37
El Sistema Solar: on the shore of the cosmic ocean
| Date post: | 24-Jun-2015 |
| Category: |
Documents |
| Upload: | sergio-garcia |
| View: | 881 times |
| Download: | 2 times |
El Sistema Solar: on the shore of the cosmic ocean
El Sol El Sol és un estel de tamany mig, groc
ataronjat (tipus G) que es troba, aproximadament, a la meitat de la seva vida.
És un esfera gasosa enorme formada per hidrogen i heli.
El seu diàmetre fa més de 100 vegades el de la Terra i la seva massa és 330000 vegades més gran que la de la Terra.
El Sol La temperatura a la
superfície és de 5500ºC. A l’interior arriba als 15000000ºC!!!
Les reaccions nuclears al seu interior alliberen una gran quantitat d’energia. Aquesta energia arriba a la Terra en forma de llum i calor i permet que hi hagi vida.
Amb l’energia que emet el Sol en un segon, es podrien suplir les
necessitats energètiques de la Terra durant 1 milió d’anys !!! Aquesta imatge permet apreciar la cromosfera solar.
Els eclipsis de Sol: quan la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra
Eclipsi total (11/07/91) Eclipsi anular (10/05/94)
El Sol: Les seves dimensions
Muntatge que il·lustra les diferències de grandària entre el Sol i els planetes del sistema solar. Júpiter, el
planeta més gran, és 10 vegades més petit que el Sol.
El Sol gira sobre si mateix en el sentit contrari al de les busques del rellotge.
Es desplaça a uns 220 Km/s.
Necessita 225 milions d’anys per donar una volta al centre de la galàxia.
El Sol
Les protuberàncies solars són gegantines flamarades de gas que poden arribar fins als 200000 Km de longitud!!!! (més grans que el diàmetre de Júpiter) Emeten a l’espai partícules que en arribar a la Terra causen les aurores boreals quan ensopeguen amb el camp magnètic terrestre.
Les protuberàncies solars
Les aurores boreals: Un regal del Sol
Els planetes interiors del sistema solar
Mercuri Venus Terra Mart
Els planetes interiors: Mercuri
És el planeta més próxim al Sol i el més petit. El seu diàmetre és un 40% més petit que la Terra i un 40% més gran que la LLuna. És fins i tot més petit que el satèl·lit de Júpiter, Ganimedes.
La seva extrema proximitat al Sol i el fet de què, en la práctica, no posseix una atmosfera, el fan experimentar les més grans variacions tèrmiques existents en un planeta. Això fa impossible qualsevol forma de vida.
Fotografia de Mercuri enviada per la sonda Messenger el 14 de gener del 2008
Els planetes interiors: Mercuri
Mercuri es troba a una distància aproximada del Sol de 58 milions de km. Orbita al voltant del Sol cada 88 dies (any del planeta).
Gira sobre el seu eix una vegada cada 58,7 dies. Això significa que gira una vegada i mitja sobre el seu eix durant cada volta al Sol.
Les roques de la seva superfície són fosques.
Els planetes interiors: Mercuri
Les temperatures al migdia pugen fins als 370º C. Però com que pràcticament no en té atmosfera que retingui la calor, de nit les temperatures baixen gairabé fins als 185 grados sota zero.
La superfície de Mercuri està coberta de cràters, canons, i grans muntanyes.
En 1991, es va descobrir que, tot i la calor, Mercuri pot tenir petites regions de gel en els seus pols nord i sud. El gel està dins de profunds cràters, sempre a l’ombra.
La sonda de la Nasa Messenger va prendre aquesta imatge al gener del 2008.
Si Mercuri va tenir alguna vegada una atmosfera, fa molt de temps que es va escapar a l’espai degut a la calor del Sol. No n’hi ha aire, ni aigua.
Els astronautes necesitarien protecció molt forta contra la calor y la radiació del Sol. Però els vestits se sentirien molt lleugers perquè la força de gravetat de Mercuri és només una tercera part de la de la Terra.
Venus: El planeta bessó de la Terra?
Aquestes cinc imatges mostren la totalitat de la superfície de Venus.
La imatge central mostra el pol nord de Venus.
La regió brillant a prop del centre de la vista polar és el Mont Maxwell, la muntanya més alta de Venus.
Quins secrets amaga aquest misteriós món?
Venus o el planeta infernal !!! Venus és similar a la Terra en grandària
(el seu radi i massa són similars), però realment és molt diferent a la nostra Terra.
És l’astre que millor es veu des de la Terra, després del Sol i la Lluna i és fàcil veure’l a la sortida o a la posta del Sol.
Els grecs el batejaren amb el nom d’Afrodita (la deessa de l’amor), nom que finalment es va convertir en l’equivalent romà Venus. Si haguessin sabut el que hem descobert sobre ell segurament mai l’haurien donat aquets nom..
Triga en fer una volta completa al Sol 225 dies.
Venus gira sobre el seu eix a una velocitat lentíssima — triga 243 dias terrestres en girar una vegada sobre si mateix ¡més que un any venusià! Però, a més, Venus gira “a l’inrevés”. Gairebé tots els planetes giren en el mateix sentit sobre el seu eix que al voltant del Sol, però el moviment de rotació de Venus és contrari al de la seva translació al voltant del Sol.
Els planetes interiors:Venus
Diverses sondes han explorat el planeta al llarg dels anys i ens han mostrat una imatge de Venus sorprenent, tot i que la majoria mai van poder arribar a tocar terra a causa de l’enorme pressió que les esclafava com si d’ous es tractés.
Darrerament la sonda rusa Venera 9 va aterrar a la seva superfície, i la sonda Magallanes va emplear un radar per obrir-se pas a través dels núvols i va obtenir un mapa de la superfície.
Què creus que varen descobrir sobre el planeta aquestes
exploracions a la seva superfície?Inusual trànsit de Venus pel disc del
Sol, a principis de juny del 2004.
El misteri revelat: L’ambient infernal de Venus !!
Temperatura superficial: uns 460 ˚C!!. La temperatura és constant dia i nit tot l’any a causa de la densitat de la seva atmosfera.
Composició atmosfera: un 96,5% diòxid de carboni, més del 3% nitrogen i traces d’altres gasos.
Pressió atmosfèrica en la superfície: 90 vegades la de l’ atmosfera terrestre!!!. És l’ equivalent a ésser a 1 km de profunditat sota el mar!!
De dia no es veu el Sol i la penombra és constant,tot i la seva proximitat a l’estrella, degut a una capa de núvols molt espessa .
Què creus que causen l’elevada densitat de la seva atmosfera sumada a la gran proporció de diòxid de carboni que conté?
Un enorme efecte hivernacle responsable de que a Venus s’assoleixin les temperatures més altes de tots els planetes del Sistema Solar
Els núvols de Venus no són fets d’aigua: es tracta de núvols d’àcid sulfúric!!. De fet en Venus plou àcid sulfúric…però no arriba a la superfície perquè les gotes s’evaporen abans d’arribar a causa de la temperatura.
Vols veure com és la superfície de Venus?
La major part consisteix en suaus planes. Una gran part de la superfície està coberta por ríus de lava. Hi ha molts grans
volcans apagats. La imatge no mostra l’atmosfera del planeta.
El tercer planeta: La Terra, la nostre llar
L’activa atmosfera de la Terra
La Terra és un planeta amb una complexa atmosfera. De vegades, es formen huracans tan impressionants com el Caterina (any 2004)
La Terra: Un món ple de vida
On el color verd cobreix el sòl...
La cara coneguda de la Lluna
La cara oculta de la Lluna
La Lluna: El nostre satèl·lit
Els cràters de la Lluna
El cràter Shackelton del pol sud
Les missions d’exploració Apolo de la NASA: 1969-72
Apolo és el nom d’
un programa espacial nord-americà que el 20 de juliol de 1969 va aconseguir portar per primera vegada a l’home a la Lluna.
Des de 1969 a 1972, es van enviar 6 expedicions. Els humans no hem tornat allà.
La última missió: l’Apolo 17 (1972)
Els primers viatges a la Lluna: Les expedicions Apolo de la
NASA
Allunizatge de la missió Apolo 12
Els primers exploradors a la Lluna: Missió Apolo 11
(20/07/1969)
La última missió: l’Apolo 17 (1972)
El caminant
La Terra vista des de la Lluna
Què et suggereix aquesta imatge de la Terra?
A mi un fràgil món perdut a l’inmensitat del cosmos
El quart planeta interior: Mart
Mart rep el seu nom del déu romà de la guerra, és el quart des del Sol.
A causa de la inclinació del seu eix i l’excentricitat excentricidad de la seva òrbita, els estius són curts i calurosos i els hiverns llargs i freds.
Grans casquets brillants, potser formats per gel, marquen les regions polars.
Els planetes interiors: Mart
Dibuix de Mart i els seus dos satèl·lits, Fobos en primer pla i Deimos al fons, a la dreta. Fobos fa uns 21 km de diàmetre i
Deimos només uns 12 kilòmetres.
Els planetes interiors: Mart
Superfície de Mart
obtinguda gràcies a la sonda Mars Global Surveyor.
Es veuen els volcans de la zona de Tharsis, visibles a l’esquerra, més alts que qualsevol muntanya de la Terra.
Just a l’esquerra del centre està la Vall Marineris, un canyó molt més llarg i profund que el Gran Canyó de la Terra.
Els planetes interiors: Mart
Mart té alguns dels volcans més alts del Sistema Solar. Aquesta fotografia presa en març del 2002 per la nau espacial Mars Global Surveyor mostra dos d’ells: Ceraunius Tholus (esquerra) i Uranius Tholus.
Ceraunius Tholus és del tamany de la Gran Illa de Hawaii.
Aquests volcans són antics i estan inactius.El cim de Ceraunius Tholus mesura uns 25 kilòmetres d’un costat a l’altre.
Però vols acostar-te més a la seva superfície?
La superfície de Mart: un paisatge familiar
Fotografia d’una plana marciana obtinguda pel robot Opportunity, a la búsqueda de rastres de vida o d’aigua.
Les missions no tripulades a Mart
La missió Mars Pathfinder va aterrar el 4 de juliol de 1997 i va recol·lectar dades durant tres mesos. Les anàlisis indiquen que el lloc estava
probablement ple d’aigua en un passat distant, però que ha estat sec durant els últims dos mil milions d’anys.
