DIVENDRES, 16 DE GENER DE 2009 www.informadordemartorell.cat Número 1.342 1o L’ Info rmador de MARTORELL des del 1979 PARTICIPACIÓ La passada pels carrers de carruatges, genets i cavalls atrau a una munió de martorellencs d’una festa que no caduca mai ESTRENA L’entitat mostra, per primer cop, el carro d’escala gran, un cop restaurat P8i9 Un, dos i tres tombs! TRADICIÓ. La festa de Sant Antoni Abat i els Tres Tombs és molt arrelada a Martorell. Està documentada des de 1647 Pep Puente spv Societat P7 El ministre d’Indústria Miguel Sebastián visita el Centre Tècnic de Seat a Martorell Seat Societat P4 L’IES Pompeu Fabra prepara una festa per celebrar els 40 anys de la seva inauguració Esports P13 Les fotos de tots els equips del Club Handbol Martorell 30 30 anys anys
Transcript
DIVENDRES, 16 DE GENER DE 2009 www.informadordemartorell.cat Número 1.342 1o
L’Informadorde MARTORELL des del 1979
PARTICIPACIÓ La passada pels carrers de carruatges, genets i cavalls atrau auna munió de martorellencs d’una festa que no caduca mai ESTRENA L’entitatmostra, per primer cop, el carro d’escala gran, un cop restaurat P8i9
Un, dos i tres tombs!TRADICIÓ. La festa de Sant Antoni Abat i els Tres Tombs és molt arrelada a Martorell. Està documentada des de 1647 Pep Puente
spv
Societat P7
El ministred’IndústriaMiguel Sebastiánvisita el CentreTècnic de Seata Martorell
Seat
Societat P4
L’IES PompeuFabra preparauna festa percelebrar els 40anys de la sevainauguració
Esports P13
Les fotos de totsels equips del ClubHandbol Martorell3030anysanys
DIVENDRES, 16 DE GENER DE 20092 L’Informador de Martorell
Seat també s’afegeix a la llista de ZPeditorial
Seat ha desenvolupat un prototip de cotxehíbrid que combina el motor elèctric amb el decombustió, i se situa “en una molt primera posi-ció” a l’hora d’optar a les ajudes del Pla Integrald'Automoció impulsada pel Govern i dotat amb800 milions d’euros. Així ho va manifestardilluns passat, 12 de gener, el ministre d’Indús-tria, Miguel Sebastián, durant la presentaciód’aquest projecte a la planta de Martorell,denominat Twin Drive Ecomotive, que suposael “pas previ” a la fabricació d'un cotxe cent percent elèctric. Aquest nou vehicle híbrid, basaten l'exitós model León de Seat, està equipatamb un motor elèctric, per a circuits urbans, decurta distància, que es complementa amb unaltre de combustió per a trajectes més llargs.Ara com ara, la tracció elèctrica ofereix unaautonomia molt limitada (permet recórrer uns50 quilòmetres i arribar a una velocitat de 100quilòmetres per hora), encara que obre la portaals enginyers de Seat a millorar les prestacionsd'aquest tipus de propulsió i a superar-ne elprincipal desavantatge, com és la recàrrega deles bateries.
El nou híbrid de Seat, que es començarà acomercialitzar a partir del 2014, neix en unmoment de crisi i de gran preocupació per lacontaminació i el medi ambient, tal com hanrecordat els màxims responsables de la com-panyia, Eric Schmitt, president del comitè exe-cutiu, i Francisco Javier García Sanz, presidentdel consell d'administració. "Avui és un diahistòric per al sector de l'automòbil", va subrat-llar el ministre Miguel Sebastián, que va reite-
rat que els cotxes elèctrics “no són la solució ala crisi actual", però sí el futur cap al qual s'hade dirigir la indústria espanyola del motor.Sebastián va reafirmar l’aposta de l’actualGovern espanyol pel vehicle elèctric, un noumodel de conducció que, entre altres beneficis,permetrà reduir el grau de dependènciaenergètica d'Espanya, al substituir els combus-tibles fòssils per fonts d'energia autòctones.
“El benefici serà doble si a més aconseguimque aquests vehicles es fabriquin aquí, tant pera l’ocupació com per a la modernització de laindústria. El camí serà llarg, per això s’ha decomençar a caminar com més aviat millor”, vaindicar Sebastián."Estem plenament con-vençuts que Seat presentarà uns plans moltatractius", va comentar Sebastián, que confiaque la companyia no només mantindrà l'ocupa-ció, sinó que, a més, incrementarà la plantillaels pròxims cinc anys. Per això, va remarcar,"tindrà el suport del Govern en el pla dels 800milions d'euros". Miguel Sebastián manté l'ob-jectiu, "ambiciós però abastable", que un milióde vehicles elèctrics circulin per les carreteresespanyoles l'any 2014. La impressió que va do-nar Sebastián en la seva visita al Centre Tècnicde Seat a Martorell van ser que de bonesparaules, totes, però el balanç que dóna el pre-sident espanyol Rodríguez Zapatero cap a Cata-lunya no dóna bones perspectives. Enmigd’una crisi de grans dimensions i amb Seat coma cap de turc, què deuen pensar els treballa-dors de Seat que estan implicats en l’ERE? Totplegat sembla paper mullat.
Redacció i administració:Apartat de correus, 2708760 Martorell (Barcelona)Telèfon: 608 941 944Correu electrònic:[email protected]
Edita:Edicions 63000, SLAdministració i publicitat:Mòbil: 608 941 944Disseny i maquetació:Llobregat Nord Tècniques Gràfiques
Impressió:Més Gran Serveis Gràfics i DigitalsDipòsit legal: B-17.326-81Cap de redacció:Andreu González i CastroCol·laboradors:
Iván Sánchez, Antoni Munné iTomàs, Jordi Benavente, SerigbTendrub, Sadurní Pons, JoaquimParera, Freddy Silvana i Àlex Ribes.
Membre de l’Associació Catalanade Premsa Comarcal
Vols a l’espai
Aviat començaran lesproves dels vols suborbitalsamb la nau Virgin Galactic ihauré de desplaçar-me alfutur aeroport de Lleida-Alguaire que serà la base dellançament. El més impor-tant és experimentar durantuns segons la ingravidesa.Tenim un milió d’estrellesapinyades, ubicades aOmega Centauri de la ViaLàctea degut a la gravetatd’un objecte massiu invisi-ble. Tot això comporta quequan més aturats aconse-guixin el duet progre socialis-ta Solbes-Zapatero milloranirem a la lluna... deValència! Volem vols a l’es-pai i no fer volar colomselectorals. Estem a la cuad’Europa en obrers aturats.Una altra vegada, famíliesque han confiat en els he-reus de Felipe Gonzálezdemanen caritat als rics.Això és el més interessantque el càstig vagi a la dretadels collons. Exactamentcom el cavall pintor “Cholla”de 23 anys que en fa quatreque pinta abstracte gestual,amb els pincells a la boca, iexposarà a galeries de LasVegas i Nova York. El somniamericà complert encaraque siguem una mica mésburros. Amb tota seguretatque l’enorme nevada d’en-guany a tota Espanya ensportarà, no l’Estatut, sinóbona sort!
L’altre dia una senyoraem recordava les reunionssobre OVNIS (Objectes Vo-lants No Identificats) al seubar que teníem en Barraca,en Porta i un servidor. Bai-xavem com la borsa. Peròparlant clar i català. Si la co-sa no surt bé i els sindicatsvan contra les esquerres, elmillor serà apuntar-se, l’anyque ve, al rally Dakar sitorna a celebrar-se a l’Ar-gentina i als deserts de Xile.Millor respirar aire delsAndes a Copiapó on nomésun forat negre pot engullir-se la collita de fanàticsvotants vestits democràtica-ment i realitzar els 9.574quilòmetres amb un 4x4perquè lo de Lleida és pe-rillós, a 110 quilòmetresd’alçada (en 90 segons) atu-rarant els motors perquè elspassatgers tinguin bonessensacions in-gràvides. Josense moure’m de la reali-tat ja les gaudeixo junta-ment amb els aturats.
amb lesdues manssp
Llum verd al soterrament de contenidors de tot MartorellEl Ministeri d’Administracions Públiques ha resolt favorablement la sol·licitud presentada per l’Ajun-
tament de Martorell per optar al Fons Estatal d’Inversió Local. El MAP ha autoritzat, en data del 7 degener, el finançament del projecte “Instal·lació soterrada dels contenidors de recollida selectiva deMartorell” a càrrec del fons estatal. Els terminis previstos són licitació i adjudicació de les obres entreaquest mes de gener i el febrer; inici de les obres al març d'aquest any i finalització el desembre del2009. El projecte preveu 79 conjunts de contenidors soterrats agrupats en grups de 5 i 6 contenidors.En total 49 conjunts de 6 unitats i 30 de 5 unitats. El nombre total de contenidors és de 444.L’emplaçament d'aquests contenidors s'ha definit tenint en compte les actuals ubicacions dels conteni-dors de selectiva, rebuig i orgànica. S'han situat el màxim d'allunyats dels habitatges i en llocs que siguipossible el seu buidatge atès que el vehicle de recollida, per les seves dimensions, necessita un mínimd’espai per treballar. El pressupost de les obres ascendeix a 4.574.084,59 euros.
L’Informador
L’Informador de Martorell 3DIVENDRES, 16 DE GENER DE 2009
Ara que ha vingut la crisi i ens ha aga-fat en el millor moment (sí, en el millormoment: després de la vaga de transpor-tistes que ens va obligar a acaparar iemmagatzemar a casa 50 litres d’oli, 60quilos de sucre, 15 ampolles de whisky, ide tot i més en quantitats industrials), calabordar la gran mentida de les sobres.Mai no he entès què són. Em fa gràciaveure a la televisió programes de cuinaamb gent que explica què fer d’allò queno ens mengem d’un entaulament, com sifins ara ho haguéssim llançat a les escom-braries. I jo que fins ara havia pensat queles sobres eren les parts no comestiblesdels aliments o difícils de pair per alshumans (ossos, nervis, clofolles...).
L’abús que es fa del terme ens porta apreguntar-nos si potser són sobres lestruites que queden al bar quan n’han tretel primer triangle. Oi que no? Doncs perquè insisteixen a donar-nos tothora ideesper aprofitar “les sobres”? Com si els quetreballem no ens haguéssim fet un tip decuinar un dia per a dues o tres vegades.Que fas fideuada? Doncs per a dos o tresdies. I el segon dia segur que tindrà millorgust que el primer. (O, si no, pregunteu-lia un asturià quan està més gustosa lafabada, el dia que l’han cuinada o l’en-demà.) Hi ha qui, fins i tot, s’hi posa per atota la setmana i enllesteix els assumptesde cuina en un dia. Haurem de dir-li queno sigui imprudent i que el que no esmengi el primer jorn ho enviï a la brossaorgànica?
Aquest tipus de programes que este-nen la paranoia de la crisi segur quetambé han fet forat a Catalunya. No had’estranyar ningú, atès que el masoquis-me català ha donat per bo que col·lectiva-ment som gasius i que el farciment delscanelons de Sant Esteve n’és una mostraben significativa. Quina rucada! Com siestiguéssim parlant de carn de reciclatgei no d’acabar-te el que no t’has menjat eldia d’abans. També ens han venut lamoto (i l’hem comprada) que el tomàquetel suquem per aprofitar-lo més. Per apro-
fitar-lo més? Però si fent això només n’a-profites la massa mucilaginosa i en llancesgran part de la polpa i tota la pell! Encanvi, en els territoris pantomaka, motque correspon a un seguit de rodanxestallades i posades sobre un tros de pa, lautilització de l’hortalissa és total: fins i totla pela i tota la carn, que a casa nostra esdesaprofiten. El caràcter més aviat mal-gastador dels catalans queda, doncs,demostrat tant per l’interior com per l’ex-terior del tomàquet.
Per si encara calgués donar més mos-tres de la prodigalitat pàtria, diré que mamare, que procedeix de terres pantoma-ka, m’ha explicat més d’un cop que quanella es menjava un plàtan, de petita, enrepelava la part interior de la pell ambuna cullereta. És a dir, que més que ambuna mostra d’esperit col·lectiu delspobles, aquests hàbits d’aprofitamentextrem tenen a veure amb la gana que espassava a la postguerra i la que s’ha patitallà on les han passades magres en cadamoment històric.
Així doncs, la propera vegada que algúels parli de sobres i mandonguilles, i elsciti Dant i allò de l’avara povertà dei cata-lani, recordin-li que els canelons són sim-plement la carn del dia anterior i que acasa nostra els tomàquets almenys elspelem abans d’endrapar-los.
ca l’andreuAndreu González i Castrohttp://gonzalezcastro.bloc.cat
La gran mentidade les sobres Ho vam aconseguir! Martorell es va
deixar veure a la petita pantalla gràciesa un esdeveniment tan positiu com vaser la cavalcada dels Reis Mags. Lesobres del Portal d’Anoia van acabar atemps, el Pont del Diable lluïa com lanau espacial de qualsevol pel·lícula deciència ficció, el Carrer del Mur tanil·luminat semblava una botiga de bom-betes i, per fi, els martorellencs gau-dien de la possibilitat de trobar algunacosa per celebrar plegats. És d’agrair latasca que han realitzat moltes personesper organitzar aquest acte. Amb el seuesforç han portat una estona de màgia id’il·lusió als nostres nens i nenes i,encara que sigui per un moment, enshan permès contemplar la nostra vilades d'una altra perspectiva: la que creatot espectacle televisiu, fugaç peròseductor i encisador alhora.
Se que algunes persones veuen enla tradició del Cagatió una mostra desurrealisme difícil d’explicar. Que elsmés petits cantin les mil versions de lafamosa cançó mentre s’acarnissen ambun tronc disfressat i que després, com amostra de submissió, l’immòbil prota-gonista cagui obsequis i llaminaduressembla escrit per un guionista amb unaforta addicció als estupefaents.
També m’han dit que molts creuenque el Pare Noel que passeja davantdels grans magatzems és un universitariamb problemes per arribar a fi de mes.Altres diuen que els Reis Mags són per-sones que paguen per disfressar-se isentir-se protagonistes de la millorhistòria escrita mai. Queda clar que sónllegendes que ningú es creu.
Els Reis d'Orient van arribar aMartorell amb tones de joguines. I hovam poder presenciar a través de latelevisió. La mateixa que ens parla detotes les crisis amb les que els éssershumans semblen disposats a complicar-se la vida. Crisis econòmiques, bèl·li-ques, humanitàries, de valors... Però elcinc de gener passat això es va oblidar.Va ser divertit que Jordi Gràcia, el locu-tor de TV3, tingués un lapsus freudiàquan va parlar del peatge reial encomptes del patge reial. És el que passaquan un trepitja el nostre municipi.
He de dir que els Reis Mags sembla-ven cansats quan van ser entrevistatsper televisió. Potser el viatge no va serdel tot plàcid. Els bombardejos del'exèrcit israelià i el control de les fron-teres potser van alterar la seva ruta. Ésla raó que he trobat per explicar lesseves pobres respostes.
Hom espera que com són màgics itenen un ofici tan rellevant donin bonconsells als nens. Podrien haver parlatde que, més enllà de les joguines, elmés important són els amics i que dei-xar-se els ulls davant de la Playstationmentre la infància es troba en un altrelloc no sembla gaire positiu. O qui sap,aquests monarques de la màgia, po-drien haver animat a tots els pares aque comparteixin més hores de lleureamb els seus fills. Tanmateix perdona-rem els decebedors discursos perquè,malgrat que molts som republicans, ésl’única monarquia en la què creiem.
El peatge reial
societat anònimaÀlex Ribes
Fer trampes és lleig. Amb aquestaafirmació, excepte els tramposos, tothomhi convindrà. El que passa és que potserja no estaríem d’acord en fixar els límitsde la trampa o en la inclusió d’algunesaccions en aquesta qualificació. M’ho hafet pensar quan algú ha comentat unasituació en què fruïa d’un privilegi que lipermetia uns avantatges sobre d’altrespretendents al mateix objectiu.
Ben pensat, crec que és ben possible
que no es pugui justificar cap tipus de pri-vilegi. Que una persona honesta mai nohauria d’acceptar cap privilegi perquè sig-nifica algun tipus de preferència sobre elproïsme. Que, en definitiva, privilegi sig-nifica, o equival, a injustícia, perquè voldir que ocuparé un lloc que en justíciacorrespon a un altre, o que fruiré d’un càr-rec o una situació que hauria de ser per aun altre, que hi té tant dret com puguitenir-hi jo.
Em sembla que és d’Antonio Machadol’encertada sentència Nadie és más que nadiei, doncs, per a un cristià, si tots ens consi-derem germans, acceptar ser distingitamb un privilegi potser, fins i tot, es potconsiderar un pecat, atès que si ho analit-zem bé veurem que, en el fons, acceptaruna situació de privilegi és com una tram-pa. I si fer trampa és lleig, fer trampa a ungermà deu ser més que lleig.
Privilegis
amb el boli a puntAntoni Munné i Tomàs
L’Informador
DIVENDRES, 16 DE GENER DE 20094 L’Informador de Martorell
Regulacióversus competència
Jofré Farrés
Les entitats bancàries de-senvolupen el que es denomi-na intermediació financeraque consisteix fonamental-ment en la captació dels exce-dents monetaris de les famí-lies i empreses (estalvi i in-versions) per al seu préstecposterior a altres famílies iempreses que necessitenaquests recursos monetaris.Així, els productes bancarissón els instruments que lesentitats financeres posen adisposició dels seus clientsper justificar la prestació delsseus serveis de intermediaciófinancera.
A finals del decenni de 1970,les característiques bàsiquesdel sistema financer en lamajoria de països europeuseren molt similars a les vigentsa principis del segle XX. Elsbancs eren les institucionsmés rellevants del sistemabancari, existint també un con-junt de intermediaris especia-litzats en un tipus d’activitat ode client. Una part significativade les entitats bancàries erade naturalesa pública. Pel quefa als mercats financers, el bor-sari era l’únic que havia acon-seguit un cert grau de desen-volupament, si bé la negocia-ció es concentrava en unreduït número de títols eme-sos pel sector públic, les gransempreses i les pròpies enti-tats bancàries.
Els intermediaris bancarisestaven sotmesos, a més, auna intensa regulació que con-dicionava tan l’estructura delsector com la conducta de lesentitats. En el cas espanyol,sense anar més lluny, les auto-ritats determinaven el tipusd’operacions que podien rea-litzar els diferents intermedia-ris, la capacitat d’expansiógeogràfica (creació de sucur-sals) i, el que és més impor-tant, els tipus d’interès de lesoperacions bancàries. Les au-toritats condicionaven tambél’assignació dels recursos fi-nancers, obligant a les entitatsbancàries (en especial a lescaixes d’estalvi) a finançar ambels seus recursos les activitatsd’aquells sectors i empresesque determinessin els regula-dors. No són aquestes cosesles que ara, en temps de crisi,ens semblen pràctiques i ne-cessàries? No és el que moltsreclamen? És de veritat aques-ta la qüestió?
D’entrada, un sistema ambaquestes característiques nonomés dificultava l’existènciad’una adequada competència,sinó que distorsionava lacorrecta i objectiva assignaciódels recursos financers. Davantla pràctica absència d’alterna-
tives (tan de col·locació delsseus excedents com definançament de les seves ope-racions), els usuaris de serveisbancaris es veien avesats aacceptar les condicions impo-sades per les institucions,podent parlar-se, fins i tot, de
l’existència d’un quasi mono-poli d’oferta bancària.
La necessitat de preservarl’estabilitat de les entitatsbancàries (donat el paper cru-cial que desenvolupen, ensagradi o no, en una economia)i l’existència d’imperfeccionsen els mercats bancaris (quepoden generar l’aparició d’epi-sodis de pànic bancari, comoel que estem vivint actual-ment) han estat els argumentsprincipals utilitzats per justifi-car la necessitat de regularl’activitat bancària. La posadaen qüestió d’aquesta creença(l’existència d’una clara corre-lació entre el nivell de com-petència i la probabilitat deque succeeixin episodis de cri-sis bancàries) va portar a lesautoritats a eliminar les mesu-res que limitaven la capacitatoperativa de les entitatsbancàries. Una paradoxa, vistaara, realment irònica.
El procés de desregulacióva suposar més llibertat tanpels fluxos de finançamentcom pels preus, va flexibilitzarl’accés al mercat de novesentitats, nacionals i estrange-res, i va facilitar l’expansió deles ja existents. L’objectiu noera altre que crear condicionsprecises per generar una majorcompetència entre les entitatsbancàries, i millorar així elsnivells d’eficiència del sistemafinancer.
I sorgeix una altre qüestió:creada la màxima competènciai concretada la màxima libera-lització del sector, què ha pas-sat amb la regulació pruden-cial (obligació a les entitatsbancàries a complir un coefi-cient de recursos propis sufi-cient per no quedar-se senseliquiditat), la millora dels orga-nismes i sistemes de supervi-sió i de inspecció i l’establi-ment de mecanismes eficients
de protecció del consumidor?De veritat no hi ha un terme
mig entre regulació extrema icompetència desmesurada? Oel que no hi ha és la voluntatde trobar i aplicar aquestterme mig? Moltes preguntes ipoques respostes.
Anécdota Pons 007Serigb Tendrub
-Oiga disculpe…-Yo?-Si… ¿podría apartarse? Porfavor..- ¿Por qué?.-Es que quiero hacer una foto-grafía a la ventana..-Ah… Y no puedo salir yo?Entonces hice la fotografía.Quizás no fue así como suce-dió, pero bien podría habersido… O no.
Per expressar la vostra opinióen la secció de “la paraula delslectors” heu d’enviar el vostretext per correu electrònic [email protected] o bé a l’apartat decorreus, 27 - 08760 Martorell.És imprescindible que hi afe-giu el vostre nom, cognoms,DNI i telèfon de contacte per ala seva publicació.
40 anys de l’IES Pompeu FabraExalumnes de l’Institut de Martorell (Pompeu i Fabra) estempreparant una festa/sopar el proper 27 de febrer de 2009,per reunir-nos, commemorar els 40 anys de la seva inaugu-ració i alhora, retre un homenatge al seu primer director, DonErnesto Carratalá, segurament a celebrar en el propi Institut.N’hi diem “Operación Carratalá”, i inicialment la cosa estàadreçada als alumnes que vàrem estrenar l’Institut i coincidiramb el senyor Carratalà, (que ha publicat recentment els seullibre de memòries, “Memorias de un piojo republicano”) és adir, els dos primers anys d’existència de l’Institut (1968-1970) dirigits per ell, però no és tancat a que qui va ser alum-ne al tercer o quart any també s’hi afegeixi. Quants mésmillor. Tots els que estigueu interessats en assistir-hi, adre-ceu-vos a qualsevol de les dues adreces de correu electró-nic seguents:
Voldríem saber quelcom en la primera quinzena de gener.No obstant, més endavant, ja al febrer ens tornarem a dirigira tots per confirmar data i assistència.
La Comissió spv
Serigb Tendrub
L’Informador de Martorell 5DIVENDRES, 9 DE GENER DE 2009
DIVENDRES, 16 DE GENER DE 20096 L’Informador de Martorell
L’Informador de Martorell 7DIVENDRES, 16 DE GENER DE 2009
El ministre d’Indústria Miguel Sebastiánvisita el Centre Tècnic de Seat a Martorell
SEAT va presentar el 12 degener passat al ministre d’In-dústria, Turisme i Comerç delgovern espanyol, Miguel Se-bastián, un primer prototip decotxe amb tracció elèctrica enla que treballa la marca auto-mobilística. Es tracta del pro-jecte Seat León Twun DriveEcomotive, un vehicle equipatamb un motor elèctric, per acircuits urbans, que es com-plementa de forma intel·ligentamb un motor de combustióper a trajectes interurbans, co-sa que permet obtenir un con-sum i unes emissions òptimes.
Ple d’autoritats a SeatL’acte, que va tenir lloc al
Centre Tècnic de Seat, vacomptar amb l’assistència,entre d’altres personalitats,del secretari d’Indústria id’Empresa de la Generalitatde Catalunya, Antoni Soy; l’al-calde de Martorell, SalvadorEsteve i la resta d’alcaldesdels municipis que envolten
les instal·lacions de Seat. Tam-bé han participat FranciscoGarcía Sanz, membre delComitè Executiu de Volks-wagen i president del Conselld’Administraci i Erich Schmitt,president de Seat.
Projecte i inversió de futurGarcía Sanz va destacar la im-
portància d’aquest vehicle perla inversió que significa, nonomés en l’àmbit mediam-biental sinó pel futur de l’em-presa: “si a mitjans de seglepassat vam contribuir decisi-vament a mobilitzar a tota unageneració, avui, 50 anys méstard, també volem ser els pri-mers en inicar el procés dedesenvolupament i industria-lització a l’estat espanyol d’a-quest model de vehicle quecombina el motor elèctric ambel de combustió: el Seat LeónTwin Drive”. García Sanz haafegit que “hi ha la necessitatd’implicar a totes les parts pera garantir aquesta mobilitat
sostenible en el futur. La tec-nologia de producte, per símateixa, no constitueix una ga-rantia d’èxit si en el projecteno es veuen implicats, a més,el sector elèctric i les adminis-tracions, ja que la seva partici-pació són essencials per asse-gurar la mobilitat i l’autonomiadels usuaris”.
L’horitzó del pla, el 2014Aquest pla, amb un horitzó
a l’any 2014, té com a objectiuinvestigar en l’àmbit de la tec-nologia de propulsió híbrida“plug-in” la progressiva dismi-nució de intervenció dels mo-tors de combustió amb la fina-litat de col·locar al mercat unsmodels de Seat amb consumsi nivells d’emissions de CO2molt reduïts i, per tant, alta-ment respectuosos amb elmedi ambient. L’acte va aca-bar amb una visita del minis-tre d’Indústria a la planta deMartorell i, fins i tot, va provarel nou model de Seat.
Sebastián a Martorell. El ministre d’Indústria, Turisme i Comerç al costat del president de Seat, Erich Schmitt
La marca presenta un primer prototip que estaria en marxa el 2014
Les vendes de Seatcauen un 14,6%
Les vendes de Seat vancaure l’any passat un 14,6 percent, fins a les 368.000 unitats.AIxí ho va presentar, diumen-ge passat, Volkswagen en uninforme. La resta de marques -excepte la de vehicles de luxeBentley- van contribuir alsresultats globals en positiu,de manera que el fabricantalemany va incrementar l’anypassat un 0,6 per cent lesseves vendes. Això significaque ha aconseguit tancar l'e-xercici amb una xifra rècord de6,23 milions de vehicles ve-nuts. Els sindicats de Seats’han queixat en nombrosesocasions que Volkswagen blo-queja l’entrada de la firma amercats emergents, cosa quepodria contrarestar la caigudade vendes generalitzada quepateix el mercat automobilís-tic espanyol i també bona partd’Europa. Ara, Seat està pen-dent de la decisió de VW, quepodria encarregar a Martorellla producció del nou Audi Q3.Dependrà del resultat de lesnegociacions del nou convenicol·lectiu que està en marxa.
S’aprova el pla detransports de viatgers
El Govern català ha aprovatel Pla de Transports de Viat-gers de Catalunya 2008-2012,que estableix els principalseixos d’actuació per a millorarels serveis de transport pú-blic interurbà de viatgers, tantferroviaris com per carretera,fins al 2012. A Martorell, s’aug-mentaran les freqüències depas i es consolidarà el metrodel Baix Llobregat i els metroscomarcals al Bages i l’Anoia. ElPla també contempla la crea-ció d’una nova línia circular deRenfe entre Martorell-Barce-lona-Granollers- Castellbisbali s’oferirà, a més, un servei en-tre Martorell i Granollers sen-se passar per Barcelona. Amés, es preveu la creaciód’una estació d’autobusos.
Seat
DIVENDRES, 16 DE GENER DE 20098 L’Informador de Martorell
La festa de Sant AntoniAbat de Martorell va tornar aser un èxit de participació.Prop d'una cinquantena degenets, carros, carruatges icavalls van participar en eltradicional Tres Tombs que vacomençar al Pont del Diablerecorrent tot el municipi fins ala plaça de la Vila. La majoriade carruatges que es podenveure durant la festa són pro-pietat dels Amics de SantAntoni. La prinicipal novetatd'enguany va ser l'estrena delcarro d'escala gran format perdotze botes i va tornar a lluïrel carruatge de fàbrica estre-nat l'any passsat. L'entitat jaha anunciat que l'any vinentmostraran el carro del vi.
Solemne benediccióDiumenge, de bon matí, es vacelebrar el tradicional esmor-zar traginer al Pont del Diableon es van servir 1.200 esmor-zars i, tot seguit, iniciar la pas-sada pels carrers i places deMartorell. Va ser el momentper adquirir el tortell de SantAntoni. Aquest any, els marto-rellencs van concentrar-se,majoritàriament, a la remode-lada plaça de Portal d'Anoiaper veure -per segon cop con-secutiu- la benedicció delsanimals a càrrec de MossènPere Corbera, acompanyat delpresident dels Amics de SantAntoni Abat, Adolf Bargués il’alcalde de Martorell, Salva-dor Esteve. Encapçalant lacomitiva dels Tres Tombs imostrant les banderes van serels abanderats d'aquest any,Montserrat Mas Bultà, com acapitana de bandera; Rosa
Mitjans Mas com a abandera-da; i als cordonistes MarcPlanas Mitjans i Jordi MitjansMas. Precisament els abande-rats van ser protagonistes eldia abans amb la tradicionalpassejada amb el pregonerde la festa de Sant Antoni
Abat que, aquest cop, va serel vocalista de La Principal dela Bisbal, Roger. L'entitat vaescollir una de les veus del'orquestra ja que sempre faxal·lar als assistents al concertde Sant Antoni que té lloc a lasala gran d'El Progrés. En el
seu parlament des del balcóde l'Ajuntament, Roger vaassegurar que “cada any puccontemplar les dones deMartorell que van al ball moltboniques. És un plaer i unhonor per a mi poder ser elpregoner d'aquesta festa”.Abans del pregó, hi va haveruna ballada de sardanes ambla Cobla Ciutat de Cornellà i,després, es va oferir als assis-tents la tradicional coca deforner i moscatell. La passeja-da va comptar amb la músicade la Banda Simfònica deMartorell. Després dels TresTombs, la festa es va concen-trar a El Progrés amb l'audiciódel concert-vermut amb laCobla Orquestra La Principalde la Bisbal que, a la tarda, vacontinuar amb el ball tradicio-nal amb l'inici d'un vals d'ElsXiquets de Valls. Cal destacarque enguany va tenir lloc elpassi d'un documental titulat“La pagesia a Martorell alsegle XX” a càrrec de CiscoSàenz de Pablo i Toni Fora. Lafesta va tornar a aglutinar latradició d’un poble que man-té amb fermesa una mostradels seus origens.
Les fotografies són a càrrec dePep Puente, Eravix i L’Infor-mador de Martorell.
El carruatge de fàbrica. Va ser restaurat l’any passat i per segon cop ha participat activament dels Tres Tombs
Prop d’una cinquantena de genets, carros, carruatges i cavalls surtenal carrer per reviure una tradició que data des de 1647 · L’entitat
estrena el carro d’escala gran i dóna mostres de constant renovació
reportatge Els Tres Tombs mantenen vival’essència de Sant Antoni Abat
Els banderers. La família Mas del carrer Mercadal -ara, residents a Castellví de Rosanes- han estat els abanderats
L’Informador de Martorell 9DIVENDRES, 16 DE GENER DE 2009
DIVENDRES, 16 DE GENER DE 200910 L’Informador de Martorell
Quatre martorellencsuniversitaris premiats
Caixa Manresa va lliurar el10 de gener passat els AjutsUniversitaris per al curs 2008-2009 a un total de 502 estu-diants d’arreu de Catalunya.Aquest curs, Caixa Manresa hadecidit atorgar la xifra rodonade 500 ajuts (la xifra final de502 és a causa de l’empat en-tre diversos estudiants) i incre-mentar significativament l’im-port de cada ajut, que passadels 612,24 euros de l’any pas-sat, als 900 d’aquest curs, ambun increment superior al 50%.Els estudiants martorellencspremiats són: Anna MariaMartínez Mariscal; MarionaMas Montserrat; Núria ObiolsVillar; i Núria Viladoms Simon. És la primera vegada que l’ac-te de lliurament es va celebrara Barcelona, després que enles onze edicions anteriorss’hagi celebrat al Museu de laTècnica de Manresa. A l’acte hivan assistir els 500 estudiantsguardonats, encapçalats per lanoia que va aconseguir unanota d’accés a la universitatmés alta, un 9,91. Per primeravegada, l’acte de lliuramentdels Ajuts Universitaris va tenirlloc a Barcelona quan sempres’havia celebrat a Manresa.L’acte va comptar amb la pre-sència del conseller d’Univer-sitats de la Generalitat de Ca-talunya, Josep Huguet.
Assamblea del ClubPetanca Martorell
El Club Petanca Martorellcelebrarà el proper 31 de ge-ner de 2009 l’assamblea gene-ral ordinària corresponent al’any anterior a partir de les 16hores, en primera convocatòriai mitja hora més tard, en sego-na convocatòria. L’ordre deldia és el següent: Lectura iaprovació si es procedeix enl’acta anterior; estat de comp-tes; memòria de l’any 2008;pressupost del 2009; renova-ció dels càrrecs de la junta di-rectiva i precs i preguntes.
“No deixis passar el temps”
Aquesta setmana, contesta les QC la Marisa Olivet, l'actual propietària d'aquest petit peròveterà establiment situat al cor de La Vila. Un d'aquells negocis de tota la vida (fa més de 25 anysque funciona) amb clients i clientes fidels, i, alhora, amb l'energia, la capacitat i les ganes de donar-se a conèixer als nouvinguts que es vulguin deixar aconsellar per una esteticista, la Marisa, ambmés de 19 anys d'experiència assessorant clients per oferir-los-hi exactament allò que els convé.Perfums, cremes hidratants, relaxants, revitalitzants, per combatre l'estrès, les arrugues o l'envelli-ment; que fan "de tot menys miracles, vaja", fa broma, la Marisa. Bellesa i salut (la primera depènde la segona) servida en flasconets, ampolletes i capsetes de tots els colors, mides i marques.Pensats per tenir cura d'un mateix i per presumir. Ideals per regalar o per regalar-se. La Marisa diuque sempre ha estat una enamorada de la música, cosa que possiblement li ve de la mare, quen'era professora i tocava el piano; però, professionalment, ha seguit les passes del seu pare, quees dedicava al comerç. És una dona elegant, sensible i una mica tímida, amb un hobby curiós peròcomprensible, tenint en compte el seu ofici: col·lecciona flascons de perfums en miniatura. Quanli pregunto, admet que la seva cançó és "The great pretender" (la versió dels "The Platters" o la de"Freddie Mercury"). De la tele, en tria el mític programa sobre el mar, "Thalassa". Parlant de llibres,diu que, últimament, n'està llegint un del polític i filòsof gironí, Alexandre Deulofeu (1903-1978),sobre "la matemàtica de la història" (teoria segons la qual les civilitzacions segueixen "cicles natu-rals" semblants als dels éssers vius, que, ben sistematitzats, ajudarien a preveure i evitar els con-flictes bèl·lics), que li "sembla molt, però que molt interessant". Si pogués, diu que li encantariaviure a la Cerdanya. Si li toquessin 10 milions d'euros a La Primitiva "viatjaria més, sens dubte, toti no dominar gaire els idiomes". Diu que l'eslògan ideal pel seu negoci seria: "No deixis passar eltemps, la pell s'ha de cuidar i protegir". I que la vida és... una carrera d'obstacles.
qüestionscomercialsJordi Benavente
Jordi Benavente
Marisa OlivetPerfumeria Aurora (Santacana, 17)
ES LLOGA LOCALA MARTORELL
de 250 m2Carretera de Piera, 43
(al costat de l’àrea de Guissona)
93 775 11 30626 336 176
L’Informador de Martorell 11DIVENDRES, 16 DE GENER DE 2009
Calçotada pericade Martorell
La Penya Blanc-Blavade Martorell celebraràel proper 8 de març lavuitena edició de la tra-dicional calçotada peri-ca al restaurant MasSunyol, de Castellví deRosanes. Aquesta ésuna de les activitatsmés destacades del ca-lendari de la Penya es-panyolista de Martorell.Com cada any, a tots elsassistents se’ls farà en-trega del típic pitetcommemoratiu on no hifaltaran els colors blanci blaus. A la festa tambéés previst la presènciad’algun directiu delRCD Espanyol. Per ainscripcions ho podeufer trucant als telèfons663 701 760 (Xavi) o 60737 65 57 (Rebeca).
El Bàsquet Clubguanya a Manresa
El Bàsquet Club Mar-torell va aconseguir unaclara victòria a la pistade l’Albert Disseny, deManresa (55-79). En unprimer temps gairebéperfecte, els martore-llencs van anar engrei-xant les diferències finsa arribar als quinzepunts al descans (27-42)A la represa, enlloc d’a-dormir-se, el BC Marto-rell va mantenir el ritmeintens que va ofegar de-finitivament l’AlbertDisseny, sobretot ambl’encert del martore-llenc Pons -20 punts-. Eltriomf manté el BC Mar-torell colíder empatatamb el Vila-seca. Elsmartorellencs rebenaquest diumenge elBusk’m Artés.
Triomf èpic delClub de Futbol
El Club de FutbolMartorell va sumar unavictòria èpica al Torrentde Llops davant el Po-ble Sec (4-3). En un pri-mer temps per oblidar,els martorellencs vanencaixar un 0-3, al minut56, que semblava insal-vable, però va aconse-guir la proesa de la re-muntada. Ignacio, ambdos gols, Camprubí iMendoza, a nou minutspel final, van permetresumar un triomf vital enla lluita per a la perma-nència. Amb aquestavictòria, el CF Martorelles manté cuer, amb 16punts, a tres de la sal-vació. Aquest diumenge(12 hores), els martore-llencs reben un rival di-recte: el Sant Cristobal.
Assamblea del’Ornitològica
L’associació Ornito-lògica de Martorell cele-bra aquest dissabte, 17de gener (18 hores) l’as-samblea general ordi-nària anual que tindràlloc a la seu social delCentre Cultural. Elspunts de l’ordre del diasón els següents: lectu-ra i aprovació de l’actaanterior corresponnenta l’any 2007; estat decomptes; adquisiciód’un ordinador portàtil,adquisició de gàbies depostura per a concurs il’apartat de precs i pre-guntes. Tots aquells so-cis que vulguin incorpo-rar més propostes hopoden fer enviant uncorreu electrònic [email protected]
Torneig La Mercède bàsquet
El Club Bàsquet LaMercè va celebrar a fi-nals de desembre pas-sat el Torneig cadet Vilade Martorell. Els guan-yadors van ser, en cate-goria femenina: ClubBàsquet Martorell (fairplay); triples (VanesaVerbo, Sant Adrià); MVP(Vanesa Verbo, Sant A-drià); màxim anotadora(Vanesa Verbo, Sant A-drià). En la classificaciófinal: Sant Adrià (cam-pió), Maristes Lleida(sotscampió); CB Marto-rell (tercer) i JoventutBBC (quart). En catego-ria masculina, els guan-yadors van ser: CB Mar-torell (fairplay); triples,MVP (Valencia, CB Hos-pitalet); màxim anota-dor (Coll, Sant Josep).
El Club Handbol cau ala pista de l’Amposta
El Club Handbol Martorellva obrir el 2009 amb una con-tuntent derrota a la pista del'Amposta (33-26) en un partitcorresponent a Segona Cata-lana. L’Amposta va fer un inicide partit abassegador, i als 10minuts havien aconseguit unparcial de 7-1. Tant en elabo-rats atacs estàtics com enràpids contraatacs els ampos-tins marcaven gols amb facili-tat davant la impotent defensadel CH Martorell, arribant aobtenir un avantatge màximde 9 gols durant la primerapart. El tècnic martorellencJosé Manuel Jiménez va provarun canvi defensiu amb unadefensa més oberta i agressivaque va donar alguns fruïts,reduïnt la difèrencia fins a sisgols al descans (19-13). A larepresa, el CH Martorell du-rant alguns minuts va funcio-nar fins a un mínim desavan-tatge de quatre gols. Peròl’Amposta ja no es van deixarsorprendre més i van reaccio-nar tornant a ampliar el marca-dor fins al final del partit. Coma curiositat i sense incidènciaen el marcador l'àrbitre vaoblidar-se d’anotar un dels 27gols del conjunt martorellenc.Destacar la aportació ofensivad'en Kuddi amb 7 gols (6 golsde vaselina sense error) i elbon debut de Lluc contra elseu exequip de sempre. PelCH Martorell van jugar Kuddi7, Carlos 1, Joan 2, Àlex 1, Oriol,Marc Gaset, Jaume, José Car-reño, José Manuel 3, José Bou3, Quique 4, Fèlix 2 i Lluc 4.Aquest dissabte, els martore-llencs juguen un partit decisiudavant el Sant Joan Despí a lesInstal·lacions Esportives.
El Futbol Sala Martorell haencetat el 2009 escalant posi-cions a la classificació. L’equipm artorellenc va aconseguiruna clara victòria a la pista del’Èpic Casino de Terrassa (
El FS Martorell va iniciar elmatx amb una intensitat que jaes va preveure que aviat en-cetaria el marcador. Així, endos minuts, Marc Areny iGuille, als minuts 5 i 7, respec-tivament van col·locar un 0-2 almarcador. Aquesta embranzi-da martorellenca va deixar to-cat l’Èpic Casino, amb un Mar-torell marcant la pauta i man-tenint l’ofensiva en atac. ÀlexPeramós va enviar una pilotaal pal abans que s’anulés ungol als terrassencs per una fal-ta sobre el porter Esteve. Aixíes va arribar al descans.
A la represa, el FS Martorellva sortir decidit a deixar elpartit vist per a sentència iquan només s’havien jugat dosminuts, Adrià Sariols marca el0-3 aprofitant una assistènciad’Àlex Peramós. El resultat cò-mode va fer relaxar els marto-rellencs que van veure com elconjunt egarenc, mitjançantEdu, retallés diferències (1-3).L’Èpic va començar a creure’sen apropar-se en el marcador iel seu joc més agressiu va pro-vocar cinc faltes gairebé con-secutives. Així, el FS Martorellva tenir dues oportunitats d’orper ampliar diferències, però,primer, Marc Areny i, després,Àlex Peramós, desaprofiten lesoportunitats de doble penal.
A partir d’aquí, els egarencsvan optar per a jugar amb elporter-jugador. Fruit d’aques-ta pressió ofensiva, Germánsupera el porter Esteve i situael marcador ajustat. Quan pit-jor semblava el partit, el FSMartorell va treure l’orgull i
l’experiència, i només ambdos minuts més, una jugadainiciada per Guille la transfor-ma el porter Esteve amb unxut llunyà que supera el porteregarenc (2-5). Un gol que po-sava coll amuimnt una possi-ble remontada de l’Èpic. En unúltim minut esbojarrat, JorgeRubio va marcar-se un gol apròpia porteria després d’unrebot inoportú (3-5). Abansd’acabar, Àlex Peramós teniafam de gol i va anotar el 3-6definitiu a manca de dos se-gons per a la conclusió delmatx. El FS Martorell sumava,
així, tres punts d’or que el per-meten consolidar-se a la zonaalta de la classificació de Pri-mera Nacional A, sense de-sempellagar-se del líder,l’Hospitalet Bellsport, queaquest dissabte (18:30 hores,pavelló esportiu municipal) vi-sita Martorell. A més, l’enso-pegada del FC Barcelona BMobicat davant el Rubí per-met a l’equip de Víctor Acostaescalar fins a la segona posi-ció. Un triomf, aquest dissab-te, davant l’Hospitalet deixariaels martorellencs com a lídersde la categoria.
Buscant el liderat. El FS Martorell és a només un punt del líder, l’Hospitalet
L’equip de Víctor Acosta aprofita l’ensopegadadel Barça B per col·locar-se en segona posició
El Futbol Sala Martorellsupera l’Èpic (3-6) enun partit molt disputat
Dav
id G
ispe
rt
DIVENDRES, 16 DE GENER DE 200912 L’Informador de Martorell
Un cop més -i ja en vanvuit-, campions de trial delpresent, del passat i els queens representaran en un futuren diferents campionats, vanaplegar-se a Martorell per a latradicional cita de final d’anyque organitza El Club Mico-rella. Enguany la zona on esdesenvolupava tota la sortidaera a les Roques del Mateuet,on arribaven després d’unapetita excursió cap a QuatreCamins. Des del Club Mico-rella es vol agrair als propieta-ris d’aquests terrenys (la famí-lia Fosalba Roqué) per la sevaassistència i permisos, aixícom als regidors municipalsd’Esports i de medi ambientper a la seva col·laboració i a la
gent de la ADF local per laseva col·laboració, tant abanscom durant el trial, juntamentamb l’agent forestal local i elsMossos d’Esquadra de l’ABPde Martorell. En els temps quecorren, i tenint en compte eldifícil que es fer activitats a lamuntanya, és important re-marcar que propietaris i Ajun-tament mai no ens hagin posatimpediments per fer aquestaactivitat en una serralada queconeixem prou bé, en gaudimforça i respectem molt.
Participants il·lustresFer una llista de participants
il·lustres seria llarguíssim,però enguany cal remarcar lapresència d’Adam Raga, cam-
pió del món de trial en diver-ses ocasions, i estrella d’a-quest esport juntament ambun altre fenòmen: Jeroni Fajar-do, a més de la tradicional pre-sència de Jordi Tarrés. Al seucostat amics que ens han visi-tat en diferents edicions(Gabriel Riera, Pere Ollé, JoanFreixas, Carles Jordà, Joan Bor-das, Francesc Tarrés, PepitoCasademunt, Pere Pi, XavierFoj, Antonio Trueba, Juvantenyi Cucurella i la vuit vegadescampiona del món Laia Sanz) ialtres que han vingut per pri-mer cop a tastar el que els pre-paraven els del Micorella(Adam Raga i Jeroni Fajardo,Pere Anton Mill, Parcerisses,Miquel Cirera, mànager de l’e-
quip Repsol Montesa, JaumeVon Arend amb una Cota 200proto, Manel Blancafort ambuna Sherpa 4 temps), agrairmolt especialment a AntoniTrueba que va portar per pro-var un parell de novíssimesBeta Evo i els joves pilots defutur del nostre esport (Bor-rellas, Moret, Pol Tarrés, JordiRiera o Mill).
Amb puntualitat britànica esva desenvolupar la matinal,sortint dos grups, uns per lavariant fàcil de la pista forestalcap a Quatre Camins i altrespel Camí Fort, sender netejatper la gent del Micorella recu-perant un dels antics passosde la serralada de les Torretes.Un cop ja entrats en calor, elsparticipants (80) van arribar al’indret de les Roques del Ma-teuet per fer les delícies delsespectadors, en especial les“volades” d’Adam Raga entreles dues pedres que marcavenla zona i que semblava inver-semblant. Els més veteranstambé s’hi van atrevir per lavariant més fàcil, tot demos-trant que l’estil de fa uns anystambé aixecava aplaudimentsal final de cada zona. La tracafinal va venir en un lloc que jaes un clàssic dels trial de Cam-pions, com es la anomenada“roca Renales”, un monòlit ge-gant que van pujar diferentspilots, en especial la zona quees va marcar Adam Raga amb...una Bultaco Sherpa 350!!!davant de la incredulitat delsque ens ho miraven.
Com es tradició el dia va aca-bar amb un imponent dinar ala muntanya, que van prepararl’equip de Quicu Fusalba, Eu-dald Vilalta, Fernando Puentei Cisco Cortadella i que va des-pertar un aplaudiment tant fortcom les zones que havien vistfeia pocs minuts. Finalment vavenir la tradicional tanda dereconeixements en forma deplaques que van ser entrega-des per la regidoria d’Esportsde l’Ajuntament de Martorell,Núria Canal i el presidentd’honor del Club Micorella,Jordi Cases “Khalevi”.
La prova ‘Campions’. Un cop més, Martorell va reunir a campions del món de trial: Raga, Tarrés o Laia Sanz
Adam Raga, campió del món de trial,s’exhibeix en la prova del Micorella La marca presenta un primer prototip que estaria en marxa el 2014
Club Micorella
L’Informador de Martorell 13DIVENDRES, 16 DE GENER DE 2009
infantil cadet femení
cadet masculí sènior masculí B
sènior masculí A i B
aleví A aleví B
CLUB HANDBOL MARTORELL
DIVENDRES, 16 DE GENER DE 200914 L’Informador de Martorell
Espectacle infantil.Benvinguts a l’antiga Grècia
on coneixereu l’heroi més grande tots els temps: l’Hèrcules!De viatge cap a l’Olimp, l’Hèr-cules viurà les més increïblesaventures, lluitarà amb bèstiesferotges i perillosos monstres,i s’enfrontarà a la maldat de latemible deessa Hera... Però elnostre protagonista no noméssap lluitar i burlar els perills;l’amor de la Reina de les Ama-
zones li descobrirà de què es-tà fet el cor d’un veritable he-roi. La companyia Maremàg-num ha volgut utilitzar la quepossiblement sigui la mésarquetípica figura de l’heroiaventurer, Hèrcules, i adaptarles seves peripècies per a lacomprensió i divertiment delsmés petits de la casa. Aquestdiumenge, 18 de gener a les 12hores a El Foment de Culturaorganitzat per La Xarxa.
Exposició Art Bruc.Fins el 25 de gener, la sala
d’exposicions Art Bruc mostrala col·lecció de pintures de
Corry Kaslander. El pintor ho-landès fa un recorregut per lpintura més intimista en unade les sales amb més tradició,l’Art Bruc (c/Bruc del Mig, 6) aEl Bruc (Anoia).
Sortida de muntanya.L’Agrupació Excursionista
de Martorell organitza aquestdiumenge 18 de gener una no-va sortida inclosa en el ciclede muntanya. Aquest cop, ésla col·lectiva d'esquí de fons aTuixent, a la comarca de l’AltUrgell. Per a més informació iinscripcions us podeu posaren contacte al 639 337 984.
L’Informador de Martorell 15DIVENDRES, 16 DE GENER DE 2009
Pomfusa informa que els últimsdecessos són els següents:
Ana Herrero Rondade 93 anys7 de gener de 2009Sant Andreu de la BarcaJoaquina Santacreu Juliánde 86 anys7 de gener de 2009Oratori de PomfusaConcepción Escribano Calvode 89 anys8 de gener de 2009Oratori de PomfusaRosa Casas Palaude 94 anys9 de gener de 2009Crist Salvador MartorellMario Lapuente Ballesterde 95 anys9 de gener de 2009Oratori de PomfusaJaume Falguera Archsde 80 anys9 de gener de 2009Santa Maria de MartorellJoan Ferrer Pide 88 anys10 de gener de 2009GelidaEncarnación Ortiz Amarode 70 anys11 de gener de 2009Oratori de PomfusaJosé Fernández Berguillosde 51 anys12 de gener de 2009Olesa de MontserratJosefa Fabregat Esplugade 72 anys13 de gener de 2009Oratori de Pomfusa
Farmàcia de guàrdiaFarmàcia De Diosc/ Comerç, 5 (davant Renfe)Telèfon 93 775 32 29Del 16 al 23de gener de 2009
Què fem?
L’exposició “El món des d’una rajola”, al museu Vicenç Ros, acaba el 25 de generL’exposició “El món des d’una rajola” que fins al 25 de gener acull el Museu Municipal Vicenç
Ros és comissariada per la Dra. Josefina Roma i Riu, produïda per l’Oficina de Patrimoni Culturalde la Diputació de Barcelona, té el suport dels museus Cau Ferrat de Sitges, Municipal VicençRos de Martorell i Can Tinturé-Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel d’Esplugues deLlobregat. La rajola catalana d’arts i oficis constitueix un important testimoni de la nostra histò-ria i la vida popular des de mitjans segle XVII i fins al segle XIX, convertint-se en una manifes-tació artística de transmissió de la informació social. No calia que les rajoles representessinnecessàriament un art o un ofici. Els artistes prenien com a font d’inspiració les auques, els gra-vats, les estampes, la rajoleria d'altres països o el món que els envoltava. Per això la iconogra-fia és tan àmplia; hi ha rajoles que mostren moments concrets de la vida quotidiana, imatgesrelacionades amb la tradició i la cultura popular, motius vegetals diversos, animals domèstics,salvatges o mitològics, produccions realitzades per l'home o, fins i tot, elements vinculats ambla representació de l’univers simbòlic.
