Editorial
Que xicotet s el mn!
Quasi s unnime la reivindicaci actual de :fora fronteres!, i aix ho expressem en paraules, gestos i actituds. I, com no podia ser menys, a esta festa ens apuntem amb la msica, la nostra msica. Este s el testic que volem traspassar en este nmero de DO-RE-CIM. Seguiu-nos en el nostre full de ruta:
1. Comencem amb la ja assentada XV
Trobada solidria de bandes Juvenils de lHorta Sud. s una trobada, una afabilitat multitudinria de msics en edats juvenils semblants, que en un nivell mes localista disfruten i sintonitzen amb els seus collegues un poc de la msica i un molt de camaraderia . No ten dones conter de la distncia geogrfica.
2. Festival de Baeza (Jan): Hem transcendit la comunitat autnoma. Som hostes de generosos amfitrions. No ens coneixem de res, noms ens unia la nostra inquietud musical. Hem destar a laltura, no volem defraudar; no ho fem. Ja hem traspassat alguna frontera. Mantenim la comunicaci i ens animem a seguir amb les nostres inquietuds. Punt per a la msica. Amb quina facilitat hem salvat barreres!. Hem llevat la connotaci feble damfitrions i hostes i ens anem elevant a la categoria de collegues i amics. Benvingut siga!
3. Lorin Maazel: I finalment i no menys
important, en este orde de trasps de fronteres ens fem eco en este nmero dun mestre viatger que ens va acompanyar en la nostra geografia valenciana: va ser director del Palau de les Arts Reina Sofia, amb lOrquestra de la Comunitat Valenciana. Ha mort este estiu en Virginia (Estats Units), estant encara en actiu. Algo de la
nostra msica i el nostre sentir aniria amb tan procliu mestre dels mars. El volia no perdre el positiu que des dac haguera i reclamava figures dac cap enll (el nostre director de la banda Simfnica va ser requerit per ell).
Continuem en esta linea de transmissi dalt la msica i baix les fronteres!
Disfruteu!
Teodoro Morales Paraiso
Edita: Centre Instructiu Musical de Mislata Direcci: Junta Directiva del CIM Departament Creatiu: Rafa Perell Teo Morales Esta revista ha sigut impresa i recollectada per lAssociaci Valenciana Foment dOcupaci Natzaret amb operaris discapacitats. correu electrnic: [email protected] Telfon: 96 3705618 DO-RE-CIM no es fa ms responsable de les opinions abocades pels collaboradors en els seus articles.
Fitxa de contacte
Si vols informar-te de los nostres notcies i activitats, estem en C/ Major, 30 (Mislata) Valncia Telfon 96 370 56 18. Aporta les teues dades en esta fitxa.
Nom i Cognoms: D.N.I.:
Direcci: C.Postal:
Correu Electrnic: Poblaci:
IV FESTIVAL DE BANDAS DE MSICA
BAEZA, PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD
Baeza, ciudad cuna del Renacimiento y declarada Patrimonio de la Humanidad,
ha gozado de una intensa vida musical a lo largo de los siglos. Tanto es as que en el
siglo XIX ya existan dos bandas de msica, la
"Banda Primitiva" y la "Banda del Liceo",
popularmente conocidas como "Banda Vieja" y
"Banda Nueva". Por ello, ya en el siglo XIX exista
en Baeza un Certamen de Bandas, como atestigua la
siguiente imagen:
Se observa en la imagen la siguiente leyenda:
"Primer Premio en Baeza 1892", lo que da fe de que
en esa poca ya se celebraba en Baeza un Certamen.
En tiempos ms recientes tambin tenemos
constancia de algn intento por institucionalizar un
Certamen o Festival de Bandas. Concretamente, en
el ao 1983 se celebr el I Encuentro Provincial de
Bandas de Msica al que asistieron las mejores
bandas de la provincia (beda, Linares, Martos, Mancha Real y Jan).
En otras ocasiones tambin han
comparecido en Baeza bandas de msica
de renombre. Por ejemplo, el 16 de agosto
de 1954 la Banda Municipal de Madrid
asisti invitada a la Inauguracin Oficial
del Kiosco de la Msica que an se
conserva en "El Paseo", momento al cual
pertenece la siguiente imagen:
De derecha a izquierda nos encontramos con D. Francisco de la Poza Robles
(Director de la Banda Municipal de Baeza), D. Jos Mara Muoz (Arcipreste), D.
Fernando Viedma Rodrguez (Alcalde de Baeza) y D. Jess Armbarri Grate (Director
de la Banda Municipal de Madrid).
En la actualidad, la Banda Sinfnica Ciudad de Baeza intenta recuperar toda la
actividad musical y cultural que
la ciudad de Baeza ha tenido a
lo largo de su historia, como as
atestiguan sus ltimas
participaciones en diferentes
festivales tales como el XXI
Certamen de Bandas de
Andaluca (Chauchina,
Granada) o el VIII Festival
Internacional de Bandas de
Msica "Ciudad de Torrevieja" y, por ello, en el ao 2011 pone en marcha el
FESTIVAL DE BANDAS DE MSICA "BAEZA, PATRIMONIO DE LA
HUMANIDAD", en colaboracin con el Excmo. Ayuntamiento de Baeza.
Histrico de Bandas
I FESTIVAL - 2011
Banda Simfnica de la Societat Filharmnica Alteanense (Alicante)
Banda Sinfnica Municipal de Ogjares (Granada)
II FESTIVAL - 2012
Banda Simfnica de la Uni Musical de Llria (Valencia)
Agrupacin Musical San Clemente de la Mancha (Cuenca)
III FESTIVAL - 2013
Agrupacin Artsticomusical "El Trabajo" de Xixona (Alicante)
Sociedad Filarmnica Ntra. Sra. del Carmen de Salteras (Sevilla)
IV FESTIVAL 2014
Banda de Msica del Centro Instructivo Musical de Mislata (Valencia)
Agrupacin Musical de Linares 1875 (Jan)
XV Trobada Solidria de Bandes Juvenils de lHorta Sud
Desprs donze anys, Aldaia va tornar a ser, per segona vegada, la protagonista
de la Trobada de Bandes Juvenils de lHorta Sud, coincidint tamb de ser el segon
any que esta t un carcter solidari.
I s que
desprs de lxit que
va tindre esta mateixa
celebraci en el Barri
del Crist, Aldaia ha
volgut acollir amb
entusiasme als 1.200
msics procedents de
les comarques de lHorta Sud per a participar en este esdeveniment, amb la invitaci
especial de dos bandes: la Uni Musical Santa Ceclia de Cortes de Pallars i la Societat
Musical Ayorense dAyora.
Aix, en esta trobada han participat 22 societats musicals, procedents dAlaqus,
Albal, Alcsser, Alfafar, Benetsser, Beniparrell, Catarroja, Manises, Massanassa,
Mislata, Paiporta, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Sedav, Silla, Torrent, Xirivella,
a ms de lAssociaci
Musical Barri del Crist de
Quart-Aldaia i les bandes
aldaieras: la Va unir
Musical, la Banda
Simfnica i lagrupaci
musical Els Majors de
lHorta Sud.
Totes elles que es van concentrar en el collegi Argenter i jo, abans de desfilar,
van participar en una arreplega solidria daliments, per la qual cosa cada msic va fer
entrega duna aportaci solidria al banc daliments installat en lentrada del recinte,
aconseguint al final una aportaci de ms de cinc-cents cinquanta quilos daliments no
peribles.
Desta manera, totes estes bandes van ser passant una a una per davant de la
tribuna, que va estar situada en el cant del carrer Major i el carrer de lEsglsia i es va
veure formada per lalcaldessa dAldaia, Carmen Jvega, el president de la Federaci de
Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Rafael Prez, els alcaldes de les bandes
invitades, Alberto Sez de la de Cortes de Pallars i Jos Vicente Anaya de la dAyora, i
alguns representants de
lAjuntament dAldaia.
Una vegada
finalitzat la desfilada de
les bandes, totes elles es
van concentrar en la plaa
de lAjuntament per a
escoltar unes paraules del
president comarcal de
bandes juvenils, Rafael
Prez que va felicitar tots els msics per la seua participaci i solidaritat, agraint als
ajuntaments la seua total collaboraci i animant-los que continuen mantenint eixa
aportaci, ja que els msics continuaran mantenint el seu afany, per mantindre viva la
msica.
Posteriorment, lalcaldessa dAldaia, Carmen Jvega, com a amfitriona de lacte
va assenyalar que esta comarca es caracteritza per ser bressol de grans msics i grans
compositors. En tots els nostres pobles es destillen sons harmoniosos en cada rac, s
el talent dels nostres msics que emana de cada pedra, de cada respiraci, de cada
batec.
Posteriorment la primera edil dAldaia, va donar pas a la macrobanda formada
pels 1.200 msics participants que van interpretar a lunson, dirigits per Hilari Mar, el
pasdoble Valncia.
Conclosa esta primera part de lacte, tots els presents es van dirigir a linterior
del Collegi Pblic Argenter i jo per a disfrutar dun sopar oferida per lAjuntament
dAldaia i realitzar lentrega de plaques commemoratives a cada banda, aix com el
sorteig de diversos instruments i la clausura desta XV Trobada Solidria de Bandes
Juvenils de lHorta Sud.
Concretament, en durant lentrega dobsequis, es van sortejar cinc instruments
donats per N.P., Consolat de Mar, Sanganxa Music Estor i Uni Musical Espanyola.
Flekys - Band
Lexpressi en angls Big Band (gran banda) fa referncia a un grup ampli de msics que tocan conjuntament; pot ser traduda lliurement com orquesta de jazz.
Les big bands aparecen com a tals a finals de la dcada de 1920, encara que
el seu etapa dor es el perode comprs entre 1935 i 1950.
Lestructura de les big bands ha anat evolucionant al llarg del temps, des
de les bandes de deu o onze membres de
lpoca inicial del swing, fins a les grans orquestres de ms de vint msics dels aos setanta. En tot cas, caracterstica essencial de
les big bands es lexistncia de seccions instrumentals, en algunes de les quals els mateixos instruments es troben duplicats.
Com a regla general, encara que no
existisca un nic format de Big Band, habitualment es compon de tres
seccions:Metales (Horn section), Fustes (Reeds) i Ritme. La de Metalls inclou, almenys, tres o
quatre trompetas, i dos o ms trombons. La secci de Fustes, sol estar formada per
quatre o ms saxofons, que alternen usualment amb altres instruments
com clarinet i flauta. Finalment, la secci rtmica dacompanyants est composta per
alguna combinaci de piano, guitarra, guitarra baix y bateria. Per tant, un total dentre
17 i 20 membres.
De tot este moviment naix la
Flekys Band. Una agrupaci formada en el Centre Instructiu
Musical de Mislata, per uns 30
msics amb un elevat nivell musical
que componen habitualment el
CIM.
La formaci habitual s:: 4 Clarinets; 1 ReQuint; 4 Saxos Alts; 2 Saxos Tenors;
1 Saxo Barton; 3 Trompetes; 4 Trombons; 2 Trompes; 1 Bombard; 1 Tuba; 1
Percussionista (Bateria); 3 Percussionistes; 1 Baix Elctric; 2 Guitarres Elctriques
El seu repertori s molt variat, on el pblic assistent pot escoltar canons de
Mecano, Michael Jackson, Rafaela Carra, Luis Miguel, Alaska, Deep Purple, Earth,
Wind and Fire, Nino Bravo, Gloria Estefan, Raphael, Barry Manilow, The Village
People, Robbie Williams, ABBA, Frank Sinatra, Michael Bubl. Bandes Sonores de
pellcules, msica de Blues, Jazz, Swing, Mambos, Cumbias, Tangos, etc, etc, etc. el
que fa que els concerts siguen molt amens i suggestius per al pblic.
Lorin Maazel
El dia 13 de Juliol de 2014 va morir en Virginia (EE.UU.) el destacat director
dorquestra Lorin Varencove Maazel, de
nom artistic Lorin Maazel. Naix el 6 de
Mar de 1930 en la ciutat de Neully sud
de Siene, ciutat pegada a Paris.
Va ser un xiquet prodigi de la
msica, ja que amb noms 8 anys ja va fer
el seu debut com a director dorquestra, i
amb 12 va efectuar una gira per Estats
Units dirigint les millors orquestres.
Com seriosa molt llarg denumerar
totes les orquestres que ha dirigit, citar
noms la de Cleveland, Viena, Baviera,
Nova York, etc. etc.
Ac a Valncia, com supose que tots sabeu, va ser junt amb Zubin Mehta
director titular de lorquestra del Palau de les Arts Reina Sofa.
I just quan el
nostre director Paco
Valero havia sigut
seleccionat per a dirigir
amb ell, va ocrrer el fatal
desenlla. Descanse en
pau.
SABES QUE...
La primera dona que va
eixir despullada en un escenari
dEspanya va ser Helena Cortesina.
Sestrenava lopereta El
Prncipe Carnaval dels
compositors Calleja i Lle, eren els
principis del segle vint, i va ser
linici duna srie dobres crides
sicalptiques, com per exemple La
gatita blanca, Enseanza libre,
El arte de ser bonita, etc. on
limportant no era la veu de la
cantant sin ms ve el seu cos i la
picardia del llibret.
Era tal la proliferaci deste
gnere despectacles que el
governador de Madrid va voler
obligar als teatres que advertiren que
les obres eren noms per a hmens.
Este gnere que es va arribar
a popularitzar en tota Espanya, va
comenar a decaure a partir de 1910.
En lactualitat amb tota
llibertat i destapes que hi ha all no
passa de ser una pura ancdota.
SABES QUE...
Una de les canons ms versionades
que existixen s el fams preg El manisero.
El seu compositor Moises Simn Rodriguez,
que va nixer en LHavana en 1889, va ser un
xiquet prodigi de la msica. Va comenar la
seua educaci musical amb son pare, el basc
Leandro Simn; a ledat de dotze anys ja
dirigia orquestres de companyies lriques,
formant la seua prpia orquestra als 18, era tal
la seua capacitat creativa que va ser contractat
per el valenci Vicente Lle per a dirigir les
orquestres on es representaven obres seues. En
1928 va vindre a Madrid a presentar un
espectacle sobre msica popular cubana,
creant aix el seu guanzacha preg El Manisero. La primera cantant que ho va
interpretar va ser la tamb cubana Rita Montaner.
En Estats Units va ser tal la fama que va adquirir amb el seu preg que se li
coneixia per Mr Peanut.
En 1930 va tornar a Madrid on va estrenar la
seua comdia musical Nia Mers amb un xit
enorme, va iniciar una gira per diversos pasos
dEuropa, seguint per Frana on va obtindre els seus
majors xits; En 1936 va estrenar en Paris el seu
espectacle El Canto de los Trpicos siguent el debut
del cantant cub Antonio Machn interpretant
precisament el exitos Manisero.
Va ser en Paris on en 1940 li va sorprendre la
Segona Guerra Mundial. Confs pel seu nom i cognom jueu, va ser detingut per la
Gestapo i condut a un camp de concentraci nazi on va estar detingut durant dos anys,
temps que van tardar els seus amics i familiars a aclarir lerror coms; alliberat, va
tornar a la seua Havana natal, malalt i pobre.
Ja recuperat va tornar a Espanya, Barcelona i Madrid, van ser testimoni de nous
xits, sent a Madrid i desprs de penosa malaltia on va morir el 28 de Juny de 1945,
SABES QUE...
El dijous 24 dAgost de 1933 el peridic La Vanguardia va publicar un article
pel qual donava la notcia
duna intoxicaci
alimentria.
Deia aix; El
Domingo celebr la
Societat Banda Nova de
Msica de Mislata sus bodas de plata, y para conmemorar el acontecimiento se
reunieron a comer en aquella localidad unos 150 socios, entre ellos su alcalde D. Juan
Llorens y otras
personas,
teniendo que
ser atendidos
todos ellos por
el mdico
titular de la
localidad por
haber ingerido
helado en mal
estado de
conservacin.
Sabem per fills daquells socis que no va caldre lamentar danys majors i que tots
els afectats es van recuperar totalment.
Vicent Ferragut
pagina1Editorial valenciasumaribaeza buenola trobadapagina10pagina11flekys valencianolorin maazelSABES QU1vietassopa de letrascontraportada