Date post: | 08-Feb-2019 |
Category: |
Documents |
Upload: | nguyentuong |
View: | 231 times |
Download: | 1 times |
DEPARTAMENT DE MÚSICA
IES OLORDA
PROGRAMACIÓ
2NESO
PROGRAMACIÓ 2N ESO IES OLORDA
INDEX
Presentació
Criteris pedagògics
Atenció a la diversitat
Competències bàsiques de l’educació obligatòria
Objectius generals de l’àrea
Aportacions de la matèria a les competències bàsiques
L’ús de les TIC
Continguts de segon de l’ESO
Criteris d’avaluació
Orientacions per a l’avaluació
Connexions amb altres matèries
Activitats de cada unitat relacionades amb continguts i competències treballats específicament
Temporització
Índex d’audicions
CD de l’alumne
CD de la guia didàctica
Recursos i bibliografia
• Presentació
Aquesta programació proposa l’estudi del llenguatge musical mitjançant l’aprofundiment dels coneixements
de teoria i lectura musical, l'escolta significativa, la interpretació vocal i instrumental i la creació musical, la
qual cosa permetrà assolir gradualment uns coneixements musicals bàsics que constitueixen un
aprofundiment del treball iniciat a l'educació primària.
Els objectius de la matèria es fonamenten en la concepció de la música com una pràctica i com un objecte
de coneixement. La comprensió, la reflexió i la valoració de la música s'han d'implicar i complementar amb
les dimensions creatives, expressives i comunicatives de la pràctica musical, de manera que s'enriqueixin
mútuament per afavorir l'aprenentatge.
La pràctica musical individual permet desenvolupar la sensibilitat personal i estètica, exercir la creativitat,
enriquir la pròpia expressió i canalitzar emocions i sentiments. La pràctica musical en grup permet
involucrar-se en projectes comuns, desenvolupar habilitats socials i de relació personal, assumir
responsabilitats i potenciar actituds de participació i respecte. L'estudi de la música contribueix a estructurar
el pensament, a conèixer, explicar i comprendre el món, i possibilita la reflexió crítica i el raonament
fonamentat.
Els continguts del currículum de música parteixen d'una visió universal del fet musical, entenent que el
coneixement i la valoració de la música catalana i de la música culta occidental són el punt de partida per a
possibilitar la comprensió de la pluralitat musical actual i de les tradicions i cultures musicals del món. La
música és un mitjà per conformar la nostra identitat personal i col·lectiva, alhora que un punt de connexió
entre cultures que permet el coneixement i l'enriquiment mutu.
El desenvolupament de les competències musicals requereix un treball constant, rigorós i acurat, i una
reflexió permanent sobre el propi aprenentatge i sobre la manera com es desenvolupen les tasques i les
activitats musicals. Per això es planteja una continuïtat clara de l'aprenentatge musical de l'educació
primària.
El material utilitzat és :
-el llibre “CLAU DE SOL” Ed. Claret, C.D. d’audicions de la mateixa col·lecció.
- una llibreta amb pentagrames (que servirà a l’alumnat per realitzar exercicis i anotacions
complementàries).
-L’instrument que servirà pel treball d’ interpretació, a part dels que disposa l’aula, serà la flauta.
• Criteris pedagògics
El criteris bàsics en l'elaboració d'aquesta modulació ha estat el de procurar un aprenentatge:
a) significatiu:
El plantejament de l'àrea de música es basa fonamentalment en EDUCAR en la sensibilització cap a
aquesta art, enfront d'una instrucció condemnada a l'oblit després de l'examen. La música desenvolupa
directament les competències comunicatives i, en especial, la competència artística i cultural. Fomenta la
capacitat d'apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals, per mitjà
de les experiències perceptives, expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i
estils. Potencia, així, actituds obertes i respectuoses i ofereixen elements per a l'elaboració de judicis
fonamentats respecte a les distintes manifestacions musicals, establint connexions amb d'altres llenguatges
artístics i amb els contextos social i històric als que se circumscriu cada obra.
L'orientació de la matèria, en la qual l'expressió juga un paper important, permet adquirir habilitats per
expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts
relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col·lectiva, que a la
vegada estimulen la imaginació i la creativitat.
En aquest sentit creiem que, com més repercussió tenen els conceptes nous en la vida quotidiana dels
nostres alumnes, més es recorden i per tant entren a formar part dels recursos personals per tal d’afrontar
nous aprenentatges.
Considerem que per fer possible la funcionalitat dels aprenentatges, és necessari l'ús transversal i
globalitzat dels coneixements i la interacció amb situacions i contextos musicals reals.
b) progressiu:
Aquest criteri parteix de dos convenciments:
• Per un costat el de que el grau d'assimilació de coneixement és molt més gran quan més progressiu
és l'aprenentatge.
• I per l'altre, que l'alumne està més motivat per estudiar i aprendre allò que es veu capaç d'assolir.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge tenen en compte el grau de maduració de l'alumnat de manera
que permeti donar els recursos, les eines necessàries i fins i tot el vocabulari i el mètode de treball per poder
afrontar amb una certa autonomia els continguts dels cursos posteriors.
La música també contribueix al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre, potenciant
capacitats i destreses fonamentals per al aprenentatge guiat i autònom com l'atenció, la concentració i la
memòria, al temps que desenvolupa el sentit de l'ordre i de l'anàlisi. D'una banda, l'audició musical necessita
una escolta reiterada per arribar a conèixer una obra, reconèixer-la, identificar els seus elements i apropiar-
se d'ella. D'una altra, totes aquelles activitats d'interpretació musical i d'entreteniment auditiu requereixen la
presa de consciència sobre les pròpies possibilitats, la utilització de distintes estratègies d'aprenentatge, la
gestió i control eficaç dels propis processos.
c) interdisciplinari:
Els continguts de la matèria de música desenvolupen directament les competències comunicatives i, en
especial, la competència artística i cultural. Fomenten la capacitat d’apreciar, comprendre i valorar
críticament diferents manifestacions culturals i musicals, per mitjà de les experiències perceptives,
expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils. Potencien, així, actituds
obertes i respectuoses i ofereixen elements per a l’elaboració de judicis fonamentats respecte a les distintes
manifestacions musicals, establint connexions amb d’altres llenguatges artístics i amb els contextos social i
històric als que se circumscriu cada obra.
L’orientació de la matèria, en la qual l’expressió juga un paper important, permet adquirir habilitats per
expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts
relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col·lectiva, que a la
vegada estimulen la imaginació i la creativitat.
La relació amb altres matèries com les matemàtiques amb l’anàlisi de melodies, l’organització del ritme i del
frasseig musical, així com les activitats d’expressió corporal i dansa emparentades directament amb
l’Educació física són una bona mostra de la interdisciplinaritat de la música . Tampoc hem d’oblidar la relació
estretíssima amb les Ciències Socials sobretot pel que fa a la valoració de les manifestacions artístiques en
la seva diversitat i complexitat, a partir de l’anàlisi d’obres de la història de la música i el coneixement del
llegat artístic dels grans compositors. I naturalment la relació directa amb les noves tecnologies, en les que
l’àudio musical esdevé una veritable punta de llança.
Creiem sincerament que la interrelació de diferents àrees en l’aprenentatge d’un contingut procura una
assimilació i interiorització de conceptes més sòlida.
d) Motivador i constructiu:
Es parteix dels coneixements que té l’alumne per tal de construir el seu aprenentatge. Dins de cada unitat,
l’apartat “parlem-ne” no tan sols serveix com a avaluació dels coneixements inicials de l’alumne, sinó que
l’incita a pensar i a reflexionar, per tal de, amb els coneixements previs i capacitats que té (i amb l’ajuda del
professor/a), arribar a deduir nous conceptes. Com que el nostre primer objectiu és sensibilitzar i obrir nous
horitzons musicals, el CD de l'alumne inclou audicions que es treballen a l'aula i que són també atractives
d'escoltar a casa, pensant que el pugui incorporar a la seva col·lecció de CD's particulars. Els fragments
curts i que treballen un aspecte molt concret, ja sigui el timbre d'un instrument, una qualitat del so, un
element de la música, etc. els hem inclòs en un CD de treball .
• Atenció a la diversitat
En el cas d'alumnes amb necessitats educatives especials hem considerat l’elaboració d’un material
individual per a cada alumne a part del llibre( Veure annex:dossier, fotocòpies, fitxes,etc).
A nivell de continguts, dins del mateix llibre hem contemplat diferents tipologies d’exercicis que poden
respondre a les particularitats i al ritme de treball de cadascú.
Els exercicis sense cap indicatiu corresponen al currículum de mínims, allò que es indispensable que
assoleixin tots els alumnes. Amb una R s'indiquen les activitats de reforç pels alumnes que assoleixen
sense problemes els continguts però que necessiten consolidar-los. Les activitats d'ampliació s'indiquen
amb una A i estan destinades a aquells alumnes que provenen d'escoles de música (o amb nivell musical
elevat) i són part integrant del seu curriculum. A més a més, se’ls pot fer participar activament, col·laborant
amb el professor, en el desenvolupament de les classes.
A nivell de procediments (audició, interpretació, dictats musicals) i actituds, valors i hàbits es proposen
activitats comunes amb tot el grup-classe. Considerem molt difícil desenvolupar aquest tipus d’activitats
segons les necessitats particulars de cada alumne. A l’hora d’avaluar és on s’ha de valorar fins a on ha
respost cada alumne segons les seves possibilitats.
En el cas dels alumnes d’incorporació tardana creiem convenient que pel que fa als continguts, coneguin el
vocabulari bàsic i la seva grafia, i si és possible, que el relacionin amb el seu resultat sonor o visual
corresponent.
• Competències bàsiques de l’educació obligatòria
El marc curricular de la LOE estableix 8 competències bàsiques, que són:
COMPETÈNCIES COMUNICATIVES
1. Competència en comunicació lingüística i visual
2. Competència cultural i artística
COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència per aprendre a aprendre
COMPETÈNCIES PERSONALS
6. Competència d’autonomia i iniciativa personal
COMPETÈNCIES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN
7. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
• Objectius generals de l’àrea.
La matèria de Música de l'educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les
capacitats següents:
1. Utilitzar la veu, els instruments i el cos per a expressar-se musicalment de forma creativa i personal.
2. Escoltar comprensivament música d'estils, gèneres i cultures diverses, amb interès, respecte i sensibilitat
estètica.
3. Conèixer l'entorn musical i cultural propi i prendre consciència de la universalitat de la pràctica musical,
assumint reflexivament la diversitat de cultures i identitats musicals.
4. Conèixer i aplicar tècniques instrumentals i vocals bàsiques per a la interpretació i la creació musical i per
a l'expressió corporal.
5. Participar, de forma responsable i proactiva, en activitats musicals organitzades a l'aula, el centre o la
comunitat educativa afavorint la cooperació i el treball comú.
6. Reflexionar sobre la dimensió social i cultural de la música i comprendre les seves relacions amb altres
àmbits artístics i amb els mitjans de comunicació.
7. Cercar i comprendre informació procedent de diferents fonts i suports per a enriquir els coneixements
musicals propis, fent-ne una lectura rigorosa i reflexiva.
8. Fer ús de la tecnologia per a enriquir la percepció, l'expressió i la creació musicals, amb autonomia i
esperit crític.
9. Comunicar coneixements, judicis i opinions musicals de forma oral i escrita, amb rigor i claredat,
respectant les persones i els valors democràtics.
10. Valorar l'escolta, la pràctica i la creació musical com a font de gaudi, d'enriquiment personal i de
coneixement d'un mateix i del món.
• Aportacions de la matèria a les competències bàsiques
La música contribueix de manera directa la competència cultural i artística, ja que permet l’adquisició dels
coneixements i les habilitats necessaris per a realitzar una pràctica musical activa. També ens prepara per
gaudir com a oients de la música que escoltem al nostre entorn. El coneixement de músics de la cultura
universal, relacionant-los amb el seu context històric, cultural i social ens permet de relacionar-nos amb les
àrees d’humanitats del curriculum dels alumnes
D’altra banda la música també contribueix a l’adquisició de la competència social i ciutadana, ja que
permet superar els estereotips socials i culturals, acceptant i respectant totes les tradicions musicals. La
participació en activitats musicals de distinta índole, especialment les relacionades amb la interpretació i
creació col·lectiva que requereixen d'un treball cooperatiu, col·labora en l'adquisició d'habilitats per
relacionar-se amb els altres. La participació en experiències musicals col·lectives permet expressar idees
pròpies, valorar les dels altres i coordinar les pròpies accions amb les dels altres integrants del grup
responsabilitzant-se en la consecució d'un resultat. El contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant
del passat com del present, afavoreix la comprensió de les aportacions de les diferents cultures i la valoració
dels altres i dels trets de la societat en què es viu. A més, l'obtenció d'informació musical requereix de
destreses relacionades amb el tractament de la informació encara que des d'aquesta matèria, mereix
especial consideració l'ús de productes musicals i la seva relació amb la distribució i els drets d'autor.
És indubtable també la rellevància de la competència del tractament de la informació i la competència
digital, sobretot tenint en compte les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies tant en els processos
de creació, interpretació i audició musical, com també en la recerca d’informació. L'ús dels recursos
tecnològics en el camp de la música possibilita el coneixement i domini bàsic del maquinari i el programari
musical, els distints formats de so i d'audiovisual o les tècniques de tractament i gravació del so relacionats,
entre altres, amb la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia. Així mateix, afavoreix el seu
aprofitament com a eina per als processos d'autoaprenentatge i la seva possible integració en les activitats
d'oci.
La competència d’autonomia i iniciativa personal pren especial importància en l’àrea de música perquè
permet la creació lliure i, en conseqüència, la presa de decisions i el descobriment de les pròpies habilitats i
aptituds creatives. No hem d’oblidar el treball col·laboratiu i l'habilitat per planificar i gestionar projectes. La
interpretació i la composició són dos clars exemples d'activitats que requereixen d'una planificació prèvia i
de la presa de decisions per obtenir els resultats desitjats. En les activitats relacionades especialment amb
la interpretació musical, es desenvolupen capacitats i habilitats com la perseverança, la responsabilitat,
l'autocrítica i l'autoestima.
Aquesta competència enllaça amb la d’aprendre a aprendre, ja que en definitiva el propòsit és l’autonomia
d’aprenentatge i això significa ser conscient de les pròpies capacitats i aprendre a usar les estratègies
necessàries per desenvolupar-se musicalment. Així, el guiatge del professorat haurà de permetre treballar
l’atenció, la concentració, la memòria, la coordinació, la planificació, etc.
Pel que fa a la competència en comunicació lingüística, la música pot contribuir tant a la comunicació
oral com a la comprensió lectora a través de l’ús d’un vocabulari musical específic, la utilització de diferents
variants del discurs (especialment la descripció i l’argumentació) o la lectura comprensiva de textos
especialitzats. També participa a través dels textos de les cançons que es treballen i que permeten
comprendre i valorar el valor poètic i literari. En relació a d’altres idiomes estrangers, la música permet
acostar-se a la pronúncia i comprensió de textos a través del cant. La música contribueix, com altres
matèries, a enriquir els intercanvis comunicatius i a l'adquisició i ús d'un vocabulari musical bàsic. També
col·labora a la integració del llenguatge musical i del llenguatge verbal, i a la valoració de l'enriquiment
d'aquesta interacció.
La conscienciació sobre l’excés de soroll i la contaminació acústica, sobre l’ús indiscriminat de la música i
sobre els problemes que l’abús musical poden produir en els adolescents, permet treballar la competència
en el coneixement i la interacció amb el món físic. Aquesta competència es concreta en l’adquisició de
bons hàbits d’higiene vocal, valorant l’ús correcte de la veu, de l’aparell respiratori, i pensant no només en
una correcta execució musical, sinó també com a preventiu de problemes de salut i amb la finalitat de
generar hàbits saludables.
En darrer terme, la música contribueix també a la competència matemàtica, posant de relleu la intensa
relació entre la matemàtica i la música. Treballar les formes musicals, la mètrica, la proporcionalitat, les
escales i els intervals, l’harmonia, etc. També l’aplicació de la física en l’acústica i el comportament del so i
la utilització de càlculs matemàtics per a composicions musicals com al música concreta, serial o minimalista
entre altres.
Considerem un alumne competent en l’àrea de música quan:
- Sap cantar, tocar, ballar o expressar-se musicalment d’oïda, ocasionalment llegint
partitures, en solitari i en grup.
- Comprèn i gaudeix de la música que escolta.
- S’interessa per músiques de diversos estils, èpoques i cultures, amb la capacitat d’emetre
judicis crítics fonamentats.
- Desenvolupa un compromís personal amb la música, interessant-se per la vida musical del
seu entorn més proper i participant-ne activament.
- Utilitza la música en processos creatius, ja sigui inventant-la o seleccionant musiques
adequades per a crear muntatges audiovisuals o altres activitats quotidianes i artístiques.
. L’ús de les TIC
Els avenços de les TIC en els darrers anys ofereixen als centres educatius un seguit d’elements que ens
han de portar a reflexionar sobre la pràctica educativa. Els centres han d’integrar les TIC dins els processos
d’ensenyament i d’aprenentatge per tal que aquests ajudin l'alumnat a assolir els objectius curriculars i
incideixin positivament en el domini de les competències bàsiques.
Les noves dotacions TIC que es realitzaran als centres cablejats d’Educació Infantil, Primària, i secundària,
comportaran la introducció dels ordinadors dins de les aules ordinàries i afavoriran que l’organització dels
treballs a l’aula, la metodologia emprada i les característiques de les activitats incorporin la implementació
de les TIC en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.
Les TIC condicionen però no determinen els usos pedagògics. Existeixen programes i aplicacions
educatives que permeten treballar aspectes de les diferents àrees del currículum des d’una vessant
interdisciplinar.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació ( TIC ) son eines que processen, emmagatzemen,
recuperen i presenten informació de forma variada. Alguns exemples d’aquestes tecnologies son la pissarra
digital i l’ordinador personal + projector.
La incorporació de les TIC aporta noves possibilitats de representació, transmissió de la informació.
Aquestes tecnologies han d’integrar-se en el procés educatiu sense desplaçar el tradicional, com llibres,
classes, material manipulatiu ....
Disposar de TIC en els centres, és oferir als alumnes altres possibilitats i altres ambients d’aprenentatge. La
tecnologia informàtica pot millorar de manera significativa els processos d’ensenyament i aprenentatge. Cal
que per part del professorat hi haigi un procès de formació previ , que ajudi ha dur a terme l’ús d’aquestes
tecnologies.
Dins de l’àrea de música ens poden ser servir d’exemple els programes d’edició de partitures com ara
“Music Time “ o “Sibelius”, també es pot buscar qualsevol tipus d’informació pel que fa a instruments,
compositors,etc. i en pàgines WEP com Edu365., Xtec, es troben activitats de l’àrea que ens poden anar
molt bé per atendre la diversitat. Igualment en les pàgines del Liceu o del Palau de la Música.
• Continguts de segon de l’ESO
Escoltar i comprendre
Escolta atenta, escolta memorística, escolta comprensiva, escolta reflexiva i escolta creativa.
Identificació i anàlisi auditiva d'elements significatius de la melodia, l'harmonia, el ritme, el timbre i la textura en obres i pràctiques musicals diverses.
Classificació i discriminació auditiva dels diversos tipus de veus i instruments i de diverses agrupacions vocals i instrumentals.
Sensibilització envers les dimensions sensorials i terapèutiques del so i de la música i consideració de la importància d'un entorn sonor saludable.
Interès per escoltar i conèixer obres i estils musicals diversos.
Interpretar i crear
Interpretació d'obres musicals i pràctica de l'expressió corporal i la dansa utilitzant la veu, els instruments i el cos.
Improvisació i creació amb elements bàsics del llenguatge musical, reflexionant sobre els processos creatius i els components essencials del llenguatge musical.
Exploració i desenvolupament d'habilitats i tècniques elementals de la veu i dels instruments musicals: afinació, precisió, dicció, fraseig i expressió.
Lectura i escriptura de notació musical, també amb editors musicals, al servei de l'audició, la interpretació, la creació i la comprensió de la música.
Coneixement i pràctica de pautes i hàbits d'assaig i d'interpretació individual i en grup.
Dimensió social i cultural
Coneixement i valoració de manifestacions i obres musicals significatives del patrimoni musical català i universal.
Utilització de fonts d'informació diverses i plurals, per al coneixement de la música.
Coneixement dels recursos musicals que ofereix l'entorn cultural i social proper i disposició a emprar-los de forma cívica i autònoma.
Utilització correcta del vocabulari musical específic per a descriure i explicar els components essencials del llenguatge musical.
Valoració de la pràctica musical com a font de coneixement, d'expressió i de gaudi personal.
Criteris d'avaluació
-Utilitzar l'escolta atenta per a memoritzar, comprendre i reflexionar sobre la música actual de forma personal, crítica i creativa.
-Crear, individualment o en grup, idees musicals amb la veu i/o els instruments escolars, mostrant iniciativa, creativitat i imaginació.
-Participar en la interpretació en grup d'obres musicals senzilles de forma activa i cooperativa.
-Identificar i comprendre auditivament els elements significatius de la música (la melodia, l'harmonia, el ritme, el timbre i la textura) en fragments d'obres representatives del repertori musical occidental i català.
-Identificar auditivament la correlació de la notació musical amb els elements significatius de la música.
-Identificar, en l'àmbit quotidià, els diferents usos i funcions de la música.
-Expressar una opinió raonada sobre l'experiència musical pròpia.
-Participar en projectes musicals col·lectius, mostrant bons hàbits de treball personal i de treball en equip.
-Comunicar, de forma oral o escrita, els coneixements musicals adquirits utilitzant correctament el vocabulari musical específic.
• Orientacions per a l'avaluació
L’avaluació ha estat programada en tres fases: inicial, sumativa i formativa.
AVALUACIÓ INICIAL
L’avaluació inicial proposa que l’alumnat treballi unes activitats elaborades en funció dels objectius terminals
de l’Educació Primària. La finalitat d’aquesta avaluació és que el professorat sàpiga els coneixements previs
que té l’alumnat.
D’aquesta manera tindrà una visió general del grup-classe, proporcionant-li pautes per a reforçar
determinats aspectes bàsics i consolidar-los per poder adquirir-ne de nous.
A l’inici de cada unitat s’ha inclòs una pàgina d’introducció, que pretén ser una presa de contacte motivadora
per a l’alumnat a fi de preparar-lo per a la nova explicació.
AVALUACIÓ FORMATIVA
L’avaluació formativa es basa en el treball que l’alumnat fa cada dia, i és el que donarà les pautes per a
poder-hi incidir de manera individual, tant per a reforçar aspectes que no estan prou assolits com per a
proposar exercicis d’aprofundiment i ampliar coneixements.
Aquest treball i la seva valoració són molt importants perquè l’alumnat sigui conscient del seu progrés i
pugui prendre part activa en el seu aprenentatge.
L’avaluació formativa consta de:
• -Activitats d’aprenentatge.
• -Audició.
• - Interpretació i creació musicals
En cada apartat es formulen una sèrie d’activitats d’aprenentatge basades en els continguts que s’han
explicat i que serveixen per a poder consolidar-los. El professorat pot treballar-les de diverses maneres:
oralment, en grup, per parelles, individualment, a la pissarra, en un instrument, etc. Aquestes activitats
d’aprenentatge són l’eix en el qual es vertebra tota l’avaluació formativa de l’alumnat, i fan referència a
aspectes concrets dels objectius a assolir. El professorat, davant el seu grup-classe i a partir dels resultats
de l’avaluació inicial, pot determinar quines activitats d’aprenentatge considera més adequades i les que
millor s’adapten a la seva realitat per tal de configurar l’avaluació formativa de l’alumnat.
Dins l’avaluació formativa té molta importància l’atenció a la diversitat; és a dir, la dedicació a aquell alumnat
que té un ritme més lent i que necessita insistir més en determinats aspectes que no ha assimilat, i també a
aquells alumnes que ja han aconseguit els objectius mínims i que només necessiten noves propostes per a
poder superar-se. Per aquest motiu, en els blocs d’activitats d’aprenentatge hi ha algunes de repàs i altres
d’ampliació.
AVALUACIÓ SUMATIVA
Cada unitat inclou una síntesi globalitzadora de continguts conceptuals i procediments amb el títol Què
has après? El professorat pot utilitzar aquests elements bé com a comprovació del grau d’assoliment
dels objectius didàctics o com a pautes per a elaborar-ne d’altres que millor s’ajustin a la seva realitat.
.Co nnexions amb altres matèries
Amb l’àrea de matemàtiques connecta a través de l’anàlisi d'elements musicals com la melodia, l'harmonia i el ritme.
Amb l’àrea d’educació física posa en pràctica de l'expressió corporal , com a part de la interpretació i creació musicals.
En l’ambit de les ciències socials, la música fa una valoració de les manifestacions artístiques en la seva diversitat i complexitat.
• Activitats de cada unitat relacionades amb continguts i competències treballats
específicament
UNITAT 1 El so la matèria primera de la música Continguts Competències
. Enumeració de diferents tipus de comunicació, citant exemples de la vida
diària en els quals intervingui el procés auditiu.
Dimensió
Social i
cultural
1 - 8
. Audició de fragments que corresponen a diferents tipus de comunicació
musical, imaginant els alumnes el seu missatgeEscoltar i
comprendre1 – 3 – 5 – 6
. Audició d’una obra en tres versions diferents trobant les diferències de
cada una d’elles
Escoltar i
comprendre2 – 3 – 4 – 5
. Discussió en grup de diferents definicions sobre la música. Dimensió
Social i
cultural
1 – 2
. Discussió sobre la necessitat d'utilitzar grafia musical. Dimensió
Social i
cultural
1 – 2
. Descripció de les qualitats del so. Dimensió
Social i
cultural
1
. Localització dels indicatius referents al timbre en una partitura orquestral Dimensió
Social i
cultural
1- 2
. Interpretació d’una cançó amb flauta. Interpretar i
crear5 – 6
. Reconeixement del procés de comunicació sonora. Dimensió
Social i
cultural
1 – 2
. Diferenciació principal entre so i soroll, observant que el soroll també
forma part de la música.
Escoltar i
comprendre4 – 7 - 8
. Presa de contacte amb la figura de Joan Amades. Dimensió
Social i
cultural
2
UNITAT 2 La melodia Continguts Competències
. Reflexió sobre la utilitat del pentagrama i de les claus. Dimensió
Social i
cultural
1
. Audició de sons aguts i sons greus observant l diferència. Escoltar i 3 – 4
comprendre
. Exercici sobre sons coneguts tot dient quins d’ells serien aguts i quins
greus.
Escoltar i
comprendre1 - 4
. Exercici sobre sons quotidians ordenant-los de més agut a més greu. Escoltar i
comprendre4
. Lectura de notes seguint una escala ascendent o descendent a partir
d’una nota donada.
Interpretar i
crear
2 – 4
. Lectura de diferents intervals ascendents i descendents a partir d’una nota
donada i seguint un esquema donat.
Interpretar i
crear2 – 4
. Enumeració de diferents tipus d'escales i intervals. Dimensió
Social i
cultural
2 – 4
. Identificació d’intervals auditivament i visual. Escoltar i
comprendre1 – 2 – 4
. Construcció d’escales majors i menors sobre diferents notes tot veient que
el conjunt d’alteracions que es produeixen formen l’armadura
Interpretar i
crear2 – 4 – 6
. Reconeixement de melodies escrites segons l'ordre en què sonin en
audició.
Escoltar i
comprendre2 – 4
.Treball amb els signes de repetició. Dimensió
Social i
cultural
2 – 4
. Realització de dictats melòdics. Escoltar i
comprendre 2 – 4
UNITAT 3 Pulsació i ritme Continguts Competències
. Exercici d’imitació i improvisació de diferents cadenes rítmiques. Escoltar i
comprendre2 – 4 – 5
. Exercicis i audició de diferents ritmes marcant la pulsació corresponent. Escoltar i
comprendre3 – 4
. Audicions de diferents fragments marcant la pulsació corresponent i
observant la diferència de velocitat (tempo).
Escoltar i
comprendre3 – 4
. Realització d’un mateix ritme amb diferents tempos, Interpretar i
crear4
. Coneixement del metrònom. Dimensió
Social i
cultural
2
. Identificació auditiva de ritmes. Escoltar i
comprendre3 – 4
. Identificació de les indicacions de tempo en una partitura. Dimensió
Social i
cultural
2
. Tria d'una indicació de tempo adequada per a audicions proposades. Interpretar i
crear2 – 3
. Interpretació amb la flauta d'una melodia amb canvis de tempo. Escoltar i
comprendre3 – 4 – 5 – 6
. Identificació dels moviments d'una obra musical. Dimensió
Social i
cultural
2
UNITAT 4 Grafia del ritme Continguts Competències
. Representació gràfica del ritme: figures i silencis. Dimensió
Social i
cultural
2
. Identificació de la grafia rítmica i el seu valor. Dimensió
Social i
cultural
2 – 4
. Anàlisi sobre les equivalències que hi ha entre les figures. Dimensió
Social i
cultural
Escoltar i
comprendre
4
. Resolució d'equivalències entre figures i silencis. Dimensió
Social i
cultural
4
. transcripció rítmica d'una frase del llenguatge verbal. Interpretar i
crear1 - 4
. Ordenació de cèl·lules rítmiques segons l'ordre d'interpretació. Escoltar i
comprendre2 – 4
. Exercicis sobre l’efecte que fa la lligadura, el puntet. Escoltar i
comprendre2 – 3
. Ubicació de la pulsació dins un ritme donat. Interpretar i
crear3 – 4
. Treball sobre el treset. Dimensió
Social i
cultural
2
. Exercicis de solfejar notes amb la durada corresponent. Escoltar i
comprendre1 – 2
. Escriptura de diferents notes amb diferents valors, aprenent a col·locar bé
els pals i les cues de les figures
Dimensió
Social i
cultural
1 – 2
. Audició de fragments musicals on s’observa l’efecte que produeix el
silenci en moments inesperats.
Escoltar i
comprendre3 – 4 – 6
. Realització de dictats rítmics. Escoltar i
comprendre4
. Interpretació d’una cançó amb la flauta, on pas a pas es farà la lectura de
notes i l’anàlisi dels diferents signes de durada que hi hagi.
Escoltar i
comprendre1 – 2 – 3 – 4- 8
UNITAT 5 Ritme i compàs Continguts Competències
. Exercicis d’omplir diferents compassos amb diferents ritmes tenint en
compte el trencat inicial
Dimensió
Social i
cultural
2 – 4
. Identificació auditiva dels accents musicals en el llenguatge verbal. Escoltar i
comprendre3
. Identificació auditiva dels accents musicals en una audició. Escoltar i
comprendre3
. Relació entre l'accentuació binària i ternària amb activitats de la vida
quotidiana.
Dimensió
Social i
cultural
4 – 7 – 8
. Ubicació de les pulsacions sobre un ritme escrit. Dimensió
Social i
cultural
4
. reconeixement dels compassos simples. Dimensió
Social i
cultural
2 – 4
. Col·locació de línies divisòries segons el compàs. Dimensió
Social i
cultural
2
. Exercicis de completar amb figures rítmiques compassos inacabats. Dimensió
Social i
cultural
4
. Col·locació de la indicació de compàs a fragments musicals. Dimensió
Social i
cultural
2 – 4
. Audició de diferents fragments que segueixen diferents compassos (binari Escoltar i 3 – 4
o ternari), portant la pulsació. comprendre
. Exercicis de trobar el compàs que segueixen diferents fragments
musicals, portant la pulsació i fixant-se en les pulsacions que s’accentuen.
Interpretar i
crear3 – 4 – 6
. Audició de fragments musicals on s’utilitza la polirítmia d’una manera
destacada.
Escoltar i
comprendre3 – 4
. Introducció als compassos compostos i d'amalgama. Dimensió
Social i
cultural
2
UNITAT 6 Monodia i polifonia Continguts Competències
. Relació entre harmonia i melodia. Dimensió
Social i
cultural
2 – 4
. Realització dels acords tríades a partir de totes les notes de qualsevol
escala (tenint en compte l’armadura), veient que els acords més importants
són els que es formen sobre la tònica i sobre la dominant.
Interpretar i
crear4
. Realització d’acords de tònica i acords de dominant, directament, a partir
de diferents escales.
Interpretar i
crear2 – 4 – 5 – 6
. Creació d’acompanyaments senzills a partir de diferents melodies
donades i utilitzant els acords de tònica i de dominant.
Interpretar i
crear2 – 4 – 5 – 6
. Anàlisi d’una melodia donada seguint la següent pauta: Estructura, àmbit,
línia melòdica, escala utilitzada, tònica, acord de tònica, dominant, acord de
dominant, i finalment, trobar un acompanyament per aquesta melodia.
Dimensió
Social i
cultural
2 – 4 – 5 – 6
. Audició de diferents melodies populars tot analitzant l’estructura donada
que tenen sobre la melodia escrita.
Escoltar i
comprendre2 – 3 - 8
. Audició de diferents fragments identificant si són polifònics o monòdics i
tipus de textura (melodia acompanyada, homofonia i contrapunt).
Escoltar i
comprendre2 – 4
UNITAT 7 La intensitat Continguts Competències
. Exercicis de localització dels signes de intensitat en una partitura. Dimensió
Social i
cultural
2
. Audició d’una obra musical, observant auditivament els signes de
intensitat.
Escoltar i
comprendre2 – 3
. Descoberta del valor expressiu dels canvis d'intensitat. Escoltar i
comprendre2 – 6
. Audició de sons forts i sons fluixos , crescendos i diminuendos,
identificant-los.
Escoltar i
comprendre2
. Exercicis de col·locar les indicacions d'intensitat en melodia donada a
partir de la interpretació en directe o enregistrada.
Interpretar i
crear2 – 3
. Sensibilització sobre la contaminació acústica. Escoltar i
comprendre7 – 8
UNITAT 8 Formes musicals: repetició per seccions Continguts Competències
. Audició de diferents melodies populars tot trobant a la partitura quina
estructura tenen i, per tant, a quina forma pertanyen.
Escoltar i
comprendre2 – 3 – 4 – 8
. Identificació auditiva de la forma de diferents cançons populars Escoltar i
comprendre3 – 8
. Relació entre un text literari escrit o creat i el ritme i estructura de la
música, observant diferents melodies vocals.
Dimensió
Social i
cultural
1 – 2
. Identificació i transcripció d'un obstinat a partir d'una audició. Interpretar i 3 – 4
crear
. Creació d'un obstinat que acompanyi una cançó o audició. Interpretar i
crear4 – 6
. Creació d’una composició però amb les següents característiques ja
donades: l’estructura, el text i l’escala de la melodia.
Interpretar i
crear5 – 6
. Creació d’una composició seguint les pautes següents:
1. Tria de la forma i estructura
2. Tria o creació d’una text adequat a l’estructura musical triada (si la
composició és vocal)
3. Creació d’un ritme musical, fixant-se en l’accentuació del text literari.
4. Composició de la melodia, triant el tipus de línia melòdica a seguir i
l’escala sobre la que es basarà.
5. Creació d’un acompanyament (amb acords de tònica i de dominant o
ritme obstinat).
6. Còpia de la composició amb netedat i claredat , tenint cura de fer una
grafia clara i correcta
. Interpretació de la composició creada , amb la flauta.
Interpretar i
crear2- 3 – 4 – 5 - 6
UNITAT 9 Formes musicals: repetició per variació Continguts Competències
. identificació dels elements musicals subjectes a variació a partir d'una
partitura
Dimensió
Social i
cultural
4 – 5 – 6
. identificació dels elements musicals subjectes a variació a partir d'una
audició.
Dimensió
Social i
cultural
3 – 4 – 5 – 6
. Relacionar el procediment de la variació amb elements quotidians i amb el
llenguatge verbal.
Dimensió
Social i
cultural
1 – 2 – 8
. Reconeixement de les indicacions de caràcter en una partitura. Dimensió
Social i
cultural
2
. Reconeixement de les indicacions de caràcter en una audició. Escoltar i
comprendre2 – 3
UNITAT 10 La veu Continguts Competències
. Diferenciació de la veu natural de la impostada. Característiques. Escoltar i
comprendre2
. Relació entre els tipus i timbre de veu i l'estil musical. Dimensió
Social i
cultural
2 – 8
. Audició de diferents fragments cantats esbrinant els tipus de veu que
s'escolta.
Escoltar i
comprendre3 – 5 – 6
. Comparar la tessitura d’una veu amb la partitura que ha d’interpretar. Escoltar i
comprendre2 – 4
. Audició d’un quartet vocal mixt dient l’ordre d’entrada de cada una de les
veus.
Escoltar i
comprendre3
. Audició d’una obra musical confeccionant una llista de les seves
característiques pel que fa a les veus i al conjunt.
Escoltar i
comprendre1 – 3 – 8
. Estudi dels elements que intervenen en l'emissió de la veu. Escoltar i
comprendre1 – 7
. Sensibilització per a una bona higiene vocal. Interpretar i
crear
7
Escoltar i
comprendre
. Realització d'exercicis d'escalfament i treball vocal. Interpretar i
crear1 – 2
UNITAT 11 Altres agrupacions instrumentals Continguts Competències
. Identificació, mitjançant l’audició, de diferents agrupacions instrumentals. Escoltar i
comprendre2 – 3
. Reconeixement visual de diferents agrupacions instrumentals. Dimensió
Social i
cultural
1 – 2
. Llistat dels dotze instruments que formen la cobla moderna Dimensió
Social i
cultural
2
. Comparació entre els instruments de la cobla i de la banda Dimensió
Social i
cultural
2
UNITAT 12 Música moderna i noves tecnologies Continguts Competències
. Estudi de les principals agrupacions de música moderna Dimensió
Social i
cultural
2
. Valoració de la influència dels mitjans de comunicació en el gust i les
tendències musicals.
Dimensió
Social i
cultural
6 – 8
. Reconeixement auditiu de les següents agrupacions instrumentals: Big-
band, combo i Grup de rock.
Escoltar i
comprendre2 – 3
. Audició d’un fragment identificant quins instruments intervenen i dient si
pertanyen a la secció rítmica o solista
Escoltar i
comprendre2 – 3
. Descoberta de les possibilitats que ofereix Internet en el camp musical. Interpretar i
crear3 – 5 – 7
. Audició d’una big band i realització d’un musicograma seguint l’audició. Escoltar i
comprendre2 – 4
UNITAT 13 Interpretació i creació musical Continguts Competències
Discriminació auditiva de ritmes, melodies i instruments Interpretar i
crear3 – 4 – 5 – 6
Imitació de ritmes donats Interpretar i
crear3 – 4
Encadenament de ritmes repetint les dues últimes pulsacions Interpretar i
crear3 – 4 – 6
Creació de melodies a partir d’una harmonia donada Interpretar i
crear2 – 4 – 5 – 6
Creació de melodies a partir de l’escala pentàfona Interpretar i
crear2 – 4 – 6
Interpretar poliritmies en grup i individualment Interpretar i
crear4 – 5
Lectura de superposició de ritmes Interpretar i
crear1 – 4 – 5
Execució de passos de dansa i danses completes de diverses cultures Interpretar i
crear4 – 5 – 8
Realització d’harmonitzacions senzilles amb tònica, dominant i
subdominant
Interpretar i
crear 2 – 4 – 5 – 6
Creació d’un blues sobre una escala pentàfona Interpretar i
crear4 – 5 – 8
Creació s’obstinats Interpretar i
crear2 – 4
Edició de partitures amb el MusicTime Interpretar i
crear3 – 4 – 5 – 7
Sobre l'apartat El món dels instruments ( treballat a 1r eso) inclòs a cada unitat, exceptuant la unitat 13
que s’organitza de manera semblant a un annex d’exercicis per a la creació musical, es poden realitzar les
següents activitats.
UNITAT 1 Classificació dels instruments musicals Continguts Competències
. Reconeixement dels elements indispensables d’un objecte musical Dimensió
Social i
cultural
2
. Identificació de cada un d’aquests elements en un instrument musical Dimensió
Social i
cultural
2
. Classificació dels instruments musicals segons l’element o material que
produeix el so.
Dimensió
Social i
cultural
2
. Reconeixement dels diferents mecanismes per fer sonar un instrument de
corda, vent o percussió.
Dimensió
Social i
cultural
2 – 5
. Audició de fragments identificant en quin ordre intervé cada una de les
seccions de l’orquestra.
Escoltar i
comprendre2 – 3 – 4
. Realització de musicogrames. Escoltar i
comprendre
Interpretar i
crear
2 – 4
. Relacionar els elements musicals d’una audició amb el text del programa
que segueix.
Escoltar i
comprendre1 – 2
UNITAT 2 L'orquestra Continguts Competències
. Reflexió sobre els criteris de col·locació dels instruments de l’orquestra en
un escenari
Dimensió
Social i
cultural
2 – 5
. Realització d’un mural amb els instruments de l’orquestra col·locats
segons aquests criteris.
Interpretar i
crear1 – 2 – 5 – 6
. Consciència de l’efecte de la presència de públic per a la propagació del
so.
Dimensió
Social i
cultural
2 – 7
. Diferenciació entre partitura i particella. Dimensió
Social i
cultural
2
. Audició de fragments identificant en quin ordre intervé cada una de les
seccions de l’orquestra
Escoltar i
comprendre3 – 4
. Relacionar els elements musicals d’una audició amb el text del programa
que segueix.
Escoltar i
comprendre1 – 2
. Interpretació vocal d’una cançó sobre els instruments de l’orquestra. Interpretar i
crear2 – 5 – 6
. Recerca d’informació complementària de l’explicat a classe sobre
l’orquestra
Dimensió
Social i
cultural
2
UNITAT 3 La percussió Continguts Competències
. Audició de fragments musicals reconeixent quins instruments de percussió
sonen.
Escoltar i
comprendre2 – 3
. Diferenciació entre els instruments de percussió segons el material sonor
(membranòfons o idiòfons), el mecanisme de producció del so, l’altura dels
sons que poden produir (altura definida o indefinida) i el material de què
estan fets.
Dimensió
Social i
cultural
2 – 3 – 5
. Identificació de les diferents parts de què consten alguns instruments Dimensió
Social i
cultural
2
. Audició d’un fragment basat en instruments de percussió identificant-los i
classificant-los
Escoltar i
comprendre3 – 4
. Classificació de cada un dels instruments que formen la bateria Dimensió
Social i
cultural
2
UNITAT 4 La corda fregada Continguts Competències
. Coneixement del funcionament de la corda sonora. Dimensió
Social i
cultural
2
. Coneixement dels diferents instruments de corda fregada presents a
l’orquestra
Dimensió
Social i
cultural
2
. Identificació de les diferents parts de què consten. Dimensió
Social i
cultural
2
. Reflexió sobre les seves diferències i la clau en què llegeixen. Dimensió
Social i
cultural
2 – 5
. Introducció a les possibilitats d’expressió d’aquests instruments Dimensió
Social i
cultural
2
. Recerca d’informació sobre la figura del luthier Dimensió
Social i
cultural
2
. Recerca d’informació sobre la figura de Pau Casals Dimensió
Social i
cultural
2 – 8
. Recerca d’informació sobre la viola de gamba Dimensió
Social i
cultural
2
. Audició de fragments musicals reconeixent quins instruments de corda
fregada sonen.
Escoltar i
comprendre2 – 3
. Audició de fragments identificant en quin ordre intervé cada una dels
instruments de corda fregada de l’orquestra.
Escoltar i
comprendre3 – 4
. Recerca d’informació complementària de cada instrument explicat a
classe
Dimensió
Social i
cultural
2
UNITAT 5 La corda pinçada i percudida Continguts Competències
. Coneixement dels diferents mecanismes per pinçar un acorda Dimensió
Social i
cultural
2
. Estudi dels principals instruments de corda pinçada i percudida: l’arpa, la
guitarra, el clavecí i el piano.
Dimensió
Social i
2
cultural
. Identificació de les diferents parts de que consten alguns instruments Dimensió
Social i
cultural
2
. Presentació d’altres instruments de corda pinçada d’altres èpoques i
terres.
Dimensió
Social i
cultural
2 – 8
. Classificació dels instruments de corda pinçada segons el mecanisme de
producció del so.
Dimensió
Social i
cultural
2
. Comparació entre instruments per tal de consolidar els continguts
estudiats sobre cadascun.
Dimensió
Social i
cultural
2 – 5
. Reconeixement visual del nom de l’instrument Dimensió
Social i
cultural
2
. Audició de fragments musicals per a la identificació auditiva d’aquests
instruments.
Escoltar i
comprendre3 – 4
. Recerca d’informació complementària de cada instrument explicat a
classe
Dimensió
Social i
cultural
2
UNITAT 6 Instruments melòdics i instruments polifònics Continguts Competències
. Discriminació de partitures segons siguin per a instruments melòdics o
polifònics.
Escoltar i
comprendre2 – 4 – 5
. Deducció de la definició d’aquests instruments Dimensió
Social i
cultural
2 – 5
. Comparació entre dos instruments de corda: un melòdic i un polifònic. Escoltar i
comprendre2
. Discriminació auditiva dels instruments melòdics o polifònics en un
fragment musical.
Escoltar i
comprendre2 – 3
. Relacionar aquests instruments amb de tipus de textures que poden fer. Dimensió
Social i
cultural
2 – 4 – 5 – 8
UNITAT 7 Diferències entre vent-fusta i vent-metall Continguts Competències
. Anàlisi sobre la producció del so en un instrument de vent. Dimensió
Social i
cultural
2
. Identificació de les diferents parts de què consten. Dimensió
Social i
cultural
2
. Coneixement dels tipus d’embocadura Dimensió
Social i
cultural
2
. Reflexió sobre els elements que intervenen en la modificació de l’altura
d’un so
Dimensió
Social i
cultural
1 – 2
. Estudi dels mecanismes de producció de notes dels instruments de vent-
fusta i vent-metall.
Dimensió
Social i
cultural
2
. Comprovació d’aquestes lleis en la interpretació amb la flauta de bec. Escoltar i
comprendre2 – 5 – 6
. Identificació auditiva de les seccions de vent-fusta i vent-metall de
l’orquestra.
Escoltar i
comprendre2 – 3
. Realització d’un musicograma segons la secció d’instruments que toqui. Escoltar i
comprendre
Interpretar i
crear
3 – 4
UNITAT 8 El vent-fusta Continguts Competències
. Reconeixement visual del nom de l’instrument Dimensió
Social i
cultural
2
. Estudi dels tipus d’embocadura dels instruments de vent-fusta Dimensió
Social i
cultural
2
. Coneixement del sistema de claus Dimensió
Social i
cultural
2
. Estudi de cada instrument de vent-fusta de l’orquestra Dimensió
Social i
cultural
2
. Audició de fragments musicals per a la identificació auditiva d’aquests
instruments.
Escoltar i
comprendre2 – 3
. Col·locació d’aquests instruments segons la seva tessitura. Dimensió
Social i
cultural
2
. Identificació del timbre de cada instrument amb un color i/o un adjectiu
qualificatiu.
Escoltar i
comprendre1 – 2 – 3
. Recerca d’informació complementària de cada instrument explicat a
classe
Dimensió
Social i
cultural
2
UNITAT 9 El vent-metall Continguts Competències
. Reconeixement visual del nom de l’instrument Dimensió
Social i
cultural
1 – 2
. Estudi del tipus d’embocadura dels instruments de vent-metall Dimensió
Social i
cultural
2
. Estudi dels diferents sistemes de variar les notes Dimensió
Social i
cultural
2
. Estudi de cada instrument de vent-metall de l’orquestra Dimensió
Social i
cultural
2
. Audició de fragments musicals per a la identificació auditiva d’aquests
instruments.
Escoltar i
comprendre2 – 3
. Coneixement de la funció de la sordina Dimensió
Social i
cultural
2
. Estudi de l’orgue Dimensió
Social i
cultural
2
. Comparació entre les característiques dels instruments de vent-fusta i
metall.
Dimensió
Social i
cultural
2
. Col·locació d’aquests instruments segons la seva tessitura. Dimensió
Social i
cultural
2
. Identificació del timbre de cada instrument amb un color i/o un adjectiu
qualificatiu.
Escoltar i
comprendre1 – 2 – 3
. Recerca d’informació complementària de cada instrument explicat a
classe
Dimensió
Social i
cultural
2
. Introducció a la figura de Louis Amstrong Dimensió
Social i
cultural
2 – 8
UNITAT 10 Agrupacions vocals Continguts Competències
. Coneixement dels diferents tipus d’agrupacions corals Dimensió
Social i
cultural
2
. Audició d’una obra musical identificant quin tipus de coral la interpreta Escoltar i
comprendre2 – 3
. Coneixement del vocabulari del cant Dimensió
Social i
cultural
2
. Col·locació dels membres d’una coral segons la seva tessitura. Dimensió
Social i
cultural
2 – 4
. Recerca d'informació sobre Anselm Clavé. Dimensió
Social i
cultural
2
. Recerca d’informació sobre l’activitat coral del municipi de l’alumne. Dimensió
Social i
cultural
2 – 7 – 8
UNITAT 11 Instruments tradicionals dels Països Catalans Continguts Competències
. Estudi dels instruments tradicionals catalans. Dimensió
Social i
cultural
2
. Reconeixement visual del nom de l’instrument Dimensió
Social i
cultural
1
. Audició de fragments musicals per a la identificació auditiva d’aquests
instruments.
Escoltar i
comprendre2
. Recerca d’informació complementària de cada instrument explicat a classe Dimensió
Social i
cultural
2
. Identificació auditiva de fragments interpretats per una colla de grallers i
per una cobla.
Escoltar i
comprendre1 – 2
. Recerca d’informació sobre la música popular que encara s’interpreta al
municipi de cada alumne.
Dimensió
Social i
cultural
2
. Recerca d'informació sobre les caramelles 2
. Audició d'una sardana i reconeixement dels passos curts i llargs. Escoltar i
comprendre2 – 4
. Funció del toc de castells. Dimensió
Social i
cultural
2 – 8
UNITAT 12 Els electròfons Continguts Competències
. Reconeixement visual del nom de l’instrument Dimensió
Social i
cultural
1
. Estudi dels instruments electròfons més importants. Dimensió
Social i
cultural
2
. Comparació entre una guitarra clàssica i una elèctrica Escoltar i
comprendre2 – 4
. Coneixement d’alguns efectes de so utilitzats. Escoltar i
comprendre3
. Audició de fragments musicals per a la identificació auditiva d’aquests
instruments.
Escoltar i
comprendre2
. Coneixement de l'equip bàsic per a fer música amb l'ordinador: programes
seqüenciadors i editors de partitures.
Interpretar i
crear3
. Familiarització amb els principals arxius de so multimèdia. Dimensió
Social i
cultural
3
. Recerca d’informació complementària de cada instrument explicat a
classe
Dimensió
Social i
cultural
2
. Interpretació amb instruments Orff, d’una de les audicions treballades en
aquest unitat.
Escoltar i
comprendre
Interpretar i
crear
5 – 6
• Temporització
Primer trimestre Hores
Presentació i avaluació inicial 2
1. El so, la matèria primera de la música 7
Què és el so?
So i soroll
Elements de la comunicació musical
Qualitats del so: altura, durada, intensitat i timbre
Com s’escriu la música
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
Principis que defineixen un instrument musical.
Classificació dels instruments segons la producció del so
Activitats sobre discriminació auditiva de la unitat nª 13
Activitat d’avaluació 1
2. La melodia 7
L'altura dels sons
El pentagrama, les claus i les notes
L'escala i els intervals
Els signes de repetició
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
Les seccions de l'orquestra
El director
La col·locació de l’orquestra
Activitat d’improvisació i creació melòdica de la unitat nª 13
Activitat d’avaluació 1
Caldria afegir les hores que sovint ens porten els assajos per a les activitats musicals del Festival
nadalenc o similar. (No s’ha realitzat aquest tipus d’activitats, però s’han dedicat 2 hores a activitats de
repàs i 6h.de treball de lectura de partitures per poder avançar en el treball d’interpretació).
Total primer trimestre 26
Segon Trimestre
3. Pulsació i ritme 5
La pulsació
El tempo
El moviment
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
La percussió
Com funcionen
Classificació dels instruments de percussió
Característiques dels instruments de percussió
Instruments de membrana
Instruments de làmines
Idiòfons de metall
Idiòfons de fusta
Activitat de poliritmies de la unitat nª 13
4. Grafia del ritme 4
Sons llargs i sons curts
Les figures rítmiques
Els silencis
La lligadura i el puntet
El treset
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
La corda fregada
Funcionament de la corda sonora
Els instruments de corda a l’orquestra
Activitat de poliritmies de la unitat nª 13
Activitat d’avaluació 1
5. Ritme i compàs 4
Accents musicals
El compàs
Compassos compostos
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
La corda pinçada i percudida
Activitat de danses ternàries i binàries de la unitat nª 13
6. Monodia i polifonia 5
L’Harmonia
El mode i la tonalitat
Les alteracions
La frase musical
La textura
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
Instruments melòdics / Instruments polifònics
Activitat d’harmonitzacions de la unitat nª 13
Activitat d’avaluació 1
Total segon trimestre 20
Tercer trimestre Hores
7. La intensitat 3
Introducció: Funcions expressives de la intensitat.
La intensitat del so: diferenciar entre fort i suau.
Indicacions dinàmiques i reguladors.
El contrast: solo i tutti, timbres instrumentals
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
Diferències entre vent fusta i vent metall
8. Formes musicals: repetició per seccions 4
La forma binària
La forma ternària
La forma rondó
La forma lliure per seccions
L’obstinat
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
- Els instruments de vent-fusta
- L’embocadura dels instruments de vent-fusta
- El tub, les claus i el pavelló dels instruments de vent-fusta
- Els instruments de vent-fusta en l’orquestra
- La flauta travessera
- El flautí
- L’oboè
- El corn anglès
- El fagot
- El clarinet
- El saxòfon
-
Activitat d’avaluació 1
9. Formes musicals: repetició per variació 4
Els elements de la música subjectes a variació.
El tema amb variacions
El caràcter de la música
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
- Els instruments de vent-metall
Activitat sobre la creació a partir del gamelan de la unitat nª 13
10. La veu 4
Elements que intervenen en l’emissió de la veu
Com funciona la veu
- Respiració
- Articulació i vocalització
- Entonació i afinació
Tipus de veus segons l’estil musical
La classificació de les veus segons la tessitura
La higiene vocal
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
Agrupacions vocals
- Agrupacions de cambra
- Les corals
-
Activitat d’avaluació 1
11. Altres agrupacions instrumentals 3
Els conjunts de música de cambra:
- El duet i el trio
- El quartet de corda
- El quintet de vent
- L’orquestra de cambra.
La banda
La cobla
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
Instruments tradicionals dels Països Catalans
- El flabiol
- El tible
- La tenora
- La gralla
Activitat sobre dansa catalana de la unitat nª 13
12. Música moderna i noves tecnologies 3
Els grups de jazz
- La Big-band
- El combo
Els grups de rock
La música en els mitjans de comunicació
Les possibilitats d’Internet
EL MÓN DELS INSTRUMENTS:
Electròfons.
- La guitarra elèctrica
- El baix elèctric
- El sintetitzador
Fer música amb l’ordinador
- Equip bàsic
- Els programes
- Els programes seqüenciadors
- Els programes editors de partitures
- El sistema MIDI
Avaluació final 1
Total tercer trimestre 24
• Índex d'audicions
CD de l'alumne
1. Tema de la banda sonora d'Indiana Jones de J. Williams
2. 1r moviment de La Primavera d'A. Vivaldi
3. Guia d'orquestra per a joves de B. Britten
4. En un mercat persa de Ketelbey
5. Variació per a la percussió de la Guia d'orquestra per a joves de B. Britten
6. L'aprenent de bruixot de P. Dukas
7. Himne de l'alegria de la 9ª simfonia de L.v. Beethoven
8. 1r moviment de la Petita Serenata nocturna de W. A. Mozart
9. Vals de les flors de P. I. Txaikovski
10. Marxa Radestsky de Strauss
11. Sweet Georgia Brown versió Grapelli & Reinhart
12. Canon en Re M de Pachelbel
13. Hornpipe de G. F. Haendel
14. El vol del borinot de N. Rimski-Korsakov
15. Entreacte de Carmen de G. Bizet
16. Te Deum de M. A. Charpentier
17. When de Saints go marching in
18. Tema i variacions Ah vous dirai-je maman de W. A. Mozart
19. Cor i piano
20. Aria de la Reina de la nit de la Flauta màgica de W.A. Mozart
21. Sardana Rosa Maria de J. Roda
22. Tema i variació nº1 del quintet La Truita de F. Schubert
23. Every Breath You Take de The Police
24. In the mood deGlenn Miller
CD de la guia didàctica
AUDICIONS DEL CD DE LA GUIA DIDÀCTICA (PER AL PROFESSOR/A)
AUTOR PER A QUÊ ENS SERVEIX
Minutatge
UNITAT 21 - Marxa nº 1 de Pompa i circumstància E. Elgar per a la família de la
corda57"
2 - El matí de la suite nº1 op. 46 de Peer Gynt E. Grieg per a la família del vent-fusta
1'25"
3 -Tema principal de la banda sonora de "La Guerra de les Galàxies"
J. Williams per a la família del vent-metall
26"
4 - "I just can't wait to be king" de la banda sonora de "The Lion King"
Elton John per a la família de la percussió
55"
UNITAT 35 - 2n moviment "Air" de la Suite nº 3 en Re M J.S. Bach Pulsació lenta 36"
6 - "No woman no cry"
Bob Marley Pulsació intermèdia 50"
7 - "Galop" Kavalevsky Pulsació ràpida 40"
8 - Dansa noruega nº 2 E. Grieg Canvi de pulsació en la segona secció
1'54"
9 - Primer moviment "Allegro non molto" Vivaldi Per trobar la pulsació
47"
10 - Segon moviment " Largo" de l'Hivern Vivaldi Per trobar la pulsació
58"
11 - Tercer moviment "Allegro" de l'Hivern Vivaldi Per trobar la pulsació
50"
12 - Al Palau del Rei de la Muntanya de la Suite nº 1 op. 46 de Peer Gynt
E. Grieg Accelerando 2'23"
13 - Timbales Afinació i timbre 15"14 - Timbales Redoble i timbre 9"15 - Bombo Pel timbre
instrumental9"
16 - Caixa Pel timbre instrumental
18"
17 - Pandereta Pel timbre instrumental
8"
18 - Xil·lòfon Pel timbre instrumental
4"
19 - Carilló Pel timbre instrumental
8"
20 - Celesta Pel timbre instrumental
35"
21 - Triangle Pel timbre instrumental
9"
22 - Campanes tubulars Pel timbre instrumental
12"
23 - Gong Pel timbre instrumental
11"
24 - Platerets Pel timbre instrumental
8"
25 - Caixa xinesa Pel timbre instrumental
19"
26 - Cascavells Pel timbre instrumental
8"
27 - Castanyoles Pel timbre instrumental
7"
28 - Maraques Pel timbre instrumental
12"
29 - Carraca Pel timbre instrumental
8"
30 - Fuet Pel timbre instrumental
4"
UNITAT 431 - Sermonette Standard de Jazz
Arr. La Vella Diexeland
Pizzicato del contrabaix de jazz
33"
32 Violí Per escoltar el so "legato"
26"
33 violí Per escoltar el so "stacatto"
7"
34 Violí Per escoltar la sordina
26"
35 Corda Per escoltar el "pizzicato"
26"
36 Dues violes solistes Pel timbre instrumental
14"
37 Violoncel Pel timbre instrumental
1'04"
38 Contrabaix Pel timbre instrumental
31"
UNITAT 5
39 - "Pasdoble de Sant Ramon" Clau de Lluna Compàs binari 35"40 - "El gall negre" Clau de Lluna Compàs ternari 33"41 - "Mala bava" El tramvia Blanc Compàs quaternari 35"42 -Sonata nº 84 A. Soler Clavecí 42"43 - Segon moviment "Adagio cantabile" de la
sonata Patètica op. 13L. van Beethoven Piano 1'11"
UNITAT 644 - Samuel Goldenberg Shmuyle dels Quadres
d'una exposició Mussorgski Monodia 52"
45 - There's none to soothe (folk song) B. Britten melodia acompanyada (també obstinat)
46"
46 - "We will rock you" Queen Obstinat 29"47 - "Fat Bottomed Girls" Queen Homofonia 21"48 - "Cantus Iteratus" Adiemus Homofonia 25"49 - "Baa, baa, little lamb" Cor tapiola Contrapunt 27"
UNITAT 750 - O Fortuna C. Orff Canvi de p a f 2'29"
51 - A les estepes de l'Àsia Central A. Borodin P 47"52 - Així parlà Zarathustra R. Strauss Crescendo 1'40"
UNITAT 853 - Des pays lontains de les Escenes d'Infants R. Schumann forma ternària 1'35"
54 - Dansa Hongaresa nª 5
J. Brahms forma lliure 2'40"
55 - Siyahamba trad. Africana (versió Cor Tapiola)
30"
56 - Badinerie de la Suite nª 2 J. S. Bach Flauta 41"57 - Segon moviment Adagio del concert per
oboè i orquestra en do mA. Marcello Oboè 1'04"
58 - Tema de l’avi de El Pere i el Llop S. Prokoviev Fagot
59 - Flautí Pel timbre instrumental
16"
60 - Corn anglès Pel timbre instrumental
27"
61 - Combo de jazz Pel timbre del clarinet de jazz i pel combo de jazz
31"
UNITAT 962 - Preludi de la suite Arlesienne G. Bizet Forma amb
variacions3'27"
63 - Nocturn del Somni d'una nit d'estiu
F. Mendelssohn trompa 56"
64 - Dies Irae - Últim moviment de la Simfonia fantàstica
H. Berlioz Tuba 24"
65 - Tercer moviment del concert per a trompeta
J. N. Hummel trompeta 53"
66 - Bolero M. Ravel trombó 42"
67 - trompa Pel timbre instrumental
5"
68 - trompa Per escoltar el so amb sordina
6"
UNITAT 1069 - Como el agua Camaron veu flamenca 36"70 - Nice work if you can get it Ella fitzerald veu natural 44"
71 - Welche wone, welche lust del Rapte del Serrall
Mozart veu impostada 55"
72 - Non piu andrai de les Noces de Figaro Mozart baix 25"73 - La dona é mobile de Rigoletto G. Verdi tenor 1'
74 - Qui est homo de l'Stabat Mater G. B. Pergolesi contralt 42"
75 - Ombra mai fu de l'òpera Serse G. F. Händel contratenor 48"
76 -Tuba Mirum del Requiem
W. A. Mozart totes les veus 3'20"
77 - Danses polovesianes A. Borodin cor de veus blanques, femení
1'28"
78 - Les flors de maig A.Clavé Cor masculí 1'08"
79 - Amèrica de Transatlàntica B.Bibiloni Cor infantil 39"80 - El rossinyol a càrrec de l'Orfeó Català trad. Catalana Cor mixt 1'10"
UNITAT 1181 - Rondó- Allegro del quartet nº 1
Mozart Quartet de corda i la
forma rondó2'21"
82 - Minuet de la Serenata nº 11 Mozart Quintet de vent 34"83 - Meditació J.M. Ruera Duet de flauta i
piano51"
84 - Allegro vivace del trio per clarinet, viola i piano op. 83
M. Bruch Trio per piano, violoncel i clarinet
51"
85 - Gente J. Roda Banda 57"86 - Toc de castells gralles i percussió 30"
UNITAT 1287 - Smoke in the water Deep Purple Grup de rock 53"88 - Truckin' de la Banda sonora de The Cotton
ClubReconeixement d'instruments solistes
1'35"
89 - Break me, shake me Savage Garden Baix elèctric 41"90 Brown Sugar Rolling Stones Guitarra elèctrica 31"91 Tubulars Bells Mike Oldfield Sintetitzador 55"
. Recursos i Bibliografia
-El llibre utilitzat és “CLAU DE SOL “Ed. Claret.
-Per al repertori instrumental ( a part del que hi ha en el llibre de text):
-“Jazz session”
-“31 de la FM” Ed. Castellnou
-“La flauta de bec” Ed. Eumo.
-Repertori variat...