+ All Categories
Home > Documents > El pes de la història La delicadesa de Frei H · Diari de Girona DIMECRES, 21 D'OCTUBRE DE 1998...

El pes de la història La delicadesa de Frei H · Diari de Girona DIMECRES, 21 D'OCTUBRE DE 1998...

Date post: 13-Sep-2019
Category:
Upload: others
View: 0 times
Download: 0 times
Share this document with a friend
1
Diari de Girona DIMECRES, 21 D'OCTUBRE DE 1998 Jaume Camprodon Tal dia com avui de fa 25 anys, Mn. Jaume Camprodon era or denat bisbe de Girona. Escola d'adults (Figueres) El local on s'ha instal·lat l'es- cola té barreres arquFtectònt- ques, segons denuncia Mifas. Fidel Castro va acabar ahir la visita de dos dies que ha realitzat a Extremadura, on ha aprofitat per visitar el museu romà i l'amfiteatre de Mérida, declarats Patrimoni de la Humanitat El pes de la història es pedres romanes demostren que cap règim polític, per molt fort que sigui, és etern». Aquesta profunda i, fins i tot, premonitòria sentèn- cia va ser pronunciada ahir per Fidel Castro a l'amfiteatre romà de Mérida. Ei president cubà, de visita a terres extremenyes convidat pel president d'aquesta comunitat autònoma, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, va ex- pressar la seva satisfacció per haver pogut visitar el museu romà i l'amfiteatre, declarat Pa- trimoni de la Humanitat i que data dels anys 16 i 15 abans de Crist. Amb el seu tradicional uni- forme verd, Castro va iniciar ahir la segona jornada de visi- ta a Extremadura passades les onze del matí, mitja hora més tard del que estava previst ini- cialment. El dirigent cubà no va poder complir amb l'horari, ja que dilluns va acumular un retard de cinc hores a l'arriba- da a Mérida, que va provocar que el sopar que va realitzar amb Rodríguez Ibarra acabés a altes hores de la matinada. Castro, que va mostrar la seva preocupació pel retard -«no tinc maneres d'expressar la vergonya que sento»-, va des- tacar la seva il·lusió «per haver complert un desig i la paraula donada», al temps que va as- senyalar que se sent en l'obU- gació de tornar a Extremadu- ra, ja que hi ha passat menys temps del previst. Rememorar la història El dirigent cubà, que el pas- sat cap de setmana va partici- par a la Cimera Iberoamerica- na de Porto, va explicar que la seva idea inicial era arribar en avió a la base aèria de Talave- ra, «però no ha pogut ser». Per aquest motiu, es va veure obli- gat a viatjar per carretera des de Lisboa «amb molt de trànsit i molts camions». Castro, però, no va desa- profitar el viatge i, un cop a Mé- rida, va dir que mentre es des- plaçava de Portugal a Extre- MAMJFL H DE LEON/EFE Impressionat Castro va elogiar els monuments romans de Mérida El president cubà va destacar que la visita al museu de Mérida li va permetre aprendre molt sobre Roma Castro, que es va retardar cinc hores, va dir que espera tornar-hi, ja que hi ha passat menys temps del previst madura va tenir l'oportunitat de recordar «moltes històries», i va afegir que «m'enrecordava de les guerres napoleòniques, les bata- lles i lluites i em sentia com si es- tigués envaint Espanya des de Lis- boa». El president de Cuba tam- va recordar que a Amèrica Llatina «hi ha molta sang extre- menya i molts extremenys», als quals va qualificar com a «capaços, tenaços i lluitadors». Després de reunir-se amb Ro- dríguez Ibarra, Castro i el presi- dent autonòmic van tancar la pri- mera jornada amb un sopar que es va allargar més del previst. En el seu segon dia a Mérida, el president cubà va aprofitar per vi- sitar el Museu Nacional d'Art Romà, on va destacar que mai no havia vist «una reconstrucció tan creadora i admirable de la Histò- ria i mai no havia après tant de Roma en breus minuts». Aquestes paraules de Castro, escrites al lli- bre de visites, resumeixen el re- corregut que va realitzar durant prop d'una hora pel museu. La jornada del líder cubà, que va aixecar moita expectació a Mé- rida, es va iniciar amb una visita privada a les sales del museu. Cas- tro es va interessar sobretot per una «toracata», armadura d'un vestit militar de l'època romana, i va ressaltar les seves formes. Després de posar davant dels togats I les rosetes del Fòrum Romà, la delegació cubana va con- templar des d'un dels balcons del recinte el gran mosaic de les «Au- rigues», considerat un dels més grans que es conserven. Al final de] recorregut. Castro va desitjar que aquestes instal·la- cions «durin tant com el marbre de les obres que aquí s'exhibeixen, per tal que molts milions de per- sones tinguin el privilegi que hem tingut nosaltres». Posteriorment, el director dei Museu va acom- panyar el president de Cuba al re- cinte del Teatre i de l'Amfiteatre romà, on Castro va accedir a l'es- cenari i, com si es tractés d'un ac- tor romà, va respondre a les pre- guntes dels periodistes. Després de visitar la ciutat. Cas- tro va anar a Madrid, on es va en- trevistar amb losé Maria Aznar. La delicadesa de Frei H duardoFrei, un demo- cratacristià, ens acaba de recordar a Ponteve- dra, prop de Fraga, quina casua- litat, que nosaltres també vam te- nir un dictador i els nostres jut- ges no el van fer anar a buscar a una clínica de Londres per dete- nir-lo. Si hagués ressuscitat el nos- tre particular criminal, segur que hauria anat a restaurar-se a una clínica de Santiago de Xile amb la seguretat que el govern de Frei tracta els criminals contra la Hu- manitat amb una total delicade- sa. I fins i tot és possible que l'- haguessin convidat a anar al Se- nat per fer-lo seure al costat dei senador vitalici Pinochet, el qual ha sabut explotar molt bé la tebior històrica dels democratacristians, que posen una espelma a la san- ta democràcia i miren cap a un al- tre costat quan s'han de relacio- nar amb assassins. És fàcil enten- dre que Frei -temorós home d'Estat- anomeni transició a la llibertat condicional que viuen els xilens, però nosaltres transitem d'una dictadura a una democrà- cia amb el dictador mort. El des- tí ens va evitar el mal tràngol d'a- torgar-li privilegis a les cambres democràtiques, i un cop enterrat a la tomba que es va fer erigir amb l'esforç dels seus presoners ene- mics, deixem a les mans de la ma- teixa Església que havia entonat els seus Te Deum el privilegi de la custòdia del seu cadàver. Res que s'assembli a això de Pinochet, si no són els Te Deum. Tampoc la transició que Frei pretén com- parar ara: el nostre exèrcit va te- nir ben aviat un cap militar com Gutiérrez Mellado, que va donar la cara per defensar la legalitat de- mocràtica davant dels colpistes, mentre que l'exèrcit que mane- fleja Frei va quedar en mans del sàtrapa per mirar d'exercir pres- sió per fer que els demòcrates con- tinuïn doblegant-se davant d'a- quest tirà, que es volia passejar per Europa amb la mateixa barra amb què sotmet Frei. Ni Frei no és Suà- rez, ni s'assembla al rei, que és ei cap de l'exèrcit. Però Frei no s'ha de preocupar, entre els conser- vadors britànics i el president es- panyol li donaran un cop de mà. o> o '^fm^^ -'^Yr^ Ara, a RadíoPhone, emporti's els millors mòbils del mercat (un Star Tac, un Ericsson 768 o 788e, un Nokia 6110 o un Philips Genie) i li regalem un telèfon inalàmbric valorat en 12.900 ptes. A més li assegurem gratis el mòbil durant un any contra ro- batori, pèrdua i reparacions* «y Garantia Total 'MoviStar CADENA * ProBOcié «àli^ finí al 31-IS-Sa gBitimunl l'MM Ma WnniíultreterilsH Cl·llHni'bdBe aucplB lï d'nisiBicies i Jrtaefc MbBitMMa un ttfj «qmwlwt PTWBÍÍ ii — «ciwiliMii tKnt rfirtB. Phone 972 21 45 RADÍOPHONE -VEU t DADES: Cardenal Margarit, 1 GIRONA ESPECIAL EMPRESES ESTALVIÏS FINS A UN 76% EN LES SEVES COMUNICACIONS DE: - Trucades interprovincíais - Trucades de fix a mòbil - Trucades de mòbil a fix - Trucades de mòbil a mòbil PREUS ESPECIALS EN TELÈFONS MÒBILS Consulti'nsSS TRUa\DES DE FIX A MÒBIL EN HORARI REDUÏT!! Diari de Girona, 1998-10-21, p. 48. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)
Transcript
Page 1: El pes de la història La delicadesa de Frei H · Diari de Girona DIMECRES, 21 D'OCTUBRE DE 1998 Jaume Camprodon Tal dia com avui de fa 25 anys, Mn. Jaume Camprodon era or denat bisbe

Diari de Girona DIMECRES, 21 D'OCTUBRE DE 1998

Jaume Camprodon Tal dia com avui de fa 25 anys, Mn. Jaume Camprodon era or denat bisbe de Girona.

Escola d'adults (Figueres) El local on s'ha instal·lat l'es­cola té barreres arquFtectònt-ques, segons denuncia Mifas.

Fidel Castro va acabar ahir la visita de dos dies que ha realitzat a Extremadura, on ha aprofitat per visitar el museu romà i l'amfiteatre de Mérida, declarats Patrimoni de la Humanitat

El pes de la història es pedres romanes demostren que cap règim polític, per molt fort que sigui,

és etern». Aquesta profunda i, fins i tot, premonitòria sentèn­cia va ser pronunciada ahir per Fidel Castro a l'amfiteatre romà de Mérida. Ei president cubà, de visita a terres extremenyes convidat pel president d'aquesta comunitat autònoma, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, va ex­pressar la seva satisfacció per haver pogut visitar el museu romà i l'amfiteatre, declarat Pa­trimoni de la Humanitat i que data dels anys 16 i 15 abans de Crist.

Amb el seu tradicional uni­forme verd, Castro va iniciar ahir la segona jornada de visi­ta a Extremadura passades les onze del matí, mitja hora més tard del que estava previst ini­cialment. El dirigent cubà no va poder complir amb l'horari, ja que dilluns va acumular un retard de cinc hores a l'arriba­da a Mérida, que va provocar que el sopar que va realitzar amb Rodríguez Ibarra acabés a altes hores de la matinada.

Castro, que va mostrar la seva preocupació pel retard -«no tinc maneres d'expressar la vergonya que sento»-, va des­tacar la seva il·lusió «per haver complert un desig i la paraula donada», al temps que va as­senyalar que se sent en l'obU-gació de tornar a Extremadu­ra, ja que hi ha passat menys temps del previst.

Rememorar la història

El dirigent cubà, que el pas­sat cap de setmana va partici­par a la Cimera Iberoamerica­na de Porto, va explicar que la seva idea inicial era arribar en avió a la base aèria de Talave­ra, «però no ha pogut ser». Per aquest motiu, es va veure obli­gat a viatjar per carretera des de Lisboa «amb molt de trànsit i molts camions».

Castro, però, no va desa­profitar el viatge i, un cop a Mé­rida, va dir que mentre es des­plaçava de Portugal a Extre-

MAMJFL H DE LEON/EFE

Impressionat Castro va elogiar els monuments romans de Mérida

El president cubà va destacar que la visita al museu de Mérida li va permetre aprendre molt sobre Roma

Castro, que es va retardar cinc hores, va dir que espera tornar-hi, ja que hi ha passat menys temps del previst

madura va tenir l 'oportunitat de recordar «moltes històries», i va afegir que «m'enrecordava de les guerres napoleòniques, les bata­lles i lluites i em sentia com si es­tigués envaint Espanya des de Lis­boa». El president de Cuba tam­bé va recordar que a Amèrica Llatina «hi ha molta sang extre­menya i molts extremenys», als quals va qualificar com a «capaços, tenaços i lluitadors».

Després de reunir-se amb Ro­dríguez Ibarra, Castro i el presi­dent autonòmic van tancar la pri­mera jornada amb un sopar que es va allargar més del previst.

En el seu segon dia a Mérida, el president cubà va aprofitar per vi­sitar el Museu Nacional d'Art Romà, on va destacar que mai no havia vist «una reconstrucció tan creadora i admirable de la Histò­ria i mai no havia après tant de Roma en breus minuts». Aquestes paraules de Castro, escrites al lli­bre de visites, resumeixen el re­corregut que va realitzar durant prop d'una hora pel museu.

La jornada del líder cubà, que va aixecar moita expectació a Mé­rida, es va iniciar amb una visita privada a les sales del museu. Cas­tro es va interessar sobretot per una «toracata», a rmadura d'un vestit militar de l'època romana, i va ressaltar les seves formes.

Després de posar davant dels togats I les rosetes del Fòrum Romà, la delegació cubana va con­templar des d'un dels balcons del recinte el gran mosaic de les «Au­rigues», considerat un dels més grans que es conserven.

Al final de] recorregut. Castro va desitjar que aquestes instal·la­cions «durin tant com el marbre de les obres que aquí s'exhibeixen, per tal que molts milions de per­sones tinguin el privilegi que hem tingut nosaltres». Posteriorment, el director dei Museu va acom­panyar el president de Cuba al re­cinte del Teatre i de l'Amfiteatre romà, on Castro va accedir a l'es­cenari i, com si es tractés d'un ac­tor romà, va respondre a les pre­guntes dels periodistes.

Després de visitar la ciutat. Cas­tro va anar a Madrid, on es va en­trevistar amb losé Maria Aznar.

La delicadesa de Frei

H duardoFrei, un demo-cratacristià, ens acaba de recordar a Ponteve­

dra, prop de Fraga, quina casua­litat, que nosaltres també vam te­nir un dictador i els nostres jut­ges no el van fer anar a buscar a una clínica de Londres per dete­nir-lo. Si hagués ressuscitat el nos­tre particular criminal, segur que hauria anat a restaurar-se a una clínica de Santiago de Xile amb la seguretat que el govern de Frei tracta els criminals contra la Hu­manitat amb una total delicade­sa. I fins i tot és possible que l'­haguessin convidat a anar al Se­nat per fer-lo seure al costat dei senador vitalici Pinochet, el qual ha sabut explotar molt bé la tebior històrica dels democratacristians, que posen una espelma a la san­ta democràcia i miren cap a un al­tre costat quan s'han de relacio­nar amb assassins. És fàcil enten­dre que Frei -temorós home d'Estat- anomeni transició a la llibertat condicional que viuen els xilens, però nosaltres transitem d'una dictadura a una democrà­cia amb el dictador mort. El des­tí ens va evitar el mal tràngol d'a­torgar-li privilegis a les cambres democràtiques, i un cop enterrat a la tomba que es va fer erigir amb l'esforç dels seus presoners ene­mics, deixem a les mans de la ma­teixa Església que havia entonat els seus Te Deum el privilegi de la custòdia del seu cadàver. Res que s'assembli a això de Pinochet, si no són els Te Deum. Tampoc la transició que Frei pretén com­parar ara: el nostre exèrcit va te­nir ben aviat un cap militar com Gutiérrez Mellado, que va donar la cara per defensar la legalitat de­mocràtica davant dels colpistes, mentre que l'exèrcit que mane-fleja Frei va quedar en mans del sàtrapa per mirar d'exercir pres­sió per fer que els demòcrates con­tinuïn doblegant-se davant d'a­quest tirà, que es volia passejar per Europa amb la mateixa barra amb què sotmet Frei. Ni Frei no és Suà-rez, ni s'assembla al rei, que és ei cap de l'exèrcit. Però Frei no s'ha de preocupar, entre els conser­vadors britànics i el president es­panyol li donaran un cop de mà. o>

o

'^fm^^

-'^Yr^

Ara, a RadíoPhone, emporti's els millors mòbils del mercat (un Star Tac, un Ericsson 768 o 788e, un Nokia 6110 o un Philips Genie) i li regalem un telèfon inalàmbric valorat en 12.900 ptes. A més li assegurem gratis el mòbil durant un any contra ro­batori, pèrdua i reparacions*

« y

G a r a n t i a T o t a l

'MoviStar

CADENA

* ProBOcié «àli^ finí al 31-IS-Sa gBitimunl l'MM Ma Wnniíult reterils H Cl·llHni'bdBe aucplB lï d'nisiBicies i Jrtaefc MbBitMMa un ttfj «qmwlwt PTWBÍÍ i i — «ciwiliMii • tKnt rfirtB. Phone

972 21 45 R A D Í O P H O N E -VEU t D A D E S :

Cardena l Margar i t , 1 • G I R O N A

ESPECIAL EMPRESES

ESTALVIÏS FINS A U N 7 6 % EN LES SEVES COMUNICACIONS DE:

- Trucades interprovincíais - Trucades de fix a mòbil - Trucades de mòbil a fix - Trucades de mòbil a mòbil

PREUS ESPECIALS EN TELÈFONS MÒBILS

Consulti'nsSS TRUa\DES DE FIX A MÒBIL EN HORARI REDUÏT!!

Diari de Girona, 1998-10-21, p. 48.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

Recommended