+ All Categories
Home > Documents > Entrevista a: XAVI MORENO - aj-escastell.org 6-abril, maig... · es posiblemente de origen...

Entrevista a: XAVI MORENO - aj-escastell.org 6-abril, maig... · es posiblemente de origen...

Date post: 07-Oct-2018
Category:
Upload: phunganh
View: 215 times
Download: 0 times
Share this document with a friend
12
Núm. 6 Abril, Maig, Juny 2 0 1 0 AJUNTAMENT DES CASTELL Es Grup: OrQuEsTrA ÍtAcA & DiEgO pAqUé FoToS AuDiCió 18 de MaRç!! HISTÒRIA DE LA MÚSICA (III) Entrevista a: XAVI MORENO Professor de Flauta Travessera 12 PÀGINES!!
Transcript

Núm. 6Abril, Maig, Juny

2 0 1 0

En Aquest Nombre....

AJUNTAMENTDES CASTELL

Es Grup: OrQuEsTrA ÍtAcA

& DiEgO pAqUé

FoToS AuDiCió 18 de MaRç!!

HISTÒRIA DE LA MÚSICA (III)

Entrevista a: XAVI MORENO

Professor de Flauta Travessera

12 Pàgines!!

Pàg.2

Regidoria de Cultura i Direcció de l’Escola

Bon Tercer Timestre!!

Benvinguts alumnes, pares, mares i habitants des Castell. És un plaer poder publicar aquest nombre sis de la present revista amb el reportatge fotogràfic de l’audició que vàrem fer a final del segon trimes-tre. Cada fotografia que hem anat col.locant a la revista ens ha recordat la màgia d’aquella tarda del 18 de març en que tots els alumnes de l’Escola de Música vàren fer un excel.lent interpretació de les obres que durant aquest curs, han estat treballant. Enhorabona a tots!No només volem agraïr a la participació de tots els alumnes, pares i mares, sinó també a l’equip de professors per l’esforç que fan dia a dia perquè això sigui possible.El proper dia 24 d’abril, coincidint amb Sant Jordi, els professors de l’Escola faran una audició a la sala de plens juntament amb l’acte d’entrega dels premis Angel Ruiz y Pablo de literatura. Esperem que la disfruteu.Per al tercer trimestre estem preparant una altre audició d’alumnes, amb dinar de germanor i sorpre-ses! Serà el proper 13 de juny a la plaça des mercat. De tota manera, us mantindrem degudament infor-mats de totes les activitats així com del període de pre.inscripcions.

Que tingueu molt bon trimestre i bon final de curs!

Pàg.3

ES GRUP:

La Orquestra Itaca

La Orquestra de ball ITACA neix a Menorca, amb la idea de renovar l’esperit de les festes apostant per una música ballable i alhora, fresca i de qualitat. El repertori consta de Funk, Rock, Salsa o Pop, amb cançons ben conegudes per la gent i dirigit prin-cipalment, a un públic jove. La Orquestra ITACA la integren músics professionals amb una amplia carrera artística tant a l’escenari com en el món de la docència musical. L’ espectacle té una duració de dues hores.Els podreu veure per Sant Jaume, a ses festes des Castell!!

ES GRUP:

Diego Paqué

Diego Paqué és un cantautor flamenc afincat a l’illa de Menorca des de aproximadament un any i mitg. Té tres discs enregistrats i l’abalen incon-tables actuacions arreu del el món.Nascut a Bilbao, criat al sur i músic itinerant. Peculiar, proper i ple de vitalitat.Actualment compagina la feina de compositor amb la de professor de cant i cajón flamenc.

Pàg.4

HISTORIA DE LA MÚSICA (III)

La Música Medieval(I)476 al 1400

La Música medieval comprende toda la música europea com-puesta durante la Edad Media. Esta etapa comienza con la caída del Imperio Romano en 476 y finaliza aproximadamente hacia mediados del siglo XV. Pese a que el fin de la época medieval y el comienzo del Renacimiento es un límite claramente arbitrario y difuso, lo consideraremos situado hacia 1400. La única música medieval que puede ser estudiada es aquella que fue escrita y ha sobrevivido. Dado que la creación de manuscri-tos musicales era muy cara, debido al costo del pergamino, y la buena cantidad de tiempo necesario para escribir toda una copia, sólo las instituciones muy acaudaladas como la iglesia. Si bien algunas obras seculares también se conservaron en esas insti-tuciones, estas tradiciones manuscritas no reflejan mucho de la música popular de aquella era.

Muchos de los instrumentos usados en la época medieval pervi-ven aún hoy día con algunas variaciones. La flauta se hacía co-munmente de madera y podía tocarse desde un costado o desde el extremo. La flauta dulce, por otro lado, ha conservado más o menos su forma. El gemshorn se parece a la flauta dulce en cuan-to tiene orificios para los dedos en su frente, aunque pertenece en realidad a la familia de la ocarina. Uno de los predecesores de la flauta, la zampoña o flauta de Pan, fue popular en el medievo, y es posiblemente de origen helénico. Los tubos de este instrumen-to estaban hechos de madera, graduados en longitudes diferentes para producir diferentes tonos.a música medieval utiliza muchos instrumentos de cuerda, tales como el laúd, la guitarra morisca o mandora, la guiterna y el salterio. Los dulcémeles, similares en estructura a los salterios y cítaras, que eran originalmente punteados.El rabel, era un instrumento medieval cordófono de tres cuerdas, tocado con arco. Su caja de resonancia tenia forma de pera y se introdujo en Europa durante el siglo X desde el mundo árabe. El dulzimer, era un instrumento similar al salterio, cuyas cuerdas solían aparecer en órdenes de dos a cuatro. Se tocaba percutien-do las cuerdas con unos macillos de madera.

En éste periodo existió tanto música religiosa como secular, aunque de ésta última casi no nos han llegado ejemplos. Debido a que la notación musical se desarrolló tardíamente, la recons-trucción de ésta música, especialmente la anterior al siglo XII, es materia de conjeturas.

El Canto Gregoriano: Se denomina canto gregoriano a la música religiosa de los cristianos. El canto gregoriano obtiene este nombre en honor al papa Gregorio I (San Gregorio Magno) quien comienza una reforma de la liturgia romana y también recopila y ordena todas las melodías religiosas existentes hasta entonces para darles una configuración más sencilla o llana. El canto gregoriano cuenta con varias características:

1. El canto litúrgico o gregoriano es la música oficial de la Igle sia Romana.2. Es un canto monódico.3. Su letra está en la lengua oficial eclesiástica: el latín.4. El ritmo no tiene una pulsación predeterminada ya que los acentos rítmicos son los naturales del texto.5. Se canta a capella.6. Su sistema musical es de 8 modos gregorianos o eclesiásticos y éstos provienen de los modos griegos.7. En su interpretación solo pueden intervenir voces masculinas.8. Su finalidad es destacar aún más la oración.9.Su origen está en los primeros cristianos.10.Es la música del Románico.

Pàg.5

Teresa Gutiérrez, María Carreras, Adela Romero, Biel Gomila, Gabriela Sánchez, Adrián Muñoz, Josep Martínez, Biel Montalba, Lorena Isidoro, Joel Barber, Alex Sastre, Jairo Reyes, Xavier Ensenyat, Miguel Tomás, Inés Fernández, Pau-la Victory, Mariona Jiménez, Julia Mijares, Marc Marquès, Marta Seguí, Mireia Bonilla, José Manuel González, Paula Aguilella i Jan Barber

El passat 18 de març vàrem fer l’audició de final de trimestre. A continuació trobareu les foto-grafies d’aquest dia tant important i emotiu per a pares, mares, alumnes i professors. Que ho disfruteu!

18 DE MARÇ. REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE L’AUDICIÓ DEL SEGON

TRIMESTRE

Pàg.6

Marta Seguí, Mireia Bonilla, J.Manuel González, Jan Barber

Vladis Febrer

Paula Aguilera

Neus LLofriu, Inés Adrián, Marina Pons

Libe Uribe, Moritz Werner, Alfredo Lamoso

Ferran Duarte, Paula Amer, Joël Arnaud

Pàg.7

Valeria Abril

Nicolás Werner

Jana Anderson

Irene Gomila

Noelia Silvestre

Lucía Esteve

Pàg.8

Paula Pineda

Jaume Denclar

Bryan Carmona

Tato Iniesta

Miguel Lamoso

Maise Mai

Pàg.9

Sara Sintes, Esther Seguí

Erik Anderson, Patxo Uribe

Lia Moreno

Toni Triay, Andrés Sanz

Luís Vilafranca

Ana Ventura

Pàg.10

Quan temps fa que et dediques a la música? Parlan’s dels teus inicis.

Va ser als 16 anys quan em vaig apuntar a classes de musica a l’institut. Allà vaig aprendre a tocar la gui-tarra durant un any. A l’any següent vaig voler con-tinuar estudiant a l’Escola de Musica de Ciutadella però em va ser impossible entrar-hi perquè volia fer música moderna i ja no hi havia places. Des d’aquell moment fins que vaig començar a estudiar flauta tra-vessera vaig continuar tocant la guitarra, però sense una continuitat definida ja que també estudiava una carrera a Barcelona. Quan tenia 21 anys va tornar la música a mi a tra-vés de la flauta travessera. Vaig comprar una flauta de bambú al carrer i un dia, mentre la tocava, un company de feina em va dir que quan ell era jove tocava la flauta travessera. Al dia següent va venir amb l’instrument i me’l va deixar. Així és com vaig començar amb la flauta. Aquell mateix any em vaig apuntar a classes de flauta a l’escola i aquesta vegada sí vaig trobar de places. Des de aleshores fins ara no he deixat d’estudiar el meu instrument. De l’escola vaig passar al Conserva-tori de Música de Menorca on vaig acabar els estudis de grau mitjà a l’any 2007. En acabar els estudis mitjans he continuat estudiant però ara sense seguir una formació reglada. Així, per exemple, vaig anar a Cuba a estudiar flauta a l’Havana durante 45 dies. Uns amics em van trobar classes particulars amb la flauta primera de la Orquestra Nacional i pofessora de l’Institut Superior d’Art. Va ser una experièn-cia molt enriquidora. Allà vaig aprendre coses que encara avui segueixo practicant com ara una respira-ció correcta o la projecció sonora de l’instrument, o l’importància de la columna d’aire en els instruments de vent.

Quan vas començar a donar classes del teu instru-ment?

Mentre que aprenia al conservatori, el meu mestre, Toni Pérez, em va passar algunes substitucions a l’Escola de Ferreries on també ell hi donava classes.

L’ENTREVISTA A:

XAVI MORENOProfessor de Flauta Travessera

Pàg.11

A l’escola de Ciutadella també en vaig fer de subs-titucions: a na Cisca Fullana i també a n’Andrey. Va ser el curs passat quan a l’escola d’Es Castell vaig fer classes durant tot un curs. Enguany segueixo impartint classes en aquesta escola juntament amb la d’Alaior.

També fas classes a un alumne amb Síndrome de Down. Explica’ns la teva experiència amb alum-nes amb discapacitats.

Antes de començar el curs passat en Tolo Mercadal em digué que havia un alumne amb Síndrome de Down i que si estaria disposat a donar-li classes. Vaig dir que sí. Ademés la meva experiència amb la percussió (vaig anar a classes amb Simon West, professor de percussió a Ciutadella, durant uns anys) m’ajudaria a practicar ritmes amb aquest al.lot.El curs passat el vam dedicar a conèixer els instru-ments de percussió i enguany ens hem centrat amb la melòdica aprofitant que també a l’escola de primaria havia començat a estudiar aquest instrument. Estic molt content de donar aquestes classes ja que per jo és una experiència molt enriquidora. La valo-ració del seu progrés és molt positiva. És un alumne amb molta facilitat per la musica.

En quines formacions musicals has tocat i amb quines toques en l’actualitat?

Començo a la Banda de Musica de Ciutadella i allà hi estic per espai de 5 o 6 anys. Després continuu amb l’Orquestra Philarmonica de Ciutadella amb la que encara hi estic relacionat però amb una formació de músics més petita: quintet de vent. Actualment, i amb la banda que hi estic més relacio-nat, és la Banda de Musica d’es Migjorn Gran. Des de fa 4 anys estic en aquesta agrupació. Ara prepa-ram els concerts d’aquest estiu que segur que agra-daràn molt.He tocat amb altres formacions no tan clàssiques com ara en el grup Arena, on vam enregistrar el disc “Mosaic”, i vam actuar per locals i espais molt em-blemàtics de la nostra illa. A l’Escola de Musica de Ciutadella tocava en els combos de l’àrea moderna tant percussió com flauta.Darrerament també colabor amb en Guiem Soldevila després d’enregistrar el seu primer disc en solitari “Orígens” i que s’estrenà a l’estiu del 2008.

Pàg.12

(ve de la pàg. 11)

QÜESTIONARI RÀPID:

La teva peli preferida...

No som molt cinèfil però de les darreres que he vist m’agradà molt El Ilusionista.

El teu llibre o escritor favorit...

M’agrada la filosofia. L’autor més afí a mi és en Krishnamurti.

Un lloc on viure...

Menorca.

Un compositor.

Debussy.

Altres aficions:

Viatjar, llegir, ...

Moltíssimes gràcies pel teu temps Xavi. Ens veiem per s’Escola!!

Xavi Moreno


Recommended