+ All Categories
Home > Documents > deus_marins

deus_marins

Date post: 28-Mar-2016
Category:
Upload: biblioteca-comarcal-de-blanes
View: 215 times
Download: 1 times
Share this document with a friend
Description:
 
9
Deus marins Deus marins Deus marins Deus marins Mitologia Mitologia Mitologia Mitologia asteca asteca asteca asteca Chalchiuhtlicue: A la mitologia mexicana és coneguda com Acuecucyoticihuati, deessa dels oceans, els rius i totes les aigües que corren, així com patrona dels parts. Va ser considerada com la protectora més important de la navegació costanera en el Mèxic antic. Amb l’epítet Atlacamani era la deessa de les tempestes marines. És la parella de Tláloc, déu de la pluja, i mare de Tecciztécatl, déu de la lluna; en altres tradicions se la considera l’esposa de Xiuhtecuhtli, déu del foc i la calor A l’art, se la representa amb una faldilla verda i breus línies negres verticals a la part inferior del rostre. En alguns casos, es poden veure nadons en un corrent d’aigua que sorgeix de la seva faldilla. Atlaua: “Senyor de les aigües”, patró dels pescadors i els arquers.
Transcript
Page 1: deus_marins

Deus marinsDeus marinsDeus marinsDeus marins MitologiaMitologiaMitologiaMitologia astecaastecaastecaasteca

Chalchiuhtlicue: A la mitologia mexicana és coneguda com Acuecucyoticihuati, deessa dels oceans, els rius i totes les aigües que corren, així com patrona dels parts. Va ser considerada com la protectora més important de la navegació costanera en el Mèxic antic. Amb l’epítet Atlacamani era la deessa de les tempestes marines.

És la parella de Tláloc, déu de la pluja, i mare de Tecciztécatl, déu de la lluna; en altres tradicions se la considera l’esposa de Xiuhtecuhtli, déu del foc i la calor

A l’art, se la representa amb una faldilla verda i breus línies negres verticals a la part inferior del rostre. En alguns casos, es poden veure nadons en un corrent d’aigua que sorgeix de la seva faldilla.

Atlaua: “Senyor de les aigües”, patró dels pescadors i els arquers.

Page 2: deus_marins

MitologiaMitologiaMitologiaMitologia egípciaegípciaegípciaegípcia

Hapy:El Pare dels déus, vivificador, generador de fecunditat i fertilitat. És el nom del déu associat al Nil, el gran riu d’Egipte que tenia a la vegada realitat física i mitològica. Es creia que vivia en una cova de Bigeh, a prop de les cataractes, amb el seu harem de deesses granota, d’on emergia anualment per a generar una inundació que fertilitzava els marges del riu.

Es representava com un home nu, de pell verda o blava, barbut amb panxa i pits caiguts de dona. Podia portar com a atributs una planta de lotus, planta de la que va néixer, dos gots que simbolitzen els dos Nils, dos caps d’oca, o una rama de palmera com a mesurador del temps. També apareix representat com un humà momificat amb cap de babuí que guardava els pulmons del difunt, ja que Hap significa “circular” i els pulmons eren el símbol de la circulació sanguínia. També representa el ven del Nord i, com a tal, pot aparèixer com a ocell.

Naunet: deessa primigènia del buit i les aigües primordials i també de l’oceà inferior, considerat com el cel subterrani. Parella de Nun. En alguns textos se la considera la mare del Sol.

Se la representa com una dona amb cap de serp.

Nun: Personificació de l’Abisme, el Caos i l’Oceà, simbolitza l’abisme aquós del que sorgeix la colina primordial. Les seves qualitats eren la infinitud, l’obscuritat i la turbulència de les

Page 3: deus_marins

aigües tempestuoses. D’ell va sorgir el Sol el primer dia de la creació i després tota la vida, de vegades se’l representa sostenint en l’aire la barca solar divina. Simbolitza l’aigua i la fertilitat.

Se’l representa com una figura masculina amb barba de pell blava o verda, o femenina, de vegades amb cap de granota o submergida fins a la cintura en l’aigua; porta a les seves mans una fulla de palma, símbol de llarga vida, i una altra al seu cabell. De vegades també apareix amb pits de dona en la seva representació de

la fertilitat.

Sobek: personificació de la potència fecundant i destructora de les aïgues, que va evolucionar cap a deu primordial i creador. En origen era El senyor de les aïgues, amb el sentit d’aquell qui les domina, el que poseeix la seva força i de la fertilitat que produïen. La seva mare era Neit, personificació agressiva de la inundació. S’el representava com un cocodril.

MMMMitologiaitologiaitologiaitologia nòrdicanòrdicanòrdicanòrdica

Ægir: És el deu del mar i representa el mar proper a la costa i l’oceà primitiu, d’on van sorgir totes les coses. Se suposava que provocava les grans tempestats que recorrien la mar. Sempre s’apareixia sobre les onades amb la intenció de perseguir i bolcar els vaixells i arrossegar-los fins al fons del mar, una dedicació amb la que es delia de forma diabòlica.

Se’l representava com un ancià amb llargs cabells i barbes blanques i dits com garres que sempre tractaven d’agafar alguna cosa convulsivament.

Page 4: deus_marins

Ran: és la personificació del mar. El seu nom significa “lladre” i era cruel, avariciosa e insaciable. El seu passatemps preferit era estar a prop de les roques perilloses, fins a on atreia els mariners per a llançar-los la seva xarxa, la seva possessió més preuada, i llavors, quan havia lligat els homes amb les seves xarxes i destruït els vaixells contra els penya-segats, els arrossegava tranquil�lament fins al seu regne. Era considerada la deessa de la mort per a tots aquells que morien al mar. Es va pensar posteriorment que tenia una gran afició a l’or, ja que aquest s’associava al brillo fosforescent de les onades; així, per guanyar-se les benediccions de Ran, els nòrdics amagaven una mica d’or a prop d’ells sempre que algun perill els amenaçava en la mar.

Les onades són les nou filles de Egir i Ran. Tenen els braços i pit blancs, llargs cabells rossos, profunds ulls blaus i són esveltes i sensuals. Es delectaven jugant sobre la superfície dels dominis del seu pare i eren volubles i capritxoses, amb canvis d’humor d’alegre a apàtic i de vegades provocant-se mútuament fins a la bogeria, esquinçant els seus cabells i vels, i llançant-se temeràriament a les roques, perseguint-se les unes a les altres amb velocitat frenètica i cridant d’alegria o desesperació. Se suposava que anaven en trios i que viatjaven al voltant dels vaixells víkings als que afavorien,

Page 5: deus_marins

apartant els obstacles de les seves trajectòries i ajudant-los a arribar a bon port.

Njörðr: Deu del mar de la raça Vanir, dels nous començaments, de la transmigració de les ànimes, protector dels navegants i el comerç, sobretot el marí.

MitologiaMitologiaMitologiaMitologia gregagregagregagrega

Ponto: Personificació i déu primordial del mar, fill de Gea i germà d’Urà.

Oceà: A l’antiguitat clàssica representava un enorme riu que circumdava el món. Es creu que originàriament representava tots els cossos d’aigua salada, incloent el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic, les dues masses aquàtiques conegudes pels antics grecs; però a mesura que la geografia es va fer més precisa, Oceà va passar a representar les aigües més desconegudes i estranyes de l’Atlàntic, mentre que Posidó governava el Mediterrani.

Estava casat amb la seva germana Tetis i de la seva unió van néixer les tres mil oceànides (o nimfes del mar), els rius, les fonts i els llacs.

Se’l representava amb el tors i els braços d’un home musculós amb barba llarga i banyes i amb la part inferior del cos de serp.

Posidó: Déu del mar, les tempestes i com a “agitador de la terra” dels terratrèmols. En els seu aspecte més benigne, es concebia creant noves illes i oferint mars en calma. Quan s’enfadava o era ignorat, clavava al terra el seu trident i provocava terratrèmols, enfonsaments i naufragis.

La seva esposa era Anfítrite, una nimfa i antiga deessa del mar.

Page 6: deus_marins

Se’l representa muntat en un carro tirat per cavalls que poden cavalcar sobre el mar. Estava associat amb els dofins, els tridents i els cavalls.

MitologiaMitologiaMitologiaMitologia inca inca inca inca

Mama Cocha: era una deessa a qui se li rendia culte per a calmar les aigües braves i per a aconseguir una bona pesca. Era la deïtat que representava tot el que era femení.

MitologiaMitologiaMitologiaMitologia inuit inuit inuit inuit

Sedna: és l’esperit marí que viu al fons del mar, en una regió anomenada Adliden, a on arriben les ànimes dels morts per a ser jutjats. És la creadora de tots els animals marins i envia mal temps i malalties als humans que no actuen de forma correcta. Per als Inuit, tots els pecats de la humanitat cauen a l’oceà i s’acumulen en el cabell de Sedna en forma de greix i brutícia. Per això, quan hi ha escassetat de pesca, un Xaman ha de viatjar fins a ella per tal de netejar i trenar els seus cabells, ja que ella no ho pot fer perquè no té dits. En

Page 7: deus_marins

agraïment, Sedna allibera els animals i la humanitat torna a menjar.

MitologiaMitologiaMitologiaMitologia japonesa japonesa japonesa japonesa

Susanoo: És el deu del mar, les tempestes i les batalles. Es va repartir el regne del seu pare, Izanagi, amb els seus germans: a ell li va tocar el raig, el mar i la terra, a la seva germana Amaterasu, el Sol i el cel i a Tsukuyomi, la lluna i la nit. Com que no estava d’acord amb el repartiment va voler prendre la seva part a Amaterasu, al no aconseguir-ho va destruir la seva llar. Espantada, Amaterasu va fugir a amagar-se en una cova provocant la foscor eterna. Per aquests fets va ser jutja i desterrat. Posteriorment, es va fer perdonar per la seva germana i va poder tornar al regne celestial.

O-Wata-Tsu-Mi: també conegut com a Shio-Zuchi (el vell home de les marees), és el dominador dels peixos i de tots els éssers vivents del mar i qui controla les marees. Se’l considera una deïtat benvolent perquè controla les marees d’una forma tan regular que permet els homes preveure els seus moviments i evitar danys.

Se’l representa com un drac-serp de color verd.

Mitologia maoriMitologia maoriMitologia maoriMitologia maori

Tangaroa: Era el deu de l’oceà i de totes les seves criatures, el pare dels peixos i els rèptils i el patró dels pescadors, també se li atribuïa el control de les marees. La llegenda diu

Page 8: deus_marins

que el seu germà Tawhiri estava molt enfadat amb un altre germà, Tane, i va provocar tempestes i huracans. Els rèptils i altres animals que vivien a la terra van fugir cap a l’oceà de Tangaroa. D’aquesta manera explicaven els maoris la presència dels peixos en la mar.

MitologiaMitologiaMitologiaMitologia romana romana romana romana

Neptú: originàriament, Neptú era el deu romà dels núvols i la pluja. Però amb la importació del culte a Poseidó des de les colònies gregues de Sicília, es trasllada la divinitat de les aigües aèries a totes les aigües, amb predomini de les marines.

Portumno: deu marí de l’antiga Itàlia que presidia les entrades als ports, per la qual cosa se’l representava empunyant una clau.

MitologiaMitologiaMitologiaMitologia sumèriasumèriasumèriasumèria

Nammu: era la deessa sumèria que identifica a l’abisme de les aigües en l’oceà primigeni. És la progenitora de la terra Ki i del cel An, dels altres deus i de la raça humana.

Mitologia Mitologia Mitologia Mitologia iorubaiorubaiorubaioruba

Yemayá: És la deessa superior del temple ioruba i l’origen de totes les coses. És la deessa de l’amor, la creativitat i la natura.

MitologiaMitologiaMitologiaMitologia mapuche mapuche mapuche mapuche

Page 9: deus_marins

Caicai-Vilu: és la serp marina amb poder per dominar la mar i tot el que està relacionat amb ell. La seva aparença és la de meitat colobra i meitat peix.

Millalobo: És l’ésser més poderós dels mars després de Caicai, qui el va triar com el seu representat per a que governés tot el que habita en la mar. Producte del gran treball que comporta dominar les mars, té com a subalterns a nombroses criatures marines mitològiques per a fer diferents feines com sembrar i cuidar el desenvolupament dels mariscs i peixos, fins a controlar el clima marí, a part de guiar i cuidar els morts que produeix el mar.

Mitologia xinesaMitologia xinesaMitologia xinesaMitologia xinesa

Mazu: deessa del mar, les seves creences giren al voltant de la virtut, la benevolència i l’amor i s’han transmès de generació en generació mitjançant sacrificis rituals, històries, cançons i danses. Té 5.000 temples repartits en més de 20 països. Per a mostrar el seu respecte a la deessa, les dones de Meizhou, la seva illa natal, guarneixen els seus cabells amb moños en forma de vaixell i porten abrics blaus i pantalons negres i vermells.