El muro contra la basura La obra para evitar el vertido de residuos junto a las vías, casi terminada Trabajos cerca de la estación de Renfe, esta semana/ Javier Torres Reportaje Casi un tercio de las familias que huyeron de La Mina por un asesinato no ha regresado 2-3 El negocio de ‘escape room’ más grande de Europa abrirá esta primavera en el Port Fòrum 5 Núm. 391 - Febrer de 2017 Exemplar gratuït www.diaridesantadria.com · @diaristadria · facebook.com/diaristadria
Transcript
El muro contra la basuraLa obra para evitar el vertido de residuos junto a las vías, casi terminada
Trabajos cerca de la estación de Renfe, esta semana/ Javier Torres
Reportaje
Casi un tercio de las familias que huyeron de La Mina por un asesinato no ha regresado 2-3
El negocio de ‘escape room’ más grande de Europa abrirá esta primavera en el Port Fòrum 5
“Dani Ugal, siempre presente”, reza un muro a la entrada de La Mina. Es uno de los pocos rastros tangibles del homicidio en el Port Olímpic que sacudió la comunidad gitana del entorno del Besòs a principios de 2016 y que obligó a centenares de personas de La Mina y Sant Roc a marcharse por respeto a la familia del fallecido, los Baltasares. Y para esquivar cualquier conato de venganza.Distintos clanes del entorno del Barcelonès Nord -los ‘Pelúos’, mayoritariamente, pero también los ‘Zorros’ y los ‘Cascabeleres’, en-tre otros- abandonaron sus casas, siguien-do la ley gitana, hasta que se apaciguara la tormenta. Aunque las administraciones implicadas nunca han precisado cuántas personas tomaron el camino del ‘exilio’, se estima que supera el medio millar entre am-
Una veintena de familias no ha regresado a La Mina tras el asesinato del Port OlímpicUn año después del exilio forzado por el choque entre familias, la herida sigue sin cerrarse por completo
bos arrabales.Tras algunos tímidos intentos, la situación empezó a volver a su cauce y, hacia el ve-rano, muchas familias emprendieron el ca-mino de vuelta tras meses malviviendo en viviendas vacías, pisos ocupados e incluso coches. Un año después, no obstante, la he-rida sigue abierta. Según cifras municipales, una veintena de las 68 familias que huyeron de La Mina no han regresado al barrio; es decir, casi un tercio. En Sant Roc, en torno al 10% de los afectados permanece fuera. Se identifica a quienes no han retornado con quienes guardan mayor parentesco con los sospechosos de haber participado en el crimen del Port Olímpic. “Los que no lo han hecho aún, será difícil que vuelvan”, apuntan distintas fuentes.
“Estamos donde podemos. No está fácil”Uno de los afectados ha vuelto a ocultarse tras volver tres meses a casa“No sé si un día habrá venganza. Va a ser difícil que esto se acabe”. Lo dice un vecino que se esconde con su esposa en una vivienda vacía que ocuparon en una población que evita precisar. Este medio no publica su nombre para resguardar su seguridad. Tras marcharse con su familia al ser señalado como pariente de uno de los detenidos por el asesinato, regresó a su casa después que mediara a su favor un “anciano” ante los ‘Baltasares’, el clan al que la víctima pertenecía. “Estuve tres meses”, cuenta el afectado, “luego dijeron que se habían equivocado. Se quejaban de que otras personas quisieran entrar conmi-go. Me hablaron de una manera que no me gustó. No quería problemas. Fueron tres meses y me echaron”. De nuevo, evita el extrarradio de Barcelona. “No me quiero dejar ver mucho”, aduce. Aunque su nombre sigue en la lista de ve-tados, sus familiares directos han podido recuperar sus viviendas y retomar su vida sin temor. “Estoy con mi señora, donde podemos. No está fácil, estamos solos”, cuenta el hombre.
Foto de archivo de la Rambla de la Mina
Los Servicios Sociales del Ayuntamiento de Sant Adrià siguen en “contacto constante” con cuatro familias exiliadas, aunque llega-ron a estar en seguimiento 24 que escaparon de casa. “Tanto desde el Consistorio como desde el Consorcio de La Mina seguimos coordinándonos con los Servicios Sociales de los municipios en los que se encuentran”, precisa la regidora Filo Cañete. “No digo que se haya superado, pero la situación se ha estabilizado dentro de todo lo que supuso”, afirma.En un centro social de La Mina, nueve fami-lias que lo frecuentaban desertaron a la vez. Un educador del espacio mantiene contacto con tres familias que le han dicho que no volverán: “Lo tienen claro. Nos transmiten un sentimiento de pérdida, sobre todo de los ni-
ños, por haber perdido el cole, el barrio, los amigos…”. Asegura que hubo gente a la que fue difícil seguir la pista porque “cortó toda relación” para protegerse.El alojamiento de quienes siguen escondi-dos es precario, ya que la mayoría ocupó viviendas vacías. “Sólo se puede hablar de normalidad si se acepta que hay gente que no volverá. No se trata de darlo por cerrado cuando se puede aprender. Otra mala fiesta puede acabar igual”, advierte.En Sant Roc, la afectación es menor que en La Mina. Quienes huyeron de Badalona son parientes lejanos a los presuntamente impli-cados en el homicidio y prácticamente todos han regresado, incluso las cabezas más visi-bles de la comunidad gitana del barrio, apun-tan fuentes ligadas al colectivo: “Es posible que alguna familia o algunas personas sigan fuera y quizá no puedan regresar, pero se
Durante el año pasado, se dio la particula-ridad en La Mina que vecinos que habían huido volvían de repente y se dejaban ver en la calle. Era una forma de calibrar sus opciones de quedarse o desistir en el in-tento. “Según el revuelo, sabían si podían quedarse o no. Algunos no tienen capaci-dad para estar fuera o encontrar trabajo, o no tienen familia”, comenta un maestro.La amenaza era tan inconcreta e indis-criminada que, en casos de personas con pocos lazos con los supuestos ho-micidas, retomaron la rutina tras pocas semanas. Los hubo que, aun durmiendo fuera de La Mina, no dejaron de acudir, por ejemplo, a clases para adultos.El afectado ha tirado de contactos para intentar conseguir un piso social. Cuan-do habló con este medio, no descartaba desplazarse y ocupar otro domicilio para estar más cerca de los suyos. Sin aspi-raciones a recobrar su vida, ha querido deshacerse de su vivienda. “Le he dicho al Ayuntamiento mil veces que se la quede y que la venda, pero no dicen nada, ni una llamada de cómo me encuentro”, asegura.
trata de casos muy concretos”. Sólo en Sant Roc, entre 100 y 115 menores se marcharon con sus familiares. “Entre el 80% y el 90% de las familias ya había vuelto en mayo pasa-do”, apunta la educadora Núria Sabater, que ha coordinado la atención de los escolares de Badalona que huyeron. Desde el Ayunta-miento han preferido no hacer públicas las cifras oficiales.
Cerrada la comisión de seguimiento en la GeneralitatA finales de noviembre, la Generalitat puso fin a la comisión en la que participaron los ayuntamientos de Sant Adrià y Badalona, así como una veintena más de localidades don-de los fugados se instalaron. Fuentes de la comisión niegan que se negociara con los ‘Baltasares’ para que depusieran su llamada a vengarse. “No nos sometemos a esas leyes”.
Pintada con el nombre del fallecido en el Port Olímpic / J. Ribalaygue
Iniciada la tercera fase d’urbanització del barri, que durarà un any i mig
La tercera fase d’urbanització del barri de La Catalana avança. El passat mes de gener, es van ini-ciar les obres al sector comprès entre Cristòfol de Moure i la línia del ferrocarril. Aquesta actuació té com a objectiu connectar el barri amb el port, el parc de la Pau i la platja, mitjançant la construcció d’un pont sobre la via del tren i dos nous carrers. El nou pont permetrà el trànsit de vehicles, bicicletes i vianants des de Cristòfol de Moura fins al carrer d’Eduard Maristany, a tocar de les cotxeres del Tramvia. A l’altra banda del pont es cons-truirà un vial en forma de T: un
Un pont sobre les vies de tren i dos carrers connectaran La Catalana amb el front litoral
carrer que anirà paral·lel al riu, el futur passeig d’Antonio Machado, i un altre perpendicular, futur carrer del jardí del Pessebre Vivent, que s’unirà a la rotonda de l’avinguda Catalana. La urbanització inclourà la construcció de calçades i vore-res, amb els serveis d’enllumenat que calguin, la recollida d’escom-braries, la col·locació d’arbres i mobiliari urbà i la dotació dels serveis d’aigua i llum per a les futures parcel·les d’habitatges. Aquesta tercera fase també perme-trà connectar tot el barri a la reco-llida pneumàtica d’escombraries. Quedarà pendent l’enjardinament
de les zones verdes, que es durà a terme quan finalitzin totes aques-tes actuacions. La durada de les obres, promogudes per la Junta de Compensació, està prevista en un termini inferior a 18 mesos i té un pressupost superior als 3,5 mi-lions d’euros.
Tres fases de transformacióL’any 2005 es va aprovar definiti-vament el planejament urbanístic del barri de la Catalana. El projecte d’urbanització es divideix en tres fases: la primera, ja finalitzada, era a l’entorn del carrer de Cristòfol de Moura i va permetre la circulació Obres ja iniciades de la tercera fase
Sant Adrià acaba el muro contra la basura en los márgenes de las vías del trenDurante los próximos días comenzarán a pintar el carril bici y un aparcamiento
Esta misma semana concluyen los últimos detalles del muro de hormigón, de unos dos metros de largo y 400 de longitud., que sepa-rará las vías del tren a su paso por Sant Adrià. Las tareas de limpieza, que se alargaron varias semanas y sumaron más de 1.000 toneladas de residuos recogidos, finalizaron a finales de año, principios de 2017. Durante casi dos meses, el muro ha sido levantado hasta alcanzar el aspecto que tiene esta misma semana. Entre la carretera Eduard Maristany y la nueva obra hay unos metros de separación,
asegurados por varios bloques de hormigón que han dejado libre el espacio para establecer un apar-camiento para turismos y un carril bici que transcurrirá en paralelo al muro. Los trabajos para habilitar la zona comenzarán estos próxi-mos días. Una vez acabados, los bloques de contención que sepa-ran el límite con la carretera, se sustituirán por un quitamiedos. “Queremos habilitar la calle para hacerla más accesible tanto para transeúntes como ciclistas”, ex-plica el regidor de Vía Pública, Jose Luís Martínez.
Concurso de grafitis para pintar el muroAquellos que cojan el tren y recorran el tramo que ocupa el muro, podrán ver como la estructura no ha tardado en ser ‘cazada’ por los grafiteros de la zona. Prácticamente toda la longitud de la nueva obra está marcada con gran-des murales y firmas de colores. Algo que, en principio, no se borrará. De hecho, desde el Ayuntamiento se está estudiando la posibilidad de impulsar un certamen de arte urbano para darle color a la parte del muro que da hacia la calle Eduard Maristany, en el lado mon-taña, a día de hoy impoluta y grisácea.
del tramvia; la segona correspon a la zona nord-oest del barri, des de
Cristòfol de Moure fins a l’autopis-ta, i està gairebé enllestida.
El negocio de ‘escape room’ más grande de Europa abrirá en Sant AdriàEl Port Fòrum acogerá una veintena de salas y juegos a partir de esta misma primavera
Imagen virtual de Game Point Center
La fiebre por los juegos de ‘escape room’ ha traspasado las fronteras de Barcelona y se ha colgado en el término municipal de Sant Adrià. ¡Y de qué forma! El Port Fòrum, entre la desembocadura del Besòs, Barcelona y el Fòrum, será el hogar a partir de esta primavera del mayor centro lúdico de salas de escapismo que hasta ahora se haya levantado en Europa. Game Point Center abrirá sus puertas en la instalación portuaria esta primavera, entre marzo y abril. Se trata de un espacio de 3.000 me-tros cuadrados de actividades que ofrecerá 18 juegos de escapismo de distintas temáticas y que espe-ra atraer a 100.000 personas en dos años.
15 millones en tres añosLa inversión, de capital ruso, su-pone una inyección inicial de tres
millones de euros, al menos en la primera fase. Y es que la empresa tras la iniciativa tiene la intención de ampliar las instalaciones, con más actividades y terminales de juego para toda la familia, además de los ‘escape room’. A dos o tres
años vista, de hecho, la inversión podría alcanzar los 15 millones de euros. En la segunda fase de esta empresa lúdica y de ocio que quiere posicionar el Port Fòrum como un centro de atracción al-rededor del Besòs y Barcelona,
Game Point Center incluye la idea de desarrollar un centro de reali-dad virtual. No solo eso, también quiere poner en marcha un pro-yecto especial para niños a partir de los tres años.
Puestos de trabajo para Sant AdriàLa teniente de alcalde Ruth Soto se ha mostrado muy satisfecha por la apertura en la ciudad de un negocio de este calibre, que hará del Port Fòrum un polo de atracción para público de todos las edades. Los responsables de la empresa han anunciado que se crearán unos 35 puestos de traba-jo directos, en el marco del centro lúdico, y que están gestionando la contratación con el Ayuntamiento, que está seleccionando los perfi-les a través de su oficina y bolsa de trabajo.
EL PORT FÒRUM SE REACTIVA
El Port Fòrum parece confirmar su despegue definitivo este 2017. Además del negocio lú-dico de juegos de escapismo, en los próximos meses la zona portuaria contará también con la inauguración del club más grande que la firma Café del Mar haya gestionado jamás. El director general del Port Fòrum, Joan Conde, explica que la mayor parte de la super-ficie comercial del puerto ya está ocupada y que solo que-dan algunos locales vacíos. No obstante, admite que son los espacios situados en los acce-sos a la instalación y proyecta una imagen de desocupación.
Más de un millón de euros de deuda en gastos de comunidad en La MinaPla de Besòs ha presentado una veintena de denuncias contra vecinos por los impagos
Vecinos de la Mina en la Generalitat / Generalitat
Algo más de un millón de euros se debe en gastos de comunidad en los edificios de La Mina que administra la empresa municipal Pla de Besòs, cuya actividad se centra en gran parte en ese barrio. Los impagos de los recibos de escalera son el grueso de los 1,54 millones de euros que la compañía pública contabilizaba como pendientes de cobro a finales de 2015, según el último recuento disponible de la sociedad, que depende del Ayuntamiento.Hace 10 años, el importe que Pla de Besòs no
había cobrado de propietarios e inquilinos se estimaba en 250.000 euros tras una reducción continuada de la deuda desde 2001, cuando se reclamaban 589.000 euros. De acuerdo de los informes de la empresa, los números ro-jos volvieron a crecer a partir de 2007. Desde entonces, el débito se ha incrementado cada año hasta multiplicarse por seis.En 2007, se cuantificaban 14.949 recibos no cobrados, mientras que en 2015 se acumula-ban 45.040. Además de los gastos de escale-ra no pagados, Pla de Besòs tenía pendientes de percibir 390.000 euros en cuotas de alqui-
ler hace 14 meses, 99.000 en amortizaciones de compraventa de pisos, 45.000 por recibos de comunidad de locales y 4.000 por cesio-nes de uso. En 2015, se anotaban 11.201 euros que se adeudaban en recibos de hacía 10 años o más. Para cubrir el déficit, el Ayun-tamiento ha traspasado aportaciones extraor-dinarias a su empresa. Inyectó 129.322 euros a Pla de Besòs a finales de 2015, y 100.000 más en noviembre pasado. En la oposición, Ciutadans propuso que se estudiasen los im-pagos para precisar en qué casos se deben a falta de ingresos de los deudores y en cuáles no están justificados.
Más de 20 denuncias contra vecinosPla de Besòs ha interpuesto 23 denuncias en los últimos meses contra vecinos que deben dinero. La empresa ligada al Consistorio tiene 16 demandas más pendientes de presentar a falta de tramitar documentación.Todas ellas son consecuencia de los 52 ex-pedientes emprendidos durante 2016 contra
propietarios e inquilinos de viviendas de La Mina que mantienen deudas con la empresa del Ayuntamiento. En 42 casos, se trata de morosidad en gastos de comunidad, por un importe de 102.000 euros. Mediante acuer-dos con 13 vecinos para que abonen las cuantías pendientes a plazos, Pla de Besòs logró ingresar 9.000 de los 176.000 euros en débito de todos los casos expedientados el año pasado.En seis ocasiones, el pacto con los presun-tos infractores cristalizó en 2016 una vez que la sociedad municipal los había demandado en el juzgado. La política no es nueva: hasta finales de 2015, se habían sellado 547 frac-cionamientos de deuda, de los cuales 80 se cobraban sin contratiempos, 305 se cumplían con los plazos parcialmente y en 162 no se respetaron. Aun habiendo cerrado nuevos acuerdos, Pla de Besòs deja los expedientes en suspenso hasta que la cantidad pendiente se liquide por completo. Si alguno de los ve-cinos infringe el compromiso de amortizar la deuda, se les avisará que serán denunciados.
ENTIDADES DE LA MINA SE REÚNEN CON EL PRESIDENT PUIGDEMONT EN EL PALAU DE LA GENERALITAT
Una decena de entidades de La Mina se reunió con el presidente Carles Puigde-mont en el Palau de la Generalitat el 15 de febrero. Los presentes expusieron la si-tuación del barrio y problemas pendientes
de resolver. Puigdemont abogó por traba-jar entre todos y reiteró su intención de visitar La Mina. El alcalde, Joan Callau, y la consejera de Asuntos Sociales, Dolors Bassa, asistieron al encuentro.
Divuit treballadors s’han vist afectats pel trasllat
L’empresa de conserves de peix Pujadó Solano, situada al polígon El Sot, ha tancat l’àrea de produc-ció que disposava a Sant Adrià de Besòs i ha començat a desplaçar-la a Santoña (Cantàbria), on es centra-litzarà a l’altra fàbrica de la marca. El tancament parcial ha afectat a 18 treballadors. La gerent de l’empresa
L’empresa conservera Solano deixa de produir a Sant Adrià
alimentària, Olga Pujadó, comenta que es va oferir al personal de la cadena productiva traslladar-se a Cantàbria, una opció que va rebut-jar, així que se’l va indemnitzar per l’acomiadament. A la planta adria-nenca es mantenen les oficines de Pujadó Solano i una part de l’àrea de distribució de productes. Olga Pu-jadó explica que la companyia ja va derivar una part de la producció cap a Santoña fa 15 anys a causa dels problemes que s’hi van trobar amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per la gestió d’aigües residuals. “Hem intentat mantenir una part de la producció a Sant Adrià però ens
ha estat impossible, no només per les aigües, sinó perquè tenir la pro-ducció dividida en dues indústries ens suposa molts problemes orga-nitzatius, tècnics i, per descomptat, econòmics”, afirma la gerent, qui assegura que reduir l’activitat a Sant Adrià ha resultat “molt dur”: “Sobre-tot ho ha estat per a les persones, ja que moltes d’elles portaven tota la vida amb nosaltres treballant-hi”. L’Ajuntament es troba en procés de conèixer quants treballadors afec-tats viuen a Sant Adrià i es planteja incorporar-los a la borsa de treball municipal per tal de guiar-los en un pla de reinserció laboral.
Sant Adrià redueix en més de la meitat el seu deuteDurant el 2016, l’Ajuntament de Sant Adrià va reduir a més de la meitat el seu deute, en un pas molt important cap a un dels objectius del mandat: arribar a deute 0. L’1 de gener de 2016, el deute del consistori era de 5.441.710,81
(151,94 euros / habitant), i el 31 de desembre de 2016 s’havia re-duït a 2.244.693, 58 euros (62’68 euros / habitant). En total, una rebaixa de 3.197.017’3 euros. L’Ajuntament de Sant Adrià és una vegada més un dels menys endeu-tats de l’Estat espanyol. L’estalvi derivat de la reducció del deute ha permès mantenir serveis bàsics essencials tant socials com d’en-senyament. L’equip de govern as-segura que continuarà en aquesta línia durant l’any 2017 i té previst que, a finals d’aquest any, el deute s’hagi reduït a 1.390.000 euros (38’79 euros/habitant).
Les administracions locals fan pressió perquè l’AMB engegui el projecte
Fa cosa d’un mes, el fort temporal marítim que va colpejar amb dure-sa la costa de Barcelona va afectar molt especialment Badalona i Sant Adrià. Un dels punts danyats va ser el col·lector de Llevant, una infraes-tructura clau que trasllada els resi-dus de Badalona i Montgat cap a la depuradora del Besòs. La canonada va quedar molt malmesa i, en una setmana de treball ‘non-stop’, es va col·locar un ‘by pass’ provisional per desviar el flux i evitar aboca-ments residuals al mar. No obstant, no és aquesta la solució definitiva. Precisament aquest col·lector és un
Els desperfectes del col·lector acceleren el seu trasllat de la platja de les Tres Xemeneies
dels punts clau a l’hora de recuperar el tram de platja i habilitar un pas-seig Marítim entre Badalona i Sant Adrià, als peus de les Tres Xeme-neies. I és que la canonada s’hauria de traslladar uns metres cap endins per poder fer les obres d’adequació. Es tractarien d’uns treballs molt costosos, d’uns 7 milions d’euros, segons un estudi inicial. La part po-sitiva del temporal i els danys patits és que el projecte de trasllat s’haurà d’avançar i les administracions su-pramunicipals s’hi han d’implicar. En aquest sentit, els ajuntaments ja han demanat el suport de la Ge-
neralitat. Segons fonts municipals, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua ja estudien l’abast el projecte de tras-llat, el cost i els terminis que se’n puguin derivar.
Badalona demana el trasllat del col·lectorEl Ple municipal de Badalona ha aprofitat aquest dimarts per dema-nar que el col·lector de Llevant es traslladi. Els partits de govern han presentat una moció instant a Gene-ralitat i AMB al trasllat definitiu de la infraestructura.El col·lector, al seu pas per les Tres Xemeneies
L’Ajuntament es compromet a recordar les víctimes del Camp de la BotaAprovada una moció d’ERC que demana un memorial amb els 1.700 afusellats
Plaques de record al Camp de la Bota
Interior de las piscinas descubiertas
que es va deixar sobre la taula planteja enderrocar-ne bona part l’equipament per ampliar el Parc del Litoral i construir unes noves piscines descobertes dins del poli-esportiu Marina Besòs. Com va informar el Diari de Sant Adrià el desembre, l’interior està fet malbé des que no obre al públic i hi viu un grup d’’okupes’. L’empresa a qui es va concedir la gestió de l’espai el 2013, Innovaciones Calem, va abandonar l’equi-pament deixant de pagar mig milió d’euros al Consell i l’Ajuntament, amb qui manté un pols judicial sobre el deute.
El ple de l’Ajuntament del mes de gener va aprovar una moció, presentada per ICV-EUiA, que proposa que es recupe-ri l’espai de les piscines descobertes del front marítim, sense ús i destrossades des que la discoteca La Atlántida va tancar l’estiu de 2014. Tots els partits van votar a favor, excepte el PP, que es va abstenir. El govern es va comprometre a estudiar les opcions per fer revifar la instal·lació pública. Les formacions van coincidir en què el deteriorament fa improbable que es recuperi la zona de bany, així que la idea
El Ple aprova recuperar l’espai destrossat de les antigues piscines
El ple de l’Ajuntament ha aprovat aques-ta setmana una proposta presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana per recuperar el terreny del Camp de la Bota on van ser afusellades més de 1.700 persones durant la dictadura franquista, i ubicar-hi una “projecte memorialístic de primer ordre” que reti homenatge als re-
presaliats. La moció va comptar amb el suport de tots els regidors excepte dels dos representants del PP, que van votar en contra. El portaveu d’ERC, Antoni Vélez, va assenyalar que el Camp de la Bota està abandonat, és dins de l’aparcament de la botiga de Decathlon al Port Fòrum i només existeixen un panell informatiu en mal es-
tat i una placa que recorden els morts. Els republicans van fer un acte dissabte on era el Camp de la Bota, que va comptar amb la presència dels diputats Joan Tardà i Ana Surra, i es va reivindicar que es converteixi en espai de record a les víctimes. L’acord aprovat es compromet a què l’Ajuntament impulsi un conveni entre les diferents ad-ministracions per desenvolupar un projec-te que adeqüi la zona “com a memorial” dels més de 1.700 afusellats, “figurant el seu nom en un context de recolliment, res-
pecte i memòria”, afirma la moció.La proposta insta el Consistori a garantir que l’acondicionament de l’indret comptarà amb la inversió necessària i que el Govern municipal promocionarà altres indrets vin-culats a la Guerra Civil, com el refugi de la plaça Francesc Macià o els ‘block-outs’ contra els desembarcaments de la platja. L’acord s’obre a què a la recuperació del solar del Camp de la Bota participin enti-tats de la ciutat i estigui assessorada per centres d’estudi de memòria històrica.
Somiant en gran: Isaac Farré i el desig de proclamar-se campió d’EspanyaEl pròxim 11 de març, el boxejador disputarà al Ricart el seu segon combat professional
Farré es prepara pel seu segon combat / B.López
El boxejador del Boxa Sant Adrià fent sparring amb el campió europeu Juli Giner / G.Prada
Té 30 anys i porta gairebé un terç de la seva vida entre setze cordes. Després de més de 50 combats d’amateur, Isaac Farré va decidir fer el pas i provar sort com boxejador pro-fessional. Criat pels carrers de Sant Adrià i Badalona, aquest púgil català és una de les grans esperances de futur de l’esport adria-nenc. “Vaig començar al Boxa Sant Adrià amb 21 anys. Tenia curiositat per aprendre a boxejar, perquè sempre m’havien agra-dat els esports de contacte. Després vaig passar a fer combats d’amateur i va arribar un moment on la il·lusió em va empènyer a fer un pas més”, destaca Farré, el qual ens atén després d’acabar una dura sessió d’entrenament prèvia al seu segon combat. “Et vas posant objectius ambiciosos. Veu-re’t amb un embenat dur, amb guants petits i lluitant sense samarreta t’aporta un altre aire. Tens un somni i penses: ha arribat l’hora”, afegeix l’Isaac. Malgrat que la seva carrera professional “ha començat tard”, Farré assegura trobar-se bé físicament per arribar fins a on pugui. “Lluitaré fins que
el cos aguanti”, afirma amb rotunditat. El nostre protagonista pertany a la categoria superwèlter (69kg) i el proper 11 de març espera omplir el Ricart per enfrontar-se a Geiboord Omier, nicaragüenc de 28 anys i amb un rècord de 3/15/1. Omier està molt rodat en el circuit professional i ha sortit a combatre a Anglaterra, França i Mèxic. “Té molta experiència, però jo vaig a per totes. Les sensacions que tinc són bones. He fet espàrrings de nivell. Per exemple amb Juli Giner, tot un campió d’Europa”, ens relata Issac Farré. El seu combat, al costat del que protagonitzarà l’invicte Franky ‘La Llei’ Urquiaga’ (Gallego Prada), és el principal atractiu de la vetllada que organitza el Club Boxa Sant Adrià el proper 11 de març, es-deveniment que també comptarà amb deu combats amateurs de primer nivell català.
Viure amb els guants a la motxillaOptar pel professionalisme ha donat un nou aire a la vida d’Isaac Farré, ja que la seva rutina sempre està vinculada a entrenar. “A
Espanya és molt complicat viure de la boxa. Jo entreno als matins i a les tardes faig classe en els Clubs Dir. Tinc el títol d’en-trenador i això ha fet que ara la meva vida siguin 12 hores de boxa diàries”, assegura. Després de debutar vencent als punts a Javi Gilabert, Farré espera continuar collint bons resultats. “En la meva estrena vaig passar
nervis. A Sant Adrià la gent m’ha seguit al llarg de la meva etapa amateur i no volia decebre. Veure el Ricart ple i amb la gent cridant el meu nom va ser espectacular. Em sentia com una màquina amb el pilot au-tomàtic”, ens explica. L’Isaac té un objectiu a mitjà termini: aixecar el cinturó nacional del seu pes. “La meva il·lusió és ser campió d’Espanya. Per poder tenir l’oportunitat haig de guanyar sis o set combats mínim. Amb en José hem parlat que al final d’aquesta temporada hauria de tenir cinc o sis triom-fs”, detalla. Aquest somni és la motivació de Farré per entrenar de dilluns a dissabte quatre hores diàries. “La boxa t’enganxa i ara és la meva vida”, reconeix el púgil.
El suport d’un amic a la cantonada Des que va començar com amateur, Isaac Farré ha tingut al costat a José Hidalgo, un dels propietaris del Club Boxa Sant Adrià. L’entitat va obrir fa vuit anys i ara ja compta amb més de 200 socis. “Hem decidit fer el pas amb l’Isaac. La intenció és que pugui fer quatre o cinc combats a casa per sumar victòries i arribar al campionat d’Espanya. Anem amb peus de plom, però hi ha ex-pectatives”, explica Hidalgo, entrenador de Farré. El tècnic el defineix com un “lluitador que utilitza molt bé la contra i que ara està aprenent a anar a buscar més el rival”.
Isaac Farré lluitarà contra un adversari més experimentat: Geiboord Omier. El seu rival presenta un rècord de 3/15/1
“La meva il·lusió és poder ser campió d’Espanya, però per tenir l’oportunitat he de guanyar sis o set combats abans”
Segurament no va ser el seu millor partit, però per xifra d’ocasions sí que mereixien sumar més que un punt. Després de frenar el Seagull a Montigalà (1-1), el Sant Gabriel podria encadenar el sisè encontre consecutiu sense conèixer la de-
El Sant Gabriel es resisteix a ser derrotat en el 2017 (1-1)
rrota, ratxa que manté les adria-nenques en cinquena posició (32 punts) al grup III de la Segona Na-cional. El Levante Las Planas, bloc que lluita per mantenir-se, estaria a punt de causar un greu ensurt a les blanques. Durant tot el primer
temps, el Santgra toparia amb la manca de punteria i l’envergadu-ra de Kaeli Schmidt. Després que Maria González fregués l’escaire en un xut de falta llunyà, la portera del Levante apareixia per salvar els mobles en dues ocasions de màxima perillositat protagonitza-des per Lydia Rodríguez i Campa. L’amenaça real pel Santgra, però, arribaria en la represa, quan les visitants s’avançaven gràcies a un gran xut a la mitja volta efectuat per Rocío Serrano (0-1). Aquesta diana, sumada a una nova aturada sensacional de Kaeli en una ca-nonada de González, feia pensar que l’equip de Carlos Romero es podria quedar sense sumar. Final-ment, les locals sabrien tocar la tecla correcta i forçar un penal que Anna Molet podria transformar (1-1). Quan no es pot guanyar, asse-gurar un punt és molt important.
Finalitza un altre mes de lliga i el Sant Adrià continua sorprenent. Els liles tanquen febrer sense perdre i continuen pressionant els principals favorits a pujar de ca-tegoria. Després d’empatar contra el Martinenc ‘B’ (3-3) i de vèncer el Cirera (1-0) i el Carmelo (0-2), el conjunt de Luis Gallego ocupa
la cinquena plaça del grup II de la Segona Catalana. L’equip suma 37 punts (15 per sobre del descens i a sis del play-off) i està a només quatre d’igualar els registres de la 2013-2014, el seu millor curs en aquesta categoria. L’altre bona notícia és que Pepe destaca com el millor golejador amb 16 dianes.
Pot el Sant Adrià fer la millor temporada de la seva història?
Continuen les bones notícies / SAB
La jugadora de Badalona destaca en totes les facetes: 22 punts, 8 rebots i 5 recuperacions
Aquesta setmana, el primer equip del Femení Sant Adrià celebrava el carnaval amb un ‘duel’ de disfres-ses dins de la plantilla. L’esperit de Superman i Los Increíbles va en-vair el vestidor lila en els dies pre-vis a la visita de l’Añares al Ricart.Vist el partit del Snatt’s contra el conjunt basc, tot fa pensar que una de les jugadores del Femení es ne-garia a desar la disfressa d’heroïna a l’armari. Parlem de Mireia Vila, gran referència adrianenca per guiar el conjunt de Jordi Vizcaíno cap a la tercera victòria consecuti-va. L’aler completava una actuació brillant, sent important en totes les facetes: 22 punts, 8 rebots, 5 recuperacions i 27 de valoració. El gran dia de Vila, sumat a la feina de tot el grup, fan que el Feme-ní (15/5) ja sigui l’equip més en forma del grup ‘A’ de la Lliga Fe-
Mireia Vila es disfressa d’heroïna per guiar el triomf del Femení Sant Adrià contra l’Iraurgi (73-64)
menina 2. L’Aros (18/2) va fallar i això deixa les adrianenques sego-nes i a tres partits del primer lloc. Contra l’Añares, el Snatt’s hauria
de treballar fins als darrers minuts per sentenciar el triomf, malgrat exhibir bones estadístiques en aspectes claus com els triples
(12), els rebots ofensius (14) i les recuperacions (12). Les de Jordi Vizcaíno començaven bé (13-5), però l’aportació de Wells donaria els primers avantatges a l’Iraurgi (15-17). El Femení acusaria el fet d’estar quasi tres minuts sen-se anotar (15-22), però finalment l’equip podria marxar al descans recuperat (32-32). En la represa es viuria una nova davallada lila (40-49) i caldria que Vila i Simp-son sortissin al rescat amb triples importants (53-51). Mancant dos minuts i mig, l’Añares s’acostava perillosament gràcies a Johnson (66-63), però el Femení responia amb Simpson mostrant-se letal des de l’exterior i amb la sang freda de Vila, Llobet i Hurtado per sentenciar des de tir lliure (73-64). Les noies de Jordi Vizcaíno continuen exhibint un gran nivell.
El Santgra viu el seu millor moment / B.López
Gran èxit per Montes / P.Brekelmans
El Snatt’s ja és l’equip més en forma del seu grup. El bloc lila ha pogut vèncer en les últimes tres jornades
L’Aros (18/2) va tornar a fallar i es queda a una distància de tres partits del Femení (15/5)
Cop d’efecte del Sant Martí Adrianenc per ferir el líder (36-31)Els liles derroten el filial del Granollers i s’acosten a la primera plaça de la classificació
Els liles volen el títol / S.M.Adrianenc
Dues jugadores del club visiten la Generalitat / Tucans
La darrera jornada al grup C-B de la Lliga EBA finalitzava amb un bon grapat de punts encaixats per part de la UBSA. Els adria-nencs, valents a l’hora d’intentar neutralitzar el potencial del primer classificat, oferirien massa concessions defensives contra un rival amb sobrada experiència per castigar qualsevol error. Els de Mario Lousame, ara sisens en la classificació (9/9), haurien d’afrontar el xoc sense Bassas, baixa molt sensible dins dels esquemes adrianencs. Diego Rodríguez assumiria més responsa-bilitat, marxant fins al 15 de valoració en 34 minuts, mentre que Keith Wilson faria un esperat pas endavant (16 punts i 18 de valo-ració). En l’altre cantó del camp, la veterania de Roger Vilanova (8 assistències) i Coe-go i el canell d’Espuña (19) actuarien com a armes del Mollet. Els vallesans obririen forat després de viure uns primers minuts igualats (15-15), fent patir la defensa de la UBSA ja des del període inicial (20-28). Ajustant la defensa i pressionant les línies
Els èxits esportius assolits per l’Hoquei Tucans durant la passada temporada no han passat per alt de l’administració. Fa escassos dies, dues de les jugadores del primer equip adrianenc, Aina Pascual i Ne-rea Álvarez, es desplaçaven fins al Palau de la Generalitat per ser rebudes per diferents autoritats de primer ordre a Catalunya. Per commemorar la seva victòria amb la se-lecció espanyola en el Mundial júnior de
El líder imposa la seva llei contra la UBSA (87-94)
Rebuda oficial a l’Hoquei Tucans per part del govern
L’equip de Lousame cau davant el MolletAina Pascual i Nerea Álvarez són rebudes
Quina manera de jugar. Segurament en el moment de més pressió del curs, la natu-ralesa real d’aquest equip ha sortit a la su-perfície: són guanyadors nats i ho estan de-mostrant. Era un partit marcat en vermell en el calendari, tant pel tipus de rival com per la situació ocupada pels dos contrincants en la classificació. El Sant Martí Adrianenc podria celebrar una tarda gran a la Verneda, sumant un triomf de vital importància da-vant el líder: el filial del BM Granollers. Els vallesans, primers del grup ‘D’ de la Primera Estatal amb 38 punts, visitaven el pavelló lila per assolir més distància, però toparien amb un segon classificat molt inspirat en atac. El Sant Martí (36), ara a dos punts del lideratge, sabria gestionar la pressió i enfonsar el Granollers amb grans moments ofensius d’Álvaro López (8 gols), Miquel (6) i Víctor Torres i Javi Coba (5). Els ho-mes de Pedro Pérez començaven el matx accelerant (8-4) i aconseguint que el Gra-nollers només pogués marcar un gol durant cinc minuts (13-7). Aquesta circumstància
forçaria el temps mort visitant, però la diana final d’Asensio no evitaria que el Sant Martí marxés al descans sent el dominador (16-12). En la represa, una exclusió de Llorens donaria l’opció a Cumplido de posar el Granollers ‘B’ a tocar de la remuntada (19-18). Llavors arribaria el moment Coba: tres dianes seguides de l’internacional americà per tornar a posar les coses a lloc (22-18). El Sant Martí Adrianenc rebria una injecció de moral enorme i, després de deixar enre-re un moment de dubtes, sabria recuperar l’avantatge perdut (29-24). El gran tram fi-nal de partit de Víctor Torres seria suficient per mantenir a ratlla el Granollers (36-31). Els liles compleixen amb el seu objectiu i s’acosten al somni de les fases. El títol torna a ser una opció viable pels adrianencs.
Quin és el camí a partir d’ara?Després de completar una ratxa de resultats espectacular a la Primera Estatal, acumulant fins a set partits seguits guanyant, el Sant Martí Adrianenc encara l’últim tram del curs
regular en una bona posició. Els nois de Pedro Pérez han derrotat el líder en els dos partits de lliga (23 a 29 i 36 a 31) i ara han d’afrontar les nou jornades restants amb la mateixa ambició mostrada en els dos últims
mesos. D’entre tots els partits que resten per jugar, segurament els més difícils són els duels contra la UE Sarrià, tercer classifi-cat, i el Sant Esteve Sesrovires, conjunt que ocupa la cinquena plaça de la classificació.
Asiafo-Roana (Itàlia), el govern català va rebre a les dues internacionals grises. Neus Munté, Consellera de la Presidència, i Ge-rard Figueras, Secretari General de l’Esport, donarien la benvinguda a Pascual i Álvarez al Palau de la Generalitat. Les jugadores de Tucans van estar acompanyades per espor-tistes d’altres modalitats que també van su-mar èxits importants al llarg del 2016. Sens dubte un bon detall per part del govern.
de passada, els vermells serien capaços de sortir d’una situació complicada. Del 33 a 48 es passaria al 44 a 50 del descans, resul-tat que donava aire al bloc de Lousame (44-50). En la represa, però, un letal parcial de 4 a 12 impulsava definitivament el líder (48-62), el qual assoliria una renda impossible de recuperar (62-76). La UBSA ho intentaria de totes les maneres, però el triomf acabaria marxant del parquet del Ricart (87-94).
Rehabilitación integral de edificios y mantenimiento - Fachadas- Patios de luces- Escaleras- Viviendas
Trabajos verticales- Técnicas especiales en lugares de difícil acceso- Colocación de dispositivos disuasorios de aves- Instalación de elementos publicitarios- Actuaciones puntuales y de emergencia Autorizados para retiradade material que contieneamianto- Cambio de bajantes y cubiertas de uralita
Gestión integral de las obras
Más de 15 años de experiencia
ZÈNIT VERTICAL SL integra unos profesionales preparados y versátiles con una óptima gestión que se traduce en soluciones personalizadas y satisfactorias para cada cliente y obra.
Andreu Vidal, 57, bxs. 08930 Sant Adrià de BesòsTel. 629 741 183 / 933 811 [email protected] - www.zenitvertical.com
Imatge d’una de les edicions anteriors / Ajuntament
Aquest mes de febrer s’ha inau-gurat al Museu d’Història de la Immigració a Catalunya (MhiC) el mòdul interactiu permanent Migrar-Espai Refugi. Un espai que inclou una taula d’activitats car-togràfiques que permet conèixer quins són els conflictes contem-poranis, el perfil humà les causes i els països d’origen de tota la
Amb la denominació Premis Ciu-tat de Sant Adrià de Besòs, l’Ajun-tament vol reconèixer i guardonar un any més les iniciatives i les aportacions més significatives de persones físiques o jurídiques, de qualsevol nacionalitat, que hagin destacat o contribuït a fomentar valors, el progrés de la societat en el civisme, la iniciativa econòmica, l’urbanisme sostenible, la defensa dels drets humans, la defensa del
població mundial en trànsit per refugi en aquests moments.El MhiC va iniciar l’any 2016 una biennal monogràfica sobre les persones refugiades al món i els conflictes que originen les seves fugides. L’Espai Refugi amplia el recorregut de l’exposició perma-nent i proposa, a través d’un viatge virtual, acompanyar a una mare i
medi ambient i també les que ha-gin destacat en l’àmbit de la cultu-ra, l’esport o d’altres activitats. Els premis no tenen dotació econòmi-ca, sinó que es reconeix el treball i les trajectòries exemplars, tant de persones com d’organitzacions. Aquest 2017 s’entregaran 10 pre-mis en diferents categories. Es poden presentar candidatures fins al 6 de març. L’entrega de premis serà el 30 d’abril.
El MhiC proposa un viatge virtual amb els refugiats sirians
Sant Adrià premiarà els veïns, entitats i iniciatives de l’any Mòdul interactiu sobre el trànsit de refugiats
dos fills en la seva fugida des de Síria cap a Europa a causa de la guerra. La producció de Migrar - Espai Refugi ha comptat amb la col·la-boració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barce-lona i també amb el suport de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania.
Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L Direcció: Ivan Rodríguez, [email protected] · Redacció: Javier Torres · Sònia Ribó · Bernat López · José Luis Barceló Fotografia: Charly Mula · Toni Aguilar · Maquetació: Marc Gasau · Publicitat: Eduard Monterde, [email protected] · www.diaridesantadria.com Redacció: [email protected] 93 250 24 60 · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ · Dipòsit legal: B.14598-2011. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.
