d’INFORMACIÓ COL·LEGIALLa importància de tenir una bona pòlissa de responsabilitat civil...

d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiN

úm

.137

No

vem

bre

2012

Febr

er 2

013

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

COL·LEGI OFICIALDE METGES

DE BARCELONA

Document sobre el rebuig de transfusió de

sang i hemoderivats

Reducció del 30% en les primes de la pòlissa de

responsabilitat civil professional

2013, any dedicat a la doctora

Dolors Aleu i Riera

El COMB presenta un QBP sobre l’abordatge

mèdic de la violència envers les dones

Jornada sobre salut 2.0: la xarxa al servei

dels professionals

5

20

22

43

25

El COMB reitera el compromís ambl’excel·lència del sistema sanitari

Premis a l’excel·lència professional 2012per a quaranta-dos metges i quatre equips assistencials

6

16

Miquel Vilardell, president del COMB, de-clara que perilla l’excel·lència del sistema sanitari si hi ha més retallades i demana consens per injectar més recursos al sis-tema i evitar “conflictivitat”. “En aquests moments no es poden presentar noves re-tallades que afectin professionals i treba-lladors”, manifesta Vilardell. El president del COMB destaca “l’esforç immens” dels professionals i afirma que “és imprescin-dible no estrènyer més; no podem anar més lluny i cal asseure’s i negociar abans de prendre cap mesura”.

Miquel Vilardell, president del COMB, i Ramon Torné, president de la Secció d’Assegurança Lliure, va presentar en roda de premsa els resultats d’una enquesta so-bre els metges i les entitats d’assegurances sanitàries i un rànquing de les mútues de

Miquel Vilardell, Boi Ruiz, Jaume Padrós i Pilar Arrizabalaga amb els guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2012. Teatre Romea.

Catalunya en funció de l’opinió dels met-ges de Barcelona. Vilardell va defensar que “s’ha de mantenir el sistema públic de sa-lut” i, així mateix, s’ha de “poder exercir la pràctica privada amb totes les condicions de qualitat.”

El Col·legi presenta un estudi sobre els metgesi les entitats d’assegurances sanitàries 10

Comissió de Deontologia

informació col·legial

2 Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013


Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013 3

mèdic. És per això que, per iniciati-va de la Secció d’Assegurança Lliure del COMB, hem realitzat diferents gestions a fi i efecte d’evitar accions unilaterals, relacionades amb qua-dres mèdics, que poden perjudicar la continuïtat assistencial dels pacients dels metges afectats.Però, tot i la situació en què ens tro-bem, el Col·legi continua la seva ac-tivitat i segueix tractant de donar su-port i servei al metge. De fet, gràcies a tots els treballadors i directius del COMB, la confiança dels metges que voluntàriament utilitzen els seus ser-veis continua augmentant. Per altra banda, el fet de ser més eficients ens permet mantenir la quota col·legial congelada per quart any consecu-tiu i, com podreu veure a l’interior d’aquest butlletí, la renovació per quatre anys de la pòlissa de Res-ponsabilitat Civil Professional ha su-posat disminuir la quota en un 30% i una millora important de les seves cobertures.Pel que fa a la Formació Mèdica Conti-nuada (FMC), al mes de gener d’aquest any, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha establert un conveni de delegació de funcions públiques en matèria d’acreditació de la formació mèdica continuada (DOGC 6292 14.1.2013) amb el Con-sell de Col·legis de Catalunya. Creiem que amb la col·laboració de tots –metges i metgesses, els centres a on es realitza FMC, les societats científi-ques i l’Acadèmia de Ciències Mèdi-ques– podrem fer una bona tasca per fomentar i donar més valor a la FMC en la nostra activitat assistencial.

Per acabar, fer-vos saber que el grup de Formació de la Junta de Govern està treballant en l’elaboració d’un document sobre l’últim esborrany pu-blicat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat referent al projecte de RD pel qual es regula la troncalitat i altres aspectes del sistema de For-mació Sanitària Especialitzada. També el grup de Formació, amb col·laboració de la Secció MIR i l’Àrea del Metge Jove del COMB, ha orga-nitzat una reunió informativa, el 7 de març, per als metges que han acabat la carrera i els estudiants de sisè, per donar informació personalitzada per especialitats que permeti als metges que han de triar la plaça de MIR po-der-ho fer amb més coneixement de causa i amb informació directa dels seus companys que estan realitzant l’especialitat o l’han acabat recent-ment.

Us recordo que podeu ampliar la in-formació que aquí us donem en el mateix butlletí o, com ja sabeu, al web www.comb.cat.

Miquel Vilardell,president del Col·legi de Metges

de Barcelona

opinió i anàlisi

La defensa dels metges i la qualitat del sistema sanitari

Com podeu comprovar en el Ser-vei d’Informació Col·legial, i en la línea argumental de la meva

presidència, la compareixença dels representants del COMB en els mit-jans de comunicació se centra en la defensa de l’excel·lència del sistema sanitari públic i privat i en el fet que, per al manteniment de la qualitat dels serveis prestats, és i serà imprescin-dible el reconeixement dels metges i metgesses que hi treballen. Aquest reconeixement és directament pro-porcional a la participació en la presa de decisions assistencials i econòmi-ques i, així, evitar més retallades sa-larials. No ens cansarem de reclamar, com he fet en totes les intervencions públiques, que és necessari evitar la incertesa i la precarietat laboral que afecten especialment els companys i companyes més joves.El sector privat també pateix les conseqüències de la crisi, atès que els ciutadans tenen menys capa-citat adquisitiva i el seu accés a la sanitat privada disminueix. Com re-gularment fem, des del COMB hem presentat als mitjans de comunicació l’enquesta d’assegurança lliure, que elabora un rànquing amb l’opinió dels metges que treballen a les en-titats asseguradores. Els ciutadans poden conèixer de primera mà la valoració que fan els metges de les entitats i els aspectes que més valo-ren a l’hora de treballar en el sector assegurador. Darrerament algunes entitats d’assegurances sanitàries han instaurat mesures de gestió que no sempre són ben considerades pels metges i metgesses del seu quadre

No ens cansarem de reclamar, com he fet en totes les intervencions públiques, que és necessari evitar la incertesa i la precarietat laboral que afecten especialment els companys i companyes més joves



d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiNúm. 137

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Fax 935 678 899 e-mail [email protected] [email protected] http://www.comb.cat

Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r Jaume Roigé i Solé Vocal 2a Roser Garcia Guasch Vocal 3r Ramon Torné i Escasany Vocal 4t Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è Mireia Sans Corrales Vocal 6è Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús

Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès

Coordinador Jordi Pons del SIC

Redacció Aitor Mora

Correcció Esther Roig

Fotografia Isabel Calaf i arxiu

Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez

Publicitat [email protected]

Dipòsit legal B. 14.998-88

Novembre 2012 - Febrer 2013

sumariinformació col·legial

informació grup MED

Opinió i anàlisi 3La importància de tenir una bona pòlissa de responsabilitat civil professional 5Declaracions del COMB en defensa de l’excel·lència del sistema sanitari 6El COMB presenta en roda de premsa un estudi sobre els metges i les entitats d’assegurances sanitàries 10El COMB reitera el seu compromís amb la defensa dels professionals 15Quaranta-dos metges i quatre equips assistencials reben els Premis a l’Excel·lència 2012 16Jornada col·legial sobre bones pràctiques mèdiques en l’abordatge de la violència de gènere 20Professionals de la salut analitzen com la xarxa els pot servir en la seva tasca 22El rebuig de transfusió de sang i hemoderivats 25El COMB aprova la revisió i l’actualització de les prestacions del seu Programa de Protecció Social 28Nou model de recepta mèdica privada 29Actualitat col·legial 30Jornada al COMB per potenciar l’emprenedoria en entorns d’hospitals i centres de recerca 41El COMB dedica l’any 2013 a la doctora Dolors Aleu i Riera 43Debat sobre cooperació en temps de dificultats en l’acte de lliurament de les Beques Bada 44Delegacions i Seccions Col·legials 48Novetats legislatives sanitàries 52En record de... 53Consultori Terminològic 62Petits anuncis 63Centenari de la Casa Bonada de Ripoll (1912-2012) 68Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 69Editorial informació Grup MED 33Medpatrimonia 36La corredoria especialitzada en l’assessorament a professionals sanitaris 37La llibreria et recomana 38Med1 Serveis Financers 39Constitució de la Societat de Capital Risc Healthequity: transformar la sanitat a través de la innovació 40



La renovació de la pòlissa de RCP

La importància de tenir una bona pòlissa de responsabilitat civil professional

contractà amb la companyia asseguradora Winterthur, a la qual es van incorporar posteriorment, i de manera progressiva, el CatSalut (any 1988) i la resta de col·legis de metges de Catalunya (any 1993). És el que actualment coneixem com a Model Català de Responsabilitat Civil Pro-fessional, un model únic i reconegut in-ternacionalment, que ha permès mantenir l’estabilitat del seu assegurament, dels costos sinistrals, de les primes i de les se-ves cobertures. Es tracta d’una pòlissa col·lectiva i volun-tària que assegura els metges col·legiats a qualsevol dels quatre col·legis de metges catalans que sol·liciten la seva adhesió, i que actualment consta de 25.000 assegu-rats, aproximadament. Té la singularitat de ser una pòlissa pròpia, que ofereix assessorament individual i per-sonalitzat al metge reclamat i que gestiona de forma directa el Servei de Responsabili-tat Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, dotat d’advocats es-pecialitzats en temes de praxi mèdica, amb una àmplia xarxa pericial formada pels es-pecialistes més destacats en cada matèria i amb una comissió integrada per metges, advocats i representants de la companyia, que decideix en última instància en cada sinistre.Recentment, per concurs públic, s’ha pro-duït l’adjudicació de la nova pòlissa a la companyia asseguradora Zurich amb una coassegurança de SegurCaixa, adjudica-

En l’actualitat, el risc de reclamacions per presumpta mala praxi és una de les principals preocupacions dels

professionals sanitaris a tot el món.L’aparició de procediments diagnòstics i terapèutics proporcionats per les noves tecnologies aplicades a la medicina ha con-tribuït, per una banda, a generalitzar uns procediments no exempts de riscs i, per una altra banda, a generar en el pacient unes expectatives pel que fa al resultat de vega-des errònies o de vegades inassolibles. A més a més, els canvis socioculturals han portat a uns pacients més informats, que cada vegada tenen més consciència dels seus drets i exigeixen més informació en la relació metge-pacient. La promulgació de la llei reguladora de l’autonomia del pa-cient i dels drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica (Llei 41/2002) ha contribuït a aquesta nova rela-ció, i s’ha passat del paper paternalista del facultatiu a una figura en la qual preval la informació. La majoria de les reclamacions tenen el seu origen en un dany causat al pacient, ja sigui físic o moral, en el marc de l’acte mèdic. Els articles 1902 i 1903 del Codi Civil permeten a aquest pacient o familiar exigir una repa-ració al metge i així neix la figura de la res-ponsabilitat professional mèdica.Aquesta responsabilitat es pot fer efecti-va a traves de diferents vies: deontològica i col·legial, extrajudicial o judicial (penal, civil o bé administrativa). La Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les pro-fessions sanitàries estableix l’obligatorietat que els professionals sanitaris que exer-ceixen en l’àmbit privat tinguin contractada una pòlissa d’assegurances que doni cober-tura a la responsabilitat en la qual puguin incórrer pels seus actes. Però la contractació d’una pòlissa no sols l’hem d’entendre com una obligació legal sinó com una necessitat per poder exercir amb la màxima tranquil·litat la nostra pro-fessió. És per això que és molt important contractar no sols una pòlissa de responsabilitat civil sinó una bona pòlissa, que doni resposta a totes les nostres necessitats, que ens ofe-reixi cobertura suficient per fer front a qual-sevol reclamació i que posi al nostre servei professionals especialitzats i de reconegut prestigi per defensar els nostres interessos.Aquesta ha estat sempre la preocupació del COMB, que ja als anys setanta va con-tractar la primera pòlissa de responsabili-tat civil professional amb Central de Segu-ros, i una prioritat des de que l’any 1986 es

ció que ha anat acompanyada de millores molt importants en les prescripcions tèc-niques: augment de la quantia per sinistre de 750.000 € a 1.000.000 €, incorporació dels perjudicis purs o danys patrimonials primaris (privació directa d’algun dret per error professional sense dany), cobertura dels assaigs clínics, recerca biomèdica, teràpies avançades o ús compassiu de me-dicaments, sempre en excés de les cober-tures obligatòries d’assegurances que la legislació vigent determina, i ampliació de la prestació econòmica referent a la inhabi-litació professional de 24 a 30 mesos i fins a 3.800 €/mes, sempre que es justifiquin els ingressos anteriors.De forma paral·lela a aquestes millores també s’ha aconseguit una important re-ducció del 30% en les primes que satisfan trimestralment els metges, que han passat de 138,18 €/trimestre a 98 €/trimestre en la prima estàndard i de 109 €/trimestre a 78 €/trimestre per als MIR i metges de fa-mília, amb dedicació exclusiva.En conclusió, és important triar bé a l’hora de contractar la pòlissa de responsabilitat civil. Aspectes com disposar d’una defensa personalitzada que ens eviti possibles con-flictes d’interessos amb altres implicats, la proximitat en la gestió del sinistre que ens permet obtenir suport moral i psicològic en un moment gens agradable, garanties al més àmplies possible per evitar situacions de manca de cobertura i els professionals més especialitzats del sector són alguns dels criteris que hem de tenir en compte en el moment de contractar la nostra assegu-rança.Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Pro-fessional del CCMC

Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Miquel

Vilardell, president del COMB; Josep Arimany, director del

Servei de Responsabilitat Professional del Consell

de Col·legis de Metges de Catalunya, i Juan Ignacio

Morales, controller del COMB, en l’acte de presentació de la

nova pòlissa de responsabilitat civil professional.

“S’ha aconseguit una important reducció del 30% en les primes que satisfan trimestralment els metges.”



La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Declaracions del COMB en defensa de l’excel·lència del sistema sanitariVilardell: “No es poden presentar noves retallades que afectin professionals i treballadors”

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, declara a l’agència Europa Press que perilla l’excel·lència

del sistema sanitari si hi ha més retallades i demana consens per

injectar més recursos al sistema sanitari i evitar,

d’aquesta manera, una situació de conflictivitat.

Vilardell destaca “l’esforç immens” dels

professionals i manifesta que “és imprescindible no estrènyer més; no podem

anar més lluny i cal asseure’s i negociar abans de prendre

cap mesura”. Miquel Vilardell publica al

diari El Punt Avui un article d’opinió amb el títol “En

defensa d’un sistema sanitari d’excel·lència”. A l’article, el president del COMB explica

que “tothom, ciutadans, professionals i treballadors

sanitaris volem que continuï amb les característiques

actuals, com un servei públic, universal i equitatiu,

que es complementa amb un sistema privat” i opina

que “en aquests moments no es poden presentar

noves retallades que afectin professionals i treballadors.”

En una declaració al seu videobloc al web del COMB, el doctor Vilardell adverteix

que “si es continuen fent retallades no podrem

aguantar l’excel·lència del nostre sistema públic

de salut”.

Declaracions de Miquel Vilardell a Europa Press

L’agència de notícies Europa Press (EP) dóna a conèixer, el 20 de gener, el contingut

d’unes declaracions del doctor Mi-quel Vilardell, president del COMB, sobre l’actualitat del sistema sanitari amb el títol “Vilardell exigeix més re-cursos per a la sanitat pública i evitar així conflictivitat”. En una entrevis-ta concedida a Cristina Font, cap de societat de l’agència Europa Press a Catalunya, Vilardell va apressar la Generalitat i el Govern central a pac-tar mesures per injectar més recursos al sistema sanitari públic de manera immediata per evitar així una situació de “conflictivitat”.El president del COMB va assenyalar que la recerca de més recursos per al sistema, ja sigui via impostos o taxes, és l’única via possible a curt termini per evitar “conflictivitat social i sobre-tot a nivell del sistema sanitari públic.” Vilardell va advertir, així mateix, que perilla l’excel·lència del sistema sa-nitari català si hi ha més retallades. Preguntat sobre els efectes dels nous ajustos en el sistema sanitari català, va alertar que queda “molt poc marge”.

Per generar estalvi a mitjà i llarg ter-mini en un sistema que es troba “al límit”, Vilardell es va referir a mesu-res d’eficiència com reduir estructu-res d’empreses sanitàries públiques, reorganitzar els serveis d’alta tecno-logia, disminuir la variabilitat de la pràctica clínica i millorar la participa-ció dels professionals en la presa de decisions. Durant l’entrevista, Miquel Vilardell va destacar “l’esforç immens” dels professionals. Segons l’opinió de Vi-lardell que recull EP, “els professio-nals i treballadors han fet un esforç immens i quan es manté un esforç im-mens continuat durant molt de temps i es demana més, el professional es pot trencar.” El president del COMB va manifestar, entre d’altres qüestions, que “és imprescindible no estrènyer més; no podem anar més lluny i cal asseure’s i negociar abans de prendre cap mesura i que totes les mesures que es prenguin siguin comentades i, si pot ser, consensuades amb els pro-fessionals, que han demostrat tanta intensitat en el seu treball, tanta de-dicació i saber fer.” Vegeu la notícia de l’agència Europa Press al següent enllaç http://www.europapress.cat/societat/ noticia-vilardell-exigeix-mes-

20 degener

Videobloc de Miquel Vilardell de 14 de desembre de 2012.




recursos-per-sanitat-publica-evitar-aixi-conflictivitat-20130120111446.htmlEl diari digital Vilaweb va recollir ínte-grament el contingut de l’entrevista de l’agència Europa Press. Els diaris El País i La Razón, van publicar, el 21 de gener, un resum de les declaracions de Miquel Vilardell. El País va titular “El president del Col·legi de Metges alerta: ‘No podem anar més lluny’”. El diari La Razón, per la seva banda, va encapçalar la informació amb el títol “Vilardell exigeix més recursos per al sistema sanitari”.

Defensa d’un sistema sanitari d’ex-cel·lència a El Punt Avui

Miquel Vilardell va pu-blicar al diari El Punt Avui, el 2 de gener, l’article “En defensa

d’un sistema sanitari d’excel·lència”. El president del COMB va manifestar a l’article que el nostre país gaudeix d’un sistema sanitari d’excel·lència, que està reconegut per experts i ciu-tadans com un dels millors models. “Tothom, ciutadans, professionals i treballadors sanitaris volem que continuï amb les característiques ac-tuals, com un servei públic, universal i equitatiu, que es complementa amb un sistema privat”, va destacar Vilar-dell. L’autor va advertir que “la crisi econòmica posa en perill” el sistema sanitari públic de salut.El dèficit econòmic ha estat respon-sable, segons va descriure Vilardell al seu article, d’unes retallades im-portants, que han afectat i afecten professionals i treballadors sanita-ris, amb un augment de les llistes d’espera, amb la supressió de con-tractes eventuals interins i, malgrat això, “la professionalitat de tots ha aconseguit que la qualitat de l’acte mèdic no se n’hagi ressentit.” Més endavant, Miquel Vilardell es va manifestar en contra de noves retalla-des. “En aquests moments no es po-den presentar noves retallades que afectin professionals i treballadors”, va opinar. Per al mitjà i llarg termini, el president del COMB va proposar fer planteja-ments diferents i buscar una millor efi-ciència amb canvis estructurals, amb agrupació o eliminació d’empreses pú-

bliques, el desplegament de l’Agència de Qualitat, revisar i planificar la car-tera de serveis i, a més, posar en fun-cionament polítiques de salut pública i medicina preventives.Per fer front a la immediatesa, Vilardell va defensar que “es fa necessari bus-car nous recursos finalistes per a salut, que han de sortir d’un consens amb to-tes les forces polítiques”. Així mateix, el president del COMB va manifestar que “cal un pacte polític per a la sanitat i discutir on anar a buscar més recur-sos, sigui via impostos, tenint sempre en compte la fiscalitat, o via taxes, en totes aquelles coses que tenen rela-ció amb problemes de salut.” Vegeu l’article íntegre a la pàgina 9.En la primera edició del nou any, el diari El Punt Avui va convidar quinze personalitats de diferents àmbits, entre les quals Vilardell, a analitzar les perspectives del 2013. “Un any –segons deia el diari a la portada– que es veu amb preocupació per unes dificultats que no sembla que tinguin final, però també amb l’esperança que, al capdavall, ens en sortirem. També nacionalment.”

Vilardell veu amb bons ulls un conveni laboral només per a metges

L’agència Europa Press (EP) va editar, el 27 de gener, la segona part de l’entrevista amb Miquel

Vilardell sobre el sistema sanitari amb el títol “Vilardell veu amb bons ulls un con-veni laboral només per a metges”.Vilardell va assenyalar que veu positiu “un conveni mèdic i reconeixement als professionals d’un sector, sense que això vagi en contra de la resta de pro-fessionals del sistema sanitari”. Durant l’entrevista, el president del COMB va reclamar a la Generalitat, al Govern espanyol i a la classe políti-ca consens per injectar més recursos al sistema. “Fer un esforç en un llarg període ho seguirem fent, però sense estrènyer-nos més”, va manifestar.Miquel Vilardell va declarar a EP que “tenim dret a reivindicar un millor sa-lari” i va recordar que actualment el facultatiu demana d’entrada disminuir els tràmits burocràtics, que se li reco-negui una carrera professional i que se

Videobloc del president del COMBEn una declaració al seu videobloc, edita-da al web col·legial el 14 de desembre, Mi-

quel Vilardell va analitzar la situació actual de la sanitat, tant la pública com la privada, i va advertir que “si es continuen fent retallades no podrem aguantar l’excel·lència del nostre sistema sanitari públic de salut”. El president del COMB va informar, així mateix, sobre els diferents temes en què està treballant el Col·legi.La declaració de Vilardell va destacar el paper dels professionals i treballa-dors del sector, que “estan al 150 % quant a la seva dedicació.” En aquest sentit, el president del COMB va de-fensar que, davant de la crisi econò-mica i del dèficit actual, “totes les ac-tuacions no passin per fer retallades al sistema sanitari, perquè el posen en perill”, i que s’han de buscar noves fórmules per obtenir més recursos. “Sempre hem demanat una unió en-tre les forces polítiques per defensar les polítiques socials i es fa necessari posar-nos d’acord en la manera de

li recompensi d’acord amb el nivell de dedicació i professionalitat. “Volem més diners per al sistema sa-nitari públic per fer el treball ben fet, i també tenim dret, si el fem i el fem amb responsabilitat, a tenir un salari digne”, va afegir el president del COMB. Vegeu més informació al web col·legial.

2 degener

14 dedesembre

1

2

27 degener

1. Europa Press, 20 de gener de 2013.2. Europa Press, 27 de gener de 2013.




buscar més recursos per a aquest sis-tema sanitari,” va manifestar. Miquel Vilardell va reiterar que cal mantenir el sistema públic de salut i, així mateix, “buscar la millor gestió possible i la més eficient”. Segons va opinar el president del COMB, s’han d’avaluar els diversos models de ges-tió i aplicar aquell que sigui millor, “però sempre dintre del paraigua del sistema públic de salut”. Entre models de gestió en què intervenen empreses diferents, “cal sempre bus-car, en primer lloc, aquelles que no tinguin afany de lucre.”Davant de les dificultats econòmiques del país, el president del COMB va declarar, “alt i ben clar”, que “els pro-fessionals sanitaris sempre farem per manera de buscar la major eficiència, però demanem que qualsevol canvi que es vulgui introduir es consensuï, es pacti i es parli molt amb tots els pro-fessionals i els treballadors per arribar a un punt d’acord”, tenint present que “volem que el sistema públic de salut continuï sent universal i mantenint la màxima equitat possible”.Després de recordar que Catalunya té un sistema públic de salut “potent, fort, de qualitat, que hem de con-tinuar mantenint”, Miquel Vilardell també es va referir al sistema privat. El president del COMB va adreçar-se a totes les empreses que treballen en aquest sector privat de la sanitat dient “que tinguin en compte que, per exercir l’acte sanitari, calen unes condicions mínimes i que els profes-sionals s’han de trobar còmodes en la

seva pràctica privada i que, per tant, defensem la qualitat d’aquesta pràc-tica privada.”Pel que fa a la compatibilització en-tre institucions públiques i privades, Miquel Vilardell va dir que “sempre mantindrem que hi hagi dues portes d’entrada ben diferenciades, perquè no hi hagi cap problema de tipus ètic, moral, deontològic; per nosaltres, això és important”.Al videobloc, el president del COMB va recordar la disposició dels professio-nals per aportar idees per fer més sos-tenible el sistema sanitari, tal com es va posar de manifest amb el Fòrum de la Professió, i va deixar clara la voluntat de continuar treballant al costat dels gestors de les polítiques sanitàries. “Només demanem consens, parlar molt i dialogar molt i que es tingui en compte que hem d’intentar buscar re-cursos,” va argumentar Vilardell.Finalment, el doctor Vilardell es va referir als problemes que es viuen en alguns hospitals de Catalunya. “Els professionals i treballadors tindran sempre el suport del Col·legi per de-fensar la qualitat de l’atenció al cen-tre i que tots els professionals puguin exercir la seva funció en les millors condicions possibles”, va concloure el president del COMB.L’agència Europa Press (EP) es va fer ressò, el mateix 14 de desembre, de la declaració del president del COMB. L’agència va editar una informació amb el títol “Vilardell: ‘Perilla l’excel·lència del sistema sanitari si hi ha més reta-llades’”. Diversos diaris digitals, gene-

El Punt Avui, 2 de gener de 2013

Arran de la suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucio-nal del cobrament d’un

euro per recepta a Catalunya, Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona, va fer una sèrie de declaracions a diversos mitjans de comunicació. El 15 de gener, al programa La tribu, con-duït per Tatiana Sisquella a Catalunya Ràdio, Miquel Vilardell va afirmar: “Les mesures no han de trencar la universa-litat i l’equitat del sistema sanitari. Per tant, no sé si aquesta mesura era la mi-llor, però era una mesura que, en defini-tiva, recollia diners per a aquest sistema sanitari. En aquest moment no arriben aquests diners. La meva preocupació, i la de tots els professionals, és que això no obligui a retallar més coses en aquest sistema públic de salut.” “Els professionals i els treballadors han donat molt i la qualitat se n’ha ressen-tit molt poc; però compte perquè en el futur, si estrenyem més, potser sí que la qualitat se’n ressentirà. Qualsevol mesura que signifiqui menys recursos per a aquest sistema públic no és una bona notícia”, va afegir el president del COMB. Miquel Vilardell va concloure, en les seves declaracions a Catalunya Ràdio, que “si no arriben més recursos amb un acord polític i que tingui ampli consens, ho tenim difícil per mantenir aquest sis-tema públic de salut. Hem de buscar al-tres fórmules, reformes estructurals, el que sigui necessari”. L’edició digital de La Vanguardia i al-tres mitjans digitals, van recollir, el mateix dia 15, unes paraules del presi-dent del COMB a Europa Press, on Vi-lardell demanava “mesures molt con-sensuades” per injectar recursos al sistema i superar “l’infrafinançament crònic” de Catalunya.L’endemà, els informatius estatals de TVE, en les edicions de migdia i vespre, així com els informatius per a Catalunya, van emetre unes declaracions de Miquel Vilardell on afirmava que la suspensió de l’euro per recepta suposa “que arri-bin menys diners” per a la sanitat, i va defensar que “fan falta més recursos al sistema públic de salut i que els polítics s’han de posar d’acord”.

El TC deixa en suspensl’euro per recepta

15 degener




ralistes i especialitzats en temes sani-taris, van recollir la notícia.

Crisi econòmica i professió mèdica En un article d’opinió a les publicacions digi-tals Catalunya Press i The Economy Journal,

que es va editar el 14 de desembre, amb el títol “Crisi econòmica i profes-sió mèdica”, Vilardell va explicar com estan afectant la crisi econòmica i la retallada dels pressupostos públics la professió mèdica. Així mateix, va exposar les conclusions i propostes del Fòrum de la Professió Mèdica, en el qual més de 300 professionals van reivindicar el seu paper de lideratge en la presa de decisions sobre la qua-litat assistencial i l’organització del sistema sanitari i, d’aquesta manera, contribuir a la sostenibilitat del siste-ma. Vegeu enllaç a l’article íntegre a: http://www.catalunyapress.cat/es/notices/2012/12/crisis-economica-y-profesion-medica-72240.php

Roda de premsa sobre Assegurança Lliure

El 9 de novembre, Mi-quel Vilardell, presi-dent del COMB, i Ra-mon Torné, president

de la Secció d’Assegurança Lliure del COMB, van informar sobre la situació de la medicina privada a Catalunya i van donar a conèixer un rànquing de les mútues en funció de l’opinió dels metges del sector. Miquel Vilardell va expressar, da-vant dels mitjans de comunicació, el malestar entre els metges que tre-ballen per a les mútues privades per l’empitjorament de les condicions professionals i econòmiques que els ofereixen algunes asseguradores.El president del COMB va defensar la qualitat de la sanitat pública i també de la privada indicant que “cal tenir cura, cuidar i sobretot poder exercir la pràctica privada en totes les con-dicions de qualitat i d’acte mèdic de qualitat, per això penso que cal po-tenciar-les totes dues, la pública i la privada”.Ramon Torné va declarar, d’altra ban-da, que “cada cop hi ha més desen-cant entre els facultatius del sector.”

Segons els resultats de l’enquesta, els metges reclamen treballar en bones condicions per realitzar l’acte mèdic amb temps i amb la tecnologia adequada, i també demanen que els

honoraris per consulta arribin a la rei-vindicació històrica de 26 € bruts per visita. Més informació sobre la roda de premsa a les pàgines següents i a la revista de premsa.

14 dedesembre

9 denovembre

Des de fa anys el nostre país gaudeix d’un sistema sanitari

d’excel·lència. Està reconegut com un dels millors models, per part d’experts i dels ciutadans. Tothom, ciutadans, professionals, treballadors sanitaris, volem que segueixi amb les característiques actuals, com un ser-vei públic, universal i equitatiu, que es complementa amb un sistema privat. L’actual crisi econòmica el posa en perill. El dèficit econòmic ha estat responsable d’unes retallades impor-tants que han afectat i afecten profes-sionals i treballadors sanitaris, amb un augment de les llistes d’espera, amb la supressió de contractes even-tuals interins i, malgrat això, la pro-fessionalitat de tots ha aconseguit que la qualitat de l’acte sanitari no se n’hagi ressentit, però això ha estat a càrrec d’una dedicació i un esforç molt gran per part de tothom. En aquests moments no es poden presentar noves retallades que afec-tin professionals i treballadors. Cal fer plantejaments diferents, buscant una millor eficiència amb canvis es-tructurals, amb agrupació o elimi-nació d’empreses públiques; el des-plegament de l’Agència de Qualitat, per intentar disminuir la variabilitat en la pràctica mèdica, revisar i plani-ficar la cartera de serveis, en base a l’eficiència (sempre tenint en compte resultats de salut), i posar en marxa polítiques de salut pública i medicina preventiva.Totes aquestes mesures ens donaran resultats a mitjà i llarg termini, i per tant, per fer front a la immediatesa, es fa necessari buscar nous recursos finalistes per a salut, que han de sor-tir d’un consens amb totes les forces polítiques. Cal un pacte polític per a la sanitat i discutir on anar a buscar més recursos, sigui via impostos, tenint sempre en compte la fiscalitat, o via taxes, amb totes aquelles coses que tenen relació amb problemes de sa-lut, etc. Si no s’obtenen més recursos

per al sistema públic, serà difícil man-tenir la qualitat, malgrat els esforços de tots. A Catalunya la medicina pública i la privada conviuen des de fa anys, tot buscant la complementarietat. Cal que ambdues estiguin ben definides, amb portes d’entrada diferents, al mateix temps que hem de potenciar-les. Els models de gestió poden ser diversos dins el sistema públic de sa-lut però intentant apostar sempre per una gestió sense ànim de lucre. Els di-ferents sistemes de gestió han de ser avaluats amb objectivitat per agents externs independents de qualitat i eficiència, per veure quin és el millor model i poder-lo aplicar. Estem en moments difícils, però és ne-cessari que tots els agents implicats remem en la mateixa direcció, perquè hi haurà vents que bufaran en moltes direccions i per arribar a bon port cal conèixer on volem anar, i crec que tots coincidim que volem continuar gau-dint d’un sistema de salut excel·lent.

Miquel Vilardell,president del Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona

Article publicat a El Punt Avui el 2 de gener de 2013

En defensa d’un sistema sanitari d’excel·lència

El Punt Avui, 2 de gener de 2013.



El COMB presenta en roda de premsa un estudi sobre els metges i les entitats d’assegurances sanitàries

Assegurança

LliureMiquel Vilardell, president del

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), i Ramon

Torné, president de la Secció d’Assegurança Lliure del COMB,

van donar a conèixer en roda de premsa els resultats d’una

enquesta sobre els metges i les entitats d’assegurances sanitàries i varen presentar

un rànquing de les mútues de Catalunya en funció de l’opinió dels metges del sector. La roda

de premsa va tenir lloc el passat novembre a la sala d’actes de

l’edifici col·legial. L’estudi del COMB descriu

l’opinió dels metges sobre l’estat del sector de les assegurances

sanitàries i presenta un rànquing amb la valoració dels metges

sobre les entitats d’assegurança lliure de Catalunya. L’enquesta

analitza les condicions de treball dels professionals, la relació del

metge amb les companyies del sector, l’agilitat de les entitats en

la gestió de tràmits burocràtics i els diversos tipus de pòlisses del

sector, entre d’altres aspectes.En la seva intervenció, Vilardell va

destacar el paper de la medicina asseguradora i va exposar que

la medicina privada a Catalunya és complementària del sector

públic, atès que, segons les últimes dades oficials, 1.984.578 persones tenen contractada una

pòlissa privada d’assistència mèdica i més de 6.000 metges

treballen en aquest sector.Vegeu més informació a la revista

de premsa.

Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Bar-celona, va aclarir que des

del Col·legi de Metges de Barcelona es vol fer “un reconeixement al paper d’ajut” que la medicina asseguradora fa al sistema públic de salut, i va ex-plicar que “aquesta complementarie-tat del sector privat respecte al públic és molt important”, atès que dóna servei a més de 1.984.000 persones, segons el Departament de Salut. “La medicina privada i asseguradora és un motor econòmic del país”, afegí Vilardell. En aquest sentit, Miquel Vilardell va defensar que “s’ha de mantenir el sistema públic de salut” i, així ma-teix, s’ha de “poder exercir la pràctica privada amb totes les condicions de qualitat”. Segons Vilardell, s’ha de “reforçar la col·laboració” entre el sector privat i el sector públic, però alhora deixar “ben clara i ben diferen-ciada la porta d’entrada” entre amb-dues, així com evitar “competències deslleials” dins el mateix sector de la medicina privada. El president del COMB va presen-tar els resultats de l’Enquesta sobre Assegurança Lliure 2012. Segons les dades de l’Enquesta, hi ha “en-

tre 6.000 i 7.000 professionals mè-dics que treballen en aquest sector, és a dir, un 22% de la col·legiació”. L’edat mitjana del metge del sector d’Assegurança Lliure “és de 55 anys”, i només “el 25% són dones”. El 64% dels enquestats “tenen consulta prò-pia”. Vilardell va declarar que hi ha “una mica de malestar en el sector asse-gurador per part dels professionals”. Segons el president del COMB, és evident que les crisis comporten un “augment de la competitivitat” per la captació de socis entre les diferents asseguradores i, per tant, les dife-rents companyies competeixen en el preu de les pòlisses. Algunes abaixen preus “de forma important”, i això, va explicar Vilardell, comporta també que les polítiques de retribucions de l’acte mèdic siguin “diferents segons les companyies”.Segons va detallar Miquel Vilardell, la “forquilla de retribucions” oscil·la entre els 10 o 12 € fins als 20 € per a les primeres visites, i de 6 o 8 € fins a 20 € per les segones visites. Vilar-dell va afirmar que aquesta “forquilla ampla” crea “desencís”. La “reivindi-cació històrica” del COMB és un preu de 26 € bruts per visita.



El COMB presenta en roda de premsa un estudi sobre els metges i les entitats d’assegurances sanitàries

Una altra qüestió que els metges en-questats consideren “important”, va explicar Miquel Vilardell, és si “es po-sen gaires obstacles” quan el profes-sional sanitari demana proves o ex-ploracions complementàries a l’acte mèdic. En l’enquesta d’Assegurança Lliure 2012, un dels aspectes que més valoren els metges és precisament “la facilitat a l’hora de demanar una prova complementària”, per evitar pèrdues de temps i un augment de la burocràcia. Ramon Torné, president de la Sec-ció Col·legial d’Assegurança Lliure, va valorar les dades de l’Enquesta d’Assegurança Lliure 2012, i va afir-mar que la voluntat dels metges és “exercir la professió amb les màximes condicions i atencions” cap a l’usuari. Torné va advocar, així doncs, per uns sistemes informàtics que “facilitin la relació metge-pacient”, evitin dupli-citats i permetin l’autorització “de forma instantània” de proves diag-nòstiques complementàries; per uns “honoraris adequats” i per “una bona comunicació amb les direccions mèdiques de les companyies”, entre d’altres factors. Torné va presentar, així mateix, el ràn-quing de companyies asseguradores

el COMB i va assegurar que el paper de la institució col·legial és “vigilar que les pòlisses, encara que siguin de preu baix i competitives, puguin oferir qualitat”.Es poden seguir les intervencions de la roda de premsa i es pot consultar el resultat de l’enquesta d’Assegurança Lliure 2011-2012 a: http://www.comb.cat/cat/actualitat/noticies/

segons l’opinió dels metges enques-tats, destacant que “en color verd hi ha les companyies on el metge es troba content”, com són Assistència Sanitària Col·legial, AXA-Winterthur, Agrupació Mútua, Mútua General de Catalunya i Generali Salud, i “en color vermell, les que els metges ens diuen que n’estan descontents”: DKV, Ca-ser, Aliança i Asisa. Finalment, responent a preguntes dels periodistes presents a l’acte de presentació de l’Enquesta, Miquel Vilardell va recomanar als usuaris del sector de les assegurances que, da-vant de qualsevol dubte, s’adrecin “a l’oficina d’atenció a l’usuari” que té

1. Miquel Vilardell, president del COMB, i Ramon Torné, president de la Secció d’Assegurança Lliure

del COMB, en la roda de premsa.2. Rànquing segons l’opinió dels metges de

Barcelona.3. Valoració importància aspectes per treballar

amb les Entitats d’Assegurança Lliure.

2

3

1



Els metges alerten davant les mútues molt barates

Les companyies d’assegu-rança mèdica privada, les mútues d’arrelada tradició a Catalunya, han emprès una proposta general de rebaixa en el preu de la pòlissa que subscriuen els seus afiliats, unes ofertes dirigides a compensar la seva relati-va crisi econòmica que, en algun cas, impliquen min-ves importants en el servei que presten, va alertar el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). “Poden arribar a demanar només 30 o 40 euros per una pòlissa d’assegurança privada (molt poc en aquest sector), però qui la subscrigui, i el seu metge, hauran de passar per un lent procés burocràtic abans que els autoritzin una ressonància magnèti-ca, un TAC o qualsevol pro-va tecnològica”, va afirmar Miquel Vilardell, president del COMB. Per aquesta raó, Vilardell va suggerir llegir amb deteniment la “lletra menuda” dels contractes que se subscriuen amb les mútues. [...]

El Periódico,10 de novembre de 2012

Les mútues dificulten les proves diagnòstiques als metges

Els metges barcelonins que atenen els pacients de les companyies d’assegurances lliures (les mútues) se

senten maltractats econò-micament per algunes companyies i es queixen especialment de les difi-cultats burocràtiques que, cada vegada més, posen les mútues per fer proves diag-nòstiques.A través d’una enquesta duta a terme pel Col·legi de Met-ges de Barcelona, aquest col·lectiu –uns 6.000– ha donat a conèixer el seu pro-pi rànquing de companyies en funció de com se senten tractats professionalment. I un dels principals motius de queixa és una remuneració per les visites molt variable i sovint petita: la forquilla va de 21 euros a 10-12 per la primera visita; per la segona baixa a 6-8 euros. [...]

La Vanguardia,10 de novembre de 2012

Les mútues també retallen en l’accés a proves i tracta-ments

Els metges del sector de-nuncien que, amb la crisi, les asseguradores han en-trat en una guerra de preus i limiten les prestacions.Recomanen comprovar les condicions d’aplicació de les pòlisses abans de con-tractar-les.

[...] El president del COMB, Miquel Vilardell, va expli-car que la major part de la despesa de les mútues re-cau en tecnologia (és a dir, bàsicament, en proves diag-nòstiques) i, que, de retruc, intenten estalviar retallant els honoraris dels metges. Vilardell no va amagar que entre els professionals hi ha “malestar”, ja que, a més, es veuen obligats a dema-nar autorització prèvia per

a proves que consideren ne-cessàries, cosa que endarre-reix tots els processos.El president de la secció d’Assegurança Lliure del COMB, Ramon Torné, va afegir a aquest malestar el “desengany” dels metges, que reclamen treballar en les bones condicions que requereix tot acte mèdic. [...]

El Punt Avui,10 de novembre de 2012

Alerten davant de mútues que frenen proves mèdi-ques

[...] Vilardell ha matisat que, malgrat les pitjors condi-cions, els metges conti-nuen atenent igual a cada pacient, encara que la bu-rocràcia d’algunes compa-nyies els obliga a demanar

Revista

de premsa



permís per actes com “fer un electrocardiograma o cremar una berruga”, el que provoca endarreriments als pacients. [...]

El Mundo,10 de novembre de 2012

Metges catalans diuen que algunes mútues els “obsta-culitzen” proves

La crisi ja ha impactat en les mútues catalanes. El pre-sident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, alertà ahir dels “nombro-sos obstacles” que pateixen els facultatius d’algunes d’aquestes entitats a l’hora de demanar proves i explo-racions complementàries per a un pacient, a causa d’una gestió basada en “cri-teris economicistes”. [...]

ABC,10 de novembre de 2012

Els metges alerten d’“obstacles” a l’hora de demanar proves en certes mútues

[...] Amb el president de la Secció d’Assegurança Lliu-re del COMB, Ramon Torné, Vilardell ha manifestat el “malestar del metge” en al-gunes mútues que ofereixen pòlisses amb preus molt re-duïts, que obliguen el metge a demanar una autorització prèvia de proves, amb difi-cultats associades de temps i burocràcia.Ambdós representants han presentat els resultats d’una enquesta d’Assegurança Lliure, realitzada a 2.660

col·legiats entre el 20 d’octubre i el 12 de desembre de 2011 i que revela que per al 47% dels metges enques-tats les mútues constitueixen la seva activitat principal, mentre que per a l’altre 53% és complementària amb la sanitat pública. [...]

Europa Press,9 de novembre de 2012

Els metges diuen que algu-nes mútues paguen 6 euros per visita i frenen proves

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Mi-quel Vilardell, ha explicat avui que existeix “malestar” entre els metges amb les as-seguradores, que en alguns casos els paguen sis euros per segona visita i “obsta-culitzen” la realització de proves. [...]Els resultats de l’enquesta han permès elaborar un ràn-quing d’asseguradores en funció de la satisfacció dels col·legiats, per als quals les companyies millor valo-rades són Assistència Sa-nitària Col·legial, Axa-Win-terthur, Agrupació Mútua, Mútua General de Catalunya i Generali Salud. [...]

Efe,9 de novembre de 2012

Malestar entre els metges de les mútues privades per l’empitjorament de les se-ves condicions de treball

Malestar entre els met-ges que treballen per a les mútues privades per l’empitjorament de les condicions professionals i

econòmiques que els ofe-reixen algunes assegura-dores. Els facultatius es queixen no només dels seus honoraris, que ara mateix se situen entre els 6 i els 21 euros per visita, segons l’entitat. També reclamen exercir amb menys burocrà-cia i menys dificultats, per exemple, a l’hora de dema-nar proves diagnòstiques. Per això, el president del Col·legi de Metges de Bar-celona, Miquel Vilardell, ha defensat la qualitat de la sa-nitat pública, però també de la privada. [...]

324.cat9 de novembre de 2012

EEls metges de la salut pri-vada alerten que algunes mútues posen més obs-tacles per proves i tracta-ments als assegurats

L’aspecte que més valoren de les mútues els metges de la sanitat privada és la facili-tat d’accés a les proves diag-nòstiques i els tractaments complementaris per als pa-cients. Per això, alerten que amb la crisi i l’augment de la competitivitat entre com-panyies, algunes mútues posen més obstacles per a la realització d’aquestes ex-ploracions, alentint el procés mèdic i augmentant-ne la bu-rocràcia. [...]

Agència Catalana de Notícies,9 de novembre de 2012





El passat 18 de desembre es va celebrar l’última reunió del 2012 de l’Assemblea de Compromis-

saris, l’òrgan màxim de representació dels metges col·legiats de Barcelona. En l’acte, seguint l’ordre del dia, es pre-sentà l’Informe de Presidència, on Mi-quel Vilardell, president del COMB, va comentar les principals actuacions del COMB en l’últim trimestre del 2012 i s’aprovà el pressupost per a l’any 2013. L’Informe de Presidència es va centrar, un cop més, en la demanda d’aturar les retallades per tal de preservar l’excel·lència del sistema sanitari pú-blic català. Miquel Vilardell va dema-nar que aquest sistema continués com un servei públic, universal i equitatiu, que es complementa amb el sistema privat. Malgrat les retallades, la professiona-litat dels metges i altres treballadors sanitaris ha permès que la qualitat del sistema no quedi malmesa, però a costa d’un sobreesforç per part de tots. Aquest sistema ja no pot su-portar més retallades i caldrà buscar solucions més eficients i trobar nous recursos que emergeixin del consens del conjunt de les forces polítiques per sustentar-lo, com sempre ha defensat el COMB. Aquesta determinació ja s’ha manifes-tat per diferents vies de manera clara i contundent, tant en el videoblog del president del COMB com en les apari-cions dels membres de la Junta de Go-vern en diferents mitjans de comunica-ció. En l’Assemblea es va insistir en el fet que el posicionament és sempre, i sense cap mena de dubte, en defensa dels professionals, també en els con-flictes laborals que els metges mante-nen actualment en diferents centres.D’altra banda, es va ressaltar la troba-da impulsada pel COMB amb el grup de metges APD i el conseller Boi Ruiz per trobar una solució a la problemàti-ca que els afecta. També es va desta-car la coordinació amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Cata-lunya en l’elaboració del nou format de recepta per a la medicina privada com a conseqüència del Reial Decret 1718/2010. Vilardell va emfasitzar l’èxit de la jor-nada 2.0 ‘La xarxa al servei dels pro-fessionals’, una acció amb la qual el Col·legi promou la innovació i les no-ves formes de participació entre els

sionals més econòmiques de l’Estat espanyol. A més, es manté la rebaixa per als metges residents i l’exempció de pagament per als metges que es trobin en atur. Cal subratllar que entorn d’un terç (30%) de la quota col·legial té una destinació finalista: el Programa de Protecció Social, al qual el COMB des-tinarà enguany més de 2,7 milions d’euros, amb un increment de les aju-des periòdiques d’un 2% i d’un 10% pel que fa a la intensitat dels serveis i ajuts destinats a persones (metges i familiars) en situació de dependència i de més necessitat. Val la pena indicar que des que l’Assemblea va decidir crear el PPS (l’any 2008), s’han bene-ficiat del Programa de Protecció Social més de 7.650 persones. També conti-nua com a prioritat l’impuls i consoli-dació del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt. Cal fer esment que el pressupost, mer-cès a la signatura del nou conveni la-boral del COMB i el Grup MED, vigent fins al 2015, incorpora la congelació del sou dels treballadors, professio-nals i directius, així com de les despe-ses de la Junta. En l’actual situació econòmica, cal destacar també que el COMB no té cap deute bancari.L’activitat de les empreses del Grup MED, que preveu mantenir els seus in-gressos aquest any, aportarà al COMB més de 2,7 milions d’euros anuals, fet que representa un estalvi de gairebé 100 € per col·legiat. Aquesta trans-ferència de recursos ha de permetre continuar amb els projectes col·legials al mateix temps que es manté la quota congelada.Per acabar, alguns compromissaris van manifestar la necessitat de rei-vindicar l’Assemblea, màxim òrgan de representació dels metges, com a espai democràtic de participació, per debatre amb rigor i transparència els temes referents a la professió, criti-cant aquells que utilitzin la via de les insinuacions i crítiques gens fonamen-tades en llocs i moments impropis. L’Assemblea és una eina a l’abast de tots els col·legiats per fer arribar a la Junta les iniciatives, propostes i críti-ques constructives que ajudin a fer del COMB una institució encara més útil, transparent, propera i al servei dels metges.

metges a través de les xarxes socials. Finalment, es va informar novament sobre l’excel·lent resultat de la reno-vació de la pòlissa de responsabilitat civil professional -de la qual ja s’havia donat compte a l’assemblea anterior- i que ha suposat una disminució impor-tant de les primes a pagar pels metges col·legiats de vora el 30%. Fruit d’un esforç en la millora de la gestió, la prima trimestral per als col·legiats ha baixat de 138,18 € a 98 €. En el cas dels metges de família i dels MIR, la quota serà de 78 €, i es manté la gra-tuïtat durant el primer any natural de residència (des de l’inici de la residèn-cia i fins a 31 de desembre d’aquell mateix any). A l’últim, la prima per als col·legiats jubilats serà de 10 €. Cal recordar que l’adscripció a la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional és voluntària, i és altament recomana-ble per als metges en exercici atesa la seva plena cobertura, el cost ajustat i l’esquema de defensa integrat i eficaç.

Pressupost 2013: Congelació de la quota col·legial

En aquesta última Assemblea de Com-promissaris, el tresorer del COMB, Jaume Sellarès, va presentar el pres-supost per al 2013, una proposta de continuïtat que ha de permetre seguir amb les iniciatives de la Junta i del Col·legi en conjunt. El pressupost va resultar aprovat amb el vot a favor de tots els assistents, sense cap abstenció ni vot en blanc.Conscients de la difícil situació econò-mica, el pressupost manté la congela-ció de la quota col·legial per quart any consecutiu, una de les quotes profes-

El COMB reitera el seu compromís amb la defensa

dels professionals

Imatge de l’acte de Constitució de l’Assemblea deCompromissaris del període 2010-2014, el 23 de

març de 2010.

ASSEMBLEA DE COMPROMISSARIS



Els Premis a l’Excel·lència Profes-sional, que compleixen la seva novena edició, els concedeix

anualment el COMB i són el reco-neixement de la professió mèdica als metges, les metgesses i els equips assistencials que han destacat per una trajectòria exemplar d’exercici de màxima qualitat i per l’enaltiment dels valors que configuren el profes-sionalisme mèdic.A l’acte institucional celebrat al Tea-tre Romea van participar Miquel Vi-lardell, president del COMB; Boi Ruiz, conseller de Salut; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, i Pere Joan Cardona, qui va parlar en representació de tots els premiats.Durant la sessió de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professio-nal 2012, el COMB va recordar el 60 aniversari de la descripció de l’ADN. Josep Corbella, periodista especia-litzat en temes de ciència i salut de La Vanguardia, va introduir el tema, i Antoni Andreu, subdirector general d’Avaluació i Foment de la Recerca de

Acte institucional

al Teatre Romea

l’Instituto de Salud Carlos III, pronun-cià la conferència Watson i Crick: dos lluitadors a la recerca de l’estructura del DNA.Miquel Vilardell en la seva intervenció va destacar que en recerca i innovació no s’ha de retallar sinò que, ben al con-trari, s’ha d’invertir. Vilardell va dir que “en moments de crisi es produeixen retallades de coses que a vegades semblen poc importants”. “Però”, va advertir el president del COMB, “hem d’anar amb compte de no tallar bran-ques imprescindibles de l’arbre econò-mic del nostre futur”. Vilardell també va tenir un record per als doctors Ra-mon Trias i Oriol Casassas, que “ens han deixat durant aquest any”.Jaume Padrós va expressar la seva con-vicció que “aquests premis són una necessitat col·lectiva d’autoafirmació, una demanda que necessitem satisfer a través dels valors i que personalit-zem a través dels premiats”. Segons Padrós, “aquests valors necessiten també ser reivindicats en l’àmbit del país, i poder interpel·lar els seus di-rigents i també la societat, en gene-

La novena edició dels Premis a l’Excel·lència

Professional es va celebrar un any més al Teatre

Romea; en el transcurs de l’acte el Col·legi de Metges de Barcelona

(COMB) va distingir 42 metges i quatre equips

assistencials de Barcelona que han destacat, a criteri

dels jurats constituïts per metges de reconegut

prestigi, per l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.

Durant la sessió el COMB va celebrar el 60 aniversari de

la descripció de l’estructura de l’ADN per James Watson i

Francis Crick.

Quaranta-dos metges i quatre equips assistencials reben els Premis a l’Excel·lència 2012

1



3

ral, per fer una aposta de futur i es-perançadora per a una sanitat i una societat que també necessiten, i com mai, el millor de tots nosaltres”.La conferència d’Antoni Andreu va tractar sobre l’avenç històric que va representar el descobriment de l’estructura de l’ADN per part de Ja-mes Watson i Francis Crick al labo-ratori Cavendish de Cambridge, i va destacar “el camí d’esforç i de lluita sobre el qual es construeix una aven-tura que avui, més que mai, continua mirant cap al futur”.Un cop realitzat el lliurament dels Premis a l’Excel·lència a professio-nals mèdics de diferents àmbits as-sistencials, un dels premiats, Pere Joan Cardona, va lloar el significat del reconeixement en un discurs ple d’optimisme i d’orgull per la profes-sió en el qual va animar a tots els assistents a esforçar-se per fomentar l’emprenedoria per marcar un futur. Cardona es va preguntar si “ser pre-miat per haver fet la nostra feina ben feta no és el millor homenatge que podem rebre?”.

1.Guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2012 en l’acte del Teatre Romea. 2. Miquel Vilardell, president del COMB, en la

presentació dels Premis a l’Excel·lència Professional 2012. 3. Boi Ruiz, conseller de Salut, en l’acte

institucional. 4. i 5. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, i Pilar Arrizabalaga, secretària

del COMB, en el lliurament dels Premis. 6. i 7. Josep Corbella, periodista i escriptor, i Antoni Andreu, subdirector general d’Avaluació i Foment de la Recerca de l’Instituto de Salud Carlos III, en la

conferència sobre el 60 aniversari de la descripció de l’ADN. 8. Sala del Teatre Romea durant l’acte

institucional. 9. Pere Joan Cardona, metge premiat que va parlar en nom dels metges guardonats.

EAP Gòtic. Institut Català de la Salut. Equip AssistencialDirector: Dr. Josep M. Bordas Julve

Servei d’Intensius Hospital de Barcelona. Equip AssistencialResponsable: Dr. Lluís Cabré Pericas

Organització Catalana de Trasplantaments. Equip AssistencialResponsable: Dr. Pere Àngel Montserrat Ollé

Servei de Pneumologia Hospital Universitari Vall d’Hebron. Equip AssistencialResponsable: Dr. Ferran Morell Brotad

Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2012

Equips assistencials

2

3

5

6

8

4

7

9



Acte institucional

al Teatre Romea

L’excel·lència és la qualitat d’excel·lent, derivat del llatí ex-cellens, això és, que sobresurt, i,

en general s’aplica a allò que es con-sidera òptim o superior. Una valora-ció que fa algú –en aquest cas uns ju-rats– amb els criteris ja esmentats. Així doncs, sense una voluntat col·legiada per destacar l’activitat professional, l’acte d’avui no seria possible, ja que la dimensió encarnada en la corporació que conformem els metges col·legiats, compartint uns valors que li donen sen-tit i assumint unes normes, són els que el fan possible. La dimensió col·lectiva qualifica el reconeixement individual.Entre aquests valors, destaca el que va justificar la creació del col·legi, és a dir, la conveniència de la societat de regular l’exercici professional de la medicina a les persones que, a més d’una titulació universitària, demos-tren la seva competència i assumeixen uns compromisos amb la comunitat. I, com va dir un premiat de fa uns anys, aquesta funció es pot exercir simul-tàniament de dues maneres: evitant i controlant la incompetència i, la con-traposada, estimulant i promovent la competència i el compromís o, si més no, el seu reconeixement a través d’actes com aquest.La nostra professió és exigent i ho és ja des de la formació de pregrau. Ho és especialment en l’etapa de residència. Però no ho deixa de ser al llarg de tota la vida professional. I l’exigència neix d’un compromís amb les persones que, en realitat, mai s’acaba. I hauríem de recordar un cop més que la compe-tència i l’excel·lència no són un fi en si mateix, si no hi són les persones, els pacients i els malalts com a centre i ob-jecte del nostre esforç.En aquest acte no reconeixem habi-litats tècniques, ni estudis ni publi-cacions, ni tan sols un suposat pe-digrí. Premiem el professionalisme basat en l’honestedat, el compromís,

I, en fer aquest reconeixement, estem manifestant quina mena de metge vo-lem. I això té ara i per a nosaltres una especial significació en un moment com l’actual, amb amenaces, pors i in-certeses, internes i externes, algunes de les quals reals. Volem un metge que tracti malalts, no malalties, amb actitud crítica, comuni-cador i empàtic, responsable individual-ment i socialment, que prengui bones decisions per al malalt i per al sistema, un líder del seu equip, un metge com-petent, efectiu i segur, un metge honrat i en qui es pugui confiar, compromès amb el malalt i amb l’organització, un metge que visqui plenament i a temps complet els valors del professionalis-me, sense haver d’abandonar el neces-sari temps de descans, familiar i d’oci, tan importants per al seu equilibri psi-coemocional. Vull tenir un record ara i aquí per a un bon amic de tots nosal-tres, i que va morir fa pocs mesos, el doctor Ramon Trias Rubiès, expresident del Col·legi (1982-1994)Aquest ideari, que comporta un eli-tisme, no entès com un privilegi, sinó com la conseqüència d’un nivell més gran d’exigència ètica professional i de servei, és el millor antídot per a la immobilitat d’alguns responsables i per a la insatisfacció i la cultura de la queixa en la qual alguns dels nostres s’han instal·lat. Estem vivint un moment de crisi, en el qual ens toca gestionar incerteses, també les nostres. Tan bé que sabem fer-ho amb les dels que pateixen i com ens costa ara amb les nostres! Però, davant el pessimisme, cal reaccionar. Ara ja no és el moment que incidim més en lamentacions o a assenyalar res-ponsabilitats. Ara és l’hora de liderar. Liderar no és dir als nostres companys i a la societat allò que és políticament correcte, no és abrandar-nos en el fà-cil discurs del populisme immobilista i complaent. Liderar comporta marcar

l’altruisme, la integritat, la feina ben feta, l’excel·lència.Premiem l’excel·lència entesa com una qualitat superior de les persones que les fa ser referent per a la resta de com-panys i companyes i són un exemple a seguir per als que estan en formació.Excel·lència no és igual a èxit, perquè als premiats els situaria suposada-ment per sobre dels altres. I ni ells ni nosaltres voldríem ni volem això. No és l’objecte d’aquest acte. Ben al contra-ri. Els premiats en realitat són aquells que no només fan la seva feina ben feta, sinó que són mereixedors d’una condició especial perquè l’han fet i la fan d’una manera sobresortint, amb el màxim potencial personal, més del que s’espera d’ells.El més genuí d’aquests premis és que no són concedits per autoritats políti-ques, ni científiques, ni acadèmiques, ni socials, ni de gestió o mediàtiques. No hi ha hagut lloc per a l’autopromoció. No són premis que comportin guanys econòmics ni materials. Només són el re-coneixement que la resta de col·legues fan a qui veuen i senten com a referents de tot allò tangible i intangible que té la nostra professió.Són 42 premiats, i 4 equips assisten-cials –la majoria dels quals multidisci-plinaris– liderats per metges. Tots ells homes i dones de móns d’exercici di-versos, que fan la seva feina en hospi-tals, en l’atenció primària, en el sector sociosanitari o en altres, que treballen en el sector públic i també privat, que fan recerca o treballen en educació biomèdica, que fan salut pública o que conreen l’humanisme científic, cultural i social. Queden molts metges i metgesses excel·lents no reconeguts i que, potser, no ho seran mai. Però no tingueu cap dubte que el deure moral i ètic de perseguir i conrear aquests valors i aconseguir-los és, de fet, el veritable reconeixement.

Padrós: “En fer aquest reconeixement, estem manifestant quina mena de metge volem”




Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2012

Margarita Admetlla Falgueras

Jordi Borràs Adam

Llorenç Caballeria Rovira

Maria Cinta Cid Xutglà

Josep Espinasa Rifà

Enric Álvarez Martínez

Xavier Bonfill Cosp

Rosa Maria Borrás Ramírez

Concepció Bru Saumell

Eugeni Bruguera Cortada

Pere-Joan Cardona Iglesias

Francesc Xavier Carné Cladellas

Marta Carrera Plans Xavier De las Cuevas Bou

Franchek Drobnic Martínez

Joaquim Esperalba Iglesias

Enriqueta Felip Agustín Franco Agustí Jornet Morera

Gabriel Marquès Villacampa

Alicia Melero Mascaray

Francisco Javier Mezquíriz Ferrero

Xavier Montalbán María Asunción Moreno Camacho

Ferran Nonell Gregori

Mª Antonia Orfila Gornés

Jaume Oriol Sabater

Miquel Reguant Fosas

Pere Reig Calpe Natàlia Riera Nadal Raimon Ripoll Espiau

Carme Batalla

Judith Parcet Solsona Francesca Pons Pons

Manel Puig Domingo

Josep Sánchez de Toledo i Codina

Montserrat Soldevila Llagostera

Albert Sueiras Fechtenburg

Carme Tamayo Ernest VinyolesJosep Roma i Millan Ramon Salazar Soler

uns objectius, dissenyar una estratè-gia que els faci assolibles i, sobretot, exigeix esforç personal i col·lectiu per fer-los possibles. I, davant amenaces, por i incerteses, valors! Valors per liderar. Ara és l’hora de liderar, perquè això és el que espera la societat de nosaltres. És el que ens demanda amb els valors de sempre: l’autoexigència, el compromís i la ge-nerositat, i amb tot allò que defineix l’excel·lència. Però, amb nous valors, o potser no tan nous, que el record de Watson i Crick i també Wilkins i Franklin ens reactualitzen, com la capacitat d’adaptar-nos als nous canvis que els avenços, l’evidència i el coneixement científic ens aporten, als canvis sobre models organitzatius i a la capacitat de fer recerca, d’innovar per millorar, i tot això fent-ho amb determinació i il·lusióPermeteu-me la llibertat d’expressar, doncs, que aquests premis són una necessitat col·lectiva d’autoafirmació, una demanda que necessitem satisfer a través dels valors i que personalit-zem a través dels premiats. Uns valors que necessiten també ser reivindicats en l’àmbit del país, i poder interpel·lar els seus dirigents i també la societat, en general, especialment en moments i circumstàncies de crisi, com els actuals, per fer una aposta de futur i esperança-dora per una sanitat i una societat que també necessiten, i com mai, el millor de tots nosaltres. Amb saviesa i bondat, con molt bé deia el doctor Andreu.Vivim en uns temps difícils, però alho-ra apassionants, plens de nous reptes, també socials i polítics, com els que està vivint ara el nostre país. Fem-nos mereixedors i dignes d’aquesta res-ponsabilitat. A tots els premiats i premiades, en nom de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona us en dono les gràcies i us encoratjo a seguir sent els nostres referents.

Intervenció de Jaume Padrós en l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència 2012



En l’acte de presentació del nou Quaderns de la Bona Praxi van participar Miquel Vilardell, pre-

sident del COMB, i Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB. També van intervenir l’equip d’experts redactor del document que van pre-sentar les ponències de la jornada. Lluïsa Garcia-Esteve, coordinadora del Programa de Psiquiatria Perinatal i Gènere del Servei de Psiquiatria de l’Institut Clínic de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, va par-lar sobre el “Concepte de violència de gènere. Els comportaments: com actua el maltractador i com actua la dona maltractada i el que comporta”; Manel Santiñà, metge del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia. Direcció de Qualitat i Seguretat. Pre-sident de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona, va tractar “El model integral d’atenció: el treball en xarxa. El paper dels professio-nals sanitaris”; Pilar Babí, metgessa de família. EAP La Pau, ICS. Membre del Grup de Maltractament a la Dona i Atenció Primària de Salut, CAMFiC, va centrar la seva ponència en “La de-tecció precoç de la violència de gène-re”; Amaia Hervás, cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital Univer-sitari Mútua de Terrassa, va analitzar l’“Impacte de la violència de gènere en l’àmbit familiar sobre la salut dels fills i les filles”, i, finalment, Maria Isabel Morán, fiscal per la Violència de Gènere. Audiència Provincial de Barcelona, va abordar “La violència de gènere des del punt de vista legal: importància de l’informe mèdic”.El document del COMB dóna les pau-

Quaderns

de la Bona Praxi

tes per a l’entrevista clínica i la de-tecció activa del maltractament a les dones i de les conseqüències envers llurs fills i filles, sistematitza els re-cursos socials i judicials per a la pro-tecció de la víctima de la violència, i indica com documentar les troballes clíniques significatives de maltracta-ments. Segons s’indica al document del COMB, no se sap amb exactitud quantes dones pateixen violència de gènere, ja que només es coneixen els casos que arriben als serveis sanita-ris o juridicosocials. La darrera ma-croenquesta sobre violència de gè-nere, realitzada el 2011 pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, estima que a Espanya el 10,9% de les dones l’han patit alguna vegada a la vida i el 3% identifiquen maltracta-ments actius.La violència de gènere té greus con-seqüències per a la salut de la dona a curt i llarg termini. El 60% de les dones que pateixen maltractaments presenten trastorns psicosomàtics, a més de lesions físiques. La violèn-cia continuada genera estrès crònic, que afavoreix l’aparició de malalties i empitjora les existents. La violèn-cia afecta totes les edats i totes les classes socials, nivells econòmics i educatius, i tant les dones que viuen en zones rurals com les que viuen en zones urbanes.

En una jornada adreçada al sector sanitari, el Col·legi

de Metges de Barcelona (COMB) va donar a

conèixer un Quaderns de la Bona Praxi (QBP) sobre “L’abordatge mèdic de la

violència envers les dones i llurs fills i filles”. Aquest

nou Quaderns, que edita el Centre d’Estudis Col·legials,

és una guia que pretén facilitar als metges les

conductes assistencials i de suport legal i institucional

que cal adoptar davant les dones que pateixen

violència de gènere.Pilar Arrizabalaga,

secretària del COMB, exposa els continguts i

les conclusions de les ponències de la jornada.

Jornada col·legial sobre bones pràctiques mèdiques en l’abordatge de la violència de gènere

1. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la jornada .

2. Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB; Miquel Vilardell, president del COMB, i Manel

Santiñà, metge del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia. Direcció de Qualitat i Seguretat.

President de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona, en la

presentació del Quaderns de la Bona Praxi.

11 2



Quaderns

de la Bona Praxi

Pilar Arrizabalaga,cocoordinadora del QBP. Secretària del COMB

L’abordatge mèdic de la violència envers les dones i llurs fills i fillesEl proppassat desembre s’edità

i presentà la reedició del QBP sobre violència de gènere (VG)

ja que, des de la primera edició l’any 2001 s’ha aprofundit en el coneixe-ment d’aquesta condició, que afecta també la salut dels fills i les filles de la dona maltractada, i s’ha abordat des de diferents àmbits de la medi-cina. Els redactors han estat Manel Santiñà, president de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere, i Lluïsa Garcia-Esteve, coordinadora del Programa de Psiquiatria Perinatal i Gènere, Hospital Clínic. Pilar Babi, metgessa de Família de l’EAP La Pau i membre del Grup de Maltractament a la Dona i Atenció Primària de Salut de la CAMFiC. Amaia Hervás, cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil, Hospital Universitari de la Mútua de Terrassa, i Isabel Moran, fiscal per a la VG de l’Audiència Provincial de Barcelona.La VG és el dany o patiment físic, sexual o psicològic de la dona pro-duït per mitjans físics, econòmics o psicològics, com a manifestació del poder dels homes sobre les dones en una interrelació de discriminació i desigualtat (ONU, 1993). El maltrac-tament a les dones pertany a la salut pública per la prevalença i morbimor-talitat (OMS, 1998). Fins i tot en països nord-europeus, on la igualtat entre els gèneres està molt assolida, les dones agredides per homes ateses per vio-lència física són més de deu vegades els homes agredits per dones (SocSci-Med 2004,59:567). La VG és un procés instaurat i croni-ficat en el temps, per la qual cosa cal detectar-lo precoçment i prevenir-ne les seqüeles per a la salut de la dona a curt i llarg termini. El 60% de les do-nes que pateixen maltractaments pre-senten trastorns psicosomàtics a més de lesions físiques i estrès crònic, que afavoreix l’aparició de malalties i em-pitjora les existents. No se sap amb exactitud quantes do-nes en pateixen, a banda de les iden-tificades als serveis sanitaris o juridi-cosocials. No obstant això, la darrera macroenquesta realitzada el 2011 pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat estima que el 10,9% de les

sis mesos següents a la marxa del seu domicili que si roman amb l’agressor. S’ha de tenir en compte l’atenció sani-tària, social i legal, i s’han d’emplenar els documents legals adequats en cada cas. La història clínica ha de recollir tota la informació i descriure les lesions, les troballes, la patologia, la cronologia i els procediments diagnòstics i terapèu-tics. L’informe mèdic de l’assistència ha de recollir el relat complet, l’exploració física i psíquica completa de les le-sions de la víctima. Qualsevol situació de maltractament, encara que només sigui una sospita, s’ha de comuni-car a Treball Social, qui s’encarregarà d’informar la dona dels recursos que hi ha disponibles per ajudar-la.En els casos de lesions físiques, agres-sions sexuals, intoxicacions o intents d’autòlisi sempre s’ha d’emplenar un comunicat judicial en què s’expliqui bé el tipus de lesions, les interven-cions diagnòstiques i terapèutiques i la gravetat del quadre clínic.La VG en l’àmbit familiar és el factor de risc més important d’abús de qualse-vol tipus de violència vers els fills. En el 30-60% dels casos de VG, a més, hi ha abús físic, sexual, emocional o ne-gligència vers els fills. Creixen pensant que la violència dels homes contra les dones és una relació normal entre els adults. En un 26% a un 73% de les fa-mílies amb abús vers els seus fills hi ha violència de la parella envers la mare.Els fills poden mostrar símptomes inespecífics d’estancament o retards en el desenvolupament o bé de psico-patologia emocional o conductual. Els nens i les nenes no expliquen general-ment les agressions de les quals són testimonis i manifesten el seu males-tar generalment amb psicopatologia. El protocol a l’atenció a la dona que pateix VG ha d’incloure l’avaluació i l’atenció a la salut de llurs fills i filles.Finalment, la denúncia de la dona víc-tima de VG és la possibilitat que hi ha d’aconseguir impedir, reprimir i sancio-nar la conducta violenta de l’agressor.

dones han patit VG alguna vegada a la vida, i el 3% identifiquen maltracta-ments actius. La dona maltractada ha de ser la pro-tagonista de la recuperació de la seva salut. És un procés llarg de canvis cognitius que faciliten la identificació de les violències i de la responsabili-tat i el coneixement de les capacitats d’autonomia i gestió de la pròpia vida i la de llurs fills i filles. Cal el suport pro-fessional, familiar i institucional per aconseguir el canvi.L’atenció mèdica de la VG és multi-disciplinària. El treball en xarxa és un model necessari, eficient i eficaç dintre del circuit Barcelona contra la violència vers les dones, que es replica per ca-dascun dels 10 districtes de la ciutat. Hi participen serveis municipals d’atenció a la dona, serveis socials, serveis sani-taris, serveis jurídics, diferents cossos policials i distintes entitats de dones.La intervenció dels professionals sanitaris en l’àmbit de la VG ha de ser des de la prevenció, la detecció i l’assistència. La formació dels profes-sionals, la sensibilització i la conscien-ciació de la ciutadania i l’educació en la salut sexual i afectiva són els tres eixos de la prevenció. La detecció pot ser en la consulta mèdica, atès que durant el contacte pacient-metge hi pot haver l’oportunitat per plantejar-ho. Davant d’una resposta afirmati-va, cal la intervenció. Sempre s’ha de tenir en compte la situació personal de cada persona. Moltes dones agre-dides no volen trencar la relació amb el seu agressor i, per tant, mai no s’ha d’obligar a fer cap acció ni s’ha de cas-tigar la manca de resposta a consells o oferiments per part del personal sanitari o social. S’ha de tenir present que una dona està més en perill en els



El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va

organitzar una jornada Salut 2.0, la xarxa al

servei dels professionals en la qual es van donar

a conèixer moltes de les experiències que

estan portant a terme els professionals de la salut

per establir nous canals de comunicació 2.0 amb els

pacients–ciutadans.

Professionals de la salut analitzen com la xarxa els pot servir en la seva tasca

Més de 200 professionals pre-sents al COMB i uns 800 de connectats via streaming

van participar en la jornada sobre Salut 2.0, la xarxa al servei dels pro-fessionals en la qual es va debatre com l’ús de les eines 2.0 són una realitat cada cop més present entre els professionals de la salut i com ha canviat la manera de comunicar-se i relacionar-se amb els pacients, amb els professionals i amb la societat en general.En el decurs de la sessió van parti-cipar Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB.En la presentació de la jornada Jau-me Padrós, vicepresident primer del COMB, va destacar la importància del fet que els professionals sanitaris li-derin les eines 2.0. Padrós va explicar que “nosaltres som qui podem donar més seguretat i fiabilitat als continguts que circulen a la xarxa”. El vicepresi-dent del COMB va dir que “aquesta jor-nada és una aposta del COMB per les iniciatives 2.0 en el camp de la salut i vol tenir continuïtat en un futur per tal d’anar coneixent com estan treballant els metges i la resta de professionals sanitaris a la xarxa”.

En el decurs del debat es van abordar diverses qüestions, entre les quals cal destacar les següents: de quina manera estan treballant els profes-sionals de la salut a través de la xar-xa i si estan preparats per a aquesta nova realitat; quins són els aspectes eticolegals i de confidencialitat que cal tenir en compte quan es comuni-quen i es relacionen amb aquestes ei-nes; si la informació que circula per la xarxa és de qualitat, com garantir-la, i com generar confiança.Mireia Sans, vocal de la Junta del COMB i responsable d’aquesta inicia-tiva, va moderar la primera taula de debat sobre noves formes de relació en salut. Segons Mireia Sans, “els pro-fessionals de la salut hem de sensibi-litzar-nos amb aquesta nova realitat i no podem donar-li l’esquena”. Sans va informar que “segons l’informe red.es, el 48% dels ciutadans consulta les xarxes per temes de salut, un 40% ho fa per temes de malalties, un 16% per hàbits saludables i un 16% per temes de medicaments, el 30% han mirat la xarxa abans de visitar el metge i un 58% ho fa després de la consulta”. Segons Sans “hi ha 7.000 APPS vincu-lades al món de la salut, això ja no és el futur, això és el present”.

1

2 3

Salut 2.0

La xarxa al serveidels professionals

1. Miquel Vilardell, president del COMB, en la jornada sobre Salut 2.0, la xarxa al servei dels

professionals.2. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB,

en la presentació de la jornada.3. Teresa López, psicooncòloga i representant de

l’Associació Espanyola contra el Càncer; Jorge Juan Fernández, director de l’Àrea E-health i Salut 2.0

a l’Hospital Sant Joan de Déu i responsable del projecte Hospital Líquid; Mireia Sans, vocal de la

Junta del COMB; Miquel Molina, metge de família de l’EAP Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat, i

Rosa Pérez, infermera de professió i blocaire, en la Taula 1 del debat.



van ser escollides prèviament per un comitè científic d’un total de 29 pre-sentades.Les experiències escollides van ser: Projecte Salut 2.0 Fundació Hospital de Nens, de Barcelona: de la gota de llet a La Salut 2.0; Tu pediatra online - www.tupediatraonline.com; Unitat Docent ACEBA; Posada en funcio-nament de la web de Pediatria dels Pirineus i el seu consultori virtual, experiència del primer any; Experièn-cia i disseny d’un Centre d’Informació de Medicaments amb tecnologia Web 2.0; ECOPIH, Eina de Comunicació Online entre Primària i Hospital; Doc-toralia, el directori de referència per metges a internet; Grupo Menarini, SALUT 2.0: noves eines aplicades a la salut; Centro Médico Teknon, Sa-lut 2.0, la xarxa al servei dels profes-sionals; Comunitats 2.0 viu la salut; @icscatcentral: salut 2.0 a la Catalu-nya Central.

1. Bernat Goula, advocat de l’Assessoria Jurídica del COMB; Miquel Reguant, metge de família

de l’EAP Goretti Badia de Súria; Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica; Miquel

Àngel Mayer, director de Web Mèdica Acreditada, Jordi Graells, coordinador de Continguts i Innovació

a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya, en la Taula 2 sobre

“Generant confiança a la xarxa”.2. Sala d’actes del COMB durant la celebració de

la jornada.3. Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, en

la presentació de 11 iniciatives de salut 2.0

En aquesta primera taula va partici-par Miquel Molina, metge de família de l’EAP Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat, el qual va destacar que “el web 2.0 és una actitud personal, no necessàriament un conjunt d’eines informàtiques” i que “tenim infoxi-cació, sobrecàrrega informativa, perquè no utilitzem filtres que ens permetin seleccionar aquesta infor-mació”. Molina va afegir que “tant el pacient com el professional han canviat la manera de buscar informa-ció sobre salut, i tot i això els metges continuem sent la primera font de confiança per al pacient”.Jorge Juan Fernández, director de l’Àrea E-health i Salut 2.0 a l’Hospital Sant Joan de Déu i responsable del projecte Hospital Líquid, va explicar en la seva ponència que “l’Hospital Lí-quid té com a objectiu transformar la prestació assistencial a través de les tecnologies, un hospital on la infor-mació flueix gràcies a tecnologies com les xarxes socials, els portals temàtics i els espais virtuals per a pacients, pro-fessionals i societat en general”.En la mateixa taula de debat també van participar Rosa Pérez, infermera de professió i blocaire, qui va parlar sobre el vídeo en educació per a la salut, i Teresa López Fando, psicoon-còloga i representant de l’Associació Espanyola contra el Càncer, que va tractar sobre el 2.0 en el tercer sector.La segona taula va estar modera-da per Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica, i va deba-tre sobre la qualitat de la informació de salut que es troba a la xarxa, la seva fiabilitat, la seguretat, l’ètica i la confidencialitat, En aquesta taula Miquel Àngel Mayer,

director de Web Mèdica Acreditada, va donar pautes sobre com gestionar la informació que es troba a la xarxa i com identificar quina és de qualitat. Per a Mayer “els professionals sanita-ris han de ser experts en xarxa” i “la professionalitat ha de ser la mateixa en les realitats virtual i física”. “El que fem ha de regir-se pels mateixos condicionants professionals d’ètica i de rigor científic”, va afegir Mayer.Miquel Reguant, metge de família de l’EAP Goretti Badia de Súria, va parlar sobre la intimitat a la xarxa. Per a Re-guant “la xarxa i la intimitat han de ser compatibles però sempre amb el con-sentiment del pacient perquè és ell qui decideix sobre la seva intimitat”.Els aspectes legals els va abordar Bernat Goula, advocat de l’Assessoria Jurídica del COMB. Goula va descriure els instruments per generar confiança a la xarxa: “tenir informació absolu-ta d’aquella persona a la qual estem tractant, identificació o autentificació en el grau que creiem adequat en fun-ció de la informació o rellevància de la informació que estem transmetent, seguiment d’estàndards en matèria de protecció de dades i distintius o se-gells de confiança per als continguts”.Jordi Graells, coordinador de Contin-guts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya, va expli-car les accions que ha dut a terme l’administració a les xarxes per tal de facilitar als ciutadans l’accés a les dades i a la informació, fomentant la participació i la col·laboració i sent transparents.Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, va presentar 11 iniciatives de salut 2.0 endegades per metges i que

1 2

3





El rebuig de transfusió de sang i hemoderivats

1. INTRODUCCIÓEl rebuig d’una transfusió de sang és un cas específic del dret del malat a rebutjar qualsevol tractament. Aquest rebuig pot ser causa de con-flicte per la diferent interpretació dels deures i valors de les persones impli-cades, pacients i professionals. El co-neixement dels principis ètics, de les normes de deontologia i de la legis-lació actual poden ajudar a orientar l’actuació dels metges en aquestes circumstàncies.Els principis ètics que fonamenten la relació clínica han evolucionat d’acord amb els canvis culturals i po-lítics de la societat. I avui, la llibertat individual és un dels principis consti-tucionals bàsics que regulen la nostra convivència. La possible vulnerabi-litat inherent a la condició de malalt no ha de ser excusa, ben al contrari, hauria d’extremar l’actitud de respec-te als seus drets.El respecte pel dret a decidir del malalt és un principi ètic fonamen-tal de la pràctica assistencial que s’exerceix a través del consentiment, el procediment pel qual el pacient de-gudament informat i competent deci-deix lliurement acceptar o rebutjar el tractament que li proposa el metge.L’exercici d’aquest dret no té límits,

excepte quan se’n pugui derivar un mal a tercers. El respecte per aquest dret és sotmès a prova quan es rebut-ja un tractament vital. En aquestes circumstàncies, no acceptar la volun-tat raonada del malalt encara que si-gui amb la intenció d’evitar-li un per-judici, és una falta de respecte.Tant si el professional pensa que la seva obligació és protegir la vida hu-mana com si està convençut que el respecte per l’altre suposa acceptar les decisions del pacient quan són coherents amb els seus valors, el fet que de la decisió se’n pugui seguir la mort del pacient pot causar contrarie-tat, i fins i tot angoixa i aflicció. Ara bé, aquests sentiments comprensi-bles i legítims no haurien de motivar una conducta contrària als principis ètics que inspiren el nostre codi de deontologia i la legislació que regula la nostra pràctica.Revisem, en primer lloc, els principis ètics, les normes de deontologia i la legislació en la qual es fonamenten les recomanacions d’aquest docu-ment. El seu objectiu és ajudar a orientar la conducta professional per tal de garantir una assistència ade-quada als pacients que rebutgen la transfusió de sang i d’hemoderivats.

2. PRINCIPIS ÈTICSEl respecte a les persones consisteix a tractar-les com a agents autònoms o, el que és el mateix, com a individus que tenen la capacitat de deliberar sobre els seus fins personals i actuar sota la direcció d’aquesta delibera-ció. És el fonament ètic del dret del malalt a decidir. A més, aquest prin-cipi inclou la convicció que les perso-

nes amb l’autonomia limitada tenen dret a ser protegides.No n’hi ha prou d’oferir la millor alter-nativa terapèutica per actuar segons el principi de beneficència. Cal que l’opció oferta sigui percebuda com a benèfica per al malalt. No es pot ac-ceptar com a benèfica una acció im-posada que causa dany moral, dolor i desassossec.Respectar la decisió del malalt que rebutja el tractament pot semblar que contradiu el principi de noma-leficència, però aquesta percepció tan sols és aparent. Tenim l’obligació de no fer mal amb la nostra actuació professional. I, davant del dubte, no actuar. Quan imposem un tractament amb l’argument de salvar una vida, podem estar infligint un dany moral irreparable. Els danys morals, com el menyspreu a la dignitat, són de difícil avaluació objectiva, ja que depenen de les conviccions i creences perso-nals.No actuem amb justícia quan discri-minem en el tracte a les persones per les seves conviccions ideològiques o religioses. L’actuació professio-nal s’ha d’orientar d’acord amb les circumstàncies clíniques i tenint en compte els valors del pacient, evitant actuar sota la influència de prejudicis que poden causar un tracte injust.

3. NORMES DE DEONTOLOGIAEl Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya prescriu el deure d’actuar respectant les conviccions de la persona malalta, reconeix el dret a rebutjar el tracta-ment i orienta l’actuació en persones incapaces en les següents normes:

Recomanacionsde la Comissió

de DeontologiaLa Comissió de

Deontologia del COMB va publicar al web

col·legial un document amb recomanacions sobre

el rebuig de transfusió de sang i hemoderivats amb l’objectiu d’ajudar

a orientar la conducta professional per tal de

garantir una assistència adequada als pacients

que rebutgen la transfusió de sang i d’hemoderivats.

Membres de la Comissió de Deontologia del COMB. Foto d’arxiu.



Norma 10. El metge ha de respectar les conviccions religioses, ideològi-ques i culturals del pacient, fora del cas en què s’entrés en conflicte amb la Declaració Universal dels Drets Humans, i ha d’evitar que les seves pròpies condicionin la capacitat de decisió del pacient.Norma 14. El metge ha de respectar el dret del pacient a rebutjar totalment o parcialment una prova diagnòstica o l’assistència mèdica, sempre que abans hagi estat informat de manera entenedora sobre les conseqüències previsibles de la seva negativa i que es trobi en condicions de tenir-ne una comprensió lúcida, llevat que puguin derivar-se’n perills o danys per a un altre, a causa del seu estat.Norma 15. Quan els responsables d’un pacient incapacitat o menor rebutgin, ni que sigui per raons de consciència, un tractament que els coneixements mèdics reconeguin com a vàlid i necessari per a la seva vida, el metge, en cas d’urgència, ha de prescindir del consentiment.Norma 69. El metge haurà de respec-tar i atendre les recomanacions del pacient reflectides en el document de voluntats anticipades quan n’hi hagi.

4. MARC LEGALSobre l’ autonomia del pacient:Des de la promulgació de la llei de sanitat, la legislació espanyola i la catalana que regulen l’assistència mèdica s’inspiren i es fonamenten en el principi de respecte a les persones i en el procediment que el garanteix en la pràctica, el consentiment:L’any 1997 se signa a Oviedo el Con-venio sobre los derechos humanos y la biomedicina que compromet els estats membres del Consell d’Europa a promoure iniciatives legislatives en pro de l’exercici de l’autonomia del pacient i que garanteixin que qualse-vol intervenció en l’àmbit sanitari es farà amb el lliure consentiment del pacient després d’haver estat correc-tament informat.La Llei 21/2000, del Parlament de Catalunya, tracta sobre el respecte a l’autonomia del pacient i el dret a la informació i a decidir amb el consen-timent.L’article 2.2 diu: La informació ha de

formar part de totes les actuacions assistencials, ha d’esser verídica, i s’ha de donar de manera compren-sible i adequada a les necessitats i els requeriments del pacient, per a ajudar-lo a prendre decisions d’una manera autònoma.I l’article 6.1: Qualsevol intervenció en l’àmbit de la salut requereix que la persona afectada hi hagi donat el seu consentiment específic i lliure i n’hagi estat informada prèviament...L’article 2.3 de la Llei 41/2002, d’àmbit estatal, afirma: El paciente tiene dere-cho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles.I en el paràgraf 2.4: Todo paciente tie-ne derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados por la ley. Su negativa constará por escrito.La Carta de Drets i Deures dels ciuta-dans en relació amb la salut i l’atenció sanitària, document programàtic apro-vat pel Consell Executiu de la Genera-litat el 24 de juliol de 2001, en l’article 2.2. reconeix: Dret del malalt a escollir entre les diferents opcions terapèuti-ques i de renunciar a rebre tractaments mèdics o les actuacions sanitàries pro-posades, fins i tot les que siguin vitals.L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, en l’article 20.2, exposa que totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat de manera an-ticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les inter-vencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser res-pectades... I en l’article 23.3 parla del dret de totes les persones ... a ésser informades... sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que siguin aplicats i a donar el consentiment per a qualsevol intervenció...

Sobre la llibertat ideològica i religio-sa:La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 reconeix en l’article 18 el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.L’article 16 de la Constitució espa-nyola garanteix la llibertat ideològi-ca, religiosa i de culte.La Llei 14/1986, general de sanitat, també es refereix a la no-discrimi-

nación de los usuarios por razones morales, ideológicas... en l’àmbit de l’atenció sanitària pública.La confessió dels Testimonis Cristians de Jehovà està inscrita en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia.

5.RECOMANACIONS GENERALS1. El rebuig d’una transfusió de sang o d’hemoderivats és un dret del pacient que cal respectar sense que la inco-moditat per les possibles conseqüèn-cies de la decisió vagi en detriment del deure d’assistència.2. El metge responsable és el pro-fessional que té al seu càrrec coor-dinar la informació i l’assistència sanitària del pacient, amb el caràc-ter d’interlocutor principal d’aquest en tot el que fa referència a la seva atenció i informació durant el procés assistencial, sense prejudici de les obligacions dels altres professionals que participen en l’assistència.3. El diàleg serè i respectuós, un cop més, és el mitjà idoni per inspirar la confiança que fomenta una bona re-lació clínica.4. Cal informar de manera adequada sobre la malaltia i les conseqüències del rebuig a la transfusió, així com de les possibles alternatives. Aquesta informació es farà constar a la his-tòria clínica.5. Comprovar la capacitat per deci-dir és una competència del metge responsable qui s’assegurarà que el malalt comprèn la situació, que la de-cisió és coherent amb la seva manera de pensar i que n’assumeix les con-seqüències. El metge farà constar a la història clínica que ha procedit a ava-luar la capacitat del malalt així com el resultat d’aquesta.6. Si el metge té dubtes sobre la com-petència del malalt, pot assessorar-se amb el parer d’altres professionals, com el psiquiatre o el neuròleg, però la decisió és responsabilitat seva.7. En cas d’incompetència, informarà el pacient i els familiars o persones vinculades i ho farà constar a la his-tòria clínica, especificant si és perma-nent o transitòria.8. Si el malalt disposa de document de voluntats anticipades (DVA) cal respectar les seves directrius o con-

Recomanacions de la Comissió de Deontologia del COMBEl rebuig de transfusió de sang i hemoderivats



Recomanacions de la Comissió de Deontologia del COMBEl rebuig de transfusió de sang i hemoderivats

sultar la persona nomenada respon-sable, si és aquest el cas.9. Segons la legislació actual només tenen l’atribució de responsable legal del pacient els pares o tutors legals del menor, la persona responsable designada en el DVA o el tutor nome-nat pel jutge en cas d’incapacitació legal.10. Per assegurar-se que la decisió del malalt és lliure i no està sotmès a coaccions és aconsellable que el met-ge responsable mantingui la entrevis-ta en privat.11. El metge farà constar el rebuig del pacient a rebre transfusions en la his-tòria clínica i si s’ha de procedir a la intervenció quirúrgica o a una prova invasiva, en el document de consenti-ment informat.12. Un cop manifestat el rebuig a la transfusió s’ha de continuar prestant assistència i oferir un tractament al-ternatiu, pal·liatiu o orientat als símp-tomes, evitant una actitud discrimina-tòria que perjudiqui la relació clínica.13. Cal mantenir sempre l’actitud de comprensió i respecte per la decisió del malalt i preveure la possibilitat que l’evolució de la malaltia li faci canviar de parer.14. Si el metge després de ponderar el balanç entre els riscos i els benefi-cis considera un risc excessiu proce-dir a la intervenció sense la reserva de sang haurà de fer servir aquest argument. No es pot argüir l’objecció de consciència per imposar un trac-tament o negar l’assistència a una persona. Seria contradictori acceptar que un dret que protegeix la llibertat de pensament i religió es pot exercir per vulnerar el mateix dret d’una altra persona.15. Si es procedeix a la intervenció cal prendre les mesures necessàries per reduir el risc de transfusió mitjançant l’ús de tècniques alternatives.16. Si el rebuig de la transfusió és per-cebut com a conflictiu per el pacient, els familiars o els professionals, po-den consultar-ho amb el Comitè d’Èti-ca Assistencial (CEA).6.RECOMANACIONS ESPECÍFIQUESAquestes recomanacions adreçades a l’atenció del malalt adult, es diferen-cien segons si és o no competent. No es contempla el cas del menor ja que

ha estat abordat en el document de posició del COMB Sobre l’atenció mè-dica a la persona menor (www.comb.cat/cat/actualitat/posició_comb/po-sició.htm).

Malalt competentA. En les intervencions programa-des en què, segons l’estat clínic del pacient, la casuística del centre i els protocols o guies de pràctica clínica no està prevista la transfusió, com ara són les de cirurgia menor, les de cirurgia major ambulatòria i d’altres, s’ha de seguir el procediment habi-tual i no demanar al pacient el con-sentiment per la transfusió. En tot cas, s’hi pot fer constar el rebuig del pacient en el document de consenti-ment, però la negativa a la transfusió no ha de ser motiu per no procedir a la intervenció.B. Quan es tracta d’una intervenció programada amb la previsió de re-serva de sang per si fos necessària la transfusió, hem d’informar clara-ment el malalt sobre la naturalesa de la seva malaltia, de la indicació de la intervenció i dels riscos de no fer la transfusió en cas de ser necessària. Si després de ser informat el pacient segueix rebutjant-la, s’ha de respec-tar la seva voluntat.Si davant d’aquesta negativa i segons la seva experiència i expertesa, el metge considera un risc inacceptable procedir a la intervenció, ha de fer-ho constar en la història clínica, així com les decisions que es prenen per ga-rantir la continuïtat de l’assistència segons la voluntat del pacient. Cal contemplar la possibilitat que altres professionals del centre puguin fer-se càrrec del pacient, respectant la seva sol·licitud de no ser transfós.En el cas que a l’hospital no hi hagi cap metge o equip que assumeixi el risc de procedir a la intervenció sense trans-fusió, se li haurà de comunicar al pa-cient i oferir-li la possibilitat de limitar l’assistència al tractament dels símp-tomes. Al mateix temps, se l’informarà sobre el dret a anar a un altre centre i d’acceptar-ho, es prendran les mesures necessàries per garantir l’assistència fins a l’alta, però aquesta no pot ser imposada si el pacient accepta el trac-tament alternatiu pal·liatiu.

Si l’equip mèdic accepta la realitza-ció del tractament sense transfusió, d’acord amb la voluntat del pacient, s’ha de fer constar en el document de consentiment informat.C. En cas d’urgència, si el pacient està conscient i és competent per decidir, s’ha de respectar la seva voluntat. Si el pacient està inconscient, agitat, en estat de xoc o en qualsevol altra circumstància urgent en què no està capacitat per decidir, seguirem les recomanacions del paràgraf següent.

Malalt incompetentA. Si es determina que el pacient és incompetent, s’ha de preguntar als familiars o consultar en el Registre del Departament de Salut si existeix un document de voluntats anticipa-des. El pacient pot haver expressat la seva negativa a rebre transfusions en el document, voluntat que ha de ser respectada pel metge responsable. Si en el document s’ha anomenat un representant que decideixi en el seu lloc s’ha de respectar la seva decisió. L’opinió dels familiars, en tant que no són els representants legals, no ha de condicionar l’actuació del metge.B. En una situació d’urgència vital, en un pacient incompetent, ni que sigui per una causa transitòria, el metge ha d’actuar segons que consideri perti-nent, deixant constància dels motius i els fets en la història clínica i infor-mant posteriorment els familiars.

7. CONCLUSIÓEl rebuig del tractament, en aquest cas la transfusió de sang i els hemo-derivats, pot ser causa de conflicte entre els drets i els valors del pacient i els deures i els valors del metge. Aquest conflicte pot conduir a situa-cions que generen insatisfacció i ten-sió.Aquestes recomanacions volen apor-tar elements de reflexió per a una mi-llor comprensió del problema encara que no són la recepta infal·lible per resoldre tots els casos que es presen-ten en la pràctica assistencial.Per acabar, recordem que el CEA del centre, per la seva proximitat i ac-cessibilitat al coneixement de les cir-cumstàncies concretes de cada cas, pot ajudar a orientar l’actuació dels



Recomanacions de la Comissió de Deontologia del COMB

El rebuig de transfusió de sang i hemoderivats

professionals que li demanin consell.

8. BIBLIOGRAFIALey 14/1986, de 25 de abril, gene-ral de sanidad. BOE núm. 102, pàg. 15207.Convenio sobre los derechos huma-nos y la biomedicina del Consejo de Europa. Oviedo, abril 1997.Llei 21/2000, de 29 de desembre, so-bre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. DOGC núm. 3303, pàg. 464.Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sa-nitària. Departament de Sanitat i Se-guretat Social. Juliol 2001.Ley 41/2002, de 14 de noviembre, bá-sica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligacio-nes en materia de información y do-cumentación clínica. BOE núm. 274, pàg. 40126.Codi de Deontologia. Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Abril 2005.Document sobre el rebuig dels Testi-monis de Jehovà a les transfusions de sang. Observatori de Bioètica i Dret. Novembre 2005Estatut d’Autonomia de Catalunya. Juny 2006.Normes d’actuació davant l’atenció de malalts que rebutgen la transfusió de sang. Hospital Universitari de Bell-vitge. Maig 2009.Monés J, Terés J. Consideraciones éti-cas y legales de la negativa a recibir transfusión de sangre. Medicina Clíni-ca (Barcelona) 2009; 132(16): 627-632.Recomanacions del Comitè de Bioèti-ca de Catalunya davant el rebuig dels malalts al tractament. Comitè de Bioètica de Catalunya. Abril 2010.Recomanacions per a l’assistència a pacients que rebutgen la transfusió de sang i hemoderivats. Comitè d’Ètica Assistencial. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Octubre de 2010.

El COMB aprova la revisió i l’actualització de les prestacions del seu Programa de Protecció Social

Programa de

Protecció Social

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha aprovat l’actualització

tant de la Cartera de Serveis com del Catàleg d’Ajuts i Prestacions del seu Programa de Protecció Social (PPS) per al 2013. Aquesta revisió es fa pe-riòdicament per adequar les respostes del PPS a les necessitats socials dels metges i del seu entorn més proper. Per a l’any 2013, fent un esforç de gestió i mantenint la quota actual, el pressupost del PPS inclou millores tant en els imports com en la inten-sitat dels serveis i prestacions. En concret, per a les ajudes periòdiques per a orfes, vídues i metges discapa-citats, l’increment serà del 2%, i per a les ajudes puntuals, especialment a persones en situació de dependèn-cia amb dificultats socials, hi haurà un augment de fins al 10%. La missió del PPS és continuar adaptant-se a les necessitats dels metges per ofe-rir un entorn protector a aquells que es troben en una situació més vulne-rable, i que poden superar gràcies a la solidaritat dels seus companys de professió.Els metges són un col·lectiu amb una centenària tradi-ció d’autoajuda. En aquesta línia, va ser al gener de 2008 que la Junta de Go-vern del COMB va posar en marxa el PPS amb l’objectiu de promoure el be-nestar i la qualitat de vida dels metges i llurs familiars, espe-cialment davant de situacions de manca d’autonomia personal o de dependència.Aquest programa es desenvolupa a partir de tres eixos d’acció:

en primer lloc, l’atenció social i a la dependència; en segon lloc, la conciliació de la vida personal i fa-miliar amb l’activitat professional i, a l’últim, la formació en matèria de protecció social. L’assignació dels serveis i prestacions en cadascun d’aquests eixos es fa seguint criteris de justícia social, és a dir, garantint sempre que els ajuts arribin a aque-lles persones que més ho necessiten. El PPS se situa a l’avantguarda de les iniciatives de protecció social no sols en l’àmbit dels col·legis profes-sionals, sinó també en relació amb sistemes de protecció social d’àmbit públic. En aquest sentit, cal destacar el protagonisme de les treballado-res socials, que acullen, assessoren i orienten les persones ateses i que són l’ànima del programa. El PPS i les treballadores socials tenen al seu abast una àmplia Cartera de Ser-veis, gràcies als 21 acords i convenis de col·laboració que el COMB manté amb diferents entitats proveïdores.Cal recordar que, entorn a un terç de la quota col·legial –que no ha va-

riat en els darrers tres anys– s’adreça, de manera finalista, a la protecció social dels metges i els seus fa-miliars propers i que, des dels seus inicis, fa quasi cinc anys, el PPS ha donat 7.650 serveis, ajuts o prestacions, en-tre metges i familiars. D’aquestes ajudes, el 64% han anat adreça-des a l’eix d’atenció so-cial i a la dependència; el 33% a la conciliació de la vida personal i laboral, i un 3% a la formació en matèria de protecció social.



presentacions orals es podrà prescriure fins a dos envasos, sempre que tinguin la mateixa Denominació Comú Interna-cional, dosi, forma farmacèutica i format. · Vials multidosi (excepte cartutxos multi-dosi) del grup terapèutic A10A “Insulinas y análogos”.· Medicaments de diagnòstic hospitalari.· Es podran prescriure fins a sis envasos. Les presentacions de medicaments au-toritzats en dosi única quin embalatge primari coincideixi amb el seu condicio-nament primari.

Fórmules magistrals i preparats ofici-nals: no es podran prescriure conjunta-ment en una mateixa recepta amb altres medicaments, i en cada recepta només es podrà prescriure una fórmula magistral o un preparat oficinal.Termini màxim de dispensació: 10 dies naturals des de la data de la prescripció, a excepció de les vacunes individualitzades antial·lèrgiques i vacunes individualitza-des antibacterianes, quin termini de vali-desa serà de 90 dies naturals.Dispensacions successives de tracta-ments crònics o medicaments de pres-cripció renovable: es consignarà obli-gatòriament la data de la prescripció o la data prevista per a la dispensació, i s’indicarà el número d’ordre de dispensa-ció de cada recepta mèdica.En qualsevol cas, el termini màxim de du-rada d’un tractament que pot ser prescrit amb la recepta és de tres mesos, amplia-ble fins a sis en cas que les administra-cions sanitàries així ho determinin per a tractaments crònics.La prescripció conjunta de medicaments i de productes sanitaris no és possible.Estupefaents: resten exclosos d’aquesta nova regulació i es continuen regint per la seva normativa específica.

El Reial Decret 1718/2010 ha modi-ficat moltes de les condicions de prescripció i els aspectes formals

de la recepta mèdica, i ha derogat la dis-posició fins ara vigent de 1984.Aquestes noves condicions i el nou model de recepta mèdica hauran de complir-se obligatòriament a partir del dia 21 de ge-ner de 2013.A continuació, us facilitem un resum de les condicions de prescripció i dels as-pectes formals més rellevants, així com un model de recepta mèdica privada en paper que serà l’única recepta vàlida a partir de la data esmentada.Aquest model ha estat consensuat entre els quatre col·legis de metges de Cata-lunya.

1. Condicions de prescripció:Únicament es pot prescriure un sol me-dicament i un sol envàs en cada recep-ta, excepte en el següents casos, en els quals es podran prescriure fins a quatre envasos: · Presentacions en dosi única i per via pa-renteral del grup terapèutic “J01 Antibac-terianos para uso sistémico”, a excepció dels subgrups J01E, J01M i J01R. En cas de

2. Aspectes formals de la nova recepta mèdica privada en paper: Format: Es compon de dos cossos: 1) un cos constituït per la recepta prò-piament dita (que quedarà en poder de l’oficina de farmàcia), i2) un altre cos que és un full d’informació per al pacient que ha d’estar clarament diferenciat de la recepta com un separa-ble de la recepta o com un imprès inde-pendent.És important remarcar que amb aquesta nova norma, les oficines de farmàcia han de conservar la recepta un cop dispensat el medicament, i per tant serà impres-cindible omplir i lliurar al pacient el full d’informació perquè pugui seguir-se la pauta indicada o aquelles altres recoma-nacions que pugui efectuar el metge en el moment de la prescripció. La mida aproximada del paper ha d’ésser de 22 x 12 cm.

Dades obligatòriesDel pacient: Nom i dos cognoms i any de naixement. DNI o NIE. Del medicament: Denominació del prin-cipi actiu o denominació del medica-ment. Dosificació i forma farmacèutica i, si escau, l’esment dels destinataris (lactants, nens, adults). Via o forma d’administració, si cal. Format: nombre d’unitats per envàs. Nombre d’envasos a dispensar. Posologia: nombre d’unitats d’administració per presa, freqüència de preses i durada total del tractamentDel prescriptor: Nom i dos cognoms. Adreça i població de l’exercici professional. Número de col·legiat i l’especialitat oficial-ment acreditada que exerceixi. Signatura estampada personalment un cop compli-mentades les altres dades de la recepta.Altres dades: Data de la prescripció (dia, mes i any). Data prevista de la dispensa-ció (dia, mes i any). Número d’ordre en cas de tractaments successius o crònics. Visat de les administracions sanitàries, si escau. Informació de protecció de dades en el cos de la recepta. 3. Model de receptaD’acord amb la normativa esmentada, les entitats, consultes mèdiques, establi-ments o serveis sanitaris públics o privats son responsables de l’edició, gestió, con-

Nou model de recepta mèdica privada

El COMB no ha participat ni ha estat consultat en cap

moment en l’elaboració de la normativa estatal

referent a la recepta privada, d’aplicació a partir

del 21/01/2013. La nostra opinió és que

el procés de confecció de la recepta que preveu el

Reial Decret sobrecarrega, alenteix i, en definitiva,

complica el procés assistencial, sobretot en un

moment en què l’evolució tecnològica permetria

cercar solucions més fàcils, ràpides i econòmiques.

ActualitatCol·legial



A finals de desembre es va sig-nar un conveni de col·laboració amb la finalitat de promoure

la realització d’uns tallers, en el marc del Programa sobre la Salut del Metge Resident de la Funda-ció Galatea, que aniran dirigits als metges residents de l’especialitat d’anestesiologia en l’àmbit de la formació específica que organitza la seva societat.A l’acte de signatura del conveni van assistir Jaume Padrós president de la Fundació Galatea; Dolors Sintes, presidenta de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Tera-pèutica del Dolor (SCARTD), i Ignasi

Martí, director de relacions institu-cionals d’Almirall.Des de 2005 la Fundació Galatea treballa, amb el suport d’Almirall, en la promoció de la salut del resident, amb la realització d’estudis, guies, tríptics i tallers per sensibilitzar els mateixos residents, els seus tutors i responsables docents, així com els serveis de prevenció de riscos labo-rals de la importància de cuidar-se de la pròpia salut. La residència és un període procliu a l’estrès, però també és un moment en què es po-den adquirir habilitats per afrontar el malestar i aconseguir un desenvo-lupament professional saludable.


trol i inspecció de la impressió, distri-bució i lliurament de les seves receptes mèdiques privades en suport paper. Per facilitar el compliment de la norma, us facilitem un model en format PDF (http://www.comb.cat/cat/professio-nal/receptaprivada/home.asp#fitxer) de la nova recepta privada en paper, que es pot utilitzar, alternativament, de les següents maneres:Es pot omplir directament el formulari en format pdf des del web, o bé podeu guardar l’arxiu pdf al vostre ordinador per utilitzar-lo tantes vegades com cal-gui sense haver d’accedir al web. El formulari està dissenyat perquè de forma automàtica es repliquin les dades que siguin idèntiques al full de recepta i al full d’informació per al pacient. Podeu arxivar el document per a futu-res consultes o per facilitar l’emissió de noves receptes. Caldrà imprimir el for-mulari i signar a mà els dos cossos de la recepta abans de lliurar-la al pacient. Disposeu d’un espai a la part superior dreta per a la vostra imatge comercial o institucional que, si voleu, podeu compartir amb el logotip del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.També podeu imprimir el model i, poste-riorment, omplir-lo o signar-lo a mà.Podeu fer servir el model per encarregar l’edició dels vostres propis talonaris de receptes.

Vuit empreses de salut presenten els seus projectes en el VIII Fòrum d’Inversió Healthcare

La Fundació Galatea, la SCARTD i Almirall signen un conveni per promoure la salut del resident d’anestesiologia

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Barcelona Activa-Ajunta-

ment de Barcelona, Keiretsu Fòrum i Biocat van coorganitzar la vuitena edició del Fòrum d’Inversió Health-care Barcelona 2012, on es van trobar empreses amb projectes de biotec-nologia, medical devices, serveis sa-nitaris i tecnologies de la informació relacionades amb la salut, i inversors interessats en el sector.A l’acte hi van participar Lluís G. Pare-ras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tec-

nologia del COMB; Josep M. Marques, director executiu de Promoció de Bar-celona Activa; Miquel Martí, director B·Debate-Biocat, i Xavier Casares, president de Keiretsu Forum Spain.En aquesta edició del Fòrum vuit em-preses van presentar als inversors els seus projectes innovadors de desen-volupament de negoci amb la inten-ció de trobar capital privat per portar-los a terme: Minoryx Therapeutics, SmartNano, Mosaic Biomedicals, Hexascreen, Protomex Life Sciences,

Vivia Biotech, Ability Pharmaceuti-cals, i Mc Health Tech.

Dolors Sintes, presidenta de la SCARTD; Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, i Ignasi Martí, director de relacions institucional d’Almirall, en la signatura del conveni de col·laboració.

Josep M. Marques, director executiu de Promoció de Barcelona Activa; Lluís G. Pareras, gerent de

l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB; Xavier Casares, president de Keiretsu Forum Spain, i Miquel Martí, director B·Debate-Biocat, en el

vuitè Fòrum d’Inversio Healthcare.



El Centre d’Estudis Col·legials (CEC) del Col·legi de Metges de Barcelona va editar el 30è

Quaderns de la Bona Praxi dedicat al medi ambient i la salut.La finalitat d’aquest Quaderns és fer visible l’epidèmia invisible que repre-senta la contaminació del medi per a la salut. El document pretén ser un instrument de sensibilització, de co-neixement i bona praxi dels metges i metgesses, fonamentalment els clí-nics que dediquen la seva pràctica a atendre persones, perquè puguin do-nar resposta, amb evidència científica quan n’hi hagi, als problemes i les pre-guntes dels seus pacients i orientar la seva tasca de formació o recerca.El text aborda els següents aspectes: el medi ambient com a determinant de la salut; la contaminació atmos-fèrica i la salut; el canvi climàtic i la salut; la contaminació química i la salut; les radiacions no ionitzants i la salut; les aplicacions mèdiques de les radiacions i la seguretat del pacient, i recomanacions generals sobre el medi ambient i la salut.Aquesta publicació ha estat coordi-nada per Josep Martí Valls, doctor en medicina, coordinador del Grup

número de col·legiat, el NIF i la data d’alta i l’especialitat. La principal innovació és la incorpo-ració del xip de signatura electrònica per firmar documents a l’entorn on line. Té validesa legal per dur a terme gestions amb l’Administració i pot ser utilitzat en tasques pròpies de la pro-fessió. Actualment, la més habitual és

de treball de Medi Ambient i Salut (GMAS) del Centre d’Anàlisi i Progra-mes Sanitaris (CAPS), i han partici-pat en la seva redacció: Carme Valls Llobet, llicenciada en Medicina i vice-presidenta del CAPS; Clara Mestres Miserachs, llicenciada en Biologia, membre del Grup de treball de Medi Ambient i Salut del CAPS, i Marc Homs Vallès, llicenciat en biologia, membre del Grup de treball de Medi Ambient i Salut del CAPS.Es pot consultar aquest Quaderns a: http://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/bonapraxi/home.htm

la recepta electrònica, un sistema te-lemàtic implementat pel Departament de Salut que integra els processos de prescripció i dispensació dels fàrmacs finançats per la sanitat pública.L’activació es fa pel mateix procedi-ment amb el qual actualment s’estan donant els certificats: en el moment de recollida del carnet. El nou carnet es lliurarà a les noves col·legiacions i a aquells col·legiats que ho sol·licitin expressament, però conviurà amb l’anterior carnet col·legial vigent en l’actualitat.

El COMB crea un nou carnet col·legial que inclou el xip de signatura electrònica

El Centre d’Estudis Col·legials edita un Quaderns de la Bona Praxi dedicat al medi ambient i la salut


Des del novembre passat està disponible el nou carnet col·le-gial. Respecte a l’anterior car-

net, el nou model inclou el xip de signatura electrònica i està redactat en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.Tots els més de 30.000 metges i met-gesses inscrits al COMB poden dispo-sar d’un carnet que serveix per iden-tificar el facultatiu com a metge, tant presencialment com a través de la xarxa, gràcies al certificat digital. En-tre d’altres coses, dóna dret a gaudir dels acords del programa Avantatges i Descomptes.El nou carnet col·legial, en línia amb el model anterior, incorpora el nom i

Primera actuació de la coral del COMB

La recuperada coral institucio-nal del COMB va celebrar el

seu primer concert, en aquesta segona etapa, per acompanyar la missa en memòria dels col·legiats difunts.El repertori de la missa en me-mòria dels col·legiats difunts va ser bàsicament religiós, amb in-terpretacions de Bach, Schubert i Händel. També hi havia peces més modernes, com una versió del pare nostre, amb una introducció cantada de Simon & Garfunkel.La nova coral està formada per una trentena de cantants, dels quals dues terceres parts són dones i les acompanyen cinc baixos i quatre tenors, dirigits per Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon.A finals de desembre va fer un concert de nadales i altres cançons tradicionals.La coral assaja cada dijous, de 19 a 22 h, a la quarta planta del COMB.



Presentació del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea per a la innovació en tecnologia sanitària

Els Quaderns de la Bona Praxi s’editen en format electrònic


seguir el finançament de projectes in-novadors que siguin traslladables a la societat.L’acte va ser presentat per Jaume Aubia, CEO del COMB, i hi van par-ticipar Carlos Sisternas, director FENIN Catalunya; Ramon Maspons, coordinació d’Innovació a l’Agència

L’edició en paper deixa d’editar-se gratuïtament i només s’imprimirà una edició limitada per a aquells col·legiats que tinguin interès a con-tinuar la col·lecció en paper i per a

d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut; Simon Schwartz, Regional Contact Point and RDI Coordinator for EU. COMB; Teresa Corral, Oficina de Projectes Europeus, ISCIII, i Juan E. Riese, expert al Comitè del Progra-ma Oficina de Projectes Europeus, Instituto de Salud Carlos III.

entitats. El cost per exemplar és de 15 € per als col·legiats al COMB i de 20 € per als no-col·legiats i entitats. Les sol·licituds cal adreçar-les formal-ment a [email protected].

El Col·legi de Metges de Barcelo-na (COMB) va acollir el primer Fòrum d’Innovació en Salut amb

el títol “Futurs programes de projec-tes i propostes de R+D i innovació, de la Unió Europea fins al 2020” im-pulsat per la Federación Española de Empresas de Tecnología Sanitaria (Fenin), la Plataforma Española de In-novación en Tecnología Sanitaria i el Col·legi de Metges de Barcelona.La finalitat de la jornada va ser pre-sentar el programa marc per a la investigació i innovació durant el període 2014-2020 dotat de 80.000 milions d’euros, per tal de facilitar l’accés de les empreses del sector al fons europeu en investigació.En aquesta jornada es van donar a conèixer un paquet de mesures amb les quals facilitar la participació i in-teractuació entre els assistents, entre els quals es troben les empreses de tecnologia sanitària, hospitals, grups d’investigació i universitats, per acon-

Els Quaderns de la Bona Praxi del Centre d’Estudis Col·legials del Col·legi Oficial de Metges

de Barcelona s’han publicat en for-mat paper i enviat gratuïtament als col·legiats, de forma ininterrompuda des del 1991 fins al 2011. Ateses les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, així com el cost que suposa una edició en paper i la seva tramesa per a més de 35.000 col·legiats de Catalunya i en un con-text de crisi econòmica, a partir del número 30, els Quaderns segueixen editant-se i enviant-se com un servei gratuït al col·legiat, però amb una nova modalitat. La novetat és que, a partir d’ara, tots els col·legiats del COMB rebran els QBP de forma electrònica a través del seu correu electrònic. També els qua-derns continuaran disponibles a la pàgina web del COMB a l’apartat de Publicacions http://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/bonapraxi

Ramon Maspons, coordinació d’Innovació a l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut; Juan E. Riese, expert al Comitè del Programa Oficina de Projectes Europeus Instituto de Salud Carlos III; Jaume Aubia, CEO del

COMB; Simon Schwartz, Regional Contact Point and RDI Coordinator for EU. COMB, i Carlos Sisternas, director FENIN Catalunya, en el primer Fòrum d’Innovació en Salut.

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch.COORDINADOR DEL SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig

Grup MEDinformació

Núm. 91 Serveis per als col·legiats del COMB desembre 2012 - febrer 2013

33

L’EDITORIAL Durant l’exercici de 2012, el grup d’empreses del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona –Grup MED–, ha donat servei a més de 53.000 clients, dels quals quasi el 50% són metges col·legiats.

Cal assenyalar que els serveis oferts per les societats del COMB són totalment voluntaris, i tenen l’objectiu d’aportar valor als col·legiats/clients mitjançant un servei de qualitat combinat amb un bon nivell de professionalitat i expertesa. Només essent fidels a aquest objectiu es pot mantenir l’objectiu complementari d’aportar recursos –de forma molt substancial– per al finançament de l’activitat col·legial i dels seus projectes, en favor dels metges.

El volum d’aportació de recursos ha pogut mantenir-se durant els darrers anys, malgrat la crisi econòmica, mercès a la confiança renovada de cada cop més metges col·legiats, que ens esperonen a seguir millorant dia a dia el servei que donem.

La col·laboració dels col·legiats és fonamental, tant quan ens encoratja a seguir duent a terme nous serveis com també quan és critica i s’assenyalen les millores que cal realitzar. Només aquesta mútua confiança ens permet plantejar un escenari per a l’exercici 2013 amb manteniment de les aportacions al Col·legi, malgrat la complicada situació econòmica.

Una conjuntura econòmica que ens ha empès a treballar en la millora de preus de molts dels serveis que oferim, aconseguint descomptes i condicions rellevants en un marc en el qual sabem que els metges estan patint directament en les seves butxaques la situació de crisi.

Sabem que en el pressupost del COMB per al 2013, aprovat per la seva Assemblea de Compromissaris, la quota col·legial es manté congelada per quart any consecutiu, així com les condicions econòmiques especials per als metges residents o l’exempció de pagament per als metges que es trobin en atur. L’aportació del Grup MED –que seria equivalent en termes globals a una aportació de 100 e per col·legiat– és substancial per tal de poder seguir mantenint el nivell de serveis i projectes en aquesta situació de crisi global, sense incrementar les quotes.

Cada any, en l’Assemblea de Compromissaris d’octubre, el Grup MED informa amb tot detall dels seus resultats, en un exercici de transparència poc habitual en el món empresarial, però que ja és norma en les relacions entre el COMB, el Grup MED i els col·legiats, en el marc de la confiança mútua imprescindible.

En conclusió, els serveis que proveeixen les societats del COMB són totalment voluntaris, i esperonem els col·legiats perquè duguin a terme una comparança global de mercat i condicions sempre que es plantegin algun dels serveis que oferim, car és molt important que aquests s’adaptin a les necessitats de cadascú.

El nostre compromís és oferir el millor servei, amb la màxima confiança, professionalitat i independència. Això no vol dir que els serveis puguin ser sempre els més econòmics, però el que és imprescindible és que siguin els de millor relació qualitat/adaptació a les necessitats/preu.

Tant per als col·legiats que ja són clients, com per a la resta, allò que en qualsevol circumstància agraïm és que se’ns facin arribar els suggeriments, opinions i, si cal, també crítiques, perque ens permeten millorar la nostra actuació dia a dia.

Per a tot el personal, professionals i col·laboradors del Grup MED és un privilegi i un honor poder mantenir en el dia a dia el nivell de relació amb els metges, els seus familiars, i la resta de clients, els quals, malgrat les dificultats, ens atorguen la seva confiança. Són ells els que ens permeten seguir aconseguint els recursos que any rere any aportem al COMB, en benefici de tots els col·legiats i de la professió.

34

desembre 2012 - febrer 2013informació Grup MED

Servei d’Informació Col·legial. Núm 137

35



L’EXPERIÈNCIA D’UNCLIENT SATISFET Un dels trets diferencials de Mediviatges és el tracte personalitzat amb el client,

tant en l’elecció del destí com en l’organització i la posterior coordinació del viatge. A continuació s’exposa el testimoni real d’un col·legiat que aquest

estiu va viatjar al Marroc juntament amb la seva família i que va gaudir d’una experiència única. En les seves paraules, s’aprecia com tenir cura de cada detall pot ser el factor decisiu en l’organització d’un viatge.

“Aquest estiu vam gaudir d’un viatge fantàstic organitzat per Mediviatges. Som una família nombrosa formada per mi, la meva dona i tres filles. Sortint de Barcelona, vàrem passar una setmana al Marroc. En aquests set dies vam recórrer les principals ciutats marroquines, com Fes i Marràqueix, passant per Erfoud, Merzouga, el desert... va ser un viatge genial des de tots els punts de vista.

Abans de sortir de viatge, Mediviatges ens va proporcionar totes les dades necessàries per anar ben preparats. No ens van fer gaire falta, ja que la coordinació entre les diferents etapes va ser perfecta i els enllaços van funcionar com una seda.

Cal destacar que el nivell i el confort dels hotels en els quals ens vam allotjar va ser fonamental en la bona percepció d’aquest viatge. També en els anomenats riads, les tradicionals cases marroquines, vam disposar de tot el que podíem necessitar. Pel que fa al transport, ens vam sentir molt còmodes en els cotxes que vam utilitzar, amb detalls molt ben trobats com el fet de disposar d’aigua fresca.

Les activitats previstes en el viatge són d’un gran interès, tant des del punt de vista cultural com humà. Ens va impactar el desert, les dunes, els mercats, les medines... Vam tenir temps de veure molts paisatges espectaculars, ja que el ritme de viatge permet aprofitar el dia al màxim però sense que resulti massa cansat.

Però el que més voldríem ressaltar és la gran qualitat humana de les persones que ens van acompanyar al llarg del viatge, que és el que marca el tret diferencial en aquestes experiències. El nostre xofer i guia durant el viatge, Hassan, va resultar una persona propera, atenta, sempre de bon humor i preocupada pel nostre benestar. Les seves indicacions i el seu “savoir faire” es van convertir en un element bàsic de l’èxit d’aquest viatge.

A més, el personal de la cadena d’hotels Xaluca va estar en tot moment pendent de les nostres necessitats. En concret, en el Kasbah Hotel de Erfoud, a les portes del desert, ens varen donar pel mateix preu dues suites junior ja que les tenien disponibles. A més, en la nostra estada al campament La Belle Etoile, una de les nostres filles es va trobar malament i el personal ens va ajudar moltíssim.

En definitiva, tant l’exòtic destí com la bona organització van fer d’aquest viatge una experiència de la qual guardarem, sens dubte, un record inoblidable”.

D. O., col·legiat del COMB.

Per a més informació, pot trucar-nos al telèfon 93 567 88 05 o visitar el web www.mediviatges.com.

“Tant l’exòtic destí com la bona organització han fet d’aquest viatge una experiència de la qual guardarem, sens dubte, un record inoblidable”

MEDIVIATGES

36



F a un any que Medpatrimonia, la societat que ofereix l’accés a un servei integral de gestió de patrimonis, mercès a l’acord entre el Grup MED i el Grup Andbank, s’ha reforçat ampliant productes i serveis.

Medpatrimonia respon als valors d’ambdós grups, tant pel coneixement de les necessitats dels metges, per la professionalitat i la confiança del Grup MED, com per la solvència bancària i l’expertesa en la gestió de patrimonis del Grup Andbank.

La preservació del patrimoni dels metges és l’objectiu principal de Medpatrimonia. Això va unit a la recerca de maximització dels rendiments de les inversions dels metges des d’un punt de vista financer i fiscal, sempre essent molt curós en la definició de la voluntat del metge.

MediPatrimonia és una societat amb capacitat per resoldre, amb tracte personalitzat i amb la independència que atorga la utilització d’esquemes de l’anomenada “arquitectura oberta”, qüestions sobre el patrimoni que el metge mantingui en qualsevol altra entitat, sense necessitat de transferir els diners o els actius. A través de Medpatrimonia selecciona productes amb la millor garantia, amb independència de qualsevol grup financer, sempre amb l’objectiu de defensar en primer lloc els interessos del metge/client.

La proposta de valor d’aquesta societat es basa a estar disposada a acompanyar el metge en totes les seves necessitats relacionades amb la gestió del seu patrimoni, oferint una àmplia gamma de productes que cobreixin les necessitats dels diferents perfils d’inversió. En aquest sentit, la societat permet l’accés a una oferta de productes gestionats directament per Andbank, incloent la inversió en economies punteres o als innovadors serveis d’assessorament financer o de gestió discrecional de carteres.

Som conscients que els metges que amb el seu esforç hagin pogut formar un patrimoni han de poder disposar d’un espai de confiança i professionalitat per poder preservar-lo i, amb seny, maximitzar-ne el rendiment.

Si desitja més informació sobre Medpatrimonia, pot trucar-nos al telèfon 933 175 995 o visitar el web www.medpatrimonia.es.

PRESERVAR EL PATRIMONI I MAXIMITzAR -AMB SENy- EL RENDIMENT DE LES INVERSIONS: L’ENFOCAMENT DE MEDPATRIMONIA PER ALS METGES

MEDPATRIMONIA és la marca identificativa de MEDIPATRIMONIA INVEST, S.L.U., societat que opera com a únic agent de MEDIVALOR A.V. AGENCIA DE VALORES, S.A.U.

MEDPATRIMONIA

37



MEDICORASSE

LA CORREDORIAESPECIALITzADA EN L’ASSESSORAMENTA PROFESSIONALSSANITARIS

“En un context difícil com l’actual, Medicorasse ha demostrat la seva capacitat d’adaptació i moltes de les assegurances que ofereix es posicionen entre les millors del mercat en preu i cobertures”

Medicorasse, la corredoria d’assegurances del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, compta amb l’experiència d’intermediar les assegurances de més de 47.000 clients, fet que li permet oferir assessorament amb unes

condicions de cobertura i preu excel·lents. Constituïda l’any 1991, acumula més de 20 anys donant servei als col·legiats.

La corredoria ofereix tot tipus de cobertures asseguradores, com són de protecció personal i familiar (llar, salut, vida, estalvi i futur) i de l’automòbil (turisme, 4x4, monovolum i motocicleta). Però en el que és experta és en les cobertures de protecció professional del col·lectiu sanitari: per a l’activitat laboral dels metges, per a la consulta mèdica i també per a la responsabilitat civil.

A més d’aquesta activitat central, la corredoria manté acords amb un ventall cada cop més ampli de col·lectius professionals i actualitza periòdicament l’oferta per mantenir vigent la seva competitivitat. En els últims temps, Medicorasse ha revisat la totalitat de la seva cartera de productes mantenint com sempre la qualitat ofertada, però ajustant els seus preus al màxim: En un context difícil com l’actual, Medicorasse ha demostrat la seva capacitat d’adaptació i moltes de les assegurances que ofereix es posicionen entre les millors del mercat en preu i cobertures.

Per satisfer les necessitats dels metges, l’equip d’assessors de Medicorasse posa a disposició dels professionals la possibilitat de realitzar una auditoria de riscos sense compromís i totalment gratuïta, que consisteix a analitzar les contingències que poden ocasionar pèrdues econòmiques i cercar solucions a mida per a cada perill identificat. Es tracta de determinar punts de millora en la incorporació de cobertures, eliminar duplicitats i alhora reduir la despesa en assegurances, en totes les cobertures, independentment que estiguin o no intermediades per Medicorasse.

Els productes de Medicorasse s’ofereixen en col·laboració amb les companyies de més prestigi del sector, tant d’àmbit nacional com internacional. Medicorasse, pel fet de ser una corredoria d’assegurances, és independent de les companyies asseguradores, i això comporta un seguit d’avantatges molt clars per al col·legiat. L’assessor defensarà sempre els interessos del metge i li oferirà l’opció del mercat que millor s’adapti a les seves necessitats, comparant diverses companyies. Aquesta independència és cabdal per defensar el client que ha patit un sinistre, tal i com demostren els darrers resultats de l’enquesta realitzada a clients que han sofert un sinistre, amb una valoració mitjana de satisfacció de 8,6 sobre 10 punts.

Els professionals que treballen a Medicorasse són una plantilla jove, dinàmica i en constant procés de formació. Professionals que es posen al servei de professionals, sempre al costat del metge/client i que es desplacen al seu domicili, a la consulta o centre on treballa per facilitar-li qualsevol tipus de gestió.

MEDICORASSE, Correduría de Seguros del CMB. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i aval d’acord amb la llei 26/2006, de 17 de juliol.

Font: Estudi satisfacció clients amb sinistre. Medicorasse 2012

38



Quan un metge català i la seva esposa es traslladen uns mesos a Boston, al Massachusetts General Hospital, ni tan sols pot arribar

a copsar les implicacions que aquesta decisió, com d’altres que prenem de forma aleatòria al llarg de la vida, comportarà.En una visita al museu es delecta amb la visió d’una peça d’origen català, el pantocràtor de Santa Maria de Mur. Observa aquella i altres obres amb detall i es fixa en la figura d’un atlant que no la podrà oblidar. El cap de cirurgia cardíaca mor i cada vegada dedica més temps al món cabalístic medieval alhora que abandona progressivament la feina, la família i amics.Quimeres insondables el duen a la solitud i la misèria, els ideals i ímpetus del jove metge es dissolen, inexorablement, en la foscor del seu fat.L’obra posa en valor l’art català a l’exili i contrasta la cultura catalana amb la nord-americana.

FALENES

Jaume Ferrer Sancho

Editorial: Arola EditorsAny d’edició: 2012

L’ATLANTJoan Maria Arenas

Editorial: La Busca EdicionsAny d’edició: 2012

LA LLIBRERIA ET RECOMANA

Las falenes esperen, invisibles en la fosca, que s’encengui un llum. Si un pren la fresca una nit d’estiu, veurà les seves ales malaltisses

entorn del focus resplendent. Veurà com es queden immòbils, arraulides davall la llum que els atreu, mentre el dragó s’acosta amb la mort segura. En nou capítols l’autor desgrana una sèrie de relats intranscendents sobre escenes de la vida diària i àmbits diversos, que tenen en comú un to anímic baix. De fet, fa de notari de la realitat, sense buscar conclusió ni moralitat.El coneixement de la medicina i de les persones ens endinsa en situacions i pensaments que ens són propers.Com les falenes atretes per la llum, moltes situacions socials transcorren per camins que poden fer que els seus protagonistes acabin com elles, devorats pel dragó.Es tracta d’una obra ben escrita, amb un llenguatge acurat i mots precisos, quasi exactes, amb una versió dialectal mallorquina que s’agraeix per la seva frescor i l’enriquiment de la llengua.

39



MED1 SERVEIS FINANCERS

ES MANTENEN ELS SERVEIS BANCARIS ESPECIALS PER ALS COL·LEGIATS MALGRAT EL TANCAMENT DE L’OFICINA DE BANCO MEDIOLANUM A L’EDIFICI COL·LEGIAL

“Des del COMB i el Grup MED continuarem prestant uns serveis bancaris professionals, de confiança i qualitat”

Banco Mediolanum, després de 25 anys de col·laboració amb el COMB, ha variat la seva política de comercialització, mitjançant la venda directa a través d’una

xarxa comercial pròpia, eliminant les seves oficines. Banco Mediolanum ha decidit unilateralment deixar de prestar servei als col·legiats, tancant l’oficina ubicada a la 2a planta de l’edifici col·legial l’1 de maig de 2013. A partir d’aquesta data l’oficina tancarà i ni el COMB ni el grup MED podrem garantir l’atenció ni els productes que ofereixi aquest banc.

Fa també més de 25 anys de la col·laboració del COMB, amb Banca Catalana primer, i després amb el BBVA, reforçada l’any 2007 amb l’obertura d’una oficina de BBVA a la seu col·legial, atesa per personal vinculat al Col·legi.

Així, a la 2a planta de l’edifici col·legial –a l’oficina bancària BBVA atesa per personal vinculat al Col·legi–, i a les diferents delegacions, continuarem prestant uns serveis bancaris professionals, de confiança i qualitat, adaptats a les necessitats reals dels metges, i treballem per seguir comptant amb la vostra confiança.

Recentment hem enviat una carta informant d’aquests canvis a tots els clients amb productes contractats en l’oficina de Banco Mediolanum.

Disposeu d’un assessor personal per atendre qualsevol consulta sobre aquest tema. Podeu posar-vos en contacte amb ell al telèfon 93 567 88 25, mitjançant el correu electrònic [email protected] o a les oficines col·legials. Si ho preferiu, podeu sol·licitar també que ens posem nosaltres en contacte sol·licitant-ho a través de la pàgina web del Grup MED.

40



GRUP MED Ja fa set anys que el COMB va crear el programa “Metge Emprenedor”, per ajudar els professionals mèdics amb idees innovadores a fer arribar les seves propostes al mercat, oferint-los experiència i recursos.

Es tracta d’escurçar les distàncies que hi ha entre les propostes i la seva execució, i cada cop se’n reben més: de mitjana, cada dia arriba al COMB una nova idea emprenedora. Tant el COMB com el Grup MED valoren de manera molt positiva la professionalitat dels metges i científics per la manera d’assumir riscos presentant projectes innovadors en moments de crisi i per això volen donar-hi suport.

Amb aquest objectiu, el passat mes de desembre es va firmar la constitució formal de la societat “Healthequity, Sociedad de Capital Riesgo, de Régimen Simplificado, S.A,”, autoritzada per la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). Aquesta nova societat, promoguda pel COMB i el grup financer Riva y García, busca col·laborar en la transformació de la sanitat a través de la innovació, invertint en projectes dins del sector sanitari.

Amb la creació d’aquesta societat, el COMB pot oferir una solució íntegra per als metges emprenedors, des de la definició del projecte fins a la seva entrada al mercat. En concret, les inversions de Healthequity se centraran en tres subsectors: serveis sanitaris, medical devices i biotecnologia.

Com a requisits per escollir les inversions en les quals participa, Healthequity tindrà en compte que el model de negoci sigui operatiu i sostenible en el temps i que la idea no pugui ser copiada fàcilment. A més, també és necessari que la idea representi una millora substancial per al sector sanitari i que darrera de la proposta hi hagi un bon equip humà que hi doni suport, tant en l’àmbit científic com de gestió.

Els recursos de què disposa Healthequity actualment són aportacions de les dues entitats promotores, Grup Med i el Grupo Financiero Riva y García SL, així com de l’Institut Català de Finances (ICF) i els laboratoris farmacèutics Esteve i Ferrer. També es compta amb la futura col·laboració dels laboratoris Abbott. La societat comença la seva activitat amb un capital compromès de més de 6 milions d’euros, però l’objectiu és atraure nous inversors d’alt nivell patrimonial, tant institucionals com privats (laboratoris farmacèutics, administracions públiques, organismes europeus,

empreses d’inversió o family offices), fins a aconseguir 16 milions de capital compromès a finals d’aquest any.

Healthequity realitzarà inversions d’entre mig milió i un milió d’euros per empresa i espera tancar la seva primera operació abans de l’abril. Atès que, actualment, existeixen poques entitats de capital risc especialitzades en el sector mèdic, la constitució d’aquest nou vehicle inversor suposa ampliar el ventall de possibilitats de finançament per al sector biotecnològic, sempre amb una clara vocació de col·laboració amb els metges i de contribució al desenvolupament econòmic del sector.

Els metges de Barcelona dediquen el 2013 a la doctora Aleu i Riera

[...] El COMB homenatjarà la doctora Dolors Aleu Riera (1857-1913) durant tot el 2013, en el centenari de la

mort de la metgessa. Aleu va ser la primera metgessa de Catalunya de l’època moderna i la primera doctora

en Medicina de l’Estat espanyol.

Segons Miquel Bruguera, expresident del COMB, la decisió d’homenatjar Aleu representa també un home-

natge per a totes les dones que, en aquella època, van haver de superar molts obstacles per fer els estudis

que volien. [...]

BTVnotícies.cat,

28 de gener de 2013

CONSTITUCIÓ DE LA SOCIETAT DE CAPITAL RISC HEALTHEqUITy: TRANSFORMAR LA SANITAT A TRAVéS DE LA INNOVACIÓ


“La constitució d’aquest nou vehicle inversor amplia les possibilitats de finançament per al sector biotecnològic”

En primer terme, d’esquerra a dreta: Borja García-Nieto, president del Grup Financer Riva y García; Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB); Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement; Boi Ruiz, conseller de Salut; Jaume Aubia, president executiu del Grup MED, i Lluís G. Pareras, director de l’Àrea de Projectes Empresarials – MediTecnologia del COMB. En segon terme, d’esquerra a dreta: Albert Ferrer, gestor d’inversions de Riva y García; Esteban Plata, president d’Abbott España; Josep Ramon Sanromà, conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF); Joan Carles Rovira, director general d’ICF Hòlding; Albert Lluch, director general del Grup MED, i Jordi Ramentol, director general de Ferrer Grupo, en l’acte de presentació del projecte Healthequity, el 28 de març de 2011.



Jornada al COMB per potenciar l’emprenedoria en entorns d’hospitals i centres de recerca

MetgeEmprenedor

En una jornada adreçada a emprene-dors del sector sanitari, el COMB, la patronal Cecot i Biocat van presen-tar conjuntament l’estudi Foment d’entorns professionals empre-nedors. A l’acte de presentació de l’estudi, que va tenir lloc a la Sala d’Actes del COMB, hi van participar Jaume Aubia, CEO del COMB; Antoni Abad, president de la patronal Cecot; Montserrat Vendrell, directora gene-ral de Biocat; Lluís Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials del COMB i director de Healthequity, i Marcel Prunera, direc-tor de Future Companies. El COMB, la patronal Cecot i Biocat han posat també en marxa una ini-ciativa anomenada FEPESS (Foment d’Entorns Professionals Emprene-dors en el Sector Sanitari) per difon-dre el model de creació d’empreses i d’innovació del sector sanitari català arreu de l’Estat. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Direcció General d’Indústria i de la Pime del Ministeri d’Indústria, Energia i Turis-me.La finalitat de FEPESS és poten-ciar l’emprenedoria en entorns d’hospitals i centres de recerca a par-tir del coneixement i l’experiència del COMB, que des de fa anys dóna su-port als emprenedors aportant part-

ners estratègics, aconsellant en el model de negoci i ajudant a atraure capital. El model del COMB té en consideració elements bàsics per als projectes empresarials com la creació d’un bon sistema d’incentius, la iden-tificació dels líders clau, el mercat on s’actua i els actors i els mecanismes que el mouen, entre d’altres. L’any 2011, el Col·legi va rebre 406 met-ges amb idees innovadores (més d’una idea al dia), es van completar 60 plans de negoci, 286 metges van iniciar el procés d’innovació i 13 pro-jectes van rebre finançament.La jornada FEPESS es va iniciar amb un workshop adreçat als emprene-dors on es va discutir sobre els fac-tors a tenir en compte per aconseguir que les idees arribin al mercat, com negociar el finançament per a un pro-jecte i com construir una start-up i fer-la créixer.Es poden veure la presentació de l’estudi i els workshops per a empre-nedors a: www.comb.cat/cat/altres/fepess/home.htm

Lluís Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials del COMB i director de

Healthequity; Montserrat Vendrell, directora general de Biocat; Jaume Aubia, CEO del COMB;

Antoni Abad, president de la patronal Cecot i Marcel Prunera, director de Future Companies, en

la jornada per potenciar l’emprenedoria en entorns d’hospitals i centres de recerca.

Més de 300 professionals van participar en una jornada per potenciar

l’emprenedoria en entorns d’hospitals i

centres de recerca. En el decurs de la sessió el

Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), la

patronal Cecot i Biocat van presentar l’estudi “Foment

d’entorns professionals emprenedors”.



REFORMA EN MATÈRIA DE SEGURETAT SOCIAL I MUTUALITAT ALTERNATIVA PER A METGES

AVANTATGES DE LES NOVES MESURES EN VIGOR A PARTIR DE L’1 DE GENER DEL 2013

A partir de l’1 de gener del 2013 entra en vigor una normati-va1 que estableix que les mutualitats de previsió social que actuen com a alternatives al Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (també conegut com a “RETA”) hauran de garantir als seus mutualis-tes una cobertura mínima.2 Des de l’any 1995 MUTUAL MÈDICA ofereix la cobertura alternativa al RETA als seus mutualistes mitjançant una Assegurança Integral per a Metges d’Exercici Lliure (l’anomenat “MEL”).

Aquesta nova normativa estableix de forma expressa que les mutualitats de previsió social que vulguin continuar actuant com a alternativa al RETA per al seu corresponent col·lectiu professional hauran d’oferir, a partir de l’1 de gener del 2013, un nivell mínim de cobertura. Sobre la base d’aquesta norma-tiva i tenint en compte que MUTUAL MÈDICA és una entitat

Aquest augment en la cobertura mínima que els professionals hauran de contractar per poder considerar la mutualitat com a alternativa al RETA s’ha de veure d’una manera positiva, ja que representa:· Una aposta decidida pel paper de les mutualitats com a alter-nativa i complement al règim públic de pensions. Les mutuali-tats de previsió social constitueixen, de fet, l’embrió del sistema públic de pensions. Són motius històrics i econòmics evidents els que expliquen perquè les professions liberals “clàssiques” (metges, advocats, arquitectes, etc.) disposen d’una mutualitat alternativa al RETA. Aquest fet, que en ocasions s’havia insinuat que constituïa un privilegi injustificat, es reconeix ara com una forma totalment vàlida, transparent i moderna d’instrumentar la cobertura social obligatòria.· Una forma clara de complementar el sistema públic de pen-sions. S’ha de tenir present que el producte alternatiu al RETA millorarà bàsicament la seva jubilació. En definitiva, està in-vertint en la seva tranquil·litat. A diferència del que passa amb les cotitzacions al RETA si no es cobreix el període mínim de cotització, cada euro invertit a MUTUAL MÈDICA representa un augment de la cobertura del metge.· Més estalvi fiscal per als professionals: tots els imports pa-gats a la mutualitat per la cobertura alternativa a autònoms es considera despesa deduïble de l’activitat en l’IRPF del profes-sional. El límit màxim de deducció fiscal que fins a l’any 2012 s’establia en 4.500 € augmentarà l’any 2013 fins als 5.500 €. A

que opera a través del sistema de capitalització individual i la tècnica asseguradora, a l’efecte de complir amb aquest límit oferirà les cobertures de jubilació, mort, invalidesa i depen-dència que s’adaptin a cada situació particular del mutualista, potenciant principalment la cobertura de jubilació. D’altra ban-da, s’estableix com a quota mínima a contractar el 80% del mí-nim que es paga mensualment al Règim Especial d’Autònoms. S’estima que el 80% d’aquesta quota mínima implica que aquells metges que utilitzen MUTUAL MÈDICA com a alter-nativa al RETA hauran de pagar pel conjunt d’assegurances dissenyades com a alternativa al RETA 217,01€ mensuals a partir de l’1 de gener del 2013.

Aquesta adaptació a la normativa ha estat aprovada per l’assemblea general de Mutual Mèdica del 20 de novembre del 2012.

aquest import de deducció li podem sumar les quantitats inver-tides en sistemes de previsió social complementària (assegu-rances de jubilació, invalidesa, dependència, etc., de MUTUAL MÈDICA), que es desgraven en l’IRPF, però no per la via de la despesa, sinó per la via de les reduccions en base imposable.· Recordem els beneficis que té la mutualitat com a sistema al-ternatiu al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA):* Ja hem esmentat que el règim públic, per tal com funciona com un sistema de repartiment, té establerts uns períodes mí-nims de cotització per sota dels quals no es té dret a cobrar cap prestació.* És igualment important recordar que en el cas que el metge exerceixi la doble activitat (per compte d’altri i per compte pro-pi), quan ens trobem en trams de pensions màximes (com sol ser el cas dels metges) operen els límits que impedeixen sumar una pensió del Règim d’Autònoms a la qual el metge jubilat ja cobra del Règim General. La conseqüència d’això és que les co-titzacions al RETA no es tradueixen en una pensió de jubilació més elevada en el futur. Això no passa amb les prestacions de jubilació, invalidesa, dependència etc., de MUTUAL MÈDICA, ja que les prestacions de la mutualitat són totalment compatibles amb la pensió de la Seguretat Social.* Possibilitat de mantenir l’exercici de l’activitat per compte propi utilitzant la mutualitat com a alternativa al RETA una ve-gada el metge ha accedit a la jubilació pel Règim General.

Letícia LlobetResponsable de l’Àrea Jurídica

1 La normativa en concret és la disposició addicional 46 de la Llei 27/2011, de l’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del Sistema de Seguretat Social.2 Recordem que MUTUAL MÈDICA és la mutualitat de previsió social que actua com a entitat alternativa al RETA dels metges espanyols, en virtut del que estableix la disposició addicional quinzena de la Llei 30/1995, del 8 de novembre, d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, complementada per la Resolució del 24 de juliol de 2007 de la Dirección General de Ordenación de la Seguridad Social.



El COMB dedica l’any 2013 a la doctora Dolors Aleu i RieraDolors Aleu i Riera és una de les primeres dones que estudia la carrera de metge a l’antiga Facultat de Medicina de Barcelona, quan s’ubica a l’edifici que és la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Les altres pioneres que estudien medicina a finals del segle xix a Barcelona són Martina Castells –que obté el títol tres dies després que Dolors Aleu, i que mor prematurament abans de poder exercir– i Maria Helena Maseras –que es llicencia el mateix any però que no es doctora mai i, després, es dedica a l’ensenyament–. La doctora Aleu és la primera dona que exerceix de metgessa a Catalunya.El COMB dedica l’any 2013 a la doctora Aleu amb la finalitat de fer una reflexió sobre la situació professional de la dona al nostre país.

Neix a Barcelona el 3 d’abril del 1857, única filla de Joan Aleu i Vendrell, nascut a Cornudella

del Priorat, i d’Eulàlia Riera, de Sant Martí dels Provençals. Sembla que el pare és metge i que ha estat el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Dolors Aleu acaba el batxillerat a l’Institut de Barcelona al juliol del 1874 i, al setembre, ja es matricula a la Fa-cultat de Medicina. És una estudiant brillant, amb un expedient on hi ha 17 excel·lents, qualificació que també obté en la seva llicenciatura. Com a estudiant, ha intervingut en sessions clíniques a la facultat, amb el suport del catedràtic Giné i Partagàs. El 13 de novembre de 1877, presenta un treball sobre “Escrofúlide ulcerada grave ge-neralizada”, que es publica el mes se-güent a La Independencia Médica. Una altra presentació sobre un cas d’artritis reumàtica es publica també a La Inde-pendencia Médica. Quan fa quart curs de carrera, publica un llibret de 34 pàgines titulat Consejos a una madre. Sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños, orientat a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat.Es doctora a Madrid el 1882 amb la tesi De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico moral de la mujer (Barcelona, 1883). En aquest treball, observa que les di-ferències entre nenes i nens responen a les diferències en l’educació i diu que s’hauria de procurar que “los co-

legios para señoritas estén a nivel de los mejores que hay para señoritos”. Aleu també critica les obligacions que s’imposen a les dones en la manera de vestir: “La prenda que más daño causa al cuerpo de la mujer es el corsé. Se lle-va muy apretado, para aumentar la del-gadez del cuerpo. ¡Como si lo delgado fuese equivalente de lo hermoso!”Dolors Aleu es casa el 1883 amb Ca-milo Cuyàs Martí, barceloní de família burgesa i agent de borsa de professió. Tenen dos fills, Joan i Camil. El més gran, Joan, estudia enginyeria indus-trial i el petit, Camil, medicina. L’any 1885, Dolors Aleu crea, juntament amb Clotilde Cerdà i Bosch, filla d’Ildefons Cerdà, l’Academia para la Ilustración de la Mujer, institució en la qual fa de professora d’Higiene domèstica. Especialitzada en Ginecologia i Medi-cina Infantil, exerceix amb molt d’èxit durant 25 anys. Té una consulta a la Rambla de Catalunya número 31. La seva clientela és majoritàriament fe-menina. Altruïsticament, exerceix tam-bé de metgessa dels nens de la Casa de Caritat, on es desplaça de manera periòdica.Una gran desgràcia colpeix Dolors Aleu en els últims anys de la seva vida. El seu fill Camil, que ja és metge, mor als 23 anys d’una tuberculosi aguda que segurament contrau a l’Hospital Clínic, on comença a exercir com a internista. Aquesta circumstància precipita la seva mort, que ocorre el 1913, als 56 anys. La doctora Dolors Aleu i Riera és qui obre la porta dels estudis de medicina

a les dones. Ella i altres pioneres com ella, com les doctores Maseras i Cas-tells, aconsegueixen que s’eliminin les traves legals que impedeixen l’accés de les dones a la professió mèdica. Amb la Reial Ordre del Ministeri d’Instrucció Publica del 1910 es permet l’accés de la dona a la Universitat espanyola en igualtat de condicions que els homes. Dolors Aleu assumeix la seva lluita per accedir al grau de doctora en Medicina perquè està convençuda que la nega-ció a accedir-hi és una injustícia social contra les dones i així ho explica en la seva tesi. Dedicar l’any 2013 a la doctora Aleu, coincidint amb el centenari de la seva mort, representa per al COMB l’oportunitat de fer, durant aquest any, una reflexió sobre la situació professio-nal de la dona metge al nostre país. Vo-lem examinar en quins camps hem fet progressos i en quins, encara, s’han de canviar coses perquè la situació profes-sional de les metgesses que exerceixen aquesta professió sigui satisfactòria. La Junta de Govern del COMB ha es-collit la doctora Edelmira Domènech com a comissionada per als actes que s’organitzin durant l’“Any Dra. Aleu”.

Miquel Bruguera,expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB

Més informació sobre la doctora Do-lors Aleu i Riera: Galeria de Metges Catalans del COMB http://www.gale-riametges.cat/home.php



Debat sobre cooperació en temps de dificultats en l’acte de lliurament de les Beques Bada

Àrea deCooperació

L’acte de lliurament de la nove-na edició de les Beques Bada per a la formació de metges en

matèria de cooperació va ser presi-dit per Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Roigé, vocal de la Junta de Govern del COMB. Vilar-dell, en la seva intervenció, va agrair l’oportunitat del debat sobre coope-ració en temps de dificultats i va feli-citar els beneficiats amb les beques. Vilardell també va encoratjar tothom a “seguir treballant per poder man-tenir el compromís de la cooperació dins el COMB”.Jaume Roigé va destacar que “aques-ta jornada és una bona ocasió per debatre aspectes relacionats amb la cooperació en el marc del COMB”.El debat el va moderar Xavier de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors, i hi van par-ticipar Carles Llorens, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; Eduard Ibàñez, di-rector de Justícia i Pau, i Marcos Gar-cia, de recursos humans de Metges Sense Fronteres.

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va

lliurar les beques “Dr. José Luis Bada 2012” a 14 metges perquè es formin

en matèria de cooperació. Les beques col·legials

estan integrades dins el programa de Cooperació

i Ajut Humanitari que impulsa el COMB a

través de la seva Àrea de Cooperació. En el decurs de la jornada diversos experts

en temes de cooperació i relacions internacionals

van debatre sobre cooperació en temps de

dificultats.

Al debat es van posar damunt la taula de manera contrastada les necessi-tats, problemàtiques i vicissituds de la cooperació ara i avui. Es van tractar qüestions com el finançament públic i privat, prioritats d’un suposat aquí o fora, valors a preservar versus obli-gacions, paper de les institucions i de les ONG, entre d’altres temes.En l’edició 2012 es van concedir les Beques Bada a: Joan Torras Borrell, Núria Soldevila Bacardit, Natalia Boj Roca, M. Elvira Centeno González, Inês de Lemos Simões, Prudencia To-ribio Medina, Vanesa Latorre Ginés, Daniel Molina Morant, Bourama Ous-mane Diedhiou, Joan Gómez Junyent, Laura Moretó Planas, Adrian Sánchez Montalvá, Beatriz Ruiz de Gauna Vi-ves, Joan Prat Bartomeu.En l’acte de lliurament de les beques, Eva Guisantes, beca Bada de 2011, va explicar la seva experiència de coope-ració a Kenya.Els beneficiaris de les beques Bada són metges i metgesses que reben suport econòmic per cursar formació de postgrau en matèries relacionades

1

2



1. Miquel Vilardell, president del COMB, i JaumeRoigé, vocal de la Junta de Govern del COMB, en la

presentació del debat sobre cooperació.2. Eduard Ibàñez, director de Justícia i Pau;

Carles Llorens, director de l’Agència Catalana deCooperació al Desenvolupament; Marcos Garcia,de recursos humans de Metges Sense Fronteres,i Xavier de las Cuevas, president de la Secció de

Metges Cooperadors, en la jornada de debat.3. Metges que han rebut les beques “Dr. José LuisBada” 2012 amb els participants de la jornada de

debat sobre “Cooperació en temps de difi cultats”.4. Eva Guisantes, beca Bada de 2011.

amb el camp de la cooperació interna-cional, ja sigui en centres de forma-ció estatals o d’àmbit internacional, públics o privats, així com per fer es-tades formatives els objectius de les quals estiguin adreçats a l’àmbit de la cooperació. El COMB ha destinat en aquesta edició un total de 24.750 €per als metges escollits.

3

4

MARÇ · Competència tècnica en les aplicacions de la llum i el làser per a professio-nals de la salut 01-març-13· Fitoteràpia i plantes medicinals: una altra eina terapèutica 06-març-13 SEMIPRESENCIAL· Actualització en anàlisis clíniques 06-març-13· Curs d’iniciació a les Tic i la seva utilització en el sector de la salut 07-març-13· Cuidar i cuidar-se: salut mental i tècniques de PNL 12-març-13· Primer nivell en sobrepès i obesitat 15-març-13 ON LINE· Diploma de Competència en sobrepès i obesitat 15-març-13 SEMIPRE-SENCIAL· Máster en nutrició especialitzat en sobrepès i obesitat 15-març-13 SEMI-PRESENCIAL

ABRIL·Informàtica i Internet per a jubilats 01-abril-13· Introducció a les constel·lacions familiars 04-abril-13· Taller ecografi a en anestèsia global 05-abril-13ecografi a en anestèsia global 05-abril-13· Taller ecografi a ecocardio vascular 09 i 10 -abril-13· Culturra mèdica per a no metges (II) 09-abril-13· Introdducció a la gestió sanitària 10-abril-13 SEMIPRESENCIAL· Aborddatge dels trastorns de salut mental d’origen laboral 19-abril-13· Redaccció efi caç d’articles científi cs 20-abril-13 SEMIPRESENCIAL· Curs PPowerpoint 22-abril-13· Introdducció al coaching per a professionals de la salut 25-abril-13

MAIG· Coachhing d’equips aplicat a la salut 08-maig-13· Gestióó de la qualitat als centres assistencials 07-maig-13· Curs sseguretat a Internet 07-maig-13· Marc legal i aspectes pràctics en la realització d’assaigs clínics i estudis postautorització 22-maig-13

JUNY· Salut mental i addiccions en atenció primàriia 04-juny-13· Jornades de suport vital 05-juny-13

CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALSOferta formativa per als següents mesos:

Consulta aquests i d’altres cursosal Programa de Formació 2012/13

Per a mmés informació i matrícules:Centre d’Estudis Col·legials De dilluuns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 20 hPasseigg de la Bonanova, 47, Barcelona935 6788 888 ext. 1131 / 1133

[email protected]://cec.comb.cat



CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALS Entrevista a Albert Salazar i Manel Cerdà

directors del Màster en Atenció Inicial d’Urgències del Centre d’Estudis Col·legials

El màster en Atenció Inicial d’Urgències s’emmarca en el programa de formació del Centre d’Estudis Col·legials, l’objectiu del qual és millorar la competència professional dels metges responent a les seves necessitats de formació.

A continuació entrevistem els directors d’aquest màster, Albert Salazar i Manel Cerdà.

Quins són els elements més destacats de la segona edició d’aquest màster?Albert Salazar: El tret diferencial d’aquest màster és que l’abordatge dels processos d’urgències es fa des de la visió del pacient. Insistim molt en el motiu de consulta, és a dir, en allò que expressa el pacient quan arriba a qualsevol punt de la xarxa d’emergències. Es responsabilitat del metge saber interpretar el missatge que li transmet el pacient per fer el diagnòstic corresponent. Manel Cerdà: Davant de qualsevol pa-tologia, el primer que ha de poder fer el metge és discernir si és greu o no. I segons la resposta a aquesta pregun-ta, saber quins camins ha de seguir (activar l’equip d’emergències o deri-var al lloc adequat). Darrera un motiu de consulta banal es pot amagar una patologia greu, i en aquest punt es centra bona part del màster. Sovint el més evident no és el més important.

A qui va dirigit el màster? Quin per-fil de metge creu que en traurà més profit?A S: El màster va dirigit a tots aquells metges que en la seva activitat as-sistencial tenen relació directa amb el pacient, però que habitualment no treballen en situacions d’emergència. Nosaltres volem proveir a aquests met-ges d’eines senzilles, però necessàries, perquè puguin detectar que el malalt presenta signes o símptomes que s’està agreujant o és una emergència i saber reaccionar a l’espera que arribin els experts en urgències. A més, el màs-ter està explicat de manera molt senzi-lla, clarificant conceptes, i creiem que els alumnes valoraran aquest esforç.

El màster s’estructura en dos anys. Com es distribueixen els continguts?M C: El primer any és de continguts

més teòrics, per això és no presencial. El material docent s’envia a través de la plataforma del CEC, es treballa a casa i després l’avaluem, tenint en compte que l’alumne pot fer consul-tes a través de la xarxa. A més, al llarg del primer any també es tracten casos clínics a distància.A S: El segon any, que és presencial, es distribueix en tres vies pràctiques importants: En primer lloc, sis tallers, que van des de suport vital fins a su-tures o arítmies. En segon lloc, un projecte tutoritzat, del que l’alumne pot escollir lliurement el tema sempre que estigui relacionat amb l’atenció en urgències, lògicament. I finalment, les pràctiques, que representen una part essencial del màster.

Com és la col·laboració amb la UB? Quin prestigi els aporta?M C: El màster està acreditat amb 60 crèdits europeus i això és gràcies a la vinculació amb la Universitat de Bar-celona. Des del principi volíem que el màster tingués aquest segell de caràcter acadèmic que incrementa el seu prestigi. A més, alguns docents del màster són membres del quadre acadèmic de la UB i això també ens facilita la relació amb els hospitals on s’efectuen les pràctiques.

Quines són les principals sortides professionals?M C: Els continguts van adreçats als metges que no tenen contacte habi-tual amb situacions d’emergències, per tant, és un element curricular i cada vegada està més valorat. Es trac-ta de demostrar que en un moment crític, ets capaç de donar resposta a una situació urgent. La idea clau del màster és que et proporciona segu-retat per saber prioritzar en les teves actuacions del dia a dia.

MÁSTER

en DISEÑO Y ANÁLISISDE INVESTIGACIONESCLÍNICAS

5ª EDICIÓN 2013-2015

Modalidad en línea Créditos universitarios ECTS (European Credit Transfer System)

Con la colaboración de:

MÁSTER

en NUTRICIÓN ESPECIALIZADOEN SOBREPESO Y OBESIDAD

5ª EDICIÓN2013-2014

Modalidad semipresencial



Informa-te’n



Delegacionsi seccions col·legials

Secció Col·legial de Metges Acupuntors

L’Assemblea General de la Secció d’Acupuntors renova els càrrecs de la Junta

El darrer trimestre del 2012 ha estat molt actiu a la Secció dels Metges Acupuntors, on hem fet

diferents activitats. La més important és la realització de l’Assemblea Gene-ral de la Secció, en la qual es varen fer les eleccions per a la renovació dels càrrecs de la Junta de la Secció. Es va presentar una sola candidatura i es varen escollir: Maria José Hidalgo com a vicepresidenta, Pilar Peña com a secretària, Marcelo Tegiacchi com a vocal primer. Quedava una vocalia va-cant i es va nomenar Dolors Ruiz per a aquesta vocalia fins a les properes eleccions.El mateix dia de l’Assemblea, i amb l’ajut de membres de l’Assessoria Jurídica del COMB, es va informar d’aspectes importants per al funcio-nament de les consultes privades. Es va donar informació sobre la Norma-tiva per Autorització de Consultes i Centres Sanitaris del Departament de Salut i de l’obligació del compli-ment de la Llei de Protecció de Da-des (LOPD). També es va parlar i fa-cilitar el document del Consentiment informat adaptat a les consultes d’acupuntura.Referent a les relacions interna-cionals, tal com vàrem informar, a l’octubre vàrem participar al 5th Bul-garian Acupuncture Congress a Sofia on vàrem tenir una calorosa acollida, i on vàrem mostrar la història i les activitats de la nostra Secció durant aquests trenta anys.Un altre acte important va ser la nostra participació a la Conferència Final de la CAMbrella a Brussel·les. La CAMbrella és una organització creada i finançada per la Unió Euro-pea, on hi participen les universitats

La Secció de Metges Cooperadors va néixer l’any 2009, compta amb més de 200 membres ads-

crits i està integrada dins de l’Àrea de Cooperació del COMB.El passat mes de novembre, a l’assemblea anual, es va procedir a la renovació de la Junta de la Secció fent la presentació de les activitats i novetats que s’estan duent a terme. Algunes d’aquestes són: la nova pà-gina web de cooperació del COMB, on trobareu l’actualitat relacionada amb el món de la cooperació així com l’actualització de la borsa de metges

cooperants, la incorporació d’un nou apartat on els metges cooperants po-den penjar articles i fotografies de la seva experiència i altres novetats que us convidem a consultar esperant els vostres suggeriments per poder millorar-la.La nova Junta de la Secció queda for-mada pel següents membres: President: Xavier de las Cuevas i Bou; Vicepresident: Ferran Aguiló i Lucía; Secretari: Raul González Rodríguez; Tresorer: J. Craven-Bartle i Lamote de Grignon.Vocals: Mario Ubach i Servet, Andrea Corominas i Roura, J.M. Canudas i Rovira, Dolors Coll i Bosch, Alfons Modolell i Roig, Montserrat Pérez i López, Rosa M. Gutiérrez de Pando i Coronas, Joan Amat, Iñaki Alegria, Monica Teran Diez, Josep Gual Ferre-ria, Carlos Martinez Monzon, D. C. To-rres Torres.

Pàgina web: http://www.comb.cat/cat/formacio_treball/cooperacio

Si esteu interessats en la cooperació us podeu fer membres de la secció a través de la pàgina web d’una manera molt ràpida i senzilla, rebent de forma trimestral un newsletter on s’informa de l’actualitat de la secció i de la co-operació.

Junta de la Secció de Metges Coope-radors

i institucions oficials més reputades en medicines complementàries. S’ha estudiat l’estat d’aquestes medicines als diferents països de la UE per infor-mar la Comissió Europea de cara a fu-tures normatives europees. Si voleu ampliar informació, la podeu trobar a: http://www.cambrella.eu.Un altre tema d’interès és que la Sec-ció ha fet 30 anys que es va crear i al febrer farem un acte per celebrar-ho.També, com a perspectives de futur, treballem per celebrar el 2n. Update d’Acupuntura a Barcelona al mes de maig i tenim en perspectiva un nou Congrés Internacional d’Acupuntura a la primavera del 2014.

Albert Garcia i Janeras,president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB.

Secció Col·legial de Metges Cooperadors

Renovació de la Junta de la Secció

1. Fullet del 5th Bulgarian Acupuncture Congress a Sofia.

2. Fullet de la Conferència final de la CAMbrella a Brussel·les.1 2




Secció Col·legial de Medicina Pericial, Avaluadora i d’Assegurances

Secció Col·legial de Metges Naturistes

La nostra activitat professional, com moltes d’altres, haurà de fer un procés d’adaptació i ade-

quació a la nova realitat política i a les aspiracions del poble de Catalu-nya. Els nostres governants hauran de prendre consciència de l’impacte social i econòmic de moltes de les ac-tivitats que engloben la pràctica pro-fessional de la medicina avaluadora, pericial i d’assegurances.Entre les estructures d’Estat que hem de configurar en aquests propers anys n’hi ha una de cabdal: el siste-ma de la Seguretat Social catalana. Més enllà de l’estructura politicoad-ministrativa que tingui aquesta futu-ra organització, hi haurà unes presta-cions socials per malaltia o accident que necessitaran avaluació i control administratiu, una correcta gestió i una acció inspectora des de la com-petència de l’autoritat sanitària.A Catalunya ja tenim un model que no existeix en cap altra comunitat de l’Estat espanyol. Des de l’any 2003, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques és l’organisme competent en l’avaluació i el control mèdic de les prestacions per incapacitat de la Seguretat Social, exercint funcions d’autoritat pública en alguns aspec-tes i en determinats processos.El marc jurídic en el qual s’ha desen-volupat l’activitat de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques és complex i està farcit de buits legals, però, mal-grat tot, podem dir que té les carac-terístiques necessàries per ser el sis-tema més imparcial i objectiu a l’hora d’avaluar persones i decidir sobre el dret a rebre una prestació per incapa-citat.És per això que considero que a l’Institut d’Avaluacions Mèdiques, i de retruc a tota l’activitat relacionada amb la medi-

es puguin adreçar tant els professio-nals que treballem la teràpia neural com els que busquin informació; ob-tenir una responsabilitat civil adap-tada; establir uns criteris mínims en la formació; obtenir una acreditació com a teràpia específica i diferencia-da; promoure’n el coneixement entre el col·lectiu mèdic, i estimular la rea-lització d’estudis d’aquesta teràpia basats en l’experiència, l’eficàcia, l’eficiència, la seguretat, l’ètica i l’ecologia. Els metges que treballem la teràpia neural ho fem amb una visió holísti-ca, recordant que el sistema nerviós és una xarxa que integra totes les parts del cos, les unes amb les altres i, alhora, amb la ment i les emocions, i que el seu vessant vegetatiu és un gran regulador de totes les seves fun-cions. Així, relacionem els diferents símptomes actuals del pacient per fer un tractament de la persona més que de la malaltia i busquen facili-tar la seva capacitat autoreguladora i, per tant, autocurativa, mitjançant l’aplicació de petites quantitats d’anestèsic local en baixes concen-tracions en llocs específics segons la seva pròpia història de vida. Aquestes peculiaritats fan que la teràpia neural sigui compatible amb qualsevol altre tractament mèdic i sigui una eina a tenir en compte, so-bretot en els pacients amb un gran component neurovegetatiu, els quals recidiven després de diversos tracta-ments, o la dolència dels quals apa-reix després d’una intervenció quirúr-gica, un traumatisme, una infecció o un xoc emocional.

David Vinyes,coordinador del Grup de Teràpia Neural

cina avaluadora i pericial, se’ls obre un futur d’oportunitats i de reptes.Posar a treballar aquestes estructures al servei de Catalunya, del seu entra-mat empresarial i de la futura soste-nibilitat d’un sistema de prestacions propi, esdevé una tasca complexa i altament engrescadora. Pensar en clau catalana serà una obligació i una responsabilitat per a tots aquells que estiguin cridats a liderar els proces-sos de construcció nacional.Esperem, doncs, que els poders polí-tics escoltin els professionals i les se-ves institucions més representatives, i recordin que la professió mèdica és important, fins i tot més enllà de la mateixa activitat assistencial.Des de la Secció Col·legial que pre-sideixo, manifestem la nostra pre-disposició a treballar i col·laborar en la transició nacional de Catalunya posant a disposició de la Generalitat la nostra experiència i els nostres co-neixements.

Lluís Bosch Tercero,president de la SC-MPAAS del COMB

Aquest darrer trimestre del 2012 hem creat el Grup de Teràpia Neural dins de la Secció de Met-

ges Naturistes i agraïm a les Juntes del COMB i d’aquesta Secció l’oportunitat de treballar pels interessos del col·lectiu de metges i metgesses que utilitzem aquesta teràpia a Catalunya.Els nostres principals objectius són: tenir una referència dins el COMB on

Transició nacional i medicina avaluadora

Constitució del Grup de Teràpia Neural

METGES I LITERATURA

És una secció de la pàgina web del COMB, ubicada dins del camp “Cul-tura i lleure” del bàner, que té com a finalitat donar a conèixer a tots els

metges de Barcelona les obres d’humanitats mèdiques i literàries escrites per metges o membres de la unitat familiar del metge, tant les publicades per editorials de prestigi com les d’autoedició.

Per comunicar les novetats, cal escriure a l’adreça [email protected] de-manant la inclusió de l’obra.



Els metges del Bages van celebrar la setzena edició de la Vigília de Sant Lluc a les instal·lacions de

Torre Busquet, a Manresa. Durant la vetllada es van lliurar els premis que anualment es concedeixen a metges de la comarca per la seva pràctica mèdica, pels seus treballs de recerca

primera Beca formativa per als pro-fessionals de la salut de la comarca, i es va retre homenatge a aquells met-ges que finalitzaven la seva vida labo-ral per jubilació, i mirant cap el futur, a aquells que tot just ara comencen la seva etapa professional vinculada a la medicina.

Junta Comarcal de l’Anoia

o per homenatjar la seva carrera pro-fessional.La Vigília de Sant Lluc 2012 va comp-tar amb la participació de Valentí Junyent, alcalde de Manresa; Miquel Vilardell, president del COMB, i Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages. També va participar en la sessió Albert Ledesma, metge i res-ponsable del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat del Departa-ment de Salut, que va centrar la seva conferència en El balanç entre l’evi-dència científica i el judici clínic.Els guardonats de la Vigília de Sant Lluc 2012 van ser:X Premi del Bages al Metge Jove: Mireia Malo López pel seu treball Col·laboració amb Associacions de Familiars i Amics de Malalts Mentals a la Catalunya Central.XVI Premi del Bages de Ciències Mè-diques: el treball guanyador va ser Abstinència als 12 mesos d’un pro-grama multicomponent per deixar de fumar aplicat a fumadors greus, sig-nat per Antonia Raich, Emili Marqui-lles, Lidia Rubio, Rosa Corbacho, José Mª Martínez i Esteve Fernández.Premi de Vivències Mèdiques “Doc-tor Pere Tarrés i Clavat”: Ramon Sa-bata Pla, per la seva trajectòria com a pediatra a la comarca.XVI Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”: Josep Maria Calbet Camarasa pel tre-ball La premsa a Catalunya el primer terç del segle xx.

La Secció de Metges Oftalmòlegs del COMB ha nomenat Francis-co Garcia Miranda, vicepresi-

dent en funcions de la Secció, arran del traspàs del doctor Santolaria al qual s’ha recordat en el proppas-sat Congrés de la Societat Catalana d’Oftalmologia per la seva honesta trajectòria com a company.La Secció ha endegat la modificació del pla d’atenció oftalmològica que pretén aplicar el Departament de Sa-lut de la Generalitat de Catalunya i que, en el primer esborrany, vulnera els drets dels ciutadans i dels oftal-mòlegs, a més de no obeir la llei de competències. Tot això després de haver-nos reunit amb la representa-ció de la Junta del Col·legi de Metges i el mateix president.

Teresa Solans Barri,presidenta de la Secció Col·legial de Metges Oftalmòlegs del COMB

La professió mèdica de la co-marca de l’Anoia va celebrar a Igualada la Cinquena edició de

la Nit de la Professió, acte organitzat conjuntament per la Junta Comarcal de l’Anoia, i les filials a la comarca de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, el Col·legi de Farmacèu-tics de Barcelona i el Col·legi de Fisio-terapeutes de Catalunya.En el decurs de l’acte es va lliurar la


Secció Col·legial de Metges Oftalmòlegs

Delegació Comarcal del Bages

Delegació Comarcal de l’Anoia

La Secció fa propostes de modificació del Pla d’Atenció Oftalmològica del Departament de Salut

Manresa acull la festa patronal dels metges del Bages

Cinquena edició de la Nit de la Professió a l’Anoia

Premiats en la 5a edició de la Nit de la Professió a l’Anoia.

Dolors Comet, vicepresidenta de la Junta Comarcal del Bages; Valenti Junyent, alcalde de Manresa; Miquel Vilardell, president del COMB; Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, i Albert Ledesma,

responsable del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat del Departament de Salut, amb els premiats de la Vigília de Sant Lluc.



ARXIU HISTÒRIC DE LES CIÈNCIES DE LA SALUT

“SIMEÓ SELGA I UBACH”

Aquest ens col·legial es dedica a l’estudi de la història de la medicina i a la custòdia d’una biblioteca de llibres mèdics antics, vells i actuals

d’especial interès. La reserva consta d’uns 35.000 volums que provenen de donacions dels metges i les seves famílies.Alguns eren llibres de metges que han traspassat; altres són de metges ju-bilats o en actiu que se’n han de desprendre i prefereixen que es conservin dignament i puguin tenir un interès públic.

Els metges que tinguin llibres mèdics o d’humanitats mèdiques que puguin tenir un especial interès poden adreçar-se al correu [email protected] o al te-lèfon 938 742 751, prèvia selecció realitzada per experts, i els podran llegar a la biblioteca històrica que custodia aquest ens del COMB.

També es van lliurar els diplomes Gaudeamus que reconeixen la tasca dels metges jubilats que durant l’any en curs han fet setanta anys. Aquest any, el reconeixement va ser per a Jordi Martínez Arconada i per a Josep Maria Reguant Sala.Durant la jornada, la Junta Comarcal del Bages va presentar als assistents les conclusions del Fòrum de la Pro-fessió Mèdica “Lideratge i Territori” celebrat a Manresa el passat 18 de maig. Dolors Comet, vicepresidenta de la Junta Comarcal del Bages, i els quatre coordinadors dels grups de treball del Fòrum van comentar les aportacions fetes per més d’un cen-tenar de professionals del sector: metges, infermeres, treballadores socials i gestors de les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i la Cerdanya. L’objectiu d’aquella troba-da va ser donar veu i fer d’altaveu a tots els professionals que volguessin fer aportacions per tal de millorar i preservar el model sanitari català i, en concret, la sanitat a la Catalunya Central.

Junta Comarcal del Bages

Miquel Vilardell va felicitar els home-natjats i els va encoratjar a continuar mantenint una vida activa, recordant-los que “tot i la jubilació, sempre se-ran metges”.Joan Gurí va fer una breu explicació dels motius que van decidir la Junta Comarcal a efectuar aquest acte, inci-dint en la importància de recordar la figura dels companys.Maribel Nieto va explicar els criteris seguits a l’hora de fer la tria de met-ges homenatjats. Els metges i met-gesses homenatjats van ser: Rosa M. Calatayud Montesa, Manuel Marcelo Cevallos Fajardo, Josep M. Grau Ve-ciana, Fernando Herrero Cerezo, Oriol Martí i Carrasco, Juan Miguel Martín Zarate, Antoni Mata Saumell, Luís Osuna Guisado, Jaume Pérez Bartolí, Francesc Pérez López, Luzdivina Pé-rez Teijón, Josep M Pomares Roche, Joaquín Ramírez Cantón, Maria Ribas Roselló, José M Roig Portero, i Xavier Toboso Magrans.

Junta Comarcal del Maresme


Delegació Comarcal del Maresme

Homenatge als metges jubilats del Maresme

Miquel Vilardell, president del COMB; Maribel Nieto, vocal de la Junta Comarcal del Maresme,

i Joan Gurí, president de la Junta Comarcal del Maresme, amb els metges jubilats homanetjats

a Mataró.

La Junta Comarcal del Maresme va homenatjar els metges ju-bilats de la comarca en un acte

que vol ser un reconeixement a la trajectòria professional, així com una forma de mantenir viva l’amistat llau-rada entre professionals durant molts anys de treball conjunt.A la sessió van participar Miquel Vi-lardell, president del COMB; Joan Gurí, president de la Junta Comarcal del Maresme, i Maribel Nieto, vocal de la mateixa Junta.


52Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013

Novetats legislativessanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (d’octubre a gener de 2013)LegislacióPodeu consultar el text ínte-

gre de les normes, així com les novetats posteriors al tanca-ment d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica, on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/ assessoria/juridica

Assessoria

jurídica



En record de... José María Callejas

El passat 12 de novembre ens va deixar el doctor José María Ca-llejas. Aquell matí havia estat a

la ciutat de la Justícia en qualitat de pèrit en un judici que, pel que se sap, va ser tens. En acabat es va trobar malament i, malgrat els esforços dels que l’envoltaven, un infart va acabar amb la seva vida. Els que formàvem part del seu cer-cle íntim sabem que en José María (“jefe”, per als col·legues de feina que utilitzàvem aquell sobrenom en un to desenfadat) era una persona que, darrere del seu aparent estoïcis-me, patia en la intimitat. El doctor Callejas va néixer a Barce-lona fa 66 anys, fill de pares grana-dins i va tenir un germà petit, Marco Antonio, també metge. Va estudiar medicina a Barcelona (1963-1969) i de ben jove va començar a manifes-tar la seva inquietud per l’anatomia i va ser alumne intern de la càtedra i col·laborador durant molts anys. Va formar-se com a cirurgià general i, posteriorment, com a cirurgià vas-cular a l’Hospital de la Vall d’Hebron d’on conservà una excel·lent relació i sincera amistat amb molts dels seus companys. Cal destacar l’admiració que professà pel doctor Sobregrau, del qual sempre explicava anècdo-tes divertides, i el doctor Viver , amb el qual va traslladar-se al nou Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Germans Trias i Pujol l’any 1985. Va ser en aquest hospital on va treballar més de 25 anys, fins a jubilar-se el 2011. Primer exercí com a cap clínic i, posteriorment, com a cap del servei quan el doctor Viver es va traslladar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1992. Com a cirur-già va mostrar els seus dots dominant totes les tècniques quirúrgiques. Era capaç de tractar des de la patologia aòrtica o carotídia més complexa fins a la pràctica de fístules per a hemo-diàlisi i fins i tot tractar delicadament qualsevol tipus de varices. Va partici-par en més de 90 articles i capítols de llibres i presentar més de 240 ponèn-

cies. Va ser professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1995 i va dirigir i va participar com a vocal de nombroses tesis doc-torals. Va participar com a fundador de les principals revistes espanyoles de l’especialitat i en nombrosos co-mitès de redacció en publicacions na-cionals i hispanoamericanes. A Can Ruti va dirigir el seu servei sen-se autoritarismes intentant fer preva-ler l’interès per la bona convivència i el treball en equip. Era admirat pel seu tarannà pacífic i, valorat pels seus companys i col·legues d’especialitat per la seva actitud positiva i optimis-ta. Era una persona molt respectada pel fet d’haver mostrat sempre una tendència natural a generar aproxi-macions i llimar conflictes, tot i que l’incomodaven molt els enfronta-ments. Aquestes virtuts van contribuir perquè fos nomenat vicepresident de la Societat Catalana de Cirurgia vascu-lar (1985-1989) i president de la Socie-dad Española de Angiología y Cirugía Vascular del 1992 al 1996. D’aquesta època cal recordar una fructífera tasca com va ser la reforma dels estatuts, la creació de la Fundació i d’altres refor-mes encara vigents. Tenia un punt de timidesa que com-pensava amb una conversa sempre amena. Era simpàtic i fins i tot sen-se tenir-ne la intenció, la seva forma

d’expressar-se arrencava somriures de tots els que l’envoltaven. Apassio-nat per la gastronomia, era aficionat a la cuina, on dirigia els seus ajudants tal i com ho faria un cirurgià dema-nant l’instrumental apropiat. El doctor Callejas, abans de tenir re-sidents via MIR a Can Ruti, va haver d’acollir un metge brasiler que va aparèixer a Barcelona presentant-se a la Clínica Plató per formar-se en l’anomenada “Escola del Dr. F. Mar-torell”. En aquell moment Fernando Martorell ja no exercia i per això el doctor Callejas, que també treballa-va en aquest centre algunes tardes, li va oferir anar a l’Hospital de Can Ruti. Aquest primer metge brasiler, en Pierre Silveira, va obrir les portes a joves metges vasculars brasilers que volien completar la seva formació i van trobar en aquell servei i, sobretot, en aquella persona un cap generós i comprensiu. Fruit d’aquesta llarga col·laboració, al març del 2011 la Uni-versitat de Florianópolis, ciutat d’on provenia en Pierre i d’altres amics, va voler homenatjar-lo. Va compaginar la seva pràctica pri-vada entre la Clínica Plató, la Clínica Teknon i la Clínica Fiatc. A Plató ha estat una persona molt emblemàtica i formà part del patronat de la fundació fins al dia de la seva mort. Aquesta defunció ha estat per als seus em-pleats la pèrdua d’una de les perso-nes més estimades i recordades pel seu tracte proper i empàtic. A Teknon s’havia distingit per la cor-recció, el caràcter obert i l’honestedat. Rodejat per alguns dels seus ajudants de tota la vida va consolidar un dels grups de cirurgia vascular amb més reputació del centre. Tot i haver estat una persona molt vi-tal, excel·lent gurmet, gran viatger, amic dels seus amics i amant del bon viure, en el terreny més íntim va ser colpejat durament repetides vegades. El primer cop el va rebre quan la seva esposa Marifí va contraure un càncer de pit que no va poder superar i el va deixar vidu amb tres fills preadoles-



En record de...cents. Després d’anys de conciliació de vida professional i educació dels fills, quan tornava a sentir-se pletòric amb la Montse i amb els seus fills (Ig-nacio, Silvia i Laura) ja independitzats i feliços, li van diagnosticar una car-diopatia que l’obligà a ser intervingut dues vegades en poc temps.Però, sens dubte, una de les expe-riències que més el va afectar va ser la mort del seu únic germà, Marco An-tonio, cirurgià toràcic, d’una neoplà-sia de colon poc després d’aquest estiu. Els més íntims coincideixen que aquesta separació va ser molt dolorosa tant per a ell com per la seva nonagenària mare. I, per acabar de castigar-lo, tres dies abans de la mort del germà va haver d’assistir a Mallorca a l’enterrament d’un dels seus millors amics. Afortunadament en tornar d’aquest funeral va poder gaudir d’un cap de setmana familiar. Aquell diumenge celebraren un dinar amb tota la família, que va ser la dar-rera oportunitat de fruir de la com-panyia dels seus dos tresors, l’Àlex i l’Adrià, els néts que estimava amb autèntica bogeria. Jo vaig tenir l’oportunitat de tenir-lo com a cap durant la residència a Can Ruti i vaig ajudar-lo durant anys tant a Plató, com a Fiatc, i als inicis de Tek-non. La meva relació amb ell traspas-sà el vincle professional perquè vaig buscar-hi consell o aprovació per a aquells reptes i projectes que enge-gava. Ha estat per a mi professor, con-seller i amic. Junts vàrem promoure reunions recordades com les quatre edicions de TECNOVASC (Simposium sobre avenços tecnològics en cirurgia vascular), les reunions a tres bandes de Llafranc entre Can Ruti, Trueta i Plató, o les inoblidables excursions a l’European Vascular Course de Mar-sella amb en Carles Lisbona, en Lau-reano i d’altres...La meva estimació i admiració per-sonal no trobaran substitut perquè la seva personalitat era excepcional. Ens queda recordar-lo explicant anèc-dotes i acudits que, per molt repetits que fossin, ens feien riure una vegada i una altre. Siempre te recordaremos, jefe.

Enric Roche

Ens ha deixat un gran cirurgià, excel·lent professional, un home bo en el sentit més complet de la

paraula. Un ciutadà honest, un huma-nista amb un sentit enaltit de l’ètica i la moral, compromès amb el seu temps, propers a les reivindicacions socials i les causes justes, i sempre amb una irrenunciable defensa de la llibertat nacional del nostre país.La mort d’algú proper ens interpel·la sobre la nostra pròpia existència i, també, sobre la raó d’aquesta. I es fa necessari analitzar el que d’exemplificador tenia la vida d’aquell que ara ha desaparegut. Descobrir una missió a la vida condueix a la vocació, i l’exercici d’aquesta en plenitud porta a poder transcendir la pròpia missió. El doctor Broggi va tenir una vida molt llarga, però també molt plena. La seva projecció pública i política va fer-se esperar, mentre el seu prestigi pro-fessional ja era reconegut pels àmbits professionals i acadèmics, destacant les seves aportacions com a cirurgià i, alhora, com a impulsor d’una nova bioètica que volia donar resposta als canvis socials i a l’aparició de nous co-neixements i avenços tecnològics que determinaven una concepció renovada de la relació entre metge i pacient.El seu rigor intel·lectual i el seu ta-rannà ferm i, al mateix temps, dialo-gant i obert, li van permetre excel·lir en aquest camp i exercir una gran in-fluència en la professió mèdica.No seré jo ara qui descobreixi les virtuts, la personalitat i el llegat intel·lectual del desaparegut doctor Broggi. Els que vam tenir la sort de poder-lo tractar i gaudir de la seva gran categoria humana. Però sí que vull, des de la meva condició de català i de metge, manifestar el meu agraï-ment a la seva persona, justament perquè va saber identificar la seva vocació donar-li sentit de transcen-

dència servint la col·lectivitat. Va ser un home del seu temps, compromès amb la seva missió vital de servei, un d’aquells homes que tot país voldria per reafirmar la pròpia autoestima. Saber-ho, entendre-ho i reconèixer-ho també ens honora, i en la duresa de la seva mort, ens tonifica.Catalunya necessita homes i dones de la seva categoria que ajudin a com-prendre que, fins i tot des de la posi-ció més anònima, la realització perso-nal de cadascú inclou donar sentit a la nostra vocació. Ell va saber fer-ho des de la senzillesa, des de la discreció, però també des de l’autoexigència i l’excel·lència.Moisès Broggi representa el millor dels catalans. Sapiguem estar a la seva altura, que sigui ara i sempre el nostre referent.Gràcies, doctor Broggi, pel vostre exemple.

Jaume Padrós,vicepresident del COMB

Article publicat a El Punt Avui el 2 de gener de 2013

Moisès Broggi i Vallès (1908-2012)El metge i català referent



En record de...En record de... Moisès Broggi i Vallès (1908-2012)

El doctor Moisès Broggi ha estat el referent actual de la medicina cata-lana. Actual, no tant per la seva acti-vitat mèdica, que no exercia perquè ja tenia 104 anys, sinó per la seva projecció ciutadana. Broggi, gran ci-rurgià, president de l’Acadèmia de Medicina fins al 1993, moment en què el succeí Josep Laporte, va tenir una nova i intensa projecció arran de les seves memòries, que han constituït un autèntic best-seller, amb diverses edicions i, al seu redós, altres llibres relacionats. Després va venir la cele-bració del seu centenari, el 1908, no solament al mes de maig, sinó gaire-bé al llarg de tot l’any. Juntament amb el record dels setanta anys transcor-reguts des de la guerra civil, on ell fou cirurgià destacat a les brigades internacionals, tot això va fer que el seu nom tingués un llarg record. Ha estat freqüent trobar-lo a les pan-talles de diferents televisions. Més tard s’ha produït la plasmació pública del seu compromís polític, en la seva candidatura en les últimes eleccions al Senat, amb una visió plenament independentista, reafirmada en la seva presència en les grans manifes-tacions públiques al carrer, la darrera la de l’11 de setembre des d’un balcó del passeig de Gràcia, i les portades d’alguns diaris. Això ha estat Broggi, un magnífic ci-rurgià, que no solament ha fet medici-na sinó també ciutadania, a un nivell molt alt, com a exemple d’honestedat i de claredat de visió. La projecció po-lítica pública ha estat tardana en la seva vida, i des de posicions molt dis-tanciades del que era el govern. Però fins a un cert punt el podem comparar amb el doctor Robert, també metge i president de l’Acadèmia de Medicina, que tingué aquesta projecció pública en edat activa (va morir als 59 anys) com a alcalde de Barcelona, i tam-bé amb una marcada visió catalana. S’havia donat el seu nom a l’Hospital

de Sant Joan Despí, per assistència principalment a la població del Baix Llobregat. També va ser important la seva participació, molt activa entre nosaltres, en el moviment de metges contra la guerra nuclear, organització guardonada amb el premi Nobel de la Pau de l’any 1985. Cal remarcar aquest fet, però també la base, la seva personalitat com a metge. Nascut el 18 de maig de 1908, llicenciat en medicina el 1931, metge de guàrdia a l’Hospital Clínic, just abans de la guerra, activíssim en les brigades internacionals. Després, re-presaliat, fora del seu hospital i privat d’exercici públic, es va poder limitar només a la pràctica privada. Era un dels cirurgians en ascens, i li van po-sar traves perquè no fes competència. Cirurgià general, va destacar més en la pràctica de les anastomosis porto-caves, per pal·liar les conseqüències d’una malaltia freqüent: la cirrosi del fetge. També són importants els seus treballs sobre l’anatomia quirúrgica del coll, a la qual va dedicar el tre-ball d’ingrés a l’Acadèmia el 1966: Anatomía de los espacios celulares y sistematización de los flemones del cuello. Membre actiu del Col·legi de Metges, va formar part de la junta directiva i més tard fou president de la Comis-sió de Deontologia. El 1979 va ser elegit president de l’Acadèmia de Medicina. Es va trobar amb una etapa

encara més difícil que l’actual, per la manca de subvencions. Alguna vega-da havia pagat de la seva butxaca el franqueig del correu i altres despeses corrents. La reparació de la teulada, bicentenària, amb degoters impor-tants, fou un turment. El 2008 es va poder celebrar, dignament, el seu centenari. I en un acte organitzat con-juntament entre la Reial Acadèmia de Medicina i el Col·legi de Metges li va ser atorgada la insígnia de Col·legiat d’Honor. Poc abans havia ingressat com a acadèmica d’honor la doctora Rita Levi Montalcini, en una cerimò-nia a Sabadell, i fou el mateix doctor Broggi qui li lliurà el diploma. La co-incidència ha fet que, amb molt pocs dies de diferència, ambdós passessin pel sedàs de la mort. Moisès Broggi, que moltes vegades havia manifestat que no temia la mort, havia pronos-ticat, a començaments de desembre que no arribaria a Nadal. No ha pogut arribar a Cap d’Any, però la seriositat, l’honradesa i el compromís de la seva vida han estat un exemple extraordi-nari per a tots.

Miquel Vilardell,president del Col·legi de Metges de BarcelonaJacint Corbella,president de la Reia Acadèmia de Me-dicina de Catalunya

Article publicat a La Vanguardia el 2 de gener de 2013

Referent de la medicina catalana

Acte en homenatge a Moisès Broggi amb motiu del seu cent aniversari



A la professora Rita Levi Montal-cini la vaig conèixer a Brescia (Itàlia) en un simposi interna-

cional organitzat pel professor Gior-gio Brunelli, president de l’Institut Europeu per a la Investigació de les Le-sions de la Medul·la Espinal (ESCRI), del qual formo part com a director del Centre de Cirurgia Experimental de la Mútua Sabadellenca, Fundació Pri-vada, al Parc Taulí de Sabadell. Vaig quedar fascinat amb la seva vitalitat i ciència i, per això, des d’aquell mo-ment vaig treballar perquè vingués a visitar el Centre i ens parlés sobre el “Factor de creixement cel·lular del sistema nerviós”, treball pel qual li van donar el Premi Nobel de Medicina el 1986. A finals del 2005, la rebíem a l’aeroport del Prat juntament amb el president de la Casa dels Italians i el director de l’Institut Italià de Cultura. Va arribar a Sabadell, acompanyada del doctor Giorgio Brunelli, profes-sor d’Ortopèdia i Traumatologia de la Universitat de Brescia. L’esperàvem al Parc Taulí amb la vicecònsol italiana. A la visita al Centre de Cirurgia Experi-mental li vam mostrar els treballs que portem a terme, que va elogiar molt, ens va dir: “No coneixia aquest Cen-tre d’Investigació, que és excel·lent, però realment el que més m’agrada és que combina la investigació amb activitats de formació i difusió.” Pos-teriorment ens va llegir una conferèn-cia magistral, acte científic, que vaig tenir l’honor de moderar, presidit pel president del Col·legi de Metges de Barcelona (aleshores el doctor Mi-quel Bruguera) i el de la Reial Aca-dèmia de Medicina de Catalunya, el professor Jacint Corbella, qui dies abans, en dir-li que venia a Sabadell, em va comentar: “És la científica viva més important del món.” En finalit-zar l’acte va ser investida acadèmica d’honor i va ser el doctor Moisès Bro-ggi qui li va lliurar el diploma. Aque-lla nit va sopar a casa meva, recordo emocionat, i l’endemà a l’Hotel Claris,

del bon amic Jordi Clos, Víctor Amela li va fer l’entrevista que va sortir pu-blicada a la contra de La Vanguardia el 22 de desembre.Posteriorment i després de visitar el Museu Egipci, vam arribar de bracet a la Casa dels Italians on van rebre la seva profesoressa amb grans aplau-diments i alguna llàgrima.Senadora vitalícia del Parlament ita-lià, ambaixadora de la FAO i compro-mesa amb la causa de mitigar la po-bresa i la desnutrició al món. El 1992 es va crear la Fundació que porta el seu nom, per ajudar els joves en la difícil elecció del seu camp d’estudi.Tres dies inoblidables al seu costat; entre tantes coses recordo que em va dir: “Dormo cinc hores i després em quedo pensant, preparant l’activitat del dia, i quan arribo ja porto unes hores d’avantatge a la resta.”Record inoblidable d’aquesta gran científica i persona.

El doctor Moisès Broggi, a qui he tin-gut un gran afecte i agraïment perquè sempre que l’he necessitat ha estat al meu costat, i que només amb la seva presència en els moments més impor-tants de la meva vida professional, en els actes que he organitzat, m’ha transmès la tranquil·litat i el suport per continuar endavant. El seu reco-neixement per a mi ha estat el més important.Quan l’any 1991 vaig tornar de Mos-cou, comissionat pel Ministeri de Sanitat, per valorar la situació dels lesionats medul·lars, per si hi havia alguna possibilitat de millora amb la cirurgia; vaig tenir l’oposició de moltes persones a causa de les en-tusiastes informacions de la premsa, ràdio i televisió. Primer, vaig dir que s’havia de demostrar al Laboratori, al nostre Centre de Cirurgia Experi-mental, i si hi havia resultats alesho-res ens plantejaríem d’aplicar-lo als pacients. El doctor Broggi, amb mà ferma em va dir que ho exposés a la Reial Acadèmia de Medicina de Cata-lunya, aleshores president, i que, a més a més, com a acadèmic correspo-nent, tenia tot el dret d’explicar-ho; i així es va fer, amb la felicitació dels presents, sobretot de l’aleshores di-rector de l’Institut Gutmann, el doc-tor Sàrrias (en pau descansi). Al cap d’uns anys, el tema de les lesions espinomedul·lars traumàtiques eren la meva tesi doctoral i, en la presen-tació i defensa, Moisès Broggi hi era, amb la senzillesa que el caracteritza-va, sorprenent moltes persones amb la seva presència. Per a la medicina catalana va representar un referent, o més ben dit: el referent; el metge que tots voldríem ser, el model de cirur-già, com ell diria, “de capçalera”. La seva disposició, generositat, volun-tat; les qualitats del metge que tots hauríem de tenir, perquè era actual, modern, l’exemple perfecte, un tresor de la humanitat. Deia que la ciència no té límits i estava al dia de tot. Un

En record de... Rita Levi Montalcini i Moisès Broggi: dos centenaris il·lustres

1. Foto publicada a La Vanguardia, 2 de gener de 2013

2. Moisès Broggi amb Gabriel Gili.

1

2



L’any 1923 nasqué a Sabadell, on llurs pares exercien la docència a l’escola pública. Ben aviat es

traslladaren a Barcelona, on assistí a l’Institut-Escola del Parc i acabà el batxillerat. Inicià els estudis de me-dicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. S’especialitzà en Pediatria a l’Hospital del Mar, on exercí a més de metge intern per co-brir el cos de guàrdia.Exercí la pediatria amb una plena de-dicació i va ser l’autor de diferents tre-balls sobre l’especialitat. Col·laborà en la redacció dels dos volums Enfer-medades infecciosas en la infancia (1955), obra dirigida pel director del Servei de Pediatra del seu hospital, Josep M. Sala Ginabreda.Molt interessat per les qüestions socials i històriques de la medici-na participà com a coordinador o com a ponent en taules rodones, estudis, ponències i publicacions sobre l’hospitalització pediàtrica a Catalunya (1967), la pediatria en el suburbi (1968), els factors psicoso-cials (1973), la pediatria a comarques (1975), l’epidemiologia social (1976) i la funció social de la medicina en una de les ponències del Desè Congrés de

Metges i Biòlegs de Llengua Catala-na (1976), entre altres publicacions i conferències.Tenia una gran preocupació per actua-litzar la terminologia científica i, per aquest motiu, fou el promotor i mode-rador d’una taula rodona, l’any 1973, que tingué lloc a la Universitat d’Estiu a Prada del Conflent. Amb el títol d’“El català, llengua d’expressió científica” coredactà un Manifest que, poc temps després, fou l’origen de la creació de la Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències amb l’objectiu d’aglutinar les iniciatives en els treballs de recu-peració i normalització de la termino-logia catalana en els àmbits científics i tècnics. Fins a l’any 1982 aquesta comissió desplegà una activitat enca-minada a la creació de recursos que afavorissin el coneixement i la divulga-ció del llenguatge científic i tècnic en català. Es publicaren uns vocabularis bàsics que aplegaven la terminologia bàsica en català ordenada en diferents matèries científiques i uns Fulls Lexi-cogràfics que s’han continuat fins fa pocs anys.Uns anys abans, l’Acadèmia de Cièn-cies Mèdiques i de la Salut de Cata-lunya i de Balears encarregà la con-fecció d’un Vocabulari Mèdic (1974) del qual fou un dels redactors. Més endavant se’n feren dues edicions més (1979 i 1987) i al voltant del 1980 s’inicià la redacció d’un Diccionari Enciclopèdic de Medicina que es pu-blicà el 1990, obra de 1.800 pàgines

dia, en una sessió sobre una de les malalties que ens preocupa més, la fibromiàlgia, amb un senzill gest de posar-se la mà al cap, va dir: tot ve d’aquí, del cervell. Amb els avenços d’avui dia, correm el risc de pensar que tot està a la vista i ell deia que un bon metge ha de saber veure darrere d’aquestes proves i signes visibles; tant escoltar el malalt com les parau-les que pronunciem, tenen molt valor. També deia que hauríem de tenir pre-sent que el coneixement és el primer pas per a l’estimació i la convivència, i que aquest és el camí que ens pot portar a un món més agradable i ben-volent per a tots.Per acabar, reprodueixo la dedica-tòria que em va posar al seu llibre Memòries d’un cirurgià: “A l’estimat i admirat amic doctor Gabriel Gili, quina obra en cirurgia experimental és fabulosa. Amb tot l’afecte i una abraçada.”El doctor Moisès Broggi sempre serà al meu pensament i procuraré seguir les seves ensenyances. És com un vidre que s’ha trencat i jo en tinc un bocí.

Gabriel Gili Cirera, doctor en Medici-na i Cirurgia. Acadèmic corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Medicina de Ca-talunya

Oriol Casassas i Simó (1923-2012)

Homenatge de Moisès Broggi a The Spirit of Catalonia de Josep Trueta

El COMB va dedicar l’any 1997 al doctor Josep Trueta amb motiu del cin-quantenari de la publicació del llibre The Spirit of Catalonia [L’Esperit de

Catalunya], llibre que seria publicat en anglès per primera vegada l’any 1946.Per aquest motiu va editar, juntament amb la Fundació Barcelona, el llibre Jo-sep Trueta (1897-1977) en homenatge, amb la participació de diferents autors que el van conèixer.Moisès Broggi va escriure precisament el capítol “En el cinquantenari de ‘L’Esperit de Catalunya’ el petit gran llibre patriòtic de Josep Trueta”.Broggi fa un resum comentat del llibre de Trueta i expressa la seva admiració, tant pel perfil científic com per l’humanístic de Trueta .Escriu que “Trueta fou un home extraordinari, no sols en el sentit de la defen-sa dels principis de la llibertat i de la dignitat humana, sinó també en el camp de la ciència, en el qual es va revelar com un gran investigador”.El doctor Broggi fa un homenatge al doctor Trueta l’home “que tant va fer per la ciència i per la sanitat i que tant ha contribuït a universalitzar la qüestió catalana”.Podeu accedit al capítol complet a traves del següent enllaç: http://blo-gcomb.cat/2012/12/31/ha-mort-el-dr-moises-broggi-i-valles-1908-2012/



i al voltant de 60.000 entrades, amb la col·laboració de metges, biòlegs, farmacèutics, i altres professionals de les ciències de la salut, tots ells coordinats per Oriol Casassas. En aquest camp de la terminolo-gia científica no es pot oblidar la col·laboració d’Oriol Casassas en els tretze volums de la col·lecció de reculls lexicogràfics “Berenguer Sarriera” sobre terminologia cientí-fica de diferents especialitats mèdi-ques que foren editats per encàrrec del Departament de Sanitat (entre 1991 i 2002).Pel seu interès per la història de la medicina i els seus homes (Miquel Àngel Fargas, Josep Trueta, August Pi Sunyer, entre d’altres) en feu biogra-fies que publicà l’Institut d’Estudis Catalans. Escriví i publicà La medici-na catalana del segle XX (1973), Josep Alsina, l’exemple (1996), Una faula i setze històries, entre d’altres, i en col·laboració Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya (1993).Excel·lí, en el camp de la poesia, per la qual fou guardonat amb el premi Salvat Papasseit, l’any 1972 i publicà Primer i últim llibre d’exercicis, se-guit de Prima Nox.

Al llarg de la seva vida ha tingut res-ponsabilitats en diferents entitats: vicepresident del Segon Congrés In-ternacional d’Història de la Medicina (1975); de l’Onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1980); del Novè Congrés de l’Association Me-dicale Internationale pour l’Étude des Conditions de Vie et de Santé AMIEV (1983); president de la Societat Ca-talana de Pediatria (1974-1976); del Primer Congrés de Pediatres de Llen-gua Catalana (1978); de la Societat Catalana de Biologia (1979-1983); de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (1978-1982); del Tretzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1988), i president d’honor del Tercer Congrés de Pediatres de Llengua Ca-talana. Membre d’Honor de la Societat Catalana de Pediatria, (1979); de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, (1992); de la Fundació Catalana de Pediatria, (1996), i de la Secció de Pediatria Social de l’Asociación Espa-ñola de Pediatría, (1981). Ha format part del secretariat de redacció de la Col·lecció de Monografies Mèdiques

de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut (1970-1988); del Comitè Executiu del Congrés de Cultura Ca-talana, (1975-1977); del Consell So-cial de la Universitat Autònoma de Barcelona, com a vocal en represen-tació de l’Institut d’Estudis Catalans, (1985-1994); del Consell Social de la Llengua Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalun-ya (1995-2005). Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, des del 1985. Li han es-tat atorgades diferents distincions, el premi Jordi Gol i Gurina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, (1992); la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, (1993), i el premi Jaume I d’actuació cívica, (2001).Al marge de la seva dedicació a la cura dels infants i a les diferents entitats i congressos en els quals ha tingut responsabilitats, ha estat un home enamorat de la cultura i de la llengua catalana, que sempre ha defensat a través de les diferents entitats en les quals ha tingut responsabilitats.

Joaquim Ramis i Coris

FUNDACIÓ FONS D’AUXILI AL METGE POBREÀngel Soler Daniel

El nostre col·legi professional ens cedeix gentilment aquest espai i ens dóna l’ocasió de fer arribar als metges de Barce-lona i comarques una petita descripció de què és i quina és la raó d’ésser de la Fundació “Fons d’Auxili al Metge Pobre A. Soler Daniel”, prou coneguda per la majoria de companys, sobretot els més grans, sabedors també que la seva finalitat és ajudar els metges ja jubilats que, per diverses raons, necessiten socors econòmic.La Fundació, obra del doctor Àngel Soler Daniel, que comptà amb la col·laboració del doctor Enric Fernández i Pellicer, es va endegar fa gairebé mig segle i des del primer moment va voler remarcar que els beneficiaris dels Fons fossin els companys jubilats de Barcelona i comarques en estat de necessitat. Els Patrons del Fons ho són com a representants del COMB, de la Secció de Metges Jubilats del COMB, de Mutual Mèdica de C. I B., del Montepío Sans Solà d’ASC i de la Fun-dació Mèdica Catalana. El seu president ho és com a representant de la família Soler Daniel.El Fons es nodreix d’aportacions voluntàries que fan els metges, que poden ser trimestrals, anyals, o bé esporàdiques i úniques, normalment amb ocasió de la petició que cada any els fem per Nadal, a la qual responen amb gran generositat. En menor mesura, comptem també amb d’altres ajuts econòmics procedents d’algunes de les institucions esmentades més amunt.La Fundació Soler Daniel està a disposició de tots els metges i metgesses als telèfons: 93 254 02 06, Sr. Jordi Soler i 93 330 99 61, Dr. Francesc Martínez.

NOTA. Restem molt agraïts a tothom, especialment a aquells metges jubilats que han respost generosament a la nos-tra petició d’ajuda d’aquest Nadal. Farem carta de regraciament a tots els donants, quan per l’abril-maig els enviem la certificació per desgravar a Hisenda, ja que fent-ho així estalviem despeses. Moltes gràcies.

Barcelona, gener de 2013



petits anuncis


Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; i posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica, en Medicina Pericial i Avaluadora i en Sinologia i Patologia Mamària i en Salut Internacional.La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, tre-ball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de Formació i Treball / Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/formacio_treball/cec/acreditacio_diplomes.aspA continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de desembre de 2012.

ACUPUNTURA

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona

Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAbella Avilés, Neus Acosta Sosa, IlianaAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisésBeltrán Redondo, BeatrizBoix Cuesta, Otilia Bonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBorges, Valeria MariaBramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, EvaCosta Palau, Concepció Crespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa MariaDe los Rios Barrier, Silvia

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRANArguindegui Pons, RafaelCancio Trujillo, Josep ManuelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiFontseca Martin, EulaliaGasol Lascorz, JosepGonzalez Acosta, MarieloHerrero Vila, ElisabethIglesias Hernández, Maria IsabelMonferrer Bort, Miguel AngelMonserrat Delgado, Jose LuisOlivé Torralba, AnnaPerelló Alonso, M. MontserratPérez Edo, Maria IsabelRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, JosepSanchez Aldeguer, JosepVila Garcia, FrancescVilarmau Dolcet, Maria TeresaZapater Dolz, Josep Maria

Alarcón Bozal, AlejandroAlbares Tendero, Francisco JavierAlcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet , M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuArteaga Galobardes, CristinaAteca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, GemmaBai Xiu, ChunBárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Boada Rosell, M. del MarBorja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert , Rosa Botella Ruiz, Elisenda Boto López, PilarBramona Beatove, Jordi Bretos Peral , FelisaBuenaventura Sanclemente, GloriaCadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, AngelaCamerino Foguet, OriolCampos Suarez, Juan ManuelCancer Villacampa, LuisCarbajal Rojas, GildaCárceles Jurado, SilviaCarrete Pellicer, CarlosCasañas Lopez, GuillermoCasas Crosas, MontserratCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, FrancescaCorretje Nicolau, ImmaCosta Clara, Josep MCosta Guardiola, Francesc Cruz Garcia, MercèDalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles De Vicente Solé, JorgeDezcallar Leoz, Mariano Diez-Caballero, Murua, MariaEres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Espiga Garrofé, VíctorFernández Baizán, César Fernández Gregorio, YolandaFerran Gracia, Josep Ferrer Añel, IsabelFerrer-Duarte Costa-Filho, JoseFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep Maria Font Casas, YolandaFuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, Albert Garcia Rojo, DaríoGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, Isabel Gómez García, LucellyGonzález Garcia, M. TeresaGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Alonso, PauGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGurruchaga Zabala, IñakiGutierrez Heras, LidiaHernández Hernández, J. AlbertoHernando Rovirola, CristinaHidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, DanielJaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria EsterLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, Antoni Lorente Gascón, MarianMacip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Marín Gozàlvez M. TeresaMartí Hernandez, Margarita Martín Pèrez , AnastasiMartínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, CarmenMeix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. LourdesMestres Capdevila, RosaMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, Asuncion

Monaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose MiguelMonsó Fernández , CarlesMontala Bosch, Josefina Moranta Mesquida, Jose G Muniente Santacana, M. AngelesMuñoz Fernandez, M IsabelMuñoz Ortego, JuanMur Auqué , DanielMurillo Companys, MontserratNin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, AnaOrtiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, GloriaParer Farell, Maria Peña Garcia, PilarPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPolidura Navío, AntonioPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRamon Sauri, CristinaRavella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRibera Gonfaus, MercèRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, SilviaRodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A.Roquet Silva, José AntonioRuiz Morilla, M. DolorsRuiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. IsabelSacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, JordiSanchez Cuadal, BernardoSánchez Falcó, Anna CintaSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSanz Cardeñosa, M. SusanaSarasà Solà, BlancaSauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M EstrellaSeco Baró, Antoni Seguer Toirán, AlbertSerrano Coronado, M. IsabelStuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVallve Gonzalez, CarlosVázquez Ignacio, Juan ManuelVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVilà Díez, Ana MariaVillarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA HOMEOPÀTICA

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaltasar Sánchez, AliciaBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoBeza Fredes, MarioBorràs Boneu, Maria GlòriaCasañas López, GuillermoCelaya Noguera, MontserratEstevez Dominguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGarcia Martinez, Noel de JesúsGonzalez López, GuillemGuxens Ràfols, JoanJunyent Gasulla, RosaMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez-Calvo Soler, JorgePérez Plana, DanielPifarré Montaner, PalomaPino Sebastià, JosefPiñol Margalef, Maria LuzPros Casas, MiquelRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVila Cardona, AnnaVilà Diez, Anna MariaVinyes Casajoana, David

Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria BelenDiaz Bravo, Marian JoséDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, Margarita Esteve Perez, SilviaFabregas Planas, M. RosaFervienza Cortina, NievesFont Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Alvárez, Claudia InésGarcía Giménez, José Víctor García Gómez, EstrellaGarcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Milla, ConsueloGarcía Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Gómez Leon, Francisco RamonGómez Viñas, MontserratGonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Goñi Peña, Sara Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, JordiHerrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Lamilla Riera, Alvaro Laporta Clanchet, MercedesLazaro Fuste, JorgeLópez Avendaño, MagalyLópez Garcia, JoanLorente Prieto, EnriqueLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLleal Duran, SilviaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, ConcepcióMarquez Mateos, Josep ManelMartí Domingo, M. MontserratMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del Carmen Masdeu Badenes, LaiaMelamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, VanesaMolina Lacasa, Ana MariaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierMorera Ventura, Elisa BertaMunté Gironès, LidiaMuñoz del Olmo, Juan LuisNavarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Negre Dalmau, Rosa-AnaNieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPadilla Pardo, GemmaPascual Casacuberta, JordiPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Hernán RaúlPinto, Raul Pons Mañosa, Marta TeresaPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Rey Quintas, José AntonioRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, Andres Roura Igartua, RoserRovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Ruiz-Lluch López, RicardRupérez Caballero, Elena Saez Manubens, JoanSalvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSantiago Clavero, Miguel ÁngelSanz Manonellas, LourdesSerena Sánchez, RafaelSerra González, BárbaraSerra Rueda, Rosa MariaSerrano Adan, Jose

Alcorta, Maria TrilceAldea Bueno, CarlosAlvarez de la Vega San Cristobal, Andrés Amato, Esteban G.Amaya Ribó, AlbertArizaga Ciordia, BeatrizArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Dzekonki, GuennadBernal Jimenez, MontserratBorés Saladich, VictorBorràs Julivert, AriadnaBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBretau Viñas, FredericBulashenko , ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, Francesca

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Serrano Sánchez, Vicenç XavierSoler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, PilarTomás Benedicto, Neus Torrejon Rueda, CarmenTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tugues Bethencourt, JavierTuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml JoseWang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge


petits anuncisDiplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona

Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Acosta Placeres, EsperanzaAguado Albillos, M. InmculadaAgustí Jané, GlòriaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Domínguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoArias Anglada, Rosa MariaBallesta Alcaraz, JuanBartralot Soler, JordiBenalcazar Cueva, Edgar PatricioBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBitchatchi Agay, Enrique Y.Bos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaimeBuxadé Arribas, JorgeCarbó Salvador, JaimeCarme Luesma, AntonioCarrasco Pons, RamonCasado Buisan, LuisaCasalots Pujadas, CarlosCelaya Noguer, MontserratCéster Balletbó, Joaquim Collado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada, Andreu RomanDe Jesus Perez, ManuelDe la Poza Marcos, JoséEscorsa Mill, JordiEscrig Ortí, M. Del CarmenEstévez Domínguez, HerminiaFilomeno Mayans, AgustíGalindo Lorente, AnaGarcia Ariza, M. PilarGarcia Martínez, Luis IgnacioGarcia Parellada, AlfonsoGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielGiménez Casado, IsabelGonzález Fernández, Ana ElviraGonzalvo Orero, CarlosGorriz Quevedo, JavierHeimann Cella, MiguelHereu Nus, Rosa MariaHerranz Muñoz, GerardoHumet Romero, FranciscoIbañez De La Chica, M. DoloresJiménez Anton, AlvaroJover Avalos, AuroraLapuente Cubells, Fermin-EnriqueLendinez Palacios, JuanLigero Benavides, Eduardo JoséLópez Navas, LorenzoLópez Pol, M. ÀngelsMarce Mota, SaraMarinel·lo Canaleta, MartaMartí Amengual, GabrielMartí Riola, GriseldaMartínez Gris, AntonioMateos Del Collado, NuriaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMendoza López, ManuelMendoza Vera, Juan JoséMir Garcia, IsabelMiralbell Roquet-Jalmar, CarlosMiro Martin, RafaelMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorera Prunés, RicardMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiNaya del Río, M. del CarmenNubiola Porta, NeusOlmedillo Vila, TeofiloPadilla Vilaseca, IrenePancorbo Figueroa, RinaPérez Guitián, PatriciaPrestinoni Vill-Lloch, Roberto J.

Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/

Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC)Al mes de juliol del 2012 es va complir el 12è any de funcionament del DAC-FMC que, a partir de juliol de 2005, s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntària-ment a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat Formació i Treball/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/formacio_treball/cec/acreditacio/acreditacio_dac.htmA continuació, es presenta la relació de metges que han obtingut el Diploma entre desembre de 2010 i desembre de 2012.

Alcorta Loyola, IgnacioAndreu Oliete, IsabelBar, Andrzej WitoldBarceló Cormano, Maria ElenaBartlett Bosch, M. CarmenBlanca Tamayo, MilagrosaBlasco Riera, EdmonCarmona Gonzalez de Chaves, M. DoloresCarreres Molas, CarmeCasellas Bartumeus, Joan

Castro Bohorquez, Francisco JoséCervantes Sanchez, MiquelDe la Barrera Dacasa, OlimpiaEscobedo Monge, Marlene Fabiola Alejan-draGómez Vázquez, MercedesGonzalez Fernandez, Ana ElviraGuinot Gasull, MisericòrdiaIzquierdo Sanz, MàximLosa Dominguez, Jose FernadnoManubens Grau, MontserratManzano Prado, EsperanzaMarquez Mateos, Josep ManelMartín Martínez, M. Gloria

Martínez Lanao, M. AngelesMontpeyo Font, M. AssumptaMorgades Trabal, M. CarmeNavarra Amayuelas, RamonOlivé Torralba, AnnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Gómez, Maria CristinaPacreu Terrades, SusanaPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Santos, Josep M.Pérez Velasco, CristinaPou Sanchís, EdmonRibé Subirà, NatàliaRoca Verdaguer, Jaume

Codina Grau, Maria GemaColom Gabarró, M. TeresaColoma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaCurzio Fernandez- Shaw, PaolaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierDolcet Romeo, PatriciaEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerre Ferrate, FeFerré Rodríguez, M. del MarFerrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiFornieles Medina, MiryamGarcia Caballero, TeresaGarcia Flores, AlejandraGarcia Janoher, Josep M.Garcia Malagon, BasiliaGarcia Parra, CarmeGaya Catasús, M. MontserratGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGómez Viñas, MontserratGonzález López, GuillemGonzález Fernández, ImmaculadaGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHeras Montero, Josep FèlixHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaJunyent Camanyes, RubènLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLombarte Bel, PazLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelLlort Carceller, M. EugèniaMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartín Calopa, VicençMartínez Costa, XavierMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartínez Gris, AntonioMartinez Jubitero, Joseph MariaMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManueMeler Forcadell, NúrialMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, JosefinaMorera Ventura, Elisa BertaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, Joaquim

Nacher Miguel, FerranNadal Navarra, SantiagoNavarro Sola, M. AngelsNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MerceOrtega Soriano, AntonioOrtemin Fagoaga, Jose MiguelOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Perez, JosePares Santilari, M. CarmePau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPifarré Matas, AlbertPinsach Coromina, AnnaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPonce Dachs, MeritxellPonce Martínez, M. ÁngelesPrats Rocavert, CarmenPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRos Vergara, M. AssumptaRosell Arnold, ElenaRovira Berggren, IsabelRoyan Villar, M. LuisaSala Pallàs, JosepSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSánchez Ufarte, M. CarmenSanmartí Sanmartí, SergiSantiñà Vila, ManuelSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barahona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe, MontserratTornos Sales, LourdesTorrella Yagüe, EsterTorrellas Font, EulàliaTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sauquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVila Cardona, AnaVilà Rodríguez, DèliaVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolViñas Trullas, VirginiaVouillamoz Pajaro, M. ÁngelesYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

Rodríguez Tesouro, Ana BelénRuiz Losada, Anna M. Sabartés Fortuny, RicardSala Magallon, M. RosaSalas Medina, Maria JosefaSánchez Borrego, RafaelSarlat Ribas, Miguel ÁngelTicó Falguera, NeusTresserra Casas, FranciscoÜbeda Hernandez, AliciaValentines Pont, JoanVidal Candiot, Francisco RafaelYoldi Muñoz, Beatriz

SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIAAlgueró Ruiz, Martí VicençBisbal Piazuelo, JavierCarabias Casellas, JoaquimCasas Vazquez, LilianCristobal Valés, EnricCulell Oliveras, PereDomenech Trepat, ElisabethEncinas Méndez, JavierFandos Morera, AdelaidaFont Renom, JosepHerranz Martí, MontserratJaner Torner, JoanJust Roig, ErnestMoreno Muñoz, NuriaPérez González, BeatrizPérez Molina, Maria de la OlasPrats de Puig, MiquelPuig Gris, PereSolernou Juanola, LluisZanón Navarro, Gabriel

Pua Dolader, RafaelPuentes Zamora, YolandaPueyo Anton, RafaelPuig Pou, SalvadorPuiggrós Frezza, Cristina RosaPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamírez Rueda, IsabelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, EnriqueRodrigo de Larrucea, CarmenRodríguez García, José CarlosRosés Acinas, BernardinoRuber Martin, Maria CarmenRuiz Bassols, M. dels ÀngelsRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastiánSanroque Saixo, Jose DanielSegura Cobo, EvaSerra Malfeito, CarlesSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraSuch Faro, PatríciaTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsTreserra Soler, EusebiTrullàs Puig, Josep M.Ubiñana Santos, EnricUribe Uribe, MariaVazquez Prieto, FelixVerdaguer Marti, RicardVidal Candiot, Francisco RafaelVila Cardona, AnaVilaret Reig, JoanVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

SALUT INTERNACIONALDopico Ponte, EvaGarces Jarque, Jose M.Lopez Linares, RamonMarzo Rodrigo, NúriaPlanell Garcia, XavierRoca Saumell, CarmeSalvadó Pérez, ElisaSolsona Díaz, LuisVillar Garcia, JuditVinuesa Aumedes, Teresa

DIPLOMA BÀSIC SALUT INTERNACIONALAguiló Lúcia , FerranCanudas Rovira, PepCorominas Roura, AndreaGutierrez de Pando Coronas, Rosa M.Millan Guasch, M. Montserrat

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA



Nous diccionaris terminològics en línia

En aquest Consultori terminològic us donem notícia de dues obres ter-minològiques en línia publicades recentment en el web del TERMCAT.

Diccionari en línia de les xarxes so-cials

El Centre de Terminologia TERMCAT ha publicat un diccionari en línia1 que conté un centenar de termes relacio-nats amb les diferents xarxes socials, especialment el Facebook i el Twitter, amb la definició en català i equiva-lents en castellà i anglès. L’obra ha estat elaborada pel TERMCAT amb la col·laboració de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió del De-partament de Presidència de la Gene-ralitat de Catalunya.Entre tota la terminologia que gene-ra aquest àmbit, els termes recollits s’han extret fonamentalment de la Guia d’usos i estil a les xarxes so-cials de la Generalitat de Catalunya,2 la qual estableix les pautes per a la presència homogènia a les xarxes socials dels diversos departaments de l’Administració i dels organismes públics dependents de la Generalitat.Així, s’hi poden consultar termes co-muns a diverses xarxes, com ara ava-tar (en anglès també avatar), gestor de comunitats en línia (community manager), notificació (notification), reproducció en temps real (strea-ming) o web social (social web); també hi trobareu termes específics de xarxes socials concretes, com ara cronologia (timeline), etiqueta (tag), menció (mention), mur (wall), piula-da o tuit (tweet), seguidor (follower) i seguit (following) o tema del moment (trending topic).Cal remarcar que el llenguatge es-pecífic de les xarxes socials (igual que l’àmbit mateix) genera un gran interès entre els usuaris, que arriba també a la població en general. No-més cal esmentar, a tall d’exemple, la traducció del Twitter al català feta en col·laboració, que ha suscitat un de-

bat i una participació del tot impen-sable en altres àmbits.Justament per aquesta dimensió so-cial i per la naturalesa del seu contin-gut, aquest diccionari és un producte necessàriament obert a l’actualització permanent. Amb aquesta publicació disposem d’un primer embrió d’una obra que s’ha de desenvolupar i ha de créixer, amb la col·laboració de tothom i amb la voluntat d’esdevenir un diccionari de referència en aquest camp.

Diccionari en línia de recerca clínica (farmacologia)

El TERMCAT i la Fundació Dr. Antoni Esteve han publicat, amb el suport del Departament de Salut de la Ge-neralitat de Catalunya, un diccionari en línia3 que recull més de dos-cents termes relatius a la farmacologia i la recerca clínica de medicaments, amb la denominació i la definició en català i els equivalents en castellà i anglès.En aquest treball es poden consultar termes de tecnologia farmacèutica

com ara principi actiu (active princi-ple) i compost precandidat (lead com-pound), termes referents als estudis i assaigs clínics com ara aleatorització (randomisation), grup de comparació (comparison group) i reclutament (re-cruitment), i també termes de norma-tiva com ara acord de confidencialitat (confidenciality agreement) o proce-diment de reconeixement mutu (mu-tual recognition procedure).El contingut publicat forma part del futur Diccionari de recerca clínica, actualment en curs de revisió, que també inclourà terminologia de bio-estadística i de la metodologia dels estudis clínics, de bioètica i dels agents implicats en la recerca clínica de medicaments. Aquest projecte, en què participen en qualitat de coordi-nadors científics Fèlix Bosch, Josep-Eladi Baños i Albert Cobos, es duu a terme gràcies al suport abans esmen-tat de la Fundació Dr. Antoni Esteve i del Departament de Salut de la Gene-ralitat de Catalunya. Us recordem que aquests dos diccio-naris en línia són de lliure consulta al web del TERMCAT, a l’apartat Dic-cionaris en Línia4, on trobareu a més a més altres obres de continguts afins: pel que fa a repertoris de ter-minologia vinculada a la societat de la informació, la Terminologia dels videojocs5 o el díptic La telefonia al dia6, i, pel que fa a la terminologia es-pecífica de les ciències de la salut, el Diccionari de neurociència7 o el Lèxic de fàrmacs8.

M. Antònia Julià,TermcaT, Centre deTerminologia

Notes1 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/1562 http://www.gencat.cat/xarxessocials/pdf/guia_usos_xarxa_cat.pdf3 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/1574 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/96 http://www.termcat.cat/docs/PDF/Telefonia.pdf7 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/1408 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/12

1. Pàgina web de diccionari de recerca clínica: farmacologia.

2. Pàgina web de terminologia bàsica de les xarxes socials.

1

2


petits anuncis

petits anuncisConsultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca.Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701

Lloguer despatxos equipatsSituació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mè-dic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121

Lloguer de despatxos completament equipatsSituació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Matins o tar-des, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661

Despatxos mèdicsSituació: Zona Pg. de Gracia-Diagonal. Amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Aten-ció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Persona-lització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo consulta mèdica 100 m2

Balmes-Rosselló. Tots els despatxos completa-ment equipats, recepció, calefacció, aire condi-cionat, etc. Àmplia sala d’espera. Hi ha un des-patx que té 2 habitacions i 1 bany. Preu assequi-ble i negociable.INFORMACIÓ: Tel. 609 369 912

Lloguer de despatxosSituació: Situat a la Diagonal-Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psico-logia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc.INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 /627 561 091. Email: [email protected]

Despatx Via Augusta 106 m2

Consultoris un o diversos metges, 2 de grans i 1 de menor. Sales d’espera: 1 gran, 2 petites. 1 hab. arxiu, etc. 2 lavabos. Façana transparent. Abundants busos i metro. 3 pàrquings pròxims.INFORMACIÓ: Tel. 608 289 424

Lloguer despatxosSituació: Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt nivell, lloga despatxos totalment equipats per a mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Lloguer despatxosSituació: Zona Hospital Clínic. Centre mèdic en funcionament lloga despatxos totalment equi-pats. Matins. Tots els serveis.INFORMACIÓ: Tel. 934 541 127

Es lloga despatx mèdicSituació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, ca-lefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda.INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271

Serveis integrals de Secretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals de Secretaria te-lefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 ho-res diàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700

Despatxos mèdics amb tots els ser-veis es lloguen de dilluns a dissabte Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716

Despatx apte per a consulta mèdicaSituació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Consulta pediàtricaSituació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraes-tructura de suport.INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Lloguer dos despatxosSituació: Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Es-tètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals es-pecialitats i gestionat per metges.INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398

Llogo despatx mèdicDespatx amb dues consultes independents i apte per a diverses especialitats. Zona Pg. de Gràcia-Diagonal.INFORMACIÓ: Tels. 932 125 725 / 654 168 171

Centre de Negocis AGENDASituació: Muntaner, 121, 1r 1a. 08036 Barcelona. Lloguer de despatxos per passar consulta. Aten-ció personalitzada amb recepcionista. Es porta agenda del metge. Centre al costat Hospital Clí-nic, ben comunicat. Tarifa: hores-dia-mes.INFORMACIÓ: www.centrodenegociosagenda.com Tel. 934 880 606. E-mail: [email protected]

Consultes externes a Policlínica Barcelo-naOferta; mitjançant concessions. Inclou; suport tecnològic renovat, complet i suport humà. Car-tera de pacients privats i mutuals.INFORMACIÓ i visites: Tel. 934 161 616. E-mail: [email protected]

Lloguer de despatxos completament equipatsSituació: Via Augusta-Ganduxer. Centre mèdic, d’alt nivell, polivalent autoritzat pel Depar-tament de Sanitat, lloga despatxos totalment equipats amb aire condicionat, telèfon, recep-ció, gestió agenda on-line, facturació, servei d’infermeria, etc. Matins o tardes.INFORMACIÓ: Tel. 932 467 403

Consulta mèdicaSituació: Muntaner-Travessera de Gràcia. Es llo-ga consulta de 110 m2, amb dos despatxos, dues sales d’exploració, i una sala d’espera i recepció. Telèfon actiu.INFORMACIÓ: Tel. 607 222 384

Interessats a compartir despatx en fun-cionamentSituació: Plaça Francesc Macià. Especialitats: Psiquiatria, psicologia i neurologia. Posar-se en contacte:INFORMACIÓ: Tels. 934 544 071 / 677 264 894

Es comparteix despatxPreu econòmic. Zona Muntaner-Via Augusta.INFORMACIÓ: Dr. Alkhadra. Tel. 665 910 836

petits anuncis


Consultori mèdicSituació: Zona alta Barcelona. En lloguer o ven-da. 150 metres. 2 consultes, 2 sales d’espera, 2 sales de cura, 2 lavabos, 1 recepció.INFORMACIÓ: Tel. 607 837 038

Mòduls per llogar al centre de Barcelona carrer València-BalmesLloguer de consultes mèdiques per a mòduls matins/tardes preus a convenir. Al preu està afegit serveis de: recepció, manteniment, aigua, llum, calefacció i aire condicionat. Opció de do-nar joc de claus si l’horari excedeix al de re-cepció. ADSL, 3 sales d’espera, fil musical i molt ben ubicat.INFORMACIÓ: Araceli. Tels. 935 313 563 / 678 540 931. E-mail: Visiti el nostre web www.cml.cat

Local en perfecte estat i amb moltes pos-sibilitatsSituació: Pl. Eguilaz, 5, baixos. 08017 Barcelona. (al costat de la Clínica Corachan). 140 m2 distri-buïts en dos nivells de 70 m2 cada nivell. Accés directe des de la plaça Eguilaz i d’un accés de servei i aparcament, aire condicionat, xarxa in-formàtica, 2 banys independents (F/M) i 5 places de pàrquing. Preu: 450.000 € (pàrquings no in-closos, a negociar)INFORMACIÓ: Alfred. Tel. 932 069 960. E-mail: [email protected]

S’ofereix per col·laborarMetge amb experiència de més de 20 anys en cirurgia general i medicina estètica s’ofereix per col·laborar en altres centres o col·legues tant en el seu propi centre com en altres.INFORMACIÓ: Alkhadra. Tel. 665 910 836

Es lloguen despatxosSituació: Av. Josep Tarradellas 104, ent. 2a. Dispo-nibles dos despatxos en centre estètic capil·lar per a persones afectades de càncer. Disposa de recepció, dos lavabos, sala d’espera i magatzem. Aire condicionat i calefacció.INFORMACIÓ: Sergio / www.carrerascentro-capilar.com. Tels. 934 192 003 / 661 347 430. E-mail: [email protected]

Lloguer localLocal de 95 m2 a Barcelona per a professionals situat a Mejia Lequerica, 34, ent. Enfront jardins de Clínica Dexeus, amb gran sala, 4 habitacions, 2 banys. Opció aparcament per a 2 vehicles.INFORMACIÓ: Dr. Pou. Tel. 620 826 505

Lloguer de dos despatxos nous per a con-sulta mèdicaS’ofereixen 2 despatxos nous per llogar, total-ment equipats, en zona centre de Sant Adrià de Besòs, amb sistema informàtic, administració, en centre mèdic de rehabilitació, amb 30 anys d’experiència. Molt ben comunicat per metro L2 i bus.INFORMACIÓ: Francisco Romano. Tel. 934 620 911. E-mail: [email protected]

Ganduxer-Via AugustaMagnífic local de 1000 m2 aprox. Cantonada envidrada de 25 m. Diàfan. Molta llum natural. Estat impecable. Ideal per a petita clínica, con-sultoris, etc. També per a inversor.INFORMACIÓ: Tel. 934 309 534

Despatx per a psiquiatreGabinet de psicologia d’orientació cognitivo-conductual molt ben comunicat (al costat de l’Hospital Clínic) ofereix despatx a psiquiatre per a derivació mútua. Inclou: centraleta de re-cepció de trucades, sala d’espera compartida, wifi i neteja. Condicions. Preu: econòmiques: Pot ser gratuït!INFORMACIÓ: Elena Angulo/Esther Hernàn-dez. Tel. 934 300 604. E-mail: [email protected]

Centre Mèdic cèntric a Rambla d’Egara de Terrassa lloga despatxOfereix: recepcionista, gestió agenda, factura-ció, wifi, treball en equip, laboratori, possibilitat d’entrar a mútues privades.INFORMACIÓ: Anna M. Tels. 937 334 054 / 605 877 333 matins. E-mail: [email protected]

Compro o llogo clínica dental en funcio-namentCompro o pago lloguer de clínica dental en pro-cés de jubilació, amb clientela inclosa.INFORMACIÓ: Tel. 626 203 413

Es lloga despatx per a especialistes(pediatre, endocrí, dermatòleg, metge homeò-pata...) en centre mèdic de nova creació a Cor-nellà de Llobregat (barri Gavarra). Inclòs servei de recepció i agenda, subministraments i mante-niment. Horaris i preus a convenir.INFORMACIÓ: Marta Roset. Tel. 620 176 166

Consultes mèdiques i psicològiques - zona Gran de GràciaEs lloguen despatxos totalment equipats. Molt bona comunicació i ambient. Per ocupar sales de forma individual o en equip. Servei de se-cretaria de 9 a 21, aire condicionat, calefacció, office, espais informatitzats. Preu: Visiti el nos-tre web: www.espaciosmedicos.com o passi a veure’ns sense compromísINFORMACIÓ: Tels. 932 183 919 / 625 477 117. E-mail: [email protected]

Llogo despatx antiga QuirónSituació: Verge de la Salut, 78. 100 m2. Es lloga tot sencer o per mòduls.INFORMACIÓ: Manuel Galofré. Tel. 650 375 009

Particular lloga local assolellat de 150 m2 ideal per a consulta mèdicaSituació: Capità Arenas 3-5. Excel·lents comu-nicacions, (metro i bus de la Diagonal), 2 pàr-quings de lloguer pròxims. 2 nivells: recepció planta baixa i despatxos a l’entresol, 2 lavabos. Equidistant de Clínica CIMA, Hospital de Bar-celona, IU Dexeus, al costat laboratori i clínica dental. Finca representativa, amb conserge i vi-gilància.INFORMACIÓ: Tel. 677 288 636. E-mail: [email protected]

Diversos

Boomerang-secretaria telefònicawww.boomerang-secretaria-telefonica.es. Ate-nem trucades en català i castellà, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: me-canografia per ordinador en diversos idiomes, des d’1,50 €/full.INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 213 487. E-mail: [email protected]

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assis-tència geriàtrica. Formació individualitzada se-gons les necessitats de cada llar.INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

English classesOfereixo classes d’anglès, particulars o de grup. Molta experiència amb metges.INFORMACIÓ: Constance Clark. Tel. 933 219 453. E-mail: [email protected]

Empresa informàticaRealitzem WEBS PROFESSIONALS per po-tenciar la teva marca personal i BLOGS INTE-RACTIUS, amb continguts dinàmics i fàcilment actualitzables per l’usuari. Preu: Preu Web: 350 € / Preu Blog: 200 €INFORMACIÓ: Tels. 619 580 115 / 609 736 915. E-mail: [email protected]

Redacció i correcció de textos mèdicsArticles per a revistes mèdiques o per a la premsa, tesis doctorals, informes, projectes... En castellà o català. Llicenciat en medicina, màster en comunicació científica (especialitat en medi-cina, UPF), català amb certificat D (superior) i K (correcció).INFORMACIÓ: Tels. 685 842 901 / 934 340 163. E-mail: [email protected]

Segells de medicinaEs ven magnífica i única col·lecció filatèlica tema Medicina. Més de 7.000 segells nous i nets per darrera en 28 volums. Preu 25 % taxació Ca-tàleg Yvert.INFORMACIÓ: Tel. 938 734 737 horari laboral.


petits anuncis

Universitari, exalumne del Lycée Français, dóna classes d’informàticaa persones grans i classes de repàs i francès a estudiants.INFORMACIÓ: Pau. Tel. 671 404 497

Habitatge

Venc pis (particular, no agències)Zona Sant Gervasi. 90 m2, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, 1 bany, traster. Pis molt lluminós. Vistes excepcionals.INFORMACIÓ: Tel. 629 106 868

Lloguer d’habitatges de curta estada a BarcelonaLloguem pisos reformats a prop de centres hospitalaris per a acompanyants de persones hospitalitzades, personal mèdic i assistents a esdeveniments mèdics. www.erf-barcelona.comINFORMACIÓ: Tels. 659 361 211 / 610 705 204. E-mail: [email protected]

En lloguer, pis de 125 m amb molta llumSituació: Còrsega-Bailèn. Ben comunicat per bus i metro. A 5 m caminant de Pg. de Gràcia/Diagonal. Tot moblat. 1 habitació amb bany in-clòs, 2 caixes fortes, 2 habitacions amb llit, més despatx, armaris, 1 bany. Acabat de pintar. Tot a punt per entrar a viure, amb electrodomèstics, bateria de cuina, plats, coberts, cristalleria, cale-facció, aire condicionat, veles.INFORMACIÓ: Tel. 663 990 355

Àtic en lloguerAl carrer Laforja zona Sant Gervasi. 80 m2 amb terrassa de 30 m2. 3 habitacions. Reformat. Lloguer permanent o per estades d’un any. Preu 900 €.INFORMACIÓ: Tel. 616 246 351

Treball

Infermera instrumentista quirúrgica amb 14 anys d’experiència(artroscòpia, vascular, CO, etc.). Gran capacitat de treball. Sistemàtica, ordenada i responsable. Excel·lent predisposició per assolir nous reptes. Estic en actiu. Disposo d’alguns matins o tardes lliures.INFORMACIÓ: Cristina Sans. Tel. 607 881 255. E-mail: [email protected]

Secretària mèdica-recepcionistaM’ofereixo per a consulta mèdica. Màxima dispo-nibilitat, bona presència, amabilitat, simpatia i efecti-vitat. Cinc anys en consulta oftalmològica i dos en traumatologia. Àmplia experiència en tracte amb el públic. Molt bones referències. Edat 46 anys.INFORMACIÓ: Isabel. Tels. 616 986 114 / 933 530 686. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeriaen consultoris mèdics. Els meus estudis realit-zats són: Auxiliar de clínica FP1, Tècnic sanitari FP2, Auxiliar administratiu FP1, nivell C de cata-là. Curs d’informàtica. Zona Sabadell, Terrassa o Barcelona. Mitja jornada matins o tardes.INFORMACIÓ: Cati Granero. Tels. 937 111 918 / 635 118 480

S’ofereix secretària, administrativa-comptable i recepcionistaAmb deu anys d’experiència en consulta mèdica (Centre Mèdic Teknon). Idiomes: català, anglès i francès. Certificació de Microsoft de cursos d’Access, Excel, Word i PowerPoint. Internet. 43 anys. Incorporació immediata. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797

Secretària-administrativaPer treballar en consulta privada. Mitja jorna-da o jornada intensiva. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc.INFORMACIÓ: Montse López. Tel. 676 704 486

S’ofereix auxiliar d’infermeria (estudiant de psicologia)Per treballar d’auxiliar d’infermeria o en recep-ció en consultori mèdic o similar, amb experièn-cia en consulta privada i Hospital de Sant Pau (13 anys). Disponibilitat d’horari. Amb català, anglès i informàtica.INFORMACIÓ: Mónica. Tels. 605 047 212 / 932 800 086

S’ofereix senyora de 54 anysAmb experiència per treballar en consulta mè-dica, clínica o similar com a recepcionista, tele-fonista o auxiliar administrativa. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Carme. Tels. 932 850 801 / 696 463 520

S’ofereix persona per treballar en con-sultaMatins o tardes. Persona treballadora i respon-sable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Cata-là nivell S. Tècnic en administració i auxiliar de diplomat en farmàcia.INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383

S’ofereix dona de 54 anys organitzada i responsable per treballar en consulta o clínicaExperiència en consulta privada i tracte agrada-ble amb el públic. Informàtica a nivell d’usuari, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès.INFORMACIÓ: Mercè Arroyo Barreras. Tels. 600 072 681 / 932 108 461. E-mail: [email protected]

Disponible per atenció client i auxiliar d’infermeriaDona de 46 anys amb flexibilitat horària, expe-riència i referències, sense càrregues.INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335

M’ofereixo per treballar en consulta mè-dica o clínicaExperiència com a recepcionista, call center, as-signació hores. Castellà i català. Informàtica ni-vell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica.INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609 758 894

S’ofereix secretària, recepcionista i admi-nistrativa amb experiènciaExperiència en consultori i editorial mèdica. Rigorositat, gran capacitat organitzativa i tracte humà. Català, anglès i francès (nivell mitjà). Es-tudis superiors. Bon nivell d’informàtica: Word, Access, Excel, Powerpoint, internet i correu electrònic. Zona Barcelona.INFORMACIÓ: Cristina Bautista Álamo. Tel. 626 027 158. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en centre mèdic o consultori privatAuxiliar administrativa, coneixements d’informàtica, tasques administratives, experièn-cia en tracte amb públic, català i castellà. Estudis de Graduat Social. Responsabilitat i seriositat.INFORMACIÓ: Nieves. Tel. 646 958 587. E-mail: [email protected]

Administrativa-comptable s’ofereix per treballar en consultori mèdic o despatxNoia de 45 anys. Informàtica, català, tancaments de caixa, TPV i molta experiència en l’àrea de recepció. Experiència en l’àmbit administratiu i comptable, amb bones referències. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Anna. Tel. 677 441 084. E-mail: [email protected]

Administrativa-comptableAmb formació i gran experiència en treball d’oficina. Atenció al client en Departament de Gestió de cobraments en important clínica de Barcelona. Referències.INFORMACIÓ: Carmen Ayuso. Tel. 667 727 137. E-mail: [email protected]

Recepcionista-telefonista i administrativa amb 25 anys d’experiènciaEn atenció al públic i administració. Per treba-llar en consultori mèdic o clínica (experiència en mútues). Call-center. Batxillerat, secretariat, ofimàtica, català (nivell C), castellà i nivell mi-tjà d’anglès. Disponibilitat horària. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Montse. Tels. 606 063 107 / 935 804 141. E-mail: [email protected]

petits anuncis


S’ofereix auxiliar de clínica-recepcionista per a consulta mèdica,tasques administratives i donar suport al metge en cures o petites cirurgies. Jornada completa o parcial. 30 anys, responsable, bona presència.INFORMACIÓ: Rebeca. Tel. 618 492 420. E-mail: [email protected]

Auxiliar de farmàcia bilingüe,amb coneixements de francès nivell mitjà i amb títol de secretariat comercial, s’ofereix com a recepcionista o treballs administratius per a consultori mèdic. Molts anys d’experiència en tracte amb el públic. Total disponibilitat. Es po-den demanar referències.INFORMACIÓ: Montse. Tels. 934 243 035 / 654 324 751

M’ofereixo per treballar en consulta o clí-nica com a secretària o recepcionistaAmb àmplia experiència i amb referències. Es-tudis universitaris. Català, castellà, francès, italià. Informàtica. Disponibilitat horària, incorporació immediata.INFORMACIÓ: Beatriz. Tel. 626 992 716

Senyora de 58 anys amb molta experièn-cia cerca feina de despatx per a consulta mèdicaPer hores o mitja jornada (amb referències, si cal).INFORMACIÓ: Neus. Tel. 628 503 661

Recepcionista-administrativaExperiència en atenció al públic i tasques admi-nistratives. Català i castellà. Incorporació imme-diata i disponibilitat matins i tardes.INFORMACIÓ: Cristina. Tel. 616 233 205. E-mail: [email protected]

Recepcionista administrativa amb expe-riència en el sectorCatalà i castellà. Incorporació immediata. Dis-ponibilitat matins i tardes.INFORMACIÓ: Belen. Tel. 620 846 279. E-mail: [email protected]

S’ofereix recepcionista-administrativaPer treballar en clínica, consultori, etc. Amb ex-periència. Català-castellà. Disponibilitat imme-diata. Bona presència.INFORMACIÓ: Celia. Tel. 657 751 798. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativa de 50 anysPer treballar en consulta. Treballadora, respon-sable i amb experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat horària total i inmediata.INFORMACIÓ: Juana. Tel. 635 383 433. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en consultaPer atendre pacients, atendre trucades i agafar hores de visita. Experiència de 2 anys en consul-ta de metge dietista. Català i castellà.INFORMACIÓ: Helena Farré. Tel. 676 311 066. E-mail: [email protected]

Recepcionista-secretària amb experièn-cia s’ofereix per treballar amb metge en consultori o clínica. Bona presència, responsable, organitzada, educada, idiomes. Disponibilitat horària i imme-diata.INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 609 448 872. E-mail: [email protected]

M’ofereixo com a secretària-recepcionis-ta per a consulta mèdicaMolts anys d’experiència (mútues, agenda, caixa, atenció pacients i organització consulta en ge-neral). Puc aportar informes.INFORMACIÓ: Montserrat Hernaez. Tel. 606 531 383. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària-administrativaExperiència de 18 anys en tasques administrati-ves en general. Informàtica a nivell usuari. Català nivell C i castellà. Disponibilitat horària. Incor-poració immediata.INFORMACIÓ: Manoli Llorente. Tel. 678 418 377

S’ofereix per treballarEstudiant d’infermeria, amb experiència en re-cepció de centre ginecològic i centres mèdics. Disponibilitat tardes.INFORMACIÓ: Ingrid. Tel. 686 167 316. E-mail: [email protected]

S’ofereix auxiliar de clínicaPer treballar en consulta o clínica: dimarts i di-jous. Experiència en consultori de ginecologia i un any en consulta d’odontologia. Informàtica a nivell d’usuari.INFORMACIÓ: Eulàlia Colomé Garriga. Tel. 659 561 578

S’ofereix per treballar de recepcionista-administrativaen consultori mèdic o clínica. Castellà, català, in-formàtica a nivell d’usuari. Experiència en tracte amb públic. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Caritat Guillén. Tels. 934 569 505 / 646 813 986. E-mail: [email protected]

S’ofereix documentalista sanitària-auxi-liar d’infermeria per treballar en consulta o centres mèdicsNoia responsable amb experiència en el sec-tor oftalmològic. Idiomes català i castellà. Bona presència. Interessada per treballar torn matins.INFORMACIÓ: Mireia. Tel. 676 995 794. E-mail: [email protected]

Recepcionista auxiliar d’infermeria socio-sanitària administrativaExperiència de 10 anys en clíniques priva-des i l’ICS. En diversos departaments: àrees, quiròfans, urgències, atenció al pacient en planta, programació de cites prèvies i programació de proves radiològiques.INFORMACIÓ: Lis. Tel. 695 838 334. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària amb experiència de mes de 20 anys(dos en un consultori mèdic) amb amplis co-neixements de facturació i comptabilitat i fa-cilitat de tracte amb el públic. Català i anglès parlats i escrits. Responsable, educada i de con-fiança. Amb referències.INFORMACIÓ: Maria Torrens. Tel. 615 259 179

Recepcionista-auxiliar administrativa cer-ca feina en un centre o consulta metgePersona amb 25 anys d’experiència com a re-cepcionista i auxiliar administrativa, 18 dels quals també com a auxiliar de clínica en centres mè-dics oftalmològics. Estaria disposada a treballar en altres especialitats i ampliar nous coneixements.INFORMACIÓ: Inés Costa. Tel. 654 490 853. E-mail: [email protected]

Auxiliar de clínica i geriatriaS’ofereix per treballar en consulta mèdica.INFORMACIÓ: Loli. Tel. 616 591 850

Senyora seriosa i responsableS’ofereix per atendre consulta mèdica (recep-ció, administració).INFORMACIÓ: Ana María. Tel. 661 011 546

S’ofereix recepcionista administrativaDona de 48 anys. Àmplia experiència en atenció al públic. Més de 12 anys com a secretària d’un metge. Pacient, responsable, treballadora i capa-citat organitzativa. Coneixements d’informàtica. Idiomes: català, castellà. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Eulàlia Molina i Bentanachs. Tel. 659 375 276. E-mail: [email protected]

S’ofereix recepcionista-administratiuHome de 47 anys. Pacient, responsable, capacitat organitzativa i molt treballador. Experiència en tracte amb el públic. Coneixements d’informàtica: Word, Excel, Power-Point, SAP i internet. Idiomes: català i castellà. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Daniel Villagrasa Esplugas. Tel. 617 488 848. E-mail: [email protected]

Auxiliar administrativa amb experiència en atenció al públicConeixements d’informàtica. Català i castellà. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Cristina Sahun. Tel. 652 089 443. E-mail: [email protected]

Auxiliar administrativa-recepcionistaamb experiència en atenció al pacient i amb re-ferències. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Conchi Aparicio. Tel. 638 890 073. E-mail: [email protected]

S’ofereix noia de 34 anys per a recepcio-nista en consulta mèdicaresponsable, educada i simpàtica. Disponibilitat d’horari i experiència en tracte al públic. Idio-mes: català i castellà, llengua materna, anglès nivell alt. Informàtica a nivell usuari. Títol oficial d’auxiliar de clínica.INFORMACIÓ: Maria. Tel. 616 094 531


petits anuncis

Noia recepcionista i secretària Residèn-cies Gent Gran:oficina, telèfon, agenda, office, resolutiva i em-pàtica pacient-client, busca feina Barcelona i rodalies, Baix Llobregat, Andorra, Lleida, La Seu d’Urgell. Cap problema per desplaçar-me.

S’ofereix administrativa o secretària mèdicaAnys d’experiència com a secretària, amb títol d’ATS, bon nivell d’ofimàtica, català i castellà. Tracte humà i bona atenció al públic. Total disponibilitat.INFORMACIÓ: Marisa. Tel. 696 063 307. E-mail: [email protected]

S’ofereix fisioterapeuta emprenedoraamb coneixements d’acupuntura per col·laborar amb metge traumatòleg, reumatòleg, neuròleg, etc. al seu centre, amb possibilitat de derivació dels seus pacients per fer RHB a canvi de compensació econòmica per compartir espai-pacients.

:liam-E .096 711 156 .leT .aruaL :Ó[email protected]

Farmacèutica de 40 anysBilingüe castellà i català, bon nivell d’anglès, amb molta experiència en el tracte amb el públic, s’ofereix per a clínica o consulta privada, com a se-cretària, recepcionista, amb disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: 608 238 422. E-mail: [email protected]

S’ofereix recepcionista telefonistaPer a consulta mèdica, informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 600 771 150

Utillatges

En venda Tonòmetre Aire (Detecció pressió ocular)Kowa Automated Pu� Tonometer TM - 2000. En bon estat i total comprovació. Seminou, utilitzat per un sol propietari. Preu: 2.700 €INFORMACIÓ: Dr. Heredia. Tels. 932 192 214 / 615 277 662

En venda llitera podològica model OmegaEs ven llitera podològica Omega. Pujada i baixada elèctrica. Moviments independents. Trendelembourg independent elèctric. Pedal amb tres memòries programables. Plataforma i suport de seguretat. Molt bon estat. Interessats truqueu a la sra. Trini García (de 10 a 14 h) o la srta. Mili García (de 16 a 20 h).INFORMACIÓ: 699 861 072

En venda llitera ginecològica ArcoEs ven llitera de ginecologia. Alçada regulable elèctricament. Trendelembourg. Suport de cames ergonòmic. Entapissat de goma escuma muntada sobre una placa de suport, amb funda de cuir. Aplic llitera extensible. Molt bon estat. Interessats truqueu a la sra. Trini García (de 10 a 14 h) o la srta. Mili García (de 16 a 20 h).INFORMACIÓ: 699 861 072

petits anuncis


de Ripoll, a primers de febrer del 1939, van desplaçar-se des de Vic per tal de reclamar a les noves autoritats la devo-lució de la seva casa, així com el permís per tornar-hi a viure i poder novament exercir la seva professió. Un cop veri-ficada la seva legitima propietat des-allotjaren immediatament les tropes que s’hi havien instal·lat i li tornaren al cap de pocs dies.Quan la família retornà a casa seva, s’adonaren que havia estat totalment saquejada i espoliats tots els seus béns i que es trobava en un estat tan lamentable que la feia gairebé inhabi-table.Després de molt buscar trobaren en molt mal estat part del seu valuós mo-biliari repartit per diversos pisos del poble i que també els fou tornat. De seguida començaren a netejar la casa i reconstruir tots els desperfectes.A la mort del metge Francisco Bonada Parés, el 20 de juny de 1948, la propie-tat passà a Dolors Tarrés i Vilalta, vídua de l’hereu Pere Bonada Sala de 14ena generació i en morir ella el 19 de set-embre del 1980, la casa Bonada passà a l’actual propietari en Francisco Bo-nada Tarrès, metge i hereu de la 15ena generació.A la casa exercí com a curandero d’ossos trencats en Pere Bonada i Bonada procedent de la casa Mas Grané de Serrat de Queralbs, curan-dero de gran fama, tal com parla d’ell l’escriptor Francisco de Zamora. Com a metges exerciren el fundador de la casa Francisco Bonada Parés, el seu fill Pere Bonada Sala fins que fou assassi-nat, posteriorment el seu germà Fran-cisco Bonada Sala i, finalment, l’hereu Francesc Bonada Tarrés.Des de l’any 1519 fins a l’any 2000 a la família hi ha hagut diversos curan-deros i des de l’any 2000 fins ara nou generacions de metges, el que la con-verteix en la nissaga de metges i cu-randeros més nombrosa de Catalunya amb centenars de pacients guarits tant del Principat com de la Catalunya Nord.

Francesc X. Bonada Tarrés

Tribunad’opinió

En Joan Bonada, procedent de la Gascunya o Bearn francès i la seva esposa Joana Pradell, de

Serrat de la Vall de Ribes, s’establiren l’any 1519 a la casa anomenada el “Mas Graner”, avui coneguda per Can Bonada, situada a la petita població de Serrat a la Vall de Ribes.Els seus descendents foren paraires i pagesos, fins a la 13ena generació en què l’hereu Francesc Bonada Parés es-tudià la carrera de metge, anant a exer-cir del 1901 fins al 1905 a Ribes de Fre-ser i des de 1905 es traslladà a Ripoll.L’any 1912 va comprar un terreny d’uns 800 m2 situat al carrer Progrés de Ri-poll en el lloc conegut com a paratge de la Roqueta pel preu de 1.500 pes-setes. Aquell mateix any, va sol·licitar a l’Ajuntament de Ripoll permís per construir una casa. Els plànols de la casa foren encarregats al conegut arquitecte Joan Rubió i Bell-ver, col·laborador i deixeble d’Antoni Gaudí i la construcció anà a càrrec del mestre d’obres ripollès Servando Martí i Casadesús (1852-1926), el qual elaborà el projecte de la casa moder-nista amb façana de pedra, coneguda avui com a casa Bonada de Ripoll. En l’actualitat forma part del patrimoni ur-banístic de Ripoll.La guerra civil del 1936 al 1939 tingué greus conseqüències per la família Bo-nada. El fill gran Pere, metge, fou as-sassinat i dos germans capellans, Enric i Josep, hagueren de fugir a França. A fi-nals de febrer de 1938 en Francisco, fill petit de la família, que fins aleshores havia estat ajudant al seu pare, també fou mobilitzat per l’exèrcit republicà, tot i que tan sols tenia 19 anys.El 27 d’agost de 1938 la Comissaria Delegada de l’Ordre Públic de Girona de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Lluís Companys, imposà una multa de 10.000 pessetes al metge i propietari de Can Bonada Francisco Bo-nada i Parés. La multa era pels seus fills capellans Enric i Josep per haver deser-tat i no haver-se presentat a lleves.En aquells moments la batalla de l’Ebre, després de l’èxit inicial de les

tropes republicanes, s’havia estabilit-zat i començava la contraofensiva de l’Exèrcit Nacional.El 16 de setembre el metge Bonada féu efectiva la multa.El 19 de setembre el metge Bonada presentà un recurs al Ministeri de Go-vernació a Barcelona. El recurs era acompanyat per l’aval favorable de l’alcalde-president de l’Ajuntament de Ripoll, Pedro Solanich Casas, i des-favorable d’“Inspección General de Fronteras-Jefatura del 5o Sector-Ripoll” amb un informe en el qual degut a la seva conducta política l’autoritat creu necessari que se l’ha de desterrar a cinquanta quilòmetres de la frontera.L’Ajuntament i el mateix Front Popular acordaren anar a Barcelona per evitar una mesura que consideraven injusta.El dia 14 d’octubre de 1938 es presen-taren els policies de la Generalitat a la casa Bonada, amb l’ordre del desterra-ment per al metge i la seva família, es van traslladar immediatament a la ciu-tat de Vic.Un cop desallotjada la casa, se l’apropiaren i s’instal·laren les tropes republicanes i l’Inspecció de Policia de Fronteres, zona Pirineu Oriental.Tan aviat com la família Bonada va conèixer la notícia de l’alliberament

Centenari de la Casa Bonada de Ripoll (1912-2012)La Casa Bonada allotja la vida d’una família, dedicada a la medicina, marcada per la Guerra Civil espanyola

1. Can Bonada de Ripoll en una fotografia de 1913. 2. Dr. Pere Bonada i Sala, 1906-1936.

3. Dr. Francesc Xavier Bonada Tarrés, metge dermatòleg i promoció de 1962.

1

32




Patronat de la Fundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Modest García i Moll• Dr. Manuel Armengol i Carrasco• Dr. Pau Casals i Caus• Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà• Dr. Francesc Cardellach i López• Dr. Carles Hervàs i Puyal• Sr. Leopold Galmes i Creus• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció• Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya• Sara Fajula, arxivera del COMB

Model de pròtesi de maluc, amb el cap cimentat en acer inoxidable i tija feta a partir d’un aliatge de Titani, Cobalt-Crom i Vivium® (Alt Nitrogen), una marca registrada de l’empresa Merete Medical GmbH, Alemània, c 2000.

Un tast de la col·lecció...

Les artroplàsties de maluc i de ge-noll es troben entre els procedi-ments quirúrgics més freqüents

en els darrers anys a Catalunya. Un fet controvertit quant a la despesa que comporta, les llistes d’espera i la variabilitat assistencial. El trans-plantament total de maluc ha estat una fita de la cirurgia del segle xx. Des dels anys 1960 ha estat decisiu per tal d’alleujar el dolor i restaurar la mobilitat de milions de persones que patien aquests problemes. El seu desenvolupament ha estat associat amb diversos factors, com ara la inno-vació en els materials, instruments, tècniques i procediments operatoris, que han permès ser adaptats a pro-blemes d’altres articulacions. Aquest tipus d’artroplàsties han esdevingut una operació singular i han contribuït a elevar el prestigi de la cirurgia or-topèdica catalana. Alhora, han mos-trat la rellevància de totes les cares de l’afer: des de la concepció i ava-luació permanent i sistemàtica dels procediments al treball en equips multidisciplinaris: cirurgians, metges de família, infermeria, fisioteràpia i assistents socials.Més enllà dels orígens en determina-des artroplàsties desenvolupades a Europa i Estats Units entre els anys 1920 i 1950, després de la Segona Guerra Mundial tingueren lloc les primeres passes d’un llarg camí que havia de demostrar la necessitat de treballar en equips formats per en-ginyers, tècnics, departaments uni-

versitaris i fabricants d’instruments quirúrgics. A partir dels anys 1970 les artroplàsties s’estengueren per tot Occident i des dels 1990 les gran corporacions controlaren el mercat i assimilaren els petits grups empre-sarials. Des de les copes de Teflon i l’ús d’acer inoxidable, als aliatges de cobalt i crom o a l’ús de polietilè, tot passant pels diversos dissenys i mo-dels geomètrics, el debat i els argu-ments sobre els millors procediments continuen encara presents.Es tracta d’un exemple important i prou conegut del pes decisiu que la biotecnologia planteja en els camins de la medicina contemporània. El patrimoni biomèdic contemporani acostuma a ser el gran absent de les col·leccions dels museus científics. És important que els professionals de la medicina prenguin consciència del valor explicatiu i del potencial comunicatiu que tenen aquests ob-jectes. Des del MHMC hem iniciat una prova pilot amb l’Hospital Clínic de Barcelona per tal de posar en va-lor aquest patrimoni, mitjançant di-verses accions, com ara la cataloga-ció, l’exhibició, la preservació en un entorn adient. Un punt de partença pot ser un instrument com la pròtesi de maluc que, en aparença senzill, amaga una gran complexitat i moltes històries que permetrien explicar i comunicar ciència, pràctiques i pro-cediments, les persones implicades o els resultats aconseguits d’una altra manera.

www.museudelamedicina.cat



A finals de desembre hem tancat un cicle dedicat a reflexionar sobre la fèrtil relació entre la

medicina i les humanitats. Ha estat un cicle inaugurat amb l’anàlisi del tema des de la trajectòria professio-nal de Miquel Bruguera, expresident del COMB i professor titular de Medi-cina de la Universitat de Barcelona, i clausurat mitjançant la prospecció de la realitat actual de la pràctica mèdi-ca a càrrec de Miquel Vilardell, presi-dent del COMB. Un cicle intens, que no esgota el tema, amb catorze ses-sions, portades a terme per experts locals. Un cicle organitzat pel Museu d’Història de la Medicina de Catalu-nya (MHMC) amb el suport del COMB i de la Residència d’Investigadors i la col·laboració de les Facultats de Me-dicina (UB, UAB i UPF).En la concepció del cicle, la idea bro-ggiana de la medicina, entesa des del compromís del metge amb la socie-tat i arrelada en uns profunds valors humans, va tenir un pes decisiu. A l’estiu, abans de començar el cicle, vam presentar el projecte a Moisès Broggi i li vam demanar si li plauria d’escriure el pròleg del llibre que havia de resultar. Esperàvem tancar aquesta operació un cop acabat el cicle, en passar les festes de Nadal. Ja no l’escriurà. La mirada broggiana, penetrant, està recollida en els seus escrits, en les seves memòries, en les

seves converses... i animen el llibre que publicarem enguany.Des del MHMC recollim aquí uns fragments del mirall que la mort de Moisès Broggi ha trencat i que asse-nyalen un oblit impossible. El record feliç, al costat de l’ànima bessona, la senyora Angelina Trias i Rubiès, en la representació de l’obra de Lev Tols-toi, dirigida per Oriol Broggi, La mort d’Ivan Ílitx, a la Biblioteca de Cata-lunya. La veu en off del doctor Broggi com a part de l’espectacle de la vida i de la mort, de la malaltia i de la pràcti-ca mèdica. Una veritable demostració més de l’humanisme erudit del metge i de la seva vocació més humanitària, d’ajudar l’altre.El doctor Broggi es considerava un privilegiat pel fet d’haver viscut, en temps de formació personal i pro-fessional, en un context de florida intel·lectual i cultural com el dels anys 1920 i 1930, al costat de veri-tables personalitats. Ens va ajudar moltíssim, com també el seu cunyat, patró del MHMC i traspassat igual-ment aquest any 2012, Ramon Trias i Rubiès, a entendre les complexitats d’aquella generació “fora de sèrie” que vam recollir i seguim estudiant en el projecte “Metges Catalans a l’Exili”. Recordem amb emoció el de-tall dels comentaris que marit i mu-ller, Moisès Broggi i Angelina Trias, feien de cadascuna de les fotografies

dels seus amics, companys i fami-liars, tots traspassats, presents en aquella exposició.Com a patró fundador del MHMC, Moisès Broggi era molt conscient del significat i de la importància de la conservació del patrimoni mèdic. Una idea clara de pertinença a una tradi-ció, que el patrimoni permet entendre en facilitar el concepte ric i complex de baula. Bona part de les prepa-racions anatòmiques que el museu custodia ara hi són gràcies a la pre-ocupació i gestions del doctor Broggi des de la Reial Acadèmia de Medici-na. Convé preservar aquestes peces, ens recordava, ja que mostren estats patològics que ara resulta impossible observar o imaginar en el nostre món.Recordava Miquel Vilardell, en tancar el cicle sobre medicina i humanitats, la importància de les actituds exem-plars, de la cartera de valors humans del mestre a qui emular per part dels estudiants i dels metges en formació. L’exemplaritat, que ha de ser un repte i una finalitat natural, forma part del patrimoni més humà que ens llega el doctor Moisès Broggi i per això sem-pre el recordarem.

Alfons Zarzoso,conservador del MHMC

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius profes-sionals de documentació personal o institucional.Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material.Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic [email protected]

Moisès Broggi i el Museu: Medicina i Humanitats

1. Moisès Broggi en la inauguració de l’exposició Protagonistes de la medicina catalana de la primera meitat del segle xx.2. Moisès Broggi en la inauguració de l’exposició Metges catalans a l’exili.

21


petits anuncis

CENTRESBarcelona · Alella · Arenys de Mar · Badalona · Begues · Canet de Mar · Cardedéu · Castelldefels · Cornellà de Llob. · Gavà · Girona · Granollers · L’Hospitalet de Llob. · Lleida · Madrid · Mataró · Molins de Rei · El Prat de Llob. · Sabadell · St. Cugat del Vallès · St. Joan Despí · St. Just Desvern · Sta. Coloma de Gramanet · Terrassa · Vic · Viladecans · Vilafranca del Penedès… consultar altres centres

LABORATORI CENTRAL Comte dÚrgell 161, baixos · 08036 BarcelonaFax: 93 451 23 30 · [email protected] · www.labmdb.com

CENTRESBarcelona · Alella · Arenys de Mar · Badalona · Begues · Canet de

LABORALABORALABOR TORI CENTRALATORI CENTRALAComte dÚrgell 161, baixos · 08036 BarcelonaFax: 93 451 23 30 · [email protected] · www.labmdb.com

Professionalitat, dedicació, atenció personalitzada i rapidesa

LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUESDR. MIQUEL DURAN BELLIDO - DR. JORDI DURAN COMPANYLlicenciats en medicina i cirurgia - Especialistes en anàlisis clíniques

CONSULTA IMMEDIATA D’ANÀLISIS PER INTERNET:

www.labmdb.comwww.labcatbio.com

AMBIENTALS: Estudi, valoració i assessorament de Qualitat Ambiental en edificis, oficines, quiròfans, instal·lacions alimentàries i esportives, etc. Contaminació Biològica (Control microbiològic de super- ficies, ambients, sist. aire condicionat. Àcars. Investigació LEGIONEL·LA). Contaminació Química. Control de Vapors i Gasos (Formaldehíds, COV, CO, CO2,...). Confort Ambiental (Tª, HR, Contami- nació acústica, lumínica…). Recompte de Partícules.AIGÜES: Estudi i anàlisi de potabilitat d’aigües de consum, industrials i residuals. Investigació de LEGIONEL·LA PNEUMOPHILA. Anàlisi Microbiològic, Fisicoquímic i de Potabilitat.ALIMENTS: Anàlisi de tot tipus d’aliments, estudis de Seguretat Alimentària: Implementació d’APPCC. Anàlisis Microbiològics, Químics, Control Higiènic-sanitari i Formació de Manipuladors.VETERINARIS

TITULACIÓ EN MEDICINA PREVENTIVA, SALUT PÚBLICA I MEDICINA DEL TREBALLInspectors acreditats de qualitat ambiental en interiors

CO

NTR

OLS

:

www.laboratoriodeanalisisclinicos.com

Disposem de departament propi dÁNATOMIA PATOLÒGICA, de CITOGENÈTICA i de BIOLOGIA MOLECULAR.

OBERT ELS 365

DIES DE L’ANY

Laborables de 7 a 20 h.

Festius de 8 a 20 h.

Servei d’urgències

365 dies

Info

rmac

ió c

línica

93 453 86 36

Tel. 93 451 66 43 [email protected]

AFILIAT A LA MAJORIA DE MÚTUES I ENTITATS D’ASSEGURANÇA LLIURE

Enviament de SMS informatiu al finalitzar les analítiques.

SalutiVida2013imprD.pdf 1 30/01/13 12:21



Date post:	04-Sep-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	1 times
Download:	0 times

d’INFORMACIÓ COL·LEGIALLa importància de tenir una bona pòlissa de responsabilitat civil...

Documents