Els efectes d’arrossegament
i de suport de les branques
d’activitat de l’economia
catalana
Una anàlisi a partir del Marc
Input-Output de Catalunya 2011
Júlia Bosch
Centre de Recerca en Economia i SalutUniversitat Pompeu Fabra
Jaume García
Departament d’Economia i EmpresaUniversitat Pompeu Fabra
amb la col·laboració de Florencia Abiuso
Col·lecció Conèixer la Indústria – II
Fundació per la Indústria Sabadell – 1559
Edita
Fundació per la Indústria Sabadell – 1559
Sabadell, setembre 2015
C/ Sant Quirze, 30
08201 Sabadell
Tel. 937450944
www.fundacioperlaindustria.es
Col·lecció
Conèixer la indústria
Direcció i coordinació
Consell assesor de la Fundació per la Indústria Sabadell – 1559
Disseny de portada
Gemma Estadella Colomé
Maquetació
Gemma Estadella Colomé
Impressió
Tiro y Retiro serveis gràfics
ISBN. 978-84-608-3537-0
Col·lecció Conèixer la Indústria – II
Fundació per la Indústria Sabadell – 1559
Els efectes d’arrossegament
i de suport de les branques
d’activitat de l’economia
catalana
Una anàlisi a partir del Marc
Input-Output de Catalunya 2011
Júlia Bosch
Centre de Recerca en Economia i SalutUniversitat Pompeu Fabra
Jaume García
Departament d’Economia i EmpresaUniversitat Pompeu Fabra
amb la col·laboració de Florencia Abiuso
Índex
9
10
13
17
23
27
28
31
38
45
55
61
97
97
105
121
127
143
144
148
153
158
165
172
La Fundació
Pròleg
1. Introducció
2. Evolució de l’economia catalana en el període 2000-2014
Annex capítol 2
3. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-2011
3.1. El marc input-output: conceptes bàsics
3.2. La producció, els seus components i la distribució sectorial
3.3.Salaris,requerimentsd’ocupacióiproductivitat 3.4. Relacions econòmiques amb l’exterior
3.5. Anàlisi de síntesi
Annex capítol 3
4. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport
4.1.Mètodesdemesuradelsvinclessectorials:aplicacióalsquatre grans sectors
4.2. La intensitat d’arrossegament i de suport de les 82 branques
d’activitatdelMIOC-2011 4.3. Anàlisi de síntesi
Annex capítol 4
5. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de
l’economia catalana
5.1.ElmètodeDietzenbacher-vanderLinden:aplicacióalsquatre grans sectors
5.2. La capacitat d’arrossegament i de suport de les 82 branques
d’activitatdelMIOC-2011 5.3.Unasimulaciódelacapacitatdecreixementdel’activitat econòmicaapartirdecanvisenl’estructurad’origendelsconsums intermedis
Annex capítol 5
6. Consideracions finals
Referències bibliogràfiques
La col·lecció Conèixer la Industria es configura des de la llibertat
d’anàilsi i síntesi dels seus autors. És per aquest motiu que les
opinions emeses són l’expressió dels fets o els anàlisis dels autors
i no sempre han de ser compartits per la Fundació.
Per la utilització de la informació recollida en els llibres
i documents de la col·lecció, vegueren per que es citi expressament
l’autor, el nom del llibre o document i la col·lecció Conèixer
la Industria amb el volum corresponent.
Llistat de taules
Taula 2.1: Distribució del VAB total per sectors (%)
Taula2.2:ContribuciódelssectorsalataxadecreixementdelPIBTaula 2.3: Distribució dels llocs de treball per sectors (%)
TaulaA2.1:ProducteInteriorBrutiValorAfegit(índexsenvolum)TaulaA2.2:Taxesdecreixementanual(%).producteinteriorbrutivalorafegit (índexsenvolum)TaulaA2.3:Contribuciódelssectorsalataxadecreixementanual(%)delPIBTaulaA2.4:Llocsdetreballequivalentsatempscomplet(milers)Taula3.1:Pesdelscomponentsdelaproducció(%)Taula3.2:Pesdelssectorssobreeltotal(%)Taula3.3:PesdelaremuneraciódelsassalariatssobreelVAB(%)Taula 3.4: Llocs de treball per milió d’euros de producció
Taula3.5:Productivitataparent(VAB/Llocsdetreball)Taula3.6:Pesdelesimportacionsintermèdiessobrelaproducció(%)Taula3.7:Pesdelesimportacionsfinalssobreeltotalderecursos(%)Taula3.8:Pesdelesexportacionssobreeltotald’usos(%)Taula3.9:PesdelesexportacionssobrelaproduccióTaula3.10:Rànquingdebranquesd’activitatsegonscincindicadorsTaula3.11:CoeficientsdecorrelacióderangsdeSpearman per als cinc indicadors
Taula3.12:Rànquingdel’indicadorsintèticTaulaA3.1:Componentsdelaproduccióidistribuciósectorial(%)2011TaulaA3.2:Componentsdelaproduccióidistribuciósectorial(%)2005TaulaA3.3:Requerimentsd’ocupacióiproductivitat(€)2011TaulaA3.4:Requerimentsd’ocupacióiproductivitat(€)2005TaulaA3.5:Pesdelesimportacionsintermèdiessobreproducció(%)2011TaulaA3.6:Pesdelesimportacionsintermèdiessobreproducció(%)2005TaulaA3.7:Pesdelesimportacionsfinalssobrerecursos(%)2011TaulaA3.8:Pesdelesimportacionsfinalssobrerecursos(%)2005TaulaA3.9:Pesdelesexportacionssobreusos(%)2011TaulaA3.10:Pesdelesexportacionssobreusos(%)2005TaulaA3.11:Pesdelesexportacionssobreproducció(%)2011TaulaA3.12:Pesdelesexportacionssobreproducció(%)2005TaulaA3.13:Rànquingdebranquesd’activitatperacincindicadors, pesenelVABtotaliunindicadorsintètic2011Taula4.1:CoeficientstècnicsinteriorsTaula4.2:CoeficientstècnicsinteriorshoritzontalsTaula4.3:MatriuinversadeLeontiefTaula4.4:MatriuinversadeLeontiefhoritzontalTaula4.5:CoeficientsdeChenery-Watanabe(CW)ideRasmussen-Ghosh(RG)Taula4.6:Multiplicadorsd’impactesobreproducció,VABillocsdetreballTaula 4.7: Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament i de suport
Taula4.8:CoeficientsdecorrelacióderangsdeSpearmanperalsindicadors escollits
TaulaA4.1:CoeficientsdeChenery-WatanabeideRasmussen-Ghosh2011TaulaA4.2:Impactessobreproducció,valorafegitiocupació2011TaulaA4.3:Impactesindirectessobrevalorafegitiocupació2011Taula A4.4: Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament 2011
Taula A4.5: Rànquings dels indicadors d’intensitat de suport 2011
Taula5.1:CoeficientstècnicsinteriorsTaula5.2:CoeficientstècnicsinteriorsambunacolumnadecerosTaula5.3:CoeficientstècnicsinteriorssenseconsumsintermedisalaindústriaTaula5.4:Capacitatd’arrossegamentidesuport(%)(Dietzenbacher-van der Linden)
Taula5.5:RànquingsdelscoeficientsDietzenbacher-vanderLindenTaula5.6:Coeficientstècnicsinteriorsméselsdelarestad’EspanyaTaula5.7:Coeficientsdedistribucióinteriorsméselsdelarestad’EspanyaTaula5.8:Efectesd’arrossegamentidesuport(Dietzenbacher-vanderLinden)TaulaA5.1:CoeficientsdeDietzenbacher-vanderLinden2011TaulaA5.2:RànquingsdelscoeficientsdeDietzenbacher-vanderLinden2011
Llistat de gràfics
Gràfic2.1:ProducteInteriorBrut.ÍndexenvolumencadenatsGràfic2.2:ValorAfegitBrutpersectors.ÍndexenvolumencadenatsGràfic2.3:ProducteInteriorBrut.TaxesdecreixementrealanualGràfic2.4:ValorAfegitBrutpersectors.TaxesdecreixementrealanualGràfic2.5:Llocsdetreball.Milersd’ocupatsGràfic3.1:ConsumsIntermedis/Producció2011Gràfic3.2:Remuneració/VAB2011Gràfic3.3:Llocsdetreball/Producció(milió€)2011Gràfic3.4:VAB/llocsdetreball2011Gràfic3.5:Importacionsintermèdies/Producció2011Gràfic3.6:Importacionsfinals/Recursos2011Gràfic3.7:Exportacions/Usos2011Gràfic3.8:Exportacions/Producció2011Gràfic4.1:CoeficientsdeChenery-WatanabeGràfic4.2:CoeficientsdeRasmussen-GhoshGràfic4.3:Impactessobrelaproducció.TipusIvs.TipusIIGràfic4.4:ImpactestipusIsobreproduccióvs.ImpactestipusIsobreVABGràfic4.5:Impactessobreproduccióvs.impactessobrel’ocupacióGràfic5.1:CoeficientsdeDietzenbacher-vanderLindenGràfic5.1:CoeficientsdeDietzenbacher-vanderLinden(Simulació)
20
21
22
23
24
25
25
34
36
38
40
43
45
48
49
53
56
58
59
61
64
66
69
71
74
76
79
82
84
87
90
93
98
99
100
101
102
123
125
125
127
130
133
135
138
145
145
146
147
151
154
154
155
158
161
17
18
19
19
22
32
39
42
44
47
50
52
54
107
111
115
117
120
150
157
9
La Fundació
FundacióperlaIndústriaSabadell1559,(inicialmentFundacióPrivadaGremideFabri-cantsdeSabadell),fouconstituïdal’any2000periniciativadelGremideFabricantsdeSabadell,técomamissiólapotenciació de la indústriaengeneralidelsectortèxtilenparticular,ialavegadacol·laborariincentivareldesenvolupamentdelmóneconòmic,social,cultural,científiciformatiu.
D’acordambaquestsobjectiuslaFundacióprograma,potenciaiparticipaenactivitatsadreçades a millorar la competitivitat, potenciar la reindustrialització del país i fomen-
tar la generació d’ocupació.
El Patronat de la Fundació
President JosepBombardóiNavinés
Vicepresident 1r. AntoniGarrelliGuiu
Vicepresident 2n FrancescGarcia-PlanasiMarcet
Vocals MiquelBosseriRovira Francesc Llonch i Soler
Josep Roca i Vallribera
JoanGarcia-PlanasiMarcet JosepCasasiBedós BenetArmengoliObradors JoanCarlesGrauiBedós AntoniMonésiFarré GuillemSoleriDuffour BlaiCostaCreus
Consell assessor Sr. Alexandre Blasi
Sr.JoaquinCoello Sr.GuillemLópezCasasnovas Sr.MiquelPuig Sr. Lluís Miquel Recoder Miralles
Sr.RafaelSuñolTrepat
1110
Pròleg: el que el lector te entre mans,
per la indústria
S’acostumaaferunPròlegd’unllibreperainvitaralasevalectura.Aixòpotsemblarnecessari en un tema com el que ens ocupa: les taules input-output criden a uns tecni-
cismesdecoeficientsimatriusinvertidesquepodenespantaramésd’un.Malgrataixò,lamevatascaaquíseràfàcil.Utilitzaréperaferlacridaallectorelsmateixostextosqueinclouaquest treball, fetperdosautorsquemostrenun rigor iunaesquistesaper lafeinabenfetaqueajo,queelsconec,nom’hasorprès.JaumeGarcia,al’anteriorAd-
ministracióestatalpresidentdel’INE,catedràticd’EconometriadelmeuDepartamentalaPompeu,companyd’estudisdelaCentralquanéremtantjovenets,copartícepsqueforemdelpremiextraordinaridefinaldecarreraidoctorcomquisubscriud’unauniver-sitatdelRegneUnitarajatrentaanys...eraunvalorsegurperlatascaquelaFundacióliencomanava.Ambl’ajut,comentantesaltrestasques,deJúliaBosch,ensofereixenunaanàlisideprimeramà,ambdadesjustsortidesdelforndel’estadística,sobreelpaperdelaindústriaalanostraeconomia.Lacosavade(començocites):dequantificarl’efectequel’activitatd’unsector-laindústria-pottenirsobrelaproducció,elvalorafegitil’ocu-
pació de la resta de sectors, mesurant la interdependència entre tots ells. L’objectiu prin-cipal d’aquest treball és mesurar els efectes d’arrossegament i de suport de les diferents branques d’activitat de l’economia catalana, és a dir, la importància dels vincles entre elles. Aquests vincles poden ser entesos en un doble sentit: la generació d’activitat pro-ductiva en altres sectors com a conseqüència d’augmentar la producció, via increment en la demanda, en un sector concret (vincle cap enrere o arrossegament), i la potencialitat que té un sector a l’hora d’atendre les necessitats d’inputs intermedis dels altres sectors perquè duguin a terme la seva activitat productiva (vincle cap endavant o suport). En concret, s’analitza quin és el comportament de les diferents branques d’activitat en di-verses dimensions rellevants per conèixer els punts forts i els punts febles de l’estructura productiva catalana i poder dissenyar polítiques industrials (sectorials) en sentit ampli, que contribueixin a una millora de l’activitat econòmica. Aquestes dimensions són: l’efec-te d’arrossegament, mesurat a partir del pes dels consums intermedis sobre la producció; la generació d’ocupació, mesurada com el nombre de llocs de treball requerits per unitat de producció; la creació de valor afegit, mesurada a partir del valor afegit brut generat per cada lloc de treball; la dependència productiva de l’exterior, mesurada com el pes que les importacions de béns intermedis de fora de Catalunya representen sobre la producció; i, finalment, la capacitat d’accés a mercats externs a Catalunya, mesurada a través de la ràtio entre les exportacions i la producció de cada branca d’activitat.Elsautorshofan(...) des de la base 2010, que millora l’anterior en diferents aspectes. Els més destacats són dos: el reconeixement que les despeses de recerca i desenvolupament són inversió (i no consum intermedi, com fins ara es considerava) i també la inclusió en la comptabilitat macroeconòmica del volum econòmic que representen les activitats il·legals. D’aquesta
forma s’assoleix un realisme més gran en la descripció de l’economia i es millora la seva capacitat per analitzar de forma fiable la realitat econòmica. La qual cosa permet desen-
voluparunmodelinput-outputdel’economiaenelqualles variacions en el nivell global d’activitat econòmica dels sectors productius estan explicades per les variacions que es produeixen en les demandes finals, amb una particularitat destacable: les interdepen-dències sectorials permeten computar l’efecte creuat d’un canvi en la demanda.L’avan-
tatgefonamentaldel’anàlisiinput-outputésaixílasevacapacitat per mesurar l’efecte de la interdependència productiva entre sectors i distingir entre l’impacte directe i l’impacte indirecte de canvis en la demanda final. L’impacte directe mesura l’efecte sobre l’activitat d’un sector d’haver d’ajustar, en primera instància, la seva producció per satisfer els nous nivells de demanda final. L’impacte indirecte mesura, per la seva banda, els ajustos en els nivells de producció de tots els sectors en resposta a les noves demandes d’inputs que són necessàries per poder acomodar el nivell de producció del sector en què originàriament recau la nova demanda final. final del bé o servei ofert per un sector sobre l’índex d’ac-tivitat global de la resta de sectors. Òbviament, els sectors amb un pes més elevat dels seus consums intermedis sobre la producció tenen més potencial d’arrossegament, en ser demandants d’una major quantitat d’inputs intermedis a d’altres sectors. En aquest sentit, la indústria, entesa com el gran sector que inclou la manufactura i també l’ener-gia, l’aigua i el sanejament, és el sector més “arrossegador” de l’economia catalana, amb gairebé un pes dels consums intermedis del 73% de la seva producció. Suposo que no els
sorprèn,d’aquílaimportànciadelaindústria.Méscoses.Sabemdel’estudi(...)queel sector més productiu de l’economia catalana segons el MIOC-2011 és la indústria, amb més 67.000 euros per lloc de treball. En concret, de cada euro de producció de la indús-tria 0,31 euros es dediquen a consums intermedis per a altres sectors i, si es té en compte l’efecte encadenament abans esmentat, de cada euro de producció del sector industrial es generen 1,47 euros nous de consums intermedis, inclòs el propi euro del sector prima-ri. Bé No els hi avenço més coses ja que vull que el lector las busqui, amb el detall de la branca d’activitat (confidència: les conclusions son un bon resum executiu).
Bé.Esperoqueaaquestesalçadestinguinjainterèsenbussejarlespàginesdeltre-
ballicomprovar,quanacabinlasevalectura,quequanelpresidentJosepBombardóiVicepresidentdelaFundacióAntoniGarrell,escoltatelseuconsellassessor,varendecidirencarregaraltreballaltàndemGarcia-Boschnohivaexistircapmenadepre-
varicacióperpartmeva.
Guillem Lopez Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra
i membre del Consell Assessor de la Fundació per la Indústria
1312 1. Introducció
1. Introducció
Lesbranquesd’activitatd’unaeconomiaescaracteritzenpertenirdiferentstecnologies,laqualcosaestradueixenunúsdistintdelsinputsquerequereixenperproduirelsseusproductesi,conseqüentment,enunacapacitatdesigualdegenerarocupacióideservirdemotorperalageneraciód’activitatend’altressectors.
Evidentment, l’economia catalana no escapa a aquestes consideracions i semblarellevant, per poder dissenyar una política industrial que generi ocupació i impulsil’activitat econòmica, disposar de mesures de la intensitat i de la capacitat que lesdiferentsbranquesd’activitatdelanostraeconomiatenenpergenerarvinclesamblarestadesectors.Aquestsvinclesespodenproduircomaconseqüènciadelanecessitatqueunabrancad’activitattéd’inputsd’altressectorsperduratermelasevaproducció(arrossegament), o pel seu paper com a subministradora d’inputs per als altres sectors
(suport).
En aquest sentit, l’anàlisi input-output ofereix la possibilitat de quantificar l’efectequel’activitatd’unsectorpottenirsobrelaproducció,elvalorafegitil’ocupaciódelaresta de sectors, ja que mesura la interdependència entre tots ells. Al mateix temps,
la informacióque contenen les taules input-output es corresponambel que sónelsingredients bàsics dels diversos indicadors proposats en la literatura econòmica, perquantificar la incidència i la capacitat d’arrossegament i de suport de les diferentsbranquesd’activitat.D’altrabanda,eldetallde ladesagregaciósectorialde lestaulesinput-outputfamoltmésrealistaaquesttipusd’anàlisi,onl’heterogeneïtattecnològicadelesdiferentsbranquesjugaunpaperimportant.
En aquest estudi, de caràcter fonamentalment quantitatiu i estadístic, s’utilitza lainformació corresponent al Marc Input-Output de Catalunya de 2011 (MIOC-2011),realitzatperl’Institutd’EstadísticadeCatalunya(Idescat)ipublicatelfebrerde2015,peranalitzarlesrelacionsintersectorialsentrelesdiferentsbranquesd’activitatdel’economiacatalanai,enparticular,elsvinclescapenrereicapendavantentreelles.Lametodologiautilitzadatéelementscomunsamblesempradesenestudisdecaracterístiquessimilarsfetsperad’altrescomunitatsautònomesespanyoles1oaltrespaïsos2.Caldestacarquelarealitatdelsprocessos ide l’activitatproductivafaqueelquehabitualmentespotentendrecomindústria“X”noestiguiexclusivamentassociadaaunabrancad’activitatdelaClassificacióCatalanad’ActivitatsEconòmiques(CCAE),sinóquehoestiguiavàriesd’aquestesbranques,enalgunscasostantdelsectorindustrialcomdelsserveis.Aixòés1VeureeltreballdeCardeneteiLópez(2012)peraAndalusiaamblesTaulesInput-Outputde1995,2000i2005,ieltreballdeIráizoz(2006)peraNavarraamblesTaulesInput-Outputde1999.2VeureelstreballsdeGroenewoldet al (1993), Sharma et al (1999), Zhang i Felmingham (2002), Valadkhani (2003) i
Sauian et al (2012), entre d’altres.
1514 1. Introducció
aixíperasectors,comeldel’esport,claramentnoidentificatsdemaneraúnicaalaCCAE,peralsqualscaldesenvoluparelcorresponentcomptesatèl·lit,comtambéperasectorsmésidentificablesaunabrancad’activitatdelaCCAE,comeltèxtil,peròquepodenestarassociatsavàriesbranquesenunalecturamésàmplia.
L’estudi dedica una especial atenció al sector industrial, el qual té unvalorespecíficensímateix,mésenllàdelasevacontribuciócomasectoral’activitateconòmicad’unpaís. Tal i com queda recollit explícitament en el document “La Catalunya Industrial. Un objectiu compartit”(GeneralitatdeCatalunya,2014):“laindústriatévalorssocialsipolíticsfonamentalsperalaconstrucciód’unasocietat”,ialmateixtempsmantéunaestretavinculacióamblaculturadel’esforç,laculturaemprenedorailaculturaderesponsabilitatsocial,intangiblesdedifícilquantificacióique,perdescomptat,noquedenreflectitsenelscompteseconòmicssectorialsqueregularmentespubliquen.D’altrabanda,laComissióEuropeaatorgaalsectorindustrialunpaperrellevantenl’estratègia Europa 2020decreixementintel·ligent,sostenibleiintegrador(ComissióEuropea,2010),altempsquelaUnióEuropeaplantejacomaobjectiuquel’activitatindustrialsuposiel20%delPIB,situaciójaassolidanovamentperl’economiacatalanadesdel2013,superatselspitjorsmomentsdelarecentcrisifinancera.
L’estudi està organitzat en cinc capítols, apart d’aquesta introducció. El primer d’ells està
dedicataunadescripciódel’evoluciódel’economiacatalanaenelqueportemdesegleXXI,ambespecialèmfasienl’anàlisidelsquatregransectorsd’activitateconòmicaienelpaperqueaquestshanjugatenelsperíodesd’expansióirecessióques’hanviscuten aquests anys, fent ús dels comptes econòmics anuals que elabora regularmentIdescat.ElsegüentcapítolesdedicaaferunaanàlisiexploratòriainicialdelainformaciódelMIOC-2011alvoltantdetreseixos:laproduccióilasevacomposició;elssalaris,l’ocupacióilaproductivitat,ilesrelacionseconòmiquesexteriors,fentcomparacionsamblesTaulesInput-Outputde2005,enlamesuraqueladiferentdesagregaciódelesduesoperacionsestadístiqueshopermet.Apartirdelaconsideracióespecíficadecincdelsindicadorscalculats,ilasevavinculacióacriterisrelacionatsambellideratgepotencialdelssectors,s’ofereixunindicadordesíntesiquepermetferunaordenaciódelesdiferentsbranquesd’activitatsegonselseucomportamentperalsindicadorsesmentats, ielseupaperenelcreixementdel’activitateconòmica.Elquartcapítolcentralasevaatencióenl’anàlisidelaintensitatd’arrossegamentidesuportdelesbranques d’activitat, fent ús dels indicadors que s’han utilitzat a la literatura i del’anàlisidemultiplicadorsquehabitualmentesfaservirenelmarcinput-output.Laintensitatmesuraquinpotencialdegeneraciótécadaunitatmonetàriadeproducciód’un sector, sense tenirencompte la sevadimensió.Unaprimeraaproximacióperalsquatregranssectorspermetil·lustrarquèestanmesurantrealmentelsdiferentsindicadors,icomcomparenentreells,perdesprésestendrel’anàlisiales82branquesd’activitat per a les que es disposa d’informació. La quantificació de la capacitatd’arrossegament i de suport, que a diferència de la intensitat sí té en compte la
grandària del sector, s’aborda en el següent capítol, procedint de manera similar a
l’anteriorenelsentitd’utilitzarelsquatregranssectorsperentendreelfuncionamentdelametodologiaproposada,perdesprésaplicar-hoalconjuntdebranquesd’activitatamb la màxima desagregació. El capítol es completa amb un exercici de simulació, que
preténquantificar la capacitatdecreixementde l’activitateconòmicaenel supòsitquepartdelsinputsintermedisadquiritsforadeCatalunyafossinproduïtsiadquiritsaquí..Elsannexosdelscapítols3,4i5contenenlainformaciódetalladadelsdiferentsindicadorsutilitzatsperales82branquesd’activitatdelMIOC-2011i,enalgunscasostambé,perales65branquesd’activitatdelesTaulesInput-Output2005.Eltreballestancaambundecàlegdeconsideracionsfinalsquefanreferènciaalsresultatsdelesdiferentsanàlisisrealitzadesalllargdel’estudi,ambunalecturamésdetalladadesdelaperspectivadelaindústria.
172. Evolució de l’economia catalana en el període 2000-201416
2. Evolució de l’economia catalana
en el període 2000-2014
EnelsanysquehantranscorregutdelsegleXXI,leseconomiesoccidentalshanpassatd’unallargaetapad’expansió,queesremuntavaafinalsdelsegleXX,aunaprofundacrisiquehasacsejatelsfonamentssocioeconòmicsdel’estatdelbenestar,idelaquals’estàcomençantasortir,totiqueadiferentsritmessegonslesàreesgeogràfiquesdereferència.
L’economia catalana, que es caracteritza per tenir una important base industrial i ser molt
obertaal’exterior,tambés’havistfortamentafectadaperlacrisieconòmica.Apartirde lesdadesdelscompteseconòmicsdeCatalunyaelaboratsper l’Idescat,enaquestapartats’analitzaagranstretsl’evoluciódel’economiadeCatalunyaenelperíode2000-2014perveurelaintensitatdelacrisiicómaquestahaafectatal’estructurasectorial3.
Font:Idescat.
Enelgràfic2.1espotveurel’evoluciódelPIBdeCatalunyaentermesrealsienbase100al’any2010,ésadir,elsíndexsenvolumencadenats4.Comespotobservar,hihauncreixementsostingutdesdel2000finsal2008,quancomençaadisminuirfinsl’any2014,enquèhihaunrepuntquesituaelPIBunamicapersobredelnivellqueteniael2005,peròencarapersotadeldel’any2008.
3Unaanàlisimésdetalladadel’evoluciódel’economiacatalanaenelsdarrersvintanysespottrobarenelprimerllibred’aquestacol·lecció(Oliver,2014).4Totalainformacióamblaques’hanelaboratelsgràficsd’aquestcapítolespottrobaralesTaulesA2.1aA2.4del’Annex.
192. Evolució de l’economia catalana en el període 2000-201418
En termes sectorials5,elgràfic2.2mostraclaramentlaformaciódelabombolla
immobiliàriaenelsprimersanysdelperíode,ambuncreixementrealdelVABdelaconstrucciópersobredelarestadesectors.Aixímateix,apartirdel2008,l’esclatdel’esmentadabombollafaqueaquestsiguielsectormésafectatperlacrisiiésl’únicquenoparticipadelalleugerarecuperaciódel’any2014.Laindústriaéselsegonsectorennotarelsefectesdelacrisi,totiqueambcaigudesmoltinferiorsalesdelaconstruccióiunarecuperacióque,enaquestcas,jaesmanifestael2013.Elsectorprimaritéuncomportamentmoltméserràtic,mentrequeelsserveissónelsquehanmantingutunaevolucióméspositiva.
Font:Idescat.
Pelquefaalestaxesdecreixementrealsanuals,elPIBdeCatalunyavaestarcreixententreel3%iel4%enelperíode2000-2007,percomençarapresentartaxesnegativesapartirdel2008,ambunpuntmínimel2009enelqualeldescensvaarribaral-4,1%.L’any2010hihavahaverunpetitrepunt,ambuncreixementdel0,5%,pertornaracaureataxesnegativeselsanyssegüents,periniciarunarecuperaciól’any2014enelqualelPIBvaaugmentarun1,5%(Gràfic2.3).
5Persimplificar,enl’anàlisis’hautilitzatlanomenclaturasectorialutilitzadaperl’Idescatenlacomptabilitattrimestral,ésadir,“agricultura”enreferènciaalsector“agricultura,ramaderia,silviculturaipesca”,“indústria”peralsector“indústria,aiguaisanejament”,“construcció”i“serveis”.
Font:Idescat.
Els principals sectors econòmics presenten unes taxes de creixement anual del seu VAB,
entermesreals,moltdiferentsenelperíode2000-2014(Gràfic2.4).Primerdetot,espotobservarcoml’evoluciódelsserveisésmoltsimilaraladeltotaldelVAB,atèselpesqueaquestsectortéenelconjuntdel’economia,comesveuràmésendavant.Calassenyalarqueaquestsectoréselquemillorhasuperatlacrisi,jaquenoméshapresentattaxesdecreixementnegativesel2009(-0,7%) iel2013(-1%).Laconstrucció,quecreixiaataxesmoltelevadesabansdelacrisi,haestatelsectorquepresentaunesdavalladesmésimportants,ambunmínimel2010enquèelseuVABvadisminuirgairebéun20%.Laindústria,quejavapatirdisminucionsabansdelacrisi(un-1,5%el2002iun-2,1%el2005),presentaunadavalladadel’11,8%delVABel2009,esrecuperael2010ambuncreixementdel6,8%,pertornarapresentartaxesnegativeselsdosanyssegüents(-0,5%el 2011 i -3,3% el 2012) i tornar a recuperar-se el 2013 i el 2014, amb uns creixements
del3,3%idel’1,5%,respectivament.Finalment,elsectorprimaripresentaunestaxesdecreixementmolterràtiquesduranttotelperíode.
Font:Idescat.
212. Evolució de l’economia catalana en el període 2000-201420
Pelquefaal’evoluciódelpesdelssectorssobreelVABentreel2000iel2014,espotveurecomelsectorprimarin’haanatperdentsostingudamentdesdel’1,7%del’anyinicialal0,9%del’anyfinal.Laindústriatambéperdpesenelconjuntdelperíode(6,7puntspercentuals),peròesrecuperaenelsúltimsdosanyspersuperarlleugeramentel20%deltotal,objectiudelaUnióEuropea.Laconstrucció,perlasevapart,arebentatcomlabombolla,jaquehapassatdetenirunpesdel’11,3%el2008(elmàximésun11,9%el2006)aun5,1%deltotalel2014,ésadir,haperdutmésde lameitatdelseupesenelVAB.Elserveisesrefermencomelsectormésrellevantdel’economiacatalanaenguanyargairebé12puntspercentuals,isituar-seapropdel74%deltotall’any2014(Taula2.1).
Taula 2.1: Distribució del VAB total per sectors (%)
2000 2008 2014
Agricultura 1,67 0,95 0,93
Indústria 26,88 20,31 20,18
Construcció 9,43 11,31 5,10
Serveis 62,02 67,43 73,79
TOTAL 100,00 100,00 100,00
Font:Idescatielaboraciópròpia.
L’estructura del VAB en termes sectorials permet analitzar quina ha estat la contribució
de cada sector en la taxa de creixement del PIB. Aquesta es calcula com la taxa decreixementdelVABdelsectorcorresponentmultiplicadapelseupesenelVABtotal,atèsquelataxadecreixementdelVABd’unaeconomiaéslamitjanaponderadadelestaxesdecreixementdelsdiferentssectors,onlesponderacionssónelpesdecadasectorenelVABtotalenelperíodeinicialalquefareferèncialataxadecreixement6
.
En la Taula 2.2 es presenten les contribucions dels quatre grans sectors a les taxes de
creixement per als períodes 2000-2008 i 2008-2014, que es corresponen als períodes
dereferènciautilitzatsen laTaula2.1, i tambéperalperíode2012-2014,doncs2012éselpuntd’inflexiópera la indústriadesprésdelperíodederecessió iniciatel2008.
6ComelPIBéslasumadelVABielsimpostosnetssobreproductes,ladescomposiciódelataxadecreixementdelPIBs’hafetsuposantquelacontribuciódecadasectorenlapartidad’impostosesmentadaéslamateixaqueelpesdelseuVAB en el total.
Taula 2.2: Contribució dels sectors a la taxa de creixement del PIB
2000-2008 2008-2014 2012-2014
Agricultura 0,08 -0,03 0,09
Indústria 0,14 -1,23 0,76
Construcció 3,36 -6,48 -0,45
Serveis 23,66 2,57 0,45
TaxadecreixementdelPIB(%) 27,25 -5,18 0,85
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
En primer lloc, cal destacar el paper diferenciat de les contribucions dels quatregranssectors.Així,elsserveishantingutunacontribuciópositivaenels tresperíodesconsiderats,inclúsenelperíode2008-2014onelPIBdel’economiacatalanavacauredemanerasignificativa.D’altrabanda,enelperíoded’expansió2000-2008elsserveisvantenir una contribució substancial (23,7 punts percentuals) a la taxa de creixement del
PIB.Perlasevapartlaconstruccióhatingutunacontribució(negativa)moltmarcadaenelperíodederecessió2008-2014,mantenint-seaquestcaràcternegatiuenelperíoderecentmésimmediatenelquall’economiacatalanahacomençatarecuperar-se.Enelcasdelsectorprimari,atèselseupocpesenelPIB(menysdel1%actualment),lasevacontribucióenelcreixementdelPIBnoésespecialmentrellevantenunoaltrasentit.
Pelquefareferènciaalaindústria,malgrattenirunpesenelPIBsuperioraldelaconstrucció,lessevescontribucionssónmoltmenysvolàtils,encaraqueenanyspuntuals,comesposademanifestenlaTaulaA2.4del’Annexd’aquestcapítolperalsanys2008i2009enparticular,aquestescontribucions(negatives)hanestatmésimportants.Especialmenciómereixelpaperdelaindústriaenelperíodemésrecent2012-2014.Malgratrepresentarel20,2%delVAB,davantdel73,8%delsserveis,laindústriahacontribuïtamb0,76puntspercentuals al creixement del PIB de l’economia catalana en aquest període (0,85%),mentrequelacontribuciódelserveishaestatde0,45puntspercentuals,ladelsectorprimaripràcticamentnul·la i lade laconstrucciónegativa.Enaltresparaules,aquestacontribuciódelaindústriarepresentagairebéel60%d’aquestcreixement.
Finalment,percompletarl’anàlisidel’evoluciódel’economiacatalanaelsdarrersquinzeanysescomentacoms’hacomportatunaaltrevariableeconòmicarellevant:l’ocupació,mesuradapelsllocsdetreballequivalentsatempscomplet.Aquestsesdefineixencomeltotald’horestreballadesdividitperlamitjanaanualdeleshorestreballadesenllocsdetreballa tempscomplet.ComespotveurealGràfic2.5, l’ocupacióaCatalunyavacréixerd’unamanerasostingudaentreel2000iel2008,passantde2,9milionsllocsdetreballequivalentsatempscompleta3,6milions.Comesbensabut,lacrisivaafectar
232. Evolució de l’economia catalana en el període 2000-201422
greumentelmercatdetreball,queenqüestiódecincanys(del2008al2013)esvatornarasituarquasibéalnivelldel’any2000,amb3milionsdellocsdetreball.Lareactivacióeconòmicaques’haproduïtl’any2014tambés’hatraduïtenunaugmentdel’ocupació,totiquemoltlleuger(66.000llocsdetreballmésrespectel’anyanterior).
Font:Idescat.
Pelquefaaladistribuciósectorialdelsllocsdetreball,espotveurealaTaula2.3comenel període 2000-2012
7tantlaindústriacomlaconstruccióhandestruïtocupació,perdentgairebé10i4,6puntspercentuals,respectivament,enelpessobreeltotal.Elsserveishanestatelsgranbeneficiatsentermesrelatius,quepassenasuposarel75%delsllocsdetreballdel’economiacatalanal’any2012.
Taula 2.3: Distribució dels llocs de treball per sectors (%)
2000 2008 2012
Agricultura 2,20 1,82 1,89
Indústria 27,35 19,33 17,46
Construcció 10,32 10,81 5,68
Serveis 60,17 68,01 74,97
TOTAL 100,00 100,00 100,00
Font:Idescatielaboraciópròpia.
7Calesmentarquelesdadesdel2013idel2014persectorsencaranoestandisponiblesenelmomentd’elaboraraquestinforme.
Annex capítol 2
Taula A2.1: Producte Interior Brut i Valor Afegit (índexs en volum)
PIB VAB
Total Agricultura Indústria Construcció Serveis
2000 81,53 80,9 90,68 105,64 101,26 71,18
2001 84,08 83,45 86,74 109,98 108,62 72,82
2002 86,62 86,03 93,49 108,32 113,47 76,27
2003 90,17 89,41 89,87 109,16 117,3 80,42
2004 93,38 92,44 85,28 111,03 120,77 83,85
2005 97,17 96,02 83,24 108,73 126,5 88,9
2006 101,11 100,17 99,49 110,58 136,15 92,83
2007 104,3 103,77 98,83 111,36 137,45 97,56
2008 103,75 103,44 98,01 106,25 134,54 98,89
2009 99,54 99,62 103,15 93,67 124,56 98,16
2010 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00
2011 99,46 99,73 107,67 99,53 89,88 100,85
2012 97,55 98 84,49 96,25 75,91 101,18
2013 96,94 97,56 93,87 99,4 69,74 100,2
2014 98,38 99,07 94,85 100,93 68,64 101,98
Font:Idescat.
252. Evolució de l’economia catalana en el període 2000-201424
Taula A2.2: Taxes de creixement anual (%). Producte Interior Brut i ValorAfegit
(índexs en volum)
PIB VAB
Total Agricultura Indústria Construcció Serveis
2000-2001 3,1 3,1 -4,3 4,1 7,3 2,3
2001-2002 3.0 3,1 7,8 -1,5 4,5 4,7
2002-2003 4,1 3,9 -3,9 0,8 3,4 5,5
2003-2004 3,6 3,4 -5,1 1,7 3,0 4,3
2004-2005 4,1 3,9 -2,4 -2,1 4,7 6,0
2005-2006 4,1 4,3 19,5 1,7 7,6 4,4
2006-2007 3,2 3,6 -0,7 0,7 1,0 5,1
2007-2008 -0,5 -0,3 -0,8 -4,6 -2,1 1,4
2008-2009 -4,1 -3,7 5,2 -11,8 -7,4 -0,7
2009-2010 0,5 0,4 -3,1 6,8 -19,7 1,9
2010-2011 -0,5 -0,3 7,7 -0,5 -10,1 0,9
2011-2012 -1,9 -1,7 -21,5 -3,3 -15,5 0,3
2012-2013 -0,6 -0,5 11,1 3,3 -8,1 -1,0
2013-2014 1,5 1,5 1,0 1,5 -1,6 1,8
Font:Idescat.
Taula A2.3: Contribució dels sectors a la taxa de creixement anual (%) del PIB
PIB(%) Agricultura Indústria Construcció Serveis
2000-2001 3,1 0,0 1,0 0,7 1,4
2001-2002 3,0 0,1 -0,4 0,5 2,9
2002-2003 4,1 0,0 0,2 0,4 3,6
2003-2004 3,6 -0,1 0,4 0,3 2,8
2004-2005 4,1 0,0 -0,5 0,5 4,0
2005-2006 4,1 0,2 0,4 0,8 2,7
2006-2007 3,2 0,0 0,1 0,1 2,9
2007-2008 -0,5 0,0 -1,7 -0,4 1,6
2008-2009 -4,1 0,1 -2,7 -0,9 -0,6
2009-2010 0,5 0,0 1,3 -2,1 1,3
2010-2011 -0,5 0,1 -0,2 -1,7 1,2
2011-2012 -1,9 -0,2 -0,7 -1,2 0,2
2012-2013 -0,6 0,0 0,1 -0,1 -0,6
2013-2014 1,5 0,0 -0,5 0,2 1,8
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Taula A2.4: Llocs de treball equivalents a temps complet (milers)
Total Agricultura Indústria Construcció Serveis
2000 2.907 64 795 300 1.749
2001 2.965 64 809 309 1.782
2002 3.069 64 783 318 1.905
2003 3.167 64 783 333 1.987
2004 3.246 66 766 348 2.067
2005 3.357 66 759 367 2.164
2006 3.469 65 733 403 2.268
2007 3.595 64 720 435 2.375
2008 3.626 66 701 392 2.466
2009 3.404 65 605 317 2.418
2010 3.319 63 582 270 2.403
2011 3.266 63 571 222 2.410
2012 3.116 59 544 177 2.336
2013 3.008 : : : :
2014 3.074 : : : :
Font:Idescat/Nota:Elsímbol:indica“nodisponible”.
273. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201126
3. L’estructura de l’economia catalana
segons el MIOC-2011
Elpassatmesdefebrer,IdescatvapublicarelprimerMarcInput-OutputdeCatalunya2011 (MIOC-2011)onespresentenperprimeravegada les taulesd’origen (producciói importacions) i destinació (consums intermedis, demanda final i inputs primaris).Aquestaoperacióestadísticacomplementadosoperacionsprecedents realitzadesperIdescat en el mateix àmbit com són les Taules Input-Output 2001 (TIOC-2001) i lesTaules Input-Output2005 (TIOC-2005).De fet, aquestesúltimes sónunaactualitzacióde les TIOC-2001 a partir de les enquestes estructurals disponibles, les liquidacionspressupostàriesdelesadministracionspúbliques,lainformaciódeduanesdel’AgènciaEstatal d’Administració Tributària, l’Enquesta de Pressupostos Familiars i altres fontsadministrativesd’informació,sensel’exhaustiutreballdecampqueesvaduratermeenlesTIOC-2001o,posteriorment,enelcasdelMIOC-20118
.
Enaquestsentit, l’elevatcostderecollidad’informació id’elaboracióde la informacióestadísticarequeridaperaaquesttipusd’operacióexplicalaperiodicitatd’aquesttipusd’estadístiques(cadacincanysaproximadament)ieldesfàsentreladatadereferènciadelacorresponenttaulainput-outputil’anydepublicació,2011i2015,respectivament,enelcasdelMIOC-2011,fetquenoésexclusiudelaproduccióestadísticaaCatalunya,sinóqueesdónaambcaracterístiquessimilarsanivelleuropeuimundial.
Enaquestapartatespreténcaracteritzarl’estructuradel’economiacatalanal’any2011apartirdelMIOC-2011 i ferunacomparativaamb l’estructurade l’any2005,apartirdelesTIOC-2005,tenintencomptequelaclassificaciósectorialempradaenaquestesdues operacions estadístiques no és exactament la mateixa9
. Desprès d’unes breus
consideracions al voltant dels continguts i les utilitzacions de les taules input-outputen l’àmbit econòmic, es procedeix a analitzar per a les 82 branques d’activitat delMIOC-2011 tres àmbits genèrics: la producció i la seva composició; els requerimentsd’ocupació,ambespecialatencióa laproductivitat; i les relacionseconòmiques ambàmbitsgeogràficsforadeCatalunya.Enconcret,espreténestudiaranivellexploratoriquin és el comportament de les diferents branques d’activitat en cinc dimensionsrellevants per conèixer els punts forts i els punts febles de l’estructura productivacatalana i poder dissenyar polítiques industrials (sectorials) en sentit ampli quecontribueixinaunamilloradel’activitateconòmica.Aquestesdimensionssón: l’efecte d’arrossegament, de fet uns dels objectius d’aquest estudi, mesurat a partir del pes
8TotalainformacióilametodologiaelaboradesperIdescatsobreelmarcinput-outputdeCatalunya(MIOC-2011,TIOC-2005iTIOC-2005)espottrobara:http://www.idescat.cat/estad/mioc9 Veure Lladós et al.(2007)peraunestudiambalgunessimilitudsambelqueaquíespresenta,peròreferital’any2001,fentúsdelesTIOC-2001.
293. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201128
delsconsumsintermedissobrelaproducció;la generació d’ocupació, mesurada com el
nombredellocsdetreballrequeritsperunitatdeproducció;la creació de valor afegit, mesuradaapartirdelvalorafegitbrutgeneratpercadallocdetreball;la dependència
productiva de l’exterior,mesuradacomelpesquelesimportacionsdebénsintermedisdeforadeCatalunyarepresentensobrelaproducció; i,finalment, la capacitat d’accés a mercats externs a Catalunya,mesuradaatravésdelaràtioentrelesexportacionsilaproducciódecadabrancad’activitat.
Lainformaciósobreaquestescincdimensions,juntamentambelpesdelValorAfegitBrut(VAB)decadabrancasobreelVABtotalhadepermetreelaborarunindicadorsintèticquefacilitil’ordenaciódelesdiferentsbranquesd’activitatd’acordamblasevapotencialitatenelconjuntdelesdimensionsconsideradesilasevarellevànciaenl’àmbitdel’economiacatalana, contribuint a facilitar les actuacions necessàries en política industrial.
3.1. El marc input-output: conceptes bàsics
LesTaulesInput-Output sónlarepresentacióestadísticamésdetalladadelfuncionamentreald’unaeconomia:quantifiquenlesrelacionsentrelesdiferentsbranquesd’activitateconòmica(relacionsentrebranquesclientsiproveïdores),lademandaagregadadelamateixa(consumintermediifinal,privatipúblic,sectorexterior)i,finalment,lesrendesgenerades (salaris, excedent empresarial i impostos).
ElfetquelesTaulesInput-Outputrepresentindeformaíntegraelsmovimentsreals(nofinancers)d’unaeconomiafapossibleaplicarlaideaclaudelacomptabilitateconòmica:laigualtatdeusosirecursos(ofertaidemanda).Elrequerimentd’equilibrientreusosirecursos,característicdelesTaulesInput-Output,aportaunacoherència ifiabilitatalsseusresultatsqueexpliquenlasevarellevànciacomadescripcióbàsicadel’economiai eina d’anàlisi de la mateixa i, també, com a estructura i nucli de tota l’estadísticamacroeconòmica d’un país.
Comadescripcióieinad’anàlisilesTaulesInput-Outputpermetendesenvoluparestudissectorials, sobre el sector exterior, sobre els impactes sobre el conjunt de l’economia
d’unaugmentde lademanda (mitjançantunadespesaprivadaopública), estudisdecanviestructuraldel’economiaiextensionstemàtiques,comlamatriudecomptabilitatsocialoelscomptessatèl·litsdesectordomèstic,laculturaoelturisme,entred’altres.
D’altrabanda,lesTaulesInput-Output són la base sobre la qual es desenvolupa la resta del’estadísticamacroeconòmica:elPIBielscompteseconòmicsanuals,elPIBtrimestral
(elementcentraldelaconjunturaeconòmica)ialtresestadístiquescoml’estimaciódelPIBdeterritoris(PIBpercomunitatsautònomes,municipalicomarcal).
El MIOC-2011 suposa, a més, l’aplicació de la nova base metodològica 2010 a lacomptabilitatnacional,talcomestàestablertenelSistemaEuropeudeComptes(SEC2010).Labase2010milloral’anteriorendiferentsaspectes.Elsmésdestacatssóndos:el reconeixement que les despeses de recerca i desenvolupament són inversió (i noconsumintermedi,comfinsaraesconsiderava)itambélainclusióenlacomptabilitatmacroeconòmicadelvolumeconòmicquerepresentenlesactivitatsil·legals.D’aquestaformas’assoleixunrealismemésgranenladescripciódel’economiaiesmilloralasevacapacitatperanalitzardeformafiablelarealitateconòmica.CalassenyalarquelesdadesdelscompteseconòmicsanualsdeCatalunya2011coincideixenamblesdelMIOC-2011.
Tal i com s’ha esmentat anteriorment, i pel que fa referència a un dels objectiusd’aquestestudi(mesurar l’efected’arrossegamentdelesdiferentsbranquesd’activitatde l’economia catalana), amb la informació estadística del MIOC-2011 és possibledesenvolupar un model input-output de l’economia en el qual les variacions en elnivell global d’activitat econòmica dels sectors productius estan explicades per lesvariacionsqueesprodueixenenlesdemandesfinals,ambunaparticularitatdestacable:les interdependències sectorials permeten computar l’efecte creuat d’un canvi en lademandafinaldelbéoserveiofertperunsectorsobre l’índexd’activitatglobalde larestadesectors.L’efecteconcretsobreunsectordependrà,naturalment,del’estructuraquetinguilasevatecnologiadeproduccióenrelacióambelsbénsiserveisnecessarisenlasevaactivitatproductiva,peròquesonproduïtsiprovenendelarestadesectors.
Aquestarelacióentreproducció(output)globalidemandafinalespotrepresentardela següent manera:
VARIACIÓENLADEMANDAFINALDIRIGIDAALSECTORj{atravésdelatecnologiadetransformaciód’inputsenoutputs}
�VARIACIÓENL’OUTPUTGLOBALDELSECTORi
D’altrabanda,laproducciórequereix,amésamés,l’úsdefactorsprimaris:treballicapital.Atèsqueexisteixunarelacióentrel’outputd’unsectorilessevesnecessitatsd’ocupació,éspossible,pertant,determinarl’impactesobrel’ocupaciód’uncanvienlademandafinaldebénsiserveis:
313. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201130
VARIACIÓENL’OUTPUTGLOBALDELSECTORi{atravésdelatecnologiad’úsd’ocupació}
�VARIACIÓENLESNECESSITATSD’OCUPACIÓENELSECTORi
Finalment, es pot establir l’impacte sobre la massa salarial, ja que els requeriments
addicionals d’ocupació es tradueixen en una remuneració addicional segons la taxa de
retribucióvigentenelmercat:
VARIACIÓENLESNECESSITATSD’OCUPACIÓENELSECTORi{atravésdelaretribucióenelmercatdetreball}
�VARIACIÓENLARENDAFACTORIAL(VALORAFEGIT)DELSECTORi
Unesquemasimilaral’anteriorésaplicablealsegongranfactorprimari,elcapital,demaneraquetambéespottraçarlacadenad’influènciesqueestransmetendesdelcanvioriginalquecomençaen lademandafinaldel sector jfinsa lasevaplasmaciócomaefectequerecausobrelesrendesdelcapitalenelsectori.
L’avantatgefonamentaldel’anàlisiinput-outputéslasevacapacitatpermesurarl’efectede la interdependència productiva entre sectors i distingir entre l’impacte directe il’impacteindirectedecanvisenlademandafinal.L’impactedirectemesural’efectesobrel’activitatd’unsectord’haverd’ajustar,enprimerainstància,lasevaproducciópersatisferels nousnivells dedemandafinal. L’impacte indirectemesura, per la sevabanda, elsajustosenelsnivellsdeproducciódetotselssectorsenrespostaalesnovesdemandesd’inputsquesónnecessàriesperpoderacomodarelnivelldeproducciódelsectorenquèoriginàriamentrecaulanovademandafinal.Atèsquecadasectorproveïdord’inputsrequereixtambéinputsdelarestadesectors,l’impacteindirectecaptal’ajustseqüencialdetotselssectorspersatisfermútuamentlessevesnecessitatsd’inputsenrespostaalscanvispromogutsenlademandafinal.
Aunnivellmésanalític,espotferservirlainformaciórecollidaalataulainput-outputperdeterminarelsvalorsdelscoeficientstècnicsquedescriuenlatecnologia,ésadir,lespossibilitats de producció de l’economia, emprant un supòsit de rendiments constants a
escala i un altre d’absència de producció conjunta10.Uncoeficienttècnicaij ens indica la
proporció que sobre la producció del sector j representen els consums intermedis ha de
feralsectori.Enaquestescondicions,éspossibleveurequelatecnologiaestàdescrita
10Sitotselsinputsaugmentenenunfactorconstant,hiharendimentsconstantsaescalasielproducteaugmentaenlamateixaproporcióconstant.D’altrabanda,existeixproduccióconjuntaquandelmateixprocésproductius’obtenendeformasimultàniaoderivadadosomésproductesdiferents.
per una matriu quadrada Adecoeficientstècnics,iunparelldevectorsdecoeficientsd’úsdetreball idecapital.LadimensiódeA id’aquestsvectorsescorresponambelnúmerode sectors productius en l’economia. Si es parteix de la identitat comptable:
PRODUCCIÓTOTAL=PRODUCCIÓINTERMÈDIA+PRODUCCIÓFINAL11
que ens indica que la producció total d’un sector (X)esdedicaasatisferlesnecessitatsd’inputs d’altres sectorsper a la sevaproducció (producció intermèdia) i a satisfer lademandafinal(D)(consum,formacióbrutadecapital,exportacions).
En notació matricial aquesta relació es pot escriure com:
X = AX + D
d’ons’obté:
X = (I – A)–1 D
L’anteriorexpressióenspermetcalcularcomcanvisenlademandafinalcomportencanvisen laproducciódelsdiferents sectors. Lamatriu es coneix com lamatriu inversadeLeontief,icadaelementdelacolumnad’aquestamatriuensindicaquinaéslaproduccióqueesgeneraràencadasectordel’economiasilademandafinaldelsectoraugmentauna unitat.
3.2. La producció, els seus components
i la distribució sectorial
Enaquestapartatescaracteritzal’economiacatalanaenbasealMIOC-2011,apartirdelsseussectorsmésrellevantsentermesdeproduccióielsseuscomponents.Aixímateix,esrealitzaunacomparacióamblesTIOCdel’any2005perveurel’evoluciódel’estructuraeconòmicadeCatalunyaenaquestsdarrersanys.
Enl’anàlisiesparteixdelaidentitatcomptable,esmentadaanteriormentalanota11,perveurelessimilitudsidiferènciesentreelsgranssectorsenfunciódelarelacióentreaquestesvariables,lesqualsesdefineixenacontinuació.Laproduccióésl’activitatrealitzadasotael
11IdentitatquetambéespotexpressarcomProducció=Consumsintermedis+Valorafegit.
333. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201132
controlilaresponsabilitatd’unaunitatinstitucional(empresa,personafísica,etc.)queutilitzamàd’obra,capitalibénsiserveisperproduiraltresbénsiserveis,independentmentdequisón els demandants del seu producte. En aquest cas, la demanda pot originar-se en altres
empreseso sectors (consum intermedi)opotanara lademandafinal.Així, els consumsintermedis representenel valordelsbéns i serveis consumits coma inputsenunprocésdeproducció,iindiquenelslligamsdelsdiferentssectorscomaproveïdorsunsdelsaltres.Desdelaperspectivad’unsector(ounaempresa)tésentitmesurar-nelaproducciótotal,perònotantdesdelaperspectivaagregadadel’economia,jaqueenaquestcass’incorreriaenunadoblecomptabilitatdelsbénsintermedis.Perevitaraquestadificultat,s’utilitzaunamesuradel’aportacióneta,ques’anomenavalorafegitbruticonsisteixenlavaloraciódelflux deproducciófinalonetad’unaeconomiaenunperíodedeterminat,habitualmentunany12
.
Així,elprimerpasésveurequinesdiferèncieshihaentreelssectorsenfunciódelpesdecadaundelscomponentsdel’esmentadaidentitatcomptable.LaTaula3.1mostra,per als quatre grans sectors, el pes del consums intermedis i del VAB sobre la producció
apreusbàsics,segonslesTIOC-2005ielMIOC-201113.
Taula 3.1: Pes dels components de la producció (%)
Consumsintermedis VAB
2005 2011 2005 2011
Agricultura 51,76 59,89 48,24 40,11
Indústria 70,77 72,96 29,23 27,04
Construcció 56,93 62,57 43,07 37,43
Serveis 40,24 40,12 59,76 59,88
TOTAL 53,33 53,52 46,67 46,48
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Òbviament, els sectors amb un pesmés elevat dels seus consums intermedis sobrela producció tenenmés potencial d’ar rossegament, en ser demandants d’unamajorquantitatd’inputsintermedisad’altressectors.Enaquestsentit,laindústria,entesacomelgransectorqueincloulamanufacturaitambél’energia,l’aiguaielsanejament,ésel
12Entermesagregats,elvalorafegitbrutméselsaldoimpostosmenyssubvencionssobreelsproductespermetobtenirelproducteinteriorbrut(PIB)d’unaeconomia.13TantalesTIOC-2005comalMIOC-2011escalculendostipusdeproducciósectorial,segonssiestéencomptenomésl’activitatprincipaldelaunitatproductora,osiestenenencomptetoteslesactivitats(principalisecundàries)querealitzalamateixaunitat.Evidentment,peralconjuntdel’economiacatalanaambduesproduccionscoincideixen,perònoaixísectorasector,algunsdelsqualspodenpresentardiferènciesimportantsentreelsdostipusdeproducció,especialmentenelscasosdemoltesactivitatsdiferents.Enaquestestudis’hautilitzatlaprimeradefiniciódeproducció.
sectormés“arrossegador”de l’economiacatalana,ambgairebéunpesdelsconsumsintermedisdel73%delasevaproducció.Entreel2005iel2011,totselssectorsexcepteelsserveishanaugmentatelpesdelsseusconsumsintermedissobrelaproducció.
353. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201134
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Nota:Lesbranquesd’activitatqueapareixenam
bunasterisctenenunpesenelVABtotalsuperioral4%.
Siesconsideraeldetalldels82sectorsenquèestàdesagregadalainformacióel2011,es pot comprovar en elGràfic 3.1 i en la TaulaA3.1 de l’Annex d’aquest capítol comlamajoria de sectors amb uns consums intermedis superiors al 70% del valor de laproducciópertanyenalaindústria,excepciófetade(43)transportaerii(2)produccióramaderaiserveisagraris,ambdósambmésd’un80%deltotal,encaraquenomés(17)indústriesquímiquestéunpespersobredel2%delVABtotal.Entreelssectorsindustrialsdestaquen(16)coqueriesirefinaciódepetroli(92,7%),(32)produccióidistribuciódegas(86%),(6)indústriescàrnies(85,8%),i(26)fabricaciódevehiclesamotor(80,3%).Percontra, amb un pes dels consums intermedis per sota de la mitjana catalana se situen
branquesde serveis,més (1) producció agrícola, (3) silvicultura i explotació forestal ialgunes branques industrials com ara (31) producció i distribució d’energia elèctrica, (5)
indústriesextractives,i(30)reparacióiinstal·laciódemaquinàriaiequips.
EnrelacióalesTIOC-200514(TaulaA3.2),nos’haproduïtcapcanvidestacableatèsqueles branques industrials també eren les que tenien un pes dels consums intermedissobre laproduccióméselevats,tot iqueelspercentatgeseren lleugerament inferiorsen sectorsdestacatsde la indústria catalana, comara (17) indústriesquímiques, quepassa del 70,2% del 2005 al 79,9% del 2011, tot i que en l’estructura de 2005 inclou els
productes farmacèutics,queapareixen separatsalMIOC-2011,ometal·lúrgia (branca23al2005i21al2011),quepassadel72,6%al83,9%.Encanvi,altressectorscom(10)indústriestèxtils(del71,7%al71,0%)ofabricaciódevehiclesamotor(branca30el2005i26el2011)(del80,0%al80,2%)esmantenenmésomenysconstants.
Lasegonapartdel’anàlisiésveurequinéselpesdecadaundelssectorsenelconjuntdel’economiacatalana.Segons laproduccióapreusbàsics,el2011l’economiacatalanaésunaeconomiadeserveis,peròambunaimportantpresènciaindustrial(mésdel34%),talicom queda recollit a la Taula 3.2. En el cas del VAB, aquesta estructura s’accentua, amb un
serveisquesuperenel72%deltotal,peròs’hadetenirencomptequelaindústriaarribaagairebéal20%deltotal.D’altrabanda,elpesdelaconstrucciónoarribaal7%,mentrequel’agriculturatéunapresènciagairebétestimonialambmenysdel’1%delVABtotal.
14Caltenirencomptequeladesagregaciósectorialnoéslamateixa,jaqueenlesTIOC-2005noméshiha65branquesd’activitat,elqualtambécomportaquelanumeraciódelesmateixesnosiguicoincidentenelsdosanys.
373. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201136
Taula 3.2: Pes dels sectors sobre el total (%)
Producció VAB Llocs de treball
2005 2011 2005 2011 2005 2011
Agricultura 1,16 1,09 1,20 0,94 2,26 1,94
Indústria 36,43 34,07 22,81 19,82 23,66 17,61
Construcció 11,02 8,89 10,17 7,16 10,42 6,85
Serveis 51,40 55,95 65,82 72,08 63,67 73,61
TOTAL 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Si es comparenaquestesdadesamb lesdel 2005, espot comprovar comelpesdelsserveisenelVABtotalhaaugmentaten6,3puntspercentuals,atèsquesesituavaenun65,8%aquellany.Contràriament,laindústriahaperdut3puntspercentualsentreel2005iel2011enpassardel22,8%al19,8%.Caltenirencompte,però,queenaquestsanyshihahagutunacreixentexternalitzaciódefuncionsqueesdesenvolupavenabansenelssectorsindustrialsiqueexplicariaunapartdelapèrduadepesd’aquestesactivitats(iunapartdel’augmentdelsserveis).D’altra banda, en el període 2005-2011 l’agricultura ha perdut una mica de pes en el
VABcatalàenpassardl’1,2%al0,9%.Laconstrucció,perlasevapart,mostraclaramentl’impactedelacrisi immobiliàriaatèsquevabaixar3puntspercentualsenelperíodeesmentat, passant del 10,2% al 7,2%.
Eneldetalla82branquesd’activitatdelMIOC-2011(TaulaA3.1),nomésn’hihavuitquetenenunpesdelasevaproducciósuperioral3%:(35)construcció,ambgairebéel9%,(37)comerçal’engròs(7,1%),(56)activitatsimmobiliàries(6,6%),(17)indústriesquímiques(5,3%),(38)comerçaldetall(4%),(47)serveisdemenjaribegudes(3,7%),(26)fabricaciódevehiclesamotor(3,3%),i(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport(3,1%).Entreel2%iel3%estroben4sectors:(69)administraciópública(2,94%),(9)fabricaciódeproductes alimentaris i tabac (2,7%), (6) indústries càrnies (2,1%), i (53)mediaciófinancera(2,0%).Entreelssectorsquesuposenentrel’1%iel2%delaproducciótotalcatalana,15dels82,n’hiha7d’industrialsilarestasóndeserveis.
En la comparació amb el 2005 (Taula A3.2) s’ha de tenir en compte, primer de tot,
quecom ladesagregacióenbranquesd’activitatés inferior,engeneralelpesde totselssectorséssuperior.Aixòtambécomplical’esmentadacomparació,atèsquemoltesbranques no tenen una correspondència exacta. De totesmaneres, s’observa com laconstrucció(37)tambéeraelprincipalsector,ambunpesdelasevaproducciósobreeltotaldel’11,0%,mostrantquel’economiacatalanaestrobavaenelpuntàlgiddelabombolla immobiliària. La restadesectors rellevantsel2011 tambéhoerenel2005,
ambpercentatgessobreeltotalqueoscil·lenentrel’1,7%iel6,1%i,pràcticament,ambelmateixordre.Noméscaldestacarlabranca(57)altresactivitatsempresarials,ambunpesdel5,4%,quealMIOC-2011noapareixenquedardivididaenvàriesbranques.
Si en comptes de la producció es considera el pes dels sectors sobre el VAB total el 2011
(TaulaA3.1),ladistribuciócanviasubstancialment,atèsqueaugmentenlasevaaportacióbranquesdeserveisiladisminueixenlesindustrials.Ambunpesproperopersobredel3%hiha:(56)activitatsimmobiliàries(11,2%),(37)comerçal’engròs(7,5%),(35)construcció(7,2%), (38) comerç al detall (5,5%), (47) serveis de menjar i begudes (4,5%), (69)administraciópública(4,2%),(70)educacióexceptesuperior(3,0%),(53)mediaciófinancera(3,0%),i(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport(2,9%).Comespotobservar,entre aquests 9 sectors no n’hi ha cap d’industrial ja que el primer que apareixeria, (17)
indústriesquímiques,téunpesdel2,2%delVABtotalilarestasesituenpersotadel’1,5%.
L’any 2005 (Taula A3.2) els sectors rellevants en el VAB català eren,més omenys, elsmateixos,totiqueendiferentordre:(37)construcció(10,2%),(53)activitatsimmobiliàries(9,4%),(39)comerçal’engròs(7,4%),(42)serveisdemenjaribegudes(5,7%),(40)comerçaldetall(3,7%),(59)educació(inclosalasuperior)(3,6%),(50)mediaciófinancera(3,5%)i(58)administraciópública(3,4%).Comenelcasdelaproducció,caldestacarlapresènciade dos sectors que, per raons de desagregació sectorial, no apareixen el 2011: (57) altres
activitatsempresarials(6,9%)i(60)activitatssanitàries,veterinàriesiserveissocials(4,9%).
Perúltim,ladarreravariableaconsiderarfareferènciaalsllocsdetreballequivalentsatempscomplet.Segonsaquestamagnitudeconòmica,l’any2011(TaulaA3.1)elprincipalsector era (38) comerç al detall, amb un 9% de treballadors, seguit per (35) construcció
ambun6,9%,i(37)comerçal’engròs,ambun6,5%.Acontinuació,hihadeubranquesdeserveisqueocupencadascunad’ellesamésd’un2%deltotaldetreballadors:(47)serveisdemenjaribegudes(5,2%),(69)administraciópública(5%),(82)activitatsdelesllars(4,2%),(70)educacióexceptesuperior(3,4%),(57)activitatsjurídiques,comptablesi assessoria fiscal (2,6%), (67) serveis per a edificis i jardineria (2,5%), (73) activitatshospitalàries (2,5%), (74) activitats mèdiques i odontològiques (2,4%), (75) activitatsdeserveissocials(2,4%),i(41)transportdemercaderiespercarreteraipercanonada(2,1%). El primer sector industrial, (22) fabricació de productesmetàl·lics, suposa un1,8%deltotaldetreballadors,(17)indústriesquímiquesun1,4%,(9)fabricaciód’altresproductesalimentaris i tabac, (26) fabricaciódevehiclesamotor, i (25) fabricaciódemaquinàriaiequipnoclassificatsanteriorment,totstresambun1,3%,i(6)indústriescàrniesun1,0%,mentrequelarestasesituapersotad’aquestaxifra.
Les principals diferències amb l’any 2005 (Taula A3.2) són, d’una banda, l’ordre delsprincipals sectors com en el cas del VAB, i el pes superior dels sectors industrials, la qual
cosa pot ser conseqüència tant de la pèrdua d’ocupació industrial en la recent crisi, com
perefectedeladiferentdesagregaciósectorialsdelsdosanys.
393. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201138
3.3. Salaris, requeriments d’ocupació
i productivitat
Una altra identitat comptable rellevant és la que expressa el VAB com a suma de lesrendes generades pels factors deproducció, és a dir, la remuneració dels assalariats15 més l’excedent brut d’explotació entès com la remuneració del capital, sense tenir en
compteelsaltresimpostossobrelaproducció.ComespotcomprovaralaTaula3.3,laremuneracióhaguanyatpocmésd’unpuntpercentualentreel2005iel2011enelconjuntdel’economiacatalana,gràciesal’augmentenelsserveis.Percontra,enl’agriculturaelpesdelaremuneraciódelsassalariatssobreelVABhaperdutgairebéquatrepunts,enlaindústriapocmésdemigpuntienlaconstrucciós’hamantingutpràcticamentigual.
Taula 3.3: Pes de la remuneració dels assalariats sobre el VAB (%)
2005 2011
Agricultura 27,97 24,11
Indústria 58,11 57,57
Construcció 50,35 50,44
Serveis 50,09 51,95
TOTAL 51,68 52,70
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Eneldetalla82branquesd’activitatdelMIOC-2011,representatenelGràfic3.2ilaTaulaA3.1,calesmentarque51sesituenpersobredelamitjanacatalana,ésadir,tenenunpes de la remuneració dels assalariats superior al 52,7%. Entre elles, hi ha dues branques
ambunpessuperioral100%degutalfetdetenirunexcedentbrutd’explotaciónegatiu:(43)transportaerii(62)activitatveterinàries.D’altrabanda,31sectorstenenunpesdeles remuneracions dels assalariats superior al 70%, de les quals nou són industrials i la
restacorresponenalsserveis.Ladiferentdesagregaciósectorialfadifícillacomparacióambl’any2005,totiquesíqueespotdirque,agranstrets,elssectorsquesesituenpersobredelamitjanacatalanasón,mésomenys,elsmateixos(TaulaA3.2).
15 La remuneraciódels assalariatsesdesglossaen: sous i salaris (enefectiu i enespècie) i cotitzacions socialsdelsocupadors.
Font:E
labo
raciópròp
iaapartirdelain
form
aciód’Id
escat.
Nota:Lesbranq
uesd
’acti
vitatq
ueapa
reixen
ambun
asterisc
tene
nun
pesenelVAB
totalsup
eriora
l4%.
413. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201140
D’altrabanda,tal icomquedareflectita laTaula3.4,s’observaunadisminucióenelsrequeriments d’ocupació (treballadors equivalents a temps complet) per unitat deproducció en termes reals
16, com a conseqüència tant dels canvis en la composiciósectorial com del progrés tècnic. Per al conjunt de l’economia, l’any 2005 calien 8,3treballadors per produir un milió d’euros, mentre que el 2011 s’obtenia la mateixa
produccióamb7,8treballadors.Elsectorquehadisminuïtméselsseusrequerimentsd’ocupatsés l’agricultura,amb4,5 treballadors,mentrequea la indústria la reducciósesituaalvoltantd’1,3treballadorsmenysel2011enrelacióal2005,laconstruccióengairebé2,5ielsserveisenaproximadament1treballador.
Taula 3.4: Llocs de treball per milió d’euros de producció
2005 2011
Agricultura 21,75 13,71
Indústria 5,33 4,01
Construcció 8,45 5,97
Serveis 10,18 10,20
TOTAL 8,29 7,75
Font:Idescatielaboraciópròpia.
EneldetallsectorialcorresponentalMIOC-2011,representatenelGràfic3.3ilaTaulaA3.3,espotcomprovarcomlesbranquesqueméstreballadorsnecessitenperproduirunmiliód’eurossónactivitatsdelsectorprimari ideserveis,moltesde lesqualssónintensives en mà d’obra: (1) producció agrícola, (3) silvicultura i explotació forestal,(82) activitats de les llars, (67) serveis per a edificis i de jardineria, (64) activitatsrelacionadesambl’ocupació,(67)serveisperaedificis i jardineria,etc.Percontra,elssectorsindustrialsideserveisméstecnològicssónelsquerequereixenmenysocupatsperunitatdeproducció.Enlaindústria,lesbranquesrelacionadesambl’alimentació(6a9), (17) indústriesquímiques, (16)coqueries i refinaciódepetroli, (21)metal·lúrgia,(14)indústriesdelpaper,(18)fabricació de productes farmacèutics, (26)fabricaciódevehiclesamotor,i(33)captació,potabilitzacióidistribuciód’aiguasesituenpersotadelamitjanadelpropisector(4ocupatspermiliód’eurosdeproducció).Enelsserveis,ambmenysde6ocupatspermiliód’eurosdeproduccióestroben,entred’altres,destaquen(51) telecomunicacions, (43) transport aeri, (48) edició, (54) assegurances i fons depensiói(56)activitatsimmobiliàries.
16Laproduccióde2005s’haexpressateneurosde2011fentúsdelscorresponentsdeflactorsdelVABperacadasectoriperaltotaldel’economia,calculatsapartirdelVABapreuscorrentsieníndexenvolum.
Lasituaciónohacanviatgairerespecteal2005(TaulaA3.4)pelquefaalasituaciódelssectors, tot i que, com en el cas dels quatre grans sectors, es detecta una disminució
generalitzadadelsrequerimentsd’ocupatsperunitatdeproducció.Arabéanivelldelaindústria,iperaaquellesbranquesonlacomparacióentrel’estructurade2005i2011ésfactible,esdetectenalgunscasosquemereixenespecialconsideració.Lareduccióenelnombredellocsdetreballpermiliód’eurosdeproduccióésespecialmentsignificativaenelcasdelesbranquesassociadesaltèxtil.Éselcasdelabranca(11)indústriestèxtils(10,8llocsdetreballel2005a7,2en2011),(12)indústriesdeconfecció(de15,2a6,5)i(13)indústriesdelcuirielcalçat(de10,7a5,8).Aquestessónreduccionsque,malgratferreferènciaallocsdetreballperunitatdeproduccióentermesnominals,noseriengairediferentssilacomparativafosentermesreals,doncsl’aplicaciódeldeflactordelVABde la indústrianomésreduiriaelnombrede llocsdetreballpermiliód’eurosdeproduccióde2011enaproximadamentenun5%.Enaquestsentit,tambécaldestacarlabranca(17)indústriesquímiquesquepassade4llocsdetreballel2005a2,1el2011,reducciósignificativaencaraqueel2011s’hauriad’afegir labranca (18) fabricaciódeproductes farmacèuticson la ràtiode llocsde treballés de 2,9, encara que l’anterior
comentaricontinuariasentvàlid.
433. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201142
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Nota:Lesbranquesd’activitatqueapareixenam
bunasterisctenenunpesenelVABtotalsuperioral4%.
Unamaneracomplementariad’analitzarlesrelacionsentreocupacióiproduccióésatravésdelaproductivitataparent,ésadir,elVABperllocdetreballequivalentatempscomplet.TalicomquedarecollitalaTaula3.5,elsectormésproductiudel’economiacatalanasegonselMIOC-2011és la indústria, amb més 67.000 euros per lloc de treball. La construcció també se situa per sobre de la mitjana catalana, queésdegairebé60.000euros,mentrequeelsserveiss’hiapropen.Enrelacióal2005,esconstatacomlaimportantreducciód’ocupaciódegudaa la crisieconòmicahacomportatunaugmentde laproductivitataparentdelconjuntdel’economiacatalanadegairebé4.000eurospertreballadoreneurosde2011.Totselssectorstenenguanysdeproductivitat importantsentre2005i2011,encaraqueenelcasdelsserveisaquestsguanyssónpràcticamentinapreciables.
Taula 3.5: Productivitat aparent (VAB/Llocs de treball)
2005 (nominal) 2005 (real) 2011 2005-2011 (%)
Agricultura 26.516,97 22.178,53 29.250,34 31,89
Indústria 48.131,72 54.770,25 67.493,12 23,22
Construcció 48.720,21 50.978,19 62.654,57 22,90
Serveis 51.592,09 58.678,93 58.715,71 0,06
TOTAL 49.908,64 56.272,58 59.960,50 6,55
Font:Idescatielaboraciópròpia.
ComquedareflectitenelGràfic3.4ialaTaulaA3.3,el2011deles82branquesd’activitat34 se situen per sobre del 60.000 euros per ocupat, 15 de les quals són industrials: (31)
producció i distribuciód’energia elèctrica, ambgairebé500.000eurosperocupat, (16)coqueriesirefinaciódepetroli(317.000euros),(32)produccióidistribuciódegas(204.000euros),(18)fabricaciódeproductesfarmacèutics(124.000euros),(5)indústriesextractives(115.000 euros), (33) captació, potabilització i distribució d’aigua (114.000 euros), i (8)
fabricació de begudes (103.000 euros). Branques com (17) indústries químiques, (14)indústriesdelpaper,(7)fabricaciódeproducteslactis,(21)metal·lúrgia,(26)fabricaciódevehiclesamotor,(24)fabricaciódematerialsiequipselèctrics,(23)fabricaciódeproductesinformàticsielectrònics,i(34)gestióderesidusisanejament,tambésesituenpersobredela mitjana catalana, però per sota dels 100.000 euros per ocupat.
453. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201144
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Nota:Lesbranquesd’activitatqueapareixenam
bunasterisctenenunpesenelVABtotalsuperioral4%.
Entre les branques de serveis cal esmentar (56) activitats immobiliàries17, la mésproductivaaparentmentambquasi500.000eurosperocupat,i(51)telecomunicacionsamb 233.000 euros per ocupat, mentre que la resta se situen per sota dels 200.000
euros.L’any2005(TaulaA3.4),dels65sectorsn’hiha35persobredelamitjanacatalana,gairebé50.000euros,19delsqualssónindustrials,elsmateixosqueal2011,tenintencomptelesdiferènciesentrelesclassificacionsdelsdosanys.
3.4. Relacions econòmiques amb l’exterior
Per veure les relacions de l’economia catalana amb l’exterior18, tant amb la resta
d’Espanyacomamblarestadelmón,primers’analitzenlesimportacionsintermèdies,ésadir,elsconsumsintermedisdelssectorscatalansqueprovenendeforadeCatalunya,elqual complementa l’anàlisi anterior del pes del consums intermedis sobre la producció.
ComespotveurealaTaula3.6,entreel2005iel2011handisminuïtlleugeramentelsrequerimentsd’importacions intermèdies,ésadir, ladependènciade l’exterior.Enelconjuntdel’economiacatalana,ladisminucióhaestatdemésde2puntspercentuals,producte del descens de la dependència de la resta del món, atès que la dependència de
larestad’Espanyas’hamantingutpràcticamentigualentre2005i2011.
Taula 3.6: Pes de les importacions intermèdies sobre la producció (%)
Restad’Espanya Resta del món Total
2005 2011 2005 2011 2005 2011
Agricultura 8,97 7,35 7,21 6,06 16,18 13,40
Indústria 12,48 12,22 27,89 23,25 40,37 35,46
Construcció 9,97 9,54 1,34 2,28 11,31 11,82
Serveis 6,45 6,80 3,79 3,98 10,24 10,79
TOTAL 9,07 8,90 12,34 10,42 21,40 19,31
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Persectors,laindústriacomaactivitat més demandantd’inputséslaquepresentaunpesdelesimportacionsintermèdiessobrelaproduccióméselevat,totihaverdisminuïtgairebé5puntspercentualsentre2005i2011(del40,4%al35,5%).L’agriculturatambéhavistdisminuirelpesdelessevesimportacionsintermèdiesquasi
17Labrancad’activitatsimmobiliàriesincloulaimputaciódelslloguersenelcasdelshabitatgesenpropietat.18Enelmarcdelesrelacionseconòmiquesambl’exteriorcaldestacareltreballsdeCuadrasiGuinjoan(2011,2015)ons’analitzenlesconseqüènciesd’unpossibleboicotenlesrelacionscomercialsambEspanya,fentúsdelainformacióilametodologia input-output.
473. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201146
3puntsenelmateixperíode,mentrequelaconstruccióielsserveishanaugmentataquest pes, tot i que de manera moderada.
Pelquefaalaprocedència,lesdelarestad’Espanyapresentenlleuscaigudesentotselssectors,excepciófetadelsserveis,mentrequeenelcasdelesdelarestadelmónelpesdelaagriculturaidelaindústriadisminueixeni,encanvi,eldelaconstruccióieldelsserveis,augmenten.
ComespotobservarenelGràfic3.5ialaTaulaA3.5,l’any2011tresdeles82branquestenienunsrequerimentsd’inputsdeforadeCatalunyasuperiorsals50%:(16)coqueriesirefinaciódepetroli(74,6%,gairebétotprocedentdelarestadelmón),(32)produccióidistribuciódegas(62,4%,lamajoriadelarestadelmón)i(26)fabricaciódevehiclesdemotor(52%,ambun19%procedentdelarestad’Espanya).Apartd’aqueststres,setbranques industrials se situavenper sobrede lamitjanadelpropi sectoraCatalunya(35,5%):(21)metal·lúrgia,(19)fabricaciódeproductesdecautxúiplàstic,(17)indústriesquímiques, (27) fabricaciód’altresmaterialsde transport, (24) fabricaciódematerialsiequipselèctrics, (9) fabricaciód’altresproductesalimentaris i tabac, i (23) fabricaciódeproductesinformàticsielectrònics,ambpreponderànciad’origenalarestadelmónexcepciófetade(21)metal·lúrgiai(9)fabricaciód’altresproductesalimentarisitabac.Entrelesbranquesdeserveis,lesmésdependentsdelsinputsprocedentsdel’exteriorsón: (65)agènciesdeviatges ioperadors turístics (49%,ambun29%procedentde larestadelmón),(43)transportaeri(42,2%,lamajorparttambédelarestadelmón),(51)telecomunicacions (28,7%), (60) publicitat i estudis de mercat (26,4%), (41) transport de
mercaderies per carretera (26,1%), i (48) edició (21,7%), totes elles amb la major part
provinentde la restad’Espanya.El2005 (TaulaA3.6), les tresprimeresbranques sónles mateixes que al 2011, i han mostrat una tendència contrària al conjunt de branques
d’activitatenaugmentarlleugeramentelpesdelsseusinputsintermedisimportatssobrelaproduccióendosdelstrescasos.Percontra,altresbranquesindustrialscomara(17)indústriesquímiques,i(14)indústriesdelpaperhandisminuïtlasevademandad’inputsintermedisaforadeCatalunya.
Font:E
labo
raciópròp
iaapartirdelain
form
aciód’Id
escat.
Nota:Lesbranq
uesd
’acti
vitatq
ueapa
reixen
ambun
asterisc
tene
nun
pesenelVAB
totalsup
eriora
l4%.
493. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201148
Elrecursostotalsd’unaeconomia,ésadir,eltotaldebénsiserveisofertsenelmercatvaloratsapreusbàsics,sónlasumadelaproducció i les importacions.Comenelcasanterior, en les importacionsde l’economia catalanaespodendistingir entre les queprovenendelarestad’Espanyailesqueprovenendelarestadelmón.Peral’any2011,espotveurea laTaula3.7comCatalunya importagairebéel56%delsproductesdelsectorprimari,mésd’un34%de la restad’Espanya, laqual cosaés lògicasies téencompteel pocpesd’aquest sectorenel conjuntde l’economia catalana. La indústriaésl’altresectorquemésimportaenrelacióalasevaofertatotal(36%),peròenaquestcas,lamajorpartprovédelarestadelmón.Enrelacióal2005,disminueixelpesdelesimportacionssobrel’oferta,especialmentpelquefaalesprocedentsdelarestadelmón.Persectors,l’agriculturaaugmentalasevademandadeproductesalarestad’Espanya,peròdisminueixenmajorproporciólaquefaalarestadelmón,laqualcosasuposaque,enconjunt,baixielpesdelesimportacionsfinals.Alaindústriatambébaixaelpesdelesimportacionssobreelsrecursosenqualsevoldelesduesprocedències,mentreque,percontra,enelsserveisl’augmenta.
Taula 3.7: Pes de les importacions finals sobre el total de recursos (%)
Restad’Espanya Resta del món Total
2005 2011 2005 2011 2005 2011
Agricultura 31,37 34,59 26,47 21,12 57,84 55,71
Indústria 14,53 12,15 26,21 23,81 40,74 35,96
Construcció 0,00 5,63 0,00 0,44 0,00 6,07
Serveis 5,06 5,71 3,10 3,34 8,16 9,05
TOTAL 9,49 8,93 13,83 11,83 23,32 20,76
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Pelquefareferènciaal’anàlisideles82branquesdelMIOC-2011(Gràfic3.6iTaulaA3.7),el2011el91%de l’ofertaaCatalunyade labranca(5) indústriesextractivesprovédel’exterior, la majoria de la resta del món. Les importacions de dues branques del sector
primari,(1)produccióagrícolai(4)pescasesituenalvoltantdel70%,totiqueenaquestcaslamajorpartprovédelarestad’Espanya.Pelquefaalesbranquesindustrials,(23)fabricaciódeproductesinformàticsielectrònicstambéimportamésdel70%delasevaoferta,mentreque(7) fabricaciódeproductes lactis, (21)metal·lúrgia, (16)coqueriesi refinació de petroli, i (12) indústria del cuir i calçat importen al voltant del 50%,principalmentde larestadelmón,excepció fetade(7) fabricaciódeproductes lactis.Altres branques industrials que se situen per sobre de la mitjana del sector (36%) són: (11)
confecciódepecesdevestir,(12)indústriacuiricalçat,(29)indústriesmanufactureresdiverses,(24)fabricaciódematerialsiequipselèctrics,(27)fabricaciód’altresmaterials
detransport,i(9)fabricaciód’altresproductesalimentarisitabac.Entrelesbranquesdeserveisdestaquen:(50)ràdioitelevisió,(60)publicitatiestudisdemercat,lesbranquesdetransport(39,42i43)i(51)telecomunicacions.Elssectorsqueimportenunapartmésimportantdelasevaofertasónpràcticamentelsmateixosqueal2005(TaulaA3.8),totiquelaproporcióhabaixatengairebétots,enalgunsdemanerabastantacusada.
D’altrabanda,elsusostotalsd’unaeconomiasón lesdiferentspartidesa lesqualsesdestina la producció, és a dir, consums intermedis, consum final, formació bruta decapital i exportacions
19.D’acordamblainformaciópresentadaenlaTaula3.8,el2011elprincipalsectorexportadoréslaindústriaambdiferència,jaquevenal’exteriormésdel37%delsusostotals,sentelseumercatprincipallarestadelmón,mésdedospuntspercentualspersobredelpesdelesexportacionsalarestad’Espanya,situacióques’harevertitrespectea2005.Calassenyalarqueelsectorprimariilaindústriadisminueixenlleugeramentelpesdelessevesexportacionsentreel2005iel2011,mentrequeelsserveis l’augmenten, tot i que tambémoltmoderadament.D’altrabanda,per la sevapròpianaturalesa,laconstruccióésunsectornoexportador.
Taula 3.8: Pes de les exportacions sobre el total d’usos (%)
Restad’Espanya Resta del món Total
2005 2011 2005 2011 2005 2011
Agricultura 3,99 4,12 7,06 5,52 11,06 9,64
Indústria 21,49 17,59 16,91 19,71 38,40 37,29
Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Serveis 8,95 8,60 5,36 6,61 14,31 15,21
TOTAL 13,80 11,58 10,20 11,46 24,00 23,04
Font:Idescatielaboraciópròpia.
19 En el marc input-output els recursos totals i els usos totals són iguals.
513. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201150
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Nota:Lesbranquesd’activitatqueapareixenam
bunasterisctenenunpesenelVABtotalsuperioral4%.
D’acordambl’anteriorevidènciaenelGràfic3.7ilaTaulaA3.9esposademanifestqueel2011entreels82sectorselsmésexportadorssónindustrials,destacantespecialment(18) fabricació de productes farmacèutics, ja que un 60,8% dels usos totals d’aquestsector es destinen a l’exportació, tant a la resta d’Espanya com a la resta del món.Altressectorsquevenenal’exteriormésdel50%delsseususossón:(26)fabricaciódevehiclesdemotor,(11)confecciódepecesdevestir,(10)indústriestèxtils,(19)fabricacióde productes de cautxú i plàstics, i (27) fabricació d’altresmaterials de transport. Enels serveis,els sectorsmésexportadors són: (43) transportaeri i (48)edició,ambdósambpesospersobredel50%,i(68)activitatsadministrativesd’oficinaiauxiliars,(37)comerçal’engròs,i(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport,ambpesosdelesexportacions propers al 40% dels usos.
Enaquestcas,lacomparacióentreel2005iel2011esfaunamicamésdifícilatèsquelabranca(18)fabricaciódeproductesfarmacèuticsestavadinsdelabranca(17)indústriesquímiqueselprimeranyi,amés,l’edicióhapassatdeserunabrancaindustrialel2005,dintredelabranca(15),aunadeserveisel2011(branca48)amblanovaclassificaciód’activitats econòmiques. De totesmaneres, es pot veure com també el 2005 (TaulaA3.10)elsprincipalssectorsexportadorserenindustrials:(27)fabricaciódemaquinàriaimaterials elèctrics, (30) fabricació de vehicles demotor, (10) indústries tèxtils, (17)indústries químiques o (9) elaboració de begudes. Entre els serveis destaquen (46)transport aeri i (39) comerç a l’engròs.
533. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201152
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Nota:Lesbranquesd’activitatqueapareixenam
bunasterisctenenunpesenelVABtotalsuperioral4%.
D’altra banda, com queda recollit a la taula 3.9, un 29,1% de la producció de l’economia
catalanael2011esvadestinaral’exportació,percentatgelleugeramentinferioraldel2005, coma conseqüènciade la caigudadels intercanvis amb la restad’Espanyaquenos’havistcompensadaper l’augmentdelsdestinatsa la restadelmón.Persectors,laindústriavaexportarel2011mésdelameitatdelasevaproducció(56%),xifraquesuposa una disminució de gairebé 6,5 punts percentuals respecte al 2005. Entre elsanysmencionatslarestadelmónhapassataserelprincipalmercatonvandestinadeslesexportacionsdelaindústriacatalana,endetrimentdelarestad’Espanya.Elsectorprimari tambédisminueix uns 2 punts el pes de les exportacions sobre la producció,mentrequeelsserveisaugmentenlessevesexportacionslleugerament.
Taula 3.9: Pes de les exportacions sobre la producció
Restad’Espanya Resta del món Total
2005 2011 2005 2011 2005 2011
Agricultura 9,22 10,08 16,30 13,49 25,52 23,56
Indústria 34,99 26,43 27,54 29,62 62,53 56,05
Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Serveis 10,02 9,82 5,99 7,55 16,01 17,37
TOTAL 18,00 14,61 13,30 14,47 31,30 29,08
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Pelquefareferènciaaldetalldeles82branquesdelMIOC-2011(Gràfic3.8iTaulaA3.11),labrancaquemésexportaenrelacióalasevaproduccióés(46)transportaeri,ambmésd’un89%,quevadestinatmajoritàriamentalarestadelmón.Elsegueixencincbranquesindustrialsambpesosalvoltantdel80%:(11)confecciódepecesdevestir,(23)fabricaciódeproductesinformàticsielectrònics,(27)fabricaciód’altrematerialdetransport,(12)indústriadelcuiricalçat,i(26)fabricaciódevehiclesdemotor.Ambpesossuperiorsal70%estrobenquatrebranquesindustrialsmés:(29)indústriesmanufactureresdiverses,(25) fabricaciódemaquinària i equipsno classificats anteriorment, (19) fabricaciódeproductesdecautxúiplàsticsi(18)fabricaciódeproductesfarmacèutics);idosdeserveis:(60)publicitatiestudisdemercati(68)activitatsadministrativesd’oficinaiauxiliars).El2005(TaulaA3.12)lesbranquesrellevantssón,mésomenys,lesmateixes,totiqueengeneralelspercentatgessóninferiors.
553. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201154
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Nota:Lesbranquesd’activitatqueapareixenam
bunasterisctenenunpesenelVABtotalsuperioral4%.
3.5. Anàlisi de síntesi
Al llarg d’aquest apartat s’ha procedit a una descripció de l’estructura sectorial de
l’economiacatalanaalvoltantdetresàmbitsgenèrics:laproduccióilasevacomposició;els requeriments d’ocupació, ambespecial atenció a la productivitat; i les relacionseconòmiques amb àmbits geogràfics fora de Catalunya. Aquesta anàlisi descriptivainicialpermetferunaprimeravaloraciódelcaràcterdebranquesosectorslídersapartirdelligarelsindicadorspresentatsanteriormentambalgunsdelscriterisques’utilitzena l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) (Generalitat de Catalunya, 2013a) per identificar àmbits sectorials líders (GeneralitatdeCatalunya,2013b)d’acordambelprimerdelsseuseixosd’actuació.Delssetcriterisqueesconsideren, la informaciódelMIOC-2011permetanalitzarquatred’ells:massacrítica,atravésdelpesquelesdiferentsbranquesosectorstenensobreelVABdel’economiacatalana; internacionalització,apartirdelquelesexportacionsrepresentensobrelaproducciódecadabranca(X/P); lacapacitatd’arrossegaraltresactivitats,atravésdelaimportànciadelsconsumsintermedissobrelaproducció(CI/P)20
, amb el complement del pes de les importacions intermèdies sobre la producció
(MI/P), que permet quantificarmillor l’efecte d’arrossegament genuí en la activitateconòmicadeCatalunya21; ielpotencialdegeneraciódenovaactivitateconòmica iocupació, en certamanera lligat al criteri anterior, a través del nombre de llocs detreballperunitatdeproducció (LT/P) i el valor afegit associat a cada llocde treball(VAB/LT)(productivitataparent).
A laTaula3.10espresenta,peracadascundelscinc indicadorsconsideratsrelatiusainternacionalització,capacitatd’arrossegamentipotencialdegeneraciódenovaactivitateconòmica i ocupació, les branques que ocupen els deu primers llocs en el corresponent
rànquing amb indicació del pes que representa en el VAB de l’economia catalana. La
informacióperatoteslesbranquesperalscincindicadorsielpesenelVABespresentaen la Taula A3.13 de l’Annex d’aquest capítol.
20 Caltenirpresentqueenelssegüentsdosapartatsesfaràunaanàlisimésexhaustiva idetalladadelsefectesd’ar-rossegamentidesuportdelesdiferentsbranquesd’activitat,d`acordambmetodologieshabitualmentutilitzadesenlaliteratura econòmica.
21Aquestindicadortambéhauriapogutestarconsideratperalcriterid’internacionalització.
573. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-2011
Taula 3.10: Rànquing de branques d’activitat segons cinc indicadors
Codi % VAB Codi % VAB
1) Consums intermedis /Producció 2) Importacions intermèdies / Producció
1 Coqueriesirefinaciódelpetroli 16 0,17 Activitatsdelesllars 82 0,88
2 Produccióidistribuciógas 32 0,24 Silviculturaiexplotacióforestal 3 0,03
3 Indústriescàrnies 6 0,71 Educació, exc. superior 70 3,00
4 Metal·lúrgia 21 0,32 Activitatsrelacionadesambl'ocupació
64 0,45
5 Transport aeri 43 0,14 Produccióagrícola 1 0,55
6 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30 Altresactivitatseducacióiauxiliars
72 0,59
7 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
26 1,40 Educació superior 71 0,93
8 Indústriesquímiques 17 2,24 Serveisperaedificisidejardineria 67 1,02
9 Fabricació altres productes alimentaris
i tabac
9 1,28 Administraciópública,defensai SS obligatòria
69 4,23
10 Fabricacióproducteslactis 7 0,14 Activitatsimmobiliàries 56 11,24
3) Llocs de treball temps complet /Producció 4) VAB / Llocs de treball a temps complet
1 Activitatsimmobiliàries 56 11,24 Activitatsdelesllars 82 0,88
2 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 31 1,40 Silviculturaiexplotacióforestal 3 0,03
3 Coqueriesirefinaciódelpetroli 16 0,17 Serveisperaedificisidejardineria
67 1,02
4 Telecomunicacions 51 1,19 Activitatsrelacionadesambl'ocupació
64 0,45
5 Produccióidistribuciógas 32 0,24 Activitatsdeserveissocials 75 0,94
6 Jocs atzar i apostes 77 0,42 Produccióagrícola 1 0,55
7 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
53 2,96 Activitatsdeseguretatiinvestigació
66 0,29
8 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria
54 0,94 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
80 0,14
9 Fabricacióproductesfarmacèutics 18 1,47 Altresactivitatsdeserveispersonals
81 0,94
10 Indústriesextractives 5 0,16 Activitatspostalsidecorreus 45 0,30
5) Exportacions / producció
1 Coqueriesirefinaciódelpetroli 16 0,17
2 Produccióidistribuciógas 32 0,24
3 Indústriescàrnies 6 0,71
4 Metal·lúrgia 21 0,32
5 Transport aeri 43 0,14
6 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30
7 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
26 1,40
8 Indústriesquímiques 17 2,24
9 Fabricació altres productes alimentaris
i tabac
9 1,28
10 Fabricacióproducteslactis 7 0,14
Font: elaboració pròpia
apartirdelainformaciód’Idescat.
Comespotcomprovar,nohihacapsectorqueapareguientreelsdeuprimersentotselsrànquingsinosóngaireselsquerepeteixenpresènciaenmésd’unindicador.Éselcasde (16)coqueries i refinaciódepetroli,queapareixenprimer llocenel rànquingcorresponent al pes dels consums intermedis sobre producció i en el de VAB per lloc de
treball,comésd’esperardonadeslescaracterístiquesd’aquestabranca,encaraqueelseupesenelVABdel’economiacatalanaésbaix(0,17%).Tambééselcasdelabranca(82)activitatsdelesllars,queencapçaladosrànquings:llocsdetreballatempscompletperunitatdeproduccióiimportacionsintermèdiessobreproducció,ocupantencanvieldarrerllocenelcasdelsaltrestresindicadors.Aixòreflecteixlespeculiaritatsd’aquestsectordelserveisambretribucionsbaixes,capelementd’internacionalitzacióiabsènciade consums intermedis.
Unaltrecassingularéslabranca(56)activitatsimmobiliàriesque,degutalaimputaciódelloguersperalshabitatgesenpropietat,d’acordambelsreglamentscorresponents,téunpessobreelVABsuperioralqueespodriaconsiderarelpes“real”.Defet,éslabrancaambunpesmésgransobreelVAB(11,24%)iapareixenelprimerllocdelrànquingdeproductivitataparentieldesèenelcasdel’indicadorreferentalpesdelesimportacionsintermèdies sobre la producció. Finalment, cal destacar la branca (43) transport aeri que
ocupa el primer lloc del rànquing d’exportacions sobre producció, en consonància amb les
característiquesdelsector,encaraqueambunpesforçareduïtenelVABtotal(0,14%).
D’aquesta anàlisi de la informació de la Taula 3.10 se’n deriven dues conclusions: lapresènciaheterogèniadebranquesd’activitatenelsdeuprimersllocsdelscincrànquingsconsiderats,ielrelatiupocpessobreelVABdelesbranquesqueencapçalenelsrànquings.En relació a aquest segon punt cal destacar que les deu primeres branques de cada
indicadorrepresenten:el7,0%delVABtotalpelquefareferènciaaconsumsintermedissobreproducció;el22,9%enelcasdelesimportacionsintermèdiessobrelaproducció,però cal relativitzar els 11,2 punts percentuals que representa la branca (56) activitatsimmobiliàries,elqualfaquelesaltresnoubranquesrepresentinun11,7%delVABtotal;el 20,2% en el cas del VAB per lloc de treball, que per la mateixa raó anterior, es redueix
al 8,9% sense comptar la branca (56); i el 5,6% en el cas de les exportacions sobre laproducció.Aquestesxifreshandesercomparadesambel12,1%queescorrespondriaaun pes proporcional al nombre de branques en el cas de deu, o al 11,0% en el cas de nou.
L’altrepuntesmentat,l’heterogeneïtatdelapresènciadelesdiferentsbranquesd’activitatenelrànquingsdelscincindicadors,estàreflectintunfenomenmésgeneral,comésundiferentcomportamentdelesbranquesd’activitatsegonsl’indicadorqueesconsideri.AixòéscorroborasimiremelgraudecorrelacióentreelsrànquingsdelscincindicadorsfentúsdelcoeficientdecorrelacióderangsdeSpearman,adequatpermesurarelgrauderelacióentrevariablesquerepresentenposicionsenunrànquing.EnlaTaula3.11espresentenaquestscoeficientsperalcasdelscincindicadorsqueensocupa.
593. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201158
Taula 3.11: Coeficients de correlació de rangs de Spearman per als cinc indicadors
C/P MI/P LT/P VAB/LT X/P
C/P 1,00
MI/P 0,31 1,00
LT/P -0,87 -0,33 1,00
VAB/LT -0,71 -0,85 0,66 1,00
X/P 0,62 0,14 -0,63 -0,40 1,00
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Del’evidènciadelaTaula3.11esdesprènquelesbranquesd’activitatclaramenttenencomportaments diferenciats segons l’indicador considerat, doncs dels deu coeficientsde correlació només quatre són positius, encara que un d’ells no significatiu22
, el
corresponent a la ràtio importacions intermèdies sobreproducció, i capd’ells superaelvalor0,7.Encanvielssisrestantssónnegatius,engeneralelevatsenvalorabsolut,isignificativamentdiferentsdecero, indicantcomportamentsforçadiferentsentreelsindicadors corresponents.
Aquesta forta heterogeneïtat fa convenient la definició d’un indicador sintètic queresumeixielcomportamentdelesbranquesd’activitatperalsdiferentsindicadors.Enaquestsentit,l’indicadorsintèticméssenzilléselqueresultadesumarlesposicionsdecadabrancaenelsdiferentsrànquings.EnlaTaula3.12espresentenlesvintprimeresbranquesd’acordambelvalord’aquestindicadorsintètic,mentrequealadarreracolumnadelaTaulaA3.13estandetalladeslesposicionsperatoteslesbranquesd’activitat.
22Totselsaltrescoeficientsdecorrelaciósónestadísticamentdiferentsdeceroperaunnivelldesignifi-
cació del 5%.
Taula 3.12: Rànquing de l’indicador sintètic
Codi % VAB
1 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 68 0,96
2 Fabricació begudes 8 0,48
3Fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment
25 1,18
4 Confecciópecesdevestir 11 0,50
5 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors 42 0,04
6 Fabricacióproducteslactis 7 0,14
7 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor 37 7,52
8 Indústriesextractives 5 0,16
9 Fabricacióaltresproductesmineralsnometàl·lics 20 0,67
10 Edició 48 0,56
11 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 23 0,32
12 Activitatsesportives,recreativesientreteniment 78 1,02
13 Transport aeri 43 0,14
14 Fabricacióproductesfarmacèutics 18 1,47
15 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 33 0,47
16 Indústriesmanufactureresdiverses 29 0,47
17 Indústriacuiricalçat 12 0,10
18 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs 26 1,40
19 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal 57 2,38
20 Coqueriesirefinaciódelpetroli 16 0,17
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Caldestacarqueaquestesvintbranquesrepresentenel20,2%delVABtotaldeCatalunya,unamicapersotadel24,2%queencasdedistribucióuniformedelVABentrebranquess’hauria de donar. Destaca el primer lloc que correspon a la branca (68) activitatsadministratives,oficinaiauxiliarsquenoapareixencapdelesdeuprimeresposicionsdelscinc indicadorsesmentats,peròtéuncomportamentenlapartaltadelrànquingen la majoria dels casos. Aquesta situació de no aparèixer entre els deu primers llocs
delsrànquingsdelscincindicadorstambéesdónaperalabranca(37)comerçal’engròsiintermediaris,queocupaelsetèllocsegonsl’indicadorsintètic,iquealmateixtempstéunpesmoltelevatenelVAB total (7,52%).De lesbranquesqueencapçalavenelsrànquingsdecadaindicadorindividuala laTaula3.10,nomésapareixenentrelesvintprimeres(43)transportaerii(16)coqueriesirefinaciódepetroli,peròno(56)activitats
613. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201160
Annex capítol 3
Taula A3.1: Components de la producció i distribució sectorial (%) 2011
immobiliàriesni(82)activitatsdelesllars.Aixímateix,caldestacartambéqueenrelacióalsgranssectorsdelestrentabranquesd’activitatdelaindústria,dotzeestanentrelesvintprimeresqueapareixenalaTaula3.12.Encanvi,delesquaranta-setbranquesdelsserveisnomésvuitestanentrelesvintprimeres,nohavent-hicapdelsectorprimarinitampoc la construcció.
D’altra banda, cal emfatitzar que la majoria de les branques que tenen un millorcomportamentd’acordambaquestindicadorsintèticpodenserenquadradesenalgundelssetàmbitssectorials lídersdefinitsaRIS3CAT.Així, lesbranques (8) fabricaciódebegudesi(7)fabricaciódeproducteslactispertanyenal’àmbitsectorial“Alimentació”;(5)indústriesextractives,(33)captació,potabilitzacióidistribuciód’aiguai(16)coqueriesi refinació de petroli a “Energia i recursos”; (25) fabricació maquinària i equips noclassificatsi(23)fabricacióproductesinformàticsielectrònicsa“Sistemesindustrials”;(11)confeccióipecesdevestiri(12)indústriacuiricalçata“Indústriesbasadeseneldisseny”;(26)fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcsa“Indústriesrelacionadesamblamobilitatsostenible”;(18)fabricaciódeproductesfarmacèuticsa“Indústriesdelasalut”;(48)ediciói(78)activitatsesportives,recreativesientretenimenta“Indústriesculturalsibasadesenl’experiència”.
Sector
ConsumsIntermedis/Producció
Remuneració
assalariats/VAB
Pessobreeltotal
Producció VAB Llocs de
treball
1 Produccióagrícola 28,32 20,88 0,35 0,55 1,29
2 Produccióramaderaiserveisagraris 81,22 24,08 0,65 0,30 0,45
3 Silviculturaiexplotacióforestal 34,36 40,84 0,02 0,03 0,10
4 Pescaiaqüicultura 57,84 45,86 0,06 0,06 0,10
5 Indústriesextractives 45,77 40,20 0,14 0,16 0,08
6 Indústriescàrnies 85,78 61,21 2,11 0,71 1,03
7 Fabricacióproducteslactis 77,73 44,76 0,28 0,14 0,09
8 Fabricació begudes 77,53 48,78 0,98 0,48 0,28
9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 79,25 57,76 2,71 1,28 1,33
10 Indústriestèxtils 70,88 76,46 0,79 0,49 0,73
11 Confecciópecesdevestir 64,36 44,21 0,65 0,50 0,55
12 Indústriacuiricalçat 70,63 67,10 0,16 0,10 0,12
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 67,08 73,04 0,31 0,22 0,35
14 Indústriespaper 73,82 49,33 1,18 0,66 0,44
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 60,33 72,70 0,58 0,49 0,68
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 92,74 20,11 1,11 0,17 0,03
17 Indústriesquímiques 79,90 53,20 5,25 2,24 1,39
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 63,67 48,94 1,88 1,47 0,71
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 73,51 68,43 1,23 0,70 0,73
20 Fabricació altres productes minerals no
metàl·lics62,90 66,30 0,86 0,67 0,68
21 Metal·lúrgia 83,92 65,45 0,92 0,32 0,27
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
63,59 76,67 1,86 1,44 1,83
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 60,79 67,90 0,38 0,32 0,31
24 Fabricació materials i equips elèctrics 71,17 76,44 0,86 0,53 0,51
25 Fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment
65,10 71,19 1,58 1,18 1,25
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
80,26 68,18 3,32 1,40 1,26
27 Fabricació altres materials de transport 74,37 87,86 0,17 0,09 0,12
28 Fabricació mobles 68,92 72,88 0,49 0,33 0,53
29 Indústriesmanufactureresdiverses 59,40 61,83 0,54 0,47 0,58
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 44,64 71,19 0,33 0,40 0,46
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 48,59 14,27 1,27 1,40 0,17
633. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201162
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Taula A3.1 (cont.): Components de la producció i distribució sectorial (%)
32 Produccióidistribuciógas 85,99 36,21 0,81 0,24 0,07
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 53,43 35,35 0,48 0,47 0,25
34 Serveisgestióresidusisanejament 54,71 56,91 0,83 0,77 0,76
35 Construcció 61,18 50,44 8,89 7,16 6,85
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
41,31 44,63 1,55 1,94 1,69
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
50,50 53,61 7,09 7,52 6,50
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
36,62 54,97 4,03 5,46 8,99
39 Transportperferrocarril 49,26 70,55 0,13 0,14 0,13
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 39,18 78,15 0,56 0,69 1,04
41 Transport mercaderies per carretera i per
canonada
64,08 71,83 1,62 1,08 2,11
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
58,16 43,80 0,05 0,04 0,03
43 Transport aeri 83,25 130,83 0,39 0,14 0,13
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 56,40 35,19 3,09 2,89 1,53
45 Activitatspostalsidecorreus 34,82 87,60 0,21 0,30 0,58
46 Serveisd'allotjament 43,80 56,46 0,92 1,10 1,25
47 Serveisdemenjaribegudes 41,92 36,60 3,66 4,50 5,18
48 Edició 64,41 65,56 0,74 0,56 0,43
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 58,58 59,86 0,32 0,28 0,21
50 Ràdioitelevisió 58,67 68,45 0,23 0,20 0,15
51 Telecomunicacions 43,63 44,29 0,98 1,19 0,30
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
41,03 74,76 1,18 1,50 1,66
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
28,32 50,28 1,99 2,96 1,31
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria
51,54 32,18 0,95 0,94 0,44
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
48,09 36,76 0,25 0,26 0,38
56 Activitatsimmobiliàries 20,74 4,91 6,61 11,24 1,35
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
33,72 52,43 1,68 2,38 2,62
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 52,10 68,01 1,17 1,19 1,48
59 Recercaidesenvolupament 42,05 36,73 0,39 0,49 0,25
60 Publicitatiestudisdemercat 59,88 65,74 0,81 0,69 0,83
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 35,58 49,70 0,36 0,50 0,67
62 Activitatsveterinàries 45,31 104,74 0,05 0,06 0,11
63 Activitatsdelloguer 51,84 30,84 0,55 0,56 0,31
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 8,55 91,92 0,23 0,45 0,94
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 62,86 73,41 0,28 0,22 0,29
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 17,04 85,72 0,16 0,29 0,49
67 Serveisperaedificisidejardineria 21,13 89,82 0,60 1,02 2,53
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 40,35 71,86 0,75 0,96 1,59
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 29,75 79,91 2,94 4,23 5,04
70 Educació, exc. superior 13,77 86,53 1,64 3,00 3,38
71 Educació superior 18,49 85,63 0,54 0,93 0,92
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 31,77 71,03 0,41 0,59 1,09
73 Activitatshospitalàries 37,72 91,21 1,67 2,15 2,46
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 26,57 57,91 1,52 2,34 2,44
75 Activitatsdeserveissocials 28,51 86,77 0,63 0,94 2,37
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles,biblioteques i museus
51,41 80,76 0,41 0,41 0,53
77 Jocs atzar i apostes 42,87 29,02 0,36 0,42 0,17
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
38,87 61,57 0,80 1,02 0,93
79 Activitatsassociatives 43,86 90,28 0,30 0,34 0,51
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
46,11 95,35 0,12 0,14 0,34
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 26,51 31,44 0,60 0,94 1,67
82 Activitatsdelesllars 0,00 100,00 0,41 0,88 4,23
TOTAL 53,52 52,70 100,00 100,00 100,00
Sector
ConsumsIntermedis/Producció
Remuneració
assalariats/VAB
Pessobreeltotal
Producció VAB Llocs de
treball
653. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201164
Taula A3.2: Components de la producció i distribució sectorial (%) 2005
Sector
ConsumsIntermedis/Producció
Remuneració
assalariats/VAB
Pessobreeltotal
Producció VAB Llocs de
treball
1 Agricultura, ramaderia, caça 55,46 25,74 1,06 1,04 2,03
2 Silvicultura,explotacióforestaliserveisrelacionats
8,79 29,98 0,04 0,08 0,12
3 Pesca,aqüiculturaiserveisrelacionats 42,12 55,34 0,06 0,08 0,11
4 Extracciódeproductesenergètics 46,36 76,83 0,01 0,01 0,01
5 Extracció d'altres minerals (excepte els
productesenergètics)55,92 34,95 0,16 0,15 0,08
6 Indústriescàrnies 82,42 62,04 1,68 0,69 1,06
7 Indústriesd'altresproductesalimentarisitabac
81,98 67,10 2,44 1,06 1,42
8 Indústrieslàcties 72,41 49,24 0,33 0,20 0,15
9 Elaboració de begudes 75,95 52,16 0,98 0,53 0,41
10 Indústriestèxtils 71,73 74,35 1,43 0,93 1,65
11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria 68,00 69,49 0,66 0,44 1,07
12 Indústriesdelcuiridelcalçat 65,39 71,35 0,13 0,10 0,15
13 Indústriesdelafustaidelsuro(exceptemobles);cistelleriaiesparteria
67,29 68,19 0,46 0,32 0,66
14 Indústriesdelpaper 67,36 54,41 1,07 0,74 0,62
15 Edició,artsgràfiquesireproducciódesuportsenregistrats
60,38 64,90 1,53 1,30 1,49
16 Refinaciódepetroliitractamentdecombustiblesnuclears
82,00 15,04 0,86 0,30 0,03
17 Indústriesquímiques 70,17 55,16 5,33 3,34 2,27
18 Fabricaciódeproductesdecautxúimatèriesplàstiques
66,79 62,70 1,58 1,11 1,23
19 Fabricaciódevidreiproductesdevidre 56,76 59,46 0,24 0,22 0,24
20 Fabricació de productes ceràmics, rajoles i
productes de terra cuita per a la construcció
57,54 53,15 0,25 0,22 0,22
21 Fabricació de ciment, calç i guix 49,10 26,91 0,23 0,24 0,07
22 Fabricaciód'elementsdeformigó,guixicimentiproductesmineralsnometàl·lics;indústriadelapedra
68,82 52,95 0,70 0,46 0,43
23 Metal·lúrgia 72,61 34,70 0,99 0,58 0,31
24 Fabricaciódeproductesmetàl·lics(exceptemaquinària i equips)
62,27 69,84 2,55 2,05 2,89
25 Indústriesdelaconstrucciódemaquinàriaiequips mecànics
60,55 65,24 1,99 1,68 1,86
26 Fabricaciódemàquinesd'oficinaiequipsinformàtics
72,87 88,77 0,04 0,02 0,03
27 Fabricació de maquinària i materials elèctrics 69,48 60,84 1,55 1,00 0,84
28 Fabricaciódematerialselectrònics;fabricaciód’equipsiaparellsderàdio,televisióicomunicacions
79,66 63,02 0,63 0,26 0,30
29 Fabricació d’equips i instruments
medicoquirúrgics,deprecisió,òpticairellotgeria
57,10 51,74 0,35 0,32 0,31
30 Fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsisemiremolcs
79,86 61,62 4,51 1,94 1,92
31 Fabricació d'altres materials de transport 72,02 69,83 0,40 0,23 0,23
32 Fabricaciódemobles;altresindústriesmanufactureres
65,56 77,45 0,98 0,72 1,31
33 Reciclatge 88,30 25,21 0,38 0,10 0,04
34 Produccióidistribuciód'energiaelèctrica 61,34 21,00 1,08 0,80 0,12
35 Produccióidistribuciódegas,vaporiaiguacalenta
64,21 20,94 0,54 0,41 0,06
36 Captació,potabilitzacióidistribuciód'aigua 53,73 38,80 0,35 0,34 0,15
37 Construcció 56,47 50,35 11,02 10,17 10,42
38 Venda,mantenimentireparaciódevehiclesde motor
49,22 42,82 1,85 1,99 1,95
39 Comerçal'engròsiintermediaris(exceptevehiclesdemotor)
43,02 46,98 6,09 7,40 6,39
40 Comerçaldetall(exceptevehiclesdemotor);reparacions
36,46 61,83 2,74 3,71 8,42
41 Hotels,càmpingsialtrestipusd'allotjament 48,68 45,80 0,94 1,03 1,22
42 Restaurants, establiments de begudes,
menjadorscol·lectiusiprovisiódemenjarspreparats
40,87 38,53 4,52 5,68 4,67
43 Transportperferrocarril 40,76 79,67 0,12 0,15 0,10
44 Altrestipusdetransportterrestre 58,14 51,60 2,29 2,01 2,89
45 Transportmarítim,decabotatgeiperviesinteriors
34,72 13,88 0,06 0,09 0,02
46 Transport aeri i espacial 64,01 65,57 0,51 0,39 0,22
47 Activitatsafinsaltransport 58,39 39,26 2,12 1,89 1,05
48 Activitatsd'agènciesdeviatgesioperadorsturístics
78,58 52,21 0,50 0,23 0,25
49 Correusitelecomunicacions 42,07 22,94 1,92 2,35 0,87
50 Mediaciófinancera(excepteassegurancesiplans de pensions)
22,94 56,43 2,26 3,54 1,65
51 Assegurances i plans de pensions (excepte
Seguretat Social obligatòria)
50,59 40,64 0,78 0,74 0,41
52 Activitatsauxiliarsdelamediaciófinancera 47,06 41,39 0,28 0,31 0,30
53 Activitatsimmobiliàries 24,10 7,98 5,97 9,37 1,17
54 Activitatsdelloguer 47,68 30,37 0,47 0,52 0,28
55 Activitatsinformàtiques 41,06 79,15 0,90 1,13 1,03
673. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201166
Taula A3.2 (cont.): Components de la producció i distribució sectorial (%) 2005
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Taula A3.3: Requeriments d’ocupació i productivitat (€) 2011
56 Recercaidesenvolupament 53,67 48,17 0,11 0,11 0,12
57 Altresactivitatsempresarials 40,04 64,25 5,41 6,91 7,90
58 Administraciópública,defensaiSeguretatSocial obligatòria
29,74 75,86 2,44 3,43 3,95
59 Educació 20,25 87,83 2,20 3,63 4,28
60 Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials 30,88 73,79 3,41 4,85 5,66
61 Activitatsdesanejamentpúblic 55,62 61,15 0,42 0,40 0,38
62 Activitatsassociatives 50,77 94,00 0,16 0,14 0,22
63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives 46,92 50,70 2,06 2,26 2,02
64 Activitatsdiversesdeserveispersonals 30,21 55,69 0,48 0,72 1,62
65 Llarsqueocupenpersonaldomèstic 0,00 100,00 0,40 0,85 4,65
TOTAL 53,33 51,68 100,00 100,00 100,00
Sector
Llocsdetreballequivalentsatempscomplet/Producció(milió€)
VAB/Llocsdetreballequivalentsatempscomplet
Altrestipusdetransportterrestre 58,14 51,60
1 Produccióagrícola 28,38 25.527,80
2 Produccióramaderaiserveisagraris 5,29 40.936,04
3 Silviculturaiexplotacióforestal 34,40 19.019,14
4 Pescaiaqüicultura 11,67 35.655,32
5 Indústriesextractives 4,65 115.308,88
6 Indústriescàrnies 3,80 41.000,96
7 Fabricacióproducteslactis 2,61 88.912,20
8 Fabricació begudes 2,18 103.637,38
9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 3,80 57.838,49
10 Indústriestèxtils 7,16 40.054,97
11 Confecciópecesdevestir 6,48 54.610,17
12 Indústriacuiricalçat 5,79 50.368,87
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 8,84 36.980,99
Sector
ConsumsIntermedis/Producció
Remuneració
assalariats/VAB
Pessobreeltotal
Producció VAB Llocs de
treball
14 Indústriespaper 2,90 89.555,15
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 9,01 43.817,90
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 0,23 317.424,24
17 Indústriesquímiques 2,06 96.377,10
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 2,90 124.697,90
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 4,61 56.950,74
20 Fabricacióaltresproductesmineralsnometàl·lics 6,15 59.015,61
21 Metal·lúrgia 2,29 70.129,13
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària 7,64 47.376,24
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 6,35 61.281,12
24 Fabricació materials i equips elèctrics 4,66 61.433,61
25 Fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment
6,15 56.407,90
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs 2,95 66.323,43
27 Fabricació altres materials de transport 5,65 44.782,97
28 Fabricació mobles 8,28 37.269,94
29 Indústriesmanufactureresdiverses 8,33 48.300,45
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 10,58 52.154,49
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 1,04 489.992,79
32 Produccióidistribuciógas 0,68 204.568,92
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 3,98 114.713,28
34 Serveisgestióresidusisanejament 7,16 60.355,51
35 Construcció 5,97 62.654,57
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes 8,46 69.062,48
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor 7,10 69.310,26
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes 17,28 36.432,22
39 Transportperferrocarril 7,60 65.092,08
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 14,44 39.893,85
41 Transport mercaderies per carretera i per
canonada
10,14 30.504,94
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors 5,39 76.851,16
43 Transport aeri 2,68 61.427,68
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 3,84 113.025,28
45 Activitatspostalsidecorreus 21,01 30.682,17
46 Serveisd'allotjament 10,54 52.768,31
47 Serveisdemenjaribegudes 10,97 52.052,23
48 Edició 4,58 77.315,30
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 5,24 78.309,69
50 Ràdioitelevisió 5,08 80.638,21
51 Telecomunicacions 2,41 233.482,18
693. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201168
Taula A3.3 (cont.): Requeriments d’ocupació i productivitat (€) 2011
Font:Idescatielaboraciópròpia.
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació 10,85 54.190,74
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
5,09 135.552,64
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria 3,58 129.415,33
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
11,99 40.784,92
56 Activitatsimmobiliàries 1,58 499.305,81
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal 12,07 54.389,83
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 9,74 48.489,94
59 Recercaidesenvolupament 5,04 114.546,31
60 Publicitatiestudisdemercat 7,94 50.339,81
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 14,18 45.297,76
62 Activitatsveterinàries 17,19 31.760,53
63 Activitatsdelloguer 4,42 106.874,45
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 32,01 28.551,18
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 8,09 45.732,12
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 23,30 35.548,22
67 Serveisperaedificisidejardineria 32,47 24.217,50
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 16,44 36.189,61
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 13,29 50.315,86
70 Educació, exc. superior 16,01 53.148,17
71 Educació superior 13,17 60.447,56
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 20,49 32.433,67
73 Activitatshospitalàries 11,37 52.596,09
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 12,45 57.496,61
75 Activitatsdeserveissocials 29,04 23.806,98
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles,biblioteques i museus
9,97 46.850,01
77 Jocs atzar i apostes 3,65 149.629,63
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment 8,94 66.144,57
79 Activitatsassociatives 13,11 39.923,83
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
22,10 24.221,68
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 21,75 33.662,47
82 Activitatsdelesllars 80,09 12.486,54
TOTAL 7,75 59.960,50
Taula A3.4: Requeriments d’ocupació i productivitat (€) 2005
Sector
Llocsdetreballequivalentsatempscomplet/Producció
(milió€)
VAB/Llocsdetreballequivalentsatemps
complet
1 Agricultura, ramaderia, caça 17,95 25.637,9
2 Silvicultura,explotacióforestaliserveisrelacionats 27,37 33.292,0
3 Pesca,aqüiculturaiserveisrelacionats 16,37 35.290,6
4 Extracciódeproductesenergètics 8,62 62.113,6
5 Extracció d'altres minerals (excepte els productes
energètics)4,88 87.635,8
6 Indústriescàrnies 5,90 32.533,7
7 Indústriesd'altresproductesalimentarisitabac 5,44 37.287,5
8 Indústrieslàcties 4,22 66.992,7
9 Elaboració de begudes 3,93 63.753,9
10 Indústriestèxtils 10,77 28.206,9
11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria 15,17 20.564,5
12 Indústriesdelcuiridelcalçat 10,69 31.672,5
13 Indústriesdelafustaidelsuro(exceptemobles);cistelleria i esparteria
13,48 23.895,2
14 Indústriesdelpaper 5,41 59.606,7
15 Edició,artsgràfiquesireproducciódesuportsenregistrats
9,09 43.436,9
16 Refinaciódepetroliitractamentdecombustiblesnuclears
0,32 516.393,7
17 Indústriesquímiques 3,99 73.378,6
18 Fabricaciódeproductesdecautxúimatèriesplàstiques
7,26 45.180,9
19 Fabricaciódevidreiproductesdevidre 9,35 45.630,0
20 Fabricació de productes ceràmics, rajoles i
productes de terra cuita per a la construcció
8,23 50.534,6
21 Fabricació de ciment, calç i guix 2,77 175.164,2
22 Fabricaciód'elementsdeformigó,guixicimentiproductesmineralsnometàl·lics;indústriadelapedra
5,73 53.182,9
23 Metal·lúrgia 2,96 92.132,8
24 Fabricaciódeproductesmetàl·lics(exceptemaquinària i equips)
10,59 35.487,0
25 Indústriesdelaconstrucciódemaquinàriaiequipsmecànics
8,76 44.886,6
26 Fabricaciódemàquinesd'oficinaiequipsinformàtics
7,87 32.976,1
27 Fabricació de maquinària i materials elèctrics 5,09 59.327,5
28 Fabricaciódematerialselectrònics;fabricaciód’equipsiaparellsderàdio,televisióicomunicacions
4,42 43.497,2
Sector
Llocsdetreballequivalentsatempscomplet/Producció(milió€)
VAB/Llocsdetreballequivalentsatempscomplet
713. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201170
Taula A3.4 (cont.): Requeriments d’ocupació i productivitat (€) 2005
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Taula A3.5: Pes de les importacions intermèdies sobre producció (%) 2011
29 Fabricaciód’equipsiinstrumentsmedicoquirúrgics,deprecisió,òpticairellotgeria
8,17 51.857,0
30 Fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsisemiremolcs
3,99 50.297,7
31 Fabricació d'altres materials de transport 5,44 50.209,1
32 Fabricaciódemobles;altresindústriesmanufactureres
12,54 27.242,0
33 Reciclatge 1,04 111.787,3
34 Produccióidistribuciód'energiaelèctrica 1,07 325.520,0
35 Produccióidistribuciódegas,vaporiaiguacalenta 1,01 354.355,9
36 Captació,potabilitzacióidistribuciód'aigua 4,14 111.097,1
37 Construcció 8,84 48.720,2
38 Venda,mantenimentireparaciódevehiclesdemotor
9,83 51.094,0
39 Comerçal'engròsiintermediaris(exceptevehiclesde motor)
9,82 57.793,5
40 Comerçaldetall(exceptevehiclesdemotor);reparacions
28,77 21.991,2
41 Hotels,càmpingsialtrestipusd'allotjament 12,14 42.173,9
42 Restaurants, establiments de begudes, menjadors
col·lectiusiprovisiódemenjarspreparats9,65 60.759,3
43 Transportperferrocarril 8,10 72.401,4
44 Altrestipusdetransportterrestre 11,80 34.681,5
45 Transportmarítim,decabotatgeiperviesinteriors 2,30 283.832,5
46 Transport aeri i espacial 4,00 89.977,0
47 Activitatsafinsaltransport 4,63 89.858,7
48 Activitatsd'agènciesdeviatgesioperadorsturístics 4,72 45.153,1
49 Correusitelecomunicacions 4,26 134.056,1
50 Mediaciófinancera(excepteassegurancesiplansdepensions)
6,83 107.062,4
51 Assegurances i plans de pensions (excepte Seguretat
Social obligatòria)
4,93 90.046,9
52 Activitatsauxiliarsdelamediaciófinancera 9,88 51.061,6
53 Activitatsimmobiliàries 1,83 401.235,7
54 Activitatsdelloguer 5,50 93.624,1
55 Activitatsinformàtiques 10,68 55.125,8
56 Recercaidesenvolupament 10,05 46.045,4
57 Altresactivitatsempresarials 13,66 43.623,3
58 Administraciópública,defensaiSeguretatSocialobligatòria
15,12 43.368,6
59 Educació 18,23 42.309,2
60 Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials 15,53 42.720,4
61 Activitatsdesanejamentpúblic 8,64 51.438,7
62 Activitatsassociatives 12,52 32.903,4
63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives 9,13 56.015,6
64 Activitatsdiversesdeserveispersonals 31,31 22.204,9
65 Llarsqueocupenpersonaldomèstic 109,98 9.092,2
TOTAL 9,35 49.908,64
Sector
Llocsdetreballequivalentsatempscomplet/Producció
(milió€)
VAB/Llocsdetreballequivalentsatemps
complet
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
1 Produccióagrícola 1,29 1,10 2,38
2 Produccióramaderaiserveisagraris 10,34 8,79 19,13
3 Silviculturaiexplotacióforestal 0,42 0,85 1,27
4 Pescaiaqüicultura 12,56 7,34 19,90
5 Indústriesextractives 6,88 2,22 9,10
6 Indústriescàrnies 15,81 6,70 22,51
7 Fabricacióproducteslactis 13,08 15,47 28,55
8 Fabricació begudes 11,52 4,20 15,73
9 Fabricació altres productes alimentaris
i tabac
23,17 16,15 39,32
10 Indústriestèxtils 10,18 17,32 27,50
11 Confecciópecesdevestir 9,85 21,72 31,57
12 Indústriacuiricalçat 7,31 22,81 30,12
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
17,85 5,38 23,24
14 Indústriespaper 13,30 21,53 34,83
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 9,28 10,63 19,91
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 2,35 72,30 74,64
17 Indústriesquímiques 8,67 35,95 44,62
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 7,08 26,51 33,59
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 12,07 33,21 45,28
20 Fabricació altres productes minerals no
metàl·lics12,06 6,92 18,98
21 Metal·lúrgia 27,95 19,99 47,95
733. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201172
Taula A3.5 (cont.): Pes de les importacions intermèdies sobre producció (%) 2011
Font:Idescatielaboraciópròpia.
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
10,18 11,61 21,79
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics
5,64 32,17 37,81
24 Fabricació materials i equips elèctrics 15,26 25,69 40,94
25 Fabricació maquinària i equips no
classificatsanteriorment7,60 15,90 23,50
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
18,75 33,23 51,97
27 Fabricació altres materials de transport 7,54 34,80 42,35
28 Fabricació mobles 12,05 5,73 17,78
29 Indústriesmanufactureresdiverses 6,55 16,48 23,03
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips
7,04 7,97 15,01
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 13,88 11,39 25,27
32 Produccióidistribuciógas 4,71 57,66 62,37
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 4,57 1,30 5,87
34 Serveisgestióresidusisanejament 5,21 3,17 8,38
35 Construcció 9,54 2,28 11,82
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
7,37 6,31 13,68
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
6,68 6,24 12,92
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
5,63 2,33 7,96
39 Transportperferrocarril 5,18 4,13 9,31
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers
2,71 6,07 8,78
41 Transport mercaderies per carretera i
per canonada
15,87 10,22 26,09
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
5,49 5,79 11,28
43 Transport aeri 12,66 29,57 42,23
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
14,91 3,79 18,71
45 Activitatspostalsidecorreus 13,64 0,69 14,33
46 Serveisd'allotjament 8,60 2,32 10,93
47 Serveisdemenjaribegudes 5,94 1,71 7,65
48 Edició 12,00 9,71 21,72
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 8,18 9,35 17,53
50 Ràdioitelevisió 4,52 4,44 8,96
51 Telecomunicacions 22,74 5,94 28,68
Sector Restad’Espanya Resta del món Total 52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
9,30 5,82 15,13
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
4,91 2,97 7,88
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria
7,55 4,80 12,35
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
9,31 4,99 14,30
56 Activitatsimmobiliàries 4,24 0,49 4,73
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
2,57 2,54 5,11
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 9,52 7,12 16,64
59 Recercaidesenvolupament 5,50 5,92 11,42
60 Publicitatiestudisdemercat 21,51 4,91 26,42
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 5,82 2,52 8,34
62 Activitatsveterinàries 4,11 4,90 9,01
63 Activitatsdelloguer 6,08 6,16 12,23
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 1,58 0,51 2,09
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 20,08 28,89 48,98
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 6,67 0,93 7,60
67 Serveisperaedificisidejardineria 3,56 0,78 4,34
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
5,03 1,24 6,27
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
3,85 0,85 4,70
70 Educació, exc. superior 1,49 0,45 1,94
71 Educació superior 2,74 0,87 3,61
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 2,78 0,68 3,45
73 Activitatshospitalàries 3,03 11,01 14,04
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 2,29 3,29 5,59
75 Activitatsdeserveissocials 3,78 1,45 5,23
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
5,77 3,37 9,14
77 Jocs atzar i apostes 5,62 3,70 9,31
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
5,17 2,03 7,19
79 Activitatsassociatives 4,66 2,19 6,85
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
6,29 6,13 12,42
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 4,36 1,62 5,98
82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00 0,00
TOTAL 8,90 10,42 19,31
753. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201174
Taula A3.6: Pes de les importacions intermèdies sobre producció (%) 2005
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
1 Agricultura, ramaderia, caça 9,27 7,30 16,57
2 Silvicultura,explotacióforestaliserveisrelacionats
0,63 1,87 2,50
3 Pesca,aqüiculturaiserveisrelacionats 9,26 9,20 18,45
4 Extracciódeproductesenergètics 9,45 4,96 14,41
5 Extracció d'altres minerals (excepte els
productesenergètics)16,05 9,57 25,62
6 Indústriescàrnies 27,73 4,85 32,58
7 Indústriesd'altresproductesalimentarisi tabac
13,43 33,84 47,27
8 Indústrieslàcties 8,82 9,53 18,35
9 Elaboració de begudes 20,80 13,83 34,63
10 Indústriestèxtils 6,73 33,65 40,38
11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria
10,62 17,68 28,30
12 Indústriesdelcuiridelcalçat 23,52 21,17 44,69
13 Indústriesdelafustaidelsuro(exceptemobles);cistelleriaiesparteria
19,05 18,64 37,68
14 Indústriesdelpaper 15,43 29,41 44,85
15 Edició,artsgràfiquesireproducciódesuports enregistrats
11,32 14,98 26,30
16 Refinaciódepetroliitractamentdecombustiblesnuclears
6,60 66,44 73,04
17 Indústriesquímiques 15,51 31,44 46,95
18 Fabricaciódeproductesdecautxúimatèriesplàstiques
10,14 29,08 39,22
19 Fabricaciódevidreiproductesdevidre 18,96 7,85 26,81
20 Fabricació de productes ceràmics,
rajoles i productes de terra cuita per a la
construcció
11,96 9,65 21,61
21 Fabricació de ciment, calç i guix 7,61 7,78 15,38
22 Fabricaciód'elementsdeformigó,guix i ciment i productes minerals no
metàl·lics;indústriadelapedra
10,22 6,27 16,49
23 Metal·lúrgia 7,79 29,50 37,29
24 Fabricaciódeproductesmetàl·lics(excepte maquinària i equips)
10,98 23,86 34,84
25 Indústriesdelaconstrucciódemaquinària i equips mecànics
9,69 27,31 37,00
26 Fabricaciódemàquinesd'oficinaiequipsinformàtics
4,40 40,14 44,54
27 Fabricació de maquinària i materials
elèctrics
12,71 31,26 43,97
28 Fabricaciódematerialselectrònics;fabricaciód’equipsiaparellsderàdio,televisióicomunicacions
7,34 43,29 50,63
29 Fabricació d’equips i instruments
medicoquirúrgics,deprecisió,òpticairellotgeria
8,75 17,59 26,34
30 Fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsi semiremolcs
10,23 43,56 53,79
31 Fabricació d'altres materials de
transport
4,29 31,16 35,45
32 Fabricaciódemobles;altresindústriesmanufactureres
10,83 15,81 26,64
33 Reciclatge 21,63 5,06 26,69
34 Produccióidistribuciód'energiaelèctrica
12,69 13,88 26,57
35 Produccióidistribuciódegas,vaporiaigua calenta
2,91 55,48 58,39
36 Captació,potabilitzacióidistribuciód'aigua
4,41 1,79 6,21
37 Construcció 9,97 1,34 11,31
38 Venda, manteniment i reparació de
vehiclesdemotor13,07 11,65 24,72
39 Comerçal'engròsiintermediaris(exceptevehiclesdemotor)
8,29 2,49 10,78
40 Comerçaldetall(exceptevehiclesdemotor);reparacions
2,49 2,10 4,58
41 Hotels,càmpingsialtrestipusd'allotjament
6,89 6,88 13,77
42 Restaurants, establiments de begudes,
menjadorscol·lectiusiprovisiódemenjars preparats
8,19 0,79 8,98
43 Transportperferrocarril 11,57 1,59 13,16
44 Altrestipusdetransportterrestre 11,98 6,02 18,00
45 Transportmarítim,decabotatgeiperviesinteriors
4,16 4,70 8,87
46 Transport aeri i espacial 10,66 20,70 31,36
47 Activitatsafinsaltransport 9,15 3,38 12,53
48 Activitatsd'agènciesdeviatgesioperadorsturístics
19,19 22,92 42,11
49 Correusitelecomunicacions 5,30 3,01 8,31
50 Mediaciófinancera(excepteassegurances i plans de pensions)
2,42 1,77 4,20
51 Assegurances i plans de pensions
(excepte Seguretat Social obligatòria)
15,41 1,87 17,28
52 Activitatsauxiliarsdelamediaciófinancera
12,24 0,96 13,20
773. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201176
Taula A3.6 (cont.): Pes de les importacions intermèdies sobre producció (%) 2005
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Taula A3.7: Pes de les importacions finals sobre recursos (%) 2011
53 Activitatsimmobiliàries 1,07 1,02 2,09
54 Activitatsdelloguer 4,49 0,19 4,68
55 Activitatsinformàtiques 9,70 1,57 11,27
56 Recercaidesenvolupament 12,22 5,13 17,35
57 Altresactivitatsempresarials 7,44 5,56 12,99
58 Administraciópública,defensaiSeguretat Social obligatòria
4,38 2,55 6,93
59 Educació 2,12 0,70 2,82
60 Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials
2,63 5,36 7,99
61 Activitatsdesanejamentpúblic 4,50 4,88 9,38
62 Activitatsassociatives 7,87 3,95 11,82
63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives
11,28 9,10 20,38
64 Activitatsdiversesdeserveispersonals 5,43 3,01 8,44
65 Llarsqueocupenpersonaldomèstic 0,00 0,00 0,00
TOTAL 9,07 12,34 21,40
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
1 Produccióagrícola 42,33 28,84 71,17
2 Produccióramaderaiserveisagraris 23,13 10,04 33,17
3 Silviculturaiexplotacióforestal 18,70 6,98 25,69
4 Pescaiaqüicultura 42,07 26,37 68,43
5 Indústriesextractives 4,00 87,08 91,08
6 Indústriescàrnies 16,59 3,05 19,65
7 Fabricacióproducteslactis 36,55 15,48 52,03
8 Fabricació begudes 13,07 2,60 15,66
9 Fabricació altres productes alimentaris
i tabac
15,49 20,71 36,20
10 Indústriestèxtils 10,19 21,13 31,31
11 Confecciópecesdevestir 4,18 39,57 43,75
12 Indústriacuiricalçat 13,33 35,79 49,13
Sector Restad’Espanya Resta del món Total 13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
27,55 6,03 33,59
14 Indústriespaper 13,91 19,62 33,53
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 9,18 1,01 10,19
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 5,66 43,52 49,18
17 Indústriesquímiques 6,97 28,62 35,59
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 3,33 29,00 32,33
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 13,27 16,23 29,50
20 Fabricació altres productes minerals no
metàl·lics21,67 6,13 27,81
21 Metal·lúrgia 24,43 26,91 51,34
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
15,52 10,72 26,24
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics
3,90 66,39 70,29
24 Fabricació materials i equips elèctrics 15,24 27,33 42,57
25 Fabricació maquinària i equips no
classificatsanteriorment10,99 24,34 35,33
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
8,24 27,08 35,32
27 Fabricació altres materials de transport 16,04 21,00 37,05
28 Fabricació mobles 17,60 10,57 28,17
29 Indústriesmanufactureresdiverses 6,88 36,09 42,98
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips
23,38 3,89 27,28
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 29,21 0,93 30,13
32 Produccióidistribuciógas 8,36 0,00 8,36
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
0,00 0,00 0,00
34 Serveisgestióresidusisanejament 3,54 5,41 8,95
35 Construcció 5,63 0,44 6,07
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
1,07 0,06 1,13
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
1,47 1,80 3,27
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
0,00 0,00 0,00
39 Transportperferrocarril 33,03 1,13 34,16
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers
0,96 0,35 1,31
41 Transport mercaderies per carretera i
per canonada
14,09 5,52 19,61
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
22,33 19,42 41,75
793. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201178
Taula A3.7 (cont.): Pes de les importacions finals sobre recursos (%) 2011
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Taula A3.8: Pes de les importacions finals sobre recursos (%) 2005
43 Transport aeri 12,86 25,29 38,14
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
12,35 2,13 14,48
45 Activitatspostalsidecorreus 10,12 1,68 11,80
46 Serveisd'allotjament 16,00 10,63 26,63
47 Serveisdemenjaribegudes 1,56 0,16 1,72
48 Edició 11,85 3,27 15,12
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 6,36 5,13 11,48
50 Ràdioitelevisió 47,06 0,59 47,65
51 Telecomunicacions 32,49 2,18 34,67
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
10,33 4,72 15,04
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
0,88 3,56 4,44
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria
10,67 5,37 16,05
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
12,66 8,42 21,09
56 Activitatsimmobiliàries 0,00 0,00 0,00
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
9,46 7,56 17,02
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 7,03 3,21 10,24
59 Recercaidesenvolupament 2,34 3,69 6,03
60 Publicitatiestudisdemercat 26,09 16,54 42,63
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 12,41 1,53 13,94
62 Activitatsveterinàries 0,14 0,00 0,14
63 Activitatsdelloguer 5,69 21,80 27,48
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 0,00 0,00 0,00
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 6,36 4,04 10,40
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 11,67 4,66 16,33
67 Serveisperaedificisidejardineria 0,49 0,81 1,30
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
4,52 16,83 21,35
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
0,00 0,00 0,00
70 Educació, exc. superior 0,00 0,00 0,00
71 Educació superior 0,00 0,00 0,00
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 0,00 0,00 0,00
73 Activitatshospitalàries 0,00 0,00 0,00
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 0,00 0,00 0,00
Sector Restad’Espanya Resta del món Total 75 Activitatsdeserveissocials 0,00 0,00 0,00
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
5,26 8,00 13,27
77 Jocs atzar i apostes 0,00 0,00 0,00
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
2,70 0,40 3,10
79 Activitatsassociatives 2,50 1,15 3,66
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
3,94 1,36 5,30
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 1,11 0,45 1,56
82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00 0,00
TOTAL 8,93 11,83 20,76
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
1 Agricultura, ramaderia, caça 30,91 25,88 56,79
2 Silvicultura,explotacióforestaliserveisrelacionats
19,71 29,86 49,57
3 Pesca,aqüiculturaiserveisrelacionats 40,74 31,29 72,03
4 Extracciódeproductesenergètics 1,43 97,56 98,99
5 Extracció d'altres minerals (excepte els
productesenergètics)14,81 11,76 26,57
6 Indústriescàrnies 15,50 3,47 18,97
7 Indústriesd'altresproductesalimentarisi tabac
20,11 19,18 39,29
8 Indústrieslàcties 38,90 14,28 53,18
9 Elaboració de begudes 15,07 9,64 24,71
10 Indústriestèxtils 6,75 23,22 29,97
11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria
9,85 32,86 42,71
12 Indústriesdelcuiridelcalçat 32,11 32,44 64,55
13 Indústriesdelafustaidelsuro(exceptemobles);cistelleriaiesparteria
26,80 13,29 40,08
14 Indústriesdelpaper 18,05 25,35 43,40
15 Edició,artsgràfiquesireproducciódesuports enregistrats
11,66 3,77 15,43
813. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201180
Taula A3.8 (cont.): Pes de les importacions finals sobre recursos (%) 2005
Font:Idescatielaboraciópròpia.
16 Refinaciódepetroliitractamentdecombustiblesnuclears
29,54 25,87 55,41
17 Indústriesquímiques 13,22 29,25 42,47
18 Fabricaciódeproductesdecautxúimatèriesplàstiques
11,27 19,90 31,17
19 Fabricaciódevidreiproductesdevidre 22,97 25,74 48,71
20 Fabricació de productes ceràmics,
rajoles i productes de terra cuita per a la
construcció
26,37 8,15 34,52
21 Fabricació de ciment, calç i guix 5,80 6,05 11,86
22 Fabricaciód'elementsdeformigó,guix i ciment i productes minerals no
metàl·lics;indústriadelapedra
25,16 3,46 28,63
23 Metal·lúrgia 23,47 40,79 64,26
24 Fabricaciódeproductesmetàl·lics(excepte maquinària i equips)
13,98 12,45 26,43
25 Indústriesdelaconstrucciódemaquinària i equips mecànics
10,87 38,54 49,41
26 Fabricaciódemàquinesd'oficinaiequipsinformàtics
7,38 85,22 92,60
27 Fabricació de maquinària i materials
elèctrics
11,67 22,08 33,75
28 Fabricaciódematerialselectrònics;fabricaciód’equipsiaparellsderàdio,televisióicomunicacions
5,76 56,61 62,37
29 Fabricació d’equips i instruments
medicoquirúrgics,deprecisió,òpticairellotgeria
7,81 51,97 59,78
30 Fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsi semiremolcs
8,75 32,58 41,34
31 Fabricació d'altres materials de
transport
7,18 41,93 49,10
32 Fabricaciódemobles;altresindústriesmanufactureres
16,65 20,06 36,71
33 Reciclatge 0,01 0,00 0,01
34 Produccióidistribuciód'energiaelèctrica
36,26 0,27 36,53
35 Produccióidistribuciódegas,vaporiaigua calenta
0,00 0,00 0,00
36 Captació,potabilitzacióidistribuciód'aigua
0,06 0,02 0,08
37 Construcció 0,00 0,00 0,00
38 Venda, manteniment i reparació de
vehiclesdemotor0,00 0,00 0,00
Sector Restad’Espanya Resta del món Total 39 Comerçal'engròsiintermediaris(exceptevehiclesdemotor)
1,67 1,09 2,76
40 Comerçaldetall(exceptevehiclesdemotor);reparacions
0,26 0,00 0,26
41 Hotels,càmpingsialtrestipusd'allotjament
14,89 8,30 23,19
42 Restaurants, establiments de begudes,
menjadorscol·lectiusiprovisiódemenjars preparats
0,69 0,03 0,72
43 Transportperferrocarril 13,13 1,12 14,25
44 Altrestipusdetransportterrestre 17,18 5,04 22,22
45 Transportmarítim,decabotatgeiperviesinteriors
31,74 11,35 43,08
46 Transport aeri i espacial 14,43 23,98 38,41
47 Activitatsafinsaltransport 4,42 5,22 9,64
48 Activitatsd'agènciesdeviatgesioperadorsturístics
12,02 6,34 18,36
49 Correusitelecomunicacions 3,17 1,33 4,50
50 Mediaciófinancera(excepteassegurances i plans de pensions)
1,80 2,99 4,79
51 Assegurances i plans de pensions
(excepte Seguretat Social obligatòria)
9,59 1,18 10,77
52 Activitatsauxiliarsdelamediaciófinancera
35,42 1,79 37,20
53 Activitatsimmobiliàries 0,00 0,00 0,00
54 Activitatsdelloguer 24,16 8,82 32,98
55 Activitatsinformàtiques 12,04 7,86 19,90
56 Recercaidesenvolupament 3,60 8,25 11,86
57 Altresactivitatsempresarials 9,75 9,05 18,80
58 Administraciópública,defensaiSeguretat Social obligatòria
0,00 0,00 0,00
59 Educació 0,00 0,00 0,00
60 Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials
0,00 0,00 0,00
61 Activitatsdesanejamentpúblic 0,00 0,00 0,00
62 Activitatsassociatives 0,00 0,00 0,00
63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives
10,87 5,64 16,51
64 Activitatsdiversesdeserveispersonals 3,18 0,01 3,19
65 Llarsqueocupenpersonaldomèstic 0,00 0,00 0,00
TOTAL 9,49 13,83 23,32
833. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201182
Taula A3.9: Pes de les exportacions sobre usos (%) 2011
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
1 Produccióagrícola 1,51 8,74 10,25
2 Produccióramaderaiserveisagraris 8,13 1,64 9,76
3 Silviculturaiexplotacióforestal 0,00 0,00 0,00
4 Pescaiaqüicultura 2,28 3,35 5,63
5 Indústriesextractives 1,04 2,52 3,56
6 Indústriescàrnies 20,78 19,66 40,43
7 Fabricacióproducteslactis 28,08 3,51 31,59
8 Fabricació begudes 26,77 17,43 44,20
9 Fabricació altres productes alimentaris
i tabac
25,67 11,28 36,95
10 Indústriestèxtils 25,09 25,65 50,74
11 Confecciópecesdevestir 25,06 25,84 50,90
12 Indústriacuiricalçat 8,21 34,06 42,27
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
27,20 16,20 43,39
14 Indústriespaper 25,94 9,89 35,84
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 0,00 0,00 0,00
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 14,92 12,13 27,05
17 Indústriesquímiques 22,89 23,67 46,56
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 35,60 25,16 60,76
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 21,04 29,48 50,52
20 Fabricació altres productes minerals no
metàl·lics23,16 15,16 38,32
21 Metal·lúrgia 7,94 12,53 20,47
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
17,63 21,96 39,59
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics
8,01 16,30 24,32
24 Fabricació materials i equips elèctrics 17,99 22,19 40,18
25 Fabricació maquinària i equips no
classificatsanteriorment17,20 27,61 44,81
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
9,92 44,77 54,69
27 Fabricació altres materials de transport 13,85 36,20 50,05
28 Fabricació mobles 21,51 16,03 37,54
29 Indústriesmanufactureresdiverses 19,92 27,70 47,63
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips
0,00 0,00 0,00
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 0,00 0,47 0,47
32 Produccióidistribuciógas 0,00 0,00 0,00
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
1,33 0,27 1,60
34 Serveisgestióresidusisanejament 8,95 1,92 10,87
35 Construcció 0,00 0,00 0,00
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
3,50 13,44 16,94
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
23,07 20,22 43,29
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
5,02 2,40 7,42
39 Transportperferrocarril 3,71 0,50 4,21
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers
4,24 1,73 5,96
41 Transport mercaderies per carretera i
per canonada
13,40 8,00 21,40
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
11,24 1,33 12,57
43 Transport aeri 11,60 43,27 54,87
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
21,48 17,85 39,33
45 Activitatspostalsidecorreus 11,54 6,50 18,04
46 Serveisd'allotjament 0,00 0,00 0,00
47 Serveisdemenjaribegudes 0,00 0,00 0,00
48 Edició 37,07 15,55 52,62
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 31,47 2,55 34,03
50 Ràdioitelevisió 0,00 0,00 0,00
51 Telecomunicacions 2,08 0,09 2,17
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
18,77 6,19 24,95
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
2,52 6,75 9,27
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria
5,76 2,83 8,59
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
8,59 5,57 14,16
56 Activitatsimmobiliàries 0,00 0,00 0,00
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
8,12 2,77 10,89
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 0,00 5,00 5,00
59 Recercaidesenvolupament 1,02 2,11 3,13
60 Publicitatiestudisdemercat 16,45 7,38 23,83
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 22,97 3,54 26,51
62 Activitatsveterinàries 0,00 0,00 0,00
853. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201184
Taula A3.9 (cont.): Pes de les exportacions sobre usos (%) 2011
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Taula A3.10: Pes de les exportacions sobre usos (%) 2005
63 Activitatsdelloguer 8,16 0,48 8,64
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 0,00 0,00 0,00
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 0,00 0,00 0,00
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 22,83 0,09 22,92
67 Serveisperaedificisidejardineria 17,75 1,90 19,65
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
13,70 34,98 48,68
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
0,00 0,00 0,00
70 Educació, exc. superior 0,00 0,00 0,00
71 Educació superior 0,00 0,00 0,00
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 0,00 0,00 0,00
73 Activitatshospitalàries 0,00 0,00 0,00
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 0,00 0,00 0,00
75 Activitatsdeserveissocials 0,00 0,00 0,00
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
22,94 4,10 27,04
77 Jocs atzar i apostes 0,00 0,00 0,00
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
18,07 6,46 24,53
79 Activitatsassociatives 0,00 0,00 0,00
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
0,41 0,10 0,51
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 0,00 0,00 0,00
82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00 0,00
TOTAL 11,58 11,46 23,04
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
1 Agricultura, ramaderia, caça 3,74 7,33 11,07
2 Silvicultura,explotacióforestaliserveisrelacionats
2,98 2,85 5,82
3 Pesca,aqüiculturaiserveisrelacionats 7,03 5,93 12,96
4 Extracciódeproductesenergètics 0,03 0,01 0,04
Sector Restad’Espanya Resta del món Total 5 Extracció d'altres minerals (excepte els
productesenergètics)11,01 7,42 18,43
6 Indústriescàrnies 30,94 13,05 43,99
7 Indústriesd'altresproductesalimentarisi tabac
23,23 12,69 35,92
8 Indústrieslàcties 30,05 3,17 33,22
9 Elaboració de begudes 33,74 12,48 46,21
10 Indústriestèxtils 26,58 21,19 47,77
11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria 26,00 14,44 40,44
12 Indústriesdelcuiridelcalçat 8,52 20,86 29,39
13 Indústriesdelafustaidelsuro(exceptemobles);cistelleriaiesparteria
21,51 10,70 32,21
14 Indústriesdelpaper 21,25 14,77 36,02
15 Edició,artsgràfiquesireproducciódesuports enregistrats
31,60 12,76 44,36
16 Refinaciódepetroliitractamentdecombustiblesnuclears
16,32 6,10 22,42
17 Indústriesquímiques 24,81 22,76 47,58
18 Fabricaciódeproductesdecautxúimatèriesplàstiques
20,92 19,39 40,30
19 Fabricaciódevidreiproductesdevidre 21,72 12,80 34,52
20 Fabricació de productes ceràmics,
rajoles i productes de terra cuita per a la
construcció
23,11 16,67 39,78
21 Fabricació de ciment, calç i guix 38,25 6,24 44,49
22 Fabricaciód'elementsdeformigó,guix i ciment i productes minerals no
metàl·lics;indústriadelapedra
27,45 8,69 36,14
23 Metal·lúrgia 14,75 9,30 24,05
24 Fabricaciódeproductesmetàl·lics(excepte maquinària i equips)
27,67 12,34 40,01
25 Indústriesdelaconstrucciódemaquinària i equips mecànics
16,83 18,02 34,85
26 Fabricaciódemàquinesd'oficinaiequipsinformàtics
1,94 0,37 2,32
27 Fabricació de maquinària i materials
elèctrics
31,12 24,34 55,46
28 Fabricaciódematerialselectrònics;fabricaciód’equipsiaparellsderàdio,televisióicomunicacions
10,24 24,91 35,14
29 Fabricació d’equips i instruments
medicoquirúrgics,deprecisió,òpticairellotgeria
9,56 11,84 21,40
30 Fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsi semiremolcs
17,70 31,81 49,52
873. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201186
Taula A3.10 (cont.): Pes de les exportacions sobre usos (%) 2005
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Taula A3.11: Pes de les exportacions sobre producció (%) 2011
31 Fabricació d'altres materials de
transport
18,37 23,01 41,38
32 Fabricaciódemobles;altresindústriesmanufactureres
25,84 13,61 39,45
33 Reciclatge 15,05 0,00 15,05
34 Produccióidistribuciód'energiaelèctrica
13,36 0,95 14,31
35 Produccióidistribuciódegas,vaporiaigua calenta
16,07 0,00 16,07
36 Captació,potabilitzacióidistribuciód'aigua
0,00 0,00 0,00
37 Construcció 0,00 0,00 0,00
38 Venda, manteniment i reparació de
vehiclesdemotor17,13 7,64 24,77
39 Comerçal'engròsiintermediaris(exceptevehiclesdemotor)
22,32 13,96 36,28
40 Comerçaldetall(exceptevehiclesdemotor);reparacions
0,00 0,00 0,00
41 Hotels,càmpingsialtrestipusd'allotjament
0,00 0,00 0,00
42 Restaurants, establiments de begudes,
menjadorscol·lectiusiprovisiódemenjars preparats
0,00 0,00 0,00
43 Transportperferrocarril 0,00 0,00 0,00
44 Altrestipusdetransportterrestre 15,57 12,80 28,36
45 Transportmarítim,decabotatgeiperviesinteriors
3,87 24,13 28,00
46 Transport aeri i espacial 28,56 21,81 50,37
47 Activitatsafinsaltransport 23,57 12,15 35,73
48 Activitatsd'agènciesdeviatgesioperadorsturístics
0,00 0,00 0,00
49 Correusitelecomunicacions 3,09 1,29 4,37
50 Mediaciófinancera(excepteassegurances i plans de pensions)
9,90 3,70 13,60
51 Assegurances i plans de pensions
(excepte Seguretat Social obligatòria)
9,28 4,73 14,01
52 Activitatsauxiliarsdelamediaciófinancera
4,93 3,31 8,24
53 Activitatsimmobiliàries 0,00 0,00 0,00
54 Activitatsdelloguer 7,47 1,15 8,61
55 Activitatsinformàtiques 23,73 10,42 34,15
56 Recercaidesenvolupament 8,30 15,64 23,95
57 Altresactivitatsempresarials 13,47 9,03 22,50
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
1 Produccióagrícola 6,10 35,23 41,33
2 Produccióramaderaiserveisagraris 12,93 2,61 15,54
3 Silviculturaiexplotacióforestal 0,00 0,00 0,00
4 Pescaiaqüicultura 6,45 9,48 15,93
5 Indústriesextractives 11,75 28,45 40,19
6 Indústriescàrnies 23,36 22,10 45,46
7 Fabricacióproducteslactis 61,96 7,75 69,71
8 Fabricació begudes 29,44 19,17 48,61
9 Fabricació altres productes alimentaris
i tabac
40,18 17,65 57,84
10 Indústriestèxtils 33,83 34,59 68,42
11 Confecciópecesdevestir 41,18 42,47 83,65
12 Indústriacuiricalçat 15,56 64,55 80,11
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
39,51 23,53 63,05
14 Indústriespaper 38,36 14,63 52,99
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 0,00 0,00 0,00
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 29,11 23,66 52,77
17 Indústriesquímiques 32,54 33,65 66,19
Sector Restad’Espanya Resta del món Total 58 Administraciópública,defensaiSeguretat Social obligatòria
0,00 0,00 0,00
59 Educació 0,00 0,00 0,00
60 Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials
0,00 0,00 0,00
61 Activitatsdesanejamentpúblic 0,00 0,00 0,00
62 Activitatsassociatives 0,00 0,00 0,00
63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives
13,53 3,30 16,83
64 Activitatsdiversesdeserveispersonals 0,00 0,00 0,00
65 Llarsqueocupenpersonaldomèstic 0,00 0,00 0,00
TOTAL 13,80 10,20 24,00
893. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201188
Taula A3.11 (cont.): Pes de les exportacions sobre producció (%) 2011
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 41,85 29,58 71,43
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 30,79 43,14 73,93
20 Fabricació altres productes minerals no
metàl·lics32,97 21,58 54,54
21 Metal·lúrgia 16,12 25,43 41,55
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
24,51 30,54 55,05
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics
26,85 54,64 81,49
24 Fabricació materials i equips elèctrics 31,07 38,33 69,40
25 Fabricació maquinària i equips no
classificatsanteriorment28,59 45,89 74,47
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
14,45 65,23 79,68
27 Fabricació altres materials de transport 22,52 58,83 81,35
28 Fabricació mobles 28,71 21,39 50,09
29 Indústriesmanufactureresdiverses 31,43 43,71 75,14
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips
0,00 0,00 0,00
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 0,00 0,78 0,78
32 Produccióidistribuciógas 0,00 0,00 0,00
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
1,13 0,23 1,36
34 Serveisgestióresidusisanejament 8,52 1,83 10,35
35 Construcció 0,00 0,00 0,00
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
3,28 12,60 15,88
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
25,25 22,12 47,37
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
4,91 2,35 7,26
39 Transportperferrocarril 4,40 0,59 4,98
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers
4,58 1,87 6,45
41 Transport mercaderies per carretera i
per canonada
16,33 9,74 26,07
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
30,21 3,58 33,79
43 Transport aeri 18,88 70,44 89,33
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
26,31 21,86 48,16
45 Activitatspostalsidecorreus 12,88 7,25 20,13
46 Serveisd'allotjament 0,00 0,00 0,00
47 Serveisdemenjaribegudes 0,00 0,00 0,00
48 Edició 37,88 15,89 53,76
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 32,73 2,65 35,39
50 Ràdioitelevisió 0,00 0,00 0,00
51 Telecomunicacions 3,19 0,13 3,33
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
19,87 6,55 26,42
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
2,38 6,36 8,74
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria
6,40 3,14 9,54
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
18,86 12,24 31,10
56 Activitatsimmobiliàries 0,00 0,00 0,00
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
11,53 3,93 15,46
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 0,00 5,79 5,79
59 Recercaidesenvolupament 3,52 7,32 10,84
60 Publicitatiestudisdemercat 53,20 23,87 77,08
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 37,78 5,82 43,60
62 Activitatsveterinàries 0,00 0,00 0,00
63 Activitatsdelloguer 14,02 0,82 14,84
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 0,00 0,00 0,00
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 0,00 0,00 0,00
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 33,17 0,13 33,30
67 Serveisperaedificisidejardineria 19,44 2,08 21,52
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
19,77 50,48 70,26
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
0,00 0,00 0,00
70 Educació, exc. superior 0,00 0,00 0,00
71 Educació superior 0,00 0,00 0,00
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 0,00 0,00 0,00
73 Activitatshospitalàries 0,00 0,00 0,00
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 0,00 0,00 0,00
75 Activitatsdeserveissocials 0,00 0,00 0,00
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
29,73 5,31 35,04
77 Jocs atzar i apostes 0,00 0,00 0,00
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
16,48 5,89 22,38
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
913. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201190
Taula A3.11 (cont.): Pes de les exportacions sobre producció (%) 2011
Font:Idescatielaboraciópròpia.
Taula A3.12: Pes de les exportacions sobre producció (%) 2005
79 Activitatsassociatives 0,00 0,00 0,00
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
0,40 0,10 0,51
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 0,00 0,00 0,00
82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00 0,00
TOTAL 14,61 14,47 29,08
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
1 Agricultura, ramaderia, caça 8,37 16,40 24,77
2 Silvicultura,explotacióforestaliserveisrelacionats
6,46 6,18 12,64
3 Pesca,aqüiculturaiserveisrelacionats 25,08 21,14 46,22
4 Extracciódeproductesenergètics 1,83 0,84 2,67
5 Extracció d'altres minerals (excepte els
productesenergètics)15,28 10,29 25,57
6 Indústriescàrnies 46,33 19,54 65,88
7 Indústriesd'altresproductesalimentarisi tabac
34,68 18,95 53,62
8 Indústrieslàcties 60,62 6,40 67,01
9 Elaboració de begudes 42,44 15,70 58,13
10 Indústriestèxtils 36,65 29,21 65,85
11 Indústriesdelaconfeccióidelapelleteria
44,16 24,52 68,69
12 Indústriesdelcuiridelcalçat 22,96 56,21 79,17
13 Indústriesdelafustaidelsuro(exceptemobles);cistelleriaiesparteria
35,77 17,79 53,55
14 Indústriesdelpaper 37,19 25,84 63,03
15 Edició,artsgràfiquesireproducciódesuports enregistrats
35,64 14,39 50,03
16 Refinaciódepetroliitractamentdecombustiblesnuclears
36,17 13,51 49,67
17 Indústriesquímiques 39,02 35,80 74,83
18 Fabricaciódeproductesdecautxúimatèriesplàstiques
30,14 27,94 58,08
19 Fabricaciódevidreiproductesdevidre 40,83 24,07 64,90
20 Fabricació de productes ceràmics,
rajoles i productes de terra cuita per a la
construcció
28,63 20,66 49,29
21 Fabricació de ciment, calç i guix 43,14 7,03 50,17
22 Fabricaciód'elementsdeformigó,guix i ciment i productes minerals no
metàl·lics;indústriadelapedra
36,81 11,65 48,46
23 Metal·lúrgia 40,91 25,79 66,70
24 Fabricaciódeproductesmetàl·lics(excepte maquinària i equips)
36,60 16,32 52,92
25 Indústriesdelaconstrucciódemaquinària i equips mecànics
34,50 36,95 71,45
26 Fabricaciódemàquinesd'oficinaiequipsinformàtics
32,69 6,29 38,98
27 Fabricació de maquinària i materials
elèctrics
43,70 34,17 77,87
28 Fabricaciódematerialselectrònics;fabricaciód’equipsiaparellsderàdio,televisióicomunicacions
25,72 62,59 88,31
29 Fabricació d’equips i instruments
medicoquirúrgics,deprecisió,òpticairellotgeria
22,43 27,78 50,21
30 Fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsi semiremolcs
28,52 51,26 79,78
31 Fabricació d'altres materials de
transport
35,67 44,67 80,34
32 Fabricaciódemobles;altresindústriesmanufactureres
39,73 20,93 60,66
33 Reciclatge 14,74 0,00 14,74
34 Produccióidistribuciód'energiaelèctrica
19,61 1,40 21,01
35 Produccióidistribuciódegas,vaporiaigua calenta
16,05 0,00 16,05
36 Captació,potabilitzacióidistribuciód'aigua
0,00 0,00 0,00
37 Construcció 0,00 0,00 0,00
38 Venda, manteniment i reparació de
vehiclesdemotor15,20 6,79 21,99
39 Comerçal'engròsiintermediaris(exceptevehiclesdemotor)
25,59 16,00 41,59
40 Comerçaldetall(exceptevehiclesdemotor);reparacions
0,00 0,00 0,00
41 Hotels,càmpingsialtrestipusd'allotjament
0,00 0,00 0,00
42 Restaurants, establiments de begudes,
menjadorscol·lectiusiprovisiódemenjars preparats
0,00 0,00 0,00
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
933. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201192
Taula A3.12 (cont.): Pes de les exportacions sobre producció (%) 2005
Font:Idescatielaboraciópròpia.
43 Transportperferrocarril 0,00 0,00 0,00
44 Altrestipusdetransportterrestre 19,81 16,28 36,09
45 Transportmarítim,decabotatgeiperviesinteriors
6,66 41,53 48,19
46 Transport aeri i espacial 43,74 33,39 77,13
47 Activitatsafinsaltransport 26,22 13,52 39,74
48 Activitatsd'agènciesdeviatgesioperadorsturístics
0,00 0,00 0,00
49 Correusitelecomunicacions 3,14 1,31 4,45
50 Mediaciófinancera(excepteassegurances i plans de pensions)
9,53 3,56 13,09
51 Assegurances i plans de pensions
(excepte Seguretat Social obligatòria)
9,65 4,91 14,56
52 Activitatsauxiliarsdelamediaciófinancera
12,93 8,70 21,64
53 Activitatsimmobiliàries 0,00 0,00 0,00
54 Activitatsdelloguer 11,56 1,78 13,33
55 Activitatsinformàtiques 29,74 13,07 42,81
56 Recercaidesenvolupament 40,21 75,77 115,98
57 Altresactivitatsempresarials 18,46 12,38 30,84
58 Administraciópública,defensaiSeguretat Social obligatòria
0,00 0,00 0,00
59 Educació 0,00 0,00 0,00
60 Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials
0,00 0,00 0,00
61 Activitatsdesanejamentpúblic 0,00 0,00 0,00
62 Activitatsassociatives 0,00 0,00 0,00
63 Activitatsrecreatives,culturalsiesportives 15,64 3,82 19,46
64 Activitatsdiversesdeserveispersonals 0,00 0,00 0,00
65 Llarsqueocupenpersonaldomèstic 0,00 0,00 0,00
TOTAL 18,00 13,30 31,30
Taula A3.13: Rànquing de branques d’activitat per a cinc indicadors, pes en el VAB
total i un indicador sintètic 2011
Sector CI/P LT/P(M€) VAB/LT MI/P X/P % VAB Ind.sintètic
1 Produccióagrícola 72 6 77 5 31 44 27
2 Produccióramaderaiserveisagraris 6 54 60 52 45 62 59
3 Silviculturaiexplotacióforestal 67 2 81 2 59 82 56
4 Pescaiaqüicultura 36 24 69 53 43 80 68
5 Indústriesextractives 49 60 10 28 32 72 8
6 Indústriescàrnies 3 66 59 57 28 35 58
7 Fabricacióproducteslactis 10 73 18 65 13 74 6
8 Fabricació begudes 11 76 15 46 25 51 2
9 Fabricació altres productes alimentaris
i tabac
9 67 36 72 18 20 43
10 Indústriestèxtils 16 43 62 64 15 50 36
11 Confecciópecesdevestir 22 46 40 68 2 47 4
12 Indústriacuiricalçat 17 51 48 67 5 77 17
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
19 35 66 59 17 69 34
14 Indústriespaper 13 71 17 70 22 40 29
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 30 33 58 54 59 48 78
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 1 81 3 82 23 71 20
17 Indústriesquímiques 8 77 16 76 16 12 30
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 24 71 9 69 11 16 14
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics
14 61 38 77 10 36 37
20 Fabricació altres productes minerals
nometàl·lics26 48 35 51 20 39 9
21 Metal·lúrgia 4 75 23 78 30 61 51
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
25 41 53 56 19 17 31
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics
29 47 32 71 3 60 11
24 Fabricació materials i equips elèctrics 15 59 30 73 14 45 24
25 Fabricació maquinària i equips no
classificatsanteriorment20 49 39 60 9 23 3
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
7 70 26 80 6 18 18
27 Fabricació altres materials de
transport
12 52 57 75 4 78 38
28 Fabricació mobles 18 38 65 49 24 59 32
29 Indústriesmanufactureresdiverses 32 37 52 58 8 53 16
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips
51 28 46 44 59 57 72
Sector Restad’Espanya Resta del món Total
953. L’estructura de l’economia catalana segons el MIOC-201194
Taula A3.13 (cont.): Rànquing de branques d’activitat per a cinc indicadors, pes en el VAB total i un indicador sintètic 2011
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica
46 79 2 61 58 19 80
32 Produccióidistribuciógas 2 80 5 81 59 67 71
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
39 64 11 14 57 52 15
34 Serveisgestióresidusisanejament 38 44 34 24 49 34 21
35 Construcció 28 50 29 35 59 3 40
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
58 36 25 40 44 14 44
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
44 45 24 39 27 2 7
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
64 12 67 22 52 4 61
39 Transportperferrocarril 45 42 28 30 55 73 41
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers
61 16 64 25 53 38 64
41 Transport mercaderies per carretera i
per canonada
23 30 75 62 39 25 74
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
35 53 22 33 35 81 5
43 Transport aeri 5 72 31 74 1 75 13
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
37 65 13 50 26 9 25
45 Activitatspostalsidecorreus 66 10 74 43 42 63 79
46 Serveisd'allotjament 53 29 44 32 59 24 60
47 Serveisdemenjaribegudes 57 26 47 20 59 5 52
48 Edició 21 62 21 55 21 42 10
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 34 55 20 48 33 65 22
50 Ràdioitelevisió 33 57 19 26 59 70 33
51 Telecomunicacions 54 74 4 66 56 22 81
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
59 27 42 45 38 15 54
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
72 56 7 21 51 8 49
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria
42 69 8 37 50 29 46
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinancerai assegurances
47 23 61 42 37 66 53
56 Activitatsimmobiliàries 76 78 1 10 59 1 69
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
68 22 41 11 46 10 19
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.Nota: CI:Consumsintermedis
P:ProduccióLT:LlocsdetreballequivalentsatempscompletM€:miliód’eurosMI:ImportacionsintermèdiesX:Exportacions
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria
40 32 51 47 54 21 66
59 Recercaidesenvolupament 56 58 12 34 48 49 50
60 Publicitatiestudisdemercat 31 40 49 63 7 37 23
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques
65 17 56 23 29 46 26
62 Activitatsveterinàries 50 13 73 27 59 79 65
63 Activitatsdelloguer 41 63 14 36 47 43 42
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 80 4 76 4 59 54 67
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics
27 39 55 79 59 68 82
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 78 7 70 19 36 64 55
67 Serveisperaedificisidejardineria 75 3 79 8 41 27 47
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
60 14 68 16 12 28 1
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
70 18 50 9 59 6 48
70 Educació, exc. superior 79 15 43 3 59 7 39
71 Educació superior 77 19 33 7 59 32 35
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 69 11 72 6 59 41 62
73 Activitatshospitalàries 63 25 45 41 59 13 77
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 73 21 37 13 59 11 45
75 Activitatsdeserveissocials 71 5 80 12 59 30 73
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
43 31 54 29 34 56 28
77 Jocs atzar i apostes 55 68 6 30 59 55 63
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
62 34 27 18 40 26 12
79 Activitatsassociatives 52 20 63 17 59 58 57
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
48 8 78 38 59 76 76
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 74 9 71 15 59 31 75
82 Activitatsdelesllars 81 1 82 1 59 33 70
Sector CI/P LT/P(M€) VAB/LT MI/P X/P % VAB Ind.sintètic
974. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport96
4. La intensitat dels efectes
d’arrossegament i de suport
Talicoms’hacomentatanteriormentl’objectiuprincipald’aquesttreballésmesurarelsefectesd’arrossegamentidesuportdelesdiferentsbranquesd’activitatdel’economiacatalana, és a dir, la importància dels vincles entre elles. Aquests vincles poden serentesosenundoblesentit: lageneraciód’activitatproductivaenaltressectorscomaconseqüència d’augmentar la producció, via increment en la demanda, en un sectorconcret(vinclecapenrereoarrossegament),ilapotencialitatquetéunsectoral’horad’atendre les necessitats d’inputs intermedis dels altres sectors perquè duguin a terme
lasevaactivitatproductiva(vinclecapendavantosuport).
Enlaliteraturaeconòmicahanestatvàrieslesaproximacionsperquantificaraquestsdostipusdevincles.Lamajoriad’elleshanestataproximacionsquenotenenencompteelpes(laimportànciarelativa)delabrancad’activitat,sinóquemesurenlapotencialitatd’arrossegamentodesuportd’unaunitatmonetàriadeproducció,ésadir,laintensitatdelsvincles.
Enaquestapartatesconsiderenelsmètodesmésutilitzatshabitualmentenlaliteratura,contextualitzant-los en el marc de l’anàlisi tradicional d’impacte econòmic amb les taules
input-output.Aixímateix, i per tald’il·lustrarquèmesurenefectivamentelsdiferentsindicadorsconsideratsisituarelstretsbàsics,esfaunaprimeraanàlisiambelsquatregranssectorsdel’economiaperdesprèsestendrelamateixaales82branquesd’activitatcontempladesenelMIOC-2011.
4.1. Mètodes de mesura dels vincles sectorials:
aplicació als quatre grans sectors
Els coeficients de Chenery i Watanabe (1958) (CW) van ser una de les primeresaproximacionsperquantificarelsvincles sectorials capenrere i capendavant, sent laméscriticadaialavegadaunadelesmésutilitzades.Enelcasdelsvinclescapenrere(CWj
B), aquests coeficients mesuren quant ha de consumir un sector dels diferentssectorsdel’economiaperproduirpervalord’unaunitatmonetària(uneuroenelcasqueensocupa).Pertant,espodencalcularcomlasumadelsconsumsintermedis(xij)
quefaunsectorj al conjunt de n sectors de l’economia (consums intermedis interiors)
994. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport98
sobreeltotaldelasevaproducció(Xj)o,alternativament,comlasumadelscoeficientstècnics (aij)delcorresponentsector,d’acordambladefiniciópresentadaanteriorment.
Lasevainterpretacióseriaqueunsectorambunsvinclescapaenrerealtsutilitzamoltsconsums intermedis interiors (demandant d’inputs) i, per tant, té un major efected’arrossegament en l’economia.
Atalld’exemple, iapartirde lamatriudecoeficientstècnics interiorsdelMIOC-2011(calculadaapartirdelsconsumsintermedisfetsdintredeCatalunya)peralsquatregranssectors recollida en la Taula 4.1
23,perproduirpervalord’uneuromésalsectorindustrial,calconsumir0,02eurosdelsectorprimari;0,21deproductesdelmateixsector;0,01delaconstrucció i0,13delsectorserveis.Ésadir,0,37eurosdeconsums intermedisentotal.D’acordambaquestscoeficients,elsectordelaconstruccióéselquepresentaunsarrossegamentscapenreremésimportants(coeficient0,49).
Taula 4.1: Coeficients tècnics interiors
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Productesagrarisipesquers 0,04 0,02 0,00 0,00
Productesindustrialsisanejament
0,30 0,21 0,07 0,04
Treballs de construcció 0,02 0,01 0,23 0,02
Serveis 0,12 0,13 0,20 0,22
TOTAL 0,48 0,37 0,49 0,28
Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.
D’altra banda, els coeficients CW) per als vincles cap endavant (CWiF) mesuren la
proporció del producte d’un sector (Xi)queesdestinaaatendreelsconsumsintermedisdelsdiferentssectorsdel’economia(xij),ésadir,lademandaintermèdiasobreeltotaldelaproducciódecadasector(proveïdorsd’inputs).Lasevainterpretacióseriaquelaproducciód’unsectorambunaltvinclecapendavantésmoltutilitzadacomainputpelsaltres sectors de l’economia.
23Enaquestcas,ientaulesposteriors,esfaexplícitaladistribucióentrebranquesd’activitat(columnesdelaTaula4.1)itipusdeproductes(filesdelaTaula4.1).
CaldestacarqueelscoeficientsCWiF no s’expressen en termes dels elements de la matriu
decoeficientstècnics,sinóentermesdelsdelamatriudecoeficientstècnicshoritzontals(B),quetécomaelementtípicbij ,queéselquociententreelsconsumsintermedisfetspel sector j al sector i (xij) sobre el total de la producció del sector i (Xi).Ésadir,quinapart de la producció del sector iésconsumidacomainputsintermedispelsectorj.
Atalld’exemple,iapartirdelamatriudecoeficientstècnicshoritzontalsperalsquatregrans sectors recollida en la Taula 4.2, de cada euro de producció del sector industrial,
0,31sónconsumitscomainputspelsdiferentssectors:0,01pelsectorprimari;0,21pelmateixsectorindustrial;0,02perlaconstrucciói0,07pelsectorserveis.Enaquestcasconcret,l’agriculturaéselsectorquepresentaunsvinclescapendavantmésimportants(coeficient0,77).
Taula 4.2: Coeficients tècnics interiors horitzontals
Agricultura Indústria Construcció Serveis TOTAL
Productesagrarisipesquers 0,04 0,67 0,00 0,06 0,77
Productesindustrialsisanejament
0,01 0,21 0,02 0,07 0,31
Treballs de construcció 0,00 0,03 0,23 0,11 0,37
Serveis 0,00 0,08 0,03 0,22 0,34
Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.
Unadelescrítiquesal’úsdelcoeficientsCWésque,al’horadequantificarlesrelacionsintersectorials, en particular els efectes d’arrossegament, no tenen en compte quel’activitat productiva generada per un euro addicional de producció no es limita a laproduccióassociadaalsconsumsintermedisrequeritsad’altressectors,sinóquetambérequereix de la producció d’aquests consums intermedis, que comporten nous consums
intermedis,iaixísuccessivament.
Fentúsdel’exempleanteriorreferitalsectorindustrial,laproduccióde0,02eurosdeconsums intermedis del sector agrari requereix la producció de (0,02x0,04) euros del
mateixsector;(0,02x0,03)delsectorindustrial;(0,02x0,02)delaconstrucciói(0,02x0,12)delsectorserveis.Iespodriaprocedirdemanerasimilarambels0,21eurosdelsector
1014. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport100
industrial, els 0,01 del sector de la construcció i els 0,13 del sector serveis. Aquestsnous consums intermedis comportaran producció nova que requerirà nous consumsintermedis,iaixísuccessivament.
És per això que, per calcular aquests efectes no contemplats en els coeficientsCW,
Rasmussen (1956)proposautilitzarper a cada sector la sumadels elementsde cadacolumna (sector) de la matriu inversa de Leontief, definida anteriorment. Cal teniren compte que aquests totals (darrera fila de la Taula 4.3) inclouen també l’euro deproduccióaddicionaldecadasector,aspectenoinclòsenelscàlculsdelscoeficientsCW.
Aquestesforçproductiudetotselssectorsquan lademandafinal (laproducció)d’unsectordeterminataugmentauneuroesconeixcomaefectedifusió(vinclescapenrereoarrossegament).Enaquestsentit,un incrementde lademandafinalde la indústriad’un euro augmentarà la producció de l’economia en 1,57 euros. D’acord amb aquest
indicador, la construcció segueix sent el sector amb una intensitat d’arrossegament cap
enreremésimportant(coeficient0,80).
Taula 4.3: Matriu inversa de Leontief
Agricultura Indústria Construcció Serveis TOTAL
Productesagrarisipesquers 1,06 0,03 0,00 0,00 1,09
Productesindustrialsisanejament
0,42 1,29 0,13 0,08 1,92
Treballs de construcció 0,03 0,02 1,31 0,03 1,39
Serveis 0,25 0,23 0,35 1,30 2,13
Multiplicadorsdeproducció 1,75 1,57 1,80 1,41
Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.
Demanerasimilaralprocedimentperalsvinclescapenrere,RasmussenproposacalcularelsvinclescapendavantcomlasumadelselementsdecadafiladelamatriuinversadeLeontief (últimafilade laTaula4.3),peranalogiaambelquees faenelcontextdelscoeficientsCW.Aquestplantejamentésequivalentaquantificarquanvarialaproducciód’unsectorsiesrequereixproduiruneuromésperacadasector,comaconseqüènciad’un canvi en lademanda.Aquestaaproximació, tal i com indica Jones (1976), noescorresponalconceptedevinclecapendavant,apartdeserpocrealistaunescenarid’unincrementenlademandaunitariidènticentotselssectors.
Ghosh (1958)plantejaunaalternativapermesurarelsvinclescapendavantsimilaralefecte “encadenament” proposat per Rasmussen per als arrossegaments cap enrere.
Fentúsdel’exempleanteriorperalsectorindustrialenelcasdelscoeficientsCW per
alsvinclescapendavant,els0,07eurosquesónconsumsintermedisdelsectorserveiscontribueixenalasevaproduccióenaquestaquantitatiaquestaproducciótindriaunapart que atendria els consums intermedis del sector primari (0,07x0,00); del sectorindustrial(0,07x0,08),delaconstrucció(0,07x0,03)idelpropisectorserveis(0,07x0,22).Elmateixespodriaferambels0,01eurosdelsectorprimari,els0,21delsectorindustrialiels0,02delaconstrucció.Aixòcomportarianovaproducció,nousconsumsintermedisiaixísuccessivament.
Així,Ghoshproposacalcularaquestsvinclescapendavant(efecteabsorció)comlasumadelselementsdecadafilad’unamatriuequivalentalamatriudeLeontief,peròcalculadaamb la matriu de coeficients tècnics interiors horitzontals (matriu de coeficients dedistribució) (Taula 4.4) en lloc de amb lamatriu de coeficients tècnics. Els elementsd’aquesta matriu (bij)representenlaproporciódelaproducciód’unsector(fila)queesdestinaaconsumsintermedisfetsperaltressectors24
.
Taula 4.4: Matriu inversa de Leontief horitzontal
Agricultura Indústria Construcció Serveis TOTAL
Productesagrarisipesquers 1,06 0,92 0,03 0,16 2,16
Productesindustrialsisanejament
0,01 1,29 0,04 0,13 1,47
Treballs de construcció 0,00 0,08 1,31 0,19 1,58
Serveis 0,00 0,14 0,06 1,30 1,51
Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.
AlaTaula4.5espresentenelscoeficientsdeCWideRasmusseniGhosh(RG)25
per als
vinclescapenrereicapendavantperalsquatregranssectorsdel’economia.Caldestacarque l’ordenació dels quatre grans sectors en quant a la capacitat d’arrossegament i
de suport és lamateixa tant per als coeficientsCW, quenomés contemplen l’efecteimmediat sobre la producció com a conseqüència dels consums intermedis generats per
una unitat nova de producció en un sector, com per als coeficientsRG, que tenen
en compte l’efecte encadenament com a conseqüència de la necessitat de produirelsconsums intermedisnecessarisperaunaunitatnovadeproducció.Enconcret, la24HihaunainterpretacióalternativaoncadaelementdematriuinversadeLeontiefhoritzontalespotinterpretarcoml’augmentenlaproducciódelabrancadavantincrementsunitarisenelvalorafegitdelabranca,donatquel’expressióbàsica del model input-output es pot reescriure de la següent manera X’ = X’B + V’,onéselvectord’inputsprimarisovalorafegit.25Defet,elscoeficientsRGperalsvinclescapenrerecorresponenexclusivamentalapropostadeRasmussen(1956).
1034. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport102
construccióocupael primer lloc, seguidadel sectorprimari, la indústria i els serveis,respectivament.Peralcasdelaindústria,uneurodeproducciónovageneraunaugmentde 0,37 euros en la producció com a conseqüència dels consums intermedis requerits de
maneraimmediata,i1,57eurosambtotselsencadenamentsposteriors,xifraaquestaqueincloul’increment“directe”enlaindústriad’aquestaunitatnova.Ésadir,elsefectesindirectes representen 0,57 euros.
Taula 4.5: Coeficients de Chenery-Watanabe (CW) i de Rasmussen-Ghosh (RG)
Chenery-Watanabe Rasmussen-Ghosh
Arrossegament Suport Arrossegament Suport
Agricultura 0,48 0,77 1,75 2,16
Indústria 0,37 0,31 1,57 1,47
Construcció 0,49 0,37 1,80 1,58
Serveis 0,28 0,34 1,41 1,51
Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.
Per al casdels vincles capendavant aquestpatród’igual ordenaciódels sectors si esconsiderenelscoeficientsCW o RGesmanté,encaraquel’ordreconcretdelssectorscanviarespectedelqueesdonavaenelscasdelsvinclescapenrere.Elsectorprimariéselquepresentaunsefectescapendavantmésimportants,seguitperlaconstrucció,elsserveisilaindústria.Enconcret,decadaeurodeproducciódelaindústria0,31euroses dediquen a consums intermedis per a altres sectors i, si es té en compte l’efecteencadenament abans esmentat, de cada euro de producció del sector industrial es
generen 1,47 euros nous de consums intermedis, inclòs el propi euro del sector primari.
Caldestacarqueaquestscoeficientsnoméstenenencomptel’efected’unaunitatnovade producció en un sector concret, sense tenir en compte la grandària del sector a l’hora
dequantificarelsvinclescapendavantocapenrere.TalicomdestacaIráizoz(2006),enlaliteraturas’haintentatincorporarenelcàlculd’aquestscoeficients,enparticularelsRG, un factordeponderacióque reflecteixi ladiferent importànciadels sectors,quepotserdefinitdediferentsmaneres.Enaquestestudis’hapreferittractarl’efectedelagrandàriadelsectordemaneraexplícitaatravésdelapropostadeDietzenbacherivanderLinden(1997),queesdiscutiràenelssegüentscapítols,doncss’enténquerecullmésadequadamentelsefected’arrossegamentidesuportentermesdecapacitat,nonoméstenint en compte l’estructura productiva del sector (coeficients tècnics i coeficientstècnicshoritzontals),sinótambélaimportànciadelsectorenl’economiacatalana.
Alternativament, l’anàlisi dels vincles capenrereespotdura termeenel contextdel’anàliside l’impactesobre laproducciód’uncanvien lademandafinalapartirde lestaules input-output
26. L’ajust dels nivells totals de producció segons els canvis en lademandafinalestàgovernatperlasegüentexpressió:
La matriu (I – A)–1, lamatriuinversadeLeontief,esdenominamatriudemultiplicadorssimples(odetipusI)imesural’impacted’interdependència,directeiindirecte,exercitsobretotselssectorsenrespostaaunestímulexternidentificatambuncertcanvienlademandafinald’unsectorconcret.Ésadir,elsmultiplicadorsdetipusIreflecteixenl’impactetotal(impactedirecte+impacteindirecte)d’unaugmentunitaridelademandafinal.
Siesfal’exercicidequantificarl’impactedirecteiindirecteperauncanvialademandafinalequivalentauneurodeproducciód’unsectorconcret(sectorj), per al sector i aquest
impacteseràequivalental’elementi de la columna jdelamatriuinversadeLeontiefi,per tant, l’impacte total (per a tots els sectors) en l’economia serà igual a la suma dels
elements de la columna j.CaldestacariemfatitzarqueelcoeficientdeRasmussenperalsefectesarrossegamentcapenreredelsectorjcoincideixambelmultiplicadortipusIperaunincrementunitarienlademandafinal(producció)delsectorj.
Elcàlculdelsefectesdirectes i indirectestalla laseqüènciad’influèncieseconòmiquesen lageneracióderendesfactorials.Tanmateix,elfluxcircularde larendaenelmónrealnoesdetéenaquestaetapa,sinóquelageneraciódenovesrendescontribueixaunaampliaciódelacapacitatadquisitivadelsconsumidorsreceptorsd’aquestesnovesrendesi,pertant,téunefecteaddicionalsobrelademandafinal.Perexemple,l’augmenten la remuneració dels assalariats pot portar a un creixement del consum de les llars
enproductesdelsdiversossectorsdel’economia,laproducciódelsqualsrequeriràdenous consums intermedis i novesproduccions. Els efectes causatsper l’incrementenlademandafinalperpartdelesllarssónelsqueesconeixencomefectesinduïts,quedonenllocalsimpactestipusIIquesónlasumadelsimpactesdirecte,indirecteiinduït,essentpossiblesepararlacontribuciódecadatipusimpacteenl’impactetotal27
.
RespectealsimpactesdetipusIidetipusII,algunsautorsconsiderenelsprimerscomunmínim,jaquetendeixenainfravalorarelsefecteseconòmicsalnoconsiderarelsefectesinduïts,mentrequeelsdetipusIIseriencomunmàximperquètendeixenasobrevalorar-los, en lamesura que suposen que tot l’efecte de l’augment en la remuneració delsassalariatsesdedicaaconsum.Ésadir,elsimpactes“reals”estariensituatsentreaquestsdoslímitsinferiorisuperior(Muñoz,2010).
26VeureBoschiSancho(2004)peraunexempled’utilitzaciódelmarcinput-outputperal’avaluaciódel’impacteeco-
nòmicd’unprojected’inversió.27Pertald’incloureaquestsefectesenelcàlculdelsimpactesdetipusII(impactedirecte+impacteindirecte+impacteinduït),esconsideraelconsumdelesllarscomunavariableendògenadelmodel.Aquestfetcomportaelcàlculd’unanovamatriudecoeficientstècnics,queéslamatriuampliadaambunanovacolumna,elconsumdelesllars,iunanovafila,laremuneraciódelsassalariatsi,pertant,elcàlculd’unanovamatriuinversadeLeontief(I–A*)–1
.
1054. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport104
Apart de calcular elsmultiplicadors sobre la producció, es pot utilitzar la informaciósobreelscoeficients tècnicsde treball,quemesurenels requerimentsd’ocupacióperunitatdeproducció,percalcular l’impactesobre l’ocupaciód’uncanvien lademandafinal.Deformasimilar,espotutilitzarlainformaciósobreelvalorafegitunitari(salarisialtresrendes,principalmentrendesdelcapital)percalcularl’efectesobreelvalorafegit.
Delamateixamaneraqueesfaenelcasdelaproducció,peralsefectessobreelvalorafegitisobrel’ocupacióéspossibledesglossarl’impactetotalenimpactedirecte,indirecteiinduïtsegonsestinguinencompteelsefectesdirectesiindirectesd’incrementsenlademandafinalielsefectesaddicionalsinduïtsperl’augmentdelesrendes.
En la Taula 4.6 es presenten els multiplicadors d’impacte tipus I (efectes directe iindirecte) i tipus II (directe més indirecte més induït) per a la producció, el valorafegitbrut i l’ocupacióperalsquatregranssectors,d’acordambelprocedimentdecàlculdescritanteriorment.Enaquestsentit,elquel’anàlisid’impactepermetafegirrespectedelscoeficientstradicionalsdeCW o de RGéslaconsideraciódelsefectesinduïts i l’efectemultiplicadorsobreelVABi l’ocupació.Així,quantenimencomptel’efectequeel consumgenerat per l’augmentde les remuneracions dels assalariatstésobre laproducció (efecte induït),espotcomprovarcoml’ordenaciódelssectorses veu modificada. Si bé la construcció continua sent el sector amb més efected’arrossegament (un euro de producció de la construcció genera 2,98 euros en el
conjunt de l’economia), el sector serveis es situa en segon lloc ambun impactede2,74euroscomaconseqüènciadeldiferentpesdelaremuneraciódelsassalariats,del’estructuradelconsum,queéslaques’aplicaalsincrementsderemuneracions,ionelpesdelssectorsdelsserveisésmésimportant.
Taula 4.6: Multiplicadors d’impacte sobre producció, VAB i llocs de treball
Producció Valorafegit Llocs de treball
TipusI TipusII TipusI TipusII TipusI TipusIIAgricultura 1,75 2,17 0,70 0,92 18,86 22,71
Indústria 1,57 2,04 0,51 0,76 8,06 12,37
Construcció 1,80 2,42 0,74 1,08 11,98 17,94
Serveis 1,41 2,12 0,81 1,20 13,83 20,35
Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.
Atès que, com s’ha comentat anteriorment l’estructura productiva i, en particular,el pes dels consums intermedis i del VAB difereix substancialment segons el sector
que es considera, l’efecte multiplicador d’un euro de producció sobre el VAB difereixsignificativamentdel’efectesobrelaproducció.Així,tantsiesconsiderenefectesdirectesi indirectes únicament (multiplicadors tipus I) com si es consideren els efectes induïts(multiplicadorstipusII),elsectorserveiséselquepresentaunefectemultiplicadorsobreelVABmésalt.Silaproducciódelsectorserveisaugmentauneuro,elVABdel’economiaaugmentaria0,81eurossiesconsiderenelsefectesdirecteiindirecteiarribariafinsa1,20eurossiesconsiderentambéelsefectesinduïts.L’ordredelssectorsenelsdoscasosésserveis,construcció,sectorprimariiindústria.Caldestacarqueelsefectesdirectes,quees correspondrien al pes del VAB sobre la producció per a cada sector, serien 0,40 per al
sectorprimari,0,27peralaindústria,0,37peralaconstrucciói0,60peralsserveis,amblaqualcosaelsefectesindirectes(efectestipusImenysefectedirecte),elsmésclaramentassimilablesaunefected’arrossegament,serien0,30;0,24;0,37i0,21,respectivament,mésenlíniaambelsresultatsobtingutspera laproducció, iambunamenor intensitatd’arrossegamentperalsectorserveis.
Finalment, l’efecte multiplicador sobre l’ocupació depèn de manera evident de lesnecessitats d’ocupació per a la producció de cada sector, aspecte molt lligat a l’estructura
delVABidelnivellretributiumitjàdelsdiferentssectors.Cadamiliód’eurosaddicionalde producció en un sector suposa generar 19 llocs de treballs en el cas del sector primari,
8enelcasdelaindústria,12enelcasdelaconstrucciói14enelcasdelsserveissiestenenencompteefectesdirectesiindirectes,peròsiesconsiderenaquestsdarrers,lesdiferènciesnosóntanmarcadesielpaperdel’efectesobrel’ocupacióquetéaugmentarlaproducciódelaindústriaesdevémésrellevant.Enconcret,elsefectesindirectesentermesdellocsdetreballserien5,4,6i4,respectivament.Al’igualqueenelcasdelsmultiplicadorsde laproducció idelVAB, laconsideraciódelsefectes induïtsafavoreixl’impacte del sector serveis donada l’estructura del consum de les llars i els llocs detreball per unitat de producció.
4.2. La intensitat d’arrossegament i de suport
de les 82 branques d’activitat del MIOC-2011
AmbladesagregaciódelainformaciódelMIOC-2011espotduratermeunaanàlisidecaracterístiquessimilarsaladescritaperalsquatregranssectors,quepermeticonèixerambmésprecisióquinesbranquesd’activitattenenméspotencialitatd’arrossegamentcapenrereidesuportcapendavant.Elmajordetallsectoriald’aquestapartatpermetdiferenciar més acuradament les diferències de les estructures productives de lesbranquesd’activitat,quesesuposenlesmateixesperatotesellesdinsd’ungransectoren l’anterior exercici.
1074. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport106
Apartirde lamagnituddels vincles capenrere i capendavant,espodenagruparelssectors d’activitat en quatre tipologies en funció dels que presentin, segons que elscorresponentsefectesd’absorcióidedifusióestiguinpersobreopersotadelamitjanaglobalperatotselssectors,seguintlaclassificaciódeRasmussen(1956):
(1) SECTORS CLAU (Sectors amb nivells elevats de suport cap endavant i d’arrossegament cap enrere): Són sectors que adquireixen una gran part
delsseus inputsen l’economiacatalana ique,alhora,ésenellatambéon comercialitzen bona part de la seva producció. Des del punt de vista de l’articulacióinterna,pertant,estractadesectorsenelsqualsunincrement delademandatéunefectedepropagaciómésalt.
(2) SECTORS IMPULSORS (Sectors amb arrossegaments importants cap enrere però amb escassos vincles cap endavant): Es tracta de sectors que requereixen
comprarbonapartdelsseusinputsad’altresperòquelamajorpartdelaseva producciós’orientacapalconsumidorfinal.
(3) SECTORS BASE (Sectors amb poca intensitat d’arrossegament cap enrere però amb forts vincles cap endavant):Estractad’activitatsquedirigeixengran partdelasevaproducciócapaaltressectorsproductius.
(4) SECTORS INDEPENDENTS (Sectors amb baixa intensitat de suport cap endavant i d’arrossegament cap enrere):Ni adquireixen significativament inputsenaltres sectorsproductiusde l’economia catalanani, al seu torn, sónproveïdorsd’altressectorsilasevaproducciós’orientamajoritàriament capalademandafinal,queincloul’exportació.
En el Gràfic 4.1 i en la Taula A4.1 de l’Annex d’aquest capítol hi ha representats elsvalorsdelscoeficientsdeCW,tantperalsvinclescapenrerecomcapendavantperales82branquesd’activitatcontempladesalMIOC-2011.Elsquatrequadrantspermetenidentificarelssectorsd’acordamblaclassificaciódeRasmussenabansesmentada,enfunciódequeelcorresponentcoeficientCWperacadatipusdevincleestiguipersobreo per sota de la mitjana. En concret, al quadrant superior dret estan representades les
branquesquesesituenpersobrede lamitjanacatalana, tantenels seusvinclescapenrerecomcapendavant,ésadir,elssectorsclaussegonselscoeficientsCW.
Font:E
labo
raciópròp
iaapartirdelain
form
aciód’Id
escat.
1094. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport108
Comespotobservar,entre les17branquesquepodenserconsideratscomasectorsclaun’hihaunadelsectorprimari,(2)produccióramaderaiserveisagraris,7industrialsi 9 de serveis. Destaca (2) producció ramadera i serveis agraris que té el coeficientd’arrossegamentcapenreremésaltentreelssectorclaupersobrede0,6.Aixòsignificaque cada euro addicional de producció en aquest sector comporta un increment immediat
en la producció de la resta de sectors, com a conseqüència del consums intermedis que
necessiten,persobrede0,6euros.Amésenaquestcas,elsvinclescapendavantsóntambé força importants. En concret, els consums intermedis que fan altres sectors aaquestabrancarepresentenel56%delasevaproducció.Tambécaldestacarelcasdelabranca(15)artsgràfiquesisuportsenregistrats,queéslasegonabrancaindustrialambunefectedesuportcapendavantmésimportant,jaqueelsconsumsintermedisquelifanaltresbranques representenmésdel90%de laproducciód’aquest sector.Tambédestaquen dues branques de serveis amb una intensitat de suport important i unaintensitatd’arrossegamentsignificativa:(42)transportmarítimi(63)activitatsdelloguer.Finalment, de l’observació del quadrant de sectors clau es pot identificar un conjuntd’activitatsquemarquen,apartdelesfinsaraesmentades,unamenade“frontera”ons’ubiquen la resta de sectors clau, i per tant, els quals en una o altra dimensió, cap enrere
o cap endavant, estan entre elsmés rellevants. És el cas de la branca (33) captació,potabilitzacióidistribuciód’aigua(tambéambunefectearrossegamentcapenreremoltmarcat),(41)transportdemercaderiespercarreteraipercanonada,i(58)serveistècnicsd’arquitecturaienginyeriaambuncapacitatdesuportcapendavantforçaimportant.
Elquadrant inferiordretdelGràfic4.1contéelssectorsambunsarrossegamentscapenrerepersobredelamitjana,peròambunsbaixosvinclescapendavant,ésadir,sónsectors impulsors que tiren de la resta de sectors en ser demandants d’inputs, peròlamajor part de seva la producció va destinada a la demanda final i no a consumsintermedis d’altres sectors. En aquest grup de 26 sectors n’hi ha tretze d’industrials i
dotzedeserveis,entreelsqualssobretotdestaquen:(6)indústriescàrnies,(8)fabricaciódebegudes,(28)fabricaciódemoblesi(7)fabricaciódeproducteslactis,ambunsefectesarrossegamentcapenrereelevats.Pertant,deles30branquesdelaindústria,20tenenefectesd’arrossegamentcapenrerepersobredelamitjana,mentrequeenelsserveisnomésen21dels47sectorsesdónaaquestasituació.
Elquadrantsuperioresquerracontéelssectorsquetenenvinclescapenrereinferiorsa lamitjana,peròvinclescapendavantpersobrede lamitjana.Ésadir,aquests sónsectors que no demanden de manera substancial inputs d’altres sectors catalans, però
sónfonamentalsperalaproducciódetercerssectorsqueutilitzenelsseusproductescomainputs,atèsqueunapartsignificativadelasevaproduccióesdedicaasatisferlesnecessitats de consums intermedis de la resta de sectors. En aquest grup la majoria de
sectors(8dels13)sóndeserveis,tressónindustrialsidospertanyenalsectorprimari.Aixòfaquedeltotalde30branquesambefectesdesuportcapendavantpersobredelamitjana,17pertanyinalsectorserveis,10alaindústriai3alsectorprimari.Caldestacar,
sobretot, la branca (64) activitats relacionades amb l’ocupació, amb el coeficientCW
devinclescapendavantforçaaltialmateixtempselcoeficientmésbaixdevinclescapenrere,sis’exceptualabranca(82)activitatsdelesllarsquenotéefectesd’arrossegamentcapenrere.Defet,lesaltresbranquesambfortsvinclescapendavant,coméselcasde(30)reparacióininstal·laciómaquinàriaiequipso(57)activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal,tambéestrobenentreaquellesambunsvinclescapenrerepocrellevants.
Finalment,elquadrantinferioresquerracontéelgrupmésnombrós,amb24sectors,iestàformatperaquellesbranquesquenicompreninputsad’altressectorsdel’economiacatalanademanerasignificativa,nisónproveïdorsrellevantsd’altressectors,jaquelasevaproduccióesdirigeixmajoritàriamentalademandafinal.Entreellshiha18sectorsdeserveisi8sectorsindustrials.Caldestacarelpaperdelssectorseducatiusdequalsevolnivell(70i71),amblesmésbaixescapacitatsd’arrossegamentcapenrerecomdesuportcapendavant.
Coms’haindicatanteriorment,elscoeficientsRGamplienelsefectesdelsvinclesenrelacióalscoeficientsdeCWenelsentitdetenirencompteenelseucàlculqueelsconsums intermedis immediats a conseqüència d’un augment en un euro de la producció
generennousefectessobre laproducciópel fetd’haverdeproduiraquestsconsumsintermedis (efecte difusió), o que els consums intermedis d’altres sectors generarannousconsumsintermedisd’altressectorsi,pertant,afectaranalsvinclescapendavant(efecteabsorció).
EnelGràfic4.2ialaTaulaA4.1espresentaladistribuciódeles82branquessegonselscoeficientsRGpervinclescapenrereicapendavant.Aixòfapossibleclassificarelssectorsen els quatre grups esmentats anteriorment, en funció que els respectius coeficientsestiguinpersobreopersotadelamitjanadelcorresponentcoeficient.Aixímateix,caldestacarqued’acordalamaneraenquèescalculenaquestscoeficients,inclouenentotsdoscasosl’efectedirectedel’eurodeproduccióconsiderada,laqualcosanoesdonavaenelcasdelscoeficientsCW.Pertant,calrestaraquestaunitatpertaldepodervalorarquinésl’efecteindirecteaddicionalrespectedel’immediatquecontemplaelcoeficientCW.
Elssectorsclausónara17,elmateixnombrequeenelcasdelcoeficientCW, entre els
qualsn’hihasetd’industrials,totsellssectorsclautambéenelcasdelscoeficientsCW.
Delarestadesectors,nousóndeserveis,coincidintvuitd’ellscomasectorsclauenlesduesclassificacions,iunésdelsectorprimari,(2)produccióramaderaiserveisagraris,quejaeraclautambéquanesconsideravenelscoeficientsCW.
Entre els sectors clau més rellevants d’acord amb els valors dels dos coeficientsd’arrossegament capenrere ide suport capendavant, caldestacarque (2)produccióramadera i serveis agraris, (15) arts gràfiques i suports enregistrats i (42) transportmarítimrepeteixenperatotsdostipusdecoeficients,enelprimercasperunefecte
1114. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport110
difusióforçaimportantmentrequeenelsaltresdoselsefectesabsorciósóneltercerielquartmésimportants.Enelcasdelesbranques(6)indústriescàrniesi(8)fabricaciódebegudes,d’acordambelscoeficientsdeRG sónimpulsors,comenelcasdelscoeficientsCW,comaconseqüènciaquel’efecteabsorcióestàpersotadelamitjana,peròambunefectedifusiómoltimportant.
Font:E
labo
raciópròp
iaapartirdelain
form
aciód’Id
escat.
1134. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport112
D’altrabanda,del’observaciódelquadrantsuperioresquerra(sectorsbase),destaquenelsdos sectorsambunefectede suport capendavantmés important: (30) reparaciói instal·laciódemaquinària iequips i (55)activitatsauxiliarsa lamediaciófinancera iassegurances.AquestúltimeraunsectorclausegonselcoeficientCW iésunsectorbasesegonselcoeficientRG.
Aixímateix,unapartsignificativadelesbranquesdeserveismostrenefectesd’absorciórellevants però, al mateix temps, els efectes de difusió no són gaire importants. Enaquest sentit, cal destacar les branques (64) activitats relacionades amb l’ocupació i(66)activitatsdeseguretatiinvestigació.Percontra,lesbranquesindustrialspresentenvinclesd’arrossegamentcapenrereimportantscomparatsambelsvinclescapendavant.Aquestéselcasde(69)indústriescàrnies,(7)fabricacióproducteslactis,(8)fabricacióde begudes, (28) fabricació de mobles i, en certa manera, també de (33) captació,potabilitzacióidistribuciód’aigua,i(34)serveisderesidusisanejament.
Caldestacarquequanescomparal’anàlisiperales82branquesamblarealitzadaperalsquatregransectors,esposaclaramentdemanifestquelamajordesagregaciósectorialpermetunaanàlisimésacuradadecomescomportenlesdiferentsbranquesentermesdelsvinclescapenrereicapendavant.Elcasdelaconstrucció(35)ésmoltaclaridorenaquestsentit,doncsésundelsgranssectorsiunadeles82branques.Quans’analitzenelsgranssectorsapareixiaensegonllocenquantaefectesd’absorció,darreradelsectorprimari,segonselscoeficientsRG,ienprimerllocquanesfeiareferènciaalsefectesdedifusió.Encanvi,ambeldetalldeles82branques,ocupalacinquenaposicióenquantaefectedifusióiestàjustpersotadelamitjanapelquefareferènciaal’efecteabsorció.
D’altrabanda,talicoms’hacomentatanteriorment,l’anàlisidelsmultiplicadorsd’impactepermetestendre l’evidènciaqueaportenels coeficientsdeRasmussenperalsvinclescapenrereenduesdireccions:laconsideraciódelsefectesinduïtscomaconseqüènciadelvalorafegitbrutassociatalanovaproducció,enparticularlesremuneracionsdelsassalariats,ilaquantificaciódelsefectesnonomésentermesdeproducció,sinótambéentermesdevalorafegitbrutiocupació.
Talicoms’havistanteriormentenl’anàlisidelsmultiplicadorsperalsquatregranssectors,ladiferènciaentreelsmultiplicadorstipusI(efectesdirecteiindirecte)itipusII(efectesdirecte,indirecteiinduït)depèndelpesquelaremuneraciódelsassalariatstésobrelaproducció,quevariasubstancialmentsegonsquinsiguielsectorconsiderat.Ésmésaltenelcasdelsectorserveis(31,1%)queenelcasdelsaltressector(9,7%enelsectorprimari,15,6%enlaindústriai1,9%enlaconstrucció).D’altrabanda,lavariabilitatésmoltmésgranperalesbranquesdelsectorserveis(desviacióestàndard0,21iunrangdevariacióqueoscil·laentreel3,9%pera(56)activitatsimmobiliàriesfinsal84,0%corresponenta
(64)activitatsrelacionadesambl’ocupació28),quenoalaindústria(desviacióestàndard0,08iunrangdevariacióqueoscil·laentreel1,5%delabranca(16)coqueriesirefinaciódelpetroliiel39,3%delabranca(30)reparacióiinstal·laciódemaquinàriaiequips).
EnelGràfic4.3 i a la TaulaA4.2de l’Annexd’aquest capítol trobem representadesles82branquesd’activitatdelMIOC-2011enquantalsimpactestipusIitipusIId’uneuro addicional de producció per a cada sector. Com s’ha comentat anteriorment,els impactes tipus I es corresponen amb els coeficients de Rasmussen per alsarrossegaments cap enrere.
Enprimerlloc,caldestacarl’evidentassociaciópositivaentreelsdostipusd’impactesperalaindústria(coeficientdecorrelació0,87)i,encanvi,lagairebéinexistentassociacióenelcasdelsectorserveis(coeficientdecorrelació0,14).AixòésconseqüènciadequeelpesdelVABéspràcticamenthomogenien lesbranques industrials, ambelqual lavariabilitatdelsefectesinduïtsnoésgairegran,mentrequeenelcasdelsserveiselpesdelVABésmésgran,peròalavegadaforçaheterogeni.AixòúltimestradueixenquegranpartdelesbranquesdeserveispresentenimpactestipusIIpersobredelamitjana(elsdosquadrantssuperiorsdelGràfic4.3)i,almateixtemps,hihancasosambimpactesforçabaixos,tantenelcasdelsimpactestipusIcomenelsdetipusII,coméselcasdelesbranques(56)activitatsimmobiliàries,(65)agènciesdeviatgesioperadorsturísticso (51) telecomunicacions. Així mateix, destaca la gran concentració de branques dels
sectorsserveisenelquadrantsuperioresquerra(impactestipusIIaltsiimpactestipusIbaixos),destacantbranquescom(82)activitatsdelesllars,(64)activitatsrelacionadesambl’ocupació,(70i71)educació,(66)activitatsdeseguretatiinvestigació,i(67)serveisperaedificisijardineria.
Peralesbranquesindustrialselpatróésjustelcontrari:lamajoriad’ellestenenimpactestipusIIpersotadelamitjana(elsdosquadrantsinferiors).Caldestacarelcasdelabranca(17)indústriesquímiquesque,ambunimpactetipusI(1,53)persobredelamitjana,téunimpactetipusII(1,82)claramentpersotadelamitjanacomaconseqüènciadelpocpes que la remuneració dels assalariats en la producció d’aquesta branca (10,57%). Així
mateix,branquesindustrialscom(16)coqueriesirefinaciódepetroli,(31)produccióidistribuciód’energiaelèctricai(32)produccióidistribuciódegasfigurenentrelesquetenenimpactesmésbaixosdetotsdostipus.
Enquanta lesbranquesquepresentenvalorselevatspera totsdostipusd’impactes(quadrantsuperiordreta),calesmentarquetoteslesquetenencoeficientsdeRasmussencapenrere(impactestipusI)altspresentenimpactestipusIIpersobredelamitjanai,enalgunscasos,entreelsmésalts.Aquestéselcasdelabranca(6)indústriescàrnies,quepresentaelsvalorsmàximsperalsdostipusd’impactes(2,23i2,64,respectivament).És
28Caldestacarquelabrancad’activitatsdelesllarstéunpesdelaremuneraciódelsassalariatsdel100%i,d’altrabanda,activitatsimmobiliàriestéuncertelementd’artificialitatdoncss’hiinclouenelslloguersimputatsperalshabitatgesenpropietat.
1154. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport114
adir,silaproducciód’aquestabrancaaugmentésuneuro,laproducciódetotelsistemaaugmentariaen2,23eurossinotenimencompteelsefectesinduïtsien2,64eurossielscomptabilitzem.Enaquestgruptambédestaquenbranquesindustrialscom(7)fabricacióproductes lactis, (8) fabricació de begudes, (28) fabricació demobles, (33) captació,potabilitzacióidistribuciód’aigua,o(34)serveisdegestióderesidusisanejament;unabrancadelsserveis,(50)ràdioitelevisió,i(35)construcció.
Font:E
labo
raciópròp
iaapartirdelain
form
aciód’Id
escat.
Nota:Lesbranq
uesd
’acti
vitata
mbun
asterisc
tene
nim
pactestipu
sIso
brelaprodu
cciósu
perio
rsa2,0.
1174. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport116
Aixímateix,hihaungrupsignificatiudebranquesdelsserveisquepassenaformarpartdelgrupcapdavanterenquantals impactestipus II,comaconseqüènciadelsefectesinduïts,malgratqueelsimpactesdirecteiindirecte(tipusI),totiestantpersobredelamitjana,noerendelsméselevats.Elcasméssignificatiués(62)activitatsveterinàriesambun impactetipus II (2,62) gairebé igual queel d’indústries càrnies, i un impactetipusI(1,53)justpersobredel’impactemig(1,50),comaconseqüènciad’unpesdelaremuneraciódelsassalariatsenlaproduccióelevat(57,2%).
Altresbranquesadestacarenaquestgrupsón(79)activitatsassociatives,(76)activitatsdecreació,artístiques,espectacles,bibliotequesimuseus,(68)activitatsadministratives,oficinaiauxiliarsi(39)transportperferrocarril.Aixímateix,caldestacarlabranca(80)reparació d’ordinadors, efectes personals i domèstics, que,malgrat tenir un impactetipusIpersotadelamitjana(1,49),téunimpactetipusII(2,41)forçaelevat.
El panorama dels impactes generats per un euro addicional de producció per a les
diferentsbranquescanviasubstancialmentquanaquests impactesesquantifiquenentermesdeVAB,demanera genèricaproducciómenys consums intermedis, queés elconcepteanàleganivelldesectorodebrancad’activitatalconceptedePIBperalnivellagregatdetotal’economia.AquestpanoramaéselquequedarecollitenelGràfic4.4iala Taula A4.2 de l’Annex d’aquest capítol.
Entermesgenerals,s’observaunaclaradistincióentrelesbranquesdelsectordeserveis,ambimpactestipusIsobreelVABpersobredelamitjanaenlagranmajoriadecasos,i lesbranques industrials,amb impactestipus I sobreelVAB,engeneral,persotadelamitjanaambalgunespoquesexcepcions.AixòésconseqüènciadelmajorpesqueelVABtésobrelaproduccióenelsserveis(59,9%)comparatambelquetéalaindústria(27,0%), tal i com s’ha comentat anteriorment i queda recollit a la Taula 3.1.
Font:E
labo
raciópròp
iaapartirdelain
form
aciód’Id
escat.
Nota:Lesbranq
uesd
’acti
vitata
mbun
asterisc
tene
nim
pactestipu
sIso
brelaprodu
cciósu
perio
rsa2,0.
1194. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport118
Caldestacarque lesbranquesd’activitat industrialsambun impactesobre laproduccióelevatesmantenenambimpactessobreelVABalvoltantdelamitjana,ambalgunesexcepcionsenelsdossentits.Així, labranca (7) fabricaciódeproductes lactis téun impactesobreelVAB reduït (0,53)comparatamblamitjana(0,71),mentrequebranquesdelaindústriacom(33)captació,potabilitzacióidistribuciód’aiguai(34)serveisdegestióderesidusisanejamenttenenunimpactesobreelVABper sobre de la mitjana
29.Aquestesduesbranques juntamentamb(30)reparació i instal·laciódemaquinàriaiequipsi(5)indústriesextractivessónlesúniquesquetenenimpactessobreelVABpersobredelamitjana.Enparticular,enelcasdelaindústriaesdetectaunarelaciópositiva,encaraqueno molt marcada, entre els impactes sobre la producció i els impactes sobre el VAB.
Percontra,enelcasdelsserveisaquestarelacióentreelsdostipusd’impactesésmarcadamentnegativaambalguncasatípiccompotserlabranca(65)agènciesdeviatgesioperadorsturísticsambunimpactesobrelaproducció(1,20)entreelsmésbaixos,iunimpactesobreelVAB(0.47)que és el segon més baix del sector serveis desprès del corresponent a (43) transport aeri(0,43).Lesbranques(82)activitatsdelesllars,(70)educacióexclosalasuperiori(64)activitatsrelacionadesambl’ocupaciósónlesquetenenunimpactesobreelVABméselevat(1,00;0,97i0,95,respectivament)ialmateixtempssónlesquetenenunimpactesobrelaproducciómésbaix,juntamentamb(66)activitatsdeseguretatiinvestigació.
Comaúltimaspecte adestacar en relació alGràfic4.4, cal esmentarqueduesde lesquatrebranques del sector primari tenen impactes sobre el VAB entre elsmés alts. És el cas de (3)silviculturaiexplotacióforestali(1)produccióagrícola.Mentrequelesaltresdues,(2)produccióramaderaiserveisagraris i(4)pescaiaqüicultura,tenenimpactessobreelVABpersotadelamitjanaienelcasdelsimpactessobrelaproducciópersobredelamitjana,enparticular,laúltimade les esmentades.
ElpanoramadibuixatenelGràfic4.4sobrelarelacióentreelsimpactessobreelVABisobrelaproduccióestraslladaencertamaneraalGràfic4.5 ia laTaulaA4.2,onespresentalarelacióentre els impactes sobre l’ocupació (llocs de treball a temps complet) i sobre la producció, encara
queambcertsmatisos.Aqueststenenaveureambelfetquelesremuneracionsdelsassalariatsno són homogènies entre les diferents branques i això fa que no hi hagi aquesta mena de“proporcionalitat”entreelfactordecorrecció,elVABpereurodeproducció,quepermetpassardel’impactesobrelaproduccióal’impactesobreelVAB,ielnúmerod’ocupatspermiliód’eurosdeproducció,queéselfactorquepermetpassaral’impactesobrel’ocupació30
.
Enqualsevolcas,segueixdestacantquelesbranquesindustrialstenenenlamajoriadelscasosunimpactesobrel’ocupaciópersotadelamitjanaambduesexcepcionsenelmarge:(28)fabricaciódemobles i(13) indústriadelafustaisuro,excloentmobles, icistelleria,a lesques’hipodriaafegir(30)reparacióiinstal·laciódemaquinàriaiequipsqueestàjustpersotadelamitjana.
29Aquestéselcastambédelesbranques(35)construcciói(50)ràdioitelevisió.30Calafegirquetambéhijugaunpaperenaquesta“noproporcionalitat”elfetqueelpesdelesremuneracionsdelsassalariatssobreelVABnoéshomogenientrebranquesd’activitat.
Enquantalsimpactessobrel’ocupació,destaquensisbranquesperl’elevatvalordelsmateixos,peraquestordre,(82)activitatsdelesllars,(3)silviculturaiexplotacióforestal,(67)serveisperaedificisijardineria,(75)activitatsdeserveissocials,(64)activitatsrelacionadesambl’ocupaciói(1) producció agrícola.
D’altrabanda,tambécalesmentarquesónpoqueslesbranquesd’activitatquetenenimpactessobre la producció i sobre l’ocupació per sobre de la mitjana (quadrant superior dret). Entre elles
destaquentresdelsectorserveisambun impactesobre l’ocupacióentreelsméselevats: (62)activitatsveterinàries,(68)activitatsadministratives,oficinaiauxiliarsi(79)activitatsassociatives,itambéduesdelaindústria,ambunimpactesobrelaproduccióalt:(28)fabricaciódemoblesi(13)indústriadelafustaielsuro,excloentmobles;icistelleria.
Finalment, cal destacar que branques com (16) coqueries i refinació de petroli, (51)telecomunicacions, (56)activitats immobiliàries i (65)agènciesdeviatges ioperadors turísticstenenimpactesentreelsmésbaixostantperalaproducciócomperal’ocupació.
1214. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport120
4.3. Anàlisi de síntesi
L’anàlisisobrelaintensitatilacapacitatd’arrossegamentidesuportdelesbranquesd’activitatdelMIOC-2011s’hafetd’acordamblesmetodologieshabitualsenlaliteraturaeconòmica,senseunpronunciamentexplícitsobrelasevamajoromenoradequacióatesoselsobjectiusd’aquestestudi,d’acordfinsacertpuntambelprincipidecoherènciaicomparabilitatdelCodideBonesPràctiquesde lesEstadístiquesEuropees(CBPEE) (Eurostat,2011).Ésadir,garantintlaconsistènciainternadelainformacióifacilitantlasevacomparacióambd’altresàmbitsgeogràficsieneltemps.
Arabé,coms’hacomentatalllargdelapresentaciódelsresultatsenelsapartatsanteriors,alguns mètodes es poden interpretar com a aplicacions concretes d’altres o tenen un àmbit
dedefiniciólimitato,enalgunscasos,excessiuperalqueespreténanalitzar,quenoésaltracosaquelaquantificaciódelaintensitatdelsvinclescapenrereielsvinclescapendavantdelesbranquesd’activitateconòmiquescatalanes.
Enaquestsentit,enl’anàlisidesíntesiqueesdesenvolupaenaquestapartats’harestringitelnombred’indicadorsaconsideraris’hanredefinitalgunsd’ells,totrespectantlatransparènciametodològica,encertamanerad’acordambelprincipid’accessibilitaticlaredatdelCBPEE,tenint en compte les següents consideracions:
—Nos’hantingutencompteelscoeficientsCW, atès que tenen un abast limitat
en lasevadefinicióenquantacaptarelsvinclesd’arrossegament idesuport, doncs només consideren l’efecte d’un increment en la producció d’un sector i enl’activitatproductivadelsaltressectorsquefacilitenelsconsumsintermedis al sector i,peròsenseestendreelprocésconsiderantels consums intermedis derivats. D’altra banda, l’evidència empírica disponible en els anteriors subapartatsmostraqueelquecaptenelscoeficientsdeCWtambécaptenels coeficientsdeRG.Així,lacorrelacióentreelvalorsd’aquestscoeficientsiperales 82branquesd’activitatés0,99peralvinclescapenrereitambéperalsvincles capendavant31
.
—Talicoms’hacomentatanteriorment,iespotcomprovarcomparantlestaules A4.1 i A4.2, els coeficients RG per als vincles cap enrere coincideixen amb elsimpactessobrelaproducciótipusI,pelqualespodenobviar,encaraquees mantéelcoeficientRGperalsvinclescapendavant.
—LadistincióentreelsimpactestipusIitipusII,jasiguisobreproducció,VABo ocupació, es deu a la consideració (tipus II) o no (tipus I) de l’efecte sobre l’activitat econòmica generat per l’increment de la partida de remuneracions a conseqüència de l’impacte directe i indirecte (efecte induït). Com s’ha
31Elsmateixosvalorss’obtenensiutilitzemelcoeficientdecorrelacióderangsdeSpearman,basatenelsrànquingsdelesbranquesd’activitatsegonscadaindicador.
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Nota:Lesbranquesd’activitatam
bunasterisctenenimpactestipusIsobrelaproducciósuperiorsa2,0.
1234. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport122
Taula 4.7: Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament i de suport comentat,algunsautorsconsiderenaquestsdostipusd’impactecomunmínim (tipusI)iunmàxim(tipusII)queacotenelvalordelverdaderimpacte.Aquesta raó,juntamentamblaconsideracióqueelsefectesinduïts,quecaracteritzenels impactestipusII,estangeneratsnopernovaproducciódemaneradirecteo indirecte,sinóatravésdelconsumconseqüènciadelesnovesremuneracions, quenosempreesdestinenenlasevatotalitataconsum,faquel’anàlisid’impactes escentriexclusivamentenelsdetipusI.
—Finalment,al’horadequantificarelsvinclescapenrereocapendavant,coma manera de mesurar les interrelacions entre sectors, sembla oportú no comptabilitzarl’efectedirectepropienelmateixsector.Enaltresparaules, sembla adient centrar l’atenció en els impactes indirectes, i no en el total
d’impactestipusI.Aixòsuposaunareduccióhomogèniad’unaunitatenelcas delsimpactestipusIsobrelaproducció,senseafectarl’ordenaciódelesbranques, peròsuposacanvisdiferentssegonslabrancad’activitatpelquefareferència als impactes sobre el VAB i la producció. A la Taula A4.3 de l’Annex d’aquest
capítolespresentenelsvalorsdelsimpactessobreelVABil’ocupacióredefinits d’acord amb aquestes consideracions.
En laTaula4.7espresenten lesvintbranquesd’activitatambelsvalorsmésaltsdelsindicadorsrelatiusalaintensitatdelvincles,ésadirsensetenirencomptelagrandàriadelsector,quefinalments’hanescollit.Elstresprimersindicadors(impactetotalsobrelaproducció(P),impacteindirectesobreelVABiimpacteindirectesobrel’ocupació(LT))fanreferènciaalaintensitatd’arrossegament,mentrequeelquartindicador(elcoeficientRGperalsvinclescapendavant) fareferènciaa la intensitatdesuport.La informaciócompletaperatotsels indicadorsconsiderats iperatotes lesbranquesd’activitatespresenta a les Taules A4.4 i A4.5 de l’Annex d’aquest capítol.
ImpactessobreproduccióTipusI ImpactessobreVABTipusI
Codi % VAB Codi % VAB
1 Indústriescàrnies 6 0,71 Fabricació begudes 8 0,48
2 Fabricació begudes 8 0,48 Indústriescàrnies 6 0,71
3 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30 Ràdioitelevisió 50 0,20
4 Fabricacióproducteslactis 7 0,14 Fabricació mobles 28 0,33
5 Construcció 35 7,16 Construcció 35 7,16
6 Fabricació mobles 28 0,33 Captació,potabilitzacióidistribució aigua
33 0,47
7 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
33 0,47 Produccióramaderaiserveisagraris
2 0,30
8 Serveisgestióresidusisanejament 34 0,77 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
42 0,04
9 Ràdioitelevisió 50 0,20 Serveisgestióresidusisanejament
34 0,77
10 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
13 0,22 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i
museus
76 0,41
11 Fabricació altres productes minerals
nometàl·lics20 0,67 Indústriafustaisuro,exc.
mobles;cistelleria13 0,22
12 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
42 0,04 Activitatsdelloguer 63 0,56
13 Edició 48 0,56 Assegurancesifonspensions,exc. SS obligatòria
54 0,94
14 Indústriestèxtils 10 0,49 Cinemaivídeo;enregistrament de so
49 0,28
15 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
76 0,41 Activitatsassociatives 79 0,34
16 Fabricació maquinària i equips ncaa 25 1,18 Edició 48 0,56
17 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
22 1,44 Activitatsveterinàries 62 0,06
18 Fabricació altres productes
alimentaris i tabac
9 1,28 Fabricacióproducteslactis 7 0,14
19 Cinemaivídeo;enregistramentde so
49 0,28 Transportperferrocarril 39 0,14
20 Indústriacuiricalçat 12 0,10 Fabricació altres productes
mineralsnometàl·lics20 0,67
1254. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport124
Taula 4.7 (cont.): Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament i de suport
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
ImpactessobreocupacióTipusI Rasmussen-Ghosh(vinclescapendavant)
Codi % VAB Codi % VAB
1 Silviculturaiexplotacióforestal 3 0,03 Reparacióiinstal·laciómaquinària i equips
30 0,40
2 Fabricació begudes 8 0,48 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
55 0,26
3 Indústriescàrnies 6 0,71 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
42 0,04
4 Fabricació mobles 28 0,33 Artsgràfiquesisuportsenregistrats
15 0,49
5 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30 Publicitatiestudisdemercat 60 0,69
6 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
13 0,22 Activitatsdelloguer 63 0,56
7 Construcció 35 7,16 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
57 2,38
8 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
42 0,04 Activitatsrelacionadesambl'ocupació
64 0,45
9 Serveisgestióresidusisanejament 34 0,77 Produccióramaderaiserveisagraris
2 0,30
10 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
76 0,41 Produccióidistribucióenergiaelèctrica
31 1,40
11 Transportperferrocarril 39 0,14 Activitatsdeseguretatiinvestigació
66 0,29
12 Activitatsveterinàries 62 0,06 Altresactivitatsprofessionalsi tècniques
61 0,50
13 Activitatsassociatives 79 0,34 Activitatspostalsidecorreus 45 0,30
14 Fabricacióproducteslactis 7 0,14 Silviculturaiexplotacióforestal
3 0,03
15 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
33 0,47 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria
58 1,19
16 Fabricació altres productes
alimentaris i tabac
9 1,28 Transport mercaderies per
carretera i per canonada
41 1,08
17 Altresactivitatseducacióiauxiliars 72 0,59 Serveisperaedificisidejardineria
67 1,02
18 Assegurancesifonspensions,exc.SS obligatòria
54 0,94 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
53 2,96
19 Activitatsdeserveissocials 75 0,94 Produccióagrícola 1 0,55
20 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
68 0,96 Produccióidistribuciódegas 32 0,24
Pel que fa referència als efectes d’arrossegament deu branques d’activitat apareixenentre lesvintprimeresdecadascundels indicadors considerats: set corresponena laindústria d’un total de 30 branques industrials: (6) indústries càrnies, (8) fabricacióbegudes,(7)fabricacióproductes lactis,(28)fabricaciódemobles,(13) indústriafustai suro, (33) captació, potabilització i distribució d’aigua i (34) serveis gestió residus isanejament; i només una agricultura, (2) producció ramadera i serveis agraris; una aserveis, (42) transportmarítim,més (35) construcció.Aquestapresència repetidadebranques d’activitat es corrobora pels elevats coeficients de correlació de rangs deSpearmanentreaqueststresindicadorsrecollitsalaTaula4.8.Totsellssónsignificatiusi força elevats (0,91; 0,79 i 0,88). Cal destacar també dues branques, una industrial,(9) fabricació d‘altres productes alimentaris i tabac, i l’altra de serveis, (49) cinema ivídeo,queapareixenentrelesvintprimeresendosdelstresindicadors.Aixímateix,calesmentar que en tots tres casos, i malgrat la presència de la construcció que representa
el7,16%delVABtotal,elVABassociatalsvintprimerssectorsperatotstresindicadorsnoarribaal20%deltotal(17,1%enelcasdel’impactesobrelaproducció;14,8%eneldel VAB i 16,3% en el de l’ocupació), per sota del 24,4% que suposaria una distribució
uniformedelVABentreles82branquesd’activitat.
Taula 4.8: Coeficients de correlació de rangs de Spearman per als indicadors escollits
P VAB LT RG
P 1,00
VAB 0,91 1,00
LT 0,79 0,88 1,00
RG 0,15 0,18 0,12 1,00
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Siensfixemen laquantificaciódelsvinclescapendavant,mitjançantelcoeficient ,elpanoramadebranquesd’activitat entre les vintprimeres canvia totalmenten relacióa la intensitat d’arrossegament.De les 10branquesd’activitat presents entre les vintprimeresperalstresindicadorsd’arrossegamentnomés,(2)produccióramaderaiserveisagraris,ilabranca(42)transportmarítim,repeteixenpresènciaentrelesvintprimeresdel’indicadordesuport(vinclescapendavant),mentrequenilaconstrucciónicapdelesbranquesindustrialsrellevantsenquantaarrossegamentapareixenentrelesrellevantscomabranquesdesuport.Aquestpanoramatotalmentdiferententreunialtretipusd’efecteescorroborasiconstatemcomlacorrelacióentreelsindicadorsdelsdostipusdevinclesésmoltbaixainosignificamentdiferentdeceroentotselscasoscomquedarecollitalaúltimafiladelaTaula4.8.D’altrabanda,elpesdelesbranquesqueestan
1274. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport126
Annex capítol 4
Taula A4.1: Coeficients de Chenery-Watanabe i de Rasmussen-Ghosh 2011
alcapdavantdelrànquingenquantalaintensitatdelsvinclescapendavantambproufeinessuperael15%,enfrontl’hipotètic24,4%encasdedistribucióuniformeesmentatanteriorment.
Coms’hacomentat, tretzede lesbranquesentre lesvintprimeresenquantavinclescapendavantpertanyenalsserveis,encaraquelaprimeradelrànquingésunabrancaindustrial, (30) reparació i instal·lació de maquinària i equips, amb una altra brancaindustrialenquartlloc,(15)artsgràfiquesisuportsenregistrats.Entrelesbranquesdelsectorserveisdestaquen(55)activitatsauxiliarsdemediaciófinanceraiasseguraments,(42)transportmarítim,(60)publicitatiestudisdemercati,pelseupessobreelVABtotal(2,38%),(57)activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal.
Perúltim,ienlíniaambelsresultatsobtingutsal’anàlisidesíntesidelcapítolanterior,les branques més presents en els indicadors d’arrossegament tenen una vinculacióestretaambalgunsdelsàmbitssectorialslídersenelRIS3CAT.Destaquenlesvinculadesa “Alimentació”: (6) indústries càrnies, (7) fabricació productes lactis, (8) fabricacióbegudesi(9)fabricacióaltresproductesalimentarisitabac;a“Energiairecursos”:(33)captació potabilització i distribució aigua i (34) serveis gestió residus i sanejament; a“Indústries basades en el disseny”: (28) fabricació mobles; i a “Indústries culturals ibasadesenl’experiència”:(49)cinemaivídeo.Encanvi,aparentmentaquestavinculacióambelsàmbitssectorialslídersésmenysacusadaenelcasdelesbranquesdestacadesen l’indicador de vincles cap endavant. En qualsevol cas, cal destacar dues branquesrelacionadesamb“Energiairecursos”:(32)producciódistribuciódegasi(33)captaciópotabilització i distribució aigua; dues amb “Alimentació”: (1) producció agrícola i (2)produccióramaderaiserveisagraris;unaamb“Indústriesbasadeseneldisseny”:(15)artsgràfiquesisuportsenregistrats;iuna,finsacertpunt,amb“Indústriesrelacionadesamblamobilitatsostenible”:(41)transportmercaderiespercarreteraipercanonada.
Sector Chenery-Watanabe Rasmussen-Ghosh
Arrossegament Suport Arrossegament Suport Tipus de
sector
1 Produccióagrícola 0,26 0,62 1,41 1,97 Base
2 Produccióramaderaiserveisagraris 0,62 0,89 1,99 2,35 Clau
3 Silviculturaiexplotacióforestal 0,33 0,72 1,49 2,22 Base
4 Pescaiaqüicultura 0,38 0,40 1,56 1,47 Impulsor
5 Indústriesextractives 0,37 0,59 1,55 1,97 Clau
6 Indústriescàrnies 0,63 0,38 2,23 1,53 Impulsor
7 Fabricacióproducteslactis 0,49 0,28 1,87 1,36 Impulsor
8 Fabricació begudes 0,62 0,33 2,02 1,42 Impulsor
9 Fabricació altres productes
alimentaris i tabac
0,40 0,30 1,63 1,50 Impulsor
10 Indústriestèxtils 0,43 0,23 1,66 1,28 Impulsor
11 Confecciópecesdevestir 0,33 0,04 1,50 1,05 Impulsor
12 Indústriacuiricalçat 0,41 0,12 1,62 1,14 Impulsor
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
0,44 0,33 1,68 1,44 Impulsor
14 Indústriespaper 0,39 0,44 1,60 1,75 Clau
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 0,40 0,98 1,62 2,82 Clau
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 0,18 0,20 1,27 1,31 Independent
17 Indústriesquímiques 0,35 0,24 1,53 1,33 Impulsor
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 0,30 0,06 1,44 1,06 Independent
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics
0,28 0,29 1,42 1,41 Independent
20 Fabricació altres productes minerals
nometàl·lics0,44 0,48 1,67 1,78 Clau
21 Metal·lúrgia 0,36 0,57 1,57 1,82 Clau
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
0,42 0,34 1,63 1,47 Impulsor
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics
0,23 0,05 1,33 1,07 Independent
24 Fabricació materials i equips
elèctrics
0,30 0,24 1,45 1,34 Independent
25 Fabricació maquinària i equips no
classificatsanteriorment0,42 0,16 1,64 1,23 Impulsor
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
0,28 0,11 1,42 1,13 Independent
27 Fabricació altres materials de
transport
0,32 0,10 1,47 1,13 Independent
1294. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport128
Taula A4.1 (cont.): Coeficients de Chenery-Watanabe i de Rasmussen-Ghosh 2011
Sector Chenery-Watanabe Rasmussen-Ghosh
Arrossegament Suport Arrossegament Suport Tipus de
sector
28 Fabricació mobles 0,51 0,10 1,79 1,13 Impulsor
29 Indústriesmanufactureresdiverses 0,36 0,09 1,54 1,10 Impulsor
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriai equips
0,30 1,36 1,46 3,21 Base
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica
0,23 0,82 1,34 2,33 Base
32 Produccióidistribuciógas 0,24 0,60 1,37 1,89 Base
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
0,48 0,52 1,77 1,82 Clau
34 Serveisgestióresidusisanejament 0,46 0,45 1,76 1,79 Clau
35 Construcció 0,49 0,37 1,81 1,60 Impulsor
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
0,28 0,27 1,39 1,43 Independent
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
0,38 0,34 1,55 1,50 Impulsor
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
0,29 0,11 1,41 1,16 Independent
39 Transportperferrocarril 0,40 0,15 1,60 1,23 Impulsor
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers
0,30 0,27 1,44 1,39 Independent
41 Transport mercaderies per carretera
i per canonada
0,38 0,72 1,57 2,10 Clau
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
0,47 1,18 1,67 2,83 Clau
43 Transport aeri 0,41 0,10 1,61 1,16 Impulsor
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
0,38 0,54 1,59 1,93 Clau
45 Activitatspostalsidecorreus 0,20 0,77 1,29 2,25 Base
46 Serveisd'allotjament 0,33 0,46 1,48 1,73 Base
47 Serveisdemenjaribegudes 0,34 0,06 1,56 1,08 Impulsor
48 Edició 0,43 0,19 1,66 1,27 Impulsor
49 Cinemaivídeo;enregistramentde so
0,41 0,26 1,63 1,36 Impulsor
50 Ràdioitelevisió 0,50 0,25 1,74 1,54 Impulsor
51 Telecomunicacions 0,15 0,26 1,21 1,39 Independent
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
0,26 0,25 1,37 1,37 Independent
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
0,20 0,64 1,28 2,05 Base
54 Assegurancesifonspensions,exc.SS obligatòria
0,39 0,47 1,56 1,76 ClauFont:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
0,34 1,15 1,48 3,18 Base
56 Activitatsimmobiliàries 0,16 0,36 1,24 1,54 Independent
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
0,29 0,90 1,40 2,46 Base
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria
0,35 0,67 1,52 2,13 Clau
59 Recercaidesenvolupament 0,31 0,39 1,43 1,47 Independent
60 Publicitatiestudisdemercat 0,33 1,08 1,52 2,70 Clau
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques
0,27 0,82 1,39 2,28 Base
62 Activitatsveterinàries 0,36 0,32 1,53 1,69 Clau
63 Activitatsdelloguer 0,40 1,03 1,59 2,66 Clau
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació
0,06 0,98 1,09 2,41 Base
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics
0,14 0,07 1,20 1,10 Independent
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 0,09 0,84 1,14 2,31 Base
67 Serveisperaedificisidejardineria 0,17 0,85 1,24 2,09 Base
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
0,34 0,43 1,52 1,63 Clau
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
0,25 0,01 1,36 1,02 Independent
70 Educació, exc. superior 0,12 0,00 1,17 1,00 Independent
71 Educació superior 0,15 0,02 1,21 1,02 Independent
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 0,28 0,38 1,41 1,48 Independent
73 Activitatshospitalàries 0,24 0,00 1,33 1,00 Independent
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques
0,21 0,16 1,28 1,18 Independent
75 Activitatsdeserveissocials 0,23 0,07 1,32 1,07 Independent
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
0,42 0,21 1,65 1,27 Impulsor
77 Jocs atzar i apostes 0,34 0,00 1,48 1,00 Independent
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
0,32 0,21 1,48 1,27 Independent
79 Activitatsassociatives 0,37 0,19 1,54 1,29 Impulsor
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
0,34 0,30 1,49 1,36 Independent
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 0,21 0,09 1,29 1,12 Independent
82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00 1,00 1,00 Independent
TOTAL 0,34 0,40 1,50 1,62
1314. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport130
Taula A4.2: Impactes sobre producció, valor afegit i ocupació 2011
Sector Producció Valorafegit Llocs de treball
TipusI TipusII TipusI TipusII TipusI TipusII
1 Produccióagrícola 1,41 1,75 0,91 1,11 32,16 35,31
2 Produccióramaderaiserveisagraris 1,99 2,34 0,58 0,78 12,12 15,39
3 Silviculturaiexplotacióforestal 1,49 2,07 0,93 1,27 44,20 49,51
4 Pescaiaqüicultura 1,56 2,03 0,67 0,94 15,37 19,65
5 Indústriesextractives 1,55 2,06 0,80 1,10 8,53 13,25
6 Indústriescàrnies 2,23 2,64 0,53 0,77 11,22 15,02
7 Fabricacióproducteslactis 1,87 2,23 0,53 0,73 8,05 11,35
8 Fabricació begudes 2,02 2,50 0,65 0,93 10,45 14,87
9 Fabricació altres productes
alimentaris i tabac
1,63 2,01 0,48 0,70 8,91 12,36
10 Indústriestèxtils 1,66 2,20 0,58 0,89 11,86 16,83
11 Confecciópecesdevestir 1,50 1,91 0,58 0,82 10,36 14,10
12 Indústriacuiricalçat 1,62 2,12 0,56 0,85 10,15 14,73
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
1,68 2,28 0,65 1,00 15,45 20,97
14 Indústriespaper 1,60 1,96 0,50 0,70 6,18 9,47
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 1,62 2,26 0,66 1,03 13,14 18,96
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 1,27 1,35 0,14 0,19 1,10 1,80
17 Indústriesquímiques 1,53 1,82 0,38 0,55 4,58 7,25
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 1,44 1,86 0,56 0,80 6,06 9,89
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics
1,42 1,81 0,43 0,66 7,01 10,59
20 Fabricació altres productes minerals
nometàl·lics1,67 2,26 0,66 0,99 10,69 16,03
21 Metal·lúrgia 1,57 1,91 0,38 0,58 5,76 8,85
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
1,63 2,25 0,63 0,99 11,68 17,37
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics
1,33 1,85 0,55 0,85 9,01 13,77
24 Fabricació materials i equips
elèctrics
1,45 1,92 0,46 0,73 7,28 11,55
25 Fabricació maquinària i equips no
classificatsanteriorment1,64 2,22 0,61 0,95 10,30 15,66
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
1,42 1,74 0,35 0,54 5,44 8,45
27 Fabricació altres materials de
transport
1,47 2,00 0,47 0,77 9,78 14,58
28 Fabricació mobles 1,79 2,42 0,68 1,04 15,16 20,95
29 Indústriesmanufactureresdiverses 1,54 2,12 0,66 1,00 12,77 18,05
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriai equips
1,46 2,21 0,77 1,21 13,92 20,81
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica
1,34 1,52 0,68 0,79 2,44 4,15
32 Produccióidistribuciógas 1,37 1,54 0,29 0,38 2,53 4,07
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
1,77 2,27 0,82 1,11 9,25 13,86
34 Serveisgestióresidusisanejament 1,76 2,41 0,79 1,16 12,76 18,71
35 Construcció 1,81 2,37 0,74 1,07 11,75 16,91
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
1,39 1,92 0,80 1,10 11,43 16,29
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
1,55 2,13 0,77 1,11 11,12 16,41
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
1,41 2,05 0,86 1,23 19,92 25,78
39 Transportperferrocarril 1,60 2,37 0,79 1,23 13,15 20,23
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers
1,44 2,28 0,80 1,28 17,88 25,58
41 Transport mercaderies per carretera
i per canonada
1,57 2,06 0,56 0,85 13,32 17,84
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
1,67 2,21 0,77 1,08 11,06 15,99
43 Transport aeri 1,61 2,09 0,43 0,71 5,92 10,39
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
1,59 1,98 0,71 0,94 7,25 10,92
45 Activitatspostalsidecorreus 1,29 2,26 0,80 1,36 24,02 32,92
46 Serveisd'allotjament 1,48 2,10 0,81 1,17 14,22 19,95
47 Serveisdemenjaribegudes 1,56 2,02 0,81 1,08 14,46 18,72
48 Edició 1,66 2,25 0,65 0,99 9,53 14,93
49 Cinemaivídeo;enregistramentde so
1,63 2,23 0,72 1,06 9,62 15,13
50 Ràdioitelevisió 1,74 2,46 0,78 1,19 9,69 16,24
51 Telecomunicacions 1,21 1,67 0,68 0,94 4,27 8,49
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
1,37 2,19 0,79 1,26 13,94 21,45
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
1,28 1,91 0,86 1,23 7,12 12,96
54 Assegurancesifonspensions,exc.SS obligatòria
1,56 1,98 0,77 1,02 8,61 12,48
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
1,48 1,92 0,76 1,01 16,38 20,36
56 Activitatsimmobiliàries 1,24 1,39 0,92 1,01 3,10 4,49
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
1,40 2,07 0,89 1,28 15,34 21,45
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria
1,52 2,20 0,75 1,15 14,01 20,24
59 Recercaidesenvolupament 1,43 1,93 0,82 1,11 8,86 13,42
1334. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport132
Taula A4.2 (cont.): Impactes sobre producció, valor afegit i ocupació 2011
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
60 Publicitatiestudisdemercat 1,52 2,12 0,64 0,98 12,07 17,60
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques
1,39 2,02 0,86 1,22 17,63 23,41
62 Activitatsveterinàries 1,53 2,62 0,84 1,47 22,75 32,76
63 Activitatsdelloguer 1,59 2,01 0,78 1,03 8,70 12,55
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació
1,09 2,37 0,97 1,72 32,79 44,62
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics
1,20 1,68 0,47 0,75 9,78 14,18
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 1,14 2,26 0,90 1,55 24,73 35,02
67 Serveisperaedificisidejardineria 1,24 2,40 0,92 1,59 35,20 45,87
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
1,52 2,38 0,85 1,35 21,40 29,30
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
1,36 2,33 0,87 1,44 17,63 26,58
70 Educació, exc. superior 1,17 2,34 0,95 1,63 17,82 28,57
71 Educació superior 1,21 2,32 0,92 1,56 15,35 25,55
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 1,41 2,32 0,90 1,43 25,55 33,92
73 Activitatshospitalàries 1,33 2,30 0,79 1,36 15,04 23,98
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques
1,28 2,03 0,89 1,32 15,09 21,93
75 Activitatsdeserveissocials 1,32 2,39 0,89 1,51 34,06 43,89
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
1,65 2,50 0,80 1,30 15,53 23,37
77 Jocs atzar i apostes 1,48 1,86 0,82 1,05 7,02 10,57
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
1,48 2,21 0,84 1,26 12,91 19,62
79 Activitatsassociatives 1,54 2,49 0,82 1,37 18,64 27,40
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
1,49 2,41 0,80 1,34 25,44 33,90
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 1,29 1,72 0,90 1,15 24,11 28,11
82 Activitatsdelesllars 1,00 2,49 1,00 1,86 80,09 93,78
Taula A4.3: Impactes indirectes sobre valor afegit i ocupació 2011
Sector Valorafegit Llocs de treball
1 Produccióagrícola 0,19 3,78
2 Produccióramaderaiserveisagraris 0,36 6,83
3 Silviculturaiexplotacióforestal 0,28 9,80
4 Pescaiaqüicultura 0,25 3,70
5 Indústriesextractives 0,26 3,89
6 Indústriescàrnies 0,38 7,43
7 Fabricacióproducteslactis 0,29 5,44
8 Fabricació begudes 0,43 8,27
9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 0,26 5,12
10 Indústriestèxtils 0,29 4,69
11 Confecciópecesdevestir 0,23 3,88
12 Indústriacuiricalçat 0,27 4,36
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 0,32 6,61
14 Indústriespaper 0,24 3,28
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 0,26 4,13
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 0,07 0,87
17 Indústriesquímiques 0,18 2,52
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 0,20 3,15
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 0,17 2,40
20 Fabricacióaltresproductesmineralsnometàl·lics 0,29 4,53
21 Metal·lúrgia 0,22 3,47
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària 0,27 4,04
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 0,16 2,66
24 Fabricació materials i equips elèctrics 0,17 2,62
25 Fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment
0,26 4,14
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs 0,16 2,49
27 Fabricació altres materials de transport 0,21 4,13
28 Fabricació mobles 0,37 6,88
29 Indústriesmanufactureresdiverses 0,26 4,43
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 0,22 3,34
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 0,17 1,40
32 Produccióidistribuciógas 0,15 1,85
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 0,36 5,26
34 Serveisgestióresidusisanejament 0,35 5,60
35 Construcció 0,37 5,78
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes 0,21 2,98
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor 0,28 4,02
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes 0,23 2,65
Sector Producció Valorafegit Llocs de treball
TipusI TipusII TipusI TipusII TipusI TipusII
1354. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport134
Taula A4.3 (cont.): Impactes indirectes sobre valor afegit i ocupació 2011
Sector Valorafegit Llocs de treball
39 Transportperferrocarril 0,29 5,56
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 0,22 3,44
41 Transport mercaderies per carretera i per canonada 0,25 3,19
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors 0,36 5,67
43 Transport aeri 0,27 3,24
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 0,27 3,41
45 Activitatspostalsidecorreus 0,15 3,01
46 Serveisd'allotjament 0,25 3,68
47 Serveisdemenjaribegudes 0,24 3,49
48 Edició 0,30 4,95
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 0,31 4,38
50 Ràdioitelevisió 0,37 4,62
51 Telecomunicacions 0,12 1,87
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació 0,20 3,08
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
0,17 2,03
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria 0,31 5,03
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances 0,27 4,39
56 Activitatsimmobiliàries 0,13 1,51
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal 0,24 3,27
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 0,28 4,27
59 Recercaidesenvolupament 0,24 3,82
60 Publicitatiestudisdemercat 0,24 4,12
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 0,22 3,45
62 Activitatsveterinàries 0,29 5,56
63 Activitatsdelloguer 0,31 4,28
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 0,06 0,78
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 0,10 1,68
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 0,08 1,43
67 Serveisperaedificisidejardineria 0,13 2,73
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 0,25 4,96
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 0,20 4,34
70 Educació, exc. superior 0,10 1,82
71 Educació superior 0,12 2,18
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 0,24 5,06
73 Activitatshospitalàries 0,20 3,67
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 0,18 2,64
75 Activitatsdeserveissocials 0,20 5,01
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Taula A4.4: Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament 2011
Sector (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)
1 Produccióagrícola 61 56 74 8 33 61 6 6 42
2 Produccióramaderaiserveisagraris 2 3 17 63 68 7 40 50 5
3 Silviculturaiexplotacióforestal 44 42 47 4 20 24 2 2 1
4 Pescaiaqüicultura 28 30 53 52 58 37 23 33 43
5 Indústriesextractives 32 33 50 30 38 34 65 62 39
6 Indústriescàrnies 1 1 1 69 69 2 46 52 3
7 Fabricacióproducteslactis 7 4 33 70 72 18 66 68 14
8 Fabricació begudes 3 2 3 56 60 1 50 54 2
9 Fabricació altres productes
alimentaris i tabac
23 18 56 72 76 33 61 66 16
10 Indústriestèxtils 13 14 39 64 61 21 42 43 22
11 Confecciópecesdevestir 46 41 67 62 65 49 51 58 40
12 Indústriacuiricalçat 20 20 42 67 63 28 53 55 28
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
12 10 23 58 50 11 22 26 6
14 Indústriespaper 26 23 61 71 75 46 72 74 54
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 21 21 27 54 46 32 36 35 33
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 73 73 82 82 82 80 82 82 80
17 Indústriesquímiques 37 37 72 79 79 62 77 78 67
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 52 51 70 66 66 58 73 73 58
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics
58 54 73 76 77 66 71 70 69
20 Fabricació altres productes minerals
nometàl·lics11 11 28 55 52 20 49 47 24
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles,biblioteques i museus
0,34 5,56
77 Jocs atzar i apostes 0,28 3,37
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment 0,24 3,97
79 Activitatsassociatives 0,30 5,52
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics 0,27 3,34
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 0,16 2,36
82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00
1374. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport136
Taula A4.4 (cont.): Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament 2011
21 Metal·lúrgia 35 28 68 78 78 50 75 75 47
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
16 17 30 60 53 27 44 41 36
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics
68 66 71 68 62 69 60 60 63
24 Fabricació materials i equips
elèctrics
51 50 64 75 73 64 67 67 66
25 Fabricació maquinària i equips no
classificatsanteriorment17 16 34 61 56 35 52 49 32
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
57 55 75 80 80 70 76 77 68
27 Fabricació altres materials de
transport
47 48 58 73 70 54 54 56 34
28 Fabricació mobles 4 6 8 50 44 4 26 27 4
29 Indústriesmanufactureresdiverses 33 34 44 53 51 36 38 38 25
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriai equips
53 49 36 42 27 52 33 28 53
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica
66 65 80 51 67 67 81 80 79
32 Produccióidistribuciógas 65 63 79 81 81 72 80 81 74
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
8 7 25 25 34 6 59 59 15
34 Serveisgestióresidusisanejament 10 8 9 37 30 9 39 37 9
35 Construcció 6 5 16 46 41 5 43 42 7
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
59 60 63 33 37 55 45 45 61
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
30 32 41 40 35 22 47 44 37
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
54 57 51 17 24 48 14 17 64
39 Transportperferrocarril 22 24 15 35 23 19 35 31 11
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers
50 52 24 32 18 51 16 18 49
41 Transport mercaderies per carretera
i per canonada
27 27 49 65 64 40 34 39 57
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
9 12 37 43 39 8 48 48 8
43 Transport aeri 19 22 46 77 74 31 74 72 56
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
29 26 59 48 59 26 68 69 50
45 Activitatspostalsidecorreus 71 69 26 31 12 71 11 10 60
46 Serveisd'allotjament 45 47 45 26 29 38 30 32 44
47 Serveisdemenjaribegudes 38 31 54 27 40 44 29 36 46
48 Edició 14 13 31 57 54 16 58 53 21
49 Cinemaivídeo;enregistramentde so
18 19 32 47 42 14 57 51 27
50 Ràdioitelevisió 5 9 7 39 28 3 56 46 23
51 Telecomunicacions 76 77 78 49 57 76 78 76 73
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
62 62 40 36 21 57 32 25 59
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
72 72 66 16 25 65 69 63 72
54 Assegurancesifonspensions,exc.SS obligatòria
25 29 60 41 47 13 64 65 18
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
40 44 65 44 49 29 20 29 26
56 Activitatsimmobiliàries 75 75 81 5 48 74 79 79 77
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
55 59 48 12 19 45 25 24 55
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria
36 38 38 45 32 23 31 30 31
59 Recercaidesenvolupament 49 53 62 24 36 42 62 61 41
60 Publicitatiestudisdemercat 43 40 43 59 55 47 41 40 35
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques
60 61 55 18 26 53 18 21 48
62 Activitatsveterinàries 34 36 2 20 8 17 12 11 12
63 Activitatsdelloguer 24 25 57 38 45 12 63 64 30
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació
81 81 14 2 2 81 5 4 81
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics
78 78 77 74 71 77 55 57 76
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 80 80 29 9 6 79 9 7 78
67 Serveisperaedificisidejardineria 74 74 11 6 4 73 3 3 62
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
39 39 13 19 14 39 13 12 20
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
63 64 19 15 9 56 19 16 29
70 Educació, exc. superior 79 79 18 3 3 78 17 13 75
71 Educació superior 77 76 20 7 5 75 24 19 71
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 56 58 21 10 10 43 7 8 17
73 Activitatshospitalàries 64 67 22 34 13 60 28 20 45
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques
69 71 52 13 16 63 27 23 65
75 Activitatsdeserveissocials 67 68 12 14 7 59 4 5 19
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
15 15 4 28 17 10 21 22 10
Sector (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)
1394. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport138
Taula A4.4 (cont.): Rànquings dels indicadors d’intensitat d’arrossegament 2011
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.Nota:
(1)CoeficientsdeChenery-Watanabe(2)ImpactessobrelaproduccióTipusI(3)ImpactessobrelaproduccióTipusII(4)ImpactessobreelVABTipusI(5)ImpactessobreelVABTipusII(6)ImpactesindirectessobreelVAB(7)Impactessobrel’ocupacióTipusI(8)Impactessobrel’ocupacióTipusII(9)Impactesindirectessobrel’ocupació
Taula A4.5: Rànquings dels indicadors d’intensitat de suport 2011
77 Jocs atzar i apostes 42 45 69 22 43 25 70 71 51
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
48 46 35 21 22 41 37 34 38
79 Activitatsassociatives 31 35 5 23 11 15 15 15 13
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
41 43 10 29 15 30 8 9 52
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 70 70 76 11 31 68 10 14 70
82 Activitatsdelesllars 82 82 6 1 1 82 1 1 82
Sector Chenery-Watanabe Rasmussen-Ghosh
1 Produccióagrícola 19 19
2 Produccióramaderaiserveisagraris 9 9
3 Silviculturaiexplotacióforestal 15 14
4 Pescaiaqüicultura 31 39
5 Indústriesextractives 21 20
6 Indústriescàrnies 34 35
7 Fabricacióproducteslactis 45 51
8 Fabricació begudes 39 44
9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 43 36
10 Indústriestèxtils 54 56
11 Confecciópecesdevestir 76 76
12 Indústriacuiricalçat 63 65
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 40 42
14 Indústriespaper 29 28
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 6 4
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 57 54
17 Indústriesquímiques 52 53
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 74 75
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 44 45
20 Fabricacióaltresproductesmineralsnometàl·lics 25 26
21 Metal·lúrgia 22 24
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària 38 40
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 75 74
24 Fabricació materials i equips elèctrics 53 52
25 Fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment
61 61
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs 65 67
27 Fabricació altres materials de transport 66 66
28 Fabricació mobles 68 68
29 Indústriesmanufactureresdiverses 70 70
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 1 1
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 13 10
32 Produccióidistribuciógas 20 22
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 24 23
34 Serveisgestióresidusisanejament 28 25
35 Construcció 35 32
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes 46 43
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor 37 37
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes 64 64
39 Transportperferrocarril 62 60
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 47 46
41 Transport mercaderies per carretera i per canonada 16 16
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors 2 3
43 Transport aeri 67 63
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 23 21
45 Activitatspostalsidecorreus 14 13
46 Serveisd'allotjament 27 29
47 Serveisdemenjaribegudes 73 72
48 Edició 59 59
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 48 50
50 Ràdioitelevisió 50 34
Sector (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)
1414. La intensitat dels efectes d’arrossegament i de suport140
Taula A4.5 (cont.): Rànquings dels indicadors d’intensitat de suport 2011
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
51 Telecomunicacions 49 47
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació 51 48
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
18 18
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria 26 27
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances 3 2
56 Activitatsimmobiliàries 36 33
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal 8 7
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 17 15
59 Recercaidesenvolupament 32 41
60 Publicitatiestudisdemercat 4 5
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 12 12
62 Activitatsveterinàries 41 30
63 Activitatsdelloguer 5 6
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 7 8
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 71 71
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 11 11
67 Serveisperaedificisidejardineria 10 17
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 30 31
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 78 78
70 Educació, exc. superior 81 80
71 Educació superior 77 77
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 33 38
73 Activitatshospitalàries 79 79
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 60 62
75 Activitatsdeserveissocials 72 73
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles,biblioteques i museus
55 58
77 Jocs atzar i apostes 82 82
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment 56 57
79 Activitatsassociatives 58 55
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics 42 49
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 69 69
82 Activitatsdelesllars 80 81
Sector Chenery-Watanabe Rasmussen-Ghosh
1435. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana142
5. La capacitat d’arrossegament
i de suport dels sectors de l’economia
catalana
ElsmètodesdeChenery-Watanabe,Rassmusen-Ghoshol’anàlisid’impactesquantifiquenlesrelacionsintersectorialsperòsensetenirencomptelagrandàriadelsector.Ésadir,mesuren la intensitat dels efectes de difusió i absorció d’un increment d’una unitatmonetària en la producció d’un sector. Un altre tipus de propostes per quantificarles relacions intersectorials es deriven dels anomenatsmètodes extractius, els quals“eliminen”deformahipotèticaunsector ianalitzen la influènciad’aquestaeliminacióen el conjunt de l’economia
32,atèsqueuncanvid’unelementdelamatriudecoeficientstècnicspotportaracanvisentotselselementsdelamatriuinversadeLeontief,almateixtemps que tenen en compte la grandària del sector eliminat.
Estractad’unapropostafetainicialmentperStrassert(1968),iquehatingutposteriorsdesenvolupamentsméssofisticatsimenysclarsenquantainterpretació33
. La proposta
éssenzilla,atèsquesuposaextreureunsectorde l’economia iveurequina influènciatéalaproducciódelarestadesectors.Ésadir,siesvolenquantificarelsvinclesd’unsectorpartintdelarelacióX = (I – A)–1D,s’hauriad’eliminarlafilailacolumnaj de
lamatriu de coeficients tècnics i,mantenint els altres coeficients tècnics (mantenintl’estructuraproductiva),recalcularlaproduccióenaquestnouescenariiquantificarelcanvienrelacióalaproduccióinicialdelsn – 1 sectors que es mantenen. Tal i com alguns
autorsapunten(Clements,1990), lapropostadeStrassert(1968)semblad’unabandaradical(latotaldesapariciód’unsector)inopermetdistingirentreelsvinclescapenrereicapendavant.
Enaquestapartats’analitzalacapacitat,nonoméslaintensitat,delsvinclesdelssectorsdel’economiacatalanaapartirdelaproposta,menysradicalqueladeStrassert(1988),deDietzenbacherivanderLinden(1997)basadaenlaideadecómesveuriaafectadal’activitat econòmica d’un àmbit geogràfic si un determinat sector deixés d’adquiririnputs intermedis en aquest àmbit (efectedifusió), o deixés d’atendre les necessitatsd’inputsintermedisd’altressectorsdel’àmbitgeogràfic(efecteabsorció).Lametodologias’il·lustra amb un exercici per als quatre grans sectors econòmics per posteriormentestendre-laales82branquesdelMIOC-2011.
32AGronewoldetal(1993)escomparendiferentsmètodespermesurarlaimportànciad’unaindústriaambunaapli-caciópera l’economiaaustraliana.Elsmètodesconsideratssón:desaparició(tancament)dela indústria;relocalitzaciódelaindústria(produccióforadelaregióperòelsconsumsintermediscontinuenigualqueabansdelarelocalització);eliminaciódelademandafinal,ieliminaciódelsconsumsintermedisfetsalaregió.33VeureCella(1984),Clements(1990),Dietzenbacheret al. (1993) o Sonis et al. (1995), entre d’altres.
1455. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana144
5.1. El mètode Dietzenbacher-van der Linden:
aplicació als quatre grans sectors
Enaquestsentit,DietzenbacherivanderLinden(1997)proposenquantificarlesrelacionsintersectorialscapenrereicapendavantdeformaseparada,fentservirl’eliminacióparcialdecadasector,iconsiderantlamatriud’ofertadeGhosh(matriudecoeficientstècnicshoritzontals)enelcasdelsvinclescapendavant.L’elementclaud’aquestapropostaésque els arrossegaments cap enrere han de reflectir la dependència d’un sector delsinputsproduïtsenelpropisistemaproductiu.Enconseqüència,proposenanalitzarquèpassariasiaquestsinputsfossinproduïtsforadelsistema(delpaís,delaregió).Enrelacióals vincles cap endavant, es considera un escenari on la producció d’un sector no ésutilitzadacomaconsumintermedipercapaltresectordelsistema.
Perquantificarlesrelacionscapenrered’unsectorj es considera que tots els elements de
la columna j delamatriudecoeficientstècnics(A)sónigualacero,laqualcosasignificaque aquest sector jnocomprainputsintermedisacapsectorproductiudel’economiacatalanaperò,comelprocésproductiuesmantéconstant,elshauràdecomprar forade laCatalunya. Si es resol elmodel input-output fent servir lamatriude coeficientstècnicsinteriorsmodificada(amblacolumnadeceros),A(–j),s’obtenennousvalorsdeproducció de cada sector i, Xi (–j),quesóndiferentsdelsoriginals,Xi, perquè el sector
j ja no depèn de la producció del sector i.Ladiferènciaentreelsdosvalorss’anomenadependència cap enrere absoluta del sector j respecte del sector i.Percalcularlarelaciócap enrere del sector j respectedelconjuntde l’economianoméscalsumaraquestesdiferènciesperatotselssectors.
D’altrabanda,siesvolenquantificarlesrelacionscapendavantdelsectorj, se suposa
quetotselselementsdelafilajdelamatriud’ofertadeGhoshsóncero.Comenelcasdelesrelacionscapenrere,siesresolelmodeld’ofertafentservirlamatriudecoeficientsd’outputmodificada(amblafiladeceros),B(–j),s’obtenennousvalorsdelaproduccióde cada sector i enelcashipotèticqueelsectorjnovenguésinputsintermedisacapaltresector.Comabans,ladiferènciaentreaquestvaloril’originals’anomenadependènciacapendavantabsolutadelsectorj respecte del sector i,ilasumadelesdiferènciesrespectaa tots els sectors determina la dependència respecte del conjunt de l’economia
34.
Tal i coms’haesmentatanteriorment, lapropostadeDietzenbacher i vanderLindenafegeixunadimensióaddicionalenelcàlculdelsefectesd’arrossegamentidesuportenrelacióalsmètodestradicionalsdescritsenl’anteriorsecció(coeficientsdeCW, de RG
ielsmultiplicadorsd’impactetipusIiII),coméstenirencomptelagrandàriadelsector,inonoméslaintensitatdelsvinclescapendavanticapenrered’uneuroaddicionaldeproducció,enunoaltresentit.34Enelcasdelcàlculdelsefectescapendavantesfanservirlesequacionscomptablesdescritesenlanota24.
Per al cas dels quatre grans sectors de l’economia, el punt partida és la matriu decoeficientstècnicsinteriorsqueencadacolumnaindicaelpesqueenlaproducciód’unsectortenenelsconsumsintermedisfetsalssectorsdel’economia.EnelcasdelMIOC-2011aquestamatriu,representadaalaTaula5.1,és:
Taula 5.1: Coeficients tècnics interiors
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Productesagrarisipesquers 0,04 0,02 0,00 0,00
Productesindustrialsisanejament
0,30 0,21 0,07 0,04
Treballs de construcció 0,02 0,01 0,23 0,02
Serveis 0,12 0,13 0,20 0,22
TOTAL 0,48 0,37 0,49 0,28
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
D’altrabanda,talicomproposenDietzenbacherivanderLinden,siesvolanalitzarquèpassariasi,perexemple,elsectorindustrialdeixésdecomprarelsseusinputsintermedisaCatalunya,lanovamatriudecoeficientstècnics(A*), representada a la Taula 5.2, seria:
Taula 5.2: Coeficients tècnics interiors amb una columna de ceros
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Productesagrarisipesquers 0,04 0,00 0,00 0,00
Productesindustrialsisanejament
0,30 0,00 0,07 0,04
Treballs de construcció 0,02 0,00 0,23 0,02
Serveis 0,12 0,00 0,20 0,22
TOTAL 0,48 0,00 0,49 0,28
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
1475. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana146
Amb la qual cosa la matriu inversa de Leontief inicial (I–A)–1 (Taula 4.3 del capítol
anterior), que indica la producció necessària de cada sector per produir un euro d’un
sector concret, es transformaria en (I–A*)–1 que, per al cas del càlcul dels efectesarrossegamentdelaindústria(Taula 5.3), seria:
Taula 5.3: Coeficients tècnics interiors sense consums intermedis a la indústria
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Productesagrarisipesquers 1,05 0,00 0,00 0,00
Productesindustrialsisanejament
0,32 1,00 0,10 0,06
Treballs de construcció 0,03 0,00 1,30 0,03
Serveis 0,17 0,00 0,33 1,29
TOTAL 0,48 0,00 0,49 0,28
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Aixòsignificaquementrequeenlasituacióinicialunaugmentenlademandafinald’uneurodel sector serveis, d’acordamb la inversade Leontief, suposavaunaugmentde0,00eurosenlaproducciódelsectorprimari;0,08enladelaindústria;0,03enladela construcció, i 1,30 en els serveis35, ara si el sector industrial deixa de fer consumsintermedisenelsistema,d’acordamblanovainversadeLeontieftransformada,aquestesquantitatspassarienaser0,00;0,06;0,03i1,29,respectivament36
.
Sis’aplicaelvectordedemandafinalperalsquatregranssectorsdelMIOC-2011alescorresponentsmatrius de Leontief, la inicial i cadascuna de les que s’obtenen de ferunacolumnadecoeficientstècnicsigualazero,espotcalcularelcanvienlaproducciótotal del sistema (la suma de les produccions de cadascun dels quatre sectors) com a
conseqüènciadeferzeroelsconsumsintermedisdintredelsistema(coeficientstècnicsinteriors) per a un sector concret.
Peralcasdelsefectescapendavantelprocéséssimilaraldescritperalsvinclescapenrere,llevatdequeenllocd’utilitzarlamatriudecoeficientstècnics,s’had’utilitzarlamatriudecoeficientsdedistribucióseguintlapropostadeGhosh(1958),comentadaanteriorment,ifentzeroencadacaslafilacorresponentalsectorquesesuposanodedicaràresdelaproduccióasatisferlesnecessitatsdeconsumsintermedisdelsaltressectors.
35Aquestaquantitat1,30incloul’efectedirecte(1)queunincrementd’uneurodedemandaenelsectorserveistéenlaproducció d’aquest sector.
36Caldestacarqueenelcasd’unaugmentd’uneuroenelsectorindustrial,laproducciónomésaugmentariaenunaunitat ja que els seus consums intermedis en el nou escenari són iguals a zero.
En la Taula 5.4 es presenten en termes percentuals, les caigudes en la producció total
del’economiacomaconseqüènciadequeunsectorconcretdeixid’atendrelessevesnecessitatsdeconsumsintermedisdintredelsistema(vinclescapenrere),oquedeixidesatisferlesnecessitatsdeconsumsintermedisdelsaltressectors(vinclescapendavant),
Taula 5.4: Capacitat d’arrossegament i de suport (%) (Dietzenbacher-van der Linden)
%Producciótotal
Arrossegament Suport Serveis
Agricultura 1,09 -1,13 -2,62 0,00
Indústria 34,07 -16,31 -14,24 0,06
Construcció 8,89 -4,32 -3,33 0,03
Serveis 55,95 -17,33 -19,66 1,29
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Caldestacarqueelsectordelsserveispresentaelsefectesenunialtresentitmésalts.Enconcret,sielsserveisdeixessindesatisferlessevesnecessitatsdeconsumsintermedisdintredelsistema,laproducciócauriaun17,3%,mentrequesinosatisfessinamblasevaproducció els consums intermedis dels altres sectors, la producció cauria un 19,7%. Val
adirque,comlapropostadeDietzenbacherivanderLindentéencomptelagrandàriadelsector,aquestescaigudesfanreferènciaaunsector,eldeserveis,querepresentael56,0%delaproducciótotaldeCatalunyael2011.
Encanvi,elsectorindustrialpresentaunescaigudesdelaproduccióenelsdosescenarissimilarsalesdelsectordelserveis(16,3%i14,2%,respectivament),peròenbaseaunaproducció que representa el 34,1% del total. És a dir, en termes relatius la capacitatd’arrossegamentidesuportcapenrereicapendavantsemblamésrellevantenelcasdelaindústriaqueenelcasdelsserveis.D’altrabanda,laconstrucciópresentaxifresqueentermesrelatiusseriencomparablesalesdelssectorindustrial,doncsrepresentantun8,9%delaproducció,lescaigudesd’aquestsectorsotaelsdosescenarisperalcàlculdelsvinclessóndel4,3%idel3,3%,respectivament.
En qualsevol cas, l’anàlisi a nivell dels quatre grans sectors és massa agregada perpoderaprofundirenunmillorconeixementdelacapacitatd’arrossegamentidesuportde les diferents branques d’activitat econòmica, on les estructures productives sónsubstancialmentdiferentsi,enparticular,ladependènciadelconsumsintermedisinternso la satisfacció dels consums intermedis interns d’altres sectors, no són homogèniesentrebranques,inclúsd’unmateixgransector.
1495. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana148
5.2. La capacitat d’arrossegament i de suport
de les 82 branques d’activitat del MIOC-2011
L’anàlisianivelldelsquatregranssectorsapuntavaaunmajor impacteabsolutdelsector serveis, tanten termesdevincles capenrerecomen termesdevincles capendavant, si aquest sector substituïa els inputs intermedis adquirits a Catalunyaperd’altresadquiritsalarestad’Espanyaoalarestadelmón.Detotesmaneres,ladiferènciaenrelacióalaindústrianoeramassagrani,siesrelativitzaaquestimpacteperlagrandàriadelsector,llavorsl’impactedelaindústria,iinclúseldelaconstrucció,eramésalt.
Una visió més desagregada a nivell de les 82 branques d’activitat del MIOC-2011permetprecisarmillorquinesd’aquestestenenunacapacitatespecíficaisignificativad’arrossegament capenrere i de suport capendavant. EnelGràfic5.1 i a lesduesprimerescolumnesdelaTaulaA5.1del’Annexd’aquestcapítolespresentenelsvalorsdelcoeficientsdeDietzenbacherivanderLindenperalsdostipusd’efectes,difusióiabsorció,elsqualspermetenidentificar,parantatencióalquadrantsuperiordretdelGràfic5.1,les13branquesque,d’acordambelsesmentatscoeficients,tenenvinclescapenrereicapendavantambunaintensitatpersobredelamitjana.Sisd’aquestesbranques pertanyen al sector serveis, cinc a la indústria i una al sector primari, apart de la construcció. Entre elles destaquen especialment (35) construcció,
que si deixés de fer consums intermedis a Catalunya comportaria una caiguda del4,4%idel3,7%delaproducciócomaconseqüènciadelsefectesdifusió iabsorció,respectivament37,ilabranca(37)serveisdecomerçal’engròsiintermediaris,exceptevehiclesamotor,quelasegueixenelrànquingd’efectescapenrereicapendavantiquerepresentencaigudesdelaproducciódel3,8%iel3,0%,respectivament.Tambéformenpartd’aquestgrupdesectorsclauaquellesbranquescom(9)altresproductesalimentarisitabac,(17)paperiproductesdepaper,(44)serveisd’emmagatzematgeiserveisauxiliarsdetransporti(56)activitatsimmobiliàries,peralesqualselsvalorsdeldoscoeficientssónalts,encaraquesensearribaralsnivellsdelesduesbranquesesmentades anteriorment.
Dintre d’aquest grup de branques que apareixen en el quadrant superior dret, podem
identificarunaltregrupcomposatperaquellesbranquesquetenenuncoeficientaltperaundelsdostipusdevincles,mentrequeperal’altrevincleelvalorésproperalacorresponentmitjana.Éselcasde(6)indústriescàrniesambunimportantefectedifusió,i(57)activitatsjurídiques,comptables,iassessoriafiscali(60)publicitatiestudisdemercatambimportantsefectesabsorció.Finalment,quedenquatrebranquesamb
37Lesdiferènciesentreaquestsdospercentatges(4,4i3,7)ambelsqueapareixenalaTaula5.4,encaraquemoltsem-
blants,s’expliquenpelfetquelamatriudecoeficientstècnicsi lamatriudecoeficientstècnicshoritzontalscanviendedimensió(nombredebranques)itambéd’estructuraamblasubseqüentincidènciaenlescorresponentsmatriusinversesdeLeontief.
efectesdifusióiabsorcióaltsperòsensearribaralaimportànciadelscorresponentsalesaltresbranquesesmentades.Éselcasde(2)produccióramaderaiserveisagraris,(14)indústriesdelpaper,(24)fabricaciódeproductesmetàl·lics,excloentmaquinària,i (41) transport de mercaderies per carretera i per canonades.
D’altra banda, s’aprecia una important concentració de branques d’activitat en elquadrantinferioresquerra,ésadir,aquellesperalesquetantelscoeficientsassociatsamb la capacitat d’arrossegament com per als associats amb la capacitat de suport, estan
per sota de la mitjana.
1515. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana150
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Nota:Elssectorsam
basterisctenenvinclescapenreresuperiorsal’1,5%ovinclescapendavantsuperiorsal2%
.
Finalment,podriendestacar-se tresbranquesambefectesdifusióaltsperòambpocacapacitatdesuportcapendavant:(25)fabricaciódemaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment,(26)fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsisemiremolcs,o(47)serveisdemenjar i begudes, apart d’altres dues amb un efecte absorció alt però amb pocacapacitat d’arrossegament: (31) producció i distribució d’energia elèctrica i (53) mediació
financeraexcloentassegurancesifonsdepensions.
Taula 5.5: Rànquings dels coeficients Dietzenbacher-van der Linden
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat.
Arrossegament Suport
Codi % VAB Codi % VAB
1 Construcció 35 7,16 Construcció 35 7,16
2 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
37 7,52 Activitatsimmobiliàries 56 11,24
3 Fabricació altres productes
alimentaris i tabac
9 1,28 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
37 7,52
4 Indústriesquímiques 17 2,24 Publicitatiestudisdemercat 60 0,69
5 Indústriescàrnies 6 0,71 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
57 2,38
6 Serveisdemenjaribegudes 47 4,50 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
44 2,89
7 Activitatsimmobiliàries 56 11,24 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 31 1,40
8 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
38 5,46 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
53 2,96
9 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
44 2,89 Fabricació altres productes
alimentaris i tabac
9 1,28
10 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
26 1,40 Indústriesquímiques 17 2,24
11 Fabricació maquinària i equips ncaa 25 1,18 Transport mercaderies per carretera
i per canonada
41 1,08
12 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
22 1,44 Indústriesextractives 5 0,16
13 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
69 4,23 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30
14 Transport mercaderies per carretera i
per canonada
41 1,08 Produccióagrícola 1 0,55
15 Fabricació begudes 8 0,48 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria
58 1,19
16 Produccióramaderaiserveisagraris 2 0,30 Activitatsdelloguer 63 0,56
17 Fabricacióproductesfarmacèutics 18 1,47 Metal·lúrgia 21 0,32
18 Publicitatiestudisdemercat 60 0,69 Reparacióiinstal·laciómaquinàriai equips
30 0,40
19 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
57 2,38 Indústriescàrnies 6 0,71
20 Indústriespaper 14 0,66 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
22 1,44
1535. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana152
corroboradapelsvalorsdelscoeficientsdecorrelacióderangsdeSpearmanentreelsindicadors d’intensitat d’arrossegament i de suport, seleccionats en el capítol anterior, i
elscorresponentscoeficientsdeDietzenbacherivanderLinden39.Delstrescoeficientsaconsiderarenrelacióalsvinclescapenrerenoméselquecorresponalacorrelacióentrel’impactesobrelaproducciótipusIielcoeficientdeDietzenbacherivanderLindenéssignificativamentdiferentdecero,encaraqueelseuvalornoésgaireelevat(0,29).
Percontra,malgratquenoméscincbranquesd’activitatapareixenenelsvintprimersllocs dels rànquings d’intensitat i de capacitat de suport, la correlació entre els dos
indicadorsésforçaelevadaambuncoeficientdecorrelacióderangsdeSpearmande0,68.Aquestescincbranquessón:(2)produccióramaderaiserveisagraris,(5)indústriesextractives,(6)indústriescàrnies,(35)construcciói(63)activitatsdelloguer.
Cal destacar que una part rellevant de les branques d’activitat que presenten unacapacitat d’arrossegament o de suport important encaixen en algun dels àmbits
sectorials lídersplantejats aRIS3CAT. És el casde lesbranques (6) indústries càrnies,(8)fabricaciódebegudes,(9)fabricacióaltresproductesalimentarisitabaci,encertamanera(2)produccióramaderaiserveisagraris,pelquefareferènciaa“Alimentació”;(22)fabricacióproductesmetàl·licsi(25)fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsa“Sistemesindustrials”,i(5)indústriesextractivesenl’àmbit“Energiairecursos”.
Conseqüentment, lesbranques(2)produccióramadera iserveisagraris, (6) indústriescàrnies i (35) construcció són les que presenten intensitat i capacitat destacades per
generarefectesd’arrossegamentidesuportsobrelarestadebranquesd’activitat.
5.3. Una simulació de la capacitat de
creixement de l’activitat econòmica a partir de
canvis en l’estructura d’origen dels consums
intermedis
L’aproximaciódeDietzenbacherivanderLindenpermesurarelsvinclescapenrereicapendavantpotserutilitzadaambunobjectiudiferent,coméseldetractardequantificarelsmargesdecreixementenlaproducciósipartdelsconsumsintermedisobtingutsaforadeCatalunyapoguessinseratesospelssectorsproductiuscatalans.Ésevidentqueenalgunscasosaixònoéspossible,perexempleenelcasd’inputsassociatsarecursosnaturals i que, per tant, el supòsit extremdeque tots els consums intermedis fossininteriorséspocrealista.Peròunexerciciambmajorsdosisderealisme,iquepermetriaquantificarelsmargesdecreixementdelaproducciódelsistemaenbasealesnecessitats
39Resultatssimilarss’obtenensis’analitzenlescorrelacionsentreelsvalorsoriginalsdelscorresponentsindicadors.
Al’igualques’hafetlasecció4,alaTaula5.5ialaTaulaA5.2del’Annexd’aquestcapítol,espresentenelsrànquingsdelesbranquesd’activitatsegonslacapacitatd’arrossegamentidesuport.Comerad’esperar,elprimerfetdestacableésqueelpessobreelVABtotaldelesvintprimeresbranquesd’activitatéssuperioralqueseriad’esperarsiaquesttinguésuna distribució uniforme entre branques d’activitat (24,4%). Així, les que encapçalenel rànquing de capacitat d’arrossegament representen el 58,3% del VAB total, mentre
quelesqueencapçaleneldecapacitatdesuportsuposenun45,5%.Enaquestsentit,destaca la presència en tots dos rànquings de branques com (35) construcció (7,2% del
VABtotal),(37)comerçal’engròsi intermediaris(7,5%)o(56)activitats immobiliàries(11,2%),encaraqueaquestaúltimaamblesconsideracionsfetesanteriormentsobreelques’inclouenlasevadefinició.Caldestacarquetotestresbranquesocupenllocsentreelsmés destacats, en particular, (35) construcció que lidera ambdues classificacions,mentre que (37) comerç a l’engròs i intermediaris ocupa en segon lloc en capacitat
d’arrossegament i el tercer en capacitat de suport.
Enconcret,noudelesvintprimeresbranquessegonselsvinclescapenrerepertanyena la indústria, també nou als serveis, una al sector primari i la construcció. Aquestadistribucióésmoltsimilara laqueesdónaentermesdelsvinclescapendavant:vuitbranques industrials, nou de serveis, dues del sector primari i la construcció. D’altrabanda,adiferènciadelqueesdonavaenl’anàlisidelaintensitatenunoaltresentit,atèselpaperqueenlaquantificaciódelacapacitathijugaladimensió(pessobreelVABtotal)del sector, dotzebranquesd’activitat apareixenenels vintprimers llocsdel rànquingsegonselsdostipusdecapacitat.Entreaquestes,(2)produccióramaderaiserveisagrarispertanyalsectorprimari,tambéestà(35)construcció,quatrepertanyenalaindústria:(6)indústriescàrnies,(9)fabricacióaltresproductesalimentarisitabac,(17)indústriesquímiquesi(22)fabricaciódeproductesmetàl·lics;iperúltimsispertanyenalsserveis:(37) comerç a l’engròs i intermediaris, (41) transport de mercaderies per carretera i per
canonada,(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport,(56)activitatsimmobiliàries(57)activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscali(60)publicitatiestudisdemercat.AquestaevidènciaquedacorroboradapelfetqueelcoeficientdecorrelacióderangsdeSpearmanentreelsdosrànquingsdecapacitatsegonselscoeficientsdeDietzenbacherivanderLinden té un valor relativament alt i positiu (0,61)38,quecontrastaambelvalord’aquestcoeficiententreelsrànquingssegonslaintensitat(0,15).
D’altrabanda,elmapadebranquesd’activitatquelidereneldiferentsrànquingscanviasubstancialment si considerem la intensitat o la capacitat d’arrossegament i de suport.
Noméssetdelesbranquesestanentrelesvintprimeresenquantaintensitaticapacitatd’arrossegament: (2) producció ramadera i serveis agraris, (6) indústries càrnies,(8) fabricació de begudes, (9) serveis gestió residus i sanejament, (22) fabricació deproductesmetàl·lics,(25)fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsi(35)construcció.És a dir, cap branca dels serveis per cinc de la indústria. Aquesta evidència queda38ElcoeficientdecorrelacióentreelsvalorsdelscoeficientsdeDietzenbacherivanderLindenésinclúsunamicamésalt (0,7).
1555. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana154
del’estructuraproductiva,seriaveurequèrepresentariaquecadasectorperseparat,ototsenconjunt,fessinelsconsumsintermedisrealitzatsalarestad’EspanyaaCatalunya.
Enaquestcas,l’exerciciconsistiriaensubstituirunacolumnadelamatriudecoeficientstècnicsinteriorsperlacorresponentcolumnadelamatriudecoeficientstècnicsinteriorsi de la resta d’Espanya per al cas dels vincles cap enrere, o una fila de lamatriu decoeficientsdedistribució interiorsper lacorresponentfilade lamatriudecoeficientsdedistribucióinteriorsidelarestad’Espanyaperalcasdelsvinclescapendavant.Lesmatriusde coeficients tècnics i dedistribució interiorsmésEspanya són les següents(Taula5.6iTaula5.7,respectivament):
Taula 5.6: Coeficients tècnics interiors més els de la resta d’Espanya
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Productesagrarisipesquers 0,10 0,04 0,00 0,00
Productesindustrialsisanejament
0,31 0,30 0,13 0,06
Treballs de construcció 0,02 0,01 0,25 0,02
Serveis 0,13 0,15 0,21 0,27
TOTAL 0,56 0,50 0,59 0,35
Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.
Taula 5.7: Coeficients de distribució interiors més els de la resta d’Espanya
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Productesagrarisipesquers 0,04 0,67 0,00 0,06
Productesindustrialsisanejament
0,01 0,21 0,02 0,07
Treballs de construcció 0,00 0,03 0,23 0,11
Serveis 0,00 0,08 0,03 0,22
TOTAL 0,04 0,67 0,00 0,06
Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.
Els resultats d’aquest exercici es mostren en la Taula 5.8. Atesa l’estructura de consums
intermedisconjunta interiormésladelarestad’Espanya, la indústriaaugmentaen
majorproporcióels seusefectesmultiplicadorsencomparacióalsaltressectors, laqualcosaestradueixenqueelseuefected’arrossegamentcapenrere(8,1%)ésmésalt queel de la resta, ondestaca tambéel sector serveis ambun increment en laproducció (5,9%), com a conseqüència d’assumir aquest sector la compra de consums
intermedis feta inicialment a Espanya a l’interior. Elmateix patró, encara quemésacusat,esdetectaquans’analitzenelsvinclesdesuportcapendavant.Enaquestcas,silaindústriafesaCatalunyalacompradelsinputsintermedisqueesfanaEspanya,això comportaria un increment de la producció (8,4%) degut a que una major part
delaproduccióesdedicaasatisferlademandad’inputsintermedisd’altressectors.Enelcasdelsserveisaquestincrementseriadel5,0%.Finalment,sielsquatregranssectors simultàniament fessin a Catalunya els consums intermedis realitzats a larestad’Espanya, l’efectearrossegamentcapenrererepresentariaunaugmentde laproducciódel14,0%,mentreque l’efectecapendavantespodriaquantificarenunaugment de la producció del 17,8%.
Taula 5.8: Efectes d’arrossegament i de suport (Dietzenbacher-van der Linden)
Arrossegament Suport Construcció Serveis
Agricultura 0,21 2,51 0,00 0,06
Indústria 8,05 8,42 0,02 0,07
Construcció 1,11 0,63 0,23 0,11
Serveis 5,90 4,95 0,03 0,22
Tots els sectors 13,99 17,77 0,00 0,06
Font:Elaboraciópròpiaapartird’informaciód’Idescat.
Pertaldepoderconèixerlaviabilitatoelrealismed’aquestapotencialsubstituciódelsconsumsintermedisfetsalarestad’EspanyaperconsumsintermedisfetsaCatalunya,esfanecessàriaunaanàlisimésdetallada,comlaqueespresentaenelGràfic5.2 iala tercera i quarta columnes de la Taula A5.1 de l’Annex d’aquest capítol per a les 82
branquesd’activitatdelMIOC-2011.
Elprimeraspecteadestacaréslagranconcentraciódebranquesd’activitatambefectesdifusióiabsorció,mesuratspelscoeficientsdeDietzenbacherivanderLinden,persotadelescorresponentsmitjanes.Entotalhiha54deles82branquesenelquadrantinferioresquerra:duesdelesquatredelsectorprimari;15deles30delaindústriai37deles47delsectorserveis.Evidentment,aquestaheterogèniaincidènciaésconseqüènciadeladiferentestructuradelsconsumsintermedisdelesbranques,nonomésenquantacomposició,sinótambéenquantal’origengeogràficdelsmateixos.
1575. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana156
Entrelesbranquesambefectesdifusióiabsorciópersobredelescorresponentsmitjanes(0,18%i0,25%,respectivament),caldestacarcincd’aquestesbranquesperalesqualselscoeficientsdeDietzenbacherivanderLinden,adaptatsaldissenyd’aquestexercicide simulació, superenels valors0,5% i 0,7%pera cadascundels vincles capenrere icapendavant,respectivament.Aquestesbranquessón:(17)indústriesquímiques,(21)metal·lúrgia,(35)construcció,(44)emmagatzematgeiactivitatsafinsaltransport,i(60)publicitatiestudisdemercat,aquestaúltimaambl’efecteabsorciómésimportant,un3,0%d’incrementen laproducció si els consums intermedis fetsa la restad’Espanyaes fessinaCatalunya.Labranca (9) fabricaciód’altresproductesalimentarisés laquepresentaunefectedifusiómésimportant,elqualrepresentaunaugmentenlaproducciódel1,4%,peròenquantal’efecteabsorció,malgratestarpersobredelamitjana,noésdelsmésimportants,un0,3%d’augmentenlaproducció.
Mereixenserdestacadestambéaquellesbranquesquepresentenefectesdedifusiópersobredelllindardeduesvegadesl’incrementmig(2x0,18%),encaraquenopresentenefectes absorció importants. És el cas de (6) indústries càrnies, (9) fabricació d’altresproductesalimentaris,esmentadaambanterioritat,(26)fabricaciódevehiclesdemotor,remolcsisemiremolcs,(37)comerçal’engròsiintermediaris,excloentvehiclesamotori(41) transport de mercaderies per carretera i per canonada.
Per últim,mereixen ser destacades les branques que presenten efectes absorció persobredelllindardeduesvegadesl’incrementmig(2x0,25%).Apartdelescincbranques,jaesmentades,ambvinclesimportantscapenrereicapendavant,calafegirenaquestcaslesbranques(2)produccióramaderaiserveisagraris,(5)indústriesextractives,(22)fabricaciód’altresproductesmineralsnometàl·licsexcloentmaquinària,(31)producciói distribució d’energia elèctrica i (51) telecomunicacions.
Font:E
labo
raciópròp
iaapartirdelain
form
aciód’Id
escat.
Nota:Elssectorsa
mbasterisctene
nvinclesc
apenreresupe
riorsal0,4%ovinclescap
end
avan
tsup
eriorsal0,6%.
1595. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana158
Annex capítol 5
Taula A5.1: Coeficients de Dietzenbacher-Van der Linden 2011
Sector Capacitat Simulació
Arrossegament Suport Arrossegament Suport
1 Produccióagrícola -0,28 -1,17 0,01 2,54
2 Produccióramaderaiserveisagraris -0,76 -1,25 0,12 0,50
3 Silviculturaiexplotacióforestal -0,01 -0,03 0,00 0,01
4 Pescaiaqüicultura -0,07 -0,07 0,02 0,09
5 Indústriesextractives -0,07 -1,38 0,01 1,02
6 Indústriescàrnies -1,96 -0,92 0,68 0,18
7 Fabricacióproducteslactis -0,42 -0,18 0,11 0,09
8 Fabricació begudes -0,80 -0,46 0,17 0,05
9 Fabricació altres productes
alimentaris i tabac
-2,15 -1,54 1,36 0,32
10 Indústriestèxtils -0,45 -0,21 0,13 0,12
11 Confecciópecesdevestir -0,47 -0,04 0,15 0,01
12 Indústriacuiricalçat -0,14 -0,03 0,03 0,01
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria
-0,18 -0,14 0,10 0,24
14 Indústriespaper -0,62 -0,82 0,26 0,47
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats -0,35 -0,75 0,09 0,07
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli -0,37 -0,38 0,05 0,08
17 Indústriesquímiques -2,08 -1,49 0,61 0,67
18 Fabricacióproductesfarmacèutics -0,72 -0,10 0,18 0,07
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics
-0,50 -0,44 0,23 0,29
20 Fabricació altres productes minerals
nometàl·lics-0,48 -0,85 0,15 0,60
21 Metal·lúrgia -0,48 -1,00 0,51 1,32
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
-1,10 -0,88 0,31 0,55
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics
-0,27 -0,07 0,07 0,09
24 Fabricació materials i equips
elèctrics
-0,43 -0,35 0,24 0,32
25 Fabricació maquinària i equips no
classificatsanteriorment-1,23 -0,44 0,24 0,27
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
-1,37 -0,36 1,10 0,30
27 Fabricació altres materials de
transport
-0,09 -0,02 0,02 0,02
28 Fabricació mobles -0,42 -0,07 0,11 0,05
29 Indústriesmanufactureresdiverses -0,37 -0,07 0,07 0,03
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriai equips
-0,23 -0,94 0,06 0,33
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica
-0,41 -1,66 0,30 1,27
32 Produccióidistribuciógas -0,22 -0,27 0,04 0,04
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua
-0,26 -0,33 0,02 0,00
34 Serveisgestióresidusisanejament -0,36 -0,43 0,05 0,05
35 Construcció -4,35 -3,70 1,12 0,71
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
-0,50 -0,52 0,14 0,03
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
-3,83 -2,98 0,69 0,14
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
-1,48 -0,55 0,29 0,00
39 Transportperferrocarril -0,06 -0,04 0,01 0,12
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers
-0,23 -0,17 0,02 0,01
41 Transport mercaderies per carretera
i per canonada
-0,88 -1,45 0,40 0,45
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
-0,05 -0,15 0,01 0,11
43 Transport aeri -0,27 -0,07 0,09 0,11
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport
-1,42 -2,01 0,78 0,82
45 Activitatspostalsidecorreus -0,05 -0,22 0,04 0,04
46 Serveisd'allotjament -0,36 -0,74 0,10 0,30
47 Serveisdemenjaribegudes -1,92 -0,24 0,33 0,06
48 Edició -0,40 -0,15 0,12 0,04
49 Cinemaivídeo;enregistramentde so
-0,13 -0,09 0,03 0,03
50 Ràdioitelevisió -0,13 -0,14 0,01 0,02
51 Telecomunicacions -0,18 -0,42 0,31 1,03
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
-0,34 -0,38 0,14 0,20
1615. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana160
Taula A5.1 (cont.): Coeficients de Dietzenbacher-Van der Linden 2011
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat
Taula A5.2: Rànquings dels Coeficients de Dietzenbacher-Van der Linden 2011
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
-0,44 -1,61 0,12 0,02
54 Assegurancesifonspensions,exc.SS obligatòria
-0,48 -0,69 0,10 0,10
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
-0,19 -0,56 0,06 0,13
56 Activitatsimmobiliàries -1,52 -3,01 0,49 0,00
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
-0,71 -2,43 0,07 0,35
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria
-0,51 -1,07 0,16 0,16
59 Recercaidesenvolupament -0,49 -0,17 0,10 0,04
60 Publicitatiestudisdemercat -0,71 -2,47 0,62 3,05
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques
-0,19 -0,47 0,04 0,12
62 Activitatsveterinàries -0,02 -0,03 0,00 0,00
63 Activitatsdelloguer -0,35 -1,02 0,06 0,08
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació
-0,02 -0,28 0,01 0,00
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics
-0,05 -0,02 0,08 0,01
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació -0,03 -0,22 0,02 0,04
67 Serveisperaedificisidejardineria -0,14 -0,55 0,03 0,00
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars
-0,39 -0,50 0,06 0,09
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria
-0,89 -0,04 0,14 0,00
70 Educació, exc. superior -0,24 0,00 0,03 0,00
71 Educació superior -0,07 -0,01 0,01 0,00
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars -0,14 -0,15 0,02 0,00
73 Activitatshospitalàries -0,40 -0,01 0,05 0,00
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques
-0,44 -0,21 0,06 0,00
75 Activitatsdeserveissocials -0,17 -0,03 0,03 0,00
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles, biblioteques i museus
-0,28 -0,10 0,04 0,01
77 Jocs atzar i apostes -0,15 0,00 0,03 0,00
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
-0,30 -0,18 0,05 0,02
79 Activitatsassociatives -0,17 -0,08 0,02 0,01
Sector Capacitat Simulació
Arrossegament Suport Arrossegament Suport
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
-0,05 -0,04 0,01 0,00
81 Altresactivitatsdeserveispersonals -0,13 -0,06 0,03 0,01
82 Activitatsdelesllars 0,00 0,00 0,00 0,00
Sector DvLVincles cap enrere
DvLVinclescapendavant
1 Produccióagrícola 48 14
2 Produccióramaderaiserveisagraris 16 13
3 Silviculturaiexplotacióforestal 81 75
4 Pescaiaqüicultura 71 62
5 Indústriesextractives 72 12
6 Indústriescàrnies 5 19
7 Fabricacióproducteslactis 33 50
8 Fabricació begudes 15 32
9 Fabricació altres productes alimentaris i tabac 3 9
10 Indústriestèxtils 29 47
11 Confecciópecesdevestir 28 69
12 Indústriacuiricalçat 63 73
13 Indústriafustaisuro,exc.mobles;cistelleria 59 56
14 Indústriespaper 20 22
15 Artsgràfiquesisuportsenregistrats 44 23
16 Coqueriesirefinaciódelpetroli 39 38
17 Indústriesquímiques 4 10
18 Fabricacióproductesfarmacèutics 17 58
19 Fabricacióproductesdecautxúiplàstics 23 33
20 Fabricació altres productes minerals no
metàl·lics26 21
21 Metal·lúrgia 27 17
22 Fabricacióproductesmetàl·lics,exc.maquinària
12 20
23 Fabricacióproductesinformàticsielectrònics 49 63
24 Fabricació materials i equips elèctrics 32 40
1635. La capacitat d’arrossegament i de suport dels sectors de l’economia catalana162
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelainformaciód’Idescat
Taula A5.2 (cont.): Rànquings dels Coeficients de Dietzenbacher-Van der Linden 2011
25 Fabricaciómaquinàriaiequipsnoclassificatsanteriorment
11 34
26 Fabricacióvehiclesmotor,remolcsisemiremolcs
10 39
27 Fabricació altres materials de transport 69 76
28 Fabricació mobles 34 66
29 Indústriesmanufactureresdiverses 40 64
30 Reparacióiinstal·laciómaquinàriaiequips 53 18
31 Produccióidistribucióenergiaelèctrica 35 7
32 Produccióidistribuciógas 55 43
33 Captació,potabilitzacióidistribucióaigua 51 41
34 Serveisgestióresidusisanejament 42 35
35 Construcció 1 1
36 Vendaireparacióvehiclesmotorimotocicletes
22 29
37 Comerçengròsiintermediaris,exc.vehiclesmotor
2 3
38 Comerçdetall,exc.vehiclesmotorimotocicletes
8 28
39 Transportperferrocarril 73 70
40 Altrestipustransportterrestredepassatgers 54 52
41 Transport mercaderies per carretera i per
canonada
14 11
42 Transportmarítimiperviesnavegacióinteriors
77 54
43 Transport aeri 50 65
44 Emmagatzematgeiactivitatsafinstransport 9 6
45 Activitatspostalsidecorreus 74 46
46 Serveisd'allotjament 41 24
47 Serveisdemenjaribegudes 6 44
48 Edició 37 53
49 Cinemaivídeo;enregistramentdeso 66 60
50 Ràdioitelevisió 67 57
51 Telecomunicacions 58 36
52 Serveisinformacióitecnologiesdelainformació
45 37
53 Mediaciófinancera,exc.assegurancesifonspensions
31 8
54 Assegurancesifonspensions,exc.SSobligatòria
25 25
55 Activitatsauxiliarsmediaciófinanceraiassegurances
57 26
56 Activitatsimmobiliàries 7 2
57 Activitatsjurídiques,comptablesiassessoriafiscal
19 5
58 Serveistècnicsarquitecturaienginyeria 21 15
59 Recercaidesenvolupament 24 51
60 Publicitatiestudisdemercat 18 4
61 Altresactivitatsprofessionalsitècniques 56 31
62 Activitatsveterinàries 79 74
63 Activitatsdelloguer 43 16
64 Activitatsrelacionadesambl'ocupació 80 42
65 Agènciesdeviatgesioperadorsturístics 75 77
66 Activitatsdeseguretatiinvestigació 78 45
67 Serveisperaedificisidejardineria 65 27
68 Activitatsadministrativesoficinaiauxiliars 38 30
69 Administraciópública,defensaiSSobligatòria 13 68
70 Educació, exc. superior 52 80
71 Educació superior 70 78
72 Altresactivitatseducacióiauxiliars 64 55
73 Activitatshospitalàries 36 79
74 Activitatsmèdiquesiodontològiques 30 48
75 Activitatsdeserveissocials 60 72
76 Activitatscreació,artístiques,espectacles,biblioteques i museus
47 59
77 Jocs atzar i apostes 62 82
78 Activitatsesportives,recreativesientreteniment
46 49
79 Activitatsassociatives 61 61
80 Reparacióordinadors,efectespersonalsidomèstics
76 71
81 Altresactivitatsdeserveispersonals 68 67
82 Activitatsdelesllars 82 81
1656. Consideracions finals164
6. Consideracions finals
Lapublicacióelpassat27defebrerde2015delMarcInput-OutputdeCatalunya2011(MIOC-2011)vaobrirlesportesaunmillorconeixementdel’estructuraproductivacatalana,doncslesTaules Input-Output, apartd’altresutilitzacions comptables id’altresaplicacions, sónl’einad’anàlisiperexcel·lènciaperpoderquantificarlesrelacionsintersectorialsenelmarcd’una economia concreta (Hirschman, 1958), aspecte que no pot ser contemplat en el marc
delscompteseconòmicsanualsdeCatalunyaqueprodueixIdescat,nitampocenelmarcdela comptabilitat regional que elabora l’Instituto Nacional de Estadística, per tal d’harmonitzar
elscompteseconòmicsdelesdiferentscomunitatsautònomesamblacomptabilitatnacionald’Espanya.Precisamentésaquestdetallsobrelesrelacionseconòmiquesentresectorselquefacomplexal’elaboraciódelestaulesinput-outputdesd’unpuntdevistaestadístic,icostosadesd’unpuntdevistaeconòmic,endarrerintlasevapublicacióenrelacióaladatadereferènciaicomportant,també,quelafreqüènciadedisponibilitatd’aquestainformaciósiguimenor,adiferènciadelquepassaend’altresestadístiquesmacroeconòmiquesidelque seria desitjable per als interessos dels recercadors i d’aquells que han de prendre
decisionsenl’àmbitdelapolíticaindustrial.Ésuncasd’operacióestadísticaonelbalançentreoportunitatipuntualitat(principi13delCodideBonesPràctiquesdelesEstadístiquesEuropees) iprecisió ifiabilitat (principi12)ésdedifícil solucióentermesd’eficiència iasatisfacciódetoteslesparts:productorsd’estadístiquesiusuaris40
.
Enaquestestudis’hautilitzatelMIOC-2011pertaldecaracteritzarl’estructuraproductivadeCatalunyal’any2011,ambunacertaanàlisidecomparacióamblade2005,fentúsdelesTaulesInput-Output2005del’economiacatalana,tambéelaboradesperIdescat,iper tald’identificarquinesbranquesd’activitatcontribueixendemanerarellevantalcreixementeconòmicatravésdelsvinclesquetenenamblesaltresbranques, jasiguiperquèrequereixeninputsproduïtsperaquestes(arrossegament)operquèfacilitenelsinputsnecessarisperalaproducciódelarestadebranques(suport).Enaquestsentit,aquest estudi complementa en certa manera treballs anteriors de característiquessimilarsreferitsal’economiacatalanaperòcorresponentsad’altresperíodes,comeldeLladós et al(2007)referita2001,encaraqueambunenfocamentmetodològicdiferent.Així mateix, l’anàlisi que aquí es du a terme arriba al màxim detall de desagregació
sectorial (82branquesd’activitat)quecontemplaelMIOC-2011,adiferènciad’algunaanàlisipreliminarfetaambaquestamateixafontd’informacióonesfancomparacionsambd’altresperíodesanivelld’agregatsperatotal’economia(ParelladaiGarcía,2015).
L’estudi s’estructura en quatre capítols, apart de la introducció i aquestes consideracions
finals,elprimerdelsquals,fentúsdelainformaciódelscompteseconòmicsdeCatalunyaque arriben fins a 2014 amb la nova base 2010, i publicats al mateix temps que el40VeureCostaetal(2014)peraunaanàlisiempírica,referidaaEspanya,delaimportànciaqueatorguenelsusuarisalesdiferentsdimensionsdelaqualitatdelesestadístiquesoficials,
1676. Consideracions finals166
MIOC-2011,preténdescriurel’evoluciórecentdelsgransagregatsmacroeconòmicsperalsquatregrans sectors, afi i efectede situarel contextenelque s’had’interpretarla informaciódelMIOC-2011,dedicantespecialatencióa lacontribuciódelsdiferentssectorsenaquestaevolució iacoms’hacomportat laproductivitataparent (VABperocupat).
En el següent capítol es du a terme una anàlisi descriptiva exhaustiva de l’economiacatalanaalvoltantdetreseixosrellevantsperalacaracteritzaciódelpaperdelesdiferentsbranquesd’activitat: laproducciói lasevacomposició(consumsintermedisiVAB),elsaspectes relacionats amb el mercat de treball (ocupació, salaris i productivitat) i lesrelacionseconòmiquesambàmbitsgeogràficsforadeCatalunya.Atesal’heterogeneïtatentre branques d’activitat en quant al seu comportament en el context de les tresdimensionsesmentades,esproposaun índexsintèticsenzill,basatencinc indicadorsdelscomentatsenaquestcapítol,pertaldevalorarelpaperdelesbranquessectorialsenelfuncionamentdel’economiacatalana.
L’objectiu principal de l’estudi, l’anàlisi dels efectes d’arrossegament i de suport delsdiferentssectorsproductiusaCatalunya,s’abordaenelsdosrestantscapítols,fentunadistinciónonomésentreeltipusdevinclesquepodengenerarlesdiferentsbranques,sinóentrelaintensitati lacapacitatdegenerar-los.S’enténperintensitatlamagnituddelsvinclescapenrere(arrossegament)ocapendavant(suport)queéscapaçdegeneraruna unitat monetària de producció d’una branca concreta. Això permet comparar la
potencialitatdegeneraciódevinclessenseestarcondicionatperlagrandàriadelsector,fentpossibleidentificarfinsaquinpuntl’estructuraproductivacatalanatéelpotencialde generar vincles en tots dos sentits. Per quantificar la intensitat d’arrossegament ide suport es parteix de la consideració de les aproximacions habituals en la literatura
econòmica,interpretant-les,enparticular,enelcasdelsvinclescapenrere,enelmarcde l’anàlisi input-outputd’impacteeconòmic. Finalment,atès l’objectiude l’estudi,esredefineixenalgunsd’aquestsindicadorspertaldepodertenirunavisiómésacuradadelpaperquelesdiferentsbranquesjuguenentermesdelaintensitatd’arrossegamentidesuportd’altresbranquesd’activitat.
Adiferènciadelaintensitat,lacapacitatd’arrossegamentpreténquantificarlageneracióde vincles cap enrere i cap endavant en base a l’estructura productiva concreta del’economia catalana, és a dir, tenint en compte el pes (la grandària) de les diferentsbranques. Per fer-ho s’utilitza una aproximació, basada en els mètodes d’extracció,queconsisteixenquantificarquinaserialacaigudadelaproducciósiunsectordeixésd’obtenirinputsintermedisaCatalunya(capacitatd’arrossegament)odeixésdefacilitarinputsalarestadebranquesproductivescatalanes(capacitatdesuport).Laconsideracióconjuntadelaintensitaticapacitatdegeneraciódevinclesambd’altressectors,enunoaltrasentit,hadepermetreidentificaràmbitsd’actuacióperalapolíticaindustrial,afiiefected’afavorirelcreixementdel’economiaenelseuconjunt.L’anàlisid’aquestcapítol
sobrelaquantificaciódelacapacitatd’arrossegamentidesuportescomplementaambunsenzillexercicidesimulacióonespreténquantificarquinsmargesdecanvihihauriasil’adquisiciód’inputsintermediss’intensifiquésdintredeCatalunyainodepenguéstantdel’exterior.Així,fentúsdelamateixametodologiad’extracció,s’analitzaunasituacióhipotèticaonelsconsumsintermedisfetsactualmentalarestad’EspanyaesfandintredeCatalunya.
Com es desprèn dels continguts dels diferents capítols, aquest és bàsicament unestudiquegenerainformació(indicadors),apartirdelesdadesdelMIOC-2011,sobrel’estructuraproductivacatalanaquehauriadeserd’utilitzadaperalapresadedecisionsentemesdepolíticaindustrial.Conseqüentment,amblesconsideracionsfinals,queespodenresumirenunamenadedecàleg,espreténdestacaraquellaevidènciarellevantquepuguicontribuiradissenyaractuacionsespecífiques,enparticular,peralcasdelaindústria.Delsdeupuntsdeldecàleg,un correspona l’anàlisi de l’evolució recentdel’economiacatalanaapartirdelscompteseconòmics,n’hihaunperacadascundelstreseixosques’handefinitperdescriurel’estructuraproductivacatalanaapartirdelesdadesdelMIOC-2011,unperal’indicadordesíntesi,quatrereferitsalacaracteritzaciódelaintensitatilacapacitatd’arrossegamentidesuportiunreferitalsresultatsdel’exercicidesimulaciódecanvisenelpatrógeogràficassociatal’adquisiciód’inputsintermedis.
Els deu punts a destacar són els següents:
—ElpesdelaindústriaenelVABdel’economiacatalanaesmantéalvoltantdel 20%enelsdarrersanys,encaraquerespectealasituacióainicisdeseglela sevapresènciahacaigutgairebésetpuntspercentuals,comaconseqüència delscanvisenl’estructuraproductivaienelprogréstecnològic.Almateixtemps, el sector industrial ha vist reduïda una mica més la seva participació en l’ocupació, per sota del llindar del 20% assolit per al VAB. D’altra banda, la
indústriahatingutuncomportamentmésuniformeen lasevacontribucióa l’evoluciódelestaxesdevariaciódelPIB,senselavolatilitatmostradaperla construcció, amb una important aportació negativa en el recent període recessió, o el sector serveis, amb contribucions positives al llarg de tot el període,peròmoltvariablesenquantamagnitud.Especialment,cal destacar
la contribució positiva i important de la indústria en la taxa de creixement entre 2012 i 2014,gairebéun60%delamateixaésatribuïblealsectorindustrial, unacontribuciópersobredeladelsserveis.
—Comaprimeraaproximacióalaintensitatd’arrossegament,la indústria
presenta el pes més elevat dels consums intermedis sobre la producció
entre els quatre grans sectors, gairebé tres quartes parts, destacant la indústria química ambunpesper sobredel 70%, almateix tempsque representa més d’un 2% del VAB total de l’economia. Aquesta intensitat
1696. Consideracions finals168
d’arrossegamenttécomacontrapartidaunamenorincidènciaenlageneració de VAB (la indústria representa el 20% del VAB total l’any 2011), i en la generaciódellocsdetreball,sobretotencomparacióalsectorserveis.Elpes delaindústriaenaquestsdoscasosestàpersotadelquerepresentalaseva participacióenlaproducció,persobredel34%.
—Elpesdelssalaris sobreelVABésméselevaten la indústriaqueen la restadegranssectors.Percontra,lacapacitatdegeneraciód’ocupacióper cada unitatmonetària de producció ésmenor en la indústria (4 llocs de treball per milió d’euros) que en la resta de sectors (per sobre de 10 llocs de
treballenelcasdelsserveis).Encanvi,la indústria presenta la productivitat aparent més elevada (gairebé67.500eurosperllocdetreballequivalents a temps complet), clarament per sobre dels serveis (58.700 euros), amb unataxadecreixemententermesrealsrespectede lesdadesde laTIOC- 2005persobredel23%,mentrequeen el cas dels serveis lesmillores en productivitat han estat pràcticament inapreciables (0,1% de taxa de creixement).Enmoltesdelesbranquesindustrialslaproductivitataparent l’any2011sesituapersobredels100.000eurosinonomésenaquellscasos onelpesdelaremuneraciódelsassalariatssobreelVABésbaix(perexemple, el cas de les branques industrials productores d’energia), sinó també en altrescomlafabricaciódebegudesolafabricaciódeproductesfarmacèutics onelpesdelssalarissobreelVABestàalvoltantdel50%.
—Ladependènciadel’exterior(jasiguilarestad’Espanyaolarestadelmón) enquantalsconsumsintermedisnecessarisperalaproduccióésmésaltaen el cas de la indústria que en la resta de sectors (per sobre del 35% de la producció)encaraques’hareduïtenrelacióalasituacióesdonaval’any200541
,
amb major presència de les importacions procedents de la resta del món,
totiquemenorquelaqueesdonaval’any2005.Enl’altrecostatdelabalança de la relació amb l’exterior, les exportacions representen més de la meitat de
la producció del sector industrial (56%), molt per sobre del que es dóna en
elsaltrestresgranssectors,encaraqueaquestpess’hareduïtrespectel’any 2005comaconseqüènciadel’efectedelacrisieconòmica.Enqualsevolcas,els patronssóndiferentspelquefaaladestinaciód’aquestesexportacions,jaque hacrescutelpesdelesdestinadesalarestadelmón(unamicamésde2punts percentuals), superant el pes de les que tenen com a destinació la resta d’Espanya,ques’havistreduïtenuns8,5puntspercentualsentre2005i2011. Cal destacar sectors industrials com els relatius al tèxtil, o la fabricació de vehicles de motor o productes informàtics, per als quals les exportacions representenalvoltantdel80%delasevaproducció.
41Enalgunsinformes,comeneldelConsejoEconómicoySocial(2015),s’emfatitzaquelesimportacionsdebénsd’in-
versióiintermedisperpartdelaindustriapottenirunefectepositiusobrelaproductivitatdelesempreses,mitjançantl’aprofitamentdelsavantatgesenqualitat,varietaticostosquepodenoferirelsmercatsinternacionals.
— Entre les vint primeres branques d’activitat del rànquing de l’indicador sintètic elaborat a partir de cinc indicadors bàsics de l’estructura productiva catalana, hi figuren dotze de les trenta branques industrials del MIOC- 2011,enfrontdevuitdelesquaranta-setbranquesdelsserveis.Lamajoria d’aquestes vint branques poden enquadrar-se en algun dels set àmbits sectorials líders contemplats a l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialitzacióintel·ligentdeCatalunya(RIS3CAT).Enparticular,destaquen branquesindustrialsvinculadesa“Alimentació”,comfabricaciódebegudes i fabricació de productes lactis; a “Energia i recursos” com les indústries extractives o relacionades amb l’energia; a “Sistemes industrials” com la fabricaciódemaquinàriaideproductesinformàticsielectrònics;a“Indústries basadeseneldisseny”comconfeccióicalçat;aIndústriesrelacionadesamb lamobilitatsostenible”comlafabricaciódevehiclesamotor,oa“Indústries delasalut”comlafabricaciódeproductesfarmacèutics.
— Si associem el concepte d’intensitat d’arrossegament amb l’efecte que té un increment unitari de la producció d’un sector sobre la producció (VAB
o ocupació) d’altres sectors, no d’ell mateix, és a dir el que es coneix com impacte indirecte, la indústria com a gran sector genera més producció, més valor afegit i més ocupació que els serveis.Peròmenysquelaconstrucció, encara que les especials característiques d’aquest sector fan no massa rellevantaquestacomparació.Enconcret,cadamiliód’eurosdeproducció industrial genera 240.000 euros de VAB i uns quatre llocs de treball
addicionalsenlarestadesectors.Anivelldeles82branquesdelMIOC-2011, delesdeubranquesd’activitatqueapareixenentrelesvintprimeresd’acord ambelstrestipusd’impactesindirectes(producció,VABiocupació),setsón industrialsiestanrelacionadesambàmbitssectorialslídersdeRIS3CATcom “Alimentació”atravésdelesindústriescàrnies,deproducteslactisialtres productes alimentaris i tabac; amb “Energia i recursos” i amb “Indústries basades en el disseny”, com fabricació de mobles. Cal destacar també cinema i vídeo, branca de serveis, relacionada amb “Indústries culturals i basadesenl’experiència”.
—Elmapadebranquesd’activitatambunaintensitatdesuportelevadaés força diferent al que es dóna en termes d’intensitat d’arrossegament. La
intensitat de suport de la indústria està per sota de la del sector serveis i,
engeneral,deladelsaltresgranssectors,malgratqueanivelldebranques d’activitatlaqueencapçalaelrànquingenrelacióalaintensitatdelsvincles capendavantésunabrancaindustrial,reparacióiinstal·laciódemaquinària i equips i una altra ocupa el quart lloc, arts gràfiques. D’altra banda, l’associació de les branques amb intensitat de suport amb els àmbits
sectorials líders de RIS3CAT ésmenys clara que en el cas de la intensitat
1716. Consideracions finals170
quefareferènciaalsvinclescapenrere.Enelcasdelesbranquesindustrials, només les relacionades amb lesdiferents fontsd’energia tenenpresència destacadaenelsvinclesdesuportiespodenassociara“Energiairecursos”.
—Lacapacitatd’arrossegamentdelsserveisés lleugeramentsuperiora la delaindústria,siesmesuraentemesdelacaigudaenlaproducciócoma conseqüència de que es deixessin de fer consums intermedis dintre de Catalunya(17%enelcasdelsserveisi16,3%enelcasdelaindústria).Ara bé,aquestefectehadeserrelativitzatpelqueelsdossectorsrepresenten en l’estructura productiva catalana (56% de la producció total en el cas delsserveis i34%enelcasde la indústria).Defet,en l’anàlisi a nivell de
82 branques s’observa que nou de les vint primeres branques en quant a capacitat d’arrossegament són industrials, i cinc d’elles també estaven entrelesvintprimeresenquantaintensitatd’arrossegament,percapque repeteixienelcasdelsserveis,ambunapresèncialògicadebranquesamb unpesrelatiuimportantenl’estructuraproductivacatalana.Destaquenen aquestsentitbranquesrelacionadesambl’àmbitsectoriallíder“Alimentació”, com és el cas d’indústries càrnies, fabricació de begudes i producció ramadera. La construcció és el sector que presenta una capacitat d’arrossegamentméselevada,donatelseupesdintredelVABdel’economia catalana (7,2%).
—Enelcasde lacapacitatdesuport,elpanoramaanivelldegranssectors éssimilaralqueesdonavaperalacapacitatd’arrossegament,ambuna major
capacitat de suport per als serveis que per a la resta de grans sectors. Si el
sector serveisdeixésde subministrar inputs intermedisa la restade sectors laproducciócauriagairebéun20%,mentrequeenelcasdelaindústriaaquesta caiguda seria del 14,2%, encara que cal tenir en compte, a l’igual que al parlar
de la capacitat d’arrossegament la diferent grandària dels sectors. Atesa la importànciaenlamesuradelescapacitatsrelacionadesambelsdostipusde vincles(capenrereicapendavant),moltesbranques(12)repeteixenenelsvint primers llocs dels dos rànquings, destacant de nou el primer lloc de la construcció
i també la presència del comerç a l’engròs (7,5% del VAB total) en llocs capdavanters.Lesbranquesindustrialsvinculadesambl’alimentació,aixícomo lesindústriesquímiques,tenenunpaperrellevantentermesdecapacitatde suport. La producció ramadera, les indústries càrnies i la construcció són les tres branques que tenen una presència destacada en intensitat i capacitat per generar vincles cap enrere i cap endavant amb la resta de sectors de
l’estructura productiva catalana.
— Si els sectors de l’economia catalana passessin a fer les adquisicions que actualment fan a la resta d’Espanya a Catalunya, la producció total
augmentaria un 14% i si subministressin a la resta de sectors el que actualment aquest obtenen de la resta d’Espanya la producció augmentaria un 17,8%. En tots dos casos, tant si ho analitzem en termes de vincles capenrereocapendavant,laindústriaéselsectordelsquatregransqueen aquestsnousescenarisgenerariaincrementsdelaproducciómésimportants. Anivelldeles82branquesd’activitatdelMIOC-2011,caldestacarelpaper d’algunesd’ellesambefectesimportantsperalsdostipusdevincles.Ésel cas de les indústries químiques, la metal·lúrgia, la construcció, l’emmagatzematge i la publicitat, i en un nivell inferior les branques relacionades amb l’alimentació.
Apartirdelspuntsdestacatseneldecàlegques’hapresentatespotconclourequeelsectorindustrialcatalàtéunpesenelVABtotalques’ajustaal’objectiudel20%plante-
jat per la Unió Europea, encara que aquest s’ha de complementar amb una situació de
creixementabsolutdelsector,nonomésrelatiu,pertaldecontribuiralcreixementdelconjuntl’economiacatalana.Aixímateix,lesbranquesd’activitateconòmicaindustrialspresentenunbonposicionamentenquantalsindicadorsquequantifiquenlapotencialaportaciódels sectorsal creixementde l’economia. Finalment, lesdiferentsbranquesindustrialsmostrenunaintensitatiunacapacitatmoltelevadespergenerarvinclescapenrereicapendavantambelconjuntdebranquesdel’economia,enparticular,pelquefareferènciaalaintensitaticapacitatd’arrossegament.
173172
Referències bibliogràfiques
Bosch,J. iSancho,F. (2004),“Unexempled’avaluacióde l’impacteeconòmicd’unprojected’inversió:ElLaboratorideLlumdeSincrotró”,DocumentdeTreball#13,Institutd’EstudisTerritorials,UniversitatPompeuFabra
Cardenete,M.A. iLópez, J.M. (2012),“Estructurayevoluciónde lossectoreseconómicosestratégicosy del empleo de la economía andaluza a partir delmarco Input-Output 1995-2000-2005”,Revista de Estudios Regionales, 95, 39-72
Cella,G.(1984),“TheInput-OutputMeasurementofInterindustryLinkages”,Oxford Bulletin of Economics and Statistics, 46, 73-84
Chenery,H.iWatanabe,T.(1958),“InternationalComparisonsoftheStructureofProductions”,Econometrica,
56, 487-521
Clements, B.J. (1990), “On the Decomposition and Normalisation of Interindustry Linkages”, Economic Letters, 33, 337-340
Comissió Europea (2010), Europa 2020. Una estrategia para un crecimiento inteligente, sostenible e integrador,ComunicacióndelaComisiónCOM(2010)2020http://www.idi.mineco.gob.es/stfls/MICINN/Internacional/FICHEROS/Actuaciones_Europeas/Estrategia_Europea_2020.pdf
Consejo Económico y Social (2015), La competitividad de la empresa española en el mercado interno: estructura productiva, importaciones y ciclo económico,ColecciónInformes01|2015,ConsejoEconómicoySocial,España
Costa,A.;García,J.iRaymond,J.L.(2014),“AreAllQualityDimensionsofEqualImportanceWhenMeasuringthePerceivedQualityofOfficialStatistics?EvidencefromSpain”,Journal of Official Statistics, 30, 547-562
Cuadras,X.iGuinjoan,M.(2011),Sense Espanya. Balanç economic de la independencia,Ed.Pòrtic.
Cuadras,X.iGuinjoan,M.(2015),“Impacteeconòmicd’unareducciódelsfluxoscomercialsentreCatalunyailarestadel’Estat.UnaaproximacióapartirdelesTaulesInput-OutputdeCatalunya2011”,treballpresentatenelCol·legid’EconomistesdeCatalunya(Juny2015),http://www.barcelonaeconomia.com/boicot.pdf
Dietzenbacher,E.ivanderLinden,J.A.(1997),“SectoralandSpatialLinkagesintheECProductionStructure”,Journal of Regional Science, 37, 235-257
Dietzenbacher,E.,vanderLinden,J.A.iSteenge,A.E.(1993),“TheRegionalExtractionMethod:ApplicationstotheEuropeanCommunity”,Economic Systems Research, 5, 185-206
Eurostat (2011), European Statistics Code of Practice,PublicationsOfficehttp://ec.europa.eu/eurostat/documents/3859598/5921861/KS-32-11-955-EN.PDF/5fa1ebc6-90bb-43fa-888f-dde032471e15
Generalitat de Catalunya (2013a), Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya,GeneralitatdeCatalunyahttp://catalunya2020.gencat.cat/web/.content/85_catalunya_2020/documents/arxius/12_ris3cat_2014.pdf
Generalitat de Catalunya (2013b),Anàlisi dels àmbits sectorials líders i de les capacitats en tecnologies facilitadores transversals,GeneralitatdeCatalunyahttp://catalunya2020.gencat.cat/web/.content/85_catalunya_2020/documents/arxius/05_ambits_tft_ris3cat_2014.pdf
GeneralitatdeCatalunya(2014),La Catalunya Industrial. Un objectiu compartit,GeneralitatdeCatalunyahttp://accio.gencat.cat/cat/binaris/Politica_industrial_sectorial_2014-2020_tcm176-196597.pdf
Ghosh,A.(1958),“Input-OutputApproachtoanAllocationSystem”,Economica, 25, 58-64
Groenewold, N., Hagger, A.J. i Madden, J.R. (1993), “Measuring Industry Importance: and AustralianApplication”,Annals of Regional Science, 27, 175-182
Hirschman,A.O.(1958),The Strategy of Economic Development,YaleUniversityPress,NewHaven
Iráizoz,B.(2006),“¿Esdeterminanteelmétodoenlaidentificacióndelossectoresclavedeunaeconomía?UnaaplicaciónalcasodelastablasInput-OutputdeNavarra”,Estadística Española, 48, 551-585
Jones,L.(1976),“TheMeasurementofHirschmanianLinkages”,Quarterly Journal of Economics, 90, 323-333
Lladós,J.;Meseguer,A.;Torrent,J.iVilaseca,J.(2007),“AnàlisidelteixitindustrialdeCatalunyaapartirdelataulainput-output”,Papers d’Economia Industrial,25,GeneralitatdeCatalunya,Departamentd’Innovació,UniversitatsiEmpresa
Muñoz,J.(2010),“EvaluacióndelimpactosobrelaocupacióntotalcatalanadelacrisisInmobiliariaapartirdeunasimulaciónconlastablasinput-outputdeCatalunya”,XVIIJornadasdeEstadísticadelasComunidadesAutónomas,Càceres2010
174
Oliver, J. (2014),La pèrdua de posicions de la indústria catalana en el context europeu: transformacions estructurals de l’expansió (1995-07) i efectes de la crisi (2007-13),Col·leccióConèixerlaIndústria,1,FundacióperlaIndústriaSabadell–1959
Parellada,M. i García, G. (2015), “L’economia catalana i les taules input-output”, ponència en l’acte depresentaciódelnouMarcInput-OutputdeCatalunyaambdatadereferència 2011 (Juliol 2015)
http://www.idescat.cat/cat/economia/mioc/2011/acte/parellada_garcia.pdf
Rasmussen,P.N.(1956),Studies in Intersectoral Relations, Noth-Holland, Amsterdam
Sauian,M.S.,Aznan,N.F.N.iAzmi,N.N.K.(2012),“TheImportanceofServiceSectorinValue-AddedGenerationUsing Input-OutputAnalysis”, International Journal of Operational Management, Marketing and Services, 2,
100-106
Sharma, K.R.; Leung, P. i Nakamoto, S.T. (1999), “Accounting for the linkages of agriculture in Hawaii’seconomywith an input-outputmodel:Afinal demand-basedapproach”,Annals of Regional Science, 33,
123-140
Strassert, G. (1968), “Zur Bestimmung Strategischer Sektoren mit Hilfe von Input-Output Modellen”,Jahrbücher für Natiobalökonomia und Statistik, 182, 211-215
Sonis,M.,Guilhoto,J.,Hewings,G.J.D.iMartins,E.B.(1995),“Linkages,KeySectors,andStructuralChange:SomeNewPerspectives”,The Developing Economics, 33, 233-270
Valadkhani, A. (2003), “Using Input-Output Analysis to Identify Australia’s High Employment GeneratingIndustries”,Australian Bulletin of Labour, 29, 199-217
Zhang,Q.iFelmingham,B.(2002),“AnAnalysisofInput-OutputInterindustryLinkagesinthePRCEconomy”,UniversityofTasmania,SchoolofEconomics,DiscussionPaper2002-07
176
D’acord amb l’estratègia Europa 2020 de la Comissió
Europea, la indústria ha de jugar un paper important en
la consolidació d’un model de creixement intel·ligent,
sostenible i integrador.
Per tal de dissenyar les polítiques necessàries per asso-
lir aquest objectiu de creixement, cal conèixer am detall
les relacions intersectorials dintre d’una economia per
identificar quins sectors tenen una major vinculació
amb la resta, tant en termes dels seus requeriments
d’inputs produïts per altres sectors (arrossegament)
com de l’aportació dels seus productes com a inputs en
la producció d’altres sectors (suport).
En aquest estudi, a partir de la informació del Marc
Input-Output de Catalunya 2011, recentment publicat,
es quantifica la intensitat i la capacitat d’arrossegament
i de suport de les branques d’activitat de l’economia
catalana. De l’àmplia informació generada, cal destacar
que les branques industrials mostren una capacitat molt
elevada per arrossegar la resta de branques, al mateix
temps que es troben ben posicionades en un rànquing
elaborat a partir d’un indicador que té en compte el
grau d’internacionalització, la capacitat d’arrossegar
altres activitats i el potencial de generació de nova acti-
vitat econòmica i ocupació.