OSONANOUS FILONS D’OCUPACIÓ
Anàlisi local d’innovació en el marcdels nous filons d’ocupació
Estudi realitzat pel CRESC a demanda del ConsellComarcal d’Osona
Aquest estudi ha estat impulsat per l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal d’Osona, en el marc del Pla Comarcal de Joventut i ha comptat amb el suport logístic de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal d’Osona i també amb el suport econòmic i l’assessorament de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 2
CRÈDITS
Abril de 2003
Equip de treball de l’estudi
Direcció acadèmica: Eva Miñarro Acosta
Assessor i consultor: Josep Gallet Puigcorbé
Direcció executiva: Dolors Besa Roca
Documentació : Xavier García Sánchez
Col·laboració tècnica: Josep Eloi Moya i Serra
Elisabet Martori Torné
Núria Esteve Campllonch
Agraïments
Pacte Territorial d’Osona (La Plana)
Eugènia Dot. Consorci Turisme Osona
Estel Font. Consorci promoció turística Vall de Sau-Collsacabra
Pep Verdaguer. Agència de l’Energia d’Osona
Betlem Parés. Manlleu SAD
Fabiola Mora. Departament d’Urbanisme – Ajuntament de Vic
Rafa Garrido. Grup de Defensa del Ter
Gemma Soldevila. Ajuntament de Roda de Ter
Miquel Vilella. Ajuntament de Santa Maria del Corco
Marta Boixaderas. Joves Punt Jove de Vic
Montse Puigví. Ajuntament Masies de Voltregà
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 3
Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura
Alfred Paz. Gestiomat. Promoció Econòmica
Rosa Carné. Promoció econòmica i formació de St. Vicenç de Torelló.
Núria Serrallonga. Turisme, Consorci Meandres del Ter.
Carme Aligué. Gestiomat, Tècnica d’ocupació.
Melcior Manubens. Arquitecte. Ajuntament de Torelló.
Jordi Serra. Ajuntament de Torelló, Benestar Social St. Vicenç i St. Pere, St. Pere de
Torelló.
Albert Puigvert. Medi ambient. Ajuntament de Torelló
Pacte Territorial d’Osona Sud – Alt Congost
Anna Portet. Promoció econòmica de l’Ajuntament de Centelles
Clara Guindulain. Gerent de la Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament
Montse Prat. Borsa de treball d’Osona Sud i d’Alt Congost de Promoció econòmica.
Pacte Territorial del Lluçanès
Maria Mill. Treballadora familiar
Judith Bertobillo. Tècnica d’Ocupació
Mercè Sucarrat. Tècnica d’Ocupació
Jordi Llop. Delegat de la UGT Puigneró Prats
Pere Garet. Director del Consorci del Lluçanès
Jaume Font. Energies alternatives i estalvi energètic
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 4
ÍNDEX
CRÈDITS............................................................................................................................2
INTRODUCCIÓ.................................................................................................................6Objecte i justificació de l’estudi ..........................................................................................................................6
Estructura de l’estudi ..........................................................................................................................................6
METODOLOGIA ...............................................................................................................8
LA COMARCA D’OSONA. població i mercat de treball................................................11Població ............................................................................................................................................................11
Mercat de treball ...............................................................................................................................................15
DOS COL·LECTIUS AMB ESPECIALS DIFICULTATS D’INSERCIÓ AL MERCATDE TREBALL ..................................................................................................................24
Joves..................................................................................................................................................................24
Col·lectiu de persones entre 40 i 55 anys ..........................................................................................................25
NOUS FILONS D’OCUPACIÓ.......................................................................................30Concepte............................................................................................................................................................30
L’impacte dels nous filons d’ocupació ..............................................................................................................31
Polítiques i mesures que cal promoure per activar els nous filons d’ocupació.................................................31
Desenvolupament del territori mitjançant els nous filons d’ocupació...............................................................32
Punts importants a tenir en compte en el desenvolupament de nous filons d’ocupació ....................................36
Bones pràctiques en nous filons d’ocupació a Catalunya .................................................................................37
NOUS FILONS D’OCUPACIÓ A DESENVOLUPAR A LA COMARCA D’OSONA.SELECCIÓ I JUSTIFICACIÓ........................................................................................39
Serveis de la vida quotidiana ............................................................................................................................39
Serveis de millora de la qualitat de vida ...........................................................................................................41
Serveis d’oci ......................................................................................................................................................42
Serveis mediambientals .....................................................................................................................................43
Gestió de residus ...............................................................................................................................................43
Gestió de l’aigua ...............................................................................................................................................44
Protecció i manteniment d’espais naturals .......................................................................................................44
Control de la contaminació ...............................................................................................................................45
ANÀLISI PRÈVIA DE LA SITUACIÓ DE CADASCUN DELS PACTESTERRITORIALS D’OSONA ...........................................................................................46
PACTE TERRITORIAL D’OSONA ...................................................................................................................46
Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial d’Osona per generar ocupació dins de l’àmbit dels nousfilons..................................................................................................................................................................51
PACTE TERRITORIAL DEL LLUÇANÈS.........................................................................................................59
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 5
Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial del Lluçanès per generar ocupació dins de l’àmbit dels nousfilons..................................................................................................................................................................63
PACTE TERRITORIAL DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA .................................................................68
Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura per generar ocupació dinsde l’àmbit dels nous filons.................................................................................................................................73
PACTE TERRITORIAL D’OSONA SUD I L’ALT CONGOST ..........................................................................76
Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial d’Osona Sud i Alt Congost per generar ocupació dins del’àmbit dels nous filons......................................................................................................................................81
ANÀLISI QUALITATIVA DELS GRUPS DE DISCUSSIÓ .........................................84Grup de discussió del Pacte Territorial d’Osona (La Plana)............................................................................84
Grup de discussió del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura.......................................................93
Grup de discussió del Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost...............................................................98
Grup de discussió del Pacte Territorial del Lluçanès .....................................................................................102
CONCLUSIONS.............................................................................................................107Serveis d'oci. Turisme..... ...............................................................................................................................110
Serveis de la vida quotidiana. serveis a domicili....... ....................................................................................114
Serveis de la vida quotidiana. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació ..............................118
Serveis mediambientals ................. ................................................................................................................121
Serveis de la vida quotidina. Gestió de l'energia ............ ..............................................................................126
Serveis de millora de l qualitat de vida. Millora d'allotjaments.....................................................................128
PROPOSTES..................................................................................................................130Pacte Territorial d’Osona (La Plana).............................................................................................................130
Apostar per un centre de serveis a domicili al Pacte Territorial.....................................................................130
Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost ................................................................................................134
Apostar per un centre integral d’atenció domiciliària per a la gent gran.......................................................134
Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura........................................................................................137
Centre per al foment de l’habitatge de qualitat i de millora de l’allotjament .................................................137
Pacte Territorial del Lluçanès.........................................................................................................................140
Telecentre integrat de serveis del Lluçanès.....................................................................................................140
Dos filons d’ocupació transversals per desenvolupar a tota la comarca........................................................143
Centre de Promoció Turística d’Osona...........................................................................................................143
Centre de serveis mediambientals a la comarca .............................................................................................146
Bibliografia.....................................................................................................................149
Annex..............................................................................................................................152
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 6
INTRODUCCIÓ
Aquest estudi és el fruit d’una demanda expressada pel Consell Comarcal d’Osona, per tal
de saber per quins dels àmbits dels nous filons ha d’apostar la comarca, sense perdre de
vista les seves peculiaritats territorials (d’aquí l’anàlisi pacte per pacte) i els dos col·lectius
que més preocupen a nivell d’ocupació: els joves i les persones d’entre 40 i 55 anys.
Objecte i justificació de l’estudi
L’estudi ha tingut com a finalitat proposar quins són els àmbits dels filons d’ocupació més
adients per al territori, tenint en compte la integració dels col·lectius amb més problemes
d’inserció en el mercat de treball: els joves i les persones d’entre 40 i 55 anys. Per això, s’ha
partit de la informació proposada per altres estudis realitzats a la comarca, més o menys
vinculats als nous filons d’ocupació, i de l’opinió que els actors socials tenen del territori.
En definitiva, l’objectiu de l’estudi ha estat fer una reflexió encaminada a detectar les
oportunitats i les sinergies per desenvolupar determinats filons d’ocupació a la comarca i a
cadascun dels Pactes Territorials.
Estructura de l’estudi
L’estudi introdueix en primer lloc les dades relatives a la població i al mercat de treball
d’Osona. En segon lloc, es caracteritzen els dos col·lectius d’interès: els joves i el col·lectiu
de persones d’entre 40 i 55 anys.
A continuació, s’introdueix el marc teòric relacionat amb els nous filons d’ocupació, per
analitzar el nous filons d’ocupació que cal desenvolupar a la comarca, la seva selecció i
justificació.
En quart lloc, es fa una anàlisi prèvia de la situació de cadascun dels Pactes Territorials (PT
d’Osona, PT del Lluçanès, PT de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, PT de Osona Sud i l’Alt
Congost).
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 7
Per acabar, s’analitzen les dinàmiques de grup realitzades a cadascun dels territoris i
finalment, a l’apartat de conclusions, es fa una valoració dels resultats més destacats de
l’estudi i es proposen nous filons d’ocupació a desenvolupar.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 8
METODOLOGIA
Anàlisi de dades estadístiques, documentals i bibliogràfiques
En primer lloc, s’ha procedit a fer una anàlisi de les dades estadístiques relatives a població
i mercat de treball d’Osona. Aquesta anàlisi s’ha fet a nivell comarcal i a nivell municipal,
fent una agregació de les dades per Pactes Territorials, mitjançant consulta de les fonts
primàries d’informació.
D’altra banda, també s’ha fet un tractament específic de les dades estadístiques en funció
dels dos col·lectius que eren d’interès per a l’estudi, és a dir, els tres col·lectius de joves (de
15 a 19 anys, de 20 a 24 anys i de 25 a 29 anys) i el col·lectiu d’adults d’entre 40 i 54 anys.
Les fonts estadístiques consultades han estat les següents: l’Institut d’Estadística de
Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Institut Nacional d’Estadística, l’Institut Nacional de la
Seguretat Social i el Departament de Treball.
Malauradament, algunes de les dades disponibles a nivell municipal fan referència a l’any
1996, a l’últim Padró d’habitants, ja que les dades del Padró de l’any 2001 encara no estan
disponibles en tots els àmbits d’aquesta recerca. Tanmateix, hem fet una anàlisi per a
cadascun del pactes per conèixer i aproximar-nos a la realitat del territori i dels col·lectius
que més ens interessen.
Les dades estadístiques analitzades han estat les següents:
1. Indicadors demogràfics: densitat de població, índexs de dependència.
2. Indicadors de mercat de treball: activitat, ocupació i atur en els col·lectius d’interès.
En segon lloc, s’han analitzat aspectes del mercat de treball relacionats amb la mobilitat,
l’activitat econòmica i els diferents sectors productius.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 9
En tercer lloc, i mitjançant l’anàlisi bibliogràfica i documental, s’han caracteritzat els dos
col·lectius d’interès per a aquest estudi: els joves i el col·lectiu de persones d’entre 40 i 55
anys.
D’altra banda, també s’ha fet una anàlisi documental dels estudis anteriorment realitzats a la
comarca relacionats amb l’àmbit de l’ocupació i, més concretament, dels nous filons
d’ocupació. Aquests estudis han servit per establir un punt de partida per a la diagnosi del
territori i per oferir propostes per a cadascun dels Pactes Territorials.
Per últim, i amb la finalitat de reflexionar i elaborar el marc teòric dels nous filons d’ocupació
d’Osona, s’ha fet una anàlisi de la bibliografia recent sobre nous filons d’ocupació, àmbits i
bones pràctiques.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 10
Grups de discussió. Punts forts i febles dels diferents àmbits d’acció pel
que fa als nous filons d’ocupació. Oportunitats
Des del punt de vista més qualitatiu, l’estudi ha pretès sondejar l’opinió dels actors socials
privilegiats del territori, és a dir, d’aquelles persones que tenen coneixement del territori des
d’un àmbit o un col·lectiu específic.
S’han realitzat quatre grups de discussió, un per Pacte Territorial. S’han escollit els perfils
professionals dels participants en funció de la seva experiència, solvència tècnica o
coneixement en un àmbit o col·lectiu determinat.
Els col·lectius han estat els següents:
1. Joves d’entre 15 i 29 anys
2. Persones desocupades d’entre 40 i 55 anys
Els àmbits dels nous filons escollits han estat:
1. Els serveis d’oci. Turisme
2. Serveis de la vida quotidiana. Serveis a domicili
3. Serveis de millora de la qualitat de vida. Gestió de l’energia
4. Serveis de millora de la qualitat de vida. Millora d’allotjaments
5. Serveis de la vida quotidiana. Noves tecnologies de la informació i la
comunicació
6. Serveis mediambientals
Mitjançant els grups de discussió, s’ha fet una diagnosi del territori en cadascun dels àmbits
i de les possibilitats d’ocupar-hi els col·lectius analitzats (joves i desocupats d’entre 40 i 55
anys).
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 11
LA COMARCA D’OSONA. POBLACIÓ I MERCAT DE TREBALL
En aquest capítol es fa una breu descripció dels aspectes demogràfics, econòmics i de
mercat de treball que caracteritzen la comarca.
Població
Tot i que en general el creixement de la població ha estat per sobre de la mitjana catalana –
un 9,54 0/00 en el període 1996-2001 -, aquest creixement de la població ha estat desigual.
Hi ha zones, com són el Lluçanès, la Vall del Ges, Orís i Bisaura, que perden població. A
més, el component principal d’aquest creixement és el saldo migratori (8,27 0/00), i no el
creixement natural de la població (1,26 0/00).
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 12
Respecte del conjunt de Catalunya, Osona té una presència poc significativa d’immigrants
que no parlen català procedents de la resta de l’Estat espanyol, mentre que, en canvi, la
comarca està força influenciada pels fluxos d’immigrants recents, de menys de 5 anys,
originaris principalment del continent africà, que s’han concentrat en municipis amb un teixit
industrial important: Vic, Manlleu, Roda de Ter, St. Bartomeu del Grau, Prats de Lluçanès i
Montesquiu.
Segons el padró d’habitants del 2001, Vic, Manlleu i Torelló concentren gairebé la meitat de
la població de la comarca, que és de 121.096 persones.
Alguns estudis que analitzen els condicionants macroeconòmics del desenvolupament a la
comarca d’Osona1 ja han diagnosticat una certa tendència de difusió residencial o
productiva de l’àrea metropolitana de Barcelona cap a d’altres àrees menys congestionades.
Aquest és el cas de la comarca d’Osona i representa una oportunitat per al
desenvolupament del territori i, per tant, per donar impuls als nous filons d’ocupació.
Aquests processos de desconcentració dels nuclis urbans cap a la perifèria també tenen lloc
dins de la comarca. Osona pot ser un destí atractiu per a moltes persones procedents de
Barcelona i d’altres indrets. A més, aquest augment del turisme de segona residència i de
caps de setmana pot contribuir a incrementar la població.
Osona té una densitat de població de 102,50 habitants/km2; clarament inferior a la mitjana
catalana, que és de 198,87 hab./km2. Pel que fa a la concentració de la població, es
produeix principalment a la capital de la comarca, Vic, amb 37.703 habitants i, en general, a
l’eix nord-sud: Torelló, Manlleu, Roda de Ter, Tona i Centelles.
Cens depoblació 2001
Superfície(Km2)
Densitat(hab./km2)
PT Lluçanès 8.031 316,05 25,41PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 19.843 206,12 96,27PT Osona Sud i Alt Congost 30.880 366,42 84,27PT Osona (La Plana) 73.598 401,83 183,16Osona 129.543 1.263,80 102,50Província de Barcelona 4.806.569 7.707,63 623,61CATALUNYA 6.343.110 31.895,30 198,87Font: <http://www.idescat.es> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia. Dades de 2001
1 - “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”, Serveis d’Estudis de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitat de Vic, març 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 13
Osona es caracteritza per ser una comarca madura, amb una piràmide de població que té
una forma piramidal menys accentuada del que caldria esperar a causa del menor pes
relatiu de les edats adultes - joves. A Osona hi ha hagut una reducció del pes dels joves i un
augment de la gent gran.
Els indicadors socials de població evidencien la problemàtica que hi ha a la comarca i que
es manifesta en uns índexs molt elevats de dependència, que s’aguditzen a la Vall del Ges,
Orís i Bisaura i al Lluçanès. Els índexs d’aquestes poblacions, com es pot veure a la taula
següent, estan força per damunt de l’índex de Catalunya.
Això significa que, per cada 100 persones potencialment actives, més de 50 són persones
grans o nens, és a dir, no actius. Això fa pensar que, en els casos del Lluçanès i de la Vall
del Ges, un dels temes que cal considerar és la promoció d’activitats al sector terciari
relacionades amb els serveis de la vida quotidiana, com són l’atenció a la infància i els
serveis a domicili destinats a l’atenció i acompanyament de persones grans.
Pactes territorials2Índex dedependència3
PT Lluçanès 56,7PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 54,5PT Osona Sud i Alt Congost 45,4PT Osona (La Plana) 49,7CATALUNYA 45,0Font: Anuari social d'Espanya 2001 de "La Caixa" i elaboració pròpia
Una altra dada important és l’envelliment progressiu de la població i les situacions de
dependència que això pot generar en el futur. Els indicadors socials més importants pel que
fa a les persones grans i la dependència són els següents:
2 Només es disposa de dades dels municipis de més de 1.000 habitants. Per tant, la xifra és representativa només d’aquestsmunicipis dins de cada Pacte Territorial.3 Índex de dependència: Nombre de nens (de 0 a 14 anys) i de persones grans (de 65 i més anys) per cada 100 adults en edat detreballar, és a dir, de 15 a 64 anys, a 1 de gener de 1999. (Població de 0 a 14 anys + població de 65 i més anys / Població de 15 a64 anys) * 100. Indica el pes en percentatge de les persones no actives (infants i grans) respecte de la població potencialmentactiva.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 14
Pactes territorialsÍndex devellesa4
Índex desenilitat5
Índexd'envelliment6
Índex dedependènciapersones grans7
PT Lluçanès 19,6 9,9 133,6 31,1PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 18,5 10,7 126,4 27,6PT Osona Sud i Alt Congost 16,6 9,2 115,2 24,1PT Osona (La Plana) 22,3 9,1 177,3 34,6CATALUNYA 17,2 10,3 125,1 25,0Font: Anuari social d'Espanya 2001 de "La Caixa" i elaboració pròpia
Es pot observar que el pacte territorial que més sobresurt és la Vall del Ges, Orís i Bisaura,
seguit del Lluçanès. A la Vall del Ges, Orís i Bisaura hi ha 177 persones de 65 o més anys
per cada 100 persones de 14 o menys anys.
Tant al Lluçanès com a la Vall del Ges, Orís i Bisaura hi ha hagut una deficiència històrica
de comunicacions que, juntament amb la orografia, ha fet que aquestes zones fossin menys
poblades i que avui dia tinguin índexs d’envelliment elevats. Pel que fa a la infància, el
Lluçanès és l’àmbit territorial amb un índex d’infància i de dependència infantil més elevat.
Pactes territorialsÍndex d’infància8 Índex de
dependència infantil9
PT Lluçanès 16,5 25,7PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 12,9 19,9PT Osona Sud i Alt Congost 14,6 21,3PT Osona (La Plana) 14,7 22,0CATALUNYA 13,8 20,0
Font: Anuari social d'Espanya 2001 de "La Caixa" i elaboració pròpia
4 Índex de vellesa: Nombre de persones grans, de 65 i més anys, per cada 100 habitants a 1 de gener de 1999. (Població de 65 imés anys / Total de la població) * 100.5 Índex de senilitat: Percentatge de població de 85 i més anys sobre la població de 65 i més anys a 1 de gener de 1999. (Població
de 85 i més anys / Població de 65 i més anys) * 100.6 Índex d’envelliment: Percentatge de població de 65 i més anys sobre la població de 0 a 14 anys a 1 de gener de 1999. (Poblacióde 65 i més anys / Població de 0 a 14 anys) * 100.7 Índex de dependència de les persones grans: Nombre de persones grans, de 65 i més anys, per cada 100 personespotencialment actives, de 15 a 64 anys, a 1 de gener de 1999. (Població de 65 i més anys / Població de 15 a 64 anys) * 100. Indicael pes, en percentatge, de les persones grans (no actives) respecte de la població potencialment activa.8 Índex d’infància: Nombre de nens (de 0 a 14 anys) per cada 100 habitants, (Població de 0 a 14 anys / Total Població) * 100. Ensindica que de cada 100 persones, 16 tenen 14 anys o menys. Dades referides a 1 de gener de 1999.9 Índex de dependència infantil: Nombre de nens de 0 a 14 anys per cada 100 adults en edat de treballar, és a dir, de 15 a 64anys a 1 de gener de 1999. (Població de 0 a 14 anys / Població de 15 a 64 anys) * 100. Indica el pes, en percentatge, dels infants(persones no actives) respecte de la població potencialment activa.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 15
Mercat de treball
Osona es caracteritza per l’elevat pes del sector primari i secundari en relació amb el sector
serveis, que encara està poc desenvolupat.
Les taxes d’activitat i d’ocupació de la població d’entre 16 i 64 anys osonenca, l’any 1996,
eren del 67,46% i del 57,21%, respectivament, per sobre de les catalanes i de les de les
comarques centrals. A Osona sempre hi ha hagut una elevada participació en el mercat
laboral, sobretot entre les dones. En els últims anys també s’aprecia un retard en la
incorporació al mercat laboral de la població jove, especialment entre els joves de 16 a 24
anys.
Taxa d’activitat per edats
Pactes territorials15-19 20-24 25-29 15-29 40-54
PT Lluçanès 28% 66% 90% 63% 84%PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 30% 65% 87% 63% 77%PT Osona Sud i Alt Congost 34% 71% 87% 66% 74%PT Osona (La Plana) 30% 71% 90% 66% 80%COMARCA D’OSONA 31% 68% 87% 64% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 61% 72%ESTAT ESPANYOL 24% 60% 81% 55% 69%
Fonts: <idescat.es> i <ine.es> [consulta: gener 03] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
D’altra banda, els sectors majoritaris on s’han ocupat els osonencs han estat, com es pot
observar a la gràfica següent, la indústria manufacturera, el comerç i reparació, la
construcció, l’agricultura i ramaderia i les immobiliàries, lloguers i serveis a empreses. Cal
tenir en compte que gairebé la meitat de les persones ocupades a Osona treballen a les
indústries manufactureres, que agrupen, entre d’altres, les indústries tèxtils, les de
l’alimentació, les del cuir i del calçat, les de la fusta i del suro, les del paper, la metal·lúrgia,
les químiques i les indústries de construcció de maquinària.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 16
Font: <http://www.idescat.es> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia. Dades de 1996
De fet, la població assalariada es concentra en molt poques activitats industrials. Hi ha
municipis molt especialitzats en determinades activitats industrials, com són el tèxtil,
l’alimentació, la fabricació de productes metàl·lics i d’equips mecànics i la confecció.
Ocupats per branques d'activitat. Osona 1996
5,39%
0,14%
43,63%
0,87%
7,69%
11,83%
3,48%
3,84%
2,19%
5,01%
4,06%
5,16%
3,55%
2,88%
0,26%
0,01%
0,03%
0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00% 40,00% 45,00% 50,00%
Agricultura i ramaderia
Pesca
Indústries extractives
Indústries manufactureres
Electricitat, gas i aigua
Construcció
Comerç i reparació
Hostaleria
Transport i comunicacions
M ediació financera
Immobiliàries, lloguers i serveis a empreses
Adm. Pública, defensa i SS
Educació
Sanitat i serveis socials
Altres serveis
Personal domèstic
Organismes extraterrito rials
Branques d'activitat
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 17
Pel que fa a l’atur, la diagnosi del territori feta per altres estudis del territori10 ja comenta que
la taxa d’atur registrat a la comarca és inferior que a Catalunya i que l’atur es concentra en
el sector industrial (tèxtil, alimentació, cuir, confecció i pelleteria, fabricació de productes
metàl·lics i de materials electrònics), en les dones, en les persones d’edats més avançades i
en els col·lectius amb menys formació.
Nota metodològica: taxa d'atur estimada de l'any 1996, taxa d'atur registrada calculada en base a la població activa del 1996 i l'aturregistrat l’any 2002Font: <idescat.es> [consulta: febrer 03] i elaboració pròpia
Els municipis amb una taxa d’atur més gran són els municipis amb una especialització
productiva basada en la indústria manufacturera intensiva amb mà d’obra poc qualificada i
amb escàs valor afegit.
10 - “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”, Serveis d’Estudis de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitat de Vic, març 2001.
Taxa d'atur registrada
0
5
10
15
20
25
30
LLUÇANÈS OSONA OSONA SUD IALT CONGOST
VALL DEL GES,ORÍS I BISAURA
OSONACOMARCA
CATALUNYA
Joves40-54 anys
Taxa d'atur estimada
0
5
10
15
20
25
30
LLUÇANÈS OSONA OSONA SUD IALT CONGOST
VALL DEL GES,ORÍS I BISAURA
OSONACOM ARCA
CATALUNYA
Joves40-54 anys
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 18
Així, la proporció de desocupats és menor en el sector de la construcció i dels serveis, fet
que representa una possibilitat de desenvolupament de nous filons d’ocupació en el sector
secundari i terciari. L’únic inconvenient és que aquesta proporció més gran d’aturats del
sector industrial pot dificultar la seva inserció en un context en què les activitats de futur
estan més relacionades amb els serveis.
Font: <http://www.diba.es> [consulta març 2002] i elaboració pròpia. Dades de 1998-2002
L’atur ha evolucionat negativament en els col·lectius de més edat. Aquesta evolució ha estat
més negativa en el cas de les dones pel desfasament entre la seva formació i capacitació i
les demandes del mercat de treball, ja que les dones es concentren en activitats industrials
amb una conjuntura poc favorable.
Pel que fa al col·lectiu de joves, es pot dir que hi ha un retard en la seva incorporació al
mercat laboral. La qualificació de la mà d’obra jove augmenta més de pressa que els llocs
de treball que la comarca ofereix. Els titulats, és a dir, la mà d’obra qualificada i d’alt nivell
formatiu, es desplacen a treballar fora d’Osona.
Evolució de l'atur a Osona. Període 1998-2002 (xifres absolutes)
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
Any 1998 Any 1999 Any 2000 Any 2001 Any 2002
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
Sense Ocup.Anterio r
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 19
Pel que fa a la formació, el nivell formatiu de la comarca està per sota de la mitjana
catalana. La formació continuada i de reciclatge dels col·lectius afectats per l’atur i amb
nivells de formació baixos pot ajudar a combatre la taxa d’atur estructural.
Pel que fa a la formació ocupacional, un estudi fet a la comarca11 conclou que les empreses
amb un pes més important a Osona són les dels següents sectors: alimentari,
agroalimentari, càrnic, cuir, hoteleria, institucions financeres, metal·lúrgic, químic, sanitat,
tèxtil i transport, sectors que representen aproximadament el 20% del total d’empreses i el
42% dels assalariats.
11 Directrius de la formació ocupacional. Treball de camp realitzat amb una mostra de 1.064 empreses d’Osona. Consell Comarcald’Osona.
Variació relativa de l’atur a la comarca d'Osona
0
20
40
60
80
100
120
140
2000 2001 2002
Joves40-54 Anys
Variació relativa de l’atur a Catalunya
0
20
40
60
80
100
120
140
2000 2001 2002
Joves40-54 Anys
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 20
S’observa que les empreses grans tenen una plantilla jove o bé es troben en procés de
renovació generacional i aposten per la qualitat.
En general, els caps de recursos humans perceben com a positiva l’evolució del següents
sectors: agroalimentari, hoteleria, químic, sanitari i transport.
Els empresaris valoren molt l’experiència en els oficis, els comercials, i els llocs de treball
tècnics (FP II o Enginyeria). Comenten que falten perfils polivalents. Pensen que els perfils
de futur a la comarca seran els següents: tècnics informàtics, tècnics de manteniment,
tècnics de control de qualitat, animadors i guies turístics, personal de teleservei i també
auxiliars de clínica o assimilats.
Consideren que són molt importants les actituds dels treballadors, la manera de fer les
coses, les habilitats socials, la polivalència (informàtica d’usuari, idiomes, aptituds
comercials), la flexibilitat, la capacitat de treballar en equip, la qualitat, la capacitat
d’aprenentatge i la responsabilitat i encara més quan parlem del col·lectiu de més de 40
anys.
D’altra banda, de l’anàlisi de la mobilitat laboral12 es desprèn que els municipis que
ofereixen més llocs de treball dels que serien necessaris per ocupar la seva població
resident són: Vic, Malla, Gurb, Roda de Ter, St. Bartomeu del Grau, Prats de Lluçanès, Sant
Boi de Lluçanès, Masies de Voltregà, Orís i Sora. A excepció de Prats de Lluçanès, la resta
són municipis amb taxes d’autosuficiència baixes, és a dir, que el percentatge dels residents
que ocupen llocs de treball oferts pel municipi és de menys del 60%.
Economia
Pel que fa a l’economia familiar, Osona pertany a les comarques industrials barcelonines
que, en general, han experimentat un increment sostingut de la renda bruta familiar
disponible (RBFD) des de 1989, tot i que són comarques que van notar força les crisis
industrials i que, entre 1992 i 1994, van experimentar lleus davallades o un cert
estancament dels seus índexs. Ciutats com Vic, Manlleu i Torelló tenen la RBFD per sobre
de la catalana. El nivell de patrimoni per habitant i de renda per habitant a Osona és mitjà.
12 Dades referides a l’any 1996.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 21
Pel que fa a l’estructura empresarial, s’observa que el 78% de les empreses tenen entre 1 i
5 treballadors i que el 49% dels assalariats osonencs treballen a empreses de més de 25
treballadors. Per tant, el teixit industrial té una dimensió massa reduïda. Existeix massa
dependència econòmica de les administracions superiors a la local i hi manca coordinació.
Tot i que algunes de les activitats industrials de la comarca estan en recessió, s’observa un
potencial pel que fa al medi ambient i el turisme, així com en l’àmbit les tecnologies de la
informació i la comunicació.
Sector agrícola
El sector agrícola presenta avantatges competitius pel que fa a l’agricultura ecològica, és a
dir, l’agricultura respectuosa amb el medi ambient. A més, la Unió Europea i l’Estat donen
ajuts econòmics i cada cop hi ha més acceptació dels seus productes per part dels
consumidors. Tanmateix, l’agricultura presenta desavantatges en la fase de
comercialització, ja que és un model basat en l’agricultura familiar, que presenta una baixa
capacitat de remuneració del treball i una escassa capacitat d’ocupar a temps complet la mà
d’obra no assalariada.
D’altra banda, també presenta problemes ambientals derivats de la intensificació de la
ramaderia. Hi ha una certa pressió social sobre el sector porcí, pel temor que els efectes
que provoca sobre el medi ambient siguin irreversibles.
Sector industrial
A la comarca, l’especialització de la indústria ha portat a la destrucció d’establiments
industrials del tèxtil i de l’alimentació. Tanmateix, aquest fet s’ha de veure com un pas cap a
una major diversificació de l’activitat industrial. Els establiments s’han d’adaptar a les
exigències europees en tecnologia, qualitat i incorporació de serveis que incrementin el
valor afegit. La comarca té una cultura emprenedora que pot ser aprofitada.
A la comarca manca una activitat industrial rellevant en sectors com ara la indústria química,
l’electrònica, la informàtica o el disseny gràfic. Existeixen àmbits territorials massa
especialitzats, com el Lluçanès, que s’ha especialitzat en el tèxtil, o els municipis de
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 22
Balenyà, Sta. Maria del Corco, Vic i Gurb, que s’han especialitzat en la indústria
agroalimentària.
En d’altres estudis també s’ha comentat la necessitat de millorar les infraestructures13 - la
seva millora ha permès obrir nous mercats i reduir els costos de transport però encara hi ha
precarietat pel que fa a la infraestructura viària terrestre intercomarcal i d’accessos a les
àrees industrials - i d’apostar pel desenvolupament rural. També s’ha diagnosticat
l’oportunitat que representa impulsar altres sectors vinculats als nous filons d’ocupació, com
són els serveis multimèdia i telemàtics, la tecnologia mediambiental, el disseny gràfic i les
telecomunicacions.
A més, el teixit industrial atomitzat i la manca d’esperit associatiu, així com el baix nivell
formatiu dels propietaris i gestors dels establiments industrials de petites dimensions, ha
produït un retard d’adaptació als nous temps de la indústria osonenca.
La indústria ha d’adaptar-se als nous mètodes de treball, la negativa a adaptar els
processos productius als nous mètodes de treball pot perjudicar els nivells de competitivitat
de l’activitat industrial. Fins i tot la indústria alimentària s’hauria d’adaptar a les noves
necessitats del mercat i exportar els seus productes, cosa que generaria ocupació. D’altra
banda, també es detecta una manca d’instal·lacions de reciclatge i sanejament de residus
industrials.
Construcció
La comarca presenta un bon nivell de formació gràcies a iniciatives sectorials con ara
l’Institut Gaudí de la Construcció i les escoles taller de Vic i Manlleu. Tanmateix, hi ha massa
empreses de dimensió reduïda, massa atomització.
A més, al territori hi ha manca de mà d’obra i de matèries primeres i un creixement de zones
en procés d’urbanització que pot tenir efectes negatius si no es fa una bona planificació del
territori.
Una oportunitat dins dels nous filons d’ocupació és la de poder rehabilitar habitatges i fer-ne
de nous amb una qualitat i uns materials no convencionals.
13 -“Condicions per a promoure la inserció laboral de les dones a la comarca d’Osona 2002”, CRESC, març 2003.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 23
Sector terciari
Es perfilen en la població nous hàbits de consum i noves necessitats a satisfer. Els nous
filons d’ocupació podrien satisfer-les, però es necessita una massa crítica que els doni
suport i en moltes parts del territori això no és així. Tanmateix, a Catalunya s’han dut a
terme iniciatives en l’àmbit rural força interessants i que s’haurien de tenir en compte.
Un aspecte negatiu és la destrucció progressiva d’empreses que pot afectar l’existència
d’una oferta variada de serveis.
Les activitats relacionades amb el reciclatge i el sanejament han tingut una bona dinàmica
de creixement en els darrers anys i són clarament nous filons d’ocupació que convé tenir en
compte en els propers anys pel que fa a la generació d’ocupació i valor afegit.
La restauració i l’hoteleria tenen una importància molt conjuntural, de caps de setmana i
festius, amb escassa generació de riquesa i de valor afegit.
En general, a la comarca manquen serveis a les empreses que les ajudin a millorar el nivell
tècnic i el valor afegit dels productes industrials (informàtica, R+D, disseny). Hi ha una
escassa presència d’establiments terciaris i comercials a Internet que es basin en les noves
tecnologies.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 24
DOS COL·LECTIUS AMB ESPECIALS DIFICULTATS D’INSERCIÓ
AL MERCAT DE TREBALL
Joves
Els joves es troben en un entorn on les desigualtats socials recauen més sobre els individus
que sobre el grup o la classe social, és la individualització dels estils de vida14. A més, els
joves estan sotmesos a moltes incerteses, és a dir, a una cultura del risc15.
Els canvis en el sistema educatiu han augmentat el nombre de joves amb estudis superiors.
Pel fet que l’accés a l’educació s’ha fet més universal, el fracàs escolar s’ha transformat en
quelcom més personal.
La transició de l’escola al mercat laboral és lenta i els joves segueixen trajectòries molt
variades per dur-la a terme. L’atur forma part de les seves vides i ho superen formant-se o
fent feines a temps parcial. Entren i surten del mercat laboral i del sistema educatiu. Els
joves són el recurs per a les feines escombraria, amb sous baixos i sense
professionalització. Com que són més flexibles, estan més exposats als canvis en els
processos laborals, treballant principalment en el sector serveis amb sous baixos i sotmesos
a una elevada temporalitat. A més, els índexs de desocupació juvenil, sobretot entre el
col·lectiu de 15 a 24 anys, han augmentat en els darrers anys16.
Com a conseqüència s’ha produït un canvi en la cultura del treball dels joves, allunyant-se
de la jerarquia corporativa i de la lleialtat a l’empresa.
Aquesta posició perifèrica que ocupen els joves en el mercat de treball, que es caracteritza
per l’atur, la temporalitat, la rotació i la precarietat, ha contribuït a canviar la cultura de treball
i la forma de vida: el treball ja no és font d’identitat, de pertinença a la societat. El treball
productiu ja no és l’eix estructurador de la vida quotidiana.
14 Beck15 Giddens16 -HOLLANDS, R., “Jugar treballant, treballar jugant: les identitats juvenils i el debat sobre ocupació i ociositat”, Generalitat deCatalunya, Secretaria General de Joventut, 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 25
Tanmateix, la joventut és una categoria d’edat, està formada per persones amb diversitat de
situacions socials i amb pocs elements comuns17.
Un altre factor important és l’habitatge. A excepció de Barcelona, els joves tenen més pes
en els municipis grans. A més, un 50% dels joves de 20 a 30 anys no ha marxat mai de la
llar d'origen i un 60% hi viu actualment. Entre els joves el fet de trobar habitatge es percep
com a difícil o molt difícil18.
Una solució possible són els programes de promoció de l’ocupació entre els joves basats en
l’autoocupació, l’economia social o el cooperativisme i els nous filons d’ocupació.
En el cas dels nous filons d’ocupació, els joves tenen avantatges comparatius en aquells
àmbits dels filons d’ocupació que requereixen una formació de base. Hi ha una clara
intenció de facilitar el camí a les entitats juvenils i del sector terciari perquè siguin els
activadors de determinats àmbits, com són l’atenció social, l’atenció a la infància i a la
joventut, o els serveis socials, educatius, culturals i de lleure19.
Col·lectiu de persones entre 40 i 55 anys
La incorporació i reconversió de les empreses a les noves tecnologies va suposar l'expulsió
de molta mà d'obra del mercat laboral, sobretot va afectar els treballadors i les treballadores
de més de 40 anys. Aquest col·lectiu topa amb greus dificultats per a poder-se inserir de nou
al món de treball, principalment per manca de formació i adaptabilitat a les noves formes
laborals. Les mesures actuals per fomentar la integració, la formació i l'actualització dels
aturats de llarga durada són insuficients i cal una oferta especial i adequada a aquest
col·lectiu. Per això calen polítiques actives d'inserció del col·lectiu d'aturats majors de 40
anys, que tenen càrregues econòmiques i familiars rellevants.
Un dels trets característics20 de les persones de més de 40 anys és l'abandonament escolar
per introduir-se al mercat de treball, que els va produir un bloqueig psicològic posterior
17 -ORTIZ, D., MIRO, I., “Treball, valors i canvi. Les ruptures en la precarietat”, Generalitat de Catalunya, Secretaria General deJoventut, 2001.18 -TRILLA, C. “Els joves catalans i l’habitatge”, Generalitat de Catalunya, Secretaria de Joventut, 2000.19 - Pacte per a l’ocupació juvenil a Catalunya 2001-2003. Generalitat de Catalunya, 2002.20 Idees extretes de l’estudi “La recerca de feina dels més grans de 40 anys”, CRESC, juny 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 26
davant els intents d'incrementar la formació i aprendre coses noves. La majoria tenen un
nivell educatiu baix o mitjà i només una minoria tenen estudis superiors.
Les persones de més de 40 anys donen molta importància a l’estabilitat laboral i al fet de
treballar amb un contracte indefinit, tot i que hi ha una tendència creixent d'aquest col·lectiu
a acceptar la contractació a temps parcial, sobretot entre les dones que volen aportar una
ajuda monetària a l'economia familiar o pel fet que així poden conciliar les tasques
domèstiques amb la feina fora de la llar. Altres idees impregnades en la cultura laboral dels
treballadors/ -res de més edat són la fidelitat, la maduresa i la lleialtat vers l'empresa.
Així, es fa necessari un canvi de mentalitat, que les persones d'aquest col·lectiu reordenin la
seva vida laboral, sobretot a través de la formació. Tanmateix, per a moltes persones
d’aquesta edat és vist com a innecessari i mostren certes reticències a estudiar.
La situació d'atur en les persones majors de 40 anys
En els darrers anys, la situació d'atur ha quedat agreujada per la precarietat de l'ocupació i
per l'atur de llarga durada, que sobretot afecta a les dones, moltes de les quals acaben
realitzant feines a l'economia submergida o treballen informalment. La sortida forçada del
mercat de treball provoca depressions i pèrdua d’autoestima, ja que aquestes persones
volen aconseguir una altra feina similar, al mateix sector econòmic i sense que es redueixin
les seves perspectives salarials, cosa que els resulta molt difícil d'aconseguir.
A més, la durada de la situació de desocupació condiciona la recerca de feina, és a dir, com
més temps s’estigui a l'atur menys interès actiu tindrà a buscar una feina i, per tant, menys
perspectives de trobar-ne. Les persones que porten menys d'un any a l'atur tenen més
possibilitats de reincorporar-se al mercat de treball. Per això cal incidir per tal que no es
converteixin en aturats de llarga durada.
Per sortir de la situació de desocupació, les persones en atur disposen de diverses vies o
canals informatius per trobar feina. En canvi, segons el seu punt de vista, els que tenen més
èxit són aquells que coneixen a través d’amics o familiars i, en segon lloc, els publicats a la
premsa o a d’altres mitjans de comunicació de masses. Aquest col·lectiu no considera que a
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 27
través de l’INEM s'aconsegueixi massa feina, ni mitjançant les Empreses de Treball
Temporal (ETT).
Una solució per sortir de l'atur i que està agafant certa rellevància dins el col·lectiu és
l'autoocupació, tot i que cal potenciar-la i oferir-li més ajudes i més recolzament econòmic i
de gestió.
Segons les persones d'aquest col·lectiu, les causes principals21 per les quals no troben feina
són l'edat i la manca de formació i de qualificació. Tot i que la discriminació per raó d'edat
resta exclosa per la Constitució Espanyola de 1978 i per l'Estatut dels Treballadors, la seva
existència queda palesa per la publicació de la Llei 64/1997, que té la finalitat d'oferir
mesures fiscals per afavorir la contractació de les persones majors de 45 anys.
L'educació tècnica o la formació són determinants per poder tornar a treballar. La
qualificació és un factor rellevant davant la possibilitat de perdre o no perdre la feina. Així,
amb una qualificació superior hi ha menys possibilitats de perdre la feina i quan la
qualificació és menor es més probable trobar-se en situació de desocupació.
Les persones desocupades amb més qualificació i estudis previs superiors són les que
tendeixen a associar-se més i, per tant, les accions que es realitzen van dirigides vers
aquest grup. D’aquesta manera es produeix una manca d'oferta per als menys formats, els
quals, a més, tenen un alt nivell de desconeixement i desinformació sobre els agents
d'intermediació i sobre la formació necessària.
Altres qualitats favorables per a trobar feina són, segons l'opinió d'aquest col·lectiu, la
motivació per buscar feina i, especialment en el cas de les dones, no tenir càrregues
familiars. També ho són el fet de tenir el temps disponible i les habilitats necessàries i
requerides per realitzar un determinat treball i no mostrar indisponibilitat a la mobilitat
laboral.
21 Idees extretes de “Estudi sociològic dels factors determinants en la reinserció de les dones treballadores de filats i teixits PuigneróS.A.”, Olga Busquets i Lídia Vaquero, 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 28
Diferenciació per gèneres
La situació per gèneres d'aquest col·lectiu determinat és diferent i està molt marcada per la
socialització rebuda i la representació social que es té dels papers de l’home i de la dona.
Així, es pot observar com els efectes de l'atur en les dones poden quedar frenats pel treball
reproductiu que realitzen a la llar, que els ha estat atorgat socialment, i això provoca una
manca d'interès en cercar feina activament, ja que tenen inculcat culturalment que han de
donar prioritat al treball domèstic. Tot i això, es comença a denotar un cert canvi
generacional, ja que les dones joves reben més ajuda i col·laboració masculina en les
tasques de la llar, mentre que sobre les dones més grans encara recau la major part de les
feines domèstiques.
En canvi, els homes tenen assumida la representació social de què han de ser els qui portin
els recursos econòmics i materials a la família, que depèn d'ells. Per tant, no poden perdre
inútilment el temps fent altres coses, com seria fer cursos de formació per reciclar-se i
adaptar-se als nous temps.
Punts de vista dels diferents actors socials de Catalunya22
Les associacions, els ajuntaments i les empreses de formació i d'inserció consideren que la
cultura empresarial discrimina en la contractació de gent gran a favor dels joves, que
accepten condicions de treball més precàries (salari més baix, horaris atípics, curta durada
del contracte, treballs menys segurs, etc.), i per això proposen un canvi de valors en el
sector empresarial. La cultura empresarial és poc sensible amb el col·lectiu dels majors de
40 anys, ja que els consideren amb poca capacitat de reciclatge, amb una baixa formació i
poca adaptabilitat a les noves tecnologies. A més, el sector empresarial té un
desconeixement important de l'actual legislació respecte a la contractació de persones de
més edat pel que fa a bonificacions. Les associacions i les empreses d'inserció laboral
creuen convenient que els aturats facin pràctiques a les empreses perquè així s'afavorirà la
contractació.
22 Idees extretes de l’estudi “La recerca de feina dels més grans de 40 anys”, CRESC, juny 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 29
D’altra banda, la patronal diu que el problema és de l'Administració, que s'hauria
d'encarregar de canviar la situació. També observa que és necessari un canvi de mentalitat
de tota la societat i que hi ha de participar tothom: empresaris, Administració i treballadors.
Accions polítiques per a millorar la situació dels desocupats majors de 40 anys
A diferents nivells polítics s'estan posant en pràctica diverses mesures per a pal·liar i
solucionar la situació discriminatòria de les persones aturades de més de 40 anys davant el
món laboral. Sobretot s'ha de treballar per incrementar la seva motivació i autoestima. La
intervenció hauria de tenir en compte els perfils del col·lectiu, saber qui busca feina
activament, orientar professionalment segons les capacitats i habilitats dels usuaris, i
desenvolupar polítiques per estimular l'increment de la taxa d'ocupació, sobretot entre les
dones, els joves i els majors de 45 anys.
Canvis estructurals en els darrers anys23
S'està produint un increment de la contractació de persones majors de 40 anys i d'un
contingent important de dones com a conseqüència dels darrers canvis demogràfics viscuts
a la societat catalana. L'esperança de vida ha augmentat i la població s'està envellint, per la
qual cosa són necessàries més prestacions i ajudes econòmiques. No hi ha joves per ésser
contractats i s'ha prolongat la seva escolarització, provocant un retard considerable en la
seva incorporació al mercat de treball. Aquest fet sumat a la retirada anticipada d'un creixent
nombre d'efectius per jubilar-se donen lloc a una vida laboral més reduïda.
L'organització empresarial està canviant la perspectiva que té dels seus empleats/ -ades i
comença a reconèixer la maduresa, l'experiència, la lleialtat i la responsabilitat que els
ofereixen els treballadors i les treballadores de major edat.
23 Idees extretes de l'article: Employment of older workers (a: Areas of social policy concern - Stadistical portraits) ide les estadístiques del Panorama of the European Labour Markets.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 30
NOUS FILONS D’OCUPACIÓ
Concepte
S’entenen per nous filons d’ocupació aquelles activitats econòmiques destinades a satisfer
noves necessitats socials que es configuren avui en mercats incomplets - l’oferta i la
demanda estan insuficientment estructurades, o fragmentades - i que tenen un àmbit de
producció i prestació territorial definit, alhora que són intensives en ocupació24.
A continuació definim altres aspectes que cal tenir en compte quan parlem de nous filons
d’ocupació i que són molt importants. Aquests aspectes són els següents:
Estructuració de l’oferta: després de fer l’anàlisi de les necessitats socials que es volen
satisfer i dels destinataris, s’han de definir i configurar les condicions d’oferta i prestació de
servei per part d’un grup d’oferents.
Sensibilització de la demanda: són el conjunt d’actuacions de màrqueting, comunicació i
dinamització sociocultural i comunitària que tenen per objectiu posar de manifest una
necessitat social i l’existència d’uns serveis que poden satisfer-la. També significa fer visible
i informar sobre el cost dels serveis, així com sobre el cost que comporta per als clients o
beneficiaris potencials el fet de no disposar d’aquests serveis.
Mediació entre oferta i demanda: un tercer, és a dir, una Institució pública o privada d’interès
públic, ha d’intervenir per ajudar les parts a fer convergir les necessitats expressades en
demandes concretes de serveis i les possibilitats de prestar aquests serveis.
Autoproducció: procés de producció destinat a satisfer necessitats pròpies, és a dir, per a un
mateix, amb recursos propis, com és el cas de l’atenció als infants i a la gent gran.
Economia informal: economia submergida, o activitat econòmica no regulada, i economia no
mercantil, és a dir, que no hi ha una transacció monetària.
24 - “Llibre blanc dels nous filons d’ocupació a Catalunya”, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Fundació CIREM, març 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 31
L’impacte dels nous filons d’ocupació
Els sector dels nous filons desperta interès per l’augment d’ocupació que han tingut les
activitats vinculades a la satisfacció de noves necessitats socials.
Osona encara és lluny d’assolir les taxes d’ocupació en el conjunt del sector serveis de la
mitjana de Catalunya o de la mitjana de la UE15. Per tant, encara queda molt de camí per
recórrer fins arribar a igualar aquestes taxes d’ocupació.
Polítiques i mesures que cal promoure per activar els nous filons
d’ocupació
Els nous filons vinculen les necessitats socials insatisfetes i la generació d’ocupació, per
tant, la intervenció ha de ser conjunta i simultània en la demanda i l’oferta de serveis. Un
dels instruments per fer això a Osona és, primer de tot, la detecció de les necessitats
insatisfetes, seguida de la dinamització i millora de la solvència de la demanda de serveis,
l’estructuració de l’oferta de serveis i, per últim, el suport a la creació d’empreses i ocupació i
el suport a la professionalització i qualificació del treball.
En aquest sentit, l’escala local ha estat privilegiada, però la intervenció a escala regional i
estatal també hi està interrelacionada.
Així, determinats àmbits, com el sector del turisme, l’audiovisual, les TIC, la gestió de
l’energia, els transports col·lectius locals i la seguretat, pels quals existeix una demanda
emergent, requereixen inversió privada i grans canals de distribució, així com la regulació de
l’accés dels demandants. Hi ha disposició a pagar.
Altres àmbits, com són la revalorització d’espais, el desenvolupament cultural local, la gestió
de residus, la gestió de l’aigua, el control de la contaminació i la protecció i manteniment de
zones naturals, tenen una demanda privada petita i una inversió i despesa pública elevada.
En principi, les persones no estan disposades a pagar. El principal demandant és el sector
públic, tot i que a llarg termini això pot canviar, sobretot en els àmbits relacionats amb el
medi ambient i on s’ha de complir la normativa europea de recent transposició.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 32
En canvi, la valorització del patrimoni cultural, la millora de l’allotjament, els serveis a
domicili, l’atenció a la infància, el comerç de proximitat i els esports requereixen menys
inversió i són àmbits dels filons d’ocupació més locals, on participen el sector públic i el
sector no lucratiu i on la disposició a pagar és mitjana.
D’altra banda, es necessita la interrelació de diverses polítiques: generals, econòmiques,
fiscals i pressupostàries. Les polítiques sectorials, a través de les inversions públiques,
poden afavorir l’activitat i la sensibilització de la demanda, per exemple, en el cas del
turisme rural i de l’esport. També poden afavorir la regulació de determinades activitats que
avui dia formen part de l’economia submergida, i les polítiques de mercat de treball i
d’ocupació, que poden combinar diverses formes de treball i de prestacions socials.
També ajudarà al desenvolupament dels nous filons el fet que determinats pagaments no
siguin considerats com a rendiments del treball i, per tant, es faci un canvi en la seva
desgravació fiscal; que hi hagi subvencions públiques a determinats consums; que augmenti
la despesa i la inversió pública en determinats àmbits; que es canviïn les cotitzacions a la
Seguretat Social i es dissenyin noves prestacions; que es regulin l’economia informal i el
sistema de compres públiques; que es reguli l’oferta i es promogui la seva qualitat; que es
creïn noves empreses i es promocioni l’ocupació, la formació i la qualificació.
Desenvolupament del territori mitjançant els nous filons d’ocupació
Quan parlem de nous filons estem parlant també de crear ocupació econòmicament i
socialment acceptable que satisfaci determinades necessitats. Hi ha una estreta vinculació
entre els nous filons d’ocupació, les necessitats socials i la creació d’ocupació. Per tant,
s’han de promoure serveis o activitats que donin resposta a aquestes necessitats
insatisfetes.
Ens hem de preguntar d’on deriven aquestes necessitats, que han de tenir una relació
funcional amb el territori, que poden variar d’un territori a l’altre i en les quals fins i tot pot
donar-se el cas que un territori satisfaci les necessitats d’altres territoris. Aquestes
necessitats es relacionen amb els serveis de la vida quotidiana, amb els serveis de millora
de la qualitat de vida, amb els servies d’oci i amb els serveis mediambientals.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 33
Per tant, per als nous filons d’ocupació cal centrar-se en les possibilitats d’actuació de cada
territori concret, és a dir, aprofitar el potencial del territori per aportar i oferir activitats que
aprofitin les característiques pròpies i que seran diferents en el cas d’entorns urbans o
rurals.
I és en els entorns rurals i poc poblats on es fa palès el problema de tenir una massa crítica
en el territori insuficient. Tanmateix, entorns poc poblats però amb característiques
mediambientals, històriques i culturals apropiades, poden mobilitzar importants recursos
humans i satisfer les demandes de residents de zones densament poblades –segons
residents-.
A més, en els medis rurals, els filons aporten factors de desenvolupament territorial sobre la
base de l’atracció de factors externs, de manera que es puguin consolidar processos de
manteniment i d’increment de la població local.
Pel que fa a l’ocupació, hi ha un component quantitatiu i qualitatiu. D’una banda, quan es
pensa en els nous filons d’ocupació es pensa en el nombre de persones ocupades, però
també en les condicions de treball i en la relació entre els llocs de treball que es poden
generar i el perfil i distribució de la població ocupada, que moltes vegades poden no
correspondre’s. I és en aquest cas quan han d’actuar les polítiques d’ocupació, que han de
fer un esforç per millorar l’ocupabilitat dels desocupats, a fi i efecte que els llocs de treball
que es generin puguin ser coberts pels desocupats i pels col·lectius desfavorits amb risc
d’exclusió.
Segons el llibre blanc dels nous filons d’ocupació a Catalunya, els sectors que van crear
ocupació per sobre de la mitjana de Catalunya durant el període 1993-1998 van ser el
reciclatge, la recerca i el desenvolupament, i les activitats informàtiques. Les ocupacions
que han guanyat pes han estat la seguretat, els serveis socials i comunitaris, l’atenció a les
persones, la informàtica i les telecomunicacions.
També s’ha de dir que gairebé el 60% de l’ocupació de nous filons és femenina (1996) i que
el grup de treballadors de serveis socials i comunitaris presenta un augment notable entre
els anys 1991 i 1996.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 34
Només les ocupacions relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació,
el sector audiovisual i el medi ambient tenen un escenari òptim. Hi ha moltes expectatives
de generació d’ocupació en el sector serveis. Tanmateix, els serveis i el comerç de
proximitat es troben en un escenari baix. Moltes dones treballen en l’economia submergida.
La incertesa del creixement de l’ocupació en els sectors vinculats als filons fa que s’hagin
d’assumir riscos i que s’hagin d’apropar les polítiques d’ocupació als sectors empresarials i
socials vinculats als filons.
En el llibre blanc dels nous filons d’ocupació25 es fa una reflexió sobre aquells àmbits dels
nous filons d’ocupació adients en un entorn urbà i en un entorn rural. Si ens centrem en els
potencials interns i en les oportunitats externes d’un entorn rural i un entorn urbà, les
possibles activitats vinculades als nous filons d’ocupació són les següents:
Àmbit urbà: els serveis a domicili de menjars i mercaderies; el comerç de proximitat adaptat
a les noves formes de vida, tenint en compte el treball de les dones i l’envelliment de la
població; el microtransport, especialitzat temàticament o per zones; la vigilància de locals i
del domicili, entre d’altres.
Àmbit rural: les colònies escolars i esportives; les noves tecnologies de la informació i la
comunicació, fins i tot la telemedicina; el comerç de proximitat adaptat a la zona rural
(adaptat als canvis en la composició de la població, és a dir, població permanent i flotant); el
turisme rural i d’aventura; la protecció dels espais naturals i d’acollida; els programes de
reforestació i els de reconstitució de terrenys.
Tanmateix, hi ha àmbits dels nous filons d’ocupació que són comuns a tots dos entorns.
Aquests àmbits són els següents:
� Atenció a la infància: activitats extraescolars culturals i esportives.
� Noves tecnologies de la informació i la comunicació: aplicacions telemàtiques,
multimèdia i oci, multimèdia educativa, teleservei, teletreball. Informació empresarial
25 - “Llibre blanc dels nous filons d’ocupació a Catalunya”, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Fundació CIREM, març 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 35
especialitzada, tècniques de producció, serveis administratius, software especialitzat,
teleserveis, vigilància d’empreses. Accés a informació comuna.
� Informació: d’acollida, consell i turisme.
� Manteniment dels espais públics.
� Gestió de l’energia: estalvi energètic en els edificis i habitatges, assessorament en
l’estalvi energètic a les famílies i utilització de noves fonts d’energia.
� Béns i serveis lligats a tecnologies menys contaminants, exportació de tecnologia de
procés, tecnologia d’estalvi energètic: entre els ciutadans i les empreses.
� Turisme cultural, turisme especialitzat (rutes, circuits), organització d’activitats i
esdeveniments, turisme per a la tercera edat.
� Producció audiovisual: producció de pel·lícules, distribució, producció i difusió
d’emissions de TV, televisió interactiva (accés a distància a museus, biblioteques),
producció de vídeo i multimèdia comercial (per exemple, presentació d’empreses,
institucions i productes).
� Valorització del patrimoni cultural: restauració (artesans qualificats), creació de centres
culturals (artistes, conservadors), difusió de la cultura (acollida, guies, científics, tècnics,
editorials), oferta quotidiana i manteniment (vigilants, gestors de fluxos turístics).
� Desenvolupament cultural local: potenciació de la cultura popular.
� Esports: gestió de clubs esportius voluntaris, educació esportiva i esports per a la salut,
esports professionals i d’espectacle.
� Gestió de residus: recuperació i comercialització dels materials selectius.
� Gestió de l’aigua: gestió d’infraestructures, l’aigua com a element d’oci.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 36
Un cop feta aquesta selecció, cal tenir en compte que, segons l’enquesta a les llars del llibre
blanc dels nous filons, els àmbits on la població expressa més les necessitats que té són el
de la seguretat, els serveis a la llar, el lleure, la cultura i el turisme. En altres necessitats
col·lectives han de participar l’Administració pública i el món associatiu. Un dels àmbits on hi
ha més insatisfacció és l’atenció a les persones dependents i la neteja.
Hi ha un bon potencial de desenvolupament en els serveis relacionats amb la societat de la
informació que es poden utilitzar des de llar. També s’han de tenir en compte el turisme rural
o natural, les instal·lacions esportives, l’estalvi energètic a les empreses i a la llar, les
reformes de l’habitatge i la millora de la situació ambiental de l’entorn proper (contaminació
atmosfèrica, del sòl, de l’aigua, el fum, el soroll, les deixalles, etc.). El 83% de les llars van
considerar que hi havia contaminació i van sol·licitar un millor accés als punts de recollida
selectiva i una millor gestió del transport.
Punts importants a tenir en compte en el desenvolupament de nous filons
d’ocupació
Quan es parla de nous filons d’ocupació s’ha de tenir en compte que insatisfacció i
necessitat poden conviure amb una expressió reduïda de la demanda. A més, de retruc, la
demanda pot estar condicionada per l’oferta i, per tant, per la disponibilitat de serveis,
d’informació i d’accés i pels preus.
La manca d’organització i d’estructuració d’aquesta oferta en les activitats pròpies del sector
terciari i l’economia informal i submergida són perjudicials. I conviuen nous filons d’alta
qualificació vinculats a les noves tecnologies amb nous filons de baixa qualificació.
Per tant, les polítiques públiques, generals, sectorials, de mercat de treball i d’ocupació han
d’anar dirigides a la qualitat dels serveis i de l’ocupació generada i a la promoció i prestació
d’aquest serveis, tenint en compte que la disponibilitat i el preu són importants. La
intervenció pública també ha d’anar dirigida a facilitar la informació i l’accés.
Si no es compleixen aquests requisits es poden produir efectes no desitjats. És a dir, la
inexistència d’una oferta estructurada empeny al treball informal, o bé, pel fet de no haver-hi
una demanda estable i solvent, i ser empreses d’un únic client, es fa pressió per a la
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 37
baixada dels preus de referència en les licitacions. Això provoca que es perdi la noció del
cost real del servei quan aquest es subvenciona i que es vegin frustrades les expectatives
per la baixa qualitat de l’oferta.
Per tant, s’han de detectar necessitats insatisfetes, crear instruments de dinamització i
millora de la solvència de la demanda i de l’oferta de serveis, donar suport a la creació
d’empreses, l’ocupació en aquests àmbits, la professionalització i la qualificació.
Bones pràctiques en nous filons d’ocupació a Catalunya
Fruit de l’experiència en nous filons d’ocupació a Catalunya, s’ha publicat un llibre de bones
pràctiques26, que recull un seguit de casos que exemplifiquen què es pot considerar com a
bones pràctiques en la creació de llocs de treball dins els nous filons d’ocupació.
Aquests punts, tal i com conclou el llibre esmentat, són els següents:
� Planificar l’activitat i els llocs de treball creats des d’un punt de vista de viabilitat
econòmica a mig i llarg termini.
� Que les accions subvencionades formin part d’un projecte que vagi més enllà d’accions
puntuals i limitades en el temps.
� Fer xarxa social i cercar complicitats entre el sector públic i el privat, implicar-hi altres
col·lectius.
� Concertació amb els agents socials i econòmics.
� Conèixer altres experiències del mateix àmbit per millorar pràctiques i processos.
� Coneixement previ del territori o de l’activitat a desenvolupar.
26 GALLET, J. i SAURET, J., “Bones pràctiques en nous filons d’ocupació a Catalunya”, A.G.I.P.R.O., S.A., novembre 2002. CRESC(Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya).
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 38
� Detecció de les necessitats reals, latents o expressades, a partir del coneixement del
sector.
� Consens i transparència en la presa de decisions i lideratge participatiu, especialment
en les entitats i no tant en els projectes que depenen d’una Administració.
� Creure en un projecte d’utilitat social. Més enllà de la participació de les persones per
motius laborals, cal que hi hagi un plus de voluntarietat i de creure en la utilitat d’allò que
s’està endegant.
� S’han de fer accions destinades a enfortir la demanda.
� S’han de fer accions per professionalitzar, diversificar i qualificar l’oferta.
� El projecte ha de tenir finalitat social amb regles de mercat i complicitat amb la iniciativa
privada.
� Cal tenir clar que rebre una subvenció no és una finalitat en sí mateixa, només és un
instrument per assolir uns objectius a mig o llarg termini, i que el projecte ha de disposar
de fonts de finançament pròpies.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 39
NOUS FILONS D’OCUPACIÓ A DESENVOLUPAR A LA COMARCA
D’OSONA. SELECCIÓ I JUSTIFICACIÓ
En aquest capítol ens centrem en els àmbits dels nous filons més adients per a la comarca.
Els nous filons d’ocupació incorporen la dimensió local a la política d’ocupació, motiu pel
qual s’ha fet una revisió de tots els estudis que ja feien una diagnosi del territori.
Si revisem els àmbits dels nous filons d’ocupació, ens trobem que n’hi ha que tenen una
demanda elevada d’inversió privada. Aquest és el cas del turisme, de les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació, del transport col·lectiu local i d’altres amb una elevada
demanda d’inversió pública, com són la revalorització d’espais urbans o culturals, la gestió
de residus, o el control de la contaminació.
Tanmateix, n’hi ha que requereixen una inversió pública inicial i després una implicació de
les organitzacions sense afany de lucre més o menys vinculades a l’economia social (ONL,
ONG). Aquest és el cas de les millores de l’allotjament, els serveis a domicili, el comerç de
proximitat, l'atenció a la infància o el patrimoni cultural.
A continuació s’exposen aquelles activitats per als quatre àmbits dels nous filons d’ocupació
que a priori semblen més adients per a la comarca.
Serveis de la vida quotidiana
Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC)
A Osona falten infraestructures en xarxes de telecomunicacions. Les Tecnologies de la
Informació i de la Comunicació representen un ampli ventall d’activitats, de les quals
destaquem les següents: els centres pilot de teletreball, els serveis i centres d’atenció
telefònica, les teleaplicacions, la formació a distància, la producció multimèdia, els
teleserveis, i els equips i serveis informàtics i de telecomunicació.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 40
És un sector en el qual es podrien incorporar els joves. Aquest àmbit pot generar treballs
qualificats que serveixin per canviar la tendència d’augment dels aturats més qualificats que
s’observa a Osona.
Serveis a domicili
L’àmbit dels serveis a domicili és un dels quals caldrà apostar en un futur. Les taxes de
dependència a la comarca són elevades, cosa que, sumada a una marcada tendència a
l’envelliment, fa preveure una necessitat creixent de serveis d’atenció a la llar i a les
persones. Per tant, en un futur proper s’haurà d’apostar per aquest àmbit dels nous filons
d’ocupació. Aquesta aposta milloraria les condicions de treball en el sector i la qualitat dels
serveis, alhora que consolidaria nous perfils professionals.
Aquests tipus d’activitats són: els serveis d’àpats, el repartiment de mercaderies,
l’acompanyament a l’exterior, l’atenció a persones d’edat avançada o amb discapacitats, i
els serveis de neteja a domicili, entre d’altres.
Tanmateix, a les àrees poc poblades i, per tant, en un entorn no metropolità, el cost del
desplaçament fa molt costós el servei a domicili. Això fa que la intervenció pública hagi de
ser més important i que s’hagin de cercar noves vies per fer emergir i sensibilitzar la
demanda d’aquests serveis per part de les persones i les famílies i impulsar sistemes de
dependència en espècie utilitzant el xec servei, i mai els diners, com és el cas de
l’Ajuntament de Súria. Les subvencions a entitats no lucratives i la disminució de les
càrregues fiscals que suporten determinades entitats poden ajudar.
Aquestes activitats permetrien la incorporació al mercat laboral de les dones. Per exemple,
les dones més grans de 40 anys es podrien incorporar als serveis d’àpats com a auxiliars de
cuina. Les persones més joves hi podrien fer de cambrers. Tanmateix, es necessita una
estructura productiva per poder oferir servei d’àpats a domicili, destinat a la gent gran, i la
intervenció de la xarxa assistencial. També es podria organitzar una activitat formativa i
alhora productiva dirigida especialment als joves.
Les principals dificultats són el finançament, la manca d’una demanda estructurada, i el fet
que no hi ha consciència que aquestes demandes puguin ser satisfetes dins de l’economia
mercantil i són assumides dins de l’àmbit familiar. També suposen un entrebanc l’economia
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 41
submergida i la dificultat d’assolir una massa crítica de demandants que facin viables les
activitats dins d’aquest sector.
Serveis de millora de la qualitat de vida
Millora d’allotjaments
Aquest és un àmbit que té un interès doble. D’una banda, la urbanització creixent dels
darrers anys ha augmentat la necessitat de millorar i mantenir els habitatges a Osona. Aquí
entraria la rehabilitació d’habitatges amb finalitat social (rehabilitació de façanes, sostres,
cuines) i la restauració d’edificis petits a municipis rurals. D’altra banda, es podria crear una
escola taller per rehabilitar edificis on els joves i els més grans de 40 anys amb risc
trobessin una oportunitat de millorar la seva ocupabilitat.
Tanmateix, en aquest sector ens trobem amb dificultats relacionades amb la manca de
professionalització i de qualitat del servei, la presència de l’economia informal i
l’autoproducció.
En aquest àmbit, s’hauria de tenir en comte l’habitatge de qualitat, és a dir, incorporar
l’assessorament sobre estalvi energètic en els edificis i habitatges i l’assessorament sobre la
utilització de noves fonts d’energia, que és un sector d’activitat potent a Europa.
Les energies renovables poden contribuir a la creació d’ocupació, ja que es necessiten
instal·ladors i especialistes en energia solar fotovoltaica, tèrmica, eòlica i en consum i estalvi
d’aigua en els habitatges de nova construcció i en zones rurals o explotacions agrícoles.
Transports col·lectius locals
A Osona existeix una demanda de més transport públic, de microtransport especialitzat
temàticament o per zones, i que fins i tot pugui suplir la manca actual de transport
intercomarcal o des de determinats municipis fins als polígons industrials o els centres
urbans.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 42
Serveis d’oci
Turisme
Osona encara té molt de potencial turístic per desenvolupar. Cal una bona promoció i
màrqueting de la comarca i donar a conèixer aquest valor mitjançant visites guiades, etc.
S’han de coordinar esforços per a la dinamització econòmica de les zones al voltant del
Parc Natural del Montseny i altres zones al voltant d’Espais d’Interès Natural.
A més, aquest sector, que inclou el turisme rural, cultural, d’aventura, especialitzat i de la
tercera edat, pot impulsar el desenvolupament de nous perfils professionals joves.
Aquest serveis turístics i de lleure de qualitat poden ajudar a establir xarxes i reequilibar el
territori. A més, són un factor de desenvolupament local, sobretot a regions rurals (les cases
i residències de pagès són un complement a les activitats agràries i ramaderes) i a zones
desindustrialitzades.
Aquestes activitats associades a la natura, a la cultura i als esports, estan lligades al
desenvolupament local i, com que ofereixen un producte, allarguen el temps d’estada dels
turistes. A més, també podria servir per reconvertir treballadors i treballadores agrícoles.
Hi ha un potencial per al sector en destins alternatius al tradicional de sol i platja, no
aprofitat. No obstant això, els turistes demanden qualitat i és aquí on neix la necessitat
d’inversions més grans per adaptar el servei a aquests requeriments mediambientals. Sense
oblidar la viabilitat d’aplicació d’energia solar tèrmica per produir aigua calenta sanitària en
el sector turístic de Catalunya, ja que són inversions subvencionades.
Les principals dificultats són la manca de professionalització i de qualitat del servei, la
necessitat de modernització de les infraestructures i la necessitat d’introduir processos de
qualitat en el servei i la gestió turística, i el respecte al medi ambient. Un altre factor
important és la tendència a l’autoproducció per part dels turistes.
Aquest sector pot fer créixer l’ocupació, ja que es necessitaran guies, informadors i gestors
de parcs naturals, entre d’altres.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 43
Serveis mediambientals
Amb la transposició recent de moltes directives ambientals europees, l’aplicació amb rigor
de les lleis relacionades amb el medi ambient, la sensibilització de la població, la
consideració de risc ambiental a les assegurances, el moviment voluntari d’empresaris a
favor d’una bona gestió ambiental, la creació d’empreses del sector, la incorporació del medi
ambient en el planejament urbanístic i del territori, les ajudes al finançament
d’infraestructures i la millora de la qualificació de molts professionals del sector s’està
potenciant un ventall de possibilitats en aquest sector que pot estructurar una oferta que fins
i tot podria impulsar la compra per part d’altres països de tecnologies desenvolupades al
nostre país.
A més, aquest sector pot generar llocs de treball per a joves qualificats que s’hagin
especialitzat en aspectes mediambientals. El sector del medi ambient pot representar una
oportunitat per a la inserció laboral de joves amb experiència prèvia de voluntariat i dones
majors de 40 anys (zones rurals, cases de colònies).
En el desenvolupament d’aquest àmbit s’ha de considerar la influència de la demanda
pública i la participació ciutadana, generadores d’iniciatives i d’activitat en el sector privat
mercantil i no lucratiu i, per tant, generadores també de nous llocs de treball.
Gestió de residus
Dins d’aquest àmbit s’inclou la recollida selectiva, l’emmagatzematge, el tractament, la
reutilització i el reciclatge de residus, així com la seva valorització.
Hi ha mercats, com el de les fraccions valoritzables, que són encara febles i incipients. Hi ha
recuperadors, recicladors, gestors de petites instal·lacions i moltes empreses d’inserció no
lucratives en la recuperació de productes. Tanmateix, hi ha poca especialització. El
reciclatge serà determinant per a la competitivitat i viabilitat del sector de la gestió de
residus.
En general, és un sector amb una qualificació limitada (conductors, obrers no qualificats i
peons). La qualificació està restringida a la direcció i control tècnics de les instal·lacions i
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 44
dels processos, a l’assessorament extern i als tècnics de medi ambient de les empreses.
Però representa una oportunitat per a la integració de col·lectius amb especials dificultats en
el mercat de treball. A més, són llocs de treball intensius en mà d’obra, i l’ocupació està
creixent sobretot pel que fa a la recuperació i el reciclatge de productes.
A la comarca hi ha una necessitat derivada del impacte en el medi natural dels purins, però
caldria aprofundir en solucions més creatives. Un altre punt important són les centrals de
cogeneració d’energia com la de biomassa a Sant Pere de Torelló.
Gestió de l’aigua
El creixement del consum, la contaminació dels rius i de les aigües subterrànies, la
contaminació per infiltració d’aigües superficials degradades o per abocaments urbans i
industrials afecta els al·luvials del Ter, cosa que pot generar a la llarga problemes de
disponibilitat. Les alternatives són la dessalinització i el reciclatge (alternatives cares), la
recollida i el tractament de les aigües residuals, i les mesures d’estalvi d’aigua i control de la
contaminació. La sensibilització de la població ha fet que es demandessin actuacions per
part de l’Administració. És per això que ja s’ha endegat un programa de sanejament
d’aigües residuals industrials i d’origen ramader i agrícola.
La gestió de l’aigua es relaciona amb les següents activitats: protecció de les fonts, neteja i
manteniment dels cursos fluvials, sanejament de conques, protecció contra les aigües
contaminades, gestió d’infraestructures, educació pública sobre l’ús de l’aigua: ciutadans i
empreses, i l’aigua com a element d’oci.
Protecció i manteniment d’espais naturals
La protecció i el manteniment dels espais naturals té una vinculació clara amb el turisme
rural, els esports d’aventura i les ecorutes, que formen part de les activitats d’oci i
educatives i que generen ocupació. Tanmateix, cal regular el comportament dels visitants,
regenerar i mantenir els espais naturals.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 45
A més, s’obre un nou àmbit empresarial relacionat amb les consultores mediambientals, que
subministren serveis de manteniment i protecció d’espais naturals, i empreses no lucratives
del sector terciari per prestar serveis de formació, sensibilització i guia.
En aquest àmbit també s’obre un ventall de possibilitats per a les ocupacions següents:
personal de gestió, monitors de temps lliure, educadors, documentalistes, tècnics en
informàtica i en recursos forestals, paisatgistes, jardiners, personal de neteja, educadors
ambientals. Hi ha molts voluntaris no remunerats (entitats del sector terciari no lucratiu) que
fan aquestes tasques i el seu desenvolupament està molt lligat a l’àmbit públic o a l’àmbit de
les subvencions de l’Administració.
Control de la contaminació
La reglamentació i el control de la contaminació i de les instal·lacions corresponents ha
obert un nou mercat relacionat amb la indústria mediambiental: filtres, depuradores, aparells
de mesura i control, incineradors; i amb els serveis mediambientals: serveis de control i
anàlisi, serveis d’auditoria i formació ambiental.
Aquest àmbit ha originat l’aparició de diferents perfils professionals: laborants bioquímics,
tècnics de manteniment, personal de neteja, inspectors, transportistes de residus, gerents
de petites i mitjanes empreses, els gestors i planificadors que controlen instal·lacions
contaminants i els professionals del medi ambient (consultors, caps de medi ambient de
grans empreses, tècnics qualificats, caps de laboratori, entre d’altres).
A més el sector industrial vol comprar els equips necessaris per a l’adequació dels seus
nivells de contaminació i, per tant, demanda manteniment i inspecció dels seus equips de
mesura i formació en matèria de medi ambient. És una demanda creixent.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 46
ANÀLISI PRÈVIA DE LA SITUACIÓ DE CADASCUN DELS PACTES
TERRITORIALS D’OSONA
En aquest capítol es fa una anàlisi prèvia de la diagnosi feta per altres estudis realitzats al
territori en allò que fa referència a nous filons d’ocupació, complementada amb dades
estadístiques sobre l’activitat, l’ocupació i el teixit empresarial.
PACTE TERRITORIAL D’OSONA
Els municipis que formen part del Pacte Territorial d’Osona són els que figuren a continuació
i dels quals es detalla la densitat de població.
Cens depoblació 2001
Superfície(Km2)
Densitat(hab/km2)
Calldetenes 1.998 5,82 343,30Folgueroles 1.693 10,47 161,70Gurb 1.955 51,56 37,92Manlleu 17.532 17,22 1.018,12Les Masies de Roda 710 16,45 43,16Les Masies de Voltregà 2.873 22,38 128,37Roda de Ter 5.210 2,18 2.389,91Rupit i Pruit 341 47,79 7,14Sant Hipòlit de Voltregà 3.047 0,92 3.311,96Sant Julià de Vilatorta 2.414 15,94 151,44Santa Cecília de Voltregà 206 8,63 23,87Santa Maria de Corcó 2.165 61,76 35,06Tavertet 146 32,49 4,49Tavèrnoles 273 18,77 14,54Vic 32.703 30,57 1.069,77Vilanova de Sau 332 58,88 5,64PT Osona (La Plana) 73.598 401,83 183,16
Font: <http://www.idescat.es> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia. Dades de 2001
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 47
Pel que fa als establiments del Pacte Territorial d’Osona, la majoria són establiments de
serveis i, dins dels serveis, els més representatius són els serveis personals. A la indústria,
els establiments més representatius són els que es dediquen a la transformació del metall.
Al comerç, destaquen els de productes alimentaris i, entre els professionals i artistes, tenen
importància aquells que es dediquen a serveis personals o a serveis a empreses, tal i com
es pot veure a les gràfiques següents:
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
0
5
10
15
20
25
30
35
Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE) percentatgesOSONA
16,65 14,02 13,91 4,78 9,14 31,27 10,22
Comerç engròs
Hostaleria Transport i comunicacions
Mediació f inancera
Serveis empresa
Serveis personals
Immobles i altres
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
Establiments d'empreses en general. PercentatgesOSONA
11,75 22,25 39,28 12,44 14,29
Indústria Comerç al detall
Serveis Professionals i artistes
Construcció
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 48
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE) percentatgesOSONA
2,23 5,29 35,37 11,99 18,1 21,5 5,52
Energia i aigua
Química i metall
Transformació metalls
Productes alimentaris
Tèxtil i confecció
Edició i mobles
Indústria NCAA
0
5
10
15
20
25
30
35
Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat (IAE) percentatgesOSONA
30,96 20,97 12,72 3,72 7,94 4,47 19,23
Productes alimentaris
Roba i calçat
Articles per a la llar
Llibres i periòdics
Productes químics
Material transport
Comerç NCAA
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 49
font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
A continuació es detalla el perfil dels ocupats del Pacte Territorial d’Osona:
Perfil ocupacionalJoves
15-19 20-24 25-29 40 a 55 anys
Empresaris amb personal empleat 1,50% 2,81% 3,57% 11,20%Empresaris sense personal empleat 3,64% 7,30% 9,59% 16,30%Membres de cooperatives 0,37% 1,19% 1,23% 1,20%Ajudes familiars 3,01% 1,61% 0,89% 0,93%Assalariats fixos 20,37% 35,56% 51,94% 57,95%Assalariats eventuals 68,67% 50,02% 31,20% 11,34%Altres situacions 2,38% 1,50% 1,59% 1,07%
Font: <idescat.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
D’altra banda, les dades d’activitat, d’ocupació i d’atur dels col·lectius que ens interessaven
en aquest estudi, és a dir, joves i persones de 40 a 54 anys, són les següents:
Taxa d’activitatJoves
15-19 20-24 25-29 40 a 55 anys
PT Osona (La Plana) 30% 65% 87% 77%OSONA COMARCA 31% 68% 87% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 72%ESPANYA 24% 60% 81% 69%
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Professionals i artistes per branques d'activitat (IAE) percentatgesOSONA
3,11 4,55 12,76 10,32 29,08 38,51 1,66
Agricultura i ramaderia
Indústria Construcció Comerç i turisme
Serveis a empreses
Serveis personals
Artistes
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 50
Taxa d’ocupacióJoves
15-19 20-24 25-29 40 a 55 anys
PT Osona (La Plana) 21% 54% 74% 70%OSONA COMARCA 22% 56% 76% 71%CATALUNYA 12% 44% 68% 62%ESPANYA 12% 36% 57% 59%
Taxa d’aturJoves
15-19 20-24 25-29 40 a 55 anys
PT Osona (La Plana) 31% 18% 15% 9%OSONA COMARCA 30% 17% 13% 8%CATALUNYA 52% 31% 21% 13%ESPANYA 51% 39% 29% 14%
Fonts: <idescat.es> i <ine.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
En el Pla de resolució contra l’atur a Vic ja es tracta el tema de l’ocupabilitat, és a dir, el grau
de probabilitat que té un demandant de feina d’accedir a una ocupació en una determinada
conjuntura.
Les conclusions són que hi incideixen factors estructurals relacionats amb el mercat de
treball (context macroeconòmic, oferta i demanda, creació i destrucció de llocs de treball,
política sociolaboral, taxa atur) i factors relacionats amb el demandant, tant curriculars
(sexe, edat, estat civil, formació, experiència, especialització, antiguitat a l’atur, habilitats
socials) com psicosocials (disponibilitat, estil de recerca de feina, autoconcepte, centralitat
de la feina).
Altres aspectes importants són els problemes d’autoestima en els desocupats i la formació,
que és un factor clau que influeix en l’increment del l’ocupabilitat dels recursos humans de la
mateixa manera que la informació.
Aquest Pla contra l’atur a Vic també proposa fomentar els projectes cooperatius o
d’autoempresa. Per tant, les propostes serien informar i orientar per facilitar la inserció
laboral, diagnosticar i millorar l’ocupabilitat, proporcionar instruments per a la recerca de
feina i dissenyar, mantenir i organitzar un viver d’empreses.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 51
A la gràfica següent es pot observar la variació relativa de l’atur registrat al Pacte Territorial
d’Osona (La Plana):
Per ampliar les dades d’activitat, ocupació i atur del col·lectiu de joves i de persones de 40 a
55 anys es pot consultar l’annex.
En l’àmbit local també s’han planificat determinades accions destinades als més joves, com
és el cas del Pla d’acció local Manlleu sostenible, on es preveu endegar una oferta
educativa innovadora per als adolescents de 14 a 16 anys i escoles taller per a joves en
situació d’atur destinats principalment a la reparació i el reciclatge.
Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial d’Osona per generar
ocupació dins de l’àmbit dels nous filons
En l’informe sobre noves activitats generadores d’ocupació27 ja es diagnosticava que només
el sector del comerç i de la construcció experimenten un creixement i es preveia un
potencial desenvolupament dels serveis d’atenció domiciliària, el medi ambient i el turisme
rural.
27 “Noves activitats generadores d’ocupació al mercat de treball de Vic”. OPS Factoria de serveis. Fons Social Europeu. Ajuntamentde Vic, Impevic, gener 1998.
Variació relativa de l'atur registrat al PT Osona
90
95
100
105
110
115
120
125
2000 2001 2002
Joves40-54 Anys
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 52
D’altra banda, es feia una reflexió sobre el problema de l’economia submergida i
l’autoproducció, que en moments de crisi és molt difícil que passin de l’àmbit informal o
domèstic al formal, com és el cas de la indústria de la pell.
També s’apuntava el problema de contaminació ambiental que presenta Osona i que podria
tenir molt d’impacte en l’activitat turística de la comarca. L’augment de la qualitat ambiental
de la comarca ja es configurava com una de les condicions necessàries per al seu
desenvolupament.
Altres estudis28 diagnostiquen que el sector serveis està poc desenvolupat, sobretot pel que
fa a tot allò que està relacionat amb les tecnologies de la informació i la comunicació, i que
s’han d’aprofitar les noves oportunitats que ofereix la societat de la informació.
Cal dir que la millora de les comunicacions i l’oferta de sòl industrial per atreure noves
inversions i empreses són importants per a la creació d’ocupació29. Tot i això, s’ha d’evitar
l’excessiva especialització que, a llarg termini, ocasiona perjudicis, com el que ha causat la
crisi del tèxtil. Per tant, hi ha predisposició a fomentar la instal·lació de sectors diversos, com
ara el químic, el metal·lúrgic, l’agroalimentari i el de reciclatge, preferentment amb empreses
que disposin de tecnologia mitjana - avançada i amb un alt valor afegit.
El sector del medi ambient
Cada vegada es dóna més importància a la recollida i al posterior tractament dels residus
que es generen a partir de l’activitat industrial i de l’activitat humana. En aquest sentit,
apareixen necessitats a satisfer com poden ser la recuperació i el reciclatge de residus
sòlids urbans i la seva posterior comercialització com a subproductes (adob, pasta de cartró,
vidre, material per a la construcció).
28 “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”. Universitat de Vic, Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques. Servei d’Estudis iEmpresa, març 2001.
29 Pla de futur Manlleu 2000-2020.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 53
A més, la comarca viu problemes mediambientals. Els processos productius no s’adapten
per tal de fer-los sostenibles, cosa que posa en perill la continuïtat dels llocs de treball que hi
estan relacionats30.
Alguns estudis31, com el “Noves activitats generadores d’ocupació al mercat de treball de
Vic”, ja diagnostiquen un potencial de creixement en quatre àmbits: la gestió de residus, la
reutilització i valorització dels residus industrials, els serveis i la educació ambiental. A més,
el sector dels serveis de biologia i química no està saturat a la comarca. Tanmateix, són
necessàries inversions en infraestructures.
Sembla ser que els àmbits amb més creixement seran els relacionats amb els serveis: les
analítiques de laboratori, l’assessorament en temes de residus ramaders, el control d’aigües
residuals, l’assessorament relacionat amb sòls i adobs i sobre contaminació ambiental.
Altres àmbits també importants seran el de la implementació de tecnologia menys
contaminant (disseny, enginyeria, química, biologia ) i estalviadora d’energia.
En aquest àmbit hi ha de participar l’Administració, la Universitat de Vic (SART) i les
consultores privades (la Vola). La Universitat de Vic ofereix la llicenciatura en ciències
ambientals i el màster en gestió i tecnologia del medi ambient a les persones que vulguin
formar-me en aquest àmbit.
A més, a la comarca hi ha sensibilitat social, mercat emergent, professionals amb
possibilitats de dedicació, però hi manquen criteris de qualitat i el creixement de la demanda
és lent. La transposició de la normativa europea a Catalunya i l’increment de la legislació en
matèria de medi ambient farà necessària l’adaptació per part de les empreses. La normativa
mediambiental cada vegada és més important i exigent a l’hora de poder comercialitzar i
consumir determinats productes. Cal que els processos productius i de consum es fomentin
en la gestió de programes de qualitat ambiental (normativa ISO, EMAS), tot i que aquesta
tasca d’adaptació sigui feixuga i lenta.
30 “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”. Servei d’Estudis i Empresa, Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitatde Vic, març 2001.31 “El sector serveis a Manlleu 1998 – 1999”. Universitat de Vic, Servei d’Estudis i Empresa SEREM.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 54
El Pla de futur de Manlleu 2000-2020 ja preveu promoure i millorar el passeig del Ter,
potenciar l’aspecte lúdic del riu Ter, recuperar la seva façana fluvial, potenciar el lleure, els
espais naturals i els serveis i equipaments culturals i esportius.
Aquest pla diagnostica el problema dels purins i dels residus ramaders que s’ha de resoldre
amb una correcta coordinació entre l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament i el Consell
Comarcal.
El pla també preveu acabar amb els abocadors incontrolats. Les empreses i explotacions
ramaderes han de controlar els seus residus, cal evitar qualsevol tipus de contaminació
industrial, i els poders públics han d’aplicar la normativa de control de sorolls. També preveu
estendre la conscienciació del respecte al medi a tots els àmbits de la població mitjançant
les campanyes que calgui i dotar Manlleu d’espais verds, instal·lar la xarxa de gas i aprofitar
els salts hidràulics del canal, que són energies infrautilitzades.
El pla d’acció local Manlleu sostenible dóna importància al consens entre tota la societat
local. Preveu fer campanyes per promoure l’estalvi i la reducció de la producció de residus,
fer inversions en energies renovables, reduir el consum energètic, realitzar campanyes
d’informació i sensibilització ciutadanes, recuperar la potabilitat de les fonts públiques,
fomentar la recollida selectiva de deixalles i de matèria orgànica, potenciar el comerç de
productes d’origen local, reduir els residus, promoure la regulació dels permisos i llicències
de producció de residus o abocament d’aigües residuals, elaborar una normativa urbanística
per a la protecció i conservació del medi rural, instal·lar gas natural, i fomentar les energies
renovables, per exemple, generant energia elèctrica a partir de turbines fluvials.
Altres projectes es relacionen amb el suport als sistemes de gestió ambiental, les inversions
que fomentin la reducció en la producció de residus industrials, i recolzar la iniciativa privada
en empreses que gestionin aquests residus, formar els treballadors, promoure la implantació
de sistemes de gestió mediambiental, informar dels avantatges competitius, fer campanyes
de màrqueting, fomentar les bones pràctiques agrícoles i ramaderes per acabar amb
l’excedent de purins i impulsar les millores tecnològiques i d’estalvi d’aigua.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 55
Els serveis d’oci. El turisme
Es diu que la millora de les condicions de treball, la disponibilitat de més temps lliure
juntament amb el manteniment del poder adquisitiu faran que l’activitat turística sigui cada
vegada més rellevant, ja que s’incrementaran els fluxos de visitants. A més, els serveis de
turisme i lleure de la comarca encara no estan saturats, fet que representa una gran
oportunitat per al territori32.
Osona té un gran potencial turístic, però és un sector que no hi té tradició. El sector turístic
és un sector amb un gran potencial de creixement a la comarca, a més, hi ha una demanda
creixent. D’altra banda, el desenvolupament turístic a la ciutat de Vic i a les seves rodalies
presenta una bona marxa, però l’oferta a la perifèria ha quedat enrere33.
Hi ha demanda del turisme de cap de setmana i, en concret, de turisme rural i de cases
independents amb piscina (GITS), sobretot per part de les persones procedents del Regne
Unit i del Nord d’Europa. El turisme de segones residències i de caps de setmana s’ha de
contemplar34.
Tanmateix, l’oferta està poc estructurada i atomitzada, hi manca qualitat, no hi ha estructura
associativa, oferta distintiva, i difusió. La situació geogràfica és bona, existeix potencial per a
l’agroturisme i hi ha actiu turístic pel que fa al patrimoni natural i cultural. Per contra, hi ha
zones molt contaminades.
A continuació es detallen els llocs d’interès turístic d’Osona que s’han pogut trobar
mitjançant la consulta a través d’Internet:
32 “El sector serveis a Manlleu 1998 – 1999”. Universitat de Vic, Servei d’Estudis i Empresa SEREM.
33 “Noves activitats generadores d’ocupació al mercat de treball de Vic”. OPS Factoria de serveis. Fons Social Europeu. Ajuntamentde Vic, Impevic, gener 1998.
34 “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”. Servei d’Estudis i Empresa, Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitatde Vic, març 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 56
PT OSONA NombreBalnearisCasals 36CastellsEsglésies 58Poblat Ibèric 1Monuments 2Muntanyes 2Museus 7Paratges 4Pintures 2Places 5Ponts 5Temple romà 1Total 123Font: <http://www.diba.es> i <http://www.gencat.net> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia
Existeixen propostes, com la de crear una oficina i una guia informativa, per exemple, a
Manlleu, que poden esdevenir elements decisius per promoure la ciutat com a focus
d’interès turístic. L’entorn del Ter i el projecte d’un museu tèxtil poden ser els distintius per
oferir una imatge atractiva de la ciutat35.
Per acabar, cal comentar que la Universitat de Vic i l’escola de turisme ESERP ofereixen els
estudis de turisme (diplomatura) i un postgrau en gestió de qualitat d’activitats turístiques.
Els serveis de la vida quotidiana. Les noves tecnologies de la informació i
la comunicació
Hi ha factors estructurals que faran que les noves tecnologies experimentin en el futur un
increment de consum. Per tant, augmentarà el consum de serveis informàtics, telemàtics, de
difusió d’informació i de comercialització de productes, i els serveis audiovisuals.
La telemedicina, la teleassistència, l’oci multimèdia, el multimèdia educatiu, el comerç
telemàtic, l’accés a xarxes d’informació i el teletreball són opcions de futur. A més, la
quantitat d’informació recopilada, analitzada i distribuïda farà necessari recórrer a serveis
35 Pla de futur Manlleu 2000-2020.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 57
informàtics. D’altra banda, els serveis de multimèdia i informàtica o els de telecomunicacions
encara no estan saturats a la comarca36.
A més, no s’ha d’oblidar el paper transversal de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) en tots els sectors econòmics. Ni s’ha de deixar de banda que les TIC
poden impulsar l’activitat terciària, la informàtica, la R+D o el disseny. A més, manca la
presència d’establiments terciaris i comercials a Internet que es basin en les noves
tecnologies. Aquest sector de les TIC va créixer un 12% entre el 1998 i el 1999, sobretot pel
que fa a logística, gràcies al correu electrònic i a la gestió del coneixement, que són dos
àmbits importants37.
Es presenta un escenari futur ple de possibilitats per a aquells serveis temàtics que permetin
un accés a la informació empresarial especialitzada, pels que ajudin a l’ampliació dels
mercats de clients i proveïdors (fer promocions, obrir nous mercats, màrqueting, obrir nous
canals de distribució i venda de productes) i pels vinculats amb el subministrament i
l’assessorament de software especialitzat per a les empreses. A la comarca, per això, falta
formació especialitzada en informàtica.
Pel que fa a la demanda, com diagnostica l’informe sobre “Noves activitats generadores
d’ocupació al mercat de treball de Vic” , a la comarca hi ha demanda de connexió a Internet
per part de les persones procedents de l’àmbit acadèmic.
La Universitat de Vic ofereix les enginyeries tècniques d’informàtica de gestió, informàtica de
sistemes i telecomunicació, especialitat de sistemes de telecomunicació. Aquests joves
tenen la preparació idònia per incorporar-se en aquest nou filó d’ocupació.
Els serveis de la vida quotidiana. Els serveis a domicili
La millora de les condicions de vida i l’increment de l’estat del benestar provoquen canvis en
l’estructura demogràfica i la generació de noves necessitats relacionades amb l’assistència
a les persones. En aquest sentit, els serveis assistencials a la gent gran, als discapacitats i
als col·lectius amb problemes socials, que es presten a domicili en alguns casos i per part
36 “El sector serveis a Manlleu 1998 – 1999”. Universitat de Vic, Servei d’Estudis i Empresa SEREM.37 “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”. Servei d’Estudis i Empresa, Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitatde Vic, març 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 58
de persones amb un nivell formatiu adequat, seran activitats terciàries amb una rellevància
significativa. A més, els serveis assistencials encara no estan saturats38.
Els centres de dia, les residències geriàtriques i els serveis a la persona tenen un potencial
de creixement en el futur, tot i que existeix un alt grau d’autoproducció en el si de la família.
Aquests serveis són necessaris, i poden permetre reciclar dones amb escassa qualificació,
a més de no requerir grans inversions; però l’oferta desestructurada, la desconfiança per
part de la població i el cost més alt del servei si es realitza dins de l’economia formal són
dificultats que cal tenir en compte39.
Per competir amb l’àmbit informal hi ha d’haver una garantia institucional i una estratègia de
marketing i de comunicació.
Es detecten possibilitats de generar ocupació a Vic i a Manlleu.
Els serveis de millora de la qualitat de vida. Millora d’allotjaments
L’activitat artesana relacionada amb el sector de la construcció pot esdevenir un focus
creixent, bàsicament la que fa referència a la restauració i rehabilitació interior i exterior
d’edificis. A més, la rehabilitació i restauració d’edificis i allotjaments no són serveis saturats.
Com sosté el pla de futur de Manlleu 2000- 2020, la rehabilitació de façanes i habitatges i
les actuacions encaminades a la conservació del patrimoni arquitectònic són molt
importants.
38 “El sector serveis a Manlleu 1998 – 1999”. Universitat de Vic, Servei d’Estudis i Empresa SEREM.39 “Noves activitats generadores d’ocupació al mercat de treball de Vic”. OPS Factoria de serveis. Fons Social Europeu. Ajuntamentde Vic, Impevic, gener 1998.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 59
PACTE TERRITORIAL DEL LLUÇANÈS
Els municipis que formen part del Pacte Territorial del Lluçanès són els que figuren a
continuació. Se’n detalla la densitat de població.
Cens depoblació 2001
Superfície(Km2)
Densitat(hab/km2)
Alpens 278 13,8 20,14Lluçà 267 52,98 5,04Olost 1.158 29,38 39,41Oristà 633 68,47 9,24Perafita 356 18,46 19,28Prats de Luçanès 2.687 13,77 195,13Sant Agustí de Lluçanès 105 13,22 7,94Sant Bartomeu del Grau 1.106 34,40 32,15Sant Boi de Lluçanès 566 20,67 27,38Sant Feliu Sasserra 654 22,38 29,22Sant Martí d'Albars 134 14,73 9,10Sobremunt 87 13,79 6,31PT Lluçanès 8.031 316,05 25,41
Font: <http://www.idescat.es> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia. Dades de 2001
Pel que fa als establiments del Pacte Territorial del Lluçanès, la majoria són establiments de
serveis i, dins dels serveis, els més representatius són els serveis personals. A la indústria,
els establiments més representatius són els que es dediquen al tèxtil i a la confecció. Al
comerç primen els de productes alimentaris i, entre els professionals i artistes, tenen més
importància els que es dediquen a serveis personals, seguits de l’hostaleria, tal i com es pot
veure a les gràfiques següents:
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
Establiments d'empreses en general. PercentatgesLLUÇANÈS
17,36 18,60 34,30 7,58 22,18
Indústria Comerç al detall
Serveis Professionals i artistes
Construcció
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 60
Pel que fa a l’economia i a l’ocupació, el Lluçanès es caracteritza per una rellevància del
sector industrial, del tèxtil i del sector agrícola. També el marquen un desenvolupament
escàs dels serveis i una diversificació incipient basada en l’hostaleria, el turisme rural i la
valoració del patrimoni cultural i natural.
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
0 5
10 15 20 25 30 35 40 45
Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE) en percentatges LLUÇANÈS
9,64 20,88 16,06 7,63 2 40,16 3,61 Comerç engròs Hostaleria Transport i
comunicacionsMediació financera
Serveis empresa
Serveis personals
Immobles i altres
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE) en percentatges LLUÇANÈS
3,97 2,38 15,87 15,08 39,68 19,05 3,97 Energia i aigua Química i
metallTransformació
metallsProductes alimentaris
Tèxtil i confecció
Edició i mobles Indústria NCAA
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 61
font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE) percentatgesLLUÇANÈS
9,64 20,88 16,06 7,63 2 40,16 3,61
Comerç engròs Hostaleria Transport i comunicacions
Mediació f inancera
Serveis empresa
Serveis personals
Immobles i altres
0 10 20 30 40 50
Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat (IAE) en percentatgesLLUÇANÈS
48,89 11,85 8,15 2,96 11,11 2,96 14,07 Productes alimentaris Roba i
calçatArticles per
a la llarLlibres i
periòdicsProductes
químicsMaterial
transportComerç NCAA
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 62
A continuació es detalla el perfil dels ocupats del Pacte Territorial del Lluçanès:
Perfil ocupacionalJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 55 anys
Empresaris amb personal empleat 2,02% 0,97% 3,60% 2,42%Empresaris sense personal empleat 1,01% 6,15% 11,75% 8,36%Membres de cooperatives 0,00% 0,65% 0,48% 0,48%Ajudes familiars 2,02% 5,83% 1,44% 3,15%Assalariats fixos 38,38% 50,49% 65,95% 56,85%Assalariats eventuals 55,55% 34,30% 15,11% 27,15%Altres situacions 1,01% 1,62% 1,68% 1,58%
Font: <idescat.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
D’altra banda, les dades d’activitat, d’ocupació i d’atur dels col·lectius que ens interessaven
en aquest estudi, és a dir joves i persones de 40 a 54 anys, són les següents:
Taxa d’activitatJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 55 anys
PT del Lluçanès 28% 66% 90% 84%OSONA COMARCA 31% 68% 87% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 72%ESPANYA 24% 60% 81% 69%
Taxa d’ocupacióJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys
PT del Lluçanès 23% 59% 79% 80%OSONA COMARCA 22% 56% 76% 71%CATALUNYA 12% 44% 68% 62%ESPANYA 12% 36% 57% 59%
Taxa d’aturJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys
PT del Lluçanès 19% 10% 11% 4%OSONA COMARCA 30% 17% 13% 8%CATALUNYA 52% 31% 21% 13%ESPANYA 51% 39% 29% 14%Fonts: <idescat.es> i <ine.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 63
A la gràfica següent es pot observar la variació relativa de l’atur registrat al Pacte Territorial
del Lluçanès.
Per ampliar les dades d’activitat, d’ocupació i d’atur del col·lectiu de joves i de persones de
40 a 55 anys es pot consultar l’annex.
Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial del Lluçanès per generar
ocupació dins de l’àmbit dels nous filons
L’estudi de nous filons d’ocupació que es va fer l’any 200140 descriu el Lluçanès com un
territori rural que es caracteritza per una baixa densitat de població, nuclis de població petits,
una tendència a l’envelliment de la seva població, un creixement regressiu de la població
accentuat des de 1996, un baix nivell formatiu dels residents i un bon nivell educatiu de les
persones joves.
Altres punts característics són la dependència de nuclis urbans de fora del territori, el dèficit
d’instraestructures, sobretot del transport, i la importància de l’economia submergida i de
l’autoproducció en el territori.
El Lluçanès s’ha d’entendre com una unitat territorial específica, amb un paisatge natural
propi i que mostra homogeneïtat en el paisatge urbanístic i característiques culturals
40 “El Lluçanès. Possibilitats de Generació d’ocupació a partir de nous filons d’ocupació”. CRESC, març 2001.
Variació relativa de l'atur registrat al Lluçanès
0 20 40 60 80
100 120 140 160 180
2000 2001 2002
Joves40-54 Anys
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 64
comuns. També presenta homogeneïtat demogràfica (baixa densitat demogràfica, dispersió,
envelliment de la població i dels recursos humans, elevat percentatge de residents amb un
nivell d’estudis bàsic, joves formats) i homogeneïtat productiva (poca activitat del sector de
serveis, activitat agrícola i industrial important).
En l’estudi que es va fer l’any 2001 ja es van oferir una sèrie de propostes de nous filons
d’ocupació per al Lluçanès, que destaquem a continuació:
Els serveis d’oci. El turisme
A continuació es detallen els principals punts d’interès turístic del Lluçanès:
PT LLUÇANÈS NombreBalnearisCasals 3Castells 2Esglésies 28Poblat IbèricMonuments 1MuntanyesMuseus 4Paratges 2PinturesPlacesPonts 1Temple romàTotal 41
En l’estudi esmentat es proposava la creació d’un centre de promoció hípica, que tindria
com a objectius potenciar les activitats eqüestres en l’àmbit de l’oci i el turisme, introduint al
Lluçanès una nova dimensió de l’activitat turística relacionada amb la salut i l’educació.
A més, hi podria haver sortides per a professionals joves (pedagogs, guies turístics, etc.) i
per a les persones més grans, d’entre 40 i 55 anys, en les tasques relacionades amb la cria i
cura dels cavalls.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 65
Els serveis d’oci. El sector cultural
En l’àmbit del desenvolupament cultural local també es proposava apostar per la creació de
l’escola de pastors de Catalunya, que recuperaria oficis arrelats al territori, seria un referent
per al país, promocionaria el Lluçanès a l’exterior i atrauria persones relacionades amb el
sector oví. Les línies d’actuació serien la formació de pastors, la millora de la capacitació
agrària dels professionals del sector, la seva inserció laboral i la promoció cultural.
Aquest àmbit podria ocupar a les persones joves relacionades amb el sector oví per vincles
familiars o amb el territori i, fins i tot, a les persones atretes pel món rural.
Els serveis de la vida quotidiana. Els serveis a domicili
En aquest àmbit també es proposava la creació d’un centre de prestació de serveis a la gent
gran, que donaria resposta a la dependència en el domicili de la gent gran i oferiria treball al
col·lectiu de persones que es dediquen a l’assistència social. D’aquesta manera s’aposta
per la qualitat en el servei i es creen línies de treball conjuntes amb l’organització
d’activitats, incloses les activitats turístiques destinades a la gent gran.
Els serveis de millora de la qualitat de vida. Millora d’allotjaments
En aquest àmbit, es proposava el suport a la creació d’empreses destinades a la construcció
i rehabilitació d’edificis amb qualitat ambiental per a nous habitatges de segona residència i
per construir nous espais relacionats amb les activitats de lleure i turisme, així com
promoure les energies alternatives i estalviar energia i recursos hídrics.
Els joves enginyers, arquitectes i aparelladors i els tècnics mediambientals podrien tenir una
sortida professional. També seria una oportunitat per al col·lectiu d’entre 40 i 55 anys, ja que
es necessitarien paletes, peons de la construcció i altres persones amb baixa qualificació
que poguessin inserir-se en aquest mercat potencial amb una formació específica en
qualitat ambiental.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 66
Els serveis de la vida quotidiana. Les noves tecnologies de la informació i
la comunicació
Pel que fa a aquest àmbit, en l’estudi es proposava potenciar els serveis d’informàtica i
telemàtica, que contribuirien a la cohesió territorial i a optimitzar la prestació de serveis
públics, així com a l’estructuració de l’oferta privada i a millorar el nivell formatiu dels
habitants. Aquí podrien inserir-se els joves i el col·lectiu de 40 a 55 anys: enginyers tècnics
informàtics i altres especialitstes en informàtica, telemàtica i ofimàtica.
Tanmateix, des del telecentre de Sant Bartomeu del Grau, s’ha fet una descripció de la
situació que es resumeix a continuació41:
En aquest informe ja es comenta la manca de serveis relacionats amb les
telecomunicacions al Lluçanès que ha dificultat el seu desenvolupament. Fa molt pocs anys
es va aconseguir l’arribada de les línies XDSI als nuclis urbans. Tot i això, moltes cases de
pagès no poden contractar aquest servei per la distància a la centraleta o la inexistència de
telefonia fixa.
Es proposa impulsar dos centres integrats de telecomunicacions i racionalitzar el servei
mitjançant la itinerància dels professionals i amb recursos compartits en diferents territoris.
La comarca del Lluçanès compta amb dos telecentres.
Com a objectiu general i en línies estratègiques es pretén dotar el Lluçanès
d’infraestructures (fer arribar la 2ª i 3ª generació de telefonia mòbil, la banda ampla i els
seus serveis, dotar els Telecentres d’un espai acollidor i còmode per al treball, fomentar la
formació i l’aprenentatge en TIC, crear una base de dades de Recursos Humans potencials
en el teletreball, determinar els tipus de negoci basats en les TIC que es poden
desenvolupar al Lluçanès, generar un sector econòmic basat en les TIC establint
Telecentres i Vivers com a centres dinamitzadors d’iniciatives empresarials, obrir
l’Administració mitjançant fòrums ciutadans i la participació ciutadana i, per últim, fomentar
la comunicació i la difusió).
41 Villaseñor, F. “Informe de situació. La societat de la informació i comunicació al Lluçanès”. Sant Bartomeu del Grau, març 2003.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 67
Els serveis de millora de la qualitat de vida. Comerç de proximitat
En l’estudi que es va fer l’any 2001 també es proposava la creació d’una xarxa de producció
i comercialització d’aviram i conills de qualitat, establint una marca de Lluçanès. Al territori ja
hi ha autoproducció però no hi ha vies de comercialització d’aquest tipus de productes.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 68
PACTE TERRITORIAL DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA
Els municipis que formen part del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura són els
que figuren a continuació. Se’n detalla la densitat de població.
Cens depoblació 2001
Superfície(Km2)
Densitat(hab/km2)
Montesquiu 822 4,94 166,40Orís 248 27,17 9,13Sant Pere de Torelló 2.188 55,11 39,70Sant Quirze de Besora 1.970 8,09 243,51Sant Vicenç de Torelló 1.806 6,56 275,30Santa Maria de Besora 178 24,72 7,20Sora 182 31,75 5,73Torelló 12.286 13,46 912,78Vidrà 163 34,32 4,75PT Vall de Ges, Orís i Bisaura 19.843 206,12 96,27
Font: <http://www.idescat.es> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia. Dades de 2001
Al Pacte Territorial de la Vall del Ges preocupa la pèrdua de població jove resident a la
zona, l’elevat nombre de petites empreses a la zona, la manca de mà d’obra formada i les
mancances formatives dels empresaris42.
Pel que fa als establiments del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, la majoria
són establiments de serveis, seguits dels establiments industrials, que en aquest Pacte
Territorial també són molt importants. Dins dels serveis, els més representatius són els
serveis personals. A la indústria, els establiments més representatius són els que es
dediquen a l’edició, al moble i a la transformació del metall. Al comerç, destaquen els de
productes alimentaris i, entre els professionals i artistes, tenen importància els que es
dediquen a serveis personals o a serveis a empreses, tal i com es pot veure a les gràfiques
següents:
42 42 COSTA J., MARTÍ M., SANTAJULIANA X., “Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura”, Fundació Jaume Bofill, febrer2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 69
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
0 5
10 15 20 25 30
Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE) en percentatges VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA
13,94 18,42 14,97 5,34 5,68 29,95 11,7 Comerç engròs Hostaleria Transport i
comunicacionsMediació financera
Serveis empresa
Serveis personals
Immobles i altres
0 5
10 15 20 25 30 35 40
Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE) en percentatges VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA
3,64 2,08 30,91 5,45 8,31 38,18 11,43 Energia i aigua Química i
metall Transformació
metallsProductes alimentaris
Tèxtil i confecció
Edició i mobles Indústria NCAA
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
Establiments d'empreses en general. PercentatgesVALL DEL GES, ORÍS I BISAURA
22,22 18,98 33,53 8,25 17,02
Indústria Comerç al detall
Serveis Professionals i artistes
Construcció
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 70
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
La formació és molt important. Es necessiten treballadors del metall i d’injecció de plàstic,
treballadors amb ofici, comercials amb idiomes i que dominin Internet, personal per a
l’atenció a la tercera edat.
A continuació es detalla el perfil dels ocupats del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i
Bisaura:
0 5
10 15 20 25 30 35 40
Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat (IAE) en percentatges VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA
36,47 16,72 11,55 3,04 9,42 2,74 20,06
Productes alimentaris
Roba i calçat
Articles per a la llar
Llibres i periòdics
Productes químics
Material transport
Comerç NCAA
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Professionals i artistes per branques d'activitat (IAE) en percentatgesVALL DEL GES, ORÍS I BISAURA
2,1 6,29 11,89 16,08 20,97 40,56 2,1
Agricultura i ramaderia Indústria Construcció Comerç i
turismeServeis a empreses
Serveis personals
Artistes
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 71
Perfil ocupacionalJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 55 anys
Empresaris amb personal empleat 1,16% 2,44% 4,15% 11,18%Empresaris sense personal empleat 1,93% 6,98% 9,65% 16,47%Membres de cooperatives 0,00% 0,78% 1,80% 0,89%Ajudes familiars 3,48% 1,66% 0,81% 0,74%Assalariats fixos 16,66% 34,37% 49,86% 58,92%Assalariats eventuals 75,58% 52,11% 32,37% 11,25%Altres situacions 1,16% 1,66% 1,35% 0,55%
Font: <idescat.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
L’economia submergida afecta les dones i els sectors de l’acabat de peces metàl·liques, de
plàstic i de fusta.
En els darrers anys la taxa d’activitat femenina s’ha reduït. La formació reglada de la
població disminueix. Hi ha dos nuclis d’atracció: Torelló i St. Quirze de Besora. L’atur afecta
les dones grans, procedents del sector industrial i poc formades. Els darrers anys s’han
caracteritzat per la crisi del tèxtil i per l’evolució positiva dels treballadors de la construcció i
dels joves, aquests últims en llocs de treball temporals i alta rotació i amb deficiències
formatives. Els immigrants realitzen feines dures i mal pagades en la construcció i les
empreses càrnies, així com en empreses petites del metall.
D’altra banda, les dades d’activitat, d’ocupació i d’atur dels col·lectius que ens interessaven
en aquest estudi, és a dir, joves i persones de 40 a 54 anys, són les següents:
Taxa d’activitatJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys
PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 30% 71% 90% 80%OSONA COMARCA 31% 68% 87% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 72%ESPANYA 24% 60% 81% 69%
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 72
Taxa d’ocupacióJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys
PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 22% 60% 79% 74%OSONA COMARCA 22% 56% 76% 71%CATALUNYA 12% 44% 68% 62%ESPANYA 12% 36% 57% 59%
Taxa d’aturJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys
PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 28% 15% 12% 8%OSONA COMARCA 30% 17% 13% 8%CATALUNYA 52% 31% 21% 13%ESPANYA 51% 39% 29% 14%
Fonts: <idescat.es> i <ine.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
Variació relativa Vall del Ges, Orís i Bisaura
020406080
100120140160180
2000 2001 2002
Joves40-54 Anys
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 73
Per ampliar les dades d’activitat, ocupació i atur del col·lectiu de joves i de persones de 40 a
55 anys es pot consultar l’annex.
Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial de la Vall del Ges, Orís i
Bisaura per generar ocupació dins de l’àmbit dels nous filons
En el Pla Estratègic43 ja es comenten algunes necessitats del territori relacionades amb
l’habitatge. Els joves pateixen més inestabilitat laboral i econòmica, i la manca de lloguer a
preus raonables fa difícil la seva emancipació, fet que els empeny a emigrar a altres
municipis. Altres col·lectius amb problemes d’habitatge són els adults amb precarietat
econòmico-laboral i els immigrants. La gent gran pateix la manca d’adaptabilitat dels
habitatges.
Pel que fa a la salut, en aquest estudi ja es perfilen algunes necessitats, com la de
desenvolupar un model sociosanitari integrat, especialment en l’atenció a la gent gran. Cal
que tingui en compte les preferències i necessitats de la gent gran i que estableixi una xarxa
d’atenció domiciliària eficient.
La Vall de Bisaura té un alt percentatge de llars unipersonals (21% al 1996) i s’hi concentra
un elevat percentatge de gent gran. Per contra, a Orís hi ha més llars amb dos nuclis
familiars (20% al 1996). Les problemàtiques més importants es relacionen amb l’economia,
el treball i l’habitatge, també amb la inadaptació (a Bisaura). A la Vall del Ges també és
important l’atenció domiciliària per la manca d’autonomia personal i les demències.
En general, hi ha poca presència del sector terciari i dels serveis a empreses. En àmbits
com la promoció o la recerca es podria fomentar la utilització dels serveis a empreses
(promoció, recerca i desenvolupament, noves tecnologies, sistemes, etc.).
Falta teixit associatiu entre les empreses, cal millorar les infraestructures i concentrar
l’activitat industrial. També s’han de desenvolupar els serveis a les empreses (comercials,
promoció, publicitat, recursos humans). Hi ha un dèficit important de recursos tecnològics i
43 COSTA J., MARTÍ M., SANTAJULIANA X., “Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura”, Fundació Jaume Bofill, febrer 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 74
d’infraestructures, sobretot en el sector de la fusta i la torneria. Pel que fa a les TIC, tot i que
són considerades importants, manquen inversions significatives.
Les possibilitats encara són altes en el camp de la informàtica, la logística i la qualitat. Calen
més empreses de serveis generadores de valor afegit. També falten empreses del sector de
la informàtica, la química, l’electrònica, el reciclatge i la reutilització. Cal aprofitar les
potencialitats de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Els serveis mediambientals
En estudis anteriors44 ja s’ha observat que la Vall del Ges presenta focus de contaminació
ambiental, que poden tenir molt d’impacte per a l’activitat turística de la comarca. Aquesta
contaminació és conseqüència de la concentració d’indústries del metall i del transport a la
Vall del Ges. Així, tot i ésser una zona amb un medi natural d’una gran importància i valor, la
manca de conservació i protecció pot tenir greus repercussions45. Per això moltes
recomanacions giren al voltant de protegir determinades zones, com ara l’illa de les
Gambires o la Vall del Fornès, que no disposen de cap mena de protecció; millorar la gestió
i protecció dels boscos i de la grevolosa; i protegir especialment els meandres del Ter.
En el Pla Estratègic es cita la necessitat de promoure un estudi hidrogeològic de la zona,
així com mesures d’estalvi d’aigua mitjançant campanyes de sensibilització ciutadana,
escolar i dirigides a les activitats agrícoles, ramaderes i industrials.
També es comenta la necessitat de promoure programes per millorar el tractament de
residus, tant a nivell domèstic, com a nivell industrial, agrícola i ramader. Altres propostes
giren al voltant de les energies renovables, ja que és una zona extraordinària per a l’energia
solar i la minihidràulica.
Per finalitzar, i tenint en compte la poca presencia del sector terciari i l’escassa utilització de
serveis a les empreses, es podrien fomentar serveis com les certificacions de gestió
ambiental.
44 “Noves activitats generadores d’ocupació al mercat de treball de Vic”. OPS Factoria de serveis. Fons Social Europeu. Ajuntamentde Vic, Impevic, gener 1998.
45 COSTA J., MARTÍ M., SANTAJULIANA X., “Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura”, Fundació Jaume Bofill, febrer 2001.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 75
Els serveis de millora de la qualitat de vida. Millora d’allotjaments
Segons el Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, al Pacte Territorial hi ha centres
urbans degradats i zones verdes amb deficiències de manteniment que s’haurien de
rehabilitar.
Els serveis d’oci. El turisme, el sector cultural i els esports
A l’informe del Pla Estratègic ja es diagnostica la manca de promoció turística a la zona del
Pacte Territorial, la poca presència d'equipaments culturals i el dèficit de places en
allotjaments de natura i d’altres modalitats. També es comenta que falten equipaments
juvenils i associacionisme juvenil. A més, mostra que ha augmentat el nombre de persones
entre 50 i 60 anys que tenen necessitats específiques d’oci (moltes persones són
prejubilades).
També s’hi comenta la necessitat d’incloure personal tècnic per afavorir i estandarditzar el
treball amb entitats i associacions, per dinamitzar el teixit associatiu i la cultura i optimitzar
els recursos culturals dels municipis. En aquest aspecte també es detecta que caldria
desenvolupar polítiques de formació i capacitació per a associacions.
A continuació, es detallen els principals punts d’interès turístic de la Vall del Ges, Orís i
Bisaura:
PT Vall del Ges, Orís i Bisaura NombreBalnearisCasalsCastells 3Esglésies 17Poblat IbèricMonumentsMuntanyesMuseus 2ParatgesPinturesPlacesPontsTemple romàTotal 22
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 76
PACTE TERRITORIAL D’OSONA SUD I L’ALT CONGOST
Els municipis que formen part del Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost són els que
figuren a continuació. Se’n detalla la densitat de població.
Cens depoblació 2001
Superfície(Km2)
Densitat(hab/km2)
Aiguafreda 2.155 7,92 272,10Balenyà 3.213 17,38 184,87El Brull 186 41,04 4,53Centelles 5.822 15,17 383,78Collsuspina 268 15,06 17,80Espinelves 184 17,44 10,55Malla 239 10,97 21,79Muntanyola 341 40,32 8,46Sant Martí de Centelles 772 25,55 30,22Sant Sadurní d'Osormort 81 30,59 2,65Santa Eugènia de Berga 1.973 6,98 282,66Santa Eulàlia de Riuprimer 863 13,81 62,49Seva 2.578 30,42 84,75Taradell 5.270 26,49 198,94Tona 6.072 16,54 367,11Viladrau 863 50,74 17,01PT Osona Sud, Alt Congost 30.880 366,42 84,27
Font: <http://www.idescat.es> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia. Dades de 2001
Pel que fa als establiments del Pacte Territorial d’Osona Sud i Alt Congost, la majoria són
establiments de serveis, seguits dels establiments relacionats amb el sector de la
construcció, i, dins del sector dels serveis, els serveis personals són els més representatius.
A la indústria, els establiments més representatius són els que es dediquen a la
transformació del metall, seguits del tèxtil i la confecció. Al comerç, destaquen els de
productes alimentaris i, entre els professionals i artistes, tenen importància els que es
dediquen a serveis personals, seguits dels serveis a empreses, tal i com es pot veure a les
gràfiques següents:
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 77
Al Pacte Territorial d’Osona Sud i Alt Congost hi ha un elevat nombre de microempreses. La
construcció és l’activitat econòmica que ocupa més persones en el territori.
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
Establiments d'empreses en general. PercentatgesOSONA SUD I ALT CONGOST
15,45 16,44 35,41 10,17 22,53
Indústria Comerç al detall
Serveis Professionals i artistes
Construcció
0
5
10
15
20
25
30
Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE). Percentatges
OSONA SUD I ALT CONGOST
14,09 17,41 17,51 4,15 4,66 29,64 12,54
Comerç engròs Hostaleria Transport i
comunicacióMediació financera
Serveis empresa
Serveis personals
Immobles i altres
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 78
Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000
0 5
10 15 20 25 30 35
Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE). Percentatges OSONA SUD I ALT CONGOST
2,14 6,89 32,78 14,73 21,62 19,48 2,38 Energia i aigua Química i
metall Transformació
metallsProductes alimentaris
Tèxtil i confecció
Edició i mobles Indústria NCAA
0
5
10
15
20
25
30
35
Professionals i artistes per branques d'activitat (IAE). PercentatgesOSONA SUD I ALT CONGOST
4,33 4,69 15,52 15,88 21,3 34,66 3,61
Agricultura i ramaderia Indústria Construcció Comerç i
turismeServeis a empreses
Serveis personals Artistes
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat (IAE) Percentatges
OSONA SUD I ALT CONGOST
39,96 12,95 11,83 4,24 10,26 2,68 18,08
Productes alimentaris
Roba i calçat
Articles per a la llar
Llibres i periòdics
Productes químics
Material transport
Comerç NCAA
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 79
El 37% dels professionals i tècnics ocupats residents treballen fora, especialment a l’àrea
d’influència de Vic. Falta oferta formativa de turisme, activitats industrials i serveis
domiciliaris46.
A continuació es detalla el perfil dels ocupats del Pacte Territorial d’Osona Sud i Alt
Congost:
Perfil ocupacionalJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys
Empresaris amb personal empleat 0,78% 1,60% 5,73% 13,92%Empresaris sense personal empleat 2,08% 9,26% 11,66% 20,13%Membres de cooperatives 0,00% 1,12% 0,72% 1,41%Ajudes familiars 3,65% 1,84% 0,59% 0,99%Assalariats fixos 19,84% 39,03% 52,24% 52,50%Assalariats eventuals 72,58% 46,21% 27,34% 10,62%Altres situacions 1,04% 0,96% 1,71% 0,42%
Font: <idescat.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
D’altra banda, les dades d’activitat, d’ocupació i d’atur dels col·lectius que ens interessaven
en aquest estudi, és a dir, joves i persones de 40 a 54 anys, són les següents:
Taxa d’activitatJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys
PT d’Osona Sud – Alt Congost 34% 71% 87% 74%OSONA COMARCA 31% 68% 87% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 72%ESPANYA 24% 60% 81% 69%
Taxa d’ocupacióJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys
PT d’Osona Sud – Alt Congost 22% 58% 76% 68%OSONA COMARCA 22% 56% 76% 71%CATALUNYA 12% 44% 68% 62%ESPANYA 12% 36% 57% 59%
46 RIVIERO T., “Pla Director de Promoció Econòmica a Osona Sud – Alt Congost”, Fundació Cirem, 2000.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 80
Taxa d’aturJoves
16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys
PT d’Osona Sud – Alt Congost 34% 19% 14% 9%OSONA COMARCA 30% 17% 13% 8%CATALUNYA 52% 31% 21% 13%ESPANYA 51% 39% 29% 14%
Fonts: <idescat.es> i <ine.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
A la gràfica següent es pot observar la variació relativa de l’atur registrat al Pacte Territorial
d’Osona Sud i l’Alt Congost.
Per ampliar les dades d’activitat, ocupació i atur del col·lectiu de joves i de persones de 40 a
55 anys es pot consultar l’annex.
Variació relativa Osona Sud i Alt Congost
0
20
40
60
80
100
120
140
2000 2001 2002
Joves40-54 Anys
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 81
Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial d’Osona Sud i Alt Congost
per generar ocupació dins de l’àmbit dels nous filons
El Pacte Territorial d’Osona Sud i Alt Congost es caracteritza per un creixement negatiu de
la població i una tendència a l’envelliment. El sector terciari té un pes cabdal, tot i que el
sector industrial està fortament arrelat al territori en la metal·lúrgia i el tèxtil.
D’altra banda, hi ha grans superfícies de terreny forestal. La comarca té atractius turístics
derivats del paisatge i hi ha esdeveniments culturals i equipaments tant culturals com
esportius.
S’ha de promoure el turisme natural i cultural, ja que manca la promoció comercial de
determinats productes. També és necessari fomentar l’associacionisme i la cooperació entre
els empresaris, i promoure un acostament a les noves tecnologies47.
A més, el Pla Director de Promoció Econòmica48 orienta sobre les següents accions:
1. Actuacions dirigides a les persones: promoure una borsa de treball local i un
programa d’inserció sociolaboral, crear un servei d’assessorament sobre creació
d’empreses.
2. Programes empresarials d’actuació sectorial: crear un programa de
desenvolupament dels serveis domiciliaris, un programa de millora i modernització
del comerç local, un programa de suport al desenvolupament de noves activitats
relacionades amb el turisme i un pla d’estructuració del sector hoteler.
3. Programes empresarials d’actuació territorial: assessorament en programes
públics de suport empresarial, promoció de la cooperació empresarial i
desenvolupament d’un sistema local de formació per al treball.
47 PORTET A., “Estudi socioeconòmic dels municipis d’Osona Sud i l’Alt Congost”, novembre 2000.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 82
Els serveis d’oci. El turisme
En el Pla Director d’Osona Sud i Alt Congost49, ja es destaca el potencial de
desenvolupament del turisme centrat en el medi rural, adreçat principalment a la població
metropolitana de Barcelona i d’estades de curta durada (d’un dia o d’un cap de setmana),
l’aparició i consolidació de les activitats específiques del turisme rural (agroturisme, esport a
l’aire lliure, activitats de lleure), i la millora de rendes del sector del comerç i d’altres
activitats de consum (restauració i hoteleria).
A continuació es detallen els principals punts d’interès turístic d’Osona Sud i l’Alt Congost:
PT Osona Sud i Alt Congost NombreBalnearis 1Casals 12Castells 5Esglésies 30Poblat IbèricMonumentsMuntanyesMuseus 3Paratges 3PinturesPlacesPonts 1Temple romàTotal 55
Els serveis de la vida quotidiana. Els serveis a domicili
Segons el Pla Director de Promoció Econòmica d’Osona Sud – Alt Congost, la població del
territori ha assolit un sostre poblacional relatiu. En el futur es demandaran recursos i serveis
dirigits a la gent gran i al seu entorn familiar. Per tant, l’envelliment és un fenomen
consolidat que va en augment, a més, hi ha una manca de desenvolupament dels serveis
d’atenció a domicili per a la gent gran.
48 RIVERO T., “Pla Director de Promoció Econòmica a Osona Sud – Alt Congost”, Fundació Cirem, 2002.49 RIVERO T., “Pla Director de Promoció Econòmica a Osona Sud – Alt Congost”, Fundació Cirem, 2002.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 83
Per tant, ens trobem davant un nou filó d’ocupació. La demanda potencial d’aquest serveis
en el territori estaria formada per unes 370 persones i, en cas de ser satisfeta, podria
representar una ocupació mitjana d’unes 90 persones treballant a mitja jornada, assumida
bé per dones joves amb una formació específica o bé per dones més grans de 45 anys,
sense formació específica. Aquest filó constitueix una excel·lent oportunitat per fer front a
una part rellevant de l’atur registrat al territori i, especialment, pot ser un instrument per
facilitar la inserció laboral del col·lectiu de dones aturades de més de 45 anys.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 84
ANÀLISI QUALITATIVA DELS GRUPS DE DISCUSSIÓ
Grup de discussió del Pacte Territorial d’Osona (La Plana)
Assistents:
Eugènia Dot: Consorci de turisme d’Osona
Estel Font: Consorci de promoció turística Vall de Sau-Collsacabra
Pep Verdaguer: Agència de l’energia d’Osona
Betlem Parés: Manlleu SAD
Fabiola Mora: Departament d’urbanisme, Ajuntament de Vic
Rafa Garrido: Grup de Defensa del Ter
Gemma Soldevila: Ajuntament de Roda de Ter
Miquel Vilella: Ajuntament de l’Esquirol
Marta Boixaderas: Punt Jove de Vic
Montse Puigví: Ajuntament de les Masies de Voltregà
Tècnics de CRESC:Eva Miñarro
Josep Eloi Moya
Actituds. Necessitats. D’on parteix el territori?
Hi ha una tendència progressiva a l’envelliment de la població.
El medi ambient està malmès: el 80% de les aigües subterrànies estan contaminades i el
porcí s’està menjant el turisme, la comarca està plena de sitges com a únic patrimoni
arquitectònic. Tanmateix, la gent vol una comarca més sostenible, i així ho demostra el fet
que hi hagi un grup com el GDT amb molts associats i potent. El territori també té entitats
importants, com La Vola, que es dediquen a l’educació ambiental.
Pel que fa al turisme, la Diputació ha invertit molts diners per millorar-ne la qualitat i s’han
creat empreses noves. Existeixen 5 consorcis de turisme, però hi manca coordinació i hi ha
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 85
massa dispersió dels recursos humans i econòmics. Existeixen projectes de dinamització
del turisme rural (Sau-Collsacabra).
Inserció del col·lectiu de joves i del col·lectiu de persones de 40 a 55 anys
El tancament de les indústries tèxtils, sobretot a zones com el Voltreganès, està expulsant
del mercat laboral a dones d’entre 40 i 55 anys sense cap tipus de formació. La mobilitat
condiciona la inserció d’aquestes dones.
En el territori, en concret al Voltreganès, es contracten dones més joves, ja que les
empreses demanden dones joves amb el graduat o amb algun tipus de formació. Els
contractes que es formalitzen són temporals, les condicions que se’ls ofereixen són d’una
elevada rotació i de poca estabilitat laboral. El col·lectiu de dones de 40 a 55 anys no té
formació i no s’adapta a la mobilitat que la comarca d’Osona requereix per anar a treballar.
Els manca un canvi de mentalitat.
Al col·lectiu de dones d’entre 40 i 55 anys se’ls ofereixen cursos de tall i confecció per tal
que puguin treballar des de casa. Però el millor són els plans d’ocupació, que serveixen per
formar a la persona i, al mateix temps, pagar-li un sou; o bé els tallers d’ocupació.
El col·lectiu de persones més joves està més disposat a reciclar-se. No obstant això, es
troba amb dificultats per desplaçar-se, ja que les empreses que ofereixen llocs de treball
estan als polígons industrials i, tant si ets de Vic, de Manlleu com de Roda de Ter, t’has de
traslladar.
Els joves són un col·lectiu que presenta més diversitat. Els joves que han estudiat carreres
relacionades amb les ciències socials, la salut o la sanitat no troben feina del que han
estudiat. Tanmateix, si se’ls informés i es fes un informe de viabilitat, molts es plantejarien
fer-se autònoms o crear una petita empresa de serveis a domicili. Però estarien les famílies
disposades a pagar el preu que això val?
Hi ha altres joves amb menys formació. Alguns provenen dels Programes de Garantia Social
o de les escoles taller, i acaben a la construcció.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 86
Per últim, hi ha els joves immigrants, que també tenen poca formació, amb cultures de
treball diferents i que, a més, són rebutjats per alguns empresaris amb prejudicis. Així
doncs, els joves amb més possibilitats d’inserir-se en el mercat de treball són aquells que
han fet cicles formatius d’algun ofici i els enginyers.
Els joves es podrien inserir com a informadors de recollida selectiva, feina per a la qual es
necessita molta motivació. La joventut té perfils que encaixarien amb els serveis a domicili o
amb l’atenció a la infància, sempre que se li ofereixi estabilitat, com per exemple: cases de
colònies a l’estiu i activitats extraescolars a l’hivern.
En la inserció d’aquests col·lectius no ens podem oblidar dels interessos vocacionals i de les
condicions laborals (horari i retribucions). A més, hi ha dos tipus de joves: els que estudien i
volen treballar del que han estudiat i els joves que deixen l’escola i fan de peó, per exemple,
a la indústria càrnia, enlluernats pels diners que guanyen.
És difícil casar l’oferta amb la demanda. Sobretot en el cas de les dones, ja que ja no hi ha
feines de peó a les empreses d’electrònica, alimentació o plàstic.
Oportunitats. Punts forts
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI
Cada vegada hi ha més gent gran, sobretot al Voltreganès, que a més viu sola i necessita
serveis diaris. Aquestes persones demanden més serveis a l’Ajuntament, que només
disposa d’una treballadora familiar que no dóna l’abast.
Per tant, hi ha una demanda explícita. Amb una formació adequada, part del col·lectiu de
dones que han estat expulsades de la indústria podria derivar-se vers els serveis a domicili.
Però faria falta un mínim de formació per tenir curar dels avis.
Cada cop hi ha més gent que viu a casa sola. Amb el suport públic i la normativa
necessaris, sí que es poden desenvolupar aquests tipus de serveis. De fet, serà el futur de
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 87
les infermeres: treballar al domicili, ja que els hospitals cada cop envien abans les persones
a casa.
D’altra banda, molts joves treballarien fent serveis a domicili, però les condicions laborals i la
mobilitat que requereix anar en cotxe amunt i avall és un factor descoratjador. Tanmateix, si
s’ofereix estabilitat, els joves estan disposats a treballar. No pot ser que s’intenti fer aflorar
l’economia submergida, formalitzant-la i s’ofereixin contractes d’obra i servei, amb els quals
la persona treballarà només quan tingui feina i amb uns horaris molt durs. L’estabilitat pot
generar motivació i compromís en aquest tipus de treball. Els joves que tenen la mobilitat
molt clara poden incorporar-se en aquest sector.
Si es construeix una residència, moltes dones veuen l’oportunitat de treballar-hi i sol·liciten
cursos de geriatria. També hi ha l’escola d’infermeria de la universitat de Vic.
SERVEIS D’OCI. TURISME
Osona té la ubicació perfecta, està a una hora de Barcelona, de la Costa Brava i dels
Pirineus. Pot ser una comarca atractiva per a les persones del sud de França i per als
barcelonins, té patrimoni natural, arquitectònic i industrial, i també pot oferir la seva
gastronomia.
S’han creat empreses noves gràcies també a la inversió feta per la Diputació. A més, es fa
la diplomatura de Turisme a la Universitat de Vic.
La fira del llibre de muntanyisme, que és una fira especialitzada, ha despertat moltes
expectatives. Hi ha una demanda creixent d’esports d’aventura. Fins i tot l’agricultura
ecològica està començant a tenir interès, ja hi ha restaurants que cerquen productes locals.
A més, també cal tenir en consideració la cultura i el capital intel·lectual que han aportat
persones de dins i de fora de la comarca.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 88
SERVEIS MEDIAMBIENTALS
Existeix la necessitat de sensibilitzar i formar els nens i nenes, així com la població en
general, en temes mediambientals, d’aquí sorgeix la importància de l’educació
mediambiental. A més, si es vol apostar pel turisme de natura, cal recuperar, senyalitzar i
mantenir els itineraris a la vora dels rius, crear rutes, promoure aquests itineraris i oferir
monitors.
Cal que la comarca recuperi els seus valors naturals controlant les fonts i la qualitat de
l’aigua, inventariant aquestes fonts, i fent activitats educatives i culturals al voltant del riu. Un
exemple n’és la iniciativa del GDT de promoure l’embarcador perquè la gent s’acosti al riu.
L’organització d’aquestes activitats necessita persones que planifiquin i facin tasques de
tipus administratiu o tècnic, que a la llarga pot generar ocupació. A més, el manteniment de
camins i rutes també requereix que hi hagi persones que facin aquestes tasques, sobretot
des de la primavera fins la tardor.
A més, indirectament, els serveis mediambientals poden impulsar altres activitats
relacionades amb les energies alternatives i el turisme i fer que aquesta comarca sigui més
sostenible. Els serveis mediambientals tenen un efecte transversal sobre altres sectors, com
la cultura i el turisme, ja que generen altres sortides professionals per a molts titulats.
Tot i que es necessiten subvencions públiques per iniciar o mantenir determinats llocs de
treball, a la llarga, la necessitat fa possible que se signin convenis per a la prestació de
serveis relacionats amb la neteja de camins, etc., que permeten facturar el servei, tot i que
el principal client serà l’Administració.
Una altra oportunitat està relacionada amb el compliment de la legislació per part de les
empreses i organitzacions, per exemple, pel que fa a la gestió de residus industrials.
Existeix un teixit associatiu i empreses que ja es dediquen als serveis mediambientals a la
comarca.
Seria factible pensar en la figura del dinamitzador associatiu, que s’encarregués de fer
determinades gestions administratives i burocràtiques (compliment, tramitació i justificació
de documents) per les entitats.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 89
SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. GESTIÓ DE L’ENERGIA
La bicicleta pot generar un negoci al seu voltant: complements, reparacions, etc.
Una altra oportunitat és la normativa sobre certificacions energètiques, que requerirà que es
passin inspeccions tècniques (Empreses d’Inspecció i Control) i que pot crear un sector
important d’empreses especialitzades en el sector d’activitat relacionat amb l’aïllament i la
reducció del consum energètic.
El sector de les energies renovables ha augmentat exponencialment i és un sector que
promet i que necessitarà nous instal·ladors, enginyers i tècnics.
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA
COMUNICACIÓ
Hi ha demanda per part d’alguns territoris, com Santa Maria del Corcó, de banda ampla per
tal de poder treballar.
Amenaces. Punts febles
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI
Les condicions laborals són dolentes, es treballa sense contracte. Cal mentalitzar-se que la
persona gran que viu a casa ha de tenir un servei de qualitat. Els dos punts febles són
l’economia submergida i la falta de professionalització i qualitat. S’ha començat la casa per
la teulada, amb persones que no tenien formació ni estudis.
A més, la cultura industrial de la comarca fa que moltes persones busquin un treball estable,
amb horari de fàbrica, sense gaires maldecaps. La formació i professionalització d’aquestes
persones s’ha fet malament: s’han impartit molts cursos d’auxiliar de geriatria per a no res.
A més la gent és desconfiada i no deixa que qualsevol entri a casa, sobretot en les zones
rurals. D’altra banda, són llocs de treball que requereixen mobilitat per part del treballador.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 90
Hi ha molta desorganització entre les entitats que realitzen serveis a domicili (uns van a
cobrir les necessitats d’una llar sense saber que també hi van els altres).
No tothom pot fer de tot, s’han d’acotar les capacitacions i les aptituds. Hi ha diferents perfils
professionals que poden treballar en aquests serveis: infermers, auxiliars de clínica, auxiliars
de geriatria, etc.
S’està construint el futur sense planificar. Hi ha dos àmbits: el de les necessitats reals, que
les han de determinar els tècnics, i el de les altres necessitats (no fa falta tenir una persona
les 24 hores del dia a casa). L’Administració ha de pagar les necessitats reals i les altres
s’han de derivar cap a empreses privades que les satisfacin. D’aquí la justificació del xec
servei, que permet un canvi de percepció per part de les persones que utilitzen el servei.
S’ha de vigilar que el desenvolupament dels nous filons no acabi en precarietat laboral. En
els serveis de neteja la batalla està perduda, però en l’atenció a les persones encara hi ha
possibilitats, però cal que hi hagi voluntat política.
SERVEIS MEDIAMBIENTALS
Hi ha molts problemes ecològics i ambientals. La contaminació per purins i la
sobreexplotació dels aqüífers són elevades, però la decisió de fer que aquesta comarca
sigui més sostenible és una decisió política.
Hi ha una manca de sensibilització pel que fa a la recollida selectiva de residus domiciliaris
que fa necessària la figura de l’informador de recollida selectiva. Tanmateix, és un perfil de
persona difícil de trobar per la motivació que ha de tenir.
La burocràcia i els tràmits que cal fer a l’Administració per aconseguir plans d’ocupació o
contractes subvencionats i el retard en els pagaments són excessius.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 91
SERVEIS D’OCI. TURISME
Les condicions laborals són dolentes, la gent treballa sense contracte, amb horaris
intempestius, com és el cas dels auxiliars de cuina. A més, s’han de traslladar. Un bon
exemple n’és el Parador de Sau, on tenen problemes per cobrir els llocs de treball.
El treball sol ser de caps de setmana, festius i vacances. La gent preparada no vol treballar
amb aquestes condicions i les empreses privades, la majoria familiars, no els poden oferir
més. A més, molts d’ells no tenen formació.
Els purins i la pudor que desprenen són un punt feble. En el fòrum gastronòmic, mentre es
parlava d’alta cuina, de cuina de qualitat, se sentia una pudor provinent dels purins increïble.
Un altre exemple es pot observar quan els visitants van a veure els salts d’aigua i comenten
‘quina escuma!’.
S’ha potenciat la divisió del territori en cinc consorcis de turisme. Són massa entitats que es
dediquen al turisme, i manca coordinació i comunicació entre elles. S’aprecia poca voluntat
política per potenciar les possibilitats del pantà de Sau, que està molt brut. A més no hi
deixen navegar, desprès que moltes empreses i ajuntaments invertissin diners per fer-ho.
No és una comarca amb tradició turística, el turisme serà només un complement. El temps i
els problemes d’accés i de transport també són punts febles.
SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. GESTIÓ DE L’ENERGIA
Hi ha una manca de cultura d’ús de mitjans transport sostenibles com la bicicleta, compartir
cotxe, l’autobús o el tren. El transport no és sostenible i manca connexió comarcal pel que fa
al transport públic i els carrils per a bicicletes. A més, es preveu un augment del parc
automobilístic.
Manca obligatorietat pel que fa a la utilització de les energies renovables. Cal acabar amb el
desconeixement i potenciar el treball conjunt d’arquitectes i constructors pel que fa a les
instal·lacions renovables i a la reducció del consum energètic. Fa falta més comunicació
ambiental.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 92
Coincidències i divergències
El teixit associatiu i el sector terciari poden generar ocupació de manera directa o indirecta
(com és el cas del GDT) i posar en relació la societat amb l’Administració.
S’ha d’invertir en promoció del turisme de natura i d’aventura, però sempre serà un
complement. No lliurarà la comarca dels problemes derivats de les successives crisis
industrials.
Tothom sembla estar d’acord que els serveis de medi ambient han de vincular-se amb el
turisme si es vol fer alguna cosa a la comarca.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 93
Grup de discussió del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura
Assistents:Rosa Carné: Promoció econòmica i formació de St. Vicenç de Torelló
Núria Serrallonga: Consorci Meandres del Ter
Carme Aligué: Tècnica d’Ocupació de Gestiomat
Melcior Manubens: Arquitecte municipal, Ajuntament de Torelló
Jordi Serra: Ajuntament de Torelló, Benestar Social St. Vicenç i St. Pere de Torelló
Albert Puigvert: Medi ambient. Ajuntament de Torelló
Tècnics de CRESC:Josep Eloi Moya
Actituds. Necessitats. D’on parteix el territori?
Es creu que cal fer un viratge al territori. Si la gent no s’ha plantejat fer res és perquè no veu
el potencial que té, i si no el veu és perquè tot està molt desmanegat.
Inserció del col·lectiu de joves i del col·lectiu de persones de 40 a 55 anys
Hi ha moltes dones desocupades d’edats compreses dels 25 als 39 anys i dels 40 als 54
anys. A Bisaura, aquest darrer col·lectiu és el més important. Són persones provinents del
sector tèxtil, amb poca formació i amb poca consciència de la necessitat de reciclar-se.
Sembla ser que la formació més pràctica dels Tallers de Formació o els Programes de
Transició al Treball permet als joves incorporar-se a un lloc de treball més ràpidament. No
obstant això, després no segueixen formant-se i, a la llarga, poden trobar-se a l’atur. Els
alumnes de cicles formatius també troben feina ràpidament, però de vegades els fallen els
coneixements bàsics.
La formació dels joves s’ha de vincular a l’empresa i ha de ser una formació continuada al
llarg de la vida. Però això és molt difícil per a les empreses petites.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 94
D’altra banda, els joves estan sotmesos a més precarietat laboral: els contractes de
formació no són ben bé de formació, no es completa el programa de formació, s’ha perdut la
figura de l’aprenent d’un ofici, els joves cobren menys que si treballen de peons a la
metal·lúrgia o a les empreses càrnies.
Pel que fa al col·lectiu de 40 a 55 anys, és molt convenient l’ocupació guiada. Cal fer un
seguiment amb les empreses.
Oportunitats. Punts forts
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI
Hi ha necessitat, demanda, però cal apostar fort si es vol fer alguna cosa.
SERVEIS D’OCI. TURISME
Hi ha la diplomatura en Turisme de la Universitat de Vic, per tant, hi ha gent jove formada.
En canvi, el turisme rural, que té un gran potencial, el porten les dones com a complement
de les activitats agrícoles. I en aquest camp sí que hi ha dones que es formen i d’altres que
no. Les que es formen són les que solen tenir els negocis més pròspers i que fins i tot es
preocupen per aspectes de qualitat.
Hi ha oferta gastronòmica, de restauració, càmpings. Es poden organitzar visites guiades,
promocionar els recursos patrimonials (hi ha esglésies que no s’obren). Es necessiten nous
allotjaments, cal que es legalitzin més cases rurals.
Comença a haver-hi emprenedors.
Cal que hi hagi oferta: els carrers d’una vila rehabilitats, el casc antic, un monument, el bosc
de ribera, el riu, els bancs per seure, etc. Si el que ofereixes està brut i deixat, ningú veu el
potencial que hi pot haver. Hi ha moltes coses a fer: rehabilitar el riu, però també castells,
com per exemple, el de Sant Vicenç de Torelló. També es podria fer un itinerari per les
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 95
fàbriques de torneria de la Vall del Ges: si ofereixes una visita i es condiciona un espai
d’exposició de determinats productes, la gent paga per la visita o compra el producte.
El manteniment dels senders, de la senyalització, dels productes al voltant del riu o de les
activitats i els productes tradicionals pot crear ocupació. Si no es té cura del territori, fins i tot
les persones del mateix territori faran turisme a altres llocs.
Les condicions laborals d’aquest sector són precàries i s’ha de treballar els caps de
setmana. A més, cal una alta formació per part dels empresaris que s’hi dediquen i més
dinamització.
SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. MILLORA D’ALLOTJAMENTS
Pel que fa a la qualitat dels habitatges, a la comarca ja es així. L’aïllament és imprescindible,
si no es fa bé no es ven, ja que amb el fred, les bombes de calor i l’energia solar no són
suficients. A més, com que el gas natural és més car, l’opció es posar calderes de residus
sòlids o derivats del petroli. Tanmateix, ara per ara, els habitatges que es construeixen
estan ben fets.
Les oportunitats poden sorgir a partir de les infraestructures i la connexió amb el lloc de
treball. Per exemple, si es restaura el casc antic d’una vila o es recupera un espai, el sector
comercial es revifa. Les infraestructures, la rehabilitació dels espais degradats, i el medi
ambient poden crear nous llocs de treball.
Amenaces. Punts febles
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI
L’oferta és informal, qualsevol es veu amb cor de tenir cura de les persones grans. A més,
en aquest sector, el 80% de les persones treballen en l’economia submergida. Es necessita
la implicació de tots els actors socials, des de l’Administració, els hospitals, les residències
als professionals. La demanda s’està cobrint de manera informal, es necessita una
intervenció des dels agents socials per canviar aquesta cultura. A més, a les zones rurals
encara es més difícil.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 96
SERVEIS D’OCI. TURISME
No hi ha tradició turística. Existeixen pocs recursos turístics, no hi ha edificis modernistes, el
romànic és de poca qualitat i no s’ha explotat mai el que tenim: el riu. Hem viscut
d’esquenes al riu, manquen estudis i planificació ambiental que contemplin itineraris de
lleure. No s’ha de perdre la natura, s’ha de preservar i, per fer això, és necessària la
implicació de l’Administració. Es necessita un catàleg de potencials del territori en aquest
àmbit.
S’ha de planificar a mig i llarg termini, però això no és rendible políticament. A més, es
necessita la implicació dels ajuntaments, de la Diputació i del Departament de Medi
Ambient.
Hi ha paisatge i territori, però falten ajuts. Les zones més allunyades, que són les més
interessants turísticament, són les que pateixen un despoblament més ferotge. Hi manca
tradició turística. Només fa quatre anys que ha començat el turisme rural. S’aprecia una
manca d’interès per part del sector privat.
Està bé potenciar el turisme, però cal tenir les coses ben arreglades i prendre consciència
que s’han d’arreglar. Si no, quin turisme es vol potenciar? Sembla més fàcil construir un
museu de la torneria que programar accions o itineraris, que, de retruc, posen en evidència
que s’han de reformar les cases, el molí, mantenir el riu, etc. És més fàcil tenir el punt de
venda que el producte.
A la comarca hi ha cinc associacions, i falta la implicació del sector privat. L’Administració fa
el paper de pare, però cal que el sector privat també s’hi impliqui. Només quan és rendible
s’hi implica el sector privat.
SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. MILLORA D’ALLOTJAMENTS
L’habitatge està en mans privades i de promotors privats, que cerquen una rendibilitat dels
seus productes. A la comarca no hi ha economia submergida a la construcció, més aviat
manquen aprenents, gent jove a les obres.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 97
Coincidències i divergències
Es percep el medi ambient com un tema transversal a tenir en compte en el sector del
turisme i, fins i tot, de l’habitatge. Les expectatives creades en el sector turístic no es veuran
satisfetes si no s’ofereix un producte de qualitat.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 98
Grup de discussió del Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost
Assistents:Anna Portet: Promoció econòmica
Clara Guindulain: Gerent de la Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament
Montse Prat: Borsa de treball d’Osona Sud i l’Alt Congost de promoció econòmica
Tècnics de CRESC:Josep Eloi Moya
Actituds. Necessitats. D’on parteix el territori?
Per un cantó es detecten necessitats en l’àmbit de l’atenció a domicili destinada a les
persones grans. Al territori hi ha una demanda d’aquest tipus de professionals, però l’oferta
que hi ha és la de les residències i empreses, que exigeixen horaris de treball i condicions
econòmiques que moltes persones no volen acceptar.
El territori gestiona de manera integrada l’oferta i la demanda d’ocupació i de formació, punt
de partida per endegar projectes relacionats amb els nous filons d’ocupació.
Inserció del col·lectiu de joves i del col·lectiu de persones de 40 a 55 anys
El col·lectiu de joves presenta força diversitat. Hi ha joves que sense treure’s el graduat
entren al mercat laboral. Aquests grups estan bastant desatesos. D’altra banda, hi ha els
joves que volen formar-se i els que han entrat al mercat laboral sense el graduat, però que
tornen als estudis un cop han vist el que els espera al món laboral. Aquests joves
necessiten informació bàsica sobre el treball (que és un contracte, condicions laborals, etc.).
En general, l’Administració ha respost amb els joves i s’intenta fer campanyes per formar-
los.
Els joves prefereixen treballar al metall. S’estimen més guanyar diners de manera ràpida
que aprendre un ofici. En general, la inserció de joves és relativament fàcil.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 99
El més difícil és la inserció de les persones de més de 45 anys, aturades de llarga durada, i
amb situacions econòmiques difícils i, per tant, amb urgència per treballar. A més, cada cop
acudeixen a la borsa de treball més persones amb aquest perfil.
Un altre col·lectiu que té problemes d’inserció és el de mestresses de casa de 20 a 30 anys,
que volen incorporar-se al món laboral i que necessiten unes eines bàsiques per poder-s’hi
incorporar.
També hi ha el problema de les dones més grans, provinents de la indústria o mestresses
de casa, que es veuen amb cor de tenir cura de persones grans. Se’ls ofereix un curs de
geriatria que, a més, té demanda per part dels serveis socials, de les empreses i de les
residències. Aquest curs s’ha gestionat de manera mancomunada. Al territori falten
persones amb formació de geriatria, infermeria i treballadors familiars, però s’ha de
conscienciar les persones de la necessitat de formar-se.
A les empreses del metall els sous són alts. La gent vol treballar en aquest tipus d’empresa,
però s’hi demanen principalment homes, no dones, i costa molt de canviar aquesta actitud.
Les dones volen fer feines de peó o tenir cura de la gent gran. Descarten el comerç o la
hoteleria pels horaris i els sous baixos (dependentes, carnisseres, cuiners, cambrers,
auxiliars de cuina o bàrmans).
Oportunitats. Punts forts
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI
Hi ha demanda, fins i tot des de les residències, de persones qualificades per cobrir aquests
llocs de treball. Tanmateix, els horaris de les residències són de caps de setmana, varien
segons el torn i els sous són baixos. La gent més formada cerca millors llocs de treball i
aquests es queden sense cobrir.
Una proposta seria crear una cooperativa que oferís aquests serveis d’atenció a domicili.
Però cal informació dirigida als emprenedors. Les residències i els pisos tutelats estan
funcionant, però l’atenció a domicili encara no. Hi ha demanda, per tant, podrien crear-se
empreses en aquest sector, fins i tot per a la neteja.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 100
SERVEIS D’OCI. TURISME
Els joves tenen oportunitats de treball en el sector del turisme. “Portes del Montseny”
necessita monitors. Les activitats de lleure i de monitor poden ser una bona sortida per a
ells. Com que es necessita un títol de monitor, el punt juvenil ha començat a impartir aquest
tipus de cursos. Però el fons del problema és la precarietat laboral.
Moltes empreses del sector no troben persones mitjançant les ETT, sobretot en el sector
turístic. Aquest és el cas de Muntanyà i Viladrau, que no troben persones per treballar al
comerç i a la restauració. El problema principal són els horaris, i les persones immigrades
que podrien treballar tenen el problema de la legalització de la seva situació.
SERVEIS MEDIAMBIENTALS
Una oportunitat per als joves està relacionada amb la campanya “Cuidant la Plana”, dirigida
a la gestió de residus urbans. Es tracta d’un projecte pioner en la recollida selectiva de la
matèria orgànica porta per porta. Es necessiten informadors que facin campanyes, però la
tasca de l’informador és temporal.
Arrel del tancament de la incineradora es vol fer un Ecoparc. Per tant, la recollida selectiva
és més important que mai. A més, aquest projecte pretén invertir en persones, més que en
màquines. I té en compte la inserció dels aturats de llarga durada o de les persones amb
incapacitats o amb determinats problemes psicològics. Els serveis socials deriven aquestes
persones vers aquest sector. La gestió de residus lligada als serveis socials és un sector
nou més estable, ja que la recollida selectiva és obligatòria per normativa als municipis de
més de 5.000 habitants.
Amenaces. Punts febles
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI
A Osona Sud hi ha una concentració elevada de persones llatinoamericanes que fan la feina
de tenir cura de la gent gran.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 101
SERVEIS D’OCI. TURISME
Els horaris i els sous baixos són una dificultat perquè les persones acceptin aquest tipus de
feina.
Fa falta coordinar iniciatives. Tot i que ara ja es comencen a coordinar punts d’interès amb
iniciatives d’empreses privades des del consorci, identificant recursos turístics. Es pretén
que no passin coses com que les rutes d’hípica d’un municipi no es comuniquin amb les de
l’altre.
Coincidències i divergències
Les condicions laborals, econòmiques i d’horari són un factor essencial per poder endegar
projectes en l’àmbit dels nous filons d’ocupació.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 102
Grup de discussió del Pacte Territorial del Lluçanès
Assistents:Maria Mill: Treballadora familiar
Judith Bertobillo: Tècnica d’Ocupació
Mercè Sucarrat: Tècnica d’Ocupació
Jordi Llop: Delegat d’UGT a Puigneró Prats
Pere Garet: Director del Consorci del Lluçanès
Jaume Font: Energies alternatives i estalvi energètic
Tècnics de CRESC:Josep Eloi Moya
Actituds. Necessitats. D’on parteix el territori?
La taxa d’atur era molt baixa fins ara, però la crisi del tèxtil ha canviat aquesta situació.
L’economia és poc dinàmica i ha estat centrada només en la indústria tèxtil. És necessari
recuperar el lligam amb el territori, diversificar l’activitat econòmica i cohesionar el teixit
social i econòmic. Aquesta crisi del tèxtil pot ser una oportunitat per al Lluçanès.
No es vol dependre només d’una empresa que faci xantatge al territori. El que es vol és
estructurar el territori, diversificar la seva activitat econòmica i unir el territori paral·lelament a
les infraestructures. S’ha de fer un gir: canviar la mentalitat, fomentar l’associacionisme, el
cooperativisme, que són elements que no formen part de la cultura del territori.
Fa falta saber què ofereix o pot oferir el territori als joves, de manera que aquests no marxin
i, si ho fan per formar-se, que puguin tornar i exercir la seva professió. Cal un catàleg
d’ocupacions i d’estudis relacionats.
Saben què no volen: no volen tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, volen empreses
que equilibrin el territori. Per això es necessiten bones comunicacions viàries, telefòniques i
telemàtiques.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 103
La població està molt envellida. Hi ha feina, però moltes persones han estat treballant en
l’economia submergia. El veïnatge ha funcionat fins ara, però ja comença a
professionalitzar-se. Es detecta la necessitat d’assessorar els possibles emprenedors.
A més, és un territori tancat al qual li costa obrir-se a l’exterior. Aquesta obertura és del tot
necessària per promoure el turisme.
Inserció del col·lectiu de joves i del col·lectiu de persones de 40 a 55 anys
El col·lectiu de persones de 40 a 55 anys s’ha de formar si vol treballar tenint cura dels avis:
han de fer el curs de treballadora familiar. No tothom pot fer aquesta feina, cal tenir els
coneixements i la pràctica.
La formació ocupacional és una bona eina de formació, però hi ha poc control de
l’assistència i de l’aprofitament real del curs de formació. S’haurien de fer tallers d’ocupació
d’atenció domiciliaria adaptats a l’entorn, és a dir, al Lluçanès.
D’altra banda, sembla que aquest col·lectiu pugui ocupar-se només en els serveis a domicili
i poca cosa més. No s’ha pensat en altres àmbits, com ara la jardineria.
Oportunitats. Punts forts
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI
Hi ha moltes persones grans, la taxa d’envelliment és alta. Es pot crear una empresa que
ofereixi serveis a domicili sota la supervisió d’una assistenta social. Pot tractar-se d’una
empresa privada, però amb gestió pública. Serviria per oferir qualitat i per fer aflorar part de
l’economia submergida.
És possible que si se subvencionés el servei, inicialment part de la gent el seguís pagant,
però no tothom. Sobretot els caps de setmana, l’atenció a domicili queda desatesa. Per tant,
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 104
es podria crear un equip que cobrís aquesta necessitat. O crear un centre de dia i portar-hi
la gent gran en minibus.
SERVEIS D’OCI. TURISME
La creació d’uns serveis relacionats amb el turisme rural és un procés lent. No hi ha tradició
i s’ha de crear tot de nou. Tot i així, podria vincular-se a projectes d’agricultura ecològica de
qualitat. Una agricultura que, a més, es pugui comercialitzar i oferir als restaurants, crear
una fira o promocionar-la d’altres maneres. Aquí podrien ocupar-se persones joves i de més
edat.
Es podrien promocionar determinats productes com l’ànec confitat mitjançant el comerç i la
restauració.
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA
COMUNICACIÓ
Podria representar una oportunitat per als joves i no tant joves titulats. A més, es podria
crear un centre que desenvolupés software, aprofitant que en aquest sector la ubicació és el
de menys.
SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. GESTIÓ DE L’ENERGIA
Les energies renovables són una alternativa per al territori. Els alemanys, que fa anys que ja
estan en aquesta direcció, comenten que no és una qüestió de viabilitat econòmica, sinó
que és una qüestió social i que moltes de les reticències són per falta de coneixement en
aquest àmbit.
El territori té potencial per utilitzar la biomassa com a font d’energia, així com altres energies
renovables. Es podria crear una central de cogeneració per tenir energia pròpia.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 105
Amenaces. Punts febles
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI
Les famílies no veuen la necessitat d’aquests serveis a domicili dirigits a les persones grans.
Si han de pagar no volen el servei, només el volen com a servei públic.
SERVEIS D’OCI. TURISME
Hi ha poca professionalitat: no es promouen els serveis de qualitat, no es promocionen els
serveis complementaris, els llocs de visita no estan ni senyalitzats ni hi ha cap activitat per
entretenir les persones, no es potencien els productes del propi territori, que podrien
promocionar-se mitjançant les visites turístiques o la restauració.
Falten allotjaments, tant de cases rurals com d’altres tipus. No hi ha oferta de “llit i
esmorzar”. Cal centrar-se en la dinamització i la promoció. Calen apartaments, allotjament
rural independent, productes i articles de la zona. Cal que la qualitat del producte sigui
superior per promocionar-lo a través dels restaurants i comerços.
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA
COMUNICACIÓ
El desavantatge amb les comunicacions és clar: a Sant Boi, per exemple, no es pot instal·lar
la línia ADSL. A més, les persones qualificades en aquest camp se’n van a treballar fora.
SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. GESTIÓ DE L’ENERGIA
Existeix un important desconeixement en l’àmbit de les energies renovables.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 106
Coincidències i divergències
Hi ha qui pensa que el Lluçanès està mort econòmicament i qui pensa que té molt de
dinamisme perquè ha absorbit algunes de les persones aturades provinents de la indústria
tèxtil. Es diu que s’ha d'impulsar el territori, però primer s’ha de tenir clar quin és el producte.
S’ha de pensar en satisfer també les necessitats d’altres poblacions veïnes. Es tem que
marxin els joves, però també hi ha reticència a què arribin al territori persones foranes, tant
si són joves com si no.
Hi ha una contradicció. Per una banda, es necessiten noves comunicacions viàries, com per
exemple, la carretera que es vol construir; però per l’altra, es té por a perdre la identitat si es
millora la connexió amb Vic. També es tem que les bones comunicacions agreugin encara
més la marxa massiva dels joves, i que el territori es quedi sense jovent al capdavant dels
comerços, dels restaurants, etc. Tanmateix, es reconeix que les bones comunicacions
poden facilitar la instal·lació d’algunes empreses, ja que la Plana ja està saturada.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 107
CONCLUSIONS
Població i mercat de treball
A Osona el component principal del creixement de la població és el saldo migratori. El
Lluçanès i la Vall del Ges perden població.
Hi ha una elevada participació en el mercat laboral, sobretot per part de les dones. També
s’observa un retard en la incorporació al mercat laboral de la població jove. La indústria
manufacturera ha ocupat gairebé la meitat dels osonencs.
L’atur es concentra en el sector industrial, especialment en les dones, els col·lectius amb
menys formació i als municipis amb especialització productiva, cosa que cal evitar. L’atur ha
evolucionat negativament en els col·lectius de més edat.
La qualificació del col·lectiu de joves augmenta més de pressa que els llocs de treball que la
comarca ofereix. Els joves es desplacen a treballar fora d’Osona. Els nous filons d’ocupació
poden representar una oportunitat per al col·lectiu.
Cal conscienciar el col·lectiu de desocupats de 40 a 55 anys de la necessitat de formar-se.
S’han de fomentar la flexibilitat, la capacitat d’aprenentatge, la polivalència i la
responsabilitat.
El teixit industrial té una dimensió massa reduïda i hi manca coordinació. El sector agrícola
presenta avantatges competitius pel que fa a l’agricultura ecològica. L’activitat industrial s’ha
de diversificar i s’ha d’adaptar a les exigències europees en tecnologia i qualitat.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 108
Dos col·lectius amb especials dificultats al mercat de treball
Joves
Les taxes d’atur juvenil, sobretot entre el col·lectiu de 15 a 24 anys, han augmentat en els
darrers anys. Molts treballen al sector de serveis amb sous baixos i sotmesos a una elevada
temporalitat. L’habitatge és un altre factor important. Els nous filons d’ocupació poden ser
una solució per promoure la seva ocupació. Els joves tenen avantatges comparatius
respecte del col·lectiu de 40 a 55 anys si tenen una formació de base, sobretot en l’atenció
social, els serveis socials i el lleure.
Desocupats de 40 a 55 anys
La manca de formació i adaptabilitat a les noves formes de treball és una dificultat per a
aquest col·lectiu. En els darrers anys, la situació de l’atur ha quedat agreujada per l’atur de
llarga durada i la precarietat de l’ocupació, que sobretot afecta les dones.
Nous filons d’ocupació
Són aquelles activitats econòmiques destinades a satisfer noves necessitats socials que es
configuren en mercats incomplets – l’oferta i la demanda estan insuficientment estructurades
o fragmentades - i que tenen un àmbit de prestació territorial definit, alhora que són
intensives en ocupació. L’ocupació que es crea ha de ser econòmicament i socialment
acceptable.
En els medis rurals, els nous filons aporten factors de desenvolupament territorial sobre la
base de l’atracció de factors externs. D’aquesta manera es poden consolidar processos de
manteniment i d’increment de la població local.
Què preocupa a la comarca
L’excessiva especialització industrial, que es vol evitar.
La pèrdua de població jove resident a determinades zones (Lluçanès, Vall del Ges).
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 109
Les mancances formatives d’empresaris i de part de la mà d’obra.
La manca de teixit associatiu entre les empreses.
La manca d’informació dirigida als nous emprenedors.
En algunes zones, com la Vall del Ges, Orís i Bisaura, es proposa fer un viratge al territori,
mentre que en d’altres, com el Lluçanès, es creu que s’ha tocat fons.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 110
SERVEIS D’OCI. TURISME
Turisme rural, d’aventura, cultural, especialitzat (rutes i circuits), turisme per a la tercera
edat. Hoteleria i restauració de qualitat (productes de la zona). Organització d’activitats i
esdeveniments relacionats amb el turisme. Manteniment (vigilants, control de fluxos de
persones).
1. Evolució en els últims anys. Oportunitats
Hi ha certa tendència a la difusió residencial o productiva de l’àrea de Barcelona a
Osona, que també es dóna dins de la comarca. És un destí atractiu per a moltes
persones procedents d’altres indrets. Hi ha turisme de segona residència i de caps de
setmana. Es percep que el sector hoteler tindrà una evolució positiva.
El turisme és un factor de desenvolupament local. El desenvolupament turístic a la
ciutat de Vic i rodalies presenta una bona marxa, però l’oferta a la perifèria ha quedat
enrere.
Cal potenciar les activitats eqüestres en l’àmbit del turisme a zones rurals.
2. Iniciatives que s’estan duent a terme
Propostes per crear una oficina i una guia informativa a Manlleu.
Projecte d’un museu tèxtil.
El Pla Director de Promoció Econòmica d’Osona Sud – Alt Congost preveu un programa
de suport al desenvolupament de noves activitats relacionades amb el turisme i
l’estructuració del sector hoteler.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 111
3. Presència del sector públic i de la iniciativa privada
Aquest sector requereix inversió privada i regulació de l’accés dels demandants. Hi ha
disposició a pagar. La Diputació està invertint molts diners i s’han creat empreses
noves.
4. Possibilitat de cooperació i actuació mancomunada entre els agentslocals
Fa falta coordinar esforços.
5. Necessitats no satisfetes a les quals es dóna resposta o se’ls en potdonar en un futur
Cal donar resposta a la necessitat d’informació d’acollida, consell i turisme. La població
expressa la seva necessitat de lleure i turisme.
Manquen allotjaments, sobretot a la Vall del Ges i al Lluçanès. Hi ha poca presència
d’equipaments culturals a les zones rurals.
Ha augmentat el nombre de persones d’entre 50 i 60 anys (prejubilats que demanden
activitats específiques d’oci).
6. Característiques de la demanda. Massa crítica. Quina pot ser lademanda potencial?
Existeix una demanda de caps de setmana i vacances. Però si es fan activitats
associades a la natura o la cultura es pot allargar el temps d’estada dels turistes, ja que
se’ls ofereix un producte.
Hi ha una demanda d’activitats específiques en el medi rural per part de la població de
Barcelona.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 112
Els turistes demanden qualitat i adaptació dels serveis als requeriments
mediambientals.
7. Existència d’oferta estructurada, integració de la proposta al’estructura d’oferta existent
L’oferta està poc estructurada, atomitzada, l’hi manca qualitat. No hi ha oferta distintiva
ni difusió.
8. Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys, nous llocs detreball que es poden crear, perfils necessaris
La inserció del col·lectiu d’aturats de 40 a 55 anys provinents del sector industrial en el
sector dels serveis presenta dificultats.
Es percep que els perfils professionals de futur a la comarca seran els animadors i guies
turístics. Es poden desenvolupar nous perfils professionals joves.
Es necessitaran guies, informadors i gestors. Les activitats eqüestres també són una
sortida per als professionals joves.
9. Dificultats o obstacles
Existeix una deficiència històrica de comunicacions tant al Lluçanès, com a la Vall del
Ges, Orís i Bisaura, a causa de l’orografia.
La restauració i l’hoteleria tenen una importància molt conjuntural, de caps de setmana i
festius, amb escassa generació de riquesa o de valor afegit.
Cal millorar la professionalització i la qualitat del servei.
El problema de contaminació ambiental que presenta Osona pot tenir molt d’impacte en
l’activitat turística.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 113
Es tracta d’un sector sense tradició. A més, el porcí s’està menjant el turisme.
10. Valor afegit cultural, tecnològic, humà, natural que té la comarca enrelació amb aquest àmbit
La situació geogràfica és bona: a una hora de Barcelona, de la Costa Brava i dels
Pirineus. Hi ha actiu turístic pel que fa al patrimoni natural i cultural, i s’observa el
potencial de l’agroturisme.
Hi ha productes artesans de qualitat. Per exemple, al Lluçanès hi ha aviram i conills, que
es podrien comercialitzar als restaurants i comerços. Els restaurants cerquen productes
locals.
A Osona Sud i l’Alt Congost hi ha grans superfícies de terreny forestal, on també
s’organitzen esdeveniments i que gaudeixen d’equipaments culturals i esportius.
Existència de capital intel·lectual.
11. Teixit associatiu relacionat amb aquest àmbit, canalització de lesdemandes de la població
Manca teixit associatiu, no hi ha estructura associativa. Existeixen 5 consorcis de
turisme, però els manca coordinació. La dispersió dels recursos humans i econòmics és
excessiva.
12. Utilitat social o beneficis generats
El sector de serveis està poc desenvolupat.
Es dinamitzaria el teixit associatiu.
Es podrien comercialitzar determinats productes.
Millorarien les rendes del sector del comerç i d’altres activitats com la restauració i
l’hostaleria.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 114
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI
Atenció a les persones d’edat o amb minusvalidesa. Serveis d’àpats i repartiment de
mercaderies a domicili, serveis de neteja.
1. Evolució en els últims anys. Oportunitats
En els darrers anys s’ha creat ocupació en aquest sector (serveis socials i comunitaris i
d’atenció a les persones), per sobre de la mitjana de Catalunya.
S’aprecia un creixement negatiu de la població, una tendència a l’envelliment. Per això,
cada cop hi ha més gent gran que viu a casa sola.
2. Iniciatives que s’estan duent a terme
Manlleu SAD.
3. Presència del sector públic i de la iniciativa privada
Aquests serveis requereixen poca inversió. Són àmbits molt locals, on ha de participar el
sector públic i el sector no lucratiu, i on la disposició a pagar és mitjana.
Es requereix presència del sector públic.
4. Possibilitat de cooperació i actuació mancomunada entre els agentslocals
Hi han d‘intervenir l’Administració, els serveis socials, les residències i els hospitals. Es
necessita suport públic.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 115
5. Necessitats no satisfetes a les quals es dóna resposta o se’ls en pot
donar en un futur
Osona és una comarca madura, amb uns índexs molt elevats de dependència, que
s’aguditzen a la Vall del Ges, Orís i Bisaura i al Lluçanès. S’ha assolit un sostre
poblacional relatiu i l’envelliment és un fenomen consolidat que va en augment. Cada
cop hi ha més gent que viu a casa sola.
La població expressa la necessitat de serveis a la llar. Els serveis d’atenció a domicili
per a la gent gran no estan desenvolupats.
6. Característiques de la demanda. Massa crítica. Quina pot ser lademanda potencial?
Es necessita una massa crítica que els doni suport i, en moltes parts del territori, això no
és així.
7. Existència d’oferta estructurada, integració de la proposta al’estructura d’oferta existent
Economia submergida.
8. Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys, nous llocs detreball que es poden crear, perfils necessaris
Es percep que els perfils professionals de futur a la comarca seran els auxiliars de
clínica i assimilats.
Les dones s’hi podrien incorporar com a auxiliars de cuina en cas que s’oferissin serveis
d’àpats a domicili, destinats a la gent gran.
Els joves treballarien, però les condicions laborals i la mobilitat són factors negatius.
Podrien incorporar-se dones formades com a treballadores familiars.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 116
9. Dificultats o obstacles
Existeix un desfasament entre la formació i capacitació del col·lectiu de 40 a 55 anys i
les demandes del mercat de treball.
Hi ha manca d’una demanda estructurada, que s’assumeix dins de l’àmbit familiar. La
inexistència d’una oferta estructurada empeny al treball informal. Hi ha dificultats per
assolir una massa crítica de demandants, sobretot a les zones poc poblades.
El cost del desplaçament és molt elevat a les zones poc poblades. La intervenció pública ha de
ser més important i ha d’impulsar sistemes de dependència, com el xec servei.
En el cas dels serveis d’àpats es necessita una estructura productiva i la intervenció de
la xarxa assistencial.
Es detecta certa desconfiança per part de la població.
A causa de la cultura industrial de la comarca, s’ha construït la casa per la teulada, amb
persones que no tenen formació ni estudis. Fa falta més professionalització.
S’ha de vigilar que el desenvolupament d’aquest nou filó no acabi amb problemes de
precarietat laboral.
10. Valor afegit cultural, tecnològic, humà, natural que té la comarca enrelació amb aquest àmbit
Els serveis de qualitat.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 117
11. Teixit associatiu relacionat amb aquest àmbit, canalització de lesdemandes de la població
No existeix. Hi ha desorganització entre les entitats que realitzen serveis a domicili.
S’està construint aquest sector sense planificació prèvia.
12. Utilitat social o beneficis generats
Milloraria les condicions de treball en el sector i la qualitat dels serveis.
Es prestaria un servei a la gent gran i es donaria resposta a la dependència en el
domicili.
Es desenvoluparia un model sociosanitari integrat, especialment en l’atenció a la gent
gran. S’establiria una xarxa d’atenció domiciliaria eficient.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 118
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. LES NOVES TECNOLOGIESDE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
Aplicacions multimèdia (oci, educació), teleservei, teletreball, informació empresarial
especialitzada, software especialitzat, serveis de gestió, teleserveis.
1. Evolució en els últims anys. Oportunitats
En aquest sector s’ha creat ocupació per sobre de la mitjana de Catalunya. Les TIC
tenen un escenari òptim.
És un sector que ha crescut en els darrers anys, sobretot pel que fa a la logística. Els
serveis de multimèdia, informàtica i telecomunicacions encara no estan saturats.
2. Iniciatives que s’estan duent a terme
Al Lluçanès hi ha dos telecentres i es volen impulsar dos centres integrats de
telecomunicacions. També es vol racionalitzar el servei mitjançant la itinerància dels
professionals i els recursos compartits en diferents territoris. Per últim, es pretén crear
un espai acollidor i confortable per a la formació i el teletreball.
3. Presència del sector públic i de la iniciativa privada
Aquest sector requereix inversió privada i regulació de l’accés dels demandants. Hi ha
disposició a pagar.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 119
4. Necessitats no satisfetes a les quals es dóna resposta o se’ls en potdonar en un futur
Manquen serveis a les empreses que ajudin a millorar el nivell tècnic i el valor afegit
dels productes industrials de les empreses d’Osona. La presència d’establiments de
serveis a Internet que es basin en noves tecnologies és escassa.
Falten infraestructures en xarxes de telecomunicacions.
Falta informació especialitzada en informàtica.
5. Característiques de la demanda. Massa crítica. Quina pot ser lademanda potencial?
Demanda de connexió a Internet per part de les persones procedents de l’àmbit
acadèmic.
6. Existència d’oferta estructurada, integració de la proposta al’estructura d’oferta existent
Falten empreses de serveis en el sector de la informàtica.
7. Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys, nous llocs detreball que es poden crear, perfils necessaris
Es percep que els perfils professionals de futur a la comarca seran els tècnics
informàtics i el personal de teleservei. S’hi podrien incorporar els joves i canviar la
tendència d’augment dels aturats més qualificats que s’observa a Osona.
8. Dificultats o obstacles
Manquen inversions significatives.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 120
9. Valor afegit cultural, tecnològic, humà, natural que té la comarca enrelació amb aquest àmbit
La Universitat de Vic
10. Utilitat social o beneficis generats
S’obre la possibilitat de generar ocupació a Vic i Manlleu.
Es cobriria el dèficit en la utilització dels serveis a les empreses relacionat amb les TIC.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 121
SERVEIS MEDIAMBIENTALS
Béns i serveis lligats a les tecnologies menys contaminants, exportació de processos, de
tecnologia. Gestió de residus: recollida selectiva, reciclatge, reutilització, recuperació i
valorització, i comercialització de materials selectius. Gestió de l’aigua: protecció de les
fonts, neteja i manteniment dels cursos fluvials, protecció contra les aigües contaminades,
educació ambiental. Protecció i manteniment d’espais naturals i control de la contaminació.
1. Evolució en els últims anys. Oportunitats
Les activitats relacionades amb el reciclatge i el sanejament han tingut una bona
dinàmica de creixement en els darrers anys. S’ha creat ocupació en aquest sector. Els
serveis mediambientals tenen un escenari òptim.
La vinculació de la protecció i manteniment dels espais naturals amb el turisme rural,
d’aventura i les ecorrutes és clara.
Es poden crear consultores mediambientals que subministrin serveis de manteniment i
protecció d’aquests espais naturals, i empreses no lucratives que prestin serveis de
guia, formació i sensibilització.
És una bona oportunitat per a la indústria mediambiental: filtres, depuradores, aparells
de mesura i control; i per als serveis mediambientals: control i anàlisi, auditories,
formació. És un sector dels serveis químics i bioquímics que no està saturat a la
comarca.
Poden créixer els serveis relacionats amb l’assessorament en temes de residus
ramaders, adobs i sòls, el control d’aigües residuals o les analítiques de laboratori.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 122
2. Iniciatives que s’estan duent a terme
Ja s’han endegat programes de sanejament d’aigües residuals industrials, d’origen
ramader i agrícola.
En el Pla d’acció local Manlleu sostenible (PT Osona) es preveu endegar una oferta educativa
innovadora, per a adolescents de 14 a 16 anys, relacionada amb el reciclatge i les reparacions.
El Pla de futur de Manlleu 2000-2020 preveu promoure i millorar el passeig del Ter, recuperar la
seva façana fluvial i potenciar-ne l’aspecte lúdic, els equipaments i els serveis de lleure.
El Pla Estratègic de la Vall del Ges destaca la necessitat de promoure un estudi hidrogeològic,
així com mesures d’estalvi d’aigua. També proposa invertir en energies renovables.
Iniciativa del GDT de promoure l’embarcador de Sau.
Campanya “Cuidant la Plana”, dirigida a la gestió de residus urbans. Es tracta d’un projecte de
recollida selectiva porta per porta de la matèria orgànica.
Creació d’un Ecoparc.
3. Presència del sector públic i de la iniciativa privada
La demanda privada és petita, per tant, es necessita una inversió pública elevada. Les
persones, en principi, no estan disposades a pagar, però demanen actuacions a
l’Administració. Es necessiten inversions en infraestructures.
4. Possibilitat de cooperació i actuació mancomunada entre els agentslocals
Participació de l’Administració, la Universitat de Vic (SART), les ONG (GDT) i les consultores
privades (La Vola).
Es necessiten subvencions públiques per iniciar i mantenir determinats llocs de treball que
després es poden crear. Cal que se signin convenis per a la prestació de serveis.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 123
5. Necessitats no satisfetes a les quals es dóna resposta o se’ls en potdonar en un futur
Cal més sensibilització de la població, que ja expressa la necessitat de millorar la
situació ambiental de l’entorn proper. Cal que es millori l’accés als punts de recollida
selectiva.
La transposició de la normativa europea, la sensibilització de la població i les ajudes al
finançament d’infraestructures, ajudaran a crear empreses del sector.
Cal tenir en compte l’impacte en el medi natural dels purins. També cal considerar la
contaminació dels rius i de les aigües subterrànies, que afecta els al·luvials del Ter i que
pot generar a la llarga problemes de disponibilitat.
El medi ambient es percep com a malmès.
6. Característiques de la demanda. Massa crítica. Quina pot ser lademanda potencial?
És una demanda pública. Hi ha un mercat, com el de les fraccions valoritzables, però és
feble i incipient. El creixement de la demanda és lent.
7. Existència d’oferta estructurada, integració de la proposta al’estructura d’oferta existent
Pel que fa a la gestió de residus, hi ha recuperadors, recicladors i gestors de petites
instal·lacions. També hi ha empreses d’inserció no lucratives en la recuperació de
productes. Tanmateix, hi ha poca especialització i és un sector amb una qualificació
limitada.
Hi ha zones, com la Vall del Ges, on falten serveis de reciclatge i reutilització.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 124
8. Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys, nous llocs detreball que es poden crear, perfils necessaris
Es percep que els perfils professionals de futur a la comarca seran els tècnics de control
de qualitat, seguretat i de medi ambient. Existeixen professionals qualificats i joves
qualificats a la comarca. També s’hi poden incorporar persones majors de 40 anys i
joves sense qualificar.
En la gestió de residus es poden incorporar col·lectius amb especials dificultat
d’inserció, ja que són llocs de treball intensius en mà d’obra.
Els perfils necessaris són: educadors ambientals, monitors de temps lliure,
documentalistes, tècnics en informàtica, personal de gestió, jardiners i paisatgistes,
personal de neteja, i tècnics forestals.
El control de la contaminació ha originat l’aparició de laborants bioquímics, tècnics
instal·ladors, transportistes de residus, professionals del medi ambient i de manteniment
i inspecció. També es pot crear la figura de l’informador de recollida selectiva.
9. Dificultats o obstacles
Manquen criteris de qualitat.
10. Valor afegit cultural, tecnològic, humà, natural que té la comarca enrelació amb aquest àmbit
La Vall del Ges és una zona ideal per a l’energia solar i l’energia minihidràulica.
Existeixen dues entitats representatives, des de l’àmbit privat:: La Vola, i des de les
ONG: El Grup de Defensa del Ter.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 125
11. Teixit associatiu relacionat amb aquest àmbit, canalització de lesdemandes de la població
Hi ha participació ciutadana generadora d’iniciatives en el sector privat mercantil i no
lucratiu. Existeix un teixit associatiu d’empreses que ja es dediquen a serveis
mediambientals.
12. Utilitat social o beneficis generats
Recuperar, senyalitzar i mantenir itineraris a la vora del riu, crear rutes, promocionar els
itineraris i oferir monitors.
Creació d’empreses noves relacionades amb l’educació ambiental, la gestió i la
valorització de residus.
També cal tenir en compte els efectes transversals sobre altres sectors, com la cultura i
el turisme.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 126
SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. GESTIÓ DE L’ENERGIA
Tecnologia d’estalvi energètic per a les llars i les empreses. Estalvi energètic en els edificis i
els habitatges. Utilització de fonts d’energia renovables, cogeneració. Assessorament en
l’estalvi energètic a les famílies.
1. Evolució en els últims anys. Oportunitats
Potenciar l’ús de la bicicleta.
Normativa sobre certificacions energètiques.
2. Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys, nous llocs detreball que es poden crear, perfils necessaris
Les energies renovables poden crear ocupació. Es necessiten instal·ladors i
especialistes en energia fotovoltaica, tèrmica, eòlica i en el consum i estalvi d’aigua,
tant en els habitatges de nova construcció com en zones rurals o explotacions
agrícoles.
3. Dificultats o obstacles
Hi ha manca de cultura d’ús de transport sostenible, com la bicicleta, el bus, el tren o el
compartir cotxe.
Cal més treball en conjunt dels tècnics mediambientals, els arquitectes i els constructors
pel que fa a les instal·lacions renovables i la reducció del consum energètic. Fa falta
més coneixement i comunicació ambiental.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 127
4. Utilitat social o beneficis generats
Es crearien empreses especialitzades en els sectors d’activitat relacionats amb
l’aïllament i la reducció del consum energètic.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 128
SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. MILLORAD’ALLOTJAMENTS
Rehabilitació d’habitatges amb finalitat social, restauració d’edificis petis a municipis rurals,
assessorament en construcció o rehabilitació d’habitatges de qualitat.
1. Evolució en els últims anys. Oportunitats
La comarca presenta un bon nivell de formació gràcies a iniciatives sectorials com ara
l’Institut Gaudí de la Construcció i les escoles taller de Vic i Manlleu. La rehabilitació
d’habitatges i la construcció de nous edificis de bona qualitat poden ser una oportunitat.
Les oportunitats també poden sorgir a partir de les infraestructures i la connexió amb el
lloc de treball.
2. Necessitats no satisfetes a les quals es dóna resposta o se’ls en potdonar en un futur
La població expressa la necessitat de reformar el seu habitatge.
3. Característiques de la demanda. Massa crítica. Quina pot ser lademanda potencial?
La demanda busca productes rendibles econòmicament. Tanmateix, si s’ofereix alguna
cosa a una zona (els carrers, el casc antic, un monument, productes) la gent s’hi acosta
i s’activen el comerç i les activitats relacionades.
4. Existència d’oferta estructurada, integració de la proposta al’estructura d’oferta existent
La comarca ofereix habitatges de qualitat, ben fets.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 129
5. Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys, nous llocs detreball que es poden crear, perfils necessaris
Es podrien incorporar joves enginyers, arquitectes, aparelladors i tècnics
mediambientals. També s’hi podrien inserir, entre el col·lectiu de 40 a 55 anys, paletes,
peons de la construcció i altres persones amb baixa qualificació.
6. Utilitat social o beneficis generats
Recuperació i rehabilitació d’edificis amb valor històric i cultural. Manteniment d’oficis
que s’estan perdent. Possibilitat d’incorporar joves a tallers relacionats amb la
construcció amb criteris artesanals i ambientals.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 130
PROPOSTES
Aquestes propostes per al territori sorgeixen un cop s’ha valorat el contingut dels quatre
grups de discussió i dels estudis previs fets a cada Pacte Territorial de la comarca.
Així doncs, les propostes són les següents:
Pacte Territorial d’Osona (La Plana)
En el Pacte Territorial d’Osona es proposa apostar pels serveis de proximitat. A continuació
es detalla la justificació d’aquesta elecció.
Apostar per un centre de serveis a domicili al Pacte Territorial
Necessitats satisfetes i beneficis generats pel centre de serveis a domicili
Les taxes de dependència de la gent gran són elevades, o en són més a les zones més
rurals. Però en aquestes zones no hi ha prou massa crítica de demandants per oferir aquest
tipus de servei. Es preveu un potencial desenvolupament dels serveis d’atenció domiciliària.
Existeixen noves necessitats relacionades amb l’assistència a les persones que es podrien
satisfer, especialment pel que fa als serveis destinats a la gent gran, als discapacitats i als
col·lectius amb problemes socials.
Cada vegada hi ha més gent gran, sobretot al Voltreganès, que viu sola i necessita serveis
diaris. Hi ha una demanda explícita a l’Ajuntament i no hi ha personal suficient per satisfer-
la. A més, els hospitals escurcen l’estada dels malalts i els envien abans a casa.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 131
Iniciatives que s’estan duent a terme en el territori. Participació del sectorpúblic i privat
El SAD Manlleu és una iniciativa endegada l’any 2002 relacionada amb l’atenció a les
persones, l'atenció a la llar i la companyia, i compta amb un punt d’informació a les
instal·lacions de l'Hospital de Manlleu.
Aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Manlleu és molt encoratjadora. Al Voltreganès també
s’intenta endegar un programa de formació de serveis a domicili.
Teixit associatiu, canalització de les demandes de la població ipossibilitats de cooperació entre els agents socials
L’experiència de Manlleu s’ha organitzat des de Sanitat, Benestar Social i Promoció
Econòmica. Per tant, existeix una presa de decisions conjunta.
Pel que fa a Vic, es canalitzen les demandes des del Departament de Benestar Social de
l'Ajuntament de Vic, des d'OPS Factoria de Serveis i des d’altres institucions.
Demanda i oferta en l’àmbit dels serveis domiciliaris
Existeix una estructura productiva al voltant dels serveis i, més concretament, dels serveis
personals al Pacte Territorial. Tanmateix, l’oferta en el cas dels serveis a domicili es podria
estructurar, per exemple, en forma de cooperativa.
S’aposta per la política social d’atendre la persona gran en el seu domicili. Els hospitals
envien les persones grans a casa amb molta celeritat i això representa una oportunitat per
satisfer la demanda de serveis a domicili.
Aquesta política social té suport públic des de la Diputació i la Generalitat de Catalunya.
Benestar Social, Promoció Econòmica i Sanitat volen impulsar els serveis a domicili.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 132
Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys
Es podrien incorporar dones més grans de 40 anys amb escassa qualificació, un cop
haguessin rebut la formació adequada. Per exemple, s’hi podrien inserir les dones del
Voltreganès que tenen entre 40 i 55 anys, que estan essent expulsades del mercat laboral.
Si s’oferís un servei d’àpats a domicili per a les persones grans o discapacitades, com que
es necessitaria una estructura productiva en la que intervingués la xarxa assistencial,
podrien també incorporar-se els joves.
Representaria una oportunitat per incorporar al mercat de treball joves emprenedors que
han estudiat carreres relacionades amb les ciències socials i de la salut, que fins i tot
podrien treballar com a autònoms o crear petites empreses de serveis a domicili.
Dificultats i obstacles
Dificultats de finançament: no hi ha una demanda estructurada, les famílies no creuen que
aquesta demanda pugui ser satisfeta dins de l’economia de mercat i s’assumeix dins de
l’àmbit familiar. Un altre entrebanc és l’economia submergida.
Pel fet de competir amb l’àmbit informal hi ha d’haver una garantia institucional i una
estratègia de marketing i de comunicació per trencar amb la desconfiança de la població i
cal que el cost més alt del servei si es realitza dins de l’economia formal no sigui un
entrebanc. És necessari que l’oferta estigui estructurada.
Cal un canvi de mentalitat, s’ha de persuadir els ciutadans perquè apostin per la qualitat.
S’ha de professionalitzar el sector, incorporant-hi els professionals de la infermeria i de
l’assistència social.
També s’han d’acotar els perfils professionals, les capacitacions i les aptituds. I s’ha de
vigilar que el desenvolupament dels nous filons no acabi en precarietat laboral. Cal fomentar
l’estabilitat en l’ocupació.
La capacitat de mobilitat de les dones condiciona la seva inserció, així com les condicions
laborals que s’ofereixen. Els joves, en aquest àmbit dels serveis a domicili, adquireixen
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 133
compromisos i treballen motivats si se’ls ofereix estabilitat, ja que són conscients de la
mobilitat que requereix aquest tipus de feina.
S’ha d’acabar amb la desorganització entre les entitats que realitzen serveis a domicili. Cal
planificar i discernir les necessitats reals de les que no ho són i que poden ser satisfetes per
la iniciativa privada.
La cultura industrial de la comarca i la manca de formació i professionalització dels recursos
humans representen una dificultat. S’ha de crear un teixit empresarial i fomentar
l’autoocupació dins del SAD.
Valor afegit que té el Pacte Territorial en relació amb aquest àmbit
La densitat de població és la més alta de tots els Pactes Territorials: 183 hab./km2. A més,
aquest sector encara no està saturat i pot generar ocupació a municipis grans, com Vic i
Manlleu.
A més, ja s’ha endegat una experiència pilot, el SAD Manlleu. Aquesta iniciativa ha
coordinat diferents entitats al voltant de l’atenció domiciliària. Hi estan implicats l’Hospital de
Sant Jaume, el CAP de Manlleu i Promoció Econòmica, i es prenen decisions conjuntes.
Aquest servei cofinancia les necessitats reals dels usuaris i deriva cap a empreses privades
la resta de necessitats.
Hi ha la Universitat de Vic i l’Escola d’Infermeria. Per tant, hi ha professionals del sector.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 134
Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost
En el Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost es proposa apostar també pels serveis de
la vida quotidiana i, en concret, pels serveis a domicili. A continuació es detalla la justificació
d’aquesta elecció.
Apostar per un centre integral d’atenció domiciliària per a la gent gran
Necessitats satisfetes i beneficis generats pel centre
Al Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost la població ha assolit el sostre poblacional. El
creixement negatiu de la població i la tendència a l’envelliment són els trets demogràfics
característics.
D’altra banda, hi ha demanda per part de la població d’aquest tipus de serveis a domicili.
Tenint en compte que el territori assoleix la massa crítica necessària per oferir aquest tipus
de serveis, l’atenció domiciliària és una aposta de futur per al Pacte Territorial.
Aquesta demanda significativa dels recursos i serveis professionals dirigits a la gent gran i al
seu entorn familiar és una necessitat que ha de ser satisfeta. Tenint en compte que hi ha
una manca de desenvolupament dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran i de
l’oferta formativa pel que fa als serveis domiciliaris, el desenvolupament d’aquest filó
representa una oportunitat per a aquest territori.
Iniciatives que s’estan duent a terme. Participació del sector públic iprivat
Es detecta la voluntat de desenvolupar un programa de serveis domiciliaris en aquest
territori. De fet, les residències i els pisos tutelats ja funcionen. No obstant això, s’ha
d’apostar per l’atenció a domicili, àmbit en el qual queden moltes coses per fer.
Teixit associatiu, canalització de les demandes de la població i possibilitats de cooperació
entre els agents socials
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 135
Ja existeix una actuació mancomunada per part de l’Administració, els servies socials, les
residències i els hospitals. Tot i això, aquest àmbit s’hauria de potenciar encara més per
planificar l’atenció a domicili.
A més, la fundació privada Osona Formació i Desenvolupament podria potenciar la formació
de persones i professionals de l’atenció domiciliària. Es tracta d’un centre de formació
permanent a Osona Sud promogut pels ajuntaments de Centelles, Tona i Balenyà i que avui
dia realitza activitats formatives per a persones adultes.
D’altra banda, al territori hi ha una borsa de treball que canalitza l’oferta i la demanda des de
Promoció Econòmica.
Demanda i oferta en l’àmbit dels serveis domiciliaris
Hi ha demanda, fins i tot per part de les residències, de persones qualificades per cobrir
aquests llocs de treball relacionats amb l’atenció a la gent gran. A més, el territori gestiona
de manera integrada l’oferta i la demanda d’ocupació i de formació en aquest àmbit.
Altres estudis realitzats al territori han calculat la demanda potencial inicial d’aquests serveis
en aproximadament 400 persones. Tenint en compte que cada cop hi ha més persones de
més de 45 anys, aturades de llarga durada i amb situacions econòmiques difícils i, per tant,
amb urgència per treballar, caldria adequar els perfils perquè poguessin desenvolupar
aquestes tasques en un futur proper.
Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys
Ja hi ha un estudi que calcula l’ocupació en aquest nou filó en 90 persones treballant mitja
jornada.
Les dones joves amb una formació específica sanitària o bé les dones més grans de 45
anys sense formació especialitzada podrien ser els col·lectius a inserir en aquesta nova
activitat. De fet, constituiria una excel·lent oportunitat per fer front a una part rellevant de
l’atur registrat al territori. També seria un instrument per facilitar la inserció del col·lectiu de
dones aturades més grans de 45 anys.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 136
El desenvolupament d’aquest filó faria realitat la incorporació de joves titulats en
llicenciatures relacionades amb la salut i les ciències socials.
Dificultats i obstacles
Les exigències de jornada i horaris de treball i les condicions econòmiques, considerades
precàries, han estat des de sempre una dificultat per desenvolupar aquest tipus de tasques.
La manca de conscienciació del fet que les persones s’han de formar per poder treballar en
aquest àmbit representa també una dificultat.
En tercer lloc, hi ha l’economia submergida. No es pot negar l’elevada concentració de
persones llatinoamericanes que fan aquesta feina de manera informal.
A més, en aquest àmbit dels nous filons d’ocupació es requereix la presència del sector
públic.
Valor afegit que té el Pacte Territorial en relació amb aquest àmbit
No hi ha problemes en el Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost per assolir la massa
crítica demandant d’aquest tipus de serveis.
En els darrers anys s’ha creat ocupació en aquest sector, la qual cosa fa reflexionar sobre la
necessitat de desenvolupar-lo en un futur.
Alguns sectors confirmen la demanda per part dels serveis socials, de les empreses i de les
residències de professionals de la geriatria.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 137
Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura
En el Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura es proposa apostar per la millora
d’allotjaments. A continuació es detalla la justificació d’aquesta elecció.
Centre per al foment de l’habitatge de qualitat i de millora de l’allotjament
Necessitats satisfetes i beneficis generats pel centre
Al Pacte Territorial hi ha centres urbans degradats i zones verdes amb deficiències de
manteniment que s’haurien de rehabilitar. També hi ha la necessitat de conservar el
patrimoni arquitectònic i de rehabilitar habitatges i façanes al territori. Un cop s’ha rehabilitat
un espai, les persones s’hi apropen i l’activitat econòmica es revifa.
A més, l’activitat artesana relacionada amb el sector de la construcció pot esdevenir una
activitat de diferenciació del territori i pot ajudar a recuperar determinats oficis i part del seu
patrimoni.
La formació de joves artesans que es dediquessin a aquestes activitats de conservació i
rehabilitació evitaria la pèrdua de població jove resident.
Per últim, la incorporació de l’estalvi energètic i de les energies renovables en determinats
habitatges satisfaria la demanda d’empreses especialitzades en el sector de l’aïllament i
l’estalvi de consum energètic.
Iniciatives que s’estan duent a terme. Participació del sector públic iprivat
En un futur es pot donar suport a la creació d’empreses destinades a la construcció i la
rehabilitació d’edificis amb qualitat ambiental. Es pot recuperar el patrimoni arquitectònic i
rehabilitar nous espais relacionats amb el turisme i el lleure.
Teixit associatiu, canalització de les demandes de la població i possibilitats de cooperació
entre els agents socials
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 138
Existeixen nombroses iniciatives des dels ajuntaments per millorar l’entorn urbà i recuperar
el patrimoni i els espais per als ciutadans.
Demanda i oferta
Existeix una demanda per part dels habitants de recuperar i rehabilitar edificis amb valor
històric i cultural. A més, les energies renovables comencen a suposar un percentatge
apreciable del consum energètic.
La recuperació dels carrers, del casc antic, del patrimoni i de determinats espais activa el
comerç i les activitats de turisme i lleure.
Caldria dinamitzar la creació de tallers de construcció que tinguessin en compte criteris
artesans i ambientals i que, a la llarg termini, actuessin com a empreses de rehabilitació i
millora d’habitatges.
Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys
És una oportunitat per a joves enginyers, arquitectes, aparelladors i també per a joves que
vulguin aprendre un ofici (paletes, guixaires, enrajoladors, etc.).
A més, la instal·lació d’energies renovables pot crear ocupació. Es poden incorporar joves
formats com a instal·ladors en energia fotovoltaica i tèrmica, i en l’estalvi energètic
(làmpades de baix consum, reducció del consum d’aigua).
Les persones més grans de 45 anys podrien exercir de formadors en determinats oficis i, si
més no, formar-se i treballar com a enrajoladors, paletes, en obres de millora i rehabilitació
d’edificis i de patrimoni (esglésies, castells, etc.).
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 139
Dificultats i obstacles
S’ha deixat perdre part del patrimoni paisatgístic del territori (el bosc de ribera, les vores del
riu). Les persones no poden gaudir de les zones verdes que hi ha. No hi ha il·luminació, ni
bancs, ni serveis per poder-s’hi estar.
S’aprecia una certa manca de treball conjunt entre tècnics mediambientals, arquitectes i
constructors pel que fa a les instal·lacions d’energia renovables i a la reducció del consum
energètic.
Valor afegit que té el Pacte Territorial en relació amb aquest àmbit
Existeixen persones formades gràcies a les iniciatives sectorials, com la de l’Institut Gaudí
de la Construcció.
El territori té tradició en construir amb qualitat, es fan habitatges ben fets.
Hi ha castells, colònies tèxtils, esglésies i molins que es poden rehabilitar.
L’energia solar és perfecta per donar electricitat a llocs no electrificats i per oferir aigua
calenta a tots els habitatges. És especialment adequada per a l’hostaleria, sector que pot
amortitzar molt de pressa la inversió.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 140
Pacte Territorial del Lluçanès
En el Pacte Territorial del Lluçanès es proposa apostar per les noves tecnologies de la
informació i la comunicació. A continuació es detalla la justificació d’aquesta elecció.
Telecentre integrat de serveis del Lluçanès
Necessitats satisfetes i beneficis generats pel telecentre
El Lluçanès necessita cohesió territorial i és per aquest motiu que s’han de potenciar els
serveis d’informàtica i de telemàtica. La finalitat ha de ser optimitzar la prestació de
determinats serveis al territori, activar iniciatives empresarials i obrir l’Administració als
ciutadans.
A més, fomentaria la formació i l’aprenentatge de les TIC. Potenciaria el teletreball i
facilitaria la comunicació en l’àmbit rural.
D’altra banda, aquest telecentre integrat seria útil per gestionar bases de dades i relacionar
la demanda i l’oferta de determinats serveis al territori. Des del telecentre es podrien
coordinar les activitats de lleure, oferir teleassistència i posar en contacte persones.
Mitjançant aquest instrument es podrien coordinar els serveis d’atenció domiciliària, els
tallers i les activitats culturals destinats a la gent gran i als infants. També permetria
coordinar els serveis socials i de proximitat (compres, àpats, serveis sanitaris, etc.), així com
la difusió de l’oferta d’ocupació del territori.
El territori no té teixit associatiu. Des del telecentre es podria fomentar la interacció entre
entitats, convertint-se així en un instrument de participació ciutadana.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 141
Iniciatives que s’estan duent a terme. Participació del sector públic iprivat
Existeix una proposta d’ampliació dels dos centres de telecomunicacions, amb professionals
itinerants i recursos compartits.
Teixit associatiu, canalització de les demandes de la població i possibilitats de cooperació
entre els agents socials
Tot i que no hi ha teixit associatiu, existeixen dos telecentres al Lluçanès. El telecentre de
Sant Bartomeu del Grau (SBG), que va guanyar el premi SI-Local al 2002, i el telecentre de
Lluçà, que va guanyar el del 2001, tenen el vist-i-plau dels ajuntaments corresponents.
Demanda i oferta
Falten empreses de serveis en el sector de la informàtica. Existeix una demanda d’aquests
serveis per part de les empreses i dels particulars.
Hi ha demanda de connexió a Internet per part d’algunes persones de l’àmbit acadèmic i de
serveis informàtics concrets.
Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys
Aquesta iniciativa milloraria el nivell formatiu dels habitants del Lluçanès i, a més, podria
servir per inserir determinats col·lectius en el mercat de treball, en especial els joves i les
persones de 40 a 55 anys amb formació en aquest àmbit.
D’altra banda, aquest sector representa una oportunitat per als titulats joves i adults, per als
tècnics informàtics i per a les persones que vulguin desenvolupar l’activitat laboral en l’àmbit
dels teleserveis.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 142
Dificultats i obstacles
Històricament, la manca de serveis relacionats amb les telecomunicacions ha dificultat el
desenvolupament del Lluçanès. A moltes cases de pagès no hi ha telefonia fixa.
Existeix un dèficit important d’infraestructures. N’és un exemple l’impossibilitat d’instal·lar
línia ADSL a Sant Boi del Lluçanès, entre d’altres.
Moltes persones qualificades en aquest camp se’n van a treballar fora.
Valor afegit que té el Pacte Territorial en relació amb aquest àmbit
El territori presenta un escenari òptim per al desenvolupament de les tecnologies de la
informació i la comunicació. A més, ja s’han dut a terme iniciatives al Lluçanès que han estat
premiades. Els telecentres de Sant Bartomeu del Grau i Lluçà són una bona mostra
d’aquest fet.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 143
Dos filons d’ocupació transversals per desenvolupar a tota la comarca
El turisme és un sector important en tots els Pactes Territorials. És per això que es proposa
integrar totes les iniciatives en una de sola i compartir així recursos econòmics i humans. A
continuació es justifica la seva elecció.
Centre de Promoció Turística d’Osona
Necessitats satisfetes i beneficis generats pel centre
En tots els pactes territorials hi ha un interès explícit en promoure les activitats turístiques i,
de retruc, activar el comerç i promocionar els productes locals.
Existeix un potencial turístic per desenvolupar a la comarca diferent del destí tradicional de
sol i platja. Per exemple: al Lluçanès es podria desenvolupar un centre de promoció hípica
per potenciar les activitats eqüestres en l’àmbit de l’oci i del turisme i coordinar aquestes
activitats amb d’altres ja existents, com les del Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost.
A més, els serveis turístics són un factor de desenvolupament local per a les regions rurals i
les zones desindustrialitzades i, especialment, per al Lluçanès i per a la Vall del Ges, Orís i
Bisaura.
El turisme permetria recuperar l’activitat econòmica de zones que s’han anat despoblant.
Iniciatives que s’estan duent a terme. Sector públic i privat
A La Plana existeix la proposta de creació d’una guia informativa i d’una oficina d’informació,
concretament a Manlleu.
A més, iniciatives com la fira del llibre de muntanya a La Plana han despertat moltes
expectatives.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 144
El projecte “Portes del Montseny” al Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost i el projecte
d’un museu tèxtil a La Plana són una bona prova de les iniciatives en aquest àmbit.
Teixit associatiu, canalització de les demandes de la població i possibilitats de cooperació
entre els agents socials
Gràcies als ajuts de la Diputació i a la participació de l’Administració, s’han creat empreses
noves. A més, existeixen cinc consorcis de turisme. No obstant això, s’ha de destacar un
punt feble: la manca de coordinació i la dispersió de recursos econòmics, materials i
humans.
Demanda i oferta
En general, es detecta una demanda creixent de turisme de caps de setmana i rural. També
és creixent la demanda d’esports d’aventura. Tanmateix, l’oferta està poc estructurada,
atomitzada i és poc distintiva.
A la Vall del Ges, Orís i Bisaura es detecta un augment de les necessitats d’oci entre les
persones de 50 a 60 anys. Es necessiten nous allotjaments, legalitzar més cases rurals i
una oferta adient. Això requereix rehabilitar determinats espais i monuments, com per
exemple, el castell de Sant Vicenç de Torelló, la ribera del riu Ter, etc.
A Osona Sud i l’Alt Congost es detecta una demanda d’estades de curta durada procedent
de la població metropolitana de Barcelona.
Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys
El turisme d’aventura, cultural i especialitzat pot impulsar el desenvolupament de nous
perfils professionals joves. Al Lluçanès es podrien incorporar joves en activitats relacionades
amb la hípica, igual que a Osona Sud i l’Alt Congost.
Alguns treballadors i treballadores agrícoles poden reconvertir-se al sector del turisme rural.
Els joves es poden incorporar com a monitors de turisme. Les persones de 40 a 55 anys es
poden incorporar en la restauració.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 145
Dificultats i obstacles
Manca qualitat en els serveis que s’ofereixen i també professionalització. S’han d’introduir
elements de qualitat en els serveis i, indiscutiblement, elements de respecte al medi
ambient.
Hi ha poca estructura associativa. No és un àmbit amb tradició a la comarca. A més, falta
una difusió no fragmentada de les activitats.
Hi ha zones que estan contaminades i d’altres que no tenen equipaments culturals o
suficients places en allotjament de natura. Aquest és el cas de la Vall del Ges, Orís i
Bisaura.
També falten allotjaments al Lluçanès i iniciatives per senyalitzar els llocs de visita, així com
una bona oferta d’activitats d’entreteniment.
D’altra banda, les condicions laborals són precàries i hi manca implicació del sector privat.
Valor afegit que té la comarca en relació amb aquest àmbit
La comarca té una ubicació perfecta: està a una hora de Barcelona, de la Costa Brava i dels
Pirineus. Disposa de patrimoni natural, arquitectònic i industrial, i també pot oferir la seva
gastronomia.
Al pacte territorial de la Vall del Ges, les fàbriques de torneria, els itineraris al voltant del riu
Ter i els castells són un actiu important.
El Lluçanès podria oferir els seus productes de qualitat als restaurants i crear una fira de
productes d’agricultura ecològica.
La diplomatura de turisme que ofereixen la Universitat de Vic i l’escola de turisme ESERP,
així com els cursos de postgrau, serveixen per preparar nous professionals del sector.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 146
Una altra proposta que també es relaciona amb el turisme i que representa una aposta de
futur per la comarca és la següent:
Centre de serveis mediambientals a la comarca
Necessitats satisfetes i beneficis generats pel centre de serveismediambientals
La comarca té un problema de contaminació ambiental que pot afectar l’activitat turística. Un
percentatge molt elevat de les aigües subterrànies estan contaminades i la gestió dels
residus ramaders (purins) i agrícoles és deficitària, i es podria ampliar a la indústria. Aquesta
aposta potenciaria la implantació en el territori d’empreses amb tecnologies destinades al
reciclatge i a la valorització de residus.
A més, cada cop hi ha més necessitat d’assessorament en aquest àmbit, paper que poden
assumir perfectament les consultores mediambientals. El centre podria satisfer la necessitat
que tenen les empreses d’adaptar-se a la normativa europea i de millorar els seus
processos productius, establint criteris de gestió de qualitat ambiental i obtenint
certificacions (ISO, EMAS).
Els focus de contaminació ambiental poden tenir molt d’impacte per a l’activitat turística de
la comarca. N’és un exemple la concentració d’indústries del metall i del transport a la Vall
del Ges, per tant, moltes recomanacions giren al voltant de protegir determinats espais.
També cal promoure un canvi de mentalitat entre els ciutadans. L’educació ambiental és un
instrument important de conscienciació ciutadana que, a més, té els seus efectes sobre les
activitats de reciclatge, formació, lleure i turisme.
Iniciatives que s’estan duent a terme en el territori. Participació del sectorpúblic i privat
El Grup de Defensa del Ter i la consultora privada La Vola, ja estan duent a terme moltes
iniciatives en aquest àmbit. Cal ampliar, potenciar i recolzar aquestes iniciatives. A més,
l’Administració i el SART de la Universitat de Vic ja hi han participat. D’altra banda, s’han
endegat iniciatives com la campanya “Cuidem la Plana”, que són un bon inici per potenciar
la recollida selectiva de residus urbans i industrials.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 147
En aquest àmbit ja existeix presència del sector públic, si més no en les seves línies
estratègiques i de futur.
Teixit associatiu, canalització de les demandes de la població i possibilitats de cooperació
entre els agents socials
Al Pacte Territorial existeix un teixit associatiu ben arrelat. Aquest és el cas del grup
ecologista GDT, amb una àmplia base social. D’altra banda, també hi ha empreses que es
dediquen als serveis mediambientals.
Demanda i oferta en l’àmbit dels serveis mediambientals
El creixement de la demanda és lent, però sostingut. Tanmateix, el compliment de la
normativa europea i, per tant, de la legislació estatal, autonòmica i municipal per part de les
empreses farà que la gestió dels residus industrials i el medi ambient siguin una aposta de
futur.
Existeix una oferta de petites empreses d’inserció, no lucratives, destinades a la recuperació
de productes. També hi ha petites instal·lacions destinades a la gestió de residus.
Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys
Un dels objectius de l’estudi és incorporar aquest dos col·lectius. En aquest àmbit, es podria
formar en tasques de reciclatge els joves que es trobin en situació de risc i d’atur. De fet, ja
s’ha endegat la iniciativa “Cuidem la Plana” de joves informadors de recollida selectiva i es
necessiten informadors motivats que participin en la campanya.
A més, en determinades tasques de reciclatge de baixa qualificació, es podrien incorporar
les persones de 40 a 55 anys en situació de risc, com a peons. Aquest col·lectiu també es
podria inserir en activitats de manteniment de camins o marges, entre d’altres.
D’altra banda, els professionals qualificats podrien realitzar tasques d’assessorament, de
tramitació, gestió i informació en aquest àmbit.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 148
Dificultats i obstacles
Es necessiten inversions públiques inicials, però a la llarga es poden formalitzar convenis
per a la prestació de determinats serveis. Així es promouria la dinamització de la iniciativa
privada pel que fa a la gestió dels residus agrícoles, ramaders i industrials.
Hi ha poca especialització en aquest àmbit i s’ha de promoure.
Valor afegit que té la comarca en relació amb aquest àmbit
La comarca té la Universitat de Vic, i forma especialistes en gestió i tecnologia del medi
ambient. A més, hi ha professionals del sector a La Plana.
La comarca ha estat un dels motors de Catalunya durant molt de temps. Destaca el caràcter
emprenedor dels seus habitants, i aquest és el valor afegit que té el Pacte Territorial en
aquest àmbit.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 149
BIBLIOGRAFIA
- “Augment d’aturats de més de 50 anys” dins Món Empresarial (núm.15; 2000). P.5
- “Bruselas exige a que Puigneró devuelva ayudas por 104 millones” [en línia] dins La
Vanguardia (20/02/2003). [Consulta: febrer 2003] Disponible a:
< www.lavanguardia.es >
- “Bruselas ordena a España que recupere las ayudas otorgadas a Hilados Puigneró”
[en línia] dins La Vanguardia (19/02/2003). [Consulta: febrer 2003] Disponible a:
< www.lavanguardia.es >
- “Constituïda la taula per fomentar la reindustrialització del Lluçanès” dins El 9 nou
(31/01/2003) Pp.19
- “El teletreball permet integrar laboralment els discapacitats i els majors de 45 anys”
dins Món Empresarial (núm.15; 2000). P.21
- “Employment of older workers” [En línia] dins Social protection in Europe 2001.
Luxembourg: European Commission, 2002. [Consulta: febrer 2002] Disponible a:
< www.europa.eu.int >
- “Programa de inserción laboral para trabajadores desempleados de larga duración
mayores de 45 años” dins Observatorio de Relaciones Industriales (núm.27; 2000).
P.3
- “Programa de renta de inserción para desempleados mayores de 45 años” dins
Observatorio de Relaciones Industriales (núm.43; 2001). P.2
- Busquets Balsells, Olga; Vaquero Merediz, Lidia. Estudi sociològic dels factors
determinants en la reinserció de les dones treballadores de filats i teixits Puigneró
SA. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany, 2001. 50 pàg.
- Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de
promoció econòmica i dinamització formativa del mercat laboral a la comarca
d’Osona: diagnosi. [En línia] Vic: Universitat de Vic. Facultat de Ciències Jurídiques i
Econòmiques, 2001. 130 pàg. [Consulta: gener 2003] Disponible a:
< http://www.ccosona.es/index2.htm >
- Consell Comarcal d’Osona [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:
< www.ccosona.es >
- Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya [en línia] [Consulta: gener-
febrer 2003] Disponible a: < www.gencat.es/treball >
- Diputació de Barcelona [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:
< www.diba.es >
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 150
- Diversidad de edades en el trabajo: un código de prácticas fomentando la diversidad
de edades. [Londres?]: [Ministeri de Treball de la Gran Bretanya?], 1999. 45 pàg.
- El Lluçanès : possibilitats de generació d’ocupació a partir de nous filons d’ocupació.
Barcelona: Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya, 2001. 88 pàg.
- El sector serveis a Manlleu 1998-99. Vic: Universitat de Vic, 2000. 22 pàg.
- Empleabilidad de los trabajadores mayores y su situación en el mercado de trabajo:
documento de referencia de la Presidencia (Reunión Informal de los Ministros de
Trabajo y de Asuntos Sociales, 8-10 de julio en Oulu, Finlandia). [s.l.]: [s.n.], 1999.
35 pàg.
- Employment in Europe 2001: recents trends and prospects. [En línia]. Luxembourg:
European Commission, 2002. [Consulta: febrer 2002] Disponible a:
< www.europa.eu.int >
- Employment in Europe 2002: recents trends and prospects. [En línia]. Luxembourg:
European Commission, 2003. [Consulta: febrer 2003] Disponible a:
< www.europa.eu.int >
- Eurostat [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:
< www.europa.eu.int/comm/eurostat >
- Guia laboral y de Asuntos Sociales 2002 [en línia]. Madrid: Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales, 2003. [Consulta: febrer 2003] Disponible a:
< http://www.mtas.es/guia2002/portada.htm >
- Institut d’Estadística de Catalunya [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible
a: < www.idescat.es >
- Instituto Nacional de Estadística [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible
a: < www.ine.es >
- L’economia d’Osona: realitat i perspectives de futur [En línia]. Vic: [s.n.], [199?]
[Consulta: gener 2003] Disponible a: < www.osonaxxi.org >
- L’ocupació i l’edat: una barrera a trencar (Barcelona, 29 d’octubre de 2001).
Barcelona: UGT de Catalunya, 2001.
- La Plana Web [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:
< www.laplanaweb.com >
- La recerca de feina dels més grans de 40 anys. Barcelona: Centre de Recerca
Econòmica i Social de Catalunya, 2001. 106 pàg.
- La Vanguardia [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:
< www.lavanguardia.es >
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 151
- Llibre blanc dels nous filons d’ocupació a Catalunya. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de Treball, 2001. 387 pàg.
- Noves actitivats generadores d’ocupació al mercat de treball de Vic: informe.
Barcelona: OPS; Ajuntament de Vic; Impevic, 1998. 45 Pàg.
- Observatori del Mercat de treball [En línia]. Vic: Consell Comarcal d’Osona, 2002-
[Consulta: gener-març 2003] Disponible a: < www.ccosona.es >
- Osona [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a: < www.osona.com >
- Pla d’Acció local Manlleu Sostenible. Manlleu, Ajuntament de Manlleu, 1997. 32
pàg.
- Pla de futur Manlleu 2000-2020. [Manlleu ?], [Ajuntament de Manlleu ?], 1997. 12
pàg
- Pla de resolució contra l’atur a Vic. [Vic?]: [Ajuntament de Vic?], [199?]. 115 pàg.
- Portet Cabrafiga, Anna. Estudi socio-econòmic dels municipis d’Osona Sud i l’Alt
Congost
- Rivero, Toni. Pla Director de Promoció Econòmica a Osona Sud – Alt Congost:
informe final. Barcelona: Fundació Cirem, 2002. 63 pàg.
- Universitat de Vic. [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:
< www.uvic.es >
- Villar, Virginia. Monogràfic. La inserció laboral dels majors de 45 anys. Barcelona:
UGT de Catalunya, 2000. 2 pàg.
- Villaseñor, Ferran. La societat de la informació i comunicació al Lluçanès: informe
de situació. Sant Bartomeu del Grau: Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, 2003.
8 pàg.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 152
ANNEX
població Població + 16 anys Ocupats Aturats Actius Inactius Servei militar
Taxa d'ocupació Taxa d'atur
Taxa d'activitat
15-19 9277 7498 1630 683 2313 4933 252 22% 30% 31%20-24 9447 9447 5318 1062 6380 2948 119 56% 17% 68%25-29 9105 9105 6895 1070 7965 1121 19 76% 13% 87%15-29 27829 26050 13843 2815 16658 9002 390 53% 17% 64%40-44 8745 8745 6672 591 7263 1482 0 76% 8% 83%45-49 7643 7643 5447 449 5896 1747 0 71% 8% 77%50-54 6388 6388 4082 424 4506 1882 0 64% 9% 71%40-54 22776 22776 16201 1464 17665 5111 0 71% 8% 78%
Font: <http://www.idescat.es> [consulta: gener 2003], i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996
població Població + 16 anys Ocupats Aturats Actius Inactius Servei militar
Taxa d'ocupació Taxa d'atur
Taxa d'activitat
15-19 460470 378740 47103 50708 97811 268402 12527 12% 52% 26%20-24 510402 510402 225303 99766 325069 175524 9809 44% 31% 64%25-29 483617 483617 327979 88612 416591 64870 2156 68% 21% 86%15-29 1454489 1372759 600385 239086 839471 508796 24492 44% 28% 61%40-44 412213 412213 276411 44675 321086 91127 0 67% 14% 78%45-49 402198 402198 251634 37191 288825 113373 0 63% 13% 72%50-54 361297 361297 201925 31944 233869 127428 0 56% 14% 65%40-54 1175708 1175708 729970 113810 843780 331928 0 62% 13% 72%
Comarca
Osona
Catalunya
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 153
UNIVERSITAT DE VIC
1. ENSENYAMENTS OFERTS PER LA UNIVERSITAT DE VIC
Els ensenyaments (Diplomatura, Llicenciatura, Doctorat, Postgrau, Màster i altres activitatsculturals) que ofereix la Universitat de Vic, segons el centre on s'imparteixen, són elssegüents:
- FACULTAT D'EDUCACIÓ
1. Mestre. Especialitat d'Educació Infantil (Diplomatura)2. Mestre. Especialitat d'Educació Primària (Diplomatura)3. Mestre. Especialitat d'Educació Especial (Diplomatura)4. Mestre. Especialitat de Llengua Estrangera (Diplomatura)5. Mestre. Especialitat d'Educació Física (Diplomatura)6. Educació Especial (Diplomatura)7. Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (Llicenciatura)8. Psicopedagogia (Llicenciatura de 2n Cicle)9. Doctorat: Comprensivitat i Educació10. Màster d'especialització en la pràctica psicomotriu (ajuda terapèutica)
- ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
1. Infermeria (Diplomatura)2. Fisioteràpia (Diplomatura)3. Teràpia Ocupacional (Diplomatura)4. Nutrició Humana i Dietètica (Diplomatura)5. Electrocardiografia bàsica per a Infermeria (curs d'extensió universitària)6. Curs Postgrau: Equitació Terapèutica7. Exercici Terapèutic cognoscitiu (Mètode Perfetti)8. Ergonomia Postural: Mobilitzacions i trasllats9. Curs Postgrau: Rehabilitació en Salut Mental10. Postgrau en Emergències Extrahospitalàries11. Postgrau en Geriatria i Gerontologia12. Màster en Fisioteràpia de l'Esport13. Curs: "Atenció a l'immigrant i malalties importades en l'atenció primària
de salut"
- FACULTAT D'EMPRESA I COMUNICACIÓ
1. Ciències empresarials (Diplomatura)2. Turisme (Diplomatura)3. Publicitat i Relacions Públiques (Llicenciatura)4. Periodisme (Llicenciatura)5. Administració i Direcció d'Empreses (Llicenciatura, també pot cursar-se
en la modalitat semipresencial)6. Doble titulació d'Administració i Direcció Empreses i Publicitat i
Relacions Públiques (Llicenciatura)7. Doctorat en Finances i Valoració d'Actius Financers8. Doctorat Interuniversitari en Organització i Administració d'empreses
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 154
9. Màster en Comunicació Digital10. Màster en Direcció de la PIME Internacional11. Màster en Direcció General12. Màster en prevenció de riscos laborals (tècnic superior especialista)13. Màster en auditoria de comptes14. Màster en direcció d'empreses turístiques15. Postgrau en gestió d'entitats no lucratives16. Postgrau en recursos humans i dret laboral17. Postgrau en tècniques de gestió pública18. Postgrau en gestió de qualitat d'activitats turístiques
- ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR
1. Ciències ambientals (Llicenciatura)2. Ciència i Tecnologia dels Aliments (Llicenciatura de 2n Cicle)3. Informàtica de Gestió (Enginyeria Tècnica)4. Informàtica de Sistemes (Enginyeria Tècnica)5. Telecomunicació, especialitat de Sistemes de Telecomunicació
(Enginyeria Tècnica)6. Agrícola, especialitat d'Indústries Agràries i Alimentàries (Enginyeria
Tècnica)7. Industrial, especialitat d'Electrònica Industrial (Enginyeria Tècnica)8. Organització Industrial (Enginyeria Superior)9. Màster en gestió i tecnologia del medi ambient
- FACULTAT DE CIÈNCIES HUMANES, TRADUCCIÓ I DOCUMENTACIÓ
1. Biblioteconomia i Documentació (Diplomatura)2. Traducció i Interpretació (Llicenciatura)3. Doctorat. Metodologia i Anàlisi de la traducció4. Màster en Interpretació i Conferències5. Postgrau i Màster: Creació de materials amb suport digital per a
l'Ensenyament6. Certificat d'interpretació comercial
- ESCOLA DE TURISME ESERP (Barcelona)
1. Turisme (Diplomatura)
- ESCOLA D'IDIOMES
Es fan diferents tipus de cursos, ordinaris, extraordinaris o de preparació per aexàmens externs. S'ofereixen cursos en sis llengües: anglès, francès, alemany, italià, rus iàrab.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 155
- CENTRE D'ESTUDIS INTERDISCIPLINARIS DE LA DONA (CEID)
Es volen obrir línies d'investigació en història, literatura, sociologia, pedagogia iciències de la salut referents a la dona.
- BAU, ESCOLA DE DISSENY (Centre vinculat)
1. Graduat Superior en Disseny, especialitat Gràfic, Moda i Interiors (Títolpropi)
2. Curs d'especialització: disseny gràfic i d'interiors (títol propi a horarinocturn)
3. Màster en Comunicació Multimèdia4. Màster en Creació i Redacció de Continguts Audiovisuals / Multimèdia
- MASS MEDIA, ESCOLA SUPERIOR DE MITJANS DE COMUNICACIÓ(Centre vinculat)
1. Graduat Superior en Mitjans de Comunicació (títol propi)
- INSTITUT UNIVERSITARI DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA, IUCT (Centrevinculat)
1. Graduat Superior en Enginyeria de Seguretat i Qualitat Industrial (títolpropi)
- ESERP. ESCOLA SUPERIOR D'EMPRESA, TURISME, MÀRQUETING IGESTIÓ (Centre vinculat)
1. Graduat Superior en Comunicació i Periodisme Empresarial (títol propi)2. Graduat Superior en Empresa i Economia Internacional (títol propi)3. Graduat Superior en Comunicació Especialitat Periodisme (títol propi)4. Graduat Superior en Comunicació Especialitat Publicitat, Màrqueting i
Relacions Públiques (títol propi)
- ESCOLA SUPERIOR JOHAN CRUYFF (Centre vinculat)
1. Graduat en Gestió i Direcció d'Empreses Esportives (títol propi)
- ESMARK. ESCUELA SUPERIOR DE MARKETING Y COMUNICACIÓN DECANARIAS (Centre vinculat)
1. Graduat en Màrqueting i Comunicació (títol propi)
- INSTITUTO DE MARKETING DEL PAÍS VASCO (Centre vinculat)
1. Graduat Superior en Gestió Empresarial, Marketing y e-Business (títolpropi en modalitat on-line)
2. Graduat en Negocis i Màrqueting (títol propi)3. Màster en Borsa i Mercats Financers4. Màster en Enologia i Gestió de Bodegues5. Tècnic en Màrqueting i Estratègies en Venda (modalitat on-line)
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 156
Durant el curs 2001-20021 estaven matriculats 3.811 estudiants en estudishomologats de la Universitat de Vic i 889 en títols propis impartits en centres vinculats a laUniversitat. Els alumnes de nou accés a estudis homologats de primer i segon cicle van serde 989, 1% menys que el curs anterior, xifra reduïda davant la disminució del 12% delmercat universitari català. Això es va deure als esforços de la institució en la captaciód'estudiants i gràcies a l'Àrea de Màrqueting que va donar a conèixer el model de laUniversitat de Vic. En aquest curs van acabar 903 estudiants i en van sortir les primerespromocions en les diplomatures de Nutrició Humana i Dietètica i d'Educació Social.
El 31% dels estudiants del curs 2001-2002 provenia de les comarques d'Osona i elRipollès, el 33% del Barcelonès i les comarques de l'entorn, el 32 % de la resta deCatalunya i el 4% de l'Estat espanyol. Per gènere, el 32% eren homes i el 68% dones,predominant els homes a l'Escola Politècnica Superior i les dones a les Facultatsd'Educació, de Ciències Humanes, Traducció i Documentació i a l'Escola Universitària deCiències de la Salut. A la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques el percentatge pergèneres estava més equilibrat.
S'han ampliat i millorat les relacions entre la universitat i les empreses, creant-seuna xarxa amb una comunicació fluïda i constant sobre temes que afecten i interessen tantla Universitat com les empreses. S'han realitzat 64 convenis per a la realització d'estudis itreballs relacionats amb el desenvolupament empresarial a través del SART i del SEREM.Durant aquest curs s'ha ampliat el nombre d'estudiants en pràctiques, arribant a 284.
També es van potenciar les relacions amb l'estranger tant pel que fa a la mobilitatdels estudiants com en la recerca i cooperació.
2. LA FORMACIÓ CONTINUADA. EL CEMFORT
La formació continuada avui és un instrument bàsic per adequar a les persones, lesinstitucions i les empreses als canvis viscuts en general a la nostra societat. Interessa a unpúblic cada vegada més ampli que vol actualitzar els seus coneixements, especialitzar-se oreciclar-se professionalment. Davant aquesta necessitat creixent, el Centre Eusebi Molerade Formació Continuada i Transferència de Tecnologia (CEMFORT), de la Universitat deVic, respon al:
a) atendre les demandes de formació permanent de nivell superior i mitjà que lespersones, les empreses i les institucions del nostre entorn social i productiuplantegen d'una manera creixent per tal d'adequar-se als canvis que provoquenconstantment la ciència, la tecnologia i la cultura,
b) col·laborar amb el món empresarial perquè la producció de coneixements delmón universitari es converteixi en una eina eficaç de progrés econòmic i social.Així s'intensificaran les relacions entre la universitat i l'empresa, obrint canals decomunicació i de col·laboració en l'àmbit de recerca i de desenvolupamenttecnològic.
Les tasques formatives del CEMFORT estan al servei dels titulats/des universitaris i,en general, a les persones i a les empreses que tenen la necessitat de formar-se per
1 Dades extretes de la memòria del curs 2001-2002 de la Universitat de Vic
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 157
incrementar la seva qualificació. El que pretén el CEMFORT és afavorir la incorporació delstitulats/des universitaris al món laboral a través de les accions, cursos i programes formatiusd'especialització, actualització, aprofundiment, professionalització i/o de reorientació laboralo canvi professional que ofereix.
Les accions principals del CEMFORT són les següents: cursos de Postgrau,d'extensió universitària, d'Idiomes, de formació ocupacional, de formació continuada deFORCEM o cursos per conveni amb institucions i empreses. A més també ofereix laUniversitat d'Estiu de Vic (UEV), l'aula d'Extensió Universitària per la Gent Gran i el convenide col·laboració científica i tecnològica amb empreses i institucions.
Les persones matriculades a programes de Màsters, Postgraus, cursos d'extensióuniversitària, a la Universitat d'Estiu o a l'Escola d'Idiomes al curs 2001-2002 era de 2.533,destacant una gran presència en els programes de Màster en Fisioteràpia de l'Esport, eld'Expert en Prevenció de Riscos Laborals, el de Gestió i Tecnologia del Mediambient i elMàster de Logopèdia i el de Comunicació Multimèdia.
2.1. Universitat d'Estiu de Vic (UEV)
A la VII Universitat d'Estiu de Vic 2002 es van oferir una sèrie de cursos que responien a lesdemandes de la societat, on les noves tecnologies hi continuen tenint un paper destacat,així com els estudis de salut, els mitjans de comunicació de masses, les ciències socials, latraducció o l'art. També s'impartiran cursos per a la formació del professorat, a càrrec delcol·lectiu d'Escoles Vedruna. Durant l'estiu de 2002 es van oferir 10 cursos que són elssegüents:
1. Cinema, ràdio i televisió1.1. Turisme: una visió del món a través del cinema (Roma)1.2. La ràdio a Internet1.3. Locució i presentació a Televisió1.4. Guió i cinema1.5. El futur de la comunicació audiovisual
2. Noves tecnologies2.1. L'accés a la informació a Internet2.2. Processadors de textos: els 101 problemes més habituals de MS Word
972.3. Curs de programació per Internet2.4. Internet: navegació, correu electrònic i disseny de pàgines Web (Vic)2.5. Internet: navegació, correu electrònic i disseny de pàgines Web
(Blanes)2.6. Introducció al disseny de pàgines web
3. Educació i Ciències Socials3.1. Jocs cooperatius3.2. La gestió del conflicte en l'àmbit educatiu: l'ús de la mediació3.3. Gaudí i el seu temps3.4. Danses d'arrel tradicional3.5. Arqueologia de camp. Excavació i experimentació arqueològiques3.6. Catalogació per a no catalogadors3.7. Tècniques d'estudi universitàries
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 158
4. Empresa i comunicació4.1. Tècniques de negociació empresarial4.2. Web Usability: Cómo, cuándo y por qué4.3. Comunicació política i noves tecnologies4.4. El periodisme internacional i el nou ordre mundial
5. Traducció5.1. Curs intensiu de traducció jurídica espanyol / català5.2. La traducció a l'ensenyament de llengües estrangeres (anglès /
alemany)5.3. Vic Summer Translation Program
6. Medicina6.1. Dolor en geriatria6.2. VI Curs de cardiologia per a metges d'atenció primària i IV Jornada
Cardiovascular d'Osona
7. Salut i qualitat de vida7.1. Massatge terapèutic7.2. El massatge com a eina de comunicació corporal: la seva aplicació a la
infància i als adults. Tècniques de relaxació i harmonia corporal.7.3. Postura i personalitat: psicomorfologia.7.4. Iniciació a l'equitació terapèutica i hipoteràpia.7.5. Autoestima i control d'estrés7.6. Tuina (massatge xinès)7.7. Coneixements bàsics en socorrisme aquàtic7.8. Alimentació i cuina mediterrània7.9. Alimentacions alternatives7.10. Tècniques de geobiologia i feng-shui
8. Art i disseny8.1. Aparadorisme8.2. Photoshop8.3. Quam '02. Present continu. Producció artística i construcció de la
realitat.8.4. Macro: fotografia d'aproximació
9. Antropologia9.1. Introducció a l'antropologia social9.2. Introducció a l'obra de Raimon Panikkar9.3. "Okupes a l'Àfrica": reflexions etnològiques
10. Astronomia10.1. Introducció a la història de l'astronomia
2.2. L'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran
L'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran d'Osona es va posar en funcionament al'octubre de 1994 i les activitats que s'han ofert i organitzat són conferències de diversostemes dins els camps de les humanitats, els socials i els tècnics; cursets d'informàtica, demúsica, d'idiomes, de gimnàstica, d'art i de jardineria; viatges socioculturals i una caminadapopular, en la commemoració de la Diada Mundial del Cor. Els objectius d'aquesta Aula per
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 159
a la Gent Gran és difondre la cultura a aquest col·lectiu de població dins l'àmbit universitari,cercar la col·laboració amb les Universitats i promoure taules rodones de discussió. Hi hahagut una evolució creixent del nombre d'alumnes matriculats passant de 107 al curs 1994-1995 a 525 al curs 2002-2003, havent més presència femenina i de persones que hiassisteixen individualment, que d'homes i parelles.
3. SERVEIS, JORNADES I CONGRESSOS OFERTS PER LAUNIVERSITAT DE VIC
La Universitat de Vic ofereix una sèrie de serveis als seus alumnes que són els següents:
- biblioteca,- servei d'Assessorament, Recerca aplicada i Tecnologia (SART),- servei d'Informàtica,- servei d'Audiovisuals,- aula d'Autoaprenentatge,- servei d'Estudiants,- servei d'Esports,- servei de Publicacions,- secretaria Acadèmica,- administració,- àrea de comunicació, i- llibreria i copisteria.
3.1. Servei d'Assaigs i Recerca Tecnològica (SART)
Un dels serveis oferts per la Universitat de Vic és el Servei d'Assaigs i Recerca Tecnològica(SART) i es tracta d'una plataforma per a les activitats de recerca de professors/es,estudiants i tècnics i alhora ofereix els seus serveis per a la realització de tasquescientífiques i tecnològiques a les entitats que ho requereixin. El SART pretén fer possible ipotenciar la recerca científica i tecnològica de la Universitat de Vic, desenvolupar activitatsper a la formació especialitzada i donar un servei científic i tecnològic a les entitats que horequereixin. Està format per cinc àrees concretes d'actuació: els laboratoris SART, el mediambient, les indústries agroalimentàries, la informàtica i el control i comunicacions.
3.2. Aula d'Autoaprenentatge
L'Aula d'Autoaprenentatge és un servei de la Universitat de Vic destinat a aquelles personesinteressades a aprendre i autoformar-se en una llengua (concretament en català, enfrancès, en anglès i en alemany) i no poden assistir a un curs. Es dirigeix als estudiants dediferents facultats i escoles de la universitat i dels cursos de formació continuada, que hipoden assistir de franc, a qualsevol usuari extern, pagant una quota quatrimestral o anual, ials alumnes dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística de Vic, els qualspaguen una quota reduïda anual.
Es pot utilitzar l'Aula d'Autoaprenentatge per a començar a aprendre una llengua,millorar-ne el coneixement, aprofundir-ne un aspecte, complementar les classes d'un cursde l'Escola d'Idiomes, d'una facultat, etc., per a preparar-se per obtenir un títol o certificat,per a resoldre dubtes lingüístics o per a treballar en un àmbit.
OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 160
3.3. Jornades i congressos
La Universitat de Vic ofereix jornades i congressos destinats a tota la comunitat universitàriai al públic en general sobre temes diversos. Alguns dels organitzats pel primer quatrimestredel 2003 són:
- Jornades mediambientals: "La mà de l'home sobre el medi ambient"- VI Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació: "Internet:
l'eina de comunicació global"- Jornades de Codisseny-Hardware-Software- VII Jornades de Traducció a Vic: "Interfícies. Apropant la pedagogia de la
traducció i de les llengües estrangeres"- VIII Jornades de l'Escola Rural