Date post: | 24-May-2015 |
Category: |
Education |
Upload: | guest66456d |
View: | 775 times |
Download: | 1 times |
IES PRIORAT- Falset -
Aitor Giné Ferré3r ESO C
2n Trimestre Ciències Socials
Ciències socials
L’agricultura, la ramaderia i la pesca
EL SECTOR PRIMARI: les EL SECTOR PRIMARI: les activitats agràriesactivitats agràries EL SECTOR PRIMARI - L’agricultura
- La ramaderia
Compren
- La pesca
- L’explotació forestal
LES ACTIVITATS AGRARIES - Condicions de temperatura
- el clima
- Condicions d’humitat
- A les planes
- el relleu bancals
Estan condicionades - Al fons de les valls
pel medi físic
- Textura (retenció d’aigua)
- el sòl
- Acidesa ( fertilitat)
ELS PAISATGES AGRARISELS PAISATGES AGRARIS
CARACTERÍSTIQUES
- Les parcel·les
Caracteritzen els paisatges agraris - Els sistemes de conreu
- Poblament
LES PARCEL·LES delimiten l'extensió
- La forma - Camps oberts poca extensió
Es diferencien formes regulars
- La mida
parcel·les grans
- Els límits - Camps closos parcel·les irregulars
parcel·les tancades
ELS SISTEMES DE CONREU - Policonreu: espècies diferents
- Policonreu i monoconreu
- Monoconreu: un sol producte
- Regadiu: reben l’aigua d’embassaments - Regadiu i secàPoden ser - Secà: només reben l’aigua de la pluja
- Intensiva: treure el màxim - Agric. Intensiva i extensiva benefici amb el menor terreny ( molta mà d’obra)
- Extensiva: terrenys grans i ús
de maquinaria agrícola
Policonreu monoconreu
Regadiu secà
Agricultura intensiva Agricultura extensiva
Camp clos Camp obert
EL POBLAMENT
Pot ser :
- Dispers: habitants aïllats els uns
dels altres.
- Concentrat: els habitatges
estan agrupats.
L’AGRICULTURA DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AL MÓNSUBSISTÈNCIA AL MÓN
CARACTERÍSTIQUES
- Es produeix per l’autoconsum (consum propi).- Aquesta agricultura es treballa amb eines molt rudimentàries.- El rendiment es molt baix.- La població és pobra i està
mal alimentada.
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
- L’agricultura itinerant de cremació (cremant boscos)
tallar els matolls i arbres 3-4 anys productiu
Calar foc abandonament de la terra
S’adoba (cendra del foc) desforestació
Remou amb aixades o bastons
Realització d’uns forats
(plantar les llavors)
- Agricultura extensiva de secà (Associació de les activitats agrícoles i ramaderes)
Adob dels animals explotació permanent del sòl
- guaret: pastura del bestiar
Terres
- conreu: cacauets i mill
- Agricultura irrigada de l’arròs
Pluges abundants
Hiverns càlids es conrea arròs
Terres fèrtils
Agricultura molt intensiva
pluges d’estiu (1a collita) hivern (segona collita)
sembra
L’AGRICULTURA DE L’AGRICULTURA DE MERCATMERCAT
PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA A
LA DE MERCAT
- Comença als països desenvolupats en la Revolució Industrial.
- Les millores de les activitats agràries van fer possible obtenir productes sobrants.
L’AGRICULTURA DE MERCAT Estalvia ma d’obra
Mecanització del camp Pujar la producció
Baixar les preus
- pujar les vendes Augmentar la producció.
2 objectius Especialització de la Produir mes quantitat
- reduir els costos producció agrària Millor comercialització
Agilitzar la comercialització Ràpida comercialització dels productes agraris Utilitzar transports adequats al tipus de producte
Agricultura d’especulació :
Objectiu: aconseguir molts beneficis al mercat internacional
Exemples:
- Agricultura especialitzada:– Grans explotacions dedicades al
monoconreu.
– Tècniques i coneixements més avançats
– Explotacions molt automatitzades
– Recol·lecten grans quantitats de productes de qualitat
- Agricultura de plantació:– Grans explotacions dedicades al
monoconreu
– Molta mà d’obra
– Explotacions d’empreses estrangeres
que obtenen grans beneficis
LA RAMADERIA AL MÓNLA RAMADERIA AL MÓN
LA RAMADERIA TRADICIONAL
ramats d’ovelles llana
Ramaderia tradicional carn
ramats de cabres llet
Ramaderia de subsistència pastors nòmades
LA RAMADERIA COMERCIAL O DE MERCAT
- Ramaderia intensiva:
- Es practica en explotacions especialitzades
- Es destina molt capital en mà d’obra,
inversions, instal·lacions i aliments
pel bestiar.
- Els animals son criats en regim d’estabulació
- Ramaderia extensiva:
- Disposen de molt terreny de pastura
- Necessita poca mà d’obra perquè els
ramats pasturen lliurement en grans
extensions de terreny.
LA PESCALA PESCALA PESCA TRADICIONAL O ARTESANA
- realitza a prop de la costa força humana
- utilitza ormeigs de pesca senzills
La pesca - tècniques arcs, fletxes, arpons..
- escassa
- producció
- serveix per l’autoconsum
LA PESCA INDUSTRIAL
- recursos econòmics Pesca industrial -tecnologia avançada
-infraestructures portuàries
Segons el lloc:
- Pesca costanera:
- Els vaixells son petits i disposen de xarxes
- S’allunyen poc de la costa
- Les captures son cada vegada
més nombroses
- Pesca d’altura:
- Porten a cap les flotes més importants
- Porten radars per detectar els bancs
de peixos
- Porten sonars per mesurar la importància
dels bancs detectats.
- La gran pesca:
- Flotes en aigües molt llunyanes
juntament amb vaixells
d’abastament
PRINCIPALS ZONES PESQUERES
- Caladors:- A les zones on la plataforma continental és extensa- A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids- A les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent
marí fred.
MASSA PESCADORS PER A POCS PEIXOS
- Contaminació de les aigües ---) abocaments tòxics
- Causada per una sobreexplotació
- Sobrepesca - establiment de temporada de
PROBLEMES veda.
- Solucions - ús obligatori de xarxes de
malla ampla.
- control de dimensions mínimes
- limitació de la capacitat de les
flotes pesqueres.
- Falta de caladors ---) lliure utilització dels mars
L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS
Per assegurar una explotació sostenible dels recursos marins
Reemplaçar el sistema de depredació
Algunes organitzacions internacionals i la U.E
Estableixen normatives de pesca severes
l'aqüicultura