Date post: | 10-Jul-2015 |
Category: |
Education |
Upload: | albert-grau-gatell |
View: | 360 times |
Download: | 0 times |
TEMA 8 (Cont.):
ESTELS I ESTELS I CONSTEL·LACIONSCONSTEL·LACIONS
(ESTIU)(ESTIU)Principals constel·lacions de
referència per a l’observador en latitud 40° Nord
RECORDEM COM LOCALITZEM POLARIS, INDICADOR DEL POL NORD CELESTE
I ELS SÍMBOLS DE LES CARTES CELESTES:
PRINCIPALS ALINEACIONS A L’ESTIU.
DESTACA EL TRIANGLE TRIANGLE ESTIVALESTIVAL FORMAT PER VEGAVEGA (LYRA),DENEBDENEB (CYGNUS), I ALTAIRALTAIR (AQUILA)
L’horitzó nord a diverses latituds de l’hemisferi nord.
L’horitzó sud a diverses latituds de l’hemisferi nord.
LYRA
Inventada per Hermes, Apol·lo la regalà al seu fill, Orfeu, el qual, en
morir la seua esposa Eurídice, baixà a l’infern per salvar-la. No ho
aconseguí, i finalment, Zeus els distingí situant la lira al cel.
α Lyrae, VegaVega, és el cinqué estel més brillant del
firmament, blanc-blavós, a 26 anys llum i magnitud
0’03.
ε Lyr, la Doble DobleDoble Doble, a 120 anys llum, és un cèlebren estel quàdruple; es resol
fàcilment en does estels de magnituds 4’7 i 5’1, àdhuc sense ajuda òptica. Cada
estel és, al seu torn, doble.
Destaca M57, la NebulosaNebulosa Anular de LyraAnular de Lyra, famosa
nebulosa planetària a 4100 a-l, situada convenientment
entre β y γ Lyrae.
LYRA
M57 és la Nebulosa Anular de Lyra, difícil d’observar, però al nostre abast en la nit i el lloc adequats.
Nebulosa planetària a 4.100 anys-llum
AQUILA
La funció de Ganimedes era fer de coper del déu. Les cultures de la conca de l’Èufrates també identificaren aquesta constel·lació amb una àguila.
α Aquilae, AltairAltair, de magnitud 0’77, és un estel blanc a 16 anys llum de distància, dels més pròxims al Sol. Constitueix un dels vértexs del Triangle d’Estiu, Triangle d’Estiu, junt amb Vega Vega i Deneb.Deneb.β Aql, AlshainAlshain, és un estel groc de magnitud 3’7, a 42 a-l.
γ Aql, TarazedTarazed, de magnitud 2’7, és un gegant groc a 280 a-l.
AQUILA
CYGNUS
Des de l’antiguitat se l’identifica amb una au. Per als grecs, representava, o bé Zeus transformat per a raptar Leda, amb qui tindria un fill, Pòl·lux, o bé Orfeu, convertit en cigne a prop de la seua lira.
α Cygni, DenebDeneb, de magnitud 1’3, és un estel supergegant blanc-blavós a 1800 anys llum.
β Cyg, AlbireoAlbireo, a 390 a-l., és un dels estels dobles visuals més famosos: un estel gegant groc, de magnitud 3’1, i un company blau-verdós de magnitud 5’1.ο Cyg és un famós estel doble a l’abast dels prismàtics, compost per un de color taronja i magnitud 3’8,i un altre de blavós i magitud 4’8, a 520 a-l.Entre molts altres objectes, destaca NGC 7000, la Nebulosa Nord-Amèrica, amb aquesta peculiar forma, a 1500 a-l.
CYGNUS
Albireus és β Cygni, al cap de la constel·lació, una espectacular doble òptica amb la combinació d’estrelles groga i blava-verdosa, de magnitud 3,1 i 5,1 repectivament.
Distància: 390 anys-llum
NGC 7000, LA NEBULOSA DE NORD-AMÈRICANEBULOSA DE NORD-AMÈRICA
SAGITTA
ELS ANTICS HEBREUS, PERSES, ÀRABS, GRECS I ROMANS JA HI VAN VEURE UNA FLETXA, QUE VA SER IDENTIFICADA AMB LA QUE APOL·LO UTILITZÀ PER A MATAR EL CICLOP, I FINS I TOT AMB EL DARD DEL DÉU CUPIDUS.
Aquesta constel·lació, la tercera més petita, se superposa a un ric fons de la Via Làctia.
L’objecte més destacable és M71, cúmul de magnitud 7 a 18.000 anys llum,de difícil classificació
VULPECULA
ÉS UNA CONSTEL·LACIÓ MODERNA, CONCEBUDA AL SEGLE XVII PER JOHANNES HEVELIUS, SENSE CAP TRADICIÓ MITOLÒGICA.
Allò més destacable és la nebulosa planetària M27, o Nebulosa Dumbbell, gran i brillant, de magnitud 8, a 150 anys llum. S’observa amb prismàtics, però resulta més interessant amb petits telescopis.
En el limit amb Sagitta destaca un grup d’estels de magnituds 6 i 7, col·loquialment conegut com el Penja-robes.
M27 és la Nebulosa Dumb-bell, visible amb prismàtics. Visualment apareix com una borrosa resplendor verda amb forma de pesa.
A 150 anys-llum. Magnitud 8.
Hèracles, en grec, era mig déu, per ser son pare Zeus, i mig home, per ser sa mare Alcmena, esposa d’Amfitrió. En
haver matat els fills propis, tinguts de Mègara, l’oracle de Delfos l’obligà a
acomplis dotze treballs.
HERCULESα Herculis, Ras AlguethiRas Alguethi, a 540 anys llum, és un estel supergegant roig, variable entre les magnituds 3 i 4,
amb 600 vegades el diàmetre del Sol: és un dels
majors estels coneguts. Posseeix un company blau-
verdós visibles amb telescopis petits.
Destaquem el cúmul globular M13, el més notori
de l’hemisferi nord, amb més de 300.000 estels.
HERCULES
M13 és visible a simple vista, i és el cúmul globular més lluent de l’hemisferi nord. Malauradament, no podrem resoldre estrelles individuals.
A 22.500 anys-llum de distància, format per unes 300.000 estrelles i amb un diàmetre de 100 anys-llum.
CORONA BOREALIS
LA MITOLOGIA GREGA L’ASSOCIA AMB LA CORONA REGALADA PER DIONISOS A ARIADNA, FILLA DEL REI MINOS DE CRETA, DESPRÉS D'HAVER ESTAT ABANDONADA PER TESEU.
α Coronae Borealis, GemmaGemma o AlpheccaAlphecca, de magnitud 2’2, és un estel blanc-blavós a 78 anys llum.
CORONA BOREALIS
OPHIUCHUS
Se l’identifica amb Asclepi, guaridor mitològic avantpassat d’Hipòcrates, metge de l’expedició dels argonautes. Instruït per una serp, podia fins i tot ressuscitar els morts, per la qual cosa Hades, déu del món terrenal, persuadí Zeus perquè el matara amb un llamp.
α Ophiuchi, Ras AlhagueRas Alhague, és un estel blanc a 62 anys llum, de magnitud
2’1.
A prop de β Oph, CebalraiCebalrai, gegant groc a
120 a-l i magnitud 2’8, hi ha l’Estel de Barnardl’Estel de Barnard, el segon més pròxim, de magnitud 9 i a 6 a-l.
OPHIUCHUS
OPHIUCHUS
SERPENS
Antiga constel·lació és l’única que se’ns presenta dividida en dues parts, separades per Ophiuchus: Serpens Caput i Serpens Cauda.
Representa la serp que ensenyà al Serpentari el poder guaridor de les plantes.
α Serpentis, UnukalhaiUnukalhai, de
magnitud 2’7, és un estel gegant
taronja a 85 anys llum.
Destaca M5, cúmul globular de
magnitud 6 a 27000 a-l.
SERPENS
M5: cúmul globular a Serpens Caput.
Un dels cúmuls globulars més antics (uns 13.000 milions d’anys) i més extensos (130 anys-llum de diàmetre).
SCUTUM
Dèbil constel·lació entre Aquila i Serpens, introduïda al segle XVII pel polonés Johannes Hevelius, en honor al rei Joan Sobieski II, el seu mecenes.
α Scuti, de magnitud 3’9, és un gegant taronja a 200 anys llum.
L’objecte més destacable és el cúmul obert M11, conegut amb el nom de l’Ànec Silvestre, format per uns dos-cents estels; l’estel més lluent és de magnitud 8. Se situa a 5.700 anys llum.
ESCUTUM
Per als grecs eren les pinces de Scorpius, però des dels romans se separaren i representaren La Balança de la justícia, sostinguda per Astraea.
α Librae (ZubenelgenubiZubenelgenubi), a 72 anys llum, és un estel doble format per un de blanc-blavós i magnitud 2’8, i un altre nlanc de magnitud 5’2.
β Lib (ZubeneschamaliZubeneschamali), a 120 a-l i magnitud 2’6, és famosa pel seu color verdós.
γ Lib (ZubenelakrabZubenelakrab), de magnitud 3’9, és un gegant groc a 75 a-l.
LIBRA
En la mitologia grega, era l’escorpí que va matar a Orió, i
per això totes dues constel·lacions es troben en posicions oposades; quan ix
Scorpius, es pon Orion.
Es troba en una rica regió de la Via Làctia, en direcció al centre galàctic.
A prop de β Scorpii, GraffiasGraffias, s’hi troba la font més brillant de raigs X
del firmament, Scorpius X-1.
α Scorpii, AntaresAntares, a 330 anys llum, és un supergegant roig amb 300
vegades el diàmetre del Sol. És un estel variable entre les agnituds 0’9
i 1’1, cada 5 anys. Posseeix un compant esquiu de magnitud 6 i color
blavós.
Destaca M4, cúmul globular a 7500 a-l, visible amb prismàtics, i els
cúmuls oberts M6 i M7, pels volts de λ Sco, SchaulaSchaula.
SCORPIUS
M6
M7
Són cúmuls oberts a Scorpio, de magnitud 6 i situats a 1300 i 800 anys-llum respectivament. Són visibles amb prismàtics.
El tret més característic és un grup d’estels en la part interior anomenat la Tetera. Aquesta constel·lació es troba superposada a la Via Làctia, en direcció al centre galàctic.
α Sagittarii, Rukbat, de magnitud 4, i el grup de β Sgr, Arkab Prior (magnitud 3’9)i Arkab Posterior (magnitud 4’3), són exemple que els estels α i β no són sempre els més brillants.γ Sgr, Al Nasl, és un gegant groc de magnitud 3, a 120 anys llum; representa la punta de la sagita.λ Sgr, Kaus Borealis, δ Sgr, Kaus Meridionalis, i ε Sgr, Kaus Australis, representen l’arc; σ Sgr, Nunki, de magnitud 2, és una bona referència per a localitzar els objectes Messier més interessants. ⇒⇒
Constel·lació antiga que representa un centaure, meitat home meitat cavall, amb un arc i una fletxa. Cal distingir-la de Centaurus, que representa Chiron, símbol de saviesa i amabilitat.
SAGITTARIUS
Destaquen, entre molts d’altres, les nebuloses M8, Nebulosa de la LlacunaNebulosa de la Llacuna en el límit de la visibilitat a ull nu, a 5.000 anys llum; M17, Nebulosa OmegaNebulosa Omega a una distància entre 5.000 i 6.000 a-l; M20, Nebulosa Nebulosa TrífidaTrífida...i els cúmuls globulars M22, M28 i M55, junt amb els cúmuls oberts M21 (superposat a M20), M24 o M25, que podem observar després en la imatge de gran camp de la Via Làctia.
EL CENTRE DE LA VIA LÀCTIA, EN DIRECCIÓ A SAGITTARIUS.
S’HI POT APRECIAR MULTITUD D’OBJECTES; DESTACA MÉS AVALL DEL CENTRE M8, LA NEBULOSA DE NEBULOSA DE LA LLACUNA.LA LLACUNA.
M22
M20
M8σ Sgr
M17
M20 és la Nebulosa Trífida, un núvol de gas incandescent, menys impressionant en llum visible que no en les fotografies a color, coincident amb el cúmul obert M21.
Nebulosa d’emissió a 5.100 anys-llum
Il·lustrat com una cabra amb cua de peix, representa el déu Pan, que, fugint del monstre Tifon, es llançà al riu Nil: la part no submergida esdevingué peix.
Fa milers d’anys, el solstici d’hivern es produïa en aquesta constel·lació (ara és a Sagittarius), i encara se’n conserva la denominació de Tròpic de Capricorni.α Capricorni, AlgediAlgedi, és un sistema múltiple, amb dos estels principals, groc i taronja, i magnituds 4’2 i 3’6, a 1600 i 120 anys llum, respectivament.β Cap, DabihDabih, és un estel groc de magnitud 3’1, a 250 a-l., que posseeix un ampli company blau de magnitud 6 visible amb prismàtics.
CAPRICORNUS
CONSTEL·LACIONS DE L’HEMISFERI NORD CELESTE
Ens centrem en aquelles requadrades, a més de les corresponents constel·lacions zodiacals.
CONSTEL·LACIONS
DE L’HEMISFERI
SUD CELESTE
(I)
NOMÉS ENS CENTREM EN ALGUNES OBSERVABLES DES DE LA NOSTRA LATITUD
CONSTEL·LACIONS
DE L’HEMISFERI
SUD CELESTE
(II)
NOMÉS ENS CENTRAM EN ALGUNES OBSERVABLES DES DE LA NOSTRA LATITUD
PRINCIPALS ALINEACIONS DE TARDORTARDOR
A BANDA D’URSA MAIOR, PODEM USAR PEGASUS PER A LOCALITZAR POLARISPOLARIS
PRINCIPALS ALINEACIONS AL CEL D’HIVERNHIVERN
LA CONSTEL·LACIÓ D’ORION ORION ÉS DETERMINANT PER A LOCALITZAR-NE D’ALTRES
PRINCIPALS ALINEACIONS A LA PRIMAVERAPRIMAVERA
DESTACA EL GRAN TRIANGLE TRIANGLE DE DE PRIMAVERAPRIMAVERA, FORMAT PER REGULUS, ARCTURUS I SPICA
PRINCIPALS ALINEACIONS A L’ESTIU.
DESTACA EL TRIANGLE TRIANGLE ESTIVALESTIVAL FORMAT PER VEGAVEGA (LYRA),DENEBDENEB (CYGNUS), I ALTAIRALTAIR (AQUILA)
1. SIRIUS SIRIUS .......magnitud -1,46
2. CANOPUS....................-0,72
3. RIGIL............................-0,01
4. ARCTURUSARCTURUS..................-0,04
5. VEGAVEGA...............................0,03
6. CAPELLACAPELLA........................0,08
7. RIGEL. RIGEL..............................0,12
8. PROCYONPROCYON.......................0,8
9. ACHERNAR...................0,46
10.HADAR..........................0,66
11.BETELGEUSEBETELGEUSE..............0,7
12.ALTAIRALTAIR........................0,77
13.ALDEBARANALDEBARAN...............0,85
14.ACRUX..........................0,87
15.ANTARESANTARES....................0,92
16.SPICASPICA...........................1,00
17.POLLUXPOLLUX.........................1,14
18.FOMALHAUTFOMALHAUT...............1,16
19.DENEBDENEB...........................1,25
20.β CRUCIS......................1,28
ELS ESTELS MÉS BRILLANTS:
TEMA 7: ESTUDI DE LES ESTUDI DE LES
POSICIONSPOSICIONS DEL SOL DEL SOL EN LES ESTACIONSEN LES ESTACIONS
ESTUDI DE LES POSICIONS DEL SOL A LES ESTACIONS
EN CADA POSICIÓ DE LA TERRA EN LA SEUA ÒRBITA, EL SOL AL MIGDIA (QUAN CREUA EL MERIDIÀ LOCAL) ES TROBA A UNA
ALTURA DISTINTA CADA DIA SOBRE L’HORITZÓ SUD.
EN LA FIGURA S’OBSERVA QUE EN LES POSICIONS 2 I 4 ELS RAIGS SOLARS CAUEN PERPENDICULARMENT SOBRE UN PUNT
DE L’EQUADOR TERRESTRE (MIGDIA EN AQUELL PUNT).
EN LES POSICIONS 1 I 3, CAUEN PERPENDICULARMENT SOBRE UN PUNT SITUAT A LATITUDS -ε I +ε, RESPECTIVAMENT. CAP
PUNT AMB ϕ >ε NO POT REBRE’LS PERPENDICULARMENT.
ε ÉS L’ANGLE AMB QUÈ S’INCLINA L’EIX DE ROTACIÓ DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR AL PLA DE L’ECLÍPTICA, 23’5°
RECONSTRUÏM EL MOVIMENT APARENT DEL SOL SOBRE L’ESFERA CELESTE GENERAL.EL SOL S’HI MOU EN SENTIT ANTIHORARI, FENT UN GIR DE 360º EN UN ANY (1º/DIA)
A PARTIR DE LES FIGURES ANTERIORS, QUAN EL SOL ES TROBA
SITUAT SOBRE UN DELS QUATRE PUNTS ESTUDIATS, OBSERVAT DES D’UN PUNT SITUAT A L’HEMISFERI NORD (PER A L’HEMISFERI SUD ES FARIA DE FORMA EQUIVALENT),
REALITZA ELS SEGÜENTS MOVIMENTS SOBRE L’ESFERA
CELESTE LOCAL:
2: Punt en Àries (γ)
3: Punt en Càncer (γγ)
Punt 4: Sol en Balança (Ω)
Punt 1: Sol en Capricorn (τ)
SI OBSERVEM EL CEL SITUATS SOBRE LA SUPERFÍCIE TERRESTRE, TORNEM A UTILITZAR L’ESFERA CELESTE LOCAL, A LA LATITUD ϕ DEL LLOC. ARA EL SOL I ELS ESTELS ES MOUEN AMB EL MOVIMENT DIÜRN.