Ecòpolis Dia Mundial de l'Aigua 2010

MONOGRÀFICS ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DELS RECURSOS HÍDRICSwww.catalunyaconstruye.com/ecopolis

a destacar

LES INSTAL·LACIONSMapa de l’estat actual de la xarxad’insfraestructures hídriques catalanes DEL PLACatalunya augmentarà els recursos del’aigua i millorarà la qualitat del proveïmentD

L’OPINIÓ La solució al problema d’escassetat implica l’Administració i la ciutadaniaDLA GESTIÓL’Agència Catalana de l’Aigua aposta per unmodel integral i garanteix aigua fins al 2027D

ecòpolis

Catalunyaassegura elsubministramentd’aigua

22 DE MARÇ DEL 2010 I el Periódico

2 Pàgines especials DILLUNS22 DE MARÇ DEL 2010 el Periódico

Els principals agents del sector hidrològic del país proposen encarir aquest bé escàs per fer front al seu tractament, a la seva distribució i a la conscienciació ciutadana

La qualitat de l’aigua sí que té preu

Taula rodona. La gestió dels recursos hídrics

Encara que sembli paradoxalplantejar un debat hidrològicen un país que ha rebut unade les més grans nevadesde les últimes dècades i que

té els seus pantans al 70% de capacitat,la realitat ens mostra que en temps debonança es poden plantejar els reptes defutur. I el futur passa per una gestió inte-grada dels recursos hídrics del país.Aquesta és una de les idees que es vanplantejar a la taula rodona organitzadaper EL PERIÓDICO DE CATALUNYA al’auditori de la planta dessalinitzadora delLlobregat, on es va analitzar l’estat hi-drològic de Catalunya, la qualitat de l’ai-gua i el preu que s’ha de pagar per això.

En un marc immillorable –la dessalinit-zadora del Llobregat és la més gran d’Eu-ropa– l’amfitrió del debat, Manel Her-nández Carreras, director de l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA) i president d’Ai-gües Ter-Llobregat, presumeix d’infraes-tructures davant el més gran dels temorsde tots els assistents: la sequera. “Ambdata d’avui, amb les infraestructuresfetes en aquesta planta dessalinitza-dora, que aportarà 60 hectòmetrescúbics, les de la planta de Tordera,que ha passat de 10 a 20, així com larecuperació de pous i la reutilitzaciód’aigua regenerada, tenim 122 hectò-metres a l’any que no teníem en elpitjor moment de la sequera”. Les da-des són prou clares. La situació és moltmillor que l’any 2001, però s’ha de con-tinuar treballant. “La nostra política hade continuar sent la política de l’es-talvi, i el Govern ha de seguir finan-çant els projectes”.

L’alcalde del Prat de Llobregat, LluísTejedor, s’enorgulleix d’acollir la planta ala seva ciutat. Una ciutat que ell descriucom “la ciutat de l’aigua”. “Ens hemdotat d’una infraestructura que no te-níem. La política de l’aigua d’un pa-ís ha de ser coherent amb el modelterritorial i el model econòmic del pa-ís”. És a dir, que en la mesura que es pu-gui definir amb exactitud el model terri-torial de Catalunya, la seva estructura, laseva activitat econòmica i la localitzaciódel territori, les polítiques s’hauran detractar-se coherentment amb les es-tratègies i el model de proveïment de l’ai-gua. “En el cas de Catalunya, tot i ques’ha fet un avanç necessari, encaraqueda un bon camí per recórrer. Ha

d’existir un model de referència per-què les decisions que es prenguin si-guin coherents des del punt de vis-ta de la producció i de la distribució”.Decisions que no poden anar deslligadesde la conscienciació de la població so-bre el consum per càpita d’aigua. “Coma resultat de la cultura de l’aigua, alPrat hi ha molta sensibilitat al voltantdel seu consum. Tenim una empresapública municipal i un pla de sensi-bilització anual a totes les escoles iinstituts de la ciutat per cultivar l’es-talvi de l’aigua. Som un model a se-guir”, destaca Tejedor.

EL QUART ELEMENTLa sensibilització i la conscienciació sóntermes que s’utilitzen amb facilitat en eldebat. Sense ells es preveu que seràcomplicat satisfer la demanda urbana, in-dustrial i agrícola del país. “Hi ha unquart element”, apunta Sergi Sabater,subdirector de l’ICRA (Institut Català deRecerca de l’Aigua) i catedràtic d’Ecolo-gia per la Universitat de Girona. “És lademanda del medi ambient, els eco-sistemes on vivim, on viuran els nos-tres fills i els que ens tornaran a lallarga els recursos necessaris persubsistir”. Amb el clima tan variable delMediterrani i els set milions d’habitantsdel país, la pressió pot condicionar elmitjà.

La visió de l’empresa privada en aques-ta taula rodona l’aporta Juan Luis Casti-llo, director d’Aqualia Catalunya i Bale-ars, que recorda que el seu paper “noés el de fer doctrina política o hidràu-lica ni suplantar les administracions.El nostre paper és col·laborar ambles institucions, a través de la tec-nologia, amb suport tècnic, en trans-ferència de coneixement expert o ex-plotant instal·lacions”. Castillo recordaalgunes de les dades que va llançar l’A-CA en els últims anys per destacar eltreball realitzat, com el baix percentatged’habitants de Catalunya sense siste-ma de sanejament de l’aigua, per sotadel 5%, o els municipis amb sistemes dedepuració insuficients, per sota del qua-tre. “Les dades són molt bones peròs’està treballant fins i tot per millo-rar-les. Vull aportar una visió positivad’un moderat optimisme”, diu JuanLuis Castillo.

Des del Col·legi d’Enginyers de Ca-mins, Canals i Ports, Carles Chica es pre-senta com el portaveu de la societat ci-vil i avisa que “el sistema de l’aigua a

Catalunya és un sistema fràgil, per-què hi ha accés a l’aigua però sensegaranties”. La millora del sistema pas-sa per emmagatzemar més aigua de laque consumim. “Hem de disposar d’in-fraestructures que es puguin opti-mitzar al màxim, lligades a una ges-tió flexible d’acord amb els fenòmensatmosfèrics. Només es pot lluitaramb planificació, perquè els recur-sos són escassos”. Chica veu parti-disme en tot allò que envolta el tema del’aigua en aquest país. “Està molt poli-titzat i mentre se’n faci un ús parti-dista no es tractarà d’una manera ra-onable”. L’aigua és un recurs transversalque afecta tota la societat i per donar ga-ranties a la seva distribució i al seu con-sum s’ha d’administrar l’aigua de mane-ra eficaç. “Les dessalinitzadores nopoden ser l’única línia d’actuació. S’-ha de recórrer a totes les possibles”.

UN PACTE IMPRESCINDIBLE“En portes d’una sequera es va par-lar d’un pacte nacional de l’aigua, quesegons la meva opinió és imprescin-dible”, inicia el seu discurs l’alcalde deTàrrega, Joan Amézaga. “Ens pensemque l’aigua és un bé patrimonial quepertany a un estat o a un poble quanl’aigua no és de ningú”. Segons l’al-calde, la direcció presa és la correctaperò el punt final del procés radica enla creació d’“una xarxa pública inte-gral del transport de l’aigua, perquèles dependències que es generen enel seu subministrament el fan preca-ri”. Sense un transport públic i garantitde l’aigua, la situació sembla vulnerable,per això el pacte nacional “és necessa-ri perquè l’aigua és un bé imprescin-dible, perquè l’aigua no es produeixi per la desigual distribució de l’aiguaen el territori”, afirma Amézaga.

“Afortunadament tenim un modelde país”, explica Juan Luis Castillo. “Sial nostre país renunciéssim que elterritori de l’Ebre estigués poblat iproduís arròs o que les terres de Llei-da abandonessin els seus pobles desecà i no s’hagués fet el canal Sega-rra-Garrigues, hi hauria un excedentd’aigua brutal, però afortunadamenttenim un model de país”. El represen-tant de la visió empresarial a la taula ro-dona estima estabilitzar una població ambels seus territoris rurals. Però sempre tre-ballant la conscienciació de l’aigua demanera global. “Cal ser eficients enl’àmbit domèstic, que ho som, però

també en el sector de l’agricultura”,afirma Castillo.

L’alcalde del Prat, Lluís Tejedor, expo-sa la problemàtica general, a tots els paï-sos i comunitats, que “hi ha zones méso menys deprimides que són víctimesde polítiques centralistes de modelterritorial i que fins i tot disposantd’un recurs natural com l’aigua, en-tenen que se’ls espolia d’aquest re-curs natural quan els falten altres ele-ments de desenvolupament”. ManelHernández intervé per centrar-se en Ca-talunya. “Es posa de manifest la de-bilitat del país pel que fa a qüestionshidràuliques, i això es deu a una fal-ta de planificació i a una falta de dis-ponibilitat”. Segons el director de l’A-CA, el pla hidrològic de les conquesinternes del 98, aprovat pel Parlamentespanyol, no va ser suficient, i ara no so-lament s’ha d’esperar al cel. “La plujaés necessària, però hem de mirar almar, perquè tenim més de 400 quilò-metres de costes, i sobretot hem demirar al país amb un principi de sub-sidiarietat”.

L’alcalde del Prat pontifica. “Els ciu-tadans han de saber que Catalunyaés un bon referent en gestió de l’ai-gua en el conjunt de l’Estat”, cosa queno es discuteix però que es matisa. “Pa-radoxalment, en aquest país, aquellsque estan més a prop de l’aigua notenen les infraestructures necessà-ries per disfrutar de l’aigua amb ga-ranties”, comenta Hernández. L’alcaldede Tàrrega insisteix en el pacte nacional.“La seva no realització no solamentpot comportar un conflicte polític en-tre els que governen i els que estanen l’oposició, sinó també un conflic-te territorial”.

Però la visió més apocalíptica és la deSergi Sabater, que exigeix un esforç enla recerca de solucions en l’àmbit de l’ai-gua per fer front “a un país molt poblat,al canvi climàtic i el desglaç dels polsi a l’excés de contaminants que arri-ben al medi ambient”.

EL PREU DE L’AIGUA“Tothom pensa que l’aigua és il·limi-tada i que ha de ser molt barata”, la-menta el director de l’Agència Catalanade l’Aigua, que demana a la societat quees mentalitzi que aquest recurs és moltmés car del que paguem. “El preu del’aigua a les ciutats del centre i delnord d’Europa és més car que a laciutat de Barcelona, malgrat que allà

VÍCTOR CORREALÀrea Monogràfics M

DArribar a tot el territori ambtotes les possibilitats consti-tueix un dels principals objec-tius que es proposen elsagents del sector

DAquells ciutadans que es tro-ben a prop de l’aigua no tenenles infraestructures necessà-ries per disfrutar d’aquest béescàs amb garanties

DEls experts assenyalen quetotes les fonts són necessà-ries i que no es pot caure enla focalització de les plantesdessalinitzadores

LES FONTS SÓNNECESSÀRIES

LA SENSIBILITZACIÓ I CONSCIENCIACIÓ DE LA CIUTADANIA, UN FACTOR CLAU

Pàgines especials DILLUNS22 DE MARÇ DEL 2010 el Periódico 3

L’opinió dels experts

apuja el preu de l’aigua?”. Els conter-tulians consideren oportú que hi hagi unregulador polític que marqui el preu del’aigua, a la vegada que prossegueixenamb argumentacions en la necessitatd’un encariment hídric. “El preu de l’ai-gua està molt per sota del seu cost”,participa Lluís Sabater. “Al Mediterranivivim d’esquena a la naturalesa. Te-nim un cert menyspreu per les cosesque són gratuïtes”. El catedràtic enEcologia demana que s’eduqui la pobla-ció per fer entendre que l’aigua és un béescàs que s’ha de traslladar a les gene-racions futures.

El debat s’acaba amb aquesta inten-ció d’aprofitar els diferents períodes sen-

se sequera, i sense la crisi provocada perl’estrès del moment, per prendre deci-sions de futur. Emfatitzar en la feinadidàctica per fer entendre a la poblacióel que comporta obrir una aixeta i crearuna xarxa pública per a la distribució del’aigua que garanteixi la seva arribada atots els llocs del país són les últimes pro-clames. La tranquil·litat que transmet eldirector de l’Agència Catalana de l’Aiguaens satisfà bastant. “Qualsevol seque-ra que arribés no la patiríem com lapatim”. Però que continuï sent així éscosa de tots.2

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

l’aigua en els últims anys que no ha anatacompanyat de la pujada del preu de l’ai-gua. Segons el director de l’ACA, la pu-jada de la qualitat de l’aigua podria te-nir avantatges econòmics a la llarga.“L’aigua de qualitat s’escalfa abans,allarga la vida dels electrodomèsticsi canonades i demana menys deter-gents”. Tot plegat podria representar unestalvi d’entre 50 i 60 euros per família iany.

Carles Chica aporta més beneficis auna possible pujada del preu de l’aigua,com el foment de l’estalvi: “El que ésbarat es desaprofita”. Però llança unapregunta retòrica al mateix temps:“¿Quin polític en època d’eleccions

disposen de molta més quantitat”.Una altra paradoxa en aquest cas degu-da a la conscienciació dels centreeuro-peus, que utilitzen la meitat de la despe-sa en sanejament de l’aigua i tractamentsd’aqüífers, en contraposició als païsosde l’arc mediterrani on l’aigua és més ba-rata amb problemes de proveïment. Her-nández explica: “El preu de l’aigua aCatalunya és barat”.

“S’ha d’apujar el preu de l’aigua”.Segons l’alcalde del Prat de Llobregat,“s’ha d’apujar el cànon de l’aigua i, amés a més, s’ha d’apujar el preu delmetre cúbic de l’aigua”. Un encarimentque es preveu necessari, a causa de lapujada de la despesa del tractament de

Els participants en la taula rodona organitzada per Ecòpolis. D’esquerra a dreta, Juan Luis Castillo, Joan Amézaga, Manuel Hernández, Lluís Tejedor, Sergi Sabater i Carles Chica.

DMentre ha pujat la despesaen les tasques relacionadesamb el seu tractament, el preude l’aigua no s’ha incrementatal mateix ritme

DUna gran part de la poblacióviu d’esquena a la naturalesa.Existeix un cert menyspreu dela gent per les coses que sóngratuïtes

D’ESQUENA A LANATURALESA

“El meu missatge és optimista. Tenim les eines, la capacitat i unasocietat involucrada”

Juan Luis

CASTILLODIRECTOR D’AQUALIACATALUNYA I BALEARS

“S’ha de fer un esforçper augmentar larecerca de solucionsen l’àmbit del consumde l’aigua”

Sergi

SABATERSUBDIRECTOR DE L’ICRA ICATEDRÀTIC D’ECOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

“La nostra política hade seguir sent la del’estalvi, i el Govern hade seguir finançant els projectes”

Manuel

HERNÁNDEZDIRECTOR DE L’ACA I PRESIDENT D’AIGÜES TER-LLOBREGAT

“El sistema de l’aiguaa Catalunya és fràgil,perquè el ciutadà téun accés fàcil, peròsense garanties”

Carles

CHICAMEMBRE DE LA COMISSIÓ D’AIGUA I ENERGIA DEL CECCP

“Per mi, ésimprescindible unpacte de l’aigua, com es va parlar amb la sequera”

Joan

AMÉZAGAALCALDE DE TÀRREGA

“Els ciutadans han desaber que Catalunyaés un bon referent pel que fa a gestió de l’aigua”

Lluís

TEJEDORALCALDE DEL PRAT DE LLOBREGAT

LEO FACCIO


La disponibilitatarribarà als 389hectòmetrescúbics anuals

Esperant notícies del cel.Històricament, la disponibi-litat d’aigua a Catalunya (ipràcticament a tot el món)depèn de l’aigua de la plu-

ja, que serveix per incrementar les re-serves dels nostres embassaments i delsaqüífers perquè, posteriorment, aques-ta aigua pugui satisfer les diferents ne-cessitats (subministrament domèstic,usos agrícoles, industrials i ambientals,entre altres).

Des de fa molts anys, els embassa-ments han estat les principals infraes-tructures per emmagatzemar les reser-ves d’aigua d’un territori concret i podergarantir les diferents necessitats. El pro-blema arriba quan les pluges són irre-gulars i insuficients, sense aportar aiguade manera significativa en el naixementdels rius i sense poder satisfer les de-mandes habituals.

Les conques internes catalanes (onels rius neixen en territori català i des-emboquen al mar Mediterrani) pateixenun dèficit hídric estructural. Això signifi-ca que en anys amb pluges insuficientshi ha dificultats per satisfer totes les de-mandes. Si a això hi afegim les carac-terístiques del clima mediterrani, que al-terna llargs períodes de falta de plugesamb moments amb precipitacions in-tenses en un determinat lloc, el submi-nistrament podria resultar afectat. Aixòs’ha evidenciat durant períodes de se-quera com el registrat en els anys 2007-

2008, quan es van encadenar més de18 mesos sense pluges destacables encapçalera. Aquell va ser el període desequera més greu dels últims 70 anys iel subministrament es va veure afectat,a l’estar els embassaments de les con-ques internes gairebé al 20% de la se-va capacitat durant el mes de març del2008. Malgrat tot, les mesures posadesen marxa per la Generalitat, l’estalvi i l’ar-ribada de les pluges van possibilitar quees garantissin la majoria de necessitats,tret en alguns sectors com l’agricultura.

Les conques internes catalanes tenenuna capacitat màxima d’emmagatze-matge de 694 hectòmetres cúbics, grà-cies als embassaments de Sau i Sus-queda (conca del Ter), la Baells, la Llosadel Cavall i Sant Ponç (conca del Llo-bregat), Foix, Siurana i Riudecanyes.Amb aquesta quantitat d’aigua s’han desatisfer les necessitats de 6,5 milions depersones, tenint en compte que altreszones com Madrid i València tenen unacapacitat màxima als embassamentsmolt més elevada. En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que aquesta quanti-tat d’aigua satisfà les demandes d’unany, i per tant si les pluges no són sufi-cients, s’han de buscar altres mesures.

LA SOLUCIÓEl Pla de Gestió de l’Aigua de Catalu-nya està actualment en fase d’informa-ció pública i, una vegada el Govern l’hagi aprovat, es convertirà en el full deruta de la planificació i gestió de l’aiguaen els pròxims sis anys (2010-2015).Aquest pla consolida una nova disponi-bilitat d’aigua a l’horitzó del 2015 de finsa 389 hectòmetres cúbics anuals de nourecurs, gràcies a la dessalinització, lareutilització, la descontaminació d’aqüí-fers i recuperació de captacions en de-sús, i l’estalvi i l’eficiència de les xarxes,per garantir el subministrament fins al2027. Al mateix temps, permet aconse-

guir el bon estat des del punt de vistaecològic i químic en un 67% de rius iaqüífers i la implantació de cabals am-bientals.

L’any 2010, Catalunya disposarà d’u-na bona part d’aquesta nova aigua, grà-cies a la disponibilitat de fins a 80 hectò-metres cúbics procedents de ladessalinització (60 hm3 de la planta delLlobregat i 20 hm3 de la instal·lació dela Tordera i que actualment està en fa-se d’ampliació), 37 hm3 de la recupera-ció d’aqüífers i 80 hm3 procedents de lareutilització. Amb totes aquestes mesu-res, el país està molt més ben prepa-rat davant de futurs episodis de seque-ra i aconsegueix reduir el dèficit hídricde les conques internes.

LES CONQUES CATALANESCatalunya està dividida en dues gransconques i això provoca que la gestió del’aigua sigui complexa. Per un costat,les conques internes, on l’Agència Ca-talana de l’Aigua té plenes competèn-cies en matèria de planificació i gestióde l’aigua en aquest territori. Per un al-tre, la conca intracomunitària o concacatalana de l’Ebre, on les competènciesestan compartides amb l’Estat.

Pel que fa a les demandes d’aigua, aCatalunya es consumeixen més de2.965 hectòmetres cúbics d’aigua al’any, una quantitat que equival, per po-sar un exemple, a omplir 90 piscinesolímpiques cada hora. Aquesta deman-da es reparteix de forma diferent entreles dues conques hidrogràfiques.

A les conques internes la demandad’aigua pràcticament iguala els recur-sos i el volum que poden emmagatze-mar els embassaments i els aqüífers.Això provoca que en anys secs, en quèles aportacions són inferiors a les mit-ges, es produeixi un desequilibri que in-crementa la vulnerabilitat del subminis-trament i accentua el dèficit hídric.2

El Pla de Gestió de l’Aigua garanteix el subministrament fins al 2027 gràcies a la dessalinització,la reutilització, la descontaminació d’aqüífers, l’estalvi i l’eficiència de les xarxes

Catalunya augmentaràels recursos hídrics en un50% a partir del 2015

JAVIER DE LLOBETÀrea Monogràfics M

EL FUTUR DE L’AIGUA

El Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya, que està en fase d’in-formació pública, serà el full de ruta de la planificació i gestióde l’aigua en els pròxims sis anys (2010-2015). Gràcies a les mesures que contempla, Catalunya disposaràde més recursos gràcies a la dessalinització, la reutilització,la descontaminació d’aqüífers i recuperació de captacions endesús, i l’estalvi i l’eficiència de les xarxes, per garantir el sub-

ministrament fins a l’any 2027. El país guanyarà fins a 389hectòmetres cúbics anuals de nou recurs. El 2010 ja estarandisponibles 70 hm3 procedents de la dessalinització, 37 de larecuperació d’aqüífers, 30 més procedents de la reutilitzaciói 15 de la millora de sistemes. En total, 152 hm3 perquè Ca-talunya estigui avui molt millor respecte a l’última sequera delsanys 2007 i 2008.

Aigua fins al’any 2027

l’apunt

Francesc BALTASARCONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

Catalunya afronta el seu futur moltmés ben preparada en matèria

hidràulica. L’important esforç inversorrealitzat en els últims anys i el que estàprogramat per als pròxims, d’acordamb el Pla de Gestió de l’Aigua, con-tribuirà a eixugar el dèficit estructuralque patíem i assegurar la garantia desubministrament i la disponibilitat ne-cessària per atendre les necessitatsd’aigua dels diferents usos i del paísen general, com a mínim, fins a l’hori-zó del 2027.

Tenim i tindrem més aigua i de mésqualitat. Ara ja en tenim més, perquèalgunes d’aquestes infraestructures jaestan finalitzades o en servei, com ladessalinitzadora del Llobregat, l’am-pliació de la dessalinitzadora del Tor-dera, o els nous tractaments a les po-tabilitzadores d’Abrera i Sant JoanDespí. També hi influeixen positivamentles connexions de nombrosos munici-pis a les grans xarxes regionals de pro-veïment, les millores en temes d’efi-ciència de les xarxes o els més de 300pous en desús recuperats durant lasequera i que estan aportant garan-tia a molts municipis que fins fa pocno en tenien o en tenien poca.

Però també hem avançat en el com-pliment dels compromisos que tenim

amb el territori, no només a través deles nombroses actuacions executadesdirectament (ACA i ATL) i a través desubvencions, amb una xifra rècordd’inversió superior als 1.890 milionsd’euros en el període 2006-2009, si-nó també posant les bases per rea-firmar el compromís del Govern ambel model de gestió de l’aigua. Un plaque preveu les accions per restituir laqualitat i els cabals als rius de Cata-lunya, com ja s’està fent en el cas delTer, i que es fonamenta en el sumato-ri de solucions a partir de la dessali-nització, l’estalvi, l’eficiència, la millo-ra de les xarxes, la descontaminaciói recuperació d’aigües subterrànies il’aprofitament del gran potencial de lareutilització de l’aigua depurada i re-generada. Solucions pròximes i queparteixen dels principis de subsidia-rietat i proximitat de la directiva, i queen cap cas aposten per pressionarmés els rius de Catalunya, ni per capsolució externa.

Amb aquest sumatori podem arribara incrementar en un 50% els recursosdisponibles a les conques internes,que és on es concentra la majoria dela població per assegurar la garantiade subministrament i les necessitatsd’aigua a mitjà i llarg termini.2

HEM SUPERAT ELS DÈFICITS

la tribuna

Evolució de les dotacions domèstiques iurbanes a Catalunya ( litres/habitants/dia )


E l Pla de Gestió de l’Aigua de Ca-talunya, actualment en tràmitd’informació pública, és el full de

ruta de la planificació i la gestió de l’ai-gua al nostre país durant els pròxims sisanys. El seu precedent és l’encara vi-gent Pla Hidrològic de les Conques In-ternes de Catalunya aprovat per l’Estatel 1998 i que no proposa cap actuaciódirigida a reduir el dèficit hídric de la zo-na més poblada de Catalunya. A més,reserva aquesta competència a l’Estatmitjançant el Pla Hidrològic Nacional. Elnou pla, en canvi, l’ha aprovat el nostreGovern i aporta fins a 389 hm3/any denova disponibilitat d’aigua a l’horitzó del’any 2015, dels quals avui ja disposemde 120.

L’agència ha complert i ha desenvo-lupat un procés d’adequació als princi-pis i al calendari de la Directiva Marc del’Aigua per fer realitat el Pla de Gestió.Primer, amb la delimitació de la demar-cació hidrogràfica del districte de con-ca fluvial de Catalunya i, després, ambla caracterització de les masses d’aigua,el diagnòstic de pressions i impactes il’anàlisi econòmica, tot recollit al do-cument IMPRESS (2005). Durant el2006-2007 es van aprovar el Pla Sec-torial de Cabals de Manteniment, el Pro-grama de Sanejament d’Aigües Resi-duals Urbanes i el Programa deSeguiment i Control. Del 2006 al 2009,

en paral·lel als processos participatiusper a més de 120 municipis, la redac-ció del Programa de Mesures i del Plade Gestió.

El Pla de Gestió inclou el Programade Mesures, tant d’aquelles en què laGeneralitat és competent en tot l’àmbitcatalà, com de les propostes de mesu-res per als àmbits de les conques in-tercomunitàries i que s’han presentat itraslladat a la Confederació Hidrogràfi-ca de l’Ebre (cabals de manteniment,objectius aconseguits, connectivitat,etcètera) perquè valori la seva inclusióal Pla de Gestió de la Demarcació delriu Ebre.

El Programa de Mesures té previstauna inversió global de 9.405 milionsd’euros durant el període 2006-2015.La concreció d’aquesta inversió per-metrà aconseguir els dos grans objec-tius del Pla de Gestió: garantir el pro-veïment fins a l’any 2027 i aconseguir elbon estat ecològic i químic en el 67%dels nostres rius i aqüífers l’any 2015.

El Pla de Gestió agrupa tots els plansi programes existents en tràmit i pen-dents (programa de sanejament d’ai-gües residuals urbanes, fangs, seque-ra, espais fluvials, etcètera) en funció desi es dirigeixen a resoldre problemes re-lacionats amb la qualitat hidromorfolò-gica i biològica del medi, la gestió in-tegrada de la demanda i dels recursoshídrics o la millora de la qualitat de lesaigües, incloent-hi també la modernit-zació dels regadius com a mesura es-sencial tant pel que fa a l’estalvi d’aiguaper al medi com pel que fa a la reduc-ció de la contaminació difusa.2

El Pla deGestió del’Aigua deCatalunya

1993 1999 2006 2009

110

120

130

ANYS

140

dotació a Catalunya dotació estimada RMB

Consum d’aigua el 2008(litres/habitants/dia)

PEQUÍN

NOVA DELHIPARÍS

EL CAIRE

BARCELONA

DAKAR

NOVA YORK

MOSCOU

TÒQUIOL’HAVANA

MERLBOURNE

666

503

492

320270

210172162

152

106

54

DEL DOCUMENT ÉS EL FULL DE RUTA DEL’AIGUA FINS AL 2015

Any 2007-2008

RECURSEmbassamentsAqüífersDessalinitzacióReutilització

TOTAL

QUANTITAT694,5 hm3

260 hm3/any10 hm3/any50 hm3/any

965 hm3

Any 2010 Horitzó 2015

RECURSEmbassamentsAqüífersDessalinitzacióReutilitzacióRecuperacióaqüífersMillora delssistemes

TOTAL

QUANTITAT694,5 hm3

260 hm3/any80 hm3/any80 hm3/any37 hm3/any

15 hm3/any

1.167 hm3

RECURSEmbassamentsAqüífersDessalinitzacióReutilitzacióRecuperacióaqüífersIncrement de regulacióMillora de sistemesMillores de tractament

TOTAL

QUANTITAT694,5 hm3

260 hm3/any200 hm3/any101 hm3/any43 hm3/any

23 hm3/any

12 hm3/any10 hm3/any

1.353 hm3

Disponibilitat de l’aigua en conques internes (2007-2015)

190 hm3/any DESSALINITZACIÓ101 hm3/any REUTILITZACIÓ55 hm3/any MILLORES INFRAESTRUCTURES43 hm3/any RECUPERACIÓ D’AQÜÍFERS

Conques internesde Catalunya

Conques catalanesde l’Ebre

389 hm3 de nourecurs a partir del2015 ( hm3/any )

2% indústria2% ramaderia

3% ús domèstic93% regadiu

52 % usos urbans34 % usos agraris ramaders14 % usos industrials, serveis municipalsi usos recreatius

La dessalinització, la reutilització, la connexió de xarxes i larecuperació d’aqüífers, claus per garantir el subministrament

Més aigua i de més qualitat sensedependre del clima


Per evitar aquesta dependèn-cia històrica del clima i de lespluges, la Conselleria de Me-di Ambient i Habitatge, a tra-vés de l’Agència Catalana de

l’Aigua (ACA), ha centrat les solucionsper garantir el subministrament d’aiguaen diversos eixos, com la reutilització,la connexió de xarxes o la recuperaciód’aqüífers i captacions en desús. Entretots aquests destaca principalment ladessalinització. Es preveu una inversióde 9.404 milions d’euros entre el 2006 iel 2015 a tot Catalunya per garantir elsubministrament i, a la vegada, vetllar peruna bona qualitat del medi.

Obriran novesdessalinitzadoresi milloraran lesplantes existents

HÉCTOR CAMPANAÀrea Monogràfics M

Dessalinitzadora del Llobregat Interconnexió Fontsanta-TrinitatAmpliació dessalinitzadora Tordera i nova captacióConnexió dessalinitzadora Tordera amb lapotabilitzadora del Ter Connexió xarxes Maresme Nord i Aigües Ter-Llobregat Nou centre de dessalinització al Tordera Dessalinitzadora del Foix i Costa SudAmpliació i millora de la potabilitzadora d’Abrera Millores de tractament a Sant Feliu, Gavà i el Prat deLlobregat

Embassaments de recàrrega de l’aqüífer del Baix LlobregatDescontaminació de l’aqüífer del BesòsReutilització i aprofitament al Camp de TarragonaMillores de tractament a Martorell, Rubí i IgualadaProlongació de la conducció Abrera-Fontsanta el Prat deLlobregatDesdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat Proveïment de la Llosa del Cavall fins a IgualadaPrograma d’estalvi: millora de les xarxes de proveïmenten alta

Xarxa de proveïment Rialb-Segarra-GarriguesXarxa de proveïment Canal de Pinyana Estudi de noves alternatives de proveïment a lesGarriguesReforç del proveïment de Costa Brava CentreDesdoblament de la potabilitzadora de Montfullà(Bescanó)Restauració hidrologicoambiental de residus salins delLlobregat Recuperació hidromorfològica Cardener, Ter i Llobregat

24 accions per a la millora del proveïment i la disponibilitat

En execució En tràmit Finalitzada

1

12

13

14

15

17

18

1920

21

22

23

24

16

2

3

4

56

7

89

10

11

Actuacions per garantir elsubministrament d’aigua a Catalunya


Actualment, Catalunya té dues plantesdessalinitzadores: la del Tordera (a Bla-nes), que està en servei des del 2002,amb capacitat per produir 10 hectòme-tres cúbics cada any, encara que en elspròxims mesos duplicarà la seva capa-citat; i la del Llobregat (al Prat de Llobre-gat), que es va inaugurar a mitjans del2009. Aquesta planta és la més grand’Europa destinada al subministramentdomèstic i té una capacitat màxima perproduir fins a 60 hm3 anuals d’aigua. Enl’actualitat funciona al 40%.

COM UN NOU EMBASSAMENTA mitjans d’aquest any, Catalunya podràdisposar de fins a 80 hm3 anuals d’aiguaamb aquestes dues plantes dessalinit-zadores i quan entri en servei l’ampliacióde la planta del Tordera. Aquesta quan-titat és gairebé la mateixa que té l’em-bassament de la Llosa del Cavall (Sol-sonès) a la seva màxima capacitat. Ladiferència, no obstant, és que les des-salinitzadores no depenen de la pluja ique sempre podran aportar aigua per sa-tisfer les necessitats, sense dependre de

la pluja. No obstant, les dessalinitzadores ca-

talanes no estaran sempre funcionant aple rendiment i el seu funcionament de-pendrà de la suma de diversos factors,com la disponibilitat d’aigua als embas-saments, les demandes, l’estalvi, les pers-pectives de pluges, entre altres.

Això significa que les dessalinitzado-res són plantes que incrementaran gra-dualment la seva producció a mesura queles reserves dels nostres embassamentsvagin disminuint. D’aquesta manera, espodrà garantir el subministrament d’ai-gua i, al mateix temps, no es malgasta-ran els recursos disponibles, ja que seriaun contrasentit tenir les dessalinitzado-res funcionant al 100% i, en canvi, des-aprofitar l’aigua dels embassaments.

DUES MÉS EL 2015A més de les plantes ja existents, el Plade Gestió de l’Aigua de Catalunya té pre-vistes dues plantes dessalinitzadores no-ves, que podran arribar a produir un mà-xim de 120 hectòmetres cúbics cada any.En concret, seran les plantes del Foix

(ubicades als municipis de Cunit i Cube-lles) i Tordera 2 (situada a Blanes, a propde la planta que hi ha actualment), queseran modulables. La primera està pen-dent de licitació i la segona està immer-sa en la redacció del projecte construc-tiu.

La dessalinització és una mesura quepermet tenir aigua sempre, que no depènde l’aigua de la pluja i amb una produccióque és possible planificar en funció de l’es-tat dels recursos. A més, d’acord amb elsprincipis de la Directiva Marc de l’Aigua,respon al principi de subsidiarietat, ja queaporta solucions de proximitat al territori,sense recórrer a transvasaments.

Per contra, alguns sectors de l’opiniópública han destacat que un dels as-pectes negatius de la dessalinització ésque exigeix un cost energètic massa ele-vat. En aquest sentit, és important as-senyalar que els processos de dessali-nització han evolucionat de maneranotable en els últims 30 anys, així que ac-tualment el seu consum és notablementmés eficient ja que se situa al voltant dels3 kwh/m3.2

Joan

COMPTEGERENT D’AIGÜES

TER-LLOBREGAT

E l model de gestió de l’aigua a Ca-talunya passa per l’aplicació delprincipi de la gestió integrada. ¿I

què significa això? Una cosa tan senzi-lla i a la vegada complexa com gestio-nar els recursos disponibles i a l’abastamb la màxima efectivitat i sota els cri-teris de sostenibilitat ambiental, de ga-rantia i econòmica que determina la Di-rectiva Marc de l’Aigua. En llenguatgesenzill significa aprofitar els recursos con-vencionals (l’aigua que hi ha als embas-saments, als rius i a les aigües sub-terrànies) i combinar el seu ús amb elsque generen les noves fàbriques d’aigua,les dessalinitzadores, ja que aquestespermeten generar noves aportacionsd’aigua a partir d’un sistema d’aprovi-sionament autòcton i pròxim, el mar, ambuna despesa energètica que s’ha reduïtfins a mínims (3 kw/h) impensables res-pecte a les de primera generació, quegastaven més de 40 kw/h per produir unmetre cúbic d’aigua i sense dependèn-cies externes. A més, permeten generarels nous recursos de forma modular enfunció de les necessitats i els recursosconvencionals existents a cada moment.

La dessalinització, juntament amb laresta de mesures previstes i en execu-ció al Pla de Gestió de l’Aigua de Cata-lunya, elimina la necessitat d’haver derecórrer a obres de més envergadura iimpacte ambiental com les que es plan-tejaven al derogat PHN.

Ara bé, és necessari distingir entre l’ai-gua base, la que procedeix dels recur-sos convencionals, i l’aigua de garantia.L’aigua dessalinitzada és l’aigua de ga-rantia, la que ens assegurarà el submi-nistrament i ens garantirà que no hàgimde dependre de la pluja davant de nousepisodis de sequera com els del passat;però precisament perquè incorpora lestecnologies més noves que permeten almateix temps millorar la qualitat de l’ai-gua i reduir la despesa energètica, ésuna aigua més cara que la convencionali, per tant, el seu règim de funcionamentbusca l’equilibri necessari sota criterisd’una gestió òptima dels recursos dis-ponibles a cada moment. És obvi que notindria sentit dessalinitzar i incorporar ai-gua dessalinitzada a la xarxa i alhora dei-xar anar aigua dels embassaments quanestan plens. Això seria clarament i di-rectament un malbaratament de recur-sos naturals i públics.

Per una altra banda, s’ha de tenir pre-sent el factor limitador de les xarxes pelque fa a la seva capacitat. La progressi-va incorporació de l’aigua dessalinitza-da també depèn de l’entrada en serveide les noves connexions i interconne-xions que s’estan executant i que apor-taran molta més flexibilitat a les xarxesper poder-la fer arribar allà on faci faltaa cada moment.2

la tribuna

L’AIGUABASE IL’ AIGUADE GARANTIA

L’aigua de garantia és la que assegura el proveïmenten períodes de sequera

EL PLA DE GESTIÓ DEL’AIGUA GARANTIRÀ ELSUBMINISTRAMENTILA QUALITAT DELSECOSISTEMES

LA PRODUCCIÓ DE LESDESSALINITZADORES CREIXERÀ

Dessalinització

Millores de sistemes i de tractament

Recuperació d’aqüífers

Reutilització

Embassament / Increment de regulació

Modernització de regadius

Actuacions en servei o en execució Actuacions planificades i/o estudi

Dessalinització

Millores de sistemes i de tractament

Recuperació d’aqüífers

Reutilització


Modernització de regadius


Sense qualitat no hi ha quanti-tat. A més de les actuacionsque permetran a la societatdisposar de més aigua, tam-bé s’han executat mesures

que han permès millorar la qualitat de laque arriba a les cases. A l’Àrea Metro-politana de Barcelona s’han posat en ser-vei al llarg de l’any 2009 diverses millo-res a les potabilitzadores d’Abrera i SantJoan Despí, amb una inversió superiorals 135 milions d’euros, que fan possibleque l’aigua tingui més bon gust i faci mésbona olor.

S’ha de tenir en compte que la part oc-cidental de Barcelona rep l’aigua del riuLlobregat –i dels aqüífers de la comarcadel Baix Llobregat–, un curs fluvial que téhistòricament una elevada salinitat a cau-sa de l’existència d’una conca potàssicanatural i de l’activitat minera que s’ha de-senvolupat a la Catalunya central des delsegle XIX fins a l’actualitat.

Aquest fet provoca que el riu tingui unnivell més alt de salinitat que les tecno-logies convencionals de potabilització nohan pogut esmorteir, i que es tradueix enun gust i una olor fàcilment identificablespels consumidors. Al mateix temps,aquesta salinitat més alta té conseqüèn-cies en la vida útil dels electrodomès-tics i canonades (incrustacions, calcifi-cació...), així com en l’energia necessàriaper escalfar l’aigua, ja que al contenir méssals, l’aigua triga més temps a bullir.

Per solucionar aquesta evidència, com-partida durant molts anys amb els con-sumidors de l’àmbit metropolità barcelo-ní que es proveeixen exclusivamentd’aigua potabilitzada del riu Llobregat,s’han desenvolupat diverses millores ales plantes potabilitzadores d’Abrera i deSant Joan Despí, on s’han aplicant trac-taments molt avançats.

La planta potabilitzadora del Llobregata Abrera, gestionada per l’empresa pú-

Actuacions de laGeneralitat com aalternativa al PlaHidrològic Nacional

blica Aigües Ter-Llobregat és un referenta nivell mundial, ja que és la planta dedessalinització amb tecnologia d’elec-trodiàlisi reversible (EDR) més importantdel món, amb un cabal de producció de200.000 m3 al dia, i una eliminació dià-ria de 154 tones de sal d’aigua.

Aquesta tecnologia permet que mésde dos milions d’habitants de Barcelonai part de l’àrea metropolitana disposind’aigua potable de gran qualitat. La po-tabilitzadora d’Abrera també és un refe-rent de sostenibilitat, ja que ha introduïtl’energia solar en els seus processos i haaconseguit que un 31% del consum elèc-tric de la planta s’obtingui a partir d’a-quest tipus d’energia.

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL Aigües Ter Llobregat, empresa públicaadscrita a la Conselleria de Medi Ambienti Habitatge, va ser guardonada l’any pas-sat amb el segon premi de l’última edi-ció dels Global Water Awards, celebradaa Zurich (Suïssa) a l’abril. El primer pre-mi va ser per a la dessalinitzadora deGold Coast (Austràlia).

Aigües Ter-Llobregat, que hi participa-va en la categoria de millor planta des-salinitzadora per membranes amb motiude la construcció d’una línia d’electro-diàlisi reversible a la potabilitzadora d’A-brera, va quedar en segon lloc, desprésde la dessalinitzadora de Goald Coast(Austràlia), i davant de les plantes d’os-mosis flotants de Yeddah (Aràbia Sau-dita) i les plantes d’osmosi inversa dePalm Jumeirah (Dubai).

Per Medi Ambient i Habitatge, aquestsguardons suposen el reconeixement in-ternacional al treball desenvolupat enmatèria de gestió i millora dels recursoshídrics disponibles. S’ha de tenir encompte que aquesta actuació, accelera-da durant la sequera viscuda els anys2007 i 2008, és una de les obres alter-natives al derogat PHN que contribuei-xen a aportar més qualitat i garantia dedisponibilitat a Catalunya.

Pel que fa a la potabilitzadora de SantJoan Despí, també s’ha dut a terme unaactuació molt similar, amb la construcciód’una planta d’osmosi inversa que tam-bé millorarà el gust de l’aigua, amb unatecnologia utilitzada en els processos dedessalinització. Aquestes dues actua-cions, a més de l’entrada en funciona-

ment de la dessalinitzadora del Llobre-gat, faran que l’aigua subministrada tin-gui cada vegada més bon gust.

MILLORES A LES COMARQUES DE LLEIDAI no només s’han desenvolupat actua-cions a l’Àrea Metropolitana de Barcelo-na, ja que en altres zones de Catalunyatambé s’han realitzat accions per millo-rar la qualitat de l’aigua subministrada,com la construcció de la potabilitzado-ra de Ratera, als Plans de Sió, a la co-marca del Segrià.

Aquesta infraestructura que, de mo-ment es proveeix del canal d’Urgell, enun futur es connectarà al Segarra-Ga-rrigues. Les instal·lacions, que han tingutun cost d’uns 6 milions d’euros, oferei-xen aigua potable a una cinquantena depobles de la comarca de la Segarra a tra-vés de la xarxa de la Vall de Sió. Aques-ta instal·lació, que gestiona el Consell Co-marcal de la Segarra, treballa amb l’ACAen la construcció de la canonada quepermetrà que els pobles de la vall del Llo-bregós, que actualment beuen aigua pro-cedent dels pous, puguin rebre aigua deRatera.

També a localitats com el Morell (Tar-ragonès) o a les Borges del Camp (BaixCamp) s’han construït plantes per reduirla presència de nitrats en les seves cap-tacions d’aigua i garantir així el submi-nistrament a tota la població. Finalment,a Figueres es va ampliar l’any passat lapotabilitzadora de la ciutat i es va millo-rar la qualitat de l’aigua subministrada a67.000 habitants.

UNA XARXA BEN CONNECTADA Una part important de les solucions alsdèficits actuals en matèria de subminis-trament i garantia passa per la conne-xió dels diversos municipis a les xarxesexistents, o per la seva integració a lesgrans xarxes regionals (més de 30 al llargde tot el país), algunes de les quals se-ran de nova creació.

Actualment, la xarxa de proveïment enalta que arriba a Barcelona rep l’aigua dedues procedències: el Lobregat i el Ter.No obstant, hi ha una part de Barcelo-na que no pot rebre aigua del Ter i unaaltra que no pot proveir-se d’aigua delLlobregat, ja que la xarxa en alta no estàconnectada. Perquè aquestes dues pro-cedències estiguin unides i s’aporti així

més flexibilitat al sistema, s’està desen-volupant la connexió entre les distribuï-dores de Trinitat i Fontsanta, mitjançantuna canonada amb capacitat per trans-portar 4 m3/segon i que és reversible. Elpressupost total d’aquesta actuació éssuperior als 220 milions d’euros i comp-ta amb un finançament del 57% del Fonsde Cohesió de la Unió Europea.

Quan aquesta infraestructura estiguien servei es podrà aportar aigua de ladessalinitzadora (i del Llobregat) al Bar-celonès Nord i altres comarques de l’à-rea metropolitana que fins ara només re-bien aigua del riu Ter. Això permetràcompensar les procedències per garan-tir el subministrament de l’aigua i equili-brar els recursos a les conques internescatalanes.

Entre la millora de les xarxes tambédestaca el reforç al subministrament dela Costa Brava centre, amb la millora dela canonada existent i la construcció d’u-na nova potabilitzadora a Montfullà.Aquesta actuació, que és una de lesobres destacades del pla de gestió del’aigua per garantir el subministrament ila disponibilitat d’aigua a les comarquesde Girona i Costa Brava, suposarà unainversió superior als 40 milions d’euros,finançats en un 85% pel Fons de Cohe-sió de la Unió Europea. Les obres bene-ficiaran diversos municipis de tres co-marques (el Gironès, la Selva i el BaixEmpordà) i estaran finalitzades, segonsles previsions, l’estiu que ve.

El projecte, que es divideix en tresparts, es basa en la construcció de gai-rebé 40 quilòmetres de canonada i laconstrucció d’una nova planta potabilit-zadora, a més de la ja existent a Mont-fullà (instal·lació que actualment dónaservei als municipis de Girona, Salt i Sar-rià de Ter, i també als de la Costa Bra-va centre).

Com a nova xarxa de subministramentdestaca la canonada que connectaràl’embassament de la Llosa de Cavall ambdiverses comarques catalanes (el Bages,el Berguedà, el Solsonès i l’Anoia), i quebeneficiarà més de 30 localitats. Lesobres, amb un pressupost de més de 42milions euros, les executarà el Ministeride Medi Ambient, Medi Rural i Marí a tra-vés d’Acuamed.

A les comarques de Lleida també s’es-tan efectuant importants inversions en la

Les plantes potabilitzadores permeten arribar a nivells òptims de qualitat, al mateix temps que permeten un millor equilibri a l’hora de gestionar els recursos hídrics

La Conselleria de Medi Ambient i Habitat-ge va apostar fa alguns anys per un modelde gestió de l’aigua alternativa al derogatPla Hidrològic Nacional. Amb el pas deltemps, aquesta actuació estratègica en untema tan sensible comença a obtenir re-sultats i rep, fins i tot, el reconeixement des

de fòrums de prestigi de l’esfera interna-cional.

L’abril de l’any passat, l’empresa públi-ca Aigües Ter-Llobregat, adscrita al de-partament, va obtenir el segon premi delsGlobal Water Awards, per la planta pota-bilitzadora del Llobregat a Abrera, davant

de països tan solvents en la gestió de l’ai-gua com l’Aràbia Saudita o Dubai.El treball desenvolupat per Medi Ambienten matèria de gestió i millora dels recur-sos hídrics disponibles ha aportat mésqualitat i la garantia de disponibilitat per atot Catalunya.

Modelreconegut

el reconeixement

Importants milloresen la qualitat de l’aigua


EL CENTRE D’ABRERA ÉS UN REFERENTMUNDIAL EN MATÈRIA DE DESSALINITZACIÓ

A LES INSTAL·LACIONS DE SANT JOAN DESPÍS’APLICA LA TECNOLOGIADE L’OSMOSI INVERSA

L’ACA FA ACCIONS PER AUGMENTAR LA QUALITAT DEL SUBMINISTRAMENT


construcció de noves xarxes, com elsproveïments des dels embassaments deSanta Anna i Rialb per millorar el sub-ministrament d’aigua a les comarques delSegrià, la Segarra, l’Urgell i la Conca deBarberà.

L’ESTALVI, UNA PEÇA ESSENCIALL’Agència Catalana de l’Aigua està por-tant a terme diferents accions, seguintles directrius de la Directiva Marc de l’Ai-gua, per conscienciar la població sobreun ús responsable de l’aigua, la seva reu-tilització i la reducció del consum. I ésque hi ha mecanismes que poden modi-ficar les pautes de consum dels usuarisde l’aigua, com les campanyes de co-municació realitzades per la Generalitatde Catalunya sobre consums unitaris,amb uns resultats molt significatius.

El consum a les ciutats és bastant baixi se situa en 110 litres per habitant al dia.En algunes ciutats aquest consum és finsi tot inferior, com en el cas de Barcelona,

amb 108 litres, o els 96 litres de SantaColoma de Gramenet. No obstant, en al-gunes ciutats encara hi ha marge per al’estalvi. En la indústria, el consum tam-bé està molt estabilitzat i en l’agricultu-ra s’estan desenvolupant, així mateix, ac-cions per modernitzar regadius i impulsarun ús de l’aigua més sostenible.

En l’àmbit del medi ambient, s’han deseguir criteris de sostenibilitat. És ne-cessari implantar simultàniament una ra-cionalitat del consum i una racionalitateconòmica en la gestió de l’aigua i delsseus ecosistemes associats. Durant lasequera dels anys 2007 i 2008, la con-tenció en els consums urbans va serexemplar, amb estalvis del 21% durant elmes de juny del 2008. Encara avui, l’es-talvi és del 5-6% respecte a la mitjana delperíode 2005-2007. L’eficiència i l’es-talvi són la base de la política de l’aigua.La seva consolidació s’ha de donar forade situacions de sequera i desenvoluparhàbits sostenibles entre la població.2

L’ÚLTIM episodi de sequera, que vaafectar Catalunya els anys 2007 i2008, va posar en relleu la necessi-tat de resoldre una problemàticaexistent amb polítiques eficients i in-fraestructures suficients i segures.

L’objectiu no era cap altre que ga-rantir la disponibilitat del recurs a totCatalunya per satisfer la demandaurbana i la rural, i al mateix tempspreservar el medi.

Aquest plantejament estratègic estroba en ple període de desenvolu-pament. És un procés que compor-

ta una profunda transformació, ambmultitud de projectes i instal·lacionsen marxa,

Fomentar i mantenir l’estalvi ésessencial per aconseguir la racio-nalització dels nostres hàbits deconsum i la seva adequació a la va-riabilitat climatològica, de maneraque aquests hàbits es converteixinen un costum independentment delsepisodis de sequera que cíclicamentes produeixen a Catalunya.

Més enllà de les actuacions queestà portant a terme l’Administració,

l’estalvi d’aigua necessita la impli-cació i el compromís de la ciutada-nia. L’eficiència en l’ús de l’aiguaafecta l’àmbit domèstic, les pisci-nes, la indústria, la jardineria i, en to-tes aquestes àrees, l’actitud indivi-dual és bàsica per fer realitat l’estalvid’aigua.

És cert que la sequera de fa dosanys va demostrar que el conjunt dela societat estava conscienciada,però s’ha de seguir insistint per man-tenir o millorar els nivells d’estalviactuals.

la necessitatCANVI D’HÀBITS PER LA SOSTENIBILITAT

Implicació ciutadana per l’estalvi

Xarxa d’instal·lacions de tractament

Interior d’una dessalinitzadora

Túnel

Tuneladora

Girona i Costa Brava Centre Costa Brava SudMaresme Nord Voltreganès-Lluçanès Osona Central Osona Sud Sèquia de Manresa i Bages Solsonès

Aigües Ter-Llobregat ATL ramal Penedès-Garraf ATL ramal Maresme Sud ATL ramal Anoia Siurana-Riudecanyes Consorci d’Aigües deTarragona (CAT) Baix Ebre-Montsià (GIATE)

Mancomunitat TOPOGRAPO* (Priorat) Xarxa Rialb Vall de Sió Xarxa Canal de Pinyana Les Garrigues La Llosa del Cavall Dessalinitzadora Tordera 1 i 2

En servei

En execució i/o planificades

En estudi

ETAP / Millores de sistemes i de tractament

ITAM / (Dessalinitzadora)


ITAM: Instal·lació de tractament d’aigua marinaETAP: Estació de tractament d’aigua potable

Connexió Fontsanta-Trinitat Terra Alta (GIATE) Reforç de la Costa Brava Centre Connexió Maresme Nord-ATL Dessalinitzadora del Llobregat Dessalinitzadora de Foix CAT - embassaments Gaià i Riudecanyes

Principals actuacions a la xarxa


Catalunya busca reciclar més aiguaLa reutilització dels recursos es convertirà en un dels eixos de la política hidràulica del Govern català

Estat actual de les EDAR a Catalunya

El Programa de Reutilització,que forma part del pla de ges-tió de l’aigua de Catalunya–ara en informació pública–

impulsa la reutilització d’aigua com undels pilars de la nova política hídrica dela Generalitat que, conjuntament ambl’estalvi, la recuperació i la descontami-nació d’aqüífers i la dessalinització, fa-ran que es pugui garantir el proveïmenturbà fins a l’any 2027.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)preveu per al 2015 arribar als 190hm3/any d’aigua reutilitzada, volum quesuposarà el 27% del cabal anual tractaten les depuradores i el 50% del corres-ponent als mesos d’estiu. L’aigua rege-nerada és el recurs procedent d’una de-puradora que disposa de tractamentsaddicionals (coneguts freqüentment coma sistema terciari) i que permet queaquesta aigua sigui apta per a diversosusos, com el reg agrícola, usos indus-trials, reg de camps de golf i recàrregad’aqüífers, entre altres. Aquesta utilit-zació d’aigua regenerada fa possible dis-posar de més recursos hídrics i reduir elconsum d’aigua potable.

Actualment, la reutilització de l’aiguadepurada a Catalunya és una pràctica

habitual per mitjà de l’aigua tractada ales depuradores, que es dilueix als rius.Aquest fet comporta mantenir el cabalecològic del riu i la recàrrega d’aqüífers,així com l’aprofitament per a usos ur-bans, agrícoles i industrials aigua avall.Aquesta reutilització es denomina indi-recta o no planificada i als principals riusde les conques internes, com el Llobre-gat i el Ter, es reutilitzen 55 hm3/any i 47hm3/any, respectivament.

En contraposició amb aquesta reuti-lització indirecta, la reutilització directao planificada es caracteritza per un trac-tament de regeneració (tractaments ter-ciaris a les depuradores, per això tam-bé s’utilitza la denominació d’aiguaregenerada), que permet que l’aiguatractada es destini a altres usos, a tra-vés d’una conducció de transport es-pecífica fins al punt d’utilització. Així, lareutilització directa permet alliberar ca-bals per a certs usos (industrials o agrí-coles), que no necessiten ser derivatsde xarxes de subministrament d’aiguapotable, o bé contribuir a la millora am-biental del medi.

LA INTRUSIÓ SALINAL’Agència Catalana de l’Aigua està des-envolupant en aquests moments diver-ses actuacions per frenar la intrusió sa-lina a l’aqüífer del delta del Llobregat,producte de la seva sobreexplotació desdels anys 70 i de les obres del port.

Per detenir-la s’està construint, entrealtres accions, una barrera hidràulica queconsisteix en la injecció en l’aqüífer d’ai-gua regenerada amb diferents tracta-ments. Això provoca l’augment d’aiguadolça a l’aqüífer i evita que l’aigua sala-

da penetri terra endins. La barrerahidràulica per detenir la intrusió marina,que suposarà una inversió total pròxi-ma als 23 milions d’euros, és un pro-jecte pioner a tot l’Estat i pràcticamentúnic a Europa per les seves caracterís-tiques.

La injecció d’aigua va començar a fi-nals del mes de març del 2007 i des d’a-questa data s’han injectat uns 700.000m3. També cal destacar que, des delmes de desembre del mateix any, s’in-jecta de manera contínua durant les 24hores del dia. Actualment, el cabal totald’injecció és de 2.500 m3/dia en trespous. A partir d’aquesta actuació, engairebé tots els punts de control s’ha re-duït clarament la salinitat de l’aigua itambé ha disminuït la presència de clo-rurs a tots els punts de control.

MESURA AVANÇADADes de fa dos anys es disposa d’unacanonada que pot aportar aigua rege-nerada al tram final del Llobregat, unamesura avançada per emergència, acausa de l’episodi de sequera, i que es-tava prevista en el model de gestió del’aigua de Catalunya 2007-2015, dinsdel Programa de Reutilització de l’Aigua.

L’actuació incrementarà els cabals alLlobregat i afavorirà la recuperació delsaqüífers aprofitant el tractament existenta la depuradora del Baix Llobregat, quepermet disposar d’aigua regenerada,amb la finalitat d’augmentar la disponi-bilitat d’aigua, sempre que el riu baixiamb poc cabal (no es tracta d’una ac-tuació permanent).

Recentment han començat les obresde construcció d’una planta de tracta-

ment terciari –que podrà arribar a pro-duir inicialment 18.911 m3/dia– i de lescanonades que possibilitaran l’ús d’ai-gua regenerada en diverses indústriesdel Camp de Tarragona. Aquesta ac-tuació té un pressupost pròxim als 42milions d’euros i està previst que s’a-cabi a finals d’aquest any.

Les aigües regenerades, que en pri-mera fase es quantifiquen en un volumde 6’8 hm3/any i poden arribar en fa-ses futures als 20 hm3/any, serviran perproveir els polígons petroquímics nordi sud de Tarragona, per erigir-se comuna font de proveïment alternativa al’actual i alliberar conseqüentment re-cursos del Consorci d’Aigües de Tar-ragona, que actualment són utilitzatsper la indústria.

SANEJAMENT ASSEGURAT Catalunya disposa actualment de mésde 370 depuradores en funcionament,que donen servei a més de 500 muni-cipis, xifra que suposa assegurar el sa-nejament de més del 95% de la pobla-ció. D’aquesta manera, les depuradorescatalanes tracten aproximadament uns700 hm3 anuals d’aigua.

Aconseguir aquestes xifres serà pos-sible gràcies al Programa de Saneja-ment d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU), que permetrà disposar d’untotal de 1.544 instal·lacions de saneja-ment, que estaran en funcionament ambuna inversió global de 1.526 milionsd’euros. S’ha de tenir en compte que lanormativa que estableix la directiva marcde l’aigua determina l’ús de les depura-dores per garantir la qualitat de l’aiguaque es torna a abocar al riu.2


L’objectiuconsisteix a garantirel subministramenturbà fins al 2027

DES DEL 2008 s’han reutilitzatprop de 51 hectòmetres cúbicsd’aigua regenerada a l’any, segonsles dades corresponents als ter-ciaris públics. Durant el 2010 espreveu incrementar considerable-ment aquesta quantitat i arribar ala reutilització de prop de 80 hm3.

Aquest cabal de qualitat s’obtédesprés del tractament secunda-ri, amb un tractament de regene-ració perquè arribi als nivells re-querits per al seu ús posterior, talcom estableix el reial decret1620/2007.

L’aigua regenerada es destina areg agrícola, reg de zones urbanesi reg de camps de golf, neteja decarrers, recàrrega d’aqüífers i ge-neració de cabals de manteniment,entre altres usos.

el tractament

PREVISIONS PER AL 2010

Regeneracióde 80 hm3

Estacions depuradoresd’aigües residuals

En servei

En construcció

Previstes

Planificades

369 depuradores en servei a Catalunya en nuclis de més de 2.000 habitants i en zones especialment sensibles


Imatge del curs del riu Llobregat.

La funció ecològica de l’aiguaés vital i, per això, és impor-tant que els rius tinguin el vo-lum d’aigua necessària pergarantir el seu desenvolupa-

ment com a ecosistemes vius. Acon-seguir el bon estat ecològic dels rius,els aqüífers, llacs i altres masses d’ai-gua, és un dels principals objectius dela directiva marc de l’aigua i del pla degestió de l’aigua a Catalunya per recu-perar la qualitat dels ecosistemes hí-drics, perquè sense qualitat, no hi haquantitat. El pla sectorial de cabals demanteniment, aprovat el 2006, estableixels cabals de manteniment per mante-nir la vida als rius i el seu bon estat. Lesactuacions per recuperar els cabalss’estructuren a partir dels plans zonalsde cabals de manteniment que es con-creten per a cada conca. Actualment estroben en informació pública els del TerSuperior i el del Gaià.

Les actuacions en aquest àmbit vandes de la concertació d’acords amb lescentrals hidroelèctriques i altres usua-ris o titulars de concessions d’aprofita-ment per regular les concessions, demanera que no es detingui la làminad’aigua que permet assegurar la vida alriu; fins a les recuperacions de pous iaqüífers (durant la sequera es van re-cuperar més de 300 pous en desús), ladescontaminació de pous amb proble-mes de nitrats i la col·laboració amb elsector agrícola per a una millora de lafertilització nitrogenada dels camps decultiu.

MODERNITZACIÓ DE REGADIUSL’agricultura és la primera activitat usuà-ria d’aigua a Catalunya, amb gairebé el70% del total de l’aigua que s’utilitza.La reutilització i la implantació de tècni-ques d’estalvi d’aigua s’estan introduintgradualment a les explotacions agríco-les. L’ACA està desenvolupant un plaper a l’ús eficient de l’aigua en reg agrí-cola i col·labora amb la Conselleria d’A-gricultura i amb el sector per millorar l’e-ficiència dels regs i incrementarl’optimització de l’ús de l’aigua.

La gestió del medi hídric és fona-mental en l’ordenació i protecció del ter-ritori. Aquesta gestió es concreta ambla normativa vigent i la tramitació d’au-toritzacions, concessions i permisos ne-cessaris per a l’ús equilibrat i sosteni-ble del domini públic hidràulic i elsecosistemes associats. L’ACA vetlla perla delimitació de les zones inundablesi treballa per reduir els riscos associatsa les crescudes d’aigua a través de laplanificació dels espais fluvials(PEF).També desenvolupa tasques demanteniment de cabals i de restaura-ció, i millora dels espais fluvials.2

Actuacions per garantir el cabal mínim dels rius catalansLa Generalitat ha posat en marxa un pla per recuperar el bon estat dels ecosistemes hídrics

L’Agència Catalanade l’Aigua introdueixtècniques d’estalvien el sector agrícola


Xavier

CASTELLASEC. GRAL. DE LA

CONSELLERIAD’AGRICULTURA

Gràcies a l’aigua, produïm ali-ments de qualitat, generem

ocupació i donem riquesa econò-mica al país. El secà és set vega-des menys productiu que el cul-tiu de regadiu i, a actualment, detota la superfície agrícola catala-na, només reguem prop del 10%del territori. El repte és aconseguirel 13%, apostant per regs ambsistemes tecnificats d’alta efi-ciència.

Per ser eficients en l’ús de l’ai-gua, és necessari el compromís detota la societat. Els agricultors jatreballen en aquesta direcció desde fa temps, impulsant la millorgestió possible d’aquest bé escàs.Si fem un passeig per alguna deles finques del nostre país, veuremque els regants disposen de la tec-nologia més moderna, com a re-guladors de cabal i de pressió,comptadors, sistemes de tele-control i altres instruments. De fet,en el període 2000-2009, la su-perfície de regadius modernitzatss’ha elevat a 34.000 hectàrees, iaixò ha suposat una inversió total,tant del sector com de l’adminis-tració, de 152 milions d’euros.

No obstant, encara queda moltper fer. Per això, des de la Con-selleria d’Agricultura, Alimentaciói Acció Rural, treballem amb elsector per generalitzar el reg efi-cient a totes les finques, ja que en-cara existeixen zones on es regaamb infraestructures obsoletes. Deles 310.500 hectàrees de cultiuamb reg que hi ha a Catalunya,prop de 275.000 requereixen mi-llores i més eficiència en el reg.

Per aconseguir-ho, la Generali-tat ha posat en marxa el pla de re-gadius de Catalunya 2008-2020,que preveu una inversió de propde 4.000 milions d’euros amb l’ob-jectiu de modernitzar regs histò-rics i posar en marxa nous rega-dius. Aquest pla, impulsat per laconselleria, compta amb la plenacol·laboració de l’Agència Catala-na de l’Aigua (ACA), fet que enspermet buscar sinergies en les ac-tuacions i complir amb els objec-tius del pla en coordinació amb elsplans de gestió dels districtes flu-vials de Catalunya.

ELS REGSEFICIENTSGENERENRIQUESA

la tribuna

CABAL CIRCULANT. COMPLIMENTDE LA LLEI DE 1959

DEl cabal circulant al riu Ter durantel 2009 ha estat en tot moment superior a 3 m/s.

DEls 3 m/s s’han superat al Pasteral, a Girona i a Torroella de Montgrí.

DEl cabal del Ter a Girona es calcula com el cabal del riu, més el derivat per la sèquia Monar i retornat al Ter a Girona.

COMPLIMENT DEL PLA SECTORIAL DE CABALS DE MANTENIMENT

DEls cabals circulants han estat superiors als establerts en el plasectorial de cabals de manteni-ment, excepte per a l’últim trimestre.

DPer al compliment permanent delscabals de manteniment és necessa-ri el pla zonal d’implantació de ca-bals de manteniment del Baix Ter,actualment en tràmit. Només així esgarantirà que el cabal serà respec-tat en tots els punts de derivaciódel Baix Ter.

EVOLUCIÓ DEL TRANSVASAMENTTER-LLOBREGAT

DEl transvasament del Ter el 2009ha estat de 159 hm, inferior a la mit-jana de l’última dècada (uns a 190hm a l’any).DEl compromís establert per aaquest any 2010 és de 150 hm.Aquest compromís és el primerpas per a la reducció progressivadel transvasament, i arribarà a130 hm el 2012 (Fontsanta-Trinitaten funcionament) i a 115 hm el2015 (Planificació de nou recursexecutada).

PREVISIÓ DE LES RESERVES EN EL SISTEMA TER-LLOBREGAT

DEl sistema Ter-Llobregat està persobre del 77% de la seva capacitat.

DAmb la neu acumulada a les capça-leres dels rius es preveuen aporta-cions que incrementaran encara mésles nostres reserves. Amb aquest ni-vell el sistema es mantindria el 2010en escenari de normalitat.

APORTACIÓ DE LA ITAM I PREVISIÓPER A PRÒXIMS MESOS

DDes de setembre del 2009 fins al31 de gener del 2010, la ITAM Llo-bregat ha subministrat 6 hm a laxarxa de proveïment urbana.

DAl llarg del 2010 es preveu unaaportació de fins a 80 hectòmetrescúbics, gràcies a les dessalinitzado-res del Prat i la de la Tordera.

les dades

Gestió de l’aigua al curs del Ter


La commemoració del Dia Mundialde l’Aigua hauria de servir perquèarribem al convenciment que en el

món de l’aigua no valen els plantejamentsni les actituds dogmàtiques, ni les solu-cions espontànies i miraculoses, i que lesd’emergència acostumen a ser costosesi ineficaces. Si la nostra societat arriba ala conclusió que la veritat hidrològica éspatrimoni de tots, estarem en la línia d’a-vançar cap a la solució o solucions finals.

Si, en canvi, cada responsable polítices tanca en la seva veritat i dedica els seusesforços a la desqualificació sistemàticade l’adversari, a obtenir rendibilitat políti-ca, oblidant-se del benefici comú, el con-flicte (la continuïtat periòdica dels episo-dis de sequera) es pot allargar i fins i totagreujar-se.

¿Com podem avançar? Cada dia es famés necessari un Pacte Nacional de l’Ai-gua (que no som els únics ni els primersa reclamar), de forma similar al de Viven-da, Ocupació o Infraestructures. Un pac-te que hauria tan concret com fos pos-sible possible i sobre el qual ens permitemproposar un breu índex de continguts,sense cap afany limitatiu: increment de lagarantia de subministrament d’aigua; in-terconnexió de xarxes de proveïment enalta; pla economicofinancer que garantei-xi la construcció i l’explotació de les infra-

estructures; contundent política d’estalvidel consum (reconversió del regadiu); reu-tilització de l’aigua; i participació en la ges-tió, en la línia que va inspirar la creaciódels Organismes de Conca el 1926.

El Dia Mundial de l’Aigua ens ha deservir per conscienciar-nos de la im-portància d’aquest recurs indispensablei de la necessària implicació, tant indi-vidual com col·lectiva, per aconseguiruna gestió i un aprofitament superiorsd’aquest recurs.

Coincidint amb aquesta celebració,l’associació atorgarà els seus Premis del’Aigua, centrats en iniciatives destaca-des en la gestió de l’aigua i el medi natu-ral, accions d’investigació i polítiques departicipació i sostenibilitat en la seva ges-tió, amb guardons significatius per a ac-cions encaminades a incrementar l’estal-vi d’aigua. La cerimònia tindrà lloc el dia23 de març a la seu del Col·legi d’Engin-yers Tècnics Industrials de Barcelona, ales 19.30 hores.2

CAP AL PACTE NACIONAL DE L’AIGUA

les tribunes

Excepcionalment, aquest hivernque ja s’ha acabat, ha estat elmés plujós dels últims anys.Tot i així, no podem oblidar que

Catalunya ha enllaçat amenaçadors pe-ríodes de sequera que ens han fet cons-cients que vivim en un territori on l’es-cassetat de precipitacions és cadavegada més freqüent i prolongada. Elcanvi climàtic està convertint les zonesdel Mediterrani en un territori més fràgil ivulnerable a la carestia de l’aigua, i con-verteix en urgent la seva gestió eficienti sostenible.

El llarg període de pluges d’aquests úl-tims mesos no és més que un respir enun procés en el qual l’aigua, cada vega-da més escassa i valuosa, amenaça elnostre desenvolupament econòmic i so-cial. Qualsevol activitat humana ques’emprengui avui ha de preveure els re-cursos disponibles d’aigua, presents i fu-turs, i ha de tendir a l’equilibri i a la sos-tenibilitat.

Des del Col·legi d’Enginyers de Ca-mins, Canals i Ports de Catalunya, coma experts en la planificació, la construc-

ció i la gestió d’infraestructures hídriques,hem insistit reiteradament en el fet quehi ha tres vies que ens han de permetregarantir el dret de tots els ciutadans a te-nir accés a l’aigua: consum racional del’aigua, criteri tècnic a l’hora de planificarel sistema hídric i, finalment, apostar peruna gestió integral d’aquest recurs quepermeti la planificació global i estratègi-ca del seu ús. Aquestes tres vies no sónexcloents, de fet, des del col·legi apos-tem ferventment per la seva combinació,ja que només així és possible un siste-ma equilibrat i sostenible. Perquè siguipossible i eficient aquesta combinació esnecessari el ferm compromís d’adminis-tracions públiques, organitzacions econò-miques i socials i ciutadania.

Si analitzem cada una d’aquestes tresvies veurem que el consum racional del’aigua, com a recurs escàs, beu de laimplicació de tots els agents, des de lesadministracions, que l’han de promocio-nar bé sigui a nivell informatiu o a tra-vés de la normativització, fins als consu-midors industrials i particulars, que hande racionalitzar els seus hàbits de con-

sum. La segona via és especialment re-llevant, ja que no sempre es planifiquenels sistemes d’infraestructures tenint encompte els criteris tècnics, sinó que so-vint hi prevalen els arguments polítics. Enaquest sentit des del col·legi, basant-nossempre en criteris tècnics, apostem perno descartar cap solució, bé sigui la in-terconnexió de xarxes, les dessalinitza-dores o les transferències de conquesexcedentàries, si és necessari, de païsosveïns. Finalment, la tercera via, l’apostaper la gestió integral de l’aigua, ha depermetre la planificació global i estratè-gica del seu ús evitant friccions entre te-rritoris i agilitzant la seva distribució, ensituació de normalitat o d’excepcionali-tat, que requereixi mesures no semprepopulars.

En aquest Dia Mundial de l’Aigua, elnostre desig és que la situació econòmi-ca actual no ens impedeixi avançar peraconseguir el desitjat objectiu de garan-tir un accés de qualitat a aquest bé bà-sic. Esperem que les lliçons de l’últimasequera hagin calat més que la repara-dora pluja d’aquests mesos.2

PER UNA GESTIÓ INTEGRAL DELS RECURSOS HÍDRICS

Imatge del delta del Llobregat.

Una de les instal·lacions de la depuradora del Baix Llobregat.

Jaume FLETA PRESIDENT DE LA COMISSIÓ D’AIGUA I ENERGIA DEL COL·LEGI D’ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS DE CATALUNYA

Xavier LATORREPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’AMICS DE L’AIGUA

Com cada any, l’Associació Cata-lana d’Amics de l’Aigua entregaràdemà, dia 23 de març, els seus

premis anuals, que tenen com a objec-tiu estimular i reconèixer –de forma noeconòmica– aquelles trajectòries, inicia-tives, propostes o actuacions que con-tribueixin a millorar la relació de la socie-tat catalana amb l’aigua i el seu entornnatural.

Aquest any, les vuit candidatures pre-miades, d’un total de 29 que s’hi van pre-sentar, són les següents:

D Consell de l’Estany d’Ivars i Vilasa-na, pel seu pla tècnic de gestió piscíco-la a l’estany d’Ivars i Vilasana.

D Fira de Lleida i Siagro, per l’organit-zació d’Aqua-Tech Lleida (Fira de l’Aigua,Tecnologia i Reg).

D Institut Català de Recerca de l’Ai-gua, pel seu projecte de tractament d’ai-gua residual i producció d’electricitat.

D Districte d’Horta Guinardó i UT Mú-sica, per l’organització de la cantata Vuitfonts d’Horta Guinardó. De la Font dela Llet a la Font d’en Fargues.

D Casa de l’Aigua de Tortosa, per laseva activitat continuada en favor de la

gestió sostenible de l’aigua.D Ajuntament de Sant Cugat del Vallès,

per la implantació de les ordenancesd’estalvi d’aigua.

D Ajuntament de Calafell, per la ido-neïtat de la seva aposta per l’estalvi d’ai-gua en un municipi turístic.

D Biblioteca Central de Santa Colomade Gramenet, per l’originalitat de la ini-ciativa de l’exposició d’un fons bibliogrà-fic sobre el tema L’aigua. Un recursescàs.

Aquesta és l’11a edició dels Premis del’Aigua i les candidatures han estat sot-meses a la consideració d’un jurat for-mat per Ferran Vallespinós, coordinadorde l’Àrea de Medi Ambient de la Dipu-tació de Barcelona; Joan Puigdollers, re-gidor de l’Ajuntament de Calella; RosaQuitante, cap del Servei de Medi Ambientde l’Ajuntament de Sabadell; RosaBonàs, tinent d’alcalde de l’Ajuntamentde Santa Perpètua de Mogoda; i JoanBorrell, director tècnic d’Egam.

Les 29 candidatures que es van pre-sentar als premis van ser decidides mit-jançant un mecanisme de consulta par-ticipativa. Demà tindrà lloc l’acted’entrega d’aquests guardons a la seudel Col·legi d’Enginyers Tècnics Indus-trials de Barcelona.2

H. C.Àrea Monogràfics M

Vuit iniciatives reben els Premis de l’Aigua 2010L’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua reconeixles millors actuacions i propostes

Publicitat DILLUNS22 DE MARÇ DEL 2010 el Periódico 13

14 Publireportatge DILLUNS22 DE MARÇ DEL 2010 el Periódico

ACCIONA DESENVOLUPANOUS PROCESSOS ITECNOLOGIES AL SEUCENTRE DE R+D DE BCN

L’OBJECTIU ÉS TRACTARL’AIGUA EN FUNCIÓ DE L’ORIGEN DE LA CONTAMINACIÓ

APOSTA PER LES NOVES TECNOLOGIESPER MILLORAR LA QUALITAT DE L’AIGUA

ACCIONA APLICA PROCESSOS INNOVADORS DE TRACTAMENT I DEPURACIÓ

La pressió del desenvolupamenteconòmic i industrial provoca quela contaminació que introduïm enels nostres recursos naturals siguicada vegada més complexa: a lacontaminació convencional com-posta per sòlids en suspensió,matèria orgànica, virus, bacteris,fertilitzants, s’hi suma l’apariciód’altres nous contaminants emer-gents procedents de la indústria,com els metalls pesants, antibiò-tics, etcètera.

DEPURACIÓ DE L’AIGUAEl correcte tractament de l’aiguarequereix, per tant, noves tecnolo-gies lligades a la depuració i a lapotabilització que permetin asse-gurar i garantir la qualitat de l’ai-gua tant per al seu ús com per a laseva devolució una vegada usadaal cicle natural.

L’aplicació de nous processos i

El Dia Mundial de l’Aigua, que secelebra avui, està dedicat a difondrela idea que, en la gestió dels recursoshídrics, la qualitat de l’aigua és tanimportant com la quantitat. Lesintenses i contínues precipitacionsdels últims mesos han permès queels pantans registrin uns nivells dereserva molt alts, fins al punt quealgunes zones tradicionalmentdeficitàries d’aigua han hagut dedesembassar.

No obstant l’excel·lent situaciódels embassaments espanyols, quegaranteixen el subministramentd’aigua per a consum durant elspròxims anys, no eludeix lanecessitat de continuar invertint imillorant la gestió de l’aigua alnostre país perquè aquests excedentsno s’esgotin en poc temps, peròsobretot perquè es garanteixi lamàxima qualitat en el tractament i ladepuració d’aquest recurs.

tecnologies de tractament, depu-ració i reutilització és una de lesactivitats en què més estan inver-tint empreses com Acciona Agua.Els nous processos que es co-mençaran a utilitzar en un futurpròxim seran capaços de tractaraigües cada vegada més comple-xes en funció de l’origen de lacontaminació.

Al centre d’investigació, desen-volupament i innovació (R+D+i)que Acciona té a Barcelona esdesenvolupen i es proven tecno-logies de filtració amb tracta-ments químics, microfiltracions iultrafiltracions especials, tracta-ments biològics amb membrana onoves tècniques de desinfeccióque després s’apliquen en dife-rents plantes de tractament d’ai-gua residual. Un exemple singu-lar d’aquests avenços es troba enla integració dels denominats re-

actors biològics de membrana(RBM) amb sistemes de nanofil-tració i osmosi inversa, un pro-jecte pioner que investiga l’apli-cació de la tecnologia demembranes utilitzada en dessala-ció per a la reutilització d’aigüesresiduals i l’eliminació de conta-minants emergents.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICAAcciona Agua ha dissenyat i haconstruït més de 500 plantes detractament, depuració i dessalacióen més de 20 països del món. Pa-ral·lelament a la millora en la pro-ductivitat i qualitat de l’aigua, lestecnologies de l’aigua aplicadesper Acciona Agua a les sevesplantes de tractament tenen com aobjectiu la reducció de l’impacteambiental i l’eficiència energèti-ca. Un esforç també en sintoniaamb el Dia Mundial de l’Aigua.


Instal·lacions exteriors de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Lleida.

Darrere del simple gest d’o-brir una aixeta i poder dis-frutar d’aigua en quantitat iqualitat, hi ha un procésmolt complex que han de

portar a terme professionals qualificats iconeixedors de cadascuna de les fasesdel cicle integral de l’aigua. Aquest ciclecomprèn la captació, la potabilització i eltractament, i la distribució, així com la re-collida de les aigües usades i la seva pos-terior depuració i devolució al medi natu-ral. És el cicle integral de l’aigua, el procésmés perfecte per relacionar-se amb l’ai-gua, ja que garanteix el consum en bo-nes condicions i conserva els recursosnaturals que permeten el proveïment, peraixí evitar el dany mediambiental.

La bona gestió de l’aigua és fonamen-tal per al desenvolupament, el creixementi l’evolució positiva de qualsevol territo-ri. En aquest sentit, Aqualia contribueixamb el desenvolupament d’accions decaràcter tècnic, informatiu o de conscien-ciació per optimitzar els recursos hídricsdisponibles. Cuida totes i cada una deles fases del cicle integral de l’aigua per-què arribi al ciutadà en quantitat i quali-tat suficient, alhora que respecta sempreel medi ambient i la normativa vigent. Ai-xí mateix, és experta en la construcció ila gestió d’infraestructures per al tracta-ment de l’aigua, que complementen lagarantia de subministrament d’aigua aCatalunya, com dessaladores, depura-dores i potabilitzadores.

DEPURADORES I POTABILITZADORESA Catalunya, l’empresa del grup FCCgestiona el servei d’aigua en 40 muni-cipis, amb més d’1,2 milions d’habitantsatesos, que a l’estiu es dupliquen finsals 2,5 milions. També s’encarrega dela gestió de 28 estacions depuradoresd’aigües residuals (EDAR), 18 estacionspotabilitzadores (ETAP) i sis comunitatsde regants.

Però l’activitat i l’experiència d’Aqua-lia li ha permès adquirir el coneixement i,a la vegada, el desenvolupament de po-tents eines aplicables al disseny, la cons-trucció i l’explotació d’infraestructureshidràuliques. Així, a més dels sistemestradicionals de gestió del proveïment i elsanejament de l’aigua, l’empresa és ex-perta en el disseny, la construcció i lagestió d’infraestructures i equipamentsper al tractament de l’aigua per a les di-verses administracions públiques, quecomplementen la garantia de subminis-trament d’aigua a Catalunya.

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLEAqualia impulsa, a més, importants pro-jectes de R+D+I, sense oblidar el seucompromís amb el desenvolupament sos-tenible. És el cas de la gestió a la planta

dessalinitzadora de Tordera a Blanes (Gi-rona), on fa set anys que presta un ser-vei d’alt contingut tecnològic, i ja s’hanproduït un total de 70 milions de metrescúbics d’aigua.

Aquesta dessalinitzadora, que ara estàampliant, contempla l’augment de la ca-pacitat productiva de les instal·lacionsfins a 20 hm3 a l’any, cosa que permetràgarantir el subministrament d’aigua po-table a una població equivalent de500.000 habitants.

PROJECTE DE REUTILITZACIÓ I en l’àmbit de les aigües regenerades ireutilitzades, Aqualia té un important pa-per, per exemple, en el tractament tercia-ri que va construir a la depuradora delBaix Llobregat, premi al Millor Projecte deReutilització d’Aigua de l’Any per la revis-ta Global Water Intelligence, així com laremodelació de l’EDAR de Lleida. Tam-bé gestiona les plantes depuradores deLleida, Tordera, Torredembarra i de la co-marca del Baix Ebre (Tortosa, l’Ampolla,l’Ametlla de Mar, el Perelló, Deltebre, Ca-marles i Marina Sant Jordi). A més, par-ticipa a Girona en la gestió de 18 depu-radores a través de l’empresa mixta dela Costa Brava.

Aqualia celebra, un any més, el DiaMundial de l’Aigua presentant la vuitena

edició del seu concurs internacional dedibuix infantil, amb participació oberta atots els nens i nenes que estiguin cursanttercer i quart de primària als municipisd’Espanya, Itàlia i Portugal on presta ser-vei. Aquest any, el lema L’aigua, el nos-tre millor valor pretén cridar l’atenció so-bre la importància d’aquest recurs.

“L’aigua és un element imprescin-dible per a la nostra salut i hàbitsquotidians més elementals, per aixòens acostumem a la seva presènciai la valorem només quan no en te-nim”, apunta el director d’Aqualia a Ca-talunya i les Balears, Juan Luis Castillo.“Hem de ser conscients de la sevaimportància, així com del paper deles empreses gestores, que treba-llen per portar aigua de la millorqualitat directament a l’aixeta de lescases, d’una manera eficient, i des-prés depurar-la amb la mateixa qua-litat”, afegeix.

Aqualia confia en l’èxit, un any més,d’un concurs que, des de la seva prime-ra edició, ha rebut més de 200.000 di-buixos. L’organització del certamen re-metrà als centres educatius de tots elsmunicipis el material necessari per parti-cipar-hi. El termini de presentació és elcomprès entre els dies 22 de març i 30d’abril del 2010.2

La importància de la gestió de l’aiguaen el desenvolupament del territoriAqualia dóna servei a 40 municipis catalans, fet que suposa més d’1,2 milions d’habitants atesos

L’empresa mostra la seva implicació amb la innovació i la sostenibilitat


AQUALIA PRESTA servei a Espanya, entre altres, als municipis deVigo, Oviedo, Santander, Lleida, Salamanca, Àvila, Alcalá de He-nares (Madrid), Badajoz, Mèrida, Almeria, Jaén, Algesires, Puer-to de la Cruz i Adeje (tots dos a Tenerife), Dénia i Alcoi (a Alacant)o Eivissa. Actualment, és l’empresa líder en diverses comuni-tats autònomes, com les Canàries, Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa o Extremadura.

A aquestes referències nacionals, s’hi sumen les internacionals.A Itàlia, està present a la província de Caltanissetta, on gestio-na l’aigua als seus 22 municipis; a Portugal, a Abrantes, CampoMaior i Elvas; a la República Txeca, en un total de 236 municipis,on atén una població de més d’1,2 milions d’habitants; a Mèxic,en els projectes de Querétaro i El Realito; a Algèria construeixdues de les dessaladores més grans del continent africà, a Mos-taganem i Cap Djinet, i a Egipte, és responsable del finançament,el disseny, la construcció i la gestió de la depuradora New Cairo,a la capital.

Aqualia ha vist reconeguda internacionalment la seva feina alser premiada com a Millor Companyia de Gestió de l’Aigua delMón (2007) per la revista Global Water Intelligence; Líder de l’anyen Servei al Client, segons Frost & Sullivan (2007), i Best Europe-an Business, segons Roland Berger (2006).

l’empresaPRESÈNCIA A TOT ESPANYA I ALTRES PAÏSOS

Un referent en el sector

Date post:	16-Mar-2016
Category:	Documents
Upload:	xavier-jimenez-sama
View:	217 times
Download:	1 times

Ecòpolis Dia Mundial de l'Aigua 2010

Documents