels indicadors biològics usant
les comunitats de macroinvertebrats, diatomees i peixos, sempre i quan es compleixin també
els objectius fisicoquímics i hidromorfològics.
En aquest document s’ha incorporat a la valoració de l’estat ecològic dels rius la qualitat
hidromorfològica, que té en compte els següents elements: règim hidrològic, continuïtat
fluvial i condicions morfològiques. La qualitat hidromorfològica aporta informació addicional
per a la correcta interpretació dels resultats dels indicadors biològics, i es pot establir així
l’estat ecològic final de les masses d’aigua.
ESTAT GENERAL
Bo Dolent
Nombre de masses 15 24
% del total 39% 61%
DIAGNOSI AMBIENTAL
27 Document IMPRESS 2013
Mapa 8. Estat ecològic de les masses d’aigua rius
S’assoleix el bon estat ecològic en un 17% dels rius dels quals es tenen dades
La major part dels rius presenten un
estat ecològic mediocre, sovint proper a
bo, donat que tan sols un o pocs
indicadors incompleixen els objectius.
D’aquests, aproximadament un quart
de les masses d’aigua presenten
només incompliments de la qualitat
fisicoquímica, i en un altre quart són els
peixos els que no assoleixen els
objectius establerts. La resta,
incompleixen diversos indicadors
biològics així com paràmetres
fisicoquímics, però tots ells es troben
dintre del nivell mediocre.
El Llobregat, el Besòs, la Muga i el Foix són les conques que tenen més masses en un estat
ecològic deficient o dolent. Aquestes masses se situen en indrets poblats, industrials o
agrícoles.
Taula 12. Estat ecològic de les masses d’aigua rius
A la taula 13 s’observa com, tant la qualitat biològica com la qualitat fisicoquímica mostren
percentatges semblants en la classificació de l’estat de els masses d’aigua rius. Si s’usen els
llindars de qualitat dels elements fisicoquímics, un 52% de les masses d’aigua mostren un
bon estat, mentre que mitjançant els indicadors biològics, aquest percentatge baixa
lleugerament (fins a un 41 %). Combinant els dos indicadors, el percentatge de masses
d’aigua en bon estat se situa en un 30% del total i, si hi afegim l’avaluació de la qualitat
hidromorfològica (alteració en el règim hidrològic i la morfologia i connectivitat fluvial), aquest
percentatge baixa fins al 17 %.
ESTAT ECOLÒGIC
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Dades
parcials
Sense
dades
Nombre de masses 4 37 135 36 13 19 4
% del total 2% 15% 54% 14% 5% 8% 2%
DIAGNOSI AMBIENTAL
28
Document IMPRESS 2013
Taula 13. Estat ecològic de les masses d’aigua rius segons diverses qualitats.
Molt
bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Dades parcials
Sense dades
Qualitat biològica (BIO) 19 (8%)
81 (33%)
76 (31%)
36 (14%)
13 (5%)
2 (1%)
21 (8%)
Qualitat fisicoquímica (FQ)
128 (52%)
112 (45%)
8 (3%)
Qualitat biològica combinada amb la qualitat fisicoquímica
14 (6%)
60 (24%)
102 (41%) 36
(15%) 13
(5%) 2
(1%) 21 (8%)
Qualitat hidromorfològica
34 (14%)
96 (39%)
57 (23%)
61 (24%)
Qualitat biològica combinada amb la qualitat FQ i amb la qualitat hidromorfològica
4 (2%)
37 (15%)
135 (54%) 36
(14%) 13
(5%) 19
(8%) 4
(2%)
2.2.2. Estat químic
Mapa 9. Estat químic de les masses d’aigua rius
S’assoleixen les normes de qualitat ambiental (estat químic) en un 76% de les masses d’aigua amb dades
Els compostos responsables de la
major part d’incompliments de les
normes de qualitat ambiental en
substàncies prioritàries i prioritàries
perilloses pertanyen a la família dels
disruptors endocrins (en particular,
nonilfenol i octilfenol) i alguns metalls
(dels quals destaca el níquel), tots ells
bàsicament provinents de zones
industrials i urbanes. A més, es
registren incompliments en plaguicides
dels quals destaquen el clorpirifós i
l’hexaclorociclohexà, amb 13 i 9
incompliments respectivament,
atribuïbles a contaminació d’origen
difús relacionada bàsicament amb
zones d’activitat agrícola i, en menor
mesura, industrial i urbana.
DIAGNOSI AMBIENTAL
29 Document IMPRESS 2013
Taula 14. Estat químic de les masses d’aigua rius
2.2.3. Estat general
L’estat final de les masses d’aigua rius s’estableix a partir de la qualificació de l’estat
ecològic i l’estat químic. L’estat d’una massa d’aigua només pot ser bo o dolent. No obstant
això, i atès el caràcter extremadament reduït d’aquesta valoració, s’estableix una qualificació
intermèdia per tal de tipificar aquelles masses d’aigua que, tot i no complir amb l’objectiu
estricte de la DMA, presenten un estat amb tendència al compliment que anomenem proper
a bo, que permet diferenciar-les d’aquelles altres que incompleixen de manera clara.
Mapa 10. Estat general de les masses d’aigua rius
Un 57% dels rius dels quals es tenen dades obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que un 30% mostren signes evidents de mal estat
Les masses d’aigua que no assoleixen el
bon estat es concentren a les zones amb
més pressions d’origen antròpic.
Entre les masses d’aigua que incompleixen el bon estat, la meitat són prop de complir els objectius, donat que, o bé el seu estat ecològic tan sols incompleix per un dels elements i de manera lleu, o bé l’estat químic s’incompleix amb valors propers al llindar de qualitat.
El baix Llobregat, l’Anoia, la Gavarresa, el Besòs, el Foix, el Francolí i alguns afluents del
Ter i de la Muga, són trams de rius amb signes evidents de mal estat.
ESTAT QUÍMIC
Bo Dolent Sense dades
Nombre de masses 166 51 31
% del total 67% 20% 13%
DIAGNOSI AMBIENTAL
30
Document IMPRESS 2013
Taula 15. Estat general de les masses d’aigua rius
2.3. EMBASSAMENTS
S’han definit 13 masses d’aigua embassaments al DCFC, que són objecte de control
segons el PSiC. Els embassaments són masses d’aigua riu molt modificades, condicionades
per la funció que desenvolupen, la regulació de cabals i producció hidroelèctrica en alguns
casos. Per això, no es pot avaluar el seu estat ecològic – expressió de l’estructura i funció de
l’ecosistema –, sinó que s’avalua el seu potencial ecològic, o qualitat a què pot atènyer tenint
en compte els condicionants de la seva alteració hidromorfològica.
2.3.1. Potencial ecològic
El potencial ecològic es mesura a partir de diferents indicadors biològics (principalment la
concentració de clorofil·la a a la columna d’aigua) i indicadors fisicoquímics. Els nivells de
qualitat s’estableixen com a relació entre l’estat mesurat i el que es considera l’estat òptim,
segons la tipologia d’embassament de què es tracti. El potencial ecològic es representa en
cinc nivells de qualitat, de l’òptim o molt bo, al dolent.
Mapa 11. Potencial ecològic de les masses d’aigua
embassaments
S’assoleix el bon potencial ecològic en un 61% dels embassaments
El bon potencial ecològic s’assoleix a la
majoria d’embassaments del DCFC
(taula 16).
El Foix i el Catllar (al Gaià) són els
embassaments que mostren un potencial
ecològic més dolent (dolent i deficient
respectivament).
L’embassament que es troba en pitjor
estat, el Foix, es manté sempre en mal
estat. Els tres embassaments que
mostren un potencial mediocre (proper a
bo), i on caldrà anar seguint la seva
evolució, són Sau, Boadella i la Baells.
ESTAT GENERAL
Bo Proper a bo Dolent Dades parcials
Nombre de masses 32 110 74 32
% del total 13% 44% 30% 13%
DIAGNOSI AMBIENTAL
31 Document IMPRESS 2013
Taula 16. Potencial ecològic de les masses d’aigua embassaments
2.3.2. Estat químic
Mapa 12. Estat químic de les masses d’aigua embassaments
S’assoleix el bon estat químic en tots els embassaments analitzats
El bon estat químic s’assoleix en tots els
embassaments del DCFC del qual es
tenen dades (taula 17). L’únic
embassament del DCFC del qual no
disposem de dades és el de Sant Martí de
Tous, atès que ha estat sec els últims
anys per motius de gestió i revisió
estructural.
Taula 17. Estat químic de les masses d’aigua embassaments
POTENCIAL ECOLÒGIC
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Nombre de masses 2 6 3 1 1
% del total 15% 46% 23% 8% 8%
ESTAT QUÍMIC
Bo Dolent Sense dades
Nombre de masses 12 0 1
% del total 92% 0% 8%
DIAGNOSI AMBIENTAL
32
Document IMPRESS 2013
2.3.3. Estat general
L’estat general dels embassaments es determina a partir de la combinació entre l’estat
químic i el potencial ecològic. L’estat químic, que fa referència a la presència de
determinades substàncies prioritàries, respon als llindars establerts per la Directiva
2008/105/CE. El potencial ecològic es determina a partir de la distància que diferents
indicadors biològics i fisicoquímics presenten respecte el que seria un potencial ecològic
òptim.
L’estat d’una massa d’aigua només pot ser bo o dolent. La qualificació del proper a bo s’ha
afegit per poder diferenciar aquelles masses que, malgrat que estrictament no compleixen
objectius, estan molt properes a complir-los.
Mapa 13. Estat general de les masses d’aigua
embassaments
S’assoleix el bon estat en un 62% dels embassaments.
Un 85% dels embassaments obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que 2 embassaments (un 15%) mostren signes evidents de mal estat
Els 2 embassaments en mal estat,
clarament inferior a bo, tenen en comú que
són petits embassaments situats en trams
baixos de zones de forta descàrrega i
abocaments tant urbans com industrials i
agrícoles (Foix i Gaià). Són embassaments
amb poca renovació de les aigües, i que
acumulen gran part de les aportacions de
nutrients i altres compostos que els hi
arriben de l’activitat agrària, industrial i
urbana de la zona.
L’embassament que mostra un pitjor estat és el del Foix, que rep les aigües de la conca del
Foix, on s’hi concentren abocaments d’aigües industrials i urbanes pocs quilòmetres abans
d’entrar a l’embassament, units a un baix cabal, insuficient per a la dilució, i al fet que l’aigua
és confinada a l’embassament amb poca o nul·la capacitat de renovació. Són freqüents a
l’embassament del Foix importants blooms algals de cianofícies i forta eutrofització de
l’aigua. El Gaià també mostra una baixa qualitat, tot i que no tant accentuada com al Foix, ja
que rep les aigües d’una conca predominantment agrícola, i també té poca capacitat de
dilució i renovació de l’aigua a l’embassament. El mal estat al Gaià ve bàsicament establert
per la presència de cianofícies en determinats períodes i la manca d’oxigen al fons. La
Baells, Sau i Boadella presenten un estat proper a bo, donat que tenen un bon estat químic
però un potencial ecològic mediocre i probablement acusen el pitjor estat que van tenir en
períodes anteriors (durant la sequera de 2007-2008). Cal anar seguint la qualitat d’aquests
tres embassaments per verificar la seva possible evolució. El cas de Sau ha manifestat una
progressiva i evident millora en els darrers anys.
DIAGNOSI AMBIENTAL
33 Document IMPRESS 2013
Taula 18. Estat general de les masses d’aigua embassaments
2.4. ZONES HUMIDES I ESTANYS
Al DCFC s’han definit 51 masses d’aigua zones humides i 1 massa d’aigua estany, que
són objecte de control segons el PSiC.
2.4.1. Estat ecològic
L’estat ecològic de les zones humides es mesura a partir de diferents indicadors biològics
(principalment de fauna invertebrada) i de l’índex de conservació general (l’índex ECELS),
que agrupa aspectes fisicoquímics i hidromorfològics. Per altra banda, l’estat ecològic dels
estanys es mesura a partir de diferents indicadors biològics (principalment de flora i fauna
invertebrada) i indicadors fisicoquímics.
Els nivells de qualitat s’estableixen com a relació entre l’estat mesurat i el que es considera
l’estat de referència de zones no alterades per l’home, segons la tipologia de què es tracti.
L’estat ecològic es representa en cinc nivells de qualitat, des de molt bo a dolent.
ESTAT GENERAL
Bo Proper a bo Dolent
Nombre de masses 8 3 2
% del total 62% 23% 15%
DIAGNOSI AMBIENTAL
34
Document IMPRESS 2013
Mapa 14. Estat ecològic de les masses d’aigua
zones humides i estanys
El 22% de zones humides analitzades, i l’estany de Banyoles assoleixen el bon estat ecològic
Pel que fa a les zones humides, el 61%
de les dades provenen d’un únic mostreig
l’any 2007, i el 27% són anteriors (2003).
Un 12% de les zones humides no tenen
dades per ser valorades. Així, la seva
diagnosi és parcial, tot i que es detecten
les principals masses d’aigua afectades.
Les zones humides analitzades estan
bàsicament afectades tant per manca de
qualitat biològica (probablement reflectint
una mala qualitat fisicoquímica de
l’aigua), com per alteracions
hidromorfològiques. Només 11 zones
humides presenten una bona qualitat
biològica i hidromorfològica (taula 19).
L’estat de l’estany de Banyoles a 2012 es
basa en les dades de 2007 a 2010, ja que
els últims dos anys no s’han realitzat nous
mostrejos.
Taula 19. Estat ecològic de les masses d’aigua zones humides i estanys
2.4.2. Estat químic
L’estat químic fa referència a la concentració a l’aigua de determinades substàncies
considerades prioritàries: metalls pesants, dissolvents, plaguicides, hidrocarburs aromàtics
policíclics, nonilfenols i octilfenols. La Directiva 2008/105/CE determina els nivells màxims
admissibles d’un total de 33 d’aquestes substàncies. En funció del compliment d’aquests
nivells, l’estat químic d’una massa d’aigua es classifica en bo o dolent.
L’estat químic de les zones humides no s’ha analitzat en el període 2007-2012.
ESTAT ECOLÒGIC
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Sense dades
Nombre de masses 0 12 21 9 4 6
% del total 0% 23% 40% 17% 8% 12%
DIAGNOSI AMBIENTAL
35 Document IMPRESS 2013
Mapa 15. Estat químic de les masses d’aigua zones
humides i estanys
S’assoleix un bon estat químic a l’estany de Banyoles
Dins de la categoria dels estanys, l’única massa d’aigua identificada al DCFC és l'estany de Banyoles, que mostra un bon estat químic. No es tenen dades d’estat químic de les zones humides del DCFC (taula 20).
Taula 20. Estat químic de les masses d’aigua zones humides i estanys
2.4.3. Estat general
L’estat general es determina a partir de la combinació entre l’estat químic, que fa referència
a la presència de determinades substàncies prioritàries, i l’estat ecològic.
A les zones humides, l’estat químic no ha estat mesurat dintre del període 2007-2012 i, en
conseqüència, no s’ha usat per valorar l’estat global d’aquestes zones.
Als estanys, l’estat s’ha mesurat a partir de l’estat químic i l’estat ecològic.
L’estat global es representa en dos nivells de qualitat: bo o dolent. No obstant això, i atès el
caràcter extremadament reduït d’aquesta qualificació, s’estableix una qualificació intermèdia
per tal de tipificar aquelles masses d’aigua que, tot i no complir amb l’objectiu estricte,
presenten un estat amb tendència al compliment que anomenem proper a bo, que permet
diferenciar-les d’aquelles altres que incompleixen de manera clara.
ESTAT QUÍMIC
Bo Dolent Sense dades
Nombre de masses 1 0 51
% del total 2% 0% 98%
DIAGNOSI AMBIENTAL
36
Document IMPRESS 2013
Mapa 16. Estat general de les masses d’aigua zones humides i estanys
Un 57% de les zones humides de les quals es tenen dades obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que un 43% mostren signes evidents de mal estat. Pel que fa a l’estany de Banyoles, el seu estat és bo.
Només es disposa de dades d’estat d’un 88% de les masses d’aigua (45 zones humides). Les dades disponibles denoten la degradació general d’aquests ecosistemes, ja que només un 24% de les masses amb dades (11 masses) assoleixen el bon estat (taula 21).
Per contra, a l’única massa d’aigua de la categoria estanys, l’estany de Banyoles, s’assoleix el bon estat.
Les zones humides més ben conservades són les que es troben dins d’espais protegits,
especialment als aiguamolls de l’Empordà. Per contra, al delta del Llobregat i a la Tordera,
s’hi troben força masses d’aigua en mal estat. Les zones humides més amenaçades es
situen en importants zones agrícoles, així com zones més urbanitzades i industrials.
Taula 21. Estat general de les masses d’aigua zones humides i estanys
2.5. AIGÜES COSTANERES
S’han definit 33 masses d’aigua costaneres al DCFC, que són objecte de control segons el
PSiC. En aigües costaneres, el control de l’estat de les masses d’aigua es fa mitjançant el
seguiment de diversos punts o zones de control atenent, fonamentalment, a les dimensions
de cadascuna d’elles (l’amplada mitjana supera els 2 km des de la línia de costa en direcció
a mar endins), i al nombre d’elements de qualitat biològica i química que s’hi avaluen. Cal
tenir en compte, però, que a les aigües costaneres no sempre s’avaluen tots els elements de
qualitat biològica en una mateixa massa d’aigua, perquè la seva presència està
condicionada per factors naturals. Per altra banda, l’estat químic s’avalua només a les
masses d’aigua amb risc d’incompliment per substàncies prioritàries i/o preferents.
ESTAT GENERAL
Bo Proper a bo Dolent Sense dades
Nombre de masses 12 17 17 6
% del total 23% 33% 33% 12%
DIAGNOSI AMBIENTAL
37 Document IMPRESS 2013
L’estat general d’una massa d’aigua integra la valoració de l’estat ecològic i de l’estat químic,
els quals s’obtenen mitjançat l’avaluació dels diferents elements de qualitat biològica,
fisicoquímica i d’estat químic definits a la DMA.
2.5.1. Estat ecològic
La valoració de l’estat ecològic s’obté de la valoració conjunta entre la qualitat biològica i la
qualitat fisicoquímica. A les aigües costaneres, la qualitat fisicoquímica té una especial
rellevància en la valoració de l’estat ecològic, perquè els elements de qualitat fisicoquímica
que s’avaluen es poden mesurar en totes les masses d’aigua i en qualsevol punt, fins i tot en
aquells més afectats per pressions antròpiques, mentre que la presència dels elements de
qualitat biològica està condicionada per les característiques naturals de cada massa d’aigua
(com per exemple, el tipus de fons), i això determina que en la valoració d’algunes masses
d’aigua intervingui un baix nombre d’elements biològics depenent del tipus de massa
d’aigua. Pel que fa a la qualitat hidromorfològica, no s’ha desenvolupat encara la
metodologia per a la seva avaluació en aigües costaneres, per la qual cosa no s’ha inclòs
aquest criteri en l’obtenció de l’estat ecològic.
Mapa 17. Estat ecològic de les masses d’aigua
costaneres
S’assoleix el bon estat ecològic en un 55% de les masses d’aigua de les quals disposem dades
L’estat ecològic és bo a pràcticament tot el
terç nord de la costa de Catalunya, mentre
que a la costa central i sud, es detecten
incompliments en una gran part de les
masses d’aigua (taula 22). Els
incompliments més destacats es donen a
les masses d’aigua localitzades a l’àrea
metropolitana de Barcelona (amb una
demografia molt elevada, i amb les
aportacions dels rius Besòs i Llobregat), i a
la badia de Tarragona (situada a l’àrea
metropolitana de Tarragona, i amb
l’aportació del riu Francolí).
Taula 22. Estat ecològic de les masses d’aigua costaneres
ESTAT ECOLÒGIC
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Dades parcials
Nombre de masses 1 16 8 2 4 2
% del total 3% 49% 24% 6% 12% 6%
DIAGNOSI AMBIENTAL
38
Document IMPRESS 2013
Per a la valoració de la qualitat biològica a les aigües costaneres, la DMA té en compte
quatre indicadors biològics: fitoplàncton, macroalgues, posidònia i macroinvertebrats.
L’avaluació final de la qualitat biològica s’obté de la pitjor valoració dels indicadors biològics
controlats a una massa d’aigua. L’indicador fitoplàncton es mesura a totes les masses
d’aigua (33 masses d’aigua); les macroalgues, a les masses d’aigua amb una proporció
significativa de substrat rocallós (16 masses d’aigua); la posidònia, a les masses d’aigua
que tenen praderies ben constituïdes (16 masses d’aigua) i els macroinvertebrats, a les
masses d’aigua de fons sorrencs, a diferents fondàries (27 masses d’aigua). La qualitat
biològica es classifica en un rang de cinc categories, des de molt bo a dolent, i s’obté a
partir dels indicadors biològics que es poden avaluar a la massa d’aigua (depenent del tipus
de massa d’aigua). Els resultats de la qualitat biològica s’indiquen, per a cada indicador, en
els següents gràfics.
Figura 1. Qualitat biològica dels diferents indicadors
A totes les masses d’aigua avaluades, l’indicador macroinvertebrats compleix els objectius
de qualitat, mentre que, per a la resta, es detecten incompliments en algunes masses
d’aigua.
No s’assoleixen els objectius de qualitat per a l’indicador fitoplàncton, en 7 masses d’aigua:
C07 – Roses-Castelló d’Empúries, a les C17 i C18 – Mataró-Montgat i Montgat-Badalona, la
C19 – Sant Adrià de Besòs-Barceloneta, la C22 – El Prat de Llobregat-Castelldefels, C24 –
Vilanova i C27 – Tarragona-Vila-seca. En 6 masses d’aigua no s’assoleixen els objectius de
qualitat per a l’indicador posidònia i totes elles estan situades a la meitat sud del litoral
català: C23 – Sitges, C24 – Vilanova, C25 – Cubelles-Altafulla, C29 – Salou-Cambrils, C30 –
Cambrils-Montroig del Camp, C32 – L’Ametlla de Mar. En relació a les macroalgues, no
s’assoleixen els objectius de qualitat en 4 masses d’aigua, que corresponen a la C23 –
Sitges, C24 – Vilanova, C25 – Cubelles-Altafulla i C29 – Salou-Cambrils.
DIAGNOSI AMBIENTAL
39 Document IMPRESS 2013
Cal destacar que solament en 2 masses d’aigua, C22 – El Prat de Llobregat-Castelldefels i
C27 – Tarragona-Vila-seca, la qualitat biològica és dolenta i, en ambdós casos,
l’incompliment ve donat per l’indicador fitoplàncton.
En relació a la valoració de la qualitat fisicoquímica de les masses d’aigua costaneres, els
elements de qualitat que es consideren corresponen a les condicions generals
(concentracions de nutrients inorgànics dissolts a l’aigua i salinitat), i a les substàncies
preferents regulades al Reial decret 60/2011. Els incompliments de la qualitat fisicoquímica a
les aigües costaneres responen exclusivament a incompliments en les concentracions de
nutrients, atès que les concentracions de les substàncies preferents s’ajusten als objectius
de qualitat a totes les masses d’aigua avaluades.
Les zones del litoral català on es localitzen els incompliments dels elements de qualitat
fisicoquímica (concentracions de nutrients dissolts per sobre dels objectius de qualitat) són:
la part nord de la badia de Roses (C07), l’àrea metropolitana de Barcelona, des de Sant
Adrià de Besòs fins a Castelldefels (C19 a C22), la Badia de Tarragona (C27), i el tram
costaner des del sud del cap de Salou fins a Cambrils (C29).
2.5.2. Estat químic
L’estat químic s’avalua en funció de les substàncies regulades a la Directiva 2008/105/CE,
transposada al Reial decret 60/2011, i es classifica en bo o dolent. S’analitzen les
concentracions de substàncies prioritàries en aquelles masses d’aigua que es consideren de
risc (davant dels principals rius i de grans zones urbanes i industrials).
No es detecta cap incompliment de l’estat químic a cap de les masses d’aigua costaneres
avaluades. En relació al control de l’estat químic, cal tenir en compte que les concentracions
de les substàncies prioritàries dissoltes en aigua (que es mesuren tant a línia de costa com a
mar obert) són sempre molt baixes i, per tant, difícils de detectar. En canvi, les
concentracions de substàncies prioritàries són fàcilment mesurables en els sediments
marins perquè és allà on s’acumulen i on queda registrada l’empremta de la contaminació
històrica que s’ha abocat a mar durant llargs períodes de temps. Aquests abocaments poden
provenir dels rius o dels sistemes de sanejament urbans i/o industrials dels sistemes de
sanejament, i alterar la qualitat dels sediments, matriu en la qual encara no s’han establert
llindars de qualitat per a l’avaluació de l’estat químic.
DIAGNOSI AMBIENTAL
40
Document IMPRESS 2013
S’assoleix el bon estat químic en un 100% de les masses de les que disposem dades.
Hi ha dues masses d’aigua de les que es
disposa tan sols de dades parcials, que
són la del Port de Barcelona (C36) i la del
Port de Tarragona (C37) (taula 23).
Mapa 18. Estat químic de les masses d’aigua costaneres
Taula 23. Estat químic de les masses d’aigua costaneres
2.5.3. Estat general
L’estat general de les masses d’aigua costaneres s’estableix a partir de la qualificació de
l’estat ecològic i de l’estat químic i, segons la DMA, les masses d’aigua només poden
classificar-se en dues categories: estat bo i estat dolent. No obstant això, i atès el caràcter
extremadament reduït d’aquesta qualificació, s’estableix una qualificació intermèdia, no
contemplada a la normativa, per tal de tipificar aquelles masses d’aigua que, tot i no complir
amb l’objectiu estricte, presenten un estat amb tendència al compliment que anomenem
proper a bo, que permet diferenciar-les d’aquelles altres que incompleixen de manera clara.
ESTAT QUÍMIC
Bo Dolent Dades parcials
Nombre de masses 31 0 2
% del total 94% 0% 6%
DIAGNOSI AMBIENTAL
41 Document IMPRESS 2013
Mapa 19. Estat general de les masses d’aigua
costaneres
S’assoleix el bon estat en un 55% de les masses d’aigua costaneres de les quals disposem dades.
De les masses d’aigua costaneres de les quals disposem dades, un 82% obtenen un estat bo o proper a bo, mentre que un 12% (4 masses d’aigua) mostren signes clars de mal estat.
Totes les masses d’aigua costaneres
situades a la demarcació litoral de Girona
assoleixen el bon estat, amb excepció de
la massa d’aigua localitzada al nord de la
badia de Roses. A la demarcació de
Barcelona assoleixen el bon estat dues
masses d’aigua que estan situades en el
tram litoral de Malgrat de Mar a Mataró. A
la demarcació de Tarragona, tres masses
d’aigua assoleixen el bon estat i estan
situades al tram nord de Tarragona ciutat,
al cap de Salou i al tram sud de la
comarca del Baix Camp.
La gran majoria de les masses d’aigua localitzades a les comarques litorals de Barcelona i
Tarragona mostren un estat proper a bo, i les que mostren signes evidents de mal estat són
les situades al litoral de l’àrea metropolitana de Barcelona (C19 – Sant Adrià de Besòs-
Barceloneta, C21 – Llobregat i C22 – El Prat de Llobregat-Castelldefels) i a la Badia de
Tarragona (C27).
Corresponen a masses d’aigua situades en sectors costaners amb una densitat demogràfica
molt elevada i, en els que es generen, per tant, quantitats significatives d’aigües residuals
urbanes (i també aigües residuals industrials) que es tracten i s’aboquen a mar a través
d’emissaris submarins. Principalment, aquestes masses d’aigua en mal estat reben també la
influència directa de les aportacions de les conques del Besòs, Llobregat i Francolí, amb una
elevada concentració d’usos urbans i industrials a totes elles.
Taula 24. Estat general de les masses d’aigua costaneres
ESTAT GENERAL
Bo Proper a bo Dolent Dades parcials
Nombre de masses 17 10 4 2
% del total 52% 30% 12% 6%
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
45
Document IMPRESS 2013
3. GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
El PGDCFC, aprovat pel Decret 188/2010, de 23 de novembre, i pel Reial decret 1219/2011,
de 5 de setembre, determina els objectius generals de les masses d’aigua (els llindars o
estàndards de qualitat per a cada un dels elements o índexs de qualitat usats en la
diagnosi). Aquests estàndards o llindars de qualitat són emprats per valorar l’estat de les
masses d’aigua, tal i com es mostra al capítol anterior. Així, es classifiquen les masses
d’aigua en bon estat (aquelles on tots i cada un dels elements de qualitat assoleixen els
objectius de qualitat), estat inferior a bo (aquelles on no s’assoleixen clarament els objectius
de qualitat), i la figura del proper a bo (categoria no contemplada en la normativa, però que
s’adopta per diferenciar aquelles masses d’aigua amb incerteses respecte al seu estat, entre
bo i dolent). Alhora, el PGDCFC determina, per a cada una de les masses d’aigua del
DCFC, quines han de complir el bon estat a finals de 2015, d’acord amb les actuacions
programades i pressupostades en el Programa de mesures. Per a cada una de les masses
d’aigua, s’analitza i s’estableix el compliment o no d’aquests objectius al 2015 (el que es
coneix com a objectius de la planificació), juntament amb la proposta i justificació de
pròrrogues per a la resta de masses d’aigua (el compliment d’objectius en successives
revisions del PGDCFC, a 2021 o 2027).
El PGDCFC, per tal d’analitzar la situació de partida i efectuar la proposta d’assoliment
d’objectius planificats, va comparar els resultats del control de vigilància del PSiC obtinguts
durant els anys 2007 i 2008 (i alguns d’anys anteriors en alguns casos concrets), amb els
objectius de qualitat generals. Així, es va determinar el nivell de compliment dels objectius
generals a l’inici del període de planificació (a 2009). En base a aquest coneixement de
l’estat de les masses d’aigua (a 2009), i segons les mesures programades per al període
2010-2015, el PGDCFC va definir en quines masses d’aigua es preveia assolir els objectius
generals per a l’any 2015 (els objectius de la planificació), i per a quines se sol·licita una
pròrroga per al seu compliment (a definir en posteriors revisions del PGDCFC). El PGDCFC
va diagnosticar al 2009 que s’assolia el bon estat en un 48% de les masses d’aigua, i que,
mitjançant l’execució de les mesures programades (2010-2015), preveia que s’assoliria un
55% de les masses d’aigua en bon estat a finals de 2015 (taula 25).
En el capítol anterior, s’ha analitzat l’estat de les masses d’aigua del DCFC. De totes
maneres, el fet que pren rellevància en l’anàlisi de les principals pressions i impactes sobre
el medi en la revisió del PGDCFC és el grau de compliment dels objectius que es va fixar a
la planificació (assolir del bon estat en el 55% de les masses d’aigua). A manca de dos anys
per assolir aquests objectius (a finals del 2015), en el present capítol s’analitza el grau de
compliment d’aquests objectius planificats. Els gràfics de la figura 2 mostren el nombre de
masses d’aigua classificades segons l’estat que es va diagnosticar al PGDCFC a 2009,
l’actual compliment del bon estat amb les dades del període 2007-2012 (a 2012), i la previsió
planificada segons el PGDCFC (a 2015), per a cada categoria i el total de masses d’aigua
del DCFC.
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
46
Document IMPRESS 2013
AIGÜES SUBTERRÀNIES RIUS
EMBASSAMENTS ESTANYS I ZONES HUMIDES
AIGÜES COSTANERES TOTAL MASSES D’AIGUA (al DCFC)
Figura 2. Grau de compliment dels objectius de la planificació per categoria i el total de masses d’aigua del
DCFC. Es mostra la diagnosi realitzada al Pla de gestió a 2009, l’actual diagnosi (a 2012), i els objectius de
planificació a 2015.
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
47
Document IMPRESS 2013
Aquesta anàlisi permet valorar l’evolució de l’estat de les masses d’aigua des de l’aprovació
del PGDCFC fins al moment, però, el que és més important, també permet avaluar el grau
de compliment dels objectius de la planificació, just abans del termini en què es va planificar
el seu assoliment (a 2015). L’anàlisi de l’actual estat i la comparació amb les previsions
planificades per al 2015 ha de permetre identificar les prioritats en els esforços per a la
millora d’aquestes masses d’aigua.
De totes maneres, la diagnosi de l’estat de les masses d’aigua no és senzilla i cal tenir en
compte un seguit d’aspectes rellevants per valorar els actuals resultats:
D’una banda, existeix un grup de masses d’aigua que s’han diagnosticat en “proper
a bo” perquè algun element de qualitat concret no ha assolit l’objectiu de qualitat
general en alguna mostra obtinguda, però que, en termes generals, i pel gran conjunt
d’elements i índexs de qualitat emprats en la diagnosi, tenen un estat molt proper a
bo o, si més no, no es podria classificar com a dolent o com a bo amb seguretat. Són
masses d’aigua amb incerteses en la seva diagnosi final entre bo i dolent a causa
d’algun incompliment puntual o incompliments en determinats elements de qualitat,
però que no semblen afectar l’estat de la massa d’aigua o no tenen una persistència
comprovada al llarg del temps. Es detecta algun problema puntual, però en termes
generals mostren un bon estat en la majoria d’elements de qualitat analitzats, i estan
al llindar de ser catalogades entre bon estat o dolent, en funció de la seva evolució
en el temps.
Pel que fa a algunes categories de masses d’aigua (rius, estanys i embassaments),
en el darrer període del PSiC (entre 2010 i 2012) s’han incorporat nous indicadors i/o
elements de qualitat a l’anàlisi de la diagnosi. Al 2009 es va realitzar una diagnosi
amb els elements de qualitat existents fins al moment, i en el darrer període s’han
anat incorporant nous indicadors i/o llindars extrets dels processos d’intercalibració i
de les recomanacions i guies elaborades per la Comissió Europea, o de les decisions
publicades formalment al DOCE (p. ex. 2013/480/UE). Aquestes guies incorporen
nous models de diagnosi que caldrà incorporar en la revisió del PGDCFC per al
període 2015-2021, per la qual cosa s’han tingut en consideració en la present
anàlisi. Aquest fet fa que, en un cert percentatge de masses d’aigua, la classificació
de l’estat pugui haver variat respecte a allò que es va considerar l’any 2009.
Es manté encara, al 2012, un romanent de masses d’aigua sense diagnosticar (amb
dades parcials o sense dades) tot i la finalització del PSiC 2007-2012. Aquest fet
s’explica pels trams de rius i masses d’aigua temporànies (rius i estanys), en les
quals no ha estat possible prendre mostra o determinar el seu estat amb garanties; o
masses d’aigua fortament modificades de les quals cal encara concretar millor els
elements de diagnosi i llindars de qualitat (p. ex. els ports, pel que fa a aigües
costaneres, etc.). Aquestes masses d’aigua hauran de ser analitzades en el següent
PSiC 2013-2018.
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
48
Document IMPRESS 2013
3.1. VALORACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
Per tal de poder fer un seguiment del grau de compliment dels objectius de la planificació i la
seva valoració, cal que, per a les masses d’aigua que han estat classificades en un estat
“proper a bo”, es determini i concreti si es considera que compleixen o no els objectius de
bon estat. Per aquest motiu, s’han revisat totes i cada una de les masses d’aigua
classificades en la categoria de “proper a bo” (analitzant els motius de la incertesa), per
finalment catalogar-les en una de les dues categories “estat bo” o “inferior a bo”. La
classificació entre estat “bo” i “inferior a bo” per a totes les masses d’aigua permet comparar
el grau de compliment dels objectius planificats al 2015, i identificar les prioritats en la
implantació de mesures. De totes maneres, és important mantenir visible la categoria d’estat
“proper a bo”, la qual ens permet valorar la incertesa de la diagnosi final. En els annexos 1
al 3 es poden consultar les masses d’aigua per a les què el PGDCFC preveu assolir el bon
estat l’any 2015, classificades segons si es considera que actualment estan assolint o no els
objectius de qualitat, amb el detall de la consideració del seu estat i els principals impactes
detectats. D’altra banda, els annexos 4 al 6 recullen la mateixa informació per a les masses
d’aigua per a les quals el PGDCFC posposa l’assoliment del bon estat més enllà de l’any
2015.
El resultat de la concreció de l’estat per a cada una de les masses d’aigua, assimilant les
masses d’aigua sense dades o amb dades parcials com si es trobessin en bon estat (són
trams de capçalera, rieres litorals sense pressions significatives), es mostra a la taula 25. En
termes generals, en aigües subterrànies i embassaments es detecta una lleugera millora en
el percentatge de masses d’aigua que assoleixen el bon estat, de camí als objectius
planificats al 2015; les aigües costaneres es mantenen en un percentatge de compliment
similar al del 2009, però sense arribar a assolir els objectius de planificació de 2015, i els
rius i estanys mostren un lleu retrocés, tot i que majoritàriament aquest fet respon a canvis
en el model de diagnosi emprat (més exigent) i a nova informació obtinguda (veure capítol
3.2).
Taula 25. Compliment al 2012 (dades 2007-2012) dels objectius generals de qualitat, i comparació amb els
objectius de la planificació establerts al PGDCFC per al 2015.
Categoria Nº MA total
Compliment PGDCFC a 2009
Compliment a 2012
Objectius compliment PGDCFC a 2015
Nº % Nº % Nº %
Aigües subterrànies 39 14 36% 15 38% 18 46%
Rius 248 123 50% 113 46% 146 59%
Embassaments 13 9 69% 10 77% 11 85%
Estanys i zones humides 52 19 37% 18 35% 19 37%
Aigües costaneres 33 17 52% 17 52% 19 58%
TOTAL 385 182 48% 173 45% 213 55%
De tota manera, cal analitzar amb cura i detall aquestes dades de compliment d’objectius de
qualitat planificats, ja que el nombre i percentatge de masses d’aigua que compleixen o
incompleixen els objectius generals amaguen diverses casuístiques: casos en què la
planificació preveia que s’assoliria el bon estat i no està passant, o casos en què no es
preveia que s’assoliria el bon estat i s’està assolint. A continuació, i per a cada àmbit o
categoria de massa d’aigua, es detallen i s’enumeren aquestes casuístiques.
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
49
Document IMPRESS 2013
3.1.1. Aigües subterrànies
L’anàlisi del compliment o no dels objectius de qualitat i els objectius de la planificació a
2015 en aigües subterrànies es mostren a la taula 26. Al conjunt de masses d’aigua
subterrànies del DCFC es detecten 5 masses d’aigua que haurien de complir el bon estat al
2015 i que actualment estan en estat inferior a bo, mentre que es detecten 2 masses d’aigua
en estat bo que no estava planificat que assolissin el bon estat al 2015. De les 5 masses
d’aigua que caldria que assolissin el bon estat a 2015, 1 es va classificar en bon estat al
2009 i actualment el seu estat és inferior a bo (veure taula 31, i el detall en els annexos 1 al
6).
La massa d’aigua Cardó – Vandellòs (29), que es va registrar en bon estat l’any 2009,
actualment no compleix els objectius ambientals. Tampoc compleixen la cubeta d’Abrera
(37), la cubeta de Sant Andreu i vall baixa del Llobregat (38), l’aqüífer fluviodeltaic del Ter
(33) i el Gaià – Anoia (19). En total, són 5 masses d’aigua en les què es va programar
assolir el bon estat a finals de 2015 segons la planificació del PGDCFC (el detall del motiu
dels incompliments es mostra als annexos 1 al 3).
Les masses d’aigua Prelitoral Castellar de Vallès - La Garriga – Centelles (12) i Llaberia -
Prades meridionals (28), es troben en bon estat a 2012, per tant actualment complirien els
objectius ambientals, tot i que, inicialment, l’assoliment del bon estat s’havia planificat més
enllà del 2015 (el detall d’aquestes masses d’aigua es mostra als annexos 4 al 6).
Taula 26. Nombre de masses d’aigua subterrània que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o més
endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la diagnosi
realitzada al 2012 (taula inferior).
Objectius de planificació
Masses d’aigua amb objectiu de compliment a 2015
Masses d’aigua amb objectiu de compliment més enllà de 2015
18 21
Diagnosi a 2012
Bon estat Inferior a
Bo Dades
parcials Bon estat
Inferior a Bo
Dades parcials
13 5 0 2 19 0
3.1.2. Rius
L’anàlisi del compliment o no dels objectius de qualitat i els objectius de la planificació a
2015 en rius es mostren a la taula 27. Al conjunt de les masses d’aigua rius del DCFC es
detecten 53 masses d’aigua que haurien de complir el bon estat a 2015, i que actualment
estan en estat inferior a bo, mentre que es detecten 2 masses d’aigua en estat bo que no
estava planificat que assolissin el bon estat al 2015. De les 53 masses d’aigua que caldria
que assolissin el bon estat a 2015, 27 es van classificar en bon estat al 2009 i actualment el
seu estat és inferior a bo (veure taula 31, i el detall en els annexos 1 al 6).
En el cas dels rius, hi ha un grup de masses d’aigua per a les quals no es va poder establir
l’estat l’any 2009 per manca de dades, però es va considerar que complirien els objectius
ambientals l’any 2015 ja que se situaven en zones amb baixa influència antròpica (reduïda
pressió). En el moment actual, en que es disposa de més dades per dur a terme una
diagnosi, en una part d’aquestes masses d’aigua s’han detectat alguns incompliments de
determinats paràmetres que fan que aquestes es classifiquin en un estat proper a bo i no
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
50
Document IMPRESS 2013
assoleixin, de moment, el bon estat. La incorporació de nous indicadors i/o elements de
qualitat a la diagnosi també ha influït en el fet que algunes masses d’aigua per a les quals es
va preveure un bon estat l’any 2015 actualment no l’assoleixin (veure taula 31).
Taula 27. Nombre de masses d’aigua rius que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o més endavant
segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la diagnosi realitzada al
2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han classificat en “bon estat” o bé
“inferior a bo”.
Objectius de planificació
Masses d’aigua amb objectiu de compliment a 2015
Masses d’aigua amb objectiu de compliment més enllà de 2015
146 102
Diagnosi a 2012
Bon estat
Inferior a Bo
Dades parcials
Bon estat Inferior a
Bo Dades
parcials
MA naturals 82 42 10 1 49 8
MA molt modificades
4 6 2 1 38 5
Total 86 48 12 2 87 13
3.1.3. Embassaments
L’anàlisi del compliment o no dels objectius de qualitat i els objectius de la planificació per al
2015 en embassaments es mostren a la taula 28. Al conjunt de les masses d’aigua
embassaments del DCFC es detecta 1 massa d’aigua que hauria de complir el bon estat al
2015, i que actualment està en estat inferior a bo. Aquesta massa d’aigua que caldria que
assolís el bon estat al 2015, es va classificar en bon estat al 2009 i actualment el seu estat
és inferior a bo (veure taula 31, i el detall en els annexos 1 al 6).
L’embassament de la Baells, que té com a objectiu complir el bon estat l’any 2015,
actualment no està complint, però es troba en un estat proper a bo. L’embassament de Sant
Ponç ha passat d’un estat inferior a bo a complir els objectius ambientals.
Taula 28. Nombre de masses d’aigua embassaments que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o
més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la
diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han classificat en
“bon estat” o bé “inferior a bo”.
Objectius de planificació
Masses d’aigua amb objectiu de compliment a 2015
Masses d’aigua amb objectiu de compliment més enllà de 2015
11 2
Diagnosi a 2012
Bon estat
Inferior a Bo
Dades parcials
Bon estat Inferior a
Bo Dades
parcials
10 1 0 0 2 0
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
51
Document IMPRESS 2013
3.1.4. Zones humides i estanys
L’anàlisi del compliment o no dels objectius de qualitat i els objectius de la planificació per al
2015 en zones humides i estanys es mostra a la taula 29. Al conjunt de les masses d’aigua
estanys i zones humides del DCFC, es detecten 8 masses d’aigua que haurien de complir el
bon estat al 2015 i que actualment estan en estat inferior a bo, mentre que es detecten 3
masses d’aigua en estat bo que no estava planificat que assolissin el bon estat al 2015. De
les 8 masses d’aigua que caldria que assolissin el bon estat al 2015, 4 es van classificar en
bon estat al 2009 i actualment el seu estat és inferior a bo (veure taula 31 i el detall en els
annexos 1 al 6).
Dels estanys i zones humides que han d’assolir objectius per al 2015, no compleixen
algunes llacunes dels aiguamolls de l'Alt Empordà, com l’estany del Tec, la platja de Castell,
algunes llacunes del delta del Llobregat (la riera de Sant Climent, Cal Tet i Ca l’Arana),
l’estany de Bancells i les basses d'en Broc i aiguamoixos de la Déu Vella, tot i que aquestes
darreres quatre masses d’aigua es troben en un estat proper a bo. D’altra banda, no es
disposa encara de prou dades per valorar l’estat de diverses llacunes dels aiguamolls de l'Alt
Empordà, incloses dins del Parc Natural.
Taula 29. Nombre de masses d’aigua estanys i zones humides que es va planificar que assolirien el bon estat al
2015 o més endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la
diagnosi realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han classificat en
“bon estat” o bé “inferior a bo”.
Objectius de planificació
Masses d’aigua amb objectiu de compliment a 2015
Masses d’aigua amb objectiu de compliment més enllà de 2015
19 33
Diagnosi a 2012
Bon estat
Inferior a Bo
Dades parcials
Bon estat Inferior a
Bo Dades
parcials
MA naturals 9 8 2 3 23 3
MA molt modificades
0 0 0 0 3 1
Total 9 8 2 3 26 4
3.1.5. Aigües costaneres
L’anàlisi del compliment o no dels objectius de qualitat i els objectius de la planificació per al
2015 en aigües costaneres es mostren a la taula 30. Al conjunt de les masses d’aigua
costaneres del DCFC es detecten 3 masses d’aigua qualificades en estat inferior a bo que
haurien de complir el bon estat al 2015, mentre que es detecta 1 massa d’aigua en estat bo,
a 2012 que s’havia planificat que no compliria al 2015. De les 3 masses d’aigua que es
preveia que assolissin el bon estat al 2015, 2 es van classificar en bon estat a 2009, però a
2012 el seu estat és inferior a bo (veure taula 31 i el detall en els annexos 1 al 6) i 1
continua sense assolir el bon estat perquè està pendent de que s’executin els programes de
mesures adients planificats en el PGDCFC.
Les 3 masses d’aigua costaneres que han de complir objectius l’any 2015, però que encara
es troben en un estat proper a bo, estan situades al nord de la badia de Roses, al tram de
costa entre Montgat i Badalona i davant la costa de l’Ametlla de Mar. La primera massa
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
52
Document IMPRESS 2013
d’aigua ja s’havia avaluat amb qualitat inferior a bo, a 2009, i es preveien mesures de millora
que encara estan pendents de realitzar. La segona massa d’aigua es va avaluar amb
poques dades, a 2009, i en l’avaluació, a 2012, s’ha disposat de més informació i, per tant,
d’una millor diagnosi. I pel que fa a la massa d’aigua situada davant de l’Ametlla de Mar, la
qualificació no assoleix el bon estat ja que ha empitjorat en un dels elements de qualitat
biològica que s’avaluen en aquesta massa d’aigua.
Per altra banda, la massa d’aigua del cap de Salou (C28), que no s’havia planificat que
assolís els objectius de qualitat a 2015, perquè a 2009 no es disposava de prou informació
per avaluar-la, es troba en bon estat a 2012.
Taula 30. Nombre de masses d’aigua costaneres que es va planificar que assolirien el bon estat al 2015 o més
endavant segons del PGDCFC (taula superior), i nombre de masses d’aigua classificades segons la diagnosi
realitzada al 2012 (taula inferior). Les masses d’aigua de la categoria “proper a bo” s’han classificat en “bon
estat” o bé “inferior a bo”.
Objectius de planificació
Masses d’aigua amb objectiu de compliment a 2015
Masses d’aigua amb objectiu de compliment més enllà de 2015
19 14
Diagnosi a 2012
Bon estat
Inferior a Bo
Dades parcials
Bon estat Inferior a
Bo Dades
parcials
MA naturals 16 3 0 1 8 0
MA molt modificades
0 0 0 0 3 2
Total 16 3 0 1 11 2
3.2. VALORACIÓ DEL DETERIORAMENT I LA MILLORA DEL MEDI
Tal i com s’ha analitzat en l’apartat anterior, s’han detectat un conjunt de masses d’aigua
que s’havien classificat en bon estat al PGDCFC a 2009 (amb dades de 2007-2008), i que
en l’actualitat s’han classificat en estat inferior a bo (amb dades de 2007-2012). Aquestes
han estat, en total, 35 masses d’aigua, que suposen un 9% de les masses d’aigua
avaluades en el darrer període. Ara bé, el motiu del descens en el nombre de masses
d’aigua que assoleixen el bon estat no és sempre atribuïble a un deteriorament de l’estat del
medi (taula 31). De l’anàlisi de la diagnosi de l’estat de les masses d’aigua i de la valoració
dels possibles motius, se’n desprèn que en 6 d’aquestes 35 masses d’aigua (4 trams de riu,
1 embassament i 1 massa d’aigua costanera), que suposen un 1,5 % de totes les masses
d’aigua avaluades a 2012, el motiu podria ser atribuïble a un deteriorament de l’estat. Per a
18 masses d’aigua (1 massa d’aigua subterrània, 16 rius i 1 massa d’aigua costanera), que
suposen un 4,6 % de les masses d’aigua avaluades, el pas de bo a inferior a bo és atribuïble
a una millor avaluació i coneixement de l’estat de la massa d’aigua com a conseqüència de
les dades obtingudes i la millor informació del medi des del 2008 fins al 2012, la qual cosa
ha permès verificar que el seu estat és inferior a bo, sense que això suposi necessàriament
un deteriorament de l’estat, sinó que es va realitzar una diagnosi incomplerta amb les dades
fins al 2009 (tan sols es tenia una sèrie de dos anys: 2007-2008). Per tant, hi ha 18 masses
d’aigua que a 2009 es van classificar en bon estat tenint en compte que l’anàlisi de
pressions no feia preveure problemes significatius de qualitat en aquestes masses d’aigua,
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
53
Document IMPRESS 2013
però que posteriorment s’ha corroborat algun impacte. Finalment, s’ha detectat un conjunt
d’11 masses d’aigua (7 rius i 4 zones humides), que suposen un 2,8 % de les masses
d’aigua, en les quals el pas d’estat bo a inferior a bo és atribuïble a canvis en el procediment
d’anàlisi emprat en la darrera diagnosi, incorporació de nous elements de qualitat o nous
indicadors d’acord amb nous criteris establerts per la Unió Europea i adoptats recentment,
que cal implantar en el següent cicle de planificació (2015-2021), per la qual cosa s’han
considerat en aquesta valoració, però que en la valoració realitzada al 2009 no es van usar.
Taula 31. Masses d’aigua que al 2009 (dades 2007-2008) es van classificar amb bon estat al PGDCFC, i
actualment (al 2012) incompleixen el bon estat, i principals motius del deteriorament.
Categoria Total MA
MA on es detecta un
decreixement en la qualitat
respecte al 2009
MA en què es tenen dades
addicionals del medi que permeten una millor diagnosi
MA on s’ha modificat l’índex de qualitat o el llindar
per adaptar-lo a nous requeriments
Aigües subterrànies
1 0 1 0
Rius 27 4 16 7
Embassaments 1 1 0 0
Estanys i zones humides
4 0 0 4
Aigües costaneres
2 1 1 0
TOTAL 35 6 18 11
D’altra banda, hi ha un seguit de masses d’aigua que han millorat el seu estat entre la
diagnosi realitzada a 2009 i l’actual realitzada a 2012. Algunes d’aquestes masses d’aigua
estaven ja planificades per assolir el bon estat a través de les mesures que van ser
planificades (veure annex 1), mentre que altres han assolit aquest estat sense estar
programat (veure annex 6). El nombre de masses d’aigua que milloren el seu estat es
resumeix a la taula 32. En total milloren 20 masses d’aigua, un 5,2 % del total de masses
d’aigua al DCFC. En 12 d’aquestes masses d’aigua el bon estat ja es preveia assolir a 2015,
mentre que en 8 no estava planificat.
Taula 32. Masses d’aigua que al 2009 (dades 2007-2008) es van classificar amb estat inferior a bo al
PGDCFC, i que actualment (a 2012) compleixen el bon estat.
Categoria Total MA MA que estava planificat
assolir el bon estat a 2015 MA que no estava planificat assolir el bon estat a 2015
Aigües subterrànies
2 0 2
Rius 13 11 2
Embassaments 1 1 0
Estanys i zones humides
3 0 3
Aigües costaneres
1 0 1
TOTAL 20 12 8
GRAU DE COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ
54
Document IMPRESS 2013
Així, doncs, si es té en compte la diagnosi de l’estat de les masses d’aigua amb un major
coneixement, amb dades més recents i nombroses que corroborin l’estat que en el seu
moment es va valorar amb un nombre limitat de dades, i si s’apliquen els nous protocols o
mètriques i noves normes de qualitat ambiental que la Comissió Europea ha proposat per
tenir en consideració en la revisió del PGDCFC per al període 2015-2021 (resultats del
segon cicle d’intercalibració: Decisió 2013/480/UE; revisió de les normes de qualitat
ambiental en substàncies prioritàries: Directiva 39/2013/UE), protocols o normes de qualitat
que no es van aplicar en el primer PGDCFC per al període 2009-2015, es pot revisar la
taula 25 incorporant els nous criteris i normes per tal de visualitzar l’evolució “real”
(comparable) de la millora del medi i el grau de consecució dels objectius de la planificació
(taula 33) per afrontar la revisió del PGDCFC per al període 2015-2021 (segon cicle de
planificació).
Taula 33. Compliment al 2012 (dades 2007-2012) dels objectius generals de qualitat, i comparació amb els
objectius de la planificació establerts al PGDCFC per al 2015.
Categoria Nº MA total
Compliment a 2009 *
Compliment a 2012
Objectius compliment
PGDCFC a 2015
Nº % Nº % Nº %
Aigües subterrànies 39 13 33% 15 38% 18 46%
Rius 248 100 40% 113 46% 146 59%
Embassaments 13 9 69% 10 77% 11 85%
Estanys i zones humides 52 15 29% 18 35% 19 37%
Aigües costaneres 33 16 48% 17 52% 19 58%
TOTAL 385 153 40% 173 45% 213 55%
* El compliment a 2009 es basa en la diagnosi realitzada en el PGDCFC (dades 2007-2008) corregida amb la
informació addicional del medi que permet una millor diagnosi o aplicant els nous protocols i/o procediments de
diagnosi que la Comissió Europea ha proposat per ser aplicats en el segon cicle de planificació 2015-2021 (nous
índexs de qualitat intercalibrats i noves normes de qualitat ambiental per a determinats substàncies contaminants
(veure taules 31 i 32).
ANÀLISI D’IMPACTES
57
Document IMPRESS 2013
4. ANÀLISI D’IMPACTES SOBRE LES MASSES D’AIGUA
Un cop analitzats l’estat de les masses d’aigua i el compliment dels objectius de la
planificació per al 2015, en aquest apartat es realitza una anàlisi dels principals impactes
detectats sobre les masses d’aigua, ja siguin lleus (no ocasionen incompliment dels
objectius de qualitat) o rellevants (amb efectes sobre la diagnosi de l’estat de les masses
d’aigua). L’anàlisi dels impactes es realitza a partir de les dades obtingudes en el PSiC per
al període 2007-2012, i permet conèixer les principals incidències detectades sobre les
masses d’aigua al DCFC, a partir de les alteracions dels valors mesurats de determinats
elements de qualitat, per interpretar així els incompliments d’objectius de qualitat o el seu
mal estat; també, en alguns casos, per valorar els indicis de possibles problemes en
aquelles masses d’aigua que han estat declarades en bon estat, però on es detecten
lleugeres incidències.
S’ha definit “impacte” com la superació dels llindars establerts en algun dels paràmetres que
s’utilitzen en el seguiment de l’estat del medi (s’utilitzi o no com a llindar de qualitat en la
diagnosi de l’estat de les masses d’aigua) i, en alguns casos, també s’han valorat aquells
elements de qualitat que, tot i no estar regulats, mostren algun valor que pot ser
representatiu d’alguna alteració d’origen antròpic (elements guia).
Donat l’elevat nombre de paràmetres i elements de qualitat controlats, i el diferent significat
que poden tenir cada un d’ells, els impactes s’han agrupat en tipus d’impacte per facilitar
la seva interpretació i poder-los relacionar amb les pressions a les quals estigui sotmesa la
massa d’aigua (taula 34). Cada un dels tipus d’impacte definits es caracteritzen per un
seguit de paràmetres o elements de qualitat dels quals es detecten concentracions per sobre
dels llindars de qualitat establerts o valors anormals.
Taula 34. Descripció de les tipologies d’impacte
Tipus impacte Paràmetres que caracteritzen el tipus d’impacte
Plaguicides i/o substàncies prioritàries i perilloses
Compostos establerts a l’annex I del RD 60/2011 i plaguicides d’acord amb l’annex I del RD 1514/2009. Per exemple: NPEO(e=0), t-octilfenol, cadmi, clorpirifos, hexaclorociclohexà, simazina, sumaendosulfans, Suma al-diel-iso-endrin, etc.
Substàncies preferents Compostos establerts a l’annex II del RD 60/2011. Per exemple: zinc, seleni, coure, metolaclor, etc.
Alteracions fisicoquímiques Temperatura, oxigen dissolt, pH en rius i sulfats, nitrats, clorurs i conductivitat en aigües subterrànies
Contaminació fisicoquímica Amoni i fosfats, TOC en rius i aigües subterrànies i nitrits en aigües costaneres
Contaminació per nitrats Nitrats en rius i aigües subterrànies
Salinització Clorurs, conductivitat, bor i sulfats en rius i aigües subterrànies
Alteració fitoplàncton Fitoplàncton (clorofil·la a) en aigües costaneres i embassaments i algues cianofícies en embassaments
Alteració en la comunitat piscícola Índexs de qualitat biològica en base a peixos (IBICAT)
Alteració de les comunitats bentòniques
Índexs de qualitat biològica de macroinvertebrats (IBMWP - rius, MEDOCC – costaneres i QAELS – zones humides), de diatomees (IPS - rius),de macroalgues (CARLIT - costaneres) i de posidònia (POMI - costaneres).
ANÀLISI D’IMPACTES
58
Document IMPRESS 2013
Tipus impacte Paràmetres que caracteritzen el tipus d’impacte
Alteració hidrològica i/o quantitativa Règim hidrològic en rius, estat quantitatiu en aqüífers
Alteració morfologia, continuïtat i/o vegetació de ribera
Morfologia i continuïtat en rius, ECELS en zones humides
D’altra banda, s’ha classificat el grau d’impacte en funció de la potencial repercussió sobre
la qualitat de l’aigua, les comunitats biològiques i els usos de l’aigua (taula 35). Es considera
un grau d’impacte baix quan un determinat paràmetre mostra valors anormals, però podria
ser atribuït a causes naturals, o bé no té, o no es coneix, un efecte directe sobre les
comunitats biològiques i/o la integritat de l’ecosistema. Els impactes es classifiquen en mig i
alt quan els elements de qualitat no compleixen els objectius de qualitat establerts per
assolir el bon estat, la qual cosa pot afectar les comunitats biològiques i/o la integritat de
l’ecosistema, en aigües superficials, o l’estat químic i/o l’estat quantitatiu en aigües
subterrànies. La diferència entre impacte mig i alt ve definida per la magnitud del valor o
concentració de l’element o paràmetre de qualitat mesurat, la robustesa i significació de les
dades (p. e. el nombre de dades i nombre d’incompliments detectats en la sèrie de dades
disponible), i la perillositat de l’element de qualitat sobre la integritat de l’ecosistema o els
usos de l’aigua (p. e. si es tracta de substàncies prioritàries i compostos persistents amb
reiterats incompliments, concentracions elevades de nitrats, etc.). També es descriu el grau
d’impacte baix com a poc probable (no es té una evidència clara que hi hagi un impacte), el
grau d’impacte mig com a probable (es detecten símptomes evidents d’impacte), i el grau
d’impacte alt com a comprovat (es detecta un impacte clar). En la classificació del grau
d’impacte es té en compte tant la significació de l’element de qualitat com la robustesa de la
sèrie de dades emprades per a la diagnosi. L’anàlisi i classificació del grau d’impacte es
realitza per a cada element de qualitat en cada massa d’aigua (veure annexos 1, 2, 3, 4, 5 i
6).
Taula 35. Descripció de les categories de grau d’impacte
Grau impacte Descripció
Baix
(Poc probable)
Valors anormals en paràmetres que poden provenir de causes naturals i/o afecció molt lleu
sense una sèrie de dades representativa que corrobori l’impacte. Tot i que no són causants
d’incompliment del bon estat, caldrà seguir i valorar aquest impacte per preveure possibles
afeccions.
Mig (Probable)
Superació del llindar de qualitat en paràmetres i magnitud que no tenen una rellevància
significativa en l’alteració dels ecosistemes o els usos de l’aigua, però que cal corregir per
assolir el bon estat de les masses d’aigua. En alguns casos la certesa de l’impacte és
probable (i no comprovat) atesa la manca d’una sèrie de dades representativa que la
corrobori.
Alt
(Comprovat)
Superació dels llindars de qualitat en paràmetres que tenen una repercussió significativa i
contrastada en l’estat de les masses d’aigua, l’alteració de l’ecosistema i/o els usos de
l’aigua. Afecció de l’estat de la massa d’aigua amb una sèrie de dades significativa que la
corrobora.
ANÀLISI D’IMPACTES
59
Document IMPRESS 2013
Els paràmetres de qualitat hidromorfològica de rius no es valoren a partir de mostrejos en
determinats punts, sinó a partir d’indicadors que avaluen de forma contínua tota la massa
d’aigua, valorant el grau de desviació respecte a les condicions naturals. En aquest cas, els
incompliments dels elements de qualitat hidromorfològica (règim hidrològic, continuïtat
fluvial, condicions morfològiques) es classifiquen sempre com a probables, atesa la manca
de dades suficients (fins al moment) que corroborin l’efecte sobre la integritat de
l’ecosistema i els usos de l’aigua. De totes maneres, la classificació d’impacte probable i
impacte comprovat permet l’avaluació dels possibles problemes a resoldre per tal d’assolir
els futurs objectius de qualitat establerts a la respectiva planificació, mentre que els impactes
“poc probables” permeten tenir un avís a determinades pressions i efectes sobre l’estat de
les masses d’aigua que poden esdevenir, o no, un problema en el futur.
En els annexos 1, 2, 3, 4, 5 i 6 es detallen els principals impactes detectats per a cada una
de les masses d’aigua del DCFC, diferenciant el tipus i grau d’impacte d’acord amb les
taules 33 i 34. Les masses d’aigua es classifiquen segons hagin de complir o no el bon
estat a 2015, d’acord amb la planificació establerta al Decret 188/2010, de 23 d’octubre, i
d’acord amb la classificació del seu estat a 2012 segons les dades del PSiC 2007-2012.
4.1. VALORACIÓ DELS IMPACTES
En termes generals, es detecta un elevat percentatge de masses d’aigua (un 75 %) que
mostren algun tipus d’impacte, ja sigui poc probable, probable o comprovat (taula 36). Les
aigües costaneres són les que denoten un percentatge menor d’impactes, tot i que és proper
al 45% de les masses d’aigua avaluades. Pel que fa als rius, aquests mostren els
percentatges més elevats de masses d’aigua amb algun tipus impacte, ja sigui poc probable
o comprovat (proper al 80%), seguit dels embassaments, zones humides i aigües
subterrànies, que es mouen en valors propers al 70% de masses d’aigua.
Taula 36. Nombre de masses d’aigua en les què s’ha detectat algun tipus d’impacte, per categories i en total
Subterrànies Rius Embassaments
Zones
humides i
estanys
Costaneres TOTAL
Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %
Sense dada 0 0% 11 4% 0 0% 6 12% 2 6% 19 5%
Sense
impacte 15 38% 31 13% 3 23% 11 21% 17 52% 77 20%
Amb impacte* 24 61% 206 83% 10 77% 35 67% 14 42% 289 75%
* S’indiquen aquelles masses d’aigua en les quals es detecta alguna alteració. L’impacte pot ser de grau baix (o poc probable),
de grau mig (o probable), o de grau alt (o comprovat).
Val a dir, però, que no tots els impactes detectats tenen la mateixa mesura i efecte sobre la
qualitat i integritat de l’ecosistema aquàtic o sobre els usos de l’aigua (taula 37). Així, els
impactes poc probables es deuen bàsicament a petites alteracions de determinats
compostos no rellevants sobre l’estat de les masses d’aigua, per la qual cosa, quasi amb
ANÀLISI D’IMPACTES
60
Document IMPRESS 2013
tota certesa no alteren el seu estat, tot i que és interessant conèixer aquest impacte, mentre
que els impactes comprovats sí que poden afectar l’estat de les masses d’aigua. Les aigües
subterrànies mostren un elevat percentatge d’impactes comprovats (la totalitat dels impactes
detectats). La diagnosi en les aigües subterrànies és clara en la majoria dels casos, ja que el
nombre d’elements de mesura és menor i els incompliments de qualitat són evidents allà on
es donen. Pel que fa a les aigües costaneres, tot i que el percentatge de masses d’aigua
que denoten impacte és menor (un 42%), l’impacte que es detecta és comprovat en un
elevat nombre de masses d’aigua (en un 78% de les masses amb impacte). Pel que fa als
embassaments, i zones humides i estanys, entre un 20 i 25% respectivament de les masses
d’aigua amb impacte es classifiquen com a comprovat, mentre que en rius el 60% de les
masses d’aigua amb impacte es classifiquen com a comprovades.
Taula 37. Classificació del nombre de masses d’aigua segons el grau d’impacte, per a cada categoria
Subterrànies Rius Embassaments
Zones
humides i
estanys
Costaneres TOTAL
Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %
Comprovat 24 61% 119 48% 2 15% 9 17% 11 33% 165 43%
Probable 0 0% 84 34% 2 15% 7 13% 3 9% 96 25%
Poc probable 0 0% 3 1% 6 46% 19 36% 0 0% 28 7%
Pel que fa a la tipologia d’impactes, aquests es poden analitzar en detall per a cada massa
d’aigua i per a cada element de qualitat en els annexos 1, 2, 3, 4, 5 i 6.
ANÀLISI DE PRESSIONS, RELACIÓ CAUSA - EFECTE
63 Document IMPRESS 2013
5. ANÀLISI DE PRESSIONS
La DMA insta els estats membres a realitzar anàlisis de pressions sobre les masses d’aigua
per tal de valorar el risc de no assolir els objectius del bon estat, i per poder elaborar un
programa de mesures adequat mitjançant la identificació de les principals pressions que
afecten o poden afectar els sistemes aquàtics. L’anàlisi de pressions, combinat amb l’anàlisi
d’impactes realitzat en el capítol anterior, ha de permetre descriure i identificar l’origen de les
alteracions detectades al medi, o el risc que aquestes es puguin produir. D’aquesta manera,
mitjançant l’anàlisi conjunt dels impactes i les pressions és possible concretar i revisar les
mesures a adoptar per mitigar o reduir la pressió, i poder assolir el bon estat de les masses
d’aigua. Aquest és un element imprescindible previ a la revisió del Programa de mesures i
del PGDCFC.
Per tal de poder identificar les causes de l’alteració de l’estat de les masses d’aigua i
relacionar-les amb els impactes detectats, en aquest apartat es realitza una anàlisi de les
principals pressions a les quals estan sotmeses les masses d’aigua. Cal entendre el
concepte de pressió com aquella activitat o acció d’origen antròpic que es duu a terme a
nivell puntual o difós i que pot repercutir sobre l’estat dels sistemes aquàtics vinculats. És a
dir, s’analitzen les activitats humanes dutes a terme a les conques drenants o zones litorals
de les masses d’aigua que poden provocar una contaminació o alteració de l’ecosistema de
la massa d’aigua (activitat agrícola, industrial, concentració urbana, alteracions
morfològiques, activitats recreatives, pesca, etc.). Per dur a terme l’anàlisi de les pressions
sobre les masses d’aigua del DCFC, s’ha partit de l’anàlisi que es va fer l’any 2005, i s’han
seleccionat les pressions més significatives per a cada categoria de massa d’aigua (taula
38).
Taula 38. Llistat de pressions analitzades per cada categoria de massa d’aigua
Codi Descripció de la pressió
AIGÜES SUBTERRÀNIES
DR Dejeccions ramaderes
FA Fertilització agrària
FITO Tractaments fitosanitaris
F_EDAR Aplicació de fangs de depuradora
AIZU Activitats industrials i zones urbanes
IL Infraestructures lineals subterrànies
AIU Abocaments industrials, urbans i sistemes no sanejats
SC Sòls contaminats
RS_SUB Runams salins
ARIDS Activitats extractives
E_CAP Captacions subterrànies
E_FRE Extracció d'aigües (freatòfites)
E_COS Extracció d'aigua costanera
ANÀLISI DE PRESSIONS, RELACIÓ CAUSA - EFECTE
64 Document IMPRESS 2013
Codi Descripció de la pressió
RIUS
PRS Preses i rescloses
END Endegament de lleres
C Captació i derivació d’aigües superficials
RH Regulació hidrològica per embassaments
USR Usos del sòl a les riberes
ISEP Infraestructures i serveis en l’espai fluvial
ARU Abocaments urbans
ARI Abocaments industrials
ANS Abocaments no sanejats
UAA Usos del sòl agrícoles (nutrients i plaguicides)
RS Runams salins
EI Espècies exòtiques invasores
PES Pesca recreativa
EMBASSAMENTS
QUAL Qualitat fisicoquímica de l'aigua d'entrada
UAA Usos del sòl agrícoles (nutrients i plaguicides)
EI Espècies exòtiques invasores
NAV Navegació
PES Pesca recreativa
ZONES HUMIDES I ESTANYS
GC Captacions d’aigua
ARU Abocaments urbans
UAA Usos del sòl agrícoles
UU Usos del sòl urbans i industrials
EI Espècies exòtiques invasores
FR Freqüentació
USR Artificialització dels usos del sòl
AIGÜES COSTANERES
CAC Alteracions hidromorfològiques: costa artificial (espigons, esculleres) i grau de confinament
AES Alteracions hidromorfològiques: aportació i extracció de sorres
ARU Aigües residuals urbanes: sistemes de sanejament (població a la costa: resident/estacional)
DSU Aigües residuals urbanes: descàrregues dels sistemes unitaris a mar (en temps de pluja)
ACSUP Aigües continentals superficials (rius, rieres, zones humides de transició...)
ACSUB Aigües continentals subterrànies (aqüífers)
ARI Aigües residuals industrials
POR Ports (esportius, pesquers, comercials)
EI Espècies exòtiques invasores
ANÀLISI DE PRESSIONS, RELACIÓ CAUSA - EFECTE
65 Document IMPRESS 2013
Per a cada massa d’aigua, s’han identificat les principals pressions existents, i s’ha
classificat la pressió en funció de la seva magnitud i la susceptibilitat del medi per suportar la
pressió (vulnerabilitat), de manera que la pressió es classifica en nul·la (quan no hi ha cap
indici de pressió a la massa d’aigua), baixa (quan es detecta certa activitat que pot provocar
lleus alteracions), mitjana (quan aquesta pressió pot afectar l’estat de la massa d’aigua de
manera evident), o alta (quan la pressió pot provocar importants alteracions en l’estat de la
massa d’aigua) (taula 39). Per a cada pressió i cada categoria de massa d’aigua (aigües
subterrànies, rius, embassaments, zones humides i estanys i aigües costaneres) s’han
establert diferents sistemes de valoració de cada una de les pressions atenent a la
informació disponible en cada cas. El mètode de càlcul, així com els resultats obtinguts per a
cada pressió i categoria de massa d’aigua es pot consultar a les fitxes resum de l’annex 7.
Taula 39. Classificació del grau de pressió
Codi Pressió
-1 No aplica
0 Nul·la
1 Baixa
2 Mitjana
3 Alta
Els resultats de l’anàlisi de pressions sobre les masses d’aigua subterrànies (taula 40),
mostren com les pressions per les dejeccions ramaderes (DR), la fertilització agrària (FA) i
els tractaments fitosanitaris (FITO), juntament amb l’aplicació de fang de depuradores
(F_EDAR), activitats industrials i zones urbanes (AIZU) i els abocaments industrials, urbans
o de sistemes no sanejats (AIU), són les que tenen una repercussió o provoquen un nivell de
pressió més elevat que pot afectar l’estat d’aquestes masses d’aigua. Aquestes pressions
afecten pràcticament el 50% de les masses d’aigua subterrànies amb un grau mig o alt,
mentre que els sòls contaminats (SC), les activitats extractives (ARIDS) o l’extracció d’aigua
ja sigui per captacions subterrànies (E_CAP) o per plantacions de freatòfites (E_FRE)
afecten un nombre menor de masses d’aigua, tot i que de manera rellevant (al voltant del
30% de les masses d’aigua subterrànies). La pressió per runams salins (RS_SUB) afecta
només el 3% del total de les masses delimitades en les conques internes, mentre que pel
que fa a l’extracció d’aigua costanera (E_COS), el 47 de les masses costaneres tenen una
pressió alta o moderada.
ANÀLISI DE PRESSIONS, RELACIÓ CAUSA - EFECTE
66 Document IMPRESS 2013
Taula 40. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Aigües subterrànies
PRESSIONS
GRAUS DR FA FITO F_EDAR AIZU IL AIU SC RS_SUB ARIDS E_CAP E_FRE E_COS
No aplica 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 24
Nul·la 10 11 5 10 10 1 3 14 36 20 7 17 0
Baixa 10 9 14 7 8 22 15 10 2 8 16 9 8
Mitjana 10 12 9 10 7 0 15 7 0 6 10 9 6
Alta 9 7 11 12 14 16 4 8 1 5 6 4 1
Pel que fa a les masses d’aigua rius (taula 41), la pressió que afecta més masses d’aigua
en grau mig o alt és la presència d’espècies exòtiques invasores (EI), que afecten un 69%
de les masses d’aigua rius del DCFC. També les pressions per endegaments de lleres
(END) i els usos del sòl a les riberes (USR) afecten un elevat percentatge de rius (un 50 %),
juntament amb els abocaments urbans (ARU), que afecta en grau mig o alt un 41% de les
masses d’aigua (tot i que la pressió és alta en tan sols un 14% de les masses d’aigua).
Aquestes pressions poden esdevenir o no alteracions al medi depenent de l’esforç de
mitigació i correcció de la pressió que es realitzi. D’altra banda, les pressions que afecten
menys masses d’aigua en grau mig o alt són les preses i rescloses (PRS) i l’alteració de
cabals per embassaments (RH) tot i que els trams afectats poden produir greus impactes. La
pressió per runams salins (RS) també és molt localitzada.
Taula 41. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Rius
Pel que fa a les masses d’aigua embassaments (taula 42), s’han estudiat poques pressions
ja que la majoria d’aquestes estan directament influenciades per les pressions que es duen
a terme als trams de riu just per sobre i que desemboquen als embassaments. La principal
pressió, la que afecta més masses d’aigua, és la pesca (PES), que afecta en grau mig o alt
el 85% de les masses. La presència d’espècies invasores (EI), en part relacionada amb la
pressió anterior, també afecta un gran nombre d’embassaments en grau mig o alt (el 69%).
La navegació (NAV) se centra als embassament més grans, i afecta un 23% de les masses
d’aigua. D’altra banda, els usos agrícoles (UAA) i la qualitat de l’aigua d’entrada dels
PRESSIONS
GRAUS PRS END C RH USR ISEP ARU ARI ANS UAA RS EI PES
No aplica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nul·la 214 78 191 222 88 26 86 121 73 87 235 12 133
Baixa 18 99 21 8 58 125 44 56 109 87 4 65 18
Mitjana 12 39 8 9 68 38 87 53 45 38 6 66 86
Alta 4 32 28 9 34 59 31 18 21 36 3 105 11
ANÀLISI DE PRESSIONS, RELACIÓ CAUSA - EFECTE
67 Document IMPRESS 2013
embassaments (QUAL) afecta en grau mig o alt un 15% dels embassaments, bàsicament
aquells situats en trams mitjans o baixos de les conques o en zones fortament urbanitzades.
Taula 42. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Embassaments
Pel que fa a les masses d’aigua zones humides i estanys (taula 43), la presència d’espècies
invasores (EI), juntament amb l’artificialització dels usos del sòl (USR) són les pressions que
més afecten aquestes masses d’aigua (amb un 63 i 67% respectivament de les masses
d’aigua afectades en grau mig o alt). Els usos del sòl agrícoles (UAA), els usos del sòl
urbans i industrials (UU) i la freqüentació de visitants i/o activitats de lleure (FR), són
pressions que també tenen una elevada incidència sobre les zones humides del DCFC
(afecten entre el 40 i 50% de les masses d’aigua). Les captacions d’aigua (GC) i els
abocaments urbans (ARU) també afecten un nombre significatiu d’aquestes masses d’aigua
(un 23 i 13%, respectivament), però concentren un nombre major de masses d’aigua on la
pressió és nul·la.
Taula 43. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Zones humides i estanys
PRESSIONS
GRAUS GC ARU UAA UU EI FR USR
No aplica 0 0 0 0 0 1 0
Nul·la 31 43 21 23 3 23 12
Baixa 9 2 7 8 16 4 5
Mitjana 10 2 17 9 21 18 11
Alta 2 5 7 12 12 6 24
Pel que fa a les masses d’aigua costaneres (taula 44), les masses d’aigua amb més d’una
pressió avaluada com a mitjana o alta són 22 i representen un 67% de totes les masses
d’aigua costanera, mentre que les masses amb pressions baixes o nul·les són 11, és a dir,
un 33% del total. Si es consideren les pressions amb grau mig i alt com les més
significatives, les que afecten un nombre major de masses d’aigua (més del 50%) són les
aportacions d’aigües subterrànies (ACSUB) i les descàrregues de sistemes unitaris en
temps de pluja (DSU). Les pressions que afecten entre el 50% i el 40% de les masses
d’aigua són: la costa artificial i el confinament de les aigües (CAC), les aportacions d’aigües
superficials (ACSUP) i les aportacions d’aigües residuals urbanes des dels sistemes de
PRESSIONS
GRAUS QUAL UAA EI NAV PES
No aplica 0 0 0 0 0
Nul·la 8 10 1 9 2
Baixa 3 1 3 1 0
Mitjana 1 1 3 1 7
Alta 1 1 6 2 4
ANÀLISI DE PRESSIONS, RELACIÓ CAUSA - EFECTE
68 Document IMPRESS 2013
sanejament que tracten la població resident i estacional de la costa (ARU). Les aportacions
i/o extraccions de sorres (AES) i l’activitat de navegació i freqüentació per ports (POR)
afecten un 36% de les masses d’aigua; les aportacions d’aigües residuals industrials (ARI) i
la introducció d’espècies invasores (EI), tan sols un 6%. Cal destacar, però, que aquestes
pressions poden desembocar o no en alteracions al medi depenent de l’esforç de mitigació i
correcció de la pressió que es realitzi.
Taula 44. Nombre de masses afectades per cadascuna de les pressions. Aigües costaneres
PRESSIONS
GRAUS CAC AES ARU DSU ACSUP ACSUB ARI POR EI
No aplica 0 0 0 0 0 0 0 0 6
Nul·la 14 17 15 6 8 6 29 13 13
Baixa 4 4 4 9 10 5 2 8 12
Mitjana 9 6 9 8 12 16 1 7 1
Alta 6 6 5 10 3 6 1 5 1
IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES
71 Document IMPRESS 2013
6. IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES
La detecció de problemàtiques es du a terme a partir de l’anàlisi de la relació entre els
impactes detectats en les masses d’aigua i les pressions calculades a les què estan
sotmeses (veure capítols anteriors).
L’objectiu d’aquest capítol és posar de manifest els principals problemes que comporten o
poden comportar un deteriorament o mal estat de les masses d’aigua al DCFC. Aquests
problemes han estat seleccionats atenent a la magnitud de l’impacte, i al nombre de masses
d’aigua que afecten, per la qual cosa, són problemàtiques que hauran de ser tractades en la
revisió del Programa de mesures i del PGDCFC. També s’analitzen aquells problemes que
poden estar vinculats a programes de mesures específics i d’especial rellevància, com és el
cas de la contaminació d’origen urbà (vinculat al Programa de Sanejament d’Aigües
Residuals Urbanes ―PSARU― de Catalunya), que ja tenen una programació establerta, o
altres problemàtiques vinculades a activitats regulades per altres administracions (fora de
l’administració de l’aigua), com poden ser les vinculades a l’activitat agrària, o a l’aparició
d’espècies exòtiques i/o invasores, que afecten o poden posar en risc el bon estat de les
masses d’aigua i els seus usos. Les problemàtiques més significatives que s’han identificat
al DCFC a partir dels impactes i les pressions analitzades es recullen a la taula 45. Les
problemàtiques es divideixen en un primer nivell (9 problemàtiques) segons la seva font
origen i, en un segon nivell (15 problemàtiques), es concreten segons l’element que
produeix l’impacte o el detall de la font origen.
Taula 45. Llistat de problemàtiques identificades al DCFC
Codi Nivell 1
Descripció Problemàtica Nivell 1 Codi
Nivell 2 Descripció Problemàtica Nivell 2
A Contaminació d'origen agrari A1 Nitrats
A2 Plaguicides
B Contaminació d'origen urbà B1
Nuclis sanejats i descàrregues de sistemes unitaris
B2 Nuclis no sanejats
C Contaminació d'origen industrial C1 Abocaments industrials
D Alteració hidromorfològica en aigües
continentals
D1 Alteració règim de cabals o extracció d’aigües subterrànies
D2 Alteració de lleres, morfologia i riberes
E Alteració hidromorfològica en aigües costaneres
E1 Estructures rígides
E2 Moviments de sorres
F Espècies invasores F1 Espècies invasores
G Usos comercials i recreatius en aigües superficials
G1 Pesca recreativa
G2 Navegació / Freqüentació
H Activitat minera H1 Runams salins
H2 Extraccions d’àrids i rebliments
I Sobreexplotació en aigües subterrànies
I1 Sobreexplotació en aigües subterrànies
IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES
72 Document IMPRESS 2013
La classificació de les problemàtiques en el segon nivell (15 problemàtiques) permetrà
posteriorment la identificació i l’anàlisi de mesures de mitigació i/o correcció per a cada una
d’elles, i el posterior anàlisi cost-eficàcia per a la tria de les més eficients, i/o l’anàlisi cost-
benefici per a l’anàlisi d’exempcions temporals en el compliment d’objectius, o objectius
menys rigorosos atesos els possibles costos desproporcionats (tasques que cal realitzar en
la revisió del Programa de mesures i del PGDCFC). Per a cada massa d’aigua s’ha
identificat, segons els impactes mesurats i les pressions calculades, el grau o certesa de
cada una de les problemàtiques establertes, que poden ser “comprovada o molt probable”,
“probable” o “en risc” (taula 46).
Taula 46. Classificació del grau de certesa en la identificació d’una problemàtica
Codi Grau de certesa de la
problemàtica Interpretació
C Comprovada o molt
probable
Tant l’anàlisi dels impactes com el càlcul de les pressions determinen que existeix una problemàtica concreta sobre
la massa d’aigua i, en conseqüència, l’existència de la problemàtica es considera comprovada o molt probable. Els elements de qualitat detectats en l’impacte tenen una
relació coherent amb les pressions identificades que afecten la massa d’aigua.
P Probable
Els impactes existents a una massa d’aigua fan deduir l’existència d’una determinada problemàtica, però no hi ha
una correspondència directa o coneguda amb les pressions identificades, per la qual cosa s’ha classificat com a probable. Per tant, es classifica com a probable perquè, tot i detectat l’impacte, no s’identifica clarament
amb una determinada pressió d’origen antròpic. No existeix una clara relació causa-efecte (pressió-impacte)
que permeti atribuir una determinada problemàtica de manera comprovada.
R En risc
(no es detecta impacte)
Problemàtiques en les que tot i no detectar-se cap impacte vinculat, es detecten pressions que podrien donar lloc a un determinat impacte. Les pressions s’han establert a través
del càlcul de l’activitat humana, tot i que no es detecta l’impacte a través dels elements de qualitat analitzats. És
possible que el medi receptor de l’activitat humana gaudeixi d’eficients mesures de mitigació o correcció, o que l’impacte no hagi estat mesurat adequadament. Per
aquesta raó es classifica a aquestes masses d’aigua amb “risc” d’una determinada problemàtica
La metodologia per a la determinació de cada problemàtica es realitza mitjançant la
combinació de l’anàlisi dels impactes detectats (veure capítol 4), amb les pressions
calculades (veure capítol 5), per a cada una de les masses d’aigua (annex 9).
D’aquesta manera es classifiquen les diferents masses d’aigua, ja siguin aigües
subterrànies, rius, embasaments, estanys i zones humides o aigües costaneres, en cada
una de les problemàtiques. Cada problemàtica pot afectar una o més categories de massa
d’aigua, i una determinada massa d’aigua pot estar afectada per una o diverses
problemàtiques amb diferents graus de certesa. Els resultats de les masses d’aigua
classificades en cada problemàtica es poden consultar a l’annex 11.
IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES
73 Document IMPRESS 2013
Taula 47. Nombre de masses d’aigua afectades per cada problemàtica (comprovada, probable o en risc) per
cada categoria de massa d’aigua i en el total de masses d’aigua del DCFC.
Subter. Rius Emb. Estanys i ZH
Costaneres TOTAL
Problemàtica Grau Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %
A. Contaminació d'origen agrari
A1. Nitrats
Comprovada 14 36% 31 13% 0 0% 0 0% 0 0% 45 12%
Probable 0 0% 24 10% 2 15% 8 15% 10 30% 44 11%
Risc 17 44% 59 24% 0 0% 16 31% 7 21% 99 26%
A2. Plaguicides
Comprovada 0 0% 43 17% 0 0% 0 0% - - 43 11%
Probable 0 0% 3 1% 2 15% 8 15% - - 13 3%
Risc 19 49% 57 23% 0 0% 16 31% - - 92 24%
B. Contaminació d'origen urbà
B1. Nuclis sanejats i DSUs
Comprovada 7 18% 65 26% 1 8% 3 6% 10 30% 86 22%
Probable 0 0% 21 8% 3 23% 11 21% 9 27% 44 11%
Risc 15 38% 9 4% 0 0% 7 13% 2 6% 33 9%
B2. Nuclis no sanejats
Comprovada 7 18% 52 21% 1 8% 0 0% - - 60 16%
Probable 0 0% 11 4% 3 23% 14 27% - - 28 7%
Risc 9 23% 12 5% 0 0% 4 8% - - 25 6%
C. Contaminació d'origen industrial
C1. Abocaments industrials
Comprovada 11 28% 52 21% - - 0 0% 0 0% 63 16%
Probable 0 0% 11 4% - - 14 27% 0 0% 25 6%
Risc 7 18% 5 2% - - 4 8% 8 24% 24 6%
D. Alteració hidromorfològica en aigües continentals
D1. Alteració règim de cabals o extracció aigua
Comprovada - - 46 19% - - 0 0% - - 46 12%
Probable - - 17 7% - - 2 4% - - 19 5%
Risc - - 0 0% - - 0 0% - - 0 0%
D2. Alteració de lleres, morfologia i riberes
Comprovada - - 156 63% - - 7 13% - - 163 42%
Probable - - 20 8% - - 20 38% - - 40 10%
Risc - - 0 0% - - 0 0% - - 0 0%
E. Alteració hidromorfològica litoral en aigües costaneres
E1. Estructures rígides
Comprovada - - - - - - - - 0 0% 0 0%
Probable - - - - - - - - 9 27% 9 2%
Risc - - - - - - - - 6 18% 6 2%
E2. Moviments de sorres
Comprovada - - - - - - - - 0 0% 0 0%
Probable - - - - - - - - 12 36% 12 3%
Risc - - - - - - - - 0 0% 0 0%
F. Espècies invasores
F1. Espècies invasores
Comprovada - - 105 42% 6 46% 12 23% 1 3% 124 32%
Probable - - 66 27% 3 23% 21 40% 1 3% 91 24%
Risc - - 0 0% 0 0% 0 0% 0 0% 0 0%
G. Usos recreatius i professionals
G1. Pesca recreativa
Comprovada - - 0 0% 0 0% - - - - 0 0%
Probable - - 11 4% 4 31% - - - - 15 4%
Risc - - 86 35% 7 54% - - - - 93 24%
G2. Navegació / Freqüentació
Comprovada - - - - 0 0% 0 0% 0 0% 0 0%
Probable - - - - 2 15% 6 12% 0 0% 8 2%
Risc - - - - 0 0% 0 0% 12 36% 12 3%
H. Activitat minera
H1. Runams salins
Comprovada 2 5% 11 4% - - - - - - 13 3%
Probable 0 0% 0 0% - - - - - - 0 0%
Risc 0 0% 0 0% - - - - - - 0 0%
H2. Extraccions d'àrids i rebliments
Comprovada 0 0% - - - - - - - - 0 0%
Probable 5 13% - - - - - - - - 5 1%
Risc 0 0% - - - - - - - - 0 0%
I. Sobreexpl. en aigües subterrànies
I1. Sobreexpl. en aigües subterrànies
Comprovada 6 15% - - - - - - - - 6 2%
Probable 3 8% - - - - - - - - 3 1%
Risc 6 15% - - - - - - - - 6 2%
A la taula 47 es mostren els resultats obtinguts en la classificació de les masses d’aigua
dins de cada categoria de massa d’aigua, per les diferents problemàtiques establertes, i en
IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES
74 Document IMPRESS 2013
funció del grau de certesa en la diagnosi de la problemàtica (comprovada, probable o en
risc). D’aquesta manera, es poden analitzar les problemàtiques separadament (veure fitxes
annex 10):
A1. Nitrats d’origen agrari. Afecten bàsicament les masses d’aigua subterrànies, un
36% d’aquestes, de manera comprovada (es detecten evidents impactes vinculats a la
pressió per activitat agrària), i en un 44% de les masses d’aigua subterrànies es detecta
risc (és a dir, hi ha activitat agrària a la zona, però no es detecten incompliments de
nitrats de manera generalitzada en la massa d’aigua). Aquesta problemàtica també es
detecta als rius, tot i que amb menys intensitat que a les aigües subterrànies (en un 13%
de les masses d’aigua rius de manera comprovada, 10% de manera probable, i 24% en
risc). Les aigües costaneres també mostren un 30% de les seves masses d’aigua
afectades per aquesta problemàtica, tot i que en grau probable (no comprovat). En
termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera comprovada un 12% de les
masses d’aigua del DCFC, i un 11% de manera probable. És la problemàtica que més
afecta les masses d’aigua subterrànies.
A2. Plaguicides d’origen agrari. Aquesta problemàtica es detecta de manera més
evident als rius, en un 17% de masses d’aigua de manera comprovada. Tot i que, pel que
fa a les aigües subterrànies, no hi ha cap massa d’aigua en mal estat per plaguicides,
puntualment en alguna s’ha detectat algun incompliment, tot i que la suma d’aquests no
ha estat suficient per declarar en mal estat cap massa d’aigua. Les aigües subterrànies,
però, mostren un elevat percentatge en risc (un 49% de les masses d’aigua). Les zones
humides i estanys mostren un nombre moderat de masses d’aigua en risc (un 15% de les
masses d’aigua). En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera
comprovada un 11% i de manera probable un 3% de les masses d’aigua del DCFC.
B1. Nuclis urbans sanejats i descàrrega de sistemes unitaris. Aquesta és una
problemàtica associada principalment a possibles sobreeiximents puntuals de sistemes
unitaris de clavegueram en temps de pluja, fuites o avaries de sistemes de col·lectors i
bombaments, i/o un sanejament insuficient per a l’assoliment del bon estat de les masses
d’aigua, tot i que els sistemes de sanejament poden estar complint amb els requeriments
establerts per la Directiva 91/271/CEE. Per tant, es tracta de la millora en els
requeriments del sanejament i col·lectors. Aquesta problemàtica afecta clarament els rius,
amb un 26% de les masses d’aigua de manera comprovada o molt probable, i un 8% de
manera probable; també a les masses d’aigua costaneres, amb un 30% de masses
d’aigua afectades de manera comprovada o molt probable, i un 27% de manera probable,
i a les masses d’aigua subterrànies amb un 18% de manera comprovada o molt probable.
Als embassaments i les zones humides i estanys, també es detecta aquesta problemàtica
en un 23% i 21% de les masses d’aigua respectivament, tot i que de manera probable
(no hi ha un vincle clar entre l’afecció detectada al medi i l’origen vinculat als abocaments
urbans). Pel que fa a les masses d’aigua costaneres, aquesta és la problemàtica que més
afecta les seves masses d’aigua de manera comprovada o molt probable (un 30%). En
termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera comprovada o molt probable un
22% de les masses d’aigua del DCFC, i de manera probable un 11% d’aquestes.
B2. Nuclis no sanejats. Aquesta és una problemàtica vinculada a petits nuclis urbans i
dispersos (la majoria amb població inferior a 2.000 h-e) que no tenen encara un sistema
IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES
75 Document IMPRESS 2013
consolidat de sanejament. Aquesta problemàtica es detecta de manera més evident en
alguns rius (amb un 21% de les masses d’aigua de manera comprovada o molt probable)
i en algunes masses d’aigua subterrànies (amb un 18% de les masses d’aigua de manera
comprovada o molt probable). Als embassaments i les zones humides i estanys aquesta
problemàtica es detecta en un 23% i 27% respectivament de les masses d’aigua de
manera probable. Aquesta problemàtica no és generalitzada, i es detecta majoritàriament
de manera probable (no comprovada) en petites zones rurals i/o urbanitzacions sense
sanejat i amb sistemes naturals amb poca capacitat per diluir l’abocament. En termes
generals, aquesta problemàtica afecta de manera comprovada o molt probable un 16%
de les masses d’aigua del DCFC, i un 7% de manera probable.
C1. Contaminació per abocaments industrials. Aquesta és una problemàtica vinculada
als abocaments fruit de l’activitat industrial, ja sigui a través d’abocaments directes a llera
(sanejats o no), com a través de sistemes de clavegueram i sistemes de sanejament
públics i privats. L’afecció sobre les masses d’aigua és moderada, tot i que els elements
de contaminació que pot generar li atorguen elevada importància. Afecta majoritàriament
les masses d’aigua rius i les masses d’aigua subterrànies, amb un 21% i 28%
respectivament de les seves masses d’aigua de manera comprovada. També té una
incidència relativa sobre les zones humides i estanys, amb un 27% de les masses d’aigua
afectades, tot i que de manera probable (no comprovat). Pel que fa a les masses d’aigua
costaneres, existeix el risc d’aquesta problemàtica en un 24% de els masses d’aigua,
bàsicament en la zona on se situen els complexos industrials i emissaris submarins de
zones industrialitzades. En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera
comprovada un 16% de les masses d’aigua del DCFC, i un 6% de manera probable.
D1. Alteració del règim de cabals o extracció d’aigües subterrànies. En el cas dels
rius, aquesta és una problemàtica que es pot originar per la regulació de cabals des
d’embassaments, i la derivació i/o extracció d’aigua en assuts i preses, ja sigui per
abastament, regadiu o generació elèctrica (centrals hidroelèctriques). En zones humides i
estanys, s’origina per les extraccions d’aigües subterrànies. Afecta principalment les
masses d’aigua rius, amb un 19% de les seves masses d’aigua de manera comprovada, i
un 7% de manera probable, i amb menys mesura les zones humides i estanys, amb un
4% de les masses d’aigua de manera probable. És una problemàtica molt localitzada en
eixos principals i trams fluvials amb un cabal més o menys permanent, que veuen alterat
el règim de cabals i inclús arriben a assecar-se en algunes ocasions fruit de l’activitat
humana. En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera comprovada un
12% de les masses d’aigua del DCFC i un 5%, de manera probable.
D2. Alteració de lleres, morfologia i riberes en aigües continentals. Aquesta
problemàtica és conseqüència de la intensa activitat humana i l’ocupació de lleres i
riberes dels cursos fluvials, i els entorns d’estanys i zones humides, que altera la
morfologia fluvial i la funcionalitat de les zones inundables. Les principals pressions es
produeixen pel pas de serveis, estructures rígides i altres elements que ocupen i alteren
els hàbitats i les funcions que hi tenen lloc a l’ecosistema fluvial. Afecta principalment les
masses d’aigua rius, sobretot trams baixos i mitjos, amb un 63% de les masses d’aigua
amb la problemàtica comprovada, però també les masses d’aigua zones humides i
estanys, amb un 13% de les masses d’aigua afectades de manera comprovada i un 38%
de manera probable. En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera
IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES
76 Document IMPRESS 2013
comprovada un 42% de les masses d’aigua del DCFC, i un 10% de manera probable, i és
de les problemàtiques que més masses d’aigua afecta rius i zones humides.
E1. Estructures rígides en aigües costaneres. Aquesta problemàtica s’origina a partir
de la multitud d’estructures rígides construïdes a la façana litoral del DCFC (esculleres,
dics, espigons, etc.). Aquestes estructures suposen un impediment al transport natural
dels sediments i sorres, i modifiquen la dinàmica litoral, tant dels propis sediments com de
la circulació de les aigües en incrementar el seu grau de confinament. Això, comporta
l’afecció sobre la qualitat i l’estat de les masses d’aigua costaneres (afecció sobre les
comunitats biològiques i increments en les proliferacions algals nocives). Afecta de
manera probable un 27% de les masses d’aigua costaneres (no s’ha comprovat el vincle
directe i fefaent entre la pressió i l’afecció al medi), i es calcula que en el 18% de les
masses d’aigua costaneres hi ha risc de patir aquest tipus de problemàtica. En termes
generals, aquesta problemàtica afecta de manera probable un 2% de les masses d’aigua
del DCFC.
E2. Moviment de sorres en aigües costaneres. Aquesta problemàtica deriva de la
repercussió que poden tenir, sobre els indicadors fisicoquímics i les comunitats
biològiques del litoral i, per tant, sobre l’estat de les masses d’aigua, els dragatges de
sediments i les regeneracions de platges. Aquestes actuacions es realitzen per al
manteniment d’infraestructures del litoral (principalment dragatges, obres d’ampliació i
remodelació als ports), i per regenerar platges de molts municipis costaners com a
mesura “paliativa” contra l’erosió, especialment durant la temporada de bany. Afecta
exclusivament les masses d’aigua costaneres, en un 36%, de manera probable. La
problemàtica es classifica en probable perquè no existeix un vincle directe entre la
pressió i l’efecte sobre les comunitats que hagi estat comprovat, però tots els indicis
condueixen a que el moviment de sorres pot provocar i provoca alteracions sobre les
comunitats biològiques, en funció del seu grau i de les mesures correctores o mitigadores
que es prenguin. En termes generals, aquesta problemàtica afecta de manera probable
un 3% de les masses d’aigua del DCFC.
F1. Espècies invasores. Aquesta problemàtica deriva de l’aparició (ja sigui de manera
induïda o accidental) d’espècies exòtiques invasores que poden alterar i afectar greument
l’equilibri dels ecosistemes i, per tant, l’estat de les masses d’aigua, i produir greus
afeccions sobre les infraestructures, amb conseqüències econòmiques importants (com el
musclo zebrat, etc.). Afecta un 46% dels embassaments, i un 42% dels rius de manera
comprovada, i en estanys i zones humides, un 23% de les masses d’aigua. A les aigües
costaneres afecta un 3% de les masses d’aigua de manera comprovada. En termes
generals, aquesta és la segona problemàtica que afecta més masses d’aigua superficials
del DCFC: un 32% de manera comprovada o molt probable.
G1. Pesca recreativa. Aquesta problemàtica es produeix per la intensa activitat de pesca
recreativa que hi pot haver en determinats trams de rius i embassaments, i que pot
comportar una elevada freqüentació de pescadors, o la translocació i introducció
voluntària o involuntària d’espècies. Afecta principalment els embassaments i els rius,
amb un 31% i 4% de les masses d’aigua afectades de manera probable, respectivament.
En termes generals, aquesta problemàtica afecta un 4% de les masses d’aigua del DCFC
de manera probable.
IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I MASSES D’AIGUA AFECTADES
77 Document IMPRESS 2013
G2. Navegació i freqüentació. L’activitat de navegació i elevada freqüentació en
determinades masses d’aigua pot provocar certes alteracions i afecció al seu estat:
pèrdues d’hidrocarburs i olis, ancoratges i alteració física dels fons i de l’entorn, i altres
efectes col·laterals (residus, vessaments accidentals, etc.). Ara bé, cal matisar que no
s’ha comprovat el vincle directe i fefaent entre aquesta pressió i l’afecció al medi
motivada per la problemàtica de la navegació i freqüentació. Aquesta problemàtica es
considera probable a les aigües continentals on és present en el 15% de les masses
d’aigua d’embassaments i en el 12% de les masses d’aigua a les zones humides i
estanys. Pel que fa a les aigües costaneres, el 36% de les masses d’aigua estan en risc
per aquesta problemàtica, que implica la navegació comercial, pesquera i esportiva. En
termes generals, aquesta problemàtica afecta un 2% de les masses d’aigua del DCFC de
manera probable i un 3% en risc.
H1. Runams salins provinent de l’activitat minera. Aquesta és una problemàtica que
es genera a partir dels runams salins i escombreres dipositades fruit del rebuig de
l’activitat d’extracció de sal i potasses de les mines localitzades al Bages. Aquesta
problemàtica, tot i que té un origen molt localitzat, provoca una afecció que es trasllada a
diverses masses d’aigua superficial i subterrània, amb una important repercussió sobre
el seu estat i els usos de l’aigua per l’excés de sals que poden contenir. Aquesta
problemàtica afecta un 5% de les masses d’aigua subterrànies, i un 4% de les masses
d’aigua rius de manera comprovada. En termes generals, aquesta problemàtica afecta,
de manera comprovada, un 3% de les masses d’aigua del DCFC.
H2. Extraccions d’àrids i rebliments. Aquesta és una problemàtica que afecta les
masses d’aigua subterrànies (un 13% de les masses d’aigua de manera probable). Les
extraccions i rebliments d’àrids poden afectar les zones de recàrrega i surgències
d’aqüífers, i incrementar la vulnerabilitat de les aigües subterrànies. Pel que fa a rius i
zones humides, aquesta problemàtica queda inclosa en la D2. En termes generals,
aquesta problemàtica afecta de manera probable un 1% de les masses d’aigua del
DCFC.
I1. Sobreexplotació d’aigües subterrànies. Aquesta és una problemàtica vinculada
directament a les masses d’aigua subterrànies, tot i que també pot tenir vincles sobre les
zones humides i trams de rius dependents. S’origina per l’elevada extracció d’aigua per a
determinats usos (abastament urbà, regadius, etc.) que es produeix en determinades
zones a partir de pous o surgències, i que pot ser superior a la recàrrega natural que
tenen les aigües subterrànies de la zona. Afecta un 15% de les masses d’aigua
subterrànies de manera comprovada, i un 8% de manera probable. En termes generals,
aquesta problemàtica afecta, de manera comprovada, un 2% de les masses d’aigua del
DCFC, i un 1% de manera probable.
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
81 Document IMPRESS 2013
7. ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
La DMA cita, en el seu article 5, que cada Estat membre ha de vetllar per a què es dugui a
terme, en cada demarcació hidrogràfica o en la part d’una demarcació hidrogràfica
internacional situada al seu territori, entre d’altres estudis, una anàlisi econòmica de l’ús de
l’aigua. Segons l’annex III, aquesta anàlisi econòmica ha de contenir prou informació i prou
detallada (tenint en compte els costos associats a l’obtenció de les dades pertinents) per
efectuar els càlculs pertinents necessaris per tenir en compte el principi de recuperació dels
costos dels serveis relacionats amb l’aigua, prenent en consideració els pronòstics a llarg
termini de l’oferta i la demanda d’aigua a la demarcació hidrogràfica i, si és el cas, les
previsions del volum, dels preus i dels costos associats als serveis relacionats amb l’aigua i
les previsions de la inversió corresponent, inclosos els pronòstics relatius a aquestes
inversions.
D’acord amb l’article 9, de la DMA els estats membres han de tenir en compte el principi de
la recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els costos
ambientals i els relatius als recursos, a la vista de l’anàlisi econòmica duta a terme i, en
particular, de conformitat amb el principi de qui contamina paga. Els estats membres han de
garantir, com a molt tard el 2010 que la política de preus de l’aigua proporcioni incentius
adequats perquè els usuaris utilitzin de forma eficient els recursos hídrics i, per tant,
contribueixin als objectius ambientals de la present Directiva i una contribució adequada dels
diversos usos de l’aigua, desglossats, almenys, en indústria, llars i agricultura, a la
recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua, basada en l’anàlisi econòmica
duta a terme de conformitat amb l’annex III i tenint en compte el principi de qui contamina
paga.
En fer-ho, els estats membres poden tenir en compte els efectes socials, ambientals i
econòmics de la recuperació i les condicions geogràfiques i climàtiques de la regió o regions
afectades.
Al seu considerant 38, indica que l’ús d’instruments econòmics pels estats membres pot
resultar adequat en el marc d’un programa de mesures. El principi de recuperació dels
costos dels serveis esmentats anteriorment, relacionats amb l’aigua, inclosos els costos
ambientals i els relatius als recursos associats als danys o als efectes adversos sobre el
medi aquàtic, s’han de tenir en compte, en particular, en virtut del principi de qui contamina
paga. Amb aquesta finalitat, serà necessària una anàlisi econòmica dels serveis de l’aigua
basada en previsions a llarg termini de l’oferta i la demanda d’aigua a la demarcació
hidrogràfica.
Per tant, l’orientació que proporciona la DMA, que tendeix a la recuperació adequada dels
costos i la necessitat d’assolir la sostenibilitat dels diferents serveis associats al cicle de
l’aigua, obliga a actualitzar els estudis realitzats per a l’elaboració del primer Pla de Gestió.
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
82 Document IMPRESS 2013
7.1. ELS COSTOS DEL CICLE DE L’AIGUA
7.1.1. Els costos per naturalesa: financers i cost ambiental
Els costos del cicle de l’aigua s’agrupen en:
Costos d’operació i manteniment: corresponen als costos de manteniment i
conservació, despeses de personal, energètics, d’administració, assegurances,
serveis exteriors, tributs, etc., derivats de la prestació del servei.
Depreciació d’actius: correspon a l’amortització tècnica dels actius que actualment
presten serveis al cicle de l’aigua. Alguns actius de medi no s’amortitzen donat que
es tracta d’actuacions vinculades al terreny que no es degraden.
Despesa financera: correspon al pagament dels interessos derivats de
l’endeutament assumit per cadascun dels agents que intervenen en el cicle de
l’aigua. No és un cost estricte en el sentit de l’anàlisi econòmica tradicional però,
atès que es tracta d’una despesa necessària de l’ACA en virtut del seu model de
finançament, s’ha considerat com un cost més.
Altres costos interns dels agents privats: corresponen als costos que assumeixen els
agents privats dins del cicle de l’aigua en realitzar-se ells mateixos certs serveis del
cicle: costos dels industrials derivats dels processos de tractament intern de les
aigües residuals, processos interns de reutilització industrial, captació d’aigües de
pou, distribució d’aigua de reg de les comunitats de regants, etc.
Costos ambientals: es consideren com a costos ambientals el cost anual
d’explotació i d’amortització de les mesures previstes a executar fins al 2027 per tal
d’assolir el bon estat de les masses d’aigua.
Els costos actuals (2012) dels serveis de l’aigua al DCFC són 1.277,1 milions d’euros.
Aquest cost inclou la totalitat dels costos definits, així com tots els serveis prestats pels
diferents agents que intervenen en les fases del cicle (serveis de disponibilitat, sanejament,
medi, abastament en alta, distribució als usuaris i clavegueram). Dins d’aquest cost s’inclou
l’estimació dels costos que assumeixen alguns usuaris en realitzar-se ells mateixos certs
serveis del cicle de l’aigua i que s’estimen en un total de 71,0 milions d’euros (sanejament
intern de les indústries i processos interns de reutilització industrial 46,1 milions d’euros;
aprofitament de pous propis de les indústries, 4,9 milions d’euros; aprofitaments de pous
propis i distribució d’aigua de reg de les comunitats de regants 20,0 milions d’euros).
S’ha de tenir en compte que un dels costos de les companyies subministradores,
prestadores dels serveis de distribució als usuaris és el derivat dels serveis d’abastament en
alta que els repercuteixen els operadors en alta. Per tant, per estimar els costos del cicle de
l’aigua i evitar la doble comptabilització, no s’han de considerar els costos dels operadors en
alta que s’han repercutit via tarifa als operadors en baixa.
7.1.2. Els costos per serveis
Es defineixen dos grans serveis del cicle de l’aigua d’acord amb la definició de l’article 2.38
de la DMA. D’una banda el d’extracció, embassament, dipòsit, tractament i distribució
d’aigües superficials o subterrànies. D’altra banda, el de recollida i depuració d’abocaments
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
83 Document IMPRESS 2013
a les aigües superficials. Dins del primer, es distingeix entre serveis en alta (extracció,
embassament, dipòsit i subministrament mitjançant serveis públics per a tots els usos),
serveis en baixa del cicle urbà (tractament i distribució d'aigua potable), i autoserveis per a
tots els usos. Els segon inclou els serveis de clavegueram i sanejament de xarxes públiques
i els costos interns de depuració de les indústries.
Els costos del servei d’extracció, embassament, dipòsit, tractament i distribució d’aigües
superficials o subterrànies (cicle urbà) són de 706,3 milions d’euros: 681,3 milions d’euros
corresponen a serveis del cicle urbà, i 24,98 milions d’euros a autoserveis. Els costos del
servei en alta són de 294,5 milions d’euros. Els costos dels serveis del cicle urbà porten
incorporats els costos del servei en alta que no s’han pogut recuperar via tarifa (figura 3,
taula 48).
Figura 3. Costos dels serveis d’abastament. Dades en milions d’euros
Taula 48. Costos dels serveis d’abastament. Dades en milions d’euros
Els costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials són de 570,8
milions d’euros, dels quals 516,1 corresponen a serveis amb xarxes públiques i 54,7 a
costos de sanejament intern de les indústries (figura 4, taula 49).
Costos d'abastament
Serveis en alta 294,50
Cicle urbà 681,30
Autoserveis 24,98
Total 706,28
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
84 Document IMPRESS 2013
Figura 4. Costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials. Dades en milions d’euros
Taula 49. Costos de recollida i depuració d’abocaments a les aigües superficials. Dades en milions d’euros
7.1.3. Els costos per usos
Es defineixen 3 grans usos: l’ús urbà (inclou el volum subministrat tant a usuaris domèstics
com a indústries i comerços que s’abasteixen mitjançant xarxes públiques urbanes,
municipals o supramunicipals d’aigua; també s’inclou el clavegueram i el sanejament
associat), l’ús agropecuari (que inclou tant l’activitat agrícola com la ramadera) i l’ús
industrial, que inclou la producció d’energia hidroelèctrica. Del total de 1.277,1 milions
d’euros, 904,1 corresponen a usos urbans, 33,0 a usos agropecuaris i 340,1 a usos
industrials (figura 5).
Figura 5. Costos per usos. Dades en milions d’euros
Costos de clavegueram i sanejament
A xarxes públiques 516,12
Autoserveis 54,71
Total 570,83
0,00
200,00
400,00
600,00
800,00
1.000,00
Urbà Agropecuari Industria
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
85 Document IMPRESS 2013
7.2. ELS INGRESSOS DEL CICLE DE L’AIGUA
7.2.1. Instruments de recuperació de costos
El total d’ingressos comptabilitzats actualment (2012) al districte de conca fluvial de
Catalunya i destinats als serveis de l’aigua són 903,58 milions d’euros. A continuació es
descriuen els principals ingressos de l’ACA.
El cànon de l’aigua
El cànon de l'aigua va entrar en vigor l'1 d'abril del 2000, i està regulat pel Decret legislatiu
3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria
d'aigües de Catalunya. A través del cànon els usuaris de l'aigua haurien de contribuir als
costos dels serveis del cicle de l'aigua, que comprenen:
■ Les despeses d'inversió i d'explotació dels sistemes de sanejament (col·lectors i
estacions depuradores), dels embassaments i de la resta d'infraestructures de
producció i transport de l'aigua.
■ La prevenció en origen de la contaminació, la implantació i manteniment dels
cabals ecològics i la restauració ambiental dels ecosistemes fluvials degradats
■ La recuperació dels aqüífers contaminats, les obres d'instal·lació d'infraestructures
d'abastament en alta a municipis, i les instal·lacions de reutilització d'aigua.
■ Les despeses que genera la planificació hidrològica mitjançant els programes de
mesures, la tasca d'inspecció, i les tasques de control del bon estat de les aigües
litorals i continentals per a ús de bany i aquelles programades dins del PSiC, així
com els costos vinculats a la gestió dels organismes hidràulics.
El cànon té un fort component ecològic, i per això grava l'ús real o potencial de l'aigua i la
contaminació que, un cop utilitzada, es pugui produir.
El cànon de l’aigua aplicable als usos domèstics
En l’aplicació del cànon de l’aigua als usos domèstics es consideren quatre trams de
consum diferents, amb un mínim de facturació de 6 m3 per abonat i mes, en el cas d'existir
lectures de comptadors (taula 50). El tipus de gravamen que s’aplica depèn del volum
d’aigua consumida, fet que té com a finalitat fomentar l’ús eficient de l’aigua i estimular la
reducció dels consums sumptuaris i més elevats.
El cànon de l'aigua s'articula en quatre trams, segons els volums consumits o facturats se
situïn per sota o per sobre de la dotació bàsica (100 litres per persona i dia, és a dir, 9 m3
mensuals per a un habitatge de fins a 3 persones). Per sota d’aquesta dotació s’aplica el
primer tram del cànon de l’aigua, que té caràcter social, amb l’objectiu de facilitar l’accés a
l’aigua a tots els ciutadans a un cost més assequible
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
86 Document IMPRESS 2013
Taula 50. Trams de consum i tipus aplicables del cànon de l’aigua per a usos domèstics
Trams Trams mensuals Trams bimestrals
Trams trimestrals
Tipus aplicables des del 24.03.12
Primer tram
Fins a 9 m3 Fins a 18 m
3 Fins a 27 m
3 0,4469 €/m
3x 1
Segon tram
De 10 m3 a 15 m
3 De 19 m
3 a 30
m3
De 28 m3 a 45
m3
0,5147 €/m3x 2
Tercer tram
De 16 m3 a 18 m
3 De 31 m
3 a 36
m3
De 46 m3 a 54
m3
0,5147 €/m3x 5
Quart tram Més de 18 m3 Més de 36 m
3 Més de 54 m
3 0,5147 €/m
3x 8
Les unitats familiars que justifiquen que en un mateix habitatge hi conviuen més de tres
persones, poden sol·licitar una ampliació dels trams de 3 metres cúbics per persona
addicional.
El cànon de l’aigua aplicable als usos industrials
En els supòsits d’usos industrials i assimilables de l’aigua, el tipus corresponent a aquest
cànon de l’aigua resulta de la suma d’un tipus de gravamen general, corresponent a l’ús, i
d’un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació.
Els usuaris industrials i assimilables amb activitats econòmiques que, en principi, no generen
un fort impacte sobre el medi hídric se’ls aplica la tarifació per volum, mentre que a les
activitats econòmiques que depuren les seves aigües residuals o tenen un potencial impacte
de contaminació o consum d’una certa entitat se’ls aplica el mesurament directe (tarifació
individualitzada).
La liquidació del cànon de l’aigua als usuaris industrials i assimilables amb una modalitat de
tarifació individualitzada per mesurament directe de la contaminació és enviada per l’ACA
trimestralment al subjecte, independentment de la procedència del subministrament.
L’ACA també liquida directament als usuaris que consumeixen exclusivament aigua
provinent de fonts pròpies.
Si la tarifació és per volum, el subministrament no és de fonts pròpies, el cànon de l’aigua
s’inclou en el rebut de subministrament.
Els valors vigents dels tipus de paràmetres de contaminació del cànon de l’aigua per a l’any
2012 per als usuaris industrials i assimilables (Llei 1/2012, de 22 febrer, de pressupostos de
la Generalitat de Catalunya per al 2012, i la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals i
financeres) són els següents:
Tipus general: 0,1498 €/m3
Tipus específic:
Tarifació per volum (DUCA abreujada): 0,5873 €/m3
Tarifació individualitzada per mesurament directe de l’ús i de la càrrega contaminant
abocada (DUCA bàsica) amb els valors dels paràmetres següents:
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
87 Document IMPRESS 2013
Paràmetres de contaminació Preus paràmetres
Matèries en suspensió (MES) 0,4537 €/Kg
Matèries oxidables (MO) 0,9076 €/Kg
Sals solubles (SOL) 7,2617 €/Sm3/cm
Matèries inhibidores (MI) 10,7650 €/Kequitox
Nitrogen (N) 0,6891 €/Kg
Fòsfor (P) 1,3783 €/Kg
Si hi ha tarifació individualitzada per mesurament directe de l’ús i de la càrrega contaminant abocada, el tipus impositiu es calcula d’acord amb la fórmula següent:
T = TGG + TGE
T = {PGG x Cu x Cui x Cre x Ce} + { [∑ n (∑ i ( Ci x Pui x Cpi x Ksi x Kdi ) x Kan x Cfn x Rpn ) ] x Kr}
On: T: tipus gravamen CA; Pui: preu unitari per a cada paràmetre de contaminació; TGG: tipus gravamen general; Cpi: coeficient punta per a cadascun dels paràmetres de contaminació; TGE: tipus gravamen específic; Ksi: coeficient de salinitat per a cada paràmetre de contaminació; PGG: preu gravamen general €/m
3; Kdi: coeficient de
dilució per a cada paràmetre de contaminació; Cu coeficient d’usuari zona; Kan: coeficient d’abocament a sistema; Cui: coeficient usos industrials; Cfn: coeficient de fertirrigació (F=0,75); Cre: coeficient de reutilització; QZ: volum associat a cada tram de volum; RPn: relació de ponderació de cada abocament; Kr: coeficient corrector de volum; i: paràmetre de contaminació; n: nombre d’abocaments de l’establiment; Ce: coeficient de millora en l’eficiència en l’ús de l’aigua; Ci: concentració de cada paràmetre de contaminació.
Els usuaris d’aigua industrials i assimilables estan obligats a presentar una DUCA
(declaració d’ús i càrrega contaminant) cada quatre anys, amb dades relatives a la seva
activitat i abocaments, a partir de la qual es determina el tipus impositiu aplicable.
Així mateix, trimestralment, cal que enviïn detall del volum consumit mitjançant el model B6.
El cànon de l’aigua aplicable als usos hidroelèctrics
Les centrals hidroelèctriques han d'escollir un dels dos sistemes de determinació del cànon
de l'aigua:
Determinació objectiva de la quota (sistema basat en el règim de producció elèctrica i en
l'energia produïda).
quota (€) = tipus (€/kWh)* producció (kWh)
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
88 Document IMPRESS 2013
Tipus (€/kWh) en funció del règim de producció de l'energia: ordinari (0’00055€/kWh) o
especial (0’00036€/kWh).
Tarifació individualitzada mitjançant mesurament directe.
quota (€) = tipus (€/m3)* volum (m3)
Tipus (€/m3) = [tipus general (€/m3) * coef. d'ús * coef. de conca (si s'escau)] + [tipus
específic (€/m3)]
El tipus general queda afectat pel coeficient d'ús (0,00053)
El cànon de l’aigua aplicable als usos municipals
A partir de l’1 d’octubre de 2012, resten exempts de pagament del cànon de l'aigua els usos
d'aigua destinats a la prestació gratuïta, per part de les administracions que en siguin
titulars, dels serveis d’alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i
regs de parcs, jardins i camps esportius públics i també els altres serveis que s’estableixin
per reglament, sempre que l’aigua emprada per a aquests usos tingui la qualitat d’aigua no
potable o procedeixi de fonts alternatives de producció, com ara l’aigua regenerada o
reutilitzada, i no hagi estat distribuïda per mitjà de les xarxes de subministrament d’aigua
potable.
Per la resta d’usos municipals, les administracions públiques hauran de satisfer només el
gravamen general industrial d’aquests consums, donat que el gravamen específic d’aquests
usos s’afecta d’un coeficient zero.
El cànon de l’aigua aplicable als usos d’abastament
Les activitats d’abastament d’aigua urbana, a partir del 24 de març de 2012, passen a ser
subjectes passius contribuents d’aquest cànon. La seva determinació s’efectua de forma
similar a la resta d’activitats econòmiques. És a dir, l’import del cànon resulta de multiplicar
els tipus aplicables aprovats (en €/m3) per la base imposable (en m3):
Import (€) = Tipus (€/m3) x Base Imposable (m3)
Cal tenir present que, sobre el tipus de gravamen específic, és d’aplicació un coeficient zero
i que cal aplicar els coeficients previstos sobre el tipus de gravamen general.
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
89 Document IMPRESS 2013
En funció del destí i origen de les aigües utilitzades, s'aplicaran els següents coeficients:
Tipus Valor Destí dels volums d'aigua utilitzats
C1 0,20
Volums no lliurats a tercers. Per raó de fuites i d'altres
factors que facin reduir l'aigua lliurada respecte a la
utilitzada (total captada, produïda i comprada a un
altre operador)
C2 0,07
Volums lliurats a tercers i procedents de captacions
del medi, S'equiparen els volums procedents
d'infraestructures de l'ACA o de corporacions de dret
públic adscrites a l'administració hidràulica i les
produccions d'instal·lacions pròpies de tractament
d'aigua marina als volums captats del medi.
C3 0 Lliurats a tercers i comprats a un altre operador en
alta.
El cànon de l’aigua aplicable als usos ramaders
En els usos ramaders de l’aigua, el tipus corresponent al cànon de l'aigua resulta de la suma
d'un tipus de gravamen general, corresponent a l'ús, que està afectat d'un coeficient 0 i d'un
tipus de gravamen específic, que només és d'aplicació en cas que aquest ús generi
contaminació. És a dir, si una granja no genera contaminació se li aplica un cànon de l'aigua
igual a zero. L'acreditació de la generació o no de la contaminació es fa per inspecció i per
comprovació documental que disposen dels mitjans necessaris per gestionar correctament
les dejeccions ramaderes.
El cànon de l’aigua aplicable als usos agrícoles
Resta exempt de pagament del cànon de l’aigua el consum d’aigua per a l’ús agrícola, llevat
que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs,
pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d’inspecció de l’administració
competent.
La tarifa d’utilització de l’aigua
La tarifa d'utilització de l'aigua és una figura tributària regulada, amb caràcter general, en els
articles 114 i següents del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el
Text refós de la Llei d'aigües, adreçada a la recuperació de part dels costos d'inversió i
explotació d'obres i infraestructures hidràuliques. En el cas de la instal·lació de tractament
d'aigües marines (ITAM) de Blanes, i en l'àmbit de la baixa Tordera, aquesta tarifa ha quedat
regulada de manera específica a partir de l'any 2006.
Així doncs, la millora en la disponibilitat de l'aigua, derivada de l'existència i funcionament de
la dessalinitzadora (ITAM), en l'aqüífer de la baixa Tordera, caracteritzat per la seva
sobreexplotació i, per tant, subjecte a possibles restriccions, s'erigeix clarament com un
benefici concret per a tots aquells que són titulars o són usuaris d'aprofitaments d'aigua en
l'aqüífer en qüestió.
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
90 Document IMPRESS 2013
La Llei, amb la tarifa d'utilització (TUA), el que pretén és dotar d'una fórmula que permeti
repercutir els costos de la dessalinitzadora de Blanes de la manera més equitativa i justa.
La norma delimita l'àmbit territorial en l'àmbit de l'aqüífer de la baixa Tordera i defineix com a
persones beneficiades tant els usuaris directes de la dessalinitzadora de Blanes com els
usuaris d'aprofitaments d'aigua efectuats dins d'aquest àmbit (disposició addicional novena
del Text refós en matèria d'aigües de Catalunya, Decret legislatiu 3/2003). La base
imposable és el volum d’aigua captada.
El cànon de regulació
És el cànon destinat a compensar les aportacions de l'Administració i a atendre les
despeses d'explotació i de conservació de les obres, en el cas de les obres hidràuliques de
regulació d'aigües superficials o subterrànies. En el cas d’altres obres hidràuliques, el cànon
està destinat a satisfer per part dels beneficiaris la disponibilitat o l’ús de l'aigua, i els costos
d'inversió, explotació i conservació d'aquestes obres.
L’ACA liquida i recapta aquestes exaccions en el DCFC, sobre els embassaments de
Boadella, Sau, la Baells, Sant Ponç, la Llosa del Cavall, Foix i Siurana, d’acord amb el
procediment establert per la normativa vigent en matèria d’aigües. Supletòriament,
s’apliquen les normes que regulen la percepció de tributs de la Generalitat.
El cànon de derivació
El cànon de derivació està recollit a l'article 3 de la Llei 18/1981, de 1 de juliol, sobre
actuacions en matèria d’aigua a Tarragona. Segons estableix el citat article, és objecte del
cànon de derivació l’aigua que es destina a abastament industrial i urbà, procedent dels
cabals recuperats per les obres del Pla d’obres d’acondicionament i millora d’infraestructures
hidràuliques del delta de l’Ebre.
El cànon d’utilització
El cànon d’utilització dels béns del domini públic hidràulic, esmentat en el Reglament del
domini públic hidràulic (art. 284) com a cànon d’ocupació, és una taxa d’utilització d’aquests
béns destinada a la protecció i la millora d’aquest domini d’acord amb la normativa aplicable.
1) En el supòsit d'ocupació de terrenys del domini públic hidràulic, pel valor del
terreny ocupat, prenent com a referència el valor del mercat dels terrenys
contigus.
2) En el cas d'utilització del domini públic hidràulic, pel valor de l'esmentada
utilització o del benefici obtingut amb aquesta.
3) En el cas d'aprofitament de béns del domini públic hidràulic, pel valor dels
materials consumits o la utilitat que reporti l'aprofitament esmentat.
Tipus de gravamen:
■ Supòsits previstos en els apartats 1 i 2 de l'apartat anterior: 5%.
■ Supòsit previst en l'apartat 3: 100%.
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
91 Document IMPRESS 2013
Altres ingressos de l’ACA
A part de les figures tributàries descrites, l’ACA també ingressa, en una quantitat menor, en
concepte de multes, sancions, interessos de demora, recàrrecs i altres ingressos. També es
reben transferències d’altres administracions que es destinen, majoritàriament, a cobrir les
noves inversions.
D’altra banda, a continuació es descriuen els principals ingressos de la resta d’agents que
presten serveis del cicle de l’aigua.
Operadors en baixa
A Catalunya hi ha gran quantitat d’empreses que realitzen serveis de distribució als usuaris,
fruit d’això i de les característiques del servei a cada municipi, l’estructura tarifària d’aquests
serveis és molt variada.
Normalment les tarifes domèstiques són recaptades directament per l’entitat subministradora
i es basen en els següents elements:
1) Quota fixa del servei i/o mínim de consum.
2) Part variable per blocs de consum.
3) Quota fixa o per blocs per a la conservació de comptadors i connexions.
Alguns municipis tenen una tarifa diferenciada de la domèstica per als consums comercials.
Per tal d’estimar els ingressos per l’any 2012 dels operadors en baixa que hi ha al DCFC,
s’han calculat els volums demandats a les diferents entitats subministradores (es tenen en
compte els volums mínims de consum), i s’han multiplicat pels preus mitjos a Catalunya per
tipus d’usuari i nivells de consum, en el benentès que les tarifes aprovades pels plens dels
ajuntaments o autoritats competents respectius i autoritzades per la Comissió de Preus de
Catalunya contemplen la total recuperació dels costos del servei.
D’acord amb l’Observatori del preu de l’aigua a Catalunya del 2012, el preu mig ponderat del
subministrament en baixa per als consums domèstic, comercial i industrial (€/m3) ha estat el
següent:
Domèstic :
6 m3/mes 10 m
3/mes 12 m
3/mes 20 m
3/mes
1.318 1,104 1,030 1,107
Comercial:
50 m3/mes
1,226
Industrial:
1.000 m3/mes
1,233
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
92 Document IMPRESS 2013
Aquestes tarifes inclouen el cost que representa per a les entitats subministradores en baixa
la compra d’aigua en alta. Els principals operadors d’abastaments en alta que operen al
DCFC són el Consorci Costa Brava, el Consell Comarcal del Maresme, Aigües Ter-Llobregat
i el Consorci d’Aigües de Tarragona, cadascun dels quals amb una estructura tarifària i unes
tarifes diferents.
Clavegueram
Els ingressos per la prestació dels serveis de clavegueram provenen de les taxes
municipals. El preu pot anar lligat al consum d’aigua o no (hi ha tarifes on la base de càlcul
és, per exemple, el valor cadastral). L’estructura de la tarifa té un component fix i/o variable
(igual que el subministrament), però sol ser més senzilla i menys progressiva. No tots els
municipis incorporen la taxa municipal de clavegueram dins del rebut de l’aigua.
D’acord amb l’Observatori del preu de l’aigua a Catalunya del 2012, el preu mig ponderat del
clavegueram per als consums domèstic, comercial i industrial (€/m3) ha estat el següent:
Domèstic :
6 m3/mes 10 m
3/mes 12 m
3/mes 20 m
3/mes
0,227 0,192 0,187 0,197
Comercial:
50 m3/mes
0,219
Industrial:
1.000 m3/mes
0,226
Altres ingressos interns dels agents privats
Els agents privats que tenen costos en el cicle de l’aigua derivats de realitzar-se ells
mateixos alguns dels serveis del cicle (costos dels industrials derivats dels processos de
tractament intern de les aigües residuals, processos interns de reutilització industrial,
captació d’aigües de pou, distribució d’aigua de reg de les comunitats de regants, etc.), es
repercuteixen en la seva totalitat en els preus de venda dels productes que comercialitzen,
per tant es considera que tenen una completa recuperació.
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
93 Document IMPRESS 2013
7.2.2. Els ingressos per agents i per serveis
Els ingressos dels serveis de l’aigua al DCFC al 2012 han estat de 903,58 milions d’euros
(figura 6, taula 51). El total d’ingressos segons les diferents fases del servei és el següent:
Figura 6. Ingressos per serveis de l’aigua. Dades en milions d’euros
Taula 51. Ingressos per serveis de l'aigua. Dades en milions d'euros.
Els 577,14 milions d’euros d’abastament són el resultat de la suma dels ingressos dels
operadors d’abastament urbans i dels autoserveis d’abastament. També s’han considerat
16,3 milions d’euros d’ingressos d’agents que presten serveis d’abastament en alta que es
cobren directament als usuaris finals. La resta d’ingressos dels serveis d’abastament en alta
(un total de 161,4 milions d’euros) no s’han considerat per no produir duplicitats.
Els 326,43 milions d’euros de sanejament inclou els ingressos per clavegueram, per
depuració d’aigües residuals i els autoserveis de depuració industrial.
7.2.3. Els ingressos per usos
Del total de 903,58 milions d’euros d’ingressos dels serveis de l’aigua al DCFC al 2012, els
usos urbans aporten 645,01 milions d’euros. Els usos agropecuaris (agrícoles i ramaders)
aporten 21,01 milions d’euros i els industrials, 237,56 milions d’euros (figura 7, taula 52).
0,00
100,00
200,00
300,00
400,00
500,00
600,00
700,00
800,00
900,00
1.000,00
Abastament Sanejament Total
Ingressos per serveis
Abastament 577,14
Sanejament 326,43
Total 903,58
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
94 Document IMPRESS 2013
Figura 7. Ingressos per usos de l’aigua. Dades en milions d’euros
Taula 52. Ingressos per usos de l’aigua. Dades en milions d’euros
Per tal d’evitar duplicitats, no s’han tingut en compte els ingressos dels agents que no van
destinats a l’usuari final. Per exemple, dels ingressos de l’ACA no s’han considerat els
provinents del cànon de regulació, atès que els usos urbans l’incorporen com un cost més a
repercutir via tarifa de subministrament i els usos agrícoles l’incorporen com un cost més a
repercutir a les quotes a pagar pels comuners de les comunitats de propietaris. D’altra
banda, sí que s’han considerat els ingressos per cànon de l’aigua que es cobren als usuaris
finals per tal de recuperar els costos dels serveis d’abastament en alta i de sanejament que
presta.
7.3. LA RECUPERACIÓ DE COSTOS DINS DEL CICLE DE L’AIGUA
El nivell de recuperació de costos per part dels usuaris dels serveis que es realitzen en el
cicle de l’aigua es calcula com el quocient entre els ingressos i els costos del cicle (taula 53,
figura 8). Els ingressos considerats són tots aquells que provenen de la prestació d’un
servei als usuaris i que es materialitza a través d’una tarifa o tribut. Queden fora d’aquest rati
els ingressos procedents de les transferències de capital de les diferents administracions.
En el càlcul, el percentatge de recuperació de costos s’estima considerant els costos i els
ingressos interns dels agents privats (com s’ha detallat en els anteriors apartats, aquests
costos corresponen als costos que assumeixen alguns usuaris en realitzar-se ells mateixos
algun dels serveis del cicle de l’aigua, i s’han fet coincidir amb els ingressos, donat que són
repercutits en la seva totalitat en els preus de venda dels productes que comercialitzen).
0,00
100,00
200,00
300,00
400,00
500,00
600,00
700,00
800,00
900,00
1.000,00
Urbà Agropecuari Industria Total
Ingressos per usos
Urbà 645,01
Agropecuari 21,01
Industria 237,56
Total 903,58
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
95 Document IMPRESS 2013
Resulta obvi aclarir que, per obtenir una recuperació de costos íntegra, l'import anual
d'ingressos ha de coincidir amb l'import anual de costos.
Taula 53. Balanç recuperació total de costos
Segons s’evidencia a la figura següent, el nivell de recuperació actual dels costos del cicle
de l’aigua és del 70,7 % (figura 8).
Figura 8. Balanç recuperació total de costos
7.3.1. Percentatge de recuperació de costos per usos
Els costos dels usos urbans són de 904,1 milions d’euros. Com els ingressos d’aquest ús
són 645,0 milions d’euros, la recuperació de costos és del 71,3%. Els costos dels usos
agropecuaris són de 33,0 milions d’euros. Com els ingressos són de 21,0 milions d’euros, la
recuperació de costos és del 63,7%. Finalment, els costos dels usos industrials són de 340,1
milions d’euros. Com els ingressos són de 237,6 milions d’euros, la recuperació és del
69,9% (taula 54, figura 9).
Taula 54. Balanç recuperació de costos per usos
Recuperació de costos total
Costos 1.277,12
Ingressos 903,58
Percentatge recuperació
Percentatge no recuperat
Per Usos Urbà Agropecuari Industrial
Costos 904,08 32,96 340,08
Ingressos 645,01 21,01 237,56
% recuperació 71,3% 63,7% 69,9%
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
96 Document IMPRESS 2013
Figura 9. Balanç recuperació de costos per usos
7.4. CONCLUSIONS
Els costos actuals (2012) dels serveis de l’aigua al DCFC són de 1.277,1 milions d’euros.
Aquest cost inclou la totalitat dels costos definits, tant els financers com els ambientals, així
com tots els serveis prestats pels diferents agents que intervenen en les fases del cicle
(serveis de disponibilitat, sanejament, medi, abastament en alta, distribució als usuaris i
clavegueram).
Per serveis, el cost de l’abastament és de 706,28 milions d’euros, i el de sanejament de
570,83.
Per usos, el cost dels usos urbans és de 904,08 milions d’euros; el dels usos agropecuaris,
de 32,96 milions d’euros i els industrials de 340,08 milions d’euros.
El ingressos dels serveis de l’aigua són de 903,6 milions d’euros. Aquest ingrés inclou la
totalitat que els usuaris finals paguen als diferents agents què intervenen (ACA, entitats
subministradores en alta i en baixa i entitats locals que presten serveis de clavegueram)
També inclou la despesa que realitzen els agents privats derivats de realitzar ells mateixos
alguns dels serveis del cicle (costos industrials derivats dels processos de tractament intern
de les aigües residuals, processos interns de reutilització industrial, captació d’aigües de
pou, distribució d’aigua de reg de les comunitats de regants, ...)
Per serveis, els ingressos d’abastament són de 577,1 milions d’euros i els de sanejament,
de 326,4.
0,00
200,00
400,00
600,00
800,00
1.000,00
Urbà Agropecuari Industrial
Costos
Ingressos
Urbà
% recuperació
No recuperat
Agropecuari
% recuperació
No recuperat
Industrial
% recuperació
No recuperat
ANÀLISI ECONÒMICA DELS SERVEIS DE L’AIGUA
97 Document IMPRESS 2013
Per usos, l’ingrés dels usos urbans és de 645,0 milions d’euros; el dels usos agropecuaris,
de 21,0 milions d’euros i els industrials, de 237,6 milions d’euros.
Per tant, la recuperació dels costos dels serveis del cicle de l’aigua al DCFC és del 70,8 %.
Per serveis, la recuperació de costos de l’abastament és de 81,7 % i la del sanejament, del
57,2 %.
Per usos, la recuperació de costos dels usos urbans és del 71,3 %; la dels agropecuaris, del
63,7 % i la dels industrials, del 69,9 %.