E C

O N

S C

I È

N C

I A

Jord

i Gisp

ert P

i

E C O N S C I È N C I AJordi Gispert Pi

Del 17 de maig al 15 de juliol de 2012 · Centre d’Art Contemporani Can Sisteré

Amb l’exposició “Econsciència”, de Jordi Gispert Pi, avancem en la programació del Centre d’Art Contemporani Can Sisteré que busca la màxima connexió amb tots els públics i l’apropament de l’art al conjunt de la ciutadania. La nostra voluntat és difon-dre l’obra de creadors actuals, tant consolidats com emergents, i també la d’artistes que han esdevingut referents. Al mateix temps, fem una aposta decidida pel suport a la creació local i estenem els braços a altres espais de la ciutat per eixamplar les possibili-tats i captar tots els matisos del nostre panorama artístic.

Jordi Gispert Pi és un artista contemporani que ha exposat la seva obra en nombrosos països. Un artista de gran prestigi que ens ofereix projectes elaborats al llarg de molts anys, construïts len-tament i reflexivament per fer-nos pensar en la relació de l’ésser humà amb la natura, una relació que ha de ser harmònica.

Si la conservació i la millora del medi ambient, juntament amb l’educació ambiental, són reptes de la política municipal per avançar cap a una ciutat més sostenible, em resulta especialment grat poder oferir al públic una obra de gran bellesa plàstica i al-hora transmissora de valors que, justament, ens connecten amb els principis de l’ecologia.

Som al davant d’una obra que impacta, que emociona i provoca, fent-nos pensar i reaccionar al mateix temps, per adonar-nos que les fites que ens proposem s’aconsegueixen amb esforç i treball, l’esforç i el treball que hi ha al darrere de cada obra de Jordi Gispert Pi.

Vull agrair a Jordi Gispert que ens doni l’oportunitat de conèixer i projectar la seva obra des de Santa Coloma i felicitar-lo per la seva interessant aportació. Estic segura que la visita a “Econs-ciència” serà una gran descoberta i que tothom apreciarà els espectaculars resultats del treball de l’artista.

Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

He entès sempre l’art com una passió. Quan davant d’una obra se’t mobilitza un neguit interior, quan et gires i et tornes a girar al voltant d’ella, quan notes una sensibilitat estran-ya a flor de pell, quan, fins i tot, t’emociones i els ulls se t’humitegen, quan t’acostes per veure qui és l’artista... ales-hores estàs perdut. Irremeiablement allò t’agrada i, si fos pos-sible, allò hauria de ser teu. L’art t’ha enamorat!

Molts dels que som tècnics hem prioritzat la matemàtica i la impossible quadratura del cercle com a sentiments lligats al cervell per davant d’un coneixement de les humanitats, sen-timents més lligats a les emocions. Però, amb els anys sol començar a néixer una inquietud que et fa sentir la necessitat de descobrir totes aquelles carències i posant-hi en això molta dosi de passió.

Això és exactament el que em va succeir amb l’òpera i amb la pintura. Vaig anar gaudint d’ambdues coses arribant gairebé a esdevenir una obsessió. Vaig multiplicar la meva assistència a l’òpera i em vaig començar a interessar per alguns artistes en particular.

I una òpera em va seduir per damunt de totes fins el punt de fer-me col·leccionar quantes versions musicals eren al mercat en format CD i adquirir les produccions existents en DVD. Es tracta de Die Walküre (La Valquiria) de Richard Wagner.

L’ART COM UNA PASSIÓ

La suma d’òpera i art em va donar la idea de posar imatge a algunes de les escenes. Això ho havia de demanar als artistes que eren del meu interès i així ho vaig fer. Xerrades, dinars de treball, comentaris sobre l’òpera, elecció de l’instant que esdevindria un qua-dre... van ser moments fascinants i engrescadors que s’han prolongat en el temps ja que els inicials nou quadres que varen constituir una primera mostra audiovisual en el Gran Teatre del Liceu, són ara quinze quadres sobre La Valquiria.

A Jordi Gispert el vaig conèixer en una trobada amb amics, que ell va organitzar en el seu estudi taller. Els treballs que vaig poder veure eren molt imaginatius i diferents. Em va sorpren-dre la seva capacitat per integrar materials diferents com ara fusta, acer, ferro, ceràmica o formigó en les seves escultures i també en les seves pintures. Aquestes, a més, són exagerada-ment treballades amb molta coloració, espais tant còsmics com plens de petits detalls i amb missatges evidents, com són la fascinació per la natura, les persones i l’univers.

En Gispert és un personatge il·lustrat i curiós que quan té un encàrrec s’hi aboca a fons. Vol conèixer en profunditat tot el que se li demana abans d’iniciar la seva creació.Doncs bé, davant d’un artista tan interessant, quasi va ser obligat encarregar-li un treball sobre La Valquiria amb el convenciment que el resultat seria espectacular.

El títol de la seva obra va ser: APARTADA DEL LLINATGE DELS ETERNS, TRENCADA ESTÀ LA NOSTRA UNIÓ. DE LA MEVA VISTA ESTÀS DESTERRADA (Paraules del déu Wotan diri-gides a la seva filla Brünnhilde en el 3r acte de La Valquiria). I aquest va ser el seu profund anàlisi: l’eix de la història s’identifica amb el propi llinatge del déu Wotan. Una cadència d’energia que, mitjançant La Valquiria, comunica el cel amb la terra. Aquest eix es corres-pon amb el llampec, la llança i la freixa. Brünnhilde encarna aquesta cadència. Ella és llum divina que, revoltada de la seva font, cau en el món de la forma per amor als homes.

E C O N S C I È N C I A

Aquest neologisme expressa la unió de l’ecologia, la cièn-cia i la consciència. És la trama d’un paradigma que pos-sibilita la elevació del ser humà global a un nivell superior de l’existència.

El Paisatge Més Llarg del Món il·lustra un món possible, dis-senyat i mantingut per una societat ideal. La figura de l’Arbre de la Vida representa l’eix de creixement cap a la llum. Vaig iniciar el projecte fa dotze anys amb el sentiment d’urgència de senyalar, en el panorama de la pintura, el problema de la degradació de la natura, l’enlletgiment del planeta.

La utopia del reverdiment s’equilibra amb el projecte de “Natura Morta Reciclada”. En aquest treball, que elaboro periòdicament, recullo, salvo trossos de l’arbre primordial dels contenidors de runa de la ciutat, els tallo i encaixo en panells de la mateixa mida en un exercici de reunificació del tòtem sagrat. La unió de trossos en un tot intel·ligible pren forma en l’escultura de “Nuskito”; abstracció de l’ésser humà capaç de pujar i baixar per els diversos nivells de com-prensió del món.

Jordi Gispert Pi

Fent-se matèria temporal pren forma de dona mortal. El cel és vermell foc, núvols tempestuosos que dibuixen finalment una corona: és l’expressió de la còlera divina. La Valquiria s’asseu al cim de la muntanya còsmica. El seu cap és al cel, però el seu pit pertany a la muntanya blava.

Hi ha muntanyes que, per la seva singularitat, es consideren sagrades. A Catalunya hi ha una especialment bella, Montse-rrat, tallada amb geometria pels serafins. Així, doncs, és aquella el fons de la nostra Valquiria. Més avall les cames de Brünnhilde es corresponen amb el boscam de la falda mun-

tanyosa arborada. Contrastant amb el seu cos transparent, La Valquiria mostrarà una cama plenament formada.

Als seus peus, un felí acaba de caçar un ocell. La seva llança, que lluirà una punta de cristall de roca, es transformarà en una branca florida.

Reposant sobre la cama dreta i assenyalant Sie-gfried, mostrarà clarament tres dits de la mà. És un signe profètic de la seva fi; el cant dels tres minuts finals de la seva vida, en la tercera jorna-da, en el tercer acte, en la tercera escena del Ca-

pvespre dels déus. És, per a mi, una de les obres més apreciades.

Manel Bertran

O B R E S

Laberint150 x 150Oli sobre tela2010

Presència150 x 150Oli sobre tela2011

Utòpic150 x 150

Oli sobre tela2010 natura morta reciclada

Serrador100 x 81Foto acolorida a l’oli2008

Contenidor100 x 81Foto acolorida a l’oli2006

Camió100 x 81

Foto acolorida a l’oli2006

NMRArbre i fustes

2000

paisatge més llarg del món

PMLDMInstal·lació en línia2010

PMLDM núm. 6130 x 97Oli sobre tela2002

PMLDM núm. 25130 x 97Oli sobre tela2008

PMLDM núm. 15130 x 97Oli sobre tela2003

Quatre anys d’estudis a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona.

1980 Col·lectiva, Galeria Formentera, Balears.

1982 Individual, Galeria Matisse, Barcelona.

1983 Col·lectiva, Galeria Matisse, Barcelona. Individual, Cimaises Ventadour, París (França). Col·lectiva, Galeria David Moragas, Barcelona. Individual, Galeria Mon Art, Göttinguen (Alemanya).

1984 Individual 42, Giessen (Alemanya).

1985 Sala Password, Barcelona. Exposició d’escultures. Col·lectiva, Vitrina de Torino (Italia). Biennal Produccions Culturals de l’Europa Mediterrània, Barcelona.

1986 XXV Premi Internacional de Dibuix Joan Miró.

1987 Col·lectiva, Art Ginesta, Sitges.

1988 Presentació de Nuskito, sala Piscolabis, Barcelona.

1989 Presentació del Joc del Laberint, Palau de Santa Mònica, Barcelona. Festes del Joc del Laberint, Barcelona.

1990 Premi a la Creativitat, atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

1991 Col·lectiva: “Arte Hispanoamericano”, Miami (Florida).

1992 Individual, sala Araba, Caja Vital Kutxa, Vitoria. Murals del bar musical Atletes, Vila Olímpica (BCN).

1993 Col·lectiva, sala Luis de Ajuria, Vitoria.

1994 Individual “Invitació al Viatge”, Àrea de Cultura de Sant Cugat del Vallès.

1996 “Hipermercart”, sala Vinçon, Barcelona.

1997 “Art-Expo”, Galeria Calzada-Costa i Galeria Safia, Barcelona. “Hipermercart”, Montecarlo (Mònaco). “Hipermercart”, Vinçon, Barcelona.

1998 “Una Història d’Art en Set Paraules”, individual, Galeria Safia, Barcelona.

1999 “Hipermercart”, Vinçon, Barcelona. “Hipermercart”, Hamburg (Alemanya).

2000 “Parkart”, BCN. Treballs individuals baix relleus en un garatge de Barcelona. “New Art’00”, Galeria Safia, Barcelona. “Hipermercart”, Vinçon, Barcelona. “Àfriques”, Arquitectes Sense Fronteres, Premi FAD d’Arquitectura Efímera.

2001 “Radiografia de l’Art Contemporani”, Universitat Internacional de Catalunya, Barcelona. “Les Dotze Portes de la Memòria”, jardí Arraut, BCN. “L’illa d’Art”, col·lectiva, Centre L’illa, Barcelona.

2002 “Presència Sopena”, intervenció escultòrica monumental, Barcelona. “Paisatges de Butxaca”, Compact Art, Santa Cristina d’Aro. Col·lectiva, “Nadal 02”, Galeria Jordi Barnadas, BCN. “L’illa d’Art”, col·lectiva, Centre L’illa, Barcelona.

Jordi Gispert PiBarcelona, 20.03.1957

2003 “Visions Sobre la Valquiria”, Gran Teatre del Liceu de Barcelona i Teatre Fortuny de Reus. Col·lectiva, “Nadal 03”, Galeria Jordi Barnadas.

2004 “El Paisatge Més Llarg del Món”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona. “L’illa d’Art”, col·lectiva, Centre Comercial L’illa, Barcelona. “Visions sobre la Valquíria”, Vilabertran. Col·lectiva d’estiu, Ramón Sicart, Vilafranca del Penedès.

2005 Beca Ruy de Clavijo, de Casa Àsia, per la redecoració del jardí d’Orient. “West Cork Arts”, Centre WCAC Living Landscape dins del program de la Capital Cultural Europea 2005. Sara Walker Gallery, Castletownbere. Cow Parade: La Vaca Petra, Barcelona. L’illa d’Art, col·lectiva, Centre L’illa, Barcelona. Bred&Butter, Tybek de Nike, Barcelona. “L’hort Urbà”, sala Vinçon, Barcelona. Col·lectiva de Nadal, Galeria Safia, Barcelona.

2006 “Eat Art”, escultures de xocolata amb Canals Pastisser, sala Vinçon, Barcelona. “Malenconia”, col·lectiva, Galeria Safia, Barcelona. “Schwermut”, col·lectiva, Galeria Hafen+Rand, Hamburg (Alemanya). “L’illa d‘Art”, col·lectiva, Centre L’illa, Barcelona. “Hipermercart”, escultures de petit format, col·lectiva, sala Vinçon, Barcelona. “Humano”, col·lectiva, Casa Elizalde, Barcelona. “Ull”, peça commemorativa per a les Proves d’accés a la universitat, Generalitat de Catalunya. “Transart 2006”, col·lectiva, Centre d’Art La Rectoria, Sant Pere de Vilamajor.

2007 “L’illa d‘Art“, col·lectiva, Centre L’illa, Barcelona. “Índex”, Dubai International Exhibition Centre (Emirats Àrabs Units). “Hipermercart“, pintures de petit format, col·lectiva, sala Vinçon, Barcelona.

2008 “Flora Offering”, Geras&Tousignant Gallery, San Francisco (U.S.A). “Art a Casa”, Carrera & Freijo, Manresa. “L’illa d’Art”, col·lectiva, Centre L’illa, Barcelona. “Baix Relleu Cos”, Sant Julià de Vilatorta. “Hipermercart”, sala Vinçon, col·lectiva, petit format, escultures, Barcelona.

2009 “L’illa d’Art”, col·lectiva, Centre L’illa, Barcelona. Mural Cister, Barcelona. “Hipermercart”, col·lectiva, petit format, sala Vinçon, Barcelona. Col·lectiva, Galeria Àmbit A&D, Barcelona.

2010 Garatge Cister, Barcelona. L’illa d’Art, col·lectiva, Centre L’illa, Barcelona. “Work in Progress”, A&D, Barcelona. “Vivratos Solaires”, Lille (França). “Living Landscape”, Arts Santa Mónica, Barcelona. “Hipermercart”, miniescultures, sala Vinçon, BCN. “Mail Art/Art Postal”, Galerie Sparts 41, Paris (França). “DDD. Descobrir, Defensar, Difondre l’Art”, 20è aniversari d’Art Barcelona. “Decoracions Efímeres Nadal”, Galeries Malda,BCN.

2011 “L’illa d’Art”, col·lectiva, Centre L’illa, Galeria Safia, Barcelona.

2012 Instituto Cervantes, Nueva Delhi “Parallel Journeys” India ArtFair, Delhi (Índia) “L’illa d’Art”, col·lectiva, Centre L’illa, Barcelona.

TítolEconsciència. Jordi Gispert Pi

Períodedel 17 de maig al 15 de juliol de 2012

Regidora de Cultura, Solidaritat i Cooperació Petra Jiménez

Coordinació de l’exposicióRodolfo del Hoyo

Textos Manel Bertran i Jordi Gispert Pi

Disseny gràfic i maquetació Ana Pozo

Edició i impressióServei de Comunicació

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

DL: B-16462-12

Can Sisteré. Centre d’Art ContemporaniCarrer de Sant Carles, s/n

08921 Santa Coloma de GramenetTelèfon 93 385 13 12

www.gramenet.cat

HorariDe dimarts a divendres de 17 a 21 h

Dissabtes d’11 a 13.30 i de 17 a 21 hDiumenges d’11 a 13.30 h

Dilluns i festius tancat

http://db.tt/h0zumvIH(Lluminària)

http://db.tt/daRPgjpU(Mural Cister)

http://db.tt/TwuwsueI(Natura morta reciclada)

Podeu descarregar vídeos d’aquest artista a:

www.nuskito.comjordigispert@nuskito.com