ESTER BALLANA
RECULL
D’AUDICIONS
Adaptació de les audicions dels cursos
de Josep Manel Vega
+
* Audicions d’Ester Ballana
CD1 Les joguines 1 El tren 2 La pilota 3 La bicicleta 4 La nina 5 El monstre adormit 6 La casa dels ratolins 7 La sorpresa 8 El cigne 10 Cangurs * 11 El lleó * 12 L’elefant * 13 Passeig en trineu 14 La cova del gegant 15 El director 17 Pare i fill 18
CD2 Polls i gallines * 19 Música pels braços (Les serps que tenien por dels n ens) 20 Música pels peus (Enfadats i burletes) 21 Música pel cap (La dona dins un forat) 22 Música pel cos (L’home que no podia ballar) 23 En camí 24 La truita 26 L’aprenent de bruixot 27 La muntanya pelada 28 Aïda 31 La festa 34 Cantata 147 de Bach 36 Zaratrustra 37 Consagració de la primavera 40
CD3 Música pels ulls (Mirades) 42 Música per la cintura (Les dames presumides) 43 Música pels dits (Els dits que volien tocar) 44 Personatges 45 El Llac Tisli 46 Els treballadors 47 La porta del castell 48 L’ocell de foc 49 Peer Gynt 50 Quadres d’una exposició 52
LES JOGUINES (Simfonia de les joguines de Haydn) CD1 - 01
Història: fa molts anys un grup de músics van fer una
música. Un dia van decidir portar als seus fills per
escoltar-la. Els nens quan sentien una joguina feien
moviments imitant aquella joguina, però si només sentien
la música es quedaven quiets a escoltar.
Asseguts a terra ocupant tot l’espai els nens han d’imitar i
parar.
Quan senten la joguina imiten, quan senten la música
estaran quiets, és una manera de fomentar l’hàbit d’estar
quiet mentre s’està escoltant música.
Ocells: moure els braços com si estiguéssim volant.
Cu – cut: obrir i tancar les mans.
Camió: fer-lo rodar per terra.
Carraca: fer-la girar.
Timbal: picar el timbal, fer-lo sonar.
Etc.
EL TREN (Cançó) CD1 - 02
Asseguts a terra ocupant tot l’espai amb les cames
creuades.
El tren surt de l’estació i toca el xiulets, estirem una corda
imaginària per fer sonar el xiulet.
Comença a caminar molt a poc a poc (farem rodar els
braços, els farem girar sobre ells mateixos, fent moviment
de cargolar, segons sigui el moviment del tren més ràpid
o més lent, mouran els braços més ràpid o més lent), i
mica en mica va agafant velocitat, quan troba una pujada
i va a poc a poc, després vindrà una baixada i tornarà a
anar ràpid, fins que arriba a una estació i va a poc a poc
fins que s’atura.
LA PILOTA (Cançó) CD1 - 03
Anem a jugar amb una pilota, la passarem, botarem,
xutarem, la llençarem enlaire.
Nens ocupant tot l’espia de l’aula.
Tros ràpid : botem i ens passem la pilota
Boing: la llencem enlaire
Tros lent : xutem a una banda i a l’altra seguint la
pulsació de la música
Passem, botem, passem, enlaire, xutem, passem... i,
sobretot, ens mirem i somriem!
LA BICICLETA (Cançó) CD1 - 04
Anem amb bicicleta agafant el manillar imaginari i
caminem molt marcat.
Quan sentim el timbre ens saludem
LA NINA (Cançó) CD1 - 05
Fer els moviment com si tinguéssim una nina com diu la
cançó. Quan camina ens convertim en nina i fem 4
passes. Al final s’adorm.
EL MONSTRE ADORMIT (La creació de Haydn) CD1 - 06
Vet aquí que una vegada hi havia un poble que tenia una cova
a la que hi vivia un monstre que estava adormit.
La gent del poble l’ anava a veure, però, això sí, de puntetes i
sense fer gens de soroll per no despertar-lo, i se’n tornava cap
a casa dient: no parleu fort, no trepitgeu fort que, si es
despertés, ai! què ens faria!.
Però un dia el monstre es va despertar i tota la gent del poble
es va espantar tant que va quedar agenollada a terra, amb la
boca ben oberta i amb les mans al cap aixecant-les cap
amunt.
El monstre va quedar tan sorprès de veure tota aquella gent
que se’n va tornar a la cova i es va tornar a adormir.
Per a començar l’activitat cada nen es busca un espai que
serà casa seva.
Hi haurà un pandero al mig de l’aula que representarà la cova.
Cada nen serà al seu espai i quan comenci la música,
cadascú al seu ritme i de puntetes, anirà acostant-se a la
cova, mirarà el monstre i tornarà cap a casa; ho faran amb una
mà al front (tipus indi per) i amb l’altra faran el gest de silenci
amb el dit.
Quan la música sona fort, tot el poble s’espanta.
LA CASA DELS RATOLINS (Fòssils del Carnaval dels
animals) CD1 - 07
Història: vet aquí una vegada un senyor i una senyora
que tenien la casa plena de ratolins. Quan sortien a
passejar els ratolins. aprofitaven per passejar per tota la
casa. La senyora i el senyor agafaven l’escombra per tal
d’intentar agafar els ratolins i es passejaven per la casa
amb l’escombra a l’espatlla.
Nens repartits per tota l’aula fent de ratolins, ajupits,
preparats amb les mans fent de bigotis movent els dits,
només es mouran quan soni la música dels ratolins, la
resta , quan sona la música dels senyors s’estaran quiets
i ajupits.
Quan soni la música dels senyors es passejaran per
l’aula entremig dels ratolins que estaran ajupits i quiets,
amb l’escombra a l’espatlla. Quan pari la seva música es
quedaran quiets i seran els ratolins els que es
començaran a moure.
LA SORPRESA (Simfonia de la sorpresa de Haydn) CD1 - 08
Història: fa molts i molts anys no hi havia cassets ni ràdio
i no podien escoltar música. Només els rics que tenien
molts i molts diners i vivien a castells i palaus amb moltes
habitacions podien escoltar música. Per això tenien a una
habitació tancats els músics sempre preparats per quan
el senyor volia escoltar música, el rei, els avisés, tocar-hi,
si hi havia una festa, si estava trist...
Una vegada al castell del rei hi havia un músic que es
deia Haydn que vivia junt amb altres músics a una
habitació. Quan el rei volia escoltar música picava de
mans, cridava a en Haydn que hi anava ràpidament i
després avisava als altres músics per tocar davant del rei
i els seus convidats.
A Haydn li feia molta ràbia que el rei o els convidats a qui
dirigia la seva música es posessin a dormir, a parlar, a
menjar o es moguessin del seu lloc. Així va decidir que
faria una música on posaria una sorpresa, quan veiés
que s’anaven adormint tocaria molt fluix i quan
estiguessin tots adormits tocaria una nota molt forta que
els despertaria, en aquell moment el rei i els convidats
dissimulaven però de mica en mica es tornaven a adormir
i Haydn tornava a posar la sorpresa.
Els reis i les reines s’adormen i amb la sorpresa es
desperten.
Nens asseguts amb les cames creuades ocupant tot
l’espai de l’aula.
Mentre escoltem la música fluixa ulls tancats recolzant el
cap sobre les mans juntes, quan sentim la sorpresa obrim
braços, ulls, boca sense fer cap so, només amb mímica.
A P4 podem dramatitzar tota la història i abans de posar
la música representar el paper de tots els personatges
(Haydn, rei i reina, convidats i músics)
EL CIGNE (del Carnaval dels animals) CD1 - 09
Serveix per treballar durada : llarg/curt
Timbre : piano (aigua) i violoncel (cigne)
Al voltant , fent com un cercle es posa un grup de nens
que estaran quiets i mouran els dits com si estiguessin
tocant el piano, fan d’aigua.
Al mig un altre grup fan de cignes, es mouen, caminen
amb majestuositat seguint la melodia del violoncel.
CANGURS (del Carnaval dels animals) CD1 - 10
Agenollats a terra i amb les mans com els cangurs
(davant del pit). Hem d’anar escoltant la música i, saltant
com els cangurs, anar pujant i baixant seguint els aguts i
els greus que va fent la cançó.
EL LLEÓ (del Carnaval dels animals) CD1 - 11
Amb els ulls tancats escoltem la música del lleó i ens
l’anem imaginant què fa. Cadascú explica què ha
imaginat.
Després ho podem representar.
Al final de tot seguim el musicograma que ens mostra les
intensitats, les durades i les alçades del que anem
sentint.
L’ELEFANT (del Carnaval dels animals) CD1 - 12
A la primera part (tema A) l’elefant (els nens fan la
trompa amb un braç i la cua amb l’altre) va caminant molt
a poc a poc per la selva (seguint les pulsacions fortes,
l’accent mètric).
A la segona part (tema B) l’elefant mou la trompa tres
vegades i la cua tres vegades alternativament (seguint
totes les pulsacions, però canviant de part del cos a cada
compàs).
A la tercera part (tema A) torna a caminar com al principi.
Un cop fer això es pot escoltar la música seguint el
musicograma.
PASSEIG EN TRINEU (L. Mozart) CD1 – 13 14 15
Primera part (CD1 – 13): anem a palau
Asseguts a terra per parelles un darrera l’altre i mirant
tots cap al mateix lloc.
El nen que va assegut davant mou els braços, porta el
trineu, els cascavells. El nen del darrera porta el braç
aixecat amb el fuet a la mà, el fa picar quan se sent.
Segona part (CD1 – 14): el ball
Arribem al ball, ens aixequem i mirant-nos ens agafem de
les mans i fem un balanceig dels braços (a la frase A), a
la frase B braços enlaire i girem sobre nosaltres
mateixos, ens tornem a agafar, tornem a girar, ens
agafem ens saludem i quedem mig inclinats.
Tercera part (CD1 – 15): tornem a casa
Quan sonen les trompetes tornem a seure mirant al revés
cap a l’altra banda i els nens canvien de posició, el primer
passa a ser el segon. El nen de davant porta el trineu i el
de darrera el fuet, com a l’anada però canviant el nen.
LA COVA DEL GEGANT (Bártok: corda, percussió i
celesta) CD1 - 16
Tres grups d’instruments :
Claus : Persones que entren a la cova a veure al gegant
que està al mig dormint. Sense fer soroll.
Timbal : El gegant estirat a terra fent el mandra, intenta
aixecar-se però no pot.
Corda : dos grups de vigilants, cada grup la seva
melodia. Entren a veure el gegant a la cova, el vigilen a
veure què passa.
Amb els nens és un procés llarg.
1er. Dia. Les claus, tots els nens entren a la cova a veure
el gegant, la resta de música només l’escoltem.
2on. Dia. El timbal, tots fan de gegant, estirats a terra
adormits i fent el mandra
3er. Dia. Corda, tots fan de primer grup de vigilants.
4rt. Dia. Corda, tots fan de segon grup de vigilants.
Quan passin 4 o 5 mesos ho podem fer per grups i
després amb instruments. Es pot representar tipus “La
jungla”: un grup de nens claus, un altre timbal, un altre
metal·lòfon i un altre xilòfon (els dos grups de vigilants).
Posats en rotllana, al mig els nens que fan el moviment,
al voltant els que toquen els instruments. En aquest cas,
manen els que es mouen, depenent del moviment, de la
representació tocaran els instruments.
EL DIRECTOR (Marxa Turca de Beethoven) CD1 - 17
Els alumnes estan escampats per l’aula drets.
Amb els ulls tancats han de dirigir l’orquestra.
Se’ls explica que els directors d’orquestra no poden
parlar, que el que volen dir ho han de fer amb les mans,
els braços i amb totes les parts del cos que puguin.
Per fer tocar fort als músics de l’orquestra fan moure molt
els braços i per fer tocar fluix els fan moure poc i que, a
vegades, per fer tocar molt fluix, fins i tot, mouen una
cama endavant, encongeixen les espatlles i mouen les
mans davant del pit.
Primer ho faran amb el/la mestra i amb els ulls oberts,
després sols i amb els ulls tancats.
PARE I FILL (de Karlheinz Stockhausen tocada pel
seu fill Markus) CD1 - 18
Una vegada hi havia un pare i un fill; el pare era músic i
ensenyava a tocar la trompeta al seu fill. Li ensenyava a
fer notes llargues i notes curtes, però mai li deia parlant,
sinó que li deia amb les mans i els braços. Si volia que el
seu fill fes una nota llarga li feia un gest com si estirés un
fil de costat i, si volia que toques notes curtes, estirava
menys el fil.
Els alumnes han de fer de pare mentre escolten la
música i anar “dirigint” els llargs i els curts amb les mans.
També es pot fer parelles i estirar els llargs i els curts de
diferents parts del cos de la parella.
POLLS I GALLINES (del Carnaval dels animals) CD2 - 01
Hi havia una vegada unes gallines i uns pollets que vivien
en una granja.
Un dia, mentre les gallines i els pollets estaven menjant
gra de terra, es va acostar un llop; les gallines i els pollets
no el veien i el llop es va anar acostant. De sobte, quan el
van veure va començar a córrer i el llop va anar darrera
seu.
Amb aquestes que va aparèixer un caçador i, quan va
veure el que estava passant, va disparar un tret enlaire,
el llop es va espantar i va marxar corrents.
MÚSICA PELS BRAÇOS: Les serps que tenien por
dels nens (Carmina Burana) CD2 - 02
A les primeres notes curtes relaxem els braços i les
cames.
A les dues notes llargues, a la primera inspirem posant-
nos de puntetes i, a la segona expirem baixant altra
vegada i ens poem amb peus junts.
Els nostres braços són dues serps. Les serps s’enfilen
(d’una en una) cap amunt quan senten la seva melodia i
es fan les mortes quan senten cantar els nens. Quan
senten que la melodia és més plena han de pujar les
dues serps a l’hora, però no poden fer ni moviments
paral·lels ni moviments contraris.
Braç dret – braç esquerra – nens – braç dret – nens –
braç esquerra – nens – dos braços
MÚSICA PELS PEUS: Enfadats i burletes (Marc Parrot
“Mis botas”) CD2 - 03
Fem dos grups: els enfadats i els burletes.
La música dels enfadats és un tipus marxa militar amb un
silenci cada 4 compassos. Els enfadats han d’anar
caminant seguint les negres i parant en el silenci; estan
molt enfadats: n’han de fer la cara i no poden riure.
La música dels burletes és una música divertida i més
ràpida (corxeres). La caminaran de puntetes i fent
saltirons.
Els enfadats estan en escena; comença la seva música i
comencen a caminar molt enfadats.
S’afegeix la música dels burletes; en enfadat deixen de
caminar i entren en escena els burletes que han d’anar a
en riure’s de tots els enfadats que puguin.
Quan la música dels burletes deixa de sonar, el burletes
es queden quiets i tornen a caminar els enfadats, que ara
encara estan més enfadats que abans.
Quan torna la música dels burletes, els enfadats es
tornen a quedar quiets i els burletes tornen a riure dels
enfadats i així fins al final.
MÚSICA PEL CAP: La dona dins un forat (Björk “Play
death”) CD2 - 04
Amb les cames una mica obertes i una mica flexionades,
hem de tirar el cap endavant i fer-lo moure d’un costat a
l’altre, com si ens caigués.
Quan sentim el crit de la dona hem de fer el gest com si
volguéssim sortir d’un forat (els braços amunt, de
puntetes, cap enlaire,...)
Quan deixa de sonar el crit, tornem a la posició inicial i
continuem movent el cap.
MÚSICA PEL COS: L’home que no podia ballar
(French TV) CD2 - 05
Ajupits a terra i no ens podem moure (encara que la
música ens en faci venir ganes). A cada accent que
sentim ens hem d’aixecar i estirar-nos amunt tant com
puguem i tornar a terra.
EN CAMÍ (Grand Canyon Suite) CD2 - 06
Història: vet aquí una vegada un senyor que anava
caminant pel desert amb el seu ase.
Va sortir el sol i feia calor, l’home estava cansat i volia
anar damunt de l’ase. Però l’ase no vol caminar. L’home
el va començar a empènyer però res, l’ase no es movia.
L’ase que va veure el que passava va tenir un pla, quan
l’home estava a baix va començar a caminar, l’home de
seguida li va saltar a sobre. L’ase va començar a caminar
cada cop més ràpid, l’home intentava que no anés tan
ràpid però no podia fer rés. Així de cop i volta l’ase va fer
una frenada molt brusca i l’home va sortir per sobre el
cap, pel davant de l’ase.
Nens ajupits, amb una nota forta, surt el sol i ens
despertem.
Posem un peu endavant i l’altre enrere per apretar, per
empènyer amb 2 mans, posarem cara de fer força i amb
la música de violí apretem fort i fluix segons diu la
música. (imaginem que tenim l’ase al davant)
Amb la música de salta-salta, anem saltant, fent
saltironets cada cop més ràpid amb les mans endavant
com si portéssim les regnes de l’ase agafades, fins que
frena bruscament i el senyor salta pel davant. Ens
aturem, ens ajupim, torna a fer la nota forta, ens
aixequem i fem saltironets (no fem les empentes) ens
tornem a aturar i a ajupir-nos, una mica més de música i
el sol que ja s’acaba.
Aquesta activitat la farà una vegada el mestre sol,
després ho farem amb ells i per últim ho faran ells sols.
Caldrà que abans de fer tota la dramatització assagem la
frenada, sense fer soroll i sense donar-se cops.
LA TRUITA (5 variacions / Schubert) CD2 – 07 08 09 10 11
A Schubert li agradava molt la natura i anar a passejar vora el
riu. Hi anava i allà es quedava contemplant com nedaven les
truites, la natura li servia d’inspiració per la seva música.
Farem un riu, amb dues fileres de nens que representen a
Schubert contemplant les truites.
Els altres nens faran de truites passant pel riu. Aniran passant
de diferents maneres segons la música ens vagi indicant:
lentament, amb alegria, depressa, cansades i saludant.
Quan passa amb alegria ho faran fent saltirons.
Quan passa depressa ho faran com corrents.
Quan passa cansada ho faran molt lentament.
Quan passa saludant aniran dient adéu a tothom que està
mirant al riu.
També es pot plantejar com:
La normal (CD2 – 07)
La jove (CD2 – 08)
La ràpida (CD2 – 09)
La vella (cansada i trista) (CD2 – 10)
La que s’amaga (CD2 – 11)
L’APRENENT DE BRUIXOT (Paul Dukas) CD2 - 12
Amb els nens simularem el laboratori on treballa.
Nens asseguts a terra fent una rotllana mirant endins, fan
d’olla.
L’aprenent es situa fora, comença a entrar al laboratori
des de fora tot seguint la música, camina al voltant de
l’olla pensant que farà.
Quan en mig de la música sonen uns glisandos, va
omplint l’olla tirant coses (imaginaries) a dins amb les
dues mans alhora 5 vegades, al cinquè glisando tots els
nens que estan en rotllana fent l’olla s’aixequen i fent una
fila caminen darrera del bruixot.
Quan la música és fluixa canvi de sentit, es giren tots i
caminen, ara el bruixot és l’últim.
Quan la música és més forta s’agafen de la mà i giren al
voltant fent cadena, comencen a anar d’un lloc a l’altre.
Tornen a fer l’olla, l’aprenent es queda tranquil però
encara li queda un ensurt: amb les últimes notes de la
música, els altres fan com si se li tiressin a sobre.
LA MUNTANYA PELADA (Mussorgsky) CD2 - 13
Història: vet aquí una vegada un poble on hi havia una
muntanya que li deien Pelada perquè dalt de tot no hi
havia res, ni plantes, ni animals només una gran roca
erosionada i no hi pujava ningú perquè deien que qui
pujava no tornava ja que hi havia esperits.
Un senyor gran del poble que sabia que havia de morir
va decidir una nit pujar per acabar els seus dies dalt de la
muntanya.
Així una nit va començar a pujar i va començar un vent
molt fort que venia de dalt i l’empentava cap baix, com si
algú des de dalt bufés.
Després va començar una pluja estranya, però ell mica
en mica seguia amunt.
L’aigua es va transformar en neu, la roba li va quedar
glaçada tenia molt de fred.
Després pedra que li tallava la pell, però ell seguia mica
en mica.
Més tard va sentir unes veus que venien de dalt i deien:
“fuig, fuig...”.
Al matí després d’un gran esforç va arribar dalt, totes les
inclemències van parar, va sortir el sol.
El sol l’escalfava, va seure , la roba es va assecar, tot
sentint les campanes del poble es va adormir del
cansament i ja no es va despertar mai més.
Ermitans: home o dona que puja, escala la muntanya
amb moltes dificultats, a terra es desplacen sense posar
els genolls a terra, fent cara d’esforç i molt a poc a poc.
Esperits: dos mocadors cadascun, un a cada mà, amb
música més forta ventada, un peu endavant, com si fes
un pas, i tornen a posició inicial, aixequen el braços i
petits passets, com corrents, (seguint les notes de la
música) els mocadors no paren de moure’s.
Mentrestant ermitans pugen, quan els esperits fan voltes
al seu voltant s’estan quiets.
Cada grup fa voltes al voltant del seu ermità quan torna a
començar tornen al seu lloc i tornen a començar.
Esperits segueixen als ermitans, els ermitans no es
creuen entre ells per no xocar.
L’ermità s’agafa les seves mans i els esperits van movent
els mocadors...
Amb la música ràpida, corredisses, passes petites.
Música forta, plat, la mort, l’ermità cau a terra, estirat
boca amunt i esperits de genolls amb les mans a l’alçada
del pit amb els mocadors quiets. Es senten les
campanes.
Primera vegada sona el violi, amb els mocadors acaricien
l’ermità. L’arpa els fa estar quiets.
Segona vegada de violí, s’aixequen i drets, ermità a terra
i esperits giren al voltant movent els mocadors. L’arpa i
ens agenollem quiets.
Clarinet, els esperits s’aixequen i marxen. La segona
vegada els ermitans s’aixequen i van a trobar-se amb els
esperits, s’aixequen d’un en un.
Canvia la música i fan una gran rotllana entre tots agafats
de les mans sense deixar-se anar.
Tres notes llargues : Braços amunt. Braços avall.
Agenollats i amagar el cap tocant amb el front a terra.
AÏDA (Ritorna Vincitor / Verdi) CD2 - 14
Fa molts anys a Etiòpia i Egipte estaven en guerra.
Aïda era la filla del rei d’Etiòpia, una princesa. Els egipcis
van raptar a l’Aïda sense saber que és una princesa. La
van tractar com una esclava. Amb el temps s’enamora
d’un capità però la relació és impossible ja que ella és
una esclava.
El capità se n’ha d’anar a la guerra i tota la cort
s’acomiada d’ell dient “ Ritorna vincitor”. Ella, l’Aïda,
també ho ha de dir però això significa que guanyaria al
seu pare. La princesa es troba amb el cor dividit entre el
seu estimat i el seu pare.
Activitat :
1 Princesa
1 capità
soldats
gent del poble
gent de la cort.
Cant de la princesa Aïda que fa unes passes endavant
aixecant els braços.
Gent de la cort, 3 passes també aixecant braços amb
boca de peix.
Comencen a desfilar soldats i saluden la gent del poble,
princesa, fan una volta, els soldats se’n van i el capità es
quedarà amb un genoll a terra davant de la princesa.
Mentre fan la volta la gent retorna la salutació.
Camina l’Aïda al voltant del capità.
En sentir-se “tan-tan tam tam tam tà, la gent de la cort
torna enrere fent 6 gestos de sorpresa.
Aïda aixeca al capità agafant-lo per les espatlles i
continua girant al voltant d’ell (vincitor del padre mio)
La cort torna a la posició inicial.
Música com onades i empentes (crits) Aïda mou braços
com fent fora al capità , amb ràbia, el capità que fa petits
passos enrere fins que marxa. La gent del poble i de la
cort cada cop que empenta al capità es posen les mans
al cap amb gest de sorpresa.
L’Aïda torna al mig agenollada mirant cap al capità
(posició inicial) i canta una ària, canta movent els braços
suaument.
“Del mio dolor” La cort i el poble s’agenollen, els soldats
entren i acaben de tancar la rotllana al voltant de l’Aïda.
“Fa mi morir” tots, un per un passen a consolar-la, primer
el capità s’aixeca i li fa una carícia sense tocar-la.
Capità, soldats, poble de la seva dreta, cort, poble de
l’esquerra per tornar al seu lloc fan una volta per darrera
de l’altra gent.
Es para la música i queda cantant ella sola, això vol dir
que hem d’estar acabant d’acaronar-la.
Tots de genolls amb el cul avall i Aïda de genolls amb cul
amunt, va pujant (veu, aixeca els braços fent forma de
sol) i baixant (música, s’amaga)
Aïda a la 4ª vegada (quan diu sufrir) es queda aixecada
amb braços amunt i la de la rotllana (2 cops) aixequen els
culs amb braços amunt (amb el contrabaix) i tornen a
baixar cul amagant cap entre braços a terra (amb l’altre
contrabaix).
Seria interessant que els nens se n’adonin del text, que
es facin sensibles a la lletra (movent els llavis amb el
text)
LA FESTA (Simfonia española de Lalo) CD2 – 15 16 17 18 19 20 21
Es tracta d’un grup de personatges que arriben a una festa
des de les quatre cantonades dins al mig de la plaça.
A cada cantonada hi ha un personatge de cada (enfadat,
vergonyós, content, ràpid, trist i presumit).
Es queden quiets mentre no toqui un moviment concret.
• Introducció
• Contents (4) (CD2 – 15) passegen contents pel mig dels que ja
estaven, s’agafen tots de les mans en un intent com si
anessin a ballar però no, es deixen anar novament de les
mans i tornen a caminar...
• Enfadats (4) (CD2 – 16), caminen molt enfadats mirant-se entre
ells, movent braços.
• Presumits (4) (CD2 – 17) van entrant mica en mica, tots els
salden, al quart se li fa una rotllana i quan passi per davant
nostre el saludarem. S’acaba amb un gest de despreci de
tots cap a ell
• Els que arriben tard (4) (CD2 – 18) entren d’un en un però més
ràpid que els altres i derrapen
• Tristos (4) (CD2 – 19) primer entren 3, caminen tristos, es van
agrupant ells tres, quan acaba el tema i és més fluixa els
tristos queden quiets i els altres van a consolar-los com
acaronant-los, es separen tots per deixar entrar al més trist
(violí) i al final tots aniran a abraçar-lo.
• Vergonyosos (4) (CD2 – 20) entren d’un en un.
• Ball final (CD2 – 21) Un nen que mana o el mestre la primera
vegada, comença a fer saltironets i tots s’aniran posant en
fila fent un cuc, amb les mans a la cintura fins que es fa una
rotllana, el profe o el nen que mana anirà improvisant
diferents moviments que els altres aniran imitant, a cada
canvi de moviment posaran els braços a la cintura mentre el
mestre el fa (això només és una idea, la música és prou
suggerent per ella mateixa)
Una altra idea pot ser:
Tot caminant es va formant la rotllana, però es balla cadascú
sol, sense agafar-se de les mans. Quan comença a baixar el
volum es fan tres grups.
Cada grup, abans de començar tota la dramatització, pensa un
moviment que farà durant la dansa.
Amb el solo de violí, el grup1 fa el seu moviment i els altres
dos grups se’l miren. Quan l’orquestra respon, els altres dos
grups imiten el moviment del grup1; i així amb els grup2 i el
grup3.
CORAL DE LA CANTATA 147 DE BACH CD2 - 22
Bach era un home molt religiós que tocava l’orgue a
l’església, creia tant en Déu que li va dedicar tota la seva
obra.
Li agradava molt passejar per la natura, fent el pas, i de
tant en tant es para i li dona gràcies a Déu per tot el que
ens ha donat, quiet amb les mans pregant. (És el tros
cantat)
Partitura :
Versió en orgue, per cantar a sobre solfejant i melodia,
canten en alemany a sobre. A partir de tercer.
També es pot fer un treball a partir de la partitura, treset,
compàs de quatre, armadura, títol, forma de xifrar de
Bach.
ZARATRUSTRA (Així parlà Zaratrustra) CD2 - 23
Vet aquí una vegada en un país que és deia Pèrsia hi vivia un
senyor, Zaratrustra.
Al poble de Zaratrustra hi havia un llac. Zaratrustra tenia
moltes idees i li agradava pensar molt, però tenia moltes
visites d’amics i no ho podia fer, tothom el molestava. Així,
quan tenia 30 anys va pensar que marxaria, i així ho va fer,
se’n va anar a les muntanyes per poder estar tranquil. Va
buscar un lloc per l’aixopluc i va trobar una cova. Es va
instal·lar al fons de la cova i allà va començar a pensar durant
10 anys. Però, com subsistia? Tenia dos amics:
L’àliga, l’animal més poderós, li portava l’aigua.
La serp, l’animal més intel·ligent, li portava el menjar.
Així que li portaven l’aigua i el menjar i a més a més no el
molestaven.
Quan havien passat 10 anys volia sortir de la cova i poder
explicar als seus amics i familiars tot el que havia estat
pensant. Però no va poder, s’havia transformat, havia canviat
molt. Tenia els cabells molt i molt llargs, li arribaven a terra, les
ungles súper, súper llargues, la barba llarguíssima, la pell molt
blanca com els núvols del cel perquè no li tocava el sol, els
ulls grossos com un mussol d’estar a la foscor...
La primera vegada que va voler sortir dos raigs de sol li
entraren a un ull i a l’altre ull. Va tornar novament al fons de la
cova. La segona vegada igual. Per fi, va sortir i es va quedar
tot el dia contemplant-ho tot, el seu poble, el riu, el llac, va
estar molta estona observant el meravellós paisatge. Quan ja
es va sentir bé, va anar a explicar a tothom tot allò que havia
estat pensant.
Un cèrcol serà el llac. Unes cadires seran les muntanyes.
Notes greus i fluixes, posició, ajupits pensant.
Tres notes, 3 passos que feia en Zaratrustra quan volia sortir
de la cova.
Dos cops forts, la llum als ulls, es tapa primer un ull i després
l’altre.
Timbal, passos ràpids, corre al final de la cova.
Tot això es repeteix dos cops, a la tercera vegada, sonarà una
música molt bonica, és quan aconsegueix sortir de la cova,
puja sobre la cadira i amb els braços oberts i aixecats girant la
cintura molt content ho mira, observa tot., agafen ganes
d’aplaudir però no es farà fins que no acabi tot.
A la dramatització més personatges:
L’àliga: braços oberts per volar.
La serp: mans juntes.
Tos dos el consolen quan torna al fons de la cova. Quan puja
a la cadira l’acompanyen cadascun es posa a un costat
saludant.
Amics de Zaratrustra, gent del poble estan a l voltant del llac,
després genoll a terra.
Ho podem representar amb els nostres instruments:
Maraques : fent-la girar sobre la mà, so molt llarg, són els
pensaments de Zaratrustra.
Plaques : passos endavant, DO SOL DO’ (fent “tremolo”)
Plat : llum del sol, 2 cops, un ull i després l’altre.
Timbales: passes reculant, (pam-pam) fins que pari Zaratrustra
quan torna enrere.
Sortida de la cova, quan puja a la cadira, totes les plaques
(acabant de formar l’acord de Do Major: DO, MI i SOL) xivarri
amb les maraques i en fer el salt endavant i posar el genoll a
terra, timbal i plat so sec i fort.
Els nens que toquen instruments s’adapten als moviments de
Zaratrustra (mestre/a).
Podem gravar-ho i afegir àliga, serp i amics.
LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA (d’
Stravinsky) CD2 - 24
Els nens hauran de saber qui és la seva parella. Es
col·loca un nen de cada parella fent una gran rotllana,
l’altre nen de la parella serà un animalet del bosc i estarà
a l’interior de la rotllana. A la rotllana gran estaran
separats sense tocar-se.
• Passeig tranquil:
Els animalets passegen tranquils pel mig. Els nens de
la rotllana representen la tempesta estaran amb el cos
plegat endavant i les mans als genolls (recollits).
• S’acosta la tempesta:
Amb un obstinat del contrabaix i la secció de corda
fregada “boom, pam-pam-pam” la tempesta. Amb el
“boom” s’aixequen estirant els braços, amb “pam-pam-
pam” tornen a posició inicial. En el “boom” els animalets
es queden quiets amb els braços creuats al pit, a la
resta caminen.
• Parelles:
Quan sona el tro cada animalet anirà a buscar la seva
parella i s’hi posarà al darrere perseguint-lo seguint la
pulsació de la música, amb el mateix ritme de “boom,
pam-pam-pam” els de la rotllana s’estiren i els
animalets que estan darrera s’encongeixen com
amagant-se, fent gestos amb mans i cara.
• Corredisses dels animals:
Els nens que fan de tempesta es queden quiets, amb
les mans avall. Els animalets comencen a córrer. Quan
acaba els animalets es queden quiets s’ajupen i
s’amaguen.
• S’allunya la tempesta:
La tempesta s’allunya, els nens de la rotllana es van
enretirant fent passes enrere fins a les parets i els
animals altra vegada caminen a poc a poc com al
començament: torna la calma.
MÚSICA PELS ULLS: Mirades (Xavier Bangarel
“Faules”) CD3 - 01
Hem d’anar fixant la mirada a diferents llocs o persones
de l’aula. Els ulls estiren el cos, no al revés.
A la nota llarga fem una batuda, però no podem mirar res
concret, la batuda ha de ser amb la mirada fixa.
MÚSICA PER LA CINTURA: Les dames presumides
(Arthur Honneger “Simfonia litúrgica”) CD3 - 02
Quan la música és més tallada hem d’anar-nos passejant
movent la cintura d’una banda a l’altra d’una manera
brusca, seguint la pulsació. Quan la música és suau
movem la cintura dolçament, també d’una banda a l’altra.
Podem fer-ho també en grups de tres; la dama
presumida és al mig i els del cotat li agafen les mans i les
apugen. Només fa els moviments de cintura el del mig,
els altres dos l’acompanyen.
MÚSICA PELS DITS: Els dits que volien tocar
(Porcupine Tree) CD3 - 03
Ens anem movent per tot l’espai movent els dits com si
estiguéssim tocant al música que sona. El cos segueix
els dit allà on van, no al revés.
PERSONATGES (Txaikovski “La fada de sucre” i King
Krimson) CD3 – 04 05
Es fan diversos grups (de 4, 5 o 6 alumnes). Se’ls deixa
escoltar la música diverses vegades i cada grup ha
d’inventar una història que, al final, representaran davant
dels companys.
EL LLAC TISLI (Bartok: concert per orquestra) CD3 - 06
Una colla d’animals busquen el llac i no el troben. Quan
s’enfilen a la muntanya i el veuen, queden meravellats.
Instruments – animals
Caixa – cavall (cap al llac)
Fagots – dues serps (cap al llac)
Oboès – dos conills (nota llarga, cap al llac)
Clarinets – 2 guineus (segon tiroriro, cap al llac)
Flautes – 2 ocells (nota llarga, cap al llac)
Trompetes – 2 micos (cap al llac)
Un cop feta la rotllana, quan sona el vent metall, s’agafen
de les mans i, molt a poc a poc, les aixequen. Amb les
trompes les abaixen i tornen cap a casa.
ELS TREBALLADORS (Carmen) CD3 - 07
Es comença ocupant tot l’espai
Marxa sense moure’s de lloc
• Marxa caminant
• Sense caminar, fan feina amb 4 moviments (l’últim cop
només amb dos)
• Marxa saludant als companys
• Tots quiets. Un va tocant caps i es busca la parella per
ballar
• Es fa una rotllana: braç interior a la cintura i exterior
saludant
• Marxa caminant; expectativa;
‰ e q q VISCA!! (fent un salt)
LA PORTA DEL CASTELL (6a simfonia de Beethoven) CD3 - 08
Explicar la història de Beethoven en plan dramàtic.
En l’audició, algú molt desesperat truca una porta i no el
senten.
Asseguts, fan veure que piquen una porta quan senten
≈ xxxq
L’OCELL DE FOC (d’ Stravinsky) CD3 - 09
Explicar que les gavines sempre van juntes i sempre fan
el mateix; però una vegada n’hi havia una que volia fer
coses diferents. Les altres li tenien enveja i li deien “ocell
de foc”. Un dia, provant formes diferents de volar, es va
estavellar i va anar a caure a la platja. Les altres, enlloc
d’ajudar, la van començar a criticar. Però la gavina, poc a
poc, es va anar recuperant (amb la música):
Primer un braç, després l’altre, s’incorporen, drets sobre
un genoll, drets del tot, parats braços amunt i avall i
comencen a volar (amb la música a negres, caminen a
rodones). Després quiets, recollir-se poc a poc cap a
terra, el cap avall i, al final, pujar els braços amunt i el
cap enlaire.
PEER GYNT (Grieg) CD3 – 10 11 12 13
Història de Grieg: la seva mare era pianista i li ensenyava
a tocar el piano. Com que ho feia molt bé, li van buscar
un profe i el van trobar a Alemanya. Quan va acabar els
estudis va començar a fer concerts per tot el món. Passat
un temps va tornar al seu país. Allà li van explicar que el
seu amic s’estava morint i el va anar a veure. El seu amic
li diu que es llegeixi un llibre i que faci una escola de
música perquè als altres nen no els passi com a ell que
hagin de marxar del seu poble per estudiar música.
Grieg, al llegir el llibre es va adonar que se sentia molt
identificat amb Peer Gynt.
Història de Peer Gynt:
Capítol I: matí (CD3 – 10)
En rotllana asseguts com indis (representa una
muntanya) i Peer Gynt al mig.
Hi ha un diàleg entre flauta i oboè; Peer Gynt es mou
amb la flauta i la muntanya amb l’oboè (movent els
braços i replegant-se cap avall)
Amb l’entrada de l’orquestra tothom s’aixeca, però sense
moure’s de lloc. Amb l’última nota, la muntanya s’asseu i
Peer Gynt marxa.
Capítol II: mort de la mare (CD3 – 11)
Es fan dues files i es va a buscar a la mare; s’estira la
mare al mig. Després es va a buscar a PG, que es posa
al costat de la seva mare morta. Les dues files fan una
rotllana agenollats al voltant.
Capítol III: ball i rapte (CD3 – 12)
La rotllana es posa dreta i es tira enrere en forma de
triangle i PG i la mare marxen.
Comença el ball (picar de mans amb el de la dreta i amb
el de l’esquerra). Amb el pizzicato tothom a terra i entra
PG buscant la princesa. L’últim cop la troba. Ballen i
rotllana reverències. Ball en parelles. Pizzicato parelles
separades, agenollades i PG s’emporta la princesa.
Capítol IV: persecució (CD3 – 13)
Corneta: PG i la princesa es posen en un quadrat
imaginari i es posen a córrer; els soldats els
persegueixen.
QUADRES D’UNA EXPOSICIÓ (Mussorgsky) CD3 – 14 a 24
Abans de començar es fan dos grups (grup 1 i grup 2)
Passeig (CD3 – 14): Grup 1 fan de quadres i grup 2 de
visitants. Quan sona un sol instruments els visitants
passegen i quan en sona més d’un es queden quiets
observant un quadre. Quan sona tota l’orquestra camina
tothom i al ritardando es prepara l’escena dels gnoms.
Gnoms (CD3 – 15): grup 1 fan de visitants i es situen al
voltant; el grup 2 fan de gnoms i es posen al mig. Amb el
contrast de la música es mouen els visitants espantats i
anant-se amagant i els gnoms deformes que es van
mirant els visitant que s’han quedat quiets amb el canvi
de música. Al final els visitants tornen corrents al voltant.
Passeig (CD3 – 16)
Tulleries (CD3 – 17): primer entra el grup 1 saltant i al
glissando es converteixen en arbres. Entra el grup 2
saltant fins al glissando i llavors juguen a amagar. Al final,
quan es torna repetir el tema A, tots salten.
Passeig (CD3 – 18)
Carros de bous (CD3 – 19): es fan 2 fileres (grup 1 i grup 2) i
es passegen de costat al ritme de blanca. Quan sona
més fort els bous s’enfonsen al fang i al final tornen a
passejar normal.
Passeig (CD3 – 20)
Ball de pollets (CD3 – 21): 3 grups (a, b i c). Els grups a i b
són pollets i el c són gallines. Entra:
el grup a fins a la nota llarga
segueix b “ “ “
“ c “ “ “
“ ab “ “ “
“ c “ “ “
“ abc “ “ “
Al final acaba tothom fent una cara de broma.
Catacumbes (CD3 – 22): cinc formes terribles.
Passeig (CD3 – 23)
La gran porta de Kiev (CD3 – 24): a la primera frase s’aixeca
el grup1 i va a fer un semicercle; a la segona frase ho fa
el grup2. Al piano s’agenollen i quan sona el crescendo
s’aixeca tothom i es comencen a passar els objectes un a
un. Quan se sent el gong es fa la primera porta i al final
es canvia de porta. Les portes (quadre plàstic combinant
les persones i els objectes) han d’estar molt ben
estudiades, sobretot el canvi de la primera a la segona.