El Barroc
Segles XVII i XVIIILes nacions europees se sumeixen en greus
conflictes bèl·lics que, tot i la riquesa sorgida del comerç colonial, provoquen una greu crisi econòmica que comporta epidèmies i fam.
CONTEXT HISTÒRIC
El Barroc es dóna en el context de les monarquies absolutes, en què el monarca concentra en les seves mans tots els poders de l’Estat.
Els reis i la noblesa s’alien en contra de la burgesia creixent, que actua com a mecenes dels artistes i que està prenent cada vegada més importància econòmica i social.
El Barroc és el període artístic que comprèn el segle XVII i la primera meitat del segle XVIII.
Cronologia (Història de la Música)Inici: 1600 (estrena primera òpera)Final: 1750 (mor J. S. Bach)
CONTEXT ARTÍSTIC
Els artistes del Barroc es contraposen a l’art del Renaixement.
Si els artistes renaixentistes buscaven l’equilibri i la lògica, la recerca de la bellesa clàssica, el Barroc busca destacar
Els contrastosEl gust pel detallEl sentit del movimentL’ornamentacióEl dramatisme
Ús dels contrastos
Tècnica del clarobscur
Dramatisme
Sentit del moviment
Columnes salomòniques
utilització del daurat
dramatisme
expressivitat
gran ornamentació
Moment de les grans monarquies absolutes
Els monarques volen demostrar el seu poder a ulls de tothom i es fan construir palaus impressionants i actuen com als mecenes més poderosos, junt amb el Papa.
LA MÚSICA BARROCA
Característiques generals
Nova textura: Melodia acompanyada.
Baix continu
Estil concertant: basat en la idea de contrast.
Ús de la tonalitat: aprofitament de les capacitats expressives del to Major i Menor
Culminació de l’evolució tècnica dels instruments duta a terme durant el Renaixement.Important la figura del luthier en tot aquest
procés.
Els instruments del Barroc
Naixement de l’orquestra com a grup estable.
Hi apareixen ja totes les famílies instrumentals.
Té com a base la corda
fregada i el baix continu.
Formes i gèneres musicals
Concert: potencia el lluïment del solista, l’exhibició del virtuós. Es basa en el principi de contrast.
Concerto solo (solo – tutti) Concerto grosso (concertino – ripieno)
Suite: agrupació de danses de diferent caràcter i ritme.
Sonata: obra per a ser “sonada”, és a dir, tocada per un instrument o grup d’instruments (2 o 3).
Fuga: obra per a instrument de teclat amb caràcter virtuós.
http://www.youtube.com/watch?v=pVadl4ocX0M
La música instrumental
Formes i gèneres musicals
Òpera: gènere profà per a ser representat en escena. Hi intervenen elements musicals, teatrals i escenogràfics.
Primera òpera conservada: “Orfeo, favola in musica” de Claudio Monteverdi, l’any 1607.
Conceptes importants: LibretoCastratiParts de l’òpera: obertura, recitatius, àries, cor i ballet.
Oratori: obra de temàtica religiosa de caràcter narratiu però no es representa escènicament.
Conceptes importants: Recitatiu
Cantata: D'origen profà però immediatament adaptada per l’Església, especialment la protestant. No té representació escènica.
La música vocal