Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística ECO GLÀMPING ALS PLANS DE LA VINYA NOVA (EL BRUC)
30 d’abril de 2014
PROJECTE:
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA D'UN ECO
GLÀMPING EN ELS PLANS DE LA VINYA NOVA EN EL T.M. D'EL
BRUC.
PROMOTOR: Per encàrrec de Maria Dolors Jiménez
VISTA GENERAL:
DATA: Abril de 2014
C/. Ametller,39 bxs 08711 ÒDENA tel. 93 804 5704 fax 93 805 5171 e-mail: [email protected]
Realitzat Revisat Roser Pont Ana Belén Hidalgo Ambientòloga
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
3
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................... 5 1.1. Antecedents ..................................................................................................................................................... 5 1.2. Àmbit d’estudi .................................................................................................................................................. 5 1.3. Objectius de l’EIIP............................................................................................................................................ 7
2. MARC DE REFERÈNCIA .......................................................................................................................... 8 2.1. Planejament territorial i urbanístic .................................................................................................................... 8
2.1.1 Pla territorial parcial de les comarques centrals ........................................................................................ 8
2.1.2 Pla director urbanístic ................................................................................................................................ 8
2.1.3 Normes subsidiàries de planejament del Bruc .......................................................................................... 8
Proteccions ......................................................................................................................................................... 9
Àrees .................................................................................................................................................................. 9
Sistema viari ....................................................................................................................................................... 9
2.1.4 Pla d'Espais d'Interès Natural .................................................................................................................... 9
2.1.5 Pla Especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat .................................................................... 9
2.2. Instruments del paisatge .................................................................................................................................10 Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals ..............................................................................................10
2.3. Cos Legislatiu .................................................................................................................................................10 Paisatge ............................................................................................................................................................10
Urbanisme i territori ...........................................................................................................................................10
Avaluació ambiental ..........................................................................................................................................10
Espais naturals ..................................................................................................................................................10
Fauna i flora ......................................................................................................................................................11
Contaminació lumínica ......................................................................................................................................12
Residus .............................................................................................................................................................12
Aigua .................................................................................................................................................................12
Risc d’incendis forestals ....................................................................................................................................12
3. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE ................................................................................................................14 3.1. Estat del medi .................................................................................................................................................14
3.1.1. Situació geogràfica ..................................................................................................................................14
3.1.2. Topografia i usos del sòl ..........................................................................................................................14
3.1.3. Infrastructures i elements antròpics existents ..........................................................................................15
3.1.4. Climatologia .............................................................................................................................................16
3.1.5. Geologia ..................................................................................................................................................16
3.1.6. Hidrologia ................................................................................................................................................16
3.1.7. Vegetació ................................................................................................................................................17
Ecosistemes ......................................................................................................................................................18
3.1.8. Espais naturals ........................................................................................................................................18
3.1.9. Riscos ambientals ...................................................................................................................................20
Inundació ...........................................................................................................................................................20
Incendi forestal ..................................................................................................................................................20
Nevades, glaçades i onades de fred .................................................................................................................20
Tecnològics .......................................................................................................................................................20
3.2. Descripció del lloc a escala territorial ..............................................................................................................21 3.3. Factors de visibilitat ........................................................................................................................................21 3.4. Components i valors del paisatge ...................................................................................................................23 3.5. Fragilitat paisatgística .....................................................................................................................................24
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
4
4. DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DEL PLA URBANÍSTIC ...................................................................................25 4.1. Objecte ...........................................................................................................................................................25 4.2. Criteris i objectius............................................................................................................................................25 4.3. Principals actuacions previstes al Pla Especial ..............................................................................................27
4.3.1. Proposta d’ordenació ...............................................................................................................................27
4.3.2. Zones d’ordenació proposades ...............................................................................................................27
Xarxa viària i aparcaments ................................................................................................................................27
Serveis tècnics ..................................................................................................................................................27
Zones per a edificis de serveis ..........................................................................................................................28
Zones de jocs i espais lliures .............................................................................................................................28
L’ Aula de Natura ...............................................................................................................................................29
Zones d’acampada ............................................................................................................................................29
Xarxa de serveis ................................................................................................................................................29
Escombraries ....................................................................................................................................................30
Aigua potable i contra incendis ..........................................................................................................................30
5. ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS PAISATGÍSTIQUES ..............................................................31 5.1. Descripció dels efectes paisatgístics ..............................................................................................................31
Actuacions d’impacte paisatgístic negatiu: ........................................................................................................31
Actuacions d’impacte paisatgístic positiu: .........................................................................................................35
6. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA .........................................37 6.1. Estratègies ......................................................................................................................................................37 6.2. Criteris ............................................................................................................................................................37 6.3. Mesures ..........................................................................................................................................................37
Mesura 1. Integració paisatgística dels vials i accessos....................................................................................37
Mesura 2. Preservació dels valors naturals i històrics de l’espai .......................................................................38
Mesura 3. Integració paisatgística de les edificacions. ......................................................................................40
Mesura 4. Minimitzar l’impacte paisatgístic de l’activitat des dels principals punts d’observació (camins adjacents)
..........................................................................................................................................................................41
Mesura 5. Conservació del sòl ..........................................................................................................................41
Mesura 6. Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica .....................................................................42
Mesura 7. Conservació de la morfologia del terreny .........................................................................................43
Mesura 8. Implantació de serveis d’abastament d’aigua i depuració d’aigües grises ........................................44
Mesura 9. Integració paisatgística dels llacs ornamentals naturalitzats ............................................................44
Mesura 10. Integració paisatgística de les unitats d’acampada ........................................................................44
Mesura 11. Integració paisatgística de l’utillatge per la recollida i la gestió dels residus ...................................46
7. ANÀLISI DE L’IMPACTE PAISATGÍSTIC ........................................................................................................47 7.1. IMPACTES PAISATGÍSTICS: ........................................................................................................................47
1. Antropització i transformació del paisatge agrícola i forestal que caracteritza actualment l'àmbit. ................47
2. Alteració de la continuïtat paisatgística, dels elements singulars i el valor ecològic de l'entorn. ...................48
3. Incidència visual de les instal·lacions i accés a l'àmbit. .................................................................................49
4. Incidència visual dels elements d'acampada fixes i mòbils. ..........................................................................50
5. Afectació sobre els elements puntuals històrics de l'àmbit. ...........................................................................50
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
5
1. INTRODUCCIÓ
1.1. ANTECEDENTS
El present Estudi d’Impacte i d’Integració Paisatgística (EIIP) analitza l’impacte i la integració
paisatgística de l’actuació plantejada en el marc del Pla Especial Urbanístic per a la implantació de
càmping públic al terme municipal del Bruc, comarca de l’Anoia, província de Barcelona.
Redactat per a Roser Pont Vilalta amb DNI, ambientòloga, Ana Belén Hidalgo, Enginyera Tècnica
Forestal amb DNI i Laia Martí i Valls, Enginyera de Forests amb DNI 47101626H, Enginyera de
Forests col·legiada al Colegio de Ingenieros de Montes amb núm. 4746 amb domicili professional
a Òdena, i telèfon 93 804 57 04.
En el cas objecte d’estudi, l’EIIP dóna compliment a les determinacions de l’article 51 del Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i desenvolupa els
continguts establerts pel Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei
8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i
informes d’impacte i integració paisatgística.
1.2. ÀMBIT D’ESTUDI
El sector objecte del document es situa als Plans de la Vinya Nova, al terme municipal del Bruc,
comarca de l’Anoia, província de Barcelona.
El terme municipal del Bruc té una extensió de 47,21 km². Es troba a una alçada mitja de 489 m
sobre el nivell del mar. Té quatre nuclis de població: El Bruc, Bruc Residencial, Montserrat Parc, i
Sant Pau de la Guàrdia.
Els Plans de la Vinya Nova es troben llindant al Parc Natural de Montserrat, entre el nucli del Bruc
Residencial i Collbató. La Muntanya de Montserrat i els seus entorns són espais d’interès natural
que estan protegits amb l’objectiu de comptabilitzar els valors naturals, culturals i històrics amb la
vida diària dels seus habitants, la difusió i la recerca del seu patrimoni i el gaudi dels visitants.
El sector objecte del Glàmping es troba connectat amb l’A2. Des d’aquí, tant la primera sortida com
la segona de Collbató, ens porta al Bruc Residencial o a l’urbanització de l’Oller. Seguint la
carretera paral·lela al curs del Torrent de la Maçana arribem als Plans de la Vinya Nova.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
6
Plànol d’accès
Ortofotomapa
L’àrea total de la propietat ocupa una superfície aproximada de 32 ha de sòl no urbanitzable, que
correspon al polígon 1, parcel·la 12; al polígon 1, parcel·la 9; i al polígon 1, parcel·la 11.
Les coordenades UTM al centre de l’àmbit són: X 400078 Y 4603678.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
7
Parcel·lació de l’àmbit
1.3. OBJECTIUS DE L’EIIP
D’acord amb el marc normatiu vigent en matèria de paisatge, la finalitat d’aquest Estudi d’impacte i
integració paisatgística és analitzar l’encaix sobre el paisatge de les actuacions que contempla el
“Pla Especial Urbanístic per a la implantació d’un càmping públic al Bruc (Anoia)”, i plantejar,
tanmateix, aquelles mesures d’integració necessàries per tal que aquest projecte tingui la mínima
incidència paisatgística possible.
En aquest context, l’EIIP ha procurat assolir els següents objectius:
> Obtenir, analitzar i contrastar les dades documentals disponibles sobre el marc territorial d’estudi.
> Descriure la situació actual del medi de la zona d’estudi, posant especial èmfasi en aquells
aspectes que es considerin significatius per a l’avaluació paisatgística.
> Identificar, analitzar, caracteritzar i avaluar les potencials pertorbacions que l’execució de les
actuacions contingudes en el “Pla Especial Urbanístic per a la implantació d’un càmping públic al
Bruc (Anoia)” pot provocar en el paisatge de la zona d’estudi i en el seu entorn més immediat.
> Exposar els criteris d’integració paisatgística que s’han incorporat al Pla Especial en qüestió.
> Concretar i descriure les mesures d’integració preventives, correctores i/o compensatòries que
s’haurien d’aplicar per a evitar, minimitzar, corregir i/o compensar els impactes potencials.
> Justificar, des del punt de vista paisatgístic, l’alternativa seleccionada.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
8
2. MARC DE REFERÈNCIA
El marc de referència normatiu i programàtic que condiciona la integració paisatgística del “Pla
Especial Urbanístic per a la implantació d’un càmping públic al Bruc (Anoia)” està determinat pels
següents aspectes: 1) Planejament territorial i urbanístic; 2) Instruments de paisatge; i 3) Cos
legislatiu.
2.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC
2.1.1 Pla territorial parcial de les comarques centrals
El Pla territorial parcial de les Comarques Centrals va ser aprovat definitivament el 16 de setembre
de 2008 pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
En relació a l’àmbit d’estudi, el Pla integra el sòl delimitat pel Pla Especial Urbanístic del càmping
en el sistema d’espais oberts i el qualifica, tanmateix, com a sòl de protecció preventiva.
2.1.2 Pla director urbanístic
En relació a la zona d’estudi, el Pla director determina que s’integra dins dels àmbits que
configuren la “Matriu agroforestal (mixta)”’ i, en concret, les “Àrees agroforestals dels costers”.
L’article 9.16 de les normes del Pla estableix el règim d’usos per a aquest tipus de sòl i
concretament admet “usos turístics que inclouen tots aquells establiments turístics admesos per la
legislació urbanística en sòl no urbanitzable, els quals poden ser autoritzats en els termes i
condicions establertes pels articles 51 i 55 del RLUC i per la legislació sectorial”.
En l’article 9.18 recorda la necessitat de vetllar pel manteniment dels valors paisatgístics, evitant
l'artificialització del territori i la construcció de noves edificacions.
2.1.3 Normes subsidiàries de planejament del Bruc
Classificació del sòl
El territori ordenat per aquest Pla especial té la classificació de Sòl Rústic No Urbanitzable, a
l’efecte del règim jurídic del sòl, de sòl no urbanitzable.
Qualificació del sòl
Els terrenys objecte de l’àmbit del càmping estan classificats, segons les Normes Subsidiàries del
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
9
Planejament del Bruc aprovades al març de 1990, com N2 Sòl no urbanitzable, qualificació 4.7
Rústec Protegit de Valor agrícola.
Proteccions
Àrea de protecció contra incendis.
Segons l’article 3.1 a) de la Llei 5/2003, de 22 d’abril de mesures de prevenció dels incendis
forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, obliga a
assegurar l’existència d’una franja exterior de 25 m d’amplada al voltant del sector, lliure de
vegetació seca i amb massa arbòria aclarida.
Àrees
L’àmbit es divideix en diverses àrees en funció dels usos previstos, com àrees d’acampada o bé
com àrees de serveis o usos comunitaris.
Les àrees d’acampada són aptes per les modalitats: tendes, autocaravanes, habitatges mòbils,
bungalous o qualsevol altre tipus d’allotjament de caràcter fix que compleixin amb la normativa
sectorial i amb les característiques que es descriuen en aquestes ordenances.
Sistema viari
El plànol d’ordenació estableix les reserves de sòl i les obres d’urbanització que es consideren
infraestructures de viabilitat necessàries pel correcte funcionament del càmping.
2.1.4 Pla d'Espais d'Interès Natural
L'àmbit queda inclòs en l'Espai d'Interès Natural "Montserrat", ja que està situat a la zona de Pre
Parc, però no directament dins del Parc Natural, per la qual cosa, cal regir les actuacions previstes
també segons el que determina el PEIN en aquest espai.
2.1.5 Pla Especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Document redactat el 1988 que inclou la regulació de les activitats a realitzar dins l'àmbit inclòs en
el Parc Natural, on l'àmbit afectat pertany.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
10
2.2. INSTRUMENTS DEL PAISATGE
Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals
El Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals l’està elaborant la Universitat de Barcelona,
sota la supervisió i coordinació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya.
En el marc d’aquest Catàleg, en procés de redacció i pendent d’aprovació, el terme municipal del
Bruc s’integra dins de la unitat de paisatge de les comarques centrals de Catalunya.
Val a dir, però, que no s’ha pogut consultar l’esmentat Catàleg, ja que està en fase d’elaboració, de
manera que es desconeixen quines són les determinacions paisatgístiques per a l’àmbit d’estudi.
2.3. COS LEGISLATIU
A continuació es relaciona, per matèries, el marc normatiu de referència que s’ha considerat en el
procés d’integració paisatgística del Pla Especial Urbanístic objecte d’anàlisi:
Paisatge
> Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.
> Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de
protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració
paisatgística.
Urbanisme i territori
> Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refòs de la Llei d’Urbanisme.
> Decret 305/2006 de 18 de Juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme.
Avaluació ambiental
> Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.
Espais naturals
> Ley 42/2007, de 13 de diciembre de 2007, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.
> Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
11
> Decret legislatiu 11/1994, de 26 de juliol, pel qual s'adequa la Llei 12/1985, de 13 de juny
d'espais naturals.
> Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
> Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel
qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
> Resolució MAH/534/2005, d'1 de març, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 8/12/2005,
pel qual es designen com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) alguns dels espais
proposats a la XN 2000 com a llocs d'importància comunitària (LIC).
Fauna i flora
> Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa
a la conservació de les aus silvestres.
> Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres
(Directiva Hàbitats).
> Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.
> Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a
garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora
silvestres.
> Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo Nacional de Especies
Amenazadas.
> Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels
animals.
> Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de recuperació del trencalòs a
Catalunya.
> Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
> Ordre de 10 d’abril de 1997, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya.
> Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a
Catalunya.
> Ordre de 31 de juliol de 1991, per a la regulació de les praderies de fanerògames marines.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
12
> Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a
Catalunya.
> Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de
l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.
> Decret 120/1989, de 17 d'abril, sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i
d'interès local.
> Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local.
> Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals.
Contaminació lumínica
> Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei
6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi
nocturn.
> Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi
nocturn.
Residus
> Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels
residus.
Aigua
> Acord de GOV/12/2009, de 28 de juliol, de revisió i designació de noves zones vulnerables en
relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.
> Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de zones vulnerables en relació amb la
contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
> Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació
amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
Risc d’incendis forestals
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
13
> Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions
sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
> Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
> Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual
s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.
> Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals
en les àrees d’influència de les vies de comunicació.
> Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
> Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les
urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
> Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i protecció contra incendis en els edificis.
> ORDRE-INT/324/2012, d’11 d’octubre, per la qual s’aproven les instruccions tècniques
complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments,
activitats, infraestructures i edificis.
> Decret 82/2010 pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures
d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
14
3. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE
3.1. ESTAT DEL MEDI
De forma sintètica, es resumeixen a continuació els aspectes ambientals d’interès del territori
objecte d’estudi per al desenvolupament del present Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística.
3.1.1. Situació geogràfica
L’àmbit de la proposta es troba connectat amb l’A2, des d’aquí tant primera sortida com la segona
de Collbató, ens porta al Bruc Residencial o a la urbanització de l’Oller: Seguint la carretera
paral·lela al curs del Torrent de la Maçana arribem als Plans de la Vinya Nova.
Veure l'apartat 1.2 Àmbit d'estudi per més concrecions dels límits geogràfics de l'àmbit.
La comarca de l’Anoia està situada a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana. Ocupa uns
Plànol de situació
3.1.2. Topografia i usos del sòl
El relleu del municipi és un relleu accidentat, per turons margosos i esglaonats calcaris, entre
cavalcaments d’argiles i llicorelles, a més dels conglomerats del massís de Montserrat, declarat
parc natural, que s’estén per una part important del territori del municipi.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
15
L’àmbit es caracteritza per una topografia amb poc desnivell, amb una pendent de 5-6% de nord a
sud, subdividida en parcel·les.
La finca ha estat en desús durant molts anys, la vegetació ha ocupat la major part del terreny.
Trobem tot tipus d’arbrat autòcton de la zona com pinassa, oliveres, alzines, figueres, bedolls, etc.,
així com l’estesa de vegetació arbustiva i aromàtica com farigola, romaní, espígol. La resta està
ocupada per esbarzers, matolls i males herbes de poc interès.
Els usos agrícoles de la finca daten de principis de segle passat, segons memòria històrica i vells
plànols recuperats.
3.1.3. Infrastructures i elements antròpics existents
L’àmbit objecte de l’avantprojecte va patir fa uns 40 anys un intent d’urbanització però va quedar
paralitzat. Per aquest motiu trobem l’àmbit dividit en parcel·les i amb alguns vials marcats, on
encara es poden apreciar les vorades de formigó.
Els serveis dels que actualment disposa al finca són:
-Aigua: Tres pous d’aigua en desús que es poden tornar posar en funcionament.
-Electricitat: Estació transformadora en funcionament.
-Clavegueram: No hi ha connexió a xarxa en aquest moment.
Ubicació dels edificis de serveis existents
El Pla Especial defineix les característiques de les construccions i les instal·lacions noves.
Dins de l’àmbit encara es poden trobar antigues cisternes d’aigua, així com antigues feixes de
pedra o velles barraques testimonis de l’ús passat agrícola de la finca. Es tindrà cura de conservar
aquestes antigues construccions, protegint-les i integrant-les entre les noves àrees d’acampada.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
16
3.1.4. Climatologia
Al municipi del Bruc hi ha un clima càlid i estable. Hi ha precipitacions durant tot l’any en una
quantitat considerable. Incloent el mes més sec és un municipi que té registrada pluja abundant si
es compara en general amb la resta de municipis de la Catalunya central.
Igual que el mes més sec, el més calorós també és el de juliol amb una temperatura mitjana de
22,1°C. El mes més fred de l’any és el gener amb una temperatura mitjana de 6,7°C.
3.1.5. Geologia
La litologia del municipi es caracteritza per la diferenciació entre 4 unitats:
Les argiles i gresos calcaris a la zona nord, juntament amb alternances de margues blaves. Es
diferencia els conglomerats sedimentaris de la formació de Montserrat, i el contacte discordant amb
pissarres que contrasten amb el substrat calcari de la resta del municipi.
Al peu de Montserrat apareixen materials no cohesionats, i geològicament recents, en forma
d’al·luvial del Quaternari. Apareix una estructura transversal de falles i contactes discordants que
travessen el municipi, i que s’accentuen les seves manifestacions al municipi veí de Collbató.
3.1.6. Hidrologia
Els vessants occidentals montserratins formen la divisòria d’aigües entre les que es dirigeixen al
Bages (rieres de Marganell i de Guardiola) o al Baix Llobregat (rieres de Pierola i de Can
Dalmases).
Per la composició del subsòl i comportament hidrològic, s’identifica com a zones amb capacitat
d’actuar com a reserva d’aigües subterrànies, a la unitat formada per materials del Quaternari.
Aquesta s’inicia més a munt del nucli urbà del Bruc, i ressegueix la vall direcció Collbató i
Esparreguera. En aquest punt enllaça amb l’al·luvial del riu Llobregat, un dels de major importància
socioeconòmica.
En la zona del Glàmping es preveu la captació d’aigua potable a través dels pous d’aigua. També
es disposarà de dipòsits d’acumulació d’aigua allà on sigui necessari. Es faran assaigs per
comprovar la seva potabilitat, si els resultats no fossin els adequats s’optarà per la instal·lació
d’una potabilitzadora.
La xarxa d’aigua es distribuirà per l’àmbit segons es descriu en el plànol d’ordenació. Es deixaran
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
17
escomeses en aquelles unitats que així ho requereixin i s’ubicaran punts d’aigua (fonts) en tot
l’àmbit de tal forma que cap unitat d’acampada no es trobi a més de 50 metres d’una font o presa
d’aigua.
3.1.7. Vegetació
L’àmbit d’actuació es caracteritza per la presència de masses forestals com a matriu principal del
territori, amb alternança d’espais oberts per presència de matolls i boscos mediterranis. L’orografia
situa els espais agrícoles fora de les zones amb major pendent, i majoritàriament apareixen de
forma agrupada.
La meitat del municipi situat al nord del Coll de Can Massana presenta una massa forestal en
procés de regeneració, i amb un estadi de desenvolupament poc madur. Aquesta situació és el
resultat de l’afectació per incendis forestals en la dècada dels 80.
Hàbitats naturals d’interès comunitari
Al municipi del Bruc, aquests espais es situen majoritàriament en els hàbitats amb masses
arbrades madures, i espais vinculats a hàbitats rocosos propis de la muntanya de Montserrat.
Flora protegida
A l’àmbit del Parc Natural, es consideren protegides totes les espècies, però destaquem les més
singulars a nivell de conservació o endemismes:
- Teix (Taxus baccata): És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m. El teix viu en qualsevol
tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl
profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya.
- Corona de reina (Saxifraga callosa ssp. catalaunica): Espècie endèmica de Montserrat i de Sant
Llorenç del Munt i l'Obac que creix a les fissures dels conglomerats. Forma rosetes o corones de
fulles espatulades.
-Orella d’ós (Ramonda myconi): La podem trobar al Pirineu català i aragonès, ocupant
majoritàriament la meitat oriental de Catalunya. Habita les ranures i als replans de roques calcàries
o de conglomerats de naturalesa bàsica, de zones ombrívoles i fresques, entre 600 i 2.000 metres
d'altitud. Suporta bé les baixes temperatures, fins i tot bastants graus sota zero, i també l'exposició
al sol directe en les hores fresques del dia.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
18
En el cas del Eco Glamping ens trobem en zona de Per-Parc o entorn de Protecció.
Ecosistemes
Les formacions vegetals que trobem a la zona són formacions de caràcter antròpic, directa o
indirectament.
La zona està envoltada per camps de conreu de secà, i en els espais, com la zona del PE, on fa un
temps que aquests camps es van abandonar, s’ha transformat en formacions de pi blanc, on
encara es poden trobar peus aïllats de les antigues espècies de conreu.
L’àmbit on es situa la finca correspon a un mosaic agroforestal format principalment per tres tipus
d’ecosistemes:
q Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades
mediterrànies i arbres d’antics conreus de secà. Es tracta d’una pineda regenerada de pi blanc,
provinent d’antics camps de conreu d’olivera i ametller. L’estrat arbustiu està predominat per la
brolla de romaní (Rosmarinus officinalis).
q Conreus d’arbres de secà (olivera i ametller), la zona objecte del PE està envoltada per conreus
de secà, bàsicament olivera.
q Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis).
Les àrees més properes als sistemes fluvials, bàsicament torrents, amb pendents pronunciats, es
caracteritzen per la presència d’alzines i roures.
3.1.8. Espais naturals
L’àmbit objecte d’estudi es troba dins de l'EIN "Montserrat" i també a la zona denominada com a
“Entorn de Protecció” del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Així doncs ens trobem en
una zona d’especial interès i significació.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
19
Aquestes masses són principalment, boscos mediterranis amb domini de pi blanc (Pinus
halepensis), i boscos d’esclerofil·les en forma d’alzinars (Quercus ilex). En punts més isolats i
marges de les illes arbrades, pren més domini l’alzina (Quercus ilex) i puntualment el roure en les
zones més humides (Quercus faginea).
La muntanya de Montserrat és l’element paisatgístic més singular i visible que marca el conjunt del
municipi. Aquesta està tant al sector nord com sud, a la falda d’aquest referent visual, i en domina
l’espai i el fons escènic.
El paisatge de Montserrat es caracteritza per la continuïtat de les masses forestals, arbrades,
matolls i brolles, que s’estenen per la pràctica totalitat del municipi d'El Bruc.
Es pot dir que el fet de disposar de majors espais planers ha facilitat la ubicació dels assentaments
a la franja sud del municipi, igual que els espais destinats al cultiu de secà.
El model residencial de baixa densitat que apareix a la zona, ofereix major permeabilitat als
moviments de fauna, que models més compactes. Això ajuda a fer que la connectivitat del medi en
la zona es trobi en una situació no tan fràgil o crítica, com passa en zones més densificades
properes a l’entorn del Bruc i Collbató. És en aquest espai proper entre els dos nuclis on hi ha una
influència clara i determinant a la connectivitat entre dos dels espais naturals de referència al sud
de l’Anoia (Montserrat i Serra Roques Blanques).
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
20
Segons el PTPCC es defineix un espai corredor transversal. Salvar la barrera que defineix l’autovia
A-2 és l’element clau per garantir els desplaçaments de fauna en aquest sentit. Aquí hi juga un
paper destacat el túnel del Bruc, així com els passos marcats per rieres per sota la infrastructura.
3.1.9. Riscos ambientals
Inundació
El risc hidrològic ve representat per les possibles avingudes en zones de risc d’inundació per la
presència d’habitatges o indústries, i aquest és de baixa probabilitat. No obstant, es farà un estudi
d’inundabilitat del Torrent de la Massana, torrent adjacent a l’àrea d’estudi.
Per altra banda, no s’identifiquen àrees inundables freqüents en el municipi segons les dades
consultades a l’Agència Catalana de l’Aigua.
Incendi forestal
El risc d’incendi forestal, dins dels riscos que poden afectar a la població del municipi, és el més
important.
El risc d’incendi forestal s’ha diferenciat en dues zones:
q Zones d’alt risc per elevat grau de combustibilitat: Màquia 2 – 4 m (molt alta
combustibilitat) / arbrat amb brolla > 1 m i brolla > 1 m (alta combustibilitat) / brolla
dispersa < 1 m (mitjana combustibilitat)
q Zones d’alt risc per infrastructures: gasolinera / polvorí / estacions transformadores /
pistes en zones forestals d’alt risc.
El municipi del Bruc està tipificat com a Municipi D’ALT RISC d’incendi forestal. El Bruc disposa
d’una Agrupació de Defensa Forestal, que pertany a la Federació d’ADF de l’Anoia, juntament amb
28 ADF més de 30 municipis diferents de la comarca de l’Anoia, i que l’integren els propietaris
forestals i els ajuntaments d’aquests mateixos municipis.
Nevades, glaçades i onades de fred
Pel que determina el pla NEUCAT, el Bruc es troba en risc de nevades, glaçades i onades de fred
pel fet de situar-se per sobre dels 400 metres d’altura snm, motiu pel qual està obligat a
l’elaboració d’un PAM (Programa d’Actuació Municipal).
Tecnològics
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
21
No hi ha risc en cas d’accidents a la indústria química on s’hagués d’activar el PLASEQCAT, atès
que no hi ha aquest tipus d’indústria al municipi.
3.2. DESCRIPCIÓ DEL LLOC A ESCALA TERRITORIAL
L'àrea objecte del projecte està situada al municipi del Bruc, als Plans de la Vinya Nova. Es tracta
d’una àrea inclosa a l'espai d'interès natural de la Muntanya de Montserrat, situada al peu de la
muntanya, on les pinedes esclarissades són el principal component paisatgístic.
En aquesta plana els principals accidents de relleu són les formacions orogràfiques de Montserrat
que queden al nord oest de l'àrea afectada. L'àmbit, alhora, queda envoltat de camps de conreu i
herbassars, i algun retall de pineda.
L'àrea urbana més propera es troba a 100 metres del marge sud de l'àrea d'afectació i pertany a la
urbanització El Bruc Residencial. Més enllà ja queda la carretera A-2 que va de Lleida a Barcelona.
Fotografia àeria de la ubicació de l'àmbit
3.3. FACTORS DE VISIBILITAT
L'àmbit afectat se situa als peus de la muntanya de Montserrat, en una zona plana on la conca
visual amb visió sobre l'àmbit d'actuació es defineix tant cap a l'est com cap a l'oest, direcció la
serra.
Els punts d'observació frontal es situen venint de la urbanització El Bruc Residencial tant direcció
est com direcció oest des de peu pla. De manera elevada, seria visible des dels miradors de la
serra. Lateralment, s'observaria des dels diferents angles des de l'altura de l'observador en pla.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
22
(veure imatges a continuació i Annex "Principals components i factors de visibilitat en l'àmbit
d'afectació)
Principals punts de visibilitat frontal, direcció est la primera imatge i direcció oest, en la segona.
Punts de visibilitat lateral: direcció sud en la imatge de l'esquerra, i direcció oest en la imatge de la dreta.
Punt de visibilitat lateral direcció sud, que serà tapat amb franges verdes naturals.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
23
Punt de visibilitat elevada.
Tanmateix, un cop realitzats els arranjaments per ubicar els diferents espais pertinents, les franges
arbòries que rodegen l'àmbit s'hauran mantingut i també s'hauran afegit altres barreres de visibilitat
naturals, de manera que l'observació dels components interns del glàmping no seran directes. Des
del punt observatiu elevat, tampoc quedaria visible ja que les copes dels arbres cobriran també la
visibilitat dels components interns.
3.4. COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE
El principal component del paisatge és un mosaic agroforestal, una plana visualment homogènia
amb estructura principalment herbàcia, ja sigui per conreus o per herbassars, combinats amb
franges de bosc perennifoli i matollars.
Com a elements singulars, les àrees de prats i conreus es combinen amb elements puntuals que
destaquen del paisatge: arbres de cultiu – ametllers i oliveres - i masies. L'àmbit també consta de 3
pous d'aigua.
El fons escènic queda dominat per un altre element singular: la presència rocosa i elevada de les
muntanyes de Montserrat, que contrasta en altura i característiques amb la plana situada als seus
peus.
Els assentaments urbans que destaquen en l'entorn paisatgístic de l'àmbit que ens ocupa són la
urbanització El Bruc Residencial i la carretera N-II, així com els establiments ubicats al peu de la
carretera (restaurants i supermercats).
El valor ecològic de l'entorn més destacat es deu a la proximitat de l'àmbit al PEIN de la Muntanya
de Montserrat. El valor agroforestal de la zona queda reforçat amb la vegetació de l'àmbit afectat,
ocupat principalment per pins i matollar.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
24
L'espai també té un valor històric i social per la presència de 3 pous antics d'aigua, antigues feixes
de pedra i velles barraques dins del mateix àmbit, fruit del passat ús agrícola de la finca.
( Annex "Principals components i factors de visibilitat en l'àmbit d'afectació)
3.5. FRAGILITAT PAISATGÍSTICA
La fragilitat és el conjunt de característiques del territori relacionades amb la capacitat de resposta
al canvi de les seves propietats paisatgístiques, o la susceptibilitat d'un paisatge al canvi quan es
desenvolupa un ús sobre ell. La fragilitat del territori depèn de les condicions del medi.
Tenint en compte que l'entorn paisatgístic de l'àmbit és un entorn agroforestal, l’actuació prevista
es considera absorbible i no posa en risc la fragilitat d'aquest tipus de paisatge.
L'actuació no comportarà grans afectacions en el paisatge agroforestal actual ja que no implica
canvis en la topografia, i la vegetació actual es mantindrà. La transformació més significativa del
paisatge s'observarà des dels miradors de la Muntanya de Montserrat ja que des d'allà es podrien
percebre lleugerament els nous volums que s'incorporaran en l'àmbit. Tanmateix, les mesures
d'integració paisatgística previstes, ja tenen en compte aquesta sensibilitat visual concreta en
altura.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
25
4. DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DEL PLA URBANÍSTIC
4.1. OBJECTE
L’objecte del pla és la determinació de les condicions especifiques de les activitats que es poden
emplaçar en sòl no urbanitzable, essent en aquest cas la implantació d’un càmping al terme
municipal del Bruc, comarca de l’Anoia, província de Barcelona.
La formulació d’aquest avantprojecte respon a la necessitat d’establir les condicions d’ordenació
adequades al futur desenvolupament d’un càmping i els requisits específics d’aquesta activitat.
Es tracta d’una activitat que aprofita l’interès del turisme sostenible i ecològic basada en les
característiques i qualitats del territori on s’emplaça.
Visió de la Muntanya de Montserrat des del sector nord de l’àmbit.
4.2. CRITERIS I OBJECTIUS
En els últims anys hi ha hagut una creixent tendència cap al turisme ecològic i desenvolupament
sostenible. La idea d'experimentar la natura sense renunciar a les comoditats i facilitats crea un
nou concepte d'allotjament a l'aire lliure diferent del que havíem conegut fins ara. El concepte està
disponible arreu del món: gaudir de la natura i el relax que et proporciona un allotjament
confortable i sostenible, en perfecte intimitat i respecte cap a l’entorn més immediat (des de
cabanes als arbres, cabanes forestals, cubs astrals, tipiis, tendals…), tots ells equipats amb el
màxim confort i respectant els principis de sostenibilitat amb el medi ambient. Aquest concepte és
el que es comença anomenar com a glàmping, i que encara que permet unes propostes molt
diferents, existeixen una sèrie de característiques particulars que defineixen aquest tipus
d’allotjaments:
1. El numero petit d’unitats d’acampada i la baixa densitat, en comparació amb altres
tipologies de càmpings, evitant d’aquesta manera la massificació i el trànsit dens d’un
nombre gran de persones.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
26
2. La ubicació estratègica de les unitats que garanteixen la intimitat i el gaudi de la natura
amb respecte i tranquil·litat, i permeten una utilització sostenible del sòl.
3. La utilització d’energies renovables i construcció sostenible.
4. Allotjaments insòlits o singulars.
Tenint en compte aquest concepte, la visió pròpia del promotor i la ubicació singular de l’àmbit, la
proposta d’ordenació es basa en crear diferents àrees segons el tipus d’allotjament utilitzat,
aprofitant els vials ja creats en l’actuació de fa uns anys.
El Pla Especial de l’activitat, tindrà cura i regularà els conceptes generals de l’actuació urbanística i
la necessitat de regular la implantació d’un càmping al terme municipal del Bruc.
Es donarà compliment a l’article 12 de modificació de l’article 47 de la llei 3/2012, del 22 de febrer,
de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3
d’agost.
El desenvolupament del càmping es farà per fases, i s’anirà ampliant segons la demanda.
L’avantprojecte i el futur Pla apunta la futura ordenació de la totalitat del sector de d’actuació, en
base a garantir la racionalitat, tant en criteris d’ordenació, com de justificació i adequació dels
mateixos a la normativa vigent dels càmpings.
L’objectiu principal de l’ordenació de la totalitat del sector, és garantir la seva coherència
programàtica i funcional, així com la corresponent integració paisatgística de tot l’àmbit.
Per el compliment dels objectius anteriors s’ha fet servir tres paràmetres:
• Urbanístic: Com és la utilització racional del sòl i dels recursos, que apareix definit en la
legislació com un dels principis generals de l’actuació urbanística. Des d’aquest punt de
vista i de la visió pròpia de l’activitat, s’ha utilitzat el concepte d’ocupació del sòl, entès com
a recurs no renovable.
• Ambiental: en el sentit de valorar les alternatives segons el grau d’observança de l’objectiu
general del desenvolupament sostenible, d’acord amb les conclusions que aporti l’informe
ambiental.
• Social: s’ha d’afavorir la cohesió social i territorial així com la preservació de la identitat del
territori, tenint en compte la protecció del patrimoni cultural i natural, entès en un sentit
ampli d’acord amb les directrius de la llei del paisatge.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
27
4.3. PRINCIPALS ACTUACIONS PREVISTES AL PLA ESPECIAL
Tenint en compte les característiques del lloc i l’activitat proposada, el Pla Especial determinarà
totes les obres i instal·lacions necessàries per dotar al càmping de tercera categoria d’acord amb el
que s’estableix per normativa.
4.3.1. Proposta d’ordenació
Es proposa l’ordenació d’un àmbit de 303.785,44 m2 destinats a un càmping de tercera categoria,
que un cop descomptat la cessió d’un 25% destinat a sòl lliure i a vials, resta una àrea de
259.265,85 m2.
Es preveu mantenir la xarxa vial ja creada anteriorment, alguns seran vials rodats i altres
exclusivament per a vianants, per crear les diferents àrees d’acampada i les àrees d’ús comú.
També es preveu la construcció de diversos edificis de serveis per la ubicació de la recepció, la
botiga, el servei de restauració, la bugaderia, aigüeres i els lavabos.
L’establiment de càmping estarà degudament tancat en el seu perímetre, amb una tanca natural
integrada al paisatge i que permeti la mobilitat de la fauna petita, aquesta quedarà enretirada uns
15-20 metres dels camins.
4.3.2. Zones d’ordenació proposades
Xarxa viària i aparcaments
Es preveu mantenir la xarxa vial ja creada anteriorment, alguns seran vials rodats i altres
exclusivament per a vianants. A l’entrada principal es preveu la zona d’aparcament amb una
capacitat per a 100 places d’aparcament.
El pas de vehicles restarà com fins ara pel camí esquerra. El pas del camí situat a la dreta de
l’àmbit de propietat privada quedarà restringit als usuaris del càmping.
Serveis tècnics
A la zona de serveis tècnics es preveu que hi haurà les següents instal·lacions:
- Dipòsit d’acumulació d’aigua potable
- Depuradora biològica
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
28
- Dipòsit per emmagatzemar els residus dels wc químics
- Espai per la recollida selectiva d’escombraries
- Compostadora dels residus dels inodors secs.
Zones per a edificis de serveis
Actualment a la zona trobem dos edificis existents. Per una banda, la estació transformadora és
una edificació senzilla d’una sola planta amb maons ceràmics sense arrebossar i amb coberta
d’uralita. I per altra, tenim tres pous d’aigua amb un dipòsit de formigó i una antiga caseta de
comptadors.
L’estació transformadora es revestirà amb materials de revestiment (arrebossat o lliscats) de colors
terrossos per tal que s’integri millor a l’entorn.
L’antic dipòsit d’aigua i la caseta de comptadors es rehabilitaran per donar-los o bé un nou ús com
espais col·lectius per els usuaris del càmping o bé mantenint en part el seu ús com a dipòsit
d’aigua.
Els nous edificis de serveis col·lectius a construir seran de petit format i construïts amb materials
que s’integrin en el paisatge.
S’ubicarà un edifici de recepció a l’accés principal, a prop de les construccions existents dels pous
d’aigua, on hi haurà una zona de recepció i administració, una petita botiga i lavabos per els
treballadors de la instal·lació. Adjacent a aquest edifici s’ubicarà un magatzem.
L’edifici destinat a restauració s’ubicarà en el centre de l’àmbit, prop de l’estació transformadora,
que es rehabilitarà i es revestirà amb materials que s’adaptin millor a l’entorn.
Els edificis auxiliars de sanitaris, safareigs i aigüeres es situaran en un punt equidistant de les
unitats d’acampada i de manera que no es situïn a més de 250 m de cadascuna. Hi haurà un bloc
situat al nord de l’àmbit i l’altre al sud el que possibilitarà la implantació de l’activitat per fases.
Els edificis auxiliars de sanitaris disposaran d’un bloc de serveis per homes i un altre per dones. Es
preveu un bloc de serveis per l’àrea nord i un altre per l’àrea sud.
Zones de jocs i espais lliures
La zones que no estiguin ocupades per zones d’acampada i serveis es destinaran íntegrament a
zones protegides d’espais lliures que funcionaran com a zones de passeig i descans i on també es
podran realitzar activitats relacionades amb la natura.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
29
L’ Aula de Natura
En un tercera fase es vol desenvolupar el que seria l’aula de natura. La intenció dels promotors de
l’activitat és que el Bruc sigui una referència a nivell de Catalunya en la formació dels joves del
nostre país en coneixements del medi ambient i en desenvolupament de conceptes d’ecologia.
Zones d’acampada
Es crearà una zona dedicada exclusivament a estades d’autocaravanes. Dins d’aquesta zona
trobarem una àrea de servei per les autocaravanes amb una presa d’aigua per omplir els dipòsits
d’aigües netes, un punt de buidat d’aigües grises i negres amb connexió al clavegueram i buidat de
wc químics connectat a un dipòsit especial i depuradora i una àrea per estacionar i pernoctar.
Aquesta zona s’ubicarà en una zona apartada de la resta de l’àmbit, encara que podran gaudir de
la resta de serveis.
Una altra zona es dedicarà a la ubicació de parcel·les lliures per acampar amb tendes de petit
format.
En les altres zones s’ubicaran, en unitats d’acampada no agrupades, tendes de lona ja instal·lades,
albergs fixos a terra o col·locats sobre pilons o cabanes fabricades “in situ” de fusta.
Cada unitat d’acampada estarà convenientment senyalitzada amb el número que li correspon i els
seus límits.
Les zones d’acampada no formaran agrupacions de diferents unitats d’acampada, sinó que es
distribuiran per les àrees definides per a cada tipologia les unitats d’acampada aïllades i separades
unes de les altres per garantir la intimitat dels seus usuaris i el gaudi de l’estada a la natura. Per
aquesta raó a les unitats d’acampada estarà prohibida la ubicació del vehicle que s’hauran d’ubicar
a la zona destinada a aparcament. Per accedir a les unitats d’acampada s’habilitaran uns vials per
a vianants.
Xarxa de serveis
Per adaptar la xarxa de sanejament es preveu un sistema de depuració de les aigües residuals,
situat al nord de l’àmbit a la cota més baixa, que facilitarà la conducció de les aigües per gravetat.
S’instal·larà una depuradora biològica amb un volum de depuració previst de 75.000 litres/dia o un
altre de similars característiques que garanteixi un cabdal de 75 m3/dia, bé simultàniament o com
un altre sistema alternatiu un sistema de fitodepuració que consisteix en una depuració mitjançant
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
30
un ecosistema bacterià sobre substrat mineral natural i sobre arrels de plantes d’aiguamoll.
Actualment existeix uns estació transformadora dins de l’àmbit en funcionament, es preveu la
connexió a la línia de mitja tensió. Si fos necessari s’instal·larà un sistema amb altres energies
alternatives en fases posteriors, tipus panells fotovoltaics, en aquest cas es reduirà la potència total
a contractar.
La xarxa elèctrica de distribució estarà totalment soterrada pels vials.
Per assegurar la xarxa de telèfon i telecomunicacions s’instal·larà en l’edifici de recepció, habitatge
pel guarda i la zona de restauració, un sistema de banda ampla per satèl·lit per garantir la connexió
de telefonia fixa i internet.
Escombraries
Es preveuen contenidors de recollida de residus, tant de rebuig com de recollida selectiva, donant
compliment a l’ordenança municipal de gestió de residus.
Aigua potable i contra incendis
Es preveu la captació d’aigua potable a través dels pous d’aigua. També es disposarà de dipòsits
d’acumulació d’aigua allà on sigui necessari. Es faran assaigs per comprovar la seva potabilitat, si
el resultat no fossin els adequats sobtarà per la instal·lació d’una potabilitzadora.
La xarxa d’aigua es distribuirà per l’àmbit segons es descriu en el plànol d’ordenació. Es deixaran
escomeses en aquelles unitats que així ho requereixin i s’ubicaran punts d’aigua (fonts) en tot
l’àmbit de tal forma que cap unitat d’acampada no es trobi a més de 50 metres d’una font o presa
d’aigua.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
31
5. ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS PAISATGÍSTIQUES
5.1. DESCRIPCIÓ DELS EFECTES PAISATGÍSTICS
La posada en marxa d’una activitat com la d’un Glàmping, implica la implantació de serveis i
adequació d’espais. Aquestes modificacions en el paisatge poden provocar un impacte visual més
o menys important, i aquests impactes a més, poden ser positius o negatius.
A continuació es descriuen els diversos efectes paisatgístics tinguts en compte per a la posada en
marxa de l’activitat. S’han tingut en compte criteris de contrast visual (segons les condicions de
l’entorn), freqüentació, observabilitat i de dimensió visual de l’actuació. Cal tenir en compte que
l’àmbit afectat és de tipus forestal.
Actuacions d’impacte paisatgístic negatiu:
1. Construcció de noves edificacions
Les edificacions que s’ubiquen separades dels assentaments urbans són alteracions potencials al
paisatge existent.
Es preveu donar els serveis necessaris amb la construcció de diversos edificis:
Edifici Superfície total
Edifici de recepció i botiga 120 m2
Habitatge per guarda 150 m2
Servei de restauració 150 m2
Magatzem 64 m2
Aula de natura 200 m2
Dos edificis de sanitaris: bugaderia, aigüeres i lavabos 380 m2
TOTAL 1.064 m2
La ubicació de cadascun dels edificis es pot consultar a l’annex de plànols “Proposta d’ordenació”.
Totes les edificacions seran d’una planta. Es preveu un impacte paisatgístic i un impacte sobre la
vegetació actual i de nivell baix.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
32
2. Instal·lació de les unitats d’acampada fixes i mòbils
Es distribuiran un total de 138 unitats d’acampades al llarg de les 32 hectàrees que ocupa la
parcel·la. Les unitats i superfície que ocuparan cadascuna d’elles es mostra a la taula següent:
Tipologia d’acampada Unitats Superfície unitària Superfície total
Autocaravanes 31 100 m2 3.100 m2
Parcel·les d’acampada lliure 40 45 m2 1.800 m2
Tendes de lona 12 100 m2 1.200 m2
Albergs semi mòbils: pods 28 49 m2 1.372 m2
Albergs semi mòbils: bungys 5 49 m2 245 m2
Cabanes forestals 12 90 m2 1.080 m2
Cabanes als arbres 10 90 m2 900 m2
TOTAL 138 9.697 m2
La superfície aproximada destinada a unitats d’acampada és de 9.697 m2. S’ocuparà un 3,7% de la
superfície de l’àmbit (tenint en compte els 259.265,85 m2 hàbils).
Cada unitat d’acampada estarà convenientment senyalitzada amb el número que li correspon i es
marcaran els límits.
Les unitats d’acampada es projecten distribuïdes per les àrees definides per a cada tipologia.
Es destinarà una zona exclusiva per a les autocaravanes i unes zones d’acampada amb les
diverses tipologies d’allotjament restants. L’àrea d’autocaravanes podrà disposar d’un accés
exclusiu, i en aquesta zona es crearà una àrea de moll per realitzar les tasques de manteniment
pròpies de les autocaravanes, una àrea de pernoctació i l’àrea de serveis. A prop de la zona de les
tendes de lona, s’instal·larà una zona de banys nòrdics.
L’impacte que es preveu sobre la vegetació i el paisatge és de nivell baix.
3. Creació de la xarxa vial i aparcaments
S’aprofitaran les vies existents i es mantindrà la unitat de la explotació evitant la fragmentació de
les parcel·les creades amb la urbanització parcial anterior.
S’obriran corriols d’un metre d’amplada pel desplaçament dels vianants, aquests connectaran les
diferents àrees d’acampada i les àrees d’ús comú.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
33
A l’entrada principal es preveu la zona d’aparcament amb una capacitat per a 100 places
d’aparcament.
L’impacte que es preveu sobre el paisatge i la vegetació és baix, i amb l’aplicació de les mesures
d’integració es pretén aconseguir un emmascarament de les actuacions.
4. Adequació d’espais per ubicar les infrastructures dels serveis tècnics
Es preveu la ubicació d’infrastructures per facilitar els serveis tècnics i assegurar el correcte ús de
les instal·lacions:
Servei Tipus
Àrea de compostatge i àrea de moll Nou
Espai per recollida selectiva de residus Nou
Dos dipòsits d’aigua potable Recuperat
Zona de depuració Nou
Estació transformadora Recuperat
La superfície afectada serà petita i es preveu que els efectes sobre el paisatge i la vegetació siguin
baixos.
Les instal·lacions necessàries per gestionar els residus ocupen la major part de la superfície
destinada a les infrastructures de serveis. Cal tenir en compte, però, que l’àrea de moll (on es
recepcionaran els residus generats pels wc químics dels usuaris d’autocaravanes) serà enterrat.
L’àrea de compostatge i l’espai per la recollida de residus s’ubicarà a un espai centralitzat a la zona
d’edifici de serveis. D’aquesta manera es minimitzarà el consum de sòl.
A més, al llarg de les parcel·les del càmping, es disposaran petits contenidors per facilitar la
recollida selectiva als usuaris.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
34
5. Creació d’una franja per la protecció contra incendis forestals
La finca ha estat en desús durant molts anys i la vegetació ha ocupat la major part del terreny. Es
crearà una franja exterior de 25 m d’amplada al voltant del sector, lliure de vegetació seca i amb
massa arbòria aclarida segons la normativa vigent.
Els impactes seran baixos, ja que una part important de la franja contempla la xarxa viària exterior
de la finca.
6. Adequació de zones de joc i espais lliures
Les zones que no estiguin ocupades per zones d’acampada i serveis es destinaran íntegrament a
zones protegides d’espais lliures que funcionaran com a zones de passeig i descans i on també es
podran realitzar activitats relacionades amb la natura.
En una altra zona prop de l’edifici de serveis de restauració es preveu la ubicació d’una àrea de
picnic amb la instal·lació de taules i bancs de fusta o pedra i barbacoes per gaudir d’àpats a l’aire
lliure, així com una zona de jocs infantils.
En una fase final de construcció del càmping es preveu la creació d’una zona de jocs en els arbres
tipus tirolines.
En aquestes zones, s’esporgaran les branques baixes dels arbres i l’estrat arbustiu s’estassarà de
manera que ocupi un màxim del 15% de la superfície. Es deixaran mates aïllades separades com a
mínim 3 metres entre elles, amb una distribució homogènia sobre el terreny i sense continuïtat
vertical amb l’arbrat.
Mostra d’un àrea de picnic
Jocs Infantils
Zona de tirolines
Els efectes sobre el paisatge i la vegetació considerats són de nivell baix.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
35
7. Tancament de la parcel·la
Al voltant de tot l’àmbit del projecte es construirà una tanca que complirà les funcions d’ocultació de
l’activitat i de restricció de pas. La tanca quedarà integrada amb la vegetació.
Els impactes associats són de nivell baix, ja que la mateixa tanca farà de pantalla vegetal.
8. Augment de la freqüentació i estada temporal dels usuaris
Es projecten 138 unitats d’acampada, per una capacitat d’allotjament prevista de 414 persones. 84
de les unitats d’acampada es destinaran a albergs mòbils (autocaravanes, tendes de lona i
parcel·les lliures), a la resta – 55 unitats – s’hi ubicaran els albergs semi mòbils o fixos (pods,
bungys, cabanes in situ i cabanes forestals).
Val a dir que la influència de l’augment atribuïble a l’activitat del càmping serà petita comparada
amb l’afluència de persones que actualment són usuàries del restaurant La Vinya Nova, ubicat a
200 metres de l’àmbit d’estudi. S’estima que hi acudeixen XXX usuaris entre dimarts (dilluns
tancat?) i divendres i XXX durant els caps de setmana.
9. Abastament de serveis: llum i aigua
Actualment existeix una estació transformadora dins de l’àmbit en funcionament, es preveu la
connexió a la línia de mitja tensió. Si fos necessari s’instal·larà un sistema amb altres energies
alternatives en fases posteriors, tipus panells fotovoltaics.
La xarxa d’abastament a les unitats d’acampada es farà de manera soterrada aprofitant la xarxa
viària.
L’impacte sobre el paisatge serà de nivell baix.
Actuacions d’impacte paisatgístic positiu:
10. Recuperació d’elements històrics existents
Dins de l’àmbit es poden trobar elements històrics que es recuperaran per donar-los-hi ús o bé per
potenciar el seu valor paisatgístic d’interès especial així com el seu patrimoni cultural.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
36
Es poden trobar antigues cisternes d’aigua, feixes de pedra o barraques.
Aquestes antigues construccions es conservaran i protegiran, integrant-les entre les noves àrees
d’acampada.
Els usos agrícoles de la finca daten de principis de segle passat, segons memòria històrica i vells
plànols recuperats.
Feixes de pedra i antigues cisternes que trobem dins de l’àmbit
11. Construcció de llacs naturalitzats ornamentals
En diferents espais de l’àmbit està previst ubicar tres llacs naturalitzats ornamentals de 250 m2, 120
m2 i 350 m2 aprox. Aquests tipus de basses utilitzen un sistema de filtració biològic tecnificat i
experimentat que no necessita afegir a l’aigua cap producte químic ni additius artificials, únicament
s’ha de reposar l’aigua que s’evapora. En poc temps, forma un ecosistema que afavoreix les
necessitats i nutrició de les plantes i elimina els contaminants que arriben a l’aigua.
Aquestes basses es podran utilitzar com a captació d’aigua per a prevenció d’incendis.
12. Manteniment de la biodiversitat vegetal
Al llarg de tot l’àmbit i les zones de joc i esbarjo existents (aproximadament el 95% de l’espai hàbil
de l’àmbit) es conservaran les peces relictes de bosc, la vegetació dels marges i es farà un
tractament de la massa per afavorir la diversitat d’espècies, es conservarà i mantindrà la xarxa de
drenatge natural del territori (rieres, torrents i còrrecs) com a components destacats del mosaic
agroforestal característic del paisatge.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
37
6. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
6.1. ESTRATÈGIES
L’estratègia principal d’integració del glàmping és una implantació basada en el respecte de
l’ecosistema forestal, conservant i potenciant els elements naturals que s’hi troben; i buscant
l’adequació d’unes infrastructures i serveis el més mimetitzats possible amb el medi que els
envolta. En tot moment es respectaran els principis de sostenibilitat amb el medi ambient.
6.2. CRITERIS
S’han incorporat en el Pla Especial un seguit de criteris d’integració paisatgística, entre els que cal
destacar els següents:
- Mantenir l’estructura territorial, paisatgística i funcional dels elements inclosos la finca. Camins,
elements singulars, espai forestal, sistemes hídrics,...
- Evitar una excessiva ocupació i artificialització del sòl.
- Reduir l’impacte visual en el paisatge.
- Respectar els ecosistemes existents, aplicant sistemes de gestió sostenible.
6.3. MESURES
Mesura 1. Integració paisatgística dels vials i accessos
La finca estarà connectada per dues vies existents i amb comunicació amb una carretera asfaltada.
Es minimitzarà la creació de nous camins a l’interior de la finca, minimitzant-ne la superfície i el
recorregut. Es farà un manteniment dels camins interiors existents per facilitar el desplaçament
dels usuaris. Els vials interns tindran una amplada entre 3 i 5 metres. S’utilitzarà un paviment amb
característiques especials per als vials, prioritàriament materials tous, granulosos i ecològics en
tonalitats marrons, sense contingut en asfalt i els additius seran naturals. Els mètodes de
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
38
compactació i pavimentació triats, han de facilitar al màxim la infiltració de l’aigua, el control de la
pols i fang en els camins i l’estabilització del terreny.
Es crearan corriols que sortiran de la xarxa de camins principals existents. L’amplada aproximada
serà d’un metre, sense materials impermeabilitzants ni aportació de materials nous.
Les cunetes de les vies d’accés existents així com les dels vials interns, es mantindran nets de
vegetació seca a una zona d’1 metre a partir del seu extrem exterior, lliure de vegetació arbustiva,
herbàcia seca i restes vegetals mortes.
La senyalització dels camins i zones d’acampada es realitzarà amb materials naturals (fusta
tractada per exterior).
La circulació de vehicles a dins la finca quedarà limitat a la circulació pel camí actual que passa per
l’esquerra de l’àmbit. Alguns dels vials s’utilitzaran exclusivament per l’accés a la zona
d’autocaravanes i a la resta no es podrà circular amb cotxe (només en casos d’emergència) i amb
cotxes tipus elèctric utilitzats exclusivament pel personal de l’activitat.
Corriol existent amb cartell de fusta simulat. Xarxa viària existent i vies d’accés per vehicles.
Mesura 2. Preservació dels valors naturals i històrics de l’espai
Es protegirà el mosaic forestal de què disposa la finca i es potenciarà el bosc mixt que s’hi pot
trobar: pi blanc, alzina, oliveres, ametllers i pi pinyoner. Es fomentarà i promourà la gestió forestal
sostenible de la finca, s’inclourà el manteniment dels espais intersticials i els seus elements de
vegetació natural existents.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
39
Es preveu la utilització de ramats per realitzar les feines de desbrossa de la vegetació arbustiva, i
el manteniment d’aquest espai mentre estigui en funcionament. Mitjançant l’aprofitament de
l’alimentació dels animals es fa una gestió natural del paisatge, permet controlar de manera natural
i econòmica l’excés de sotabosc i la càrrega de biomassa i, per tant, prevenir el risc d’incendis
forestals, ajudar a revitalitzar la ramaderia de muntanya, promoure l’ofici de pastor i contribuir al
manteniment de races autòctones.
Es protegiran, conservaran i potenciaran els espais utilitzats com a corredors biològics per a la
fauna i la connectivitat biològica de l’espai. Es preservarà en tot moment l’estructura actual del
terreny.
Es preservarà la configuració pel terreny del Torrent de la Massana. Les actuacions incloses en la
planificació del glàmping s’establiran fora del seu recorregut. Es disposa una zona de servitud de 5
metres d’amplada per a ús públic i una zona de policia de 100 metres, per protegir el domini públic
hidràulic i el règim de corrents.
Les zones arbrades existents es conservaran com a zones verdes privades pel gaudiment dels
usuaris de la instal·lació, es mantindrà al màxim la vegetació natural, podent-la reforçar amb
plantacions d’arbres i arbustos d’espècies pròpies de l’entorn geogràfic i climàtic de l’àmbit.
Es recuperaran els elements històrics existents a la finca: pous d’aigua i cisternes, feixes de
pedra, marges, barraques. Es donarà un tractament naturalitzat dels espais que els envolta.
S’integraran entre les noves àrees d’acampada.
Feixes de pedra i antigues cisternes que trobem dins de l’àmbit
Es restringirà la capacitat del càmping per poder compatibilitzar l’activitat amb l’ecosistema i
mantenir una massa forestal gestionada adequadament.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
40
Mesura 3. Integració paisatgística de les edificacions.
Les edificacions aïllades seguiran les estratègies d’integració en el paisatge mitjançant una
harmonització de les mateixes. L’estratègia d’harmonització pretén que les noves edificacions i la
recuperació de les antigues s’integrin en el paisatge com a components positius, o com a mínim
neutres, pel que fa a la qualitat d’aquest paisatge.
Totes les edificacions estaran separades dels marges de les infrastructures lineals de comunicació
i a un mínim de 50 metres de les vies locals.
Es tindrà en compte la seva afectació sobre el terreny minimitzant la superfície dels edificis de nova
construcció.
Els nous edificis de serveis col·lectius a construir seran de petit format i construïts amb materials
que s’integrin en el paisatge. Es preveu la utilització de sistemes constructius de baix impacte
ambiental, sostenibles, de baix cost i rapidesa d’implantació com poden ser l’estructura i
tancaments amb panells de fusta contra laminada. Així mateix pel sistema de fonamentació es
buscaran solucions de baix impacte ambiental tipus pilotis d’acer cargolats al terreny o sistemes
similars. Aquests sistemes són idonis per zones boscoses ja que tenen molt poca incidència al
terreny i respecten les arrels dels arbres. A més hi ha la possibilitat que al final de la vida útil de
l’edifici, es pugui desmantellar totalment la inserció en el terreny i reutilitzar les peces.
A la façana de tots els paraments exteriors de les edificacions s’utilitzaran materials d’acabament
que presentin colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge (colors terrosos) i no
introdueixin contrastos cromàtics. S’evitaran els colors clars i brillants, s’utilitzaran preferentment
els acabats foscos que no contrastin amb la vegetació propera.
Proposta de material i textura a utilitzar
Simulació de l’edifici de cafeteria i restauració a la parcel·la
A la recuperació de les antigues edificacions (estació transformadora d’electricitat, pous d’aigua
dipòsit de formigó i caseta de comptadors) s’utilitzaran materials d’acabament que presentin colors
i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge (colors terrosos) i no introdueixin contrastos
cromàtics. S’evitaran els colors clars i brillants, s’utilitzaran preferentment els acabats foscos que
no contrastin amb la vegetació propera.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
41
Mesura 4. Minimitzar l’impacte paisatgístic de l’activitat des dels principals punts d’observació
(camins adjacents)
En el tancat perimetral previst per l’àmbit, s’utilitzarà un tancat amb estructura de muntants de fusta
tractada amb mallat metàl·lic que impedeixi el pas de persones, completada amb la plantació de
vegetació arbòria i arbustiva en el perímetre intern i extern per a garantir una millor integració
d’aquesta estructura. Aquesta permetrà la mobilitat de fauna petita i quedarà enretirada uns 15-20
metres dels camins.
S’ordenaran acuradament les vores de l’àmbit d’actuació mitjançant la previsió d’espais lliures o
altres elements de transició (gestió de la massa forestal com a pantalla visual, tanques vegetals...),
per tal de garantir la integració de l’activitat proposada en el seu entorn agroforestal. Es mantindrà i
densificarà la massa arbòria i arbustiva dels marges.
Les restes vegetals generades durant la poda i les tasques de manteniment es portaran a un
gestor autoritzat o bé es trituraran i es distribuiran homogèniament arreu de la superfície tractada.
Mesura 5. Conservació del sòl
La pendent longitudinal de l’àmbit és d’entre el 5 i el 6%, tot i això, es plantegen les mesures
descrites a continuació:
S’evitarà l’erosió de l’àmbit de les actuacions mitjançant l’establiment de rases de desguàs.
Es protegirà la coberta vegetal de les zones forestals, per tal que desenvolupin un paper de
relentització del desguàs i de protecció contra l’erosió.
Es limitarà la impermeabilització del sòl, reduint-la a aquelles superfícies que siguin estrictament
necessàries per satisfer els requeriments funcionals de l’activitat. Es promourà la utilització de
ferms permeables, tant en les zones de vials com en les zones d’acampada que ho necessitin.
Es minimitzarà la superfície a construir per tal d’evitar l’impacte a les superfícies estrictament
necessàries. La superfície aproximada destinada a edificis és:
- Edificis de serveis: 1.064 m2.
- Edificis auxiliars: XXXX m2. (dipòsits, àrees compostatge..)
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
42
- Àrees d’acampada fixes: 3.597 m2.
Tenint en compte que la superfície total de la parcel·la és de vora 32 ha, la superfície ocupada per
edificis fixes és del XXX%.
En tot l’àmbit de parcel·les d’acampada es preveu el tractament i gestió sostenible de la vegetació
actual. Es tracta d’una massa forestal de pi blanc i amb ametller i olivera. Són antics camps de
conreu que pel desús i abandonament es van convertir en una massa regular de pi blanc.
Durant les fases de construcció i desenvolupament de l’activitat on es generin residus de la
construcció, excavació i enderroc es gestionaran de manera adequada i donant compliment a la
normativa vigent.
Mesura 6. Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica
Contaminació lumínica
Es limitarà l’enllumenat exterior, evitant els fluxos cap a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i
l’impacte negatiu sobre els organismes vius. En les zones exteriors la il·luminació es farà d’acord
amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del
medi nocturn, i amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desplegament de la Llei 6/2001. La instal·lació es farà amb làmpades de vapor de sodi i els llums i
pàmpols només il·luminaran l’espai que cal il·luminar i tindran un flux a l’hemisferi superior inferior
a un 1%. Les lluminàries tindran una alçada màxima d’entre 3 i 4 metres. Es considera una
il·luminació màxima en superfícies verticals, expressada en lux de 2 al vespre i 1 a la nit, l’índex
màxim d’enlluernament per als vianant serà de 4.000. La resta d’il·luminació dels camins de
vianants per accedir als albergs, àrees d’acampada i serveis es realitzarà amb balises solars, a
mitja alçada (aproximadament 80 cm d’alt), inclinades i sempre dirigides cap al terra.
L’encesa i apagada de les làmpades a les zones d’acampada es farà mitjançant un sistema de
control automàtic que permeti un control precís sobre les hores de funcionament.
Per garantir la mínima pertorbació del medi nocturn, l’enllumenat exterior es limitarà entre les 23h i
les 7h. Es mantindrà a la zona d’accés, l’àrea de restauració, sanitaris i vials principals. Donat que
l’enllumenat exterior és solar, no caldrà prendre mesures addicionals de reducció de les hores
d’enllumenat.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
43
Hi haurà un màxim aprofitament de la llum natural a les zones comunitàries interiors, i s’evitarà
obstaculitzar-ne l’ús innecessàriament. A l’interior de totes les cabines dels vàters s’han d’emprar
sistemes de control de presència o bé polsadors temporitzats.
Es farà una pantalla vegetal a la part del camí de la Vinya Nova, per evitar la contaminació lumínica
i sonora als usuaris del càmping, sobretot durant les nits del cap de setmana, ja que és un camí
molt concorregut pels cotxes que van al restaurant. Tindrà una alçada aproximada de 2 metres i es
realitzarà íntegrament amb espècies vegetals de baix manteniment.
Exemple de fanal solar
Exemple de balisa solar
Contaminació acústica
S’assegurarà que les instal·lacions per al subministrament d’aigua calenta, climatització i/o
ventilació, així com les instal·lacions auxiliars i complementàries de l’edificació no originin en els
edificis contigus o pròxims als usuaris d’aquests serveis nivells d’immissió superiors als que
estableix la legislació. Les instal·lacions de climatització i de ventilació es col·locaran al terrat, a la
teulada o espais annexos amb les consegüents mesures correctores per a minimitzar-ne l’impacte.
Es regularà l’activitat i el funcionament de la mateixa per a garantir el manteniment d’un període
nocturn de tranquil·litat, amb la finalitat de pertorbar el mínim possible els poblaments faunístics
que habiten aquest entorn.
Mesura 7. Conservació de la morfologia del terreny
La instal·lació de les unitats d’acampades fixes (tendes de lona, pods, bungys i cabanes) es farà a
localitzacions que no necessitin una modificació de la morfologia del terreny.
Els edificis de serveis, restauració i aparcament es localitzaran en les zones més planes.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
44
Mesura 8. Implantació de serveis d’abastament d’aigua i depuració d’aigües grises
La recuperació dels pous d’aigua en desús i la posterior connexió en xarxa facilitarà l’abastament
de l’aigua potable. Es posarà en marxa un sistema de potabilització de les aigües.
La utilització de l’aigua com a aigua de rec provindrà de l’aprofitament de les aigües pluvials i les
aigües residuals, convenientment tractades a les depuradores previstes.
Es tractaran les aigües grises generades mitjançant un sistema de depuració autònom i amb el
menor consum energètic possible. Es preveu la construcció de dues depuradores.
El sistema de depuració de les aigües residuals es situarà al nord de l’àmbit (a la cota més baixa),
per facilitar la conducció de les aigües per gravetat.
Es prioritzarà un sistema de fitodepuració, consistent en una depuració mitjançant un ecosistema
bacterià sobre substrat mineral natural i sobre arrels de plantes d’aiguamoll.
Mesura 9. Integració paisatgística dels llacs ornamentals naturalitzats
En la construcció dels tres llacs ornamentals es diversificaran els ambients dels marges, es
combinaran zones vegetades amb zones sense vegetar per crear una àrea totalment integrada a
l’entorn. Al voltant es podran realitzar petites dunes de protecció i es podran plantar plantes
aromàtiques autòctones.
Mesura 10. Integració paisatgística de les unitats d’acampada
En l’àmbit del càmping hi haurà les àrees definides per a cada unitat d’acampada: es destinarà una
zona exclusiva per autocaravanes i unes zones d’acampada per les diverses tipologies
d’allotjament.
Es garantirà que si l’activitat objecte d’estudi arribés a finalitzar en algun moment, es procedirà al
desmantellament de totes les instal·lacions i a la restauració de l’entorn tal i com es trobava en el
seu estat inicial abans de començar l’activitat.
Parcel·les d’acampada lliure
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
45
En la franja perimetral de l’àmbit ocupat per les parcel·les d’acampada es disposarà una franja de
conreu llenyós d’espècies mediterrànies (pi blanc, ametller, olivera), que actuarà com a pantalla
visual i com a filtre sonor.
A les unitats d’acampada estarà prohibida la ubicació del vehicle, de manera que es deixaran a la
zona destinada a aparcament.
Zona d’autocaravanes
La zona d’ús exclusiu per autocaravanes estarà ubicada a una àrea independent de la resta i podrà
disposar d’un accés propi. Igualment que a les parcel·les d’acampada, es disposarà una franja de
conreu llenyós d’espècies mediterrànies (pi blanc, ametller, olivera), que actuarà com a pantalla
visual i com a filtre sonor. Cada autocaravana disposarà de la seva unitat d’acampada pròpia i es
delimitarà amb elements vegetals autòctons. Per evitar la massificació de la zona es preveu una
superfície per cada unitat d’uns 100 m2.
Albergs fixos
Els albergs semi mòbils (tipus pods o bungys) quedaran protegits per l’arbrat existent, no
malmetran el sòl existent i es podran retirar o moure d’ubicació amb un impacte nul. Es preveu una
estructura aguantada per pilotis d’acer. L’estructura serà de fusta natural massissa i l’aïllament serà
prioritàriament amb materials naturals (llana d’ovella, cel·lulosa,...).
Les cabanes forestals i les cabanes als arbres es construiran al voltant d’un o dos arbres grans. En
el cas de les segones, els arbres no suportaran la càrrega de la construcció sinó que es col·locaran
sobre pilars laminats de fusta.
Els bungys estaran sustentats sobre pilars de fusta laminada amb una alçada entre 2 i 2,5 metres,
els pilars s’enclavaran a terra mitjançant sabates de formigó armat.
Els albergs fixos seran de planta baixa i l’alçada serà entre 2 i 4 metres. El disseny i els materials
utilitzats seran de fusta.
Albergs mòbils
Les tendes de campanya de lona s’instal·laran sobre una tarima lleugerament aixecada de terra
per evitar humitats i permetre el pas de les instal·lacions. En cas de tendes adaptades, es farà una
rampa.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
46
Els colors utilitzats per les tendes seran colors terrosos. En el cas d’instal·lar rampa per permetre el
pas sense desnivells, el material a utilitzar preferiblement serà la fusta natural tractada.
Parcel·les per petites tendes de campanya
Simulació d’una cabana forestal instal·lada
Mesura 11. Integració paisatgística de l’utillatge per la recollida i la gestió dels residus
Les ubicacions previstes per la instal·lació dels contenidors de residus (illetes completes per la
separació de totes les fraccions) s’integraran mitjançant tanques de fusta. S’ubicarà a la zona
destinada per l’edifici de serveis, per evitar un excés d’ocupació del sòl. Tots els contenidors es
retolaran per identificar el tipus de residu que contenen.
Els petits contenidors instal·lats al llarg de les parcel·les seran de fusta.
Exemples d’amaga contenidors de fusta
Exemple dels petits contenidors de recollida selectiva
repartits per l’àmbit
La zona destinada al compostatge s’instal·larà sobre una zona impermeable i es tindran en compte
els fenòmens d’escorrentia per la pròpia activitat o bé per períodes de pluges. S’ubicarà a una zona
ombrívola per afavorir el procés natural de descomposició. Els dipòsits seran de fusta o plàstic
reciclat de color verd fosc.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
47
7. ANÀLISI DE L’IMPACTE PAISATGÍSTIC
La valoració dels impactes paisatgístics, d'acord amb el que estableix la Guia Metodològica de
l'Estudi d'impacte i integració paisatgística, establirà la seva magnitud en funció de la seva
afectació en el paisatge:
- Compatibles: impactes que permeten una integració de la proposta amb l’aplicació de
mesures senzilles o que no requereixen mesures d’integració.
- Moderats: impactes que es redueixen substancialment amb l’aplicació de mesures
d’integració.
- Severs: impactes que no es poden solucionar amb mesures d’integració i fan aconsellable
replantejar la concepció del projecte.
- Crítics o incompatibles: impactes amb efectes molt intensos en el paisatge, que superen
el llindar tolerable i fan desaconsellable la proposta.
La caracterització dels impactes paisatgístics són el resultat de la llista d'interaccions entre els
components del paisatge previ per una banda i, els elements o accions de la proposta amb efecte
paisatgístic per l’altra (veure taula adjunta: IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES PAISATGÍSTICS).
La definició i valoració dels impactes paisatgístics es basa en el resultat de les accions amb
incidència sobre el paisatge considerant l’efectivitat de les mesures d’integració proposades.
7.1. IMPACTES PAISATGÍSTICS:
1. Antropització i transformació del paisatge agrícola i forestal que caracteritza actualment l'àmbit.
Mesures d'integració
proposades:
- M1: Integració paisatgística dels vials i accessos.
- M2: Preservació dels valors naturals i històrics de l'espai.
- M3: Integració paisatgística de les edificacions.
- M4: Minimització de l'impacte paisatgístic de l'activitat des
dels principals punts d'observació.
- M5: Conservació del sòl.
- M6: Conservació de la morfologia del terreny.
- M9: Integració paisatgística dels llacs ornamentals.
- M10: Integració paisatgística de les unitats d'acampada.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
48
- M11: Integració paisatgística de l'utillatge per la recollida i
gestió de residus.
Valoració de l'impacte
paisatgístic:
NEGATIU MODERAT (amb les mesures d'integració plantejades).
La incorporació d'elements aliens al paisatge (edificacions, elements
d'acampada, etc...) provocaran un canvi en el paisatge actual cap a
una paisatge més antropitzat, sobretot durant la fase d'obres, amb el
moviment de terres i desforestació previstes. Tanmateix, les mesures
d'integració plantejades han de permetre reduir aquesta afectació per
l'efecte posterior de mimetització de les infraestructures, protecció de
zones forestals, etc.
2. Alteració de la continuïtat paisatgística, dels elements singulars i el valor ecològic de l'entorn.
Mesures d'integració
proposades:
- M1: Integració paisatgística dels vials i accessos.
- M2: Preservació dels valors naturals i històrics de l'espai.
- M3: Integració paisatgística de les edificacions.
- M4: Minimització de l'impacte paisatgístic de l'activitat des
dels principals punts d'observació.
- M5: Conservació del sòl.
- M6: Conservació de la morfologia del terreny.
- M9: Integració paisatgística dels llacs ornamentals.
- M10: Integració paisatgística de les unitats d'acampada.
- M11: Integració paisatgística de l'utillatge per la recollida i
gestió de residus.
Valoració de l'impacte
paisatgístic:
NEGATIU MODERAT (amb les mesures d'integració plantejades).
Tant la incorporació d'elements aliens al paisatge (edificacions,
elements d'acampada, etc...) com l'adequació dels accessos i
aparcaments, com l'augment de la freqüentació a la zona generarà un
impacte negatiu sobre el paisatge de la zona i el seu valor ecològic,
principalment l'agroforestal. Tanmateix, les mesures d'integració
plantejades han de permetre reduir aquesta afectació per l'efecte de
mimetització de les infraestructures, tanques verdes perimetrals, etc.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
49
3. Incidència visual de les instal·lacions i accés a l'àmbit.
Mesures d'integració
proposades:
- M1: Integració paisatgística dels vials i accessos.
- M2: Preservació dels valors naturals i històrics de l'espai.
- M3: Integració paisatgística de les edificacions.
- M4: Minimització de l'impacte paisatgístic de l'activitat des
dels principals punts d'observació.
- M6: Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica.
- M8: Implantació de serveis d'abastament d'aigua i depuració
d'aigües grises.
- M9: Integració paisatgística dels llacs ornamentals.
- M10: Integració paisatgística de les unitats d'acampada.
- M11: Integració paisatgística de l'utillatge per la recollida i
gestió de residus.
Valoració de l'impacte
paisatgístic:
NEGATIU MODERAT (amb les mesures d'integració plantejades).
La il·luminació de l'àmbit i incorporació de les construccions i
instal·lacions previstes suposaran un dels principals impactes de
l'actuació proposada.
Respecte les construccions, l'afectació visual - tant l'elevada com la
lateral - pot veure's substancialment reduïda seguint les mesures
d'integració proposades que consideren en tot moment la
mimetització, no només de les pròpies estructures si no del propi
entorn perimetral del glàmping, amb franges perimetrals verdes.
L'edifici principal s'instal·larà a l'interior de l'àmbit, i per tant, quedarà
també ocult.
Cal destacar la visibilitat frontal de l'accés a l'àmbit, que tot i les
mesures d'integració, serà un nou element puntual integrador del nou
paisatge.
Respecte la il·luminació, les mesures previstes també preveuen la
reducció màxima de l'afectació sobre els organismes vius de l'entorn,
aprofitant al màxim la llum solar i utilitzant làmpades amb una
capacitat mínima de flux cap a l'hemisferi superior.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
50
4. Incidència visual dels elements d'acampada fixes i mòbils.
Mesures d'integració
proposades:
- M3: Integració paisatgística de les edificacions.
- M4: Minimització de l'impacte paisatgístic de l'activitat des
dels principals punts d'observació.
- M10: Integració paisatgística de les unitats d'acampada.
Valoració de l'impacte
paisatgístic:
NEGATIU MODERAT (amb les mesures d'integració plantejades).
L'altre principal impacte visual de l'actuació provindrà de la
incorporació dels elements d'acampada fixes i mòbils pel volum
significatiu i dimensions que també tindran.
Les mesures d'integració preveuen que la ubicació de cada tipologia
d'element quedi molt ben integrada i camuflada en l'entorn. Les
instal·lacions fixes es preveuen instal·lar aprofitant l'estrat arbori
existent. Respecte les àrees d'acampada de tendes i autocaravanes,
que requereixen més espai obert, s'ubiquen a la zona més
esclarissada de l'àmbit i protegides amb pantalles visuals vegetals.
El principal impacte visual provindria sobretot en altura – des de les
muntanyes de Montserrat -, de l'espai destinat a les tendes, ja que no
poden quedar mimetitzades pel fet de ser elements no fixes ni proveïts
per l'activitat, si no pels mateixos usuaris.
5. Afectació sobre els elements puntuals històrics de l'àmbit.
Mesures d'integració
proposades:
- M2: Preservació dels valors naturals i històrics de l'espai.
Valoració de l'impacte
paisatgístic:
POSITIU COMPATIBLE (amb les mesures d'integració plantejades).
Els elements històrics que es localitzen dins de l'àmbit (pous d'aigua,
feixes de terra antigues, etc.) seran preservats i recuperats. Per
aquest motiu l'impacte paisatgístic sobre aquests elements es
considera positiu.
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)
51
8. SÍNTESI I CONCLUSIONS
Després de l’estudi realitzat es pot concloure el següent:
- Que l’impacte global de l’aplicació del Pla Especial de l’Eco Glàming als Plans de la Vinya
Nova (El Bruc), es pot considerar com a MODERAT en termes globals, i també per la
majoria de les afectacions paisatgístiques identificades, sempre i quan s’apliquin les
mesures d’integració establertes en aquest Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística.
- Que les mesures d’integarció paisatgística plantejades i descrites en aquest EIIP s’hauràn
d’incorporà en el Pla Especial Urbanístic del Eco Glàmping situat als Plans de la Vinya
Nova (El Bruc)
Barrera visual arbòria actual, observació lateralPunt d’observació lateral d’oliveres i matollar
Punt d’observació lateral d’oliveres i matollar
Punt d’observació lateral d’oliveres i
Barrera visual arbòria actual, observació lateral Barrera visual arbòria actual, observació lateral
Un dels futurs accessos a l’interior del glàmping
Àrea que contindrà la recepció del glàmping
IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES PAISATGÍSTICS:
COMPONENTS DEL PAISATGE:
ACTUACIONS DE LA PROPOSTA:
Topologia plana
Paisatge agroforestal
El. singulars: prats, conreus,
forest i muntanyes de Montserrat.
El. puntuals: pous d'aigua, antigues feixes, arbres de
cultiu i alguna masia.
Assentaments urbans
urbanització Bruc Residencial i carretera N-II.
Valor ecològic (Montserrat i
paisatge agroforestal)
Valor històric (feixes antigues,
cisternes d'aigua)
Visibilitat de l'àmbit
1. Construcció d'un edifici principal i d'auxiliars aïllats.
X X X X X
2. Instal·lació d'unitats d'acampada fixes i mòbils.
X X X X X
3. Moviment de terres. X X X X X
4. Zona de jocs i espais lliures. X X
5. Obertura de senders X X X X
6. Adequació d'aparcaments i accessos.
X X X X
7. Desforestació. X X X X
8. Adequació d'espais d'oci i esbarjo. X X X
9. Tancament de la parcel·la. X X X X
10. Instal·lació de punts d'il·luminació exterior i interior.
X X X X
11. Recuperació d'elements històrics (marges, feixes de pedra, pous)
X X X
12. Construcció d'estanys ornamentals.
X
13. Manteniment de la biodiversitat. X X X