2

3

SUMARI

05 Editorial. El clip parla06 Article de fons. La digitalització de l´Ensenyament.09 Article. Una imatge de la tecnologia.10 Les TIC al Batxillerat Artístic.12 Les noves tecnologies al cicle de Manteniment industrial.14 Entrevista. Roger Bramon, exalumne.16 Llengua Catalana i Castellana.18 Les TIC a Música i Ciències Socials.19 Cursos de mitjans audiovisuals aplicats a l´ensenyament.22 Tic al Departament de Ciències Experimentals.23 Les TIC als departaments de Matemàtiques i Llengües Estrangeres.24 Article. L´1x1, un avenç o un pas enrere?25 Article. Quatre imatges sobre l´evolució de la missatgeria.27 Artícle. Quan els ordinadors envaeixen les aules.

EL CLIP PARLA

En el número zero de la nostra revista dèiem que EL CLIP naixia. Ha passat un temps i ara ja parla! Com s’havia anunciat en l’edició zero, aquest exemplar i tots els que seguiran, seran monogràfics. El primer número el dediquem a les noves tecnologies: allò que coneixem com les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) i les TAC (Tecnologies d’aprenentatge i coneixement) i que estan tant de moda a les aules dels instituts.

Com educar una generació que ha estat en contacte amb els ordinadors abans d’anar a l’escola? Que es comunica a través de les xarxes socials tant o més bé que presencialment? Que viu en un món envoltat de fotografies digitals i que té accés a informació sobre qualsevol tema a l’abast d’un sol clic?... I alhora, no deixen de ser adolescents, amb tot el que té de complex treballar amb nois i noies en aquestes franges d’edat.

A l’institut Josep Brugulat ja fa molts anys que caminem en aquesta direcció i que hem incorporat a les nostres classes les estructures adequades per facilitar l’accés a l’educació amb metodologies digitals: s’han instal·lat ordinadors i projectors a totes les aules, s’imparteixen nombroses matèries a través del Campus virtual de l’institut, s’ha fet el cablejat integral de tot el centre, s’ha assegurat l’accés a Internet sense cables en els espais exteriors a l’edifici, s’ha prioritzat la formació del professorat en els temes tecnològics i digitals...

I tot això abans que aquest curs 2010/2011 arribés el projecte 1x1 al centre. Podem dir, doncs, que estem en disposició d’adaptar-nos a aquest nou projecte en unes condicions òptimes gràcies a la feina que s’ha anat fent en els darrers anys.

Continuarem treballant en el camp de la innovació tecnològica per mirar d’avançar-nos a les necessitats educatives canviants, sense oblidar les metodologies més tradicionals que segueixen igualment essent necessàries.

Judith Cuadras RodríguezDirectora 5

ARTICLE DE FONS “La digitalització de l’ensenyament” Albert Bayot i Fuertes

Tenim, ara mateix, un univers tan nou com real pel que fa a la relació entre els joves estudiants i el món de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació o de les més recentment anomenades Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement.

És evident que les coses han canviat. No podem negar la influència que tenen, sobre els diversos processos psicològics de l’individu per relacionar-se i per interactuar amb el món, els mòbils, els xats, el Messenger, els Facebook, el Twitter, els jocs electrònics i un llarg etcètera de dispositius , aparells o àmbits que configuren l’anomenat “entorn digital”. I aquest canvi, que porta aquestes influències, no pot deixar al marge l’evolució i l’adaptació dels centres d’educació formal. Si hi ha nous entorns de socialització, de l’adquisició dels coneixement i dels processos d’aprenentatges, cal que les escoles i els instituts facin els canvis oportuns.

Dit això, semblaria obvi que l’entrada de les tecnologies digitals a les aules fos, ara mateix, una realitat imparable. No hauríem de tenir aules sense ordinadors, sense pantalles i canons de projecció connectats a un ordinador, sense connexió a Internet, sense... Però les coses no van de pressa. Les noves tecnologies digitals tenen un cost elevat i els passos que es fan són tan lents que el propi avenç del tema al carrer i a les cases de la majoria d’alumnes ens supera. Caldria una planificació acurada de la despesa per tal de dotar els centres docents d’aquest equipament i, al nostre país, no hi ha el costum de fer massa planificació acurada de les necessitats en educació... I també caldria, és clar, acurar molt bé la formació dels docents amb què cal acompanyar aquesta introducció de les TIC a les aules.

Tot i amb això, aquest no és el principal problema. A mi, personalment, em preocupa més que un canvi d’aquestes dimensions no sigui objecte de reflexió profunda en els claustres de tots els centres educatius de qualsevol nivell. Perquè, més enllà de les dotacions tecnològiques de què

disposem, hi ha aspectes que han canviat que ens han de fer replantejar moltes de les coses que donem per fetes o que considerem resoltes en els enfocaments didàctics que fem servir en l’actualitat. Considero que hi ha un conjunt important de factors que es posen en joc i sobre els quals caldria aquesta reflexió i una posterior presa de decisions organitzatives i metodològiques.

N’exposaré uns quants a fi de compartir aquesta reflexió amb les famílies, el professorat i l’alumnat.

1r) La presència de les tecnologies digitals a la vida quotidiana dels nens, els adolescents i els joves, deu estar fent canviar alguns dels processos bàsics cognitius de la persona. L’allau d’imatges i la varietat de formats, la hibridació que permet una interacció constant entre una i altra funció dels aparells, la hipertextualitat que facilita enormement la interrelació entre una i altra informació ... No pot ser, doncs, que ens mantinguem d’esquena a aquesta evolució i que creiem que els processos d’aprenentatge no han canviat.

6

2n) Una facilitat per a l’accés a molta informació no comporta, necessàriament, més coneixement. Fins i tot podríem afirmar que la quantitat d’informació podria comportar menys coneixement ja que la dispersió i la no-selecció adequada pot entorpir i emmascarar els processos d’adquisició dels coneixements que, necessàriament, passen per una elecció conscient de l’individu. Em nego a creure que, malgrat que les tecnologies digitals proporcionin tanta informació com vulguem en el moment que vulguem, el cervell humà hagi de renunciar a l’emmagatzament ordenat de continguts. Cal memoritzar i cal estimular la memòria encara que potser ha arribat el moment de pensar QUÈ és allò bàsic que convé fonamentar amb fortalesa en la memòria dels estudiants. I aquí hi veig un canvi cap a un camí interessant en el món de l’ensenyament Primari i Secundari que hauria de sotmetre a una forta crítica els seus currículums.

3r) Un ús adequat de les TIC ha de suposar un augment de la capacitat de l’individu per realitzar

tasques d’aprenentatge amb autonomia. També aquest és un factor molt important en aquests moments. El binomi docent-discent ens ha acostumat a creure que en la relació acadèmica hi ha un subjecte que explica i ensenya i un altre que escolta i aprèn. La dependència que genera aquest plantejament fa que moltes vegades el docent acaba conduint tot el procés d’aprenentatge mentre que és possible que, un cop exposat un contingut, el propi aprenent sigui qui complementa, qui elabora, qui assaja, qui extreu conclusions i, en definitiva, qui protagonitza la reelaboració dels coneixements de forma màximament autònoma i, per tant, amb més propietat i força. La tecnologia digital pot afavorir un guany en l’autonomia, però cal tenir clar aquest plantejament.

4t) Un dels perills de la informació que podem trobar a Internet és la dubtosa autoria i, per tant, la veracitat de les dades. Ningú no ha fet un control de qualitat i de certesa i validesa de la majoria de pàgines que es publiquen i totes aporten informació. Distingir si aquesta informació és o no és vàlida comportarà una tasca més. Per fer-la i per fer-la amb seguretat caldrà inculcar l’esperit crític i la recerca. La informació d’Internet s’ha de contrastar, ha de validar-se, ha de ser múltiple per poder ser comparada i per poder ser autentificada. I aquest no deixa de ser un altre procés bàsic que els estudiants han de conèixer amb profunditat i amb convenciment perquè de la seva aplicació depèn la validesa dels seus aprenentatges.

5è) Certament, la tecnologia digital ha suposat un increment notable de l’ús de la comunicació entre els joves. Els telèfons mòbils, els xats, Messenger, blogs, etc. Permeten una comunicació amb qui volem de forma ràpida i eficaç. Una comunicació que, a més, pot ser constant i pot donar-se en qualsevol moment, dilueix les fronteres entre el temps de lleure i el temps de treball. Un pot estar treballant, escrivint, estudiant i, mentrestant, mantenir una conversa o tres alhora. Fins aquí, cap problema ( o sí ?).Perquè el concepte “treball a casa “ també pot canviar... També pensem que 7

aquestes fronteres són arbitràries i serà cadascú i el seu propi estil de concentració qui haurà de decidir què va bé i què no va bé. Però preocupa un altre fenomen: per tal de gestionar aquesta comunicació constant, s’ha “acordat” simplificar les paraules al marge de l’ortografia complicant, encara més, la dificultat de la correcció dels textos en els àmbits formals banalitzant, molt més, la paraula ben escrita. I com que estic convençut que, a partir de l’adolescència, el 90 % de la correcció lingüística no depèn d’altra cosa que de l’actitud, no creiem que calgui fer gran cosa més que exigir-la de forma taxativa bo i potenciant que els alumnes distingeixin que ara, per escrit, també hi ha uns “registres” que són per a les comunicacions informals i un altre que caldrà acurar i que s’ha d’utilitzar amb tot rigor en les comunicacions escrites formals.

A banda d’aquests cinc factors ( que possiblement poden ser alguns més), voldria acabar amb una darrera reflexió més global a propòsit d’un tòpic que es fa sovint en parlar de TIC: “és que així els aprenentatges no són tan avorrits, aprenen amb menys esforç, aprenen sense adonar-se’n... “

La valoració que es fa sobre l’esforç i l’aprenentatge és una fal·làcia. Estic d’acord que el component de JOC o d’atractiu de les TIC també pot ser educatiu i instructiu. Defenso, sempre, que aprendre pot ser divertit i que cal buscar formes que facin dels processos instructius processos amens i interessants i, realment, les tecnologies digitals ens aporten moltíssims recursos a aquesta causa, però també creiem que aquest factor és cert fins a cert punt. Si no es matisa és perillós... Penso que l’esforç també és necessari per aprendre i per fer-ho amb profunditat i solidesa i que l’estudiant ha de saber, des de petit, que hi ha aprenentatges o part dels aprenentatges que només s’assoliran amb ESFORÇ amb majúscules, sense que esforç hagi de ser sinònim d’avorriment o de tortura.

Esforçar-se per aprendre i esforçar-se per fer les coses ben fetes no ha d’estar renyit amb suscitar interès, amb seduir ni amb apassionar. Precisament les TIC ens obren noves portes per fer compatibles aquests dos fronts que, de vegades, s’han volgut presentar com a enemics . 8

ARTICLEUna imatge de la tecnologia.

La veig i segur que la veieu. Hi ha una imatge de la tecnologia que es repeteix i que continuarà així. Aquesta imatge és clònica a molts instituts i moltes cases. Sovint hi ha un “ altell o caixa o quarto fosc dels mal endressos “, que és com una deixalleria on s´apilen residus tecnològics desfassats i inútils hores d´ara. Residus que costa de llençar perquè ens evoquen nostàlgies que sabem que no han de tornar, però que tot i així costa de desfer-nos-en. Pregunteu per un tal Diògenes i la seva síndrome que comparteixo.Spectrum o Commodore 64, Pc 286, 486, Pentium II o IV, somriures i records. Avui són rampoines, però l´alta tecnologia d´avui són les rampoines del demà.I penso que fer aquesta reflexió és important per entende que ens hem o ens han pujat a un tren que va molt ràpid. Anar a carro o amb TGV ? La noció del viatge canvia, com canvia la noció del temps i la distància. És millor o pitjor? Mentre ens ho preguntem el món avança sense preguntar i cal pujar ràpid. Els amish no ho veuen així.Cal donar eines per entendre tot això: Cal parlar de la dispersió (el “voy a tener suerte” a Google ja no funciona); cal parlar i desmuntar la idea de tecnologia igual a manca d´esforç, o sigui comoditat Vs acomodament; cal parlar de la intimitat, i del respecte, i de la inocència i la ingenuïtat ( us asseguro que vaig cercar imatges posant: retrato- fotografia -blanco y negro i em va sortir en pantalla una senyora que com diria ma mare “anava com Déu Nostre Senyor la va portar al món”) I sobretot cal parlar de la socialització de les noves tecnologies, que són el poder de qui les tenen o el jou d´aquells qui no les dominen ... continuem així : el saber ens fa poderosos i injustos. ( Encara no som humans , diu Eudald Carbonell)No hem de prendre mal. Ens hem d´asseure. De tant en tant amb calma i en silenci hem de reflexionar sobre això i més. Això sí, seguramente ens traurà dels nostres pensaments algun pip. Les cosines d´Itàlia envien un missatge. Volen parlar amb les nenes. Es volen saludar i parlar per la webcam del passat Nadal. Ja han marxat els Reis i no sabem què més ens portaran d´Orient.

Enric Beltran

9

LES TIC AL BATXILLERAT ARTÍSTIC

Aquesta revista,el Clip, és i serà un laboratori creatiu i artís-tic per a professors i alumnes del Batxillerat Artístic. Podríem dir que és un producte idoni per a treballar la creativitat i l´aplicació de les noves tecnologies, amb el programari ade-quat per a la fotografia, la imatge i el disseny. Un producte ideal per a dotar de realitat continguts tractats en matèries com ara Tècniques d´expresió graficoplàstica o Fonaments del Disseny.

10

LES NOvES TECNOLOGIES AL CICLE DE MANTENIMENT INDUSTRIAL

Ordinadors més ràpids i més potents amb programes informàtics sofi sticats ens han infl uït en la gestió , projecció i simulació en els processos industrials.

En pocs anys hem passat de projectar amb “rotrings” a fer-ho amb programes de CAD 2D (Computer-Aided Design – disseny assistit per ordinador de 2 dimensions) i actualment ja es fa en CAD 3D. Aquest programaris de 3D apart de dibuixar ens permet fer simulació en muntatges, per tant podem veure la màquina o el mecanisme com serà i funcionarà abans de ser construït.

L’Automation Studio un soft comprat fa pocs anys a CANADÀ ens permet fer circuits, simulació, càlcul i pressupostos d’esquemes pneumàtics, hidràulics, d’hidràulica proporcional, elèctrics, electrònics i enllaçar aquest esquemes entre ells. A més ens permet fer processos de GRAFCET (GRAFica de Control de Etapas de Transición) una nova tecnologia de pensament seqüencial. Aquest programari canadenc ens ajuda a aprofundir més en els objectius del crèdit alhora de simplifi car-ho i fer-ho més ràpid.

El CNC (computer numerical controlled – Control numèric per ordinador), no és una competència del nostre cicle, malgrat això hi dediquem unes hores de lliure disposició, ja que està molt escampat per tot el món industrial de construcció mecànica . El CNC ens permet, mitjançant la programació ISO, programar màquines-eines per a mecanitzar peces de metall o plàstic d’una manera precisa i ràpida.

L’unió entre el CAD (Disseny assistit per ordinador) amb la màquina eina es fa amb el CAD-CAM (Computer-Aided Manufacture – Fabricació assistit per ordenador). Després de fer el dibuix en CAD es passa amb un Software CAM que et fa el programa en Control Numèric. Aquest programari simplifi ca molt la programació CNC malgrat això sempre s’hi ha de fer algun retoc.

El PLC (Programmable Logic Controller – Controlador lògic programable o Autòmat programable), l’utilitzem en el sector elèctric i als crèdits de pneumàtica. Ens serveix per automatitzar les línees o seqüències d’una forma molt ràpida i gens complicada. Cal conèixer la seva programació i saber molt bé el que volem automatitzar. Des del principis dels 90 estem utilitzant els PLCs. Antiguament la programació era difícil i lenta es feia en la màquina

12

mateixa (PLC) o per medi d’una consola. Avui, gràcies als ordinador i l’avanç tecnològic en els PLCs, es programa des dels ordinadors. El programari pel PLC pot editor programa o esquema a fer per medi de contactes, portes lògiques, GRAFCET o per programari escrit, depenent del PLC. A més d’editar , pot comunicar PLC amb ordinador i al revés i pot simular . La simulació és el gran avantatge ja que així es pot provar el funcionament de forma virtual.

Per mitjà de programari específic elèctric fem esquemes a l’ordinador que ens permeten la simulació a l’hora que tenim l’esquema dibuixat.

La pràctica de muntar, desmuntar, fabricar amb màquines manuals i utilitzant les eines convencionals és molt necessària ja que sense ella no seria possible un treball real. En aquesta part la tecnologia ens ha portat a tenir nous materials, noves eines, noves formes de pensar i, per tant, nova manera de treballar inclús noves maneres de vestir, d’anar més protegits i tenir més seguretat.

La tecnologia ha estat sempre a flor de pell en el món tècnic i en constant innovació en tots els seus àmbits.

Un llistat de noves Tecnologies Assistides per Ordinador (CAT Computer-aided technologies), qui sap si algun dia ho farem tot?

(CAD),(CAAD),(CADD),(CAPP),(CAQ),(CAR),(CAR),(CARD),(CARE),(CASE),(CIS),(CIM),(CNC),(CFD),(EDA),(ERP),(FEA),(KBE),(MPM),(MPP),(MRP), (MRP II),(PDM),(PLM),(CAM)

13

ENTREvISTA

Roger Bramon Feixas, exalumne de l’Institut Josep Brugulat. Les noves tecnologies.

Què són per a tu les 1. tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)? Les TIC són totes aquelles tècniques i instruments que permeten la comunicació de la informació. És un camp tan ampli que s´hi ha d´incloure des de la televisió, la ràdio, la telefonia, la informàtica juntament amb tot el programari (sistema operatiu, ofimàtica, Messenger, Facebook,...), navegació punt a punt (GPS) fins a totes les xarxes de comunicació

que fan possible aquestes interconnexions.

I si parlem una mica dels 2. avantatges i inconvenients. Per mi, el gran avantatge i el pitjor inconvenient de les TIC van molt lligats. Les TIC han permès que la informació estigui permenentment disponible i actualitzada. Actualment, a la que hi ha alguna novetat en algun indret se´n fa ressò la resta de món en poc temps via internet, xarxes socials o qualsevol dels mitjans que tenim a l´abast. Però no només això, també ens permeten parlar o veure algú com si el tinguessis al davant, obtenir informació addicional d´algun tema que estem estudiant o ajudar-nos a traduir un determinat text. El problema, però, és que tot i tothom tan accessible que perdem el món de vista i estem permenentment pendents del mòbil, de xatejar, de consultar el correu electrònic, dels blogs, de les xarxes socials... Ben aviat tots anirem amb internet al mòbil i caminant pel carrer mirant la pantalla com ja està passant als Estats Units.

El nostre institut està a punt 3. d´encetar un nou període educatiu. Es tracta del projecte 1x1, un alumne, un ordinador. Què pots dir als alumnes, pares i professors a les portes d´aquest repte? Tots els canvis són difícils i sembla que aquest ho serà en especial ja que el canvi

s´ha produït sense tenir els recursos. No s’ha de tenir por al canvi però tampoc cal precipitar-se. Les TIC ben utilitzades poden ser un gran complement per millorar la formació dels alumnes i fer més fàcil la feina del professor ja sigui a través de contingut audiovisual o programes interactius.

Segons la teva opinió, com 4. hauria de ser la convivència amb les TIC? Tenint en compte la situació actual, crec que les TIC haurien de ser un reforç sense deixar de banda els llibres. Crec que utilitzar únicament llibres electrònics no és una bona idea en aquest moment perquè, per una banda, llegir un paper és millor i més agradable que llegir un document per pantalla (i encara més si parlem de netbooks) i, per l´altra, estudiant amb l´ordinador és molt més fàcil desconcentrar-se ja tens moltes distraccions a mà: Messenger, xarxes socials o internet en general.

L´accés a la informació és 5. lliure i il·limitat. Com podem ajudar als nostres alumnes davant aquesta allau d´informació, com la poden gestionar? L´accés a la informació és lliure i il·limitat però és molt important tenir clar que no tota la informació és certa. S´ha de ser desconfiat de tot el que es publica i sobretot intentar contrastar 14

la informació és essencial. Actualment, la Viquipèdia s´està convertint en un recurs electrònic de referència, tot i que a la universitat no és considerada una font d´informació vàlida, però també cada vegada més els diccionaris i les enciclopèdies tenen la seva versió electrònica que crec que és interessant tenir en compte.

Volem que ens parlis de la 6. teva experiència universitària. S’han complert les teves expectatives? Tot i que el model d´universitat que jo em vaig trobar no és el mateix que hi ha ara, ja que s´ha modificat recentment, la meva experiència és molt positiva. Arribar a la universitat després d´un any tan dens com és el segon curs de Batxillerat va ser un alliberament. A la universitat el ritme te’l marques tu i ella hi posa els recursos. Si vols aprendre aprendràs molt però ningú t´anirà al darrera perquè estudiïs. Pel que fa als professors, he de reconèixer que m´han sorprès positivament ja que no pensava que fossin tan accessibles i predisposats a resoldre’t dubtes sempre que ho necessitaves. També va ser una bona etapa per fer noves relacions i viure l´experiència de compartir pis amb altres estudiants quan vaig estar a Barcelona.

Gràcies, Roger

PERFIL UNIVERSITARI D’EN ROGER BRAMON FEIXASDesprés d´acabar el Batxillerat aquí a l´IES Josep Brugulat fa una mica més de 6 anys, vaig estar 3 anys a la Universitat de Girona cursant l´Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió (ara substituïda pel Grau en Informàtica). Un cop acabada, vaig anar a Barcelona a la Universitat Politècnica de Catalunya a fer l´Enginyeria en Informàtic,a juntament amb el Màster en Computació, per rebre una formació específica en informàtica gràfica (realitat virtual, realitat augmentada, visualizació de models científics, simulació d´entorns reals, ). Finalment, fa 1 any, vaig tornar a la Universitat de Girona on estic fent el Doctorat en Informàtica, concretament en el camp de la visualizació de models mèdics. Paral·lelament, estic en l´equip de treball d´un programa informàtic que s´utilitza a uns quants hospitals catalans per analizar les imatges mèdiques dels pacients obtingudes utilitzant diferents tipus d´escàners: radiografia, ressonància magnètica, TAC, mamografia, entre d´altres.

15

LLENGUA CATALANA i CASTELLANACom ja saps, els projectes de 3r i 4t es basen en els materials •(teòrics i pràctics) que tenim a la plataforma Moodle. L’eix temàtic de 3r són el Medis de comunicació de Masses, que s’estudien i es practiquen sobretot a través del que ens ofereix internet: premsa digital, webs de les diferents cadenes televisives i emissores radiofòniques, vídeos de la plataforma YouTube...

A més, podem destacar els projectes col·laboratius de les wikis •(de moment, per treballar conjutament lectures), a través de l’aplicació Wikispaces;

http://viejonovelasdeamor.wikispaces.com/http://diasdereyes.wikispaces.com/

16

Per completar el treball de •producció escrita i donar lloc a altres tipus i temes, cada alumne ha creat un bloc propi (amb el Blogger); les propostes queden recollides al bloc de l’assignatura:

http://blocs.xtec.cat/solosomospalabras/

També per potenciar obrir •a l’exterior les activitats de creativitat fem servir regularment l’eina de presentació Slide Share:

http://www.slideshare.net/mesteve7/presentations

17

MÚSICADes de l’àrea de música hi ha part de les diferents unitats didàctiques, que es porta a terme a través de suport informàtic. Cal dir d’entrada que a l’aula de música disposem d’ordinador, canó de llum i pantalla. Pel que fa a la part més teòrica o conceptual de l’àrea, algunes de les explicacions es realitzen a partir de presentacions amb diapositives. Quant a la part més procedimental com és el cas de la pràctica instrumental amb fl auta, es projecta a la pantalla de classe la partitura a interpretar. Cal dir que l’apartat d’audició a l’actualitat es fa gairebé únicament a través de Youtube, cosa que permet treballar de forma més aprofundida no només els diferents compositors, sinó que també permet treballar més a fons els diversos intèrprets i fa que l’alumne pugui fer la relació auditiva visual de forma més comprensible.

LES TIC A L’INSTITUT PER A L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES SOCIALSDes del departament de Socials, treballem des de l’entorn Moodle a tots els cursos d’ESO i de Batxillerat. Des de les diferents assignatures de nostre departament: Ciències Socials, Geografi a, l’Humanitats -per al grup de Diversifi cació de l’ESO-, Història del Món Contemporani, Religió, Psicologia i Història de la Filosofi a i Filosofi a i Ciutadania podem treballar millor les competències bàsiques, començant per la digital -que consisteix en la utilització de les TIC-, podem també treballar la competència comunicativa en la gestió i tractament de la informació, la competència en recerca, la competència personal i interpersonal.

Aquest entorn Moodle ens permet treballar des de la perspectiva de la pedagogia constructivista i afavoreix

convertir en protagonista de l’aprenentatge al propi estudiant, que és qui coneix i interactua amb el seu entorn (una altra competència: la competència en el coneixement i la interacció amb el món). D’aquesta manera, el professor es converteix en la persona que posa facilitats i provoca situacions riques en possibilitats d’aprenentatge, i no només qui transmet coneixement. A l’espera dels ordinadors i el sistema 1 x 1, el Moodle permet penjar materials del llibre digital de Socials que els alumnes poden consultar i treballar des de casa.

Per això, les tasques que presentem per afavorir aquest aprenentatge consisteixen en activitats interactives, qüestionaris, fòrums, webquest, tasques en línia... Gràcies al Moodle, podem també facilitar enllaços per obtenir informació complementària, documentals, informació amb format powerpoint -o diaporames, amb la nomenclatura que preferiu-.

18

Cursos de mitjans audiovisuals aplicats a l’ensenyament

Des de l’octubre de 2005 i dins del Pla de Formació de professorat, s’han realitzat a l’institut cursos d’utilització dels mitjans audiovisuals amb finalitats didàctiques. En ells han participat molts professors del centre i també de fora, de secundària i de primària. S’ha après i s’ha practicat la manera de gravar una conversa, o capturar un fragment d’àudio de la radio o la TV, fent després un arxiu de so que s’ha inclòs en un document, bloc o pàgina web. O s’ha capturat una imatge amb la càmera o l’escànner, o s’ha fet un vídeo, s’ha editat i s’ha posat en un document, presentació o web que ha tingut utilitat en una classe i que ha estat a l’abast dels alumnes. Particularment interessant ha estat la utilització de les tècniques d’edició d’audiovisuals aplicades als blocs com wordpress o blogspot, que es va fer entre febrer i abril d’aquest any 2010. Aquests cursos han estat una contribució a la diversificació de les vies d’aprenentatge, com mostren el portal web o l’entorn Moodle de l’institut.Josep Lluís Diez.

Pl.Doctor Rovira 4, 1r pis 17820 Banyoles Apt.41 Telfs. 972 57 24 66 - 972 57 51 11 Fax: 972 57 50 00 e-mail: i

c llsp2

TIC AL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS

Al departament d’experimentals utilitzem l’entorn Moodle per penjar material i enllaços de cada matèria i per rebre i qualifi car pràctiques i treballs. Fem servir simulacions, imatges i vídeos obtinguts d’Internet, com “Què, qui, com” de TV3, “Singulars” del canal 33, “Redes” de TV2. Es fan treballs que han de ser presentats a l’aula (Power Point o presentacions d’Open Offi ce), experiències amb el programa Multilab utilitzant sensors o microscopi, utilització de vídeo per anàlisi de moviments (Coach), fotografi a i so per anàlisi d’ones. Hi ha un bloc (http://www.fq4brugu.blogspot.com/) en el que participen els alumnes, un altre dels professors del departament (http://www.iesbrugulat.net/departaments/experimentals/wp/) i la pàgina de la setmana de la ciència (http://www.iesbrugulat.net/departaments/experimentals/set_ciencia10/). Els mitjans audiovisuals són una bona eina de suport a les nostres classes.

22

INFORMÀTICA I EL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIqUES.

En el departament de matemàtiques tenim diferents àmbits per abordar el tema de les TIC TAC.Per un costat hem d’acostumar els nostres alumnes a treballar amb els formats matemàtics de les eines ofi màtiques.Un altre àmbit de treball són les calculadores, en el nostre centre no solament treballem amb les calculadores científi ques clàssiques sinó que pretenem que els nostres alumnes també sàpiguen treballar amb les calculadores simbòliques com ara la calculadora WIRIS que, fi ns a aquest any, el Departament d’Educació havia posat a disposició dels alumnes de Catalunya.El darrer tema que estem treballant són els formats digitals tant en l’elaboració com en la recerca de materials que puguem adaptar als nostres alumnes. Aquest materials són incorporats en el Campus Virtual de l’Institut (Moodle) de les diferents assignatures per poder donar més autonomia als alumnes, d’una banda, i per tractar millor el tema de l’atenció a la diversitat, per l’altra.

LLENGÜES ESTRANGERES I TIC

El departament de Llengües Estrangeres del nostre institut treballa des de fa temps amb les TIC de manera que actualment s’han convertit en una eina indispensable en la metodologia de l’ensenyament-aprenentage de les llengües estrangeres que s’imparteixen al centre; no només han esdevingut una part fonamental en la presentació dels continguts per part del professorat sinó també en l’elaboració de projectes per part dels alumnes ja siguin de tipus oral: exposicions orals amb suport de diapositives (Power-point o altres) , enregistraments de so i imatge ...com pel que fa a l’expressió escrita: blogs, wikis, publicacions digitals...

El nostre departament creu fermament que les quatre habilitats : parlar, escoltar, escriure i llegir han de ser presents en el dia dia a les nostres aules i que les TIC ens ajuden a fer-ho possible més que mai.

Foto: alumnes de 3r d’eso a l’aula d’idiomes ( anglès ) desembre 2010

L’1X1, UN AvENÇ O UN PAS ENRERE?

La iniciativa de treballar a classe amb ordinadors, en un principi, sembla innovadora, una oportunitat per a posar-nos a l’altura d’Europa (he, he!) però, com en tantes altres reformes educatives que han tingut lloc els últims anys, no s’ha tingut en compte uns quants (de fet, bastants) inconvenients. La connectivitat en la majoria de centres és nefasta, i la mida minúscula dels portàtils obliga els alumnes a forçar la vista (molts oculistes ja han afi rmat els perjudicis que comporta mirar una pantalla durant 6 hores cada dia).D’altra banda, tenir un ordinador al davant implica que molts alumnes, en lloc de gaudir del trepidant món de les matemàtiques o de l’apassionant estudi de les normes ortogràfi ques, puguin dedicar-se a jugar al solitari (un joc que estimula la ment, perfecte per a combatre el fracàs escolar!). A més, algun dels més trapellots fi ns i tot podria dedicar-se a xatejar per Internet o mirar vídeos del Youtube.Dit això, crec que la societat en què vivim no ens deixa veure que, moltes vegades, el mètode tradicional funciona millor que les noves tecnologies. Les TIC a l’aula, un avenç o un pas enrere?

David Funosas Planas

24

qUATRE IMATGES SOBRE L’EvOLUCIÓ DE LA MISSATGERIA ANALÒGICA I ELECTRÒNICA.

any 409 a.C. Acaba la batalla de Marató entre grecs i perses, amb la victòria dels primers. •Milcíades, general atenec, envia el seu soldat més veloç, Filípides, amb ordres d’anunciar la victòria a la població d’Atenes. Aquest va córrer els 42 km que el separaven de la capital i va anunciar a l’arribada: Nenikékamen (‘hem guanyat’). Tot seguit caigué mort a causa de les ferides de la batalla.

Bytes transmesos: 11o

Velocitat: suposant 2 hores 5 minuts de marató (ritme de rècord), tenim 0,0015 bpso

Importància del missatge: molt alta, doncs calia avisar a la població de la victòria o per evitar un suïcidi massiu en cas del triomf persa.

S. XIX. Rússia és envaïda pels tàrtars que arrasen tots els pobles que troben en el seu •camí. Des de Moscou, el tsar vol advertir al Gran Duc d’Irkutsk de l’existència del traïdor Ivan Ogareff i així impedir que agafi el poder de tot Rússia. Les línies telegràfi ques no funcionen i el missatge, d’unes quantes línies, el portarà el carter Strogoff, recorrent els 5500 km que separen Moscou de Irkutsk

Bytes transmesos: 700o

Velocitat: Strogoff completa el viatge en 3 mesos, després de múltiples aventures. o Per tant tenim 0,00009 bpsImportància del missatge: alta, estem en plena invasió.o

agost 1939, Einstein, des de Nova York i preveient l’inici de la guerra amb Alemanya, envia •una carta al president Roosevelt informant de la possibilitat de crear una bomba utilitzant la desintegració de l’urani. Aquesta carta farà que els Estats Units comencin la creació de la bomba atòmica que acabaran llançant sobre la ciutat d’Hiroshima, 6 anys després.

Bytes transmesos: 2940o

Velocitat: 0,017 bps, suposant un bon servei postalo

Importància: mitjana, considerant que la guerra amb Alemanya la varen guanyar o

els aliats sense utilitzar cap mena d’armament nuclear.any 2010, tu mateix, reps el correu en el teu smartphone. El llegeixes i aprofi tes per •respondre dos missatges i, de passada, actualitzar el mur al teu facebook. Hi escrius el que faràs aquesta tarda i hi afegeixes dues fotografi es de la festa del cap de setmana.

Bytes transmesos: 4404624o

Velocitat: 1048576 bpso

Importància: nul·lao

Rafel Juanola

1X1 < 2.0 O qUAN ELS ORDINADORS ENvAEIXEN LES AULES

Als anuncis de les revistes i diaris dels anys vuitanta es veia com un pare mirava detingudament les gràfiques que apareixien en una pantalla d’un aparell anomenat ordinador. Tot i que ningú sabia ben bé per què servia, era requisit indispensable tenir-ne un a casa si es volia mantenir el prestigi de modernitat. També a les fotos solia aparèixer l’esposa amb un somriure d’alleugeriment, imaginant que aquells cilindres, rectangles i diverses gràfiques comparatives l’ajudarien a solucionar els problemes financers de la família. Van passar els anys i, esperançats per aquella meravella, ja en teníem tots un a casa. Poc després va arribar Internet i una cosa que en deien “portals” que tampoc en sabíem exactament el seu ús, però s’hi havia d’anar, no fos cas que et perdessis quelcom important. I d’aquests pares en va sortir la generació 2.0, la que tenia per cançó de bressol els biiip, biip dels primers mòdems i esmorzaven tot mirant Doraemon a la tv. Com és natural, els 2.0 van fer-ne d’aquesta xarxa un sistema emergent. Primer el correu-e, després la missatgeria instantània i, ara, entenen a la perfecció la importància de canviar el perfil del Facebook a temps si de lligar es tracta. Vivint i jugant al núvol, pensant en xarxa, sempre connectats.Però, oh! Misteri de misteris! 20 anys més tard (sí, vint, sense el punt al mig), els administradors del nostre país ens delecten amb un viatge en el temps per honorar aquells anys en què tothom frisava per tenir un PC: un mini-portàtil per a tots els estudiants, l’1x1. Pagats, això sí, la meitat amb els diners dels pares i l’altra meitat de la butxaca dels nostres impostos. Al mig dels pendrives que ja gairebé surten de les bosses de patates, els portàtils, la TV digital, els iPhones, iPods, iPads i tota la tecnoelectrònica començada per “i”, fem un raconet a casa per a l’1x1. No sabem massa què fer-ne. Algú devia “estar als núvols” (en plural) quan es va decidir l’obsequi: no hi ha connexió a la xarxa de la classe ni suficients preses de corrent. La crisi, ja se sap.Tanmateix no patiu, els nois i noies 2.0 de ben segur que hi trobaran alguna utilitat. Possiblement podran xatejar silenciosament a classe via bluetooh, sense molestar els companys . Però alerta! El professor, a través del mòbil d’última generació, ho detectarà i clicarà “ja no m’agrada” al seu perfil.

Xavi de PalauPresident de l’AMPA de l’Institut

27

HOM E

C/ Rosselló 16 P.I. Casa Nova17181 Aiguaviva - (Girona)

T. 972 23 68 68T. 93 202 22 11

www.almahome.cat

Anunciar-te i col.laborar amb el clip només costa de 35 a 150€.T´hi esperem a el clip 2!

Des de la comissió de revista aprofi tem per donar les gràcies als nostres col.laboradors i dir-vos tam-bé que el proper clip tractarà monogràfi cament el tema dels batxillerats que s´imparteixen a l´institut Josep Brugulat; inclòs el Batxillerat Artístic, que com sabeu ha estat novetat aquest darrer curs .

Més de 25 anys cuidant les persones.

A Serunion ens sentim responsables de l’alimentació dels infants,i per això posem tota la nostra experiència al servei de pares iescoles, per col·laborar al màxim en el seu creixement sa i equilibrat.

EDUCACIÓ SECUNDARIA OBLIGATÒRIA (ESO)

BATXILLERAT 1r i 2n de Batxillerat - Arts ( arts plàstiques, imatge i disseny)- Ciència i Tecnologia- Humanitats i Ciències Socials

CICLES FORMATIUS - Gestió administrativa (cicle formatiu de grau mitjà) - Comerç (cicle formatiu de grau mitjà)- Administració i fi nances (cicle formatiu de grau superior) - Fabricació a mida i instal·lació de fusteria i moble (cicle formatiu de grau mitjà) - Fabricació industrial de fusteria i moble (cicle formatiu de grau mitjà)- Instal·lació i manteniment electromecànic (cicle formatiu de grau mitjà) - Manteniment d’equips industrials (cicle formatiu de grau superior)

CURS PREPARACIÓ DE LES PROVES D’ACCÉS

Sabem quina és l´aposta més segura: la formació.