Butlletí informatiu bimestral de la Cecot | número 37 | Juny 2009

Sense competitivitat no hi ha creixement econòmic

20ENTREVISTAA Albert Duaigues, director general d’Egarsat

12FINANÇAMENTEl problema del finançament de la pime

16INNOVACIÓ I TECNOLOGIAEls clústers, una eina per al desenvolupament de la innovació

Com afirma l’estudi “Evolució de la com-petitivitat de l’economia catalana. Al-guns factors causals”, que ha elaborat el Centre d’Estudis i Assessorament

Metal·lúrgic (CEAM) a instàncies de la CECOT, (i que es presentarà properament), el panorama internacional, cada cop més competitiu, ha re-forçat la importància de què s’acompleixen “les condicions que garanteixin la competitivitat de les empreses, sectors i territoris amb el propòsit d’assegurar una solidesa econòmica que asseguri la seva viabilitat”.

És evident que per mantenir un creixement econòmic elevat, un país ha de ser competitiu en el mercat mundial, i en aquests moments nosal-tres no ho som. Els empresaris sabem que els mercats exteriors poden contrarestar la feblesa del mercat interior, i això Cecot ho ve afirmant des de fa anys. De fet, les economies i empreses més ben posicionades per fer front a la crisi econòmica actual són les que prèviament havien introduït les millores necessàries per incrementar la seva competitivitat en l’entorn mundial.

Què és la competitivitat? Aquest estudi defineix que una empresa “és competitiva quan ofereix al mercat productes o serveis que resulten atractius per als compradors, que tenen diverses opcions entre les quals escollir, fins al punt que paguen per aquells un preu que compensa el cost de produir-los”. Això és, tenir la possibilitat de venda a un preu i qualitat incorporada que compensa el cost de producció.

Malauradament, l’economia catalana ha experimentat un deteriorament de la seva com-petitivitat exterior a partir de finals dels anys noranta, coincidint amb la intensificació de la globalització de les relacions econòmiques. D’altra

banda, resulta evident que “el procés de dete-riorament al·ludit s’explica per l’evolució de la competitivitat exterior de determinats sectors”, segons diu l’estudi. Cal reconèixer que aquest deteriorament és degut a febleses estructurals que, a més, expliquen la magnitud de la crisi entre nosaltres.

Resumint, l’estudi ens confirma alguna cosa que ja intuíem: la situació requereix que les admi-nistracions apliquin noves mesures o que reforcin les existents en àmbits com la innovació tecnolò-gica, la innovació no tecnològica, l’educació i la formació, el funcionament del mercat laboral i la modernització i eficiència de la funció pública.

En tots aquests àmbits, l’adopció de mesures urgents per frenar els efectes de la recessió s’han de complementar amb reformes més profundes, que contribueixin a l’increment progressiu de la competitivitat de l’economia catalana. Sense aquestes mesures, la sortida de la crisi pot ser molt més lenta i, una vegada hagi passat, ens pot fer molt més difícil l’aprofitament d’una hipotètica nova “onada” de creixement. Aquestes reformes han de tenir caràcter estructural, afectant tant a la composició sectorial de l’economia com en la forma d’operar dins dels sectors i les empreses. La recuperació de la competitivitat exterior de l’economia catalana haurà de venir de produir el mateix, de forma més eficient, i de produir de forma eficient i amb més valor afegit nous productes i serveis. Cal que llegim amb atenció aquest estudi, ens hi va la supervivència a tots plegats.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÍND

EX

Manca competitivitat

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04 L’economia catalana ha patit un deteriorament de la competitivitat exterior a partir de finals de la dècada dels noranta. Cal, i és possible, corregir alguns dels entrebancs que l’han limitat.

cecotnòmic 37Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel. 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi GrasEstefania LinésYolanda Crochet

Disseny i maquetació:Eduardo Fuente

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi LópezMaría RodríguezAlejandro Nigro

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografia SA

El Cecotnòmic ja té edició digital;

connecta-t'hi!www.cecotnomic.cat

FINANÇAMENT

RH

OPINIÓ

cecot

Natàlia Ortega, secretària general de la CEAM, planteja les mesures més urgents per recuperar la competitivitat exterior de la nostra economia.

FLASHcecotNotícies rellevants de les últimes setmanes protagonitzades per la Cecot.

Reptes i oportunitats per a l’empresa en la gestió de l’absentisme.

D’on treure els diners? La manca de liquiditat ofega les pimes catalanes.

INNOVACIÓ I TECNOLOGIAEl clúster és una eina fonamental per a una col·laboració oberta per al desenvolupament de la innovació.

07

08

1012

16

20 ENTREVISTAA Albert Duaigues, director general d’Egarsat.

22 5 CENTIMSINDICADORS“Lobby” català especialitzat en TIC.

4

ceco

tnò

mic

37

cec

ot

Si bé la incorporació d’Espanya a la CE va cons-tituir un impuls dinàmic en la competitivitat internacional, que es va manifestar amb major intensitat a Catalunya que a la resta d’Espanya

i que es refereix al període 1989-1997/1998, l’economia catalana ha experimentat un deteriorament de la seva competitivitat exterior a partir de finals de la dècada dels noranta, coincidint amb la intensificació de la globalització de les relacions econòmiques.

Aquest deteriorament ve explicat per l’evolució del comerç exterior de determinats sectors. Concretament, hem de parlar dels casos de la fabricació de vehicles a motor i d'altres materials de transport, l’equipament elèctric i electrònic, la fabricació de màquines d’oficina, instruments de precisió i d'òptica, el tèxtil, la confecció, el cuir i calçat, el sector de maquinària i d'equipament me-cànic... En alguns sectors com en el cas de l’automoció, el comportament dels indicadors de competitivitat, més que un reflex de l’eficiència de l’empresa, és conseqüència de la “multinacionalització” de totes les empreses fabricants de producte final i de gran part de la indústria auxiliar. És a dir, les decisions empresarials moltes vegades no es prenen en funció de la possibilitat de la competitivitat de l’empresa instal·lada al nostre país, sinó en funció dels interessos de la marca a nivell global.

No diem res nou quan afirmem que, en els darrers anys, s’ha intensificat el procés de globalització de les relacions econòmiques internacionals com a conseqüència de la progressiva liberalització del comerç, dels moviments

de capital i de l’aplicació intensiva de les noves tecnologies de la informació. Aquest panorama internacional, cada cop més competitiu, ha reforçat la importància d’assolir les condicions que garanteixin la competitivitat de les empreses, sectors i territoris amb el propòsit d’assegurar una solidesa econòmica que asseguri la seva viabilitat futura.

En definitiva, en el procés de creixent obertura de mercats cal dedicar una especial atenció a l’evolució de la competitivitat exterior de l’economia catalana. Aquesta idea ve reforçada pel fet que, en un context de recessió i de retrocés de la demanda interna, la capacitat de les empreses per accedir als mercats exteriors presenta una importància estratègica clau.

La competitivitat de la nostra economia és el reflex de la capacitat de les empreses localitzades a Catalunya de mantenir una disposició a pagar pels productes i serveis que ofereix, amb la seva qualitat, amb una relació amb el cost i els recursos productius emprats com a mínim igual que la que aconsegueixen les empreses arreu del món. Aquesta condició és la que el sistema empresarial català ha d'assolir per tal d'aconseguir ocupació, producció i inversió perquè és evident que cap societat no prospera sense una tònica general de competitivitat empresarial o, si es vol, un alt nombre d'empreses competitives dins del conjunt.

Factors causalsPel que fa als factors que han influït en l’evolució de la

En el marc de crisi que patim s’ha posat de relleu la vulnerabilitat de l’economia catalana per fer front a la situació actual com a conseqüència de les carències en àmbits com la innovació tecnològica, la innovació no tecnològica, el capital humà o els inconvenients derivats de la falta de flexibilitat del mercat de treball.Cal, i és possible, corregir alguns dels entrebancs que han limitat la competitivitat exterior de les empreses catalanes, com les febleses estructurals, ben identificades, la correcció de les quals hauria de ser la base de la recuperació de l’economia catalana en l’entorn internacional.

EN P

OR

TAD

A

04

La competitivitat exterior de l’economia catalana a debat

5

ceco

tnò

mic

37

cec

ot

competitivitat exterior catalana en els darrers anys en destacarem tres: l’impacte de l’evolució dels preus, l’evo-lució de la productivitat i les característiques estructurals dels sectors. No són els únics, però sí han tingut una influència significativa i cal actuar amb diligència sobre les mancances que presenten perquè també tenen molt a veure amb la possible reactivació de l’economia catalana a curt i mitjà termini.

Per una banda, Catalunya ha experimentat una disminució de la seva competitivitat-preu en la darrera dècada com a conseqüència tant de la major inflació en relació als seus socis comercials com per l’apreciació de l’euro front a altres monedes. L’evo-lució dels preus de les mercaderies i del tipus de canvi de l’euro són importants per explicar la tendència a la reducció de la competitivitat exterior catalana en els darrers anys.

En el moment actual, l’inici del que sembla un canvi de tendència en l’evolució del diferencial de la infla-ció catalana respecte als principals països clients dels productes catalans podria contribuir positivament en la nostra competitivitat exterior. No obstant això, l’impacte d’aquest canvi de tendència dependrà de la velocitat de recuperació de les economies demandants de productes catalans així com dels esforços de les empreses catalanes per entrar en nous mercats exteriors tant geogràfics com

de producte.Pel que fa al segon gran factor influent, cal tenir molt

presents alguns conceptes: un avenç lent de la produc-tivitat pot significar una modesta taxa de progrés tècnic i també pot reflectir la necessitat de millorar l’eficiència productiva; el capital humà influeix de manera fonamental

en els nivells de productivitat; i la capacitat d’adaptació de les estruc-tures productives a les fluctuacions de la demanda repercuteix en la productivitat.

Les diferències de productivitat entre territoris s’expliquen en part per les diferències en l’especialitza-ció de les seves estructures produc-tives, ja que cada sector presenta diferents possibilitats de millora de

la productivitat al llarg del temps. No obstant això, hi ha altres factors que influeixen en el rendiment del capital i del treball i que expliquen que una mateixa activitat es desenvolupi de manera més productiva en un territori respecte a un altre o entre empreses diferents. Alguns d’aquests factors es refereixen al bon funcionament de l’economia en el seu conjunt i altres a aspectes interns a les empreses: la innovació tecnològica i no tecnològica i el capital humà, sense oblidar els inconvenients derivats de la rigidesa del mercat de treball a Espanya. Tots aquest factors presenten una rellevància destacada en el context econòmic actual pel seu paper determinant en l’evolució

Cap societat no prospera sense un alt nombre d'empreses competitives dins

del conjunt

Estudi del CEAM“Evolució de la competitivitat de l’economia catalana. Factors causals” és un estudi fet pel Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic a instàncies de la Cecot. L’informe realitza una anàlisi de la competitivitat exterior de l’economia catalana en els darrers anys, concreta-ment el període que va des de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea fins a l’any 2008. Així mateix, es considera l’evolució de la competitivitat exterior pels sectors de la indústria des de mitjans dels anys noranta fins a l’actualitat. Això s’acompanya de l’estudi d’alguns dels factors identificats com rellevants, sense entrar en una anàlisi exhaustiva, que poden haver contribuït a ex-plicar la seva evolució recent, mesurada per la capacitat de les exportacions catalanes de penetrar en el mercat mundial i per la resistència de l’estructura productiva interna a les importacions. De tot plegat s’extreuen una sèrie de conclusions i recomanacions dirigides a corregir alguns dels entrebancs que han limitat la nostra competitivitat exterior. Val a dir que aquest informe s’ha elaborat observant l’evolució de la competitivitat principalment en un període fonamentalment positiu en terme de taxes de creixement de l’economia catalana, però en el qual s’identifiquen febleses estructurals, la correcció de les quals hauria de ser la base de la recupe-ració de l’economia catalana en l’entorn internacional. En base a aquest ampli informe, hem elaborat l’article que us proposem.

6

ceco

tnò

mic

37

cec

ot

futura de l’economia catalana.Què cal fer?Per tot plegat, és de vital importància reforçar les políti-ques públiques que estimulin la internacionalització de les empreses catalanes. En aquest àmbit d’actuació, amb llarga tradició tant a l’àmbit espanyol com al català, cal reclamar l’establiment d’objectius concrets i la revisió dels mitjans per assolir-los, amb el propòsit d’obtenir resultats positius a curt termini.

En els darrers anys l’increment accelerat dels nivells de competència ha atribuït a l’augment dels nivells de productivitat de les empreses una importància creixent. En aquest sentit, el feble augment de la productivitat a l’economia catalana esdevé una de les principals preo-cupacions de les seves perspectives de futur. Aquest fet s’explicaria, per un banda, per un avenç insuficient de la capacitat de progrés tecnològic de l’economia catalana si es compara amb els països més desenvolupats. Així ma-teix, també cal esmentar un aprofitament insuficient de les oportunitats de millora de l’eficiència productiva a través de la introducció de millores en el camp de l’organització de la producció (innovació no tecnològica).

Atenent l’anterior, cal subratllar la importància de les polítiques públiques que promouen l’R+D i la inno-vació tecnològica, també amb una llarga trajectòria en l’àmbit català, espanyol i europeu. Aquestes polítiques requereixen considerar les diferències significatives que presenta l’estratègia innovadora de les empreses en funció de la seva activitat, dimensió i origen del capital, per tal d’assegurar l’assoliment d’objectius concrets. Els resultats d’aquestes polítiques s’obtindran probablement a mitjà o llarg termini i haurien de contribuir a establir les bases que reforcin la indústria catalana, afavorint increments de l’eficiència en els processos productius però també facilitant la creació de productes més diferenciats.

Així mateix, també s’han de reforçar les polítiques di-rigides a incentivar la introducció generalitzada de millores en els mètodes d’organització de la producció. Aquestes polítiques compten amb alguna experiència recent, però tenen una menor trajectòria en l’oferta d’estímuls públics que no les polítiques de suport a la internacionalització o a la innovació tecnològica. Val a dir que en aquest camp es poden aconseguir resultats positius a curt termini, millores de productivitat per sobre del 20%, sense la necessitat de dedicar una quantitat significativa de recursos públics.

D’altra banda, les dades disponibles permeten afir-mar que hi podria haver un increment de la productivitat de les empreses catalanes a través de la millora del capital humà. Mitjançant actuacions que podrien reportar efectes quasi immediats, si incideixen en la formació continua, i amb efectes a mitjà i llarg termini, per les mesures que

afectin directament al sistema educatiu.També cal contemplar la conveniència d’establir els

mecanismes per assegurar l’adaptació de les estructures productives als canvis del mercat amb agilitat, tant en períodes de creixement com de recessió. En el moment actual, aquesta qüestió presenta una importància destaca-ble, ja que l’absència d’aquests mecanismes podria estar generant importants inconvenients a moltes empreses que s’enfronten a una caiguda molt notable de la demanda. De fet, el World Economic Forum assenyala la inflexibi-litat del mercat de treball com el primer inconvenient de l’economia espanyola.

En el marc econòmic actual seria convenient afegir elements de flexibilitat que afavoreixin la contractació. Per exemple, a través de promoure fórmules de contra-ctació que incentivin la incorporació de treballadors a la plantilla de les empreses, per fer front, sense càrregues excessives, a possibles repunts de la demanda.

D’altra banda, cal plantejar la necessitat de reduir els costos diferencials per acomiadament que assumeixen les empreses espanyoles i catalanes, la qual cosa podria requerir la posada en marxa d’una reforma laboral. Re-forma que, segons els experts, hauria de contemplar altres elements de millora a través de la introducció de mesures en els camps de la negociació col•lectiva, per relacionar els increments salarials a les millores de pro-ductivitat, o de l’organització interna de les empreses, amb el propòsit, per exemple, d’estimular la mobilitat funcional i geogràfica.

Com a conclusió final, cal significar la importància del deteriorament de la competitivitat exterior de Cata-lunya en els darrers anys com un reflex de l’existència de febleses estructurals que, a més, explicarien l’especial virulència de l’actual crisi econòmica en territori català.

Aquestes febleses requereixen l’adopció de noves mesures per part de les administracions o bé reforçar les existents en els àmbits de la innovació tecnològica, la innovació no tecnològica, l’educació i la formació, o el funcionament del mercat laboral. En aquests àmbits, l’adopció de mesures urgents per frenar els efectes de la recessió s’han de complementar amb reformes més profundes, que contribueixin a l’increment progressiu de la competitivitat de l’economia catalana una vegada hagi passat la situació de crisi. Aquestes reformes han de tenir caràcter estructural, afectant tant als sectors de l’economia com a la forma d’operar dins dels sectors i les empreses. En definitiva, la recuperació de la tendència creixent de la competitivitat exterior catalana haurà de venir de produir de forma més eficient els mateixos productes i de produir de forma eficient nous productes.

7

ceco

tnò

mic

37

cec

otLa situació econòmica actual exigeix l’adopció de

mesures urgents que contribueixin a dinamitzar la demanda, en particular, de béns de consum de llarga durada, així com a pal·liar els seus

efectes en aturats i empreses. Però la crisi també requereix la posada en marxa d’altres actuacions de caràcter més estructural. Aquesta necessitat no és conseqüència directa del context present, sinó que prové de la conveniència de fer front a certes febleses i amenaces que des de fa anys persisteixen a les economies espanyola i catalana. De fet, la necessitat de posar en marxa reformes que solucionin determinades problemàtiques de caràcter estructural de l’economia espanyola és un missatge repetit en els darrers temps per organismes internacionals com l’OCDE.

En el cas concret de l’economia catalana, aquesta necessitat es posa de manifest en constatar que el procés de globalització que té lloc des de finals dels anys noranta ha provocat una pèrdua de competitivitat dels productes catalans al mercat mundial. Aquest fet és preocupant atesa la importància creixent dels mercats internacionals i l’elevat grau d’obertura de l’economia catalana. A més, es pot afirmar que les economies i empreses que han introduït les millores necessàries per incrementar la seva competitivitat a l’entorn mundial són les que es troben millor posicionades per fer front a la crisi econòmica actual.

L’adopció de mesures que contribueixin a solucionar els problemes estructurals que pateixen les economies no resulta, en general, fàcil. No obstant això, el moment actual requereix la posada en marxa de mesures contundents i enfocades a l’assoliment d’objectius concrets a curt, mig i llarg termini. De l’eficàcia d’aquestes actuacions pot depen-dre la velocitat amb la qual l’economia catalana superi la crisi actual i, d’altra banda, ha de generar les bases perquè

l’economia catalana recuperi la tendència a l’increment de la seva competitivitat exterior, perduda en els darrers anys.

Les mesures adoptades poden tenir efectes posi-tius a curt termini en la competitivitat de les empreses catalanes. Concretament, actuacions dirigides a reforçar el capital humà o bé accions en l’àmbit de l’organització de la producció poden revertir de forma quasi immediata en benefici dels nivells de productivitat de les empreses. D’altra banda, les accions per contribuir a incrementar el grau d’expansió internacional dels productes catalans, en algunes empreses i sectors, pot generar resultats positius en un termini relativament curt, aprofitant una probable millora de la competitivitat-preu respecte dels països de la zona euro. Finalment, el disseny de sistemes de contractació que permetin a les empreses respondre amb agilitat i sense costos excessius als repunts de la demanda també pot tenir efectes positius en la capacitat de les empreses d’adaptar-se a les fluctuacions dels mercats i, paral·lelament, contribuir a alleujar les xifres de l’atur.

Altres actuacions generarien efectes estimuladors de l’economia catalana en un termini més llarg. En aquest sentit, cal destacar l’impacte de les inversions en R+D en termes de millora tecnològica dels processos productius i dels productes.La reflexió estratègica sobre les actuacions més adequades per solucionar els problemes estructurals de l’economia catalana s’ha de realitzar, lògicament, sobre la base de l’oferta d’incentius i actuacions públiques existents actual-ment, tant d’àmbit català i espanyol com europeu. D’altra banda, les mesures que es puguin adoptar han d’assegurar la coordinació entre les diferents fonts de suport públic i, en aquest sentit, evitar, per exemple, que la possibilitat del seu aprofitament per part de les empreses coincideixi en el temps. A això cal afegir-hi que les actuacions públiques han de considerar necessàriament les particularitats del teixit econòmic català, derivades de la seva composició sectorial, la dimensió de les seves empreses i del seu ele-vat grau de multinacionalització, sobretot pel que fa a la indústria. Finalment, les mesures a adoptar han de ser suficientment profundes per afectar tant la composició sectorial de l’economia com la forma d’operar de les em-preses. En definitiva, la recuperació de la tendència creixent de la competitivitat exterior catalana haurà de venir de produir de forma més eficient els mateixos productes i de produir de forma eficient nous productes.

L'O

PIN

IÓUna oportunitat per solucionar problemes estructurals

Natalia OrtegaSecretària general del Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM)

8

ceco

tnò

mic

37

CEC

OT

BANC: balanç d’operacions 2008Durant el 2008, la xarxa BANC ha tancat 6 inversions per un valor acumulat de gairebé 510.000 € que equivalen, en promig, a una aportació del 33% del capital d’un projecte d’ 1,54 milions d’euros. El 2008 ha estat un any controvertit però els inversors privats se-gueixen creient en la pime catalana. La figura del Business Angel injecta confiança a la pime catalana i contraresta la conjuntura actual.

Constitució de la World Business Angels AssociationParal·lelament, Antoni Abad, com a president de la Red Española de Business Angels, ha participat en la constitució de la World Bu-siness Angels Association a Dubai. L’objectiu d’aquesta associació mundial és la d’expli-car i afavorir el paper dels Bussines Angels i les seves xarxes al món, afavorint l’intre-canvi d’experiències i promoure les trobades transnacionals i trasncontinentals que perme-tin conèixer millor les pràctiques en el camp

del finançament de la innovació i de l’esperit emprenedor. Congrés de la European Business Angels Network No s’acaben aquí les notícies sobre els Bussi-nes Angels, doncs els passats dies 26, 27 i 28 d’abril es va celebrar a Madrid el IX Congrés de la European Business Angels Network, organizat per ESBAN, fundació per a la Pro-moció de les Xarxes de Business Angels a Espanya, que presideix Antoni Abad, i que ha reunit els millors experts internacionals del sector i ha centrat l’atenció europea en el camp del finançament de la innovació. El recolzament i la popularització de la figura dels Business Angels va ser un dels principals fins de l’encontre.

FLA

SHce

cot

Els Bussines Angels són notíciaq

La Cecot i el Banc Sabadell han signat un conveni de col·laboració per facilitar fons de finançament i productes financers, en con-dicions preferents, a les empreses membres de l’associació empresarial. L’acord estableix la creació d’una línia de crèdit per a les em-preses associades a la Cecot, que també dis-posaran d’accés preferencial a altres línies de finançament subvencionat que puguin convocar tant els diferents organismes de les administracions estatals (ICO, CDTI...), com

de l’administració catalana (Institut Català de Finances, ICF). El Banc Sabadell i la Cecot crearan un grup de treball per desenvolupar productes i serveis per a les empreses amb la finalitat de millorar la competitivitat, fomen-tar la innovació tecnològica (implantació de la signatura digital, facturació electrònica...) i facilitar l’accés a les línies de finançament de les empreses, tot garantint la seguretat de les inversions realitzades.

Conveni amb Banc Sabadell per millorar el finançament

Antoni Abad i Jaume Guardiola, conseller delegat del Banc Sabadell

q

El Cecotnòmic ja té edició digital;

connecta-t'hi!www.cecotnomic.cat

Miquel Roca defensa un pacte d’Estat en la seu de la Cecot

Miquel Roca, president i fundador del bufet Roca Junyet Advocats i antic líder parlamentari de CiU va donar una confe-rència el 13 de maig convidat pel Fòrum Cecot. En el seu parlament, va exposar el contingut i el sentit dels Pactes de la Moncloa de 1977 i va defensar un nou acord general, un nou pacte d’Estat, en matèria econòmica per superar la crisi. Segons Roca, els eixos d’aquest pacte haurien de ser la formació, la investigació, les reformes estructurals i les infraestructu-res. També va afirmar que “Catalunya ha de liderar les reformes a Espanya perquè tenim més interès i experiència”.

q

9

ceco

tnò

mic

37

CEC

OT

El 20 de març al Parc Tecnològic del Vallès, es va presentar l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola. Aquesta associació, presidida per Jordi Sancho, es va constituir el 22 de de-sembre del 2008 amb l’objectiu de defensar els interessos del teixit empresarial ubicat a Cerdanyola davant de l'Administració local i, a la vegada, esdevenir un mitjà d’interlo-cució amb l’Ajuntament en l'establiment de polítiques municipals que puguin afectar les empreses. La iniciativa va sorgir d’un grup d’empresaris de la patronal Cecot, donada la representati-vitat de la mateixa en el territori (100 empre-ses), davant la necessitat d’establir relacions amb les administracions a l’hora de prendre decisions que puguin tenir un impacte im-portant en el desenvolupament de l’activitat empresarial a la zona. En aquest sentit, l’AEC disposa d’un pla de treball que ja ha presentat a l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, i que marcarà la línia d’actuació de l’Associ-ació. Segons declaracions del president de l’AEC, Jordi Sancho, “Cerdanyola disposa de la major reserva de sòl industrial de Catalunya i ocupa un lloc estratègic ja que disposa de la Universitat Autònoma de Barcelona i del futur Sincotró, per la qual cosa la ciutat esdevin-drà un pol d’atracció d’inversions futures. En aquest sentit pensem que els empresaris hem de tenir via directa amb l’Administració local per desenvolupar projectes futurs plegats.” Sancho també va destacar que l’AEC oferi-rà actes, cursos de formació i seminaris que puguin ser d’interès pel teixit empresarial de la ciutat.

La junta directiva de l’AEC està formada per Jordi Sancho Ródenas (president), de Tecno-mesura; Julio Aranda Aranda (vicepresident), de Erarzoqui,SL; José Vicente Rodríguez (se-cretari), de Gabinete Hernández y Fernán-dez; Francesc Massana Floch (tresorer), de Mafinsa; Carme Castellví Peña (vocal), de Planchado artesanal, SL; i Patricia Sánchez, directora de gremis i associacions de la Cecot i Judith Montañola, secretaria tècnica.

Noms Propis

El Fòrum Empresarial Cecot - Rubí va triar en Jordi Parera com a nou president de la patronal rubinenca. Parera, de 46 anys, és el director general de l’empresa Top Cable i substitueix en Joan Arch al capdavant de l’entitat, després que aquest manifestés la seva voluntat de deixar el càrrec per pro-blemes de dedicació temporal. Tot i això, Joan Arch continuarà a la junta com a vicepresident. El Fòrum Empresarial Cecot Rubí es va crear el 2006 com a iniciativa d’un grup d’empresaris de Rubí preocupats per la situació en què es troba la indús-tria en aquest municipi i la necessitat de disposar d’una plataforma representativa que fes d’interlocutor amb l’administració local. Les més de 900 empreses associades a la Cecot en Rubí es van adherir al nou projecte i des de la patronal es va donar el suport tècnic i de gestió per crear el Fò-rum, i se’l va dotar, a més, d’uns òrgans de direcció autònoms. En els tres anys d’exis-tència, el Fòrum Empresarial Cecot-Rubí s’ha caracteritzat per promoure i defensar els interessos de les empreses de Rubí davant l’administració local, i ha arribat a diversos acords i compromisos que tenen com a finalitat millorar la competitivitat de les empreses de Rubí.

Jordi PareraNou president de la Cecot Rubí

q

q

L’Associació d’Empresaris de Cerdanyola neix amb un centenar de socis

D’esquerra a dreta, Patrícia Sánchez, José Vicente Rodríguez, Francesc Massana, Jordi Sancho, Julio Aranda i Carme Castellví.

Guardó per a Ingeniería Torrella q

Les nostres empreses

El projecte “Edifici d’envasat de l’empresa S.A. DAMM a El Prat de Llobregat”, dut a terme per l’empresa Ingeniería Torrella S.A., va rebre el Diploma de Selecció en els Premis a l’Edificació en la 13a edició dels Premis Cons-trumat, modalitat a la qual s’havien presentat 114 obres.

En la fotografia, i d’esquerra a dreta, Fedde Huistra (arquitecte de Ingeniería Torrella), Lluís Bellera (Sacyr, constructo-ra), Pedro Marín (S.A. DAMM, promotora) i Josep Torrella (enginyer industrial de

Ingeniería Torrella).

10

ceco

tnò

mic

37

RH

En temps de crisi, es falta menys a la feina. Les empreses observen com el clima econòmic actual d’incertesa canvia l’actitud dels treballadors, que s’ho pensen més a l’hora de faltar a la feina

sense justificació. Així, per exemple, les típiques baixes per grip o per lumbàlgia ja no s’allarguen tant. Les xifres del 2008 situen l’absentisme en un 4-5%, el que suposa un 1% menys que l’any anterior, números amb què Espanya s’iguala a d’altres països europeus.

El context d’incertesa actual està reduint un dels problemes més denunciats per l’empresari català durant els últims anys, que nota com els treballadors responen amb més cautela a l’hora d’absentar-se per períodes curts dins un context de proliferació d’ERO i augment impressionant de l’atur. També s’ha notat una reducció de festes de cap de setmana que començaven divendres i acabaven dilluns.

Segons les dades del Ministeri de Treball, l’índex d’absentisme es situa en un dels nivells més baixos dels últims anys, amb una mitjana de 12,5 hores no treballades per cada empleat durant l’últim trimestre de 2008 a causa de malaltia a Catalunya; mentre que en el primer trimestre la xifra se situava en 13,4 hores. El sector amb més absentisme és l’industrial, amb 21 hores perdudes per treballador durant l’últim trimestre de l’any passat, seguit del sector serveis (15,1 hores) i la construcció (12,3 hores).

Les empreses coincideixen en afirmar que la crisi està reduint l’absentisme, però hi ha moltes companyies que no posen gaire interès a lluitar contra la no-assistència a la feina. Un 30% de les empreses no té mecanismes per controlar l’absentisme, encara que un 86% considera la

gestió d’aquest aspecte com a important per assolir resultats positius per a la companyia, segons es desprèn d’un estudi elaborat per la mútua Egarsat i l’escola de negocis ESADE que s’ha presentat darrerament. Segons aquest estudi, les

RH

10

Reptes i oportunitats per a l’empresa en la gestió de l’absentisme

Tot i que la crisi econòmica ha reduït l’absentisme laboral no justificat, és un problema que continua afectant les empreses, ja que encara representa una de les seves principals preocupacions, sobretot per als responsables de recursos humans. Però cal saber que hi ha instruments per gestionar-la. Malauradament, encara no és l’actitud més freqüent en aquest context, però saber motivar el treballador i donar-li flexibilitat és clau per a l’empresa a l’hora d’afrontar amb èxit el problema. I també s’han de poder combinar mesures de control i sanció amb enfocaments més innovadors vinculats al benestar físic, psicològic i emocional dels treballadors. La gestió responsable dels recursos humans té efectes sobre la productivitat i la disminució de l’absentisme.

El cas Cespa-Ferrovial

Segons Salvador de Tudela, director de recursos humans de Cespa-Ferrovial, l’absentisme en la seva empresa és “una obsessió” i creu que tant els aspectes culturals com conjunturals de cada empresa tenen molt a veure amb els índex d’absentisme que l’empresa pateixi. Segons ell, a Cepsa-Ferrovial es gestiona no des d’un punt de vista “sever”, sinó aportant enginy en les campanyes que realitzen, a més d’originalitat i coherència. Per exemple, una de les accions amb més èxit, que va reduir l’absen-tisme en un 12% anual, va ser “el minut d’aplaudiment a la vida”, que va implicar que els 15.000 treballadors de l’empresa dediquessin simultàniament un minut d’aplau-diments per no tenir accidents.

Campanyes com aquesta, amb un component emocional, són les que donen més bon resultat a aquesta empresa. També les companyies en què intervé l’agraïment als treballadors per part dels familiars per no accidentar-se, o el “gràcies per no tenir accidents, avui per tu, demà per mi” que ha posat en marxa el 2009 en la qual hi ha complicitat entre companys de feina. Tot això, acompa-nyat, evidentment, per altres mesures com el control de les baixes, etcètera.

11

ceco

tnò

mic

37

RH

empreses prefereixen les mesures sancionadores per combatre l’absentisme, ja que el 37 % de les empreses enquestades es decanta per aquesta via, mentre que un 18% opta per polítiques més positives com la motivació dels empleats.

En una jornada titulada “Oportunitats i reptes per a l’empresa en la gestió de l’absentisme”, organitzada per les dues institucions responsables de l’estudi, ideada per aprofundir en les mesures que duen a terme les empreses per reduir l’absentisme, Carlos Obeso, responsable d’Estudis Laborals d’ESADE, va destacar la importància de definir el concepte d’absentisme, ja que sovint s’associa amb connotacions negatives, cosa que en dificulta l’anàlisi.

En el seu parlament, Obeso va manifestar que “és important tenir mecanismes perquè la gent pugui expressar què li passa” i va afegir que “encara no hi ha mesures diferents per mesurar l’absència a la feina; s’haurien d’aplicar mesures de conciliació i dotar de més eines els departaments de recursos humans per gestionar l’absentisme.” També va assenyalar que “ja no és tant un problema de la gent sinó de la cultura de l’empresa i es comença a no culpar tant al treballador.” Obeso creu que la mitjana d’absentisme de l’empresa espanyola és del 5%, encara que la qüestió “és preguntar-se per què hi ha empreses que tenen un índex del 20%.” Per a aquest professor, encara cal millorar la conciliació laboral, les condicions de treball per evitar accidents ergonòmics i definir bé el perfil de la persona que ocuparà cada lloc de treball per trampejar, així, absentismes evitables.

Per a Francesc Beltrán, vicepresident de recursos humans de Henkel Iberica i Latin America, “absentisme sense inversió és un binomi que difícilment es pot entendre” i va defensar que la clau es troba en tres principis: entendre l’absentisme com un tema estratègic que forma part del pla de sostenibilitat, ser conscients que cal inversió per gestionar-lo i que es precisa disciplina i rigor per no deixar d’estar-ne a sobre i que es compleixi la llei. En aquesta mateixa línia, va afegir que creu en la necessitat de descentralitzar la gestió de l’absentisme de recursos humans i passar-la a especialistes dedicats permanentment a aquesta tasca.

Beltrán va explicar que es tarda uns deu anys a aconseguir un objectiu d’accidents “zero” i va explicar que en la seva companyia ho han assolit i, en concret a Sevilla, han fet onze anys sense un sol accident.

Al seu torn, Mateo Borràs, director de recursos humans i comunicació del Grup Grífols, que també representa a AEDIPE Catalunya, creu que ha d’haver-hi acord en la definició del terme, tenir en compte l’entorn i “aportar solucions que haurien d’anar més en la línia de la gestió de la presència activa.” Borràs menciona un altre tipus d’absentisme, el que es produeix amb el treballador a l’empresa però “que es pren tres cafès en lloc de dos, és davant de l’ordinador però està pensant en una altra

cosa, etc.” Per a Borràs, quan parlem de gestió de l’absentisme el mal ja està fet i denuncia que l’entorn no afavoreix “ja que moltes mesures ens porten a no treballar: si avui vaig al metge, si vull surto amb la baixa.”

Gestionar l’absentisme aplicant incentius econòmics, per a Borràs no és una mesura per rebaixar-lo, sinó perquè no augmenti. Està d’acord en la necessitat de descentralitzar la gestió cap als superiors i destaca la necessitat de donar participació al treballador perquè vegi que té sentit el que fa i per això s’hi impliqui més. <

Mètode contrastat

Sovint es culpa l’Administració de gran part de la respon-sabilitat i, sense cap mena de dubte, encara hi ha moltes coses a fer, com millorar la manca d’informatització dels informes mèdics o la necessitat de motivar més el perso-nal mèdic, entre d’altres. Però una gran part de la culpa es troba a la pròpia empresa i, sovint, trobem empreses que llancen la tovallola, carreguen el problema a l’Admi-nistració i això no és així. Des de l’empresa hi ha molt a fer i hi ha un mètode, provat en PwC que funciona, en quatre punts.

1. Mesurar el problema. Cal saber quan costa a l’empre-sa l’absentisme. Aquí hi ha un debat perquè no tothom compta per igual el que es compta com absentisme. Les recomanacions de PwC és mesurar totes les absències i comparar-ho amb les hores pactades. S’ha de comptar el cost dels substituts, de la seva formació, dels temps de rodatge...

2. Fer un diagnòstic del que passa a l’empresa. Veure’n les causes reals.

3. Elaborar un pla sistemàtic d’actuació que contempli no només el control i les mesures disciplinàries, sinó sobretot una gestió positiva de l’absentisme que corregeixi les causes que el generen.

4. Conscienciar els treballadors i incloure’ls en la negocia-ció col·lectiva per aconseguir que vagin de la mà de l’em-presa i els sindicats. Avui dia, només el 50% de convenis d’empresa i el 19% de convenis de sector recullen algun tipus de mesures d’absentisme i en gran part són només pautes generals. Els convenis que recullen comencen a tenir en compte mesures com deixar de complementar les prestacions de la IT per part de l’empresa fins que no es baixi el ràtio d’absentisme, ja sigui referit a la persona o a la plantilla.

12

ceco

tnò

mic

37

FIN

AN

ÇA

MEN

T

La manca de liquiditat està ofegant les pimes catalanes. Les xifres actuals són espectaculars: el 40% de les empreses es veuen afectades per un difícil accés al finançament, el 79% de

les pimes pateixen endarreriments en els pagaments dels clients, el 24% de les empreses demanen finançament extern per emprendre inversions i el 88% de les empreses requereixen finançament extern per suportar el circulant.

En aquesta situació tan complicada, les empreses han hagut de modificar els patrons de funcionament per finançar l’activitat normal del negoci. En aquests moments, trobem fonamental reforçar els fons propis respecte a l’endeutament i al volum del balanç, el qual ha de ser com més petit millor. Una segona premissa és buscar un bon equilibri entre endeutament a llarg i curt termini, ja que treballar només a curt termini en l’entorn actual és perillós.

Amb les dificultats actuals, els empresaris es queixen dels canvis d’actitud de la banca i la desconfiança que aquesta mostra a causa de la rotació del personal i la pèrdua d’atribucions de les oficines bancàries.

Les dades de la tercera enquesta sobre finançament de les pimes que elabora el Ministeri d’Indústria, amb la col·laboració de les cambres de comerç, afirma que el 88% d’aquest tipus d’empreses té problemes de finançament, mentre que a un terç se li ha negat un crèdit en les darreres setmanes. En només un mes del primer trimestre de l’any 2009, aquest percentatge es

va triplicar. Les pimes que admeten tenir problemes de finançament s’han incrementat un 23%.

Per la seva banda, els autònoms han criticat que l’ajuda de l’ICO (disponible per a autònoms i empresaris) arriba només al 0,06 % de les pimes. Aquests crèdits podrien ser una bona mesura per fer front a la crisi si no fos per l’accés blindat, com han denunciat diverses organitzacions. A més, els petits empresaris coincideixen en apuntar que els criteris d’accés a aquests crèdits no estan ni ben explicats ni són fàcils d’entendre. Fins ara s’ha repartit només el 20% dels recursos d’una línia de líquids de 10.000 milions d’euros aportats a parts iguals per l’ICO i les entitats financeres.

Malgrat que les organitzacions empresarials indiquen que hi ha milers d’empresaris que han lliurat la documentació pertinent a les sucursals bancàries des de principis de gener d’enguany, encara estan esperant la resposta o bé aquesta no ha estat prou convincent.

És evident que el crèdit no flueix com abans i també ho és que, si no resolem els canals del crèdit i de finançament, cap de les mesures que pugui prendre l’administració per a fer front a la situació de les pimes serà eficaç. És segur que un dels reptes per als emprenedors ha estat sempre l’accés al finançament, però també ho és que, en aquest moment, l’accés al finançament està molt limitat i gairebé restringit a projectes molt sòlids que no necessiten gaires avals.

FIN

AN

ÇA

MEN

T

12

D’on treure els diners? En temps de crisi, els mecanismes per decidir si es deixen diners a l’empresari s’alenteixen. Algunes veus empresarials afirmen que la pime ha tingut sempre problemes a l’hora d’obtenir un crèdit bancari per al desenvolupament. En conseqüència, aquesta problemàtica s’ha agreujat considerablement.Donades les dificultats actuals, els empresaris es queixen dels canvis d’actitud de la banca i la desconfiança que aquesta mostra a causa de la rotació del personal i la pèrdua d’atribucions de les oficines bancàries. El fet que no podem discutir és que el crèdit no flueix com abans i, si no resolem els canals de crèdit i de finançament, cap de les mesures que s’adoptin serà eficaç. En atenció a això, hem demanat l’opinió de tres experts de diferents àmbits. Com un d’ells ha informat, “és necessari que siguem curosos, però cal que recordem que un excés de prudència pot resultar totalment imprudent”.

13

ceco

tnò

mic

37

FIN

AN

ÇA

MEN

TTota crisi econòmica comporta un cert enduriment respecte a les condicions prèvies que cal reunir per a la concessió de crè-

dits, tant pel que fa a particulars com per a empreses. D’aquesta manera, es passa d’una certa lleugeresa de concessió a una suposada prudència sense que això impliqui, en molts casos, que el prestatari disposi de condicions notablement diferents pel que fa a la seva situació personal.

L’esclat de la crisi financera internaci-onal ha afectat molts grans bancs i entitats d’estalvi; ha agreujat la crisi en les econo-

mies desenvolupades i els seus efectes es palpen tant en les entitats d’estalvi com en les empreses. La dificultat en el flux de liquiditat que la crisi financera ha compor-tat ha provocat el replegament de bancs i caixes i l’enduriment de la concessió de crèdits. Aquest fet ha afectat directament les petites i mitjanes empreses que, amb unes condicions relativament més dures des de la vessant de la demanda, patim d’una manera més acusada el fort enduriment de les condicions i dels preus per obtenir els recursos financers necessaris per a l’empre-sa de nous projectes i, fins i tot, per poder continuar amb l’activitat diària.

Som conscients que aquesta lleugeresa ha arribat a la seva fi. Tanmateix, cal que el sistema financer tingui en compte que una prudència excessiva provocarà que empreses totalment viables i solvents s’ofeguin, fet que suposarà, al mateix temps, un revés per a les pròpies entitats financeres. Per tant, cal buscar un ajustament suau, amb plena consciència de la nova situació, però sense oblidar que l’aplicació de la llei del pèndol pot malmetre tant empreses com bancs i caixes.

És necessari que siguem curosos, però cal que recordem que un excés de prudència pot resultar totalment imprudent. <

Durant els últims mesos, diver-sos directius de la nostra enti-tat, encapçalats pel president Josep Oliu, han manifestat,

en reiterades ocasions, que Banc Sabadell, com sempre, està disposat a finançar els projectes amb garanties de futur de les empreses. Aquesta és, d’altra banda, una afirmació que algú podria titllar d’obvie-tat, atès que, al cap i a la fi, la principal raó de ser i l’objectiu social de les entitats financeres es fonamenta, precisament, en la concessió de crèdit a les empreses i els

Carles Ventura Sotsdirector general i director de Banca d’Empreses de Banc Sabadell

7.000 milions

Eusebi Cima Mollet President Fepime Catalunya

Excés de prudència o d’imprudència?

Passa a la pàgina següent

14

ceco

tnò

mic

37

FIN

AN

ÇA

MEN

T Amb tipus d’interès cada cop més propers a zero i escas-sos marges per a aquesta política monetària, estem

observant una forta creació de liquiditat mitjançant l’estratègia de facilitar, d’altra banda, la restricció quantitativa. Aquesta operació comporta un risc intrínsec, tant pel desconeixement dels protocols d’operació d’aquests nous mecanismes monetaris sobre l’economia real com per la possibilitat que es tracti d’una manera de gestar una nova bombolla financera en el futur. Tanmateix, tot i les injeccions de liquiditat observades, per quin motiu aquesta creixent liquiditat no arriba avui a les empreses? Al meu enten-

dre, aquesta situació és conseqüència de la perversió del procediment que permet que allò que descompten les entitats del BCE (actualment pràcticament qualsevol títol) acabi en dipòsits del mateix banc, així com del fet que part dels diners procedents de les subhastes del Govern espanyol puguin acabar en deute d’aquest mateix govern a curt termini. D’aquesta manera, la por de les entitats, amb un mercat interbancari inexistent, és més forta que els venciments coneguts.

Canviar el procediment implicaria que el que descomptin bancs i caixes davant de l’ICO, quan així ho estimin, sigui precisa-ment els crèdits nous facilitats a les empre-ses, en les línies de negoci estimades pel govern com a prevalents. Per tant, crèdit contra crèdit, liquiditat de les entitats a partir de la liquiditat concedida a les empreses i no fiar-ho a que una liquiditat incondicionada facilitada per les autoritats governamentals i monetàries europees, no resti a la discre-cionalitat del receptor la seva conversió en crèdit a les empreses. <

particulars que el necessitin i que ofereixin les lògiques condicions de solvència.

Aquesta és, doncs, una activitat que cap entitat financera pot aturar de manera indefinida. Així ho demostra, en el nostre cas particular, la intensa activitat comercial que la nostra xarxa està desenvolupant amb l’objectiu de concedir un total de 7.000 milions d’euros en finançament a grans empreses, pimes i autònoms du-rant els pròxims mesos. Un finançament disponible mitjançant diversos productes que, en alguns casos, s’han creat especí-ficament per donar resposta a les noves necessitats del mercat (com ara BS Fons Estatal d’Inversió Local, un paquet disse-nyat per agilitar els cobraments dels tre-balls realitzats per als ajuntaments per part d’empreses o contractistes, en el marc de les mesures extraordinàries de finançament aprovades pel Govern) i també mitjançant els productes ja tradicionals —com ara les línies ICO— en la comercialització dels quals la nostra entitat sempre ha jugat un paper destacat.

En definitiva, les empreses que tinguin un projecte empresarial per desenvolupar poden estar segures que a Banc Sabadell, com sempre, trobaran el suport necessari per aconseguir que la seva iniciativa es converteixi en una realitat. <

ve de la pàgina anterior

Guillem López i Casasnovas Catedràtic d’Economia de la UPF

Com evoluciona el finançament?

15

ceco

tnò

mic

37

CIN

C C

ENT

IMS

16

ceco

tnò

mic

37

TEC

NO

LOG

IA I

IN

NO

VA

CIÓ

La globalització és un fenomen que ha transformat els models de gestió de la innovació a les empreses (figura 1). No es pot obviar que ha comportat una sèrie d’aspectes positius.

Per una part, han sorgit noves economies gràcies als desplaçaments dels centres productius a països en vies de desenvolupament i, per altra, la consegüent millora en el desenvolupament economicosocial en aquests països està generant un ampli i nou sector de consumidors.

Els efectes negatius de la globalització han afectat principalment els països desenvolupats, que han vist disminuir la seva competitivitat, degut a l’elevat nivell dels costos de la producció local. Amb aquesta situació, s’han vist obligats a implementar canvis en els seus models actuals. El nou paradigma que es planteja és l’economia del coneixement.

Aquest model es caracteritza, en paraules d’Ariadna Detrell, responsable de projectes del Gremi Tèxtil de Terrassa, “per utilitzar el coneixement, com a element fonamental per a generar valor i riquesa. Aquest ‘coneixement’ és molt més que mera informació: significa, entre altres coses, know-how, know who o eines o mitjans de producció per a obtenir o més coneixement o productes i serveis amb un valor afegit útil i quantificable per als consumidors.”

La cartera de productes, o la de clients, deixa de tenir el valor que se l’hi atorgava; ara es tracta de disposar d’una cartera d’oportunitats, que derivi del coneixement, i que doni a l’empresa les capacitats per a generar nous productes que donin resposta a les necessitats dels clients, o de crear noves necessitats que puguin ser atractives per

als consumidors, diferenciant-se dels competidors.En aquest context, les estratègies basades en costos ja

no són sostenibles; és necessari buscar estratègies basades en la diferenciació. Per això, han d’analitzar-se les capacitats distintives de l’empresa que, aplicades als mercats, puguin donar lloc a avantatges competitius sostenibles. Segons John Kay, professor de la London Business School, només hi ha quatre capacitats distintives que puguin convertir-se en avantatges competitius:

L’estructura i habilitats de gestió de l’empresa Els atractius estratègics de l’empresa La marca o credibilitat de l’empresa La capacitat d’innovació

Catching-Up

Innovadors moderats

Seguidors

Líders en innovació

0.700

0.600

0.500

0.400

0.300

0.200

0.100

0.000

BG LV RO LT PL SK HU MT IT GR PT ES CZ SI EE CY EU NL FR BE LU IE AT UK DK DE FI SE

Figura 2: Índex Resum d’Innovació

INN

OV

AC

IÓ

16

Els clústers: una eina per al desenvolupament de la innovació Les estratègies basades en costos ja no són sostenibles; és necessari buscar estratègies basades en la diferenciació. Per això, han d’analitzar-se les capacitats distintives de l’empresa que, aplicades als mercats, puguin donar lloc a avantatges competitius sostenibles. El nou paradigma que es planteja és l’economia del coneixement. Hi ha quatre capacitats distintives que puguin convertir-se en avantatges competitius: una d’elles és la capacitat d’innovació. Una de les eines fonamentals per a una col·laboració oberta per al desenvolupament de la innovació són els clústers. A nivell europeu es promouen polítiques de clústers, prioritzant la incentivació a les agrupacions enfront a l’empresa individual. En aquest àmbit es va fundar l’Agrupació d’Empreses Innovadores del Vallès Occidental.

Globalització

Economia del coneixement

Figura 1: Els efectes de la globalització

Nou sector de consumidors

Disminució de la competitivitat

Canvi de model

+ -

Figura 1: Els efectes de la globalització

17

ceco

tnò

mic

37

TEC

NO

LOG

IA I

IN

NO

VA

CIÓ

Catching-Up

Innovadors moderats

Seguidors

Líders en innovació

0.700

0.600

0.500

0.400

0.300

0.200

0.100

0.000

BG LV RO LT PL SK HU MT IT GR PT ES CZ SI EE CY EU NL FR BE LU IE AT UK DK DE FI SE

Figura 2: Índex Resum d’Innovació

La quarta d’aquestes capacitats, l’habilitat innovadora, no és una constant. En les economies que depenen en alt grau del coneixement hi conviuen diversos factors que incideixen en la seva capacitat d’innovació. Un dels models més coneguts per a calcular el grau d’innovació és el European Innovation Scoreboard (Baròmetre Europeu d’Innovació), un instrument desenvolupat per iniciativa de la Comissió Europea per a proveir d’una avaluació comparativa del rendiment en innovació dels estats membres.

A la figura 2 es mostra el resultat de l’informe de l’any 2008, amb la classificació dels 27 països de la UE en quatre grups segons el valor del paràmetre Summary Innovation Index (Índex Resum d’Innovació): líders en innovació, seguidors, innovadors moderats i catching-up (en progrés).

Avantatges dels clústers Els clústers presenten una sèrie d’avantatges tant per al territori com per a les empreses que el formen:

Els clústers són una eina fonamental per al desenvolu-pament de la innovació. El clúster és el lloc de trobada apropiat on les empreses poden harmonitzar els seus interessos en la cerca d’opor-tunitats i assolir un màxim aprofitament de tots els seus recursos aplicats a l’àrea de la innovació. L’empresa que s’incorpora a un clúster passa a ser un clar aliat de la resta en la cerca de valor empresarial i suma esforços per a assolir objectius comuns.

Figura 2: Índex Resum d'Innovació

18

ceco

tnò

mic

37

TEC

NO

LOG

IA I

IN

NO

VA

CIÓ

Respecte a la mitja europea (EU), Espanya (ES) es posiciona al grup de països innovadors moderats, al mateix nivell que Portugal (PT) i Grècia (GR), molt per sota de França (FR), Bèlgica (BE), Holanda (NL), etc. i molt allunyada de Gran Bretanya (UK), Dinamarca (DK), etc., o Suècia (SE), que lidera el rànquing.

En aquest context, un dels factors que afecten les dimensions de la innovació, és el propi model de gestió de la mateixa. En els països més avançats, el model tradicional d’innovació integrada (o tancada) es transforma en un model d’innovació oberta (open innovation).

A diferència del model d’innovació integrada, en el que l’empresa realitza el procés d’investigació i desenvolupament a nivell intern, dins els seus límits (figura 3), en el nou

model, els nous productes provenen tant de fonts internes com externes, i aquestes poden entrar a formar part del procés d’innovació en tots els punts de la cadena fins a arribar al producte final (figura 4).

La innovació no està restringida al producte sinó referida també al model de negoci i està basada en la experimentació i en la col·laboració entre les empreses,

les universitats, els centres d’investigació, el sector públic i els propis clients.

Una de les eines fonamentals per a una col·laboració oberta per al desenvolupament de la innovació són els clústers: “concentració d’empreses relacionades entre si, en una zona geogràfica relativament definida, que comparteixen reptes estratègics, proveïdors especialitzats, empreses de serveis i institucions associades” (Michael Porter, The Competitive Advantage of Nations, 1990).

A nivell europeu, fa uns anys que es promouen polítiques de clústers, prioritzant la incentivació a les

agrupacions enfront a l’empresa individual. En aquest sentit, la Comissió Europea disposa de programes varis que fomenten el desenvolupament i la cooperació entre clústers. Un cas d’èxit de política de clústers és la desenvolupada a França, l’any 2004, on es van identificar els “Pôles de Compétitivité”.

A Espanya, no va ser fins a l’any 2006 que es va optar per implementar una política de clústers, seguint la tendència europea, raó per la qual es van definir les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEIs), amb l’objectiu de “facilitar, mitjançant la consecució d’una massa crítica suficient del conjunt d’empreses i organismes agrupats, les pràctiques innovadores que permetin millorar la competitivitat de les empreses espanyoles i la seva projecció i visibilitat internacional”.

D’acord amb aquesta política de clústers, tres entitats de referència en l’àmbit de la innovació, com són el Centre Tecnològic Leitat, l’Institut Industrial de Terrassa i la Fundació Cecot Innovació, van fundar l’Agrupació d’Empreses Innovadores del Vallès Occidental, al maig de 2008. L’Agrupació està constituïda com a associació sense ànim de lucre i pretén aglutinar les empreses tèxtils i altres entitats de la comarca, relacionades directament o indirectament amb el sector, que conformen un pol productiu especialitzat amb avantatges competitius.

Segons Ariadna Detrell, “no es tracta d’una organització amb nous objectius, sinó d’una adaptació a la legislació actual i a la filosofia i la praxis de les noves estructures d’entramats d’organitzacions i empreses, sorgides en els països del nostre entorn europeu.”

Encara que l’Agrupació porta la denominació de Vallès Occidental per la voluntat de mantenir la històrica tradició tèxtil de la comarca i representar un nou enfocament per a projectar el sector com a principal territori tèxtil de l’estat, es preveu l’ampliació cap a altres sectors relacionats amb la consegüent creació d’una estructura d’àmbit transversal que s’obri, a més, a empreses i a altres entitats de tot el territori català.

Des de la seva fundació, l’Agrupació ja ha iniciat diverses actuacions, destinades a fomentar la innovació i promoure la cooperació, la complementarietat i la comunicació entre els seus membres.

Una de les activitats més destacades és la participació com a entitat organitzadora del projecte ImpulsLean, que té per objectiu donar suport a les pimes i als seus treballadors per a millorar el model del sistema productiu, de manera que l'empresa sigui més eficient i competitiva, a través dels principis i eines contingudes dins del Lean Management. En el marc del projecte es contempla la realització de jornades tècniques, cursos i assessorament a empreses. Es va iniciar el 6 de maig amb la celebració de la primera jornada tècnica.

El darrer mes d’abril, l’Agrupació va ser inscrita al Registre Especial d’Agrupacions Empresarials Innovadores del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. La inscripció en aquest Registre li permetrà l’obtenció de finançament per al desenvolupament de nous projectes i posta en marxa de noves activitats, en benefici dels seus associats. A més, tant la pròpia Agrupació com els seus membres, disposaran d’un tracte preferencial a l’hora de presentar-se a les convocatòries d’ajuts del citat Ministeri.

Investigació

Projecte d’investigació MERCATS

Innovació integrada (tancada)

Desenvolupament

Límits de l’empresa

Investigació

Projecte d’investigació MERCAT

ACTUAL

NOUMERCAT

Open Innovation

Desenvolupament

Límits de l’empresa

Figura 3: Model de la innovació integrada

Investigació

Projecte d’investigació MERCATS

Innovació integrada (tancada)

Desenvolupament

Límits de l’empresa

Investigació

Projecte d’investigació MERCAT

ACTUAL

NOUMERCAT

Open Innovation

Desenvolupament

Límits de l’empresa

Figura 4: Model de la Open Innovation

19

ceco

tnò

mic

37

CEC

OT

11

GU

IA D

E SE

RV

EIS

de C

eco

tnò

mic

Anunciï la seva empresa a CecotnòmicUn prestigiós canal de negoci amb més de 8.000 empreses potencials clients

Anunciant-se a Cecotnòmic aconseguirà:

Incrementar les oportunitats de negoci de la seva empresa Augmentar la notorietat de la seva marca entre el món empresarial Difondre els seus serveis o productes a un públic molt selectiu i difícil d’arribar Impactar de forma periòdica, continuada i de forma personalitzada entre els màxims responsables de les empreses associades a Cecot Associar la imatge de la seva empresa a una revista consolidada i amb bona acceptació.

Podrà escollir entre diferents modalitats publicitàries:

Per a conèixer els descomptes de campanya i altres ofertes puntuals, posi’s en contacte amb nosaltres: Telf. 932 003 677 e-mail. anigro@grupoquarck.com

descompte per a empreses associades a la Cecot5%

1 pàgina Faldó ½ pàgina Encartament

20

ceco

tnò

mic

37

EN

TR

EVIS

TA

ENT

REV

ISTA

Egarsat té un àmbit d'actuació nacional. Compta amb una xarxa de més de 40 delegacions, algunes d'elles

amb instal·lacions mèdiques assistencials, i amb un ampli ventall de centres mèdics concertats. L'objectiu d'Egarsat és donar respostes eficients a les expectatives dels empresaris, vetllant per les necessitats dels treballadors (295.000 treballadors protegits), en col·laboració amb la Seguretat Social. També pretén ser l'entitat referent per la qualitat dels seus serveis als empresaris i als col·laboradors (34.000 empreses associades), aconseguint la satisfacció dels seus treballadors, mantenint un creixement amb solidesa econòmica.

Com ha de ser una mútua al segle XXI?Les mútues són associacions d’empresaris i per tant estan al servei de les empreses i dels seus treballadors. Entenem que una mútua del segle XXI ha de ser aquella que sigui capaç d’adaptar-se ràpidament a les noves realitats que s’estan produint i, en definitiva, s’anticipi a les necessitats dels seus mutualistes. Ha de ser també una entitat que estigui al costat de les empreses per augmentar i millorar la seva productivitat.

Com estem a Catalunya i a Espanya en el tema mutual? Quines virtuts tenim i què cal millorar?Els darrers anys s’ha produït un procés de concentració de les mútues d’accidents de treball a nivell de l’estat espanyol. En aquest moment, després de la creació de les corporacions, tenim un conjunt d’operadors d’àmbit estatal amb gran capacitat de resposta davant dels problemes de les empreses. Aquesta nova realitat, però, podria suposar una pèrdua de proximitat en l’atenció a problemàtiques individualitzades dels nostres mutualistes, i per això nosaltres ens esforcem a no perdre aquest tracte proper, un valor afegit que ha caracteritzat la nostra entitat des dels seus orígens.

Per on i com es pot prevenir? La prevenció és un estat mental. Es té o no es té. És impossible córrer riscos conduint, practicant esports, a la llar, caminant per la ciutat,... En canvi, a la feina, convé tenir mentalitat preventiva. Convé que cada col·laborador i, per tant, el conjunt de l'empresa o organització adquireixi aquest estat mental. Des d'aquesta perspectiva ens cal treballar per implementar la cultura preventiva a la nostra empresa i per

20

Albert DuaiguesDirector general d’Egarsat

“L’objectiu no és tant treballar bé, sinó treballar sempre bé”

Albert Duaigues és director general d’Egarsat, una mútua d’accidents de treball que sorgeix de la fusió de dues mútues històriques del Vallès, Mútua Egara i Sat Mútua, l’1 de gener del 2007. Ocupa el càrrec des de la fundació de l’entitat, i fins aleshores havia estat el director gerent de Mútua Egara. Egarsat s’ha integrat recentment a Suma Intermutual, una corporació de mútues formada per Mutua Montañesa, Maz, Umivale, Mutua Navarra i Egarsat, de la que Albert Duaigues ha estat nomenat recentment nou director general.

21

ceco

tnò

mic

37

EN

TR

EVIS

TA

aconseguir-ho ens farà falta la integració de la prevenció, de la cultura preventiva, en el sistema organitzatiu. Res és possible sense la prevenció: la logística, les compres, els recursos humans, la producció, la productivitat i també perquè no dir-ho, la competitivitat. Tots requereixen fer incidència en la PRL. És bo així mateix aprofitar la certificació en qualitat (EFQM,ISO) per introduir la prevenció de riscos laborals i, per tant, en aquest cas, cal el compromís ineludible de la direcció. En aquells casos en què no es disposa de certificació en qualitat cal adoptar un sistema de gestió i la conseqüent integració de la PRL en l’organització.

Parlem de la política de qualitat Egarsat.La política de qualitat d’Egarsat ve marcada per la necessitat i voluntat de les empreses mutualistes d’obtenir serveis tècnicament correctes i satisfactoris en el tracte, tenint plena consciència que aquesta política ha estat i és imprescindible per a la pervivència de l’entitat. En ser Egarsat, fonamentalment, una entitat prestadora de serveis, cada persona de l’organització en la seva relació amb les empreses mutualistes, ja sigui de forma directa o bé indirectament en tractar-se de serveis de suport extern, ha de transmetre aquesta doble vessant de la qualitat en la seva més àmplia expressió. Totes les persones d’Egarsat han de contribuir a que la qualitat i el servei prestats s’adaptin millor a les necessitat derivades de la legislació i als valors empresarials, culturals i socials. En aquest procés d’adaptació contínua és imprescindible la informació respecte del servei prestat, la comunicació entre les diverses persones que hi intervenen, així com la participació d’aquestes persones en el plantejament de millores. A més, tot això ha d’estar basat en el reconeixement tècnico-professional, en la confiança que tots trobem satisfacció en el treball ben fet, i en el convenciment que tots podem millorar encara més.

Egarsat ha fet la Memòria de Responsabilitat Social Corporativa i que defineixen com una eina fonamental. En quin sentit? La Memòria de Responsabilitat Social Corporativa és imprescindible per a Egarsat com a eina que ens permet fer, en primer lloc, un anàlisi intern de què estem fent en relació a un dels valors de la nostra entitat, i que és precisament la Responsabilitat Social Corporativa, així com per transmetre i difondre als nostres mutualistes i a la societat en general com

s’està actuant en aquest aspecte. De tot això, l’objectiu últim és obligar-nos a millorar contínuament.

Quines són les principals causes que provoquen l’absència dels treballadors del lloc de treball? Les causes que generen una situació d’absentisme són diverses. Segons es desprèn del baròmetre Egarsat sobre valors i comportaments davant l’absentisme a l’empresa que recentment ha dut a terme la nostra entitat en col·laboració amb ESADE, l’absentisme és un fenomen que fonamentalment implica absències curtes, és a dir, de menys de cinc dies, i que són degudes en la seva majoria a malalties o indisposicions de curta durada, conciliació familiar, maternitat/paternitat o permisos diversos. D’entre les absències de més de cinc dies ens trobem amb malalties de llarga durada o els accidents laborals.

S’ha perdut la cultura del treball i estem immersos en una cultura absentista? En absolut. La cultura del treball segueix existint. Sí que és cert, però, que els índexs d’absentisme han anat creixent durant els darrers anys –llevat dels darrers mesos, en què probablement la situació de crisi econòmica en la que estem immersos fa que el treballador s’ho pensi dues vegades abans de faltar a la feina-. L’absentisme és en bona mesura gestionable, i està demostrat que si es gestiona adequadament se’n disminueix la incidència. A la “Guía práctica para la gestión del absentismo”, que la nostra entitat ha presentat fa poc, s’hi recullen diverses mesures que directors de recursos humans d’empreses de diferents sectors i mides han aplicat amb èxit, aconseguint reduir els índexs d’absentisme. Arrel del treball elaborat, hem comprovat en aquest sentit com empreses del mateix sector i amb nombres de treballadors similars presenten un grau d’absentisme sensiblement diferent. En bona part, això es deu a la gestió proactiva que els gerents de l’empresa duen a terme per controlar les absències a la feina.

El 75% de les absències estan cobertes per la IT, que és una “cobertura” magnífica. Es culpa tradicionalment a l’administració, però creu que des de l’empresa es pot fer alguna cosa sobre el tema?Sí. Com comentava, des de l’empresa es pot fer molt per gestionar l’absentisme pel que fa a factors causants de caràcter intern. I quan parlem de gestió cal tenir en compte que ens referim a combinar

polítiques de control o sanció amb mesures més positives i motivadores, orientades a fomentar el benestar físic, psicològic i emocional del treballador. Aquestes mesures positives van, sobretot, orientades al que anomenem “gestionar la presència”. És a dir, a evitar que l’absència s’acabi produint en aquells casos en què realment no és necessària. Una de les dades que hem constatat a partir del baròmetre, després d’entrevistar uns 700 responsables de recursos humans, és que malgrat la importància d’aquest fenomen el 30% de les empreses no duen a terme cap tipus de política per gestionar l’absentisme.

L’absentisme fraudulent es pot gestionar millor?Una de les millors maneres d’evitar l’absentisme fraudulent és aconseguir que el treballador se senti identificat amb els valors de l’empresa i amb el seu projecte, que estigui motivat. Està a les mans de l’empresa aconseguir que determinats treballadors no decideixin anar al metge a buscar la baixa per causes menors o fins i tot alienes, en alguns casos, a qualsevol indisposició.

Poden definir unes quantes bones pràctiques pel que fa a la gestió de l’absentisme?A la “Guía práctica para la gestión del absentismo” es recullen 40 solucions per reduir l’absentisme i 18 bones pràctiques d’empreses que s’han dut a terme amb èxit per reduir l’absentisme. S’ha comprovat que les accions de tipus motivacionals són les que més bona resposta tenen. Una bona qüestió que s’haurien de plantejar els empresaris seria si els seus treballadors, quan es lleven al matí amb mal de cap, opten generalment per anar a treballar o per anar al metge... Aquest és un bon termòmetre de la situació motivacional a l’empresa.

Hem d’anar a unes bones pràctiques de gestió que fins ara no hem assumit?Crec que sí. Cal posar en marxa elements com una major creativitat per part dels directors de recursos humans, cap a una comunicació més fluïda de l’empresa cap al treballador o a tenir més en compte aspectes com la conciliació de vida familiar i laboral. En qualsevol cas, el que és important és fer-hi alguna cosa. Cal posar en marxa polítiques orientades a la gestió de l’absentisme ja que, com he comentat, quan s’hi fa alguna cosa s’obtenen resultats significatius.

22

ceco

tnò

mic

37

CIN

C C

ENT

IMS

CIN

C C

ÈNT

IMS

"Lobby" catalàespecialitzat en TIC

Un miler de companyies tecnològiques han presentat un lobby per reclamar que es fo-mentin les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les administracions i als

agents socials a través de la Federació d'Associacions Empre-sarials TIC de Catalunya (Faeticc). Aquesta associació, que està formada per sis associacions catalanes, té l'objectiu de defensar els seus interessos als diversos sectors i augmen-tar, així, la seva competitivitat. Es tracta del primer grup d’aquestes característiques que es crea a Catalunya i neix precisament per la falta de veu que el sector té a l’Admi-nistració. El seu principal objectiu és assolir compromisos per part de la Generalitat per impulsar el sector de les TIC, un sector que agrupa aproximadament 9.500 empreses, en la seva majoria pimes que, tot i que sembla que per

ara la crisi no els afecta gaire, requereixen el recolzament públic per seguir creixent. La Federació pretén impulsar el sector i fer-lo créixer a través de la generació de mercat, la internacionalització, la realització de projectes conjunts i la generació d’economies d’escala i de serveis per a les pimes TIC. Faeticc agrupa sis associacions d’empreses TIC: Aenteg (Associació d'Empreses de Noves Tecnologies de Girona), Aseitec (Associació d'Empreses d'Informàtica i Tecnologies de la Comunicació, adherida a la Cecot), CatEI (Associació d'Empreses Informàtiques de Catalunya), CatPL (Associació Catalana d'Empreses pel Programari Lliure), Gentic (Grup d'Empreses de Noves Tecnologies de la Comunicació i la In-formació del Maresme) i TICOsona (Associació d'Empresaris de les Tecnologies de la Comunicació i la Informació de la Comarca d'Osona).

Calen respostes urgentsEn un panorama de forta desacceleració global, en els primers mesos del 2009, els indicadors disponibles apunten cap a un agreujament de la recessió en què va entrar l'economia espanyola en la segona meitat del 2008. La crisi, que es va iniciar a la construcció i es va estendre a la indústria, afecta ja els serveis privats. L'escalada de l'atur va propiciar que, al febrer, l'indicador de confiança dels consumidors registrés

una cota mínima històrica des de l'inici de l'elaboració d'aquest indicador el 1986 i es situés sensiblement per sota del nivell de l'anterior recessió del 1992-1993. Al maig, la xifra d’aturats superava les previsions més pessimistes. Les dades del primer trimestre sobre fallides superen les previsions fetes a principis d’any i els 1.558 concursos registrats suposen un augment del 266% de la taxa interanual. Es preveu que la xifra final de

fallides l’any 2009 sigui similar a totes les registrades des que va entrar en vigor la llei concursal, el setembre de 2004. La feblesa de la demanda, el descens de la utilització de la capacitat productiva, la reculada dels beneficis empresarials i unes condicions de finançament menys folgades, motiven que la inversió també baixi. La gravetat de la situació necessita una resposta urgent i contundent.

22

Dada període anterior Última dada disponible Previsió de futurproducte interior brut (PIB)PIB Catalunya 0,8 (3T'08) -3,3 (1T'09) decreixementPIB Espanya -0,3 (3T'08) -2,9 (1T'09) decreixementPIB Eurozona -0,2 (3T'08) -3,2 (1T'09) decreixementInflacióCatalunya 3,6 (desembre) 0,4 (abril) decreixementEspanya 4,3 (desembre) -0,4 (abril) decreixementEurozona 1,6 (desembre) -0,4 (abril) decreixementDesocupacióCatalunya 13,9 (4T'08) 16,6 (abril) creixementEspanya 13,4 (desembre) 17,4 (1T'09) creixementEurozona 7,4 (desembre) 9 (1T'09) creixementEstats Units 5,1 (desembre) 8,5 (1T'09) creixementÍndex de confiançaEspanya 48 (desembre) 50,1 (1T'09) creixementEurozona 30 (desembre) 67,2 (1T'09) creixementEstats Units 15 (desembre) 25 (1T'09) creixementMercats financersCotització de l’euro davant el dòlar 1,29 (desembre) 1,29 (maig) estableTipus d’interès de l’eurozona 3,3 (desembre) 1,1 (maig) decreixementTipus d’interès dels Estats Units 0,9 (desembre) 0,3 (maig) decreixement

Fonts consultades: BCE, FED, Eurostat, INE, Idescat & The Conference Board.

23

ceco

tnò

mic

37

EN

TR

EVIS

TA