Date post: | 02-Aug-2015 |
Category: |
Documents |
Upload: | lidiasibat |
View: | 175 times |
Download: | 4 times |
ELS PROCESOS GEOLÒGICS EXTERNS. METEORITZACIÓ I EROSIÓ.
Maria Alegret i Laura Teixidor
INDEX
1.- Meteorització 1.1.- Definició 1.2.- Tipus de meteorització 1.2.1.- Meteorització física (que provoca) 1.2.2.- Meteorització química (que provoca) 1.2.3.- Meteorització biològica (que provoca)
2.- Erosió 1.1.- Definició 1.2.- Que provoca
LA METEORITZACIÓ Trencament de les roques, a causa
dels agents geològics.
METEORITZACIÓ FISICA
Ruptura de roques a causes de tensions originades per diversos motius.
METEORITZACIÓ QUIMICATrencament de
les roques a causa de l’alteració química dels seus minerals.
METEORITZACIÓ BIOLÒGICA
Ruptura de les roques a causa de l’acció dels éssers vius.
L’EROSIÓEvacuació de
materials, causada per els agents geològics.
PROVOCACIÓ DE L’EROSIÓEvacuació de detritusModelat característic a la superfície
terrestre.Formació de peneplans.Redistribució de la massa dels
continents.
Processos geològics externs II
Transport i Sedimentació.
Índex
1. Definició de transport i sedimentació.2. Transport de l’aigua.
2.1. Manera del transport en l’aigua.3. Transport de l’aire.
3.1. Manera de transport en l’aire.4. Què provoquen?
1.Definicions.
• Transport: És el trasllat de materials per part dels agents geològics. A vegades aquest transport pot tindre lloc a grans distàncies.
• Sedimentació: És l’acumulació dels materials de les zones deprimides de la superfície terrestre: les conques sedimentàries.
2. Transport de l’aigua.
• En contacte amb el fons: quan el fluid no es capaç de mantenir els clasts en suspensió, els clasts es desplacen pel fons.
• Sense tocar el fons: quan els clasts són fins, quan estan adherits a objectes que suren o bé si els materials són solubles.
2.1.Manera del transport en l’aigua.
• Rodament: quan es transporta de manera que va rodant.• Arrossegament: quan la força del transport fa que es
desplaci. • Saltació: com diu el seu nom al ser transportat pot
arribar a fer algun saltet.• Suspensió: a causa del transport queda suspès. • Flotació: quan l’element no s’enfonsa es queda flotant.• Dissolució: a causa del transport s’acaba barrejant amb
l’aigua o alguna altra substància.
3. Transport de l’aire.
• El transport en aquest cas pel vent, és un transport físic.
• Depenent de la velocitat de l’agent transportador.
• També depèn de les característiques de les partícules.
3.1. Manera de transport en l’aire.
• Suspensió: són les partícules més petites, es queden suspeses a causa de les turbulències o els remolins.
• Saltació: algunes partícules reboten i tornen a caure repetidament.
• Rodament i arrossegament: normalment són les partícules més grans i pesants.
4. Què provoquen?
• La fragmentació que ja hi continua. • I també l’alteració dels fragments.• Quan la velocitat del vent disminueix o les
partícules que aquest transporta topen amb un obstacle es produeix la sedimentació.
FI
ELS RIUSMODELAT FLUVIAL
Sara Bargalló i Yago Carnero
ÍNDEX
1. Què és? 2. Parts d’un riu 2.1. Curs alt 2.2 . Curs mitjà 2.3. Curs baix 3. El peneplà
Què és un riu?
Els rius són corrents natural d’aigua que discorren de forma permanent i continua per un llit fix.
EL RIU I LES SEVES PARTS
CURS ALT És la part més propera al naixement del
riu,l’aigua va molt ràpida, és uniforme i la part més forta del corrent es la central. Això provoca cascades, els salts d’aigua,els ràpids, les valls en forma de V, les marmites de gegant i les gorges i congostos.
Tenen energiaper mobilitzar clasts de midagran.
CURS MITJÀ
La vall s'eixampla,el pendent és fa més suau, la velocitatbaixa i el cabal per aigua augmenta.Continua havent erosió però menys, en aquest tram l’acció principal és el
transport.Podem trobar meandres i terrasses.L‘energia es més petita i només
transporten grava fina, sorra i llims
CURS BAIX
Últim tram en desembocar a la mar, l’acció principal és la sedimentació velocitat mínima la vall s’amplia més amb terreny fèrtil(s’utilitza per cultiu).
Formen deltes. Els llims i les argi- les encara són transportades.
ELS PENEPLANS
És el resultat final del procés d’erosió fluvial, té lloc als rius que han anat ampliant les valls fins que s’uneixen els uns amb els altres i es formen planes extenses que poden arribar a abastar gran part d’un continent,és una plana uniforme.
ELS TORRENTS I LES AIGÜES SALVATGES
JÚLIA JIMÉNEZ ÀLVAREZ.CARLA CAÑETE ESTEVA.
Diferència entre aigües salvatges, torrents i rius.
Aigües salvatges.- Definició.- La seva erosió. (Xaragalls, pilars coronats i rasclers.)- Sedimentació.
Torrents.- Definició.- La seva erosió. (Barrancs i rambles)- Sedimentació.
ÍNDEX.
DIFERÈNCIA ENTRE AIGÜES SALVATGES I TORRENTS.
AIGUA SALVATGE TORRENT
DIFERÈNCIA AMB ELS RIUS.
RIU
AIGUA SALVATGE SECA,
DEFINICIÓ:
Aigües no canalitzades.
Solen desembocar en torrents.
No tenen sedimentació.
AIGÜES SALVATGES.
L’EROSIÓ DE LES AIGÜES SALVATGES.
ELS XARAGALLS. Són forats al terreny que depenen de:
- Si el terra es tou.- La pendent.- La vegetació.
PILARS CORONATS.
Columnes amb roques damunt.
RASCLERS.
Canals separats per crestes irregulars.
DEFINICIÓ.
Cursos d’aigua efímers.
Canalitzats.
ELS TORRENTS
L’EROSIÓ DELS TORRENTS.
BARRANCS.
- Valls profundes.- Acció erosiva intensa.
RAMBLES.
- Corrents intermitents.
LA SEDIMENTACIÓ.
És violent.
Té dipòsits.
PEDIMENT: Mallos de Riglos(Osca).
MODELAT EÒLIC
Vent, formes d’erosió i sedimentació
Laia Marsellach Natalia Carreras
El vent
Formes d’erosió
Regs Roques de diferents formes
Regs
Roques de diferents formes
Formes de sedimentació
Loess Dunes: ergs.
LOESS
Ergs de cresta recta
Ergs amb forma de mitja lluna
Ergs de cresta sinuosa
FI
Lesaigües marines.Modelatlitoral
Albert Castaño VicenteArnau Santolaria Julià
Índex
1. Definició.2. Procés erosiu.3. Transport i sedimentació.4. Formes originades per la
sedimentació.
1. DefinicióEl modelat litoral té
lloc al contacte entre terres emergides i el mar és generat pels agents geològics externs, com les ones, marees i l'acció de determinats animals que construeixen edificis com coralls.
2. Procés erosiuRetrocés del penya-segat . Les
ones escaven la part més baixa dels penya-segats i això provoca la caiguda de blocs. D’aquesta manera el penya-segat retrocedeix i el mar guanya terreny al continent.
2. Procés erosiuTrituració i rentada
dels materials. Els blocs i fragments de roques s’esmicolen. L’onatge i els corrents transporten mar endins els materials més fins, com els llims, i deixen a la costa la grava i la sorra.
3. Transport i sedimentació
La sorra és transportada al llarg de la costa pels corrents litorals fina a zones més resguardades, on se sedimenta i dóna lloc a platges, tómbols, fletxes i cordons litorals.
4. Formes originades per la sedimentacióPlatges. Acumulacions de sorra
o grava en zones on el litoral té un pendent suau.
4. Formes originades per la sedimentacióTómbols i fletxes. Dipòsits
sorrencs perpendiculars a la costa.
4. Formes originades per la sedimentació
Cordons litorals. Dipòsits sorrencs paral·lels a la costa, que solen aïllar petites llacunes i maresmes costaners.
FI
MODELAT GLACIALMireia Domenech i Blanca Laplana .
ÍNDEX
Què és? Formes
d’erosió. Formes de
sedimentació.
QUÈ ÉS? El modelat glacial
són unes formacions creades pel desplaçament de les masses de gel.
Les glaceres són masses de glaç formades en llocs de neu perpètua i es mou lentament.
FORMES D’EROSIÓ
El principal agent que provoca l’erosió és la glacera, causada pel moviment del gel.
Algunes erosions glaceres poden crear valls glacials.
FORMES D’EROSIÓ
Valls en forma de U: valls amples i profundes, de perfil arrodonit.
Zones de sobreexcavació: concavitats produïdes pel flux del glaç, i si el glaç es retira es creen llacs o llacunes.
FORMES DE SEDIMENTACIÓ
FORMES DE SEDIMENTACIÓ
Les formes de relleu originades per la sedimentació formen morrenes.
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ.
Composició i estructura de la
Terra
Roger DoradoRoger Llopart
Índex
1. Estructura i composició de la Terra 1.1. Escorça1.2. Mantell1.3. Nucli
2. La litosfera3. La astenosfera
1. Estructura i composició de la Terra
• La Terra presenta tres capes ben definides: un nucli metàl·lic, un mantell rocós i una escorça, també rocosa però poc densa.
1.1. EscorçaL'escorça és una capa rocosa prima i sòlida. N'hi ha dos tipus ben diferenciats:
- Escorça continental. Està compost fonamentalment de granit.
- Escorça oceànica. Està composta de basalt i gabre.
1.2. Mantell
El mantell és una capa rocosa situada sota l'escorça..Té dues parts:
- Mantell superior. Comprèn des de la base de l'escorça fins als 670 km de profunditat.
- Mantell inferior. Abasta des dels 670 km fins a la superfície del nucli.
1.3. NucliLa composició del nucli és metàl·lica El nucli té dues parts amb la mateixa composició, però que difereixen pel que fa a l'estat físic:
Nucli extern. Comprèn de la base del mantell, fins als 5.150 km, i es troba en estat líquid. Té una fluïdesa similar a la de l'aigua, i està agitat per corrents de convecció violents. Aquests corrents són els que originen el camp magnètic terrestre.
• Nucli intern. És una esfera d'uns 1.220 km de radi i està en estat sòlid.
2. La litosferaLa part més externa del mantell superior està fermament unida amb l'escorça, formant un conjunt compacte que rep el nom de litosfera.Hi ha dos tipus de litosfera:
• Litosfera continental. Formada per escorça continental i part del mantell superior.
• Litosfera oceànica. Constituïda per escorça oceànica i part del mantell superior.
3. La astenosfera
• A una profunditat d'entre 50 i 200Km, el mantell presenta una capa anomenada , en el qual les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc. Es tracta d'una zona on els materials es troben en estat fluid, la qual cosa provoca el moviment de tota la massa situada a sobre. La temperatura dels materials que componen l'astenosfera tendeixen a ser just per sota del seu punt de fusió. Això els dóna una qualitat similar al plàstic.
Fi de
l'exposici
ó Gracies per la vostre atenció!
LA DERIVA CONTINENTAL
És una teoria segons la qual
els continents es mouen els uns respecte dels
altres.
PROVES DE LA DERIVA CONTINENTAL Proves Geogràfiques Proves Paleontològiques Proves Paleoclimàtiques Proves geològiques i tectòniques Pangea
PROVES GEOGRÀFIQUES Aquestes proves fan referència a que
l’escorça terrestre dels continents encaixen perfectament i per tant en algun moment van estar units
PROVES PALEONTOLÒGUIQUES Els organismes depenent si estan en
contacte o aïllats evolucionen de manera diferent.
També s’han trobat fòssils iguals en diferent continents, i al demostrar-se que els animals prehistòrics no eren capaços de creuar els oceans va quedar aprovada la teoria de que els continents havien estat units
PROVES PALEOCLIMÀIQUES Els continents es van anar separant fins
donar lloc a la situació actual. Wegener va descobrir que el clima de moltes regions actuals no era com el que hi havia abans .
PROVES GEOLÒGIQUES I TECTÒNIQUES Es basen en el
descobriments que A.Wegener pensava que feia milions d’anys els continents estaven units en un únic anomenat Pangea
PANGEAHTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=NUQ1UX42DQG
INCONVENIENTS DE LA TEORIA DE WEGENERR No comptava amb un mecanisme que
expliqués la deriva a través del planeta Va proposar que la influència mareal de
la lluna accelerava el moviment de la escorça terrestre
Va proposar que els continents travessaven els fons oceànics però no hi havia proves d'això
Plaques Litosfèriques
Sergi Estasen Del CastilloFrank Valk Torres
Les plaques litosfèriquesLa litosfera és una capa
mixta formada per l'escorça i part del mantell superior. És d'un gruix variable: a les grans serralades acostumen a tenir 300km de gruix mentres que als fons oceànics té un gruix inferior a 100 km. Es pot dir que una placa litosfèrica és una part mòbil de la litosfera.
Tipus de plaques litosferiquesSi observem el mapa tectònic de la superfície
terrestre, podem adonar-nos que hi ha tres menes de plaques segons la composició:- Plaques oceàniques. -Plaques continentals. - Plaques mixtes.
La teoria de la tectònica
La Teoria de la Tectònica de Plaques, sorgida en els anys 60, és una teoria unificadora de la dinàmica global del planeta.
Proves de las tectònica de plaques
Les nombroses investigacions que es van fer al llarg de les dècades del 1970 i 1980 van demostrar que fenòmens geològics com el vulcanisme, la sismicitat, la formació de serraladas, etc.
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
VORES O LÍMITS
Sergi Ros i Sergi Fontcuberta
ÍNDEX
Que són
Tipus
Processos Associats
QUINS TIPUS DE VORES HI HA?
CONSTRUCTIVES
PASSIVES/TRANSFORMACIÓ
DESTRUCTIVES
DE COL·LISIÓ
QUÈ SON LES VORES?
Les vores són moviments de les plaques que poden tenir processos geològics diversos. Poden ser transformants, destructives, constructives i de col·lisió.
VORES CONSTRUCTIVES
VORES DESTRUCTIVES
VORES TRANFORMANTS
TRANSFORMANTS
San Andrés Califòrnia.
VORES DE COL·LISIO
RIFTS, ARXIPÈLAGS VOLCÀNICS I ARCS D’ILLES
ERIC NAVAS SOTO MARIO JIMENEZ DEL
CASTILLO
ÍNDEX
1. RIFTS
2. ARXIPÈLAGS VOLCÀNICS
3. ARCS D’ILLES
RIFTS
• QUE SÓN:Són àrees on la presesència d’esquerdes indica que l’escorça terrestre esta patint
distensions. L’escorça terrestre i la litosfera es separen.
• COM ES PRODUEIXEN:La pressió que fa el magma des de l’interior aixeca les dues vores de la fractura i forma
el relleu de la dorsal creant un aixecament de la superfície.
ARXIPÈLAGS VOLCÀNICS
• QUE SÓN Són un conjunt d’ illes properes entre elles, que s’han produit a partir del magma fos
• COM ES PRODUEIXENLa litosfera oceànica és més prima que la continental, i quan un plomall tèrmic s’hi
situa a sota, aquesta litosfera tambè es bomba, pero el vulcanisme s’hi manifesta molt aviat i origina un arxipèlag volcànic.
ARCS D’ILLES
• QUE SÓN Són alineacions muntanyoses que a causa dels moviments de les plaques formen
zones volcàniques i de sismicitat intensa.
• COM ES PRODUEIXENLes illes es formen per l’ engroximent de la placa cavalcant, en ser comprimida per la
placa subduent , i també com a resultat del volcanisme, que origina edificis volcànics molt alts.
PLECS, DIACLASIS I FALLES.
Paula Martí i Jordi Mercader.
PLECS Són deformacions plàstiques de les roques.
S’hi poden identificar 4 elements: - Xarnera. - Flancs. - Nucli. - Pla axial.
Elements dels plecs.
Tipus de plecs.
Els plecs es poden classificar en dos tipus bàsics: Anticlinals. Les capes més modernes envolten les més antigues. Sinclinals: Les capes més antigues envolten les més modernes.
DIACLASIS
Són ruptures de les roques en que els fragments no s’han desplaçat, sinó que es mantenen en la posició inicial.
Es poden produir per diverses causas: - Clivelles de retracció: en argiles i
llots quan s’assequen. - Clivelles de gelifracció: causades per
l’efecte de falca de l’aigua en glaçar-se dins les fissures de les roques.
- Disjunció columnar: en les colades de lava quan es refreden.
- Clivellament per descomprensió: a causa de l’erosió del relleu.
FALLESSón ruptures de les roques en que hi ha una dislocació dels blocs. El pla de fractura s’anomena ple de falla.
TIPUS DE FALLES
Falla Trasnformant
Fi.
EL VOLCANISMEDavid Pons
Arnau Villanueva
ÍNDEX
Què és Com es produeix Les seves parts Tipus de volcans
QUÈ ÉS
El vulcanisme és el conjunt de fenòmens relacionats amb els volcans i la presència de magma.
La vulcanologia és la ciència que estudia aquest tipus de fenomen i treballa en la prevenció dels riscos associats a la seva activitat.
El volcà és una estructura geològica amb forma de con que té un conducte pel qual surt el magma , que es roca fosa , en forma de lava, i gasos de l’interior del planeta.
COM ES PRODUEIX
Tot comença perquè l'interior de la Terra està a unes temperatures tan altes que les roques estan en estat líquid. La pressió és tan alta que els materials surten a l'exterior disparats, buscant un lloc per on l'escorça terrestre sigui més feble. Quan troben aquest lloc la terra es trenca i surten les roques desfetes i gasos en forma de magma. Aixì és com neix un volcà. Aquest procés vol dir que el volcà s'ha posat en erupció.
Es formen en els límits del les Plaques Tectòniques
LES PARTS
1.Cambra magmàtica2. Roca3. Xemeneia4. Base5. Dipòsit de lava6. Fissura7. Capes de cendra emesa pel volcà8. Con9. Capes de lava emeses pel volcà (Colades)10. Gorja11. Con paràsit12. Flux de lava13. Ventilador14. Cràter15. Núvol de cendra
TIPUS
Hi han 6 tipus de volcans:
Hawaià Strombolià Vulcanià Peleà Estratovolcà Vesuvià o plinià
HAWAIÀ
Tenen la part superior més aviat aplanada. Les seves laves són molt fluides i es desplacen ràpidament formant extenses colades. Tenen poques cendres.
Són característics de l'illa de Hawai
STROMBOLIÀ
Alternen les explosions amb les laves esteses. Poden expulsar també materials sòlids. De vegades la lava es més densa i forma un con volcànic.
Agafa el nom del volcà Stromboli d'Itàlia
VULCANIÀ
Són el més explosius. Durant l'erupció la lava i les roques es pulveritzen i es desprenen cendres que s'eleven a molts quilometres d'alçada .
Com a exemple tenim Vulcà (Itàlia), d'on ve el seu nom
PELEÀ
Les explosions són molt violentes doncs la lava es molt viscosa i tapona la xemeneia fins que surt disparada. Les cendres poden arribar molt lluny.
Rep el nom del Mont Pelé a l'illa Martinica
ESTRATOVOLCÀ
Assoleixen una forma cònica a causa de les característiques de la lava, que és pastosa i que circula amb lentament.
La forma del volcà és generalment cònica fins que, com a conseqüència d'una nova l'explosió del volcà, es forma un nou con al cràter o a la caldera. Formen muntanyes que arriben a tenir, en general, grans alçades i els seus pendents són pronunciats
VESUVIÀ O PLINIÀ
Difereix del vulcanià en què la pressió dels gasos és molt forta i produeix explosions molt violentes. Forma núvols ardents que, en refredar-se, produeixen precipitacions de cendres, que poden arribar a sepultar ciutats, com va passar amb Pompeia
FI
Sismicitat, hipocentre i epicentre.
Biologia i Geologia
Joan Bosch Lopez.Jordi Sánchez Maldonado.
Sismicitat és l'estudi de la quantitat de sismes que corren en un lloc en concret.
Sismicitat
Un sisme és una pertorbació en l’interior de la terra que dona origen a moviments i vibracions del terra.
Que es un sisme ?
Terratrèmols Tsunamis
Tipus de sismes
El sismes es produeixen per els continus xocs i lliscaments de les plaques.
Per que és produeixen?
L' hipocentre és un punt de a l'interior de la Terra, on s'inicia un moviment sísmic.
Hipocentre
L’epicentre és el punt a la superfície de la Terra que està directament a sobre de l‘hipocentre és on es s’expandeixen las ones sísmiques.
Epicentre
Sismograma i sismograf
Sismograma
Sismograf
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ