Date post: | 18-Dec-2014 |
Category: |
Health & Medicine |
Upload: | josep-vidal-alaball |
View: | 377 times |
Download: | 1 times |
Dr. Josep Vidal i AlaballMedicina de Família. Salut Pública
Aules de formació cultural per a la gent gran
Berga, 19 de maig de 2014
1. Model Beveridge – Servei Nacional de Salut
2. Model Bismarck – Assegurança obligatòria
3. Lliure mercat – Assegurança voluntària
Tipus de models sanitaris
4
Model Beveridge – Sistema Nacional de Salut
• Salut com un bé públic (1941: 2ona Guerra Mundial)
• Finançament: Públic – IMPOSTOS
• Accés Universal i normalment gratuit (copagament)
• Provisió de serveis: majoritàriament pública
• Gestió i control governamental
• + : Facilita la cohesió social
• - : Ingerències polítiques / competència amb altres serveis públics
• Model Shemasko (era soviètica)
5
Model Bismarck – Seguretat Social• Salut com un bé preferent (1883: control del
moviment sindical)
• Cobertura per l’assegurança obligatòria al lloc de treball (cobertura a treballadors i família)
• Finançament: contribucions al sistema de seguretat social (retenció de part del sou dels treballadors)
• Provisió de serveis: mixta pública-privada
• Gestió per organisme para-governamentals (seguretat social)
• + : Elecció de proveïdor sanitari (competència)
• - : No universal / Costos de gestió més elevats
Poden limitar la competitivitat d’empreses
6
Model de lliure mercat
• Salut com un bé privat
• Finançament: PRIVAT
• Provisió de serveis: Privada
• Recau només en la voluntat individual de les persones:
1. Assegurança voluntària
2. Pagament directe dels serveis
• + : Alta capacitat d’elecció
• - : Relació amb la capacitat de pagament
Costos elevats / Poc equitatiu / Poc accessible
7
Europa
Font: Apunts Màster Direcció Institucions Sanitàries 2014. Dr José R. Repullo
8
Dades de Salut vàries
9
Despesa sanitària pública (70%)
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
10
Catalunya
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012
11
Doble cobertura sanitària
L’any 2012, a Catalunya, una de cada quatre persones (25,6%) tenia doble cobertura sanitària, el 26,2% dels homes i el 25,1% de les dones.
12
Evolució pressupost/despesa Salut Catalunya
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2014
ANY Pressupost % Variació Despesa Dèficit
2014 8.290,6 0,01% Objectiu dèficit 0
2013 8.289,7 - 2,55% sense tancar
2012 8.506,5 - 4,76% 9.162,5 - 8%
2011 8.931,6 - 6,45% 9.612,9 - 8%
2010 9.547,8 4,94% 10.387,9 - 9%
2009 9.098,0 2,37% 10.368,2 - 14%
2008 8.887,0 5,51% 9.790,7 - 10%
2007 8.422,7 8,98% 8.813,4 - 5%
2006 7.728,3 9,86% 7.998,4 - 3%
2005 7.034,8 9,09% 7.123,8 - 1%
2004 6.448,8 18,38% 6.585,7 - 2%
2003 5.447,5 7,74% 6.092,6 - 12%
13
Despesa farmacèutica a Catalunya
Font: Josep Aumatell
14
Despesa farmacèutica a Catalunya
Font: Josep Aumatell
15
Despesa farmacèutica a Espanya
Font: Josep Aumatell
16
Receptes per habitantL’any 2012 es va dispensar a Catalunya una mitjana de 18,5 receptes per habitant finançades total o parcialment pel CatSalut. La mitjana de les dones va ser un 38,4% superior a la dels homes.
Els territoris del Baix Penedès, Baix Llobregat Litoral i Nord, Barcelonès Nord i Baix Maresme, Berguedà i el Vallès presentaven l’any 2012 valors de receptes per habitant superiors a la mitjana de Catalunya. A l’altre extrem, la Garrotxa, l’Alt Empordà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà i Sobirà presentaven valors inferiors a la mitjana.
17
Despesa farmacèutica a Espanya
Font: Josep Aumatell
18
Sobreenvelliment
Catalunya tenia a l’any 2013 un sobreenvellliment del 15,1%. És a dir, 15 de cada 100 persones de 65 anys o més superaven els 84 anys. El sobreenvelliment femení (18,0%) era més elevat que el masculí (11,2%).
19
Llits a hospitals d’aguts per 100.000 habitants
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
20
Metges en actiu per 100.000 habitants
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
21
Infermeres en actiu per 100.000 habitants
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
22
Consultes externes per persona i any
Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009
23
4 de cada 10€ de pressupost Generalitat es gasta en Salut
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012
24
Determinants de salut !!!!!
El sistema sanitari català és un sistema amb finançament públic i amb cobertura
universal, al qual tota la ciutadania de Catalunya hi té accés.
Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d'utilització pública tots els
recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d'entitats (mútues, fundacions, consorcis, centres de
l'Església) històricament dedicades a l'atenció de la salut.
26
Evolució històrica
• Inicis del segle XX
• Medicina privada
• Assistència pública domiciliària (APD)
• Hospitals de beneficència
• 1942: Seguro obligatorio de enfermedad (SOE)
• Depenent del Ministerio de Trabajo (Instituto Nacional de Previsión: serveis de salut + serveis socials)
• 1967: Ampliació de prestacions
• Ambulatoris (“cupos”)
• “Residencias”: hospitals (Bellvitge, Vall d’H.)
27
• 1978: INSALUD (salut) – INSERSO (serveis socials). La Seguridad Social es converteix paulatinament en un sistema sanitari públic de salut
• 1986: Lei General de Sanidad. Es crea el SNS
Font: Apunts Màster Direcció Institucions Sanitàries 2014. Dr José R. Repullo
28
Creació de l’Institut Català de la Salut (ICS)
Decret de la Reforma de l’Atenció Primària (AP)
Creació de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP)
1983
1985
1985
Catalunya. Antecedents
1981 La Generalitat va rebre les transferències en matèria sanitària
Planificació
Finançament
Provisió
Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990
Departament de SalutServei Català de la Salut (CatSalut)
Proveïdors
Separació de funcions en el sistema sanitari català
Parlament
CatSalut
Proveïdors
Departament de Salut
Assigna pressupost
Elabora Pla de Salut. Transfereix
recursos econòmics
Garanteix l’assistència
sanitària pública
Fan l’activitat assistencial
Finançament Recursos/
Planificació
Assegurament
Provisió
Departament de
Salut
Planificació
•Estableix les estratègies d'actuació del Departament.
•Integra i dóna coherència a les polítiques de salut i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública.
PLA
DE
SALUT(des del 1993)
Departament de
Salut
Planificació
• Malalties de l’aparell circulatori
•Malalties de l’aparell locomotor
• Salut mental i addiccions
• Sociosanitari
• Oncologia
• Immigració
PLANS
DIRECTORS
Departament de
SalutPlanificació
Instrument de referència de planificació dels serveis del sistema públic de salut
de Catalunya en un horitzó que es situa l’any
2015.
MAPA SANITARI,
SOCIOSANITARI I DE SALUT
PÚBLICA
Departament de
Salut
Planificació
MAPA SANITARI,
SOCIOSANITARI I DE SALUT PÚBLICA
•Determina les línies directrius per fer efectiu el desenvolupament dels serveis que conformen el sistema públic de salut
•Atenent als criteris d'equitat, eficiència, sostenibilitat i satisfacció de la ciutadania
Servei Català de la
Salut (CatSalut)Finançamen
t
El CatSalut és l'ens públic que garanteix les prestacions sanitàries
públiques de Catalunya
La seva missió és garantir una atenció sanitària de cobertura pública de
qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Servei Català de la
Salut/ CatSalutFinançamen
t
7 Regions Sanitàries
dividides en Sectors
Gerent
37
Servei Català de la Salut
(compra de serveis sanitaris)
CLIENT (ciutadà)
Funció asseguradora
Funció de finançament
ICS/ Altres centres (XHUP)
Funció proveïdora
Prestació de serveis
Assegurança Pública
Finançament
38
Servei Català de la
Salut/ CatSalutFinançamen
t
El CatSalut compra aquests serveis als seus diversos proveïdors, mitjançant els contractes en els quals es recullen els objectius de salut i de satisfacció, i els serveis que es contracten.
El CatSalut compra els serveis sanitaris en funció de les necessitats de salut de la
població definides pel Departament de Salut i avalua la satisfacció de la ciutadania amb
els serveis prestats.
ProveïdorsProvisió
Creació de la Xarxa Hospitalària Pública (XHUP)
Possibilitat de diferents proveïdors en Atenció Primària
1985
1990
Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990
Planificació
Finançament
Provisió
Departament de Salut
Servei Català de la Salut (CatSalut)
Proveïdors
Contracte
Proveïdors Atenció Primària
Planificació Departament Departament Departament
Finançament SCS SCS SCS
Provisió Empresa sanitària
Societat professional
(EBA) ICS
367 EAP11
280 EAP (80%)
Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
Albera Salut, SL Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, Fundació Privada Atenció Primària Alt Camp, SLL Badalona Serveis Assistencials, SA Centre Sanitari del Solsonès, Fundació Pública Comarcal CHC Vitae, SA Consorci Assistencial del Baix Empordà (CABE) Consorci Castelldefels, Agents de Salut (CASAP) Consorci de Serveis a les Persones de Vilanova i la Geltrú Consorci d'Atenció Primària de Salut Eixample (CAPSE) Consorci Sanitari de l'Anoia
Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari del Maresme Consorci Sanitari Integral Corporació de Salut del Maresme i La Selva Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell (CSPT) EBA Vallcarca, SLP EAP Dreta de l'Eixample, SLP EAP Osona Sud-Alt Congost, SLP EAP Poble Sec, SL EAP Barcelona Sardenya, SL EAP Sarrià, SL EAP Vallplasa Atenció Primària, SLP
Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
EAP Vic, SLP Fundació Centres Assistencials i d'Urgències (CAU) Fundació Hospital de Campdevànol Fundació Privada Sagessa-Salut Fundació Privada Hospital Sant Jaume d'Olot Fundació Privada Hospital de Puigcerdà Fundació Salut Empordà, Fundació Privada Gesclínic, SA Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) Institut Municipal de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM)
Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
Institut d'Assistència Sanitària (IAS) Mútua de Terrassa, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa Projectes Sanitaris i Socials, SA Sagessa Assistència Sanitària Social
Servei Aranès dera Salut
Proveïdors Atenció Primària
Autogestió
Entitat de Base AssociativaEBA
Aquest model es basa en una societat de professionals de la salut, integrats per metges, infermers i odontòlegs, que constitueixen una empresa. Mitjançant un concurs públic gestionen una Àrea Bàsica de Salut.
Primera EBA 1996 a Vic. Ara 11 CAPs
1. Envelliment de la població (80% consum > 65a)
2. Canvis en els patrons de les malalties (cronicitat)
• Pacient crònic complex. 5% consumeix 65% recursos
3. Nous coneixements i tecnologia
• Millora de tractaments
4. Elevats costos
5. Sistema de finançament insuficient
Reptes actuals del sistema de salut català
48
Reptes
6. Increment de les expectatives
• dels professionals
• dels pacients
7. Creixement despeses infraestructures
8. Ús de la sanitat com a eina política
9. Alta despesa farmacèutica
10.Realització de proves que no aporten valor
49
Febre constructora
50
? Canvi de model
L'EscalaAnul·lada l'adjudicació del CAP de l'Escala a l'empresa de neteja EulenRedacció - 18/04/2013
El CAP de l'Escala torna a ser gestionat per la Fundació Salut Empordà. El Departament de Salut ha confirmat que s'ha declarat nul el procés d'adjudicació de la gestió d'aquest ambulatori de l'Alt Empordà a l'empresa privada Eulen, dedicada a la neteja. S'ha estimat parcialment el recurs que la Fundació Salut Empordà va presentar en contra de l'adjudicació provisional del centre mèdic, que va ser la primera privatització de la gestió d'un CAP a Catalunya.
Font: www.324.cat
51
? Canvi de model
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Preocupacio-sindicats-reorganitzacio-sanitat-Lleida_6_238036197.html
Preocupació dels sindicats per la reorganització de la sanitat a LleidaEl Govern ha anunciat la unificació dels diferents hospitals i centres d'atenció primària sota un nou ens jurídic. Els sindicats temen les conseqüències pel que fa les condicions laborals i creuen que el projecte deixa la porta oberta a la privatització.
Un consorci o una empresa pública gestionarà doncs l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) - que pertany a l'Institut Català de la Salut -, l’Hospital Santa Maria i l'hospital comarcal del Pallars de Tremp - gestionats ara per l'empresa pública GSS-, els centres d'atenció primària així com la salut mental i els serveis socials. També s'hi integrarà l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBL). En total, el consorci gestionarà un pressupost de 280 milions d'euros i una plantilla de 4000 professionals.
52
? Corrupció
http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b186.pdf#page=3
Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les EmpresesLegislatura 10Núm. expedient 261-00001/10Tipologia tramitació Dictamen de les comissions d'investigacióTipologia finalització ResolucióData obertura 29.07.2013Proponents CIGASSituació Cloenda políticaDescriptors comissió parlamentària , parlament regional , administració regional , organització sanitària , sistema sanitari , dictamenTítol definitiu Resolució 396/X del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova el Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit Sanitari i les Rela∫cions entre el Sector Públic Sanitari i les EmpresesProcediment Ordinari
53
Futur del model sanitari (propostes)
• Reducció (fusió) del número d’entitats proveïdores i empreses públiques
• Major planificació de serveis i control per part del CatSalut
• Major col·laboració entre entitats proveïdores (sistemes d’informació comuns)
• Major autonomia dels centres sanitaris públics
• Major transparència
• Menor ingerència política