Date post: | 15-Apr-2017 |
Category: |
Education |
Upload: | andreu-prados |
View: | 489 times |
Download: | 1 times |
EDUCACIÓ ALIMENTÀRIA DELS NENS: REPTES I NOVES OPORTUNITATS
Andreu Prados [email protected]
@andreuprados
Font: Organització Mundial de la Salut, 2010.
Andreu Prados
Andreu Prados
[Noncommunicable diseases (NCDs) also known as chronic diseases]
Relació entre aspectes dietèCc-‐nutricionals i pèrdua d’anys de vida saludable
Font: Food and health in Europe: a new basis for ac6on. World Health Organiza6on, 2004.
MalalCes amb un component nutricional
molt acusat
41%
Altres malalCes
21% 38%
MalalCes amb un component
nutricional acusat
Andreu Prados
Andreu Prados
CONSEQÜÈNCIES
Andreu Prados
Estudio ALADINO: Estudio de Vigilancia del Crecimiento, Alimentación, Ac6vidad Física, Desarrollo Infan6l y Obesidad en España 2011. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Madrid, 2013.
Andreu Prados
Moreno et al. Ann Nutr Metab. 2005; 49(2):71-‐6.
Andreu Prados
El 27% dels nois adolescents entre 13 i 17 anys
i el 20% de les noies tenen sobrepès.
Andreu Prados
Wärnberg et al. Int J Obes Relat Metab Disord. 2004; 28 Suppl 3:S59-‐63. Wärnberg et al. Am J Clin Nutr. 2006; 84(3):505-‐12.
Atherosclerotic risk – ADOLESCENCE
McGill, et al. Am J Clin Nutr. 2000; 72(5 Suppl): 1307S-‐15S.
Andreu Prados
“L’obesitat és un dels reptes de salut més greus
del segle XXI”. Font: Organització Mundial de la Salut.
Atherosclerotic risk – ADOLESCENCE
Font: Serra-‐Majem L, Aranceta J. Alimentación infan6l y juvenil: estudio enKid. Barcelona: Masson; 2002.
Andreu Prados
Font: Basulto J, et al. Març de 2013 (úl6ma actualització: 8 d’abril de 2013). [Monografia a Internet]. [Citat 4 d’octubre de 2014]. Disponible a: hhp://www.grep-‐aedn.es/documentos/alimentacion_saludable.pdf
Una alimentació saludable és aquella que permet assolir i
mantenir un funcionament òptim de l’organisme, conservar o
restablir la salut, disminuir el risc de patir malalties, assegurar
la reproducció, la gestació i la lactància i que promou un
creixement i desenvolupament òptims.
Andreu Prados
Segura
Equilibrada
SaCsfactòria
Suficient
Completa
Harmònica
Adaptada
Sostenible
Assequible VARIADA ?
Andreu Prados
A + varietat dietèCca
+ risc d’obesitat Raynor & Epstein. Psychol Bull. 2001; 127(3):325-‐41.
Sørensen, et al. Int J Obes Relat Metab Disord. 2003; 27(10):1152-‐66. Kathleen Mahan L, Escoh-‐Stump S, Eds. Krause dietoterapia. 13ª ed. Barcelona: Elsevier Masson; 2013.
Andreu Prados
Andreu Prados
PER QUÈ CUINAR I MENJAR EN FAMÍLIA
ÉS IMPORTANT A L’HORA DE SEGUIR UNA
ALIMENTACIÓ SALUDABLE?
Andreu Prados
Andreu Prados
Quan mengem fora de casa:
• Major ingesta calòrica
• Mida gran de les racions
Andreu Prados
• Menjar fora de casa s’associa a una major ingesta de greix i de sucre i a un menor consum de fibra dietèCca.
Font: Orfanos P, et al. Eur J Clin Nutr. 2009; 63 Suppl 4:S239-‐62.
• Menjar sovint fora de casa “pot desenvolupar un paper en l’actual epidèmia d’obesitat observada en alguns països mediterranis”.
Font: Bes-‐Rastrollo, et al. Public Health Nutr. 2010; 13(9):1356-‐63.
Andreu Prados
Consens de prevenció i el tractament de l’obesitat infanCl i
juvenil aconsella:
• Preparar més àpats a casa.
• Menjar en família almenys 5 o 6 cops per setmana.
Andreu Prados
Barlow SE; Expert Commihee. Pediatrics. 2007; 120 Suppl 4:S164-‐92.
Consens de prevenció i el tractament de l’obesitat infanCl i
juvenil aconsella:
• Preparar més àpats a casa.
• Menjar en família almenys 5 o 6 cops per setmana. Barlow SE; Expert Commihee. Pediatrics. 2007; 120 Suppl 4:S164-‐92.
Menjar en família s’ha relacionat amb una major ingesta d’hortalisses.
Berge, et al. J Acad Nutr Diet. 2013; 113(6):816-‐22.
Andreu Prados
Hammons & Fiese. Pediatrics. 2011; 127(6):e1565-‐74.
Andreu Prados
ComparCr 3 o més àpats en família cada setmana: • ê en un 12% les possibilitats que els nens Cnguin excés de pes.
• ê en un 20% que els nens mengin aliments insans.
• ê en un 35% que els nens pateixin trastorns de l’alimentació.
• é en un 24% les probabilitats que els nens prenguin aliments sans.
Garaulet M, et al. Int J Obes (Lond). 2011; 35(10):1308-‐17.
Andreu Prados
Pérez de Heredia F, et al. Sleep Med. 2014; 15(10):1251-‐8.
Andreu Prados
• Racions adequades en funció de l’edat del nen.
• Tenir a casa una varietat d’hortalisses, fruites i cereals
integrals (pa integral, pasta integral, arròs integral, etc.).
• Escollir llet i productes làcCcs baixos en greix.
• Limitar el consum de carns vermelles o de derivats càrnics.
• Promoure el consum de llegums i fruits secs.
• ReCrar de la vista del nen les temptacions riques en
calories (no tenir-‐les a casa).
Andreu Prados
• Fomentar l’acCvitat `sica (mínim 60 min. diaris d’acCvitat
`sica d’intensitat de moderada a vigorosa).
• L’aigua ha de ser la beguda d’elecció.
• Limitar el consum de sucre, brioixeria i, sobretot, begudes
ensucrades (“refrescos”).
• Restringir a no més de 2 hores diàries el temps que els nens
dediquen a mirar la TV, jugar a videojocs o a navegar per
Internet.
Andreu Prados
Andreu Prados
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
Dinar Arròs Carn blanca Amanida Fruita
Pasta Peix blau Verdura Fruita
Patata Carn blanca Verdura Fruita
Llegum Peix
Amanida Iogurt
Arròs Peix blanc Amanida Fruita
Patata Peix blau Amanida LàcCc
Cereal Carn blanca Verdures Fruita
Sopar Patata Peix blanc
Amanida LàcCc
Llegum i cereal Ou
Amanida Iogurt
Cereal/pa Marisc Amanida LàcCc
Patata Pernil dolç i
formatge Verdura Fruita
Pasta i pa Ou
Amanida Iogurt
Cereal Formatge Liquat/amanida Fruita
Cereal/pa Tonyina Amanida Iogurt
Andreu Prados
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
Dinar Arròs tres
delícies Hambur-‐guesa amb
amanida Poma
EspagueCs amb
verdures Sardines al forn amb
tomàquet Taronja
Crema de verdures amb patata Pollastre al forn amb
amanida Plàtan
Mongetes seques guisades Croquetes de peix amb
amanida Iogurt
Arròs amb
tomàquet Broquetes de gall
dindi amb amanida Poma
Amanida: canonges,
ruca, tomàquets cirera, alvocat i pinyons Bonítol amb
patates Iogurt
Graellada de
verdures: albergínia, pebrot, carbassó Conill al forn amb
panotxes de blat de moro Kiwi
Andreu Prados
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
Sopar Bledes amb
patates Lluç al
forn amb pastanaga ratllada Iogurt
Pèsols saltats Truita amb
llesquetes de pa i amanida Iogurt
Torrada d’escalivada Calamarsets
i tomàquet amanit Iogurt
Bròquil amb patata Rotllets de pernil dolç i
formatge a la
planxa Taronja
Sopa Truita de xampinyons
amb llesquetes de pa Iogurt
Liquat de pastanaga i pera Pizza de formatge (casolana) Mandarina
Sopa juliana vegetal
amb pasta Entrepà vegetal amb
tonyina Mató
Andreu Prados
• “PermeC que el nen autoreguli els seus àpats i eviC l’ús de conductes alimentàries restricCves”.
• Menjar en família sovint, fugir del sedentarisme, evitar que a casa hi hagi aliments “superflus” i posar a l’abast dels nens fruites fresques, hortalisses, fruits secs, llegums i cereals integrals (pa, arròs o pasta).
• Exemple dels pares!
Barlow SE; Expert Commihee. Pediatrics. 2007; 120 Suppl 4:S164-‐92.
Andreu Prados
QUÈ ÉS EL COACHING ?
És un sistema que facilita que el client o pacient passi d’una situació actual a una desitjada
d’una manera més efecCva.
Situació actual
Situació desitjada
COACHING
Andreu Prados
Molins Roca J. J Med Econ. 2012; 26-‐9. Bonal Ruiz, et al. MEDISAN. 2012; 16(5):773-‐85.
COACHING SALUT
• ObjecCus de millora: -‐ Evitar algun hàbit que no convé. -‐ Aconseguir alguna millora.
• La moCvació és bàsica per aconseguir-‐ho.
Andreu Prados
1. Prendre consciència. 2. Assumir la responsabilitat. 3. Tenir confiança. 4. Orientar-‐se a solucions.
Andreu Prados
Prendre consciència
• El coaching parteix de l’autoconeixement: -‐ Saber què volem i què és important per nosaltres. -‐ IdenCficar allò que volem millorar.
Andreu Prados
Assumir la responsabilitat
• Tot allò que volem aconseguir depèn exclusivament de nosaltres mateixos.
• El coaching ens ajuda a ser proacCus.
Andreu Prados
Tenir confiança
• Confiar amb nosaltres mateixos i les nostres possibilitats.
A. Prados, 2013
• “El món està en mans d’aquells que tenen el coratge de somiar i corren el risc de viure els seus somnis” (Paulo Coelho).
Andreu Prados
Orientar-‐se a solucions
• Quan, com i per a què canviar les coses?
• Si hi ha alguna cosa que NO t’agrada, canvia-‐la.
Andreu Prados
ÉS SUFICIENT DONAR INFORMACIÓ O CONSELL DIETÈTIC PER A QUÈ UNA PERSONA CANVIÏ ELS SEUS HÀBITS
ALIMENTARIS?
Andreu Prados
COACHING NUTRICIONAL
• Per canviar aquells comportaments que les persones realitzem amb una elevada freqüència → l’èxit de les intervencions basades únicament en donar informació és limitat.
Webb & Sheeran, 2006. Psychol Bull.
• També resulten insuficients les que van més enllà del consell o la informació i opten per un enfocament més educaCu.
Rothman et al. 2009. Ann Behav Med.
Per aconseguir que una persona canviï un comportament que realitza de manera habitual i amb una elevada freqüència és necessita quelcom més que informació o consell.
Andreu Prados
COACHING NUTRICIONAL
• Canviar la nostra conducta alimentària ens resulta di`cil perquè la majoria dels nostres comportaments relacionats amb l’alimentació s’han converCt en hàbits.
• Els hàbits són seqüències d’actes apresos que, com a resultat de la seva repeCció freqüent en situacions semblants i el reforç d’una recompensa, s’acCven automàCcament enfront senyals específiques del context.
• El context es refereix a l’entorn `sic, les persones o un determinat estat d’ànim.
Wood & Neal, 2007. Psychol Rev.
Andreu Prados
COACHING NUTRICIONAL
• Seqüència d’un hàbit: senyal-‐conducta-‐recompensa.
• Aquesta seqüència s’acCva de manera automàCca ⇒ el cervell s’estalvia energia per altres situacions més complexes en les que sí hem de pensar.
• El paper que tenen les senyals en l’acCvació de la conducta repeCda és molt important, de vegades ho és inclús més que la intenció prèvia de la persona.
Andreu Prados
COACHING NUTRICIONAL
• Tot i que els hàbits tenen molta influència en el comportament de les persones, la resposta automàCca enfront determinats esxmuls es pot inhibir quan la persona té una forta moCvació.
Wood & Neal, 2007. Psychol Rev.
• La moCvació i l’adaptació del context a la nostra conveniència semblen ser les claus per “trencar” amb una conducta poc saludable en relació a la nostra alimentació.
• És més fàcil “trencar” amb els hàbits quan canvia el context en el que es porta a terme la conducta habitual.
Wood et al. 2005. J Pers Soc Psychol.
Andreu Prados
“Que el metge informi i doni consell ja no és suficient per aconseguir canvis de comportament
en el pacient a llarg termini”.
Adherence to long-‐term therapies: Evidence for ac6on. 2003. Geneva: WHO.
Andreu Prados
Andreu Prados
Meya-‐Molina A, et al. Rev Esp Nutr Hum Diet. 2014; 18(1):35-‐44.
Andreu Prados
Prevenció de l’obesitat en nens i adolescents.
Promoure una alimentació saludable i esCl de vida acCu als nens i adolescents a través del nostre exemple.