Date post: | 11-Aug-2015 |
Category: |
Healthcare |
Upload: | agencia-de-salut-publica-de-barcelona-aspb |
View: | 101 times |
Download: | 0 times |
Centres de Tractament de Drogodependències:
Què ens poden oferir?
Dr. A. MarcoCentre d’Atenció i Seguiment (CAS) de Drogodependències de Nou Barris Institut Genus y Agència de Salut Pública de Barcelona. [email protected]
“el vicio del alcoholismo está muy poco extendido,a pesar de la abundancia del vino, y no es
necesario, ni mucho menos, atajarlo con medidasprohibitivas, que en nuestro país habrían
de servir para extenderlo. Conviene realizar lalucha contra el alcoholismo por medio de la razón,
es decir, educando a la gente, haciendover al pueblo los peligros de semejante vicio”
(1934)
Recursos relacionados con las drogas. Desde sus orígenes hasta la creación del PND
Dispensario piloto de Higiene Mental y Toxicomanías (Madrid, 1934-1936)Plan de dispensarios de Higiene Mental y Toxicomanías (1935. No desarrollado)Dispensario Antialcohólico de Madrid. 1961 (PANAP)Unidad de Hospitalización para alcohólicos (H San Carlos, Madrid 1963-1966, Dr. López-Ibor)OMS (años 60 y 70): Propuestas asistenciales pluridisciplinaresEquipos para toxicomanías no alcohólicas en Madrid y Barcelona (1968)Dispensario antialcohólico de BCN (Drs Freixa i Bach, 1969)Comisión Interministerial para el estudio de los problemas derivados del alcoholismo y del tráfico y consumo de estupefacientes (1974-1975)Primer caso de SIDA en España (1981)Plan Nacional sobre Drogas (1985)
Plantilla del Dispensario Antialcohólico del PANAP, 1961
2 psiquiatras1 médico internista1 psicólogo clínico2 enfermeros4 trabajadores sociales1 auxiliar de clínica
Desde el principio, las funciones de los Dispensarios Antialcohólicos, consistieron en el desarrollo de actividades clínicas y asistenciales, actividades preventivas, actividades investigadoras (clínicas y epidemiológicas) y actividades formativas, docentes y sociales.
Santodomingo J. Historia de las adicciones y su abordaje en España. En: Historia de las adicciones en la España contemporánea. Valencia: Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas, 2009.
El sida, la metadona y la visión de las políticas relacionadas con las drogas
Orden de 31 de Octubre de 1985 por la que se regulan los tratamientos de deshabituación con metadona, dirigidos a toxicómanos dependientes de opiáceos («Boletín Oficial del Estado» número 269, de 9 de Noviembre)Real Decreto 75/1990, de 19 de enero. Se regulan los tratamientos con opiáceos de personas dependientes de los mismos.
La especial situación de desorganización y uso indiscriminado que entonces existía condujo a configurar una regulación restrictiva en algunos aspectos.
La aparición del síndrome de inmunodeficiencia adquirida que obliga a reconsiderar algunos enfoques terapéuticos, y cuatro años de aplicación de dicha norma, que han permitido corregir aquella situación, aconsejan la revisión de algunos aspectos importantes regulados por ella.
0
50
100
150
200
250
300
350
1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994
OM 23/5Metadona
PND
P. DrogasCatalunya
PMAD
RD 75/90
PIX
PMMCPHB
SAPS
Incidencia de casos de SIDA en UDI y evolución de las políticas de drogas en BCN
Distribución porcentual de los casos nuevos, sin historia previa, según droga principal de consumo,
visitados en 2013. CAS Nou Barris.
13,7
23,2
47,6
15,5
0 10 20 30 40 50
Otras
Cocaína
Alcohol
Heroína
Inicis 2013
%
Conductas de riesgo relacionadas con la inyección en UDI de Cataluña
31,5
55,2
0
10
20
30
40
50
60
Compartió jeringas Compartió la cuchara o front/backloading
n=748Últimos 6 meses
Folch C, Casabona J, Brugal MT, Majó X, Meroño M, Espelt A, et al. Perfil de los usuarios de drogas por vía parenteral que mantienen conductas de riesgo relacionadas con la inyección en Cataluña. Gac Sanit 2012; 26:37-44.
%
0123456789
1992-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2011
p=0,33
Median Average IDU Group (6.66 by 100 py)
Median Average (1.17 by 100 py)
(p<0.001)
Porcentaje de casos del CAS Nou Barris, según días transcurridos después de la demanda de visita, 2013
100%
99%
93%
0 20 40 60 80 100
15 días
7 días
5 días
requisit del Pla situació en el CAS
0 20 40 60 80
Altres
Empresa
Serveis legals
Serveis Socials
Hospitals i altres centres de salut
Centres d'atenció primària
Centres de drogodependencies
Familiars o amics
Iniciativa pròpia
Procedencia de los nuevos casos del CAS Nou Barris, 2013
Programas de tratamiento y cartera de servicios
• Hi ha 7 programes bàsics de tractament, que són excloents
• Per a la inclusió en un programa, cal el consentiment informat de l’usuari• El criteri d’inclusió està determinat per la droga primària.
Programes: 1. Programa d’alcoholisme 2. Programa d’opiacis 3. Programa de cocaïna i altres psicoestimulants (PC) 4. Programa de cannabis 5. Programa d’altres substàncies (PA) 6. Programa de comorbiditat psiquiàtrica (PCP) 7. Programa de trastorn addictiu sever
**
Programa de trastorn addictiu sever (TAS)
TAS: el que presenten els pacients policonsumidors o polidependents a dues o més substàncies, exceptuant el tabac, i que, a banda, presenten un trastorn mental sever (psicòtic, bipolar, depressió major, de la personalitat greu, obsesiu-compulsiu o retard mental), una malaltia orgànica severa descòmpensada (HIV, TBC, hepatitis C, etc) i una repercusió psicosocial greu valorada amb l’escala GAF (DSM III-R, creiteri recomanat: puntuació inferior a 50).
S’ha de tenir una visita amb el psiquiatra cada 1-3 mesos més les visites de seguiment somàtic i social necessàries.
Programa de comorbiditat psiquiàtrica (PCP)
Aquest programa s’adreça a persones amb addicció a qualsevol substància que presentin un trastorn mental a banda del trastorn per ús de substàncies.
Per poder considerar un pacient amb comorbiditat psiquiàtrica caldrà que presenti un cribatge positiu a un trastorn de l’eix I i/o II amb una confirmació diagnostica.
En els casos amb diagnòstic dual, l’anamnesi ha d’ésser molt exhaustiva per a distingir entre un trastorn mental, un trastorn mental induït per substàncies, o l’efecte de les substàncies amb potencial d’abús.
Patologia Dual en pacientes que inician tratamiento en un centro ambulatorio de drogodependencias
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Inicios Tratamiento
En 2013 iniciaron tratamiento 298, 106 (35,6%) con PD y 24,5% de estos con trastorno mental severo (figura 1). Las características descriptivas se presentan en la tabla 1.
TMS ( 8,7%)
PD(35,6%)
Edad media 44,4± 10,4 años
* Hombre 72,6%
* Antecedentes penitenciarios 23,6%
* Derivación Iniciativa propia Recursos sanitarios (no SM) ) Recursos S Mental Otros
22,6%40,6%18,9%17,9%
* Sustancia problema Alcohol Cocaína Heroína Otras
54,7%19,8% 7,5%18,0%
* Diagnóstico Trastorno afectivo Trastorno ansioso Trastorno psicótico Trastorno Personalidad Otros
47,2%19,8%15,1%10,4% 7,5%
Control exclusivo CAS 42,5%
Pérez-Guitart A, et al. Congreso SESP, 2014 (abstract 14003)
Procés d’atenció sanitària
Tiene como finalidad:
a) Diagnóstico de la adicciónb) Diagnóstico de patologias concomitantes (orgánicas y mentales)c)El plan terapéutico individualziado (PTI)d) las pautas de seguimiento e)La evaluación de los resultados obtenidos
Prioritat del control de la malaltia orgànica
Al CAS, la prevenció i el control de la malaltia orgànica associada ha de tenir el mateix nivell de prioritat que el tractament del TUS.
La morbimortalitat associada és molt prevalent i sovint hipoteca els resultats esperats del tractament de la dependència.
Atenció integral: Abordatge i intervenció a nivell somàtic
► Seguir els protocols de tractament dels TUS (abordatges farmacològics i terapèutics).
► Integrar la determinació de proves voluntàries i amb consentiment informat: hemograma complert, proves bioquímiques, proves serològiques de les hepatitis víriques A, B i C, prova serològica de la sida, prova serològica de la sífilis i altres ITS (si escau), Cribratge de la tuberculosi (TBC) latent o activa: PPD i altres exploracions, si cal, i opcionalment, prova d’embaràs.
► Derivar el pacient als serveis especialitzats per fer-ne la valoració i el tractament si apareix la infecció pel VHB, VHC, VIH, TBC latent o activa, ITS, o altres infeccions.
► Recomanar la vacunació contra l’hepatitis A i B, la grip, el tètanus i en el cas de persones seropositives o gent gran: vacuna pel pneumococ. Es pot fer al mateix CAS o derivar aquestes persones als serveis sanitaris de referència.
Grups de treball del Pla director de salut mental i addiccions. Recomanacions adaptades a les del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC)/Centre Europeu de Control de Drogues i Addiccions a les Drogues (EMCDDA)
0
20
40
60
80
European general population
noninjecting drug users
Psychiatric populations
Intravenous drug abuse
2
%
6,7-8,5
30-98
1. Schaefer M et al. Hepatitis C infection, antiviral treatment and mental health: A European expert consensus statement. J Hepatol 2013. 2. Klobin BA, et al. Hepatitis C virus infection among noninjecting drug users in New York City. J Med Virol 2003.
4,7
Qué más podemos ofrecer?: 1) Un rol básico en la detección de infecciones como el VHC1,2, VIH u otras
Nº Cas Edat SexeHistòriad’UDI
Infecció VIH
MMTNO de factors de risc
Dies a reinfecció RNA-VHC
(IU)*
genotipus VHC pre- tractament
genotipus VHC reinfecció
1 27 M Si Si No 0 3781.28x106 3 1
2 27 M Si No Si 1 1604.4x105 1 3
3 32 M Si No No 0 10957.5x105 2 1
4 36 M Si No No 0 12231.84x106 1 3
5 24 M Si No No 2 5885,26x105 2 1
6 29 M Si No No 3 2672,9x105
1 1
7 28 M Si Si No 1 3321,259x106 1 3
8 38 M Si No No 1 7161,09x103 1 3
9 28 M Si Si No 0 8922,3x106 2 Desconegut**
Qué más podemos ofrecer?: 2) aportación básica en la prevención
UDI: ús dedrogues per via intravenosa; PMM: programa de manteniment de metadona* Primera determinació en el moment de la reinfecció. ** Sortida en llibertat
Marco A, Esteban I, Solé C, da Silva A, Ortiz J, Roget M, et al. J Hepatol 2013; 59: 45-51
Adapted from the US Food and Drug Administration, Antiviral Drugs Advisory Committee Meeting, April 27-28, 2011, Silver Spring, MD.
SVR
(%)
IFN6 mos
PegIFN/ RBV
12 mos
IFN12 mos
IFN/RBV12 mos
PegIFN12 mos
2001
1998
2011
StandardIFN
RBV
PegIFN
1991
DAAs
PegIFN/RBV/DAA
IFN/RBV6 mos
6
16
3442 39
55
70+
0
20
40
60
80
100
DAA + RBV
± PegIFN
90+
2013
Podemos ofrecer: 3) detección y derivación a tratamientos en Unidades especializadas
World Health Organization: Guidelines for the Screening, Care and Treatment of Persons with Hepatitis C Infection, april 2014
World Health Organization: Guidelines for the Screening, Care and Treatment of Persons with Hepatitis C Infection, april 2014
El mapa de recursos para la atención a drogodependientes es históricamente reciente y se ha ido implementando en los últimos veinticinco años
Los recursos asistenciales para drogodependientes son numerosos, variados e interrelacionados. Los centros ambulatorios de la ASPB tienen carácter especializado y prestan atención integral (orgánica y psiquiátrica) a consumidores de drogas (de alcohol e ilegales) y dan apoyo y asesoramiento a los familiares que lo requieren.
La patología psiquiátrica se ha incrementado a partir del aumento de la proporción de pacientes consumidores de alcohol y cocaína que demandan asistencia. En nuestro centro, un tercio de los casos que inician tratamiento presentan patología dual.
La morbimortalidad infecciosa ocurre especialmente en pacientes UDI o exUDI, pero su prevalencia es también mayor en consumidores no endovenosos que en la población general.
Algunas reflexiones finales...