UN PARE I UNA MARE TENIEN UN FILL TAN PETIT, TAN PETITET QUE LI

DEIEN PATUFET.

UN DIA, LA MARE ESTAVA FENT EL DINAR I LI FALTAVA SAFRÀ.

- JA HI ANIRÉ JO, MARE.

I PEL CAMÍ ANIRÉ CANTANT PERQUÈ NINGÚ NO EM TREPITGI.

I EN PATUFET VA SORTIR DE CASA AMB UN DINARET I CANTANT:

QUAN VA ARRIBAR A LA BOTIGA, LA GENT SENTIA UNA VEU, PERÒ NO

SABIA D’ON VENIA:

I EL BOTIGUER, TOT I QUE NO VEIA EN PATUFET ENLLOC, LI VA DONAR EL

SAFRÀ I VA RECOLLIR EL DINERET.

UN ALTRE DIA, EN PATUFET VA CONVÈNCER LA MARE PERQUÈ EL DEIXÉS

ANAR A PORTAR EL DINAR AL PARE, QUE TREBALLAVA AL CAMP.

PERÒ A MIG CAMÍ ES VA POSAR A PLOURE I EN PATUFET ES VA

AIXOPLUGAR A SOTA D’UNA COL.

I UN BOU QUE PASSAVA PER ALLÀ ES VA MENJAR LA COL, TOT D’UN

COP, AMB EN PATUFET I TOT.

PATUFET, ON ETS? –CRIDAVEN ELS SEUS PARES BUSCANT-LO PER TOT

ARREU.

LLAVORS, ELS PARES VAN DONAR MENJAR I MÉS MENJAR AL BOU FINS

QUE VA FER UN PET COM UNA GLA. I EN PATUFET VA SORTIR-NE

DISPARAT.