El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació
Recerca i territori Volum 4
1. QuatredècadesderecercaalesillesMedes
(JoandomènecRosiJosepMariaGili)
2. CartografiabionòmicadelshàbitatsdelacostadelMontgríilesillesMedes
(BernatHereu,CristinaLinares,AuroraMRicart,ÀlexRodríguez,EnekoAspillaga,
DavidDíaz,LauraNavarro,JoanLluísRiera)
3. ClimairègimtèrmicdelesaigüesdelesillesMedesielMontgrí
(JosepPascual,NathanielBensoussan,JordiSalat,JoaquimGarrabou)
4. L’alguerdePosidonia oceanicadelesillesMedes:mésdetrentaanysd’estudi
(JavierRomero,MartaPérez,TeresaAlcoverro)
5. L’estatgeinfralitoraldelacostadelMontgríilesillesMedes:comunitatsalgals
ipoblacionsdegarotes
(BernatHereu)
6. Elcoral·lígenalesillesMedes:unacomunitatfràgilambungranvalor
patrimonial
(CristinaLinares,RafelComa,JoaquimGarrabou)
7. ElsgransdecàpodesdelacostadelMontgríilesillesMedes
(DavidDíaz)
8. ElspeixosmésafavoritsperlaprotecciódelesMedes
(AntoniGarcia-Rubies)
9. Laproteccióivaloritzaciódelmedinatural,unaestratègiaderegeneracióde
destinsturísticsconsolidats
(JosepCapellà)
CrèditsEdicióCàtedrad’EcosistemesLitoralsMediterranis
ParcNaturaldelMontgrí,lesIllesMedesielBaixTer
MuseudelaMediterrània
EditorsXavierQuintana
BernatHereu
CoordinadorsMarcMarí
AntoniRoviras
ÀlexLorente
MariaPilarCarabús
RevisorsJoandomènecRos
JosepM.Gili
Disseny GràficMostraComunicació
ImpressióImpremtaAubert
ISSN:2013-5939
Dipòsitlegal:GI-1712-2012
Amb el suport de: Amb el patrocini de:
9
ÍndexPresentació......................................................................................................................................................................11
(XavierQuintana)
ÀlexLorenteilesillesMedes...................................................................................................................................13
(AntoniRoviras)
QuatredècadesderecercaalesillesMedes....................................................................................................15
(JoandomènecRosiJosepMariaGili)
CartografiabionòmicadelshàbitatsdelacostadelMontgríilesillesMedes.......................................35
(BernatHereu,CristinaLinares,AuroraMRicart,AlexRodríguez,
EnekoAspillaga,DavidDíaz,LauraNavarro,JoanLluísRiera)
ClimairègimtèrmicdelesaigüesdelesillesMedesielMontgrí.............................................................63
(JosepPascual,NathanielBensoussan,JordiSalat,JoaquimGarrabou)
L’alguerdePosidonia oceanicadelesillesMedes:mésdetrentaanysd’estudi................................79
(JavierRomero,MartaPérez,TeresaAlcoverro)
L’estatgeinfralitoraldelacostadelMontgríilesillesMedes:comunitatsalgalsi
poblacionsdegarotes................................................................................................................................................101
(BernatHereu)
Elcoral·lígenalesillesMedes:unacomunitatfràgilambungranvalorpatrimonial..........................121
(CristinaLinares,RafelComa,JoaquimGarrabou)
ElsgransdecàpodesdelacostadelMontgríilesillesMedes...................................................................139
(DavidDíaz)
ElspeixosmésafavoritsperlaprotecciódelesMedes................................................................................155
(AntoniGarcia-Rubies)
Laproteccióivaloritzaciódelmedinatural,unaestratègiaderegeneraciódedestins
turísticsconsolidats......................................................................................................................................................175
(JosepCapellà)
11
PresentacióLarecollidasistemàticadedadesperobtenirsèriestemporalsllarguesdedeterminadesvariablesqueens
donininformaciódecomevolucionaundeterminatecosistema,unacomunitatounaespècie,elqueesconeix
comamonitorització,resultadegraninterèsquanespreténesbrinarsiunespainaturalprotegitsegueixuna
tendència,allargtermini,capalaconservaciódelsseusvalorsnaturals.Aquestainformaciópermetorientar
lagestiódel’espainaturalsiesdetectentendènciesnodesitjables,demaneraqueespuguincorregirabans
quesiguinirreversibles,elqueesconeixcomagestióadaptativadel’espainatural.Lamonitoritzacióéses-
pecialmentnecessàriaenespaisnaturalsonlapressióhumanaésmoltforta,perquèpermetveurefinsaquin
puntlapressióhumanarepercuteixdemaneranegativasobrel’ecosistemaiaixífacilitaadaptarelsmecanis-
mesdegestióperevitaro,simésno,minimitzaraquestimpactenegatiu.
Lamajordificultatenlaimplementaciód’unprogramademonitoritzacióestàenelfetdeseleccionarquines
variablesrecollimdemanerasistemàtica.Tenirinformacióallargterminisobrelesabundànciesdelamajor
partdelesespèciesqueformenunacomunitat,lavariacióenlamidadelsindividusilesdiferentsinteraccions
quetenenllocentreespècies,ientreellesi l’entorn,seriadegranvalorperpoderanalitzarlestendències
d’aquestacomunitat,peròunseguimentd’aqueststipustindriacostosmoltelevats.D’altrabanda,fersegui-
mentdevariablesdefàcilrecol·lecciópotsermoltassequible,peròpotsernoensdonisuficientinformació
decomestàevolucionantelconjunt.Convé,doncs,seleccionaralgunesvariables,espèciesocomunitats
quepuguinfuncionarcoma indicadoresbiològiquesdelsefectessobreelconjuntde lacomunitat; també
ésoportúseleccionaralgunesespèciesemblemàtiques,laconservaciódelesqualstinguiespecialinterès.
Aquestseguimenthad’anarsempreacompanyatdetreballsmésdetallats,quepermetinvalidarsil’eleccióde
lesvariablesindicadoresésl’adequadaiqueelsresultatsdelamonitoritzaciósónrobusts.
Unamonitoritzaciód’aquesttipuss’haanatportantatermeaquestesdarreresdècadesalfonsmarídeles
illesMedes,comtambéallitoraldelMontgrí,amblafinalitatd’estudiarelspossiblescanviscomaresultat
delaprotecciód’aquestespainaturalid’analitzarelspossiblesefectesdel’excessivafreqüentació.També
s’hadesenvolupatunbonnombredeprojectesderecercanacionalsi internacionals,quehancontribuïtal
coneixementdelfuncionamentecològicd’aquestespainaturaltanconegutiadmirat.
Enaquestanovamonografiadelacol·leccióRecercaiTerritori,impulsadaperlaCàtedrad’EcosistemesLito-
ralsMediterranis,esrecullenlesprincipalsconclusionsdetotsaquestsestudisdeseguimentques’hananat
realitzantalfonsmarídelesillesMedesidellitoraldelMontgrí.L’ànimdelesmonografiesdelacol·lecció
RecercaiTerritoriés,d’unabanda,aprofundirenelconeixementdelfuncionamentdelsespaisnaturalsi,de
l’altra,ajudaralapresadedecisionsperpartdelsresponsablesdelagestiód’aquestsespais.Unagestió
informadaresultaindispensableperalaconservaciódezonesprotegidesambunaaltafreqüentació,comés
elcasdelfonsmarídelesillesMedes.
XavierQuintana
DirectordelaCàtedrad’EcosistemesLitoralsMediterranis
Quatre dècades de recerca a les illes Medes
Joandomènec Ros1 i Josep Maria Gili2
1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), Barcelona
17
Els antecedents
Faexactament30anys,l’agostde1982,undenosaltressignavalapresentació(Ros,1984a)delvo-
lumEls sistemes naturals de les illes Medes,quenoveurialallumfinsdosanysdesprés(Ros,Gilii
Olivella,1984).Fouaquellunesforçcol·lectiuimportant,enelqueparticiparen54autors,quealllarg
demésdevuit-centespàgines,42capítolsiunavintenadelàminesimapesdesplegablesexplicava
totelquellavorssesabiadel’entornfísic,laflora,lafaunailescomunitats,marinesiterrestres,del
petitarxipèlagempordanès.L’esperódelllibrehavienestatunsprojectesderecerca,modestossies
comparenambelsactuals,endegatsperjovesllicenciats,estudiantsiafeccionatsquealllargdela
dècadaprèviaexplorarenextensivamentelsfonsdelesilles,enmostrejarenlescomunitatsienferen
diversosestudisfaunístics,florísticsicomunitarisrelativamentcomplets.
Aquellamonografia, impulsada per la InstitucióCatalana
d’HistòriaNatural (ICHN) ipublicadaper l’Institutd’Estu-
disCatalans(IEC),fouunaexperiènciaabsolutamentnova
i forçacompletaper l’època.Podemdir,senseexcésde
cofoisme,quesuposàunafitanotableenelconeixement
delanaturamediterrània,ienespecialdelescomunitats
bentòniquesmarines.Els sistemes naturals de les illes Me-
desposavaelconeixementdelspoblamentsdellitoralme-
diterranicatalàalnivelldelqueesteniaenaltrespaïsosde
laregió(França,Itàlia,l’antigaIugoslàvia),alhoraqueservia
demodelperalsestudisqueesdesenvoluparienenaltres
litoralsibèrics.El“llibredelesMedes”rebéelPremiCríti-
ca“Serrad’Or”derecercaenaltresciènciesde1985ifou
àmpliamentdifósentreelsprincipalsestudiososdelsfons
marinsdelaMediterràniaid’arreu,que,demanerageneral,
enlloarenl’abastil’exhaustivitat(sibé,tambédemanera
general,noacabarend’entendreperquèunamonografia
comaquellanoespublicavaíntegramentenanglès)1.
Peròel“llibredelesMedes”eragairebéexclusivamentuncatàlegdescriptiu,perquènomésd’esquitllentes
esfeiaalgunareferènciaalfuncionamentdelescomunitats,iquanaixòpassavaerasovintapartird’estudis
d’altri,especialmentdelsinvestigadorsquesobretotalescostesfranceseshavienestudiatcomunitatslitorals
similars.Siaquellvolumgairebéenciclopèdiceraunafotofixadelaflora,lafaunailescomunitatsdelesilles
Medes,hompodriadirquedesdellavors,alazona,s’haestatfilmantelseucapteniment,enunapel·lícula
(defet,enunasagafílmica)quecontinuahoresd’ara,idelaqueaquestvolumn’ésunbonresum,perbéque
parcialperexigènciesd’espai(vegeumésendavant).
1Aaquestesalçades,janocaljustificarperquèhompublicamonografiesnaturalistesd’aquestamenaencatalà(laICHN,entrealtresins-titucions,n’hapublicatunbongrapat),peròsíquecaldirquebonapartdelcontingutdeladelesMedesfoupublicadasuccessivamentendiferentsarticlesarevistesillibresd’àmpliadifusióienanglès,ifoulabaseperalcapítoldebentosdelllibresobrelaMediterràniaoccidentaldeMargalef(1985),entrealtres.
18
Desprésd’esbrinar,alllargdeladècadade1970,quinsorganismeshihaviaalesillesMedesialseu
entorn icoms’organitzavenen lescomunitats ielspaisatgesterrestres iaquàtics,homvaencetar
apartirdelade1980l’estudidelesdinàmiques(biològiques,ecològiques)d’aquestsorganismesi
comunitats,enbonamesuramitjançantelseguimentcientíficdel’àreamarinaprotegida(AMP),iniciat
enlade1990,ambl’ajutdeplantejamentsexperimentals,ensamajoriain situisub aqua,destinats
aresoldrepreguntesconcretes.Efectivament,al llargdelstrentaanystranscorregutsdesdelapu-
blicaciódel llibre, iambunaperspectivatemporalquecontinuacapalfutur,moltsdelsestudiosos
quevarenconfegiraquellaprimeramonografiaialtresdenousques’hihananatafegintalllargdel
tempss’handedicataestudiarelfuncionamentd’algunesdelesespèciesmésrepresentativeside
lescomunitatsdelesillesMedes,especialmentlesmarinesimésespecíficamentlesbentòniquesi
demersals.Lesrecerquesenecologiafuncionalhandepassataixímateixl’abastinicial,is’haninte-
gratenàmbits(geogràficsicientífics)mésamplis.
(Siladuradad’unageneracióhumanaésdepocmésde29anys,lad’una“generació”d’investiga-
dorsésforçaméscurta:menysd’unadècada,elperíodedetempstranscorregutentreelsinicisdels
estudisuniversitarisilaconclusiód’unmàsterod’unatesidoctoral;amés,acadanoucursuniver-
sitaris’afegeixeninvestigadorspotencialsalconjunt.L’encantdelesillesMedes,elproselitismeque,
volgudament o inconscient, hemsembrat i sembremels investigadors entre els estudiants i,molt
especialment,latradiciód’unespràctiquesdelesassignaturesmarinesdelesllicenciatures,grausi
màstersdebiologia,ciènciesambientals,ecologia,que,enformatsdiferents,s’hananatsucceintdes
delsprimersanysdeladècadade1980enaquelllitoraliquepermetiendescobriralsestudiants,al
llargdetotaunasetmana,alhoraecologiamarinaipaisatgesemergitsisubmergits,tothacol·laborat
perquèelsdiferentsequipsde recercairess’haginanatnodrintcontínuamentdesabanova.2Hom
potdir,doncs,quejapassendelatrentenalesgeneracionsd’investigadorsques’handedicat,poco
molt,aestudiarlesillesMedesdesdediferentspuntsdevistacientífics,principalmentelsrelacionats
amblesciènciesdelavida).
Noésl’objectiud’aquestapresentaciófornirunllistatdelestesisdellicenciatura,màsteridoctorals
idelsarticlescientíficsques’hangeneratal llargd’aquestes tresdècades (quatre,sihisumem la
prèviaa lapublicacióde lamonografiaesmentada)de recerquescontinuadessobre labiologiade
lesespèciesielfuncionamentdelescomunitatsdelesillesMedes,iquehanportatelpetitarxipè-
lagacompartirambaltreslocalitatsdecasanostrabenestudiades(elDeltadel’Ebre,elMontseny,
laSerradePrades,elllacdeBanyoles,l’embassamentdeSau,entrealtres)elmèritdeserpuntde
referènciainternacionalperadeterminatstipusderecerquesecològiques.Peròsíquese’npotquan-
tificar l’abast:unatrentenadeprojectesderecercanacionals i internacionals;unavintenadetesis
doctorals;unavintenadetesisdellicenciaturaimestratge;uncentenarimigd’articlesderecerca,la
majoriapublicatsenrevistesd’àmpliadifusióinternacional;migcentenard’articlesimitjadotzenade
llibresdedivulgació(comaquest);unatrentenallargad’investigadorsformatsenlarecercaalesilles
Medes...Totaixòapartird’inicisbenmodestos,demoltesforçpersonal,delacomplicitatdemolts
2Darrerament,igràciesaunconvenidel2008entrelaUniversitatdeBarcelona,elMuseudelaMediterrània(CanQuintana)il’AjuntamentdeTorroelladeMontgrí,aquestesactivitatsuniversitàries,quedurantmoltsanysesdesenvoluparenaprecariendiferentslocalsmunicipalsoprivats,espodenferenlesmagnífiquesinstal·lacionsdelMuseudelaMediterrània.
19
amicsdeTorroellail’Estartit(calesmentar-neunenespecial:JosepMariaLlenas),delacol·laboració
del’AjuntamentdeTorroelladeMontgrí3 i,caldir-ho,d’unaadministraciómolteficientdelsfonsi
recursosaconseguits(i,evidentment,delfinançamentobtingutdelaGeneralitatdeCatalunyaideles
agènciesderecercacatalana,espanyolaieuropea).
El seguiment de l’àrea protegida
AlariquesapaisatgísticailabiodiversitatdelesillesMedess’hihand’afegiraltresaspectes,nomenys
importants,quehanestatunesperónotable,enmésd’unsentit,peralarecercadutaatermeal llarg
d’aquestsanys.Enprimer lloc, l’establimentde laReservadepesca,primer (1983) ide l’Àreamarina
protegida(1990),després(reclamaciósocialicientíficadesdefeiamoltdetemps,comesfapalèsenla
publicacióesmentada;Ros,1984b);segonament,elseguimentcientíficdelsresultatsdelaprotecció(ide
lavisitaal’àreaprotegida),queseguramentéselmésllargques’hagifetenunaàreamarinaprotegidade
totalaMediterrània;entercerlloc,l’efectesinèrgicd’aquestseguimentcientíficsobrealtresinvestigaci-
ons.Vegem-ho.
Unaàreaprotegida,siguiterrestreomarina,ésunfragmentdebiosferarelativamentlliured’algunsdels
impactes(nopasdetots,malauradament)quelesactivitatshumanesinfligeixenenelsretallsdenatura
quenogaudeixendetalprotecció,demaneraques’hipodendissenyarexperimentsambunacertaga-
rantiaqueelsseusresultatsnoesveuranafectatsniesbiaixatsperaquestainfluènciahumana.D’altra
banda,lanaturaésmoltagraïdai,quanlespressionsquehiexercimdeixend’actuar-hi,soltornarràpi-
dament(amblarapidesaquepermetladinàmicapoblacionaldiversadelesdiferentsespècies,decicle
ràpidunes,parsimoniosesunesaltres) a una situacióquasi natural,malgratqueaquesta “naturalitat”
hagiestatposadaenqüestió,perquèfamoltsseglesqueexplotemelsrecursos litorals imarins ique
hemtrasbalsatlessevescomunitats(vegeu,p.ex.,JacksoniSala,2001;Jacksonet al.,2001).Peraixò,
l’observaciócontinuada,alllargdeltemps,delsefectesdelaprotecciódelazonavandonarmoltaviat
resultatsespectacularspelquefaalarecuperaciódelespoblacionsd’algunesespèciesqueabanshavien
estatexplotades(bàsicamentelspeixos;vegeu-neelcapítolcorresponent).
L’aspectesinèrgicestàrelacionatambelseguimentcientíficdel’àreaprotegida(vegeutotseguit):l’organit-
zaciólogísticadelesactivitatsdelseguimentfouaprofitadaperdesenvolupar,enelmateixperíodetemporal
oimmediatamentabansodesprésd’aquelles,bonapartdelesactivitatsdelsprojectesderecercacentrats
enl’àreaprotegida;oal’inrevés.Aixís’aconseguíunaeficiènciaelevada,ambbeneficisevidentsperaamb-
duesactivitats,elseguimentielsprojectesderecerca.Calrecordarlacomplexitatlogística(úsd’escafan-
dres,embarcacions,treballsubmarí,etc.)quecomportenlamajorpartdelsestudisdutsaterme,demanera
quefercoincidiralessortidesdemarmonitorització(mésomenysrutinària)iexperimentsrelacionatsamb
elsprojectesderecerca(sovintambequipshumansmixtos)suposàunaprofitamentmàximdelsrecursos.
3L’abrilde1995,l’AjuntamentdeTorroelladeMontgríguardonàelDepartamentd’EcologiadelaUniversitatdeBarcelona“perhaverestatestudiantdesdefamoltsanyslesillesMedesielseupatrimoninatural,haver-neressaltatelsvalorsihaver-lofetconèixerarreudelmón”.
20
Noéspossiblegestionarunaàreaprotegidasinosesabenelsresultatsdelasevaprotecció,delavisita
ques’hifa,etc.Calferestudiscientífics,repetitiusicontinuatseneltempsperescatiraquestsaspectes
imodificarlagestióenfunciódelsresultatsobtinguts.Desde1990idurantquinzeanys,finançatprimer
pelDepartamentd’Agricultura,RamaderiaiPescadelaGeneralitatdeCatalunya(perlesdireccionsge-
neralsdePescaideMediNatural)iposteriormentpelDepartamentdeMediAmbient,unequipformat
bàsicamentpermembresdelDepartamentd’EcologiadelaUniversitatdeBarcelona,ambladirecciófor-
mald’undenosaltres(JDR)iladireccióexecutivadeMíkelZabala,haestatrealitzantunseguimentanual
dediversosaspectesdeladinàmicaecològicad’espèciesicomunitatsmarinesselectesdel’àreamarina
protegidadelesillesMedes.Elsresultatsdelseguimentesformalitzavenensenglesmemòriesanualsque
s’oferienal’Administració(Departamentd’Ecologia,1990-2005;Zabala,1994;Ros,1999).
Ultraelretimentdecomptesdelseguimentalesautoritatsmediambientalsdelgoverncatalàilesrecoma-
nacionsdegestióquese’ndesprenien(vegeumésendavant)alesesmentadesmemòries,elsmembres
del’equipresponsabledelseguimentassessoravencontínuamentladirecciódel’àreaprotegidaenafers
diversos.Així,perexemple,homvaparticiparenlacreaciódelescartografiesactualitzades,elprograma
deretiradadexarxesdepescaabandonades,elsinformespericialsevacuatsdesprésd’episodisdefurti-
visme,ieltransplantamentdecorallverobtingutdeldarrercomísdecoral·leigfurtiu.
Ambtotsaquestsantecedents,se’nsescapen les raons,siésquen’hiha,per lesquals,desdel2005,
aquestseguiments’hagifetdemaneraesporàdicainosempreperpartdelsmateixosinvestigadors,4laqual
cosan’haalteratlametodologia(ésmoltimportantqueaquestasiguirepetitivaperpermetrelacomparació
alllargdeltemps)iabensegurlautilitatdelessèriestemporalsdedadesobtingudesfinsllavors.
Lamonitoritzaciódel’AMPdelesillesMedess’hacentratdesdel’inicienestablirelpuntzero(ésadir,
lasituacióprèviaalaprotecció,gairebésemprereferidaazonescostaneresnoprotegidesequivalentsa
lesdelesilles)iaestudiarelspossiblescanviscomaresultatdelaprotecció(l’anomenatefectereserva)
idelavisitaaugmentadaalazona,jasiguidebarques,decreuerso,sobretot,d’escafandristes(l’efecte
freqüentació).Aquestseguimentésfonamentalpertald’escatirsilagestiódel’àreaprotegidadónaels
resultatsesperatsi,encascontrari,poderoferira l’Administraciórecomanacionsdegestiódelazona
protegida fonamentadesenestudiscientífics (Zabala,1994;Polunin,2000;Goñiet al.,2000;Múgica i
Gómez-Limón2002;Ros,2002;etc.).
Talcoms’haesmentat,elsefectesdelaprohibiciód’explotaciópesqueraimarisquerad’ençàdel’esta-
blimentdelareservadepescaprimeridel’àreaprotegidadespréshaviendeseraparentsalpoctemps,
donadala“generositat”delanatura,ihauriadeserforçafàcilposar-losdemanifest.
Lamidarelativamentmoltpetitadel’arxipèlagdelesillesMedes,l’accésfàcildesdeterra(sónsituadesa
unamilladelacostadel’Estartitiadistànciesfàcilmentfranquejablesdesd’altrespoblacionscostaneres),
4L’equipquehaestatduentatermeelseguimentdelesillesMedesalllargdequinzeanyshaestatrequeritperdesenvoluparmonitoritza-cionssimilarsenaltresàreesprotegidesdelaMediterrània,alescostesfranceses,italianesiespanyoles,cosaquesuposaunreconeixe-mentinternacionaldelabonatascaefectuadaenelseguimentdel’AMPdelesillesMedes.Resultadeltotincomprensibleque,encanvi,l’Administraciócatalanahagirebaixatelnivelld’exigènciadelseguiment,l’hagiencomanataunaempresaprivadainon’asseguritotalmentlacontinuïtat.Esperemqueenunfuturimmediataixòpuguicanviar.
21
i lapressiódefreqüentació(moltalta,coms’haesmentat,per labellesadelsfonsmarinsiper laràpida
recuperaciódelescomunitats,especialmentlesdepeixos),totaixòatreuanualmentgranquantitatd’es-
cafandristesdetotelmón,querealitzenenlessevesaigüesunnombreelevatd’immersions,elmésgran
(entermesabsolutsirelatius)dequalsevoldelesAMPdelaMediterrània.Elsfondalsmésatractiusperals
escafandristessónmoltconcrets:elstúnels,covesipenya-segatssubmarinsplensdegorgònies,ielsblocs
entreelsqualselsneroshiestableixencausiterritoris,demaneraquel’erosió(involuntàriaovolguda)dels
poblamentssèssils(elsgorgonarisielcoral·ligenengeneral)il’alteraciódelcomportamentdelspeixos(als
quesovintse’lsofereixmenjar)sónimportants.Tambécaliaavaluaraquestefectedelafreqüentaciósubma-
rina,alquecalafegireldel’ancoratged’embarcacionssobrefonsfràgils(coral·ligen,praderiadePosidonia)
i,darrerament,l’explotaciófurtivadepeixosicorall.
¿Comquantificartotaixò?Eldissenydelseguimentdel’àreaprotegidaesvaferconsiderantdiferents
blocsd’estudiiplantejantunenfocamentadiversosnivells:espèciesicomunitatsimportantsdesdelpunt
devistaecològici/oemblemàtiques,obéquepodenfuncionarcomaindicadoresbiològiquesd’efectes
generalssobrelacomunitat;itambéintentantdiferenciarclaramentelsdostipusd’efectesassenyalats
(reservaifreqüentació)oaltres,sin‘hihagués.
Ambaquestafinalitat,homhaestudiat,alllargdelsanys,enalgunscasosdemaneracontinuada(laqual
cosahafornitsèriesdedadestemporalsmoltinteressants),enaltresdeformaméslimitada(perquèestrac-
tavad’espèciesmoltparsimonioses,comelcorall,obéperquèl’efectedelaprotecciói/olafreqüentació
esvapoderdemostrarmoltaviat),elssegüentsorganismesicomunitats:l’herbeidePosidonia oceanica,en
especiallamateixaaltinaialgunesespèciesanimalsquelisónpròpies;lacomunitatdemacròfits(algues
macroscòpiques);lagorgòniacamaleó(Paramuricea clavata);lesgarotes(enespecialParacentrotus lividus);
elspeixos,especialmentlesespèciesvulnerables(anfós,etc.);lallagosta(Palinurus elephas);elcorallver-
mellover(Corallium rubrum);elsbriozous(especialmentPentapora fascialis),comaindicadorsd’erosióen
elcoral·ligen;ielsprimersanys,abansdedisposardelesdadesprovinentsdelseguimentqueenfal’Admi-
nistració,lafreqüentaciósubmarina.D’aquestsorganismesicomunitatssen’escatial’abundància,lamida,
ladistribucióenclassesd’edatialtresparàmetresdemogràficsibiològics(vegeu-neeldetallenelsdiferents
capítolsdelllibre),semprepermètodesincruents.
Elsresultatsdelseguimentobtingutsalllargd’aquestsanyss’hananatoferintalgestorsdel’àreaprote-
gidaenlesdiversesmemòriesanuals,hanvisttambéunadifusiómésgranenformad’articlescientífics
diversosi,aixímateix,formenpartdelblocmajoritaridecapítolsd’aquestllibre,inoelsrepetirempas
aquí,peròsíquese’npotferunbreuresum,queensserviràd’introducciódel’apartatsegüent.
Determinadeszonessubmarinesde les illesMedes,aquellesque rebenunavisitamésmultitudinària,
estanliteralmentcalcigades,ilesespèciesicomunitatsmésemblemàtiquesdelsfonsdelesilles(elcoral-
ligen,elsboscosdegorgònies, lescoves,elcoralvermell, lesalguescalcàries,elsbriozous)ofereixen
clarssenyalsdedegradació.Aleszonesmésconcorregudeshomhaestimatqueelsdanysproduïtsper
arrabassamentvoluntario“trepig”involuntarialagorgòniavermella,uncnidaridecreixementmoltlent,
podeneliminar lessevespoblacionsenunterminid’unaoduesdècades.L’anar ivenircontinudeles
embarcacions, lesdeixallesquehiaboquen, lacontaminació, l’efectedelesàncoressobre l’herbeide
Posidonia(malgratquehihadesdefaunsanysunsistemadeboiesd’ancoratgequenotothomutilitza),
22
aixícomlapescafurtivad’algunpescadorsubmarí,temptatperlamajorabundànciadepeixos,ilarecol-
leccióil·legaldecorallver(malgratquel’extracciód’aquestgorgonariésil·legalenl’àreaprotegidai,en
qualsevolcas,lamidaquehiassoleixésclaramentinferioralapermesa),sónaltrestantesamenacesala
integritatd’unaàreaprotegidaqueestàpatint,precisament,elresultatdelasevafama.5
Hihaefectespositius,també,ésclar,perbéqueaqueststenenunadoblelectura.Elnombred’espèciesde
peixos(sobretotdelesmésvulnerablesdavantlapesca),elnombred’individusdelessevespoblacionsila
grandàriadelamajoriad’espècieshanaugmentat,enalgunscasosespectacularment.Ielspeixossónmenys
esquius,nofugendelsescafandristesoencaras’hiacostenalarecercademenjar.Elsneros,elsllobarrosiles
orades,entremoltesaltresespèciesques’havienfetrares,sóntanabundantscomseguramenthoerenabans
delapràcticadelapescatradicionalidelacaçasubmarina,iarribenagrandàriesqueelsbussejadorsmés
veteransnorecordenhavervistmai.Lesespèciesprotegides,doncs,prosperen.Peròlaproporciódepeixos
gransimitjansésexcessivaenrelacióalspeixospetits:enassolircertamida,elspeixossónmenysprocliusa
serdepredatspelsseusdepredadorsnaturals,queprefereixenelsanimalsdemidesméspetites.
Alternativament,lareduccióenlaproporciódepeixosdeclassesdemidapetitesindicariaquelareservafun-
cionabécomadisseminadoradejuvenilsalesaigüesadjacents(l’efectevessamentdelarvesijuvenilsals
fonsimmediatsdel’àreaprotegida),perònohihaestudisfiablesd’aquestefecte.D’altrabanda,larecuperació
delespoblacionsd’espèciesterritorials,comelsneros,implicaques’haarribatalacapacitatdecàrregade
lazona:totselsterritorisjasónocupats,ielsmasclesmésvellssónforagitatspelsmésjoves,demaneraque
lamidamàximaqueassoleixenelsnerosésinferioralaquetenienenelpassat,ambunapoblaciómoltmés
reduïda.També,algunesespèciesdepeixoshansubstituïtl’homeenlasevaacciódepredadora:nonomés
elspeixosgransesmengen(oforagiten)elspetits,sinóque,perexemple,lesoradesexplotenelsmusclos
quecreixensobrelesroquesambmoltaméseficàciaquenohofeienelséssershumans(quannohihaviala
prohibicióderecol·lecció).Tambélesgarotes,herbívorsperexcel·lència,veuenreduïdeslessevespoblacions
pelspeixosdepredadors,ilasevaacciósobreelstapissosalgalsdisminueix,finsalpuntqueelqueabans
delaproteccióerenblancalls(extensionsdesproveïdesd’alguescarnosesienlesquenoméslescalcàriesi
incrustantsresistienelbrostejamentdelesgarotes)sónara,enbonapartdelsfonsdelesillesMedes,prats
ufanososd’algues,poblatsdelamuniód’invertebratsquel’estructuratridimensionald’aquestespermet.Però
laprotecciótambéafavoreixlessalpes,herbívores,quetenenl’efectecontrarisobreelpoblamentalgal...
Les dificultats Totaquestresumapressat,queellectortrobaràdesenvolupatinextensoenelscapítolssegüents,s’es-
mentaperremarcarcomésd’importantelseguimentcientíficd’unaàreaprotegida(enaquestcaslade
lesillesMedes,iactualmentladelacostadelMontgrí)perposardemanifestelsefectesdelaprotecció
5Calremarcarqueelcaptenimentdelspescadorsartesanalsdelazonaésengeneralrespectuósambleslimitacionsd’extraccióquesónnormaal’AMP,mentrequenoespotdirelmateixdelapescasubmarinaodelapescaesportiva.
23
idelafreqüentació,entred’altres(Zabala,1993;Polunin,2000;Goñiet al.,2000;Ros,2002;etc.).Ésper
això,naturalment,quelaGeneralitatdeCatalunyaendegàfamésdeduesdècadesaquestseguiment.
Elsestudisdemonitoratgehanestatfinançatsdesdelprimerdiaper l’Administracióautonòmica,res-
ponsabledelagestiódel’àreaprotegidadelesillesMedes,ielsresultatsdelmateixseguimenthaurien
deservir,precisament,perquèl’Administracióreexaminicontínuamentlasevaestratègiademaneigdela
reserva,tottenintencomptelasevacapacitatdecàrrega–bàsicamentelnombred’immersionsanualso
diàriesid’embarcacionsquehiduenescafandristes–,aixícomlavigilànciaqueasseguriqueescompleix
lanormativadenoextracciódepeix,mariscicorall;totaixòpertalquel’àreaprotegidamantinguilaseva
integritatinoesprodueixiundeterioramentambientalcoml’assenyalat.
Peròheusaquíquel’Administraciónohaadoptatclaramenttoteslesmesuresrestrictivesque,desdel
puntdevistadelagestióresponsable,elsestudisaconsellen:sovint,lesrecomanacionssorgidesdelse-
guimentcientífic,adreçadesamodificaralgunesdelespautesdelagestiódel’àreaprotegida,nohantro-
batelressòadientenl’administraciógestora,queleshaignoratparcialmentototal;aixòplantejadubtes
sobrelautilitatdelseguimentecològicensi,quenonomésforneixresultatsd’interèsacadèmic,sinóda-
desseriosesamblesqueestablirleseinesdegestióimodificar-les,sical,alavistadelsseusresultats.
Comaresultatfinaldelsestudisdeseguimentanual(Departamentd’Ecologia,1990-2005),hompotllegir,
enelscorresponentscapítolsfinalsdeconclusionsirecomanacionsdegestió,unanyiunaltre,frases
comlessegüents(extretesenconcretdelesmemòriesde1999i2001):
“[És]urgenteljaanticsuggerimentdetraslladar al Montgrí el sistema de gestió del fondeig... a zo-
nes amb gorgònia roja (boies fixes; prohibició de llençar l’àncora) de què ja gaudeixen les Medes.
Peròaquest suggerimentno resolmésqueparcialment el problema.Lamortalitatde lesgorgònies
a leszonesmoltvisitades[esdeu]a l’impactecausatperunafreqüentacióexcessivasobre lafauna
bentònica sèssil...Si existeixenaltrescriteris, aliensa la conservació,quedesaconsellin ignorar les
nostresrecomanacionsésquelcomqueescapaalanostraconsideració(encaraquelaLlei19/19906
ésmoltexplícitaenaquestsentit),peròmaielsgestorsnopodranreclamarevidènciesmésexplícites
delfetqueels límitsraonablesdelaprudènciaperaunagestiósostenibled’unespaiprotegitestan
essentvulnerats.[Peraixò]refermemlanostrapropostadereduir sensiblement la freqüència actual
de les visites subaquàtiques fins als nombres que sempre hem cregut més apropiats... la capa-
citat de càrrega òptima per al busseig a l’actual zona estrictament protegida de les illes Medes
ha de situar-se al voltant de 100 visites per dia. La xifra límit, que no hauria de ser superada en
cap circumstància, se situaria en 200 visites per dia... A més, aquestes visites han de realitzar-
se imperativament acompanyades per un guia propi de la Reservaqueconeguielsitinerarismés
aconsellables, inopermonitorsforansdesconeixedorsdel lloc.Elnombred’escafandristesencada
gruptambéresultaimportant,ilapropostamésprudentsituariaencincelnombredevisitantspercada
guia...suggerimqueesrevisiprofundamentlaformacoms’adjudiquenaquestesconcessions[perala
immersióalesilles]i,enconcret,lescondicionsexigidesperalarealitzaciódelbusseigambescafandre
autònom(enelsentitesmentat).
6Llei19/1990,de10dedesembre,deconservaciódelaflorailafaunadelfonsmarídelesIllesMedes.
24
“Durantl’hivernde1999-20007,l’extracciófurtivadecorallhacontinuatdavantlapassivitatolaincapa-
citatdelscossosdevigilànciaperaturarunaactivitatquehaviaestatdetectadaidenunciadamésd’un
cop...Larecomanació...exigeixreforçar les mesures de vigilància contra l’extracció furtiva de corall,
sobretot durant els mesos hivernals... [i] dur a terme les gestions necessàries per garantir la coor-
dinació amb altres cossos de seguretat...perquècol·laborinenlestasquesdevigilància.
“...noésimpossibleexplicar[les]variacions[enlesabundànciesolesmidesdelesespèciesdepeixos
vulnerables]enfunciód’unapescaesportivaregular,encaraquenohagiestatdetectadaperlaguarde-
riadelareserva...hi ha indicis suficients per a suggerir que el sistema de vigilància aplicat a les
illes Medes és insuficient, i s’exerceix en èpoques i hores que, en ser les de màxima afluència,
no resulten les més adequades per combatre les pràctiques furtives...Elsgestors responsables
d’aquestpatrimoninaturalhand’entendrequeel riscdeserespoliat, talmentcomsucceeixambel
patrimoniartístic,augmentaamidaquecreixelseuvalor...Lafacilitatperescometreimpunementuna
“rendible”capturadepeixosalesillesMedes,aplenallumdeldia,éstanpalesaquehoms’estranya
queaquestsfetsnos’haginproduïtambmésfreqüència.Aquestesobservacions,quevénendemolt
antic,hanestattramesesreiteradamentalsgestorsatravésdelConsellAssessorisinohavienestat
traslladadesapaper imprèsfinsavuieraperuncriterideprudència iper lamancad’evidènciesex-
plícites...recomanem la reconsideració de tot el pla de vigilància de la Reserva, l’assignació de
més recursos humans i materials (embarcacions), l’aplicació de torns diürns i nocturns, regulars i
irregulars de vigilància, i de les nombroses tècniques que sens dubte existeixen per lluitar contra
aquesta forma específica de delictes.
“[Sihomavalua]l’evoluciód’aquestpatrimoniperreferènciaalsvalorsdequalitatquemostravaen1991,
quanesvarenposarenmarxadeformarutinàrialamajoriadelscontrols...unbonnombredecasosen
quèelbalançnumèricfinal[el2001]ésnegatiuensavisenquenotothaanatbédurantaquestsanysa
lesMedes.Encaramés...hemdeconvenirquehihamassacosesquevanmalament...lanostraperspec-
tivaésavuimoltméscontundentquefaunsanys:hi ha evidències manifestes que la AMP de les illes
Medes no està reeixint en l’objectiu de capitalitzar patrimoni [natural] en termes absoluts en alguns
dels indicador estudiats.
“...podematribuiraquestaevoluciónegativaatres tipus de causes:1)...l’erosióinvoluntàriaproduïda
perunesquotesdefreqüentacióexcessiva...2)...lavigilànciainsuficient[que]noaconsegueixevitar[el]
furtivisme...(elcorallvermell...ipotseralgunesespèciesdepeixilesllagostes[en]serienelsperjudicats);
3)...lamida insuficient de l’espai protegit...
“...els dos primers[tipusdecauses]cauen plenament dins de les competències dels òrgans de ges-
tió de l’espai i són plenament abordables amb els recursos actuals.Eltercerobligariaareplantejarla
filosofiaglobald’espaislitoralsprotegitsaCatalunya...”
¿Comexplicarelfetquel’Administraciónoacabidefercasalesrecomanacionsdelsestudisqueella
7Iendiversesocasionsposteriors.
25
mateixafinança?Ésclarqueelssectorsmésclaramentbeneficiatsambl’èxitdelareserva(clubsde
busseig,hotels,comerçquedepèndelturisme,etc.)sónpocinclinatsareduirlapressiód’immersió,
d’ancoratge,devisitaensuma,perquèviuendelavisitaalesillesMedes.Ialmateixtemps,l’auge
delturismerelacionatamblaimmersióilavisitaengeneraldel’àreaprotegidageneraunademanda
derecursosgastronòmicsqueafavoririaelfurtivismeesmentat.Iaquestssectorstenencadacopmés
pesiactuencomagrupdepressió;sihiafegimunacertagasiveriaenelfinançamentdelesàrees
protegidesdelpaísengeneral id’aquestaenparticular (ConselldeProteccióde laNatura,2011),
agreujadaperlesdificultatseconòmiquesactualspelquefaalaproteccióambiental,laproblemàtica
estàservida.
Lacoexistènciadediferentsrolsenelsinvestigadorsdel’equipdelDepartamentd’EcologiadelaUniversi-
tatdeBarcelonaresponsabledelseguimentcientíficdel’àreamarinaprotegidadelesillesMedeshaestat
complexa,quannodifícil.Efectivament,sovintalgunesdelesmateixespersonesqueduienaterme,per
encàrrecdelaGeneralitat,l’estudicientíficdelsefectesdelaproteccióidelavisitaal’àreaprotegidadeles
Medes,iquehaviendeprepararelsinformesanualsdelsresultatsdelseguiment,amblesconclusionsire-
comanacionsal’Administraciópertaldemillorar-nelagestió,formavenpartdelConsellAssessordel’AMP,
onhaviendedefensaraquestesconclusionsdavantdelarestademembresdelconsell(l’Administracióiels
diferentssectorsinteressatsenl’AMP,enlasevamajoriaelsseusexplotadors:hotelers,clubsd’immersió,
pescadors,etc.)i,comabiòlegsinaturalistesellsmateixos,haviendeferelpaperdeconservacionistes,
ambl’evidentenuigtantdelsrepresentantsdel’Administraciócomdelssectorseconòmicsdelacomarca.
Aixòvaarribaraunextremesperpèntic:elboicotdelsclubsd’immersiódel’Estartitaomplird’aireles
bombonesdelsinvestigadorsdelDepartamentd’Ecologia(Ros,1997),japarticipessinonoenelsegui-
mentdel’AMP.Sortosament,passatsalgunsmesoslasituacióesreconduí,peròs’esmentacomamostra
deladificultatdegestionarunpatrimoninatural,laprotecciódelqualexigeixmodificar,pocomolt,hàbits
tradicionals(lapesca)odebenrecents(laimmersió).Lasensacióquehomté,desdefaalgunsanys,és
queaquestasituacióhacanviat,iquelapercepcióquepescadors,responsablesdeclubsd’immersióial-
trestenienabansdelscientífics,enelsentitqueelsveiencomunsintrusosqueelsvolienretallarlesseves
llibertatsialterarelsseuscostums,janoésmajoritària.Efectivament,homhaengegatalgunsprogrames
conjuntsambelspescadorsiladirecciódel’àreaprotegida;elseguimentdelescaptures,elmarcatge
depeixos(coml’orada)ambtècniquesdetelemetriaperescatir-neelsmovimentsolarecuperacióde
xarxesabandonadesquemalmetenelsfonsensónexemples.Tambéambelscentresd’immersióhiha
mésbonaentesa:elsseusmonitorsensconsultenafersrelacionatsamblareservaoensavisenenocasió
d’observacionsd’interèsbiològic(perexemple,elmomentdereproducciódelesgorgònies).
Bonapartd’aquestamillorentesail’endegamentdetasquesconjuntesenprodelbonfuncionamenti
delaintegritatdel’AMPesdeuaunamésgranconeixençamútuaentreelsagentslocalsielsbiòlegs
responsablesdelseguiment,assolidaalllargdelsmoltsanysd’aquest,aixícomtambéalfetquedesdefa
almenysduesdècadeselDepartamentd’Ecologiadesenvolupaanualmentendiversospuntsdellitoralde
l’Estartit,alllargdetotunmes,pràctiquesdemarilaboratoriperaestudiantsdediferentsensenyaments
universitaris,coms’haesmentatabans.Peròtambé,engranmesura,alabonagestiódelmalaguanyat
ÀlexLorente,tècnicresponsableelstresdarrersanysdel’ÀreaprotegidadelMontgrí,lesillesMedesiel
BaixTer,queperdélavidaaquestestiu,precisamentenaigüesdelesillesMedes.
26
Altres recerques a les illes Medes
Elllibrequearateniualesmansestàconstituïtperduesparts;laprimeraicentral,ambelscapítolsque
tractenelstemesrelacionatsambelseguimentaquèabanss’hafetreferència,ilasegona,ambdosca-
pítolsmésgenerals.Enlaprimeraestornaaconfeccionarelmapabionòmic(ésadir,delescomunitats
naturals)del’espaisubmergitdelParcNatural,30anysdesprésdefer-neelprimer.Aquestésmésacurat
queeldellavors,ésclar:lesmetodologiesempradessónforçadiferents(perexemple,¿quidisposava
deGPS,odesondamultifeix,perobtenirbatimetriesprecisesalsanyssetanta?),ielconeixementdels
fonshamilloratmolt,acausaprecisamentdelesactivitatsderecercaiseguimentcontinuadesalllarg
d’aquestsanys.Mentreque,agranstrets,elsmitjansdisponiblesperalaprospecciódelsfonsmarins
delesilleshanpermèsprecisarmillorelseupatrimoninatural,tambédemaneragenèricaespotdirque
elpaisatgesubmaríhacanviatrelativamentpoc,sihomexceptualesvariacionsesmentadescomare-
sultatdelaproteccióielsefectesdelsepisodisdemortaldatenmassa.Precisament,lacomparacióde
transsectesfotogràficsfetsalllargdegradientsbatimètricsdelsfonsdelesillesMedesfamésdedues
dècadesienl’actualitat,hapermèsdetectaralgunsd’aquestscanvis(Martínez-Ricartet al.,2012).
Elcapítolfinalésunaexcel·lentrecopilaciódecomhananatcanvianttantelsusoscomlagestiódel’espai
protegit,iforneixunavisiómoltacuradadelamaneracomlasocietathumanad’unalocalitatcostanera
aprofitaladeclaraciódezonaprotegidad’unapartdelseuterritoriilessevesimplicacionssocioeconòmi-
qespercapgirarcompletament(ial’alça)lasevaeconomiaialtresatotssocials.
S’hafetreferència,encomençar,al’extensióenciclopèdicadel“llibredelesMedes”;aquestllibrenoho
és,d’enciclopèdic,volgudament,ipresentaunaseleccióbenpensadadelsprincipalsresultatsd’algunes
deleslíniesderecerca,bàsicamentlesdelseguimentdel’AMP.Peròmentrequel’esmentadaselecció
dónaunaideamoltprecisad’allòques’hafetenrecerca,noexhaureix,nidebontros,toteslesinves-
tigacionsques’handutatermealesillesMedesilacostadelMontgríd’ençàdelapublicaciódeRos
et al.,(1984).(Hihagué,també,moltsexperimentsquenofuncionaren,peròqueservirenperdissenyar
milloraltresrecerques,quesíquehoferen.)Seriainjustnofer-neesment,encaraquesiguidemanera
apressadaimoltresumida,entrealtrescosespersubstanciarl’afirmaciófetamésamuntquel’arxipèlag
s’haconvertitalllargd’aquestesquatredècadesenpuntdereferènciadelarecercaenecologiamarina
atotalaMediterràniaienjondre.
Entreaquestsàmbitsderecerca,podemesmentarelssegüents:
· Distribució de determinades espècies en resposta a factors ambientals; distribució a petita
escala i relació entre espècies, substrat i gradients ambientals (profunditat, hidrodinamisme,
substrat,etc.);distribucióaescalamitjana;distribucióivariacióeneltemps,tantalllargdelcicle
estacional (anual)comal llargdeperíodesmésextensos (plurianual).Undelsavantatgesdel
seguimentrutinariirepetitiuésquehomacabadisposantde“fotosfixes”(perseguirambelsímil
inicial)demoltsanyssuccessius,quesónmoltinformatives.
· Ecologia tròfica: Estudis sobre dieta, captura de preses, alimentació en diferents grups
d’invertebratsivertebrats.
27
· Estudissobre les interaccionstròfiquesentregrups i l’efectecascada, idesenvolupamentde
models.
· Balançosenergèticscomplets (esforç reproductor, taxadecreixement,alimentació,excreció,
respiració)dediferentsespècies.
· Estudisintegratsd’ecosistemessingulars:lescoves.
· Biomassaiproduccióal’escaladel’ecosistema.
· Produccióifisiologiademacròfits.
· Demografia: Creixement, mortalitat natural, evolució de l’estructura de mides (edats);
reproducció i reclutament. Mortalitat parcial, fusions i fissions (en organismes colonials).
Controlsdemogràficsinsitu.Modelsdemogràfics.
· Estructura de la població, alimentació, reproducció i reclutament, demografia, genètica, etc.
d’espèciesselectes:elcorallverilagorgòniavermella.
· Primeresfasesdelasuccessióecològica;dinàmicadecomunitatsallargtermini.
· Sèriesfotogràfiquesdeparcel·lespermanents:comparacióseqüencialenperíodescurts(anual).
Anàlisisdesèriesfotogràfiquesallargtermini(decadal).
· Caracteritzaciódelmedi:característiquesfísiques,químiques,geològiquesibiològiquesdela
columnad’aigua;interaccióambelscorrents;estudisamoltaltaresolució,espacialitemporal,
perconèixerlescaracterístiquesambientalsamicroescala.
· Composicióbioquímica:identificaciódesenyalsmolecularscomaindicadorsdel’estatdesalut
(proteïnesd’estrès).
· Episodis de mortalitat massiva de suspensívors, a gran escala i també en altres localitats
mediterrànies.Seguimentdelcanvitèrmic.
· Recuperaciódepoblacions(gorgònies,corall).
· Ictioplànctondel’entorndelesilles.
· Seguimentcientíficdelareserva.
Delamajoriad’aquestesrecerquesse’nparlaenelscapítolsdelllibre,extensamentoresumida,ise’n
donenlesreferènciesbibliogràfiquescorresponents;peròesmentarembreumentaltresblocsderecerca
quetambés’handesenvolupatenl’àmbitdel’àreaprotegidadelesillesMedesielseuentorn,iqueno
corresponentotalmentalscapítolsd’aquestapublicació.
Hompotesmentar,perexemple,l’aproximacióalconeixementintegratdelescovessubmarinesdeles
illes,ambdissenysexperimentalsmoltoriginalstantperestudiar-neelsmarcsfísiciambiental(Giliet al.,
1986;Zabalaet al.,1989)comelsorganismesqueleshabiten.Sónespecialmentremarcableselstreballs
sobrelespoblacionsdemisidacisqueentrenisurtendiàriamentdelescovesicol·laboreneneltransport
dematèriaorgànicacapalseuinterior(Rieraet al.,1991;Carolaet al.,1993;Comaet al.,1997).Unaaltra
comunitatquevarebreunaatencióespecialfoul’anomenattrottoirdelmediolitoral,onesvarenferestu-
dismoltdetallatsapetitaescaladelsseuspobladors(CardelliGili,1988).
AlgunsestudisencomunitatsbentòniquesdelesillesMedesvarenserpionersenlautilitzaciódemeto-
dologiespocempradesencomunitatsbentòniques,comlesesmentadesenelcapítolsobreelcoral·ligen
perestudiarl’ecologiatròficadelsinvertebratsbentònics,peròtambélesqueemprarentècniquesbio-
químiquesperconèixerl’estatbiològicd’algunesespècies,comlesgorgònies(Rossiet al.,2006).També
28
s’iniciarenestudismoltdetallatssobrelabiologiail’ecologiad’algunesespècies,ambunenfocamentmés
experimentaldelstreballsdecamp;hompotesmentarelsestudissobrehidrarisigorgònies(Barangèi
Gili,1988;Cardell,1990;Conradiet al.,2004;Rossiet al.,2011).
L’excel·lentconeixementdelespoblacions
d’alguns grups d’organismes de les illes
Medes,comlesgorgònies, lesespongesi
lesalgues,hanpermèsestudiscomparats
amblespoblacionsd’altreslocalitats,medi-
terràniesono(Ros,1985;MaldonadoiUriz,
1995;Pérez-Portelaet al.,2007).Entreels
primersdestaquenelsreferitsapoblacions
delesillesMedesiad’altresdepropereso
mésllunyanescomelcapdeCreus,lesilles
ColumbretesoelcapdePalos(Martíet al.,
2005;Tsouniset al.,2006;Gori et al.,2007).
Altrestreballss’hanfetutilitzantpoblacions
iorganismesrecollitsalesillesMedes,aprofitantl’avinentesaqueespodiensubministrarambfacilitatper
partdelsinvestigadorsquehitreballaven(serveixind’exempleHugheset al.,1991;EreskovskyiBoury-
Esnault,2002;RoselliUriz,2002;LombarteiCruz,2007;RiusiZabala,2008;PiseraiVacelet,2011).
Elseguimentcientíficdel’àreaprotegidadelesillesMedesnonoméshaactuatdemanerasinèrgicaen
afavorireldesenvolupamentderecerquescomlesques’esmenten,sinóquehaestattambéserendipitós,
enelsentitquehapermèstroballesinesperades.Unad’ellesésl’episodiderecol·lecciófurtivadecorall
ver,precisamentenunadelesparcel·lesestudiadesperl’equipdelseguiment(vegeuelcapítolsobreel
coral·ligen);unaaltraésl’observació,perprimercopenunalatitudtanseptentrionaldelaMediterrània
comlesillesMedes,delcomportamentdefresadel’anfós(Zabalaet al.,1997a,1997b),provocadasegu-
ramentperl’escalfamentdelesaigüescausatpelcanviclimàtic.
Mentrequehompotdirquelescomunitatsdelbentosielspeixoshanestatbenestudiatsal’AMPde
lesillesMedes,nopassaelmateixamblescomunitatsplanctòniquesiambelsprocessosbiològicsala
columnad’aigua.Hiha,però,algunsestudisdegraninterèsespecialmentpelfetd’estarrelacionatsamb
aspectesmoltestudiatsenaltreszones,comsónlesfaseslarvàriesplanctòniquesdelspeixos(Sabatés
et al.,2003),peròencarasabempocacosadelplànctondelazona.Tambéquedaencaramoltperferper
conèixerladinàmicadelmaterialparticulatoeltransportdematèriaorgànicailasevadeposició,encara
quehihaalgunestudipreviqueindicaquelesillesMedessónunazonad’altaproductivitatenuncontext
mediterrani(Rossiet al.,2003).Aixòrefermalapropostafetaarrandelapublicaciódel“llibredelesMe-
des”,depotenciarlazonadesdelpuntdevistadelarecerca,donadalasevasingularitatibiodiversitat,
atotsalsquearapotafegir-s’hilaproductivitat.
Recentment,homhaconsiderat les illes i l’àreaprotegidacomunmodeldegestiódelsespaismarins
protegitsdelaMediterrània,jasiguiapartirdelsincrementsdelespoblacionsdepeixosidelasevabio-
massa(Harmelinet al.,1995),odelespesqueresartesanalsdelazona(Stelzenmülleret al.,2007,2008),
29
ifinsitot,ambunaperspectivamésàmplia,considerantleszonesdelaplataformaaigüesenforadeles
illes(Goñiet al.,2008;DeJuanet al.,2009;Merinoet al.,2009).
El futur
Comacabemdeveure,alesrecerquesdutesatermeenelsfonsdelesillesMedesielseuentorn,hom
vapassarprogressivamentdelsinventarisbiòticsalacartografiabionòmica,id’aquesta,alseguimentde
larespostad’algunesespèciesicomunitatsselectesalaprotecciódelazona(iaalgunesdelesseves
conseqüènciessocials,coml’augmentespectaculardel’atractiudelesillesenverslapoblaciólocalifo-
rana).Paral·lelament,homencetàdiversosestudisquepretenienescatirlabiologiail’ecologiad’espècies
concretes,ladinàmicadepoblacionsicomunitats,lainteraccióentreelsorganismesielseumedi.¿S’ha
exhaurit,alllargdequatredècades,elpotencialdelazonadefornirnoveslíniesderecerca(ovelles,per
abordar-lesambeinesicriterisnous)?Estemconvençutsqueno.
Larecercaal’àreaprotegidadelesillesMedes(i,desdefaunsanys,alMontgríimmediat)nos’aca-
barà:perdefinició,larecercacientíficaconsisteixasubstituircontínuamentparadigmesquecrèiem
bonsperaltresque,arasí(oaixísembla),descriuendemaneraadient(peròmomentània)l’estructura
ielfuncionamentdelanatura,iqueacabaransentcanviatsperaltresparadigmesquetindrantambé
unavigèncialimitada.LesillesMedess’hanconvertitenuncentred’interèsidereferènciaalaMedi-
terràniatantperlaquantitatiqualitatdelsestudisques’hihanfetcompelscanvispositiusques’han
esdevinguta lazonagràciesa ladeclaraciód’àreamarinaprotegida.Noespotmalbarataraquest
patrimonicientífic,nonomésenbeneficidelaciènciaecològica,sinó,enespecial,percomaquests
estudisensajudenacomprendremillorlanaturaienspermetengestionar-lamilloriconservar-nela
biodiversitat.
Ara fa trentaanys, lapresentaciódel“llibrede lesMedes”acabavaambduesconsideracionsque
potserinteressantrecordaraquí(Ros,1984a).Laprimeraeraunparióentreaquellamonografiaiun
llibresimilar(RützleriMcIntyre,1982),promogutperunainstituciócientíficaamericanaicentraten
elsecosistemesnaturalsd’undelscayosdeBelize,ise’ndeduïaqueambdósproductesnopresen-
tavengairediferènciespelquefeiaal’entusiasmedelsautorsialabondatdelresultat;encanvi,el
fetdecomptarambunlaboratoriderecercaestableiunfinançamentgenerósseparavaclaramentel
grupamericàdelnostre.Atresdècadesdedistància,però,aquestesdissimilitudss’hanesvaït:els
mateixosfonsdelesMedes(iunlocalllogatal’Estartitaunamicqueenshafetsemprecondicions
immillorables)ielscentresderecercaimplicatsenelseguiment,aixícomelsaltresprojectesdere-
cerca,hanconstituïtelslaboratorisadientsperdesenvolupar-hilesinvestigacionsqueaquítotjust
s’hanesbossat.Ielfinançament,quemainoéssuficient,haestatprouimportantcomperpermetre
fer(gairebé)totelquevolíem.
Lasegonaconsideracióseràsobreraquanellectoracabidellegiraquestapresentacióicomenciaen-
dinsar-seenelsdiferentscapítolsdelllibre.Comprovaràelcaràcterprofèticd’allòqueesdeiaenacabar
30
lapresentaciódelprimer“llibredelesMedes”:“AquestestiuhetornatalesillesMedes...hegauditdela
immersió...però,sobretot,hefruïtdelacompanyiaidelaconversadelscol·leguesdelgrupdebentosde
Departamentd’Ecologia.M’hanparlatdellursprojectesfuturs[enbonamesuraelsqueesdescriuenen
aquestamonografia]...M’hanengrescati...m’hanfetadonar,també...queelllibredelesillesMedesnoés
l’obramagnaqueclouunaetapaderecerques,sinólaprimerad’unasèriedemonografiessobrelesilles
que,desegur,necessitaremfer...cadaquisapquantsanys.”(Ros,1984a).Hemtrigattresdècades,però
heusaquíelsegon“llibredelesMedes”.Llegiu-lo,gaudiu-ne...iprepareu-vosperalproper.
Barcelona,octubrede2012
31
BarangéM,GiliJM(1988)FeedingcyclesandpreycaptureinEudendrium racemosum(Cavolini,1785).
JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology115:281-293.
CardellMJ(1990)EcologicalcharacteristicsofapopulationofFabriciasabella(Ehrenberg)(Polychaeta
Sabellidae)inthe“trottoirs”ofLithophyllum tortuosumFoslie.ScientiaMarina54:305-310.
CardellMJ,GiliJM(1988)Distributionofapopulationofannelidpolychaetesinthe“trottoir”ofthe
midlittoralzoneonthecoastofNorth-EastSpain,WesternMediterranean.MarineBiology99:83-92.
CarolaM,Coma,R,RieraT,ZabalaM(1993)Fecalpelletscollectionasamethodforassessingegestaof
themarinecave-dewllingmysidHemimysis speluncula.ScientiaMarina57:51-63.
ComaR,CarolaM,RieraT,ZabalaM(1997)HorizontalTransferofMatterbyaCave-DwellingMysid.
PSZNIMarEcol18:211-226.
ConselldeProtecciódelaNatura(2011)Nousreptesenlaconservaciódelsespaisnaturalsideles
espècies.InformeperalaGeneralitatdeCatalunya.
deJuanS,DemestreM,ThrushS(2009)Definingecologicalindicatorsoftrawlingdisturbancewhen
everywherethatcanbefishedisfished:AMediterraneancasestudy.MarinePolicy33:472-478.
Departamentd’Ecologia(1990-2005)Seguiment temporal de la Reserva Marina de les Illes Medes.
Informes anuals.SubdireccióGeneraldeConservaciódelaNatura.DepartamentdeMediAmbient.
EreskovskyA,Boury-EsnaultN(2002)CleavagepatterninOscarellaspecies(Porifera,Demospongiae,
Homoscleromorpha):transmissionofmaternalcellsandsymbioticbacteria.JournalofNaturalHis-
tory36:1761-1775.
GarcíaA,ZabalaM(1990)EffectsoftotalfishingprohibitionontherockyfishassemblagesofMedes
IslandsMarineReserve(NWMediterranean).ScientiaMarina54:317-328.
GarrabouJ,SalaE,ArcasA,ZabalaM(1998)TheImpactofDivingonRockySublittoralCommunities:A
CaseStudyofaBryozoanPopulation.ConservationBiology12(2):302-310.
GiliJM,RieraT,ZabalaM(1986)PhysicalandBiologicalgradientsinasubmarinecaveontheWestern
Mediterraneancoast(north-eastSpain).MarineBiology90:291-297.
GoñiR,AdlersteinS,Alvarez-BerasteguiD,ForcadaA,etal.(2008)SpilloverfromsixwesternMedi-
terraneanmarineprotectedareas:evidencefromartisanalfisheries.MarineEcologyProgressSeries
366:159-174.
GoñiR,Harmelin-VivienM,BadalamentiF.LeDiréachL,BernardG.(eds.)(2000)Introductory Guide
for Selected Ecological Studies in Marine Reserves.GISPosidonie.Marsella.
Referències
32
GoriA,LinaresC,RossiS,ComaR,GiliJM(2007)Spatialvariabilityinreproductivecycleofthe
gorgoniansParamuricea clavata and Eunicella singularis (Anthozoa,Octocorallia) in theWestern
MediterraneanSea.MarineBiology151:1571-1584.
HarmelinJG,BachetJG,GarciaF(1995)MediterraneanMarineReserves:FishIndicesasTestsof
ProtectionEfficiency.MarineEcology16:233-250.
HughesRG,JohnsonS,SmithID(1991)Thegrowthpatternsofsomehydroidsthatareobligate
epiphytesofseagrassleaves.Hydrobiologia216/217:205-210.
JacksonJB,SalaE(2001)UnnaturalOceans.In:A Marine Science Odyssey into the 21st Century(GiliJM,
PretusJL,PackardTT,eds.):273-281.ScientiaMarina65(suppl.2).
JacksonJBC,KirbyMX,BergerWH,BjorndalKA,BotsfordLW,BourqueBJ,BradburyRH,CookeR,
ErlandsonJ,EstesJA,HughesTP,KidwellS,LangeCB,LenihanHS,PandolfiJM,PetersonCH,
SteneckRS,TegnerMJ,WarnerRR(2001)Historicaloverfishingandtherecentcollapseofcoastal
ecosystems.Science293:629-638.
LombarteA,CruzA(2007)Otolithsizetrendsinmarinefishcommunitiesfromdifferentdepth
strata.JournalofFishBiology71:53-76.
MaldonadoM,UrizMJ(1995)BioticAffinitiesinaTransitionalZoneBetweentheAtlanticandtheMe-
diterranean:ABiogeographicalApproachBasedonSponges.JournalofBiogeography22:89-110.
Margalef,R.(ed.).1985.Western Mediterranean.PergamonPress.Oxford,etc.(hihaversiócaste-
llanade1989:El Mediterráneo Occidental.Omega.Barcelona).
MartíR,UrizMJ,BallesterosE,TuronX(2005)SeasonalvariationinthestructureofthreeMediterrane-
analgalcommunitiesinvariouslightconditions.EstuarineCoastandShelfScience64:613-622.
Martínez-RicartA,LinaresC,BallesterosE,RomeroJ,GarcíaM,WeitzmannB,ZabalaM,RosJD,
HereuB(2012)Cambiosa largoplazoen lascomunidadesbentónicasde laReservaMarinade
lasislasMedes:comparaciónconellitoralcatalán.XVIISimposioIbéricodeEstudiosdeBiología
Marina.Donosti,setembre.
MerinoG,MaynouF,BoncoeurJ(2009)Bioeconomicmodelforathree-zoneMarineProtectedArea:a
casestudyofMedesIslands(NorthwestMediterranean).ICESJournalofMarineScience66:147-154.
MúgicaM,Gómez-LimónJ(eds.)(2002)Plan de acción para los espacios naturales protegidos del
Estado español.FundaciónFernandoGonzálezBernáldez.Madrid.
Pérez-PortelaR,DuranS,PalacínC,TuronX(2007)ThegenusPycnoclavella (Ascidiacea) inthe
Atlanto-Mediterraneanregion:acombinedmolecularandmorphologicalapproach. Invertebrates
Systematics21:187-205.
PiseraA,VaceletJ(2011)LithistidspongesfromsubmarinecavesintheMediterranean:taxonomy
andaffinities.ScieniaMarina75:17-40.
33
PoluninVC (ed.) (2000).Papers from the ECOMARE Project.EnvironmentalConservation,27(2):
95-200.
RieraT,ZabalaM,PeñuelasJ(1991)Mysidsfromasubmarinecaveemergeeachnighttofeed.
ScientiaMarina55:605-609.
RiusM,ZabalaM(2008)AremarineprotectedareasusefulfortherecoveryoftheMediterranean
musselpopulations?AquatConserv18:527-540.
RosJD(1984a)Presentació.Dinsde:Els sistemes naturals de les illes Medes (RosJD,OlivellaI,Gili
JM,eds.):11-25.ArxiusdelaSecciódeCiènciesLXXIII.Institutd’EstudisCatalans.Barcelona.
RosJD(1984b)LesillesMedes,parcnatural.Dinsde:Els sistemes naturals de les illes Medes(Ros
JD,OlivellaI,GiliJM,eds.):767-782.ArxiusdelaSecciódeCiènciesLXXIII.Institutd’EstudisCa-
talans.Barcelona.
RosJD(1985)Elspoblamentsd’opistobranquisdecovessubmarinesmediterrànies:novesdades
icomentarissobrellurafinitatfaunística.ButlletídelaInstitucióCatalanad’HistòriaNatural52(Zool
6):87-94.
RosJD(1997)Trossos de natura inacabats.LaMagrana.Barcelona.
RosJD(1999)UnadécadadeseguimientoecológicodelareservamarinadelasislasMedes(Giro-
na).Dinsde: I Jornadas internacionales sobre reservas marinas.Murcia:91-92.
RosJD(2001) Vora el mar broix. Problemàtica ambiental del litoral mediterrani. Empúries.Barcelona.
RosJD(2002)Seguimientoecológicodereservasmarinas:objetivos,metodologíayresultadosde
unadécadadeestudiodelasislasMedes(Girona).Dinsde:La investigación y el seguimiento en
los espacios naturales protegidos del siglo XXI (CastellC,HernándezJ,MeleroJ,eds.):51-58,108-
113.Monografies34.DiputaciódeBarcelona.
RosJD,GiliJM,OlivellaI(eds.)(1984)Els sistemes naturals de les illes Medes.ArxiusdelaSecció
deCiènciesLXXIII.Institutd’EstudisCatalans.Barcelona.
RosellD,UrizMJ(2002)Excavatingandendolithicspongespecies(Porifera)fromtheMediterrane-
an:speciesdescriptionsandidentificationkey.OrganismsDiversityandEvolution2:55-86.
RossiS,GrémareA,GiliJM,AmourouxJM,JordanaE,VétionG(2003)Biochemicalcharacteristics
ofsettlingparticulateorganicmatterattwoNorth-westernMediterraneansites:aseasonalcompa-
rison.EstuarineCoastalandShelfScience58:423-434.
RossiS,GiliJM,ComaR,LinaresC,GoriA,VertN(2006)Temporalvariationinprotein,carbohydra-
teandlipidconcentrationsinParamuricea clavata(Anthozoa,Octocorallia):evidenceforsummer-
autumnfeedingconstraints.MarineBiology149:643-651.
RossiS,GiliJM,GarroféX(2011)Netnegativegrowthdetectedinapopulationofthetemperate
34
gorgonianLeptogorgia sarmentosa:quantifyingthebiomass loss inabenthicsoftbottomgravel
suspensionfeeder.MarineBiology158:1631-1643.
RützlerK,McIntyre,IG(eds.)(1982)TheAtlanticBarrierReefEcosystematCarrieBowCay,Belize,
I.Structureandcommunities.MarineScience12:i-xiv,1-539.
SabatésA,ZabalaM,García-RubiesA(2003)LarvalfishcommunitiesintheMedesIslandsMarine
Reserve(North-westMediterranean).JournalofPlanktonResearch25:1035-1046.
StelzenmüllerV,MaynouF,BernardG,CadiouG,CamilleriC,Crec’hriouMR,CriquetG,DimechM,
EsparzaO,HigginsR,LenfantP,Pérez-RuzafaA(2008)Spatialassessmentoffishingeffortaround
Europeanmarinereserves:ImplicationsforsuccessfulfisheriesManagement.MarinePollutionBu-
lletin56:2018-2026.
StelzenmüllerV,MaynouF,MartínP(2007)SpatialassessmentofbenefitsofacoastalMediterrane-
anMarineProtectedArea.BiologicalConservation136:571-583.
TsounisG,RossiS,ArangurenM,GiliJM,ArntzW(2006)Effectsofspacialvariabilityandcolony
sizeonthereproductiveoutputandgonadaldevelopmentcycleoftheMediterraneanredcoral(Co-
rallium rubrum L.).MarineBiology148:513-527.
Zabala,M(1993)Efectosbiológicosdelacreacióndeunareservamarina:ElcasodelasislasMe-
des.Dinsde:La gestión de los espacios marinos en el Mediterráneo occidental: 55-103.Instituto
deEstudiosAlmerienses.Almería.
ZabalaM,RieraT,GiliJM,BarangeM,LoboA,PeñuelasJ(1989)Waterflow,trophicdepletionandbenthic
macrofaunaimpoverishmentinasubmarinecavefromtheWesternMediterranean.MarineEcology
10:271-287.
ZabalaM,Garcia-RubiesA,LouisyP,SalaE(1997a)SpawningbehavioroftheMediterraneandusky
grouperEpinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces,Serranidae) in theMedes IslandsMarine
Reserve(NWMediterranean,Spain).ScientiaMarina61:65-77.
ZabalaM,LouisyP,Garcia-RubiesA,GraciaV(1997b)Sociobehavioralcontextofthereproduction
intheMediterraneanduskygrouperEpinephelus marginatus (Lowe,1834)(Pisces,Serranidae) in
theMedesIslandsMarineReserve(NWMediterranean,Spain).ScientiaMarina61:79-98.
35
Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del
Montgrí i les illes MedesBernat Hereu1, Cristina Linares1, Aurora M. Ricart1, Alex Rodríguez1, Eneko Aspillaga1,
David Díaz2, Laura Navarro1, Joan Lluís Riera1
1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Centro Oceanográfico de Baleares, Instituto Español de Oceanografía
37
Antecedents
Lacaracteritzaciódelsecosistemesbentònics ielconeixementde l’estructura i funcionalitatdelseco-
sistemesésunaeinaimprescindibleperalagestióiconservaciódelmedinatural.Acausadelaseva
composicióespecíficaidinàmica,lesdiferentsespèciesilescomunitatsqueformenresponendeforma
diferentalespertorbacionsques’hiprodueixen,demaneraquelagestiódelmedinaturalhadeteniren
comptelesparticularitatsdecadahàbitat.
Atesala impossibilitatdedeterminar irepresentar ladistribucióespacialdetotes lesespècies, laseva
agrupacióenhàbitatscomaunitatspaisatgístiquesenlesquehihaunaassociaciódeterminadaicarac-
terísticad’espècies,permetunainterpretaciómésintuïtivaialhoraprouprecisaperal’estudidelaseva
distribucióenl’espai.
Elmapatgedeladistribucióenl’espaidelsdiferentshàbitatsbentònicsenspermetrà,doncs,poderrea-
litzarunagestióadaptadaal’espai,amésdetenirunabasecartogràficaenlaqualimplementarlaloca-
litzacióilainformaciódelsdiferentsprogramesderecercaques’hirealitzen.
Amés,elconeixementdelacomposicióiextensiódelpatrimoninaturalhadepermetreunamajorinte-
raccióigaudiperpartdelaciutadania.
EltramdecostadelMontgrí,lesillesMedesielgolfdePalsespotconsiderarundelsmésbenconservats
iambunamajordiversitatd’espèciesihàbitatsdelacostacatalana,jaqueésunadelesprimereszones
onesvarenprendremesuresdegestiódelmedimarí.EnelcasdelesillesMedes,esvaduratermeuna
cartografiabionòmical’any1982(GiliiRos,1982;1984),dinsd’unasèried’estudisdecatalogaciódelaflora
ilafaunadelesillesMedes(Roset al.,1984)comatreballpreviperalaprotecciódel’arxipèlag.
Apartird’aquestmoment,alesillesMedesesrealitzarenunagranquantitatd’estudisdecairecientífic
pelfetquelaprotecciód’aquestarxipèlagilesfacilitatslogístiquesid’accessibilitatpermetientreballaren
aquestespaicomenunexcel·lentlaboratoridecamp(veurecapítol1).
Enaquestsentit,lacostadelMontgrívaquedarrelegadaenunsegontermeforadelesprioritatsderecerca
delsinvestigadors,ielsestudisques’hihanrealitzathanestatmarginals,semprecomacomparaciópera
demostrarl’efectedelaprotecciódelesillesMedes,comeselcasdelprogramadeseguimentdelaReserva
MarinadelesillesMedes(Ballesteroset al.,2008).Unprimertreballdescriptiuquevaesdevenirunaprimera
aproximacióalconeixementdelescomunitatsnaturalsdelacostadelMontgrívaserelqueesvadesenvolu-
paratravésdelaIIBecaJoanTorróiCabratosa,finançatpelMuseudelaMediterràniadeTorroelladeMontgrí
(HereuiLinares,2003).Enaquestestudiesvarencartografiarlescomunitatsalgalsdominadesperespècies
delgènereCystoseiraalllargdelacostadelMontgrí.Noobstantaixò,aquestacartografiavaserparcial,jaque
al’horadeferelsmapesdedistribuciónomésesvantenirencomptelesespèciesd’alguesd’aquestgènere.
Enelsdarrersanys,elcreixementdelturismeil’èxitdelaReservaMarinadelesillesMedeshaderivaten
uninterèsascendentpelpatrimoninaturaldelacostadelMontgrí,perlesactivitatextractivesod’ocique
38
s’hidesenvolupen.Aixòhafetcréixerlanecessitatdeprotegiraquestazonaperpreservarelpatrimoni
natural i fer-locompatibleambeldesenvolupamenteconòmicdelazona.Tantesaixí,queactualment
lacostadelMontgrí, lesillesMedesielseulitoralsubmergitformenpartdelParcNaturaldelMontgrí,
lesillesMedesielBaixTer,ieldesenvolupamentdelPlaRectordeUsosiGestió(PRUG)queregulales
activitatsdelparchauriadetenirencompteeltipusd’hàbitatspresentsalazonailasevadistribució.Per
aquestmotiu,esvaidentificarlanecessitatderealitzariactualitzarlainformaciódelshàbitatsquehisón
presents,amésdelasevadistribucióenl’espai.
L’any1997esvaduratermeunacartografiaprecisadelapraderiadePosidonia oceanicadelesIllesMedes
enlaqueesvapoderdeterminardetalladamentelsseuslímitsiextensió(ManzaneraiRomero,1997)(capí-
tol4).Posteriorment,enunasèriedetreballsrealitzatsentre2009i2012,esvaferunacartografiabionòmica
delacostadelMontgrí(Hereuet al.,2009),juntamentambl’actualitzaciódelacartografiajarealitzadaa
lesillesMedesl’any1982perGiliiRos(1982,1984),iincorporantlacartografiadetalladadelapraderiade
Posidonia oceanicadeManzaneraiRomero(1997)(Hereuet al.,2010).Amés,esvacartografiarl’extensió
delespraderiesdelaplantaCymodocea nodosa,lacomunitatmésfràgiliambunaltvalorecològic,alllarg
detotelgolf,iesvadeterminarelseuestatdeconservació(Hereuet al.,2012;Romeroet al.,2012).L’ob-
jectiueraconèixerlacomposicióidistribuciódelescomunitatsbentòniquesmarinesentotl’àmbitdelParc
NaturaldelMontgrí,lesillesMedesielBaixTerbasant-seenlanomenclaturadelCORINEBiotopeManual
delaUnióEuropea(ComissionoftheEuropeanCommunities,1991),afiquesiguiunaeinabàsicaperal
dissenydelsplansd’usosigestió.
Enaquestcapítolespresentadeformaunificadatotsaqueststreballsintegranttotesleszonesihàbitats
presentsalafaçanamarítimadelMontgríelBaixTer,deformaqueesposaadisposiciódelsgestors,
investigadorsiusuaristotaaquestainformacióquepotajudaraunamillorconservacióigaudidel’excep-
cionalmedinaturalmaríquetenimalMontgríilesIllesMedes(Figures1-3iannexos).
Descripció de les comunitats
Entotalesvarenidentificar27hàbitatsdistribuïtsalllargdelacostadelMontgrí,lesillesMedesielgolf
dePals(Taula1).L’orografiadelacosta,caracteritzadaperl’abundànciadezonesdeblocs,paretsver-
ticals,cales,túnelsicovesdediversesorientacions,faquehihagiunagrandiversitatdecondicionsque
permetenaquestavarietatd’hàbitats.
11.2211+ Fons detrítics costaners
Fonsdesorraogravaambnombrosesclosquesirestesd’organismes(detritus).Lamajoriadelsorga-
nismesquehiviuensónfiltradorsidetritívors.Aquesthàbitatestàbenrepresentatalllargdelacosta
delMontgrí,generalmentenel límitde leszonesrocosesode lesplataformesdecoral·ligenambel
sediment,iesdistribueixgeneralmententreels22iels35metresdefondària.Estrobasobretotalnord
delaMedaGran,enellímitdeleszonesrocosesialazonaestdelareserva,persotadelesplatafor-
mesdecoral·ligen.
39
Infralitoral Superfície SuperfícieIDHàbitat Hàbitat (m2) %*
11.2211+ Fonsdetríticscostaners 332.102 8,811.2214+ Fangsterrígenscostaners 11.448.43311.23 Fonsmarinssublitoralsdepaletsocòdols,colonitzats sobretotperinvertebratsialguesanuals11.2223+ Sorresfinesbencalibrades,infralitorals 847.439 22,511.2226+ Sorresgrossesigravesfinesinfralitoralsafectades percorrentsdefons 922.275 24,411.2227+ Fonssedimentarisinestables,infralitorals 72.696 1,911.2412+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatgei 144.406 3,8 benil·luminats,senseCystoseira11.2413 Fonsinfralitoralsrocosos,calms,ambalguesfucals 305 0,0111.2414+ Fonsinfralitoralsrocosos,calms,sensealguesfucals 75.419 2,011.2416+ Fonsinfralitoralsrocosos,calmsimitjanamentil·luminats, 134.882 3,6 sensealguesfucals11.2417+ Fonsinfralitoralsrocosos,afectatspercorrentsimitjanamentil·luminats 11.2419+ Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminats 2.872 0,1 Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminatsenfonsdeblocsfotòfils 328.565 8,711.2420+ Fonscircalitoralsrocosos,ambCystoseira 62.314 1,711.2421+ Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats, 329.737 8,7 dominatsperalgues,senseCystoseira11.2422+ Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats, 567 0,02 colonitzatssobretotperanimals11.2511+ Coral·ligensensegorgònies,circalitoral 428.694 11,411.2512+ Coral·ligenambgorgònies,circalitoral 783 0,0211.254 Muscleres(comunitatsdeMytilus galloprovincialis)delaMediterrània 334 0,0111.261+ Covesitúnelssubmarinssemifoscos 5.352 0,111.262+ Covessubmarinesfosques 5.883 0,211.34 AlguersdePosidonia oceanica,mediterranis 77.597 2,1 PresènciadeCystoseirasp. 27.160 0,7 PresènciadeCystoseira zosteroides 100.206 2,7 PresènciadeCystoseira spinosa 26.493 0,7
Mediolitoral Longitud LongitudIDHàbitat Hàbitat (m) (%)
11.2221+ Sorresfinesinfralitoralsdellocsbatutsperl’onatge 223 1,4112414+ Fonsinfralitoralsrocosos,calms,sensealguesfucals 350 2,111.2418+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatgeipocil·luminats 5.427 33,311.2411+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatge,ambCystoseira 4.026 24,711.2222+ Sorresgrossesigravesinfralitoralsdellocsbatutsperl’onatge 210 1,311.252 Trottoir 6.079 37,3
Taula1.RelaciódelshàbitatscartografiatsalacostadelMontgríilesIllesMedes,amblasuperfícieilongitudtotal(peralshàbitatsin-fralitoralsimediolitoralsrespectivament),iel%deltotal.*Percentatgescalculatssensel’hàbitat112214+(Fangsterrígenscostaners).
40
11.2212+ Fons de grapissar, circalitorals
Nos’hantrobatfonsdominatspergrapissar.Totiqueendesconeixemlescauses,podriaserperquènoes
donenlescondicionsòptimesambientalsperalaformaciód’aquesthàbitat(zonesambcorrentsintensos
queimpedeixenladeposiciódesedimentsfins,deformaquepermetinelcreixementdelesalguescoral-
linàciesqueelformen),obéperquèaquestésunhàbitatmoltsensibleapertorbacions,demaneraquela
pescaderòssecpodriahaver-lofetdesaparèixer.Noobstantaixò,elfetquelamajorpartdelacostaes
trobapersobredelslímitslegalsdepescade50metresdefondàriaiquelapresènciadeplataformesde
coral·ligenenpodriahaverprotegitalguneszones,creiemquel’absènciad’aquesthàbitatesdeuafactors
geogràficsiambientals.
11.2214+ Fangs terrígens costaners
Fonsdefangmoltfiihomogeni,deviscositatvariable.Aquesttipusdefonsestrobaapartirdels35-40
metresdefondària,ocupalamajorpartdelaplataformaisobrepassalazonad’estudi.
11.2221+ Sorres fines infralitorals de llocs batuts per l’onatge
DetotalacostadelMontgrí,nomésacalaMontgótrobemunaplatjaambsorresfinesqueformenaquest
hàbitat.Aquestssedimentsfins,enprofunditat,formenlescomunitatsdominadesperPosidonia oceanica.
11.2222+ Sorres grosses i graves infralitorals de llocs batuts per l’onatge
AcalaPedrosaicalaFerriola,trobemaquesttipusdecomunitat,determinadaengranmesurapeltipus
desubstrat,dominatprincipalmentpercòdols.Enelsprimersmetresdefondària,totiquenoestàrepre-
sentatenelmapa,hipodemtrobarlacomunitat.
11.2223+ Sorres fines ben calibrades, infralitorals
Fonssedimentarissorrencsdesproveïtsdevegetació,ambuncomponentdetríticescàs.Aquestaco-
munitatdominasobretotenforadecalaMontgó,iésgeneradapelssedimentsfinsques’incorporen
alacalaatravésdelacosta,itambéalapartmésmeridionaldelacostaqueestàmésencontacte
ambelssedimentsquedominenlaplatjadel’Estartit.Ambaquestacategoriaesvancaracteritzarde
formageneraltotselsfonssorrencsdelvoltantdel’àreadelaReserva.
11.23 Fons infralitorals de palets o còdols, colonitzats sobretot per invertebrats i algues anuals
Fonsconstituïtperpaletsocòdolsinestables,ambcobertad’alguesiinvertebratsescassaacausadela
inestabilitatdelsubstrat.EstrobaalacaraoestdelesduesMedesambunaextensiórealmentbaixa,en
indretsbenprotegitsaprofunditatsmoltsomeres.
11.2226+ Sorres grosses i graves fines infralitorals afectades per corrents de fons
Fonssedimentariambescàscontingutenmatèriaorgànicaacausadelgruixmitjàdelgraidelscorrents
defons.Aquesthàbitat,determinatperlagranulometriafinadelsedimentipelfetd’estarexposatacor-
rentsunidireccionalsdefons,estrobadistribuïtalllargdelacosta,totiqueenelsextremsseptentrional
imeridionalésmésabundantacausaseguramentdelaproximitatdelesplatgesilesaportacionsterres-
tresdesediment.AlesillesMedesestrobaalapartoestdelesduesillesprincipals,onelspendentssón
méssuaus,persobredelapraderiadePosidonia oceanica.
41
Figura1.CartografiabionòmicadelacostadelMontgrí(vegeuannexos1-1amblallegendaperalainterpretaciói1-2aa1-7peramésdetall).
42
11.2227+ Fons sedimentaris inestables, infralitorals
Noméshemtrobataquesthàbitat,caracteritzatperl’aportaciódesedimentodetritusirregularsalllargdeltemps,
acalaMontgó,onl’acumulacióestacionaldefullesmortesdePosidonia oceanicadeterminaaquestfons.
11.252+ Tenasses de Lithophyllum byssoides de la zona mediolitoral mediterrània
Aquesthàbitatestàformatperlabioconcrecióproduïdapelcreixementdel’algacoral·linàciaLithophyllum
byssoidesenl’estatgemediolitoralenzonesbatudesperl’onatge.
AlacostadelMontgríileszonesmésexposadesdelesillesMedes,aquesthàbitatestàmoltbenrepre-
sentat,jaques’hidonenlescondicionsòptimesperalcreixementd’aquestaespècie,comlapresència
deparetsverticalsderocacalcària,ambpocallum(orientadesalNord)iexposadesal’onatge.Aquest
ésunhàbitatmoltamenaçat,iestrobaenregressióatotelMediterrani.Lacontaminació,especialment
d’hidrocarburs,il’erosióocasionadapersòlidsflotants,trepitjadesoaltrespertorbacionsantròpiquessón
elsprincipalsagentsqueafectennegativamentaquestesestructures.AlacostadelMontgríialesilles
MedesésonaquesthàbitatestàmésbenrepresentatdetotCatalunya,pelgraudedesenvolupamenti
estatdeconservacióquepresenta(Hereuet al.,2010).
11.2411+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l’onatge, amb Cystoseira
Hàbitatenformadecinturómoltbendelimitat,situataprofunditatsmoltsomeres,justalrompent,allocsroco-
sosbenil·luminats.PredominenlesalguesdelgènereCystoseira.Lapresènciadezonesinfralitoralsdomina-
desper Cystoseira mediterraneaésmoltabundantalacostadelMontgríialapartnord-oestdelesillesMedes,
jasiguiperl’abundànciadezonesexposadesal’onatgecomtambé,probablement,perlapocafreqüentaciói
elbonestatdeconservacióenquèestroba.Aquesthàbitatés,doncs,unbonindicadordequalitatambiental,
iestàconsideratcomaamenaçataCatalunya,totiqueencaraéscomúalescostesrocoses.
11.2412+ Fons infralitorals rocosos, ba-
tuts per l’onatge i ben il·luminats, sense
Cystoseira
Hàbitat dominat per comunitats d’algues
fotòfiles sense la presència de comuni-
tats consolidadesdeCystoseira mediter-
ranea. Típic de superfície en zones ben
il·luminadesambhidrodinamismemoltin-
tens.Espresentade formapràcticament
contínuaatotal’àrea,aexcepciódel’oest
delesillesMedes,formantuncinturóde0
a7-10metresdefondàriaaleszonesmés
benil·luminades,ipràcticamentinexistent
aleszonesdepenya-segatsambpocaex-
posicióalallum(Fotografia1).
11.2413+ Fons infralitorals rocosos, calms, amb algues fucals
Noméshemtrobataquesthàbitatenunacubetalitoralalazonadel’Espolsador(entreBaixdeColsiel
Fotografia1.Fonsinfralitoralsrocososbatutsperl’onatgeibenil·luminats(11.2412+).Lesalgues fotòfiles,associadesaambientssomes iben il-luminatsprodueixenalimentirefugiperalarestad’animalsquehiviuen(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
43
Figura2.CartografiabionòmicadelareservamarinadelesillesMedes(vegeuannexos2-1a2-5peramésdetallil’annex1-1peralainterpretació).
44
CòrrecLlarg)ialazonadelPortitxol,alaMedapetita.Aquestacubetaestavadominadapergranspeus
deCystoseira compressa.ElspoblamentsinfralitoralsdeCystoseirademodecalmatsónextraordinària-
mentsensiblesaqualsevoltipusdepertorbació,iperaixòhansofertunaimportantíssimaregressióarreu
delMediterrani.ACatalunya,aquesthàbitatestàconsideratcomamolt rar imoltamenaçat, inomés
esdesenvolupaenzonesambunaqualitatambientalmoltbona.Esdedestacar,doncs, lapresència
d’aquestesúniquescubetesalacostadelMontgríilesillesMedes.
11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms i ben il·luminats, sense algues fucals
Aquesthàbitatdominatperalguesfotòfilesambestraterecteescàsestrobabenrepresentatenzones
calmades,alfonsdepetitesbadiesicales,iassoleixunaprofunditatdefinsa5-6metresdefondària.
11.2415+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, amb algues fucals
HàbitatconstituïtperroquesrecobertesdegransalguesperennesdelgènereCystoseiraqueformenpetits
bosquets.Tambéhiapareixeninvertebratsfiltradors,abundantssobretotcomaepífitsdeCystoseira.No-
méss’hatrobatalapartsud-oestdelesFerranelles,ocupantunasuperfíciemoltpetitaaprofunditatsmolt
someres.
Aquesthabitatesconsideraquasiextingitallitoralcatalà,jaquelesespèciesdefinidoresdelacomunitat
(Cystoseiraspp.)sónmoltsensiblesalacontaminacióil’alteraciódelmedi.
11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals
Comprèndiversescomunitatsadaptadesaunairradiànciaatenuada,conegudesambelnomdecomu-
nitatsd’alguessemiesciòfiles.Aquesthàbitatéspràcticamentcontinual llargdelacostadelMontgrí i
lesillesMedes,iesdistribueixentreels6-8metresiels12-18metresdefondària,segonselgraud’il-
luminaciódelazonaonestroba(Fotografia2).
Fotografia2.Fonsinfralitoralsrocososcalmsimitjanamentbenil·luminats(11.2416+).Amésfondària,lallumesmésescassa,ielshàbitatsestandominatsperespèciesalgalsmenysdinàmiquesiproductives,iperalgunsanimalscomlagorgòniablancaialgunesesponges(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
45
11.2417+ Fons infralitorals rocosos, afectats per corrents i mitjanament il·luminats
Hàbitatformatperblocsipedresdemidamitjanaallocsd’irradiànciamoltatenuadaenàreesexposades.
Poblamentsalgalsirregulars,ambdominànciadelesalgueserectes.Estrobaapartirdels25-30mdefon-
dàriaalazonamésseptentrionaldelacostadelMontgríiazonesambpendentmoltsuau,entrelesdues
MedesientrelaMedaXicailazonadeTascons.
11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l’onatge i poc il·luminats
Aquesthàbitat,queestrobaenparetsverticalsoextraplomadesvoradelasuperfíciedel’aiguaenindrets
moltbatutsperl’onatgeirecobertsperpetitesalguesialguninvertebrat,ésforçaabundantalllargdela
costadelMontgríileszonesmésexposadesdelesillesMedes,jaqueestàassociatal’hàbitat11252+
(tenassesdeLithophyllum byssoidesdelazonamediolitoralMediterrània),queésconsideratcomarar
dinselterritoricatalà.
11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats
Aquesthàbitatestrobaenroquesinclinadesoabaumades,ambunpoblamentmixtd’alguesesciòfiles
iinvertebratsbentònicssèssils(bàsicamentesponges,briozousicnidaris),iesmoltcomúalacostadel
MontgríilesillesMedes,especialmentpresentenelsfonsdominatsperblocs,entreels5iels20-25
metresdefondària,onéspresentenelsextraplomsilesparetsverticalsdelsblocs.Ésperaixòque
aquesthàbitatsesolapaambaquellsdominatsperlescomunitatsdominadesperalgues,ienelmapa
s’harepresentatdeformadiscontínua,superposatalshàbitatsdominatsperalgues(Fotografia3).
Fotografia3.Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminats(11.2419+).Totiqueelsgransblocssolenestarcolonitzatsperalguesalapartsuperior,alscostatsverticals,onhiarribamenysllum,hidominenlesespongesialtresanimalsfiltradors(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
46
11.2420+ Fons circalitorals rocosos, amb Cystoseira
Aquesthàbitat,formatperalguesesciòfilesidominatsperCystoseira zosteroides,ésrelativamentabundant
alazonacentraldelmassís,entrecalaFerriolailacaladeBaixdeCols,iformacomunitatsdensesentre
els20iels25metresdefondària.Ladistribuciód’aquesthàbitatprobablementcorresponalescondicions
ambientalsdelazona,jaqueestrobaalpeudepenya-segatsquenopermetenunaexposiciódirectaalsol,
ionpothaver-hicorrentsdefons,enzonesrocosessenseconcrecionarapropdelsediment–condicionsen
lesquehabitaaquestaespècie.AlesillesMedes,l’extensiómésgranestrobaentrelaMedaXicaiTascons,
enzonesderelleusuauambcorrentsnotablesiambrelativaabundànciadesediment.
Aquesthàbitatestàcatalogatcomamoltamenaçat,jaqueC.zosteroidesésunaespècieperenne,
ambcreixementmoltlenti,pertant,moltsensibleaqualsevolmenadepertorbació.
Generalment, aquestescomunitats sónmolt sensiblesapertorbacions físiques, causades ja siguiper
xarxesdepesca, ancoratged’embarcacions, etc.Amés, altres factorsdifusoscom ladisminucióde
la transparènciade l’aigua i l’augmentde lasedimentació tambépodenafectarmoltsignificativament
aquestescomunitats.
ACatalunya,estractad’unhàbitatrarimoltamenaçat,queestrobamoltrestringitallitoralseptentri-
onal,aleszonesdel’EmpordàilaSelva(Vigoet al.,2008);estàbenrepresentatalazonadelMontgrí
(Hereuet al.,2010).
Noobstantaixò,totiserabundant,esvaren
detectar serioses pertorbacions en aquest
hàbitat. Per una part, el temporal de Sant
Esteve de 2008 va provocar una enorme
mortalitatdeCystoseira zosteroides, tanten
aquestazonacoma lesMedes (Navarroet
al.,2011).Peraltrabanda,esvadetectaruna
xarxadepescaabandonadaquetravessava
unadelespoblacionsivacausarunamorta-
litatd’aproximadamentel50%delspeusde
lapoblació(Navarroet al.,2011).Calteniren
compteque,alaReservaMarinadelesilles
Medes, lesalteracionsfísiquesa lesquees
potveuresotmesaaquestaespècie,il’hàbi-
tatquedefineix,sónmenorsacausadelgrau
deprotecciódelaReserva.Noobstantaixò,
l’elevadaactivitatdebusseigrecreatiuqueté
lloc a l’àrea hi pot produir efectes negatius
importants(Fotografia4).
11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrecionats, dominats per algues, sense Cystoseira
Aquesthàbitatdominatpercomunitatsd’alguesesciòfilesésabundanta lacostadelMontgrí,on
Fotografia4.Fonscircalitoralsrocosos,ambCystoseira(11.2420+).Lescomunitats algals de fondària dominades per Cystoseira, algues moltlongevesque formenautèntics boscos submarins, hanpatit una fortaregressióatotellitoral,totiquealMontgríestanbenrepresentades(Fo-tografia:JosepClotasiMartaCunillera).
47
formauncinturóquasicontinuqueoscil·laentreels13-16iels20-25metresdefondària,segonsla
orientació.Éstambéabundantal’estdelesillesMedes,enelsfreusentrelaMedaGraniMedaXica,
iMedaXicaiTascons.Enalgunstramsdelapartcentral,onelsfonsrocososguanyenforçafondària
moltapropdelspenya-segats,hihapresènciadeCystoseira zosteroidesque,quanformacomunitats
ambaltesdensitats,estransformaenl’hàbitat11.2420+.
11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrecionats, colonitzats sobretot per animals
Aquestshàbitats,dominatsperanimalsfiltradorscomesponges,briozousocnidarisisenseconcreci-
onsalgalspotents,estrobenalespuntesmésexposadesdecapCastell,capd’OtreraipuntaSalines
entreels15iels30metresdefondària,enparetsverticalsencaradesalNord,enzonesexposadesals
corrents,cosaquepermetlapresènciadegransanimalsfiltradors;amés,lallumésescassaiaixòim-
pedeixeldesenvolupamentdelcoral·ligen.Aquesthàbitat,juntamentambel11.2512+coral·ligenamb
gorgònies,circalitoral (ambpoblamentsdensosd’organismessuspensívorsa lapartsuperficial,amb
dominànciadelagorgòniaParamuricea clavata),ésmoltescàsalacostadelMontgrí,peròalesilles
Medesésmoltabundant.Aquestadiferènciaseguramentesdeuaunamajorexposicióalscorrentsia
lamajorprofunditatdelshàbitatsdelesilles.
Estractad’hàbitatsd’extremararesaalterritoricatalà–onapareixendeformairregularatotellitoralsep-
tentrional(l’EmpordàilaSelva)isóninexistentsmésalsud(Vigoet al.,2008)–,peròestrobenmoltben
representatsalesillesMedes.
Aquesthàbitat,amés,esconsiderafortamentamenaçatperpertorbacionsfísiques(comlapescaprofes-
sional,artesanalirecreativa,nopermesesactualmental’àrea),perl’eutrofitzaciódel’aiguaiperepisodis
detemperaturaestivalanormalmentalta–situacionsenquès’hanconstatatmortalitatsnotables(Linares
et al.,2005).
Fotografia5.Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats,dominatssobretotperanimals(11.2422+).AlMontgrí,aquesthabitatespottrobarallímitdeleszonesrocosesmésprofundes,osobreelsfonsdecovesitúnels(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
48
Al’igualqueambelshàbitatsdominatsperCystoseira zosterides, l’alta longevitat idinàmica lenta
delscomponentsestructuralsd’aquestshàbitatselsfaespecialmentvulnerablesapertorbacions,raó
perlaqualesveuenafectatsdeformagreuperl’eliminaciódelsorganismescolonialsdemidamés
granacausadel’acciódelsescafandristes(Garrabouet al.,1998;Comaet al.,2004;LinaresiDoak,
2010,vegeucapítol6),l’activitatdelsqualsésmoltintensaalesillesMedes(Fotografia5).
11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral
Aquesthàbitat,formatperconcrecionsirregularsoriginadespelcreixementacumulatiud’alguescoral-
linàcies,generalmentestàmoltbenrepresentatalacostadelMontgríilesMedes,jasiguialabase
delesparetsolespuntesmésexposadesdelscaps,jasiguialacostadelMontgrí,enplataformes
extensesqueesdesenvolupensobresubstratplasedimentarialesbadiesformadesalnordisudde
CapCastell,entreels20iels40metresdefondària.
Acausadelasevaestructurairregular,ambgruixosquepodenassolirmésdedosmetresiambnom-
brosesesquerdesicavitats,aquesthàbitatalbergaunafaunaifloramoltvariades,deformaqueestà
consideratunsistemamadurambunaaltadiversitatd’espècies.Totiqueésrelativamentfreqüental
llargdelterritoricatalà,lescomunitatsdelcoral·ligendelacostadelMontgrísónespecialmentexten-
ses,ambunagranpotènciaiunaaltacomplexitat.Alhora,aquesthàbitatestàfortamentamenaçat
perdiversostipusdepertorbacions,comlasobrepesca,que impedeixquehihagipeixosdegran
talla;l’erosió,especialmentacausadelapescad’arrossegament,il’eutrofitzacióiaugmentdeterbo-
lesadelesaigües,queimpedeixeldesenvolupamentdelafloraifaunaquehihabita(Fotografia6).
Fotografia6.Coral·ligensensegorgònies,circalitoral(11.2511+).Elcoral·ligendeplataforma,moltextensalacostadelMontgríimoltescàsalarestadellitoralcatalà,estàformatperalguescalcàriesqueformenunaestructurasòlidadefinsa2metresdegruixonhiviueninfinitatd’espèciesassociades(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
49
11.2512+ Coral·ligen amb gorgònies, circalitoral
Semblantalcoral·ligensensegorgòniesambpoblamentsdensosd’organismessuspensívorsa lapart
superficial,onsoldominarl’espèciedegorgòniaParamuricea clavata.Normalmenteslocalitzaenàrees
ambfortscorrentsdefons,sobresubstratrocósambfortainclinació.Moltpresentsobretotalazonaest
delesillesMedes,onformaunescomunitatsmoltextensesibendesenvolupades.AlacostadelMontgrí,
encanvi,formapetitescomunitatsenelscapsipuntesmésexposadesalscorrents(Fotografia7).
11.254 Muscleres (comunitats de Mytilus galloprovincialis) de la Mediterrània
ElsmusclossónabundantsalllargdelacostadelMontgrí,totiquenomésformenpoblamentdensos
endeterminatsescullsarand’aigua,onespotconsiderarqueformenaquesthàbitat.Noestàame-
naçatespecialment,jaquetéunaaltadinàmicaiungrauderenovacióelevat.
11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos i 11.262+ Coves submarines fosques
Aquestescomunitatsescaracteritzenperladominànciad’animalsincrustantsfiltradors,enmenysmesu-
raalescovesfosquesacausadel’escassarenovaciódel’aigua.Aquestshàbitatsestrobenmoltbenre-
presentatsalesMedesialMontgríperlasevanaturalesacalcària,mentrequealarestadelterritoricatalà
esconsiderenrars.Ateseslescondicionstanestablesduranttotl’anyiallentcreixementidinàmicade
lesespèciesquehihabiten,aquestshàbitatssónmoltfràgils(Vigoet al.,2008;Hereu et al.,2010)iestan
amenaçatsperlacontaminació(Vigoet al.,2008)ilafreqüentaciódelbusseigrecreatiu(DiFrancoet al.,
2010;Hereuet al.,2010).Lespertorbacionsantropogèniquesquepodenprovocarlesactivitatsd’immer-
sióambescafandreautònoms’atribueixenprincipalmental’erosiópercontactefísic,alaresuspensióde
Fotografia7.Coral·ligenambgorgònies,circalitoral(11.2512+).Aquesthabitatésmoltfràgiliescàs,itéunagrandiversitatd’espè-cies,ambunaestructuramoltcomplexaformadapergransgorgòniesicorall(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
50
sedimentsial’efectedelesbombollesd’aireques’acumulenalsostre,comjas’haconstatatalesMedes,
onhihaunaafluènciamassivadesubmarinistes(Hereu et al.,2010)(Fotografia8).
11.34 Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis
Comunitatbenrepresentadaalazonanord-oestdelesduesMedes,queconstitueixunherbeidedensitat
variableaunafondàriad’entre5i15m,sobrefonssorrencs.Esvaobservarunagrancoberturademata
mortadePosidonia oceanica,comuncinturó,alapartmésprofundadelapraderia.Amés,esvantrobar
petitesmatesd’aquestaespèciedistribuïdessobrefonsdeblocsimegablocsadiversospuntsdelare-
serva,sobretotal’oestdelaMedaGran.
AquestacomunitattambéestàbenrepresentadaalacalaMontgó,onformauncinturóparal·lelala
costaaunafondàriad’entre6i15metresdefondària.
AlaraconadadelacalaPedrosa,hihaunapetitaextensiód’aquesthàbitat,formatpermatesdeP.
oceanica esparses,peròformantcomunitat.A laraconadanorddelaRocaForadada,tambéhiha
unapetitaextensiód’aquestacomunitat.Amés,hemtrobatpetitesmatesd’aquestaespèciedistri-
buïdessobrefonsderocaendiversospuntsdelacosta,especialmentlameitatsud,onapareixiaen
fonsdeblocsomixtesambgravesaunesfondàriesd’entre7i15metres.
ElsalguersdePosidoniaoceanicaapareixengairebéatotellitoralcatalà,iesconsiderenamenaçats.
Estrobenenregressióacausad’impactesantròpicsderivatsdelaintensautilitzaciódellitoral,cosa
Fotografia8.Covesitúnelssubmarinssemifoscos(11.261+).LanaturalesacalcàriadelmassísdelMontgríhapermèsqueesforminunagranquantitatdecovesitúnels,onhiviuunafaunaespecíficaadaptadaaaquestsambients(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
51
quecomportaundesequilibridelesaportacionssedimentàries,itambéperl’eutrofitzacióilapesca
d’arrossegament.AlesillesMedes,laprohibiciódelapescailarestricciódefondejarhanfetquela
praderiadelapartoestesmantinguienunasituacióestabledesdel1993(Fotografia9).
11.331 Alguers de Cymodocea nodosa, mediterranis.
LapraderiadeCymodoceanodosaalgolfdePalsesdistribueixalllargd’uns5quilòmetres,entreles
isòbatesde-10i-16metresaproximadament,iocupaunasuperfícied’unes150hectàrees(Figura3i
annexos).Lapraderias’esténdesdelazonadelFreu,entrelesillesMedesilacostadelMontgríper
lapartmésseptentrional,finsal’alçadadelriuTeraproximadament.Enaquestazona,ladensitates
intermèdia,totiqueenalgunesàrees(davantdelportdel’Estartit,davantdelTerVellialapartnordde
ladesembocaduradelTer)espodenformartaquesendensitatselevadesambcoberturesdepropdel
100%.MésenllàdellímitNordi,especialmentdellímitSud,lapraderias’esténendensitatsmoltbai-
xesenformadematessoltesfinsaproximadamentdavantdelesllacunesilesbassesd’enColl.L’estat
ecològicdel’herbassardeCymodocea nodosaésforçasaludableilesplantesquelaformenpresenten
unestatbiològicbo,totiquediscontinu(Romeroet al.,2012).Encaraquenos’hanidentificatindicis
depertorbacionspuntuals,unamesuraòptimaperalaproteccióserialainclusiódetotal’extensióde
lapraderiadinslafiguradeProteccióqueinclouelParcNaturaldelParcMontgríMedesiBaixTer,ja
queactualmentnomésl’inclouparcialmentinoespotassegurarlasevatotalproteccióencasdefuturs
canvisd’usosdelazonanoprotegida.
Fotografia9.AlguersdePosidonia oceanica(11.34).LaplantafanerògamaPosidonia oceanicaformapraderiesextensessobrefonssorrencs,comacalaMontgó,peròtambépotviuresobresubstratrocós,formantpetitespraderiesenlescalesarrecerades,oenpetitesmatesdistribuïdesalllargdetotenMontgrí(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
52
Figura3.CartografiabionòmicadelgolfdePals.
53
Conclusions
Comescomprovaambelllistatd’hàbitatstrobats,imésconcretamentambelsqueesconsiderenes-
pecialmentvulnerables,lesillesMedesilacostadelMontgrísónunllocd’elevatvalorecològicperl’alta
diversitatd’hàbitatsquepresenta,algunsdelsqualsesconsiderenraríssims,jaquesónquasiinexistents
enlarestadelitoralcatalà.
Atèsl’elevatinterèsifragilitatdelhàbitatsqueformenelsecosistemesmarinsdelesillesMedesilacosta
delMontgrí,laregulaciód’aquestpatrimoninaturalhadeserunaprioritat,ihauriad’estarbasadaenel
coneixementespacialdeladistribuciód’aquestescomunitats,delasevafragilitatidelsimpactesquehi
provoquenelsdiferentsusosques’hirealitzen.Comqueelsdiferentshàbitatssónsensiblesendiferent
grauacadaunadelespotencialspertorbacions,elconeixementdeladistribuciódecadaundelshàbitats
queaportaaquestacartabionòmicahadeserunaeinabàsicaperalagestiód’aquestpatrimoni.
Tenintsobrelataulatotaaquestainformació(l’abundànciaidistribuciódelsdiferentshàbitats,lasevasen-
sibilitatadiferentsimpactesielsusosques’hirealitzen),lagestióiconservaciódelacostadelMontgríi
lesillesMedeshauriadeserunatascabasadaendadesquantificablesiencriteriscientífics,mésqueen
criterissubjectiusidecompromís.
Agraïments
Moltagenthaparticipatenaquestestudienmoltsaspectes.Estemmoltagraïtsatots,especialmentaJoando-
mènecRos,JosepMariaGiliiMikelZabala,quevarenestablirlesbasesdelacartografiabionòmicaenelprimer
treballrecollitenelvolum“ElssistemesnaturalsdelesIllesMedes”,itambéalsinvestigadorsiamicsqueens
hanajudatsobretotenlafeinadecamp:MarcMarí,EmmaCebrian,NúriaTeixidó,FionaTomàs,LauraNavarro,
IgnasiCapellà,JosepMariaLlenasiJosepClotas.EnJosepClotas,amés,juntamentambMartaCunillera,ha
realitzatlesfotografiesquehanil·lustraticompletataquesttreball.EnMiquelCanalsiDavidAmblàshancon-
tribuïtenaquesttreballdemaneraimportantcedintlabatimetriadelgolfdePals.TambévolemagrairaJosep
Pascualperproporcionardadesoceanogràfiquesitopogràfiques.L’AjuntamentdeTorroelladeMontgríensva
proporcionarl’espaiil’equipalCentreCulturalElCatalàdurantbonapartdeltreball,amésdetoteslesfacilitats
queenshanofertaquestsanys.EstemmoltagraïtstambéalesempresesEcohydrosiMediterráneoServicios
Marinosperlasevacol·laboracióduranteltreball.Finalment,volemagrairatotl’equipgestoraixícomtotelper-
sonaldelParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesiBaixTerqueharecolzatifacilitatlarealitzaciód’aqueststreballs.
AquestestudivaserfinançatperlaDiputaciódeGirona,elParcNaturaldelMontgrí,lesIllesMedesielBaixTer,
i,enpart,pelMuseudelaMediterràniaatravésdelesIIIBequesJoanTorróiCabratosa,quevaserl’embrió
d’aquesttreball.LamajoriadelsautorssónpartdelGrupdeRecercadeConservacióMarina(www.medrecover.
org)delaGeneralitatdeCatalunya.
54
Annex1-1.
55
Annex1-2.
Annex1-3.
56
Annex1-4.
Annex1-5.
57
Annex1-6.
Annex1-7.
58
Annex2-1.
Annex2-2.
59
Annex2-3.
Annex2-4.
60
Annex2-5.
61
BallesterosE,Garcia-RubiesA,MarianiS,ComaR,DiazD,ZabalaM,HereuB(2008)Seguiment
delesàreesprotegidesdeCapdeCreus,Montgrí i IllesMedes.InformetècnicperalaDirecció
GeneraldeMediNatural,GeneralitatdeCatalunya.
ComaR,PolaE,RibesM,ZabalaM(2004)Long-termassessmentoftemperateoctocoralmortality
patterns,protectedvs.unprotectedareas.EcologicalApplications14:1466-1478.
DiFrancoA,FerruzzaG,BaiataP,ChernelloR,MilazzoM(2010)Canrecreationalscubadiversalter
naturalgrosssedimentationrate?AcasestudyfromaMediterraneandeepcave.ICESJournalof
MarineSciences67:871-874.
EuropeanCommunities(1991)CORINEBiotopesManual:amethodtoidentifyanddescribeconsis-
tenlysitesofmajorimportancefornatureconservation,allvolumes,Luxembourg,OfficeforOfficial
PublicationsoftheEuropeanCommunities.
GarrabouJ,SalaE,ArcasA,ZabalaM(1998)Theimpactofdivingonrockysublittoralcommunities:
AcasestudyofaBryozoanpopulation.ConservationBiology12:302-312.
GiliJM,RosJ(1982)BionomíadelosfondosdesustratodurodelasislasMedes(Girona).Oecolo-
giaAquatica6:199-26.
GiliJM,RosJ (1985)Studyandcartographyof theBenthicCommunitiesofMedes Islands (NE
Spain).MarineEcology6:219-238.
Hereu,B,LinaresC(2003)LescomunitatsalgalsdelaCostadelMontgríilesillesMedes.Papers
delMontgrí16:72-114.
HereuB,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL,ZabalaM(2010)Cartografiabionòmicadellitoral
submergitdelacostadelMontgrí.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.
HereuB,RicartAM,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL(2011)Cartografiabionòmicadellitoral
submergitdelesllesMedes.InformetècnicperalDepartamentd’Agricultura,Ramaderia,Pesca.
AlimentacióiMediNaturaldelaGeneralitatdeCatalunya.
HereuB,LinaresC,DiazD,RieraJL,RodríguezA,NavarroL,AspillagaE,CanalM,AmblàsD(2012)
CartografiadelespraderiesdeCymodocea nodosaalgolfdePals.InformetècnicperalaDiputacióde
Girona.
LinaresC,ComaR,DiazD,ZabalaM,HereuB,DantartL(2005)Inmediateanddelayedeffectsof
amassmortalityeventongorgonianpopulationdynamicsandbenthiccommunitystructureinthe
NWMediterraneanSea.MarineEcologyProgressSeries305:127-137.
LinaresC,DoakDF(2010)Forecastingthecombinedeffectsofdisparatedisturbancesontheper-
sistenceoflong-livedgorgonians:acasestudyofParamuricea clavata.MarineEcologyProgress
Series402:59-68.
Bibliografia citada
62
ManzaneraM,RomeroJ(1997)CartografiadelapraderiadePosidonia oceanicadelesillesMe-
des. Seguiment temporal de la Reserva Marina de les illes Medes, informe anual 1997, (PCC
10.05.227.0715).DireccióGeneraldelMediNatural.
NavarroL,BallesterosE,LinaresC,HereuB(2011)Spatialandtemporalvariabilityofdeep-water
algalassemblagesintheNorthwesternMediterranean:Theeffectsofanexceptionalstorm.Estua-
rineCoastalandShelfScience95:52-58.
RomeroJ,PérezM,SanmartíN,LlagosteraI,DalmauA(2012)Estatecològicdelespraderiesde
Cymodocea nodosaalabadiadePals.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.
RosJ,OlivellaI,GiliJM(1984)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.ArxiusdeCiències,73:707-
735,Institutd’EstudisCatalans,Barcelona.
VigoJ,CarrerasJ,FerréA(ed)(2008)ManualdelshàbitatsdeCatalunya.Catàlegdelshàbitatsnatu-
ralsreconegutsenelterritoricatalàd’acordambelscriterisestablertspelCORINEbiotopesmanual
delaUnióEuropea.Vol.2.GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeMediAmbientiHabitatge.
63
Clima i règim tèrmic de les aigües de les illes Medes i el Montgrí
Josep Pascual, Nathaniel Bensoussan1, Jordi Salat2, Joaquim Garrabou2
1 IPSO FACTO, SARL, Pôle Recherche Océanologie et Limnologie, Marseille, France2 Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), Barcelona
65
Introducció
Elsecosistemeslitoralssónfortamentinfluenciatsperlescondicionsfísico-químiquesenquèesdesenvolu-
pen.Entreelsprincipalsfactorsquemodulenladistribuciódelsorganismesprincipalmenthitrobeml’hidro-
dinamisme,lallum,elsnutrientsilatemperatura(ZabalaiBallesteros,1989).Potserlaprovamésevidentde
lainfluènciadelsfactorsambientalsésl’anomenatpatródezonació,ésadir, ladisposiciódelesdiferents
comunitatsenclaresbandesamesuraqueguanyemfondària(Roset al.,1984).Lamodificaciódelmarcfísic
pot,doncs,causarcanvisimportantsenlacomposicióidistribuciódelescomunitats.Així,noésd’estranyar
queconèixerlarespostadelsecosistemesenfrontdelcanviclimàticactual(escalfament,tempestes,etc...)
esdevinguiunapreocupaciódestacadaperalaconservaciódelpatrimoninaturaldellitoralmediterranii,en
concret,elpatrimonidelsespaisnaturalsprotegitscomeldelParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer.
AlaMediterrànianord-occidentals’haconstatatl’escalfamentdel’aiguademaralllargdeldarrerterç
desegle(SalatPascual,2006;RomanoiLugrezy,2007;Bensoussanet al.,2009;VargasYáñezet al.,
2010).L’escalfamentobservats’harelacionatprincipalmentambcanvisenladistribuciód’espècies
iesdevenimentsdemortalitatmassiva.Entreaquestsúltims,destaquemelsobservatsalsestiusde
1999i2003,quevarenafectarlespoblacionsd’invertebratsbentònicsdelaMediterrànianord-occi-
dental(Cerranoet al.,2000,Pérezet al.,2000;Garrabouet al.,2009;Comaet al.,2009).Enelcontext
actualdecanviclimàticideconvergènciadetotselsmodelscapa:1)unescalfamentsuperiorala
mitjanaperalaregiódelaMediterràniaNO,i2)unaugmentdelafreqüènciad’episodisextremstals
comlesonadesdecalor(Somotet al.,2008),hemdetémerqueenelspropersanyselssenyalsdels
efectes del canvi climàtic siguinmés frequents i demajor amplitud geogràfica. En conseqüència,
resultacrucialrecollirinformacionssobrel’evoluciódelclimailescondicionshidrològiquesalazona
costaneraquepermetinexplorarlespossiblesconseqüènciesperalsecosistemes.Enparticular,és
importantcontribuiral’adquisiciódedadesallargterminiiagranescala,pertald’establirlesbases
dereferènciaipoderaixíanalitzarlestendènciesd’escalfamentanivellregionalicontribuiralade-
teccióicaracteritzaciód’anomaliestèrmiques.
Tot iquehihasèries temporalsclimàtiques llargues idebonaqualitatenpuntsapropde lanos-
tracosta,comara lesde l’Observatoride l’EbreaRoquetes i ladelFabra,aBarcelona, lesdades
de temperaturade l’aiguademarenelmedicostanermediterranisónhistòricament rares.Coma
excepció,laCostaBravagaudeixdelasèriehistòricaininterrompudamésllargadelaMediterrània
NO:lasèriedel’Estartit(iniciadaimantingudaperenJosepPascualambelsuportdelaGeneralitat
deCatalunya,DiputaciódeGironail’InstitutdeCiènciesdelMar-CSIC).Aquestasèrieproporciona,
perlasevaantiguitat(uns40anysdemesures),unaperspectivainestimableperalconeixementde
l’evoluciódelclimaidelescondicionshidrològiquesmarinesdurantlesdarreresdècadesenaquesta
partdelaMediterrània.Paral·lelament,esvareniniciaral2002l’adquisiciódesèriesdetemperatura
enaltaresolucióalesillesMedes,ques’hanintegratenunaxarxaregionald’estudidelrègimtèrmic
litoraldelaMediterrània(www.t-mednet.org).
Els resultatsobtingutsde lesanálisisd’aquestessèriesdedadessón l’objectiuprincipald’aquest
capítol.
66
Esbós del clima de la zona del Montgrí i les illes Medes
LazonadelMontgríilesillesMedesescaracteritzapertenirunclimadetipusmediterrani,ambunapluvi-
ometriaanualalvoltantdels600mmtotique,habitualment,ladistribucióésforçairregular.Perexemple,
al’anymésplujósdelsdarrers45anysal’Estartit(1994,amb985,7mm),laplujacaigudavasermésde
tresvegadessuperioraltotaldel’anyméssec(1973,amb266,7mm).Amés,laplujaesconcentraen
curtsperíodes;així,perexemple,elmateixany1994,durantels8primersmesos(generaagost),esvan
totalitzar176,7mmdepluja,mentrequeelmesoctubreenvancaure601,3mm.
Aquestairregularitattambéestrobaambelvent.Latramuntanapotestarbufantsetmanesseguides(amb
petitespauses)oestarsetmanesseguidessenseaparèixer.Ambtot,latramuntananoéselventquebufa
ambmésfreqüència,encaraqueéselqueassoleixvalorsmésdestacables.Bufaambforçaquanhofaentre
l’octubreil’abril.Totique,durantl’estiu,tambéapareixdevegades,lasevaforçasolsermenor.Possible-
ment,però,elsventsquebufenambunamajorfreqüènciasónlesmarinades:el“gregalet”(NE),el“foranell”
(SE)ielgarbí(aquíendiemaquestnomquanbufadelsud).Sónventstèrmicsques’originenpelcontrast
detemperaturaentrelaterraielmarisolenaparèixerdesdemigmatíomigdiafinsalvespre(“elgarbí,a
lessetse’nvaadormir”)desdelmesd’abrilasetembre.Nosolenpassardeforça2o3.Elsterrals,que
bufendurantmoltesnits,especialmentalamatinada,noassoleixentantaforçaisónméshabitualsdurant
elsmesosd’hivern.Altresventsmenysfreqüentssónelsgarbins,queprecedeixenelsfrontsdepluges,iels
llevantsoxalocs,que,quanbufenambforça,sónassociatsalstemporalsdemar.
Referentalestemperatures,lamitjanaclimàticaanualal’Estartit(entre1971i2011)ésde15,5°C,ambuna
amplitudmitjanadiàriade7,4°C.Elmesmésfreddelasèrieéselgenerde1985,amb5,5°C,ielméscàlid,
l’agostde2003,amb26,4°Cdemitjana.Lestemperaturesextremesobservades:màximade36,9°Cel13
d’agostde2003(aRocaMauravaarribara39,3°C)imínimade-7,1°Cel15degenerde1985.
Règim tèrmic de les aigües de la zona del Montgrí i les illes Medes
L’examen de lesmitjanesmensuals permet analitzar l’evolució estacional de l’estructura tèrmica.
HomobservaunaestructuraclàssicaperalaMediterrànianord-occidentalambunafasehomoterma
iunad’estratificaciótèrmicaquepresentaunmàximestivalnormalmentdurantelmesd’agost(Figura
1).L’estratificacióesvareduintdurantlatardorfinsalnovembre,mesquepresentalestemperatures
méselevadesenfondària(80m).Apartirdenovembres’iniciaunaetapad’homotèrmiadelacolumna
d’aiguarelativamentcalenta(alvoltantdels15-16°C),queesvarefredantpaulatinamentfinsassolir
elsseusmínimsalvoltantdels12-13°Calsmesosdefebrer-març.Durantaquestaetapa,latempera-
turadelmarésmoltconstantdesdelescapesmésproperesalasuperfíciedelmarfinsacentenars
demetresdefondària.Apartirdelmesdemarç,però,amesuraqueeldias’allargaielsolpassaa
67
mésalturapersobredel’horitzó,lacapa
d’aigua més propera a la superfície del
mar comença a escalfar-se. A l’abril, la
temperatura comença a augmentar a la
superfície però esmanté al voltant dels
seusmínimsanuals(13°C)persota.En-
tremaig i juny, latemperaturaaugmenta
ràpidament i assoleix valors3-5 °Cmés
altscadames,quedonenpasaunanova
fase de estratificació anual. Aquest es-
calfamentsuperficialpenetraenfondària
per l’efectedelestramuntanadesi,amb
menysfreqüència,alguntemporaldemar,
queprovoquenunabarrejadelesaigües
mésproperesalasuperfíciedelmarifan
quealasuperfícielatemperaturabaixi,peròqueelgruixd’aiguatemperada,apocapoc,vagiaug-
mentant.Ésaproximadamentdurantlasegonaquinzenademaigoduranteljunyquejaquedendefi-
nidesduesmassesd’aiguadecaracterístiquesdiferents:l’aiguamésproperaalasuperfície,ambuna
temperaturamésaltai,pertant,ambunadensitatmésbaixa,ilesaigüesdesota,encarafredesiamb
unadensitatmésalta.Aquestadiferenciacióesmantéhabitualmentfinsabenentradalatardor.
Lazonadetransicióentrelesduesmassesd’aiguaesconeixcoma“termoclina”(Figura2).Tanma-
teix,aquestadiferènciaciónosempreéstandefinidai,sovint,ésuncanvigradualalllargdebastants
metresdefondària(Figura3).
Figura1.Mitjanesmensualsdetemperaturaentre5-40mdefondàriadelaverticaldelaPotadelLlop(MedaGran)ParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesielBaixTerpelsanys2005al2011.
Figura2.Estructuratèrmicadel’aiguadelmaraunamilladelesIllesMedesel31d’Agostde2010,onespotapreciarunamarcadatermoclinaentre50i60metresdefondària.
Figura3.Estructuratèrmicadel’aiguadelmaraunamilladelesMedesel10dejuliolde2010.Latermoclinanoestanmarcadaihihauncanvimésgradualdetemperaturaenfondària.
68
Sibéelpatróestacionalesrepeteixtotselsanys,s’observendiferènciesinteranualstantenelsvalors
estivalsihivernalsassolitscomenladinàmicahidrològica(eneltempsd’establimentimagnitudde
l’estratificació).Destaquem,perexemple,elsestiusde2006i2009,enquès’assolirenlestempera-
turesmitjanesmensualsméselevades(mesosdejulioliagost)(Figura1).
LestemperaturesmínimesobservadesalesillesMedescorresponenalesnormalsperalaMediter-
ràniaioscil·lenentreels12-13°C.Tanmateix,enalgunsanyslestemperaturesmitjanesdelsmesos
d’hivernhanestatfinsitotinferiors,alvoltantdels11,5°C(Figura1).Ésdestacablequeenalguns
anys,comel2006,espotobservarunaclarainversiótèrmicadurantl’hivern,quanlescapessuperfi-
cialspresentarentemperaturesmésfredesquelesfondes.Aquestfenomenestàlligatalainfluència
de lesaigüesdelTer.Elmesdefebrerde2006, la temperaturamínimaenregistradacorresponals
10,3°C,mesuratsa10m.
Lestemperaturesmàximess’assoleixenpreferentmentenelmesd’agostivarienalvoltantdels24
°C,imésexcepcionalmentarribenals26°C(elmesd’agostdel2012s’haenregistratlatemperatura
méselevadadelasèrie,amb26,1°C).Globalment, l’oscil·laciótèrmicaalesillesMedesalazona
superficialpotsuperarels15°C,mentrequealeszonesfondesraramentsobrepassaels10°C.
Unaaltradelescaracterístiquesdelrègimtèrmicdel’aiguadelmaralesillesMedesésl’augment
delcoeficientdevariació(CV)enfondària,queensindicaunamajorvariabilitatrelativaenelscanvis
detemperaturaenfondàriaqueensuperfície(Figura4).Engeneral,totselsanyspresentenelmateix
patródevariabilitat,ambalgunesexcepcions,comelsanys2011i2007,quemostrenunCVinferior
alarestad’anys,mentrequeelsanysambtemperatureselevades(2003,2006i2009)presentenuna
majorvariabilitatenlescondicionstèrmiques(Figura4).
L’augmentdelavariabilitatenfondàrias’explicapelsfenòmensd’enfonsamentdelatermoclinadurantel
períodeestivaliinicidelatardor(Figura5).Enefecte,durantelsperíodesestivalss’observa,entremitjan
Figura4.Temperaturesmitjanesicoeficientdevariacio(CV)entre5-40mcorresponentsalperidodeestival(1deJuliolal30desetembre)delaverticaldelaPotadelLlop(MedaGran)ParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesiBaixTer.
69
juny i finals de setembre, una clara ines-
tabilitatdel’estructuratèrmica,amboscil-
lacionsverticalsdelatermoclinademésde
20menpocsdies.Aquestesoscil·lacions
solenestarrelacionadesamblaforçadels
correntsdecomponentE.Enefecte, tot i
quedurantl’estiuhabitualmentelsventsno
són gaire destacables, les situacions per-
sistentsdetramuntanaprovoquenuncor-
rentque,perl’efectedeCoriolis,esdesvia
aproximadamentuns90°capaladreta,de
maneraqueésun correntque vademar
enforacapalacosta.Unavegadatrobala
costajanopotavançarmésiesveuobligat
aanarcapavall,demaneraqueaugmenta
el gruix d’aigua temperada. Al revés pas-
sa en situacions persistents de vents del
sectordegarbí:escreauncorrentqueva
capenfora,obligaaafloraraigüesfredesde
nivellsinferiorsipujanotablementdecota
la termoclina.A laFigura6, tenimelsdos
exemplesdel’agostde2010:eldia7,des-
présd’unsdiesambtramuntanaieldia22,
desprésd’unasituaciódegarbí.
Les anàlisis dels règims tèrmics en d’al-
treszonesde laMediterrània tambémos-
tren uns patrons en els respectius règims
tèrmics estivals (Bensoussan et al., 2010,
Crisciet al.,2011).Aquestesespecificitats
locals són patentsmalgrat les diferències
interanualsques’observen,comenelcas
de les illes Medes. Les condicions locals
estarienlligadesal’orografiaibatimetriade
lazona,comtambéalainfluènciadelsdife-
rentsfactorsquemodelenlesprincipalsca-
racterístiques hidrodinàmiquesde la regió
de laMediterràniaNO : els vents orogrà-
ficsdecomponentnordilesintrusionsdel
correntnordsobrelazonadelaplataforma
continental (per a més informació, vegeu
Bensoussanet al.,2010).
Figura5.Enregistramentstèrmicsentre5-40mdelaverticaldelaPotadelLlop(MedaGran)ParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesiBaixTer.Mit-janesdiariesdelsenregistramentsentre2002i2010.
Figura6.TemperaturadelmarenfondàriaaunamilladelesIllesMedeselsdies7i22d’Agostde2010.
70
Tendències a llarg termini
Evolució del clima durant els darrers 40 anys
Certament,semblaqueanemcapauncanvi
enelclima;simésno,aquestaéslatendèn-
ciadelesdiferentsvariablesclimàtiqueses-
tudiadesalllargdelsdarrersanys.Tanmateix,
nos’apreciaunatendènciadefinidasobresi
lamitjana pluviomètrica està augmentant o
disminuintalazonadelMontgrí.Agafantles
dadesdelsdarrers45anys,però,s’aprecia
unaugmentdelaprecipitacióperdiadepluja
considerable.Ésadir,demitjana,plouigual
ambmenysdies;pertant,d’unamaneramés
irregularisobtadaque,debensegur,faaug-
mentarl’erosiódelsòl.(Figura7).
Pelquefaalatemperaturadel’aire,s’es-
tàobservantcomdurantlesdarreresdè-
cades la temperatura mitjana està aug-
mentant.Durantelsdarrers40anyss’ha
enregistratunaugmentdelatemperatura
mitjana enmésd’ungrau (Figura8). Tot
plegatrepercuteixsobrel’evaporaciópo-
tencial;ésadir,sensedisminuirlaquan-
titat ploguda demitjana anual, amb una
temperaturamitjanamés alta, augmenta
l’aridesadelterreny.Aixòéselqueespot
observarenl’evoluciódel’evaporaciópo-
tencialmitjanadiàriadurantmesosdeju-
lioliagostdelsdarrers35anysal’Estar-
tit (mesuradaambunevaporímetre tipus
“Piché”)(Figura9).
Nivell del mar entre 1990 i 2012
EnlaFigura10espotobservarlatendència
al’augmentdelnivelldelmardurantelsdar-
rersanys.Evidentment,aixòpotafectar les
poblacionsqueestrobenhabitualmentprop
delasuperfíciedelmar,abandaqueésuna
de lescausesdel retrocésques’observaa
moltesplatges.
Figura7.Mil·límetresdeplujacaigudapernombrediesambplujaapreci-ableaL’Estartitentre1969i2011.
Figura 8. Diferència entre la temperaturamitjanamensual de l’aire i lacorresponentmitjanaclimàticaal’Estartitentre1971i2011.
Figura9.Evaporaciópotencialmitjanadurantelsmesosdejulioliagostentre1977i2011.
71
Evolució de la temperatura de l’aigua del mar entre 1974 i 2011
Igualquepassaamblatemperaturadel’aire,tambés’haobservatdurantelsdarrersanysunatendència
al’augmentdelatemperaturadel’aiguadelmar.Totiqueésmésevidentapropdelasuperfície,també
augmentaalazonaimmediata.Aquestincrementespotxifrarenmésdemiggraualazonaméssuperficial
delmardurantelsdarrers30anysialvoltant
demiggraua80metresde fondària, tot i
quel’augmentésevidententotaquestgruix
d’aigua. Les següents gràfiques ensmos-
trenladesviaciódelestemperaturesmitja-
nesmensualsdel’aiguadelmarrespecteles
corresponentsmitjanesclimàtiques,tantala
superfíciecomenunafondàriade80metres
(Figures11i12).
Un aspecte important a l’hora de valorar
l’evolució de la temperatura a la columna
d’aiguaésestudiarcomhaanatvariant la
posicióonestroba la termoclina i laseva
persistènciadinsdelcicleanual.
Per estudiar estadísticament a quina fon-
dària es troba la termoclina, hem hagut
d’adoptarunsistemaque fosvàlid tantsi
latermoclinaestàmoltdefinida,siestàuna
micadifuminadao si es tractad’uncanvi
gradualdelatemperatura.
Delssondatgesde temperaturade l’aigua
desdel’any1974finsa2011,hemcalculat
lafondàriadelatermoclinaseguintelsse-
güentscriteris:
a)Hemconsideratquecomençavaahaver-
hitermoclinaquanladiferènciadetempera-
turaentrel’aiguadelasuperfícieilasituada
a80metresdefondàriasuperavaels4°C.
b) Tot i quedurant la tardor la termoclina
pot baixar dels 80metres de fondària –la
màxima fins a la qual habitualment fem
l’observació–,consideremquelatermocli-
nadesapareixquanlatemperaturaalasu-
perfíciedelmarésinferiorals17°C.
Figura10.Nivellmitjàmensualdelmaral’Estartitentre1990i2012.
Figura11.Temperaturadel’aiguadelmaralasuperfíciea1milladelesIllesMedes.Diferènciaentrelatemperaturamitjanamensualilacorrespo-nentmitjanaclimàticaentre1974i2011.
Figura12.Temperaturade l’aiguadelmara80mdefondàriaa1millade les IllesMedes.Diferènciaentre la temperaturamitjanamensual i lacorresponentmitjanaclimàticaentre1974i2011.
72
Unavegadaconsideratsaquestsdoscriteris,persaberlafondàriadelatermoclinahemcalculatacada
sondatgequinaéslafondàriaonestrobalatemperaturamitjanaentrelasuperfícieiels80metresdefon-
dàriad’aquellsondatge.Nomésalatardor,
silatemperaturaalasuperfícieéssuperior
als17°C isifinsals80metresdefondà-
rialatemperaturanovariagaire,aleshores
estàclarquelatermoclinaestrobaacotes
inferiorsals80metres;enaquestscasos,
per al càlcul de fondària de la termoclina
hemconsideratqueestrobaa-85metres.
Fent un promig amb les dades de tots
aquestsanys, iconsiderantelsmesosper
quinzenes,lafondàriamitjanadelatermo-
clinaesmantéentreels30i40metresde
fondàriadesdefinalsdeprimaveraidurant
l’estiu, i baixa progressivament de cota
a partir delmes de setembre, tal com es
mostraalafigura13.
Totiquesemblaquelatendènciadelsdarrersanysdelatermoclinaésabaixardecota(Figura14),
s’hadeprendreaquestfetambreservesacausaque,comjahemcomentatmésamunt,latermoclina
potvariarmoltdecotaenunspocsdies(Figura6).Peraltrabanda,noseriaestrany,totavegadaque
s’estàobservantlatendènciadelsdarrersanysapujarlatemperaturadel’aiguadelmar,quetambé
augmentéselgruixd’aiguatemperada.
Figura13.Mitjanadelafondàriadelatermoclinamensualsentre1974-2011a1milladelesIllesMedes.
Figura14.Fondàriadelatermoclinaa1milladelesIllesMedesentre1974i2011:mitjanesanuals i fondàriesdelsmesosambestratificació.
73
Respectealaduradadelperíodeenquè
s’observa lapresènciad’una termoclina,
podem veure (Figura 15) que, d’acord
ambelscriteris indicatsmésamunt,ob-
tenimunallargament totaldegairebé20
diesen38anys.Calobservar,amés,que
aquestallargamentafectaexclusivament
l’inicidelatemporada,mentrequeelfinal
nohavariatsignificativament.
Evolució 1991-2011 dels temporals de mar
Nomésdesdefaunparelldedècadeshihalesboiesqueenregistrenl’onatgealnostrepaís.Demanera
observacional,hemanotatelstemporalsdemar(ambonadesdemésde3metresd’alçadamitjana)que
enshanafectat.Enaquestaanàlisihemexclòselstemporalsdetramuntana,jaqueelseuonatgenoin-
cideixperpendicularmentalanostracostai,enaquestcas,peral’estudiésmilloragafarlesdadesdels
registresdelvent.
Naturalment,enobservarelstemporalssen-
seaparellsdemesuraprecisa,semprehiha
el perill que l’observació sigui parcialment
subjectiva.Ambtot, laFigura16mostrael
nombredetemporalsdetectatsperany.
Veiemcomelstemporalsdemarhanaug-
mentat en els darrers anys (d’entre 2 a 4
anualsenelsanys70amésde5temporals
anualsdurantladarreradècada),totcoinci-
dintambl’augmentd’unamajorirregularitati
intensitatenlespluges(vegeumésamunt).
Unfetcorrobariaunpossibleincrementdelnombredetemporals.Estractadelsdesperfectesquehanfet,
finsitotenzonesonlamàdel’homenohaintervigut.Així,durantlesdarreresduesdècadess’hacons-
tatatl’augmentdelesesllavissadescausadespelstemporalsdemariperlesplugesintenses:durantels
aiguatsitemporalsd’octubrede1994esvaesllavissarlazonadeles“UlleresdelMoro”,alaMedaGran
(elmateixanydelesgreusesllavissadesdelazonadelCapdelaBarra,al’Estartit).
Els10temporalsdemardelatemporada2003-2004vanmasegartantleszonesdelacostaexposades
almarque,finalment,acomençamentsdemaigde2004,hivahaverunaimpressionantesllavissadaala
zonadelaCoeteradelaMeda;abanda,unaesllavissadademenorimportànciaesvaobservaralazona
deSantIstiu,al’illaPetita.
AlamemòriadetotsestàencaraelforttemporaldeldiadeSantEstevede2008,ambonesquevan
Figura15.Diesd’inciifídelperíoded’estratificacióentreel1974i2011.
Figura16.Nombredetemporalsdemarperanyentre1967i2011.
74
arribaraser,enalgunsmoments,de7metresd’alçadamitjana,ambventsdemésde100km/h.A
bandad’altresindrets,hivahaverunaimportantesllavissadaalazonadelGuixdelaMedaivacaure
lacaracterísticapunxaquehihaviaala“PuntadelaGalera”,quelidonavaelseunomperquèrecor-
davalaproad’und’aquestsvaixells.
Aquest temporal tambéva tenirgreusconseqüènciessobreels fonsmarins, jaque la forçade les
onades vamalmetre les espècies i comunitatsbentòniques, ja sigui directamentoper l’efectede
l’erosióquevaprovocarelmovimentde
sedimentsiroquesenelsfons(vegeuca-
pítolsposteriorsperamésdetalls).
Les aigües del Ter
Durantelsdarrersanyshemobservatuna
disminució del cabal del Ter. Sens dub-
te, laproximitatdelagolad’aquestriua
lazonade lesMedes i lasevaaportació
d’aigües dolces i nutrients ha afectat la
biologia local. A causa de l’augment de
l’aprofitament de les aigües del Ter per
adiferentsusos, hadisminuït durant els
darrersanyselcabald’aiguaqueaquest
riuaportaalmar(Figura17).
Com l’escalfament afecta les comunitats bentòniques L’escalfamentdel’aiguadelmarestransmetdesdelasuperfíciecapalescapesd’aiguamésfondes,i
aquestfetl’acusenelsorganismesbentònicsmostrantunarespostaalsepisodisdemortalitatenmassa
queestrobamoltlligadaalafondària(Garrabouet al.,2009).D’altrabanda,homhapogutobservarque
ellímitsuperiordeladistribucióbatimètricad’algunesdelesespèciesméssensiblesaleselevadestem-
peraturesestivals(e.g.corallvermell,gorgònies,certesesponges)variasegonslaregiógeogràficaise
situaamésfondàriacommésmeridionalsiguilalocalitat(Linareset al.,2008).Enaquestsentit,lacosta
delMontgrí i les illesMedespresentenpoblacionsmoltsomesdegorgònies,corallvermell iespècies
d’esponges,totesellescaracterístiquesdelcoral·ligen.Aquestespoblacionsnoméshanestatfeblement
afectadespercasosdemortalitatenelsanys2003i2006(Garrabouet al.,2009,Comaet al.,2009).
Ladisponibilitatde lessèriesde temperaturaenalta resolucióhapermèseldesenvolupamentd’al-
tresdescriptorsdelescondicionstèrmiquesestivals,que,alseutorn,permetenunadescripciómés
acuradadelescondicionsdelsestivals.Enaquestcontext,enelcasdelesillesMedes,l’anàlisidels
percentatgesdetempsa>23°Censpermetdiferenciarclaramentelsestiusméscalents,comelsde
2003,2006i2009(Figura18).
Figura17.Mitjanesmensuals(m3/seg)delCabaldeTeraTorroellaentre1993i2012.
75
Lesdiferènciessónespecialmentevidents
en els primers 25 m, encara que també
s’observen en fondària. Així, en els anys
considerats normals, el temps a > 23 °C
rarament supera el 10% en els primers
metresiésgairebénulenfondàriadurant
període estival, mentre que en els anys
méscalentselspercentatgesforenentre2
i5vegadessuperiors,arribantfinsal50%
a10mal’estiudel2006(Figura18).Però
finsitotenelsanysméscalentslestem-
peratures han estat rarament superiors a
25°C.Amés,enaquestsmateixosanys,
elscorrentsdecomponentE,causatsper
lessituacionsdeventdetramuntana(ve-
geumésamunt,Figura6)provoquenl’en-
fonsament i un refredament suficient de
lesaigüessuperficialsqueevital’exposiciódelsorganismesatemperatureselevades,compassaen
altreszonesdelaMediterrània(Bensoussanet al.,2010).Aquestacaracterísticaactuariacomuneficaç
reguladorperevitar l’exposicióacondicions tèrmiquescrítiquesperamoltsorganismesbentònics i
evitaeldesencadenamentdefortsfenòmensdemortalitatenaquestaàrea(Crisciet al.,2011).
Tanmateix,l’augmentdel’estabilitatdelatermoclina(vegeumésamunt)podriatenirconseqüències
dramàtiquesenelspropersanysperalsorganismesbentònics (Comaet al.,2009).Enefecte,du-
rant l’estiu lesespèciesbentòniques (gorgònies iesponges)esgoten lamajoriade lessevesreser-
vesenergètiques,iunallargamentdetemperaturesmoderadamentelevadespotcausardisfuncions
metabòliquesque,enelscasosmésaguts,podenprovocarlamorttotaloparcialdelsorganismes.
Finalment,elsefectessubletalslligatsalatemperatura(nonecessàriamentdurantelperíodeestival)
podriencausarigualmentdisfuncionsimportantsenelsciclesvitalsdelesespècies,quepodrientenir
seriosesconseqüènciesperalasevapersistència.Perexemple,l’augmentanòmaldelatemperatura
durantlaprimaveradel2011s’harelacionatambl’avançamentdegairebéunmesenlareproducció
delagorgòniavermellaParamuricea clavata (Linareset al.,dadesinèdites).
Figura18.Percentatgedetempsestival(1juliola30deSetembre)quelatemperaturadel’aiguahasuperatels23°Centre5i40malaverticaldelaPotadelLlop(MedaGran)entre2003i2011.
76
BensoussanN,RomanoJC,HarmelinJG,CrisciC,PascualJ,GarrabouJ(2009)Warmingtrends,
regionalfingerprintsandfuturetrajectoriesofNWMediterraneancoastalwaters.1stMediterranean
SymposiumonCoralligenous,Tabarka,Tunisiapp.166-167.
BensoussanN,RomanoJC,HarmelinJG,GarrabouJ (2010)High resolutioncharacterizationof
northwestMediterraneancoastalwatersthermalregimes:tobetterunderstandresponsesofbent-
hiccommunitiestoclimatechange.Estuarine,CoastalandShelfScience87:431-441.
CerranoC,BavestrelloG,BianchiCNet al.,(2000)Acatastrophicmass-mortalityepisodeofgor-
gonians and other organisms in the Ligurian Sea (NorthwesternMediterranean), summer 1999.
EcologyLetters,3,284-293.
ComaR,RibesM,SerranoE,JimenezE,SalatJ,PascualJ(2009)Globalwarming-enhancedstra-
tificationandmassmortalityeventsintheMediterranean.ProceedingsoftheNationalAcademyof
ScieneoftheUnitedStatesofAmerica15:6176-6181.
Crisci C, Bensoussan N, Romano JC, Garrabou J (2011) Temperature anomalies andmortality
eventsinmarinecommunities:insightsonfactorsbehinddifferentialmortalityimpactsintheNW
Mediterranean.PLoSONE6(9):e23814.
GarrabouJ,ComaR,ChevaldonnéP,CiglianoM,DiazD,HarmelinJG,GambiMC,KerstingDK,
LejeuneC,LinaresC,MarschalC,PérezT,RibesM,RomanoJC,TeixidoN,SerranoE,TorrentsO,
ZabalaM,ZubererF,CerranoCA(2009)MassmortalityinNWMediterraneanrockybenthiccom-
munities:effectsofthe2003heatwave.GlobalChangeBiology15,1090–1103.
LinaresC,ComaR,GarrabouJ,DiazD,ZabalaM(2008)Sizedistribution,densityanddisturbance
oftwoMediterraneangorgonians: Paramuricea clavataandEunicella singularis.Journal ofApplied
Ecology 45,688-699
PerezT,GarrabouJ,SartorettoS,HarmelinJG,FrancourP,VaceletJ(2000)Massmortalityofmari-
neinvertebrates:anunprecedentedeventintheNorthwesternMediterranean.ComptesRendusde
l‘AcadémiedesScienceParis,SciencedelaVie,323,853-865.
RomanoJ-C,LugreziM-C(2007)SériedumarégraphedeMarseille:mesuresdetemperaturesde
surfacedelamerde1885à1967.ComptesRendusdel‘AcadémiedesScienceParis,Sciencede
laVie323:853-865.
RosJ, IOlivella,JMGili (1984)ElsSistemesnaturalsdeles illesMedes.ArxiusdeCiències,73:
707-735.IECBarcelona.
SalatJ,PascualJ(2006)PrincipalestendenciasclimatológicasenelMediterráneoNoroccidental,
apartirdemásde30añosdeobservacionesoceanográficasenlacostacatalana.En:Clima,So-
ciedadyMedioAmbiente,J.M.CuadratPrats,M.A.SazSánchez,S.M.VicenteSerrano,S.Lanjeri,
Bibliografia citada
77
N.deLuisArrillagay J.CGonzález-Hidalgo (eds.).Publicacionesde laAsociaciónEspañolade
Climatología(AEC),serieA,num.5:284-290.
SomotS,SevaultF,DéquéM,CréponM(2008)21stcenturyclimatechangescenariofortheMe-
diterranean using a coupled Atmosphere-OceanRegional ClimateModel. Global and Planetary
Change63:112-126.
VargasYáñezM,GarcíaMartínezMC,MoyaRuizF,TelE,ParrillaG,PlazaF,LavínA,GarcíaMJ
(2010)CambioclimáticoenelMediterráneoespañol.Temasdeoceanografía(IEO),1,176p.
ZabalaM,BallesterosB (1989)Surface-dependent strategiesandenergyflux inbenthicmarine
communitiesor,whycoralsdonotexistsintheMediterranean.ScientiaMarina53:3-1.
79
L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes:
més de trenta anys d’estudiJavier Romero1, Marta Pérez1, Teresa Alcoverro2
1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)
81
Introducció. Una mica d’història. Un laboratori sota el mar Finsonhempogutesbrinar,elprimerestudipublicatenunarevistacientíficasobrelapraderiaoalguer
dePosidonia oceanica delesillesMedeséseldeDeHaro(1965).Enaquellaèpoca,lainvestigaciódels
fonsmarinsestavaalsseusinicisiprobablementlapraderiadelesillesMedesvaserundelsprimers
llocsenquè,ambmitjansforçaprecarisiacàrrecd’unsjovesestudiants,esvanefectuarprospeccions
enimmersió,tècnicaquetotjustcomençavaperòquemoltràpidamenthaviadesubstituirlesdraguesi
altresartefactesmenysfiables.AmbelProgramadeBentos,entre1972-1974(Ros,1982)–precisament
aquestautor(vegeuelcapítol1)eraund’aquells«jovesestudiants»;l’altreeraenJordiCamp,actual-
mentinvestigadordelCSIC–,larecercabentònicavaagafarunprimerimpulsil’escafandreautònom
esvaincorporarplenamentcomaeinad’observacióimostreig.Durantaquestprograma,esvasituar
unadelesestacionsdetreballalesillesMedes,il’alguerdePosidoniavaserundelshàbitatsobjecte
d’estudi,totiquemésaviatambunobjectiufaunísticibiocenòticqueestrictamentecològic.
Lariquesasubmarinad’aquestesillesvaferqueelsprojectesposteriorsd’ecologiabentònica,finançats
perlallavorsanomenadaComisión Asesora de Investigación Científica y Técnica de la Presidencia del Go-
bierno,s’hicentressin.Und’aquestsprojectes(1976-1978)vaaportarlesdadesambquèesvaelaborar
laprimeracartografiadelsfonsdelesilles(Roset al.,1984),onapareixl’alguer,ielsegüent(1981-1983)
vamarcarl’inicidelsestudisestrictamentecològics,amblatesid’undenosaltres(Romero,1985)coma
primertreballdecertaenvergadurasobrelesfanerògamesmarinesdelacostacatalanaiespanyola.En
elvolummonogràficsobreelssistemesnaturalsdelesilles(Roset al.,1984)hihadoscapítolsdedicatsa
lespraderiesdefanerògamesmarines,elprimersobreaspectesecològicsibiologiadelaplanta(Romero,
1984,10pp.)ielsegonsobreaspectesbiocenòtics(Ballesteroset al.,1984,22pp).Eldesequilibrienles
extensionsrespectivesevidenciaunenfocamentfinsaquellmomentesbiaixatcapaunaconcepcióde
lapraderiacomahàbitat,endetrimentdelaconcepciódelapraderiacomaecosistema.Aquestbiaix
esvacompensarelsanyssuccessiusgràciesanousprojectesialaincorporaciódenovesgeneracions
d’ecòlegsmarinsjovesientusiastes.
Entre1984(datadelapublicaciódelvolummonogràficesmentat)i2012(datadepublicaciód’aquest
volum),l’estudidel’alguerdelesillesMedess’hadisparatielsconeixementss’hananatacumulant.
Aquestincrementgegantíenlainformaciósobrel’algueriladràsticamilloradelacomprensiódelspro-
cessosquealbergaodeterminahanrespostadosinteressosprincipalsiindependents,peròabsoluta-
mentcomplementaris:primer,lanecessitatdeconèixermillorunsistemaemblemàticiessencialenel
conjuntdelpatrimoninaturalsubmergitdelesilles,enpartperrespondrealesdemandesdeprotecciói
conservacióassociades;i,segon,l’interèsintrínsecdelsalguerssubmarinscomasistemaric,complex
idegranvalorpatrimonial,enquè,amés,espotaprendresobreprocessosecològicsdevalidesagene-
ral.Sihiafegimlacondiciód’àreaprotegida,elquepermetexcloure,encaraquenomésfinsacertpunt,
elsefecteshumans,elresultatésquel’alguerdelesillesMedeshaacabatadquirintuncaràctermarcat
delaboratorisubmergit,ambbeneficispotencialsmolttransversalsibeneficiarisigualmentvariats,des
delsgestorsdel’àreaprotegidafinsalacomunitatcientíficainternacional.
82
Enaquestcapítolexposarem,agranstrets,elquehemaprèsenaquestalguer,sobreaquestalgueri
gràciesaaquestalguer,probablementelmésestudiatdetotalaMediterrània.
Les praderies de fanerògames marines: una comunitat clau en el sistema litoral
Lesfanerògamesoangiospermesmarinesformenungrupdeplantessingular,tantperlasevaevo-
luciócomperlesfuncionsecològiquesqueduenaterme(Romero,2004).Enefecte,estractad’un
gruprelativamentpetit(unes70espèciesatotelmón)deplantessuperiorsd’evolucióterrestre,que
faentreuns60i80milionsd’anysesvanadaptarsecundàriamentalavidaalmar.Desd’unpuntde
vistasistemàtic,estractad’espermatòfitesofanerògames,ésadir,plantesambflor,arrel,tijaifulles,
ambllavorsembolcalladesperunfruit(angiospermes)iemparentades,totiquedemanerallunyana,
ambherbesterrestrescomaralesgramínies(monocotiledònies).L’estructura,l’anatomiailaformade
reproduccióquetenen,resultatdelasevahistòriaevolutivaterrestre,lesdiferenciademaneramolt
clarad’altresvegetalsmarinscomara lesalgues,grupmoltheterogeni inombrós,peròmoltmés
simple.Unad’aquestesdiferències,lapossessiód’arrels,permetalesangiospermesmarinescolo-
nitzarfonsdesediment,moltmésextensosqueelsfonsrocosos,demaneraquelessevespraderies
podenarribaraocupargranssuperfícies.AlaMediterrànianoméshihacincespècies,delesquals
únicamentduesestrobenalesillesMedesoalsvoltants.LaprincipalésPosidonia oceanica,espècie
deportconsiderablequeformalapraderiadelaqualensocuparemsobretotenaquestarticle.Més
capalfreu,iespecialmentalllargdelaplatjaentrel’EstartitielTer,apareixentaquesdispersesd’una
altraespèciedemenorport:Cymodocea nodosa.
Lesangiospermesmarinesduenatermefuncionsecològiquescrucialsen lesaigüescostaneres,al-
gunesdelesqualstenenrepercussionsregionalsoglobals.Entreaquestesfuncionscalassenyalarel
seupapercomaconstructoresd’hàbitat,cosaquefaquealgunslesqualifiquind’espèciesenginyeres.
Enefecte,tantlesfullescomlestiges,modificadesenformaderizomes(parcialmententerrats,alguns
d’ellsambcreixementhoritzontal id’altresambcreixementvertical), formenunsuportfisicobiològic
quedónaaixopluc,proveeixdesubstratoofereixalimentaunaenormevarietatd’espèciesvegetalsi
animals,demaneraqueconstitueixunautènticoasidebiodiversitat.D’altrabanda,lespraderiesdefa-
nerògamesmarinessónresponsablesd’unasèriedeserveisecològics(producciód’oxigenid’aliment,
protecciódeplatges,filtrenatural,embornaldecarboni,etc.)quelesconverteixenencomunitatsde
granvalor.Pelportdelaplanta(lesfulles,d’uncentímetred’amplada,podenarribaralmetredelongi-
tud)iladensitatiextensiódelessevespraderies,Posidonia oceanicadestacaentrelesmésimportants,
especialmentenuncontextmediterrani,mardelqualésendèmica.
Lespraderiesdefanerògamesmarinessónmoltsensiblesal’accióhumana(eutrofització,alteracionsen
ladinàmicasedimentària,contaminació,danysmecànics,etc.),demaneraquehihaunacertapreocu-
paciód’àmbitmundialpelfuturdelsseusecosistemes(Waycottet al.,2009)itambéunademandasocial
83
cadavegadamésurgentdemesuresdeprotecció.Enaquestcontext,l’estudiafonsd’unapraderiaen
unareservamarinaproporcionamoltespossibilitatspermillorariaprofundirelconeixementdelesrelaci-
onsecològiquesques’hiestableixenestimulades,promogudesoafavoridesperaquestaplanta,aixícom
percomprendre’nfenòmensqueenpodencausareldeteriorament.
La praderia de Posidonia oceanica de les illes Medes: extensió, cartografia i canvisLapraderiade Posidonia oceanicadeles
illesMedes (Figura1) s’esténsegonsun
eix aproximadament de sud-est a nord-
oest per la cara sud-oest de les illes i
abasta pràcticament tota la seva longi-
tud (desde l’extremsud-estde laMeda
Xicafinsal’extremnord-oestdelaMeda
Gran),aprofunditatscompresesentre1o
2metresi20a21metres,encaraquela
majorpartsesituaentreels5iels15me-
tres. Laplanta apareix tambéen la cara
norddelaMedaGran,totiquenoarribaa
formarpròpiamentunapraderia.Eldocu-
mentcartogràficdeRoset al.,(1984)per-
metiaavaluarunasuperfície (ambdades
definalsdelsanyssetanta)de6,7ha(Gili
iRos,1985).Noobstantaixò,segons la
cartografiadeManzaneraiRomero(1998)
lasuperfícieera,aquellany,de8,8ha,la
major part de la qual corresponia a una
praderiadensaicontínuaiunamicamés
d’un10%(1haaproximadament)auna
praderia molt poc densa i discontínua.
Ambdues cartografies no són compara-
bles,jaquelamésantigaesvaduratermesobretotmitjançantl’observaciódirectaenimmersióies
consideramenysprecisaquelasegona,quevacombinarelsmètodesacústics(sonard’escombratge
lateral),lafotografiaaèria,l’observacióilaimmersió.Pertant,aquestsdocumentsnoensserveixen
peridentificarpossiblescanvis,pèrduesoguanys,enl’extensiódelacomunitat.
Percontra,lareiteraciód’observacionsdirectesenspermetafirmarqueentre1980i1982,i1997esvan
perdresuperfíciesd’alguerque,sensearribaraserenormes,vansuposaruncertretrocés,modestperò
Figura1.Mapadel’alguerdelesillesMedes,segonsManzanera&Ro-mero(1998).Espotveureelcontorndelapraderiai,també,eltranssectepermanentons‘handutaterme lestasquesdeseguiment imoltsdelsexperimentsexplicatsalllargd’aquestcapítol.
84
significatiu.Aquestespèrduesesconcretenen:a)regressiódellímitprofund,sobretotenlazonadela
MedaXica,b)l’obertura,el1990,d’unaclarianaimportantaproximadamental’alturadelaBassetaiauns
10mdeprofunditat;c)altresestructureserosivesapreciadesdispersesperl’alguer.Estimemquetotaixò
suposaentre2.500i3.000m2,ésadir,entreun3iun4%delasuperfícieoriginal,laqualcosa,sobre
elperíodeconsiderat,representapocmésdel0,2%perany.Permésquesiguinvalorsmoltmodestos,
convéprestar-hiatencióiintentaranul·larqualsevolcausaderegressiósusceptibledeser-ho,jaquesibé
elretrocéséslent,larecuperacióéspràcticamentnul·la.Enefecte,durantmésdevintanyss’hanseguit
elslímitsdelaclarianaobertael1990(vegeumésamuntiFotografia1)senseque,finsal2008,s’observés
capprogressió.Desdel2008finsal’actualitats’haobservatlarecuperaciódepocscentímetreslineals.
D’altrabanda,desde1997finsavui,totinodisposardedadesfiablesisistemàtiques,laimpressióés
que,ambpetitespèrdueslocalitzades,lasuperfíciedel’alguerestàpràcticamentestable.
La praderia de Posidonia oceanica al llarg del temps: den-sitat, cobertura, floració. Canvis en la fauna acompanyant
L’any1982esvaestablirdemanerapermanentuntranssectealapartcentraldelapraderia(Figura1),se-
guintlalíniademàximpendententre5mdeprofunditatiellímitprofunddedistribuciódelaplanta,auns14
m,ambunalongitudtotalde80m.Alllargd’aquesttranssecteesvanmarcarquatreestacionsfixessituades
a5,6,5,8,7i14m,queesvanmostrejardeformaintermitentfinsal’any1990idesdellavorsfinsal’actua-
litatambfreqüènciaanual,ambl’únicaexcepciódel’any2010.Acadaestacióesvanprendre,anyrereany,
mesuressenzillesperregistrarl’evoluciódelapraderiaalllargdeltemps,comaraladensitat(nombrede
Fotografia2.Bussejadorsportantatermelestasquesdeseguiment,con-cretamentavaluantlacoberturadel’herbeimitjançantunquadratiano-tantlesdadesenunapissarrasubmarina(Fotografia:MartaPérez).
Fotografia 1. L’alguer a uns 10 metres de fondària.S’aprecien les fulles bastant llargues per l’absènciad’herbivorisme,ialgunesclapesdesorra.Lafotocorres-ponalaclarianaques’esmentaaltext,iespotobservarunabarracol·locadaal1991enellímitperveure’nl’evo-lució.Lafotografia,presaal2010,mostraquenohihahagutprogressióde l’herbeienaquest lloc (Fotografia:JavierRomero).
85
feixosopeusdelaplantapermetrequadrat)
i la cobertura (percentatge de substrat re-
cobertperplantaviva;Fotografia2).També
esvananotarlapresènciail’abundànciade
flors,aixícomd’organismesconspicusdela
macrofauna,comaraequinoderms(holotú-
ries,garotes)i,algunany,nacres.Aquestes
observacionsconstitueixenprobablementla
sèriemésllargaqueexisteixsobreunalguer
deP. oceanica.
Elsvalorsdecoberturaidensitat(Figures
2i3)mostrenunesfluctuacionsnotables
iestanmoltinfluïtsperlaprofunditat,amb
valorsmésgranscomméssuperficialés
lazonaconsiderada.Malgrat lesfluctua-
cions,semblaquelacoberturaesmanté
constantenlesduesestacionsintermèdi-
es,peròmostraunatendènciaalabaixa
en les dues estacions extremes, la més
superficialilamésprofunda(Figura2),si
bétotesduesdifereixenencoms’hapro-
duïtladisminució.Així,al’estacióprofun-
da hi va haver una pèrdua important de
coberturaentre1984i1987(d’un40%a
menysd’un10%),queesvaanar recu-
perantparcialmentapartirde1994,amb
valorsactualsqueoscil·lenalvoltantd’un
20%.Pelcontrari,a l’estaciósuperficial
latendènciaalabaixas’esténalllargde
totalasèrie,ambrecuperacionspuntuals
peròque,perals27anysconsideratsglo-
balment,suposenundescensdelsvalors
inicialsagairebélameitat(del80%aen-
treun40iun50%).Caldestacar,també,
unapèrduadecoberturageneralitzadaen
totes les profunditats centrada el 2005 i
recuperadaposteriorment.
Ladensitatdefeixosdinslapraderiatambé
varianotablementamblaprofunditat(Figu-
ra3;Fotografies1i3).Entermesgenerals,
nos’aprecientendènciesenladensitatper
Figura 2. Resultats del seguiment (1984-2011): valors de cobertura del’alguer.Esmostrenelsvalorsdecoberturade l’alguer (percentatgedesubstrat recobert perposidònia) al llargdel temps i aquatre fondàriesdiferents.Cadavalorapareixacotatpelseuerrorestàndard.
86
alconjuntdelperíode.Arabé,a totes les
estacions (excepte,potser,a lade8,7m)
s’aprecia unadisminuciód’aquesta varia-
bleentre1984i1987,i1993i1994,dismi-
nucióqueassoleixosuperael50% (per
exemple,al’estacióprofunda).Entotsels
casossemblaqueladensitats’harecupe-
ratelsdarrersanys.
Les disminucions de densitat observa-
des a l’inici de la sèrie estan,molt pro-
bablement, relacionades amb l’ancorat-
ge d’embarcacions. En efecte, fins a la
declaraciódelareserva,unbonnombre
d’embarcacions fondejaven sobre l’al-
guer, a recer de la tramuntana, tot pro-
vocant l’arrencament de feixos. Un cop
declarada la reserva, la prohibició de
l’ancoratge va anar acompanyada de la
instal·laciódegransmorts(blocsdefor-
migó) amb les cadenes corresponents,
elements que van continuar provocant
danys a les plantes. Lamillora indubta-
bleexperimentadaapartirdel’any1993
coincideixambeldesplegamentd’unsis-
temadeboiesdites“ecològiques”,basat
en elements fixats al fonsmarí permit-
jà de cargols. Les nostres dades avalen
l’èxitd’aquestaactuació.
Lespèrduesdecoberturasón,sensdub-
te, més difícils d’explicar. Com a hipò-
tesi, almenys per a l’estació superficial,
proposemcausesrelacionadesambmo-
vimentsdesorraqueenterren lesbases
de les fulles i que, si les condicions de
soterrament persisteixen, comporten la
mortdelsfeixos.Aquestahipòtesirecol-
zasobreelfetqueprecisamentapropde
la superfície és on hi hamésmoviment
del’onatge,cosaqueprovocamésdes-
plaçamentsdesediments, iqueaquests
movimentssónmésgransen la frontera
Figura3.Resultatsdelseguiment(1984-2011):valorsdedensitatdel’al-guer.Esmostrenelsvalorsdedensitatdel’alguer(nombredefeixospermetrequadrat)alllargdeltempsiaquatrefondàriesdiferents.Cadavalorapareixacotatpelseuerrorestàndard.
87
alguer-sorraqueenelsidel’alguer.D’al-
tra banda, aquests episodis d’enterra-
ment han estat observats directament a
les visites de control. Si aquesta en fos
la causa, estaríemdavant d’un fenomen
naturalsensepossibilitat,nipossiblement
necessitat,degestió,totiquecalqueens
mantinguematentspersihiconcorrenal-
trescauses.
Tal com s’ha dit en un altre apartat, les
fanerògames marines es reprodueixen
mitjançant flors. En el cas dePosidonia
oceanica, lafloració–quetéllocalatar-
dor–imésencaralafructificació–al’hivern–ocorrenmoltdetantentant,almenysenalgunesàrees
comaralacostacatalana.Elseguimentdelapraderiadurantaquestsanysenshapermèsdedetec-
tartresepisodisdefloraciómassiva(1983,1994i2003)quevanafectartotalapraderia,ambmés
decinquantainflorescènciespermetrequadratenlesestacionssuperficialsivalorsinferiorsamés
profunditat (taula1).L’any1997 tambés’hivandetectarflors,encaraquenomésen lesestacions
superficialsisensearribaraaconseguirlaintensitatdescrita.Amésamésdelsanysesmentats,d’al-
tresanyshanaparegutflors,totiquemoltdisperses.Noesconeixenambprecisiólescausesque
fanqueaquestaplantafloreixi,totiques’hansuggeritcomaelementsdesencadenantsl’acumulació
dereservesdemidóobéunestiuespecialmentcalorós.Elsanys1994i2003vanser,efectivament,
especialmentcalorososalesaigüesmediterrànies,adiferènciadelarestad’anys(dadesdeJ.Pas-
cualidelServeiMeteorològicdeCatalunya).Entotcas,durantelsanysesmentatsesvanregistrar
floracionsmassivesenaltrespraderiesalllargdelaMediterrània(Díaz-Almelaet al.,2006),cosaque
suggereixqueeldesencadenanthadeserunfactorqueactuïcomamínimaescalaregional.
Taula1.RecopilaciódedadessobreabundànciadeflorsalapraderiadelesillesMedes,alsanysifondàriesindicats.Désladensitat(nombred’inflorescènciespermetrequadrat)iIFeslaintensitatdefloració,calculadacomoeltantpercentdefeixosambflors.Delesdensitatsesdónatambél’errorestàndard.
Fotografia3.L’alguerapocaprofunditat(5metres).Espotapreciarl’ele-vadadensitatdefeixos,ielsrizomescobertsd’algues(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
Any 5m 6,5m 8,7m 14m
D IF D IF D IF D IF
1983 73±16 12 44±8 8 4 0.9 9±3,5 2,6
1994 73±12 15 36±14 7 47±11 8,5 6±2 2,8
1997 8,8±3,9 1,5 6,3±1,6 1,1 0 0
2003 50±23 8 15±8,5 2,5 0 1,6±0,8 0,6
88
Pelquefaalafaunamésconspícua,des-
taquen sobretot els equinoderms, que,
com a herbívors (com ara la garota de
roca o comuna Paracentrotus lividus) o
comadetritívors(lagarotadepuesblan-
ques,Sphaerechinus granularis, i laboti-
farrademar,Holothuriasp.),duenaterme
papers ecològics importants a la prade-
ria.Alllargdelesvisitesdecontrolesvan
anar mesurant les densitats d’aquestes
tresespèciesalesestacionsfixesiesva
posar de manifest una clara segregació
enfunciódelaprofunditat.Aixídoncs,la
garota (P. lividus) es troba predominant-
menta lazonasuperficialde lapraderia
(Figura4),mentrequelesholotúriesi les
garotesdepuesblanquessónmésabun-
dantsa lazonaprofunda.Lesholotúries
han mantingut una presència fluctuant
però constant al llargdels anys.Arabé,
Sphaerechinus granularis hadesaparegut
delazonaprospectadaidesde1999no
n’hemtornatatrobar.
Pelquefaalagarota,històricamentonmés
abundavaeraalazonasuperficial, laqual
cosa pot ser deguda a diversos motius.
D’unabanda,alaproximitatdelazonaro-
cosa on hi ha un reclutament elevat d’in-
dividus joves que posteriormentmigren a
les zones properes de la praderia. D’altra
banda,a lamajordensitatde feixosde la
praderia superficial, que proporciona un
llocmésidoniperrefugiar-sedelsdepreda-
dors.Arabé,aquestasituacióvacomençar
aalterar-seel1997,ambladesaparicióde
les garotes a l’estació profunda seguida,
elsanys1999 i2000,per lasevadesapa-
ricióalaintermèdia-profunda,el2004ala
intermèdia-superficial iel2009a lasuper-
ficial. Actualment, resulta difícil trobar eri-
çons a l’alguer, excepte a les taques dis-
perses barrejades amb roques de la part
Figura4.Resultatsdel seguiment (1984-2011): valorsd’abundànciadegarotes.Esmostrenelsvalorsobtingutsper lespoblacionsdegarotes(Paracentrotus lividus)del’alguer(nombred’individuspermetrequadrat)alllargdeltempsiaquatrefondàriesdiferents.Cadavalorapareixacotatpelseuerrorestàndard.
89
entreelprincipidelnostretranssecteil’illa.
Relacionemaquestadesaparició,delaqual
parlarem més endavant, amb l’increment
dedepredadorsi,alhora,ambl’augmentde
peixosherbívors.
Unúltimcanvidigned’esmentéseldesenvo-
lupamentespectaculardelapoblaciódena-
cres(Fotografia4)ques’haproduïtsobretot
apartirdemitjansdelsanysnoranta(Ramos,
2004). Encara que no hem seguit aquesta
poblaciódemanerasistemàtica,lesnostres
notesde campdels anys vuitanta indiquen
una població de nacres amb efectius força
minvatsalazonadeltranssecte,ambunto-
taldedos-tresindividus.El1998,alamateixa
franja(10mabandaibandadeltranssecte
permanent),vamcensar12nacres,iel2004,
vamtrobar22individusenlamateixasuperfí-
cie(O.Mascaróidadespròpiesinèdites).Les
mesuresbiomètriquesdutesatermeensindi-
quenqueestrobenindividusentreels15iels
45cmd’alçadadecloscasobreelsediment,
ambunamajor freqüènciad’individusentre
20 i 30cm (Figura5). Lescausesd’aquest
augmenttantenelnombrecomenlamida
delsexemplarstrobatsrauenenlacombina-
ció de circumstàncies d’àmbit regional (per
exemple, l’augment del reclutament) amb
d’altrespròpiesdelesillesMedes,com,moltespecialment,laprohibiciódel’ancoratgeabansmencionada.
Enefecte,enaltresàreess’hadetectattambéunretornd’aquestsgransbivalves(perexemple,alapenínsula
delGalatxo,alabadiadelsAlfacs,segonsobservacionspròpies,oenaltrescalesdelaCostaBrava),totique
sensearribaral’abundànciaquepresentenal’alguerdelesillesMedes.
Què hem après sobre l’alguer de les illes Medes
Amésdelseguiment,resumitenl’apartatanterior,al’alguerdelesillesMedess’hadutatermeunbon
nombredetreballs,elsresultatsdelsqualshanfetmillorarconsiderablementelconeixementsobreaquest
ecosistemaihanmodificatlaideaquese’ntenia.Laprimeratesisobreeltema(Romero,1985)vaperme-
tredequantificardetalladamentl’elevadaproducciódecarbonidelaplanta,elseucicledecreixement
Fotografia4.Lanacra(Pinna nobilis)éselbivalvedemidamésgrandelaMediterrània(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
Figura5.Abundànciadenacresalsanys2000i2004.Esmostraladistri-buciódemidadelsindividus(longituddecloscapersobredelsediment,enclassesde5en5cm)detotselsindividustrobatsalllargdeltranssectepermanent,entre5 i14mde fondària,d’uns80mde llargària.Esvancensarelsindividuspresentsenunafranjad’uns20md’amplada.
90
irenovaciódefullesitambél’acumulaciódebiomassaalsrizomes.Aquestsprimersresultats,avuiuna
micaobsolets,vanobrir,però,forçainterrogants.
Elprimervasersobreelsfactorslimitadorsielscontrolsambientalsd’aquestaproducció,queesvain-
tentarresoldremitjançantl’estudisimultanid’unasèried’estacionsalacostacatalana(duesdelesquals
estavensituadesalesillesMedes).D’aquestamaneraesvaidentificarunfactorlimitadorclau,elsnutri-
ents(Alcoverroet al.,1997),alavegadaqueesplantejavaunanovapregunta.Enefecte,lapobresade
nutrientsalesaigüesmediterràniesésespecialmentacusadaal’estiu,peròtambéésenaquestaestació
quanhihamésllum,demaneraquellavorsésquanlafotosíntesitendeixasermàxima.D’altrabanda,a
l’hivernhihamésnutrientsperòlalluméspocailafotosíntesi,mínima.Dequinamanera,doncs,espoden
obtenirunestaxesdeproducciótanaltesencondicionsteòricamenttanadverses?Elsnousexperiments
queesvanferal’alguervanpermetredescobrirque Posidonia oceanicateniaunsistemaeficientdereci-
clatgeinterndenutrients,unagranpartdelsqualserenrecuperatsdelesfullesvellesabansquecaigues-
sin.Inonomésaixò,sinóqueenelsmomentsenquèal’aigualesconcentracionsdenutrientserenmés
elevades(tardor-hivern),laplantaelsabsorbiapersobredelessevesnecessitatsielsemmagatzemava,
peraèpoquesdepenúria,enelsrizomes(Alcoverroet al.,2000;Inverset al.,2002).D’altrabanda,grà-
ciesamesuresdetalladesdelestaxesdefotosíntesi(Alcoverroet al.,1998),combinadesambdadesde
creixementidetransparènciadel’aigua,amablementproporcionadesperlesutilíssimesobservacionsde
JosepPascual,esvaabordarlaquantificaciódelbalançanualdecarboni(guanys,perfotosíntesi,menys
pèrduesperrespiracióoaltresprocessos).D’aquestamaneraesvadescobrirelpaperquesobreaquest
balançtél’emmagatzematgeilaposteriorreutilitzaciódelmidódelsrizomes.Enefecte,lesaltestaxesde
fotosíntesidurantl’estiunorepercutienenelcreixementdelesfullesperlamancadenutrients,sinóque
induïenlasíntesidemidóquequedavaacumulatunsmesos,finsquetornavaasermobilitzatperformar
novesfullesalatardor,quanladisponibilitatdenutrientshopermetia(Alcoverroet al.,2001;Inverset
al.,2004).Finalment,vamintentarveurecominteractuavenelmetabolismedelnitrogenieldelcarboni,
arribantalaconclusióquefuncionavenacoblats:commésdisponibilitatdenitrogen,menoremmagat-
zematgedemidóal’estiu i,enconseqüència,possiblesproblemesenarribaral’estaciólumínicament
desfavorable(Inverset al.,2004).
Elsegüent interrogantvasersobreeldestídetota lamatèriaorgànicaproduïdaper lapraderia.A
principidelsanysnoranta,laideaimperanteraquelamajorpartesdespreniaenformadefullaracao
altresrestes.Aixídoncs,elprimerinterèsenaquestalíniavaseravaluarquinafracciód’aquestma-
terialeraexportatiquinafracciódescompostin situ.Aquestespreguntes,aparentmentsenzilles,van
implicarunconsiderablevolumdemostreigqueesvaestendreadiversosalguersdelaMediterrània,
peròenquèl’esforçmésgranesvaconsagraral’alguerdelesillesMedes.Lesdadesobtingudes
(Mateo&Romero,1996,1997)ensvanportara laconclusióque,de laproduccióde laplantano
consumidaperherbívors,un15%eraarrossegatperl’aigua,un20%respiratperbacterisialtres
organismesenlesacumulacionsdefullaracaiel40%esconvertiaendetritusmoltfinsques’incor-
poravenapocapocalsedimentobéquedavenflotantalacolumnad’aigua.Amés,el25%restant
quedavaenformaderizomesenterratsenelsediment.Aquestaquantificació,vàlidapera lazona
superficialdelesillesMedesiambvariantsenaltresllocs,vaserunaaportacióoriginalipioneraen
elseumoment,iundelsseusaspectesmésdestacatsvaserprecisamentlaidentificaciódelagran
acumulacióin situdecarbonisensedescompondre.
91
Aixòvaobrirunanovalíniad’investigacióquevaevidenciarl’existènciadepotènciesconsiderablesde
restesorgàniquesenterrades,algunesdenotableantiguitat.Precisamentlesrestesmésantiguestroba-
des,d’uns3.600anys(datacióambcarboniradioactiu),corresponenal’alguerdelesillesMedes(Mateo
et al.,1997).Aquestsresultatsvanobrirlaporta,d’unabanda,aconsiderarelpotencialcomaregistre
paleoecològicdelesacumulacionsdeP. oceanicai,d’altrabanda,aentendrel’enormeimportànciade
l’embornaldecarboniquesuposenaquestespraderies ielseupossiblepapercomamitigadoresdel
canviglobalcausatperl’incrementdelCO2enl’atmosfera.
Ara bé, el fet de restringir els fluxos de
carboni a processos de despreniment i
descomposició no semblava totalment
satisfactori. Calia abordar el paper dels
herbívors,totiqueelparadigmaimperant
eraconsiderar-losd’importànciamarginal.
Elsnostresprimerstreballssobreaixò,un
copmésa l’alguerde les illesMedes,es
van orientar cap a les garotes (Tomàs et
al.,2005a;2005c)ivandetectarl’existèn-
ciad’unconsumdefullessignificatiuperò,
sobretot, van descobrir una important i
imprevistavinculació tròficaentre lesga-
rotesielsepífits(vegeuFotografia5)que
viuensobrelesfulles(Tomàset al.,2006).
Aviatesvaveure,però,queelmajorher-
bivorisme corresponia a peixos, concre-
tament lessalpesosaupes,Sarpa salpa.
L’abundànciad’aquestaespècie,acausa
del’efectereserva(Fotografia6),feiamés
evident la seva activitat, especialment a
les zones superficials de la praderia. Les
mesures fetes van indicar que les seves
taxesdeconsumerenelevades;fins i tot
varesultarqueenalgunmomentdel’any
elquemenjavenlessalpespodiaarribara
sermoltsuperioralcreixementde lesfu-
lles.Lesconseqüènciesespodienapreci-
arasimplevista,enformadecuriososro-
dalsdefullesmoltcurtes,comsihihagués
passatunasegadoradegespa(Tomàset
al.,2005b),tancurtesquefinsitotlavita-
litatdelsfeixosquedavaafectada.Apartir
d’aquíesvaemprendreunestudiextensiu
ambestacionsper tota la costacatalana
Fotografia5.Lesfullesdelaposidònia,decolorverdintens,apareixendevegades recobertesdepetitsorganismes (sobretotalgues,però tambébriozous,hidrozousid’altres)moltvariatsiquerepresentenunimportantrecurstròficperalsherbívors(Fotografia:JavierRomero).
Fotografia6.Lasalpa(Sarpa salpa)ésunpeixdelafamíliadelsespàridsmoltabundantalesillesMedes,ienparticularal’herbeide P. oceanica.Ésunherbívormoltactiuquebrostejalesfullesdelaposidònia,enmo-difical’alçadadelavoltafoliari influeixenlesinteraccionsecològiques(Fotografia:JavierRomero).
92
(unad’elles,perdescomptat,alesillesMedes),elsresultatsdelqualvandemostrarquepropdel50
%delaproducciódefullesdelespraderieseraingeridaperherbívors,garotesi,sobretot,peixos,no
nomésenàreesprotegides,sinóatotalacosta.L’articleques’enderivà(Pradoet al.,2007)vades-
pertarinterèsenlacomunitatcientífica,jaquesuposavauncanvideparadigmaqueobrialesportesa
considerarelsherbívorscomunaforçaecològicaievolutivadeprimerordre,lainvestigaciódelaqual
haanatdonantfruitselsúltimsanys,tantenelnostreequipcomenelsd’altresinvestigadors.Coma
propisivinculatsalesillesMedes,esmentaremresultatsqueexpliquenl’impactediversdelsherbívors
enfunciódelamidadel’hàbitatenquès’alimenten(Pradoet al.,2008),l’existènciademecanismesde
defensacontraelsherbívorsenlesplantes(Vergéset al.,2007;2008)ol’anàlisidelespautesdemovi-
mentdelessalpesentrediversoshàbitats(Pagèset al.,enviat),entremoltsd’altres.
D’unamaneramoltespecialdosd’ellsenshanajudataentendrealgunsfenòmensquehavíemper-
cebutdurantelseguiment,iquehemesmentatenl’apartatanterior,peròdelsqualsnohavíemarri-
bata trobar l’explicació: l’heterogèniadistribucióbatimètricade lesgarotes,ambmésabundància
apropdelasuperfície,i laminvaprogressivadelessevespoblacionsalapraderia,finsgairebéla
sevadesaparicióactual.Creiemqueelmotiudetotesduescosestéaveureambladepredaciódels
eriçonsperpeixoscarnívors–julioles(Coris julis)ialtreslàbridsenelcasdelseriçonspetits,isargs,
oradesisimilarsperalseriçonsadults.Aquestapressiódedepredació,moltintensaalesillesMedes
pelgrandesenvolupamentdelespoblacionsdepeixos,exigeixqueelseriçonsdisposinderefugis
queelsofereixinunaproteccióadequada,comvademostrarunexperimentdecampquevarevelar
que,senseaquestsrefugis,elsexemplars,sobretotelsméspetits,apenespodiensobreviureunes
hores(Farina et al.,2009).Aquestspetitsindividus(d’entre0,5i3cm)necessitenesquerdesiracons
onamagar-se,esquerdesquegairebénoexisteixenal’alguerdelesillesMedes.Laconclusióesque
nohipothaverreclutamentalapraderia(comjaesvaveureaTomàset al.,2004),ilespoblacions
adultesnomésesmantenengràciesalamigraciód’individusdesdelaroca,onlesesquerdes,ien
generalelmicrorelleu,síquepermetenlasupervivènciadelsreclutes(Pradoet al.,2009).Ladistribu-
ciópreferentmentsuperficialdelseriçonsnoés,doncs,nomésunproblemadeprofunditat,sinóde
proximitatalaroca.Efectivament,lapartsuperficialdel’alguerestàencontacteamblabaserocosa
delesilles,iésprecisamentaquestaproximitatmésgranlaquegeneramésabundànciad’eriçons.
Segonselsnostresresultats,tambééspossiblequeladepredacióexpliquiladesaparicióprogressi-
vadelsadults.Enelcasdelsadults(ambclosquesd’entre3i7cmdediàmetre),elrefugiéstambé
necessari,peròcomquenoméssónvulnerablesal’atacdepeixosgrans,segonssemblalaprotec-
cióvisual,queelsfapassardesapercebuts,éssuficient.Iaquestaproteccióvisuall’ofereixlavolta
foliar.Aleszonessuperficials,laintensaactivitatdebrosteigdelessalpes,talcoms’hadescritmés
amunt,haanatreduintlalongituddelesfullesdemaneramoltnotableiaixòhafetdisminuirl’efecte
decamuflatgequeproporcionaven.Enunsexperimentsdutsa terme l’estiude2010es vapoder
comprovarque,comméscurtesfossinlesfulles,mésgranserialaprobabilitatqueelseriçonsfossin
devorats(Pagèset al.,2012).Laideaquesuggereixenaquestsresultatsésquelagranabundància
depeixosalareservahaalteratlesreglesdejocperalesgarotesperculpad’unainteraccióentre
tres elements.D’una banda, les fulles de la planta, que subministren protecció als adults. D’altra
banda,elspeixosherbívors,queambelbrosteigdisminueixenlalongituddelesfullesiendebiliten
laprotecció.I,finalment,elspeixoscarnívors,queactuensobreelseriçonsdesprotegitsidelmenles
sevespoblacions.
93
Aquestainteraccióentretreselements(carnívor,herbívoriplanta),enquèl’importantdelaplantano
éslasevaaportaciód’alimentsinólasevafuncióestructural(protectora),ésmoltinteressantdesd’un
puntdevistaecològic.D’altrabanda,plantejaqüestionsrellevantsdesd’unpuntdevistamésgene-
ral:comseriaunapraderiaprístina,original?Lesmesuresdeproteccióalesilleshanrevertitalguns
delsefecteshumansnegatiusmésevidents,comperexempleelsassociatsalasobrepesca,ihan
permèsques’hidesenvolupinpoblacionsdepeixosespectaculars,fetquehaacabatcreantunapra-
deriadefullesmoltcurtes,almenysenlapartsuperficial,igairebésensegarotes.Eraaquestalana-
turalesadetoteslespraderiesmediterràniesabansdelaintervenciódel’home?Potsersí,potserno.
D’unabanda,elscondicionantslocalsdelesillesMedespodenserdiferentsdelsd’altreszonesdel
litoral:caldria,doncs,queestudiéssimmésreservesabansdepronunciar-nossobreaquestaqüestió.
D’altrabanda,potserquelesillesMedestinguinpoblacionsdepeixosmoltpersobredelquepodria
serunahipotèticasituacióprehumana,perquèsibéladeclaraciódelareservavapermetrelarecu-
peraciódenombrosespoblacionsd’herbívors i carnívors, unabaula important, els supercarnívors
(dofins, taurons,etc.) segueixenabsents inoméspodrien recuperar-seamb laprotecciódezones
moltmésextenses;enl’estatactualdelconeixementnopodemexclourequesiguilasevaabsència
laquepermetiundesenvolupamentanormaldelespoblacionsdepeixosabansesmentades.
Finalment,unúltimtipusdepreguntesquehaajudatarespondreeltreballal’alguerdelesillesMedes
sónlesrelacionadesambl’efectenegatiudelesaccionshumanes,especialment:l’enterramentper
movimentdesorres(comelquepotresultard’obresalacosta,construcciód’espigonsoregenera-
ciódeplatges) i l’entradaenexcésdematèriaorgànicaalsediment(comlaquepotresultard’una
granjad’engreixdepeixososimplementdel’eutrofització).Diversosexperimentsques’hivanfervan
contribuiradeterminarqueambduesalteracionstenienefectesletals.Enelcasdelasedimentació,
enterramentsenaparençamodestos(uns12cmdesorra,tenintencomptelongitudsdefullad’en-
tre40i50cm)podiencausarunamortalitatdel100%(Manzaneraet al.,2011).Elmotiuésqueel
meristemadelesfulles(partperoncreixlafulla,particularmentsensible)estrobaalabase,iquan
aquestmeristemas’enterra,determinadessubstànciesdelsediment(perexemple,elsulfurol’amoni)
podenresultartòxiquesimatarlesfulles.Enaquestalínia,caldirqueelsmovimentsdesorradurant
elstemporalsd’hivernpodenarribaraprovocarenterramentsquesuperinelllindaresmentat,iaixò
haconduïtamortalitatslocals.Moltespecialment,eltemporalextremdeSantEstevede2008(amb
onadesd’unaalturasignificativadegairebé8m)vaprovocarenterramentsdemésde10cmquevan
afectarel20%delapraderiasuperficialambmortalitatsassociadesencaraperdeterminar.
D’altrabanda,siarribaunagranquantitatdematèriaorgànicaalsediment,lasevadescomposicióge-
neraunagrandemandad’oxigenielsedimenttendeixal’anòxia.Aquestaanòxiapotmatar lesarrels,
directamentoperincrementdelaconcentraciódesulfurs,productedeladescomposicióanaeròbiadela
matèriaorgànica(Pérezet al.,2007).Perdescomptat,aquestsgransimpactesestanexclososdel’alguer
delesillesMedes,totiqueelquen’hemaprèshaestatútilenaltresllocsiésunaeinaperagestors
ambientals.
Totesaquestesinvestigacionshantrobat,recentment,unaaplicabilitat interessantenformadede-
senvolupamentd’uníndexbiòticdequalitatambiental(Romero et al.,2007).Aquestíndexvasorgir
comarespostaalanecessitatdel’AgènciaCatalanadel’Aiguadeconèixerlaqualitatdelesmasses
94
d’aiguacostanerespermillorar-nelagestióitambépercomplirelsobjectiusdeladirectivamarcde
l’Aigua.Aquestíndexs’haincorporatalesxarxesdecontrolquecoordinal’ACAdemanerarutinària
atotalacostacatalanaitambés’hautilitzatenaltresàmbitsgeogràfics(Mascaró et al.,2012).Amés,
l’alguerdelesillesMedesformapartdelesxarxesdecontrol,amblaqualcosaelseguimentquese’n
faestàreforçatambindicadorsméspotents,robustosivalidats(Martínez-Cregoet al.,2008).S’hade
destacarqueelsresultatsd’aquestsindicadorsobtingutsentre2005i2010situenl’alguerdelesilles
MedesentreelsquegaudeixendemillorsalutatotCatalunya.Enconjunt,elquehemexplicatfins
araconstitueixunexempleexcel·lentdelessinergiesqueespodenobtenirentrelarecercabàsica,
l’aplicadailagestió.
Altres espècies A labadiadePals,enunazonaproperaa les illesMedes–iparcialment inclosasota laprotecció
delParcNaturaldelMontgrí, les illesMedesielBaixTerques’hacreatnofagaire–,estrobaben
representadaunaaltraespèciedefanerògamamarinacomunaalaMediterrània:Cymodocea nodosa
(Fotografia7).LespraderiesqueformaleshancartografiatrecentmentHereuicol·laboradors(capitol
2d’aquestllibre)is’estenenalllargd’uns5kmdesdelfinaldelacostadelMontgrífinspassadala
desembocaduradelTer,entreels10iels16mdeprofunditat.Lasuperfíciesobrelaques’estenen
abastaaproximadamentunes150ha,totiquelespraderiespròpiamentditesapareixenenformade
taquesbastantdisperses.
Fotografia7.AlguerdeCymodocea nodosaalabadiadePals(Fotografia:NeusSanmartí).
95
Lesdadespresesl’estiudel2011(Romeroet al.,2012)indiquenqueestractadeformacionsambuna
coberturaidensitatrelativamentbaixes(30%i900feixosm–2demitjana),laqualcosaésnormalper
alaprofunditataquèestroben.L’estatecològicésbo,totiquealesestacionsmésproperesalTer
s’apreciencontingutsdenutrients(NiP)enelsteixitsdelesplantesicàrregad’epífitsrelativament
elevats,cosaqueevidenciadeterminatsefectesdel’aiguacontinental,efectesquenoarribenaafec-
tarlavitalitatdelesplantes.Seriarecomanablefer-neunseguimentenelspropersanysperpoder-ne
conèixerl’evolucióallargtermini.
ConclusionsLesconclusionsqueespodenextreured’aquestsmésdetrentaanysdetreballiquepodrienserútils
peralagestiódelmedinaturalmarísónnombrosesicomprenentantl’àmbitlocalcomelgeneral.La
fronteraentretotsdosextrems,però,ésbastanttènue.Detoteslesconclusions,endestacaremcinc.
Enprimerlloc,calrecalcarunavegadamésl’enormeinterèsdedisposard’unainformacióobjectiva
sobrel’estatdelsistemailasevaevolucióalllargdeperíodesdetempstanllargscomsiguipossible.
Enelnostrecas,aquestaspecteelcobreixen lasèriededadesquehempresentat i,més recent-
ment,lesxarxesdeseguimentdel’ACA.Laprimerad’aquestesxarxesjafamoltsanysqueesmanté
demaneratotalmentvoluntarista,i lasegona,enuncontextdecrisi,semblaqueestàseriosament
amenaçada,laqualcosaéspreocupantperquèladiagnosidelssistemesques’handeprotegirésun
elementclauperaunapresadedecisionseficientirealista.
Ensegonlloc,ienllaçantambelpuntanterior,calrecordarqueaquestessèriesdedadessóntambé
útilscomapartsdeprogramesdeseguimentmésamplis, imprescindiblesperaaltresactuacions
demilloraambientalaunaescalamésgran,comperexempleprogramesdesanejament.Referenta
això,elfetdedisposard’informaciósobreunsistemapocimpactat,dinsd’unareserva,resultaenor-
mementvaluóscomareferència.
Entercer lloc,entenemque,pelquefaa lespraderies, lesmesuresdeproteccióactualssónade-
quades,ienparticularlagestiódel’ancoratgehaestatunèxitrotund.L’acumulaciód’embarcacions
a l’estiu i també altres activitats de baix impacte, com per exemple l’observació submarina (sea
watching),semblenbentoleradesperlapraderia,encaraquedevegadesesdeixennotarenaspectes
comaralapresènciaconspícuadebrossairestesdiversesalfons.Lescampanyesdeconscienciació
ilesactuacionsdenetejapodensersuficientspermitigaraquestsefectes,peròentotcascalrespec-
tarlesparcel·lesexperimentalsquepuguintenirdiversosequipsderecerca.
Eldescobrimentdelsimpactesquecausenelspeixosherbívorssobrelapraderiaésunfetquemereix
reflexionar-hiiensportaaduesúltimesconclusions.D’unabanda,semblaqueaquestefectedepèn
engranmaneradelessuperfíciesdelsdiferentshàbitatsdinslazonaprotegidaidelasevadisposició
enl’espai.Laquartaconclusióés,doncs,queeneldissenydenovesreserves–operentendreladi-
96
nàmicadelesquejaexisteixen–s’handetenirencompteaquestsaspectesd’ecologiadelpaisatge,
entrealtrescoses,pernosuperarlacapacitatdecàrregadelsalguers.
D’altrabanda,laideaques’haexposatquepotserl’acciócombinadadepeixosherbívorsidepreda-
dorséslaresponsabledeladesapariciódelesgarotesdel’alguerfapensar,encaraquesiguidema-
neraespeculativa,quelespoblacionsdepeixos(salpes)notenencontrolsnaturalsperdepredació.
Encaraquenoentenimprovescientífiques,podríemsuposarqueaquestaabsènciadecontrolesdeu
alamancageneralitzadad’unabaulaenlamajorpartdelaMediterrània:ladelsgransdepredadors.
Apartird’aquípodríemproposarunacinquenaiúltimaconclusió,iésque,sivolemunretornaunes
condicionsméssemblantsalesoriginalsperalaMediterràniaengeneral(iperalesillesMedesen
particular),cal replantejar-se lesmesuresdeproteccióaunaescalamésgran,ésadir,calpassar
d’unaestratègiadeprotecciód’unspuntsconcretsaunaestratègiadeproteccióbasadaenxarxes
dereservesrecolzadaenunaproteccióigualmenteficaçd’aigüesobertesigransfons,amésd’una
gestiógeneralitzadatambésobreleszonesquenosónreserves.
Aquestpotserl’ensenyamentmésimportantques’haobtingutapartird’aqueststrentaanysielrepteper
alsproperstrenta.
Agraïments
Amésdelsautorscitats,unbonnombred’investigadorsiestudiantshanajudataobtenirlesdadesqueaparei-
xenaaquestcapítol,especialmentlesdelessèriesllargues.Davantlaimpossibilitatd’esmentar-losatots,elshi
agraïmcol·lectivamentlasevacontribució,lasevapaciènciailesllargueshorespassadesasotadel’aigua.
97
AlcoverroT,RomeroJ,DuarteC,LópezNI(1997)Spatialandtemporalvariationsinnutrientlimi-
tationofseagrassPosidonia oceanicagrowthintheNWMediterranean.MarineEcologyProgress
Series146:155-161.
AlcoverroT,ManzaneraT,RomeroJ(1998)Seasonalandage-dependentvariabilityofPosidonia
oceanica(L.)Delilephotosyntheticparameters.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcolo-
gy230:1-13.
AlcoverroT,ManzaneraM,RomeroJ(2000)NutrientmassbalanceoftheseagrassPosidonia oce-
anica:theimportanceofnutrientretranslocation.MarineEcologyProgressSeries194:13-21.
AlcoverroT,ManzaneraM,RomeroJ(2001)AnnualmetaboliccarbonbalanceoftheseagrassPo-
sidonia oceanica:theimportanceofcarbohydratereserves.MarineEcologyProgressSeries211:
105-116.
BallesterosE,GarcíaT,LoboA,RomeroJ(1984)L’alguerdePosidonia oceanicadelesillesMedes,
dinsde:RosJD,OlivellaI,GiliJM(eds.)ElssistemesnaturalsdelesIllesMedes;Institutd’Estudis
Catalans,ArxiusdelaSecciódeCiències,LXXIII.Barcelona.pp.739-759.
Díaz-AlmelaE,MarbàN,ÁlvarezE,BalestriE,Ruiz-FernándezJM,et al.,(2006)Patternsofseagrass
(Posidonia oceanica)floweringintheWesternMediterranean.MarineBiology148:723-742.
FarinaS,TomàsF,PradoP,RomeroJ,AlcoverroT(2009)Seagrassmeadowstructurealtersinte-
ractionsbetweentheseaurchinParacentrotus lividusanditspredators.MarineEcologyProgress
Series377:131-137.
Gili JM,RosJ (1985)Studyandcartographyof thebenthiccommunitiesofMedes Islands (NE
Spain).MarineEcology-PubblicazioniDellaStazioneZoologicaDiNapoliI6:219-238.
DeHaroA(1965)PicnogónidosposidonícolasdelasislasMedas(Gerona).PublicacionesdelInsti-
tutodeBiologíaAplicada43:103-123.
InversO,PérezM,RomeroJ(2002)SeasonalnitrogenspeciationinthetemperateseagrassPosi-
donia oceanica.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology273:219-240.
InversO,KraemerGP,PérezM,RomeroJ(2004)Effectsofnitrogenadditiononnitrogenmetabo-
lismandcarbonreservesinthetemperateseagrassPosidonia oceanica.JournalofExperimental
MarineBiologyandEcology303:97-114.
ManzaneraM,RomeroJ(1998)Cartografiadelapraderiade Posidonia oceanicadelesillesMedes.
SeguimenttemporaldelareservamarinadelesillesMedes,DireccióGeneraldeMediNatural.
Bibliografia
98
Manzanera,M.,Alcoverro,TomàsF,RomeroJ (2011)ResponseofPosidonia oceanica toburial
dynamics MarineEcologyProgressSeries423:47-56.
Martínez-CregoB,VergésA,AlcoverroT,RomeroJ(2008)Selectionofmultipleseagrassindicators
forenvironmentalbiomonitoring.MarineEcologyProgressSeries361:93-109.
MascaróO,BennettS,MarbàN,NikolicV,RomeroJ,DuarteCM,AlcoverroT(2012)Uncertainty
analysisalongtheecologicalqualitystatusofwaterbodies:theresponseofthePosidonia oceanica
multivariateindex(POMI)inthreeMediterraneanregions.MarinePollutionBulletin64:926–931.
MateoMA,RomeroJ(1996)Evaluatingseagrassleaflitterdecomposition:Anexperimentalcompa-
risonbetweenlitter-bagandoxygen-uptakemethods.JournalofExperimentalMarineBiologyand
Ecology202:97-106.
MateoMA,RomeroJ(1997)DetritusdynamicsintheseagrassPosidonia oceanica:Elementsforan
ecosystemcarbonandnutrientbudget.MarineEcologyProgressSeries151:43-53.
MateoMA,RomeroJ,PérezM,LittlerMM,LittlerDS(1997)Dynamicsofmillenaryorganicdeposits
resultingfromthegrowthoftheMediterraneanseagrassPosidonia oceanica.EstuarineCoastaland
ShelfScience44:103-110.
PagèsJ,BartomeusF,HereuB,RomeroJ,AlcoverroT(enviat)Herbivorefishmovementslinkseas-
capemosaics.MarineEcologyProgressSeries.
PagèsJ,FarinaS,GeraA,ArthurR,RomeroJ,AlcoverroT(2012)Indirectinteractionsinseagras-
ses: fish herbivores increase predation risk to sea urchins bymodifying plant traits. Functional
Ecology26:1015-1023.
PérezM,InversO,RuizJM,FrederiksenMS,HolmerM(2007)Physiologicalresponsesofthese-
agrassPosidonia oceanicatoelevatedorganicmattercontentinsediments:Anexperimentalas-
sessment.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology344:149-160.
PradoP,TomàsF,AlcoverroT,RomeroJ(2007)ExtensivedirectmeasurementsofPosidonia oceani-
ca defoliationconfirmtheimportanceofherbivoryintemperateseagrassmeadows.MarineEcology
ProgressSeries340:63-71.
PradoP,FarinaS,TomàsF,RomeroJ,AlcoverroT(2008)Marineprotectionandmeadowsizealter
fishherbivoryinseagrassecosystems.MarineEcologyProgressSeries371:11-21.
PradoP,RomeroJ,AlcoverroT(2009)Welcomemats?Theroleofseagrassmeadowstructurein
controllingpost-settlementsurvivalinakeystonesea-urchinspecies.EstuarineCoastalandShelf
Science85:472-478.
99
RamosG.(2004)EstudiopreliminardelcrecimientodePinna nobilis (Molusca,Bivalvia)enlasislas
Medes.Trabajodeinvestigación.DoctoradodeCienciasdelMar.UniversidaddeBarcelona.
RomeroJ(1984)VegetaciósubmarinadelesillesMedesII.Espermatòfits,dinsde:RosJD,Olivella
I,GiliJM(eds.)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.Institutd’EstudisCatalans,Arxiusdela
SecciódeCiències,LXXIII.Barcelona.pp.373-382.
RomeroJ(1985)Estudioecológicodelasfanerógamasmarinasdelacostacatalana:produc-
ciónprimariadePosidonia oceanica(L.)DelileenlasIslasMedes.Tesisdoctoral,Universidad
deBarcelona.
RomeroJ(2004)Posidònia:elspratsdelfonsdelmar.Lamiradadelbiòlegaunecosistemamedi-
terrani.Col.leccióNorai,9.AjuntamentdeBadalona.Badalona,159pp.
RomeroJ,Martínez-CregoB,AlcoverroT,PérezM(2007)Amultivariate indexbasedonthese-
agrassPosidonia oceanica (POMI)toassessecologicalstatusofcoastalwatersunderthewater
frameworkdirective(WFD).MarinePollutionBulletin55:196-204.
RomeroJ,PérezM,LlagosteraI,SanmartíN,DalmauA(2012)Estatecològicdelespraderiesde
Cymodocea nodosaalabadiadePals.InformeTècnic.DiputaciódeGirona.
RosJD(1982)L’estudidelbentosmaríaCatalunya:reflexionsencomplir-seelsdeuanysdel“Pro-
gramaBentos”.Ciència,21:20-27.
RosJD,OlivellaI,GiliJM(1984)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.Institutd’EstudisCatalans,
ArxiusdelaSecciódeCiències,LXXIII.Barcelona.828pp.
TomàsF,RomeroJ,TuronX(2004)SettlementandrecruitmentoftheseaurchinParacentrotus lividus
intwocontrastinghabitatsintheMediterranean.MarineEcologyProgressSeries282:173-184.
TomàsF,RomeroJ,TuronX(2005a)Experimentalevidencethat intra-specificcompetitioninse-
agrassmeadowsreducesreproductivepotentialintheseaurchinParacentrotus lividus(Lamarck).
ScientiaMarina69:475-484.
TomàsF,TuronX,RomeroJ(2005b)Seasonalandsmall-scalespatialvariabilityofherbivorypressu-
reonthetemperateseagrassPosidonia oceanica.MarineEcologyProgressSeries301:95-107.
TomàsF,TuronX,RomeroJ(2005c)EffectsofherbivoresonaPosidonia oceanicaseagrassmea-
dow:importanceofepiphytes.MarineEcologyProgressSeries287:115-125.
TomàsF,Álvarez-CascosD,TuronX,RomeroJ(2006)Differentialelementassimilationbyseaur-
chinsinseagrassbeds:implicationsfortrophicinteractions.MarineEcologyProgressSeries306:
125-131.
100
VergésA,BecerroMA,AlcoverroT,RomeroJ(2007)Variationinmultipletraitsofvegetativeand
reproductiveseagrasstissuesinfluencesplant-herbivoreinteractions.Oecologia151:675-686.
VergésA,PérezM,AlcoverroT,RomeroJ(2008)Compensationandresistancetoherbivoryinse-
agrasses:inducedresponsestosimulatedconsumptionbyfish.Oecologia155:751-760.
WaycottM,DuarteCM,CarruthersTJB,OrthRJ,DennisonWC,et al.,(2009)Acceleratinglossof
seagrassesacrosstheglobethreatenscoastalecosystems.ProceedingsoftheNationalAcademy
ofSciencesoftheUnitedStatesofAmerica106:12377-12381.
101
L’estatge infralitoral de la costa del Montgrí i les illes Medes:
comunitats algals i poblacions de garotes
Bernat Hereu1
1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
103
Introducció
Lesalguessónelsorganismesquedominenlamajoriadepaisatgessubmarinsbentònics.Defet,lesal-
guessónpresentsatoteslescomunitatsbentòniquesdelnostrelitoral,desdelasuperfíciedelmarfins
afondàriesquepodensuperarels100metres.Totiqueagrupemlesalguesenungrangrupgenèric,es
tractaenrealitatd’unconjuntmoltheterogeni,ambunagranquantitatd’espèciesquetenencaracterísti-
quesmoltdiferentsentreelles,ambrequerimentsfisiològicsirespostaalescondicionsambientalstambé
diferents iquecondicionen lasevadistribució.Així,cadaespècies’haadaptataviureenunambient
ambunescondicionsdeterminadesd’il·luminació,hidrodinamismeidisponibilitatdenutrients,tipusde
substratotemperatura(Ollivier,1929;Feldmann,1937;PéresiPicard,1964;Riedl,1966;Roset al.,1985).
Comaresultatd’aquestasèriedefactorsambientals,quesegueixenessencialmentungradientbatimè-
tric,podemobservarunamarcadazonació,deformaquecadaespècieocomunitatnoméséspresenten
unrangdeprofunditatsdeterminat.D’aquestaforma,enellitoralmarítrobemunpaisatgeorganitzaten
bandeshoritzontals;aquestesbandespodenassimilar-seadiferentstipusdecomunitats.
Pelfetquelescondicionsambientalssónforçadiferentsenfunciódelabatimetriaid’altresfactors,les
característiquesd’aquestescomunitatstambéhosón.Així, lesespèciesicomunitatsméssuperficials,
quesónsotmesesaunaelevada irradiació,althidrodinamismeiaportació importantdenutrients,són
mésproductivesitenenciclesestacionalsmoltmarcats;encontrast,lescomunitatsdefondàriatenen
unadinàmicaiuncreixementméslentacausadelesrestriccionsdellumidel’aportaciódenutrients
(Johnson,1969;Ballesteros,1984).
Totsaquestsfactorsinteractuenideterminenunagrandiversitatdecondicionsambientalsqueestraduei-
xenenunagrandiversitatd’espèciesadaptadesaviureencadascunad’aquestescondicions.Aquestfetés
especialmentevidentalaMediterrània,ons’hanidentificatmésde800espècies,mésde500delesquals
sóncitadesalescostescatalanes(Ballesteros,1984),i300alacostadelMontgríilesillesMedes(Balleste-
roset al.,1984;HereuiLinares,2003;Hereuet al.,2010).
Atèsl’importantpaperecològicquetenen,lesalguessónuncomponentfonamentaldelsecosistemes
bentònicsmarins.Sónelsprincipalsproductorsprimarisqueaportenmatèriaorgànicaalaxarxatròfica:
d’unabanda,atravésdelsherbívors,comlessalpesolesgarotes(Kempf,1962;Verlaque,1987;Sala,
1996),idel’altra,sobretotatravésdelsdetritívors,quedescomponeniprocessenlesfrondesdespreses
alfinaldel’èpocadeproducció(OdumiDelaCruz,1963).
Amésdelasevafunciócomaproductorsprimaris,lesalguestenenunimportantpaperestructural.A
causadelagrandiversitatdeformesimidesdelesdiferentsespècies,lescomunitatsalgalss’organitzen
endiferentsestratsdevegetació:unestratincrustantformatperalguescalcàriesincrustants;unodiver-
sosestratsarbustius;unestraterectedominatpermacroalguesambunporterecte,iunestratepifític
formatperespèciesepifítiquesqueviuensobrelesaltresalgues.Segonselseugraudecomplexitat,cada
comunitatalgalpottenirunomésd’aquestsestrats,demaneraquelescomunitatsambestadissucces-
sionalsmésavançatssónlesmésestructurades.
104
Aquestaaltacomplexitatestructuralnono-
mésafectalespròpiesalgues.Enelsambi-
entsmarinslitorals,onlamajoriad’animals
i algues viuen fixats al substrat, hi ha una
forta competència per l’espai. L’estructura
delesalguesofereix,perunapart,unasu-
perfícieonunagranquantitatd’organismes,
tant animals com plantes, s’hi adhereixen
utilitzant-lescomabasedefixació.Així,per
exemple,s’haarribatacomptarfinsa150
espècies d’algues epífites fixades sobre el
tal·lusd’unaespèciedeCystoseira(Naegele
iNaegele,1961).L’estructuratridimensional
de lesalguescreaalhoraunagranquanti-
tat de microambients que són aprofitats
permoltsaltresorganismes(crustacis,mol-
luscs,poliquets...),queviuenentrelesfrondesodinsdelesestructurescalcàriesquecreenlesalguesin-
crustants.Aquestariquesad’organismesésaprofitadaperaltresespèciesques’hialimenten,comleslarves
depeixos,que,alhoraquehitrobenaliment,esprotegeixendelsdepredadors.D’aquestamanera,amésde
lapròpiariquesaespecífica,lesalguescreenunaestructuraenlaqueviuiinteraccionaunagranquantitat
d’organismes;sovints’hancomparatlescomunitatsalgalsbendesenvolupadesamblesselvestropicalspel
quefaalasevacomplexitatibiodiversitat(Fotografia1).
Finalment,amésdelvalorflorísticifaunísticperse,lesalguestenenunimportantvalorpaisatgístic.Sitenim
encomptequealescostesmediterrànies,iespecialmentalacostadelMontgríilesillesMedes,hihauna
grantradicióenlapràcticad’activitatssubaquàtiques,lescomunitatsalgalsitotalasevafaunaassociada
(tantinvertebratscompeixos)constitueixenunspaisatgesúnicsperal’observacióil’estudidelanatura.
Enelsdarrersanys,l’interèsperlescomunitatsfitobentòniqueshaaugmentat,enhaver-seidentificatuna
sèriedefactorsquepodenafectarlescomunitatsalgalsi,pertant,modificarelpaisatgesubmarí.
Perunapart,l’efectedel’herbivorismeperlasuperpoblaciódegarotesderivadadelasobrepescadels
seusdepredadors.Unaaltracausadecanvisenlescomunitatsalgalssónelsefectesdifusosrelacionats
ambcanvisalescondicionsambientals,contaminació,etc.L’apariciód’espèciesinvasoreséstambéuna
possiblecausadecanvisenlescomunitatsalgals.Jahihaexemplesd’alguesquehanestatintroduïdes
ique,ensubstituirlesespèciesautòctones,hanprovocatcanvisdràsticsenlescomunitats.Aquestés
elcasd’Asparagopsis armata,queenl’èpocademàximaproducciódominatotalmentlescomunitatson
éspresent(Sala,1996).Recentment,homhatrobatWomersleyella setaceaalacostadelMontgrí(Hereu
et al.,2010)i,unanyméstard,jaalesillesMedes(B.Weitzmann,com.pers.).Altresespèciesd’algues
invasorespresentsamoltsindretsdelMediterrani,perònoalacostadelMontgrí,comCaulerpa racemosa
iLophocladia lallemandi,hipodenarribarenalgunmoment.Pelquefaad’altresespècies,comSiganus
luridus,unpeixherbívororiginaridelmarRoigirecentmentobservatenaigüesdelaCôted’Azur(França),
podentambécanviarlescomunitatsalgalsperunanovapressiód’herbivorisme.
Fotografia1.Lescomunitatsalgalsbendesenvolupadestenenunaaltadiversitaticomplexitatestructural(Fotografia:BernatHereu).
105
Estructura i dinàmica de les comunitats algals
Totsaquestsfactorsafectentantladistribuciócomlafisiologiadelesespècies,deformaquelesdiferents
comunitatsnonoméstenenunacomposicióespecíficadeterminada,sinóquetambétenenunaestructu-
raiunadinàmicadiferents.
Les comunitatsmés superficials, pel fet que rebenmés irradiació i més aportació de nutrients a
causad’unmajorhidrodinamisme,sónmoltproductives.Tantésaixíquealgunesespèciesqueles
componenpodenfercreixementsespec-
tacularscadaprimaverairenovarquasiel
100%de labiomassacadaany.Així, en
renovar amb facilitat la seva biomassa,
lescomunitatsméssuperficialssónmolt
resistents a les pertorbacions, ja que es
podenrecuperarfàcilment.Peraixòésa
leszonesméssomesonsolemtrobar la
majoriadelsherbívors,comlesgarotes i
lessalpes.Contràriament,lescomunitats
defondàriatenenelcreixementmoltmés
limitat:lallumésescassainoméselscor-
rents de fons unidireccionals els poden
proporcionarelsnutrientsindispensables
peralseucreixement.Aquestescomuni-
tats tenen una dinàmicamolt lenta: són
moltpocproductives,ilamajoriad’espè-
cies nomostren grans variacions de bi-
omassa al llarg de l’any. A més, moltes
espèciesacumulensubstànciesdereser-
vao inverteixenpart del seu creixement
aconstruircomponentsestructurals.Per
això aquestes comunitats no poden su-
portarunapressiód’herbívorsgaireforta
–a més de ser molt sensibles a d’altres
pertorbacions–,per la lentacapacitatde
recuperacióquetenen.
Aquest patró es va formalitzar en unmo-
delintegrador(Ballesteros,1991)enelque
lescomunitatsalgalsielseucicleanuales
poden organitzar en un espai generat se-
gonsdoseixosdeproducció/diversificació
ibiomassa/heterogeneïtat.Aquestmodel,a
Figura 1. Mapes d’intensitat de transició resultant de la superposiciód’imatgesde lamateixaparcel·la adiferents fondàries. La tonalitatdelcolor(denegre=0avermell=7)denotaelnombredetransicionsproduïdesalllargdel’estudi(2anys)encadaparcel·la(vegeullegenda).Elnombredetransicionsreflexaladinàmicadelacomunitat.(A)Comunitatsalgalsfotòfiles, -5m, (b)Comunitatsalgalsesciòfiles, -8m (c)Comunitatsdelprecoral·lígen,-14m(d)Comunitatsdelcoral·lígen,-20m.(ExtretdeGar-rabouet al.,2002).
106
més,descriuquelescomunitatssónestablesadeterminatsgrausdepertorbació.Noobstantaixò,quan
lespertorbacionssónmoltfortes,aquestescomunitatsesmodifiqueniesdevenenaltrescomunitatsdi-
ferents,peròtambéestables,deformaqueelcanviodegradaciódelescomunitatsalgalspotesdevenir
irreversible,almenysaescalamitjana.
Elstreballssobrel’ecologiadelescomunitatsalgalsques’hananatdesenvolupantalesillesMedesilacosta
delMontgríhananatconfirmantaquestmodelgeneral.Així,enunestudisobreladinàmicadelescomunitats
bentòniquesmarines(Garrabou,1997;Garrabouet al.,2002),esvadeterminarladinàmicadelescomunitats
bentòniquesadiferentsfondàriesbasant-seenelscanvisquepresentalacoberturadediferentsespèciesal
llargd’unrangbatimètric.Aquestestudivademostrarquelescomunitatsméssuperficialstenenunataxade
renovacióelevada,mentrequelescomunitatsdefondària,dominadesperanimals,peròtambéperalguesmés
parsimonioses,tenenunataxaderenovacióiunadinàmicamoltlenta(Figura1,vegeucapítol6).
El paper de les interaccions tròfiques
Els treballsd’EnricSala (Sala,1996,1997;Sala iBallesteros,1997;Sala iBoudouresque,1997)varen
inclourelesalguesilescomunitatsalgalsenelseuestudisobreelscanvisqueprovocalasobrepescaen
l’estructuradelaxarxatròficaienlacomposiciódelescomunitatsbentòniques.Aquestamenad’estudis
hansovintejatenlaliteraturacientíficadesdeladècadade1990,quanesvaevidenciarelpaperdeles
reservesmarinescomaeinadegestióperalaconservaciódelsecosistemeslitorals.
ElsestudisesmentatsdeSala,pionersa
laMediterràniaenaquesta temàtica jun-
tament amb altres autors (Kempf, 1962;
Verlaque,1987),varenpermetreformalit-
zarunmodelde funcionamentdelseco-
sistemesbentònicsenelque l’abundàn-
ciadepeixosdepredadorsendetermina
la composició i estructura a través dels
canvisenlaintensitatdelesinteraccions
tròfiquesqueestransmetenanivellsinfe-
riors,finsalescomunitatsalgals(Salaet
al.,1998a;Sala,2004) (Figura2).Aquest
model estableix que a les reserves ma-
rines els peixos depredadors controlen
lespoblacionsdegarotes, considerades
unaespècieclauielsprincipalsherbívors
delaMediterrània,i,indirectamentatra-
vésdelsefectesdel’herbivorismedeles
garotes, també controlen les comunitats
Figura2.ModeldelfuncionamentiestructuradelescomunitatsalgalsinfralitoralsdelaMediterràniaOccidental,onelsestatsterminals(comu-nitatsalgalsbendesenvolupadesiblancallsdominatspergarotes)ielsprocessosdetransicióestandeterminatsperlapressiódepesca.(extretdeSalaet al.,1998a).
107
algals. Així, la sobrepesca pot provocar,
per aquests efectes tròfics en cascada,
un canvi d’estat en les comunitats, que
altera comunitats algals ben desenvo-
lupades, amb una estructura complexa
compostaperdiferentsestratsiambuna
altadiversitatassociada,ilestransforma
en comunitats sobrepasturades menys
diverses i dominades per espècies cal-
càries incrustants i algues oportunistes
capacesdesuportar lapressiódelsher-
bívors(Fotografia2).
Dinsd’aquestmarc temàtic,Salavade-
terminartambéelpaperdelspeixoscom
a herbívors, ja que va observar que en
zones amb alta abundància de peixos,
aquests eliminen les algues erectes do-
minantsiaixípermetenquealtresalgues
oportunistes, com la introduïda Aspara-
gopsis armata,hicreixin (Sala iBalleste-
ros, 1997; Sala i Boudouresque, 1997).
Aquestasèriedetreballsvapoderdeter-
minar també l’important paper dels pei-
xosenel control i la conservacióde les
comunitats algals, ja sigui comadepre-
dadorsd’invertebrats,jasiguicomaher-
bívors(Fotografia3).
Integrant tots els factors
Enunasèriedetreballsmésrecents(Hereu2006;Hereuet al.,2008),esvacomprovarexperimentalment
quinpaperrelatiutenenelsfactorsambientals ielsfactorsbiòticsenl’estructuraciódelescomunitats
algals,icomaquestsinteraccionen.
Perunabanda,esvapodercomprovarquelesgarotestenenrealmentunefectemoltimportantsobre
lescomunitatsalgals,jaquelasevaformademenjareliminacompletamentlacobertaalgal,excepte
lesalguescalcàriesincrustants.Percontra,totiquesídeterminavenl’abundànciad’algunesespè-
cies, l’efectedelspeixos(majoritàriamentsargsisalpes)sobre lescomunitatsalgalsésmenysim-
portantjaque,adiferènciadelesgarotes,aquestsmengenelsextremsdelesalguessensearrencar
Fotografia2.Lesgarotespodenmodificarcompletamentlescomunitatsalgals,transformantcomunitatsmoltdiversesicomplexesencomunitatsempobrides,dominadesperalguescalcàriesincrustantsifilamentoses(Fotografia:BernatHereu).
Fotografia3.Elsespàrids,comaquestasondepredadorsdegarotes,peròcomaomnívors,tambésonunsimportantsconsumidorsd’algues(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
108
tot el tal·lus, la qual cosapermet el seu
creixementposterior(Fotografia4).
Amés,esvapoderobservarquesegonsla
sevaestratègiavital,determinadaper fac-
torsambientals,cadaespècied’algarespon
deformadiferental’efectedelsherbívors.
Així,homvaidentificardiferentsestratègies
segonslacombinacióentreelciclevitalila
respostaalapressiód’herbivorisme.
Lesespèciesestacionalsambgrancreixe-
mentalaprimavera(e.g.dictiotals,Padina
pavonica,etc.)noesveuengaireafectades
pelsherbívors,jaqueelseufortcreixement
potsuperarambescreixlespèrduesprodu-
ïdesperaquests.Amés,enteniruncicleanual,alaprimaverasegüenttornenacréixeramblamateixa
abundància,encaraquehaginestatmoltdepredadesl’anyanterior.Hiha,amés,espèciesoportunistesde
creixementestacional(e.g.Acetabularia acetabulum, Ulva rigida)queespodenveurefinsitotafavorides
perlesgarotes,jaqueaquesteseliminenelsseuscompetidorsielsdeixenunespailliurepercréixer.
Unaltregrupsónlesalguescalcàriesincrustants,quenoesveuengaireafectadesperl’efectedelsher-
bívors(e.g.Mesophyllum alternans),ofinsitotpodenserbeneficiades(e.g.Litophyllum incrustans)per
l’efected’eliminarelscompetidors(lesalgueserectesd’estratssuperiors).
Contràriament,lesalguesperennessónlesmésafectadesperl’efectedelsherbívors,especialmentper
lesgarotes.Adiferènciadelesalguesestacionals,lesalguesperennestenenunsparàmetresdemogràfics
quecorresponenaunabiologiamoltméspausada,jaqueviuendiversosanysitenenuncreixementmolt
méslent,deformaquequanlesgarotesleseliminen,lasevadinàmicanoelspermetcompensarlapèrdua
provocadapelsherbívors.Aquestesalgues,enespeciallesespèciesdelgènereCystoseira,peròtambé
moltesaltres(Corallina elongata, Halopteris spp., Codium vermilara, Jania spp., Sphaerococcus coronopi-
folius,etc.),sónprecisamentlesquemantenenunescomunitatsalgalsbenestructuradesiconservades,
jaquesónlesquetenenmajorportiformenl’estructura“debosc”delescomunitats,cosaquepermet
unamàximadiversitatifuncionalitat.
Unexempleextremd’aquestadinàmicasónlescomunitatsd’alguesqueestrobenamésfondària,onla
dinàmicaencaraesméslenta.EnrecentsestudisalacostadelMontgríialesillesMedes,Navarroet al.
(2011)hananalitzatmitjançantparàmetresdemogràfics(comladensitat,estructuradetalles,creixement,
reclutamentimortalitat)l’estructuraidinàmicadepoblacionsdeCystoseira zosteroides.Aquestesalgues,
quetenenuntal·lusperennedefinsa10cmd’alçadairenovenlesfullesanualment,alacostadelMontgrí
ilesMedessónrelativamentabundantsiestrobenentre20i35mdefondària(vegeucapítol2).Esvaren
poderdeterminarunscreixementsdeltal·lusmoltbaixos,deformaques’hanpogutdataralgunsindivi-
dus,depocmésde10cmd’alçada,enmésde50anysd’edat.Aquestsresultatsconcordenambaltres
Fotografia4.Lessalpessonpeixosimportantsherbívorsquetenenunpaperimportantenladinàmicadelescomunitatsalgals(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
109
estudisrealitzatsad’altresindretsdelMediterrani,ontambésobreviuenencarapoblacionsd’aquestes
alguesdefondària(Hereuet al.,2008;Ballesteroset al.,2009).
A causa de la seva fragilitat i lent creixement, que no permeten una recuperació amitjà termini,
aquestes comunitats de fondària són especialment vulnerables a pertorbacionsmecàniques, com
lesxarxesdepescaolesàncoresd’embarcacions,itambéambientals,especialmentlesproduïdes
pelcanvidetransparènciadel’aiguaolasedimentació.Tantesaixí,queaquestescomunitatshan
desaparegutdelamajoriadezonesonhavienestatdescritesnofamésde50anys(GiacconeiBruni,
1973;Thibautet al.,2005;Serioet al.,2006),irestennoméspoblacionsenalguneszonesbencon-
servadesdellitoral.
El seguiment biològic de les comunitats algals
Amésdepermetreconèixermillorladinà-
mica iel funcionamentde lescomunitats
algals,aquestasèriedetreballsvaperme-
treaplicar idesenvoluparunatècnicase-
miquantitativaquepermetuncontrolefec-
tiuifàcilmentreplicabledelescomunitats
algals, per al seu estudi i monitoratge.
Aquestatècnicaconsisteixenelrecompte
de lacoberturamitjançantelsanomenats
“algòmetres”: un quadrat de superfície
coneguda,subdividitenreticles,acadas-
cundelsqualsescomptalapresènciade
cadaespècied’unllistatdelesalguesmés
conspícues(Fotografia5).
Amés,esvaposarderellevànciaquel’estudidelescomunitatsalgalss’hadeferespecíficament,
inocoma“grupsfuncionals”definitssegonslaformaol’estructuradelesespècies,iquehanes-
tatutilitzatsamoltsestudis.Lautilitzacióde“grupsfuncionals”potemmascarardiferentsefectes,
perquèdinsdecada“grupfuncional”espodentrobarespèciesambdiferentsestratègiesvitalsque
responendeformadiferenta lesdiferentspertorbacions.Ésadir,noéselmateixtenircomunitats
dominadesperdictiotals(alguesestacionalsimoltresistentsal’herbivorisme,comDictyota dichoto-
ma),quecomunitatsdominadesperalguesperennescomCystoseira spp.(moltsensiblesal’efecte
delsherbívorsialtrespertorbacions,queformencomunitatsmoltestructuradesidiverses),totique
ambdósgrupsd’espèciesespuguinclassificardinsdelmateix“grupfuncional”.
Amés,atesalanecessitatd’identificaranivellespecíficelscomponentsdelacomunitat,elmostreiginsitu
éslamillormetodologiaperal’estudid’aquestescomunitats,jaquepermetunaòptimaobservacióiiden-
Fotografia5.Els“algòmetres”sonquadresreticulatsensubquadratsonescontalapresènciaicoberturadelesalguesmésconspícues.Esrealit-zeninsitu,ihanmostratserelmillormètodeperacalcularlacomposiciódelescomunitatsalgals(Fotografia:BernatHereu).
110
tificaciódelesdiferentsespècies,incloseslesqueformenelsestratsinferiors,quepodenquedarcobertes
perespèciesarborescents.Algunsestudishancomparataquestmètodeambl’anàlisidefotografies(Sant,
2003),iarribenalaconclusióqueelsresultatsobtingutsmitjançantfotografiessónmoltmenysprecisosi
permetenunamenorresolució.
Aquestatècnicavapermetreincorporarelmonitoratgedelescomunitatsalgalsenelprogramadese-
guimentdelpatrimoninaturaldelesillesMedes,ambl’objectiudedetectarpossiblescanvisenlesco-
munitats,jafospelsefectesdelagestió(enrelacióal’abundànciadepeixosigarotes),jafosacausade
pertorbacionspuntualsol’apariciód’espèciesinvasores.
Elsresultatsd’aquestseguimentmostrencertesdiferènciesenlacomposiciódelescomunitatsentre
lacostadelMontgríilaReservaMarina.Concretament,enalguneszonesdelaReserva,s’hapogut
observarrecentmentunaugmentimportantdelacoberturadeCystoseira spp.,quepotarribarafor-
marcomunitats(vegeucapítol2).Aquestaugmentpotrespondrealscanvisproduïtsal’estructurade
laxarxatròficacomaconseqüènciadelaprotecció.Elfetqueaquestescomunitatshaginaparegut
alcapdemésde20anysdesprésdel’establimentdel’ÀreaProtegidaposaenevidènciaque,toti
queelspeixosresponenràpidamentalaprotecció,elsefectessecundarisenelsecosistemespoden
trigardesenesd’anys(Salaet al.,2012).
Amés,elmonitoratgedelescomunitatsalgalsvapermetredetectarpertorbacionspuntualsqueenshan
fetadonardelafragilitatd’aquestescomunitats.
Perunapart,unadelescomunitatsd’alguesdefondàriadelMontgrívapatirunaaltamortalitatperl’erosió
produïdaperunaxarxaabandonada,quevaarrencarmésdel40%delspeusdeCystoseira zosteroides
(Navarroet al.,2011).Tenintencomptelalentadinàmicad’aquestaespècie,aquestamortalitatpotde-
terminarlaviabilitatd’aquestapoblacióamitjàtermini,fetquemostralanecessitatdeprotegiraquestes
poblacionsdetottipusdepertorbacionsmecàniques.
Unaaltrapertorbació importantvaserel temporaldeSantEstevede l’any2008.Aquest temporal
vadenudarcompletamentelsfonsdeblocsfinsamésde10metresdefondària,jaquelaforçadel
temporalvamoureelsblocsiaquestsesvanerosionarentreells.Elresultatésqueenalgunsfons
esvaperdremésdel70%delacobertaalgal,especialmentalacostadelMontgrí.Encanvi,ales
comunitatsambsubstratrocóssòlid,lescomunitatsalgalsapenesesvarenveureafectades(Garcia-
Rubieset al.,2009).
Elsorprenentd’aquestestudiésquelescomunitatsalgalsnos’hanrecuperatalcapdemésdetresanys,
jaque,totiqueexisteixunacobertaalgal,lacomposicióespecíficaésencaramoltdiferentdelescomu-
nitatsnoafectades.
Aquestseguimentensindicaque,encaraqueestractidecomunitatsmoltdinàmiques,lescomunitats
algalsfotòfilestenenunacapacitatderecuperaciólentaenelcasdeserpertorbadesi,totiquetenenuna
certacobertura,lescomunitatspertorbadessónmoltdiferentsdelescomunitatsbendesenvolupadespel
quefaacomposició,estructuraifuncionalitat.
111
Les garotes: espècies clau per a les comunitats algals
Enaquestmateixàmbitd’estudi,lesgarotes(equinoideus,equinoderms)vanseridentificadesacom
aespèciesclauenelfuncionamentdelsecosistemes.Acausadelasobrepesca,homsospitaqueles
altesdensitatsdelespoblacionsdegarotesdellitoralmediterranisónrelativamentrecents,ambunes
conseqüènciesmoltnegativesperalescomunitatsalgals,jaquelamajorpartdelsfonsmediterranis
mostrensenyalsdesobrepastura,ambcomunitatsempobridesformadesnomésperunestratincrus-
tantialgunesespèciesarbustives(anomenats“blancalls”perl’aspecteclarquetéelfons,acausadel
colordelesalguesincrustants),perl’excessivapressióherbívoradelesgarotes(Salaet al.,1998a).
Per aquest motiu, les poblacions de garotes (principalmentParacentrotus lividus iArbacia lixula,
quesón lesmésabundants i lesquete-
nenunmajorefectesobrelescomunitats
algalsalMediterrani)esvarenincorporar
alprogramadeseguimentde laReserva
MarinadelesillesMedes,amblafinalitat
de comparar l’evolució de la seva den-
sitat i estructurademogràficadins i fora
delaReserva,aixícomvalorarfinsaquin
punt una elevada densitat de peixos és
capaçde controlar demogràficament les
poblacionsdegarotes.Enaquestamoni-
torització,esvamesurarladensitaties-
tructurademidesdegarotesendiferents
estacionsdelazonaprotegidadelesilles
MedesidelacostadelMontgrí,iendos
tipusdesubstratdiferents(paretshomo-
gèniesifonsdeblocsambmultitudd’es-
querdesirefugis)(Fotografia6).
Lasèrie temporalde l’evoluciódedensitatdeParacentrotus lividusnomostraunagrandiferència
dedensitatsentredinsiforadelareserva.Ladiferènciamésconspícuaéslavariabilitattanaltaque
mostrenlespoblacionsdeforadelareservaque,analitzantl’estructuradetalles,espotcomprovar
queresponenapicsdereclutamentmoltimportantsquefanaugmentarmoltladensitatendetermi-
natsanys,peròquequedenatenuatsenelsanysposteriors(Salaet al.,1998b;Hereuet al.,2012)
(Figures3i4).
Aquestsresultatssónaparentmentcontradictorisamblesteoriesdecascadestròfiques,queprediuen
uncontroldelespoblacionsdegarotesperdepredaciódinslesreservesmarines.Noobstantaixò,la
recercaparal·lelaqueesvaanarfentdurantaquestseguiment(Sala,1996,1997;SalaiZabala,1996;
Salaet al.,1998;Hereu2004,2005;Hereuet al.,2004,2005)vadonarlaclauperexplicaraquesta
tendència:lainteraccióentremultituddefactorsquedeterminendiferentsfasesdelciclevitaldeles
garotespotdesviarelsresultatsdelesprediccionsdelsmodelsdeterministes.
Fotografia6.Enelcomptatgedegarotesdurantelprogramadesegui-mentesconteniesmesuraeldiàmetredelesgarotesenunitatsde50m2,determinadesperunacintamètricade50mqueesvaresseguintambunabarrade1md’allargada(Fotografia:BernatHereu).
112
Lespautesdereclutamentdelesgarotesesvarenidentificarcomunprocésclauperentendrelespobla-
cionsd’aquestaespècie.Enunasèriedetreballsonesvareninstal·larcol·lectorsartificialsdelarvesde
garotes,esvapodercomprovarqueelreclutamentdeP. lividusmostraunespautesmoltvariablestant
temporalmentcomespacialment(Hereuet al.,2004).Així,esvapoderobservarunagranvariabilitatinte-
ranual(demésd’unordredemagnitud)enl’arribadadereclutes,queenalgunspuntsianyspodenserde
mésde10.000individus/m2.Amés,l’assentamentnomostracappautaespacialdeterminada,sinóque
semblaproduir-sedeformaaleatòria,probablementlligadaalescondicionsoceanogràfiques.
Figura3.EvoluciódeladensitatdegarotesalesIllesMedes(R)ilacostadelMontgrí(NR),enfonsdeblocsiparetsverticals.A)Paracentrotus lividus,b)Arbacia lixula.
113
Aquestsresultatstenenunagranimportàn-
ciaal’horad’entendreelpaperdelesreser-
vesmarinesenladinàmicadelespoblacions
degarotes.LeslarvesdeP. lividustenenuna
capacitat de dispersiómolt elevada, i això
elspermetarribadesmassivesarreu, inclús
enllocsonlespoblacionsd’adultssónmolt
baixes.Aixòfapensarquelespoblacionsde
l’interiordelesreservesmarinesnosóntan-
cades i poden rebre entradesmassivesde
larvesproduïdesenaltresindrets,onl’abun-
dànciad’adultspotsermoltelevada.Totiel
potencialdepredadordelspeixos,aquestes
arribadesmassivesdelarvespodenmante-
nirpoblacionsdegaroteselevadesfinsitot
dins de les reservesmarines, com les illes
Medes,onl’abundànciadedepredadorsés
moltelevada.
Enfrontdel’efectealeatoriidesestabilitza-
dor del reclutament, la depredació és un
procés estabilitzador per al control de les
poblacionsdegarotes.Enunasèried’es-
tudisexperimentals,esvademostrarquela
taxadedepredació sobregarotesadultes
ésmoltmésaltadinslaReserva(SalaiZa-
bala,1997).Noobstantaixò,esvapoder
comprovarquenonoméselssargs,talcom
estavadescritperalarestadelaMediter-
rània,sinótambémoltesaltresespèciesde
peixos, majoritàriament de la família dels
làbrids, són importants depredadors de
garotes,especialmentdelesfasesjuvenils
(entre0,2 i1cmdediàmetre) i tenenuna
granimportànciaenelcontroldelespobla-
cions(Sala,1997;Hereuet al.,2005)(Fotografia7).Així,esvapoderdeterminarquelamidadelspeixos
tambétéunagranimportànciaenaquestarelaciódepredador-presai,conseqüentment,enelcontrolde
lespoblacionsdegarotes:apartirdecertamida,lesgarotesassoleixenunatallarefugiperacadaespècie
dedepredador(apartirdelaqualjanopodenserdepredades).Jaquelamidadelspeixosenzonespes-
cadesésmenor,finsitotpelquefaaespèciespetitessenseinterèscomercial,elpotencialdecontrolper
depredaciótambédisminueix.Aquestfetposaenevidenciaqueinclúslapescaesportivasobreespècies
nocomercialspottenirunagranimportànciaenelcontroldelespoblacionsdegarotesi,deretruc,enla
conservaciódelescomunitatsinfralitorals(Sala,1997;Hereuet al.,2005).
Figura4.Evolucióde l’estructurade tallesdeP. lividusen lesdiferentsestacionsambfonsdeblocsdinsiforadelareserva(classesdetallade1cmde1991a2003ide0,5cmde2003a2012).
114
Les variacions en les densitats de garotes
observadesalasèrietemporaldelseguiment
mostrenuncertpotencialdelspeixosal’ho-
radecontrolarlespoblacionsdegarotes.Els
anysquehihaunaaltaproducciódelarvesi
unfortreclutament,ladensitatdegarotesfora
delaReserva,onhihamenysdepredadorsi
sónméspetits,augmentaconsiderablement,
laqualcosaprodueixvariacions importants
en la densitat de les poblacions. En canvi,
dinsdelaReservanoesprodueixenaques-
tesvariacionsis’observaunpatrómoltmés
regularen ladensitatdegarotesal llargdel
tempsacausadelcontroldelspeixos,que,
sibénopodeneliminar-lescompletament,sí
podenatenuaraquestesentradesmassives
deindividusjuvenilsalespoblacions.
RecentsestudistambérealitzatsalMontgríhandemostratque,amésdelspeixos,hihaunafraccióimportant
depetitsinvertebrats,majoritàriamentcrustacis,quepodendepredarunafracciómoltimportantd’aquests
reclutespostassentats(Bonaviriet al.,2012).Aquestadepredaciópotserdiferencialentrediferentstipusde
comunitats, jaquel’abundànciademicrodepredadorsésdeterminadaengranmesuraperlacomposiciói
estructuradelescomunitats,demaneraquel’abundànciailadiversitatsónmoltmésgransencomunitatsben
desenvolupadesiestructurades.Encomunitatsambaltadensitatdegarotesicomunitatsalgalsmoltempobri-
des,l’abundànciademicrodepredadorsésmoltmenor,id’aquestamaneras’afavoreixlasupervivènciadeles
garotesjuvenils,laqualcosaretroalimentaaquestescomunitatsdegradadesdominadespergarotes.
Latopografiaésunfactordeterminantenl’abundànciail’estructuradelespoblacionsdegarotes.Enlasèrie
temporaldelseguiment,l’únicpatróregularéseldeterminatperlatopografia:enfonsdeblocs,lesdensitats
sónméselevadesiambpicsdereclutamentmésconspicusqueenfonsdeparet, independentmentde
l’abundànciadepeixos(Figura3).Aquestfets’explicaperlamajordisponibilitatderefugisquetenenlesga-
rotesperamagar-sedelsseusdepredadorsenelsfonsdeblocs.Aquestpatrótambéesvapoderobservar
alesfasesjuvenilsdeP. lividus(Hereuet al.,2005),onlestaxesdedepredaciódisminuïenmoltenpresència
demicrorefugis,competitesesquerdesolacobertaalgal.Defet,lesmateixesgarotesadultespodenoferir
refugialsjuvenils,jaqueaquestsespodensituarsotalesespinesdelsadultsdurantlesfasesjuvenilsmés
sensiblesaladepredació,demaneraqueesprodueixunaltrecopunefectederetroalimentacióquepot
contribuiramantenirelevadeslespoblacionsdegarotesambunreclutamentconstant,totilapresènciade
depredadors.Defet,alaReservamarinadelesillesMedess’observaunacorrelacióentreindividusadultsi
juvenils,fetqueposademanifestaquestmecanisme(Hereuet al.,2012).
Aquest fetevidenciaqueelcomportamentde lesgarotes també jugaunpaper importantenaquesta
sèried’interaccions.Enzonesonhihamoltsdepredadors,lesgarotesestanmésamagades(Sala,1996)
iesmouenmenys(Hereu,2005)perevitarserdepredades.Aquestcomportamentevasiutambétéim-
Fotografia7.Coris julis,imoltsaltrespetitslàbridssonimportantsdepre-dadorsdegarotesenlessevesfasesjuvenils(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
115
portànciasobrelescomunitatsalgals, jaque,enmoure’smenys,tenenmenyscapacitatdepasturar i,
conseqüentment,l’efectedesobrepasturasobrelescomunitatsalgalsésmenor(Hereu,2006;Hereuet
al.,2008).Així,esvandescriureunsefectesencascadanodeterminatsnomésperladepredació,sinó
mediatstambépelcomportamentevasiudelesgarotes(Hereu,2006).
UnfetquevatrencarlatendènciaenladinàmicadelespoblacionsdegarotesvasereltemporaldeSant
Estevede2008.Acausadelesonadesielmovimentdelsubstrat,lespoblacionsdegarotesesvaren
veurereduïdesenmésd’un80%,especialmentaleszonesdeblocs.Aquestscanvisimportantsenles
poblacionsencaraerenevidentstresanysdesprés,jaque,totiquevahaverunimportantreclutament
l’any2010,creiemquelespoblacionsafectadesnoesrecuperarand’aquíaunsquantsanysacausadela
taxadecreixementrelativamentbaixa(menysd’1cmdediàmetrel’any)ilacapacitatlimitadademigració
d’aquestaespècie(Hereu,2005).ComquedinslaReservamarinalapressiódedepredaciódejuvenilsés
mésgranielspolsosdereclutamentsónmésatenuats,esprediuque,sisucceeix,larecuperaciódeles
poblacionsdegarotesdinslaReservaseràméslentaquealacostadelMontgrí.
TotiquelagarotaP. lividusesunaespèciemoltapreciadaengastronomia,iprobablementespescaalacosta
delMontgríambcertaintensitattantcomercialmentcomrecreativament,notenimdadesdel’esforçdepesca,
encaraquenohemdetectatefectesclarsd’aquestaactivitatsobrelespoblacionsdegarotesenaquestsector
dellitoral.Noobstantaixò,jaqueelsdepredadorsnaturalsd’aquestaespèciehandisminuïtconsiderablement,
espotentendrelasevapescacomunsubstitutdeladepredacióperpeixos,perquèpotcontribuiraevitar
superpoblacionsd’aquestaespèciequepuguinmalmetrelescomunitatsalgalsiladiversitatqueallotgen.
MalgratsermoltabundantenaltreszonesdelaMediterrània,lesdensitatsdelagarotanegra,Arbacia lixula,
sónmoltbaixesalazonadelMontgrí,aproximadamentladesenapartdelesobservadesperaP. lividus.A
diferènciadeP. lividus,A. lixulanovamostraroscil·lacionsnotablesenladensitatalllargdelsanysdelsegui-
ment,ipalesàunreclutamentmoltbaix.Aquestaespècieesconsideratermòfila(Francouret al.,1994),ila
sevaabundànciapotvariarendiversosordresdemagnitudenfunciódelaregió,cosaquesuggereixunpatró
biogeogràfic.Acausad’aquestatermofília,s’hapensatquel’abundànciad’aquestaespèciepotestarafectada
perl’augmentdetemperaturacausatpelcanviclimàtic.Elseguimentallargterminid’aquestaespècieales
illesMedesicostadelMontgrínorecolzaaquestahipòtesi:totiquel’escalfamentdelesaigüescostaneres
haestatdegairebéd’1ºCenelsúltims3anysal’àreanord-occidentaldelaMediterrània(vegeucapítol3),les
poblacionsd’A. lixulanohanpatitcapcanvinotabledesprésde15anys.
La manca d’escales apropiades d’estudi: implicacions per a la conservació i gestió
Elsresultatsd’aquestestudiposenenrelleuquemultituddeprocessosqueactuenadiferentsescalestempo-
ralsiespacials(delocalianualaregionalidebaixafreqüència)podenmodificarelsprocessoslinealsqueregu-
lenlespoblacionsdegarotes.Latransicióentreestatsalternatius(comunitatsdemacroalguesiblancalls)podria
116
serdeterminadaperllindarscrítics,nonoméspelquefaal’abundànciadepeixosdepredadors,sinótambéa
lesdensitatsdegarotes,que,alseutorn,sónreguladespermúltiplesfactorsmésenllàdeladepredació.
Algunsestudishandemostratqueelcontroldelaxarxatròficaviadepredaciópotvariarsegonsles
condicionsfísiquesilescaracterístiquesdelesespèciesquesónlocalmentdominants(Micheliet al.,
2005;Shearset al.,2008).Amés,lavisibilitatdelsefectesindirectessobrelescomunitatsbentòni-
quespodentenirundecalatgeeneltempsdedesenesd’anys(Babcocket al.,2010).AlesillesMe-
des,efectesdirectessobrelespoblacionsdepeixoss’handescritenmenysde5anysdeprotecció
(vegeucapítol8).Tot iquelesdensitatsdepeixosdepredadorsesvanmantenirpersobredels15
ind/100m2(llindarsprevistosperalcontroldelesdensitatsdegarotes,GuidettiiSala,2007),lesdife-
rènciesalespoblacionsdegarotesnosóngaireevidentsdesprésdemésde15anysdeprotecció.
Enaltresreservesd’arreudelmón,esvarenobservar lapsesdetempssimilarson larecuperaciódels
peixosdepredadorsésrelativamentràpida,peròelsefectesindirectessobrelespoblacionsdegarotes
trigarenmésdeunadècadaenaparèixer(Babcocket al.,2010).Aquestretardenelcontroldelespobla-
cionsdegarotesespotexplicarperaquestconjuntdefactors(variabilitatenelreclutament,efectesdels
refugis,comportament)quepodenmodularl’efectedeladepredació.
Enunestudirecent,Salaet al.,(2012)varencomparardiversesreservesmarinesambàreesnopro-
tegidesatotalaMediterrània,inovantrobarunefecteclardelaproteccióalescomunitatsalgals.
LamajorpartdecomunitatsdominadesperalguesdelgènereCystoseiraesvarentrobarenzonesno
protegides,elqueposaenevidènciaquealtresfactors,amésdelapresènciadedepredadors,són
importantsal’horadedeterminarl’estructuradelescomunitatsbentòniquesinfralitorals.Noobstant
això,lareservamarinadelesillesMedesésl’úniccasons’hapogutobservarunaugmentdelespo-
blacionsdeCystoseiradesprésdelaprotecció.Aquestfetdemostraqueéspossiblelarecuperació
delescomunitatsbendesenvolupadesatravésdelareestructuraciódelaxarxatròfica,peròquees
tractad’unprocésmoltlentiasimètricrespectealprocésdedegradació.
L’acoblamentdelsenfocamentsexperimentalsidescriptiusallargterminiésconvenientperentendre
elfuncionamentdelsecosistemesiperdesenvolupareinesperalasevagestióiconservació.Lasè-
riedetreballsrealitzatsalesillesMedesilacostadelMontgrí,quecombinenestudisexperimentals
acurt termini i lamonitorització regulara llarg termini,enshanpermès fer-nosuna ideamoltmés
precisadelfuncionamentdelsecosistemes.Mentrequeelsestudisexperimentalsacurtterminiper-
metenestudiar icomprovarelsprocessosquehi intervenen,elsestudisdemonitoritzacióregulars
i a una escala temporal llarga de poblacions naturals permeten observar com aquests processos
actuensimultàniamentialesescalestemporalsadequades.Aquestconeixementenprofunditatdel
funcionamentdelsecosistemesensdónaunventallprouampled’einesdegestióiconservaciódels
ecosistemesbentònicslitorals.
117
Agraïments
Aquesttreballielsresultatsques’hiexposeneselresultatdeltreballdemoltsinvestigadorsquehandedicatmolttempsiesforçenelconeixementdelescomunitatsinfralitoralsdelesMedesielMontgrí.Aquestequipd’investi-gadors,“l’equipdelseguiment”,haestatunafontconstantdemotivacióiaprenentatgesenseelqualhauriaestatimpossiblehaverfetaquestcapítol,itotalafeinaquehihadarrera.Voldriaagraïrespecialmental’EnricSalaienMikelZabalalasevaimprescindiblecontribuciójaqueellsvarenserelspionersenaquestalíniaderecerca,queposteriormenthemanatdesenvolupantaltresinvestigadors.EnKikeBallesterostambéhatingutunpapermoltimportantenl’estudidelescomunitatalgals,jaquehaparticipatenmoltsestudisihaestatunreferentenl’estudid’aquestescomunitats.
EnJosepPascualhaestatsempreunelementimprescindibleperapoderduratermetotaaquestafeina.Lessevesdadeshanestatunsuportperamoltsestudissenselesqualsnos’haguessinpogutrealitzar.JosepMariaLlenashaestattambéunafontconstantdemotivacióideresoluciódequalsevolproblemalogísticquehafeteltreballalesMedesielMontgríunplaer.
Voldriaagraïrtambélacol·laboracióisuportdetotelpersonaldelParcNaturaldelesIllesMedesielBaixTer.EltreballsrealitzatsdinsdelseguimentbiològicdelaReservaMarinadelesIllesMedeshanestatfinançatpelDepartamentd’Agricultura,RamaderiaiPesca(de1990a1998)idespréspelDepartamentdeMediAmbient(desde1999a2003,2005,2008)delaGeneralitatdeCatalunya.
118
BabcockRC,ShearsNT,AlcalaAC,BarrettNS,EdgarGJ,LaffertyKD,McclanahanTR,RussGR(2010)
Decadaltrendsinmarinereservesrevealdifferentialratesofchangeindirectandindirecteffects.Proce-
edingsoftheNationalAcademyofScieneoftheUnitedStatesofAmerica107:18256-18261.
BallesterosE(1984)Elsvegetalsilazonaciólitoral:espècies,comunitatsifactorsqueinflueixenen
lasevadistribució.Tesidoctoral.UniversitatdeBarcelona,587pp.
BallesterosE(1991)StructureanddynamicsofNorth-WesternMediterraneanphytobenthiccom-
munities:aconceptualmodel.InRosJDandPratN(eds.)HomenagetoRamonMargalef;or,Why
thereissuchpleasureinstudyingnature.OecologiaAquatica10:223-242.
BallesterosE,PérezM,ZabalaM(1984)Aproximaciónalconocimientodelascomunidadesalgales
delazonainfralitoralsuperiorenlacostacatalana.CollectaneaBotanica14:69-100.
BallesterosE,GarrabouJ,HereuB,ZabalaM,CebrianE,SalaE(2009)DeepwaterstandsofCysto-
seirazosteroidesC.Agardh(Fucales,Ochrophyta)intheNorthwesternMediterranean:insightsinto
assemblagestructureandpopulationdynamics.EstuarineCoastalandShelfScience82:477-484.
BonaviriC,GianguzzaP,PipitoneC,HereuB(2012)Micropredationonseaurchinsasapotential
stabilizingprocessforrockyreefs.JournalofSeaResearch73:18-23.
FeldmannJ(1937)LesalguesmarinesdelacôtedesAlbères.I-III.Cyanophycées,Chlorophycées
etPhéophycéesdelacôtedesAlbères.ImprimerieWolf.Rouen,197(plI–X).
FrancourP,BoudouresqueCF,HarmelinGJ,Harmelin-VivienML,QuignardJP(1994)AretheMe-
diterraneanwatersbecomingwarmer?Informationfrombiologicalindicators.MarinePollutionBu-
lletin28:523–526.
Garcia-RubiesA,MateoMA,HereuB,ComaR,TeixidoN,etal.(2009)Preliminaryassessmentof
theimpactofanextremestormoncatalanmediterraneanbenthiccommunities.11thPliniusConfe-
renceonMediterraneanStorms.Barcelona,Spain,7–11September2009.
GarrabouJ (1997)StructureanddynamicsofNorth-WesternMediterranean rockybenthiccom-
munitiesalongadepthgradient:aGeographicalInformationSystem(GIS)approach.PhDThesis,
Barcelona,Spain.
GarrabouJ,BallesterosE,ZabalaM(2002)StructureandDynamicsofNorth-westernMediterrane-
anRockyBenthicCommunitiesalongaDepthGradient.EstuarineCoastalandShelfScience55:
493–508.
GiacconeG,Bruni(1973)LecistoseireelavegetazionesommersadelMediterraneo,vol.131.Atti
IstitutoVenetoScienze,LettereeArti.59-103.
GuidettiP,SalaE(2007)Community-wideeffectsofmarinereservesintheMediterraneanSea.Ma-
rineEcologyProgressSeries335:43–56.
HereuB,LinaresC(2003)LescomunitatsalgalsdelaCostadelMontgríilesillesMedes.Papers
delMontgrí16:72-114.
Bibliografia
119
HereuB(2004)Theroleoftrophicinteractionsbetweenfishes,seaurchinsandalgaeinthenort-
hwestMediterraneanrockyinfralittoral.PhDThesis.UniversitatdeBarcelona.http://cataleg.ub.edu/
record=b1945618~S1*cat
Hereu,B(2005)MovementpatternsoftheseaurchinParacentrotus lividusinamarinereserveand
anunprotectedareaintheNWMediterranean.MarineEcology26:54-62.
HereuB,ZabalaM,LinaresC,SalaE(2004)Temporalandspatialvariabilityinsettlementofthesea
urchinParacentrotus lividusintheNWMediterranean.MarineBiology144:1011-1018.
HereuB,ZabalaM,LinaresC,SalaE(2005)Theeffectsofpredatorabundanceandhabitatstructu-
ralcomplexityonsurvivalofjuvenileseaurchins.MarineBiology146:293-299.
HereuB(2006)DepletionofpalatablealgaebyseaurchinsandfishesinaMediterraneansubtidal
community.MarineEcologyProgressSeries313:95-103.
HereuB,MangialajoL,BallesterosE,ThibautT(2008)Ontheoccurrence,structureanddistribution
ofdeep-waterCystoseirapopulationsinthePort-CrosNationalPark(North-westernMediterrane-
an).EuropeanJournalofPhycology43,263-273.
HereuB,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL,ZabalaM(2010)Cartografiabionòmicadellito-
ralsubmergitdelacostadelMontgrí.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.URI:http://hdl.
handle.net/2445/22563.
HereuB,LinaresC,SalaE,GarrabouJ,Garcia-RubiesA,DíazD,ZabalaM(2012)Multiplepro-
cesses regulate long-term population dynamics of sea urchins onmediterranean rocky reefs.
PloSone7:e36901.
JohnstonCS(1969)StudiesontheecologyandprimaryproductioninCanaryIslandsmarinealgae.
ProceedinSeawedSymp6:213-222.
KempfM(1962)Recherches d’écologie comparée sur Paracentrotus lividus (lmk) et Arbacia lixula
(L).RecTravStMarEndoume25:47-115.
MicheliF,Benedetti-CecchiL,GambacciniS,BertocciI,BorsiniC,OsioGC,RomanoF(2005)Al-
ternatestates,marineprotectedareas,andthestructureofMediterraneanrocky-reefassemblages.
EcologicalMonographs75:81–102.
NaegeleE,NaegeleA(1961)Lesalgues.Press.Univ.FranceParis.
NavarroL,BallesterosE,LinaresC,HereuB(2011)Spatialandtemporalvariabilityofdeep-water
algalassemblagesintheNorthwesternMediterranean:Theeffectsofanexceptionalstorm.Estua-
rine,CoastalandShelfScience95:52-58.
OdumED,delacruzAA(1963)Detritusasmajorcomponentofecosystems.AibsBulletin13:39-40.
OllivierG(1929)Étudedelafloremarinedelacôted’Azur.Annalesdel’InstitutOcéanographique
deMonaco7:53-173.
PeresJM,PicardJ(1963)Aperçusommairesurlespeuplementsmarinsbenthiquesentourantl’île
dePort-Cros.Terreetvie110:436-448.
120
RiedlR(1966)BiologiederMeereshöhnel.PaulParey,Hamburg.
RosJ,RomeroJ,BallesterosE,GiliJM(1985)DivinginBlueWater:theBenthos.In:R.Margalef
(ed.),TheWesternMediterranean.KeyEnvironmentalSeries.Pergamon.London.p.233-235.
SalaE(1996)TheroleoffishesintheorganizationofaMediterraneansublittoralcommunity.These
Doct,UnivAix-Marseille11,Marseille.
SalaE(1997)TheroleoffishesintheorganizationofaMediterraneansublittoralcommunityII:Epi-
faunalcommunities.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology212:45-60.
SalaE(1997)FishpredatorsandscavengersoftheseaurchinParacentrotus lividus inprotected
areasofthenorthwesternMediterraneanSea.MarineBiology129:531-539.
SalaE,BallesterosE(1997)PartitioningofspaceandfoodresourcesbythreefishofthegenusDi-
plodus(Sparidae)inaMediterraneanrockyinfralittoralecosystem.MarineEcologyProgressSeries
152:273-283.
SalaE,BoudouresqueCF(1997)TheroleoffishesintheorganizationofaMediterraneansublittoral
communityI:Algalcommunities.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology212:25-44.
SalaE,BoudouresqueCF,Harmelin-VivienM(1998a)Fishing,trophiccascades,andthestructure
ofalgalassemblages:evaluationofanoldbutuntestedparadigm.Oikos82:425-439.
SalaE,RibesM,HereuB,ZabalaM,AlvaV,ComaR,GarrabouJ(1998b)Temporalvariabilityin
abundanceoftheseaurchinsParacentrotus lividus and ArbacialixulainthenorthwesternMediter-
ranean:comparisonbetweenamarinereserveandanunprotectedarea.MarineEcologyProgress
Series168:135-145.
SalaE,ZabalaM(1996)Fishpredationandthestructureof theseaurchinParacentrotus lividus
populationsintheNWMediterranean.MarineEcologyProgressSeries140:71-81.
Sala(2004)ThepastandthepresenttopologyandstructureofMediterraneansubtidalrockyshore
foodwebs.Ecosystems7:333-340.
SalaE,BallesterosE,DendrinosP,DiFrancoA,FerrettiF,etal.(2012)ThestructureofMediterra-
neanrockyreefecosystemsacrossenvironmentalandhumangradients,andconservationimplica-
tions.PlosOne7:e32742.
SerioD,AlongiG,CatraM,CormaciM,FurnariG(2006)ChangesinthebenthicalgalfloraofLinosa
island(StraitsofSicily,MediterraneanSea).BotanicaMarina49:135-144.
ShearsNT,BabcockRC,SalomonAK(2008)Context-dependenteffectsoffishing:variationintrop-
hiccascadesacrossenvironmentalgradients.EcologicalApplications8:1860-1873.
ThibautT,PinedoS,TorrasX,BallesterosE(2005)Long-termdeclineofthepopulationsofFucales
(Cystoseira spp. and Sargassum spp.)intheAlbèrescoast(France,NorthwesternMediterranean).
MarinePollutionBulletin50:1472-1489.
VerlaqueM(1987)RelationsentreParacentrotus lividus(Lamrk)etlephytobenthosdeMediteranee
occidentale.ColloqueinternationalsurParacentrotus lividusetlesoursinscomestibles.p5-36.
121
El coral·ligen de les illes Medes: una comunitat fràgil amb un gran
valor patrimonialCristina Linares1, Rafel Coma2 i Joaquim Garrabou3
1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)
3 Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), Barcelona
123
Què és el coral·ligen?
Elcoral·ligenhaestatdefinit comunabioconstrucció formadasobretotperalguescalcàriesde la
famíliadelescoral·linàcies,principalmentdelsgèneresLithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum,
Neogoniolithon, Peyssonnelia iHalimeda,queesdesenvolupenentre20 i120mdefondària,on la
pocadisponibilitatdellumlimitaelcreixementdelesalguesfotofil·les(Ballesteros,2006).Enaques-
tescondicions,lesespèciesd’alguescarbonatadespassenaserdominantsi, juntamentambdife-
rentsespèciesd’invertebrats,desenvolupenunescomunitatsambunafortacomplexitatestructural.
Originalment,elcoral·ligenesvadescriureenelsegleXIXa lazonadeMarsella (Marion,1833).El
nom,coral·ligen,estavarelacionatambla“producció”decorallvermellCorallium rubrumperpartde
lesbioconstruccionsalgals.Defet,alazonadeMarsellaelcorallvermelleraunrecurspesquermolt
importantenaquellaèpocaid’aquí,probablement,ques’emprèselterme.Tanmateix,eltermeen-
globaelconjuntdecomunitatsdominadesperdiferentsalguescalcàriesiinvertebratsque,indepen-
dentmentdelasevacomposició,estancaracterizadesperdesenvoluparimportantsbioconcrecions
(finsa2md’alçada)endiferentszonesgeogràfiquesdelaMediterrània.
Aquestesbioconcrecionsalgalsformenunaestructuracomplexaquedónarefugiaungrannombre
d’altres espècies d’algues i animals, demanera que les comunitats de coral·ligen són importants
“puntscalents” (hot-spots)debiodiversitat.S’hanarribatadescriurealvoltantde1.600espècies,
querepresentenun20%detoteslesqueviuenalaMediterrània(Ballesteros,2006).Lesprincipals
espèciesquecontribueixenaldesenvolupamentdelcoral·ligensónalguescalcàries,esponges,cni-
daris,briozousitunicats.Caldestacarque,engeneral,aquestesespèciesescaracteritzenpertenir
unadinàmicapoblacional lenta, amb taxesdecreixement i reclutamentbaixes.Aquestadinàmica
està enconsonància amb l’absènciadegranspertorbacionsambientals, que sónmés freqüents i
intensesenelsambientsméssoms.Tot aixòconfereixal coral·ligenunagran fragilitatdavant les
pertorbacions.
Malauradament, lescomunitatsdecoral·ligenestanpatint elsefectesde l’augmentdels impactes
derivatsdel’activitathumana,coml’augmentdelaterbolesadel’aigua,l’eutrofitzacióielsefectes
erosiusdelesàncoresielsartsdepesca.Actualment,aaquestespertorbacionsméslocalscalafegir-
hielsefectesd’altresduesforçaimportantsid’abastregional:elsesdevenimentsdemortalitatmas-
sivalligatsal’escalfamentdelaMediterràniail’arribadad’espèciesinvasores,enelsdarrerstemps
iprincipalmentduesespèciesd’algues:Caulerpa racemosaiWomersleyella setacea.L’efectedirecte
icombinatd’aquestespertorbacionspottenirconseqüènciesgreusperalaconservaciód’aquestes
valuosescomunitats.
Elcoral·ligenésunade lescomunitatsmésemblemàtiques i representativesde les illesMedes.El
seuvalorpatrimonialésextraordinarigràciesalabellesaiespectacularitatdelspaisatgessubmarins
queconfigura.Elsmilersd’escafandristesquevisitencadaanylesillesMedessónlaprovadelgran
atractiudelsfonsambcoral·ligenquetrobemenaquestindret,queésespecialmentprivilegiatperla
sevaobservació.
124
Els estudis sobre el coral·ligen a les illes MedesDesdefinalsde ladècadade1970fins l’actualitat s’han realitzat nombrososestudis científics sobre
lacomunitatdelcoral·ligenalesillesMedes.Actualmentaquestsestudiss’hanconvertitentreballsde
referènciaperalsestudiososigestorsd’espaisprotegitsalaMediterrània.L’evoluciódeltipusd’estudis
sobreaquestacomunitatalesillesMedessónunclarreflexdecomhaanatcanviantlarecercaenelcamp
del’ecologiamarinatantalaMediterràneacomarreudelmón.Aquestarecercahaevolucionatdesdels
primersestudisdescriptiusafinalsdeladècadade1970iprincipisdelade1980,finsaunaaproximació
mésquantitativaidinàmicaenlesduesdècadessegüents,quefinalmenthaderivatenestudismésaviat
dirigitscapalaconservació,ambl’objectiudedonarrespostaal’augmentdelespertorbacionsqueestan
afectantelsecosistemesmarinsarreudelmón.
Elsprimerstreballsesvarencentraradeterminarl’extensiód’aquestacomunitatalesillesMedes(Gilii
Ros,1985)iaferelsprimersinventarisd’espèciesques´hipodentrobar.Esvarendescriurealvoltantde
497espèciesd’invertebrats,incloent-hiesponges,mol·luscs,hidrarisibriozousentred’altres(Roset al.,
1984).Aquestsestudisvarenobrirlaportaaunasèriedetreballsmésfocalitzatsaestudiarladinàmica,
l’estacionalitatielfuncionamentdeaquestescomunitats,aixícomlabiologiadelesespèciesmésrepre-
sentativesiabundantsdelescomunitatsdelcoral·ligendelesillesMedes.
Pelquefaalescomunitats,elsprimersestudisquantitatiusesvarenrealitzaralesdominadesperla
gorgòniavermellaParamuricea clavata.Aquestsestudisvarenmostrarl’elevadabiomassad’organis-
mespresentsalacomunitat(alvoltantde430g/m2),biomassaqueésdominadaprincipalmenteperla
gorgòniavermella,peròtambéperaltresantozouscomLeptosammia pruvoti, Parazoanthus axinellae,
Cariophyllia inornataiCariophyllia smithii(GiliiBallesteros,1991).Méstard,esvarenaplicaral’estudi
deladinàmicadelcoral·ligenmetodologiesméscomplexesquecombinenlafotografiail’ecologiadel
paisatge,tradicionalmentempratsenecologiaterrestre(Garrabouet al.,2002).Aquestesnovesapro-
ximacions,queconjuminaventècniquesfotogràfiques,seguimentdeparcel·lesfixesiaproximacions
demogràfiques(Fotografies1i2),hanpermèsdemostrarquantitativamentlalentadinàmicad’aquesta
comunitat,on lamajoriad’espècies(tant
alguescomespongesicnidaris)mostren
uncreixementlentiunagranpersistència
al llarg del temps (Garrabou, 1999;Gar-
rabouiBallesteros,2000;GarrabouiZa-
bala,2001;Teixidóet al.,2011).Aquests
estudisdeseguimenttemporaltambéens
han permès avaluar l’impacte de grans
pertorbacionsdebaixafreqüència,comel
casdeltemporaldeSantEstevedel2008,
d’unamagnitudiintensitatquenos’havia
observatenelsdarrerscinquantaanys.El
seguimentdeparcel·lesfixesvapermetre
estimarque,enalgunspuntsde les illes
Medes,eltemporalvacausarunapèrduaFotografia 1. Seguiment fotogràfic del corall vermellCorallium rubrum(Fotografia:BernatHereu).
125
del 20-30% de la biomassa enmés del
70%delesespèciesbentòniquesanalit-
zades(Garcia-Rubieset al.,2009).
A l’escalade les espècies, lamajorpart
dels estudis realitzats s’han centrat en
cnidaris i esponges. Una de les espèci-
es més estudiades ha estat la gorgònia
vermella Paramuricea clavata, espècie
molt abundant a les illes Medes. Gràci-
esaaquests treballspioners s’hapogut
conèixer el creixement, la reproducció,
l’alimentació i la dinàmica poblacional
d’aquesta espècie (Coma et al., 1994,
1995a, b, 1998; Ribes et al., 1999a; Li-
nares et al., 2007, 2008a, b; Fotografia
3). Pel que fa a les esponges, diferents
treballshancontribuitalseuconeixement
aportant dades sobre el creixement de
Crambe crambe, Hemimycale columella,
Oscarella lobularis, Chondrosia renifor-
mis, Petrosia ficiformisiSpirastrella cunc-
tatrix(GarrabouiZabala,2001;Teixidóet
al.,2011)il’alimentaciódeDysidea avara
(Ribeset al.,1999b).Altresestudiss’han
ocupat del cicle de vida d’hidraris com
Orthopyxis crenata (Llobet et al. 1991),
Halecium petrosumiH. pusillum(Comaet
al., 1992). Dels alcionaris, Parazoanthus
axinellae iAlcyonium acaule,sen’haes-
tudiatlasevadinàmicapoblacional(Gar-
rabou,1999;Teixidóet al.,2011),mentre
quepelquefaalstunicats,alesMedes,
entred’altresestudis,s’hainvestigatl’ali-
mentació de l’ascidi solitari Halocynthia
papillosa(Ribeset al.,1998),comtambéelcreixementireproducciódel’ascidicolonialCystodytes
dellechiajei (López-Legentilet al.,2005).Tambés’haestudiatlatoxicitatnatural–ilavariabilitates-
tacionald’aquestatoxicitat–delesespèciesmésabundantsdecnidaris,briozousitunicats(Urizet
al.,1991,Martíet al.,2005).Totsaquests treballshanaportat informació rellevantperentendre la
dinàmicaifuncionamentdelesespèciesmésrepresentativesdelacomunitatdelcoral·ligenalesilles
Medes,ihanposatdemanifestellentcreixement(enmoltscasosdel’ordred’unspocsmmperany)
il’elevadalongevitat(entre50i100anysdevida)delesespèciespròpiesd’aquestacomunitat.
Fotografia2.SeguimentdemogràficdelagorgòniavermellaParamuricea cla-vataenunaparcel·lapermanentalesillesMedes(Fotografia:DavidDíaz).
Fotografia3.LagorgoniavermellaParamuricea clavataenreproduccióalesillesMedes(Fotografia:JosepClotas).
126
El coral·ligen: una comunitat de gran fragilitat
Comhemesmentatanteriorment,ladinàmicadelcoral·ligen,aixícomladelamajoriadelesespècies
que laconformen,ésmolt lenta,congruentamb labaixa intensitat i freqüènciade lespertorbacions
naturalsa lesqueestàsotmesa.Tanmateix,darreramentestemassistintaun incrementde la inten-
sitatifreqüènciadelespertorbacionssobrelescomunitatsdecoral·ligen.Laproteccióielsdiferents
plansdegestióquegaudeixenlesillesMedesdesdel’any1984hanpermèsreduirsignificativament
lesfontsdepertorbaciólligadesaalgunesactivitatshumanescomlapescail’ancoratge,laqualcosa
haafavoritlaconservaciódelessevescomunitats.Tanmateix,laprotecciótambéhafetaugmentar,i
molt,l’atractiudelesillesMedes,quehanesdevingutunadelesprincipalsdestinacionsdebusseiga
laMediterrània.Anualment,alesillesMedesesrealitzenalvoltantd’unes70.000immersionsal’any
sobreunaàread’unespoqueshectàrees.Amés,lesillesMedesdifícilmentpodenescaparalspossibles
efectesdepertorbacionsglobals,comelcanviclimàticol’arribadad’espèciesinvasores.Pertant,els
estudisdeseguimentdelcoral·ligens’handirigitadeterminarelspossiblesefectesdelespertorbacions
queactuenlocalment(freqüentacióperpartdelsescafandristesipescafurtiva),peròtambéd’aquelles
pertorbacionsqueactuenaescalaregional(escalfamentdel’aigua).
Lafragilitatisingularitatdelcoral·ligen,aixícomelseugranvalorpaisatgísticil’elevadabiodiversitat,
fanqueaquestacomunitatsiguiidòniaperdur-hiatermeestudisquecontribueixenaentendrealguns
delprincipalsefectesdel’impactehumàenellitoralielpaperquelesàreesmarinesprotegides(AMP)
podentenirenl’eventualatenuaciód’aquestsefectes.
Totiquedesitjables,elsestudisenl’àmbitdelacomunitatsóncomplexos,especialmentsielscom-
paremambelsestudispoblacionalscentratsenunaúnicaespècierepresentativaiindicadoradela
comunitat.Estudiarcomevolucionatotalabiodiversitatassociadaaunacomunitatseriaelprincipal
objectiudequalsevolseguimentbiològictantenecosistemesterrestrescommarins.Peròésevident
queestractad’unobjectiudifícilmentassolible,atesalasevagrancomplexitat.Aixòesdeubàsica-
mentaladificultatdedeterminartotesolamajoriadelesespèciesqueconformenaquestacomu-
nitat,especialmentsotal’aigua,onhihaunagranlimitaciódeltempsdetreball.Eltempsil’esforç
necessarisperduratermeunestudid’aquesttipusésimpensableenunseguimentonelsrequisits
principalssónquesiguinfàcilmentrepetiblesalllargdeltempsiquepuguinserdesenvolupatsper
unelevatnombred’observadors.
El seguiment biològic de les espècies indicadores d’aquesta comunitat
Enaquestcontext,esvaoptarperferelseguimentbiològicdelacomunitatdelcoral·ligenmitjançant
espèciesindicadores.Peraixò,esvarenseleccionartresespèciesquepercriterisdeabundància,fàcil
127
identificaciótaxonòmicairepetitivitatdelmostreigfossinadientsperservircomaespèciesindicadores.
AquestesespèciesforenelbriozouPentapora fascilis,lagorgòniavermellaParamuricea clavataielco-
rallverovermellCorallium rubrum.Lesduesprimeresespèciesforenseleccionadesperquè,ennotenir
valorcomercial,sónidealsperestudiarelsefectesdel’abrasiónointencionadadelbusseig.Encanvi,
enelcasdelcorallvermell,aquestsefectespodensuperposar-seambunapossiblerecol·lecciófurtiva.
Així,elcorallvermellenspermetiad’unabandaavaluarelsefectesdelbusseigcomenelscasosante-
riors,peròtambélacapacitatderecuperaciód’aquestaespècieenabsènciadelarecol·lecció.Desa-
fortunadament,aquestaespècietambéensvapermetreestudiarelsefectesdelfurtivisme,comveurem
mésendavant.Finalment,l’observaciódecasosdemortalitatmassivad’espèciesdelcoral·ligenl’any
1999alescostesdeProvença,relacionatsambl’escalfamentdelesaigües(Garrabouet al.,2009),va
ampliarelsobjectiusdelseguimentdelestresespèciesseleccionades,afegintalsobjectiusesmentats
elspossiblesefectesdelcanviclimàticalesillesMedes.
El briozou Pentapora fascialis
Unadelesespèciesquevaresultarunbonindicadordel’efecteerosiudelssubmarinistesvaserelbri-
ozouPentapora fascialis.Aquestaésunaespèciecomunaimoltconspícuaqueformacolònieserectes
icerebriformesdefinsa30cmdediàmetrei20cmd’alçadaenelsfonssomsdelesillesMedes,però
quepotassolirmidesmésgrans:finsa80cmdediàmetrei60cmd’alçadaenfonsprofunds(40-80m
defondària).
Fotografia4.ElbriozouPentapora fascialis.a)Colòniaenbonestatdeconservació,onlaintensitatdebusseigésbaixa.b)Aspec-ted’unacolòniaenunalocalitatquetéunaelevadaintensitatdebusseig(Fotografies:JosepClotasiMartaCunillera).
128
Aquestaespècievaserestudiadadurantelsprimersanys(entre1991i1995)delseguimentbiològic
delesMedes, i l’estudivafornirresultatsmoltconcloentssobrel’impactedelbusseig.Comparant
diferentspoblacionslocalitzadesenllocsambdiferentintensitatdebusseig,esvapodercomprovar
com ladensitat,eldiàmetre i l’alçadade lescolònieseramenor, i laposicióde lescolònies,més
criptíca,enzonesambunaintensitatdebusseigméselevada(Salaet al.,1996;Fotografies4ai4b).
L’any1992,lainstal·laciód’unanovaboiaperalscentresdebusseigenunlloconjaexistienparcel-
lesdecontrol(zonadelGuix)vasuposarunincrementespectaculardelafreqüentació(d’uncentenar
esvapassaraunes5.000immersionsal’any).Elseguimentdelsanysposteriorsalainstal·lacióde
lanovaboiavamostrarunacaigudadeladensitatdelescolòniesalvoltantd’un50%desprésde
l’oberturadelazonaalscentresd’immersió,mentrequealeszonescontrolonnoesvadonarunaug-
mentd’aquestaactivitat,noesvarendetectarcanvissignificatius(Garrabouet al.,1998).L’impacte
delbusseigvasermésintensenelsfonsdeblocsqueenlesparets,onlesgorgòniesofereixenuna
majorproteccióalsbriozous(Garrabouet al.,1998).L’efectede lesvisitesen immersióés,doncs,
responsabled’unaràpidaregressiódelapoblaciód’aquestbriozoui,perextensió,delarestadela
comunitatcoral·lígena,delaqueP. fascialisvaservircomaindicadoradelconjunt.
La gorgònia vermella Paramuricea clavata
Lagorgònia vermellaParamuricea clavata reuneixmoltsdelsatributs requeritsper ser seleccionada
comaobjectiudemonitoritzaciódelaReservaMarinadelesillesMedes.Enprimerlloc,aquestagor-
gòniaésunaespècieecològicamentimportantperalsecosistemesbentònics,alsquecontribueixcom
aespècieenginyera,jaqueaportagranpartdelasevaestructuratridimensional,biomassaicomple-
xitat.Aixòlidonatambéunvalorpatrimonialextraordinari.Ensegonlloc,aquestaespècietéunvalor
paisatgísticgranieconòmicamentexplícit,jaquelasevaabundànciaibellesalaconverteixenundels
elementsméspreuatspelsbussejadors.Perúltim, lagorgòniavermellaresultamoltadequadapera
lamonitoritzaciód’unespaiprotegit;elscensosvisuals,enelsqualsesbasa,reclamend’unabanda
espèciesgrans,abundantsirepresentativesdelsistema,idel’altra,quetinguinprousensibilitatales
pertorbacionscomperser-nebonesindicadoresdelaseva“salut”(Linareset al.,2010).
ElseguimentdepoblacionsdelagorgòniavermelladinsiforadelaReservaMarinadelesillesMe-
deshamostratquelapresènciarepetidaiintensivad’escafandristeshaintroduïtunanovacausade
mortalitatdel’espècie,quenoperinvoluntàriaresultamenyspreocupant.Lamortalitatinduïdapels
bussejadors,engeneralacausadelscopsd’aletad’aquests,produeixladesaparicióimmediatade
totaopartdelacolònia,queresultaarrabassadaperlafalladadel’ancoratgedelacolòniaalsubs-
trat.Habitualment, aquest tipusd’erosions involuntàriesno sóngaire importants, exceptequan la
freqüènciaiintensitatdebusseigésmoltelevada,comenelcasdelesillesMedes.Entreelsresultats
mésnotablesobtingutsdelseguimentd’aquestaespèciehihaquelamortalitatperarrabassamentva
sermoltinferiorforadel’àreamarinaprotegida(AMP)quealesillesMedes.Tanmateix,l’oberturade
noveszonesdebusseigperpartdelscentresd’immersióforadel’AMPvasuposarunaugmentdela
mortalitatperarrabassamentfinsalsnivellsobservatsaleszonesmoltfreqüentadesdelesillesMe-
129
des (comesvacomprovarenelcasdel
briozouPentapora fascialis). En general,
els resultats van mostrar que els nivells
de freqüentació actuals poden gairebé
doblar les taxes demortalitat de la gor-
gòniaP. clavata(d’un3%aun7%anual;
Comaet al.,2004;Figura1).
Cal preguntar-se,davantd’aquest resul-
tat,siaquestincrementdelamortalitatés
rellevantperalaviabilitatdelespoblaci-
onsdegorgòniesvermellesalesMedes,
que tenenunvalorecològic,paisatgístic
ipatrimonialtanelevat.Mitjançanttècni-
ques de modelització demogràfica hem
pogut donar resposta a aquesta qües-
tió.Aquestsmodelsenshanmostratdos
aspectesmolt importantspera lagestió
d’aquestespoblacions.Primer,l’augment
de la taxademortalitatobservatsuposa
peralespoblacionsdeP. clavataunrisc
d’extinciólocald’acíaunstrentaanys(Li-
nareset al., 2007), i per tant la viabilitat
de les poblacions a llarg termini sembla
difícil. Segon, la simulació de l’augment
enlasupervivènciadelescolòniesgrans
(i.e, >10 cm, Figura 2)mostra uns efec-
tes positius en les poblacions estudia-
des. Aquestamodelització ha demostrat
quelapersistènciadelespoblacions(ala
qual s’arribaquan la taxadecreixement
poblacionalésigualosuperiora1,men-
tre que valors inferiors condemnen les
poblacions al declivi) es pot aconseguir
ambmodestos i factibles increments de
lasupervivència (al voltantd’un3% iun
7%enlespoblacionsdeCapdeCreusi
Medes,respectivament;Figura2,Linares
iDoak,2010).Lesdiferènciesobservades
entrelesduespoblacionspodenseratribuïdesadiferentsnivellsd’intensitatdebusseig,atèsl’efec-
tecausatpelbussejadorsenlamortalitatielfetquedurantelperíoded’estudiesvarenestimarde
l’ordrede70.000bussejadorsperanyalesillesMedes,encontraposicióals30.000bussejadorsper
anyestimatsalCapdeCreus(Zabalaet al.,2003).
Figura1.Taxademortalitatentreelsperíodes1993-1995i1996-2000dinsiforadelaReservaMarinadelesillesMedes.
Figura2.Modelitzacióde l’incrementde lataxadecreixementpoblaci-onal (valors>1 indiquenpoblacionsenaugment,mentrequevalors<1indiquenpoblacionsendeclivi)enfunciódel’augmentdelataxadesu-pervivència(anàlega ladisminucióde lataxadebusseig)enduesàre-esmarines protegides amb diferent intensitat de busseig (illesMedes,70.000bussejadors/any,iCapdeCreus,30.000bussejadors/any).
130
El corall vermell Corallium rubrum
Elcorallverovermell(Corallium rubrum)ésunaespècieendèmicamediterràniaqueespottrobaralllarg
dellitoralrocósmediterraniialescostesatlàntiquesadjacents(Marchetti,1965;Zibrowiuset al.,1984).
Presentaunrangbatimètricmoltampli,desdepocsmetres(enambientsesciòfils)finsa800metresde
fondària (Weinberg,1978;Constantiniet al.,2010).Aquestaespècie téungranvalorecològic,estètic
icomercial (Santangelo iAbbiati,2001).Elseuesqueletcalcarihaestatmoltpreuaten joieriadesde
l’antiguitat.Larecol·lecciódelcorallvermell,durantcentenarsd’anys,esvarealitzarambartsdepesca
queocasionavenunaltimpacteenelfonsmaríierendebaixrendiment,comlaCreudeSantAndreui
lesbarresitalianes(AndaloroiCicogna,1993).Enelsdarrersseixantaanyss’harecol·lectatmitjançant
l’úsdel’escafandreautònom,mètodequeharesultatsermoltméseficaçipertantmésdestructiupera
lespoblacionsdecorall.Aquestapescaintensivahafetqueelcorall,queabanspresentavaimportants
poblacionsalaMediterrània,s’hagiconvertitenunaespèciedifícildetrobaramoltsindrets.Almateix
temps,lespoblacionsqueestrobenactualmenttenenunaestructuradetallesmoltinferioralesmides
legals(latallamínimalegalderecol·leccióaCatalunyaésde7mmdediàmetredelabase).
LacaracterísticaorografiasubmarinadelesillesMedes,ambunanombrosapresènciadecoves,túnelsi
baumes,ilagranquantitatdematèriaorgànicaquehihaalessevesaigües,proporcionenunescondici-
onsúniquesperaldesenvolupamentdepoblacionsdecorallvermellapocafondària,fetpocfreqüenta
laMediterrània.L’interèsperl’observaciódelespoblacionsdelcoral·ligenperpartdelsescafandristesen
laReserva,juntamentamblapresènciadepoblacionsapocafondària,hacomportatqueelcorallvermell
tinguésunvalorpatrimonial,afegitalvaloreconòmicdel’espècie.
Elseguimentbiològicdelespoblacionsde
coralldinsiforal’AMPhamostratclarament
dosfets:1)lamancaderecuperacióenles
midesdelcorall i lapèrduadedensitaten
lespoblacionsonl’activitatdelbusseigés
mésintensa,i2)l’impactedelarecol·lecció
furtivasobrelespoblacionsdecoralldinsla
zonaprotegida(Fotografia5).Peruncostat,
lafreqüentacióprovocanombrosostrenca-
ments accidentals a causa de la fragilitat
del’esqueletcalcaridelcorall.Aquestefec-
te erosiu esmanifesta a travésde l’anàli-
sideregressióentre l’augmentdelamida
delescolòniesalespoblacionssotmeses
adiferent graude freqüentació (Figura 3).
Així,desprésdemésdeduesdècadesde
protecció, les poblacions més freqüenta-
desmostrentaxesderecuperacióinferiors
aaquellesquehanestatmenysvisitades.
Fotografia5.Detalld’unapoblaciódecorall vermell impactadapel fur-tivisme il·legal, lescolòniesafectadesestanencercladesa la fotografia(Fotografia:JoaquimGarrabou).
131
D’altrabanda,elseguimentenshapermèsdetectarepisodisdefurtivismetantdinscomforadel’AMP,
totiserelMontgríunazonadevedadepesca.L’activitatd’unscoral·lersfurtiusaprincipisdel2000va
afectardepleunadelesparcel·les(CarallBernat)queformenpartdelseguiment.Lacomparaciódelsre-
sultatsabansidesprésdel’acciódelsfurtiusvamostrarelgranimpactequepotarribaracausaraquesta
activitatil·legal,quevaprovocarunespèrduesdel40%delesbranquesidel60%delabiomassaala
localitatdeCarallBernat(Figura4,Linareset al.,2012).
Lliçons apreses després de tres dècades d’estudiElseguimentbiològicdetresespèciesrepresentativesdelacomunitatdelcoral·ligen,tot iqueencara
hihaaspectesdelabiologiad’aquestesespèciesquedesconeixem,enshapermèsaprendrediverses
lliçonsquepodenserdegranutilitatperalagestióiconservaciód’aquestescomunitats,tantdelesilles
Medescomd’altresreservesmarinesmediterrànies.
Impacte del busseig
Lestresespèciesestudiadeshanmostratclaramentunimpactederivatdel’elevadaintensitatdebusseig
alazona.L’incrementsobtatd’aquestaactivitatenalgunalocalitatacausadelainstal·laciód’unaboiade
busseigdurantelprogramadelseguimenthacausatimpactesnotables,comladisminuciódelesmides
idensitatsdelbriozouPentapora fascialis,l’augmentdelestaxesdemortalitatdelagorgòniavermella
Figura4.EstructuradelapoblaciódecorallvermellalalocalitatdeCarallBernat,dinsl’AMPdelesMedes,abansidesprésdeserafectadapelfurtivisme.
Figura3.Percentatgedecanvideldiàmetrebasaldelescolòni-esdecorall(valors>0indiquencreixement,mentrequevalors<0indiquendecreixementdelamidamitjanadelescolònies)enfunciódelnombredebussejadors/any.
132
Paramuricea clavatailamancaderecuperacióenlesmidesdelescolòniesdelcorallvermellCorallium
rubrum.L’elevadataxademortalitatd’aquestagorgòniaalesillesMedesdurantelseguiment(alvoltant
del7%delescolòniesmorenanualmentencomparacióambel3%demortalitatnatural),recolzadaper
lamodelitzaciódelseuriscd’extinciólocal,ensindicaquelaintensitatdebusseigalesMedes(70.000
immersions/any)potcomprometrelaviabilitatd’aquestespoblacions.Lacomparacióamblestaxesde
mortalitatobservadesalCapdeCreus,més reduïdesenconcordançaambuna intensitatdebusseig
mésbaixa(alvoltantde30.000immersions/any),posademanifestquelaintensitatdebusseigalesilles
Medespotarribaracomprometrelaconservacióamitjàillargterminid’aquestespoblacions,i,enconse-
qüència,delescomunitatsquelescaracteritzen.
Elseguimentdelespoblacionsdecorallvermelltambémostraresultatssimilars.Lespoblacionsonhi
haunaintensitatdebusseigmésgran(entre10.000i12.000immersions/anyilocalitat)hanmostratuna
mancaderecuperaciódelesmidesdelescolòniesdecorallvermell,laqualcosaseriatotalmentespe-
rabledesprésdemésd’unadècadadeprotecció.Alarestadepoblacionssotmesesaunaintensitatde
busseigmenor(entre3.000i6.000immersions/anyilocalitat),totiquesíques’hapogutobservarun
certincrementdelesmidesdelescolònies,lasevarecuperacióésmoltllunydelqueseriaesperablesi
consideremlestaxesdecreixement(alvoltantde0,1i0,3mmdediàmetrebasal/any)observadesper
aquestaespècie(Marschalet al.,2004;Linareset al.,2010,2012).
Semblaclar,pertant,quelaintensitatdebusseigdelesillesMedes,unadelesmésaltesdelaMedi-
terrània,potcomprometrelaconservacióamitjà-llargterminidelesprincipalsespèciesestructuralsque
formenpartdelcoral·ligeniquesónclauperalaviabilitatdelconjuntdelacomunitat.
Impacte del furtivisme
Al’efectedelafreqüentaciós’hand’afegiraltrescausesderegressió,comelscasosdefurtivisme
ques’handetectatrecurrentmentalesillesMedes.Elfetserendipitós,totiquemoltimprobable,que
unepisodidefurtivismeafectésunade lespoblacionsobjected’estudi,hapermèsquantificarper
primeravegadaaquesttipusd’impacte.Lapèrduademésdel40%de lescolòniestéunsefectes
molt importantsa llargtermini.El lentcreixementd’aquestaespècie,conjuntamentamblesbaixes
taxesdereclutamentobservadesenaquestseguiment(Linareset al.,2012)iamblaimportantpèrdua
decolònies(principalmentlesmésgrans,quetenenunacontribuciómésimportantalareproducció),
famoltdifícil,pernodir improbable, la recuperacióde lespoblacionsquepateixenaquests tipus
d’impacte.Aquestsresultatsposendemanifestlaimportànciadereforçarlesmesuresdevigilància
contra l’extracció furtivadecorall,especialmentdurantelperíoded’hivern i lesnits,quan les illes
quedenméssolitàriesidesprotegides.
L’efectenegatiusobrelespoblacionesdegorgòniesicorallver,idelcoral·ligenengeneral,tantdel’ele-
vadafreqüentaciócomdelfurtivisme,haestatposatdemanifestdesdefatempsmitjançantelseguiment
del’àreamarinaprotegidadelesillesMedes.Lamentablement,nos’handutatermeperpartdelsseus
133
gestorslesmesuresnecessàriesperevitaraquestsimpactes,quevandesd’unamésgranvigilànciaper
evitarelfurtivismefinsaunareducciódelapressiódevisitessubmarines.
El canvi global i la necessitat de gestionar millor en l’àmbit localDurantelsdarrersanyss’hanproduïtalaMe-
diterràniaoccidentaldiversosesdeveniments
de mortalitat en massa d’invertebrats que
hanafectatprincipalment lespoblacionsde
gorgònies iesponges (Cerranoet al.,2000;
Perezet al.,2000;Linareset al.,2005;Coma
et al.,2006;Garrabouet al.,2009;Fotografia
6).Aquestsesdeveniments,relacionatsamb
l’escalfamentglobal,hanproduïtfinslamort
del50%delapoblacióenmoltesdeleslo-
calitatsafectades.Totique,demoment,les
espècies que formen el coral·ligen de les
illesMedesnohanpatit capesdeveniment
d’aquestamagnitud(Garrabouet al.,2009),
davantdel’escenaridecanviclimàticactuali
preditpelsexperts,noseriagensestranyque
elcoral·ligendelesMedesespoguésveure
greumentafectatperaquesttipusdepertor-
bacionsenunfuturproper.Tantelrègimtèr-
miccomlescaracterístiqueshidrodinàmiques
delesillesMedesdeterminenunescondici-
onsquesemblen,perara,serpocfavorables
peraldesenvolupamentd’esdevenimentsde
mortalitatenmassacomelsdetectatsenal-
tres localitatsmediterrànies (Bensoussanet
al.,2010;Crisciet al.,2011).
Unaaltracausadepertorbacióimportantdurantelsdarrersanysirelacionadatambéambelcanviglobalés
lapresènciad’alguesal·lòctonesinvasores,Caulerpa racemosaiWomersleyella setacea,queestanafectant
notablementlescomunitatsdelcoral·ligendemoltsindretsdelaMediterrània.Totiquefinsaranos’hade-
tectatlapresènciadeC. racemosa,durantl’últimanyalacostadelMontgríialesillesMedesjas’hatrobat
Womersleyella setaceaenalgunsfonscoral·ligens.Elsefectesd’aquestesespèciessobreelcoral·ligensón
desconegutsis’estanestudiantactualment,peròtotindicaquepodentenirungranimpactesobreleses-
pèciesestructuralsdelcoral·ligen(Linareset al.,2012;Cebrianet al.,enpremsa).
Fotografia 6. Una població de gorgònia vermella Paramuricea clavata greumentafectadadesprésdepatirdiferentsanomalies tèrmiquesa laReservaMarinadelesillesColumbretes(Fotografia:DiegoK.Kersting).
134
Hompodriaconsiderar,fatalment,quenoespotferresperreduirelsefectesd’aquestespertorbacionsa
granescaladegudesal’escalfamentglobal.Aixònoésaixí;lasimulaciódel’evoluciófuturadelespobla-
cionssotadiferentsescenarisd’intensitatdebusseigenshapermèsdeterminarquelacorrectagestióde
l’activitatd’immersiópermetreduirmoltsubstancialmentelsefectesdelsepisodisdemortalitatenmassa
sobrelespoblacions(LinaresiDoak,2010),acausaqueespotaconseguirrebaixarsignificativamentles
taxesdemortalitatperarrabassamentcausadesperl’efecteerosiudelsbussejadorsipertantreduirla
taxademortalitattotalquepateixenlespoblacionsafectades.Aixòensindicaquelagestiódelsimpactes
quesónmésassoliblesenl’àmbitlocal,comlareducciódelaintensitatdebusseigil’augmentdelavigi-
lància,potcontribuirnotablementadisminuirelsriscosperalaconservaciódelcoral·ligen.
Enconclusió,larecercadesenvolupadaalescomunitatsdelcoral·ligendelesillesMedesdurantmésde
tresdècadesenshapermèscomprovarqueladinàmicaparsimoniosaquecaracteritzaaquestacomunitat
liconfereixunagranfragilitat.Elsresultatsobtingutsposenclaramentdemanifestlaimportànciadepren-
dremesuresdegestiólocal(e.g.regulaciódelbusseig,augmentdelavigilànciaperevitarelfurtivisme)
pertaldepoderafrontarambgarantieselsfutursimpactesassociatsalcanviglobal.
Agraïments
Enprimerlloc,volemagrairaJoandomènecRos,JosepMariaGiliiMikelZabalatotelseuesforç,dedicaciói
ensenyaments,quehanfetpossiblequetotsaqueststreballssobreelcoral·ligensiguinunarealitat.Aixímateix,
donemgràciesalsuportdetotselsmembresdel’equipdeseguimentbiològicdelesillesMedes,senseelqual
nohaguésestatpossibleduratermeaqueststreballs.EnJosepMariaLlenashaestatfonamentaltantperlaseva
ajudaenmoltsaspecteslogísticscomperlasevaamistatisuportincondicional.GràciesaenJosepPascualper
lasevaimprescindiblecontribucióalconeixementdelesillesMedesiaenJosepClotasperlessevesextraordi-
nàriesfotografies,ialsdosperestardisponiblesaajudar-nosentotmoment.Finalment,volemagrairatotl’equip
gestor,aixícomtotelpersonaldelParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer,quehaginrecolzatifacilitatels
nostresestudiscientíficsduranttotaquesttemps.EltreballsrealitzatsdinsdelseguimentbiològicdelaReserva
MarinadelesillesMedeshanestatfinançatspelDepartamentd’Agricultura,RamaderiaiPesca(de1990a1998)
idespréspelDepartamentdeMediAmbient(desde1999a2003,2005,2008)delaGeneralitatdeCatalunya.
135
AndaloroF,CicognaF(1993)FishingRedCoral:ProblemsandManagement.In:IlCoralloRossoin
Mediterraneo,arte,storiaescienza.F.CicognaiR.Cattaneo-ViettiEditors.MinisterodelleRisorse
Agricole,AlimentarieForestali.
BallesterosE(2006)Mediterraneancoralligenousassemblages:asynthesisofpresentknowledge.
OceanographyandMarineBiology44:123-195.
BensoussanN,RomanoJC,HarmelinJG,GarrabouJ (2010)High resolutioncharacterizationof
northwestMediterraneancoastalwatersthermalregimes:tobetterunderstandresponsesofbent-
hiccommunitiestoclimatechange.Estuarine,coastalandShelfScience87:431-441.
CebrianE,LinaresC,MarshallC,GarrabouJ(2012)Exploringtheeffectsofinvasivealgaeonthe
persistenceofMediterraneangorgonianpopulationsenduringclimate-inducedmortalities.Biologi-
calinvasions.DOI:10.1007/s10530-012-0261-6
CerranoC,BavestrelloG,BianchiCN,Cattaneo-ViettiR,BavaS,MorgantiC,MorriC,PiccoP,Sara
G,SchiaparelliS,SiccardiA,SpongaF(2000)ACatastrophicmass-mortalityepisodeofgorgonians
andotherorganisms in theLigurianSea (North-westernMediterranean), summer1999.Ecology
Letters3:284-293.
ComaR,LlobetI,ZabalaM,GiliJM,HughesRG(1992)ThepopulationdynamicsofHalecium pe-
trosum and Halecium pusillum(Hydrozoa,Cnidaria),epiphytesofHalimeda tunainthenorthwestern
Mediterranean.ScientiaMarina56:161–169.
ComaR,GiliJM,ZabalaM,RieraT(1994)Feedingandpreycapturecyclesintheaposymbiontic
gorgonianParamuricea clavata.MarineEcologyProgressSeries115:257-270.
ComaR,RibesM,ZabalaM,GiliJM(1995a)Reproductionandcycleofgonadaldevelopmentinthe
MediterraneangorgonianParamuricea clavata.MarineEcologyProgressSeries117:173-183.
ComaR,ZabalaM,GiliJM(1995b)SexualreproductiveeffortintheMediterraneangorgonian Para-
muricea clavata.MarineEcologyProgressSeries117:185-192.
ComaR,RibesM,ZabalaM,GiliJM(1998a)Growthinamodularcolonialmarineinvertebrate.Es-
tuarineCoastalShelfScience47:459-470.
ComaR,RibesM,GiliJM,ZabalaM(1998b)Anenergeticapproachtothestudyoflife-historytraits
oftwomodularcolonialbenthicinvertebrates.MarineEcologyProgressSeries162:89-103.
ComaR,PolaE,RibesM,ZabalaM(2004)Long-termassessmentofthepatternsofmortalityofa
temperateoctocoralinprotectedandunprotectedareas:acontributiontoconservationandmana-
gementneeds.EcologicalApplications14:1466-1478.
Bibliografia
136
ConstantiniF,TavianiM,RemiaA,PintusE,ShembriPJ,AbbiatiM(2010)LivecoloniesofCorallium
rubrumfromtheMediterraneandeep-sea:apreliminarygeneticcharacterisation.MarineEcology
31:261–269.
Garcia-RubiesA,MateoMA,HereuB,ComaR,TeixidóN,GarrabouJ,BonaviriC,LinaresC,Zabala
M,CebriánE,NavarroL,WeitzmannB,CheminéeA,PlyuschevaM,SerranoE(2009)Preliminary
assessmentof the impactofanextremestormonCatalanMediterraneanbenthiccommunities.
11thPliniusConferenceonMediterraneanStorms.Barcelona,Spain.
Garrabou J (1997)Structure anddynamicsof north-westernMediterranean rockybenthic com-
munitiesalongadepthgradient:aGeographicalInformationSystem(GIS)approach.PhDThesis.
UniversityofBarcelona.
GarrabouJ,SalaE,ArcasA,ZabalaM(1998)Theimpactofdivingonrockysublittoralcommunities:
acasestudyofabryozoanpopulation.ConservationBiology12:302–312.
GarrabouJ(1999)LifehistorytraitsofAlcyonium acaule and Parazoanthus axinellae(Cnidaria,Ant-
hozoa)withemphasisongrowth.MarineEcologyProgressSeries178:193-204.
GarrabouJ,BallesterosE(2000)GrowthofMesophyllum alternans and Lithophyllum frondosum(Co-
ralinacea,Rodophyta)inthenorthwesternMediterranean.EuropeanJournalPhycology35:1-10.
GarrabouJ,BallesterosE,ZabalaM(2002)StructureanddynamicsofNorth-westernMediterranean
rockybenthiccommunitiesalongadepthgradient.EstuarineCoastalShelfScience55:493-508.
GarrabouJ,HarmelinJG(2002)A20-yearstudyonlife-historyofaharvestedlong-livedtemperate
coralintheNWMediterranean:insightsintoconservationandmanagementneeds.JournalofAni-
malEcology71:966-978.
GiliJM,RosJ(1984)L’estatgecircalitoraldelesillesMedes:elcoral·ligen.In:RosJDet al.,(eds)
SistemesNaturalsdelesillesMedes.ArxiusSeccióCiències73:677-705.
GiliJM,BallesterosE(1991)StructureofcnidarianpopulationsinMediterraneansublitoralbenthic
communitiesasaresultofadaptationtodifferentenvironmentalconditions.OecologiaAquatica10:
243-254.
LinaresC,DoakD,ComaR,DiazD,ZabalaM(2007)LifeHistoryandViabilityofaLong-LivedMa-
rineInvertebrate:theOctocoralParamuricea clavata.Ecology88:918-928.
LinaresC,ComaR,GarrabouJ,DiazD,ZabalaM(2008)Sizedistribution,densityanddisturbance
IntwoMediterraneangorgonians:Paramuricea clavataandEunicella singularis.JournalofApplied
Ecology45:688-699.
LinaresC,ComaR,MarianiS,DiazD,HereuB,ZabalaM(2008)EarlylifehistoryoftheMediterra-
137
neangorgonianParamuricea clavata:implicationsforpopulationdynamics.InvertebrateBiology
127:1-11.
LinaresC,DoakD(2010)Forecastingthecombinedeffectsofdisparatedisturbancesontheper-
sistenceoflong-livedgorgonians:thecasestudyofParamuricea clavata.MarineEcologyProgress
Series402:59–68.
LinaresC,BianchimaniO,TorrentsO,MarschalC,DrapP,GarrabouJ (2010)MarineProtected
Areasandtheconservationoflong-livedmarineinvertebrates:theMediterraneanredcoral.Marine
EcologyProgressSeries402:69–79.
LinaresC,GarrabouJ,HereuB,DiazD,MarschalC,SalaE,ZabalaM(2012)Assessingtheeffec-
tivenessofmarinereservesonunsustainablyharvestedlong-livedsessileinvertebrates.Conserva-
tionBiology26:88-96.
LinaresC,CebrianE,ComaR(2012)Effectsof turfalgaeongorgonianrecruitmentand juvenile
survival.MarineEcologyProgressSeries,452:81–88.
LlobetI,ComaR,ZabalaM,GiliJM,HughesRG(1991b)ThepopulationdynamicsofOrthopyxis
crenata (Hartlaub,1901) (Hydrozoa,Cnidaria),anepiphyteof Halimeda tuna in thenorthwestern
Mediterranean.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology150:283–292.
López-LegentilS,RuchtyM,DomènechA,TuronX(2005)Lifecyclesandgrowthratesoftwomorp-
hotypesofCystodytes(Ascidiacea).MarineEcologyProgressSeries296:219-228
MarchettiR(1965)Richerchesulcorallorossodellacostaligureetoscana.II.IlPromontoriodiPor-
tofino.Rediconti.Institutolombardo.AccademiadiScienzeeLetterBScienzeBiologicheeMetiche
99:279-316.
MarionAF (1883)Esquissed’unetopographiezoologiqueduGolfedeMarseille.AnnalesMusée
d’HistoireNaturelleMarseille1:1-108.
MartíR,UrizMJ,TuronX(2005)Spatialandtemporalvariationofnaturaltoxicityincnidarians,bryo-
zoansandtunicatesinMediterraneancaves.ScientiaMarina69:485-492.
MarschalC,GarrabouJ,HarmelinJG,PichonM(2004)Anewmethodformeasuringgrowthand
ageinpreciousredcoralCorallium rubrum(L.).CoralReefs23:423-432.
RibesM,ComaR,GiliJM(1998)Seasonalvariationofinsitufeedingratesbythetemperateasci-
dianHalocynthiapapillosa.MarineEcologyProgressSeries175:201-213.
RibesM,ComaR,GiliJM(1999)Heterogeneousfeedinginbenthicsuspensionfeeders:thenatural
dietandgrazingrateofthetemperategorgonianParamuricea clavata(Cnidaria:Octocorallia)overa
yearcycle.MarineEcologyProgressSeries183:125-137.
138
RibesM,ComaR,GiliJM(1999)SeasonalvariationsofPOC,DOCandthecontributionofmicrobial
communitiestothelivePOCinashallownear-bottomecosystematthenorthwesternMediterrane-
anSea.JournalofPlanktonResearch21:1077-1100.
RosJ, IOlivella,JMGili (1984)ElsSistemesnaturalsdeles illesMedes.ArxiusdeCiències,73:
707-735.
SalaE,GarrabouJ,ZabalaM(1996)EffectsofdiverfrequentationonMediterraneansublittoralpo-
pulationsofthebryozoanPentapora fascialis.MarineBiology126:451–459.
SantangeloG,AbbiatiM (2001)Redcoral :conservationandmanagementofanover-exploited
Mediterraneanspecies.AquaticConservation:MarineFreshwaterEcosystems11:253-259.
TeixidóN,GarrabouJ,HarmelinJG(2011)LowDynamics,HighLongevityandPersistenceofSes-
sileStructuralSpeciesDwellingonMediterraneanCoralligenousOutcrops.PLoSONE6:e23744.
UrizMJ,MartinD,TuronX,BallesterosE,HughesR,AcebalC(1991)Anapproachtotheecological
meaningofallelopathyinMediterraneabenthiccommunities.MarineEcologyProgressSeries70:
175-188.
WeinbergS(1978)Mediterraneanoctocoralliancommunitiesandtheabioticenvironment.Marine
biology49:41-57.
ZibrowiusH,Monteiro-MarquesV,GrasshoffM(1984)Larepartitiondu Corallium rubrumdansl’At-
lantique(Cnidaria:anthozoa:Gorgonaria).Téthys11:163-170.
139
Els grans decàpodes de la costa del Montgrí i les illes Medes
David Díaz 1
1Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), Palma de Mallorca
141
Biologia i ecologia dels grans decàpodes (llagosta vermella, llobregant i cigala)
Elscrustacis,ambmésde30.000espèciesiambunagrandiversificaciódeformes,són,juntamentamb
elspeixosielsmol·luscs,undelsgrupsd’organismesquemésimportànciatenenenelmedimarí,jasigui
pelquefaalabiodiversitatcompelsaspectescomercialisocial.
Elsdecàpodesconstitueixenuninfraordredinsdelscrustacisenelques’hitrobenmoltesdelesespècies
marinesmésconegudes.Desdelesespèciesmésmenudes,totiquenoarribenmaiasermicroscòpi-
ques,finsalsanimalsmésgrossos.Elsdecàpodespresentenunagranvarietatdeformesdinsdelmedi
marí,comcorresponalasevaadaptacióevolutivaalsdiferentshàbitats.Enaquestgruppertanyenmoltes
delesmésconegudesespèciesmarinesambquèestemfamiliaritzats,desdelscrancs,escamarlansi
llagostinsfinsalesllagostes,cigalesocrancsermitans.
Unadelescaracterístiquesméspeculiarsquepresententotselsartròpodes(i,pertant,elscrustacisdecà-
podes)quecalentendreperpodercomprendrelacomplexitatdelseuestudiéselsistemadecreixement
quetenen.Comquel’esquelet(exosquelet)queelsembolcallaesrígid,nopodencréixersinoésalliberant-
se’n,iperaixòelscalgenerar-neundenouenelprocésdemuda(ècdisi),queconsisteixaproduirunanova
closcadessotadel’actual.Quanlacloscanova,queésidènticaal’actual,ésapuntdereemplaçarlavella,
aquestas’obrehabitualmententrel’abdomenielcap(cefalotòrax),l’individuse’ndesfàilacloscanovaco-
mençaainflar-seiaugmentademida.Aquestprocésésdecurtaduradaiésessencialqueesprodueixien
condicionsonlasupervivèncianoesvegiafectada,jaquelacloscaromantovadurantuncertperíodede
temps(dies),durantelquall’individupotserunapresafàcilperalsseusdepredadors.
Comésdesuposar,aquestprocésinflueixdecisivamentenlabiologiademoltsdecàpodes.Amés,di-
ficultamoltelsestudisdemogràficsperquè,ennopresentaruncreixementcontinu,ladeterminacióde
l’edat(unparàmetreclauperal’estudidelespoblacions)ésdifícildeobteniri,pertant,lasevagestió
esdevémésdificultosa.
Elllobregant(Homarus gammarus),undelsgransdecàpodesquepodemtrobaralacostadelMontgríi
lesillesMedes,pertanyalgrupdelsnefròpidsiescaracteritzapertenirlacloscallisa,senseespines,i
pincesenelstresprimersparellsdepotes(pereiopodis),delesqualselprimerparelléselmésrobusti
elquecaracteritzaaquestaespècie.Lespoderosespincesdelprimerparelldepoteslesempraperl’ali-
mentacióidefensaverselsdepredadors.Elsmasclestambélesfanservirperlluitarambaltresmascles
encasquehihagicompetènciaperlacòpulad’unafemella.Lacòpulatéllocjustdesprésdelamuda,
momentenquèlacloscaéstovaielmasclepotinserirdinsdelsreceptaclesseminalsdelesfemellesuns
sacsambl’esperma(espermateques).Uncopfecundatselsous,lesfemellespodendurlapostagairebé
unany,id’aquestsoussurtenuneslarvesplanctòniquesqueesdispersennedantactivamentdedues
setmanesadosmesos,depenentdelazonageogràfica.Desprésdetresfasesdecreixement,aquestes
larvesassoleixenunamidadegairebé2cm,ialeshoresesprodueixl’últimametamorfosi:estransformen
enpostlarvesque,jaamblaformaadulta,cauenis’assentenalfons.
142
Tant la llagosta vermella (Palinurus elephas) com la cigalao esclop (Scylarides latus), pertanyents a
AchelataPalinurideus,presentenprocessosdemuda,ilafaselarvàriaésdellargadurada.Elseucicle
devidaéscomplex.Lafasededispersiódel’espècieesduuatermemitjançantunalarvaanomenada
filosoma,moltcaracterísticaperquè té formaaplanada iés forçagrossa–potarribarfinsa5cmde
llargada.Lasevavidaplanctònicas’iniciaquaneclosionenelsous,quehanestatsempreincubatsper
lafemella,demaneraquemainotrobaremousdepalinurideusenelplàncton.Desprésd’unperíode
aladerivaenelplànctonoceànic,quepotarribarfinsals5o6mesosopotsermésenalgunscasos,
idesprésdediversosestadisenelsquetambéesveuenobligadesamudar, les larvesrealitzenuna
últimametamorfosifinsaunestadianomenatpuèrulus.Aquestestadijapresentaunaformasemblant
alsexemplarsadultsi,demaneraactiva,elsindividuss’acostenalazonalitoralis’assentenenelfons.
Lafasebentònicahacomençat,iambellatotelcicledevidabentònic:primertéunafaseanomenada
postpuèrulus,seguidaperunestadijuvenilifinalmentl’adult.Aleshoresésquanesreprodueix,iaixíes
tancaelcicle.
Enaquestcapítolenscentraremen l’estudidelsgransdecàpodesqueespoden trobara lacosta
delMontgríilesillesMedes.Lesllagostesseranlesprincipalsprotagonistesdelnostreestudi,però
tambéfaremalgunapetitaincursióenalgunesdelesaltresespèciesquehipodemtrobar,comelsllo-
bregantsilescigales.Atèsquedesprésdemésde20anysd’observacionsmetòdiquesnos’hapogut
observarcapcranca(Maja squinado)alazonad’influènciadelMontgríilesillesMedes–totiqueens
constaquefadècadesn’hihavia–,ennodisposard’informacióalrespectenohifaremreferència.
Les pesqueres de grans decàpodes
Lesllagostesillobregantsconstitueixen,desdesempreiatotselsmars,unobjectiudepescapre-
ferencial(PhillipsiSastry,1980).Comatalsespèciesobjectiu,imésenelcasdelesespèciesmedi-
terrànies,noescapenalesprediccionsdelsmodelsactualssobrelaviabilitatdelespesqueres,que
envaticinenuncol·lapsegeneralenmenysde50anys(Wormet al.,2006).
Lescausesd’aquestdeclivisónevidents:
1)Laflotapesqueraactualexerceixlasevaactivitatsobreelsecosistemesmarinsd’unamaneramoltmés
efectivagràciesal’avençdelatecnologia,laqualcosapossibilital’explotacióambmésprecisióespacial,
enecosistemesmésprofunds,enàreesmésllunyanesidurantméstemps(Groeneveldet al.,2006);
2)Aquestaugmentdelapressiópesqueraextractivaaquèquedensotmesesmoltesespèciespotnoser
compensadaamblacapacitatreproductivaniamblacolonitzaciódenoushàbitats(Edgaret al.,2005);
3)Quans’hanvolgutregularelsabusosenl’extracciódelsrecursosnaturalsmarins,elscriterisdominants
enlespresesdedecisionssolensermajoritàriamentdecaràctereconòmic,nobiològicniecològic;
4)Quanelsmodelsdegestiópesquerarealmenthantingutencompteaspectesbiològics,elsseuscri-
terisconsiderenmajoritàriamentlabiologiadel’espècieobjectiudelapesquera(afid’optimitzarlaseva
extracció),sensecontemplarelproblemadesd’unavisióecosistèmica.
143
AlaMediterrània,lallagostaconstitueixunexempleclaríssimd’aquestaproblemàtica.Sabemperlaseva
explotaciódesdefamésdedosmilanysqueeraconsideradaunaespèciemoltapreciada,detalmanera
quevamerèixerrestarplasmadaenmosaicsdecoratiusivaserobjected’estudisexhaustiusenelstextos
d’històrianaturalmésanticsdelsqualstenimregistre(Aristòtil,segleVa.C.).Comaconseqüènciad’aquesta
extracciósostinguda,avuidialespoblacionsdellagostadelaMediterràniaestanclaramentsobreexplota-
desial’Atlànticjanoquedenpesqueresdedicadesaaquestaespècie.Elsescassosindividusqueescaptu-
rennomésconstitueixenpartocasionaldelesespèciesacompanyantsenaltrespesqueres(GoñiiLatrouite,
2005).LespesqueresdellagostasuperviventsalaMediterràniasónlesartesanalsquetenenllocenilles,
arxipèlagsialescostesdelnorddelcontinentafricà,quenohanpatitelsefectesd’unapescaindustrialtan
intensacomlamajoriadelescostesmediterrànieseuropees(Groeneveldet al.,2006).
Lapescatradicionaldelallagostaalesnostrescosteshaestatobjectedenombrosesregulacionsque,
tradicionalment,esbasenenlalimitaciódelatalladeprimeracaptura(midademalladelesxarxes;talla
mínimalegal)idel’esforçpesquer(vedes,diesqueromanenelsartsal’aigua,longitudinombred’arts;
Quetglaset al.,2004).Però,senseignorarelpaperquehagijugatladesídiaenlasevaposadaenpràc-
tica,alavistadelsresultatsésforçósconclourequeaquestesnormatives,basadesenl’optimitzacióde
lescapturesienpocscasosadaptadesalaconservaciódelespoblacionsexplotades,hanfracassaten
elseuintentdeferquelespesqueresfossinsosteniblesihancomportatladesapariciódelapescade
llagostavermellaamoltesregions(Hunter,1999).Unsímptomainequívocdeldeclividelespoblacionsha
estatlacontínuaevoluciódelsartsdepescautilitzatsenaquestapesquera,demaneraqueenelsúltims
50anyss’hapassatd’unsistemad’explotaciómitjançantnansesa l’úsdetremalls (Goñiet al.,2003),
aixícomalautilitzaciódenousmaterialscomlesxarxesdemultifilament,lesqualsfacilitenlacaptura
d’aquestaespècieenfonscomplexosid’elevadarugositat.
LazonadelmassísdelMontgríhaestatunaàreadepescaenquètradicionalmenthifeienfeinalesem-
barcacionsdel’Escalaidel’Estartit.Lazona,d’origencàrstic,ofereixunhàbitatòptimperalespobla-
cionsdellagostavermella,llobregantsimoltsaltresdecàpodes,demaneraqueelspescadorssempre
l’hanconsideradaunazonaenlaqualespodienobtenirbonsrendiments.Comatoteslescostesdela
Mediterrània,aquestsrendimentstambéhanminvat,iactualmentlapescadelallagostas’haconvertit
enocasional.Entotcas,lespoquescapturesdirigidesal’espècietenenllocazonesmoltenforadela
mateixacosta,jasiguienelrecdeBegur,jasiguiunesquantesmillesforadelareservamarina,enroques
isoladesonlapescaderòssecnoéspossibleionalgunspescadorsmésagosaratsiconeixedorsdelfons
marípodencalar-hielstremallsllagosters.
Desdefadècades,elllobreganthaestatunaespèciecomplementàriadelapescaartesanalambnanses
dellagostes,iactualmenttambéespescaambtremalldellagosta,peròlapocaincidènciadel’espècieen
lacapturafaquesiguianecdòtica.Amés,elcaràctersolitariil’elevadafidelitataunrefugiquepresenten
elsexemplarsadultsdificultaencaraméslasevacaptura.Aquestacaracterística,noobstantaixò,facilita
elseuestudimitjançantimmersió.
Lacigalaésundelsgransdecàpodesdelquemenysconeixemelseuciclebiològic,inoensreferima
lafasededispersió,quesolserlamenysconegudadetoteslesespècies,sinóasevalafasebentònica.
Aquestaespècieespescavatípicamentambnanses,moltmésocasionalmentqueelllobregant,peròel
144
seudecliviarreudelMediterranihaestatatribuïtalapescail·legalperpartdecapbussadorsenapnea
(FAO,1991).Elsfurtiuscapturenlesimmòbilscigalesapocafondària(<15m)durantelsmesosenquè
esprodueixlacòpula(maig-juny)enllocsestratègics,sobretotentradesdecovessomes,onespoden
arribaraacumulardesenesd’exemplarsperreproduir-se(Reñoneset al.,2010).AlesillesMedes,enels
mostreigsfetselsanys1972-1974(Roset al.,1984)i1976-1978(Carbonell,1982)noesvadetectarcap
exemplardecigala,essentl’únicdelsgransdecàpodesquenoesvacitarenl’extensallistademésde58
espèciesdedecàpodes.Novaserfinsa30anysdesprésqueesvanobservarexemplarsenmostreigs
rutinarisrealitzatsalescovesdelaMedaPetita.Actualmentescapturaalgunexemplardecigalaamb
tremallsdellagostadurantl’estiu,afondàriesentre30i60metres,perònoesconeixresdeladinàmica
poblacionalanualnidelseuhàbitatdurantelsmesosd’hivern,jaquedesapareixdeleszonessomesen
quètélloclareproduccióionespodenobservarambescafandreautònom.
Ala llistadedecàpodesobservatsocensatsa lesMedesquecitaJosepCarbonell (Roset al.,1984),
apareixlacranca(Maja squinado),peròenelscensosrealitzatsdesdel’any1992alesillesMedesila
costadelMontgrínosen’haobservatcapexemplar.Tampocnoestéconstànciadecapcapturaregular
del’espècieenelsúltimsvintanysalaCostaBrava,tantsolsesconeixencapturesmoltesporàdiques
d’algunindividu.AlazonadelMontgríilesillesMedesnomésestéconstànciadelacapturad’unexem-
plarfemellal’estiudel’any2012.
Evolució dels decàpodes a la reserva de les illes Medes i zona no protegida del Montgrí
Les illes Medes
Abordaremaralasituacióenquèestrobenleszonesques’hanestudiatilainfluènciadelrègimdepro-
tecciódelareservadelesillesMedesenladinàmicadelespoblacionsdelsgransdecàpodes.
Enelmarcdelsprimersestudisdeseguimentdelareserva,lallagostavermellajavaserseleccionada
comadescriptordel’evoluciódel’estatdelareservamarina.Novaserfinsel1992ques’iniciarenels
primersmostreigs,iambposterioritatelscensosesvanampliaralazonadelMontgríis’hivanincloure
llobregantsicigales.
Lallagostatéunadistribuciódecontagiextremadamentmarcadaifidelaroquesoindretsquepodríemano-
menar“zonesllagosteres”;forad’aquestsindrets,laprobabilitatdetrobarllagostesésmoltreduïda.Respo-
nentaaquestescircumstàncies,desde1994esvarenseleccionar10transsectesdinslesillesMedesi4ala
zonadelacosta.Mitjançantescafandreautònomesvanpentinaraquestsrecorregutsfixoscadaany,ides
d’aleshoreshempogutobservarl’evoluciódelespoblacionsdellagostesendosescenarisdiferentspelque
faalaprotecció.Acadatranssectes’hancomptattotselsindividus,anotantlamida(LC:longitudcefalotorà-
cica)ordenadaen4classesdetalla(T)discretes(T1<60mmLC;60<T2>80;80<T3>120;120<T4>160mm)i
145
lafondària(rangentre-10mi-50m),aixícom
elsllobregantsilescigales.
L’any1998esvandiferenciardinsdelaprime-
raclasselestallesde<60mmLC(Fotografia
4),laclassedelspostpuèrulus,querepresen-
taelsindividusques’hanassentatdurantel
mateixany(longitudmàxima:25mmLC).
Sensdubte, la descoberta de la fased’as-
sentament de la llagosta vermella i la seva
avaluacióanualhaestatclauperentendrela
dinàmicadel’espècieielpaperdelareserva
marina(Díazet al.,2001)(Fotografia2).Para-
doxalment,finsl’any1998esdesconeixiala
dinàmicadelesfasesjuvenilsdelallagosta,i
ésbenconegutqueladinàmicadequalsevol
poblacióestàinfluïdaengranmaneraperla
dinàmicadelseureclutament.Aquestconei-
xementhafacilitatdemaneraclaulainterpre-
taciódeldeclividellagostesalesillesMedes,
jaqueaquestasubdivisiódelaclassedetalla
T1permetobtenir informaciódelprocésde
assentamentanualperaquestaespècie.
Engeneral,homacceptaquel’exclusiódela
mortalitatperpescaenunaàreadeterminada
éselprincipalagentenlarecuperaciódeles
poblacions.Peralamajoriadelesespècies,
elsefectesdelaprotecciósónpositius,iar-
reudelmóntrobemmoltscasosonlesabun-
dànciesdellagostesesveuenafavoridesper
l’efecte de protecció de la reserva marina
(Goñiet al. 2001;Babcocket al. 1999).No
obstant això, també trobem casos en què
elsefectesnosóntanclars(Huntet al.1991;
MacDiarmidiBreen1993).
AlesillesMedes,l’any1992esvancensar
untotalde45individus,ielmàximesvaas-
solir l’any 1994 amb 159 exemplars. Però
desd’aleshoreseldeclivihaestatconstant,
finsaobtenirunsvalorsmínimsde8 indi-
Fotografia1.Llagostesjuvenilsde1anyd’edatenunapetitaescletxaa39metresdefondàriaenelPuigdelaSardina(CostadelMontgrí).(Foto-grafia:DavidDíaz).
Fotografia2.Postpuèrulusdellagostaambelcolortípicd’aquestafase,una franja clara al dorsde l’abdomen i taquesblanquesal cefalotòrax(Fotografia:DavidDíaz).
Fotografia3.Masclede llagostaamb força incrustacionsqueens indi-quenquelamudaesrealitzaràenbreu(Fotografia:DavidDíaz).
146
vidusl’any2011(Fotografia3).L’evoluciódelabiomassasegueixlamateixatendènciainos’observauna
retenciód’individusadultsdegrantallaque,entotcas,podriamantenirunabiomassaconstantindepen-
dentmentdelreclutamentanual(Figura1).
Ladistribuciódecontagiquetenenlesllagostes,totiquenoméscomparteixenrefugienlafasejuvenildelseu
ciclevital,vadirigirlaselecciódeleslocalitatsl’any1992.Larepeticiódelsmateixostranssectesensindicala
condiciódezonescomahàbitatadequatperallagostes.Així,d’acordamblatendèncianegativadel’evolució
aquasitotesleszonesdelesMedes,hempogutobservarquel’illotdelCarallBernat,onlarugositatilafon-
dàriapodriensuposaraprioribonescaracterístiquespertrobarllagostesadultes,haesdevingutunazonapoc
adientperalreclutament,jaque,aexcepciódelsprimersanys,maiméss’hantrobatllagostes.
S’haobservatqueenaltreszonescomelMontnegre,laSerraVentosaoelMedallot,l’efectedelareservas’ha
fetevident.Sónzonesqueerenconsideradestradicionalmentcomunbonhàbitatperallagostesi,efectiva-
ment,aixíhofeienpalèselscensosdelsprimersanys.Noobstantaixò,enl’últimadècadaelscensosmostren
valorsmoltpropersazeroozero,comenelcasdelMontnegre.
Totesaquesteszonesestrobenenunafondàriad’entre25i40m,tenenunaelevadarugositatambconcre-
cionsbiogèniquesiuncoral·ligenestructurat,amblaqualcosaofereixenunrefugiidoniperalsexemplarsa
partird’unanyd’edat(35-40mmLC).Noobstantaixò,l’assentamentesprodueixazonesméssomes(10-
15m),onalcapd’unanyinicienuncanviontogèniccapazonesmésprofundes.Aquesthàbitatdetransició
durantlafasejuvenilestrobabenrepresentatalesMedes,aqualsevoldelestreszones.Lacausad’aquest
declivigeneralitzatl’hemdebuscarenl’elevadapressiódedepredaciósobrelesmidesjuvenilsdellagosta
perpartdelspeixos,moltmésabundantsenunareservamarinaqueenunazonapescada.Aquestésel
factorprincipaldeldeclividelespoblacionsdegransdecàpodesatotalareserva(Díazet al.,2005).
Figura1.EvoluciótemporaldelaBiomassa(g)iabundànciadelesllagostescensadesalaReservaMarinadelesillesMedesenelsdarrers20anys(1992-2011).Lasèrienomésesvainterrompredurantl’any2003.
147
Elstúnels icovesde les illesMedessón
actualmentl’últimreducteenquèpodem
trobargransdecàpodes: llagostes,ciga-
lesillobregants,malgratquealsgranstú-
nelsdelaMedaPetita(TúnelllargiTúnel
deldofí)éspràcticament impossible tro-
barcapllagostaadultadesdefa12anys,
i la totalitat de llagostesque s’observen
sónjuvenils.ElmateixhapassatalaSer-
raVentosaialaRocadelMontnegre:en
ambdueszonesescreuque ladepreda-
cióéslaprincipalcausadel’absènciade
llagostes.
Amés,hemdetenirencomptequeenelstúnelsdelaMedaPetita,lafreqüentaciódesubmarinistes
ésdiversosordresdemagnitudsuperioralaquehihaenelMontnegreilaSerraVentosa,iaixòpot
afectarnegativamentl’abundànciadellagostes.Engeneralhomaccepta,quehihaunacertarelació
directa entre el nombre de visitants (escafandristes) i la densitat de depredadors (Milazzo, 2011).
Aquestefectesumatorinoresultapositiuperalesllagostesnoperquèhihagiactivitatfurtiva,sinó
perquèl’interèsdelsescafandristesamanipular i fotografiarunexemplarde llagosta–laqualcosa
requereixcerta intervencióperpartde l’observador–provocamalestarenels individus,demanera
quedefugenaquestsindrets.Aixòs’hapogutconstatarenl’elevatpercentatged’antenestrencades
quetenenlesllagostesazonesmoltfreqüentades.Amés,s’had’afegirelfetquel’elevatnombrede
capbussadors,comhemdit,augmental’abundànciadepeixos,ésadir,dedepredadorspotencials.
Siafirmemqueelstúnelsicovessónelsúltimsllocsonhihagransdecàpodes,peròveiemqueales
cavitatsmésimportantsqueestrobenalesMedesfamésdeunadècadaquenohihallagostes,qui-
nessonaquesteszones?Hemdebuscarlarespostaenunfactorfísicclaucomeslafondària,onles
llagostesesrefugiendelssubmarinistes.Aquestaestratègiafugitivafaqueenpetitsreductescomles
covesdelaPotadeLlop,amésde50mdeprofunditat,illurcontinuaciófinslacapçaleradelaRoca
delMontgríoelfinaldel túnelde laBardadelSastre (56m),encaraespodenobservarexemplars
adultsdellagosta,aixícomalgunllobregant.Peròlasevapresèncianoensindicaunbenestardeles
poblacions,ansalcontrari,jaquedemaneranaturalhauríemdetrobar-neazonesméssomes.
Noobstantaixò,tambéenaquesteszoness’haobservatunadisminució.Laméssorprenenthaestat
eneltúneldelaBardadelSastre,onactualmentespalesaunadisminuciódelnombredellagostes,a
lavegadaque,perefectedelaprotecció(vegeucapítolsobrepeixos),augmentaladensitatdegrans
neros(potencialsdepredadors)dinslacova.
L’últimadeleszonestípicamentllagostereséselMedellot,totiquepateixfluctuacionsinteranuals
forçaimportantspelquefaaladensitatdellagostes.Zonaderefugisestructuralmentcomplexosi
probablementnexed’unióentrelacostadelMontgríilesIlles,elMedellotilesroquesdelmasFerrer
hanestatdesde l’inicidelseguimentun llocons’han trobat forçaexemplarsde llagosta,aixòsí,
Fotografia4.Refugial’entradad’unacovad’unjuvenilsolitaridellagosta(Fotografia:DavidDíaz).
148
de mides mitjanes. Actualment aquesta
zona,encomparacióambtempspassats,
és molt erma, i les dades ens indiquen
queésellloconladavalladahaestatmés
acusada.
També es coneixen d’altres llocs on la
probabilitat de trobar llagostes és alta.
En fondària i enfora de la mateixa línia
de costa de lesMedes, és possible tro-
barpedresaïlladesoalguntombantonhi
hagialguna llagosta,com laRocaRetxa
oelfinaldelaBarradelsTascons.Peròa
causade laseva inaccessibilitat,aques-
teszoneshanestatpocvisitadesipràcti-
camentnoenteniminformació.
Seguint lamateixa tendència, els llobre-
gants mostren una presència residual a
les illesMedes. L’elevat graude fidelitat
del’espècieaunrefugifaquesiguimolt
habitualperamoltsaficionatsvisitarels
mateixosindrets,peròcadacopambmés
freqüència s’observa que els refugis ro-
manen buits. Els exemplars juvenils són
molt escadussers en els nostres censos i tan sols es poden observar exemplars adults. Refugis
profundsamésde50m.entrelaPedradeDéuilaPuntadelaFerralsónelsllocsonpodemtrobar
algunexemplar,totiqueencapdelscensoshabitualsmais’hansuperatels8exemplarsperatots
elsmostreigsiatotesleszones.
Encontraposicióaldeclivigeneralitzatde lespoblacionsde llagostes i llobregants, l’evolucióde les
poblacionsdecigalesenshadesorprendre(Fotografia5).Aquestaespècienovaserconsideradamai
comunaespècieindicadoraenelseguimentdelesMedes,peròl’any2002esvancomençaradetectar
individusenelstúnelsicovesdelaMedaPetita.Posteriorment,tambés’handetectatenlescovesdel
MalPas,onelnombred’individusnohasuperatmailadesena,totiqueésprobablequeenelsmatei-
xosindretsespuguinlocalitzarmésindividus.L’hàbitatòptimd’aquestaespècieésforçadesconegut,
encaraquesesolenlocalitzarenforatsicavitatspropersalsostredetúnels,covesibalmes.Aquesta
característicaredueixsensiblement lamortalitatperdepredacióperpartdelspeixos,però lasevali-
mitadamobilitatfaquesiguinsusceptiblesalapescafurtivaperpartdel’home.Alafacilitatperser
capturadesselihad’afegirelcomportamentgregariquemostrenal’inicidel’estiu,aixícomlafidelitat
aunllocdeterminat.Aquestescaracterístiquespodenexplicarelseudeclivigeneralitzat.Enaquestcas,
pensemquelesreservesmarineshanafavoritlasevareaparició,ilesillesMedeshanestatunexemple
d’aquestprocéslentderecuperació.
Fotografia5.Durantl’èpocadereproducció(maig-juny)esfreqüenttrobarlescigalesforadelrefugihabitualquesónlescovesmésfosques(Foto-grafia:DavidDíaz).
149
La costa del Montgrí
Desprésd’unaavaluacióexhaustivaamoltes localitats idurantmésde10anys,esvacomprovar
quel’assentamentpostpuèrulusdellagostaalacostadelMontgrí,ambunesdensitatsrelativesmolt
elevades,sónsingulars.AquestdescobrimenthafetqueelMontgríespuguiconsiderarlamillorzona
col·lectoradelarvesdellagostadelaconcadelmarCatalano-Balear.Lesraonspodensercomplexes
(aïllamentgeològic,naturalesacalcàriadelaroca,hidrografiaadequada...)inodeltotconegudes.El
quesísemblaclarésque,totilafortapressiódepesca,lamortalitatperdepredaciósobreelspost-
puèrulusésmoltbaixa.D’aquestamanera,unelevatpercentatgedepostpuèrulusarribenalamida
dejuvenils(60-70mmLC)als2o3anysd’edat,ihompotobservarelcanviontogènicd’hàbitatiel
seucomportamentd’agregacióenunsolrefugi,fetquenomésesdónaenaquestafasedelciclevital.
Així,éspossibletrobaralguneszonesd’acumulacióalacostadelMontgrí(Fotografia1).
Unadelesprincipalscaracterístiquesd’aquestèxitestrobaenlanaturalesacàrstica,delmassís,laqual
cosapermetquehihagiungrannombrededàtilsdemar(Lithophaga lithophaga).Aquestmol·luscperforant
exclusiuderocacalcària,enmoriroserdepredatperestrellesdemaroalgunpopdeixaunsforatsexcavats
alesparetsiblocsqueesdevenenelrefugiidealperalspostpuèrulusdellagosta.Alcapd’unanydeixen
aquestsrefugisis’acumulenenllosesoparets,avegadesfinsitotcompartintelmateixrefugi.Aixòfaque
existeixinpuntsdegranagregaciód’exemplarsjuvenilsques’handetectatis’hancensatdurantmésde
10anys.LesroquesenforadelapuntadelaTrona,lesllosesdelFalagueroelPuigdelaSardinaserienels
“puntscalents”d’acumulaciódejuvenils.Caltenirencompteque,acausadel’extensiódelMontgríiles
limitacionslogístiquesquecomportaelmostreig in situ ambescafandreautònom,lesàreesd’estudinohan
arribatmésenllàdelCapCastell,essentl’inicigeogràficdelseguimentlazonadelMolinet.Ésbensegurque
mésenllàtambés’hipodentrobard’altrespuntscalentscomelsesmentats.
Acausadeldescobrimentdelreclutamentilapossibilitatd’estudiar-lo,s’haanalitzatlarelacióentre
labiomassadejuvenilsambelnombredelarvesquearribencadaany,iefectivamenthihaunacor-
relacióimportantqueindicaquelesfluctuacionsanualsquepateixenaquesteszonesd’acumulació
sóndegudesal’arribadaanualdepostpuèrulus.Alcapd’unsquatreanysdesprésdel’arribadade
postpuèrulus, s’hauriende trobar exemplars adults, però aixònoes compleix. Tot i quepotser al
Montgrínotrobemunafondàriaòptimaperalavidaadultadelesllagostes(60-80m),síquehiha
prouhàbitatsidonisiunhàbitatdetransiciómoltproperalesillesMedes.Encaraquepotserenstro-
bemdavantd’unsistemaecològicquasiperfecteperpoderestablirunapoblacióregulardellagostes,
la indiscriminadacapturaicomercialitzaciód’exemplarsjuvenilsalMontgrífaquenos’arribimaia
comprovarlatransferènciad’exemplarsdesdelacostadelMontgrífinsalesillesMedes.
L’assentamentanualatenuaeldeclivigeneralitzatdellagostesalazonadelMontgrí,ilestendències
creixentsques’observena leszonesde lareservaparcialsónfruitde l’artefactede l’assentament
anualilalocalitzaciódelspuntsdeconcentraciódejuvenilsalllargdelsanysdeseguiment.Desdefa
8anysseguimlesllagostesdelPuigdelaSardinaihempogutconstatarlesdensitatsméselevades
detotesleszonesquehemmostrejat,arribantacontarmésde70exemplarsenunespetitesparets
denomésde40metresdellarg.Noobstantaixò,latendènciadelacosta,sensetenirencomptela
localitatdelPuigdelaSardina,mostraundeclivigeneralitzat,al’igualquelesillesMedes.
150
HaventexplicataquestescondicionssingularsquepresentaladinàmicadelesllagostesalMontgrí,
ensquedaperconèixerl’estatdelespoblacionsdellobregantsicigales.Elsprimerssónmoltesca-
dussersidifícilsd’observar,is’handetectatpocsexemplarsúnicamentenpetitsrefugisaleslloses
enforadelaPuntaSalines,aquasi40mdefondària,oalespartsmésprofundesiallunyadesdelPuig
delaSardina,aixícomdeforal’illotdelaPedrosa.Homcreuquelapressiópesquerahaimpactatde
maneraextraordinàriasobreaquestaespècie,fentquelasevarecuperaciósiguimoltcomplexa.
Percontra,iigualquevasucceiralesillesMedes,podríemdirquelescigaleshanreaparegutalacosta
delMontgrí.Totiquelescausesqueapuntemperaldeclividelsllobregantspuguinafectardelamateixa
maneralescigales,elseuhàbitatmoltmésespecialfaqueespuguintornaraobservarenalgunacova
delesmoltesqueestrobenenelMassís.Tambéhemdedirquel’observaciód’exemplarshaestatde
maneraméstímidaquealesMedes,iqueons’hanpogutobservar,desprésdemoltsd’anys,haestaten
lareservaparcial,entrelaPuntaSalinesielMolinet.
Perspectiva de futur de la població de grans decàpodes
SifemunaavaluacióglobaldelsresultatsobtingutsduranttotsaquestanysalesillesMedesenrelacióals
gransdecàpodes,evidentmenthauríemd’assenyalarqueperaquestesespècieslareservanohatingut
elresultatquehomesperaquanesprotegeixunespaimarí.Lesraonssóndiversesinohihaunacausa
concreta,sinómoltes,queconvergeixen iquepodenser interpretadesambcertesagràciesa l’estudi
continuatdurantmoltsanys.
La depredació
Laminimitzaciódelamortalitatperpescaquanescreaunareservamarinareestructuratotalacadenatròfica,
pelfetd’alterarlesrelacionsentreelsnodusquelaconstitueixen.Lapressióperdepredaciósobrelesllagos-
tesl’encapçalenelspeixos,iaquestsresultenafavoritsperlareducciódelamortalitatperpescaentrobar-se
enunareservamarina.Aixònovoldirquelesllagostesillobregantsnotinguincabudaenelsistemanatural
delesillesMedes,sinóqueenaquestcashemvistquenosónlesespèciesmésafavoridesiacausad’això,
elseuhàbitats’havistlimitat.D’altrabanda,hemvistquelescigalessíquehanestatafavoridesperaquesta
protecció,demaneraquenosempretotselsgransdecàpodessónperjudicats.Homjahaapuntatalgunesde
lescausesquedirigeixenladinàmicadelespoblacionsalazonaprotegida.Valadirque,totiquel’efectede
ladepredacióperpartdepeixosquepateixenlesfasesprimerenquesdelesllagostesenassentar-seésun
factorcomúatotesleszones(reseva-noreserva).L’elevadaefectivitatdedepredacióqueesdónaalareserva
marinaperlamajorabundànciadepeixosfaqueaquestfactorsiguideterminantperaladinàmicadel’espècie,
perònoentotselsespaisprotegitstéllocaquestefectesobreladinàmicadelespoblacions.
UndelsexemplesméspropersimillorestudiatssónlesillesColumbretes,onlapoblaciódellagostesés
moltabundanticreixentpelquefaabiomassa,iontambéhitrobemunafortadepredacióperpartdels
peixos.Noobstantaixò,enaquestcasl’hàbitatviableperalesllagostesésdiversosordresdemagnitud
151
superiorquealesillesMedesi,pertant,l’efectivitatdeladepredacióesdilueix.
D’altrabanda, lamidade l’espaiprotegit s’had’adaptara lamobilitatontogènicade l’espècie.A les illes
Medes,lespoquesllagostesollobregantsquehihatenenunaàreadeprotecciónosuperiorals200men
perpendicularalalíniadecostadelareserva,espaideltotinsuficientperoferirlaprotecciódelsindividus,ja
queunexemplardellagostatéunaàreahabitualdecampeigdegairebé1,5km.Així,lapescaconstantquees
produeixenelslímitsdelareservafaquelapossibilitatqueunexemplarsiguicapturatésmoltelevada.Amés,
suposantquedurantelsprimersquatreanysdevidahagipogutevitarl’elevadadepredacióquepateixlafase
d’assentamentalareservaielspossiblesatacsquediàriamentpotpatirensortirdelrefugiperalimentar-se
durantlanit,lapossibilitatdenoarribaralamidaadulta(4anysdevida)enunespaitantreduïtcomlesilles
Medesésmoltelevada.Perarribaraadulta,unallagostahaderecórrerunacarreravitalimpossible.
La pesca
L’efectivitatdelsartsdepescapercapturarlesllagosteshaestatnotablementincrementadaenlesdarreres
dècadesamb la introducciódels tremalls.Avuidia, i encondicionsexcepcionals,ambunanansanomés
pescaríemunterçdelquecapturaunaxarxa.L’úsdelaxarxahapossibilitatseguircapturantllagostesamb
rendimentsacceptablesiambl’afegitódecompletarlacapturaambpeixosd’elevatvalorcomercial(cap-roig,
gall,rap,entred’altres).Peròtambéhafetaugmentarlamortalitatdelesmidesdellagostaméspetites.Elfet
d’emprarunallumpetitademallapermetcapturarllagostesapartirdelsdosanysd’edat,fetqueperjudica
enormementlaviabilitatdelespoblacions.Amés,moltesvegadeselsistemesdecorronsperllevarlaxarxa
enembarcacionsartesanalsfaquelesaixafin,demaneraquenitansolsespodenretornaralamar.Amés,
l’interèscomercialquetél’espèciefaquesiguipossiblecomercialitzarindividusdequalsevoltipusdemida,de
formaquequalsevolllagostapotoferirunbeneficinetalpescador,encaraquenosempreal’empardelallei.
QuèrepresentalapescadellagostaalazonadelMontgríial’entorndelesMedes?Doncspràcticament
res.Pocssónelsquilogramsdellagostaqueesdescarreguendelesembarcacionsquefanfeinaperla
zona,imenysencarasihomtéencomptequecalcomplirunamidalegalquedesdel’any2007ésde
90mmdelongituddecefalotòrax.Actualmentnohihacapembarcaciódepescaartesanalquetingui
enlapescadelallagostaelseuprincipalmodedevida.Això,juntamentambl’extraordinàriacapacitat
d’assentamentquepresentalallagostaalacostadelMontgrí,ensduuapensarque,sicalferunapassa
endavantperalaconservaciódel’espècie,aquestahauriadeser iniciadaalacostadelMontgrí.Una
moratòriadepescadellagostaalacostaqueincloguésanysd’assentamentefectiu,debensegurquees
reflectiriaenunmillorestatdesalutdelespoblacionsdellagostesalacosta,ipotserseriapossibleun
influxd’aquestescapalespartsmésprofundesiarreceradesdelesillesMedes.
Algunes recomanacions com a cloenda
LafinalitatprimeraperalaconservaciódelallagostaalacostadelMontgríilesillesMedesésevitarla
capturadelesllagostesjuvenilsalacostadelMontgrí.Caltenirencomptequeenstrobemenunmarc
152
Agraïments
Els resultatsd’aquestcapítolhanestat fruitdemoltesobservacionsdecairenaturalistaquedesprésesvan
convertirenunseguimentcientífic,essentlamésllargadocumentaciódel’evoluciódelallagostavermellaen
unareservamarinaalaMediterrània.L’esforçquehaestatduratermeunprojectecomaquestnohaguésestat
possiblesiamicscomenMikelZabalanohaguessinconfiatenaquestprojecte.Elpapermésimportantentota
aquestaaventural’hatingutenMarcMarí,quefouquivainiciarambmoltaestimatotaquestseguimenti,junta-
mentambenJaumeForcada,vancomençaraseguirl’efectedelcessamentdelapescaalesIllesMedessobre
lapoblaciódellagostes.Moltsdelconeixementsbiològicsiecològicssobreelsgransdecàpodeselshanaportat
enPereAbelló,naMontserratDemestreinaRaquelGoñi.Elconeixementdelsraconssubmergitsmésamagats
iespectacularsdelMontgríilesIllesMedesonencararomanenllagostes,hafetpossibleaquesttreball,iensels
hanregalatenJosepMariaLlenasienJosepClotas.
L’equipgestoritotelpersonaldelParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer,hansuposatunpuntalcabdal
enelsestudiscientíficsduranttotaquesttemps.Aquesttreballs’harealitzatdinsdelseguimentbiològicdela
ReservaMarinadelesillesMedesihaestatfinançatendiversosaspectespelDepartamentd’Agricultura,Ra-
maderiaiPesca(de1990a1998),pelDepartamentdeMediAmbient(desde1999a2003,2005,2008)dela
GeneralitatdeCatalunyaifinalmentperlaSecretariaGeneraldelMar(2009-2012).
Atotsellsiamoltsd’altresvolemagrairincondicionalmentquehaginfetpossibleaquesttreball.
idealperalaconservació,ambunaàreaqueofereixambgarantiesdosdelspilarsperaqueunapoblació
espuguirecuperar:a)l’arribadaanualdelarves,ib)unhàbitatòptimperaldesenvolupamentdel’espècie
entoteslesfasesvitalsdelseucicle.
Totaixòespodriaresoldretansolsrespectantlanormativaactualqueregeixlapescad’aquestaespècie.
Uncops’acomplíslanormativa,espodriaposarenfuncionamentunplaespecialperalarecuperacióde
lapescadelallagostaamblafinalitatdemantenirpoblacionsadultesefectives,enelsentitquenotan
solsenstrobéssimdavantd’unazonad’embornaldelarves,sinóquetambéenfosunafont.
Pelquefaalsllobregantsilescigales,enserespèciesambunacapacitatderecuperaciónotanevident,
iacausaquedesconeixemgranpartde lasevadinàmica,elprincipideprecaucióseria l’apostamés
coherent,tenintencomptelesabundànciestanbaixesquepresenten.Pertant,prohibirtotalmentlaseva
capturaalesàreespermesesilimitarl’accésalescovesdel’àreaprotegidaenquès’hanrecuperatles
cigalesserienlesmesuresmésprudentsquehomhauriad’aplicar.
153
BabcockRC,KellyS,ShearsNT,WalkerJW,WillisTJ(1999)Changesincommunitystructurein
temperatemarinereserves.MarineEcologyProgressSeries189:125–34.
CarbonellJ(1982)CrustáceosdelasislasMedes.Act.IerSimp.Ibér.Est.BentosMarino.SanSe-
bastián.
DíazD,MariM,AbellóP,DemestreM(2001)SettlementandjuvenilehabitatoftheEuropeanspiny
lobsterPalinurus elephas(Crustacea:Decapoda:Palinuridae)inthewesternMediterraneanSea.
ScientiaMarina65:347–356.
DíazD,ZabalaM,LinaresC,HereuB,AbellóP(2005)IncreasepredationofjuvenileEuropeanspiny
lobster(Palinurus elephas)inamarineprotectedarea.NewZealandJournalofMarineFreshwater
Research39:447-453.
EdgarGJ,SamsonCR,BarrettNS(2005)SpeciesExtinctionintheMarineEnvironment:Tasmania
asaRegionalExampleofOverlookedLossesinBiodiversity.ConservationBiology19:1294–1300.
GoñiR,QuetglasA,ReñonesO(2003)DifferentialcatchabilityofmaleandfemaleEuropeanspinylobs-
terPalinuruselephas(Fabricius,1787)intrapsandtrammelnets.FisheriesResearch65:295–307.
GoñiR,ReñonesO,QuetglasA(2001)DynamicsofaprotectedWesternMediterraneanpopulation
oftheEuropeanspinylobsterPalinurus elephas(Fabricius,1787)assessedbytrapsurvey.Marine
andFreshwaterResearch52:1577–1587.
GoñiR,LatrouiteD(2005)ReviewofthebiologyandfisheriesofPalinurusspp.speciesofEuropean
waters:Palinurus elephas(Fabricius,1787)andPalinurus mauritanicus(Gruvel,1911).Cahiersde
BiologieMarine46:127–142.
GroeneveldJC,GoñiR,LatrouiteD(2006).Palinurusspecies.Chapter12.In:PhillipsB.(ed)Lobs-
ters,ManagmentAquacultureandFisheries.BlackwellPublishing.
HolthuisLB(1991)MarineLobstersintheworld.Anannotatedandillustratedcatalogueofthespe-
ciesofinteresttofisheriesknowntodate.FAOSpeciesCatalogue,no145,Vol.13,pp.1-292.
Hunt JH,MatthewsTR, ForcucciD,HedinB,BertelsenRD (1991)Management implicationsof
trendsinthepopulationdynamicsoftheCaribbeanspinylobster,Panulirus argus,atLooeKeyNa-
tionalMarineSanctuary.FinalReporttoNOAA.FloridaMarineResearchInstitute,Marathon,FL.
HunterE(1999)BiologyoftheEuropeanspinylobster,Palinurus elephas(Fabricius,1787)(Decapo-
da,Palinuridea).Crustaceana72:545–565.
MacDiarmidAB,BreenPA(1993)Spinylobsterpopulationchangeinamarinereserve.In:Bat-
tershillC.N.,CreeseR.,SchielD.,JonesG.,MacDiarmidA.B.(eds)Proceedingsofthe2ndIn-
ternationalTemperateReefSymposium.NationalInstituteofWaterandAtmosphericResearch,
Wellington,47–56.
Bibliografia
154
MilazzoM (2011)Evaluationofabehavioural responseofMediterraneancoastalfishes tonovel
recreationalfeedingsituation.EnvironmentalBiologyofFishes91:127-132.
PhillipsBF,SastryAN(1980)Larvalecology.In:CobbJ.S.,PhillipsB.F.(eds)Thebiologyandmana-
gementoflobsters,2:Ecologyandmanagement.AcademicPress,NewYork,11–57.
QuetglasA,GaamourA,ReñonesO,MissaouiH,ZarroukT,ElabedA,GoñiR(2004)Spinylobster
(Palinurus elephas,Fabricius1787)fisheriesinthewesternMediterranean:AcomparisonofSpanish
andTunisianfisheries.MonografiesButlletídelaSocietatd’HistoriaNaturaldelesIllesBalears47:
64-80.
ReñonesO,CollJ,DíazD,MoreyG,MartinoS,NavarroO,StobartB,DeuderoS,GrauAM(2010)
EstudiodelabiologíayecologíadeScyllarides latusenelParqueNacionalMarítimoTerrestredel
ArchipiélagodeCabrera.ImplicacionesparalagestióndelaespecieenlasIslasBaleares.Proyecto
“LATUS2006-2009”.COB-IEO,61pp.
RosJ,OlivellaI,GiliJM(1984)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.Institutd’EstudisCa-
talans.828pp.
WormB,BarbierEB,BeaumontN,DuffyE,FolkeC,HalpernBS,JacksonJBC,LotzeHK,Micheli
F,PalumbiSR,SalaE,SelkoeKA,StachowiczJJ,WatsonR(2006)ImpactsofBiodiversityLosson
OceanEcosystemServices.Science3:787–790.
Els peixos més afavorits per la protecció de les Medes
Antoni Garcia-Rubies1
1Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)
157
Introducció
LaCostaBrava,iespecialmentlesàreesqueinteressenaquestestudi,presentenunsfonsd’unamorfologia
moltvariadaqueofereixunaamplíssimariquesad’hàbitatsiunaelevadabiodiversitat.L’explotacióconti-
nuadad’aquestsindrets,tantdesdelpuntdevistapesquer,desdemoltantic,comdelturístic,moltmés
recentment,hadeixatlasevaempremta:lapescahaafectatespecialmentelspeixosimoltespoblacionses
trobenactualmentsobreexplotadesialgunesjahanpràcticamentdesaparegut.Malgrattot,larecuperació
delespoblacionsd’algunesespèciesdepeixostanemblemàticscomaraelneroalesreservesmarinesevi-
denciaclaramentquelaposadaenpràcticademesuresdeprotecciófariapossiblelarecuperaciód’aquesta
id’altresespèciesqueactualmentestrobenenunasituaciócríticaallàonespodenpescar.
Peròelsobjectiusque impulsen lacreacióde lesàreesmarinesprotegides(AMP)vanmésenllàde la
protecciód’algunesespèciesexplotades.Breument,sónelssegüents:
1)Conservaciódelpatrimoninaturalilabiodiversitat
2)Recuperaciódelsestocsdepesca
3)Educacióirecerca
4)Contribucióaldesenvolupamentdel’economialocalperlaviadelturismeilafreqüentaciódelsespais
engeneral
L’ÀreaProtegidadelesillesMedes,creadal’any1983,estrobaentrelesmésveteranesdelaMedite-
rràniaihaestatobjected’ungrannombredetreballscientífics,algunsdelsquals(Roset al.,1984)van
serfonamentalsperalainstauraciódelareservamarina.L’efectedelaprotecciósobrelacomunitatde
peixos litoralsesvademostrarbenpocdesprésque laprotecciófosefectiva(Garcia-Rubies iZabala,
1990;Garcia-Rubies,1997,1999).Elsefectesde laprotecció (l’anomenat“efectereserva”) tambévan
permetredocumentarcasosdecascadestròfiques(SalaiZabala,1996;Sala,1997;SalaiBoudouresque,
1997)iferdiversosestudissobreelreclutament(Garcia-RubiesiMacpherson1995;Macphersonet al.,
1997;Vigliolaet al.,1998;Planeset al.,1999),lamortalitatnatural(Macphersonet al.,2000)il’espectre
debiomassadelspeixoslitoralsenunmediprotegit(Macphersonet al.,2002).Laprotecciódel’àreaila
recuperaciódel’estructurademogràficadelapoblaciódeneros(Epinephelus marginatus)vaserdeter-
minantperpoderdocumentarlareproducciód’aquestaespècie(Zabalaet al.,1997a,1997b)ielsfactors
queladeterminaven(Hereuet al.,2006)perprimeravegadaalaMediterrània.
Moltsd’aquestsestudisesvarenoriginarmentreesduienatermelestasquesdeseguimentd’algunes
poblacionsicomunitatsenl’ÀreaProtegidadelesillesMedes.Elcontactecontinuatambelmediés
lamillorfontd’inspiracióperalsinvestigadorsal’horadeplantejar-senousreptesderecerca.D’altra
banda,totiquepodensemblarmonòtons,elsseguimentsallargterminiacostumenafornirunain-
formaciómoltvaluosaacausadel’escassetatd’aquestamenad’estudisalaliteraturacientífica.Els
seguimentsallargterminisónunareferènciadeprimerordrepertaldecontrolarpossiblescanvisen
lescomunitatsipoblacionscausatsperagentsexterns,jasiguind’origenhumà(apariciód’espècies
invasores,canviclimàtic,etc.)od’origennatural(temporals,malalties,etc.)ofinsitotperdetectar
cicles.Tenircomareferènciadadesdeprimeramàsobrecomunitatsipoblacionsnoexplotadesés
vitalpertald’avaluarelsefectesd’aquestespertorbacions,siguindel’origenquesiguin.
158
Elseguimenttemporaldelpatrimoniprotegitésprimordialpertald’avaluarl’eficàciadelesmesuresde
proteccióperacomplirelsobjectiusdel’ÀreaProtegidaiassegurarquehofacind’unamaneracomple-
mentàriaisostenible.Enaquestsentit,valadirquenosempreelqueésboperaldesenvolupamentde
l’economialocalhoéspergarantirlaconservaciódelpatrimoninatural.Ésdifícilconjuminarunsobjec-
tiustandisparscomelsesmentatsmésamunt,enunambientsotmèsaunapressióturísticatanforta
comlaCostaBrava.Endarrerainstància,sónelsgestorselsquehandedecidir,iperaixònecessiten
lesdades,elmésactualitzadespossible,sobrel’estatil’evoluciódelpatrimoninatural.
Desde1990,anyenquèesvainiciarelseguimentdel’ÀreaProtegidadelesillesMedes,laselecció
delsdescriptorsesvacentrarsobrecomunitatsiespèciesambunelevatinterèsecològicieconòmic.
Lesprimeresperquè, tot inoserexplotadesdirectament,podrienveure’s indirectamentafectades
perlaprotecció;lessegones,pertaldedocumentarcomevolucionavenlespoblacionsd’alguneses-
pèciesmoltpreuadesenabsènciad’explotació.Ésperaixòque,desprésdeveurel’efectedelapro-
tecciósobrelacomunitatdepeixosderocaengeneral(Garcia-RubiesiZabala,1990;Garcia-Rubies,
1999),homvadecidircentrarelseguimentenaquellesespèciesquepresentavenunesdiferències
majorsentrel’àreaprotegidailanoprotegida.Totesresponienalesmateixescondicions:estractava
d’espèciesdellargavida,quepodienassolirunagrantallaierenmoltpreuadesperlapesca.Peraixò
erentanraresallàonespodienpescari,precisamentperaixò,responientanbéalaprotecció.Eren,
enpoquesparaules,lesmillorsindicadoresdel’efectereserva.
Així,elseguimentcomençàpelnero(Epinephelus marginatus)l’any1991;apartirde1992,l’estudiesva
estendrealdéntol(Dentex dentex),alllobarro(Dicentrarchus labrax),alsargimperialosoldat(Diplodus
cervinus),al’orada(Sparus aurata)ialcorball(Sciaena umbra).Elpagre(Pagrus pagrus),quetambéfou
inicialment inclòs en el seguiment, va ser
posteriorment rebutjat, jaqueelsevadis-
tribucióenfondàrianopermetiaunabona
avaluacióde lapoblaciónidinsni forade
l’ÀreaProtegida.
Elseguimenttambéesvaadaptaralscan-
visdegestiódelazonaiesvaampliarcap
alacostadelMontgrí,l’any1998,després
delainstauraciódel’ÀreaParcialmentPro-
tegidadesdelMolinetfinsalaPuntaSa-
linesl’any1991.Finalment,l’any1999,es
decidíd’incloureenelseguimentuntram
decostanoprotegida(delCapd’Oltreraa
l’illad’enDui)pertaldepodercompararles
dades obtingudes tant a l’àrea totalment
protegida com a la parcialment protegi-
da(Figura1).Lainclusiód’aquestesdues
àreespermetria,d’unabanda,documentar
elpossiblepasdepeixosdelazonaprote- A)
159
Figura1.ReservaMarinadelesIllesMedes.A)Vistageneral.LalíniavermellarepresentaellímitdelaReservaMarina(RM)onesprohibittottipusdepesca,ilalíniataronjarepresentaelslímitsdelaReservaParcial(RP)onlapescaésregulada,idelimitalazonanoprotegida(NP).B)Transsectesalazonanoprotegida(NP)ialaReservaParcial(PR).C)TranssectesdinslaReservaMarina(RM).Leslíniesvermellesrepresentestranssectesreplicats,ilesíniesverdestranssectesnoreplicats.
gidadelesMedesalacosta,eldenominat“vessament”(spillover),idel’altra,aïllarl’efectedelapesca
submarina,permesaenl’àreanoprotegidaperòprohibidaenlaparcialmentprotegida.
L’spilloverésunefectequesemprehaestatesgrimitenlacreaciódereservesmarines,totiquehaestat
raramentcomprovat.Enprincipi,depèntantdelesdimensionsdelareservacomdelescaracterísti-
quesdel’hàbitatilamobilitatdelesdiferentsespècies,jasiguienelsseusdesplaçamentshabituals
dinsdelarespectiva“àreadecampeig”(home range),jasiguienmigracionsestacionals(ambmotius
reproductors,perexemple).
Tocant sostre...
Pelquefaaaquestesespècies,hompotdirque,desprésde25anysdeproteccióalaReservaMarina
delesillesMedes,tantelnombremitjàd’espèciescoml’abundànciatotaljahanarribatpràcticament
a lacapacitatdecàrrega (Figura2).Elnombremitjàd’espècieséselparàmetrequemésràpidha
arribata lasaturació (10 -13anys), iaixòhademostratque la freqüènciad’ocurrènciad’aquestes
espèciesenelsinventarisesrecuperamoltabansquelasevadensitatitalla.Unarecuperaciósimilar
delariquesaespecíficavaserdocumentadaperMcClanahanet al.,(2007).
B) C)
160
La biomassa de tres espècies (E. margi-
natus,D. labrax, D. cervinus) ja ha assolit
pràcticament la recuperació total, mentre
que la de S. umbra iD. dentex es troba
encaraenplenaexpansió.EnelcasdeS.
umbra, s’han observat els primers signes
d’estabilitzacióallargtermini,ielmateixes
potdirdeD. dentex,queseguiaunaevo-
luciósimilaralesanteriors,totiqueelva-
lorexcepcionalmentaltde2009vatrencar
aquesta dinàmica. Són necessàries més
dadespersabersil’elevatvalorde2009és
puntualobéestractad’unatendènciadefi-
nida,peròsemblaclarqueaquestaespècie
estàenexpansióalaMediterràniaocciden-
tal(Orozcoet al.,2011)ialazonad’estudi
enparticular,comassenyalenlescaptures
del’espèciealveíportdePalamósdurant
l’any2009(Gordoa,obs.pers.).
Elsvalorsdelacapacitatdecàrregaenter-
mesdebiomassaestimatspelsmodelshan
estatmoltdiferentsentrelesespècies(Figu-
ra3).ElvalorméselevatcorresponaE. mar-
ginatus (37,1±3,6gm-2),quesesituaen
unordredemagnitudpersobredelesaltres
espèciescomS. umbra(5,6±3,1gm-2),D.
labrax(3,4±0,66gm-2)iD. cervinus(3,1±
0,24gm-2),laqualcosasuggereixquelare-
cuperaciótotaldepèndelatallail’edatque
podenassolirlesespècies(HalperniWarner,
2002),jaqueelsindividusadultsd’E. margi-
natussónelsméslongeusielsquepoden
assolirunamajortallamàxima.
Eltempsnecessariperassolirlarecuperaciótotald’unapoblacióésllargperatoteslesespècies,i
vade13a31anyspersobrepassarel95%delacapacitatdecàrrega.Aquestsresultatscontrasten
ambelsqueproposenrecuperacionsmoltméscurtes,basant-seenlarevisiódemoltsresultatsde
diferentsreservesmarines(Côtéet al.,2001,HalperniWarner,2002;Babcocket al.,2010),potser
perquèlarecuperaciótotals’haconfósambelsprimerssímptomesdemilloradelespoblacions,que
acostumaaserforçaràpida.Enqualsevolcas,Collet al.,(enpremsa),enbaseadadesoriginals,van
situareltempsperassolirlacapacitatdecàrregaenmenysde5anysentresreservesbalears(NW
Mediterrani),unlapsedetempsmoltmenorqueelconstatatenaquestestudi.
Figura2.Evoluciótemporaldelnombred’espècies(A)iladensitat(B)ilabiomassa(C)totalsdelspeixosvulnerablesalapescacensatsalaReservaMarina(RM,cerclesnegres),alaReservaParcial(RP,trianglesnegres)ialazonanoprotegida(NP,cerclesblancs).Leslíniesrepre-sentenelmillorajustdecadavariableaRM(líniasòlida),RP(líniadepunts)iNR(líniadiscontinua).Leslíniesverticalsdepuntsrepresentenelmomentenques’assoleixenel95%iel99%delvalordelacapaci-tatdecàrregaaRM.
161
Lesdiferènciesentre les illesMedes i lesreservesbalearsobeeixenacausestantambientalscom
biològiques.Alesreservesbalearsesvamostrejaramoltpocaprofunditat(entre5i10m)pelfetque
elsubstratrocósraramentarribavaamésprofunditat.Lalimitacióenprofunditatdelsubstratrocósa
lesreservesbalearsés,segurament,unveritablecolld’ampollaquecondicionalapresènciadegrans
exemplarsd’E. marginatus,que tendeixenadesplaçar-seamésprofunditatamesuraquecreixen
(HarmeliniHarmelin-Vivien,1999),odelsgransbancsdeS. umbra,querequereixendefonsambuna
elevadacomplexitatestructural,quedifícilmentesdonenatanpocaprofunditat.Comassenyalaven
Collet al.,(enpremsa),lesreservesbalearsnoestrobavenenindretsexcepcionals,sinóquereflec-
tienlescaracterístiquesgeneralsdelamajorpartdellitoralbalear.Ensegonlloc,caldestacarqueles
Figura3.EvoluciótemporaldelabiomassadecadascunadelesespèciesalaReservaMarina,alaReservaParcialialazonanoprotegida.Vegeulafigura2perelsignificatdelssímbols.
162
espèciesqueesvantenirencompteaCollet al.,(enpremsa)erentoteslesquepodienserobjectiu
depesca, incloent-hidiversospeixosqueaconsegueixenlasevatallamàximaenrelativamentpoc
temps(perexempleDiplodus sargus,D. vulgaris,diversoslàbrids,etc.)ique,enconseqüència,recu-
perenlasevaestructurademogràficamoltmésràpidamentquelesespèciesquehanestattractades
enaquesttreball.
Al contrari de les reserves balears, els
valors de biomassa obtinguts a les illes
Medes són molt similars als que citen
García-Chartonet al., (2004) per a reser-
ves mediterrànies situades en ambients
extraordinàriament propicis per assolir el
màxim desenvolupament de la ictiofauna
litoralsobresubstratrocós,incloent-hiels
exemplars més grossos de les espècies
mésgrans.Peraaquestspeixos,assolirla
totalrecuperaciódelapoblacióésunpro-
césllargperòquevariaperacadaespècie
enfunciódel’edatilamidaquepuguias-
solir.Enaquestcas,eltempsrequeritper
aconseguir la capacitat de càrrega s’ha
demostratllarg,moltsimilaralsdefinitsper
RussiAlcalá(2010),oalgunsdelsestimatsperMacClanahanet al.,(2000,2009),quesesituavenentre
els17 i37anys.Totaquesttempsperassolir larecuperaciótotaldónaunaideadelcostósquepot
arribaraserelrecobramentdelespoblacionsdelesespèciesmésexplotadesalaMediterrània.
Peròno totes les espècies han seguit una evolució tan favorable. El casde l’orada (Sparus aurata)
semblaparadoxaljaque,desprésd’assolirunsvalorsdebiomassaelevatsenels2primersanysdel
seguimentalaReserva(entre8i9anysdesprésdelaprotecció),aquestaespècievapatirundescens
bruscdelqualnosemblahaver-serecuperat(Figura3),sinótotelcontrari.Labiomassad’aquestaes-
pèciealaReservasemblatendiraconvergiramblesdelareservaparcialilazonanoprotegida,sibéla
majortalladelsexemplarsdedinsdelareservamantélesdiferènciesentermesdebiomassa.Segons
Babcocket al., (2010),aquestesdisminucions,raresenunmediprotegit,podenobeiratresfactors:
aquelesabundànciesinicialsnosónelresultatd’unefectedelaprotecció,sinód’altresfactors(com
araepisodispuntualsdereclutamentsanormalmentaltsquedeterminenaltesabundànciesenelsanys
següents);alsefectessecundarisdelaprotecció(incrementdedepredadorsquepodenminvarlasu-
pervivènciadelsreclutes),obéaunaintensificaciódelapescaalvoltantdelesreserves.
EnelcasdeS. aurata,l’explicaciómésplausibled’aquestadisminuciópassariaperunacombinació
delabiologiad’aquestaespècieidelapescail·legal,jaqueS. auratasurtforadelareservaperfor-
maragregacionsreproductores.Unad’aquestesagregacionssesituamoltapropdelareservadeles
illesMedesiésperfectamentconegudaperalgunspescadorsd’encerclament,quepodenlocalitzar-
lafàcilmentmitjançantelsmodernssonarsicapturarunaenormequantitatd’exemplarsenunsola
Fotografia1.Diplodus cervinus.Aquestsarg,d’aspectemagnífic,erarela-tivamentescadusseralazonaacomençamentsdelsanys80.Desd’ales-horesesvaanarincrementantfinsassolirdensitatsestablesamitjanelsanys90(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
163
calada (Sacanell,obs.pers.).S. aurata representa,així,unclarexempled’exportaciódebiomassa
foradelareserva:unspillover independentdeladensitat(tal icomeldefineixenAbesamisiRuss,
2005;Grusset al.,2011),queesprodueixacostadelapoblaciópresumptamentprotegida.L’orada
ésunabonamostradeleslimitacionsdelesAMPenaquellscasosenquèunapartdelapoblació
surtesporàdicamentdelsseuslímitsquanlasuperfícieprotegidaésmenoralacapacitatdedispersió
del’espècieenqüestió(Grüsset al.,2011).Enaquestcasenparticular,espotaventurarquesino
cessalapescasobrel’agregacióreproductorad’aquestaespècie,lesdiferènciesentrelaReservai
leszonesobertesalapescaacabarandiluint-seeneltemps.
Efecte de la protecció
Lesdiferènciesentrel’ÀreaProtegidadelesillesMedesilacostaveïnasónmoltpronunciadesis’han
mantinguteneltempsperalamajoriadedescriptorsanalitzats.Toteslesespèciestractadess’hanvist,
enmajoromenorgrau,afavoridesperlaprotecciódelesillesMedes.
LesdiferènciesexistentsentrelesbiomassesdelaReserva(R)respectealaReservaParcial(RP)ilazona
noprotegida(NR)sónenormes.Demitjana,elnombremigd’espèciesaRPiNRsesituaentreun28iun
30%del’observatenR;l’abundànciamitjanatotalenRPnomésarribaaun18%delaconstatadaenR,
mentrequeenNRnomésrepresentaun12%.LabiomassamitjanatotalobservadaenRPiNRsesitua
enun6,7iun5,4%del’observadaenR,respectivament.
Assumintque lesbiomassesmàximesde
cada espècie s’aconsegueixen en R, es
pot estimar l’estat de les poblacions en
zones obertes a la pesca. SegonsWorm
et al.,(2009),unestocexplotatelsefectius
delqualnoarribinal10%delabiomassa
noexplotada(labiomassaprístina,segons
MaClanahanet al.,2007)espotconsiderar
pràcticament en col·lapse ecològic. Se-
guintaquestbarem, lespoblacionsdeD.
labrax, E. marginatusi S. umbraestroba-
riende“seriosamentesgotades”apràcti-
cament“col·lapsades”aleszonesobertes
a la pesca, el quedemostra l’eficàciade
lesAMPperalaproteccióifuturaviabilitat
d’aquestesespècies.
Larecuperaciódelespoblacionsdecincdelessisespèciesestudiadesdesprésde25anysdepro-
teccióésindubtableenl’AMP.Atèsqueestractad’espèciesd’unnivelltròficelevat,esconfirmaque
Fotografia2.D. dentex.EldéntoleramoltraralaCostaBravaelsanys70i80,totiqueelsvellspescadorsconeixienbéaquestaespècie.Amitjandels80esvarencomençaraveuredéntolsdemidamitjanai,desd’ales-hores,aquestaespèciehaaugmentatmolt.AlesMedesnoésrarveuregransexemplarsdemésd’unmetredellargàriaiquesuperenels10Kgdepes(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
164
la biomassa en les AMP tendeix a des-
plaçar-secapalsdepredadors,ésadir,a
seguirelcamíinversdelqueesprodueix
enecosistemesexplotats,onelsefectes
de la sobrepesca es noten en les espè-
cies que ocupen els nivells tròfics més
elevats(Paulyet al.,1998).Alesreserves
es produeix el que s’anomena “refer les
xarxes tròfiques cap amunt” (rebuilding
up the food webs)(Aburto-Oropezaet al.,
2011),quecontrastaambel“pescarcap
avall les xarxes tròfiques” (fishing down
the food webs) que es produeix en els
medisexplotats.
Actualment,el49%de labiomassade la
comunitatdepeixoslitoralsalareservade
lesMedescorresponapeixosdepredadors
(GuidettiiSala,2007;Salaet al.,2012),la
qual cosaassenyala el camí capa la to-
tal recuperació funcional de l’ecosistema
amblacaracterísticainversiódelapiràmi-
detròficaquejas’hacomprovatenzones
prístines,quemainohanestatexplotades
(DeMartiniet al.,2008).
La recuperaciódelsdepredadors téefectes
encascadasobreelsnivells tròfics inferiors
(vegeu capítols 5 i 7). No obstant això, els
efectes indirectes de l’augment de les po-
blacionsdepeixosacausade laprotecció
sobrelarestadel’ecosistemasolenretardar-
seenel tempsacausade la inèrciaenels
processosqueregulenladinàmicadelespo-
blacions (Shears iBabcock,2003;Babcock
et al.,2010;Hereuet al.,2012).AlesillesMe-
des,algunsd’aquestsefectessecundariss’handocumentatis’hademostratunaugmentdeladepredació
sobrelallagostaPalinurus elephas(vegeucapítol7),ouncertcontrolsobrelespoblacionsdegarotesque,
desprésdemésd’unadècada,hapermèsunarecuperaciódepoblacionsd’alguesarborescentsenalgunes
zones(vegeucapítol5).
Al’escaladelacomunitatdepeixos,l’impactedel’incrementdedepredadorshauriadesernotable.Així,
totiqueMacphersonet al.,(1997)vandemostrarquenoexistiacapefectedel’incrementdedepredadors
Fotografia3.D. labrax.Alcontrarideldéntol,elllobarrosemblaquevadebaixaatotellitoraldelaCostaBrava.TotiquealesMedesencaraespodenveureforçaexemplars,aquestaespèciehaesdevingutmoltescadusseraenlesàreesobertesalapesca(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
Fotografia4.E. marginatus.SenscapmenadedubteelreidelspeixosdelesMedes.Decaràctercuriósigensporuc,suportamoltbélaproximitatdel’home.LapoblaciódemogràficamentcompensadadelesillesMedesvapermetreque,l’any1996espodésobservarlareproducciód’aquestaespècieperprimeravegada(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
165
sobrelamortalitatdelssargs(Diplodus sargus, D. puntazzoiD. vulgaris)acabatsd’assentar(settlers)en
àreesprotegides,hihaalgunesevidènciescorrelacionalsdel fetqueen lesAMPhihamenys juvenils
d’algunesespècies respecteaàreesveïnesobertesa lapesca (Garcia-Rubies,1997;Sánchez-Lizaso
et al.,2000),oquealgunespetitesespèciesbentòniques,comGobiusbucchichi(Sasalet al.,1996)són
menysabundantsidemajortallaenlesreserves.
Vessament
Comjahemvist,alesillesMedes,lesdiferènciesentrel’ÀreaProtegidailacostasónenormesies
manteneneneltemps.Calconcloure,enconseqüència,quedesprésde25anysdeproteccióimal-
gratqueelsvalorsdelamajoriadedescriptorsalaReservajahanassolitpràcticamentlacapacitat
decàrrega,elvessament(spillover)desdelesillescapalacostaveïnahaestatforçalimitat.
Delessisespèciesanalitzades,noméstres(E. marginatus, D. dentexiS. umbra)demostrenalguna
tendènciapositivaqueescircumscriuaRP,iennomésdoscasos(E. marginatusiS. umbra)espo-
driaatribuiral’spillover.L’incrementdeD. dentexnopotatribuir-seal’spillover,sinóal’incrementde
l’espèciealazonael2009,ques’hadetectattantenRcomaRPis’haconstatatenlescapturesdel
properportdePalamós(Gordoa,obs.pers.).
Elsresultatssónsimilarsalsquevanob-
tenir Harmelin-Vivien et al., (2008) a la
mateixa zona en estudiar els gradients
debiomassacomevidènciesdespillover.
Aquestsautorsvantrobarqueelgradient
mésacusatesproduïaentreRiRP,elque
implicavaqueelvessamenteramésaviat
modestieslimitavaexclusivamentaRP.
L’absènciad’unspillovermésfluidentreR
iRPpotobeiralfetqueelsfonsrocosos
delesillesMedesestrobenseparatsdels
fons similars de la costa per una ampla
franjaarenosad’unsset-centsdemetres
d’ample,quesembla funcionarcomuna
barreramolteficientalpasdepeixosde
roca.El limitat intercanvidepeixosentre
esculls separats per bancs de sorra de
menysde20md’amplada,constatatper
ChapmaniKramer(2000),semblencorro-
boraraquestahipòtesi.
Fotografia5. S. umbra.SegonsenJosepPla,elcorballéselpeixmésfidelaMediterrània.Peròlasevaqualitatculinàriaesquedacurtaaldavantd’unpeixd’aspectemajestuósquesemblaconscientdelasevabellesa.AlesMedesse’npodenveuregransestolssemprepropersagransforatsqueelsserveixenderefugi(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
166
Lesevidènciesmésclaresdevessaments’handocumentatnomésalsvoltantsdelesreservesmarines
quenopresentavendiscontinuïtatsimportantsambleszonesexplotades(RussiAlcala,1996;McClana-
haniMangi,2000).Ladiscontinuïtatdelsubstratnoafavoreixl’spillover,peròmaximitzaelpaperderefugi
del’AMPperalesespèciesmésvulnerablesalapesca,mentrequelacontinuïtatdel’hàbitatafavoreix
l’spilloverperòdilueixl’efectedelaprotecció(McClanahaniMangi2000).Ladecisiódepotenciaruno
altreefectel’handeprendreelsgestorsidepèndelsobjectiusdecadareserva.Enaquestsentit,noés
estranyquelesAMPsituadesenillesprodueixinunsresultatsmésacusatsquelesAMPcostaneresen
continu,talcomdemostrenelsresultatsdeGarcia-Chartonet al.,(2008)iCollet al.,(enpremsa).
Elspeixostípicsdesubstratsrocososidecaràctersedentaripodendesplaçar-seadistànciescon-
siderables.Així,Alfonsoet al., (2011) vandemostrarmitjançant tècniquesde telemetria (marcatge
de individus amb emissors d’ultrasons que permet seguir-ne elsmoviments) que certs exemplars
d’E. marginatusespodiendesplaçarfinsamésde5km,passantdelazonatotalmentprotegidaala
parcialmentprotegidaambcertafacilitat,peròsempresobrefonsrocosos,sensediscontinuïtatsso-
rrenquesimportants.Percontra,elsestudisdetelemetriaactualmentencursalesillesMedes(Hereu
et al.,enpreparació)demostren l’existènciad’unaltgraudeconfinamenta l’AMPd’E. marginatus,
D. dentex iD. sargus.Aquestesevidènciesescorroborenambestudisgenètics,quemostrenque
l’heterocigosideDiplodus sargusalesAMPsituadesenillesésmenoralatrobadaenAMPcosta-
neresa laMediterrània(González-Wangüemertet al.,2004), laqualcosademostraquehihacerta
insularitatiunintercanvirelativamentlimitatamblacostaveïna.
Enqualsevolcas,ésclarqueelvessamentd’aquestesespèciesnosemblaarribaraNR.Apartd’unalleu-
geríssimarecuperaciód’E. marginatus,capdelsdescriptorsanalitzatsvapresentarunatendènciapositiva
enNR,laqualcosaindicaobéquenos’haproduïtspilloverdesdeRfinsaNP(odeRPaNR)obéque,
sis’haproduït,haestatcompletamentanul·latpelsefectesdelapesca.
Dosfetssemblenreforçaraquestahipòtesi:d’unabanda,l’incrementpuntualdeD. labraxel2004,acausa
d’unafugamassivad’exemplarsd’unapiscifactoriaalgolfdeRoses,queesvadetectarenRiRP,però
noenNR.Assumintqueelsexemplarsescapatspodienarribaraqualsevolllocdelacosta,éssignificatiu
quel’incrementnomésesdetectésalesàreesprotegidesRiRP.
D’altrabanda,unacosasimilarvaocórreracausadelgrantemporaldellevantquevaassolarellitorales-
tudiatafinalsde2008(MateoiGarcia-Rubies2012),desprésdelqualesvaobservarunmarcatdescens
d’algunesespècies(E. marginatus, D. cervinus, S. umbra, S. aurataiD. labrax)aRiunnotableincrement
deE. marginatusiS. umbraaRP(Figura3).
Espotconjecturarsobreelfetquealgunsexemplarsd’E. marginatusfossin“involuntàriament”transportats
deRaRPiNRpeltemporal,talicomhoforenelsdiversosindividusquevansertrobatsmortsomoribunds
l’endemàdeltemporalalaplatjadel’Estartit(Weitzmann,obs.pers.;MateoiGarcia-Rubies,2012),situadaa
mésd’unamilladelesMedes.Algunscasosderecol·locaciósimilarshanestatdocumentatsenescullsdeco-
ralldesprésdelpasd’unhuracà.Totiaixò,l’incrementd’E. marginatusenNRdesprésdeltemporalvasermolt
menysnotablequeenRP.Espotespecular,pertant,queelpossiblespilloverforçatpeltemporalfostotalment
anul·latperlapescaenNR.ElmateixvapodersucceirambS. umbra.Atèsquelapescaartesanalil’esportiva
167
espodenpracticartantenRPcomaNR,elfetquealazonanoprotegidacapdelesespèciesmostréssímp-
tomesclarsdeprogrésespotatribuirbàsicamental’efectedelacaçasubmarinalegalmentpracticadaaNR.
A laprofunditatons’hadesenvolupat l’estudi (entre10 i 20m), aquestesespècies sónprincipalment
vulnerablesa la caçasubmarina, sobretot lesméssedentàries, comel nero (Epinephelus marginatus)
i el corball (Sciaena umbra). El que fade la caça submarinaunmètodemolt efectiuper a la captura
d’aquestesespèciessedentàriesés,precisament,lasevaaltaselectivitat.Enaquestamodalitat,elcaça-
dorsubmaríbuscaactivamentlasevapresaipotescollirtantl’espèciecomlamida.Lacapturabilitatno
depèndoncsdeladensitatdelapresa,atèsqueésactivamentbuscadapelcaçadorsubmarí,demanera
quel’esgotamentdel’estocpotseracusatimoltràpid(Hansenet al.,2000).
El notable efecte d’aquesta modalitat de
pescaesfapalèsenzonesenquèlacaça
submarinas’haprohibitperòonsónperme-
ses altres modalitats esportives o comer-
cials, comés el casdel ParcNacional de
Cabrera o el de Port-Cros (França), onE.
marginatuspotmantenirdensitatselevades
(Collet al., 1999;Culioli iQuignard, 1999;
Reñoneset al., 1999;LaMesa iVacchiet
al., 1999). Els resultats dels concursos de
caçasubmarinaa les illesBalearsdemos-
tren la progressiva rarefacció d’aquestes
espèciesentrelescapturesrealitzadespels
concursantsentre1975 i2001 (Collet al.,
2004). Atès que la pesca artesanal no ha
augmentatalesBalears,sinómésaviattot
elcontrari,aquestsresultatspodenatribuir-
seaunefectedelacaçasubmarina.
Lesenormesdiferènciesenlabiomassadelesespèciesestudiadesnoesdeuseguramentnomésala
protecció,sinóalamajorproductivitatdeRcausadelasevainsularitat.LesillesMedesestanmésexpo-
sadesalscorrents,laqualcosaafavoreixunamajorproductivitatiunaaportacióconstantd’alimentpera
lesespèciesplanctòfagues,comBoops boopsiChromis chromis,queformenpartdeladietadelamajoria
depeixospiscívors.Elsmecanismesinvolucratsenaquestfenomensónvariatsiestanrelacionatsambla
pujadaasuperfícied’aigüesfondes(upwelling),onesinternes,regeneraciódenutrientsanivellbentònic,
aigüescontinentalsirecirculaciódemassesd’aigua(eddies)(e.g.LeBorgneet al.,1985).Algunsestudisa
d’altresilleshandemostratquealesilleshihaunaugmentdelaquantitatdezooplànctonilarvesdepeix,
iqueaixòpottenirconseqüènciesalespesquereslocals(Boehlertet al.,1992;Hernández-León2001).
L’abundànciad’invertebratsfiltradors,comaraParamuricea clavata,moltabundantalesillesMedes,de-
mostraunhidrodinamismemésacusatalacosta,onaquestsfiltradorssónpresentsnomésenelscaps
mésexposats(vegeucapítol2).
Fotografia6.S. aurata.Ladaurada,queenaquestaimatgeespotveureenvoltadadesargsimperialsicorballs,ésunclarexempledelalimitaciódel’ÀreaProtegidadelesillesMedes.Semblaqueladoradaformaagre-gacionsperreproduir-seforadel’àmbitprotegit iescapturadaengranquantitatsambartsdecèrcolqueactuenil·legalment(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).
168
NohihacapmenadedubtequelesillesMedessónunindretextraordinari.Al’esmentathidrodinamisme,
tambés’hihauriend’afegirunsfonsmoltheterogenisonhiharepresentatsunabonapartdelshàbitats
litoralsméscaracterísticsdelaMediterràniaoccidental.Aquestesqualitatspropicienquesiguinunade
lesreservesambunadiversitatibiomassadepeixosméselevadesdelaMediterrània(Garcia-Charton
et al.,2004;Salaet al.,2012).Ésevident,però,queenaquestmarhihaforçaindretsambaquestesca-
racterístiquesquenoassoleixen,nidebontros,elsvalorsobservatsalesMedes.Iésquetotsaquests
factorstanfavorablesnopodenexpressarelseupotencialsenseunesmesuresdeproteccióquegaran-
teixineldesenvolupamentnormaldelespoblacions.Especialmentlesd’aquellesespèciesméssensibles
al’explotació.Enaquestsentit,lesmesuresdeproteccióques’endeguinalaMediterrànias’hauriende
centrarenaquestspuntsdecaracterístiquesextraordinàries.Comhemvist, larecuperaciótotaldeles
poblacionsésunprocésllarg,dedesenesd’anys,laqualcosaindicafinsaquinpuntl’explotacióafecta
aquestesespècies.Protegiraquestindretsésunainversióallargtermini,elsresultatsdelaqual,comes
potveureenaquestcapítol,creiemquepaguenlapena.
169
AbesamisRA,RussGR(2005)SpilloverfromaMarineReserve:long-termevidence.EologicalAp-
plications15:1798–1812.
Aburto-OropezaO,ErismanB,GallandGR,Mascareñas-OsorioI,SalaE,EzcurraE(2011)Large
recoveryoffishbiomassinanotakeMarineReserve.Plosone,6(8).e23601.
AfonsoP,FontesJ,SantosRS(2011)Smallmarinereservescanofferlongtermprotectiontoan
endangeredfish.BiologicalConservation144:2739–2744.
BabcockRC,ShearsNT,AlcalaaC,BarrettNS,EdgarGJ,et al.(2010)Decadaltrendsinmarine
reservesrevealdifferentialratesofchangeindirectandindirecteffects.ProceedingsoftheNational
AcademyofSciencesoftheUnitedStatesofAmerica107:18256–18261.
BoehlertGW,WatsonW,SunLC(1992)Horizontalandverticaldistributionsoflarvalfishesaround
anisolatedoceanicislandinthetropicalPacific.Deep-SeaResearch39:439-466.
ChapmanMR,KramerDL(2000)MovementsoffisheswithinandamongfringingcoralreefsinBar-
bados.EnvironmentalBiologyofFishes57:11–24
CollJ,García-RubiesA,MorantaJ,StefanniS,Morales-NinB(1999)Sport-fishingprohibitionef-
fectsonthepopulationstructureofEpinephelus marginatus (Lowe,1834) (Pisces,Serranidae) in
theCabreraArchipelagoNationalPark(Majorca,W.Mediterranean).BolletídelaSocietatd’Història
NaturaldelesIllesBalears42:125-138.
CollJ,Garcia-RubiesA,MoreyG,GrauAM(enpremsa)Thecarryingcapacityandtheeffectsof
protectionlevelinthreeMPAsintheBalearicIslands(NWMediterranean).ScientiaMarina.
CollJ,LindeM,García-RubiesA,RieraF,GrauAM(2004)Spearfishing in theBalearic Islands
(westcentralMediterranean):speciesaffectedandcatchevolutionduringtheperiod1975–2001.
FisheriesResearch70:97–111.
CôtéIM,MosqueiraI,ReynoldsJD(2001)Effectsofmarinereservecharacteristicsontheprotection
offishpopulations:ameta-analysis.JournalofFishBiology59:178–189.
CulioliJM,QuignardJP(1999)Suivideladémographieetducomportementterritorialdesmâlesde
mérousbrunsEpinephelus marginatus(Lowe,1834)(Pisces,Serranidae)dusiteduPellu(Réserve
NaturelledesBouchesdeBonifacio,Corse,N.W.MéditerranéeN.O.).MarineLife9(2):3-9.
DeMartiniE,FriedlanderAM,SandinSA,SalaE (2008)Differences infish-assemblagestructure
betweenfishedandunfishedatolls in thenorthernLine Islands,centralPacific.MarineEcology
ProgressSeries365:199-215.
García-ChartonJA,Pérez-RuzafaA,MarcosC,ClaudetJ,BadalamentiF,et al.,(2008)Effectiveness
ofEuropeanAtlanto-MediterraneanMPAs:Dotheyaccomplishtheexpectedeffectsonpopulati-
Bibliografia
170
ons,communitiesandecosystems?JournalforNatureConservation16:193–221.
García-ChartonJA,Pérez-RuzafaA,Sánchez-JerezP,Bayle-SempereJT,ReñonesO,et al.,(2004)
Multi-scalespatialheterogeneity,habitatstructure,andtheeffectofmarinereservesonWestern
Mediterraneanrockyreeffishassemblages.MarineBiology144:161–182.
Garcia-RubiesA(1997)Estudiecològicdelespoblacionsdepeixoslitoralssobresubstratrocósa
laMediterràniaoccidental:efectesdelafondària,elsubstrat,l’estacionalitatilaprotecció.Teside
Doctorat.UniversitatdeBarcelona.
Garcia-RubiesA(1999)Effectsoffishingoncommunitystructureandonselectedpopulationsof
Mediterraneancoastalreeffish.NaturalistaSiciliano23:59-81.
Garcia-RubiesA,ZabalaM(1990)Effectsoftotalfishingprohibitionontherockyfishassemblages
ofMedesIslandsMarine(Rese)rve(NWMediterranean).ScientiaMarina54:317-328.
Garcia-Rubie,A,MacphersonE(1995)Substrateuseandtemporalpaternofrecruitmentinjuvenile
fishesoftheMediterraneanlitoral.MarineBiology124:35-42.
González-Wangüemertet al., (2004)GeneticdifferentiationofDiplodussargus(Pisces:Spari-
dae)populations in thesouth-westMediterranean.BiologicalJournalof theLinneanSociety,
82:249–261.
GuidettiP,SalaE(2007)Community-wideeffectsofmarinereservesintheMediterraneanSea.Ma-
rineEcologyProgressSeries335:43–56.
GrüssA,KaplanDM,GuénetteS,RobertsCM,BotsfordLW(2011)Consequencesofadultand
juvenilemovementformarineprotectedareas.BiologicalConservation144:692–702.
HalpernBS,WarnerRR(2002)Marinereserveshaverapidandlastingeffects.EcologyLetters
5:361–366.
Hansen,MJ,Beard,TD,Hewett,SW(2000)Catchratesandcatchabilityofwalleyesinanglingand
spearingfisheriesinnorthernWinsconsinlakes.NorthAmericanJournalofFisheriesManagement
20:109-118.
HarmelinJ,Harmelin-VivienM(1999)Areviewonhabitat,dietandgrowthof theduskygrouper
Epinephelus marginatus(Lowe,1834).MarineLife9:11-20.
Harmelin-VivienM,LedireachL,BayleSempereJ,CharbonnelE,Garcia-ChartonJ,et al. (2008)
GradientsofabundanceandbiomassacrossreserveboundariesinsixMediterraneanmarinepro-
tectedareas:Evidenceoffishspillover?BiologicalConservation141:1829–1839.
HereuB,DiazD,PasqualJ,ZabalaM,SalaE(2006)Temporalpatternsofspawningofthedusky
171
grouperEpinephelus marginatusinrelationtoenvironmentalfactors.MarineEcologyProgressSe-
ries325:187–194.
HereuB,LinaresC,SalaE,GarrabouJ,Garcia-RubiesA,DíazD,ZabalaM(2012)Multipleproces-
sesregulatelong-termpopulationdynamicsofseaurchinsonMediterraneanrockyreefs.PlosOne
7(6):e36091.
Hernández-LeónS,AlmeidaC,GómezM,TorresS,Montero I,Portillo-HahnefeldA (2001)Zoo-
planktonbiomassandindicesoffeedingandmetabolisminisland-generatededdiesaroundGran
Canaria.JournalofMarineSystems30:51-66.
LaMesaG,VacchiM(1999)AnanalysisofthecoastalfishassemblageoftheUsticaIslandmarine
reserve(MediterraneanSea).MarineEcology20:147-165.
LeBorgneR,DandonneauY,LemassonL(1985)Theproblemoftheislandmasseffectonchlorop-
hyllandzooplanktonstandingcropsaroundMare(Loyaltyislands)andNewCaledonia.Bulletinof
MarineScience37:450-459.
MacphersonE,BiagiF,FrancourP,Garcia-RubiesA,HarmelinJG,Harmelin-VivienM,JouvenelJY,
PlanesS,VigliolaL,TunesiL(1997).MortalityofjuvenilefishesofthegenusDiplodusinprotectedand
unprotectedaresinthewesternMediterranean.MarineEcologyProgressSeries160:135-147.
MacphersonE,Garcia-Rubies,A,GordoaA(2000)Directestimationofnaturalmortalityratesforlitto-
ralmarinefishesusingpopulationaldatafromamarinereserve.FisheriesResearch:1067-1076.
MacphersonE,GordoaA.,Garcı́a-RubiesA(2002)BiomassSizeSpectrainLittoralFishesinPro-
tectedandUnprotectedAreasintheNWMediterranean.EstuarineCoastalandShelfScience55:
777-788.
MateoMA,Garcia-RubiesA(2012)Assessmentoftheecologicalimpactoftheextremestormof
SantEsteve’sDay(26thDecember,2008)onthelitoralecosystemsofthenorthMediterraneanSpa-
nishcoast.InformefinalproyectoCSIC–PIEC200430E59.
McClanahanTR,MangiS(2000)Spilloverofexploitablefishesfromamarineparkanditseffecton
theadjacentfishery.EcologicalApplications10(6):1792-1805.
McClanahanTR,GrahamAJ,CalnanJL,MacNeilMA(2007)Towardpristinebiomass:reeffishre-
coveryincoralreefmarineprotectedareasinKenya.EcologicalApplications17:1055–1067.
McClanahanT,GrahamN,WilsonS,LetourneurY,FisherR(2009)Effectsoffisheriesclosuresize,
age,andhistoryofcomplianceoncoralreeffishcommunitiesinthewesternIndianOcean.Marine
EcologyProgressSeries396:99–109.
OrozcoMJ,Sánchez-Lisazo,JL,Fernández,AM(2011)Capturasdeldentón(Dentex dentex)endos
172
puertosdelMediterráneoIbérico.Mediterránea.SeriedeEstudiosBiológicos.ÉpocaII.Nºespecial.
PaulyD,ChristensenV,DalsgaardJ,FroeseR,TorresFCJr(1998)Fishingdownmarinefoodwebs.
Science279:860–863.
PlanesS,MacphersonEO,BiagiFP,HarmelinJ(1999)Spatio-temporalvariabilityingrowthofjuve-
nilesparidfishesfromtheMediterraneanlittoralzone.JournaloftheMarineBiologicalAssociation
oftheUnitedKingdom:137–144.
ReñonesO,GoñiR,PozoM,DeuderoS,MorantaJ(1999)Effectsofprotectiononthedemographic
structureandabundanceofEpinephelus marginatus(Lowe,1834).EvidencefromCabreraArchipe-
lagoNationalPark(West–centralMediterranean).In:Mémoiresdel’InstitutocéanographiquePaul
Ricard.SymposiumInternationalsurlesMérousdeMéditerranée,novembre1998,Embiez,France,
pp.155-164.
RussGR,AlcalaAC(1996)Domarinereservesexportadultfishbiomass?EvidencefromApoIs-
land,centralPhilippines.MarineEcologyProgressSeries132:1–9.
RosJD,OlivellaI,GiliJM(eds)(1984)EslssistemesnaturalsdelesillesMedes.ArxiusSeccióCi-
ècies,73.IEC.Barcelona828pp.
RussGR,AlcalaAC(2010)Decadal-scalerebuildingofpredatorbiomassinPhilippinemarinereser-
ves.Oecologia163:1103–1106.
SalaE(1997)TheroleoffishesintheorganizationofaMediterraneansublittoralcommunityII:Epi-
faunalcommunities.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology212:45–60.
SalaE,BoudouresqueCF (1997)TheroleoffishesonaMediterraneansublittoralcommunity II:
Algalcommunities.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology212:25–44.
SalaE,ZabalaM(1996)Fishpredationandthestructureof theseaurchinParacentrotus lividus
populationsintheNWMediterranean.MarineEcologyProgressSeries140:71–81.
SalaE,BallesterosE,DendrinosP,DiFrancoA,FerrettiF,et al.,(2012)Thestructureofmediterra-
neanrockyreefecosystemsacrossenvironmentalandhumangradients,andconservationimplica-
tions.PloSone7:e32742.
Sánchez-LizasoJL,GoñiR,ReñonesO,Garcia-ChartonJA,GalzinR(2000)Densitydependencein
marineprotectedpopulations:areview.EnvironmentalConservation27:144–158.
SasalP,FaliexE,MorandS (1996)PopulationstructuraofGobius bucchichi inaMediterranean
marinereserveandinanunprotectedarea.JournalofFishBiology49:352-356.
ShearsN,BabcockR(2003)Continuingtrophiccascadeeffectsafter25yearsofno-takemarine
173
reserveprotection.MarineEcologyProgressSeries246:1–16.
VigliolaL,Harmelin-VivienML,BiagiF,GalzinR,Garcia-RubiesA,HarmelinJG,JouvenelJY,LeDireach-
BoursierL,MacphersonE,TunesiL(1998)temporalpatternsofsettlementamongsparidfishesofthe
genusDiplodusinthenorthwesternMediterranean.MarineEcologyProgressSeries168:45-56.
WormBet al.,(2009)Rebuildingglobalfisheries.Science235:578–585.
ZabalaM,Garcia-RubiesA,LouisyP,SalaE(1997a)SpawningbehavioroftheMediterraneandusky
grouperEpinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces,Serranidae) in theMedes IslandsMarine
Reserve(NWMediterranean,Spain).ScientiaMarina61:65-77.
ZabalaM,LouisyP,Garcia-RubiesA,GraciaV(1997b)Sociobehavioralcontextofthereproduction
intheMediterraneanduskygrouperEpinephelus marginatus (Lowe,1834)(Pisces,Serranidae) in
theMedesIslandsMarineReserve(NWMediterranean,Spain).ScientiaMarina61:79–98.
175
La protecció i valorització del medi natural, una estratègia
de regeneració de destins turístics consolidats
Josep Capellà 1
1Assessor de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit
177
IntroduccióEnmatèriadedesenvolupamentturístic,ésevidentquelescaracterístiquesdel’entornentèsenunsentit
ampli (paisatges,recursosnaturals,formesdevida,patrimonihistòricicultural,etc.)sónelfactorclau
d’atracciódevisitants.Noésd’estranyarpertantquelaCostaBravaesconvertísalllargdelasegona
meitatdelsegleXXenundelsdestinsdereferènciadinselcontextturísticeuropeu.Laproximitatalsmer-
catseuropeus,l’evoluciódelestecnologiesdeltransport,l’exotismequerepresentavalanostramanera
deviure,elspaisatges,unitaladiferènciaenelcostdelsproductesiserveisenrelacióambaquestsmer-
cats,vanserelsingredientscomplementarisd’aquestcreixementespectaculardel’activitateconòmicai
socialalsnostrespobles.
Enaquestcontext,TorroelladeMontgríil’Estartitvaserundelsmunicipiscapdavantersatenirpresència
enaquestsmercats,especialmentaFrançaielRegneUnit,apartirdel’interèsquevantenirenlaseva
programacióelsoperadorsturísticsiagènciesdeviatges,principalmentd’aquestúltimpaís,talcomdescriu
EugeniLlosPagès1endiferentsarticlespublicatsenelLlibredelaFestaMajordeTorroelladeMontgrí.
Aprincipisdelsanysvuitantadelseglepassat,desprésdemésde20anysd’activitat,l’ofertaturística
comptavaambunes3.000placesenhotelsihostals,alvoltantde16.000enapartamentsicasesdello-
gueriunes5.000parcel·lesencàmpings.
El factorprincipald’atraccióperaquestsmercatsconsistiaen l’excel·lentplatjadesorrafina,depoca
profunditat,idealperafamílies.Defet,aquesteraeleslòganquedeformareiteradautilitzavenaquests
operadorsenelsseuscatàlegs.L’evoluciódelsmercatsidelsdestinscompetidorsilaintegraciód’Espa-
nyaenlaComunitatEconòmicaEuropeafeia,però,queelsprincipalsfactorsquehavienpermèsaquest
creixementtanespectaculars’anessindiluint.
Lapèrduadecompetitivitatenelscostosdelsserveis, l’apariciódenousdestinsdins i forade l’àrea
mediterrània,elcanvienlesmotivacionsdelademandaeuropeaenlessevesactivitatsvacacionalsila
dimensióreduïdadelanostraofertad’allotjamenthotelerasignificavenseriosesamenacespermantenirla
competitivitatcomadestíturístic.Escomençavaaferevidentlanecessitatd’uncanvidemodelenelqual
lasingularitzaciódel’ofertaielsatributsdelterritorihipodienjugarunpapermoltmésdeterminant.
En aquest context és quan l’estratègia enmatèria de dinamització turística que han anat seguint els
diferentsgovernsmunicipalsapartirdelsprimersajuntamentsdemocràticss’habasatenassegurar la
conservacióivaloritzaciódelsrecursosnaturals,culturalsipaisatgísticsdelmunicipicomaelementsde
singularitzaciódeldestí.
Aixòhadepermetrequeelturismedesoliplatjaesmantinguiiqueespuguindesenvoluparnovesac-
tivitatsrecreativesenelmedinaturalquebusquenentornsdequalitatperalasevapràctica:activitats
nàutiquesisubaquàtiques,senderisme,cicloturisme,etc.
1“Abansd’oblidar-ho.Memòriesdelturismeal’Estartit”.PublicatsalLlibredelaFestaMajordeTorroelladeMontgrí1999,2001i2009.
178
Elsatractiusnaturals,paisatgísticsiculturalsdelmunicipideTorroelladeMontgrí-l’Estartit(elMontgrí,les
illesMedes,elBaixTer,elFestivaldeMúsica,elsmuseus,lesfestes,ladinàmicaculturaliassociativa,
etc.)esconverteixenenelseuprincipalreclamturísticihanpermèsvertebrarundestírespectuósambel
seupatrimoniireceptiualesnovestendènciesdelademandaturística.
Entrelesactuacionsrealitzadesquehantingutunamajorincidènciaenaquestaapostaperuncanvide
model,hauríemdedestacarcomadeterminantslessegüents:
• Laplanificacióurbanísticamunicipal(PlansGeneralsd’OrdenacióUrbanaelsanys1983i2002)
quevareduirelsòlurbanitzableprevist, l’alçadade lesedificacions, l’augmentdelsòldestinata
equipamentsizonesd’esbarjo,parcsijardins,laprotecciódelsprincipalsespaisd’interèsnatural
delmunicipi, lapotenciaciódelnucli anticdeTorroella i laprotecciódel sòlagrari, entred’altres
mesures.
TalcomesmentaJordiBellapartenelLlibrede laFestaMajorde l’any2008,elPladel1983“va
repercutirenunarecuperacióde l’autoestimade lapoblacióenverselseu territori” ivaevitarun
modeld’urbanismeturísticintensiucomhanpatitaltresdestinslitorals.
• Ladeclaracióde les illesMedescomaÀreaProtegida.Apropostade l’Ajuntament, l’any1983
la Generalitat de Catalunya dicta les primeres normes de protecció que s’amplien l’any 1985. La
Llei 19/1990 del Parlament de Catalunya, de conservació de la flora i fauna del fonsmarí de les
illesMedesconsolidaaquestanormativa inicial,amplia l’àmbitdeprotecció i ladotad’instruments
mésefectiusdegestió.
• LainclusiódelMassísdelMontgríenelPlad’Espaisd’InterèsNaturaldeCatalunya(1993)i la
consolidació d’aquesta voluntat de conservació l’any 2010 a través de l’aprovació del Parc
NaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer.
• La gestió de dos projectes LIFENATURA basats en la restauració i ordenació dels sistemes
costaners i recuperació dels hàbitats de la desembocadura del riu Ter (1999-2003 i 2004-2007),
ambelsuportdel’Institutd’EcologiaAquàticadelaUniversitatdeGirona.
• Laparticipacióenaltresprogrameseuropeusdevaloritzaciódelesactivitatsnàutiquesipesqueres
(MARIMED)ideconstrucciódenousequipamentsculturals(FEDER).
• LacreaciódelMuseudelMontgríiBaixTerl’any1983ilasevareconversióenelMuseudela
Mediterrània(any2000)comacentredeprojecciódelpatrimoniculturalinaturaldelmunicipi.
• Elsuportdesdelsanys1980al’AssociacióJoventutsMusicalsperalaconsolidaciódelFestival
deMúsiquesdeTorroelladeMontgrí,undelsmésreconegutsaCatalunya.
• Lacreaciódel’EstacióNàutical’Estartit-illesMedes,unadelestresestacionsfundadoresdela
RedEspañoladeEstacionesNáuticas.
• Laregeneraciódelscentrescomercials ihistòricsde l’Estartit iTorroelladeMontgrí i tambéla
millora dels serveis a les platges, als entorns paisatgístics, la senyalització imanteniment d’una
xarxadecamins,entred’altresaspectesrellevants.
179
Partintdelabasequeelsectorserveis,enquals’inclouelturisme,éslaprincipalactivitateconòmicadel
municipiigeneramésdel75%delValorAfegitBrut,éslògicpensarquel’activitatturísticaesdevéuna
peçaclauenlesestratègiesdedesenvolupamentendogendelmunicipi.
Turisme i desenvolupament local
Quanesparladeturismecomaestratègiadedesenvolupamentlocal,caltenirpresentlaimportànciaque
hitélagestiódelterritoriidelsseusrecursos.
Sobre labased’uns recursosexistentsenun territori, l’activitat turísticapermet lasevavaloritzacióa
travésdeproductesturísticsqueafavoreixenlacreaciód’empresesillocsdetreballpertaldefacilitarels
serveisnecessarisalsvisitants.
RECURSOS
PRODUCTES TURÍSTICS
OFERTES TURÍSTIQUES
PREU, DISTRIBUCIÓ, COMUNICACIÓ
SERVEIS IEQUIPAMENTS
NATURA,PATRIMONIHISTÒRIC,EQUIPAMENTSD’OCI.Basesobrelaqualesdesenvolupal’activitatturística.
Permetenqueelvisitantcobreixilessevesnecessitatsbàsiquesigaudeixi
delsatractiusdeladestinació.
Conjuntdecomponentscapaçosdesatisferlesmotivacionsiexpectativesd’unsegmentde
mercatdeterminat.
Conjuntdeserveisiproductesqueespodencomprarperunpreudeterminatpergaudir-losenunllocidurantuntempsdeterminats,iquepermetenbeneficiar-se
d’unaexperiènciadeviatgecompleta.
Font:ManualdelPlanificadorenTurismoRural.SecretaríadelEstadodeTurismo.Madrid1992
180
Seguintaquestesquema,espotapreciarquelesadministracions,principalmentleslocals,tenenunpaper
fonamentalenlacreaciódeproductesturístics:
• Pelquefaalsrecursos,unabonapartsóndetitularitatpúblicaicorresponpertantal’administració
localvetllarperlasevaconservació.ÉselcasdelaprotecciódelesillesMedes,delafaçanalitoral
(projecteLIFE),lagestiódelMontgrí,elsfestivalsdemúsica,elsmuseus,larehabilitaciódelsnuclis
anticsialtreselementspatrimonials.
• Pelquefaalsserveis,ésevidentqueunabonapartdelsquecondicionenlaqualitatdelsproductes
turístics són gestionats també per l’ajuntament: neteja, ordenació i gestió del territori, serveis
assistencials,seguretat, informació,etc. Ide la formaenquèesgestionen isónpercebutspels
clientsdependràl’atractivitatdeldestí.
Alsserveisgestionatsperlesadministracions,s’incorporenelsserveisprivats.Peraixòesdiuqueelpro-
ducteturístictéuncaràctermixt,iperalasevaeficàciaenlagestióesnecessitalacooperaciódetots
elsprestataris.
Tendències i evolució de l’activitat turística
Davantl’estandarditzacióevidentdemoltsdestinsturísticstradicionals,espercepunaexigènciacadave-
gadamésnotableperpartdelsconsumidorscapaproductesméssingulars,quesiguinrepresentatiusdel
territori,delasevaestructurasocioeconòmicaiquegenerinnovesexperiènciesalsvisitants.Així,veiem
quealgunsproductesqueesvancomençaradesenvolupard’unaformatímidaapartirdeladècadadels
norantacomacomplementalesestadestradicionalsdevacances,s’estantransformantenproductes
substitutiusqueatrauenl’interèsdesegmentscreixentsdeconsumidors.
Elrold’aquestsnousproductesenlavaloritzacióiposicionamentdelsdestinstradicionalsesbasaenles
següentspremisses:
• Ellitoral–ambelsproductesdesoliplatja–ésl’espaiméspreuatperalesestadesdevacances.
Per tant, cal anar reposicionant les zones turístiques tradicionals incorporant aquests valors
territorialsiadaptantelsserveisiproductesalesnovesdemandesdelsconsumidors.
• Laqualitatd’unterritoriéscapitaleconòmicifactordecompetitivitatnonoméspelturisme,sinó
tambéperad’altresactivitatseconòmiques.
• Elsnousproductesdedescobertadelterritorisónuncomplemental’activitattradicionalialhora
uninstrumentdemàrquetingrellevant,jaquenomésesrealitzenenentornsdequalitatpaisatgística
i singularitat. És el cas per exemple del senderisme, el cicloturisme o l’ecoturisme, en els que
l’entornesdevéunfactorclau.
181
Hihadiversosdocumentsiestudisqueavalenlesafirmacionsprecedents.Acontinuació,encitemtres
queapuntenquinessónlestendènciesdelsconsumidorsidelsdestinsturístics:
1. L’enquesta sobre comportament vacacional dels europeus–Eurobaròmetre–2promogudaperla
DireccióGenerald’IndústriaiEmpresadelaComissióEuropeaiqueesrealitzaanualmentdesde
l’any2009.L’últimaésdegenerde2012ihaestatpublicadaalmarçdelmateixany.
Estractad’uninformerealitzatapartird’entrevistestelefòniquesa30.000residentsmajorsde15
anysde32païsoseuropeus.
Una de les preguntes determinants de l’enquesta és conèixer quins són els factors que
condicionarien ladecisióde tornar apassar les vacancesenundestí determinat. Laprimera
respostaés“Lescondicionsdel’entorn”quecitenel50%delsentrevistats.Enalgunspaïsos,
comHolanda,FrançaiAlemanya,elpercentatgeéssuperioralamitjana.
Altres factors determinants són la qualitat de l’allotjament (32%), el nivell de preus (27%), la
qualitatdel’acollida(24%)olesactivitatsques’hiofereixen(17%).
2. EneldocumentTurisme cap el 20303,publicatperl’OrganitzacióMundialdelTurisme(UNWTO),
espronosticaquelesarribadesdeturismeinternacionalalmónesduplicaranal2030,arribantals
1.800milions,ambuncreixementanualmitjàdel3,3%.
Espuntualitzaquetotiqueelcreixementprevistofereiximoltespossibilitatsperalesdestinacions
turístiquesconsolidades, tambéesplantegen reptespelque faa lamaximització dels beneficis
socials i econòmicsdelturismeialhora,alaminimització dels seus impactes negatius.Enaltres
paraules, el desenvolupament del turisme ha de ser guiat pels principis del desenvolupament
sostenible.
3. AlapublicacióTurisme2020:Polítiques per promoure un turisme competitiuisostenible4publicat
per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en la que
s’analitzen els reptes als quals s’exposa el turismemundial a llarg termini, tenint en compte
conceptes com globalització, impacte en l’economia, sostenibilitat i canvi climàtic, recursos
humans,competitivitat,etc.,hihaalgunselementsdereflexióqueconsideremrellevants:
• Enparal·lelalaglobalitzaciódelmónactual,elsmercatsturísticstambéevolucionen.Enels
païsosdesenvolupats,nousvalorssocials,estilsdevida idemografiaesreflecteixencada
vegadamésencanvisenlademandaturística.
2http://ec.europa.eu/public_opinion/flash/fl_334_en.pdf
3http://pub.unwto.org/WebRoot/Store/Shops/Infoshop/4E98/07B6/A1D8/382D/5B35/C0A8/0164/3066/111014_TT_2030_global_overview_excerpt.pdf
4DisponiblealabibliotecaonlinedelaOCDEhttp://www.oecd-ilibrary.org
182
• Elsefectesd’aquestscanvisespodenveureenlacreixentfragmentaciódelsmercatsturístics
ienelsorgimentdenousnínxolsdemercat,entred’altreselturismeactiuidenatura.
• El turismecontribueixvirtualmenta totes les indústriesde l’economiacreant lligamsvitals
ambaltressectors.Peraixòésnecessariestimularlapromociódeldiàleg,lacooperacióiles
aliances entre les diferents parts interessades dins l’administració, el sector privat i les
comunitatslocals.
• Elcanviclimàticexigeixquelaindústriaturísticahad’estarcadavegadamésconscienciada
sobrelasostenibilitatmediambientaldelessevesaccions.L’entornjugaunpaperclauenla
determinaciódelaviabilitatil’atractiudelesdestinacionsturístiquesperalsvisitants.
• Elcreixementdelademandadeproductesiserveisúnicsiespecialitzatsfaqueelsoperadors
petitsidenínxoltinguinencaraunpaperfonamental.
Les illes Medes, un cas d’estudi sobre l’impacte dels nous productes turístics en destins madurs
L’any 1983, amb motiu de la publicació
d’un decret per part del Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la
Generalitat de Catalunya, de regulació
del’extracciódecorallenellitoralcatalà
–quedeixavalesillesMedescomazona
en què es podia portar a terme aquesta
activitat–esvaconsiderarqueeraelmo-
mentoportúperdemanarlacreaciód’una
reservamarinaalesillesMedes.
Es van recuperar documents, principal-
mentlapropostapublicadal’any1971ala
revista Inmersión y Ciencia pelprofessor
AntoniBallestersobrelapossiblecreació
d’un“ParqueReservaSubmarino”5.
Vasertambédeterminantlapublicaciódel
llibreElssistemesnaturalsdelesillesMe-
desdeJoandomènecRos, IgnasiOlivella
5RevistaInmersiónyCiencia.Desembre1971.EspotconsultartambélanotíciaaLaVanguardiadel’any1972:http://hemeroteca.lavanguar-dia.com/preview/1970/08/26/pagina-49/34271901/pdf.html?search=elparquesubmarinodelasislasmedes
Fotografia1.ÀlexLorente
183
iJosepMªGili.Enaquestcas,estractad’unextensdocumentquereculllarecercarealitzadafinsel
momentperdiversos investigadors ique identificafinsa1.345 taxonsmarinsenaquestaàrea.A la
vistadelasevariquesabiològica,demanalaprotecciódelesMedesirecuperatambélapropostadel
professorBallester.
Peralapresentaciódelprimerprojectedesol·licitudd’unestatusdeproteccióperal’arxipèlag,esvaarribar
aunacordpreviambelsectorturístic(sobretothotelsicentresdebusseig)iamblaConfrariadePescadors
pertaldeconsensuaralgunsbeneficisperalslocals,alhoraquese’nplantejavenalgunesrestriccionsd’ús.
Peròenllocd’acceptaraquestacordprevi,elDepartamentd’Agricultura,RamaderiaiPescadelaGe-
neralitatdeCatalunya6vadecretarlesprimeresnormesdeproteccióenunradide75mal’entornde
lesillesMedes,queautoritzavenunaccéstotalmentlliurealssubmarinistesiencanvi,prohibial’acti-
vitatpesqueratradicional.
Recuperació de la fauna marina... i dels submarinistes
Enpoctemps,larestricciódelapescailesmesuresdeproteccióvanpermetreunarecuperacióes-
pectaculardelafaunamarina,queesfeiaevidentnonomésperalssubmarinistes,sinóperatotsels
usuarisquevisitavenlesilles.
L’OficinamunicipaldeTurismevaportaratermeunaestratègiademàrquetingperpromourel’Estartitcom
adestinaciódebusseig.LesprimeresaccionsvanconsistiraferconèixerlaReservaMarinaalsmitjans
decomunicacióilídersd’opinió.
Algunesdelesactivitatsdesenvolupadesdurantelsprimers12anysvanser:
• 50mitjansdecomunicacióinternacionals,especialmentdeFrança,Itàliail’Estatespanyolvanfer
reportatgessobrel’EstartitilesillesMedes.
• Esvaparticipara12firesosalonsprofessionalsdiferents,vinculatsalesactivitatssubaquàtiques
inàutiquesengeneral.
• Esvanferpresentacionsen23conferènciesiseminarisdetemàtiquesrelacionadesambgestió
turística,àreesmarinesprotegidesidesenvolupamentlocal.
Lesaccionsdecomunicaciónoesvanadreçarúnicamentapromourel’Estartitenelsmercatsturís-
tics,sinóquetambéesvavolerincidirmoltespecialmentadifondreelsbeneficisdelaproteccióen
fòrumsinternacionalsienpublicacionstècniques(JenneriSmith1992;Capellàet al.,1998;Vourc’h
iNatali2000;ReddeAutoridadesAmbientales2001;Sunyer2001).
6Enl’OrdredeprohibiciódelapescaiextraccióderecursosmarinsviusallitoraldelesillesMedesde25denovembrede1983.
184
Malauradament,lesactivitatsdebusseigvancréixermoltmésdelques’haviaprevist,acausadela
mancademecanismesdecontroldelnombredesubmarinistes.
Algunsperiodistesque havien estat invitats diverses vegades a la zona escrivien al principi de la
proteccióqueelmésespectaculardelesillesMedeseralaràpidarecuperaciódelafaunamarina.
Encanvi,aprincipisdelsnorantaelquedestacaveneralaquantitatidiversitatd’ulleres,tubs,aletes
ibombolles.Fins i tot,una revista francesadebusseigvapublicarunarticleoncaracteritzava les
Medescom“L’usinedelaplongée”ésadir,lafàbricadelbusseig.
S’estavaperdentlasingularitatiqualitatquehaviaportatalasevaprotecció.Aixímateix,l’impacte
ecològicsobrelabiodiversitatvacomençaraserpreocupant,talcomindicavenelsinformescientífics
delaReserva(Zabala,1999,entred’altres).
Perexemple,elnombredecentresdebusseigesvamultiplicarenpocsanysilasevaactivitatnoes
desenvolupavasotaparàmetresdesostenibilitat.Lamancad’uncontrolsobrelacapacitatdecàrrega
provocavaquel’activitatprincipaldelscentresdebusseigfosúnicamentladetransportarsubmari-
nistesalesilles,donantunserveiambpocvalorafegit.
Noves normes per a una gestió més efectiva
LaLlei19/1990,de10dedesembre,deconservaciódelaflorailafaunadelfonsmarídelesillesMedes
preteniareconduiraquestasituació,atorgant-lil’estatusd’ÀreaProtegida.
Entrelesprincipalsnovetatsqueproposavalanovareglamentació,caldestacar:
• La redacció d’un Pla d’Usos i Gestió de l’espai per ordenar les activitats i assegurar-ne la
conservació.
• L’augmentde lasuperfícieprotegida (de75a200ma l’entornde les illes,amésd’unaàrea
parcialmentprotegidad’unamillaquadradaaproximadament).
• Larestricciódenovesllicènciesperaactivitatscomercials(debusseigidevaixellsturístics).
• Lareducciódelnombred’immersions(màxim450perdia)il’establimentd’unataxaperpermetre
elseucontrol.
• Fixaciód’itinerarisperalsvaixellsturísticspertaldegarantirlaseguretatievitarconflictesambla
restad’activitats.
• Creació d’un Consell Assessor amb representants dels sectors econòmics afectats, de
l’Ajuntament,d’entitatsassociativesid’experts.
185
Accions que es van portar a terme per gestionar una activitat turística més sostenibleLanovasituacióobrialaportaabuscarmecanismesquefessincompatiblel’activitatturísticaal’ÀreaPro-
tegidaamblareduccióconsiderabledelsimpactesnegatiusques’havienanatgenerantenpocsanys.
L’ÀreadeTurisme,conjuntamentambelConsellAssessorilesempreseslocals,vainiciarunprocésde
millorade lacompetitivitat i lasostenibilitatde lesactivitatsnàutiques isubaquàtiques.Lesprincipals
accionsqueesvanimplementarvanser:
• Augmentdelpreudelspaquetsdebusseig.D’aquestamaneraesvoliaposarenvalorlaqualitat
de l’ÀreaProtegida respecte ad’altresdestins. Tambéesbuscavaaugmentar laqualitat dels
serveisofertsperlesempreses,comaravaixellsmésconfortables,méstempsperacadaviatge,
millorqualitatdelmaterial,etc.
• Reformulaciódelspaquets,incorporant-hiimmersionsdinsiforadel’ÀreaProtegida,ésadir,ala
costadelMontgrí.
• Augmentdelagammadeproductesqueoferienelscentresdebusseig:cursosd’aprenentatgei
deperfeccionamentde totselsnivells.Elscursosperadebutantsnoestavenpermesosdins
l’ÀreaProtegida.
• Promociód’altresactivitatsnàutiquescomvela,caiacowindsurf.Enaquestsentit,l’Estartitva
serunadelestresdestinacionsfundadoresdelaAsociaciónEspañoladeEstacionesNáuticas.
• Activitatsd’educacióambientalper taldemillorar laqualitatde lesvisitesalsno-bussejadors,
especialmentfamílies,grupsescolars,clubsesportius,etc.
Seguiment de la satisfacció dels submarinistes
PerconèixerelperfildelsbussejadorsalesillesMedesielseugraudesatisfacció,esvaencarregarala
UniversitatdeGironaunaenquestaespecíficaamb500qüestionarisqueesvandistribuirdesdeljuliolde
1998ajunydel1999.
Delsresultatsobtingutsdestacaqueelmotiuprincipaldelsbussejadorspertriarl’Estartitcomadestí,era
laqualitatigraudeconservaciódelmedimarí.Elperfiltipusdelsubmarinistaera:
• Homedemitjanaedat,entre31i45anys
• Majoritàriamentcatalàifrancès(tambéalemanysibelgues)
• Nivellprofessionalid’estudismitjà-alt
186
• Submarinistaexperimentat,vinculataalgunclub
• NoeraelprimercopquevisitavalesMedes.Leshaviaconegutatravésdelsamicsidelsclubs.
• Allotjamentenestablimentshotelers.
Opinions sobre les immersions i l’Estartit:
• Valoravamoltpositivamentlesdiferentszonesdel’ÀreaProtegida,ladiversitatdelesimmersions.
• Puntuavamoltaltelscentresdebusseigienvaloravaprincipalmentlaqualificaciódelsmonitors,la
qualitatdelesbarquesiladuradadelessortidesiimmersions.
• Estavainteressataassistiracursosperaprofundirenelconeixementsobrelesilles.
• Esdecantavaperimmersionslliures,senseguiatge.
• Lesactivitatscomplementàriesalbusseigerenanara laplatja,practicaresportsnàutics ivisitar
altreslocalitatsdelaCostaBrava.
• Engeneral,l’estadaal’Estartits’ajustavaalessevesexpectatives.
Actualment,caldriarealitzarunanovaenquestapervisualitzarl’evolucióenelperfiliopiniódelssubmari-
nistesquepermetidissenyarunaestratègiadefutur.Anivellmundial,s’hadetectatunestancamentenel
nombredenouspracticantsipertant,cadacopésmésimportantposicionar-secomadestídequalitat.
Les activitats d’educació ambiental
Enelsanysnoranta,l’educacióambientalhaviadesignificarundelsfactorsprincipalsdelanovaacti-
vitatturística.Totiaixò,elscentresdebusseignoveienviableeconòmicamentorganitzaraquesttipus
d’activitats,malgratquejaestavenmoltconsolidadesenaltresreservesmarinesidestinsdebusseig
comaraelParcNacionaldePortCros,aFrança,MiramareiUsticaaItàlia,FloridaolesillesCayman.
Permostrar-neelsbeneficis,l’OficinaMunicipaldeTurismevadecidirliderarlainiciativacontractant
unbiòlegmarídurantlatemporadad’estiupertalqueorganitzésunprogramad’itinerarissubmarins
comentats(seawatching).
Elprogramaconsistiaenunahoradesessióteòricad’explicaciódel’ecosistemamaríiunasortidaen
barcadedueshoresalesillesMedes,acompanyatsd’unmonitor.Esfacilitavatambéunaguiasub-
mergiblequeajudavaaidentificarlesespèciesméshabituals.Aquestainiciativavatenirmoltd’èxit,
talcomexpressavenelsparticipantsambcomentarisoralsiescrits.
Elprogramaesvaestendreaescolars i jovesalprincipi ifinalde la temporadad’estiu.Elcreixement
d’aquestainiciativavafernecessarielsuportdelscentresdebusseigatravésdemonitorsdereforçide
vaixellsdemajorcapacitatquelallanxaqueesveniautilitzant.
187
Aviatalgunscentresvanadonar-sequeefec-
tivamentaquestpodiaserunproductecom-
plementari ambelbusseig i vancomençar
a comercialitzar-lodirectament, per la qual
cosa l’OficinadeTurismevadecidirdeixar
defer-ladesprésde3anysd’activitat.
Avuidia,elscentresdebusseigtenenvaixells
específicspera lessortidesdesnorkeling, i
elnombred’usuaris–quetambépaguenuna
taxaespecíficaa l’ÀreaProtegida–ésd’uns
12.000 cada any. Això ha permès per tant
reduir l’impacteen l’ecosistemade les illes,
mantenir l’activitat de les empreses turísti-
quesdelalocalitatimillorarl’experiènciadels
visitantsque–totinoserbussejadors–volen
gaudirdel’espectacularitatdelsfonsmarins.
Evolució de l’activitat turísticaEldesenvolupamentdel’activitatturísticaal’Estartitenelsúltims25anysestàdirectamentvinculadaala
protecciódelesillesMedesialesactivitatssubaquàtiques(Calabuig2001).
Desdemitjan1980esfeiaevidentladismi-
nuciódelsfluxosdeturistesbritànicsde“sol
iplatja”queviatjavenatravésdetouropera-
dors (Mundet2001), i,per tant, s’haviende
crearproductesturísticsalternatiusipotenci-
arfactorsd’atractivitatdiferenciatspercaptar
noussegmentsdevisitants.
L’evolucióenlatipologiadevisitantss’eviden-
ciaenanalitzarelsresultatsdelesenquestes
realitzadescada4anysdesde l’Oficinade
Turismedel’Estartit,apartirdel1984.Pelque
faanacionalitats,els turistesbritànics–que
significaven més del 40% l’any 1984– van
disminuirfinsaun10%el2003,mentreque
elpesespecíficdecatalansifrancesosanava
augmentantdeformaconsiderable.
Fotografia2.www.enestartit.com
Fotografia3.www.enestartit.com
188
Nacionalitat dels visitants 1984 - 2008
Quanta lamotivacióde lesvacances,elcanvitambééssignificatiu,ambunadisminuciód’interessos
lligatsaldescansiunaugmentdelsvinculatsaexperiències:“feresport”,“conèixerlazona”i“contacte
amblanatura”.
Motivació de les vacances a l’Estartit
Font:Enquestesrealitzadesdesdel’OficinadeTurisme.Canvidemetodologial’any2008
Font:Enquestesrealitzadesdesdel’OficinadeTurisme.Canvidemetodologial’any20087
7Canvidemetodologiaal2008ambmésopcions:sortirdenit/estaramblafamília/visitarfamíliaiamics/semprehivinc/feina.Total42,6%.
1984 1987 1991 1995 1999 2003 1984-2003 2008
Descansar 80,1 78,3 81,2 82 79,3 76 57,9
Divertir-se 44,6 42,6 45,4 51,7 45 42,7 opció no inclosa
Conèixer altre gent 17,1 16,9 15,7 20,3 19,8 13,8 opció no inclosa
Fer esport 12,2 12,6 15,3 18,2 21,3 23,3 17,4 fer activitats
Prendre el sol i banyar-se 66,5 65,7 53,5 58,3 58,5 51 51,5
Conèixer la zona 48,8 49,4 51,7 54,5 63,3 63,8 25,3
Contacte amb la natura 21,5 25,6 24,8 36,7 42,5 35 8,4
Altres 0 0 0 0 3,5 4 2,6
189
Impacte social i econòmic de les illes Medes
Amésd’unamilloradelaimatgeturísticadeldestí,laprotecciódelesillesMedeshatingutunimpac-
temoltimportantenl’activitatturísticadelmunicipiengenerarnousllocsdetreball,novesactivitatsi
unallargamentdelatemporadaturísticaperaunabonapartdel’ofertad’allotjamentideserveis.
Peramoltsestablimentsiempresesdelmunicipiqueesbeneficiendel’activitatdelbusseigdirecta-
mentoindirectament,laduradadelatemporadaturísticas’allargade3mesos(temporadahabitual
peralsproductesdesoliplatja)a7mesos.Hopodemveureenladistribuciódelnombred’immersi-
onsenelsanys2004i2009,ienqueelvolumésmoltelevatnonomésentemporadaalta,sinótambé
enelsmesosd’abrilajunyisetembre-octubre,finsitotnovembre.
Distribució mensual del nombre d’immersions a les illes Medes. Anys 2004 i 2009
Tambéenlagràficaquesegueixespotobservarque,malgratlarestricciódelnombred’immersions
perdiaal’ÀreaProtegida–laqualcosalimital’augmentenèpoquesdetemporadaalta–,eltotalanual
segueixunatendènciadecreixemententreelsanys1993i2009.Aixòvoldirquelesimmersionses
distribueixendeformacadavegadaméshomogèniaalllargdels7mesosdemajoractivitat.
Font:Elaboraciópròpiaapartirdedadesdel’ÀreaProtegidadelesillesMedes
190
Evolució del nombre d’immersions dins l’Àrea Protegida de les illes Medes
Lasituacióestratègicadelport,onesconcentral’activitatdebusseig,ielcentrecomercialilúdic(terras-
ses,restaurants)permetunarelaciódirectaentrelatemporadadebusseigielperíoded’oberturademolts
d’aquestsestabliments.
Pelquefaanacionalitats,elsmercatsques’havientriatcomaprioritarisdurantelsanysvuitanta,queeren
França,EspanyaiItàlia,sónactualmentelsmésimportants.Elreptedesdefaunsanysésaconseguir
quehihagiunamenordependènciadelmercatfrancèsiaugmentarelsfactorsd’atractivitatperad’altres
nacionalitats.
Distribució del nombre d’immersions dins l’Àrea Protegida, per nacionalitats. 2009
Font:ÀreaProtegidadelesillesMedes
191
Pelquefaal’impacteeconòmic,esdisposad’unaestimaciórealitzadabasant-seendadesdel2009,a
partirdelesdiversesactivitatsqueesrealitzenalazona.
Usuaris d’activitats nàutiques a l’Estartit
Elcostdecadaunadelesactivitats(incloent-hilataxaencasqueesrealitzidinsl’ÀreaProtegida),més
l’estimaciódeladespesaindirectaenallotjament,establimentscomercialsialtresserveis,donavacom
aresultatquel’any2009l’impacteeconòmicdelaprotecciódelesillesMedesespodiaxifrarenmésde
10milionsd’eurosanuals.
Tambéesvanestimarunes50.000pernoctacionsanualsdebussejadors,majoritàriamentenhotels,el
querepresentavamésdel20%del’ocupaciód’aquesttipusd’establiments.
Impacte econòmic de la protecció de les illes Medes
Enelcàlculanteriornos’hatingutencompteladespesad’acompanyantsnosubmarinistesoaltrescon-
ceptes,comaralacompradefinquesdesegonaresidènciaoamarradorsenelportesportiuperpartde
bussejadorshabituals,quehaestatrellevant.
Pelquefaalsingressosderivatsdelataxaperlesactivitatssubaquàtiques(busseigisnorkeling),l’any2009
vanserde234.500euros,elquesignificavael48%delpressuposttotaldegestiódel’ÀreaProtegida.
D’altrabanda,s’hacalculatque lesactivitatsassociadesa l’ÀreaProtegidagenerenuns200 llocsde
treball incloentelpersonaladscrita l’ÀreaProtegida, tripulacions,monitors (debusseig,desnorkeling
id’educacióambiental),comercials,administratius,etc.,sensetenirencompteelpersonalvinculatals
tallersdemantenimentd’embarcacionsi/oaltresserveisauxiliars.Comespotapreciar,enlamajorpart
Immersionsdeparticulars 3.000 immersions
Immersionsatravésdecentresdebusseig 64.000 immersions
ImmersionsforadelaReserva 12.800 immersions
Snorkelingatravésdecentres 12.000 persones
Excursionsmarítimes 125.000 persones
Estimacióbanyistesenembarcacionsprivades 25.000 persones
Caiac 6.000 persones
Submarinisme,snorkelingicaiac 7.425.600€
Excursionsmarítimes 2.750.000€
TOTAL 10.175.600 €
192
delscasosestractadepersonalambunaqualificacióelevada,engeneralsuperioralaqueesdemana
enelsectorturístic.
Incidència en l’ocupació de la zona
Caldestacarque,malgratlasituacióactualdecrisieconòmica,elnombred’empresesvinculadesaacti-
vitatsnàutiquesirecreativesenelmedinaturalhacontinuatcreixentaquestsúltimsanys.
Els projectes Life: un nou instrument de protecció i valorització dels recursos naturals
Enelprimerapartatd’aquestdocuments’haesmentatqueentreelsprincipalsatractiusdelmunicipides-
tacalaGoladelriuTerilaplatja,queconservaenmoltbonestatlesduneslitoralsizonesd’aiguamolls.
ElmunicipihaestatbeneficiaridedosprojectesLIFENATURAbasatsenlarestauracióiordenaciódels
sistemescostanersirecuperaciódelshàbitatsdeladesembocaduradelriuTer(1999-2003i2004-2007),
que,amés,handonatrigorcientífical’apostaperlaproteccióivaloritzaciód’aquestazona,subjectaa
unafortapressióurbanística.
Defet,elprocésdedesqualificacióurbanísticade laPleteraa travésde laseva inclusióa lazona
marítim-terrestresignificauncasúnicenelnostrelitoral,pendentencara,però,del’actuacióquefaci
possibleelretornalseuestatoriginaluncopsiguinretiradeslesrunesdelpasseigmarítimidelsvials
construïts.
Unadelesúltimesaccionsd’importànciaestratègicaques’hanrealitzat,conseqüènciadeladeclara-
ciódeParcNaturall’any2010,haestatlapresentaciódelprojecteLIFE Montgrí, Medes, Baix Ter.An
environmental awareness strategy,enquèesvisualitzalavoluntatdecooperacióentrelesinstitucions
delterritori(Ajuntament,ParcNatural,EstacióNàutica)ielsuportd’entitatsiempreseslocalsenel
seucofinançament(FundacióMascort,CàmpingDelfínVerde).Ésunamostrapertantqueesconti-
nuaapostantenlavaloritzaciódelterritoricomaelementd’identitatdelanostraofertaturística.
L’objectiuprincipaldelprojecteésdissenyariimpulsarentreelsdiferentsagentssocialsunaestratè-
giaglobaldesensibilitzacióambientalquedoniaconèixerelsvalorsecològicsdelsespaisnaturals
delParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer,laimportànciadelasevaconservacióil’oportuni-
tatquerepresentaperaldesenvolupamentsocial,culturalieconòmicdelterritori.
Llocsdetreballdirectes: 7%delapoblaciócensada
200personesaprox.
193
ConclusionsLaqualitatpaisatgística,culturaliambientaldelmunicipideTorroelladeMontgrí-l’Estartitcontinuasig-
nificantunagranoportunitatperpromoureunnoumodeldedesenvolupamentturísticbasatenlasoste-
nibilitatdelsrecursosnaturals,lageneraciódenovesoportunitatsperalsveïnsiladistribuciójustadels
beneficisd’aquestaactivitateconòmicaperalconjuntdelasocietat.
Enguanys’hanidentificatuns30operadorsdeFrança,RegneUnit,Alemanya,HolandaiBèlgicaquepro-
gramenmésde45estadesquepassenpelnostremunicipiperpracticarsenderisme,cicloturisme,rutes
acavall ialtres.Sónoperadorsdepetites
dimensions que organitzen productes per
aclients individualsoperagrupsreduïts,
ambestadaaallotjamentsconfortablesde
l’Estartit i de Torroella. S’interessen pels
productes locals i les visites al patrimoni.
Ésunmodeldeturismequedónaprestigi
idesestacionalitzalatemporadaméscon-
vencionaldesoliplatja.
LacreaciódelParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTerésunaexcel·lentoportunitatd’implantar
aquestnoumodeldegestióturísticabasatenelsprincipisdelturismeresponsable,queessintetitzenen
lafrase“Crearmillorsllocsperviure,queseranmillorsllocsperservisitats”.
194
CalabuigJ(2001)“LarespostadelsmunicipisdelaCostaBravaalacrisidelmodelturísticfordista”.
Tesidoctoral.UniversitatdeGirona.
CapellàJ,DonaireJA,MuñozJC,UllastresH(1998)Turisme sostenible a la Mediterrània.Guiaper
alagestiólocal(MEDProjectUlixes21)Ed.Brau.Barcelona.
DEBATCOSTABRAVA(1978)Ponències,comunicacionsidocumentsdelesJornadescelebrades
de20denovembreal18dedesembrede1976.Ed.CambraOficialdeComerçiIndústria.Girona
JennerP,SmithC(1992)TheTourismIndustryandtheEnvironment.TheEconomist Intelligence
Unit.SpecialReportno.2453.London.
Mundet,L.&Ribera,L.(2001).CharacteristicsofdiversataSpanishresort.TourismManagement
22pp.501-510.
ReddeAutoridadesAmbientales(2001)–RedNatura2000yFondosEuropeos.Conferènciesdela
XIIIJornadaTemáticadelaReddeAutoridadesAmbientales.
RosJ,OlivellaI,GiliJM(1984)ElsSistemesNaturalsdelesillesMedes.Volum73delsArxiusdela
SecciódeCiència.Institutd’EstudisCatalans.Barcelona.
SunyerC(Ed.)(2001)Haciaundesarrolloruralsostenible.IniciativalocalyRedNatura2000.TER-
RA,centroparalapolíticaambiental.LaNavata(Madrid).
Vourc’hA,NataliJ-M(2000)SitesNaturels:Contributiondutourismeàleurgestionetàleurentre-
tien.Paris.Ed.AFITAgenceFrançaisedel’IngénierieTouristique.
ZabalaM(1999)Efectesbiològicsdelacreaciód’unareservamarina:elcasdelesillesMedes.A
EstudisCientíficsalesillesMedes.MuseudelMontgríidelBaixTer.TorroelladeMontgrí.
Bibliografia