Escalfament
estiraments i
enfortiment
SARA GONZÁLEZ MILLÁN
Llicenciada en Ciencies de l´Activitat Física i de l´Esport
Diplomada en Fisioterapia
Entrenadora Superior de Bàsquet
LESIONS DE MAJOR INCIDÈNCIA
Turmell-peu, d’un 29%
Columna vertebral 15%
Patologies musculars 14%
Genoll 14%
Ma 7%
Cap 7%
Poden ser internes o externes
Internes:
1. Elongacions, producte d’un gest mal fet, manca d’escalfament. Es manifesta amb dolor que no deixa continuar. No es trenquen les fibres, s’estiren.
2. Contractura, per sobreesforç, fatiga muscular, múscul carregat o endurit. No impedeix l’activitat dolor que dura 3-4 dies.
3. Desgarros, ruptura parcial per activitat muscular brusca, hematoma, dolor e impotència muscular.
4. Ruptures, impotència funcional, gran hematoma dolor s'ha sentit el soroll al trencar-se.
LESIONS MUSCULARS
EEII: trencament fibril·lar (quàdriceps,
isquiotibials), contusions dels mateixos,
distensions o trencament fibril·lar d’adductors
GENOLL: lligaments, meniscopaties,
tendinopaties, condropaties
TURMELL: esquinç, trencament LLE(te tres
fascicles), LLI o deltoideo, tendinitis o
trencament de Tendó d’Aquiles.
PEU: fractura metatarsià, fractura per
sobrecarrega (estres), os del tars (escafoides),
fascitis plantar...
La lesió d’esquinç més
freqüent en el bàsquet
es l’esquinç de turmell,
hi ha dos mecanismes
l’inversió i l’eversió
portats a un moviment
excessivament ampli
que produirà la ruptura
de fibres dels
lligaments que el
mantenen.
Esguinç de Turmell
Al caure d’un salt, al caure i trepitjar un altre jugador, o al fintar i fer un canvi brusc de sentit en el moviment.
Esguinç de Turmell
En genoll hem de tenir una especial esmena per la lesió anomenada triada, més freqüent en noies en edat adolescent, es produeix una lesió en menisc, lligament lateral i creuat anterior
Genoll
L’escalfament específic serà el que
s’orientarà cap a l’esport en qüestió i als
objectius propis de la sessió d’entrenament.
Per mitjà de l'escalfament aconseguirem que
tots els sistemes (cardíac, respiratori,
muscular, nerviós, etc.) Comencin a treballar
de forma progressiva i estiguin aptes per a un
esforç de major intensitat i per prevenir
lesions.
Per qué? D’aquesta manera perseguim
l'optimització del rendiment, reduint la probabilitat
de lesions en els grups musculars i articulars
implicats en la realització de les accions
especifiques que es necessitaran.
Gràcies a l'escalfament específic es creen les
condicions òptimes en tot l’organisme i sobretot en
la musculatura implicada que participarà en la
competició o l’entrenament.
1. Realitzar exercicis més específics, dirigits a
l’esport que es va a practicar.
2. Millora de la coordinació neuromuscular
realitzant exercicis a major velocitat d'execució
3. S’utilitzen exercicis que posteriorment
s’utilitzaran en la mateixa competició o en
l’entrenament.
L'estirament, fa referència a la pràctica
d'exercicis suaus i mantinguts per
preparar els músculs per a un major
esforç i per augmentar el rang de
moviment en les articulacions.
1. Garantir la qualitat del moviment de totes les articulacions de l’esportista.
2. Garantir els graus de mobilitat específica requerits en la pràctica esportiva (de forma dinàmica) sense risc de lesió.
3. Disminuir el to o tensió muscular facilitant així els processos de recuperació muscular i augmentant el marge de seguretat en les lesions musculars i articulars.
4. Mantenir l’actitud corporal i simetria muscular de l’esportista
La flexibilitat dinàmica és imprescindible en
Basquet, pel fet que, els principals moviments i
posicions que es realitzen requereixen d'una
àmplia mobilitat i extensió articular. A més ens
facilitarà el treball de recuperació de grans grups
musculars.
Flexibilitat: Es realitzarà treball tant de flexibilitat estàtica
com dinàmica.
Es treballarà la flexibilitat estàtica mitjançant el
streching amb la intenció de recuperar musculatures
grans que tendeixen a sobrecarregar.
Es treballarà la flexibilitat dinàmica a través d'exercicis
propis de competició amb recorreguts articulars bastant
amplis.
Els músculs paravertebrals es
coordinen amb els abdominals i el
múscul psoes per mantenir la
columna recta.
Els glutis fixen la columna a la
pelvis i donen estabilitat al
sistema.
Sempre que exerciti els abdominals:
-Assegurar-se que la columna lumbar està recolzada
en una superfície adequada.
-Intercalar amb exercicis lumbars
-Evitar els exercicis que facin contreure el psoes o
arquejar l'esquena.
-Treballar els abdominals en l'ordre: inferiors, oblics i
superiors.
-Fer cada exercici tan lentament com es pugui.
Escalfament
estiraments i
enfortiment
SARA GONZÁLEZ MILLÁN
Llicenciada en Ciencies de l´Activitat Física i de l´Esport
Diplomada en Fisioterapia
Entrenadora Superior de Bàsquet