Date post: | 22-Jul-2015 |
Category: |
Documents |
Upload: | institut-de-seguretat-publica-de-catalunya |
View: | 454 times |
Download: | 3 times |
PATOLOGIA CARDIOVASCULAR
INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA
CONCEPTE
• La insuficiència coronària és la incapacitat de les a. coronàries d’aportar la sang necessària al cor.
• Pot donar-se en repòs o en exercici. En exercici el cor el treball per bombejar més de pressa i amb una força de contracció més gran. Les coronàries es dilaten per proporcionar un volum més gran de sang oxigenada al múscul cardíac.
• Si la sang que arriba per les coronàries no és suficient, apareix la insuficiència coronària.
FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA(1)
• Factors modificables: el treball del cor, o alteren les a. coronàries. – nivells elevats de colesterol– HTA– tabaquisme– obesitat
• Factors no modificables: – edat– sexe– herència– diabetis
FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA(2)
• Els nivells de colesterol afavoreixen el seu dipòsit a les parets arterials. Les parets es tornen més gruixudes, disminueix el diàmetre intern i el fluix sanguini, podent arribar al tancament total de l’artèria.
• Aquest procés s’anomena
arteriosclerosi.
FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA(3)
• La HTA implica del treball del cor, que ha de vèncer una pressió més gran per impulsar la sang.
• Si l’arteriosclerosi la nutrició del cor, aquest no pot realitzar l’esforç i apareixen símptomes.
MALALTIA CORONÀRIA AGUDA
• Els símptomes corresponen a dues malalties: l’angina de pit i l’infart agut de miocardi (IAM).– a l’angina arribada poca sang al cor. – a l’IAM, l’aport s’interromp i la cèl·lula cardíaca mor.
• La gran diferència entre angina i IAM, en el medi prehospitalari i per el personal no sanitari, és la durada del dolor. – si és > 30 min, sospitarem un IAM. – en l’angina, la durada sol ser de pocs minuts.
CARACTERÍSTIQUES DEL DOLOR CORONARI • El dolor coronari típic es localitza en el
centre del tòrax, sobre l’estern. El pacient sol tenir sensació de mort imminent.
• Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudoració , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes.
• No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.
ANGINA DE PIT(1)
• Es presenta quan les necessitats d’O2 del cor excedeixen al subministrament de les artèries coronàries.
• Les cèl·lules cardíaques no moren, a diferència del que passa en l’IAM.
• Els símptomes són: dolor coronari de durada inferior a mitja hora (generalment < de 10’) i la resta de símptomes que ja hem vist.
ANGINA DE PIT(2)
• Desencadenants: el treball del cor: exercici físic,
tensió emocional. l’arribada d’O2: espasme arterial,
arítmia cardíaca.
• En situació normal, les coronàries es dilaten i subministren O2. Si això falla el cor pateix la falta d’O2. El pacient es queda quiet (disminueix les necessitats d’O2).
• Així, al cap de pocs minuts, sol desaparèixer el dolor.
ANGINA DE PIT(3)
• El tractament consisteix a administrar nitroglicerina sublingual, AAS (mèdic). – la nitroglicerina produeix
dilatació d’artèries i venes.– la TA i es restableix
l’equilibri entre l’aportament i les necessitats d’O2 en el múscul cardíac.
• Altres mesures: O2 i col·locar el pacient incorporat.
INFART AGUT DE MIOCARDI
• En l’infart agut de miocardi (IAM) les cèl·lules cardíaques moren perquè no els hi arriba sang pel tancament, per formació d’un coàgul, a les a. coronàries.
• Al voltant d’un 30-50% de les persones amb IAM moren abans de rebre tractament mèdic.
INFART AGUT DE MIOCARDI • Els símptomes de l’IAM són els ja descrits de
dolor en el centre del tòrax. El pacient sol tenir sensació de mort imminent.
• Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudació , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes.
• No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.
COMPLICACIONS DE L’IAM(1)
• Arítmies capaces de produir mort sobtada.
• Insuficiència mecànica de bombeig (xoc cardiogènic).
• Insuficiència cardíaca congestiva
COMPLICACIONS DE L’IAM(2)
• Les arítmies són alteracions del ritme cardíac (es veuen més endavant).– taquicàrdia o bradicàrdia– asistòlia– fibril·lació ventricular. – l’asistòlia i la fibril·lació són
situacions d’aturada cardíaca. – les arítmies produeixen el 40%
de les morts prehospitalàries, en pacients amb un IAM, amb freqüència màxima en la primera hora.
COMPLICACIONS DE L’IAM(3)
• Xoc cardiogènic – s’afecta la capacitat de bombeig,
pel número elevat de cèl·lules cardíaques mortes, i per tant no arriba O2 a tot l’organisme.
– pot portar a la mort. – hi ha hipotensió arterial i signes
que els teixits no estan ben oxigenats: pell freda, suada i amb cianosi.
– El tractament és farmacològic: equip medicalitzat.
COMPLICACIONS DE L’IAM(4)
• Insuficiència cardíaca congestiva– es deu a la fallida del bombeig
del cor esquerre. – la sang “s’acumula” als pulmons
i passa dels capil·lars als alvèols. – el pacient té dispnea i un esput
rosat i escumós molt característic.
– el tractament consisteix en O2 i posterior trasllat medicalitzat.
TRACTAMENT DE L’IAM
• El tractament òptim de l’IAM pot ser de 2 tipus:– fibrinòlisi: fàrmacs que dissolen
el coàgul. L’eficàcia si es retarda. Màxima a la primera hora. Es pot fer extrahospitalàriament, però no sempre. En aquests casos repòs, O2 i no demorar l’arribada a l’hospital per no retardar tractaments alternatius.
– angioplàstia de rescat: desobstrucció quirúrgica.
ACTITUD DAVANT LA SOSPITA D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA • Repòs físic absolut. Intentar tranquil·litzar-lo.
• Si està dispneic, asseure’l.
• Administrar-li O2.
• No s’administrarà cap medicació, però hi ha malalts que disposen de la medicació. Si ens trobem amb aquesta situació ajudar en l’administració.
• No s’ha de demorar el trasllat, llevat que hi hagi indicació dels serveis extrahospitalaris per fer fibrinòlisi.
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA I ARÍTMIES
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA
• Si per qualsevol motiu el cor no pot propulsar un volum de sang adequat per satisfer les necessitats del cos, parlem d’Insuficiència Cardíaca (IC).
• Si el fracàs és predominantment del costat esquerra, parlem d’IC esquerra i si fracassa la bomba dreta es tracta d’IC dreta.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA(1)
• Els dipòsits de colesterol i la pèrdua d’elasticitat de les artèries ð un de la TA .
• El ventricle esq. treballa a pressions > a l’habitual i finalment acaba fallant pel sobreesforç.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA(2)
• Quan hi ha un embolisme pulmonar s’obstrueixen moltes artèries del pulmó augmentant la pressió de la circulació menor. El ventricle dret ha de treballar a alta pressió i es produeix una IC dreta.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA(3)
• Sovint el cor amb l’edat i algunes malalties es dilata patint un deteriorament de la capacitat contràctil.
• Després d’un IAM, si s’obstrueixen les a. coronàries, les cèl·lules miocàrdiques no reben O2 ni aportació energètica i no treballen bé.
• En l’anèmia la sang té pocs glòbuls vermells per tant hi ha un dèficit general d’O2 a tots els teixits.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA(4)
• La reducció de la llum o la lesió valvular provoquen IC.
• En una bradicàrdia a cops no s’aconsegueix TA acceptable. Si hi ha taquicàrdia no dóna temps a que s’omplin els ventricles i no es pot propulsar el volum necessari. En els dos casos hi haurà IC.
• Un malalt pot tenir diverses causes d’IC.
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC ESQUERRA(1)
• Incapacitat per realitzar esforços.
• Inicialment dispnea amb activitat física . Si la IC augmenta hi ha dispnea a petits esforços i fins i tot en repòs. – causa: fallida del ventricle esq.
amb excés de sang en els pulmons. Apareix líquid en l’alvèol impedint l’intercanvi de gasos.
• Ortopnea.
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC ESQUERRA(2)
• Si hi ha molt líquid en l’alvèol es pateix un Edema Agut de Pulmó: – dispnea molt severa, taquipnea.
Sol estar assegut i utilitza la musculatura toràcica i abdominal per respirar.
– ofec molt intens amb sensació de mort imminent.
– el líquid dins dels pulmons fa soroll com el d’una olla quan bull amb tos i un esput rosat.
– hi ha taquicàrdia, HTA, pal·lidesa i cianosi.
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC DRETA
• Hi ha retenció de líquid per darrere del ventricle dret acumulant-se a la resta de l’organisme. Apareixen dos signes claus:– ingurgitació jugular: les venes
del coll es fan més prominents a causa de l’augment de volum que reben.
– edemes perifèrics: l’acumulació de líquid en el sistema venós fa que aquest fugi cap als teixits de tot el cos. Les cames s’inflen.
ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT AMB IC
• Intentar que no augmenti el consum d’O2
– tranquil·litzar-lo, fer-li fer repòs i que estigui confortable.
• Millorar l'oxigenació. – Hem d’aconseguir uns bona posició perquè respiri:
assegut amb les cames en declivi. Si disposem d’O2, col·locarem una mascareta amb fluixos alts.
• Traslladar-lo assegut a la llitera.
ARÍTMIES
• El cor batega amb un ritme regular determinat pel nòdul sinusal que hi ha en l’aurícula dreta.– l’estímul del nòdul es
transmet per un sistema de conducció per aconseguir la contracció.
– el nòdul rep la influència del SN i d’algunes hormones que poden o el ritme.
ARÍTMIES
• Quan es lesiona el nòdul o el sistema de conducció es produeixen les arítmies. – si la lesió és auricular reben el
nom de supraventriculars i si està en la part ventricular es diuen arítmies ventriculars.
• Causes– edat– deficient circulació cardíaca– certes malalties – desconegudes
ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT AMB UNA POSSIBLE ARÍTMIA
• Tranquil·litzar-lo.• Repòs absolut.• Oxigenoteràpia.• Posició còmoda, si està
marejat o inconscient estirar-lo en decúbit lateral.
• Trasllat ni brusc ni accidentat.